L’origen i la constitució de l’univers i la
-
Upload
xavifargui -
Category
Education
-
view
908 -
download
2
Embed Size (px)
Transcript of L’origen i la constitució de l’univers i la
- 1. LORIGEN I LA CONSTITUCI DE LUNIVERS I LA TERRA
POWERPOINT REALITZAT PER:
Jordi Farguell i Xavier Senmart
2. Lunivers s un misteri, on hi ha plantejades moltes incgnites
les quals sn encarregades de resoldre cincies: les atetiques, la
filosofia, la fsica, la geoplanteologia, lexobiologia Al llarg dels
anys, cientfics han anat donant forma a teories sobre lorigen de
lunivers, el moviment dels planetes
1.1 Lobservaci de lnuivers
3. 1.1 Lobservaci de luniversA. Velles preguntes sobre lnivers: de
lastrologia a lastronomia
Lhome, pel que sabem, slnic animal que pensa i es fa preguntes. Una
daquestes preguntes s sobre lorigen de lunivers, quelcom que ha
interessat des delsavantpassatsmsprimitius. Les estrelles i la
llunahaviasigut una gran incgnitapelsssersmsprimitiusfet que
ambestudisshapogut donar explicaci.
4. 1.1 Lobservaci de luniversA. Velles preguntes sobre lnivers: de
lastrologia a lastronomia
Durantmolt de temps, lastrologia era una branca important del
saber, i totrei tenia un astrleg en nmina. Pensaven que el
celgirava al voltant de la terra. El movimentdelsastressusavencom a
rellotges i calendarisastronmics. Aix van nixerels signes del
zodac. Les deduccions eren tils per decidir quan sembrar
elscamps
5. 1.1 Lobservaci de luniversA. Velles preguntes sobre lnivers: de
lastrologia a lastronomia
En lastrologia moderna les constellacionsn figures que les
estrelles semblenprojectar sobre un fonsnegre. Avuisestudialunivers
ab granstelescopis i ambinstrumentssituats a
lespaiambelsqualssestanfent un gran nombre davenos
6. 1.1 Lobservaci de luniversB. Del pensamentaristotlic al
copernic
En principi es creia que la terra era plana i mbil i al seu voltant
hi giraven el sol i els planetes (teoria geocntrica). Ms endavant
van dir que el sol era el centre de lunivers. I finalment els
estudis van revelar que el sol no era el centre de lunivers, sin
noms del nostre Sistema Solar. Un dels primers en afirmar que la
terra era esfrica i no plana fou Aristotil i tamb afirmava que
matria era contnua. El 1609 Galileu ajudat pel telescopi que
acabava dinventari per les lleis de Kepler sobre el moviment
planetari li don lvaldefinitu que es va mantenir fins principis del
segle XX
7. HarlowShapley va ser el primer que va postular la
teoriaexcntricasegons la qual el sol ja no era el centre de
lunivers. Hubbel va descobrir noves galxies a part de la
nostraviaLctia va comprovarlenormedistncia entre elles i va
comprobar lefecteDoppler de lunivers.
1.1 Lobservaci de luniversC. Les galxies de lunivers.
8. Lagost del 2006 elsastrnoms de la Uni Astronmica Internacional
reunits a Pragavan determinar que el nostre Sistema Solaragrupa
vuitplanetesms tres planetesnans.
1.1 Lobservaci de luniversD. El Sistema Solar
9. Malgrat que per nosaltressiguinpuntsminsculs la massa de les
estrelles no ssempre igual i determina de forma decisiva la
sevaevoluci. Una estrella de massamspetita que el nostre sol
sanomena nana blanca. T una mida semblant a la terra i
sanirrefredant i contraientlentamentfins apagar-se
lentamenttotalment. Daqu es contrauracabarsent una nana blanca.
Quan una estrella smolt gran (10 vegades) es produeix una
explosicom la de 9.000 bombes de neutrons, desprs es forma una
gegantvermelladesprs explota i es converteix en una supernova. Gran
part de la massadesapareix es contreu i es transforma en una
estrella neutrons i quan gira sanomena plsar.
1.1 Lobservaci de luniversE. Evoluciduna estrella
10. Es creu que luniverssinfinit, per t lmit. Sompart de lunivers
,sompart de la polsestellar que fa entre 10.000 i 20.000 de milions
va eplotar en una explosianomendada Big Bang, a partit de
llavorssuposem que lunivers no ha paratdexpandir-se.A linici, el
Big Bang es van forargasoslleugerscomlhidrogen i lheli i tota la
resta de matriashanformat en
gransexplosionsatmiquesdestrellesmoltms gran que el sol, s a dir,
supernoves.
1.2 L expansi el lmit de luniver: el Big Bang
11. La relativitat
En aquestateoria feta per Einstein introduia un nouelement la
quartadimensi, s a dir, el temps.
En aquestateoria el temps i lespai formen la mateixa cosa.
Lelementsmsdestacat de la teoriasevidenment la frmula que relaciona
la massa i lenergia
La curvatura de lespaitemps i elsforats de cuc
Es basa en lexistnciaduna curvatura en lespaitemps, que
permetriarecrrergransdistncies en una mena de
dreceresanomenadesforats de cuc. Aquestahiptesiprediu que es
formaria un tnel que connectariaduesregions de lespaitemps.
1.3 Elstemps de lunivers.
12. La mecnicaqunticas la branca de la fsica, estudia el
comportament de la llum i de la matria en les partculesmspetites, i
de les lleis que les regeixen. Amb la mecnicaqunticaneix la
fsicamoderna al principi del segle XX.
Max Planck va donar el primer pascap a la teoriaquntica al
descobrir que noms es podia explicar la radiaciduncos al vermell si
absorbiallumambpaquetsanomenats quanta.
1.4 Una aproximaci a lunivers probable : La TeoriaQuntica
13. 1.5 La nostraterra
George Louis Leclerccomena a aplicar un mtodecientfic per
determinar ledat de la terra i va descobrir que tenia uns 75.000
anys. Msendevant William Thompson arrib a la conclusi que
lantiguitat de la terra era de 90 milions. Peractualment,
shadeterminat que t uns 4.600 milionsdanys.
14. 1.5 La nostraterraLa geosfera: estructura interna de la
Terra
A partir de la informaci sobre linterior del
nostreplanetashaneleborat dos models en elsquals la
terrashaestructurat en capes concntriques: el modelesttic i el
modeldinmic. A partir daquestainformacisestableix que els capes de
la terra en ordre de profunditatsn: lescora, el mantell i el nucli.
I, el modeldinicdiu que lordresn litosfera, astenosfera, mesosfera
i endosfera.
15. La teoria de la tectnica de plaques explica el procs que a
seguit la distribucidelscontinents que comen fa milionsdanys i que
cuntinua encara. Elscanvis de posicidelscontinents es
produeixenmoltlentament i porten
associatsaltresfenomenscomelsgeololgics(creaci de muntanyes i foses
marines, vulcanisme, terratrmols)
1.5 La nostraterraC. La dinmica terrestre.
16. La deriva elscontinents i lexpanciocenica
La teoria de la deriva continental de Wegener es basava en el
movient de lescora continental sobre lescoraocenica. Posteriorment
es va demostrar que la causa que provoca la deriva continental
slexpanci del fonsocenic. Elsoceans poden crixer en tots dos
costats de les dorsals a causa de la incorporaci de material
provinent del mantell, aixsesdev en zonesanomenades de subucci. La
teoriatectnica de plaques sdoncs, la sntesi de totes duesteories:
deriva continetal i expanciocenica
1.5 La nostraterra