L'Om 498

nú

m 4

98

�g

en

er

20

13

�a

ny X

LIX

� 4

,50

€

Joan Guinjoan, la intimitat d'un geni

revista de riudoms

l’omwww.lom.cat

número 498 • gener 2013 3

editorial

Ajuntament deRiudoms

� COL·LABORADORS FemSafareig.catGilbert Molons SalomóLluís Bages VirgiliElena Domingo BasoraAntoni Font AngueraJosep Gañán JansàDavid Carrascosa MoralesArnau Castro BonoBonaventura Gili SerretLluís Gispert CebriánMaria Cros TorrentsJoan-Ramon Corts SalvatNicolau Fargas SociasMateu Salvat PapióJosep M. Toda Serra

Josep Mateu GuarroJosep M. Font MassóFamília Forcadell-TorresSalvador Mestre DomingoJordi Colomé GuinartRicard Guinjoan FargasLluís Aragonès Delgado de TorresJosep M. Llaó FranquetJosep M. Vidal VidalPatrícia Domingo AngueraRoser Torres SanzMarc Salomó MolonsOleguer Domènech SolanesSalvador Olivé NoguésTuni Salvadó Barceló

� EDITORAAssociació Cultural Amics del’OmPlaça de l’Oratgell, 343330 [email protected]

- - - - - - - - - - -� JUNTA DE L’EDITORAPresident: Antoni Llorens LarrégolaSecretari: Jaume Torres FerrantTresorer: Robert Guerrero Llaberia

� DIRECTOR EN FUNCIONSJaume Torres Ferrant

� SOTSDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ Joan Torres Domènech

� COORDINACIÓ GENERAL,PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

Núm. 498, gener de 2013Foto de portada: Josep M. Font MassóPresentació del llibre “Joan Guinjoan, íntim. Lesarrels del compositor riudomenc”. Imatge feta eldia 20 de gener de 2013, a la sala d’actes de l’IESJoan Guinjoan, de Riudoms. D’esquerra a dreta:Anton Marc Caparó Pujol (coautor del llibre), JoanGuinjoan Gispert (riudomenc homenatjat), M.Eugènia Perea Virgili (coautora del llibre) i Josep M.Cruset Domènech (alcalde de Riudoms).

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editoraL’Om no comparteix ni es fa responsable de les opinions reflectides en elsarticles que van signats. Les fotografies publicades estan emprades pel dretdel copyright, per la qual cosa no es poden reproduir sense l’autorització dela revista. L’Om no publicarà textos amb pseudònims, ni tampoc aquellsarticles que tinguin a veure amb disputes entre parts físiques i/o jurídiques,siguin aquestes disputes de caire privat, administratiu o judicial.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 40 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 € (avió).

L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

PrecEls col·laboradors que fem aquesta revista, la femvoluntàriament perquè ens l’estimem, sense capmena de benefici econòmic.

Sàpigueu que només amb l’ajuda de tots la revistaL’Om pot continuar existint.

Si teniu notícies o en coneixeu, comuniqueu-nos-les!

Si voleu donar la vostra opinió, feu-nos-la arribar!

Si voleu col·laborar d’alguna manera en aquestaaventura mensual, feu-nos saber!

Per això, podeu enviar un correu a [email protected] ofer-nos una trucada al tel. 977 302 520.

Ja sabem que, per subscriure-us a una revista, usha d’agradar.

Això és el que hem d’intentar entre tots. Participar-hi, llegir-la i recomanar-la.

Només així podrà continuar mantenint-se vivaaquesta proposta.

Si us ho voleu subscriure o hi voleu inserir publici-tat, podeu trucar al telèfon 977 302 520.

editorial

l’om revista de riudoms 4

Els de la generació que nasqueren a la dècada dels quaranta idels cinquanta del segle passat, tot i que gaudien de pocsmitjans econòmics, culturals i acadèmics i que podien fer úsde poques infrastructures públiques, tenien un objectiu queels animava i els esperonava a associar-se per tal d’intentarmillorar aquella societat. Tenien il·lusió!

Amb aquest motor tan important, s’adoptaren les primerespreses de consciència catalanista anant a aplecs de sardanes,a recitals de la Nova Cançó, etc. S’engegaren clubs d’esports,de teatre, d’esplai, d’escoltes, d’esbarts dansaires, de ronda-lles, de majorettes, de bandes de cornetes i de tambors... Escrearen clubs de joves que organitzaren Pastorets, futbol, cur-sos agraris, excursions, cine-fòrums, conferències, ping-pong,escacs, concursos de pessebres i d’altres temàtiques, exposi-cions, colònies, cavalcades de Reis, biblioteques, revistes, is’anà seguint més i més.

Ja adults formaren part de les associacions de pares imares de les escoles, mitjançant les quals s’iniciaren les activi-tats extraescolars i esportives i s’impulsà, al costat dels centresescolars, la represa de l’ensenyament en català i, després, laimmersió lingüística. Es crearen noves associacions per tirarendavant activitats com les d’aquàtiques i, més tard, algunsd’ells s’implicaren en la política democràtica del seu poble.

Tots aquests camins s’anaven fent amb mitjans escassís-sims, moltes vegades només amb l’esforç i amb el treball demolts, de forma gratuïta i desinteressada.

Per aconseguir aquestes fites també els estimulaveninfluències exteriors. L’Església catòlica havia engegat un con-cili renovador comandat pel papa beat Joan XXIII. A la URSS,després de l’estalinisme, hi havia Nikita S. Jrushchov; als EstatsUnits, amb els Kennedy, també bufaven aires d’optimisme. Sesucceïren esdeveniments importants, com la Primavera dePraga, el Maig del 68 a França, etc.

El que no es va preveure és que més tard l’Església, mal-grat algunes excepcions, s’a ni ria tor nant més conservadora,que els assassinats dels Kennedy servirien per, primer, enge-gar la guerra del Vietnam i, després, per anar desembocant enel capitalisme més dur del president Reagan als Estats Units,de la Thatcher a la Gran Bretanya, i de Yeltsin i de Putin aRússia.

Així s’ha anat arribant al món globalitzat actual, amb unsdirigents –la majoria dels quals només els importa triomfar imantenir-se al poder–, amb unes retribucions escandaloses atots els nivells, massa sovint amb corrupcions pel mig. Totsells han portat, conjuntament amb empresaris i banquers, a lagran crisi actual.

Com sempre, en comptes de castigar els culpables i d’exi-gir-los responsabilitats, s’han abocat mils de milions d’eurosals bancs i les caixes, i s’ha facilitat els seus gestors o els seusmembres de govern càrrecs en consells d’administració degrans empreses, amb uns sous esgarrifosos, perquè puguinanar vivint com a reis.

Damunt han tingut la barra d’encolomar als més dèbils elsplats trencats. Els han apujat els impostos, la llum, l’aigua, elscarburants, el gas, els transports públics, etc.

I, a més a més, els han tret les pagues, els han reduït elssous, els han congelat les pensions, els han retallat la sanitat,l’ensenyament, els serveis socials i, finalment i, després de nohaver frenat la bombolla immobiliària, han afavorit els desno-naments de les famílies traient-les de llurs cases per deixar elshabitatges buits i sense cap ús.

I així hem arribat al desencís total. Aquells que treballavenper millorar la societat –ara que són grans– veuen, incrèduls,com als seus fills i els seus néts els han deixat un esdevenidorpobre, trist i insolidari.

Encisos i desencisos


col·laboració

Com molts altres municipis catalans,Riudoms participa del procés a favor deldret a decidir impulsat des de la societatcivil. Així, tenint present la tasca duta aterme anteriorment per entitats riudo-menques que han realitzant activitats afavor de l'autodeterminació deCatalunya, l'actual moment del procés tél'inici en la consulta popular del 25 d'a-bril del 2010 sobre la independència,que havia iniciat Arenys de Munt(Maresme), el 2009. Al cap de diversesonades de l'exercici del dret a decidirorganitzat per la ciutadania, va néixerl'Assemblea Nacional Catalana (ANC), elmarç del 2012. Aquest moviment tambéva aparèixer a la nostra comarca ambl’objectiu d’explicar els avantatges de laindependència i de sumar gent per a lamanifestació de l'Onze de Setembre pas-sat a Barcelona. El procés iniciat a lasocietat civil ha tingut impacte en lesinstitucions.

Pel que fa al nostre Ajuntament,aquest va aprovar formar part del'Associació de Municipis per laIndependència (AMI) el 22 de desembredel 2011, a proposta d'EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC), amb elsuport dels vots de Convergència i Unió(CiU) i l'abstenció del Partit delsSocialistes de Catalunya (PSC). Tot i això,no fou fins uns mesos més tard quel'Ajuntament de Riudoms va entrar-hi.Més recentment, el setembre del 2012,l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló(Osona) va declarar-se “territori catalàlliure i sobirà”; la qual cosa significavaque es regiria per les lleis de l’Estatespanyol a l’espera que el Parlament deCatalunya i el Govern de la Generalitatdictessin les lleis d’una Catalunya inde-pendent. Seguint aquesta estela, ERC vaproposar a Riudoms –de mutu acordamb CiU– una moció el passat mes d'oc-tubre per declarar Riudoms “territoricatalà lliure i sobirà” i per penjar la senye-ra estelada tot l'any a la Casa de la Vila i al'entrada del poble que, com explicarem,no arribà ni a debatre’s. Cal apuntar que

la petició de penjar l’estelada ja haviaestat rebutjada anteriorment, en unamoció del Ple del mes d'agost, amb elsonze vots en contra de CiU, amb l’abs-tenció del PSC i amb un vot a favord'ERC. La segona moció de caràcternacional –la del mes d’octubre, que jatocava la qüestió del territori–, i que fouconsensuada entre ERC i CiU, insòlita-ment no va arribar a passar ni pel Plemunicipal per un informe desfavorableemès per la Secretaria-Intervenció, apetició del propi alcalde, Josep M.Cruset, tot i no ser obligatori. Segons elportaveu del grup municipal de CiU,Francesc Xavier Bonet, els acords que esprenguessin, sense aquest informe favo-rable, serien anul·lats.

En canvi, segons Salvador Mestre,secretari de comunicació de la secciólocal d'ERC, aquesta és una tàctica que téCiU per no debatre certs temes quepodrien restar-li suport electoral, estratè-gia que ja duia a terme en la legislaturaanterior. Posteriorment que aquestamoció no prosperés, el grup del'Assemblea Nacional Catalana aRiudoms va proposar als tres grupsmunicipals de portar una altra mocióconsensuada per tal que fos aprovada enel Ple de desembre. No obstant això, lamoció va ser presentada únicament perERC i, a la fi, aprovada amb el vot favora-ble dels tres grups, el 20 de desembrepassat. Entre altres aspectes d’àmbitnacional, els punts aprovats foren: 1.Declarar moralment el municipi deRiudoms territori català lliure i sobirà (l’a-fegitó de l’adverbi “moralment” va serclau per obtenir el recolzament del PSClocal) / 2. Substituir l’escut espanyol a lafaçana de la Casa de la Vila per l’escut deCatalunya. / 3. Penjar la senyera esteladaa totes les entrades del poble, de formavisible, durant els actes entorn de laDiada de Sant Jordi, de Sant Joan i del’Onze de Setembre (diada deCatalunya), a les festivitats locals de SantSebastià i de Sant Jaume, durant les fes-tes dels Barris i de la Fira de Sant Llorenç

i de l’Avellana i el 12 d’Octubre. / 4.Col·locar sota els cartells d’entrada almunicipi, on figura el nom de Riudoms id’altres similars la llegenda “Municipiadherit a l’Associació de Municipis per ala Independència”. / 5. Identificar ambuna placa explicativa la casa pairal delsgermans Nebot. Per a Francesc XavierBonet, el motiu de l'aprovació de lasegona moció és que aquesta comptavaamb les modificacions suficients perquèpogués comptar amb l'informe favorablede la Secretaria-Intervenció i l'aprovaciódels regidors del Ple.

En canvi, Salvador Mestre lamentaque les dinàmiques de col·laboració quees produeixen a les institucions de laGeneralitat de Catalunya entre CiU i ERCen temes nacionals, no es produeixin aRiudoms en altres temàtiques. En aquestsentit, els republicans acusen els conver-gents de vetar o de donar suport a algu-nes mocions segons qui les proposa,independentment del contingut. A més,critiquen que algunes mocions aprova-des no s'executin, ja que l'últim punt del'esmentada moció va ser aprovat en unamoció semblant del 2006.

En el que coincideixen els tres partitspresents al Ple Municipal és en la defen-sa del dret a decidir. Així doncs, l'agrupa-ció local del PSC -ha explicat Marcel·líGarriga-, ha participat en reunions anivell comarcal per exposar la seva apos-ta pel dret a decidir encara que, segonsdiu, “el missatge que es rep no és elmateix”. Tot i això, el PSC no creu que “laindependència porti solucions ràpides atota la greu situació que estan patint elsnostres veïns”. En canvi, CiU i ERC recor-den que es van presentar a les passadeseleccions al Parlament de Catalunya pertal de realitzar, abans de que acabi lalegislatura, una consulta d'autodetermi-nació amb un posicionament favorable auna major llibertat nacional per aCatalunya.

� Gilbert Molons Salomó

L'envitricollat procés per declararRiudoms “territori català lliure i sobirà”


El matí del diumenge 20 de gener era undia ventós i fred; unes gotes de plugims’escapaven de tant en tant. No era elmillor matí per sortir de casa, sinó hihavia un motiu important per fer-ho. Enaquest cas, cal dir que hi havia una causaque s’ho mereixia, perquè els riudo-mencs volíem retre un altre homenatgeal mestre Guinjoan. El darrer encontres’havia produït el novembre de 2011quan Joan Guinjoan havia recorregut elseu poble, en companyia de la periodistaLourdes Morgades, del diari El País, ihavia fet una ruta sentimental per la sevavila tot saludant amics, familiars i autori-tats (“Joan Guinjoan, ‘ab origine’. Viatge ala recerca dels orígens del compositor,que dilluns compleix 80 anys”. El País, 24-XI-2011.)

Com dèiem, el motiu hi era. Es tractavade l’acte de presentació d’un llibre, “JoanGuinjoan, íntim. Les arrels del compositorriudomenc”, escrit a quatre mans perAnton Marc Caparó Pujol (1981) i M.Eugènia Perea Virgili (1984), i publicat dinsde la col·lecció Quadern de DivulgacióCultural, del Centre d’Estudis RiudomencsArnau de Palomar (CERAP), amb el núme-ro 27. Els dos autors exerceixen càrrecs deresponsabilitat dins l’entitat editora:Caparó és president del CERAP i directorde Publicacions, i Perea és secretària delCERAP i sotsdirectora de Publicacions.

L’acte de la presentació es va dur aterme a dos quarts de dotze del matí, a lasala d’actes de l’IES Joan Guinjoan, deRiudoms, i va comptar, a banda dels dos

autors, amb la presència del compositorriudomenc biografiat, Joan GuinjoanGispert (1931), de Víctor García de Gomar–director adjunt del Palau de la MúsicaCatalana–, de M. Teresa Molas –directorade l’IES Joan Guinjoan–, i de Josep M.Cruset Domènech, alcalde de Riudoms.Tots ells tingueren la seva intervenció i esmostraren complaguts davant del llibre ide l’assistència del mestre. Víctor Garcíadigué que “Joan Guinjoan és el composi-tor viu de més renom que té actualmentCatalunya”.

La sala d’actes es va omplir de gom agom i va quedar petita davant la granconcurrència de gent. Més de dues-cen-tes persones, assegudes i dretes, hiforen. Molts familiars i amics de Joan

Riudoms homenatja Joan Guinjoan durant la presentació d’un llibre singular


Riudoms homenatja Joan Guinjoan durant la presentació d’un llibre singularGuinjoan, així com vilatans en general,volgueren acompanyar el músic enaquesta jornada tan entranyable, unamés de les moltes que Riudoms ha dedi-cat a aquest Fill Il·lustre, sobretot durantel mandat de l’alcalde Josep M. VallèsJové. La presentació del llibre estiguécarregada d’emotivitat. Els diferentsintervinents anaren desgranant algunsdels records del mestre i feren comenta-ris elogiosos sobre la gran vàlua de laseva obra, a la qual tractaren de genial.Fou un acte íntim i emotiu. JoanGuinjoan es mostrà en tot momentcommogut i gairebé no pogué expres-sar-se davant la càrrega emocional quedesprengué l’acte. Al final de la presen-tació, hi hagué la tradicional signaturad’exemplars i un piscolabis.

El llibre és original i únic dins la biblio-grafia del músic. No és un volum dememòries, ni un llibre acurat històrica-ment, ni una crònica que reflecteixi l’ela-boració i l’evolució de l’obra musical delmestre. No, no ho vol ser. La paraula deGuinjoan s’hi ha volgut respectar escrupo-losament, sense revisar res, perquè aquestcop no era important el que deia el bio-grafiat –tantes vegades ja llegit o escol-tat–, sinó com ho deia. El que s’ha volgutés copsar la seva expressivitat, el seu dia-lectalisme camptarragoní, la seva oralitat...No és un llibre d’homenatge a la sevamúsica, sinó a la seva veu; per això, esmanté la puresa dels seus comentaris,independentment dels oblits i de les lla-cunes de la memòria. Es tracta d’un exer-cici d’estil curiós, una deconstrucció literà-

ria, on els autors aprofiten la memòria frà-gil de Joan Guinjoan per recrear unRiudoms mític, reconstruït per mitjà derealitats i de fantasies –Guinjoan confonunes coses, en repeteix unes altres–. Totqueda barrejat, com una composicióguinjoaniana, en un intent desesperat deretornar als orígens, de recuperar la infan-tesa perduda, els avis, els pares, els amics...El mestre Guinjoan veu com el seu móns’està extingit i intenta retenir-lo a travésd’uns records llunyans i imprecisos que, acops, li produeixen falses impressions. Perexemple, el músic creu recordar que entemps de guerra un sacerdot ensangonatva arribar al seu mas i que acabà apressat,i jo li dic: “No pateixi, senyor Joan, gràciesa la inestimable ajuda del seu pare, elsacerdot, Josep Martorell Cornudella –que

MATEU SALVAT PAPIÓ


col·laboració

era fill de Vilaplana i vicari de Riudoms– nofou agafat, es va salvar i va morir el 1984de mort natural.” Els autors segueixenGuinjoan en la seva evocació de la vilamitjançant una prosa acurada, detallista,antihistòrica i, a cops, preciosista. Ells gai-rebé no consulten les fonts històriques,tampoc no relacionen en la seva biblio-grafia la gran abundor de referènciesperiodístiques locals que hi ha sobre elmúsic. Aquest cop no toca. Prefereixenevocar de manera conscient un Riudomsincomplet i inconnex, que ajudi el com-positor en el seu viatge de recreació delseu món íntim i personal de la seva infan-tesa i de la seva joventut, tot donantaquesta dimensió de paradís perdut, deretrat ideal d’una època migrada, peròplaent, perquè és l’època del vell compo-sitor, ja exhaust, que segueix rebent encà-rrecs, que segueix rebent honors, quesegueix complint amb tothom i quedantbé, com ha fet sempre.

Possiblement Guinjoan, el nostre esti-mat Joan Guinjoan, tindria ganes que tots’aturés, encara que només fos unmoment, i que es fes present aquell pas-sat de racionaments, en el qual ell era feliçi despreocupat; aquell entorn dur, peròprotector; aquelles cares dels vilatans,sofertes, però amables; aquelles músiquespopulars, senzilles, però estimulants i bal-sàmiques... Mestre Guinjoan, torneu quanvulgueu a Riudoms, expliqueu-nos lesvostres evocacions, imagineu-vos elRiudoms que vulgueu, el que voldríeuque hagués estat, el que realment vauestimar o el que voldríeu seguir estimant.Nosaltres hi serem per escoltar-vos i perdir-vos: “Sí, mestre Joan, Riudoms fou així,serem el que vós vulgueu, fruïu llarga-ment dels vostres records”.

� Joan Torres Domènech

Vivim envoltats de soroll en el nostredia a dia: al carrer, al lloc de treball ifins i tot, quan arribem a casa, enge-guem immediatament el televisor.Sintonitzem una emissora de ràdionomés pujar al cotxe, quan fa massatemps que estem sols truquem aalgú o anem tot el dia amb els auricu-lars posats a les orelles escoltantmúsica. Hores i hores de paraules,soroll, música, sons..., van omplint lanostra quotidianitat. Certamentnosaltres som fets per a la comunica-ció, una comunicació que ens ajuda acréixer en el coneixement dels altres ide la realitat, però també som fets peral silenci, un silenci que ens ajuda acréixer en el nostre interior.

Cada vegada més costa fer silencia les aules de l’escola, als cinemes, alsteatres, a les conferències, a les esglé-sies, a casa nostra; com si el silenci fossigne de buidor i ens fes por, com sifos superior a nosaltres mateixos;quan, de fet, és tot el contrari!Necessitem el silenci, un silenci queens embolcalla i que ens fa reposar,que ens fa percebre sons discrets ibells; un silenci que omple el nostreinterior i que ens permet escoltar elnostre cor i tot allò que anem vivint;un silenci que ens fa transcendir larealitat palpable. Necessitem trobarl’equilibri entre el silenci i la paraula.

Necessitem el silenci i potser,massa vegades, és massa absent deles nostres vides. De la mateixa

manera que necessitem dormir des-prés d’un dia de treball. De tant entant hem de “desconnectar” dels mal-decaps que ens persegueixen, esbar-gir-nos amb activitats que ens agra-den. També és ben cert que necessi-tem a vegades fer silenci: escoltar elsilenci, perquè el nostre cor reposi,mediti, reflexioni i es recuperi; a més,els creients necessitem el silenci perpregar, per trobar-nos amb Déu.

Quant temps fa que no tenim i/obusquem un autèntic silenci ennosaltres? No només el silenci exte-rior –amb aquest sol no n’hi haprou-, cal que l’ex terior ajudi a crear elsilenci interior. Ens convé cuidar i créi-xer en el silenci del cor, que és la veri-table font de la saviesa de l’home. Perquè no provem d’alliberar-nos detant en tant del soroll exterior i treba-llem per escoltar el silenci del cor? Perquè de tant en tant no contemplemel silenci bell de la natura o d’unaposta de sol? Per què no provemd’escoltar el cor i de transcendir lanostra realitat i pregar? Per què nointentem reposar tots els nostres sen-tits, relaxar-nos i omplir-nos d’unsilenci que ens revitalitza? Apaguemel televisor, desconnectem la ràdio,pengem el telèfon, traiem-nos elsauriculars, i..., shhhhh!, silenci... Aratenim un temps de regal necessariper a nosaltres, per descansar, perpensar, per meditar, per pregar...

� Mn. Josep Mateu Guarro

Shhhhhhhh! Silenci...

actualitat


La quinta del Joan Guinjoan (1931)

� Fila de sota, d’esquerra a dreta: Pilar Torres Fargas, Josefina Torres Fargas, M. Teresa Guinart Bertran, M. Mercè Beà Gispert, JosepSànchez Ferré, Jordi Virgili Ferrer, Nicolau Fargas Socias, Roser Serra i Antònia Fontgivell Funes. Segona fila, d’esquerra a dreta: M. RosaJansà Gavaldà, Teresa Fortuny Gispert, Josefina Cros Llurba, Francesc Mas Massó, M. del Carme Cabré, M. Antònia Salomó Caparó i AdelinaMora Agut. Tercera fila: M. del Pilar Llorens Guinjoan i Francesca Ferré. Fila de dalt: Josep Fortuny Marrasé, Rosa Fortuny Arria, Lluís GispertMas, Ramon García Salvador i Martí Olesti Hortoneda.

Abans de tot, un record per als qui enshan deixat i no poden estar entre nosal-tres. Fa uns quants anys que ens trobà-vem cada cinc anys, però a la mevamanera de pensar crec que és un espaimassa llarg de temps i algú va pensar defer-ho cada any. Per tant, trobo moltencertat que s’hi cerqués una solució,

per així trobar-nos tots els anys. Felicitoels responsables d’aquesta idea i pensoque tots els qui estem aquí desitgem elmateix: tirar endavant i agrair la feina queaixò comporta.

No voldria dir res més, que Déu ensdoni molta salut per a l’any que ve, per-

què ens puguem tornar a trobar. Moltesfelicitats a tots! La trobada tingué llocl’11 de novembre de 2012.

Va haver-hi una missa de difunts, unafoto i un dinar de germanor.

� Nicolau Fargas Socias

col·laboració


Per què, senyor Perea?Aquest article va dirigit a Eugeni PereaSimón [Reus, 18/2/1953], reconegut histo-riador i escriptor. Conegut és per tothomel vostre proverbial rigor, objectivitat iequanimitat, i que, a més de ser un delsfundadors del Centre d’EstudisRiudomencs “Arnau de Palomar” (CERAP),sou actualment un dels membres delConsell Editorial de la publicació Lo Floc,del CERAP, i que teniu llaços de sang ambun dels autors del llibre “Joan Guinjoan,íntim. Les arrels del compositor riudo-menc” (2013), editat pel CERAP; per totaixò, us voldria fer unes preguntes sobreaquest llibre, a les quals fins ara no he tro-bat resposta:

1) Per què no es diu que abans que elCERAP descobrís i premiés el compositorJoan Guinjoan el 1980, la revista L’Om ja lihavia fet molts reconeixements aRiudoms publicant notícies sobre la sevaobra i els seus mèrits (la primera referènciaconsta a la portada de la revista, amb eltítol “Valores humanos”, en el núm. 5, elmarç de 1969)?

2) Per què no es diu que el CERAP té lapartitura original “Rosa dels Vents” gràciesals esforços efectuats el 1987 per l’histo-riador Joan-Ramon Corts Salvat (acta de laJunta Directiva del CERAP, 10-7-1987,punt 9)?

3) Per què no es diu que la CollaGegantera de Riudoms va nomenar JoanGuinjoan Gegant de la Música, el 13 d’oc-tubre de 1991, i té una partitura originald’un fragment del ballet “El Trencadís”pertanyent a l’òpera “Gaudí” (1989-2004)?

4) Per què no es diu que el jove músicDavid Molina Font va elaborar el 2000 untreball de recerca, anomenat “JoanGuinjoan”, amb entrevistes personals alpropi compositor, una còpia del qualconsta dipositat a l’arxiu de l’IES JoanGuinjoan?

5) Per què no es diu que l’Ajuntamentde Riudoms té partitures originals deGuinjoan, com “Concert per a piano iorquestra de cambra” (1963), els apuntsde la segona escena de l’òpera “Gaudí”(1989-2004) i “El Diari” (1977)?

6) Per què no es diu que una part del’òpera “Gaudí” va tenir la seva primeraaudició pública mundial al mas de laCalderera de Riudoms, el 25 de juny de2002, data del 150è aniversari del naixe-ment d’Antoni Gaudí?

7) Per què no apareix, en tot l’amplidesplegament fotogràfic, ni una sola fotodels molts actes institucionals que, a JoanGuinjoan, se li han tributat a Riudoms i afora, on aparegui acompanyant-lo JosepM. Vallès Jové com a alcalde de Riudoms i,per tant, com a màxima representació detots els riudomencs?

8) Per què no es diu que bona part delscomentaris que fa Joan Guinjoan en el lli-

bre publicat ara pel CERAP ja havien apa-regut, anteriorment i en múltiples oca-sions, en articles de L’Om, de Lo Floc, enpremsa diversa i en llibres biogràfics delmúsic, molts d’ells escrits per Joan-RamonCorts?

9) Per què no han estat consultats perfer aquest treball reconeguts entesossobre Joan Guinjoan a Riudoms, com sónJoan-Ramon Corts i Josep M. Vallès?

10) Per què no informeu com cal a unsjoves escriptors inexperts –dues brillantspromeses locals– de totes aquestes qües-tions i deixeu que les ometin?

� Joan Torres Domènech

� Imatge presa el dia 29 d’octubre de 1999, en què el compositor Joan Guinjoan fou inves-tit “doctor honoris causa” per la Universitat “Rovira i Virgili” de Tarragona. D’esquerra adreta: Joan-Ramon Corts, historiador i biògraf de Guinjoan; Josep M. Vallès, aleshores alcal-de de Riudoms i amic personal de Guinjoan, i el músic Joan Guinjoan. Foto feta per JosepM. Font Massó.

col·laboració

número 497 • desembre 2012 11

Les persones som limitades; i, per tant,les nostres obres també. Però hem creatuna societat en la qual sempre hi ha algúen un nivell superior que supervisa, ana-litza i valora el comú de les persones al’hora de desenvolupar la nostra feina, lanostra actuació… Això és així en elsdiversos àmbits de la nostra vida. Hemestablert un sistema de graons i de res-ponsabilitats que anem pujant i pujant ique, quan som dalt al cim d’aquesta pirà-mide creada, hi toquem el cel o saltem albuit, perquè ja ningú més no ens pot jut-jar. Aquesta sensació de final de respon-sabilitat la podem viure nosaltres, peròespecialment la tenen diàriament pre-sent els nostres jutjadors. Mirant-s’ho deles alçades, són els últims. Rere seu, ja nohi ha valoració ni supervisió humana. Entot cas, llavors, ja entrarem en els àmbitsde la fe o de la mística que ens alliberende les passions terrenals.

Aquestes constatacions vénen a tombperquè la sensació d’estatus superior alli-berat de tota culpa és motiu de fondapreocupació social a l’Espanya actual pertota la impunitat i la irresponsabilitat queha provocat.

És molt entretingut –i fins i tot didàc-tic– llegir al web del Banc d’Espanya queaquest organisme té encomanada –iexerceix– una supervisió de la solvència ila normativa específica d’entitats, que esbasa en quatre punts clau: una regulació

efectiva i prudent, una supervisió conti-nuada, unes mesures de caràcter correc-tor i un règim disciplinari i sancionadorque pot afectar tant les entitats com elsseus administradors.

Però, quan portem cinc anys d’aques-ta crisi brutal que tots paguem i que hatingut l’epicentre en la banca espanyola,pregunteu al comú dels ciutadans sisaben quines responsabilitats ha pres elBanc d’Espanya. La gent es preguntacom pot ser que, si aquest organisme haexercit les seves funcions com calia, s’haarribat on som? Qui ha permès les mal-vestats, les imprudències i les vergonyo-ses actuacions bancàries? No és el Bancd’Espanya el darrer responsable d’aques-ta crisi? Qui va darrere seu per a supervi-sar-lo?

Hi ha organismes judicials que tambétenen molt interioritzada la seva capaci-tat d’actuar sense que ningú no puguivenir al darrere a esmenar-los, perquèsón els últims de l’escalafó establert. Sónl’òrgan suprem! Pregunteu-ho, si no, alsmagistrats del Tribunal Constitucionalespanyol, que, deslegitimats com esta-ven, van ser capaços d’engegar a ferpunyetes un pacte polític votat alParlament de Catalunya, a les Cortsespanyoles i, per reblar el clau, votat pelpoble en referèndum. Després de tangran malifeta –potser fins i tot amb elsentiment del deure patri complert–,

encara es deuen estranyar que la ciuta-dania se’n desentengui, es revolti o, sen-zillament, es negui a seguir aquest joc decartes marcades.

També és bo de preguntar-se quianirà al darrere seu per supervisar-los?Deixarem que sigui la Història qui elsexamini de la mala convivència políticaque han generat?

I l’exemple màxim d’aquestes cúpulesque no han de respondre dels seus actesés el monarca, que la mateixaConstitució estableix que no està subjec-te a responsabilitat.

Si les elits que ocupen els setials i lestrones del poder d’un Estat actuessinamb sentit comú, amb voluntat d’exerci-ci democràtic del servei públic, i la sevatasca destaqués per l’honestedat, per ladiscreció, pel rigor i pel saber fer…, elsciutadans normals i corrents –aquellsque tenen molta feina a trobar feina,aquells que cada dia es van empobrint,malgrat haver de treballar més que mai–no tindrien la sensació que al capdavantd’Espanya hi ha, lamentablement, junts,molts irresponsables.

I això sol és un gran motiu per volermarxar-ne.

� Lluís Aragonès Delgado de Torres

El gran problema: qui supervisa elsupervisor?

col·laboració


Un dilluns 23 de desembre de 1912, a lesdues del migdia, tot just ara fa cent anys,va néixer a Riudoms la Francisca TorresFargas, coneguda per la majoria de la gentcom la Cisqueta Moixoneta. Filla primogè-nita de Josep Torres Fontboté i deFrancisca Fargas Torres. Amb pocs anys lafamília va anar augmentant i van néixer laSebastiana, la Maria i la Rosita i, finalment iamb gran sorpresa, van arribar les duespetites, les bessones Pilar i Josefina. Tota lafamília va viure durant molts anys al masde la partida de la Clota i, de tant en tant,es mudava i baixava al poble.

Amb els anys, la Cisqueta es va fer grani va posar l’ull a un noi del poble, “un fadrímolt eixerit i dels més macos del poble” –ella sempre deia–; era el Lluís ForcadellRovira (Gori), l’avi Lluís. Van festejar unsanys i, passada la guerra, es van podercasar. El primer fill es va fer esperar poc;primer va néixer el Lluís (1942) i, dos anysmés tard, la Paquita (1944). Amb el tempsvan poder veure com la família anava crei-xent. El Lluís es va casar amb la Rosa M.(Pagès Mas) i la Paquita amb l’Oni(Onésimo Garrido Rodríguez) i, a poc a

poc, van anar arribant els néts: el David i laJudith (Forcadell Pagès), i l’Òscar, la Inès ila petita, la Cristina (Garrido Forcadell).

A començaments dels noranta, laCisqueta va viure un dels cops més dursde la seva vida, ja que es va quedar víduasobtadament, moment a partir del qual vahaver d’aprendre a viure sola. Els néts esvan anar casant i entraven a la família: laNúria, el Jose, el Raffaele i el David, i esdonà pas als quatre besnéts que han fetcréixer encara més la família: l’Arnau de 13anys, el Roger i el Pau, de 8 i 6 anys respec-tivament, i el més petit de la família,l’Enoc, de gairebé 3 mesos.

Treballadora, pícara, decidida, polida,dinàmica, familiar, amb caràcter, afectuo-sa, honesta, responsable..., tot un seguitd’adjectius que defineixen la Cisqueta alllarg de la seva vida, al llarg d’aquests centanys per la vida. Ja fa molts anys, fills, fillspolítics, néts i besnéts ens reunim pelsvoltants de Nadal per celebrar plegats elseu aniversari. Aquest any, però, ha estatuna mica diferent; aquest any hem cele-brat el seu centenari. Des de la més gran

fins al més petit vam passar un dia moltemotiu i especial.

Anna Solé, com a directora dels ServeisTerritorials del Departament de BenestarSocial i Família de la Generalitat deCatalunya, va voler obsequiar a laFrancisca Torres amb una medalla de cen-tenària i una carta signada pel consellerde Benestar Social i Família de laGeneralitat de Catalunya, el senyor JosepLluís Claries. I, per altra banda, el Josep M.Cruset Domènech, com a alcalde deRiudoms, i la Montse Corts Vilaltella, com aregidora de Gent Gran, de l’Ajuntamentde Riudoms, li van fer entrega d’un ram deroses i de l’acta de naixement de la prota-gonista. Tot plegat, uns detalls emotius ide reconeixement per la seva llarga vida.A continuació, tota la família –germanes,fills, néts i besnéts– vam voler continuar lacelebració amb un dinar familiar que vaacabar amb un pastís amb un nombrepeculiar, el número 100! Moltes felicitats,àvia!!

� Família Forcadell-Torres

Francisca Torres: cent anys de vida� El 23 de desembre de 2012, dia en què la Cisqueta va celebrar 100 anys, juntament amb tota la seva família.

col·laboració


Pastor de ShetlandAquesta raça de pasturatge es va originar a les Illes Shetland,en les costes al nord-est d'Escòcia. Durant segles el ShetlandSheepdog o Collienan ha estat utilitzat com a conductor deramats d'ovelles, treball en el qual, malgrat la seva reduïdagrandària, és excel·lent. Sap fins i tot fer-se respectar perbovins. Entre les seves peculiaritats està el poder saltar voltesi tanques desproporcionades a la seva grandària. Actualmentés un benvolgut gos de companyia que resulta a més un bonguardià.

És un excel·lent gos de companyia, altament lleial. És alegre,intel·ligent i sempre disposat a obeir. Els Shelties són amoro-sos, lleials i afectuosos amb la família i naturalment, al marge,amb els estranys; per aquesta raó els Shelties han de sersocialitzats. Alguns poden ser molt reservats. Aquesta raça esporta molt bé amb els nens si es crien amb ells des d'unaedat primerenca; no obstant això, la seva grandària petita faque sigui fàcil a un nen, accidentalment ,danyar-lo, per aixòés necessària la supervisió. Alguns tendeixen a mostrar unapersonalitat semblant a la d'un Terrier que tendeix ser hipe-ractiu, i sempre llest, no obstant això aquest temperament noés sancionat en l'estàndard de la raça. Alguns poden sertímids, però aquest temperament és específicament desco-ratjat per l'estàndard. La tendència cap a la timidesa, pot serreduïda amb una socialització apropiada.

� La Cisqueta, amb els seus pares i les seves cinc germanes.

� La Cisqueta, als quatre anys d’edat.


col·laboració

Àngels, pastors i dimonis: els Pastorets de Riudoms!El dia de Sant Esteve, el Casal Riudomencés ple a vessar. Per tercer any consecutiuse celebren uns Pastorets al poble. El quefa dos anys era un fet extraordinari,enguany ja forma part de la rutina nada-lenca de la vila. Els veïns fan cua a l’entra-da i busquen els seients. Molts repeteixend’anys anteriors i fins i tot n’hi ha que jatenen comprada l’entrada per al dia 28.L’esdeveniment trenca els límits de la rela-ció espectacle/espectador i es converteixen una festa social que pot emmarcar-seen el que popularment anomenem com“fer poble”.

Però una obra de teatre no és tant el queveu el públic assistent des del pati debutaques com l’espectacle que ofereix lasala polivalent. Gent vestint-se a corre-cuita; un parell d’actors repassant el guiómentre passegen amunt i avall, nerviosos,recitant les frases en veu baixa; una fila depastorets, ja arreglats, esperant torn permaquillar-se i d’altres intentant arreglar-seun vestit que els escau massa llarg. Es res-pira nerviosisme –cert!–, però també mol-tes ganes de sortir a l’escenari i d’ensenyaral poble el fruit dels esforços dels últimsmesos.

Artur Fargas és el director de la granorquestra d’aquests Pastorets –entre laqual m’incloc–, composta per més d’uncentenar de persones entre actors, tra-moies i tècnics de vestuari i de maquillat-ge. Ell és l’encarregat de fer que tot l’en-granatge funcioni, de dirigir cadascundels assajos i d’encarregar-se del bon des-envolupament de l’obra, tant davant comdarrere de l’escenari. També és l’arranja-dor del text representat, que destaca perser una mescla de l’obra homònima deFolch i Torres i de “L’estel de Natzaret” deRamon Pàmies. I mentre ell dirigeix, elsactors i els altres membres de l’obra escol-tem, assentim i intentem donar el millorde nosaltres.

L’argument és prou conegut per tothom:Satanàs (Jaume Torres), amb els seus sub-

ordinats –Llucifer (Xavi Gallego), Asvherús(Josep M. Font) i Somiel (Nil Bono)– esrebel·la contra el cel i troba el seu contrin-cant en la figura de Sant Miquel (Josep M.Cruset). El seu objectiu és demostrar queels homes són volubles i que cauen fàcil-ment en els braços del pecat. Per fer-hointenta guanyar-se l’ànima d’un pobre,desgraciat i dèbil pastor, Naïm (jo mateix,Arnau Castro), i així aconseguir que robi

els diners del seu pare, Jehú (Mn. JosepMateu). Paral·lelament, els malaurats pas-tors Jonàs (Artur Fargas) i Mathaties (JosepM. Vidal) provoquen les rialles del públicamb les seves desventures. S’uniran a ungrup de pastors de camí cap al temple deJerusalem, on el sacerdot Uries (JordiGallisà) orquestrarà la cerimònia mitjan-çant la qual es decidirà qui serà l’afortunatque es casarà amb la Verge Maria (Núria

ANTONI FONT ANGUERA

ANTONI FONT ANGUERA


col·laboració

Fargas). Entre aquests pastors hi haurà elbon Josep (Antoni Descarrega) i, també,els rabadans el Rovelló (Marçal Forés) i elLluquet (Joan Muntó), que més d’un pro-blema tindran amb l’infern i amb les cria-tures que el formen.

I no ens oblidéssim del Jeremies (AntonLluís Ferré), el tartamut, que s’uneix a lacolla per trobar-se amb la seva promesa,la Marta (Encarna Figueras). Suma-li unamalvada Isaaca (Magda Torrell), l’àngel deles bones noves, Sant Gabriel (MireiaVaquer), i ja tenim els Pastorets deRiudoms encarrilats. El piano d’AntonFargas posa música al conjunt, acompan-yat pels cors del Grup de Caramelles deRiudoms i els diables del “Centre Actiu” hiafegeixen tant els balls dels dimonis comel toc místic de les sacerdotesses del tem-ple de Jerusalem.

Tres hores i mitja després –Déu n'hi do!–,l’ambient a la sala polivalent ha canviat.Els nervis donen pas a la calma, els partici-pants se senten envaïts per l’eufòria desaber que les coses han anat bé, que leshores d’assaig i d’esforç s’han vist recom-pensades. Asseguts a taula, l’infern i el celtornen a ser amics: Satanàs i Sant Miquelcomenten la jugada mentre el SummeSacerdot se serveix una bona llesca de paamb tomàquet al costat d'en Llucifer.Dimonis, pastors, àngels i tramoies riuen is’expliquen anècdotes.

Mirant cap al següent any, el pensamentes repeteix: si enguany ha anat bé, l’anyque ve anirà millor!

� Arnau Castro Bono

ANTONI FONT ANGUERA

ANTONI FONT ANGUERA

actualitat


Guanyadors riudomencs

Els jugadors del Club Pàdel i TennisRiudoms Carles Lázaro i Marçal Mas,van guanyar el 1r Torneig Benèfic dePàdel Aigüesverds a favor de l'associa-ció Síndrome de Down de la provínciade Tarragona. El torneig fou disputatentre els dies 28, 29 i 30 de desembre.

� Jordi Colomé Guinart

Ball de diumenge

L'Ajuntament de Riudoms ofereixaquesta activitat d'entrada gratuïta,amb la col·laboració de l'Associació deJubilats de Riudoms i el Bar del CasalRiudomenc.

S'ofereix ball, amb música en direc-te, durant dues hores, la majoria delsdiumenges a la Sala Multiús del CasalRiudomenc.

L’oli de Riudoms guanya un premi per laseva qualitat

La corporació alimentària Unió deCooperatives ha atorgat el primerpremi de Qualitat a l’oli d’oliva de laCooperativa Agrícola de Riudoms.

El president de la Cooperativa,Salvador Gras, ha rebut el premi demans del conseller d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i MediNatural, Josep Maria Pelegrí, a la seud’Unió Agrària a Reus durant l’assem-blea anual de consells directius.

� Lluís Bages Virgili

L’estelada oneja a l’entrada del poble

Una estelada onejà aquests dies a l’en-trada del poble des de la carretera T-310, venint de Reus. No és la primeraocasió que es pot veure aquesta ban-dera a l’entrada del nucli urbà. El passatSsant Joan i Onze de setembre un grupde riudomencs van penjar una esteladaal mateix lloc, que va ser recollida des-prés de les festes per l’Ajuntament.

Segons el regidor d’InformacióMunicipal, Eudald Salvat, es col·locaràdurant les dates assenyalades dins delcalendari festiu riudomenc, com ara lesfestes majors.

� Gilbert Molons Salomó

L’atur creix un 10% aRiudoms durant el 2012

L’any 2012 tanca amb un total de 513 per-sones en situació d’atur a Riudoms.Aquesta xifra representa un 10% més d’a-turats al poble que a finals del 2011, quan463 riudomencs es trobaven sense feina.

Segons dades del Ministeri de Treball iImmigració, aquesta dada és de les mésaltes des de l’inici de la crisi econòmica alpoble, i només ha estat superada per laxifra de 524 persones que es va registrar elmes de març de 2012. Tant una dada coml’altra s’allunyen molt de les de l’any 2007,quan 140 riudomencs es trobaven ensituació d’atur.

La franja d’edat de 25 a 44 anys és laque registra un major nombre d’aturats,263 persones. Però l’increment més granés el de gairebé un 17% en el nombre d’a-turats majors de 45 anys. El nombre deriudomencs sense feina en aquesta franjad’edat ja arriba als 214.

Aquestes dades confirmen una ten-dència creixent al mercat de treball catalài espanyol des de l’inici de la crisi. Segonsles dades de l’Enquesta de Població Activa(EPA) de l’últim trimestre de 2012, la xifrad’aturats ha registrat un nou rècord:885.100 a Catalunya i 5,9 milions a totl’Estat.

El Camp de Tarragona i les Terres del’Ebre tenen la taxa d’atur més alta deCatalunya. Un total de 104.800 persones,un 25,53% de la població activa, es trobasense feina en aquestes demarcacions.

� Elena Domingo Basora

actualitat


El CD Riudoms celebrael seu 90è anivesari

Aquest 2013, el Club DeportiuRiudoms arriba als 90 anys d’antiguitat.Per celebrar-ho, el club vol organitzardiversos actes commemoratius i fa unacrida a tots aquells que, al llarg de laseva història, han format part de l’enti-tat.

Està previst que durant la Fira del’Avellana es disputi un partit amistósamb un rival de la zona, de la màximaentitat possible. Com a acte previ delpartit, es farà un emotiu homenatgeals jugadors que han defensat la sama-rreta del club durant els 90 anys d’his-tòria. El lema serà: “Jo sóc història delCD Riudoms“. Per això, volen convocarel màxim número de jugadors, tècnicsi directius que han estat vinculats alclub, i entregar-los un record comme-moratiu de la data. Com que els orga-nitzadors no disposen d’arxiu ni dedocumentació de totes aquests perso-nes, demanen la col·laboració voluntà-ria de tothom per aconseguir referèn-cies, noms i telèfons de contacte d’a-questes persones que han format partdel club i per convidar-los a l’acte.

Per facilitar-ho, han creat una comis-sió responsable de recollir la documen-tació. Els seus noms i telèfons de con-tacte són:

Josep Maria Garcia: 620 735 561Paco Pareja: 676 750 854Josep Maria Llaó: 686 397 670


Bus des de Riudoms peral partit de la SeleccióCatalana

El passat dia 2 de gener, el casal popu-lar ” la Calderera” i l’Assemblea Catalanade Reus va organitzar un bus conjuntper anar a veure el partit de la selecciócatalana contra la selecció africana deNigèria. El bus va sortir a les 16:00h desdel pavelló d’Esports de Riudoms, vapassar per el parc de Sant Jordi de Reusi va agafar rumb cap a l’estadi del RCDEspanyol a Cornellà-El Prat.

El partit va ser una mostra més desuport a la unitat a través de l’esportper a demostrar la capacitat que téaquest país de tenir un reconeixementmundial de les seleccions catalanes i aparticipar en torneigs internacionals.

Catalunya i Nigèria van empatar 1-1i va ser l'últim partit de Cruyff a la ban-queta, Sergio González va avançar depenal els catalans. Dike, en el 55, vaempatar el matx. Els més de 27 milespectadors que van assistir a l'estadide Cornellà-el Prat van gaudir del matxenmig d'un ambient festiu i reivindica-tiu.

L'amistós contra Nigèria va ser l'úl-tim de Cruyff a la banqueta. Hi haguéun homenatge també per a SergioGonzález, el futbolista que més vega-des ha vestit la samarreta de Catalunya,i que, tot i que ja està retirat, va poderjugar uns minuts.

� Marc Salomó Molons

Divendres 8 de febrerarriba SM el ReiCarnestoltes VII

A les vuit del vespre, a la plaça de l’Om,arriba SM el Rei Carnestoltes VII (3a gene-ració), que aterrarà amb tot el seu seguici.Sa Majestat proclamarà l’Ajuntament pos-tís, prendrà possessió del càrrec de batlle ifarà els seus parlaments. Per a celebrar-ho,a la Plaça de l’Om hi haurà música de llau-na per a fer el Ball del Moc.

Diumenge, dia 10, a les sis de la tarda,al Pavelló d’Esports Municipal, hi hauràanimació musical i concurs de disfresses.Per a fer tots plegats una mica el beneit,l’Ajuntament fa una crida perquè tothomes disfressi i faci cap al pavelló. Allà hihaurà música de moda i coreografies deball amb l’animació musical més carnava-lesca. A les acaballes d’aquesta grescada,amb l’ajuda de Sa Majestat Carnestoltes,hi haurà l’entrega de premis del concursde disfresses que es decidirà durant latarda d’entre tots els presents. Sigueupuntuals! Les bases del concurs estanexposades a l’Ajuntament, a la Biblioteca ial web de Riudoms. Per participar al con-curs, a l’entrada del pavelló haureu dedemanar el vostre número de participaciói posar-vos-el en lloc visible.

A les vuit del vespre, a la Sala Multiúsdel Casal Riudomenc, Ball de Carnavalamb el conjunt Platino, que animarà lafesta mentre els quedin forces a tots elsballadors i balladores. S’hi pot anar disfres-sat per a fer més gresca!

� Redacció

MARC SOLOMÓ JOSEP MARIA FONT MASSÓ

actualitat


Jaume Papió Mestre,premiat al concurs decalçots de Valls

El riudomenc Jaume Papió va guanyarper segon any consecutiu el tercerpremi del concurs de cultivadors decalçots que s’organitzen cada any, alvoltant del mes de gener, dins de laDenominació de Qualitat IGP “Calçotde Valls”.

A més, el pagès riudomenc tambéva estar guardonat amb el premi espe-cial a la mota de qualitat amb més cal-çots per novena vegada. Jaume Papióha obtingut més de vint premis al con-curs des que va començar a participar-hi l’any 1991.

Els premis es van donar el 27 degener a Valls aprofitant la Festa de laCalçotada, que aquest any va aplegarmés de 40.000 persones a la capital del’Alt Camp.

� Lluís Bages Virgili

Apareixen pintadescontra l’escut espanyolde l’Ajuntament

El dissabte 5 de gener, l’escut espanyol -esgrafiat l’any 1925, segons el disseny del’arquitecte reusenc Pere CasellesTarrats-, situat a l’esquerra de la façanade l’Ajuntament de Riudoms, va aparèi-xer tacat per pintura blava. De momentno se sap qui hi ha darrere de l’atac con-tra aquest símbol.

El regidor d’Informació Municipal,Eudald Salvat, ha assegurat que eldepartament corresponent del’Ajuntament està gestionant aquestaqüestió i que el consistori lamenta elsdanys que els fets han ocasionat a l’im-moble veí. Segons sembla, els autorsvan fer servir pistoles d'aire comprimitutilizades en el paintball, joc de simula-ció de batalles, que consisteix en dispa-rar petites boles de pintura contra elsaltres jugadors.

� Redacció

La màgia dels Reisd’Orient omple el pobled’il·lusióA Riudoms, els Reis Mags d’Orient van arri-bar al voltant de les 7 del vespre, acom-panyats de la comitiva de patges reials,per portar màgia i esperança a tots elsnens i les seves famílies.

Després de baixar per l’avinguda JosepMaria Sentís, els Reis es van dirigir cap a laplaça de L’Om. Al balcó de l’Ajuntamentl’alcalde, Josep Maria Cruset, els va entre-gar la clau màgica per obrir totes les por-tes del poble. Al seu discurs, els Reis vanaprofitar per recordar els nens i nenes lanecessitat de portar-se bé i fer els deures,i els van animar a descobrir jocs tradicio-nals com les “caniques”, en lloc de jugar,només, amb ordinadors i consoles.

Després de l’espectacle, els Reis vanmarxar cap a l’església per repartir i donarpersonalment els regals als nens.


ANNA PUJOL ARNAU CASTRO BONO

col·laboració


Escric en modus facebu i twiter, que si ede escriure tot be, en modus gramaticalnivell c catala, es mes avorrit, no trobeupaios!!!!!!!!!!!

3 reglas de btt: 1) rodar, escalfar, 2)pujar xino xano dosificant i veient paisat-je, reservant energy, 3) cim yyeeaaa, bai-xar fresc i xalar com un follet del bosc,fusionant ment, cos i maquina en un solelement, enteneu! I disfrutar dels diver-sos tipus de descens que tenim a la nos-tra estimada comarca. per cert elContador ahir va fotre la jugada de lavuelta i sa fotut primer, kullo yyyyeeeee-aaaaa

El h2o es vida, ke xulo kes veure akes-ta pluija, ja era hora...!!! es bo pel bosc,pels akuifers, pels pantans, per l huma,animals de la montanya... al jardi de casaja van 25 lts. pero ostia, o podria fer perla nit noooo... ke dema es prebeu unsanar a Porrera, i altres a Poblet... i a veureke fotra sant Pere dema a les 07 hrs. Aveure akells gallines ke per kuatre gotesels fot mandra. agafeu lo plastic i a rodar,la olor de terra mullada es mmmmm ienfangarse tambe mola. Auuuuu.Yyyeeeeeaaaaaa

Yyeeaaaa. Canele fina i categoria, spe-cialized, son bones de kullo, pero compenso i dic: cadasku amb el seu estil depilotar i els seus coneixements, i sabentapreciar la marevella de tecnologia queavui dia tenim, a dia d avui em quedoamb la meva estimada i genial, potent,versatil, divertida, i tragalotodo en triale-ras, tecnicas, jekyll doble 90/150 amb fox

dyad rt2, que es flipant i divertida, cony,ke es tracta de aixo, de fer esport, i dedivertirse, ei ke men enrollo, ups!, sera ketinc la adrenalina pel nuvols, dons avuiens em petat cinc beteterus, la novasenda de Riudecols a le cantera en direc-cio a Puigcerver, 2 hores, 22 km. Peropaios es una cannnnñññññeeeeeee.Yyyeeeeeeaaaaa

El eser huma per viure depen del h2o,del aire, menjar i dormir, i jo, l’home deverd, i alguns de vts., de la btt, de fer

esport i de sentirnos vius... yyeeeaaa,collons, Sergi i demes, no sabeu lo kehem xalat avui... Ufffff... Alfons... Lluis Gil...i Antonio. ...thanks. Merci. gracies. Soukollonunts tios...

Tenim una carpeta al nostre disc dur-cervell on i tenim ja guardadetes tres deles ultimes descobertes en traks de btt...mes guapes dels ultims temps. son cane-la fina o mamella de monja..

1) la senda Alfons (es el cim del bres,ara amb senyera CAT) 2) la sendaAntonio (es el cim de la torre de alta ten-sio de les Borges i descens cap la canterade Riudecols) i 3) Avui en honor de tresincansables, de tres bmw, de tres wvg,de tres masei ferguson, de tres jhondere, de tres putos makines de rodar, enhonor seu em posat el nom de El TresSerpas al trak d avui, un 10 de ruta, un 10de espectacular, un 10 de tot ostia. makusendero de bosc!!! baixar rodes, arbres,tecnic, suau, per fer en grup, i 26 km.dues hores i a casa. ai mekageu sant Pereke el farem cops i cops akesta tardorhivern em sembla...!!! i lo bo es, paios, keels Tres Sherpas lan creat ells sols. Si, si isi, i ke guapo ke a kedat gggrrraaacc-ciiieeesss... yyyeeeea

Ara me llevat jo, ja seieu? sembla quesa ageu fotut el xusco tots cinc sentadetsal sol, que tal la ruta, xula?, quins cimsheu fet avui? us deixo que tinc el xusco ala taula.

� Lluís Gispert Cebrián

Pensaments d’un ciclista fent camí


col·laboració

El passat dia 30 de desembre, la Parròquiade Riudoms va celebrar la festa de laSagrada Família. Durant la missa major, esvan beneir les capelletes de la SagradaFamília. També ens van acompanyar matri-monis que enguany celebraven els seus 25

anys: Gilbert Molons i Pilar Salomó, i aquellsaltres que celebraven els 50 anys d’afirma-ció dels seus vots matrimonials: Josep M.Font i M. Teresa Anguera, Victorí Llauradó iMaria Junquera Miró, Antoni Cros i PilarPoyo, Nicolau Fargas i Carme Munté,

Màxim Munté i Pilar Borrull, Josep Ferran iRosa García-Abadillo, Josep Forcadell iConxita Guinjoan, i Josep M. Corts iJosefina Forcadell. A tots, moltes felicitats.

� Mn. Josep Mateu Guarro

La festa de la Sagrada Família

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

col·laboració


El grup teatral dels Jubilats de Riudomsva representar al Casal Riudomenc el 27de maig de 2012, “El gran Aleix”, amb unnotable èxit de públic i d’actuació.L'autor, Joan Puig Ferreter (la Selva delCamp, 1882-París, 1956), reflecteix enaquesta obra una mostra de la nostrasocietat imperfecta, on els sentiments iles passions impregnen els seus perso-natges. La perspectiva de la vida quecadascú ha d’afrontar fa que es vegi dediferent manera l'amor i la justícia. L'Aleix,de caràcter alegre, ha nascut en una casabenestant i manté unes conviccions mas-clistes. És un home pràctic i té clar com hade guanyar-se la vida. Per a ell, l'amor i elsexe són coses diferents. Ell estima la sevadona i té molt clar que les altres donesnomés són un passatemps per treure totel suc a la vida, al temps que li va bé perguanyar-se la vida. Però no s’adona queestà ferint els sentiments de la seva dona,a la qual fa despertar una gelosia insupor-table.

Aquesta obra és una de les que inviten apensar. L'autor posa a disposició delpúblic idees i arguments perquè aquest,jutjant les circumstàncies, decideixi qui ésel dolent i qui és el bo, o potser tots elspersonatges tenen una mica de dolent ide bo.

En nom de tot el grup, dono les més sin-ceres gràcies al públic de Riudoms pel seurecolzament i la seva estimació sempredemostrats fins en els moments de des-concert durant la funció. Actualment elnostre grup està assajant la comèdia, enquatre actes, “Blanca... vídua d'un viu”, larepresentació de la qual anunciaremoportunament.

És evident que a Riudoms tenim un bonCasal i un millor públic, així com gent dis-posada a fer activitats escèniques. El queés una llàstima és que no es pugui fer unatemporada de mitja dotzena d'obres cadahivern, cosa factible si unim els esforçosd'altres aficionats de l’entorn, mitjançantl'associació de quatre o cinc pobles. Com

a aficionat de sempre, i per l'experiènciaque donen els anys, entenc que aquestapodria ser la millor solució per gaudir delteatre a preu econòmic.

Per tirar endavant, caldria el recolzament ila col·laboració dels ajuntaments impli-cats, començant pel nostre, i principal-ment pel nostre alcalde, el senyor JosepM. Cruset i Domènech, l’afecció del qualpel teatre és de tots coneguda, i per laqual cosa no cal dubtar de la seva

col·laboració. Aprofito l'avinentesa i, desd'aquesta revista i amb tota la humilitat,demano al senyor batlle que tingui a béreunir-se, tan aviat com li sigui possible,amb una representació dels qui estimemel teatre (el grup de teatre dels Jubilats, elgrup Dramèdia Teatre, el grup teatral delsPastorets i el Grup Independent d’Art) perresoldre els possibles entrebancs burocrà-tics a fi de portar a bon terme la idea.

� Salvador Olivé Nogués

El teatre a Riudoms, una activitatreivindicable

� Els intèrprets d’”El gran Aleix”, de Joan Puig i Ferrater. D'esquerra a dreta: Salvador Olivé(Aleix), Elena Sales (Sofia), Carla Gispert –nena asseguda– (Marta), Montserrat Llurba(Noemia), Toni Descarrega (Avel·lí), Tarsici Llurba (Llucià) Juliana García-Abadillo (Flora),Josefina Llerda (Sara), Mari Barrena (Maria Arnau). Els apuntadors foren Ramon Garcia i AidaGispert, i el traspunt, Jordi Virgili. L’obra fou dirigida per Salvador Olivé.

‘ ‘ ‘ ‘Demano al senyor batlle que tingui abé reunir-se, tan aviat com li siguipossible, amb una representació dels

qui estimem el teatre


col·laboració

L’actor Joan Pera torna a RiudomsEl passat 15 de desembre va actuar persegona vegada al Casal Riudomenc elpopular actor Joan Pera (Barcelona, 1948).Aquest cop ho ha fet amb un show de sismonòlegs de l’humorista i monologuistacatalà Joan Capri (Barcelona, 1917-2000),anomenat “Joan Pera, Capri”. Una butaca,un telèfon i una taronja són els únics ele-ments que vesteixen l’escenari. “És unespectacle nostàlgic; jo mateix he fet la triadels monòlegs” –m’explica l’actor– “i no haestat fàcil, perquè en Capri en té de moltbons”. El seu humor, tot i que ja han passatcinquanta anys, continua vigent i actual. Ésun humor atemporal; els personatges delsmonòlegs són persones senzilles. Moltsciutadans d’anys enrere –però tambéd’ara–, s’hi senten identificats.” En Joan Peraret homenatge a la figura d’en Joan Capritransformant-se en ell, imitant la seva veu,copiant els seus gestos, les seves pauses,etc... Els dos actors es van conèixer en elsanys vuitanta del segle passat, treballantjunts en la mítica sèrie “Doctor Caparrós”,que TVE va produir i va emetre a Catalunya.Pera em comenta: “Jo admirava molt enCapri, i ell, que més aviat se’l coneixia comun senyor malhumorat, em consta quetambé em tenia un gran apreci”.

El muntatge porta per nom “Joan PeraCapri”, perquè “hi ha com una mena desimbiosi entre en Capri i jo” –diu l’actor–,“sobretot pel que fa al moment que parlemdel matrimoni. En aquest trosset no faigd’en Capri, sinó que dono la meva pròpiavisió. Explico, amb un cert humor, les difi-cultats que ha suposat per a un actor comjo tenir sis fills per alimentar”. L’actor JoanPera té unes emotives paraules pel qui fou

el seu company d’escena en el últims quin-ze anys, el Paco Morán (1930-2012), desapa-regut el passat mes de juliol. En Joan Peras’emociona quan l’anomena, se li nota queper a ell ha estat una gran pèrdua. Se’m sin-cera: “l’enyoro molt, cada dia. El públic l’a-dorava, i per a mi, a banda d’un gran com-pany, era com un germà. No ens assemblà-vem gens, però ens aveníem molt, sobretota l’escenari. Tan ell com jo improvisàvem enqualsevol moment i els dos sabíem seguirel fil, perquè hi havia molta complicitat. Hetreballat amb molts actors, però mai no entrobaré cap altre com ell”.

Parlem ara dels seus fills. És sabut quel’actor coincideix a vegades amb ells a lafeina. Ell m’aclareix: “M’agrada treballar ambells. Amb el Roger ens veiem als doblatges.A l’última pel·lícula del Woddy Allen, a mésde ser pare i fill a la vida real, som també

pare i fill al cel·luloide. En canvi, amb el Blaicoincidim més a l’escenari. S’ha estrenatcom a regidor precisament en aquestaobra. Hi ha cops que passem moltes horesjunts, i saps una cosa, Tuni?, els meus fillsem respecten, m’obeeixen i m’admirenmés com a actor que com a pare”.

En aquests moments en Joan Pera estàrepresentant, al teatre Condal deBarcelona, l’obra de teatre “Sí, ministre”, unacomèdia política basada en la sèrie anglesaque fa trenta anys que TV3 va emetre.Comparteix escenari amb Carles Canut iamb Ferran Rañé, entre altres, sota la direc-ció del seu company i amic Abel Folk.Desitgem que obtingui nous grans èxits ique pugui venir ben aviat, un altre camí, alnostre poble.

� Tuni Salvadó Barceló

col·laboració


Corria l’any 1976 i em sembla que devia sera mitjan aquell any, quan se’m va oferir lapossibilitat de fer de comentarista de l’ac-tualitat local a través de les ones de RàdioReus Cadena Ser. Vaig acceptar l’ofertaencantat i, a partir d’aleshores, fins a l’abrildel 1983, setmana rere setmana, la infor-mació de tot allò més interessant que pas-sava a la nostra vila es difonia en un mitjàd’informació que gaudia de gran populari-tat en aquells anys. El programa s’emetiaels dissabtes pels volts de l’una del migdiai portava el nom de “Comarques”.

Amb la sintonia de la cançó orquestradadel Raimon “D’un temps, d’un país”,començava la crònica setmanal “viva i pun-yent” –com deia el presentador, JosepMaria Martí– de l’actualitat dels pobles deles nostres comarques. Hi participàvem,entre d’altres, corresponsals de Valls, delVendrell, de Tortosa, d’Ascó, de Montblanc,de Tarragona, de Cambrils i de Riudoms.Quan la informació era important i urgent,sortia pel programa “Plaça Major” que s’e-metia per la mateixa emissora cada dia almigdia.

Van ser un anys molt intensos i de grancanvis, ja que veníem de quaranta anys desilenci –com ben bé cantava en Raimon– ihavíem de començar de nou moltes cosesque ens havien estat negades i prohibidesi en aquestes cròniques vaig intentarreflectir la realitat del dia a dia del nostrepoble.

He guardat fins avui gairebé tots elsescrits que, amb la meva veu, es van difon-dre a través de Ràdio Reus i, assabentada

d’aquest fet, la nova direcció de la revistaL’Om m’ha demanat si les volia publicarara, al cap de trenta-cinc anys, de formaescrita, a la qual cosa he accedit amb moltde gust pensant que, d’aquesta forma, tor-narem a recordar els esdeveniments d’a-quells anys i, a la vegada, es garantirà laseva conservació.

Heus ací el primer tast, una crònicaemesa a finals de l’any 1977, en la qual es fauna síntesi d’allò més important succeït enels darrers dotze mesos. L’he posada sensecometes per facilitar-vos la lectura. Aquí va!

Avui intentarem fer un resum a granstrets de tot allò més important que hasucceït a la nostra vila en el decurs del’any 1977. I ho farem seguint un ordrecronològic i destacant els fets i els aspec-tes més importants de cada mes.

Començarem, doncs, pel mes degener, mes en el qual l’Ajuntament apro-va en un ple municipal el projecte d’obresd’embelliment de la plaça de l’Església.Aquestes obres resultaran polèmiques,com ja veurem més endavant.

Al mes de febrer surt el número 100 dela revista local L’Om. Tot i amb això, la fitadel número 100 no representa cap evolu-ció per a la revista, que continua encarca-rada en molts sentits en una etapa ante-rior, que ja comença a hores d’ara a estarsuperada.

A finals del mes de febrer i a comença-ments del mes de març, els camperols deles nostres comarques –i amb ells els del

nostre poble– treuen els tractors a lescarreteres per palesar la situació injusta id’abandonament que està patint el camp.Arran del que s’anomenaria “vaga delstractors” –per la presa de conscienciacióque això tindria entre els agricultors delnostre poble–, fa la presentació aRiudoms el dia 16 de març la Unió dePagesos de Catalunya. Aquest sindicatagrari, de seguida, aconsegueix un grannombre d’afiliats riudomencs pel seucaràcter unitari, independent i català. Eldia 23 del mateix mes de març, unaassemblea elegeix els membres del secre-tariat local.

A mitjan març, també es comencen lesobres de reforma de la plaça de l’Església.Aquestes obres resulten polèmiques, comhem dit abans, per un costat perquèmolts riudomencs creuen que hi ha altrescoses més importants en què gastar-se elsdiners del poble i, per un altre costat,altres es mostren disconformes amb l’o-bertura d’un nou carrer a un costat de laplaça. Les obres, malgrat tot, continuarienendavant.

A l’abril, en un ple municipal,l’Ajuntament aprova el pressupost per al’any 1977, que serà de dinou milions depessetes. En aquest mes se celebra a lanostra vila, amb una gran participaciópopular, la diada de Sant Jordi, que seràorganitzada pel Congrés de CulturaCatalana.

Al maig s’enceta la campanya electorali a Riudoms vénen a fer la presentacióquasi tots els partits i les coalicions que

D’un temps, d’un país

col·laboració

número 497 • desembre 2012 25

participen a la nostra circumscripció elec-toral.

Al juny tenen lloc aquestes eleccionsque, a la nostra vila, guanya pel que fa alCongrés la UCD, seguida de prop perSocialistes de Catalunya. L’Entesa delsCatalans, pel que fa al Senat, s’emporta lamajoria dels vots riudomencs.

Passat tot el batibull de les eleccions, aljuliol se celebra el dia 25, amb força èxit, elprimer Aplec Sardanista d’Estiu.

A l’agost s’inauguren, aprofitant la firade Sant Llorenç, les obres d’embellimentde la plaça de l’Església, a les quals s’hi haafegit un sortidor o una font lluminosad’un elevat cost econòmic i que no cons-tava en el projecte inicial. L’Ajuntament hicol·loca a un costat una placa que diu:“Per l’esplai del poble”.

Al setembre la collita de l’avellanacol·lapsa quasi tota altra activitat. Noméses fa un petit parèntesi per commemorarla Diada Nacional de l’Onze de Setembre.

A l’octubre continua encara la collitade l’avellana que, malgrat ser bastantabundosa, resulta molt afectada per laquantitat de podrits que s’hi troba, acausa del temps humit. La subvenció ques’havia demanat per a aquest fruit ésdenegada per l’Administració, la qual cosaprovoca un gran neguit entre els pagesos.Per altre costat, l’automatització del serveitelefònic representa un gran avenç, enca-ra que només s’instal·li una cabina per atot el poble.

I anem arribant als darrers mesos del’any. Al novembre altra vegada la veudels pagesos es torna a fer sentir i, aquestcop, davant del Govern Civil. La injustícia

de la forma de cotitzar a la SeguretatSocial Agrària i la insuficiència dels preusagrícoles provoquen aquesta manifesta-ció.

I a finals de novembre i a principis dedesembre, el problema de la usurpació deles aigües per part de la indústria i de lacontaminació dels cabals subterranis pre-ocupen molt als riudomencs, els quals

elegeixen representants per a poder-hoevitar, junt amb altres pobles del Camp deTarragona.

Aquests han estat els temes i els afersque han marcat la nostra vila l’any que aracloem i dels quals avui hem fet un resuma grans trets.

� Bonaventura Gili Serret

col·laboració


El pecat és el fet de desobeir normesmorals, una falta de caràcter religiós queals creients i als homes de fe els pot pro-vocar estat de culpa. Als menys creients–quan els acusen de haver pecat– solencontestar que la seva falta només és unpecat foradat. Així volen donar a enten-dre que és una obertura buida física-ment i que no hi ha res.

L’Església catòlica reconeix set sagra-ments. Amb el de la penitència tots elscreients poden penedir-se dels seuspecats exposant-los a un sacerdot iacceptant el càstig que aquest li imposi.Les processons de Setmana Santa i lamortificació del cos han estat històrica-ment maneres de mostrar en públic quees complia una penitència.

No sé del tot cert si, en els afers

només terrenals de la nostra Pàtria, laConstitució –últimament tan anomena-da i emprada per voler-la modificar imodernitzar– té actualment inclosa enels seus articles cap sagrament de lapenitència, ni cap càrrec ordenat i quali-ficat per poder-la executar.

Les malifetes comeses pels homes enel seu pas per la Terra són condemnadesi jutjades per jutges i fiscals, que no sóncom els sacerdots que perdonen elspecats de les seves religions, però queimparteixen justícia perdonant i con-demnant. Una de les moltes teoriessobre la justícia diu “La justícia és la pri-mera virtut de les institucions socials,tant com la veritat ho és en els sistemesdel pensament”. Com veuen els jutges lajustícia quan es troben en situacionsd’haver de jutjar? Quina és la distribució

apropiada de la riquesa i dels recursos enla societat? El jurista Ulpiano va puntua-litzar: “La justícia és una constant perpè-tua, la voluntat de donar a cadascú el seudret”.

Sembla ser que, per algunes informa-cions aparegudes recentment en els mit-jans de comunicació, els governs del’Estat espanyol tenen la mateixa o méspotestat que els confessors dels pecatsde les normes morals de la religió perperdonar i indultar al seu caprici i autori-tat els condemnats pels jutges i fiscals,anomenats per la Administració de justí-cia.

Segons estadístiques, en dotze mesosde govern el Partido Popular ha indultat468 condemnats amb mesures de gràcia,xifra similar a la d’anteriors governs.

Pecats foradats?

col·laboració


Entre ells, hi ha culpables de delictes detota classe i manera com ara: permisosfalsejats, prevaricació urbanística, falsifi-cacions d’identitat, frau de l’IVA i, última-ment, la mesura de gràcia ha aixoplugatuns Mossos d’Esquadra, etcètera.

De l’any2000 fins al diad’avui hanestat indultats226 reus perdelictes contral’Admi nistracióp ú b l i c a .Davant d’a-questes actua-cions és del totencertada lafrase feta: “Elspolítics sí quetenen perdó” ola de GasparLlamazares: “El perdó és una rèmora delpassat senyorial”.

És estrany que cap partit governant oen l’oposició no hagi proposat d’eliminaraquesta facultat de gràcia dels políticsde poder anul·lar els veredictes dictats

per l’Administració de justícia, com si fosun privilegi que pel seu càrrec hanadquirit, vulnerant així el principi consti-tucional que diu que tots els ciutadanstenen els mateixos drets a l’hora de serjutjats.

Els delictes i les faltes no es podenperdonar com els pecats foradats o buitsde continguts i molt menys ho han defer els homes i les dones que han gover-nat amb la mà foradada –balafiant i noguardant– o els qui han retallat serveis isous i han escurat les butxaques de la

majoria de la societat que ja no té impor-tància que les portin foradades.

El comte Arnau és un ric noble de lamitologia catalana. A causa de diversospecats –no sé si foradats– va ser damnateternament, condemnat a cavalcar

durant total ’ e t e r n i t a tcom a ànimaen penasobre uncavall negreal qual sor-tien flamesde la boca.

Podria seruna bonap e n i t è n c i aaplicable alsnobles admi-n i s t r a d o r s ,

per penedir-se dels seus delictes i faltesque han creat malestar i desigualtats itambé serviria d’exemple als qui vinguinamb propòsit de tornar-ne a cometre.

� Salvador Mestre Domingo

‘ ‘ ‘ ‘

És estrany que cap partit governant o en l’oposicióno hagi proposat d’eliminar aquesta facultat de

gràcia dels polítics de poder anul·lar els veredictesdictats per l’Administració de justícia

tal dia farà un any


Treure’ns un bon pes de sobre o comespatllar un possible negoci (1)Des que el món és món, totes les culturesfan bullir l’olla, això és: necessiten menjari transformar-lo per ingerir-lo millor. Desque es controlà el foc i fins al neolític, ques’avançà en descobrir-s’hi la tècnica delsfregits, aquesta modificació dels alimentss’ha anat perfeccionant, però sense evo-lucionar gaire perquè, des de llavors, hemhagut d’esperar fins als nostres dies queha estat quan ens ha arribat finalment unúltim gran canvi fruit, com molts d’altres,de la casualitat: la troballa del microones.

No vull parlar, però, d’aquesta pro-gressió de cuinejar aliments ni de labeguda aperitiva típica coneguda amb elnom de Wert-“mut” (perquè aquestministre no s’hi ha quedat), sinó del quellancem a les clavegueres –o a fora–, és adir, del que succeeix amb les sobresdigestives del que ens hem nodrit. Comho diem? Potser “defecar”, que té, com asinònim, “evacuar”, “expel·lir”... Si bé, elmot més utilitzat popularment deu serencara “cagar”, que també té els seusmúltiples eufemismes: “anar –o fer– deventre –o de cos–”, “fer les necessitats –oles seves feines–”... L’expressió correspo-nent a “pixar-se de riure” seria, en aquestcas, “cagar-se de por” (“tindre’n molta”).Sembla ser que, al programa “El món” deRac1, s’entretingueren a fer una petitasecció per ajudar la població catalana aser discreta a l’hora d’”anar a fer les sevesnecessitats” al WC de l’oficina. A conti-nuació us en deixo una petita selecciód’aquesta llista: “Vaig a fer de ventre” –o“a plantar un pi”–; “Tinc una reunió amb elsenyor Roca”, “Vaig a treure’m un pes desobre”; “Vaig a acomiadar un amic de l’in-terior”; “Vaig a l’excusat”; “Sento la cridade la natura”; “Vaig a llençar el reciclatge”;“Vaig a treure el millor de mi”; “Vaig aencarregar un braç de gitano”; “Vaig atreure el mal que porto dins”; “Vaig a cal-cular el meu Producte Interior Brut”, etc.Nosaltres “Anem a pondre”, “A pixar a mari a cagar a la via” –o “a l’era”, o “a l’esta-ble”...

Ja ho diu el refrany: “Caga el Rei, caga

el Papa i, de cagar, ningú no se n'escapa”.O, si voleu, de menjar, beure, dormir, ori-nar i defecar són necessitats fisiològiquesa les quals ningú no es pot sostreure, sino és que pateix alguna alteració física.D’aquestes cinc, les dues últimes són lesque ofereixen més possibilitats d’originareufemismes i col·loquialismes.

L’excrement que s’expel·leix cadavegada que s’evacua el ventre rep el nompopular de “merda”, denominació quefigura en una llarga llista d’expressions:“anar-se’n a la merda”, “engegar a lamerda”, “quina merda!”, “això és unamerda”, “a tota merda”, “ser cul i merda”,“haver trepitjat merda”, “fer el merda”, “seruna merda –o una merda seca–“...Aquesta femta pot rebre noms diferentssegons la forma, la grandària, la solidesa...Així, es pot parlar de ”cagarel·la”, “cagarri-nes –o “cagarines”–”, “cagarro”, “cagaru-

lles”, “diarrea” –o “caguetes”–, “tifa”, “tifa-rada”... I no oblidem que l’autor de l’excre-ment és un “caganer”, que ha esdevingut,a més a més, una figura entranyable, moltpopular i imprescindible en els pessebresnadalencs, no només d’aquí, sinó tambéal País Valencià. Sense oblidar el troncmés estimat de la canalla –sobretot pelsmés “caganius” de la casa– que esdevé elcentre de la festa i un dels personatgesprincipals del Nadal quan, en rotllana, acops i amb les múltiples cançonetes quecomencen amb la forma imperativa delverb ja prou conegut, se li etziba unpotent “caga tió”, el resultat pràctic delqual és la repetició múltiple. Per cert, comque és una nit màgica, se sap que, algun“cop”, ha arribat a “cagar” fins i tot colòniacom certs personatges destacats. I nodiré pas noms (continuarà).

� Josep M. Toda Serra

actualitat


BTT visita el pessebre de la Pineda

� Jordi Toda, Martí Olesti, Martí Escoda, Oriol Escoda, Thomas Ellert, Gabri Jareño, Xavier Torrell, Arnau Carbonell, Jordi Colomé, Joan LluísGil, Alfons Ollé, Antonio Cabré, Josep M. Vidal, Sergi Pedret, Oscar Badet, Ricard Guinjoan, Arnau Guinjoan, Albert Ferraté, Eduard Ferré,Lluís Gispert, Fabra, Carlos Fortuny, Marc Fortuny, Josep Anton Solé, Carles Garcia, Carlos Forcadell, Anton Lluís Salomó, Joan Mestre, IvanParés, Xavi Olesti, Guillem Gispert, Ferran Vilar, Jordi Capdevila, Marc Domènech, Albert Ruiz i Gerardo Mendoza.

Des de fa uns anys, cada 26 de desembre,la secció de BTT d’Amics de Riudoms duu aterme una sortida amb BTT fins al pessebrede sorra de la Pineda (Vila-seca de Solcina).Amb els anys aquesta sortida s’ha convertiten una sortida tradicional. Aquest any s’hafet extensiu a tots aquells ciclistes que fanBTT de Riudoms a través del Facebook i del

boca a orella. Això ha fet que aquest any hiprenguessin part un total de quaranta-dosciclistes. La sortida va ser a les 8 del matídes de la Palmera, de Riudoms. En arribar alpessebre de la Pineda, vam treure torrons,mantegades, bombons, cava, mistela...Cadascú va portar alguna cosa per picar. Idesprés del pica-pica, com cada any, vam

cantar una nadala que, com sempre, ensprepara el Joan Mestre. Un cop feta la foto-grafia de rigor, vam agafar les bicicletes endirecció a Salou, Cambrils i Riudoms, onens vam fer una fotografia al pessebre de laplaça de l’Església.

� Josep M. Vidal Vidal

col·laboració


Els insecticides posen les abelles dela mel en perill d'extincióEn silenci, i per tot el planeta, milers demilions d'abelles estan morint a una veloci-tat esgarrifosa i posen els nostres cultius ialiments en risc, però si una química multi-nacional molt coneguda deixés de vendreun tipus específic de pesticides, les podríemsalvar de la seva extinció.

Quatre països europeus han començat aprohibir aquests verins i, com a resultat,algunes poblacions d'abelles ja s'estanrecuperant, però aquesta companyia quí-mica –la major productora d’insecticidesneonicotinoides– porta temps influenciantels governs perquè aquests verins seguei-xin al mercat.

Les abelles no només fan mel, la sevaexistència és indispensable per a la vida alplaneta. Cada any, s'encarreguen depol·linitzar plantes i cultius, dels quals el seuvalor estimat supera els quaranta-cinc milmilions d'euros. En molts països, aquestaxifra representa més d'un terç del subminis-trament d'aliments a nivell nacional. Senseuna acció immediata per salvar les abelles,molts dels nostres vegetals favorits –fruites,nous i fruita seca– podrien desaparèixerdels nostres rebosts.

En els últims anys, hem vist una ràpida ipreocupant disminució en les poblacionsd'abelles a nivell global. Algunes espècies jahan desaparegut i queda solament el 4%d'unes espècies pel que fa a les seves xifresanteriors. Els científics han buscat respostes

i alguns estudis conclouen que la disminu-ció pot tenir la seva causa en una combina-ció de factors, entre els quals s’inclouenmalalties, la pèrdua de l'hàbitat i els químicstòxics. Però, cada vegada més, estudis inde-pendents estan proporcionant-nos l’evi-dència i assenyalen que els pesticides neo-nicotinoides són els culpables. França, Itàlia,Eslovènia i fins i tot Alemanya –on se situa laprincipal fàbrica de la companyia química–ja han prohibit un d'aquests assassins pesti-cides, però la companyia segueix exportantel seu verí per tot el món.

“El tema està que crema”, arran d'unsnous i importants estudis que han corrobo-rat la gravetat del problema. Els veritables

experts – apicultors i agricultors– volen queaquests pesticides mortals es prohibeixin,almenys fins que hi hagi recerques sòl·lidesque demostrin que són segurs.

No podem seguir permetent que la nos-tra delicada cadena alimentària estigui enmans de recerques produïdes per compa -nyies químiques i pels reguladors, sovintdominats pels interessos d'aquestesempreses. La prohibició d'aquests pestici-des ens aproparà a un món més net i méssegur per a nosaltres i, també, per a lesaltres espècies de les quals depenem i a lesquals volem i ens convé protegir.

� Josep Gañán Jansà


col·laboració


L’Esplai vol recuperar la seva històriaL’Esplai del Casal Riudomenc és una de lesentitats més antigues del nostre poble ques’encarrega de l’educació en el lleure de lesxiquetes i dels xiquets, des de Riudoms.

Des de fa ja més de quaranta anys, moltsriudomencs i riudomenques han participatvoluntàriament a l’Esplai, ja sigui fent activi-tats, excursions, gimcanes, colònies d’hi-vern o d’estiu, etc. Havent-nos adonant dela important memòria col·lectiva que s’haanat acumulant en el transcurs dels anys iamb el pas de diferents generacions demonitors per l’Esplai, els membres de l’ac-tual equip de monitors volem tirar enda-vant la campanya “Recuperem la nostrahistòria”.

És, per això, que convidem tots aquellsexmonitors i exmonitores, així com tothomque hagi tingut algun vincle amb l’Esplai, aemplenar les enquestes que hi haurà dis-ponibles durant el mes de febrer, en formatdigital, al web de l’Esplai (www.esplairiu-doms.org) o bé, en format paper, a la

Biblioteca Municipal i a l’oficina d’atenció alpúblic de l’Ajuntament de Riudoms. Per amés informació, podeu trucar al telèfon689 583 012 o enviar-nos un correu [email protected].

Gràcies a la vostra col·laboració, la recu-peració de la història de l’Esplai segur queserà possible! Endavant!

� Maria Cros Torrents

L'Om 498

Documents

Transcript of L'Om 498