Cançons franquistes, Tasca 3
9
CANÇONS DEL FRANQUISM E TASCA 3: TRIAR UNA CANÇO Tria d’algunes cançons del Franquisme i explicació del seu contingut. Laura Moreno, Laura Muñoz, Óscar Andres i Mar Laguna, 4ºC
Transcript of Cançons franquistes, Tasca 3
Laura Moreno, Laura Muñoz, Óscar Andres i Mar Laguna, 4ºC
Les cançons elegides de l’època del Franquisme són:
Himne a la Mare de Déu dels Desemparats. Yo tenia una camarada. De matinada han trucat (Maria del Mar Bonet) Jo vins d’un silenci (Raimon)
Seguidament anem a buscar les seues respectives lletres i anem a fer un breu resum d’aquestes.
HIMNE A LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS
https://www.youtube.com/watch?v=ZrbiDeNwAKk
La pàtria valenciana
s'ampara baix ton mant.
¡Oh, Verge Subirana
de terres de LLevant!
La terra llevantina revíu en ta Capella
al fer-vos homenaje de pur i ver amor.
Puix sou la nostra Reyna, i vostra Image bella
pareix qu'està voltada de màgic resplandor.
La rosa perfumada, la mística assutzena,
lo seu verger formaren als peus de ton altar,
i fervorós en elles lo valencià t'ofrena
la devoció més santa que puga profesar.
Parla de que tots els valencians es senten protegits per aquesta Verge i
es rendeixen a ella.
Ací descriu com es la Verge físicament, i compara la seua bellesa amb la de
una reina. També parla dels homenatges que es fan en els seu
honor.
Parla de la ofrena que fan de roses i assutzenes a la Verge del
Desemparats.
En terres valencianes
la fe per vos no mor,
i vostra Image Santa
portem sempre en lo cor.
Salve, Reyna del cèl i la terra;
Salve, Verge dels Desamparats;
Salve, sempre adorada Patrona;
Salve, Mare dels bons valencians.
Es una cançó religiosa que demostra la fe en la Mare de Déu dels Desemparats. Fa homenatge a la patrona de València, on els valències demostren que sempre la portarem al cor i sempre estarà viva en la fe valenciana.
DE MATINADA HAN TRUCAT (MARIA DEL MAR BONET)
https://www.youtube.com/watch?v=eaMhn4f0Sh0
De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Explica l’admiració dels valencians cap a la Verge i que la
fe que li tenen mai va a morir.
Li preguen a la Verge i Expressen l’amor que li tenen.
Aquesta estrofa parla de quan criden uns militars a eixa casa i tots estan estranyats, ja que no saben el que
passa.
"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Van buscant al fill de la dona perquè és republicà i volen
empresonar-lo.
La mare no pot entendre per què es volen portar al seu fill.
Tenia por per si tornaven a trucar en mig de la matinada.
La mare escolta la trucada i per la por decideix escapar pel
finestral.
Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
És una cançó que mostra la brutalitat dels guàrdies nacionalistes cap als republicans, que fins que no aconsegueixen el seu propòsit no se’n van de la casa. Aquesta cançó mostra el sentiment d’angoixa i tristor d’una mare quan truquen de matinada i volen matar al seu fill.
YO TENÍA UNA CAMARADA
https://www.youtube.com/watch?v=MZQ2KxPPqUo
Yo tenía un camarada.
¡Entre todos el mejor!
Siempre juntos caminábamos,
siempre juntos avanzábamos,
al redoble del tambor.
El cap dels generals és l’únic que parla i es va darrere de la mare que ha
fugit.
Els generals has aconseguit el seu propòsit i han matat a l’estudiant
Companys soldats del mateix bàndol que sempre anaven junts per a
combatre.
Cerca suena una descarga.
-¿Va por ti o va por mí?
A mis pies cayó herido
el amigo más querido
y en su faz la muerte vi.
Él me quiso dar la mano,
mientras yo el fusil cargué.
Yo le quise dar la mía
y en su rostro se leía:
-¡Por España moriré!
¡Gloria! ¡Gloria!
¡Gloria y victoria!
Con el cuerpo y con el alma,
con las armas en la mano,
por la Patria.
Nuestros cantos, que vuelan,
el viento los lleva por ahí,
que en España, que en España,
empieza a amanecer.
Aquest cançó mostra l’amor i l’orgull que tenen de ser nacionalistes i de defensar la seua pàtria. Segons la cançó, amb el règim franquista, Espanya tornarà a renàixer cap a un país millor.
Ataquen al seu company i en el seu rostre es reflexa la pau
de la mort.
El camarada esta orgullós de morir per la seua pàtria
Sempre amb la pàtria amb el cor i l’ànima.
Vol dir que Espanya amb el canvi torna a renàixer.
JO VINC D’UN SILENCI (RAIMON)
https://www.youtube.com/watch?v=jueN81usd40
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
per identitat!
Com va se la recuperació d’Espanya després de la postguerra.
Expressa l’enyorança de la vida que vivia abans.
Intenta transmetre les limitacions que tenia el
franquisme sobre la llibertat d’expressió i manifesta la resignació i el desacord.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
Explica que ell ve d’una societat on viuen i moren
sense que ningú ho sàpiga i on no creguen en les paraules sinó
en els fets.
Parla de la llibertat que vol la gent i que es revelen per les
coses que li has sigut negades.
Parla d’una lluita que es sorda però que és constant i que seguirà
sent-ho.
La cançó que hem triat ha sigut, de matinada han trucat de Maria del Mar Bonet, ja que es la cançó perfecta per a sentir i entendre les relacions entre els republicans i els nacionalistes, a part de l’angoixa, la tristor, la por i la desolació d’una mare republicana quan veu que els falangistes truquen i entren a la seua casa i maten al seu fill.
