MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA...

21
MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L 1 Excursionista; lo día 213 del pasaat Maig de 1870, s' efectúa á las i de la tar- de la visita á la Sta. Iglesia Catedral de Barcelona, ab assístencia de nostres conaocis los Srs. Auléstia y Pijoan, Aguiió |D. Placit), Bohigas, Balaguer, (D. Jaume), Bru- guera, Casadea, (D. Lhiis, D. Pelegri y D. Joaquim), Cus- pinera, Carreras, Casassa, Cendra, Colt, Cortés, Company, Doria, Doncei, Domenech, Faura, Flotáis, Frigola, Fer- nandez, (-iarcia Dalmau, Gaza, Grau, Hol, Llach, Medina, Muston, Maariera (D. Arlur), Marqués, N'icolau, Nogués, Olivó, Pol, Pons, Piqué, Queralttí, Ribera, Ricart, Ros, Sola, Santamaria, Soler (D. Lluis M.'J, Terrats. Tintorer, Torruella, Valls, Verdaguer (D. Alvar), Vila y del infras- erit. Lo resultatd'aquella visita reata sumariament exprea- sat en lo referit Bolteti, y encarregat d' escriure la opor-

Transcript of MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA...

Page 1: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

MEMORIA

iSTí'miCA HE LX C A T E D R A L DE B A R C E L O N A , Monv ,

l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA M E T E I X A .

Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

día 213 del pasaat Maig de 1870, s' efectúa á las i de la tar-

de la visita á la Sta. Iglesia Catedral de Barcelona, ab

assístencia de nostres conaocis los Srs. Auléstia y Pijoan,

Aguiió |D. Placit), Bohigas, Balaguer, (D. Jaume), Bru-

guera, Casadea, (D. Lhiis, D. Pelegri y D. Joaquim), Cus-

pinera, Carreras, Casassa, Cendra, Colt, Cortés, Company,

Doria, Doncei, Domenech, Faura, Flotáis, Frigola, Fer-

nandez, (-iarcia Dalmau, Gaza, Grau, Hol, Llach, Medina,

Muston, Maariera (D. Arlur), Marqués, N'icolau, Nogués,

Olivó, Pol, Pons, Piqué, Queralttí, Ribera, Ricart, Ros,

Sola, Santamaria, Soler (D. Lluis M.'J, Terrats. Tintorer,

Torruella, Valls, Verdaguer (D. Alvar), Vila y del infras-

erit. Lo resultatd'aquella visita reata sumariament exprea-

sat en lo referit Bolteti, y encarregat d' escriure la opor-

Page 2: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

»' SXCUBSIÓNS CIENTÍFICAS. Mil

tuna memoria, aentiam indecls respecte á son comingiil,puíxen la Monografía que escrigui peranoslre Alhumpin-toreach Monumental de Catalunya havia donat ja iotas lasnoticias y descripción a de mes importancia, reservantmesois alguna majors detalla, producció de documenta y ori-ginal eoleeciú de dibuíxos, pera obra de mea empresa, loI libre: la que tal vegada algún día podré donará llumquantaquella datos formen lo acabat aplech que encarn no heconseguit.

En tal incertitut, un de noatres dignea consocia y primervocal de la Directiva, m' indica que podría estendrem so-bre las diversas impresiona que causa en son conjunt y en3as diversas parts lan excelent temple, y altre no menosdistingit eoci tambe de la Directiva, m' indica que li sem-blava conduhent que formes un metódich travall histórichque dones á eoneixer ¡as viasicituts pe! susdit temple ex-perimentada?.

tibie una perfecta y breu relació histórica, perqué encarano posseheeuh aquellas noticias de que abans he dit que'ntenia falta; ni un acabat travall gráfich y fatagador puixno disposo d' aquell ostre poéiich, mágioh vivificador deismonuments, severíssims y calláis testimonis déla eiglesque per filis pasaaren; tractaré sumariament aquí deis meaculminante fets histórichs déla Seu de Barcelona, y alocuparmeexpressament de !' edifici, omilint las detalladasdescripción^ técnicas, donaré una lleugera idea de sonconjunt y una que altre noticia que podrá apreciarse perlo generalment desconeguda, d' alguna de sas parts, y deisobjectes y prácticas que donan á la Seu <le Barcelona, avuytambé, Hasilica menor, particular carácter.

Page 3: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

l'rimer de Lot me complau notar que lo lloch ahonl, lle-

gesch aquesta Memoria, conté la última despulla d' aquel!

fanióa temple d'Hercul.que com loPartenón d1 Atenas, do-

minava la ciutat tal vegada Cartaginesa de Ilarchinana,

destacantBQ ab sia columnas d' enfront y de cara a la mar

y onze en cada costat, aegons 1' ilustrat Cellés; columnata

que coronaria lo triangular frontú y teulada áduas ves-

nant3, puix s 'han trobat veatigis de la celia, loque des-

truheix la opinio de que fós aqueat un temple obert com

alguna de Grecia. Abandonat y tal vegada comensada la

destrucció del templo y de son Idol, una volta fou predieat

aquí lo Cristianisme; oa conjeturable que desde lo sigle iv,

en que Conslanti dona la pau á 1' Iglesia, B' aba un templo

cristiá, ahonl ara ae troba la plassa de la Sen, segons la

mea seguida opinió; y desde llavora I' anlich temple paga,

no aixeeá ja sol Bon front, sino que vingué k convenirse

en lo fons ahont destaca triumfant lo non temple ab la vic-

toriosa Creu, mentres éll pedra per pedra a' enderrocava,

afeixugat peí pea de la velluria y cada dia mea maltractitt

per I' incuria ó copdicia deis homens, fins á restar débil

ombr-a, que tremolosas' aeull ab sas únicas treacolumnas,

sot9 lo manlell protector de noatra humil ASSOCIACÍÓ, sem-

pre anhelosa de conservar vivaa las planas de la historia

de noatra térra.

Viva llavops tambó la prodigiosa memoria de la victoria

•le Conatanti contra Majenci y narticularment de I' invon-

ció de la Vera Creu per Sia. Elena, fou lo titol do la inven-

ció de la Sta. Creu, lo que prengue la primera iglesia do

Barcelona, la Seu ó Cátedra de son Bisbe, que desda olla

ili'bia regirjurisdiccíonalment y enaenyar apostólicament

;i sos diocesaans. Aquest litol glories, que móatart havin-

Page 4: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

t>" EXCURSIÓN» CIENTÍFICAS. ll¡3

Rut simbolissantse per la Creu de plata sobre camp san-guinos ó de gules que usa son Capítol, té de saberse, se-gons refareix Vülanueva, que sola tres iglesias lo portan,á saber: la Basilica Romana de Sta, Creu, la iglesia de san-ta Creu de Jerusalem y nostra Catedral que lo tingué pri-mariament com á únich y exclusiu.

Digne es tambó de recordarse que la meleixa Catedral(Bnia una práctica, ara per desgracia en desús, qual era lade que á las dotze de la nil del Dijous-Sant, una processóque aortla de la Sagristia trasladava al Altar major un re-liquiari ab una Sta. Espina, la que permaneixía allí fins ála tarde del Diventlres-Sant; y en dita processo, lo canon-ge anomenat dormitoler, portava en la má tres candelas•verdas en memoria de ditas iglesias, duas encasas y latercera apagada, simbolisant la iglesia de Jerusalem, des-de llarch temps en poder deis infidels.

Un concili colebrat per lo biabe Ugno, presidí t peí metro-polita Agiatich y ab asistenciade onze biabes, tingué llocben aqueat primitiu temple en lo segte vi; y del meteix deuprocehir la lapida mortuoria del any 000, utilisada com ámaterial, y empotrada avuy darrera de una de las colum-naa de la esquerra da ¡aporta de l'Eoce-IIomo, que desde 'Iclaustre dona ¡ngres al temple; notable lauda do que tenimun calch en nostre Museo.

En lo segle ix, lo bisbe Frodoino, demanay obtinguó delRey franch, Carlea lo Calvo, alguns auxil¡3 pera restaurarla antigua Seu, y obtinguts ab la clausula de qua pregues-sen per él! y per sa familia, d' aquf prové I' oraciú peí Rey,que com sabeu, se toca diariument á las duas de la tarde.

En 1' any 878 havent tingut lo citat biabe, medís ó indi-cia pera descubrir en la petita iglesia de Sta, Maria de las

Page 5: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

K;.'( ASSOCIAClÓ CATALANISTA

Arenas, cenoU agustiniá fundat per son predecessor lobiabe (Juirse, !aa reliquias de la V. y M. Sta. Eulalia, las

repetídament, obrantse llavera loa díferenta miracles deque per molta anys, adames de las historias, donaren tes*[¡moni !as estatuas do Sta. Eulalia sobre una pirámide, y(Jol Ángel que jo he vist en lr ángul de la caaa que era laPresó del Hey en la que antiguamenl 3' anomenava plassadel Blat, ab lo anexe y ja desaparegut carrer del Mili propde la Doria, plassa que ara a' anomena del Ángel.

Desde que aquellas santas reliquias f'oren tretas ab 1' ur-na de pedra del sarcófaeh roma que laa tancava, restan ten la Sett en una capella que fou titolada de Sta. María ySta. Eulalia, lancant allí lo Vas, la ¡nscripció -are guar-dada en lo Muaeu de Sta. Ágata; la Seu prengué tambó lolitol de Sta. Eulalia y fins á nosaltres s' ha titolat sens in-terrupció de Sta. Creu y Sta. Eulalia.

Omitiré, com he dit, moltas particularitats históricas, ysois per sa importancia consignaré que consta vingué Lu-dovich lo Piados k donar gracias á Deu per la victoria con-tra los alarbs en la iglesia de Sta. Creu y Sta. Eulalia, des-prés de reconquistada [Barcelona; y no parant aquí lasdesdilxas d' aquells terribles días, assolada aquesta ciutatpels meteixos alarbs en OSO, després do reparada algúntant do tuts estragos, en 1048 lo comte D. Ramón Beren-

ampliar 1' antigua Sen. lo que porta á termo y logra tos le-ía sa aolemnissima consagració peí Metropolita V arque-bisbedeNarbona, puix llavors eslava desolada Tarragona,ala 18 de Novembre de IÜ5H, fetxa que m' es grat precisarduix avuy compieixen exactament 822 nnys, y qual acta

Page 6: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

de con «agració cal llegirper loa mol ts datos d' aquella épo-ca que contó y per tal motín la dono iraduhida per apén-dice.

Segona poi colegirse, aquesta aegona Sen, fou d: estruc-tura románica, molt adornada, ab iro3 ábsides déla que lo

y 1' altre, que guardarla la preciosa urna de sas reliquias,á Sta. Eulalia; lo retaule major, regalo del Gomle D. Ka-inón lierenguer y aa rnuller Mahaka filia de Robert Guis-cart, era d' or fi, havenl costal mes de 2'XH>0 mancusos; ylos fragmenta arquitectónicos, que segons se preaum pro-venen d1 ella, son las esculturas ó" aU relleu de la portala-da de S. Ivo que figuran la lluyta d' un cavallerab un dra-go, los arquéis superiors d' aquella part d'iglesia, lasarcadas esculpidas de la porta del Ecce-Homo al> sos ca-pitel Is y columnas, totas evidentment allargadas, y ademes,algunas laudas sepulcrala empotradas en lo pedrls delclaustre entre las que Oescolla la del Degá Olivella del 1274qui demana al llegidor un Pare nasíre pera !a anima sua.

No parlare aquí per brevetat da las reformas y regula-ció de la Canónica de Rarcelona, inatituida ja en !o segle is,y sois tare notar que prop tle la Seu y del hospital de san-ta Eulalia, anoxeal Palau deis Comtes, tenían los canon-í?8s lo Uefector cotnú en lo qus desde aniich preníam tam-bé part alguns pobres y fou probablemBnt en lo sigla xiv,quant continuantse alli mokas obras de misericordia, deque fina avuy día han donat tealímoni alguna- aniigaa pin-turas al fresen, en la propia casa anomenada comunment«ía Canonjn», fou colocat en saa cantonadas losignificaiiurolol de pedi-a escolpit ab hermosas lletraa góticas, mesnotable encara en sa época, quediu: vCasade laalm.oyna,»

Page 7: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

Subsistía 1'orma la segonaCatedral, quanl lobisbe Arnaltde Gurb, havent trasladat son palau al si ti del actual, vo!-gué erigir prop una capaila dedicada á ¡as Staa. Vergas yaquesta es la anomenada avuy de Sta. Llucia; obra de 1271,en que 'a nota la imitació en sa portalada de bons modelasrománichs, principalmonttal vegada losdelameteixaSeu.La ohra ea robustíssima, ab volta de cañó seguit y allí vol-guó clit biabe esser sepultat, com en efecte hí reata, segonsdin un epitafi pintat sobre fusta que amaga, crecí), lo es-culpit en peilra.

Sena que hagi lograt encara aclarir de qui sorti la ini-ciativa pera la conslrucció del actual temple, lo que cons-la tingue lloch comensantse per I1 ábside y no enderro-cantse I' obra antigua sino fina que la toca la nova, fentsetot ab molla parsimonia, es induptable que atesa la prepo-tencia que obtenía lo regne <T Aragó en lo segle xm, fougeneral lo desitj de teñir una iglesia nova, espayosa peraaon tempa y travallada segons lo dominant estil tudesch ógermánich, eatil que ja entre nosaltres havla produhitobras tant importants com la ñau y portalada central dela Catedral de Tarragona y allres.

Aíxis ea, que encara que la preaent catedral de Barcelo-na comenaada en 12ÍJH regnant D. Jaume II, reconeixómque tó molta similitut ab altres obras ojivala que coman-ment se leñen per típicas del art ojival aragonés, no obstantademes de aon astil, lo gérrae de aon plan m' apar que esyenuinament alemany, y que loa Mostrea constructora deColonia y altres primeras catedrala estrangeras, linguérenbonapart en la idea, sino trassáren directamentlo plan dela nosira, especialment de son admirable ábside, exteriory mes encara interiorment considerat.

Page 8: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

S' esteniun llovors per tota Europa aquellasgBrmandatsu confrarias de meslres constructora ó framasóns que á lavegada lallavan la podra, 1' esculpían, la colocaban y re-movían ab ficitat admirable; y tilla ab sa esquadra y aoncompás, instrumenta que han seguit essent llura signes, aibé per altres adoptata heterogénea y enigrnátieament des-prés, adquiriren tal destreaa, que mollsovint, segons cons-ta, esdevingué en gran part en la ja citada catedral de Co-lonia, foren prou aptes pQra formar Jo plan d' una extensay complicada construcció.

Entro nosaltrea desconegut lo inventor del plan de laSeu actual, se remontan las memorias deis quQ dirigíanlas obras, inolt ppop de son comería y la iradicíó recorda(¡ue duptosos aquesta sobre lo punt de 1' emplasament delas torrea, feren un viatge á I' Alemanya y de retorn, noper rano perentoria, si mes per cert contrapunt ocorreguty com a moslra d' atreviment inconegut, reaolgué lo Mes-tre do las obras, construirlas sobre lo? arebs de las portasdel crehuer.

Aixia es com de paa en pas, la oljra del nou temple, quelo Capítol, lo Bisbe, la Ciutat, lo Rey y demás intervinentsvolguéren, no com mes tart diguó lo Capítol de Sevilla r¡uefoa una iglesia com no 's conegues altre en !o morí, einómolt aevera, corréete y religiosa; plena de magestat y dolniillor estil; aofrí diversas alteracións, (¡ue no sois acuaanl«s variacións del art arquitectónica en lo cura d' algunsBÍgles,HÍn6 vacilacións, cambísd' ideas y tanteigsdiferente,y aquésts si bé modificaren lo plan primuiu, no forenpartpora destruir la general concepciú reconeguda per inmi-llorable, y fins avuy dia, á primera visto, lT unitat no pre-senta alteracións sensibles.

Page 9: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

Uniforme 1' ábside ab sos grans finestrals, exemplas co-

lumnas del presbiteri, calats rosetóna y ben ¡obulat trifori

alt, neguéis inalterable lo plan en tota lanau central y fins

en lo cimbori del trascor, encara incomplen.

Xo aixi aegulren las ñaua latorals. En lo crehuerá la al-

tura del trifori baix, foren llensats una ponts que formaren

las duaa tribunas de las portas de Y Ecce Homo y deSani

Ivn, ab lo que a1 alteraren las proporcións del erehuer y

la Margaría aparent de la iglesia. En lo ja cíiat irifori bai\

de la part do ]' orga, comensáren unas que serian tal ve-

gada capel las altas ab sa petita volta ábsida! y partida

fineslra al fons, duplicant material y inéa oncafa aparent-

ment aquella espaya; y prompte abandonat aquel! magni-

fioh plan, foren dilatáis los espays de dit trifori desdo i' un

á l 'alire intercolutnni de la ñau, y en lo fons a' obrí un

aol y gran lineatral do quatro comparticiyns, pian que si

per acáa borronejaren los primers arquitectes, reservavan

solament sena dupte pera la part correeponent al frontis-

pici, ahont forma lo ampii una liormoaa barana calada

molt ben esculpida en pedra, y en lo comparlimenl cen-

tral douria obrirse lo gran rossetii simbólich y principal

ornamení dotólas las principáis iglesias de la Ktal mit-

jíiua.

¿Cori'Gspún I' exterior denquest temple, á son magnificli

interior? Si par cert, puix en I' ábside venen presentadas

purfBdtimeni totas las parta de la conatrucció, realsadas

per los terradets baixos sobre las capellas y per losferm.^

aristóns abcapritxosas gárgolas que penjan per cadaaros-

ta de las ñaua laterals; se destacan airosament en lo cro-

huer loe vuitavats campanas ab sas I largas y bon dispoaa-

das finestras, easent rematáis com hermosa corona, per

Page 10: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

la calada l>arana de sos terrats; la ñau lateral esquerraofereix adornos do sos finesü'als ben esculpit3, la grandio-sa portalada de S. Ivo, y á I1 altre part adherit lo quadran-gular coa del encara no acabat claustre, hi donan pas lasportas de Sia. Eulalia y de la Pietai. La primera d' aques-tas portas es delicadisaim reaultal do las mes puras curvasojivals, model d' escultura en sos adornos, y en son con-junt casi obra mes propia de I' orfevreria que de la pedra,tant n1 es de primorosa; y I1 nitro acabada mostra del de-cadeni art ojival a úliims del segle \v, es obra en ta queI' arch conopial aubstiluint al allancetat, complicantse lotrassat dsla püang y de sos pinacles y rebuscáis los ador-nos escultóricos; despunta n'obstant en ella, lo geni d' unartista inteligent, molt coneixedor del estil ojival anteriory que per lo tant sortl ayrós de sa empresa d' armonissarla amiga ab la nova manera.

Resta felá m en ció del claustre, mes avuy solees unaBombra de lo que deurla arribar á esser aquella desembra-ssada y ben entesa construceió, deguda en sa majoi- partal inolvidable biabe Sapera, lin trea de sos costáis,»' obrancapellasabsidals, totas ab sallargafinestra al fons y gransllosas enterrament de sos patrona en lo pavimenL; aixíscom en I'empedrat de las galerías, nombrosas llosas re-cordan lo Vas ó enterrament de multitut d' honrat» ciula-dans, eclesiástichs, mastres en las ciencias y arts Iliberal»y mecánicas o industriáis, agremiats, cavallers, dipósitsdé Confrarias, etc. Ditas capellaa que corresponen en trestrama ais eleváis archs que circueixen en cada galería1" espay á cel obert del centre, se interrompBn en lo quarttram, presentantse la porta de la que fou Sala dBl Capítolavuy capella de S. Olaguer, las dependencias de 1' aula

Page 11: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

Capitular y la porta de pas de [a capella de Sla. IJueia,adornan tía ab sas portaladas de variat fullatge, ab lascaladas fineslras y ab los sepilieres ben esculturats y po-licrornata del ardiaca Francesch Desplá y del miles gto-riosua Antón i Tallander 6 Mossen Borra.

Las voUas per aresta de cada galería descansan en losgrupos de columnas de las capellas y deis archa, quecor-responen al cel obert central, y no sois la agrupadod' aquesta esbelta pilans es tnolt ben entesa, sino que soscaphelia ab prolixa y menuda imatgerla son un ireaor ea-cultórich y arqueólogich, com lambo son admirables loarealaats dibuixos deis corresponents aristúns, los compli-catsassumptos de las claua y particularment tolas Jas part9deis capitells, arislóns y clau central de la glorieta ó fontde S. Jordi, la que forma un especial requadro en ]' anguld' enfront baixant desde la porla de la Pietat,

Trúncate loa esperóns ó contraforta de! claustre, conjun,que m' apat' deuria completarse ab lo segon coa, al menysen los tres costata separata del temple, faltan també evi-dentment en totas las arcadas del cel obert, aquella primo-rosos calats y col umnetas, que coma Vich,Stas. Creus,eic .los transformarían! com no cal ponaerarlio»

Orfuna los claustres de son complement, per sa pan lafaixada principa! resta enterament per ferse y no parlaréHf|iií délas diñcultatsque ofereix sa execució, puix son|jrou conegudas, esaent visible que la elevacio y forma es-pecial de las parola dificulta encara mea lo problema, t«-nint aquest ademes, com ápeu foraat, la perspectiva del co-menaat cimbori. (ieneral es la noticia del antich perganiídel Arxiu Capitular, mea aquest sois conté lo dibuix de laportalada y com ha di t algún inteligent, sa extremada I leu-

Page 12: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

gereaa y sas proporciona, que no s' avenen molt bé ab lasdo las parets ahont deuría obrirae, lo fan mes propi tal ve-gada, admetentlo senB modificacións, pera una delicadaobra d' orfevrería gótica, que no pera frontiscipi de noatrasevera Catedral.

Considerats aquesta iglesia y claustre en son conjunt,com a descollant obra deis coneguts Jaume Fabre, I' ar-quitecle Roch, Pere Viader, Bartomeu Gual, y Andreu Es-cuder, Despuig y deis esculptors Muler, Clapés, Locker,

. Frederich y altres; patrocinada singularment pels biabesFerrer d' Abella, Cassador, Escalas, Dimas Loris y Bobretots peí ja citat insigno D. Francesch Climent Sapera, Pa-triarca que fou d' Alexandria, abana d' obtenirla mitradoBarcelona ahont morí y ahont encara espera son ¡ncorrup-te eos honorífica sepultura; llarga fora mes deiinguda enu-meració de sas diversas parla y I1 estudi déla delalls de totamena que la meteixa enclou. Sois reata mencionar lo mesnotable.

La cripta devall dul preabiteri, fou tal vegada la primerainnovado del primitiu plan, realisanda desde son eomensper Jaume Fabre, puix ja se V anomena construintla en1317. Cerlamont realisá una obra mol t atrevida per sa planavolta y hermoaejada per la tribuna del entorn, are mutiladaen la Margaría de las ojiva3, y lo meteix Jaume Fabre en133!) assisti á la clausura de V historial sepulcre aiabastncentral obra el' un expert meatre pisa, ahont en presenciode concurs selectissim y molt considerable, foren posadasper lo Cardenal d" Albi las reliquias de Sta. Eulalia, supe -rant la llosa sepulcral, la estatua de la Verge Mana en la

ab quatreandileros en los ánguls, tolas

s de igual materia y bon stil que dít sepulcre.

Page 13: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

Lo Chor ab aacadírada de noguera á dobles renehs, cri-

da poderosament la atenció ab la perfecta y variada escul-

tura de sas misericordia*, cadirasque travallaren, es á

saber, las baixas Matías Bonafe y las alcas Miquel Locker

y Johan Frederícli. Desplegaren tambe loa meteixos dos

última alemanys, novas provas de son previlegiat enginy

en las prolixas esculpluras do la trona y tambó en la dís-

fiosició y bonas labora de la barana y portalada de pedra

y delicada porta afiligranada de ferro que ni conduheis, y

sobre tot en los dosaerets de ditas cadiros altas, y especial-

inent en lo elevat de la pontifical, puix superaren tota los

primors de la supt.il esculptura ojival, donant mostra ile

grandisainiafecundilat, teninten compteque tota loa calats

de cada dosseret son diferents.

Per desgracia en 1518, aegons per descuytse llegeix en-

cara pintat en un deis escuts, se reaolgue decorar lo Coi-

pera la gran fasta 6 Asaamblea de la Ordre del Toiaú d' or.

que Caries V hi celebra en lo comeng de lólí); y llavors

deatruintse las columnetaa y calats deis espatllers do. cada

cfidira, resiant inlactes sola per memoria diriain, en \n

pontifical; da van l de cadaespatller fou acomodat un reves-

liment de fusta ftb complicada coronisa del renaixemenl,

pinlantse ab bellisaim reala per cen, d' or y colora, los

blasona deis ca val lera vivenlw uns y altres ja difunts, que

(lísfr'utavan ú conseguían aquella noble insignia. No para

arjuí no obstando desperfet, aegons en noatra visita-excur-

sió dedtiliiren alguns períts companys, sino que suprimu-

los calata esparóns que desde los dossereta baixarian es-

calónala fins ais brasaos de lascadiras, separant delicada-

ment I'una de I'altre; s' empotraren en la divisoria uns

tormentáis püans de follatge y anells daurats, rematant ab

Page 14: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

unas grapas lie lleó també dauradas, genuina moytru delKenaixement en lo segle svi <••

Consola un lanid' aquestas mutilaeións, lo regular y es-merat efecte del conjunt, si bé's troba á menos I' elevatlornaveu en forma de dosseret que deuria completar I'ofee-te de la trona.

Desde lo Chor, aliont se tro ha davall de la gran llosa demarbre negre ab una eren blanca lo panteó mnjor del Ca-pítol y lo menor deis biabes de Barcelona, es indescripti-ble lo bon efecte del presbiteri que fan destacar los gransfinestrais del ábside, tal vegada en part iravallats per 1' ati-tich pintor vidrier Gil Fonianet, de qui reata una mostracerLa en la vidriera de la capella baptísmal; y que comple-tan las modernas y ben entesas vidrieras de las capellasabsidale, m en tres no sian penjats en los intercolumnioarjuells domasos, que si bé richs, segona ja escribía Villa-nueva, no deurian posarse may, puix tanta gentilesa nofon Irassada pera esser desli-uida ab semblante obstacley,

La Cátedra ó Sen bisbal de pedra, del segle xiv, y talvegada anterior, son alt espatller ab la ímatgf) de 5. Sever;a1 eleva magesiuosasobre cinch grahóns semioircularsenlo centre de la circunferencia del ábside y en la época desa erecció dominarla I1 altar ab la sola ara sostinguda perunn tipica y preciosa columna de marbre baixa y lenintper tot emblema la Creu entre sis candeleros y tai vegadaalgunas primorosas caixBtaí* de reliquias. Avuy difa Cáte-dra resta amagada per lo retaule.

A<niest en tot; ó sois en parí., segons opina Villanueva,

Eleva majestuosa sos montants y finas águilas de fusladaurada, rematant alj set delieadament trepadas puntas en

Page 15: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

174 ASS0CIAC1Ó CATALANISTA

lo enfront, essent prolixa la decoració de sas caras lateralsy posterior. Avuy ostenta en lo mitj lo Sagrari y un Cru-cifix del xvn, que substitubi á la sola Creu posada anto-riorment. Guarda sota lo Sagrari, dintre d' una pulida cam-bra ó criptula, la urna de marfil del segle xv ó xvi, ahontforen posadas las reliquias de S. Sever tretas de la de fus-ta forrada de vellut carmesí y galóns d' or en que en 1420foren trasladadas desde S. Cugat del Valles, y opino quepera completar 1' efecte dedit retaule major faltan las imat-jes deis dotze apostóla posadas á [dos renchs en los s¡scompartiments que aquéll presenta.

Pera concloure lo concepta de la part artística mus re-comanabled'aquesta iglesia, faremórit de que guarda pre-ciostssimas reliquias ab delicats reliquiaris del segle xv,una preciosa y anliga mitraabimatgería, unbrasser de fe-rro del segle xii y duas creus processonalsdo plata daura-da, una d' óllas ab esmaltado gran interés. Descolla ademesla Custodia gótica de plata y or purísaimab profuBióde pe-dras preciosas las que segóns ab acert s' ha escrit, ama-gan en bona part aquesta primorosa obrad' orfevrería delsegle xv, lo que succehl segons pol presumirse sena granretart, á 1' altre rica Custodia ab la corona (¡ue lo Rey d'Aragó portava en lo cim de son bacina! en la guerra deSicilia, laque fou robada en 1408. •

En la meteixa part arquitectónica, després de mencio-narse per sa severitat y senzilleasa loa sepulerea deis bis-bes Berenguer de Palou y Pons do Gualba; requeraix es-pecial menció lo riquissim de marbre blanchde D. RainonEscalas en la capella deis Santa Ignocents, lo de S. Olagueren la preciosa capella de son nom, abans Sala Capitular ylo ua D." Sanxa Ximenes de Cabrera en la capella de Sant

Page 16: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

(Irogori; *enyalantse per sa senzillesa laa duas arquetasile fusta, forradas de vellut carmesí ab 1' escul d' Aragó,las que posadas en alt prop de la Sagristia. guardan lascendras deis Comtea D. Ramón Berenguer I y D." Almodis.Altrea restes reals procedenta de! convent de S. Francesch,se troban en dos sepulcres de'tnarbre blanch posats en lagran capaila del claustre, ahont en lo segle xiv fou fundadata Real (ionfraría de la Puriasima Concepcii'i de María,subsistint allí aquesta invocacirt fina á nostrea días en losque per molt mal acort fou trasladadas una capella delinterior del temple.

Lo segle xvi fou la hora de desditxa que soná pera laCatedral de Barcelona. Ademes de laja mencionada inte-ríormutilacíó del Chor, son exterior fou desatentadamentcambial en lo frontispici y en lloch déla primorosos tra-valls de que donan indici las parets laterals, fou confiadaá escutptors saragossans 1' execució de la actual fatxadaplateresca ab passos del martiri de Sta. Eulalia, obra si beperfeta an la ma d' olira, exótica en son conjuni respecteal templo ahont se colocava. Llavors tambó desaparegue-ren, ab notable presaa I' un després de I' altre, los antichsmaules de las capellaa pera substituirlos ab los actuáis,que donan mosstra de costosos y mes ó menys acertáis tra-vallsaislats, mes que desentonan tots ab lo conjunt de lascapellas, quala finestrais cegaren y segons diró ab pena,acuesta retaulea han sigut obra deis siglos xvi, svn, xvmy fina per desgracia del xrx.

No menys desgraciada fon en lo segle xvi"1 la substitu-ció de las antiguas orgas movibles que posehia I' iglesia,per la construcció de la actual; obra de bona escultura e3con, mes que ab sa gran maasa cegá I' arch de lr esquerra

Page 17: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

•ehuer. tapa llu

Laixis sensible]

n tot lo temple poch sobradas yI'efecte y proporcións del con-

junt.En lo segle xvit (bu comenaat loretaule de la capella de

S. Olaguer, abigarral conjunt, segons paraulas d' un autorcoeiani, d' obra mosaica de marbre de diferents colors, yavuy rematada ab un gros é historiat retaule de fusta queenclou un bon calvari den Ramón Talarn.

Exceptuadas las aranyas de bronze que travallá en 1785lo courer barceloni Francisco Doran; reixas, portas y al-tres diversas obras de menor importancia, umenassavanque sería convertida nostra Seu en un arlequí, flns á rea-hsarse lo fjuo de bona fó pretenía cert canonge ú son re—torn de Roma, enamorat de sas esplendorosas iglesias; goes, revestir la Catedral de marbre ó estucarla; a lo que unallremésaviaat le responguéque ben al revés, fins lo pochexistent en ella de marbre 9' hauría de treure. Aforluna-dainent lo predomini du la primera aura de la renaixensadeis estudis artlstichs y arqueológichs, rjne tant volhanpresen nostresegle, si be comensan sois áresBonaren nos-tra patria ha evitat setnblants barbarismes.

Sois aquests auspicia, donat lo crit de restauració, hasigut expurgada la cripta de Sta. Eulalia déla adefesis de!barroquisme: «' ha procehit á la obertura do finestrals,essent mes ó menys acertadas, si !>é totas teñen molta in-tenció, las vidrieras costejadaspel jadifunt canongePuig-guriguer, perla testamentaria del biabe D. Domingo Costay Borras y per lo Capítol Catedral; deacollant ara la ulti-marnent oberta en In present mes, en la ex-iribuna real,contenint las imatges de Sta. Tecla y S. Jordi obra del pin-tor D. Agustl Rigalt y deis reputáis fabrican ts t)e vidrieras,

Page 18: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

n IÍXCURSIÓNS CIENTÍFICAS. 177

noslres conaocis los Sra. Amigó, vidriera á la que promp-

te seguirá la frontera ó pariona dedicadaals apostóla Sant

i'ere y S. Pan. Ademes hasigut construida una granreixa

'le ferro forjat ab escarxofaa termínala, imilació de lasan"

tigaa y molt preciosas del claustre y algunas del interior,

pera 1' altar del S. Cristo de Lepant; y no faltan deaitJ3 pe

ra !a restaurado de las pinturas al fresch d' alguns sepul-

cre3, notables taulas de! segle xv y altres no menos exce-

lerits de Viladomat y Tramullas; pera la restaurado deis

retaules de las capel las, ab duplos acert empresa en lusde

S. Ramón de Penyafort y S. Marti; y no deixan ja de mi-

rarse ab pénalas numerosas mutilacions deis calata dele

dosserets del Cor y de la trona, la falta del tornaveu d' aques-

la, lo inarmónich del fronsLispiei de ditChür, y los desper-

fectea deis pórtala exteriora, toe lo que de pas en pas, clamant

por una necesaria restauració, ÍA suspirar cada día ab nuis

ilixló per la terminado y complemenl de tan precios joyel!

aniaticli.

Avuy, incumplen encara, si á las primeras horas de la

tardo, per exemple del día de Corpus, entreu en aosámbits

locadas las íjuatre, deaprés de ventada la Tomasa cridant

l.ts banderas gremíals, y tocant á festa ab dita Tinosa, la

Aosíra Dona, la Severa ó "Seny del Madre», y demés sono-

ras campanas de la torra pariona á la del rellotje, establert

desde lo segle xiv: y allí trasladadas desde 153(1; vos enci-

sará lo ribenl clauatre. Banyat peí sol que penetra persas

arcadas, esmalta aquest eneempa lo brunyit estany de las

ocas y converteixen en brillants perlas las gotas d' aygua

que 'sdesprenen deis pomets de cireras y ramsdeginesla,

que voltan lo filat de ferro tjue pora I' ou que salta en lo

fiiriunt dolí de la font déla glorieta de S. Jordi. Llavors

Page 19: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

178 ASÍOCIACIÓ CATALANISTA

ñ* omplenará de goig vostre cor, acompassanilo ab los i^-nocents crita d' alegría deis nins quo acuden pera admiraraquella, par élls, incomprensible y estupenda maravella.Animará prest la escena 1' ahigarrat concurs de pagesos,menestral, noys de colegís ab sos Mea tres y sos penónspera concorrer á la procesad; capellans ab muceta uns, al.ires ab capa pluvial ú dalmática, ó ab roquet atlrós; perar;í un grupo de cavallera, ab llura casacas y trajo negre,corbati y guants blanciis com una neu y per alli militaraab sas calaas vermellas, sas galanas creusal pit, ó sonbri-llant casco d' acer ab llargaa y lleugeras plomas blancas.De sopte la música dita den Saldoní, ab I' aniich. timbaleral davant, aixordará aquells ambits ab una marxa marcial,precehint los macera de la ciutat, ais que segueixen losRegidora ab sa vermella banda, I1 Alcalde ab sa enñocailamángala, lo Gobernador y lo General ab sas vistosas casa-cas brodadas d' or en I03 punys, colls y carteras; creix lolavustol per punts, brandan sens parar las campanas y lla-vors desiijosos d' algún repós entreu en lo templQ.

Si be s' ou allí un sumort reimlr, regna lo silencí, bat losol pels finestrala de ponent reílectautvivlsaims tochsd'iri-asats colors en los pilans y archsde las voltaa; y entretanls' escoltan üunyans lo fluviol y tamborino déla Gegants ylo sech remór de las timbalas, ditas las trampas, haventsortit ja del témplelo Porrer ab sa perruca blanca y f,acota carmeaina, la vermella bandera de Sta. Eulalia, quees 1' antiga de la Confraria de tas Obras de la Seu y de San-ta Eulalia fundada <jn lo aegle xiv; loa gonfalóna ó lábarosde la Seu y de las parroquias; las Creus, las banderasdelsGremis, do dotze pama á' alsarta, lo Gíri Paaqual, ab los in-fants orfens ab sotana blanca de llana y una verga daurada

Page 20: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

URSIÓNS 171t

losemplealscivils y militáis, las Academias, Corporaciónsy Tribunals; las Comunitats de clergues, los sacerdote re-presentant I' ordre Melehisedech ab llura dalmáticas y ca-sullas: los dotzu del Apocalipsis ab llurs capas pluviab deplata y or y la bandera del Agnus Dei; y la copla deis ce-gos ab sotana y roquet, tocant sois ab instrumenta de cor-da, la antiga marxa real aragonesa. Venen aprés los se-nyors Canonges ab sas sotanas de ¡seda carmesina, sonroquet y preciosas capas pluvíals teixidas d' or y plata; ydesprés d' entonat lo «Te-Deum laudamus» es reraogudadel presbiteri la Custodia del Santlasim, que portan vuytsacerdots ab albas y estolas blancas, seguintla lo Sr. Bisbeab lo gremial, portant sos patjes la cadira, crossa y mitray després vé 1' Ajuntament, ab las primeras Autoritats.Travessat !o Cbor, entre nuvols d' incens, cayent tothomde genolls, pren lo palí de brocal de plata ab las armas deia vji u tat , are tot ÍIOU> en lo t rasen or/ y al apo.roixer en loportal major de la iglesia, las músicas militars y lo llunyáretro déla canóns de Montjuicli, omplan l'espay ab veu po-derosa.

Entretant en lo temple I' orga esforsa sas armonías des-plegant tots sos registres, y una voltalaprocessó os sortí-da, cessan aquellas veus melódicas y casi persa munióaixordadoras, mimva I1 aplech t!e gent per tots costáis; yla pla3centa calma que allí resta, i1 aroma del incens absos vaporosos nuvola, los que poch á poch cedeíxen aisescassos raig^ de la debilitada llunVdel sol que vaá la pos-la: contraatant vivament ab la pompa passada, la soletat,aquolls pochs ciris del altar, la firmessa de las altas co-lumnas tan armónicamenl ordenadas, aquellas voltas que

Page 21: MEMORIA · 2011. 11. 4. · MEMORIA iSTí'miCA HE LX CATEDRAL DE BARCELONA, Monv, l'ER LA VISITA VERIFICADA A LA METEIXA. Segons ne dona rano nostre Bolletí L1 Excursionista; lo

corn abrasantse mil vegadas, ge crehuan sobre nostra cap,

reunintse tot d ' una al ábside; las negras tacas del estret

trífori ait y acuella espaya del trifori baix que las ombras

engrandeixen sena mesura; tot convida á romandre allí,

puix I1 introvable segell d' armonía, saveritat aenacruesa,

hermosura, religioaitat ó indescriptible aentiment del infi-

nit, a!ló es lo que m' apar infiltra y á '[Ue dona exlena

llooh, I1 estudi y contemplació dé l a preciosa Catedral y

Basílica de Barcelona (1).

EDUART TAMARO.