L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · l' excursionista bolletÍ mensual associacio catalanista...

8
L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ASSOCIACIO CATALANISTA D'EXCURSIONSCIENTÍFICAS FUNDADA tV 26 DE NOVIMBBÍ DE [876 ANY VIL BARC^LOHA 3i DE MARS D E T S & T NÚM. 65.' CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ U»comunicactoiíí"eníai^We"a"íu^ *" *" lílír ' ctot 4 ASSOCIAGIO CATALANISTA D" EXCURSIONS CIENTÍFICAS. Inseguint la Junu Directiva son^^pósít de cooperar á rot lo que puga esser beneficios pera la ASSOCIACIÓ y coniribuír ensemps al foment local de la Societar. En conformiiat á dit acort, deu manifestar que á pri- mer ti 1 Abril vinent s' obrirá un curs de dibuix que durarJ tres mesos quedant confiada sa direcció y ensenyansa al dislingil proftssory consoci D. Alcx&tídrc de Riqucr, qui s' ha prestat á dcsempcny^rla ^raluifament* Dcu a d vertí r tan*) be que están t di td el as se desiinads cxclusivament ais associats, sois aquestos 'podrán ínscriurffs en la mairícula que al efec- Ic queda ¡a oberta en la Secretaría, reservantse la Directiva la facultat u£ limitar lo nombre d jnscrits d una manera cornp£itibl*3 ab las cn - que pugan conveoir ais senjors socis que dessitjin pendrehi part.—Bar» celona 26 de Mars de 1884.—P. A. de la J. D.—Lo Secretan i«, I.I.UIS MABÍA SOLSR, TORN DE CONFERENCIAS. Abril iS,-Jochs Je la infantesa.—D, Joseph d 1 Argullol. monuniepts del siglc xi.—D. Joaquim Olivó y Formcnií.

Transcript of L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · l' excursionista bolletÍ mensual associacio catalanista...

Page 1: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · l' excursionista bolletÍ mensual associacio catalanista d'excursionscientÍficas fundada tv 26 de novimbbÍ de [876 any vil barc^loha 3i de

L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIO CATALANISTA D'EXCURSIONSCIENTÍFICASFUNDADA tV 26 DE NOVIMBBÍ DE [876

ANY VIL BARC^LOHA 3i DE MARS DETS&T NÚM. 65.'

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

U»comunicactoiíí"eníai^We"a"íu^ *" *" l í l í r ' c t o t 4

ASSOCIAGIO CATALANISTA D" EXCURSIONS CIENTÍFICAS.

Inseguint la Junu Directiva son^^pósít de cooperar á rot lo quepuga esser beneficios pera la ASSOCIACIÓ y coniribuír ensemps al foment

local de la Societar. En conformiiat á dit acort, deu manifestar que á pri-mer ti1 Abril vinent s' obrirá un curs de dibuix que durarJ tres mesosquedant confiada sa direcció y ensenyansa al dislingil proftssory consociD. Alcx&tídrc de Riqucr, qui s' ha prestat á dcsempcny^rla ^raluifament*Dcu a d vertí r tan*) be que están t di td el as se desiinads cxclusivament aisassociats, sois aquestos 'podrán ínscriurffs en la mairícula que al efec-Ic queda ¡a oberta en la Secretaría, reservantse la Directiva la facultatu£ limitar lo nombre d jnscrits d una manera cornp£itibl*3 ab las c n -

que pugan conveoir ais senjors socis que dessitjin pendrehi part.—Bar»celona 26 de Mars de 1884.—P. A. de la J. D.—Lo Secretan i«, I.I.UISMABÍA SOLSR,

TORN DE CONFERENCIAS.Abril iS,-Jochs Je la infantesa.—D, Joseph d1 Argullol.

monuniepts del siglc xi.—D. Joaquim Olivó y Formcnií.

Page 2: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · l' excursionista bolletÍ mensual associacio catalanista d'excursionscientÍficas fundada tv 26 de novimbbÍ de [876 any vil barc^loha 3i de

— 2()0 —

SESSIONS Y EXCURSIÓNS.

Abril 9 —Sessió preparatoria de la excursió á Banyolas y Besalú. Lec-tura de la Memoria de la excursió á La Bisbal, Castell d'Empurdá, Canapost, Peratallada, Cruilles y Vulpellach,per D. Pelegrí Casades y Gramatxes.

• i3 y 14.—Excursióá Banyolas y Besalú.n a3.—Vetllada literaria en celebrado de la festa de Sant Jordi.

SOClS ENTKATB DURANT LO MES DE MARS.

D. Joseph Roca y Roca.» RafelBriansóyJover.» JoaquimM.1 Iglesias.» Francisco de P. Sivilld y Salles.» Francesch Fulla.,, Joaquim Vinardell.» RamirFochs.» Auioni Albf© y Campamar.¡1 JoanTorrents y Boit.1 Rosscnda de Soles.ri Joseph Antoni Blanco.

DKLEGAT.

D. Ramón Dalmau, á Espluga de Francolí.

CONFERENCIAS

LA ARQUITECTURA NOMENADA LLATINA.-BISANTINA

Lo «oci D. Lluis Domenech dona en la vctlla del 14 del cor-rent, una conferencia sobre '1 citat tema.

Comensá fent notar la impresió general de la ciutat de Córdobaab sos carrers tortuosos y encatifats de herba, los jardins plens deflors que sobrixen per sobre las tapias, los palis ab monianyas detestos, las reixas y gelosias enramadas, y los restos árabes y romans

2ue 's percíbeixen aquí y allá en fragments, forman! las cantonadasels carrers ó los guarda-rodas, servint de montantsó de pedras de

Page 3: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · l' excursionista bolletÍ mensual associacio catalanista d'excursionscientÍficas fundada tv 26 de novimbbÍ de [876 any vil barc^loha 3i de

— agí —manipostería, y sobre lot aixó descubrintse en totas Jas escapadasdeis punts de vista per sobre las casas y cap al mitxdía 1' alt cam-panar de la Catedral, sustituí del antich Alminar, mostrant sobreun cel limpit com un esmalt, la estatua daurada del patró de laciutat, rodeijada per las aguilillas que giravoltan á son eniorn.Tal fou lo primer quadro que presenta '1 conferencian!.

Deacriaué desprds la arrivada á la Mezquita per lo carrer delMesón del Sol, V anden que la segueíx per 1' exterior; lo mur llisab soscontrafortsenmarletats; las vuit ponas decoradasabarcha deira valladas dovellas combinadas ab mahons; los venta lis de las por-las cobertas de petitas placas de bronzo daurat; las elegants fines-tretas ab sos calats; la entrada en lo gran pati deis tarongers, abson aspecte pintoresch, son aroma de tarongína, las esbeltas pal-meras, y ab columnas miliarias romanas, y los dinou srchs quedonan entrada á las a Unís tantas naus de la Mezquita.

Dona una uliada al aspecte actual del interior que destruheixenla Catedral del sigle xvi, posada al mitj del temple islamita, ylas restauracions del sigle passat ab sas voltas tabicadas y la llumescampada de qualsevol manera. Indica las dimensions colossalsdel edifici (179 metres per 128); las compara ab edificis de nostraciutat; indica la forma de las naus, de las columnas y deis archsdobles sobreposats ab sas dovellas alternadas de pedra y mahó aldescobert; senyalá lo modo de resoldre lo problema de cobrir unasala tant immensa ab una serie de petitas cobertas; l'enginy ab queestán establertas las cañáis entre las cobertas de las naus; la solu-ció elegantissima de carregar lo mur de r'5o metres, que las en-cavalladas y cañáis necessitan, sobre columnetas de irenta a qua-ranta ceniímetres de diámetre, per medí deis archs alts y gruixuts;y F enriostrat que produheixen los archs baixos mes prims y 1' as-pecte original y pintoresch que donan aquets dobles archs en I' in-terior del temple.

Passá després á la descrípció de la Mezquita tal com debia seren son bon tempsT semblantse á un bosch de columnas de marbrede cent colors, coronadas de daurats capitells de formas ríquissi-mas y variadas, ab sos archs dobles y ab son sostre de fusta escul-pida y policromada, ab la llum concentrada en lo fons de la salasobre los riquissíms mosaichs del Mirhab daurats blaus foscos, ver-mells, verts y puntejats de blanch y filetejats de negre. Enumera lariquesa de marbres de las'columnas, los colors del sostre (blau yvermell per los fons, dibuixos blanchs y verts filetejats denegreen las parís rellevadas), las esculturas y los mosaichs de vidre defragments minuciosíssimsdel Mírhaby Iacúpula d'archsentrellas-sats semblant á una cizellada joya. Acaba la descripció ab la quedona Al-Mac]íari de la rica cadrra deis Califas, y de las deu milllantias y canalobres que llumenavan la Mezquita.

Page 4: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · l' excursionista bolletÍ mensual associacio catalanista d'excursionscientÍficas fundada tv 26 de novimbbÍ de [876 any vil barc^loha 3i de

Arrívant al punt principal de la conferencia, senyalá la época de

árabe, segons Amador de los Rios. Enumera las iglesias que d'aquella época existían á Córdoba, y llur forma de basílica segons lometeix autor; esmentá los escrits deis bisbes del temps, condemp-nant lo luxo en las construccions y arts suntuarias, que suposavanser molt comú, d' acort ab los auiors árabes que, com Al Bayan,mosiran la admirado deis invasors davant deis monuments d' Es-panya. Mes tot aixó, en concepte del conferendaní, no indica unarl diferent del roma ó de son deriva! semibisantí lo románich.Negá igualment 1'influencia de las basílicas hispano-romanas en1'estilde la mezquita. Al eíecte, prenentho deis Prolegómenosde Ib Jaldun, mostrá 1' origen de la forma de la mezquita en !ocercat primiiiu de la de Medina, y en la llegenda del bosch de la deCairwn, en h descripció de la de Damasco de planta similar y dedecorado molt semblant també á la del Mirhab de Córdoba ¡tau-lers de márbre esculpit ab pampols daurats en lo basament, y m osaíchs de vidr$ en la par: alta, fets tambe per artistas bisantirisl; es-plicá la fundado del monument musulmá sobre lo solar de la Ca-tedral antigua cristiana dedicada probablement á Sant Vicens(segons ahres á Sant Jordi ó Sant Iscle), portada á cap per lo primercalifa Abderraman en 1' any "85, á imitado de lo fet en la meteixade Damasco ab lo temple de Sant Joan. A aquest fí.citá lo text delbaró de Schack, en lo cual diu que 's feu á instigado deis no-bles siris que s' liavian refugia! ab Abderramen, I1 ultim deisOmiadas destronáis á Orient, que vingutí á ferse independeni áEspanya La Mezquita, donchs, demostra la influencia persa perun costat, y la bisantína per I' altre, que informavan 1' art de Da-masco. Cita també la relació d aquest árabe espanyol primiiiu ablo de las mezquitas del Cairo»

Feu notar lo carácter tríumfal que s' havia volgut donar al mo-nument, citaní los autors árabes que indican que los vensuts seveyan obligáis á portar fragments de los monuments de son país ála Mezquita. Digué que era natural que aquets fragments no serianprobablement pedrots qualsevolsT sino membres ornamentáis defas midas convenients á poca diferencia, y que aixis se veya lal dís-paritat de midas y formas en columnas y capitells del monument.Feu notar que lo Sr. Amador de los Ríos pretenia que casitots los capilellsy materials procedían de Córdoba meteixa, y queaixis los bavia presentat denominantlos á tots llatins-bisantins enuna lámina deis Monumentos arquitectónicos de España, publi-cado oficial del Estat. Contra aquesta asseveració s' alsa lo testimo-ni deis escriptors árabes, que segons lo Sr. Comreras diuhenque 's portaren caphells de Bizanci y d' áfrica, y los de Edrisi, lobisbe Rodrigo de Toledo y Al Mackar que diuhen terminantment

Page 5: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · l' excursionista bolletÍ mensual associacio catalanista d'excursionscientÍficas fundada tv 26 de novimbbÍ de [876 any vil barc^loha 3i de

L¡ue M portaren materials de Tortosa, de Santiago de Galicia, deNarbona, etc., etc. La disparitat deis capitells, deis quals moslrá loconferencian! una colecció de fotografías directas, indican tambéestils y épocas excessiviimem distintas, y de cap manera se podencreure filis d' una sola civilisació per son gust tosch é ignorant enlos uns, y esm:radament re6nat en altres; vigorós unas voltas, yamollit altres.

Las formas deis capitells de la antiga Mezquita d' Abderramanlas classificá de la següent manera : de forma grega de campana yde galbo sumarnent tí, dos; una copia d' aquestos feta en estíl ro~niánichí de forma jónica ab las volutas rompudas, uní romanscompostos, vuít; corintis de fullas angulosas, tres; corintis de fu-llas rodonejadas y de formas varias si bé molt amollidas, setantaset; corimis hnament talláis de forma valenta y accentuada, vin-

reja que no 'ns siga coneguda, vint y tres. De totas aquestasclassesensenyá mostras fotográficas fetas treure per lo meteix conferen-cíant, mostras que acusan las formas, gust y travall del grech, delroma (mes ó menys degeneratj y del románich, perfectameni defi-nits. Per últim. mostrá dnas fotografías curiosíssimas, una d ' u ncapitell imitado del corinti-romá que sembla per la delícadesa y

de fullas d1 acanto y 'Is caulícola están substitubits per fullas y ro-setas finíssimas en los ánguls y per rínxols no menos fins en locentre. Lo particular es, que l.i altre fotografía mostra un capitellde losauíssima forma, imitació perfectament senyalada del anterior,y precisament aquest capitell de márbre, vermellot, panxut, sensecap mena d' art ni trassu, es 1' únich que porta lo símbol de la creu,picat per befa pro ba blemen t, y está coloca t ab al tres sem blan tsprecisament en la entrada principal de la antiga Mezquita comper escarní y trofeu del temple cristíá al qual pertenecerían. Loscapitells de tal forma son escassos, y 'ís liníchs de tan variada colee-cío que donan probas d naver srgut rets per los visigots y d haverpertenescut á una iglesia, y, com se veu, difereixen completamentdeis anteriors y no senyalan una ¿poca d art desenrrotllada ni moEtmenys. Acaba 1'examen d'aquets capitells comparant llur orna-mentado ab la de las coronas votivas del célebre tresor de Guarra-zar, y ab lo d' alguns fragments ab símbols cristians existents en lomtiseu de Córdoba, deis que presenta també també fotografías;deduhrnt que las coronas teñen un carácter oriental que desdiuper complert de la ornamentado de casi tots los capitells, y que 'lsfragments del museu teñen, en cambi, un carácter d' ornamentado"perfectament idéntidi al de la portada del temple románich deSunt Piiu de nostra ciutat y á sos congéneres monuments.

De tota la conferencia dedutií las següents conclusions: que la

Page 6: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · l' excursionista bolletÍ mensual associacio catalanista d'excursionscientÍficas fundada tv 26 de novimbbÍ de [876 any vil barc^loha 3i de

— 2(J4 —

Mezquita de Córdoba es lo monument d' Espanya mes importuntpera la historia del art árabe y del románich antich; que 'ls árabesportaren á nostre pais un sistema de construccióy de decorado avan-sadíssim propi d'élls, sense cap influencia del pais y d'origen persa-bisantí; que I' art románich estava ja molt avansat en lo sigle vui,época de la fundado de la Mezquita, y, per últim, que no creu ne-cessaria una denominado díferent de'la del románich y de la delroma decadent, pera designará la arquitectura propia deis yisi-gots que no han deixat mes plantas que las romanas o románicas,ni mes construcció ni altre decorado que la d' aquestas duas ar-quitecturas, y que si alguna tendencia nova haguessen pogut pre-sentar, no arrivá á desenrrotllarse. Y acaba lamentantse profonda-ment de que una publicado tan seria com Los monumentos arqui-tectónicos de España, hagi acullit y classificat com d' una meteixaépoca los capitells de la Mezquita tan absolutament diferents decarácter, d' ornamentado y de travall, que I1 últim alumno d1 unaescola d1 arquitectura sabría avuy distingir y encara classificar ensas verdaderas épocas artísticas.

Lo Sr. Domenedi fou calurosament aplaudit y felicitat al ter-minar tan importan! conferencia.

EXCURSIONS(Extracte)

LAS GUILLKRIAS (oficial) 23, 24 y 25 de Mars de 1884.Assistencia deis senyors Gich, Faura, Massó, Aulésiia, Coll y

Gasch, Farnés, y Via!.Partíren de Barcelona lo día 23 ab lo primer tren de la linca de

Fransa (interior) bakant á Hostalrich desde ahont, en cotxe, sedirigiren á Arbucias, per la carretera que seeujnt paralela á lariera d1 aquest nom, travessa paisaiges magnírichs.

A Arbucias s'hi detinauéren Hns á las duas de ía tarde, horaen que, acompanyats de D. Joseph Pugés parent del Sr. Farnés,qui s' oferí amablement á acompanyarlos, se dirigíren á Sant H¡-lari passant per lo camí de S. Pcre Desplá. Segueix aquest camí, yá gran aliura, lo marge esquerra de la riera d' Arbucias, per entrebosch de tall y casianyers. La iglesia de S. Pere es románica, depetitas dimensíons, ab un so! ábside y de ben conservat aparell.Desde aquí, tirant peí Plá de las Arenas, baixáren á trobar la car-retera de Vich á S. Hilari, per la qual continuaren fins á aquesiúhim poblé. Los crida la atenció lo deplorable estat de la tal car-retera, dintre '1 territori de la provincia de Girona, puix que no téengravat ni cosa que se Ü assembli.

Page 7: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · l' excursionista bolletÍ mensual associacio catalanista d'excursionscientÍficas fundada tv 26 de novimbbÍ de [876 any vil barc^loha 3i de

20En Sa ntHilaris'aposentaren en la fonda d1 EnRoig.y durant la

veillada tinguéren lo gust de veurc al soci delegat, Sr. Poudeyida,y á aiires atents companys seus de la poblado, los qui 'ls facilita-ren los datos possibles pera 1' excursíó de 1' endemá.

Lo día 24, ádos quartsdeset, emprenguéren lo camídela rierad' Osor que passa peí fons de las Guillerías entre aftas montanyasy desplegan! una vegelació verament encisadora, Passárcnperl'establiment del aygua, y seguíren riera avall fins á empendre unafatigosa pujada pera guanyar lo coll de Caros. Desde las alturas dePorta-barrada gosáren de la vista de la valí del Ter, sobre la quals' aixecan á tramontana las espadáis singles del Far. Desde :1 cimbaixáren al Santuari del Coll á mitja vessant. Es aquest un edifi-ci que havia pertenescui al monastir de Sta. María d' Amer. Con-la algunas dependencias d' aspecte del sigle passat que rodcjan unaiglesia románica bastantinteressant. Té una fatxada terminada perun campanar en espadanya, y 1' interior, d' una sola ñau de robus-ta volta de cañó, es notable, com son extenor, per la pcrfeccio desa construccíó, tota de pedra.

Desde'i Coll després d'haverse despedit del Sr. Pagés que se'n torna á Arbucias, acabaren la baixada cap á la conca del Ter,per entre grossos castanyers, arribant á Susqueda á las duas de latarde. A las tres de la tarde,emprenguéren attra volta la caminadariu avall cap á Amer, per un viarany que segueix sempre '1 con-gost del riu en direcció al Pasteral. La corrent, que s' obra pas en-tre singles alterosos y formant rápidas giravoltas, ja mormola enfurients salís, ja s1 escorra tranquil en gorchs ribctejats de verdor.Lo camí, ara toca la sorra del riu, ara s' enfila al cim deis singles;passa per la vora de Lloret-selvatge y va á sortir peí Pasteral (puntahont la corrent s' encongeix en una canal de dos ó tres metres} ála valí d' Estoles ó d* Amer.

Eran las vuii de lu vetlla quan los excursionistas arribaren áaquesta vila, trobanthi al soci Sr. Castcllet qu'hi havia anat desdeGirona, y aposentantse á can Garriga, qual bon tráete té ja conegut1' ASSOCIACIÓ y en qual establiment s' csián fent considerables mi-lloras. A 1' endemá se dirigeren per las yorasdel Ribugent á veurela cascata de Sia. Marganda, tan bonica com poch nomenada,y de regrés á Amer prenguéren á las deu del m a tí la tartana

3ue'Is conduhí á Girona per la bona carretera ci' Anglés. Des-e Girona regressáren á Barcelona ab lo tren de las quatre de

la tarde.Durant la Excursió se prenguéren complerts datos estadístichs

d' Arbucias, Susqueda y Amer, d' acort ab lo Memorándum pu-blícat per 1'ASSOCFACIÓ, quedant encarregat deis de St. Hilari lodelegat Sr. Poudevida. Lo Sr. Massó prenguc 'ls datos ¡tineraris, ytragué una fotografía de la cascata de Sta. Margarida, y '1 Sr. Au-

Page 8: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · l' excursionista bolletÍ mensual associacio catalanista d'excursionscientÍficas fundada tv 26 de novimbbÍ de [876 any vil barc^loha 3i de

léstia dibuixos del ábside y mur lateral de Si. Perú Dcsplá y <iúfrontis de la iglesia del Coll. Lo Sr. Farncs recullí bon aplechde Uegendas y tradicions que figurarán en la memoriu correspo-nent.

COMUNICACIÓNS.

S' han rcbut las següents:

mportants publicacións de aquella corporació pera la riostra Biblio—D¿1 In&utut Agrícola Cátala de Sant isidro, adhenntsc á las

sericultura. Indica fia ver fiombrat &\s senyors Ü. ri i la rió Ruiz Aniaooy D. Rafel Puig y Valls, pera quet en unió d1 alires dos cornissionsts

—De la Associació Catalanista de Reus comunicant sa constitució.

NOVAS.

entussiasme decidit y sá criteri pera la ínvestigacíó histórica y cíeniílica,

tasca. Eli fou lo principal promovedor de las cxctivacLons que la Asso-

aquesta vila un valiós aplech de noticias sobre sas sntguelats.

Imprempta de «La Renaixensa», Xiiclá, 13, liaixos.