CONTRACTE PROGRAMA

2000-2001

PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE LA URV

MEMÒRIA FINAL

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI – JULIOL 2002

Generalitatde Catalunya

EL CONEIXEMENT AL SERVEI DE LES PERSONES I DE LA SOCIETAT

MEMÒRIA DEL CONTRACTE PROGRAMA 2000-2001 PER A LA MILLORA DE

LA QUALITAT DE LA URV

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI JULIOL 2002

VICERECTORAT DE QUALITAT I PLANIFICACIÓ - GABINET TÈCNIC DEL RECTORAT

Generalitatde Catalunya

CONTRACTE PROGRAMA

2000-2001

Tarragona, 29 de novembre de 2000

Intervenen

Per part de la Generalitat de Catalunya, l’Hble. Sr. Andreu Mas-Colell, conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Per part de la Universitat Rovira i Virgili, l’Excm. i Mgfc. Sr. Lluís Arola i Ferrer, rector, i l’Excm. Sr. Josep Maria Freixes i Cavallé, president del Consell Social.

En el marc de les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya en matèria d’universitats, recollides en la Llei orgànica 11/1983, de reforma universitària (LRU); en la Llei 26/1984 de la Generalitat de Catalunya, de coordinació universitària i de creació dels consells socials; en la Llei 15/1998, del Consell Interuniversitari de Catalunya; en la Llei 16/1998, dels consells socials de les universitat públiques de Catalunya, així com en els

Estatuts de la Universitat Rovira i Virgili, aprovats pel Decret 214/1994.

Acordem

Donar la conformitat a aquest Contracte programa i ens comoprometem als acords establerts per al bienni 2000-2001 i a les corresponents clàusules de finançament, seguint els mecanismes previstos de gestió i

avaluació, que ambdues parts convenim i acceptem. El conseller d’Universitats,

Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat

de Catalunya

El rector de la Universitat Rovira i Virgili

El president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili

ÍNDEX

Preàmbul PART A: MEMÒRIA D’ACTUACIONS 1. Objectiu 1: Ensenyaments de 1r i 2n cicle.…………………………………… 2

1.1 Oferta docent de qualitat…………………………………………………… 2 1.2 Millora del desenvolupament de la docència………………………………. 5 1.3 Millora dels fluxos d’alumnes i del rendiment acadèmic………………….. 9

2. Objectiu 2: Doctorat………………………………………………………….. 13

2.1 Programes de doctorat de qualitat…………………………………………. 13 2.2 Millora dels fluxos dels alumnes de doctorat……………………………… 14

3. Objectiu 3: Formació permanent……………………………………………. 15

3.1 Definició del model de formació continuada i increment de les activitats… 15 4. Objectiu 4: Alumnes………………………………………………………….. 18

4.1 Millorar la comunicació i l'atenció als alumnes i exalumnes……………… 18 4.2 Impulsar el desenvolupament personal dels alumnes……………………… 19

5. Objectiu 5: Recerca…………………………………………………………… 21

5.1 Impulsar l'increment de la productivitat i la qualitat científica……………. 21 5.2 Vincular l'avaluació de la productivitat i la qualitat científica amb

la presa de decisions………………………………………………………. 25 5.3 Impulsar i consolidar estructures de recerca singulars que diferenciïn

i facin competitiva l'activitat científica de la URV………………………... 26 6. Objectiu 6: Transferència…………………………………………………….. 27

6.1 Consolidar les estructures de transferència………………………………… 27 7. Objectiu 7: Territori i internacionalització………………………………….. 28

7.1 Impulsar una comunicació activa amb tots els interessats en la URV…….. 28 8. Objectiu 8: Direcció i gestió………………………………………………….. 30

8.1 Desenvolupar la planificació estratègica…………………………………… 30 8.2 Impulsar el desenvolupament organitzatiu…………………………………. 31 8.3 Recursos materials i noves tecnologies…………………………………….. 33 8.4 Gestió i desenvolupament dels recursos humans…………………………… 36

9. Indicadors de rendiment acadèmic i productivitat científica……………….. 41

9.1 Introducció………………………………………………………………….. 41 9.2 Procés de definició i fitxa d’indicador……………………………………… 42 9.3 Resultats de l’explotació dels indicadors…………………………………… 46

10. Certificació d’acords presos en relació als compromisos acordats………….. 47 11. Resum d’actuacions i valoració qualitativa de l’acompliment ……………… 48

PART B: MEMÒRIA ECONÒMICA 12. Programa de millora del PAS…………………………………………………. 50 13. Programa de despeses induïdes…………………………………………….…. 51

DOCUMENTS ANNEXOS

ANNEX A: DOCUMENTACIÓ ACREDITATIVA DE LES ACTUACIONS (VOLUMS I i II) ANNEX B: ANÀLISI DE L’EXPLOTACIÓ DELS INDICADORS DE RENDIMENT ACADÈMIC I PRODUCTIVITAT CIENTÍFICA

PREÀMBUL El 1997 la URV va signar el primer contracte programa amb la Generalitat de Catalunya per a la millora de la qualitat. En aquest contracte la URV es comprometia bàsicament a impulsar una estratègia explícita, que es plasmaria en el Pla Estratègic de Qualitat aprovat pel Claustre universitari l’octubre de 1998. Malgrat que seria incert dir que fins aleshores no s’havien anat millorant les activitats que es desenvolupen a la URV, sí que s’ha de remarcar que els canvis rellevants que s’han produït en els darrers anys han estat possibles gràcies a l’esforç dels universitaris i a la introducció progressiva de la cultura de la qualitat, l’avaluació i la rendició de comptes. En finalitzar el contracte programa 1997-99, la URV estava en disposició de donar una passa més, i així ho reflecteix el Contracte programa 2000-01, en el qual la URV es comprometia a desenvolupar un seguit d’actuacions que afectaven tots els àmbits de la universitat: la docència, la recerca, la transferència, la gestió i l’extensió universitària. Pel que fa al desenvolupament del Contracte programa 2000-01, la valoració des de la URV no pot ser més positiva, atès que els compromisos s’han acomplert molt satisfactòriament en gairebé tots els 99 objectius previstos. Han estat anys de treball intens que han posicionat la URV com una universitat de primera línia en el panorama català, i durant els quals s’han produït avenços molt significatius segons tots els indicadors de què es disposen. Així i tot, en una institució com la universitat, on les inèrcies són molt importants, el més rellevant ha estat la consolidació d’un esperit i un esforç de millora, el qual requereix, indispensablement, la coresponsabilitat de tots els agents i de l’Administració en particular. Amb la finalitat d’avaluar l’execució del Contracte programa 2000-01, l’apartat 7 del contracte disposa que la URV posarà a la consideració de la Comissió de Seguiment “una memòria final valorativa que inclogui les actuacions i activitats realitzades relacionades amb els objectius de millora de la qualitat establerts en aquest Contracte programa, amb les seves línies d’actuació i amb les accions concretes fixades; una valoració qualitativa d’aquestes en la millora de la qualitat global de la URV, així com una memòria econòmica dels recursos transferits als programes de millora establerts”. La presentació de la memòria s’ha realitzat en tres documents. En aquest es presenten les accions desenvolupades agrupades en els vuit objectius generals i els seus respectius subobjectius. De cada actuació, se’n fa una descripció breu i una valoració de com contribueix a millorar la qualitat. Posteriorment es presenten els indicadors de rendiment acadèmic i productivitat científica i la seva explotació. I per finalitzar es fa una valoració de les accions realitzades i es resumeixen els acords dels òrgans de la URV i els informes relacionats amb els diferents actuacions. Els dos documents restants configuren els annexos: en el primer s’inclou una relació d’informació sobre l’execució de cadascuna de les actuacions (dos volums), i en el segon es presenta el sistema que s’ha utilitzat per implantar el sistema d’indicadors.

LLUÍS AROLA i FERRER RECTOR

PART A: MEMÒRIA D’ACTUACIONS

Presentació de les accions desenvolupades En les pàgines següents es presenten, agrupades en els vuit objectius generals i els seus respectius subobjectius, les accions desenvolupades en el marc de l’acord del Contracte programa. Per cada actuació se’n fa una descripció breu i una valoració de la seva contribució a la millora. A més, per a cadascuna de les accions es presenta una documentació que està resumida en l’apartat 9 (pàgina 47) i que es detalla documentalment en els volums I i II del document annex A.

1. OBJECTIU 1: ENSENYAMENTS DE 1r I 2n CICLE ELS ENSENYAMENTS DE 1r I 2n CICLE HAN DE FORMAR ELS PROFESSIONALS QUALIFICATS QUE LA SOCIETAT REQUEREIX A PARTIR DELS ALUMNES QUE ACCEDEIXEN A LA UNIVERSITAT 1.1 OFERTA DOCENT DE QUALITAT 1.1.1 Aprovar la proposta de mapa d’ensenyaments de la URV La darrera programació plurianual dels ensenyaments de les universitats catalanes datava del 1994. Les propostes de noves titulacions fetes fins aleshores per la URV s’havien anat formulant sense una estratègia global sobre on volia anar en matèria d'oferta d'ensenyaments de primer i segon cicle. Aleshores, la URV s’enfrontava a: • La davallada de la població jove en edat d’accedir a la universitat i la consegüent disminució del

nombre d'alumnes nous de primer curs. • Una oferta que no era prou adequada a la demanda de l’entorn territorial. De fet, un alt percentatge

dels alumnes provinents de PAAU de la demarcació no trobaven l’oferta que ells volien a la URV. • L’increment de la competència entre universitats, les quals tenien reptes similars als de la URV. Per això, era indispensable plantejar un mapa d’ensenyaments que permetés posicionar la URV com una universitat de primera línia en l'oferta d'educació superior en l'àmbit català, amb la finalitat de garantir la seva voluntat de servei a la societat i respondre als reptes plantejats. L’elaboració del mapa d’ensenyaments es va fonamentar en una anàlisi acurada de totes les variables internes i externes, i en la definició d’una estratègia que exposava, d’una banda, la necessària diversificació de l’oferta i, d’una altra, la singularització en ensenyaments estratègics. El resultat final va ser una llista prioritzada d’ensenyaments que es va negociar amb la Generalitat i que va donar com a resultat la programació de nous ensenyaments a implantar en el període 2001-04, els quals responen a les estratègies marcades per la URV i permeten donar resposta a les demandes existents.

2

01-02 02-03 03-04Llicenciatura en Publicitat i Relacions PúbliquesLlicenciatura en Ciències del Treball (2n cicle)Llicenciatura en Economia (implantació del 1r cicle)Llicenciatura en Història de l’ArtDiplomatura en Treball SocialDiplomatura en TurismeDiplomatura en Nutrició Humana i DietèticaEnginyeria Tècnica en Telecomunicació

Llicenciatura en Biologia (només 1r cicle)Llicenciatura en Psicopedagogia (2n cicle)Enginyeria Tècnica Industrial en Mecànica Llicenciatura en Ciències Actuarials i Financeres (2n cicle)

CURS IMPLANTACIÓENSENYAMENT

IMPLANTACIÓ D'ESTUDIS UNIVERSITARIS A LA URV 2001-04

Ensenyaments a considerar en funció de la demanda per al curs 2003-04

El procés ha servit també per configurar una metodologia d’anàlisi i de planificació estratègica de l’oferta d’ensenyaments amb criteris transparents i consensuats en la comunitat universitària. Així mateix, ha permès configurar una base sòlida per establir un diàleg positiu i fonamentat amb l’Administració. 1.1.2 Aprovar les directrius de la URV per reformar els plans d’estudis que

inclouran una avaluació interna i externa Una prioritat i necessitat de la URV és la d’adequar els plans d’estudi a les necessitats presents i futures, tenint en compte que cada titulació ha de tenir uns objectius d’aprenentatge (coneixements, habilitats i actituds) determinats. Per afavorir que el procés de revisió dels plans d’estudi tingués un marc institucional comú, es va definir un procediment que inclou unes directrius per al disseny dels plans i una posterior avaluació interna i externa per assegurar la qualitat dels plans revisats. La metodologia aprovada fa èmfasi en la incorporació de les propostes de millora sorgides dels processos d’avaluació de la qualitat dels ensenyaments (informes i externs i externs), i incideix també en la reducció i racionalització de la càrrega docent per als estudiants i en la incorporació de les habilitats cognitives als objectius curriculars. 1.1.3 Reformar els plans d'estudis de la URV conforme a les directrius aprovades D’acord amb les directrius de reforma dels plans d’estudi esmentades en el punt anterior, s’ha anat revisant una quantitat significativa dels plans d’estudi (51%) de la URV. Els plans revisats milloren els anteriors, ja que redueixen la càrrega lectiva per a l’alumnat, disminueixen el nombre d’assignatures, introdueixen l’aprenentatge d’habilitats, incorporen nous continguts, etc., en la línia de les conclusions dels processos d’avaluació que tots els ensenyaments revisats han passat.

3

L’existència d’un marc previ i d’un procés d’assegurament de l’ajust al marc aprovat ha suposat una millora notable en el procés de revisió, que ha comportat una reflexió, en la majoria de casos, dels objectius i perfils de les titulacions com a pas previ per al disseny de l’arquitectura curricular. Així mateix, s’ha demostrat útil i efectiva la contribució d’opinions externes, que han contribuït a la millora de les propostes de revisió inicials. En l’annex es pot veure un exemple dels processos interns i externs que s’han realitzat per analitzar les propostes presentades. 1.1.4 Completar l’avaluació dels ensenyaments de la URV d’acord amb el

programa de l’Agència per a la Qualitat El Contracte programa entre la URV i la Generalitat per la millora de la qualitat es dota d’una sèrie d’instruments per assolir els seus objectius, com són definir la política de qualitat, avaluar-la, assegurar-la i acreditar-la. Si ens centrem en l’avaluació de la qualitat, i en concret en la de centres i departaments, la URV ha acomplert amb el seu programa d’avaluació 2000 i 2001 (amb les puntualitzacions que el certificat expedit per l’Agència per la Qualitat especifica), fet que ha contribuït en cada un dels ensenyaments avaluats a una aprofundida reflexió sobre la seva metodologia de treball i dels resultats que se n’obtenen. Amb les avaluacions s’han posat de relleu tant les àrees que tenen menys mancances com els àmbits significativament millorables, els quals s’han començat ja a treballar amb l’elaboració dels plans de millora i que permetran aplicar, efectivament, els resultats obtinguts en les avaluacions. El desenvolupament dels programes anuals d’avaluació donen fruit més enllà del que són els seus objectius principals. Aquests processos propicien, per exemple, la millora de les relacions entre els centres i els departaments, posant en comú els seus diversos punts de vista. D’altra banda, aquestes unitats i els avaluadors externs elaboren una anàlisi conjunta i global de l’ensenyament, analitzant problemes que han existit de fa temps de forma sistemàtica. En alguns casos, fins i tot el punt de vista extern aporta idees d’innovacions que responen a la perspectiva més àmplia de què gaudeixen. En resum, les avaluacions dels ensenyaments serveixen per millorar la qualitat dels ensenyaments, però també per fer una reflexió global que pot repercutir en molts aspectes, com la presa de decisions en la gestió o la millora de la relació qualitat docent respecte els recursos emprats.

ENSENYAMENTS AVALUATS. ACUMULATIU

0

5

10

15

20

25

30

35

97-98 98-99 99-00 00-01 01-02

4

1.1.5 Ensenyament de Turisme-Escola Universitària de Turisme i Oci Tal com marcaven les pautes estratègiques del mapa d’ensenyaments de la URV, un dels sectors amb més potencial a nivell formatiu a les nostres comarques era el del turisme i el lleure, tant pel que fa a estudis de 1r cicle com a la formació continuada. Cal tenir en compte també que aquest àmbit té un pes important des del punt de vista econòmic i social, per la qual cosa la URV va treballar per arribar a un acord de col·laboració amb agents del territori (concretat amb Universal Studios Port Aventura i l’Ajuntament de Vila-seca) per crear el centre de formació en turisme i oci, que impartirà la diplomatura de Turisme com a títol propi de la URV. Aquesta aliança, que incorpora progressivament tots els agents del territori, representa a més una nova manera d’implicar diferents agents al voltant d’un projecte per obtenir-ne un benefici mutu i, al seu torn, contribuir a respondre a les necessitats formatives del territori i les persones. 1.2 MILLORA DEL DESENVOLUPAMENT DE LA DOCÈNCIA 1.2.1 Elaborar el projecte de virtualització de la docència S’han establert diferents línies d’actuació per impulsar l’ús de les TIC en la docència, entenent la potencialitat que aquestes poden tenir si es posen adequadament al servei del projecte educatiu. Les principals actuacions es poden concretar en les següents línies: Formació • Programa de formació del personal acadèmic per a la incorporació de les TIC a la

docència Organització • Posada en marxa del Servei de Recursos Educatius, que incorpora una unitat

especialitzada per donar suport al desenvolupament de l’ús de les TIC a la docència i al desenvolupament del campus virtual.

• En les accions de desenvolupament dels plans estratègics de centres i departaments, es van destinar fons específics per incrementar l’ús de les TIC en la docència.

• Establiment d’una convocatòria anual d’ajuts a projectes d’innovació docent basats en la incorporació de les TIC.

Tecnologia • Desplegament de la nova xarxa de comunicacions • Desenvolupament del programari de campus digital Alguns resultats tangibles • Professorat format en ús de noves tecnologies en la docència • Projectes d’innovació amb l’ús de les TIC amb convocatòries internes i externes. • Assignatures virtuals • Assignatures que utilitzen les TIC per a documentació digital • Assignatures que utilitzen les TIC per establir sistemes d’aprenentatge col·laboratiu.

5

1.2.2 Incrementar, dins del programa de formació del personal acadèmic, l'oferta

de cursos sobre ús de les noves tecnologies dirigit al professorat En el Programa de Formació del Personal Acadèmic (PFPA) s’han ofert cursos en l’àrea d’habilitats informàtiques, cerca i recuperació de la informació i introducció de noves tecnologies a la docència. Durant el curs 1999-2000 va haver-hi 111 participants, mentre que en el 2000-01 aquest nombre ascendí fins als 127. Pel curs 2001-02 s’han ofert un total de 195 places per tal que el professorat es pugui formar en aquesta matèria. Alguns exemples dels cursos impartits durant aquests anys es detallen a continuació: • Creació de planes web (nivell A i B) • Introducció a les eines telemàtiques (nivell A i B) • Publicació de material multimèdia a Internet • Docència semipresencial a distància • Introducció a les eines telemàtiques • Eines per recuperació d’informació 1.2.3 Crear el Servei de Recursos Educatius per impulsar l'ús de les noves

tecnologies en la docència Aquest servei, creat l’any 2001, és l’element bàsic de suport tècnic i pedagògic per a l’activitat docent, així com l’instrument principal per impulsar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la docència, en la línia de la cerca contínua de la millora de la qualitat docent. En el marc del projecte URV@prop per a l’impuls de la implantació de les TIC a la universitat, la creació del Servei de Recursos Educatius respon a la necessitat de gestió del Campus Virtual, centrat en el foment de la producció de continguts docents concebuts específicament per extreure el màxim profit de les possibilitats que ofereixen els entorns multimèdia. Per tal de complir aquest objectiu, el Servei de Recursos Educatius (SRE) participa en els programes d’ajuts que la URV pugui endegar amb la finalitat d’impuls de les TIC. L'SRE està estretament relacionat amb les funcions de formació continuada i, consegüentment, amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE). Durant els dos cursos de funcionament d’aquest servei s’han pogut observar els resultats tangibles de la seva tasca, com per exemple la participació en el programa Intercampus mitjançant quatre assignatures virtuals amb 197 matriculats, o bé el disseny i desenvolupament de guies en format electrònic i de materials per a la formació del professorat i alumnes de tercer cicle dins d’un projecte del MEC. Quant a la gestió del campus virtual, l’activitat s’ha centrat en l’assessorament al professorat en l’ús de l’entorn d’aprenentatge virtual, el Java Learning Environment (JLE), i el suport i gestió de l’espai de treball virtual compartit, el Basic Suport for Cooperative Work (BSCW).

6

D’altra banda, al curs 2001-02 s’ha donat suport directe a 18 iniciatives d’innovació docent que utilitzen les TIC, i actualment s’està treballant en 15 projectes propis, per desenvolupar-los durant el curs 2002-03. L'objectiu és elaborar i implantar un programa de formació per al personal acadèmic destinat a conèixer els conceptes i les aplicacions de les noves tecnologies a la docència. El Programa de Formació del Personal Acadèmic (PFPA) inclou un pla general, un pla específic (en el qual s’imparteixen cursos demanats pels departaments) i el Programa de Suport a la Docència Universitària en Eines Telemàtiques (DUET), que inclou cursos, conferències i jornades per impulsar la incorporació de les noves tecnologies a la docència. Durant el curs 1999-2000 van assistir 48 persones als tres cursos programats, i 49 al 2000-01, en espera que finalitzin tres dels cinc cursos programats. Quant al curs 2001-02, s’han ofert 130 places en cinc activitats de caire continuista. Aquest pla de formació fou aprovat per la Junta de Govern per al curs 2000-01 el juliol de 2000, i per al curs 2001-02, el juny de 2001. 1.2.4 Elaborar el pla de millora del Servei de Biblioteca De l’evolució del procés d’avaluació del Servei de Biblioteca, sota les directrius de l’Agència per a la Qualitat, en resultà l’informe final d’avaluació, arran del qual es van començar a implantar mesures de millora, com són el reforç de la xarxa i equipament informàtic o l’ampliació dels horaris d’aquest servei als estudiants. En definitiva, però, la conseqüència directa i operativa de l’anàlisi que es realitzà ha estat l’elaboració del Pla de Millora del Servei de Biblioteca. En aquest pla es concreten els objectius que ha d’assolir el Servei de Biblioteca en els propers anys, a través de la implantació d’unes accions destinades a la millora de la qualitat tant dels serveis que ofereix als seus usuaris com de la seva pròpia gestió. Aquests són els eixos principals que marquen els objectius del Pla de Millora:

EIX 1: MILLORAR LA QUALITAT DE LA GESTIÓ − OBJECTIU 1: Perfeccionar els processos de gestió − OBJECTIU 2: Ajustar la configuració de la plantilla − OBJECTIU 3: Desplegar el control de qualitat EIX 2: MILLORAR LA QUALITAT DELS SERVEIS − OBJECTIU 1: Reforçar les infraestructures − OBJECTIU 2: Incrementar la qualitat dels serveis actuals − OBJECTIU 3: Ampliar els serveis EIX 3: MILLORAR LA QUALITAT DE LA COMUNICACIÓ − OBJECTIU 1: Establir la imatge corporativa − OBJECTIU 2: Estructurar la comunicació amb els usuaris

En darrer terme, aquest Pla de Millora ha d’esdevenir el marc a partir del qual es pretén definir un nou model de servei bibliotecari per a la URV basat en la gestió per objectius, que el faci eficaç i, en resum, útil i de qualitat pels seus usuaris. Actualment ja es troba en fase d’implantació, concretant-se en millores com l’augment de la dotació de personal del Servei o l’extensió dels cursos de formació d’usuaris.

7

1.2.5 Crear la comissió de coordinació i seguiment de les pràctiques externes i el

registre de pràctiques externes Un altre dels signes distintius estratègics en la formació que rebin els alumnes de la URV ha de ser el component pràctic relacionat amb les sortides professionals. Ja s’ha esmentat anteriorment que si l’oferta d’ensenyaments de la URV vol ser de qualitat ha de tenir cura, entre molts d’altres, de l’aspecte de la inserció laboral. I un primer pas per fer-ho és la introducció de les pràctiques en els ensenyaments. El curs 2000-01 es va crear la Comissió de Coordinació de les Pràctiques Externes (CCPE), que és l’encarregada de supervisar el funcionament de les pràctiques. Aquesta comissió ha estat impulsora de l’aplicació de gestió de pràctiques, ha elaborat el model de conveni de pràctiques, així com la Normativa de pràctiques externes de la URV, que afecta les pràctiques curriculars i extracurriculars que realitzin els estudiants de la URV fora de la Universitat, en els estudis de 1r, 2n i 3r cicle, i també les pràctiques curriculars que realitzin els estudiants de centres adscrits. Així mateix, durant aquest curs 2001-02 s’ha estat elaborant l’aplicació de gestió de pràctiques externes, que formarà part d’un programa informàtic de suport a la gestió de la Borsa de Treball. Les primeres proves d’aquesta aplicació es poden veure a l’annex, i donaran una sòlida base per desenvolupar el mòdul d’inserció laboral que ha de completar aquest programari. 1.2.7 Crear una estructura de suport a la inserció laboral dels titulats El coneixement de la inserció i progressió laboral dels titulats és un element important, per tal com ajuda a millorar l'eficiència i la qualitat del procés i a incorporar continguts útils a l'aprenentatge dels alumnes, sempre en la línia d’oferir qualitat diferencial per posicionar-nos de manera competitiva. El seguiment de la inserció laboral dels titulats ajuda a conèixer quines són les necessitats del món laboral, les disintonies amb els aprenentatges i la percepció dels titulats i els ocupadors. Amb la finalitat d’enfortir l’estructura institucional de suport a la inserció laboral s’ha previst, com a primera acció, en el nou Catàleg del PAS, reforçar en l'àrea de Comunitat Universitària les activitats que duu a terme la Borsa de Treball i millorar la coordinació amb altres borses que ja hi ha en alguns dels centres de la URV i que han tingut, com en el cas de la de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, una activitat molt significativa i en constant creixement. 1.2.8 Revisar els procediments per avaluar la qualitat de l'activitat docent L’assoliment de la qualitat de la docència implica necessàriament avaluar l’acció docent en els diferents àmbits del seu treball. Un dels mecanismes que s’utilitzen per a aquesta finalitat és l’enquesta d’avaluació del professorat, la renovació i actualització de la qual és clau per assegurar-ne la utilitat.

8

La Comissió d’Avaluació del Personal Acadèmic s’ha encarregat de dur a terme aquesta tasca assessorada pels col·laboradors de l’Agència per a la Qualitat. El resultat s’adjunta a l’annex, on s’inclou el model d’enquesta abans i després de les modificacions. L’experiència adquirida per plantejar el nou model d’enquesta pot ser molt positiva a l’hora de redefinir sistemes d’avaluació de satisfacció i eficàcia en general en altres àrees de la URV. 1.3 MILLORA DELS FLUXOS D’ALUMNES I DEL RENDIMENT

ACADÈMIC 1.3.1 Incrementar els grups de treball URV-secundària La relació de la Universitat amb els centres i professors de secundària ha de ser fluida per tal de treballar en els àmbits en què cal que intercanviïn experiències i informació, com són la millora del rendiment acadèmic, la coordinació de la transició a la universitat i l’orientació als alumnes que volen accedir-hi. Per concretar aquestes tasques s’han configurat diversos instruments organitzatius, un dels quals són els grups de treball URV-secundària, que s’encarreguen d’elaborar recomanacions que puguin servir d’orientació als professors dels dos nivells i a la mateixa Administració educativa. S’han creat els de química, matemàtiques, llengües, ciències socials, orientació, biologia i filosofia. La tasca realitzada per part d’aquests grups ha contribuït, i ho ha de fer més significativament en el futur, a la integració acadèmica dels estudiants a la universitat. 1.3.2 Elaborar i implantar el pla de millora del procés d'incorporació La qualitat del procés de transició dels nous estudiants influeix en el rendiment acadèmic i l’eficiència del sistema educatiu. Per aquest motiu, arran de les recomanacions fetes pel Comitè d’Avaluació Extern de l’avaluació del procés d’incorporació, se’n va elaborar el pla de millora, moltes de les accions del qual ja es van començar a implementar el curs 2000-01: activació de l’Oficina de Captació, Orientació i Informació, estandardització de les guies docents, solució a diverses mancances d’informació detectades, etc. Els canvis aplicats a aquest procediment suposen per als estudiants un planer primer contacte amb la universitat. Per al professorat i la docència en general, representa començar a treballar amb uns alumnes més familiaritzats i adaptats a la institució i als coneixements necessaris. Cal remarcar, però, que caldrà contrastar aquestes millores amb indicadors de rendiment, qualitat d’adaptació, etc. 1.3.3 Aprovar els criteris generals de l’acció tutorial a la URV i implementar-los

en els diferents ensenyaments El desplegament d’una acció tutorial personalitzada, integral i de qualitat per a l’alumne és una pràctica que no es pot deslligar d'un concepte global d'ensenyament-

9

aprenentatge. La introducció de l'acció tutorial ha estat un objectiu prioritari per a la URV. Per aquest motiu es van aprovar unes línies marc de l’acció tutorial, en les quals es preveia la realització de tutories als alumnes abans, durant i després dels estudis. A partir d’aquí els centres van elaborar un model propi d’acció tutorial, l’aplicació del qual està suposant una millora de la qualitat docent en aconseguir-se que els estudiants rebin una orientació i familiarització amb el pla d’estudis en matricular-se, així com un assessorament en l’autoaprenentatge i el disseny curricular i, finalment, en la seva inserció laboral. D’aquest model d’acció, se’n pot extreure l’experiència que aporta un procediment caracteritzat per la seva extensió en el temps. L’acció tutorial s’aplica des de l’acollida a l’estudiant fins a la seva inserció laboral, passant per l’orientació central en l’aprenentatge, amb l’enriquiment que comporta l’observació de l’evolució d’un alumne. El desenvolupament de mecanismes d’assegurament de la qualitat i millora continuada de la tutoria han de convertir en un futur aquest element en un procés clau de facilitació per als estudiants. 1.3.4 Implantar mecanismes per facilitar la transició acadèmica al primer curs En tractar la qüestió del procés d’incorporació, s’ha esmentat que aquest constitueix un element clau d’integració dels nous alumnes que afecta força el rendiment acadèmic. Per això s’ha treballat per millorar aquest procés, així com tota la resta de fases que configuren la transició acadèmica dels alumnes. Per millorar el procés de transició secundària-universitat es van començar a posar en pràctica les línies d'actuació següents:

1. Incrementar el coneixement que alumnes i professors de secundària tenen sobre els estudis

que ofereix la URV. 2. Facilitar l’orientació dels alumnes de secundària respecte a l’ensenyament superior. 3. Fomentar l’intercanvi continuat d’experiències i informació.

Per aquest motiu es van mantenir els instruments organitzatius que ja s’havien implantat per desenvolupar els objectius anteriors, com ara la Comissió Permanent Secundària-Universitat, la Comissió Tècnica Secundària-Universitat i el Ple. Les accions dutes a terme per assolir el primer dels objectius s’han materialitzat en l’edició de vídeos divulgatius d’alguns centres, la celebració de jornades de portes obertes, la programació de visites als instituts, l'edició de material de promoció i elaboració d’una campanya publicitària. Quant a l’orientació dels alumnes en el moment de la seva incorporació, s’han centrat els esforços, per una banda, en l’anivellament acadèmic mitjançant els cursos propedèutics i, per l’altra, en la facilitació de l’acolliment mitjançant organització de jornades i participació en cursos d’introducció a l’ús de la biblioteca i en el Conèixer la URV. Amb relació al tercer dels objectius, amb la idea de difondre les experiències derivades dels treballs de recerca de secundària, es posarà en marxa una base de dades que

10

coordinarà la URV i en la qual es podrà introduir i consultar informació sobre tots els projectes desenvolupats en els IES de la demarcació de Tarragona. En aquesta mateixa línia, la URV participa com a coorganitzadora als premis que ha instituït el Consell Comarcal del Tarragonès. Per aquesta raó, s’ha preparat un espai a la web de la URV –dins de l’apartat de Secundària-Universitat– on figuraran els treballs que es presentin al premi. D’aquesta manera es constitueix una biblioteca virtual que permet difondre la tasca realitzada pels alumnes i professors de secundària en aquest tipus d’activitat. 1.3.5 Realitzar cursos de formació tutorial dins del programa de formació del

personal acadèmic Dins del pla de formació del personal acadèmic iniciat el curs 1999-2000, es desenvolupen anualment cursos de formació per a l’acció tutorial. Aquesta és una pràctica que no es pot deslligar d'un concepte global d'ensenyament-aprenentatge, per la qual cosa és un dels objectius prioritaris en el Pla Estratègic de Qualitat. En les edicions ja finalitzades hi han participat 30 professors, i en el curs 2001-2002 hi ha 30 places ofertes. El programa formatiu en aquest àmbit s’ha dividit en dos cursos de nivell progressiu. Aquesta formació té com a objectiu aportar al professorat als coneixements, en matèria de tutories, necessaris per al desplegament d’una acció tutorial personalitzada, integral i de qualitat per a l’alumne. En la documentació annexada es pot veure el detall a l’annex dels PFPA 2000-2001 i 2001-02. 1.3.6 Elaborar un sistema d’indicadors per al seguiment del rendiment acadèmic

dels ensenyaments En l’apartat 9 del present document es detalla el procediment desenvolupat per determinar funcionalment i operativament els indicadors de rendiment acadèmic. A partir d’un marc general i d’un catàleg d’indicadors de rendiment acadèmic possibles, s’aniran implementant progressivament, definint inicialment la seva funcionalitat i els requeriments operatius per la seva correcta explicació. La implantació d’indicadors serveix també per iniciar una millora dels processos d’assegurament de la qualitat de la informació, que són indispensables per garantir la fiabilitat de la informació per a la presa de decisions i seguiment de les activitats de la Universitat.

11

2. OBJECTIU 2: EL DOCTORAT EL DOCTORAT HA DE PROPORCIONAR TITULATS AMB CONEIXEMENTS ESPECÍFICS D’ALT NIVELL, ACTITUDS ENFOCADES A LA RECERCA, LA INNOVACIÓ I AMB CAPACITAT PER LIDERAR PROJECTES D’R+D 2.1 PROGRAMES DE DOCTORAT DE QUALITAT 2.1.2 Elaborar el pla marc de doctorat de qualitat que inclogui una avaluació

interna i externa L’objectiu genèric en aquest àmbit és el reconeixement del doctorat com un cicle formatiu rellevant a la nostra Universitat, tal com establia el Pla Estratègic de la URV. Els objectius estratègics plantejats en una proposta aprovada per la Junta de Govern sobre aquests estudis són la millora dels estudis i programes, el foment de la interrelació dins la URV i amb altres departaments de diferents universitats, la dotació d’elements incentivadors de la qualitat en aquests estudis, la potenciació de la recerca, i la potenciació de la transferència de coneixements i tecnologia a través dels programes de doctorat. La proposta preveia els aspectes docents, d’investigació i de gestió que cal que caracteritzin un doctorat perquè sigui de qualitat. Amb l’establiment d’aquests criteris per configurar el pla marc de doctorat s’aconsegueixen millores com la qualitat en la formació de bons investigadors (objectiu prioritari), la definició dels recursos humans i econòmics que s’hi dediquen i el tractament detallat de tots els aspectes organitzatius. Globalment, es pot dir que la URV disposa, de forma pionera a l’Estat, d’un model de qualitat del doctorat totalment desplegat que comporta l’avaluació dels doctorats conforme a uns indicadors i criteris transparents que s’utilitzen per assignar els recursos. El sistema permet que els responsables dels doctorats estableixin les mesures precises per poder millorar continuadament els programes que desenvolupen. Quant a la posada en marxa, l’establiment d’aquest model de doctorat genera experiència en l’establiment de criteris d’avaluació docent, aplicables a l’hora d’avaluar i assegurar la qualitat d’altres cicles docents. 2.1.2 Avaluar els programes de doctorat segons els criteris aprovats El model de doctorat descrit anteriorment establia uns indicadors de qualitat que permetrien desenvolupar l’aplicació del model. En primer lloc es van definir els criteris per valorar la qualitat dels doctorats, es va sol·licitar als departaments que presentessin les seves propostes i es van valorar aquestes conforme als criteris establerts. Uns criteris transparents i consensuats. Això va permetre elaborar el mapa de doctorats de la URV segons el model de qualitat aprovat. Els resultats es van fer avinents a tots als responsables dels programes. Finalment, tenint en compte aquests resultats es van assignar els recursos econòmics als diferents programes a partir d’un volum total que es va incrementar considerablement per poder atendre el nou model de doctorat.

12

Després d’avaluar els dinou programes de doctorat del bienni 2001-03 de la URV, es van obtenir valoracions dels diversos criteris entre els 24 i els 43 punts. Aquesta distribució denotà una concentració majoritària dels doctorats en una puntuació entre 30 i 35, quedant la resta (un 16% dels programes) destacadament més ben valorats que la resta. La implantació d’aquest procés genera aprenentatge en avaluació de qualitat docent, que sempre serà útil a l’hora d’aplicar-la en avaluar la docència de primer i segon cicle, així com formació continuada. 2.2 MILLORA DELS FLUXOS DELS ALUMNES DE DOCTORAT 2.2.1 Aprovar el pla de divulgació del doctorat D’entre les iniciatives del pla de potenciació del doctorat, entre les quals s’ha esmentat ja el pla marc d’avaluació, s’inclou també les accions per a la seva divulgació. Des d’una pàgina web amb la informació sobre tots els cursos i programes, passant per tríptics i anuncis a la premsa, fins a la participació en convocatòries per afavorir la mobilitat de professors i estudiants de tercer cicle, són les accions realitzades per promoure el doctorat. La tasca realitzada per promoure la divulgació ha estat acompanyada per l’obertura internacional d’alguns dels programes de doctorat, que desenvolupats en anglès estan atraient estudiants d’arreu, fet que reforça, doncs, la divulgació d'aquests estudis. D’altra banda, s’ha de destacar l’esforç realitzat per incrementar els alumnes amb suficiència investigadora, que en el curs 1998-99 eren de 71, mentre que en el curs 2000-01 han estat 211. L’increment, doncs, del potencial investigador de la URV repercutirà en el seu ressò i, de retruc, en el del doctorat. La configuració del pla de divulgació del doctorat contribueix a la seva qualitat a fer una difusió àmplia de la seva existència, la qual cosa augmenta la demanda i, en conseqüència, enriqueix el procés de selecció dels aspirants. Alhora, la presència pública d’aquests programes sovint aporta un component de prestigi que cal valorar significativament

13

3. OBJECTIU 3: FORMACIÓ PERMANENT LA FORMACIÓ CONTINUADA HA DE PERMETRE ACTUALITZAR ELS CONEIXEMENTS I LES HABILITATS PERQUÈ UNA PERSONA ES DESENVOLUPI DE FORMA ADEQUADA LABORALMENT I SOCIALMENT, I PERQUÈ ES PUGUI MANTENIR ACTIVA INTEL·LECTUALMENT AL LLARG DE LA VIDA 3.1 DEFINICIÓ DEL MODEL DE FORMACIÓ CONTINUADA I INCREMENT

DE LES ACTIVITATS 3.1.1 Definir el model de formació continuada de la URV El Pla Estratègic de Qualitat establia ja que “la URV assumeix la formació continuada de les persones com un fet indispensable de progrés individual i col·lectiu”, i una de les seves línies d’actuació era “impulsar la formació continuada”. L’any 2000 es va crear la Fundació URV (FURV), amb l’objectiu principal de fomentar les relacions entre la URV, la societat i l’entorn socioeconòmic, promoure la recerca i la formació continuada, i constituir-se com a única estructura que canalitzi i vehiculi la transferència de coneixements i de tecnologia de la URV. Aquest era políticament el moment adient per poder iniciar una gestió i desenvolupament comú de les activitats de formació permanent. Després, l’any 2001, es va definir i aprovar el model general de funcionament de la formació permanent, pel qual la URV n'encarregava a la FURV la coordinació, gestió, desenvolupament i promoció. Recentment es definia dins de la FURV una estructura organitzativa centrada específicament en aquest àmbit d’activitat, amb el denominat Centre de Formació Permanent de la URV. La posada en marxa dels mecanismes de gestió, i l’elaboració i implantació del Pla d’Acció de la Formació Permanent permeten afirmar que s’han establert les bases per desenvolupar una actuació efectiva en aquest camp.

97-98 98-99 99-00 00-01Cursos de postgrau 22 29 48 57Alumnes de postgrau 578 771 709 566Activitats de formació permanent 391 364 412 408Alumnes de formació permanent 7.679 7.631 8.161 8.505

ACTIVITATS DE POSTGRAU I DE FORMACIÓ PERMANENT

Activitats-AlumnesCURS

3.1.2 Incrementar els cursos de formació continuada en un 10% Amb la implantació de la Fundació URV com a estructura canalitzadora d’aquesta formació, i amb el treball realitzat per l’Institut de Ciències de l’Educació en aquesta línia, s’han incrementat notablement les activitats de formació continuada en els darrers cursos, tal com es mostra a la taula següent.

14

Absoluts % var. Absoluts % var. Absoluts % var.

Nombre de màsters 7 10 42,9 12 20,0 13 8,3Alumnes en màsters 256 260 1,6 211 -18,8 184 -12,8Nombre de postgraus 11 14 27,3 24 71,4 35 45,8Alumnes en postgraus 207 329 58,9 399 21,3 326 -18,3Cursos d'extensió universitària 4 5 25,0 12 140,0 9 -25,0Alumnes d'extensió universitària 115 182 58,3 99 -45,6 56 -43,4

Total activitats postgrau 22 29 31,8 48 65,5 57 18,8Total alumnes postgrau 578 771 33,4 709 -8,0 566 -20,2

Nombre de cursos ICE (2) 305 278 -9 310 12 289 -7Alumnes ICE (2) 5.344 4.984 -6,7 5.547 11,3 5.048 -9

Nombre cursos Servei Lingüístic (2) 67 63 -6 73 16 89 22Alumnes del Servei Lingüístic (2) 842 1.178 39,9 1.177 -0,1 1.406 19Cursos Universitat d'Estiu 17 20 18 24 20 23 -4Alumnes Universitat d'Estiu 993 922 -7,2 687 -25,5 788 15Nombre d'Aules de la Gent Gran 2 3 50 5 67 7 40Alumnes Aules de la Gent Gran 500 547 9,4 750 37,1 1.263 68,4

Total activitats form. permanent 391 364 -6,9 412 13,2 408 -1,0Total alumnes form. permanent 7.679 7.631 -0,6 8.161 6,9 8.505 4,2

TOTAL ACTIVITATS 413 393 -4,8 460 17,0 465 1,1TOTAL ALUMNES 8.257 8.402 1,8 8.870 5,6 9.071 2,3

(1) No es disposa d'informació sobre els cursos de formació continuada d'algunes unitats i serveis de la URV.

ACTIVITATS DE FORMACIÓ SERVEI LINGÜÍSITC,UNIVERSITAT D'ESTIU I AULA GENT GRAN

POSTGRAU I EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA (Fundació URV)

ALTRES ACTVITATS DE FORMACIÓ CONTINUADA (ICE)

CURS 00-01ACTIVITATS DE POSTGRAU I FORMACIÓ CONTINUADA (1)

CURS 9798Activitats-Alumnes

CURS 98-99 CURS 99-00

3.1.3 Elaborar el Pla Estratègic dels Serveis Lingüístics Conscients dels diferents tipus de necessitats i demandes de serveis lingüístics que hi ha (aprenentatge d’idiomes, normalització, traducció i correcció de textos, assessorament, acreditació de coneixements, etc.), i a causa de la incidència que tenen en els alumnes, en el personal de la Universitat i en les tasques docents, de recerca i de gestió institucional, es va creure convenient desenvolupar una planificació estratègica d’aquests serveis, que majoritàriament presta actualment el Servei Lingüístic, però també alguns departaments i la Unitat de Fonètica del Servei de Recursos Científics i Tècnics. En la primera fase del Pla Estratègic s’ha decidit el posicionament estratègic de la URV, classificant la prioritat estratègica dels diferents serveis, els usuaris interns i externs als quals han d’anar dirigits i les necessitats d’elaborar estudis concrets per prendre decisions operatives. També s’han definit sinergies entre els diferents agents del URV que treballen al voltant d’aquests temes, les quals poden ser positives per configurar una oferta significativa, amb una imatge corporativa i una organització que s’haurà de definir després de considerar la més convenient de les alternatives que es plantegin. Amb aquest pla es potencia el coneixement de llengües del personal de la Universitat i dels alumnes, el qual afecta positivament la mobilitat acadèmica i de recerca i el desenvolupament professional, i en el cas dels alumnes, l’accés al mercat de treball. Són elements importants per a la institució que la posicionen de manera avantatjada en el context universitari.

15

4. OBJECTIU 4: ALUMNES LA URV IMPULSA EL DESENVOLUPAMENT PERSONAL DELS ALUMNES I HI MANTÉ UNA COMUNICACIÓ FLUIDA QUE FACILITA LA COOPERACIÓ AMB LA UNIVERSITAT DESPRÉS DE LA FINALITZACIÓ DELS ESTUDIS 4.1 MILLORAR LA COMUNICACIÓ I L'ATENCIÓ ALS ALUMNES I

EXALUMNES 4.1.1 i 4.1.2 Elaborar el pla de millora de l’atenció a l’alumne. Elaborar el pla de comunicació i dinamització estudiantil Els alumnes són una part essencial per la Universitat en ser els destinataris de la docència, però també cal prestar especial cura en l’atenció que reben al llarg de la seva estada, ja que això repercuteix també en la qualitat del servei que es presta i en la bona imatge de la institució, de la qual ells en són un dels difusors principals. Els processos d’informació i atenció a l’alumnat són elements essencials de la qualitat de servei que la URV vol oferir. Per això s’ha posat l’esforç en la millora de la informació a l’alumnat sobre les qüestions acadèmiques mitjançant l’ús de la xarxa.

L’accessibilitat de serveis i informació a l’alumnat via xarxa segueix creixent continuadament. La seva utilització està sent també cada vegada més significativa, especialment en aquells aspectes relacionats amb la docència: expedient, horaris de classe, itineraris, etc. Els serveis i informacions que actualment estan disponibles via xarxa per a l’alumnat són els següents:

• Guia de l’estudiant (també en format paper). • Guia docent del centre (també en format paper). • Consulta de calendari, horaris i aularis de les assignatures. • Cerca d'oferta interna i externa de crèdits lliures segons l'ensenyament amb fitxa de

l'assignatura. • Docència per professor: horaris. • Consulta de l’expedient de l’alumne. • Convocatòries de beques de col·laboració. • Connexió a Intercampus. • Consulta de correu electrònic. • Ofertes de treball (Borsa de Treball). • Habitatge (Borsa d'Habitatge). • Alumnes nous: facilitar l’accés dels alumnes de preinscripció a la xarxa (Oficina de

Preinscripció) per a la consulta sobre el procés d’assignació de places. Exemples d’aquests projectes són el Pla de Comunicació, la renovació de la pàgina web, el reforç de l’Àrea de la Comunitat Universitària o la implantació dels punts d’informació universitaris. Tots proporcionen als alumnes el complement d’atenció adequat a la docència, per donar un servei de qualitat.

16

4.1.3 Crear el Consell d’Estudiants i l’Associació d’Exalumnes de la URV El Consell Estudiants, creat en el marc dels Estatuts de la URV, i format per estudiants claustrals, ha dut a terme la seva tasca de representació i coordinació dels estudiants. Aquest Consell s’encarrega de gestionar els seus recursos i d’assessorar els alumnes en tot allò necessari, alhora que vetlla pels seus interessos i els representa en els òrgans de govern corresponents. Quant a l’Associació d’Exalumnes, s’estan duent a terme els treballs preliminars de l’associació general de la URV, mentre que les associacions d’alguns dels centres continuen la tasca que van iniciar anteriorment, com és el cas de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química o la Facultat de Ciències Jurídiques. 4.2 IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT PERSONAL DELS ALUMNES 4.2.1 Desenvolupar les activitats de la Comissió URV Solidària Els Estatuts de la URV estableixen, entre els fins de la Universitat, promoure el respecte als drets humans i al medi ambient, l'educació per la pau i la cooperació internacional, especialment amb els països en desenvolupament. Per aquest motiu es va crear la Comissió de Cooperació per al Desenvolupament, que va treballar en la normativa sobre solidaritat i cooperació per al desenvolupament a la URV. La Comissió ha treballat en cinc àrees principals: sensibilització de la comunitat universitària i de l’entorn, formació i capacitació tècnica, programes i projectes de cooperació específicament universitaris i subvenció de projectes de cooperació de les organitzacions no governamentals de desenvolupament. En totes s’han aconseguit en gran mesura els objectius plantejats, fet que situa la URV com una universitat sensible a les necessitats de solidaritat i constant en el treball que hi dedica. Anualment es presenten al Claustre la memòria d’activitats de la Comissió de Cooperació per al Desenvolupament, tot detallant el pla de treball de cada un dels seus àmbits d’actuació així com una breu memòria econòmica explicativa dels recursos emprats. 4.2.2 Elaborar el Pla Director del Servei d’Esports L’Oficina de l’Esport, abans Servei d’Esports, ha anat desenvolupant des que es va crear una tasca de foment i facilitació de la pràctica esportiva, tant a través de l’oferta interna d’activitats com en les competicions interuniversitàries. Aquest Servei respon a la necessitat d’oferir facilitats per la pràctica de l’esport a tota la comunitat universitària, com a complement de desenvolupament personal tant per a alumnes com per a professors i personal administratiu.

17

Després de deu anys de funcionament, se'n va sistematitzar la situació i les perspectives de futur mitjançant el Pla Director, en el qual es fa un diagnòstic intern i extern, així com propostes de millora per aprofitar les oportunitats. Amb aquest treball d’anàlisi s’ha aconseguit conèixer el posicionament del Servei d’Esports a la URV i la línia de treball que ha de seguir en el futur, que li permetrà continuar oferint un servei de qualitat adequat a les necessitats dels seus usuaris.

18

5. OBJECTIU 5: LA RECERCA ELS INVESTIGADORS DE LA URV TREBALLEN EN GRUPS DE RECERCA I AMB ALTRES AGENTS PER DESENVOLUPAR UNA RECERCA DE QUALITAT I PER DIFONDRE EL CONEIXEMENT ARREU 5.1 IMPULSAR L’INCREMENT DE LA PRODUCTIVITAT I LA QUALITAT CIENTÍFICA 5.1.1 Seguir impulsant els programes per incentivar l’accés a la recerca

d’investigadors amb poca aportació (ACCES) Amb la finalitat de proporcionar les estructures i els mitjans perquè tots els investigadors de la URV millorin el seu potencial, fomentar la incorporació a la recerca de tot el personal acadèmic, i promoure la generació de nous grups perquè puguin incorporar-se als circuits de finançament de la investigació, es van aprovar la convocatòria d’ajuts per a accions específiques de suport a la recerca. Aquests ajuts van ser concedits a grups d’investigadors que contribuiran a incrementar la productivitat i la qualitat científica.

Ajuts Import Ajuts Import Ajuts Import Ajuts ImportAjuts ACCES - - 5 20 5 13 8 63Imports expressats en milers d'euros

PROGRAMES URV DE SUPORT AL DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA

PROGRAMA1998 1999 2000 2001

5.1.2 Continuar promovent els programes d’incorporació de tècnics de suport a la recerca subvencionats per la Direcció General de Recerca i de becaris propis predoctorals als grups de recerca La URV, en el marc del pla estratègic, exercint les seves competències en matèria de foment de la investigació científica i desenvolupament tecnològic, i per completar el programa de personal tècnic de suport a la recerca de la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, va donar suport a aquells grups de recerca de trajectòria consolidada mitjançant la convocatòria d’ajuts per incorporar personal de suport, amb la finalitat que poguessin millorar la seva activitat investigadora. Amb aquesta convocatòria es va proporcionar una ajuda operativa als grups de recerca, que facilita la seva gestió i repercuteix positivament en els resultats de les seves investigacions.

Ajuts Import Ajuts Import Ajuts Import Ajuts ImportPersonal de suport a la recerca - - 21 278 28 337 28 358Imports expressats en milers d'euros

PROGRAMES URV DE SUPORT AL DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA

PROGRAMA1998 1999 2000 2001

19

5.1.3 Activar un programa per fomentar la participació d'investigadors de la

URV en projectes europeus Les accions programades per potenciar i promoure la participació dels professors de la URV en els programes europeus han consistit en estandarditzar-ne la gestió mitjançant una base de dades dels projectes o l’elaboració d’un manual de gestió de projectes europeus, així com l’organització de jornades informatives. Amb aquestes activitats s’ha aconseguit incrementar notablement el nombre de projectes d’R+D i de xarxes telemàtiques que s’han gestionat, fet que situa la URV en una situació competitiva en l’espai europeu universitari. Des de la Fundació URV s’han gestionat els projectes europeus participats pels investigadors de la URV, el nombre dels quals fou de 54 l’any 2001, un 35% superior a l’any 2000. En termes monetaris, suposà triplicar en escreix el muntant d’euros concedits a la URV per aquest concepte. 5.1.4 Consolidar l’Institut d’Estudis Avançats com a institut propi La creació de l’Institut d’Estudis Avançats (IEA) tenia com a objectiu reunir interdisciplinàriament els grups de recerca amb més potencial de la URV, impulsant projectes de qualitat que tinguessin impacte científic i, en la mesura que fos possible, impacte social rellevant. Durant aquest temps els grups integrants de l’Institut han pogut beneficiar-se d’una política diferenciada de suports, que era un dels objectius plantejats. En definitiva, aquests ajuts han potenciat la quantitat i la qualitat de la investigació feta a la URV, centrant els esforços principalment en divulgar el treball científic dels grups o en aspectes rellevants de la ciència en general.

Ajuts Import Ajuts Import Ajuts Import Ajuts ImportInstitut d’Estudis Avançats - - 14 115 19 183 25 230Imports expressats en milers d'euros

PROGRAMES URV DE SUPORT AL DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA

PROGRAMA1998 1999 2000 2001

5.1.5 Definir el pla director dels serveis de recursos científics i tècnics Al Pla Estratègic de Qualitat de la URV s’hi reflectia la necessitat de millorar el Servei de Recursos Científics (SRC) i el Servei de Recursos Tècnics (SRT) de la URV, amb l'objectiu que responguessin tant a les necessitats dels grups d'investigació de la universitat com a les d'altres institucions públiques i privades que puguin treure profit del seu potencial humà i tecnològic. L'elaboració del Pla Director dels Serveis de Recursos Científics i Tècnics compleix amb un compromís genèric de transparència, en virtut del qual s'habiliten els mecanismes per fer palès a tota la comunitat universitària i a la societat en general el suport que reben els diferents grups de recerca de la URV des dels pressupostos ordinaris de la Universitat, ja sigui en termes econòmics, materials o de personal.

20

Els objectius que es plantejaven foren diversos. D’una banda, calia revisar, després d’uns anys des que es van crear, el desenvolupament de les activitats d’uns serveis que havien evolucionat significativament des dels inicis i que aglutinen actualment equipaments científics amb un valor inventariat considerable i que compten amb personal tècnic altament qualificat i especialitzat. En segon lloc, calia integrar la política científica de repartiment de recursos que s’està desenvolupant a la URV tenint en compte el suport que reben els grups a través de l’ús de l’SRC i l’SRT. En tercer lloc, calia posicionar els serveis de suport a la recerca dins dels marcs de les polítiques científiques dels governs i de l’excel·lència de la qualitat docent que persegueix la política estratègica de recerca de la URV. Amb el Pla del SRCT s’està preparat per fer front als canvis en política científica que s’estan introduint en l'àmbit europeu, estatal i català, i és especialment adient per poder aprofitar totes les oportunitats que planteja la posada en funcionament del Campus Científic i Tecnològic de Sescelades. Es posa a l’abast del màxim nombre de grups de recerca un suport tècnic de qualitat i, alhora, es fomenta la col·laboració entre grups mitjançant la compartició d'infraestructures i recursos humans qualificats. 5.1.6 Definir un programa de formació continuada per a investigadors El Pla de Formació del Personal Acadèmic introduïa la necessitat d’incrementar el coneixement pràctic d’instruments que facilitessin l’activitat investigadora com la cerca d’informació, presentació de resultats de recerca, etc. Per aquest motiu, en les edicions celebrades del PFPA, s’han realitzat cursos amb la finalitat d’aportar aquests coneixements als investigadors com els que es relacionen a continuació:

− Disseny i gestió de projectes − Elaboració de tesis doctorals − Organització i presentació de resultats de recerca − Disseny i tractament estadístic dels resultats de recerca

La participació ha estat creixent, fins arribar a les 50 persones durant el 2000-01, i amb una oferta de 110 places pel curs 2001-02. 5.1.7 Elaborar el pla de gestió integral de l'equipament científic Arran de la rellevància que té per a la URV l’activitat de recerca, en la política adoptada per desenvolupar-la es va optar per incrementar, en nombre i qualitat, les incorporacions d’equipament científic. El resultat d’aquesta política ha estat aconseguir un parc d’equipament científic i tècnic important. Ja en l’inventari patrimonial realitzat es varen consignar un total de 1.090 instal·lacions tècniques i 4.106 equips d’un rang que va des dels 300 € a més de 300.000 €. Així doncs, per assolir un parc d’infraestructures científiques sostenible, racionalitzar els recursos i procediments implicats en totes les fases de la vida dels aparells i introduir elements de seguretat, qualitat i respecte ambiental en els processos esmentats, es va elaborar el Pla de Gestió Integral de l’Equipament Científic. Per assolir els seus objectius aquest Pla es planteja quatre eixos d’actuació: elaborar un sistema objectiu de recopilació d’informació i presa de decisions; introduir elements de seguretat, garantia de qualitat i minimització de l’impacte ambiental en les fases

21

d’adquisició, recepció i ús; racionalitzar-ne el manteniment, i implantar una política d’incentius a la renovació dels equipaments obsolets. El Pla preveu una durada d’un any en la fase d’implantació i una posterior fase d’anàlisi dels resultats i revisió, si s’escau, dels objectius i actuacions. 5.1.8 Elaborar el pla de difusió de la recerca La URV, com a servei públic, té unes certes obligacions amb la societat. És per això que una de les línies de política científica prioritàries establertes fou la de col·laborar en la comprensió social de la ciència i la tecnologia, així com donar a conèixer a la societat el que es fa amb els recursos econòmics que es reben. Aquest compromís de difusió també s’havia reflectit com un objectiu del Pla Estratègic de Qualitat. Amb l’objectiu d’assolir aquest objectiu s’ha estat impulsant la divulgació científica dels resultats més assenyalats dels investigadors mitjançant la comunicació externa a la premsa escrita. També a través de la creació de l’Institut d’Estudis Avançats com a estructura virtual s’ha donat suport als grups que tenen projectes amb impacte científic, i la participació en la Setmana de la Ciència ha fet present la URV davant la societat. Finalment, cal esmentar els convenis amb la CIRIT que han contribuït també a la difusió de la recerca. El conjunt d’aquestes iniciatives han donat a conèixer, de forma organitzada i sistemàtica, l’activitat de recerca de la URV d’una manera palesa i mesurable. 5.1.9 Destinar un fons anual per promoure les patents a la URV Els resultats dels grups de recerca de la URV sovint poden ser susceptibles de ser patentats, qüestió cabdal per tal que els recursos humans i materials dedicats per part de la Universitat es materialitzin en forma d’un coneixement propi, a disposició de la universitat. El pressupost de la URV de l’any 2000 preveia, en el concepte de patents, les corresponents a la institució a nivell d’imatge. L’any 2001 el pressupost destinat a aquesta finalitat va arribar als 21.000 euros (més de sis vegades superior al de l’any anterior), a causa de la inclusió del pressupost per patents d’investigació, la qual cosa contribueix a situar els resultats d’investigació de la URV de forma adequada des del punt de vista legal. 5.1.10 Pla Estratègic de la Recerca Les línies de política científica de la URV comptaven amb l'objectiu fonamental d'incrementar la qualitat i la quantitat de la producció científica. Més tard es va observar la necessitat de reforçar els plantejaments de la URV incidint en un vessant més vertical, potenciant estratègicament aquells àmbits que poguessin assolir uns estàndards d'alta qualitat i reconeixement internacional. Amb aquests plantejaments es va prioritzar l’elaboració d’un Pla Estratègic de Recerca que permetés definir els posicionaments de futur, les estratègies i els àmbits prioritaris de recerca. El fet que no hi hagués referents previs a l’Estat sobre plans estratègics de

22

recerca, ni molt menys de sistemes de posicionament en àmbits concrets, va portar a establir una metodologia típica de planificació estratègica, partint d’un posicionament previ de futur basat en una anàlisi interna i externa de l’escenari de la recerca. El document adoptà un doble posicionament de futur. D’una banda, un posicionament horitzontal que vol aconseguir, en la majoria dels àmbits de la recerca, uns nivells de qualitat científica que siguin competitius en el context nacional i estatal i, d’altra banda, un posicionament vertical destinat a assolir, en àmbits prioritaris de recerca, nivells de qualitat científica i reconeixement, a mitjà-llarg termini, comparables a les universitats europees de primer ordre en els respectius camps. Posteriorment el Pla Estratègic de Recerca concretà les estratègies necessàries per assolir els posicionaments de futur definits a través d’una anàlisi de febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats. Amb l’aprovació del Pla Estratègic de Recerca, la URV es converteix amb la primera universitat de l’Estat que disposa d’un instrument com aquest, avantatge molt significatiu respecte a la resta que la condueix cap a posicions d’excel·lència a nivell científic. 5.2 VINCULAR L'AVALUACIÓ DE LA PRODUCTIVITAT I LA QUALITAT

CIENTÍFICA AMB LA PRESA DE DECISIONS 5.2.1 Millorar els criteris d’avaluació de la recerca La investigació a la URV, tot i ser d'una amplitud moderada, és rica i complexa a causa de la seva multidisciplinarietat i als nombrosos lligams establerts amb els diversos àmbits, públics i privats, amb els qui té relació. La gestió d'aquesta recerca requereix, entre d'altres components, d'un coneixement ampli d'aquesta realitat. Arran d’aquesta necessitat, i basat en criteris objectius i transparents, el sistema d’avaluació de la recerca que s’aprovà valora qualitativament i quantitativament la investigació científica generada pels grups d’investigació, tant pel que fa a la millora dels criteris d’avaluació com a l’aplicació als diferents processos d’assignació de recursos propis o aliens. En aquesta proposta es van introduir una sèrie de correccions i millores, com ara la que fa referència als criteris d’avaluació de la URV per valorar la qualitat de la producció científica, tant en ciències experimentals, tecnologies i ciències de la salut, com en humanitats i ciències socials. Actualment es pot afirmar que la URV disposa d’un mètode objectiu per avaluar la investigació dels grups de recerca de la Universitat que repercuteix en el treball diari dels investigadors i grups de recerca, els quals veuen valorats objectivament els resultats de la seva tasca. 5.2.2 Incorporar l’avaluació de la recerca als processos interns d’assignació de

recursos als grups de recerca En referència a l’aplicació de l’avaluació de la recerca en processos d’assignació de recursos, que s’esmentava en el punt anterior, se’n pot veure la concreció durant l’any 2001 en dos casos: procediment de priorització de becaris predoctorals de la DGR i la DGESIC, i assignació infraestructures científiques als grups de recerca. Aquestes metodologies internes de distribució de recursos humans i materials entre els

23

grups de recerca tenen en compte criteris de quantitat de producció científica, qualitat d’aquesta, potencial humà emprat, potencial econòmic, equipament científic ja disponible o bé nombre de sol·licituds provinents d’un mateix departament per una mateixa beca. La introducció de criteris i barems consensuats i transparents entre la comunitat universitària permet millorar la qualitat dels processos, i en facilita l'aplicació i la presa de decisions. 5.3 IMPULSAR I CONSOLIDAR ESTRUCTURES DE RECERCA

SINGULARS QUE DIFERENCIÏN I FACIN COMPETITIVA L'ACTIVITAT CIENTÍFICA DE LA URV

5.3.1 Consolidar l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica prové de la redefinició de l’Institut d’Arqueologia i Estudis del Món Antic, que s’articula en forma de consorci entre la Generalitat de Catalunya i la URV. La seva finalitat és la recerca, la formació avançada i la difusió de la civilització i la cultura clàssica, mitjançant la col·laboració amb altes institucions universitàries i centres de recerca. L’esforç de la URV durant aquests anys ha estat el de propiciar els elements claus per trencar els esculls que s’han anat presentant en la fase de creació, i que ara han endegat un camí satisfactori que ha de portar a la progressiva definició i consolidació d’un institut que ha d’esdevenir un exponent significatiu de l’arqueologia clàssica del nostre país i n'ha de fer palesa la rellevància arreu. 5.3.2 Impulsar la participació de la URV en l’Institut Català d'Investigació

Química, amb seu al campus Sescelades de la URV La magnitud i importància socioeconòmica del sector químic i energètic a les comarques de Tarragona emfatitza la rellevància que podia tenir crear un centre de referència relacionat amb aquest àmbit. Així mateix, la consolidació i solvència dels grups de recerca de la URV relacionats propiciava encara amb més força aquesta iniciativa. Arran d’això i els contactes establerts amb la Generalitat de Catalunya es va crear la Fundació Institut Català d’Investigació Química. La posada en marxa d’aquest organisme serà una realitat d’aquí a un parell d’anys i permetrà disposar de les sinergies externes necessàries per consolidar la URV com una institució de referència en la investigació en química i tecnologia química. Igualment, es donarà sentit a l’acord del Claustre relatiu al Pla Estratègic de Recerca, que portava la URV a un posicionament vertical en aquests àmbits d’investigació. Aquesta entitat, amb seu al campus Sescelades, ha de generar les màximes sinergies possibles amb la URV, alhora que serà del tot beneficiosa per al país en general.

24

6. OBJECTIU 6: TRANSFERÈNCIA LA TRANSFERÈNCIA ES REALITZA DES DEL CONEIXEMENT DE LES NECESSITATS DE LA SOCIETAT I AMB UN SERVEI PROFESSIONAL, TREBALLANT PLEGATS AMB ELS AGENTS DE L'ENTORN I D'ARREU PER CONTRIBUIR A UNA SOCIETAT DE BENESTAR I DE PROGRÉS SOSTENIBLE 6.1 CONSOLIDAR LES ESTRUCTURES DE TRANSFERÈNCIA 6.1.1 Posar en marxa i estructurar l'organització de la Fundació URV Una de les prioritats en matèria de transferència era poder disposar d’una estructura única en què els investigadors disposessin dels mecanismes facilitadors adequats per desenvolupar aquesta activitat, a la vegada que la institució coordinés els objectius i la interfície amb els agents externs. Teníem aleshores una estructura organitzativa interna dispersa, amb l’OTRI (Oficina de Transferència de Resultats d’Investigació), l’STQ (Servei de Tecnologia Química) i el Servei d’Arqueologia. Per aglutinar aquestes activitats es va crear la Fundació URV, regida per un patronat amb participació majoritària de la URV, amb l’objectiu general de canalitzar la transferència de coneixements i tecnologia. La unificació progressiva de les activitats de formació continuada i de transferència dels resultats de recerca va culminar recentment amb la integració efectiva de les diferents estructures de transferència en la Fundació URV, la qual s’ha reorganitzat amb la posada en marxa del Centre de Transferència de Tecnologia i el Centre de Formació Permanent. 6.1.2 Incrementar i consolidar els centres d'innovació Una de les línies prioritàries de política científica de les administracions és l’increment de la transferència i de l’aplicació pràctica d’aquesta en l’àmbit socioeconòmic. La promoció dels centres d’innovació del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) i la posada en marxa a Catalunya d’un pla d’innovació, en paral·lel al tercer Pla de Recerca 2001-03, són elements que emfatitzen la voluntat d’incrementar el lligam eficient i eficaç entre la universitat i l’empresa. Ha estat en aquesta mateixa línia que la URV, en el marc del seu pla estratègic de qualitat, i amb l’objectiu d'impulsar una actitud activa i dinàmica que afavoreixi la transferència de coneixements, va signar un conveni marc de col·laboració amb el CIDEM i la CIRIT (Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica). En aquest context s’han creat els centres d’innovació CITEE (Centre d'Innovació Tecnològica en Enginyeria Electrònica), CREVER (Centre d’Innovació Tecnològica en Revalorització Energètica i Refrigeració), SIMPPLE (Sistemes Intel·ligents i Modelat de Processos de Producció i de Logística a l’Empresa) i DINAMIC (Descobriment, Innovació, Nous Avenços i Millores per a la Implantació de la Competitivitat i la qualitat), els quals ajuden la URV a posicionar-se de forma competitiva quant a centres d’innovació.

25

7. OBJECTIU 7: TERRITORI I INTERNACIONALITZACIÓ LA URV MANTÉ UNA COMUNICACIÓ ACTIVA AMB TOTS ELS AGENTS EXTERNS, AFAVORINT LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LES SEVES ACTIVITATS I CONVERTINT-SE EN UN VALOR ESTRATÈGIC PER AL DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL 7.1 IMPULSAR UNA COMUNICACIÓ ACTIVA AMB TOTS ELS

INTERESSATS EN LA URV 7.1.1 Elaborar el pla de comunicació de la URV L'impuls del pla el va donar la consciència de la importància de la comunicació en els processos clau de la URV i, consegüentment, de la seva incidència sobre les activitats i els resultats de la Universitat. Un equip de persones de la URV es va encarregar d'elaborar-lo, després d'unes fases de diagnosi i d'anàlisi. El Pla de Comunicació de la URV remarca el paper de la comunicació com a element fonamental per al procés de canvi de la URV, n'emfatitza el rol com a sistema neuràlgic de l’organització, com a nexe amb tots els interessats en la URV i com a fonament per a la cooperació i la gestió del coneixement. En conjunt, s'hi vol reflectir el paper estratègic de la comunicació en tots els àmbits d'una organització complexa com és la URV. Es pot concloure, doncs, que s’ha aconseguit disposar d’una eina de treball per anar desplegant les prioritats que es marquin, a través d'una política de comunicació que ens ha d'ajudar a assolir els objectius de la URV. 7.1.2 Elaborar un pla d'internacionalització en tots els àmbits de la URV:

docència, recerca i gestió En el vessant de la docència, s’ha posat l’èmfasi en impulsar la mobilitat. Pel que fa a la mobilitat acadèmica de l’alumnat, partíem, el curs 1997-98, d’unes xifres molt baixes que ens col·locaven pràcticament a la cua de les universitats catalanes. La potenciació de l’Oficina de Relacions Internacionals, la millora dels processos i l’activació de programes nous permetrà aquest curs superar els 250 alumnes que faran estades fora de la URV, en comparació amb els 100 que ho feien quatre cursos abans. Els increments amb alumnes de fora que han vingut a la URV també han estat significatius. Així mateix, la mobilitat dels alumnes de doctorat ha experimentat un increment significatiu a través del programa de suport específic. També s’ha fet un esforç rellevant en la posada a l’abast de la informació de la universitat en idiomes accessibles a l’alumnat estranger i a facilitar mitjançant el Voluntariat Lingüístic la seva integració. Un altre dels eixos principals en el vessant docent ha estat la progressiva adaptació dels plans al sistema ECTS per incrementar la transparència entre titulacions. Caldrà encara fer un esforç per implementar progressivament el concepte de crèdit com a hores

26

d’aprenentatge de l’alumne. Pel que fa a la recerca, la internacionalització ha anat encaminada a l’increment de la presència de la URV a Europa i, especialment, a l'augment de projectes competitius aconseguits de la UE, fet que ha estat possible pel seguiment de les línies de política científica i la motivació dels investigadors. Així doncs, s’ha estat observant una europeïtzació del marc de recerca, expressat en canvis com la reorientació dels àmbits prioritaris de recerca, l’increment d’exigència de qualitat als grups de recerca o la progressiva configuració de l’Àrea de Recerca Europea (ARE) per mitjà de la política científica de la UE. Finalment, en l’àmbit de gestió, la participació en el primer programa europeu de benchmarking de la gestió universitària, que es va celebrar durant l'any 2000 organitzat pel Centre Europeu per a la Gestió Estratègica de les Universitats i pel Servei de Gestió de l'Educació Superior de la Commonwealth, va suposar un aspecte rellevant per a la millora de la qualitat, atès que ha permès introduir algunes de les bones pràctiques i estratègies en els processos de la URV com en la definició del Pla Estratègic de Recerca. 7.1.3 Elaborar un estudi que caracteritzi l'impacte sobre el territori i estableixi

indicadors de seguiment Els deu anys transcorreguts des de la creació de la URV és un període suficient per analitzar el paper de la URV en el seu entorn des de diferents perspectives (social, econòmica, cultural, etc.), derivat del desenvolupament de les seves activitats de formació superior, recerca i transferència de coneixements i de tecnologia. En aquest sentit, s'ha fet un estudi aprofundit, encarregat per l’equip de govern al grup de recerca d’Indústria i Territori de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, dirigit pel Dr. Agustí Segarra, sobre l’impacte de la URV en el territori amb la finalitat d’analitzar la contribució de la URV a l’entorn. Aquest estudi està actualment en fase de correcció lingüística i està previst que se’n faci la presentació el proper mes de setembre.

27

8. OBJECTIU 8: ELS RECURSOS LA URV MILLORA ACTIVAMENT ELS SEUS RECURSOS HUMANS, TECNOLÒGICS I ORGANITZATIUS, ADMINISTRANT EFICIENTMENT ELS FONS PÚBLICS I COMPROMETENT-SE AMB LA TRANSPARÈNCIA I LA RENDICIÓ DE COMPTES A LA SOCIETAT 8.1 DESENVOLUPAR LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA 8.1.1 Elaborar el Pla Director de la URV 2000-2002 El Pla Director 2001-2002 va focalitzar les línies d’actuació i les accions prioritàries que havien de marcar aquest període. Aquestes línies i accions aglutinen els compromisos que la URV havia contret internament i externament: el Contracte programa 2000-01 entre la URV i la Generalitat per a la millora de la qualitat, el Pla Estratègic de Qualitat de la URV i els plans estratègics de centres i departaments. Moltes de les accions plantejades en aquests documents havien estat desenvolupades o iniciades, però d’altres calia encara concretar quan es posarien en marxa. A més s’han anat incorporant plantejaments nous que van sorgint en les activitats d’avaluació i millora continuada que s’han anat desenvolupant. Amb aquest document la URV es dotà d’un marc d’actuació de referència pels seus membres, amb la finalitat de concentrar esforços en una línia comuna. 8.1.2 Signar acords entre l'equip de govern i els centres i els departaments per

facilitar el desenvolupament dels plans estratègics Després d'aprovar el Pla Estratègic de Qualitat i d'haver elaborat tots els plans estratègics de centre i departament, calia concretar les actuacions per desenvolupar-los. D'una banda, els centres i departaments havien de realitzar aquestes actuacions, i d'altra banda l'equip de govern havia de configurar, en conjunt, el pla d'actuacions per a la millora de la qualitat de la URV. L'impuls de la planificació estratègica dels centres i departaments es plantejà des de diferents fronts. El front principal fou l'assignació de recursos addicionals per a la millora de la qualitat. D'altra banda, es van definir polítiques, es van desenvolupar plans i es van realitzar actuacions generals per incidir i millorar els diferents àmbits de la docència, recerca, transferència i gestió, i facilitar així també el desenvolupament de la planificació estratègica de centres i departaments. Els acords entre l’equip de govern i els centres i departaments es van concretar en la signatura d’un contracte programa amb cada un d’ells, on s’establien les accions que es realitzarien, el finançament destinat, i els terminis i condicions d’avaluació d’acompliment i transferència de diners. Aquesta metodologia s’ha mostrat eficaç a l’hora de desenvolupar els plans estratègics de les unitats, i ha permès assolir progressivament els objectius que s’hi van plantejar.

28

8.1.3 Avaluar els resultats de la planificació estratègica i relacionar l'assignació

de recursos amb els resultats assolits Amb la valoració de l’acompliment dels contractes programa de desenvolupament de la planificació estratègica per al període 2000-01, es pot dir que s’ha acomplert un cercle de planificació estratègica i operativa que arrenca de la definició del pla estratègic institucional el 1998, els subsegüents plans estratègics de centres i departaments i el primer contracte programa intern. Cada unitat (10 centres i 20 departaments) es va avaluar a partir dels compromisos contrets en un percentatge d’acompliment, que servia per assignar part dels recursos addicionals compromesos. La valoració del procés és altament positiva. S’han realitzat un gran nombre d’accions (557), amb un percentatge d’acompliment mitjà del 75%. Cal remarcar que un nombre significatiu d’accions realitzades han resultat susceptibles de ser considerades com a bones pràctiques i ser emprades en altres unitats per la seva exemplaritat, facilitant el bescanvi de coneixements. 8.2 IMPULSAR EL DESENVOLUPAMENT ORGANITZATIU 8.2.1 Revisar i redissenyar el sistema organitzatiu de la URV La URV es va proposar avançar progressivament cap a un nou model de funcionament organitzatiu basat en la gestió per processos i el treball per objectius. Per desenvolupar una política en aquest sentit, era necessari tenir un enfocament global del sistema de gestió al qual es volia tendir, visió que se centrava en un enfocament de servei a la comunitat universitària i a l’estudiant especialment. També es pretenia una col·laboració de la gestió en la millora de la docència i la recerca, i en la satisfacció dels usuaris interns i externs a nivell tècnic. Per tots aquests objectius, la gestió necessitava fonamentar-se en un nou catàleg de llocs de treball. Amb aquest nou model organitzatiu s’ha aconseguit potenciar els centres i departaments com a elements clau per al desenvolupament dels plans estratègics, orientar l’organització cap al model de gestió per processos i enfortir la integració entre els deganats i direccions de centre i departaments amb la Gerència i els serveis centrals. També s’ha creat el Servei de Recursos Educatius (SRE) i s’ha elaborat el Pla Director del Servei de Recursos Científics i Tècnics com a components de la reestructuració. En global aquesta reorganització ha resultat positiva per a la URV, ja que ha aportat un component de qualitat a la gestió que indubtablement beneficia les activitats principals de docència i recerca. 8.2.2 Elaborar un nou Catàleg de llocs de treball per al PAS Un dels elements clau per desenvolupar el canvi organitzatiu ha estat l’elaboració d’un nou Catàleg de llocs de treball, el qual va constar de diverses fases: establiment dels principis de gestió i organigrames, dimensionament de les plantilles i concreció de les prioritats d’actuació en el desplegament. També es van fixar les fases d’implantació.

29

L’aprovació del Catàleg de llocs de treball del personal d’administració i el posterior desplegament ha significat una millora substancial en molts dels serveis, ja que se n’ha incrementat la plantilla per poder-ne dur a terme més adequadament les funcions encomanades. El procés també ha permès realitzar requalificacions de places i ha obert la possibilitat d’accedir-ne a noves, la qual cosa ha repercutit en la millora de les condicions laborals i econòmiques del PAS, de forma compatible amb l’adequació de les persones als requisits dels llocs de treball. Així mateix, les acurades especificacions de les funcions, habilitats i capacitats de cadascun dels llocs de treball facilita el desplegament de les polítiques de desenvolupament del personal i de les accions formatives oportunes. 8.2.3 Crear grups de treball de millora de processos Durant l’any 2000 es van començar a donar els primers passos de treball per entrar en la dinàmica de grups de millora de processos. Es va establir una base metodològica que es va aplicar des del primer grup pilot de millora de processos, però amb la intenció que aquesta base metodològica fos emprada per tots els grups que treballin en aquest camp en el futur. Com a experiència inicial es van desenvolupar el treball i les sessions del grup de millora del procés de fons a justificar. Ja s’ha fet la recopilació final de les propostes de millora, i un cop analitzades i seleccionades aquelles que es considerin implantables, començaran a ser posades en pràctica. Dins del procés de posada en pràctica de les conclusions del grup de millora, es faran les accions de corresponents, de tal forma que tots els responsables de centres de cost o altres unitats que puguin resultar implicats en aquest tipus de gestió tinguin coneixement de les noves accions de gestió aprovades. 8.2.4 Participar en el programa de benchmarking europeu de gestió universitària La URV va participar en el primer programa europeu de benchmarking de la gestió universitària, que es va celebrar durant l'any 2000 organitzat pel Centre Europeu per a la Gestió Estratègica de les Universitats i pel Servei de Gestió de l'Educació Superior de la Commonwealth. L'objectiu del programa era, d'una banda, acordar unes bones pràctiques de referència en la gestió de diferents àmbits de la universitat i, de l'altra avaluar externament i internament com cada universitat s'aproximava més o menys als criteris de referència establerts. Els resultats de la URV en gestió de la recerca, recursos humans i transferència van ser plenament homologables a les universitats participants, algunes de les quals tenen un reconeixement i trajectòria consolidats. Els resultats van ser molt satisfactoris per a la URV: en tots els àmbits es trobava igual o per sobre de la mitjana d'universitats quant a l'aproximació a les bones pràctiques consensuades, i en algun cas s'apropava a les primeres, tot i comptar amb uns recursos significativament inferiors als de la majoria d'universitats participants, algunes de gran tradició i prestigi. Cal remarcar que algunes de les maneres de fer que s’havien anat adoptant a la URV es van anar incorporant com a bones pràctiques. La participació en aquest programa va suposar una experiència capdavantera entre les universitats catalanes, i va mostrar la competitivitat de la URV en l'àmbit europeu,

30

alhora que va permetre detectar possibilitats de millora, algunes ja conegudes però altres no, que cal estudiar. Aquest procés també obrí la possibilitat d’aprendre d'aquelles altres universitats que estan més desenvolupades. 8.2.5 Millorar els sistemes d'informació i de gestió del coneixement: sistema

d'arxiu i registre, elaboració d'indicadors de gestió i dades estadístiques, informació estratègica

Des del 1998, s'està implantant progressivament un sistema de gestió documental mitjançant accions formatives i de difusió a través de la pàgina web de la Universitat. Aquest sistema consisteix a posar en marxa un conjunt d'operacions basades en l'anàlisi de la producció, la tramitació i els valors dels documents administratius. Aquestes operacions es destinen a la planificació, el control, l'ús, la conservació i l'eliminació o la transferència dels documents a l'arxiu general, amb l'objectiu de racionalizar-ne i unificar-ne el tractament. Amb aquesta metodologia s’aconsegueix una gestió administrativa eficaç i rendible. Aquestes operacions són: - Arxiu per expedients - Classificació dels documents mitjançant un quadre de classificació normalitzat per a

tota la URV - Descripció d'expedients i recuperació de la informació - Avaluació de documents: per a la conservació o eliminació i reducció de costos en

emmagatzematge Pel que fa als indicadors de gestió, cal fer referència a l’apartat 1.3.6 i 7.1.3, i quant a les dades estadístiques, s’ha treballat per esquematitzar i millorar-ne l'homologació. 8.3 RECURSOS MATERIALS I NOVES TECNOLOGIES 8.3.1 i 8.3.2 Elaborar un pla general d'infraestructures. Executar l'actual pla d'inversions i elaborar el nou pla plurianual El Pla Plurianual d’Inversions 1995-2000 representava per a la URV una necessitat bàsica per iniciar la configuració de la universitat del futur, dels centres i dels serveis. Aquest període inclogué un impàs significatiu, que es va poder concloure finalment amb la signatura del Contracte programa d’inversions amb la Generalitat 1999-2000. Finalitzat el Pla 1995-2000, i un cop assolits tots els objectius que s’hi plantejaven, encara quedava camí per completar els emplaçaments definitius per a un bon nombre de centres, departaments i serveis de la URV. En aquest sentit, el nou Contracte programa d’inversions 2001-06 ha permès, en primer lloc, completar totes les actuacions actualment compromeses i, en segon lloc, engegar les noves obres necessàries per acabar de dignificar els espais docents (sobretot les de la nova Facultat de Lletres) i cobrir les necessitats bàsiques d’espais per als serveis de la URV. Amb aquests recursos es podrà acabar el campus Sescelades, amb la Facultat de Química i la d’Enologia incloses, la Biblioteca del campus i el Servei de Recursos Científics i Tècnics. Pel que fa a la Facultat de Química, es treballarà per poder avançar els terminis previstos d’acabament, fixats per a l’any 2005. El pla d’inversions permetrà també realitzar la reforma de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, i iniciar la construcció de la nova Facultat de Lletres al campus Centre i l’edifici que ha de

31

possibilitar l’ampliació del Rectorat. Al mateix temps, hi haurà prou recursos per atendre degudament les obres de reforma i adaptació que siguin necessàries, especialment pel que fa al trasllat de l'Escola Universitària d’Infermeria. L’aprovació i implantació d’aquests plans d’inversions permet que la URV es doti de les infraestructures necessàries per oferir els seus serveis en condicions. El desenvolupament del pla, amb l’assumpció per part de la URV de les competències de la gestió, ha permès una millora significativa de l’agilitació de les obres i, a la vegada, un reforçament intern dels processos de gestió. 8.3.3 Definir i desenvolupar el projecte URV Virtual L’any 2000 es va impulsar una política d’implantació de les noves tecnologies de la informació i la telecomunicació (TIC), i es va engegar un pla transversal per posar-les al servei dels objectius de la URV. El projecte URV@prop, doncs, es va plantejar tres objectius:

• apropar els serveis a la comunitat universitària • apropar la docència a casa i/o a la feina (el Campus Virtual) • apropar la URV a la societat (el Campus Extens)

El primer propòsit s’ha treballat a través de diversos projectes: la renovació de la xarxa de comunicacions, la participació en un proveïdor de serveis d’Internet per accés segur a la URV, la dotació addicional d’aules específiques d’accés a Internet, la creació del Servei de Recursos Educatius i la implantació del carnet universitari com a targeta identificativa dels usuaris, Quant al Campus Virtual, el seu impuls descansa en la producció de continguts docents concebuts específicament per extreure el màxim profit de les possibilitats que ofereixen els entorns multimèdia. El Servei de Recursos Educatius està fent la gestió d’aquest campus. Finalment, el Campus Extens s’ha articulat mitjançant la creació d’aules URV amb diversos ajuntaments. Endegar el projecte URV@prop ha significat per a la URV mantenir la competitivitat en la implantació i desenvolupament de les noves tecnologies en els àmbits de docència i comunitat universitària. 8.3.4 Consolidar les noves aplicacions corporatives i desenvolupar un sistema

integrat d'informació Tal com es relaciona a l’annex, la URV ha implantat diverses aplicacions per tal d’integrar els sistemes d’informació, en el marc de desenvolupament de les TIC. En els darrers anys la URV ha fet un aposta forta per renovar i millorar les aplicacions informàtiques generals que abasten les grans àrees de gestió: docència, recerca, recursos humans i economia.

32

Durant aquest període s’ha posat en marxa el nou sistema de gestió de recursos humans (Hominis), el de planificació docent (Acadèmia) i el de gestió acadèmica (Àgora). D’altra banda, s’ha posat en marxa la nova aplicació de gestió econòmica (TAO) i el mòdul de gestió de l’inventari patrimonial. Quant a l’àrea de recerca, el seu sistema (GREC) ha continuat amb la configuració inicial però s’hi han introduït millores que permeten consultes sobre la recerca que es fa a la URV. S’han instal·lat també màquines d’autopréstec a les biblioteques El repte de futur és finalitzar la implantació de les aplicacions i començar la integració efectiva entre totes. Posteriorment es crearà una base de dades corporativa que reculli tota aquesta informació de les aplicacions institucionals i altres que siguin d'interès, per poder fer una explotació basada en les necessitats integrades de gestió i en l'anàlisi de la informació. D'aquesta manera serà més senzill prendre decisions i fer el seguiment de l'activitat de la URV. En conjunt, un sistema integrat d’informació donarà el suport adequat a una gestió eficient i eficaç, que proporciona un coneixement de l'organització, que necessàriament repercuteix positivament en la docència i la recerca. 8.3.5 Projecte Parc Científic Els organismes públics d'investigació, universitats i centres d'investigació són els responsables principals de la generació continuada de coneixement, com a mecanisme bàsic per a la millora de la societat i de la qualitat de vida. En els darrers anys han estat moltes les iniciatives institucionals per fomentar la relació entre aquests organismes i el sector productiu, enfocades a maximitzar la rendibilitat dels esforços fets en recerca i desenvolupament. Una de les estratègies que arreu s’està seguint per optimitzar les vies de comunicació i relació entre el sector investigador i el sector productiu és crear estructures dissenyades específicament amb aquesta finalitat. Un dels nodes de relació entre el món de la recerca i l’empresarial el constitueixen els parcs científics i tecnològics, entesos com els enclavaments físics, en general vinculats a organismes públics d’investigació, l’objectiu bàsic dels quals és afavorir la generació de coneixement a partir d’integrar interessos científics, tecnològics i industrials. Aquests fets han conduït la URV a la creació del Parc Científic i Tecnològic de la URV, aprofitant que es posava en funcionament el campus cientificotecnològic de Sescelades. L’èxit del projecte depèn de la col·laboració estreta entre la Universitat, les administracions locals i regionals, les empreses i les entitats financeres. Actualment, des de la Gerència s’està treballant en la realització d’una valoració econòmica del projecte, aspecte fonamental per plantejar el projecte a tots els agents interessats. Un cop iniciat, la URV haurà establert estrets vincles entre les seves estructures d’investigació i el sector productiu, que la configuraran com una universitat altament eficaç en l’àmbit de la transferència.

33

8.3.6 Elaboració de l'inventari patrimonial de la URV L'elaboració de l’inventari de béns mobles i immobles de la Universitat Rovira i Vigili, i el posterior manteniment actualitzat d’aquest inventari, és un element imprescindible per implantar un model de gestió de comptabilitat patrimonial o de partida doble. Per posar en marxa aquesta gestió, es va iniciar a finals de l’any 1999 un projecte amb les finalitats d’identificar i determinar el valor venal de tots els béns propietat o en cessió d’ús de la URV, així com activar els procediments i eines informàtiques necessàries per gestionar i mantenir actualitzat l’inventari patrimonial i el seu valor Aquest projecte, realitzat amb suport extern, va ser impulsat des de la Gerència i el Servei de Gestió Econòmica, però va ser clau la implicació i col·laboració dels responsables i el personal dels centres, departaments, serveis i altres unitats de la URV. Des del novembre de 1999 fins a l’abril de 2000 es va dur a terme el treball de camp de l’inventari patrimonial, visitant totes les instal·lacions de la URV, i identificant i classificant tots els béns. En aquest procés es van identificar, classificar i etiquetar un total de 40.187 elements. En l’actualitat la gestió de l’inventari patrimonial de la URV està en marxa, i resta pendent únicament la incorporació a la comptabilitat patrimonial i l'activació de la gestió comptable per partida doble, a partir dels quals la URV complirà plenament els requisits d’aquesta parcel·la de la gestió econòmica. 8.4 GESTIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS RECURSOS HUMANS 8.4.1 Elaborar la normativa única del PAS Atès que l’organització de l’administració i gestió de la Universitat està basada en el personal d’administració i serveis, les línies d’actuació, directrius, criteris i normatives que acompanyen la tasca professional d’aquestes persones i les seves relacions laborals amb la Universitat no han d’estar supeditades a situacions imprevistes. Amb l’objectiu de regular aquestes situacions, la URV ha volgut racionalitzar i completar el marc normatiu de les relacions laborals del personal d’administració i serveis amb la Universitat redactant la Normativa única del PAS. Aquesta normativa establirà i recollirà de forma integrada tots els criteris i normatives que regulen les relacions laborals del PAS amb la Universitat, ja sigui d’acord amb la normativa i la legislació general que s’hi hagi d’aplicar o bé per normativa pròpia de la Universitat, amb els objectius següents: 1. Recollir de manera formal i integrada les normatives relatives al PAS que estan

disperses, a fi que es converteixi en document de referència per a totes les relacions laborals del PAS de la URV.

2. Identificar i desenvolupar normatives per cobrir els buits actuals.

34

3. Identificar les normatives confuses o millorables i elaborar els documents substitutius corresponents.

4. Identificar i referenciar els procediments per aplicar cada una de les normatives. 5. Tenir en tot moment clarament identificats aquells aspectes de la normativa

pendents de desenvolupament o modificació Amb la normativa única del PAS s’aconsegueixen resoldre les situacions habituals i previsibles relacionades amb el treball d’aquestes persones i les seves relacions, mitjançant uns criteris objectius preestablerts, fet que contribueix al bon funcionament de l’engranatge entre la gestió universitària, la docència i la recerca. 8.4.2 Elaborar i implantar el Pla de Formació del PAS Una institució que està en el camí de la millora de la gestió i en el camí del canvi de l’estil de gestió, ha de fer un èmfasi especial en la preparació i la participació dels seus recursos humans en aquest camí de canvi. Aquest camí requereix un aprenentatge continuat i, per tant, la formació ha de comportar, a més de la preparació dels individus, la preparació de l’organització per ser més efectiva, més flexible, més cohesionada i més integrada amb els objectius de la institució En aquest sentit, el Pla de Formació del PAS es vincula amb les noves estratègies de gestió de la Universitat, l’acompliment de compromisos amb el PAS, el màxim aprofitament dels recursos, les noves tecnologies, l’adaptació de l’organització a noves necessitats, l’aconseguiment d’objectius, la comunicació i la qualitat La formació del PAS pivota sobre un eix sustentat per dos aspectes bàsics: les noves estratègies de gestió de la universitat i l’acompliment dels compromisos amb el PAS. Els tres objectius del pla de formació del PAS són: 1. Garantir que les persones tenen les competències òptimes per desenvolupar les

funcions assignades dins de l’organització. 2. Permetre que el personal d’administració i serveis adquireixi competències per al

seu desenvolupament professional i per a la seva promoció. 3. Contribuir al desenvolupament integral de les persones Amb la posada en marxa d’un pla de formació per al PAS, la URV es dota d’un instrument de progrés de la seva organització i de les persones que la conformen. Després d’haver-se dotat d’un catàleg de llocs de treball en què cada lloc s’ha definit en tots els seus aspectes, cal que les persones tinguin a l’abast la possibilitat de progressar com a individus i com a professionals, i aquest pla de formació es presenta com l’eina adequada.

35

8.4.3 Desenvolupar el pla de formació del personal acadèmic El primer curs de desenvolupament del Pla de Formació del Professorat (PFPA) fou el 2000-01. La seva programació inclou un pla general, un pla específic i la Docència Universitària amb Eines Telemàtiques (DUET). Les activitats adreçades a tot el personal acadèmic de la URV s’inclouen en el primer pla; en canvi les organitzades pels departaments de la URV adreçades a aquest col·lectiu formen part del pla específic. Quant al DUET, agrupa el conjunt de cursos i conferències de promoció de l’ús de les noves tecnologies entre el professorat, tant a nivell docent com investigador. L’evolució de les dades de participació en el PFPA ha estat positiva. El curs 2001-02 van haver-hi 654 inscripcions (un 5% més que al 2000-01) i les accions formatives foren 44 (24 el curs anterior). El desenvolupament d’aquest pla de formació s’adjunta a l’annex, que inclou les activitats dels programes 2000-01 i 2001-02. 8.4.4 Elaborar el pla de seguretat i salut laboral L’elaboració i posada en marxa d'un pla de seguretat i salut és un tema molt rellevant en una organització en què treballen quasi 1.400 persones i en què passen anualment per les seves instal·lacions més de 20.000 alumnes de primer, segon i tercer cicle i formació continuada. A més, la Llei de prevenció de riscos laborals 31/95 i la normativa que l’amplia exigeixen l'elaboració d'un pla d'aquestes característiques. En el procés d’elaboració del pla ha estat clau, com ho està sent en la implantació, la creació d’un servei de prevenció de riscos laborals propi de la URV, obligatori segons la llei per a empreses de més de 500 treballadors, que depèn de la Gerència i que té com a funcions principals assessorar sobre la seguretat, higiene, ergonomia i psicosociologia i vigilància de la salut, avaluar els riscos laborals, implantar un sistema de gestió dels riscos, i proposar i impulsar els programes d’activitats preventives, incloent-hi la formació i informació sobre prevenció. El Pla de Riscos Laborals, aprovat a finals de l’any 2001, té com a principals objectius garantir una millora continuada de la prevenció mitjançant un sistema de gestió adient i iniciar mesures correctores dels riscos que s’hagin detectat. El sistema de gestió de la prevenció estableix definir els principis i objectius generals relatius a la prevenció, coordinar i impulsar els òrgans assessors i de consulta (servei propi, assessors externs, comitè de seguretat i salut, i grups de treball per centres), i elaborar i implantar el manual de procediments de treball. D’altra banda, ja s’ha elaborat el programa anual d’activitats de prevenció, que constitueix l’eina de planificació i programació de les accions que s’han de dur a terme en aquest àmbit. Cal tenir en compte que la seva implantació és una tasca que implica tota la comunitat universitària, si es vol aconseguir una prevenció integrada en tots els nivells. 8.4.5 Revisar el Pla Marc Mediambiental de la URV El Pla Marc Mediambiental de la URV del 1994 (el primer d'una universitat de l'Estat) va generar un seguit d’actuacions centrades en la gestió dels diferents tipus de residus de la URV (tòxics, radioactius, biosanitaris, etc.). Tanmateix, diferents factors van

36

provocar que s'hagués de revisar: d'una banda, el fet que havien quedat per assolir objectius definits en el pla del 1994; d'altra banda, l'aparició de noves normatives i nous reptes que no estaven previstos La revisió del Pla Marc Mediambiental va centrar-se en la redefinició de: • El compromís institucional • L'organització en matèria de medi ambient • Els objectius generals • Els àmbits d’actuació • Els indicadors ambientals • Els objectius de les actuacions concretes i l'optimització dels indicadors ambientals,

a partir d’una avaluació de la situació actual de la URV en els diferents àmbits d’actuació.

Amb aquesta revisió la URV actualitza la seva política en matèria mediambiental, revisió que implica continuar formant professionals amb sensibilitat i educació ambiental que contribueixen al desenvolupament sostenible. 8.4.6 Pacte de dedicació del professorat La Universitat té la competència de regular la dedicació del seu professorat. Aquest règim de dedicació s’ha d’entendre de forma àmplia i flexible, per tal de poder reconèixer totes aquelles tasques que desenvolupa un professor universitari d’acord amb les seves aptituds i actituds individuals. En el cas de la URV, el Reglament del personal acadèmic va establir i regular aquesta dedicació a través de l'anomenat pacte de dedicació, un document que recull el compromís i la dedicació a totes les activitats vinculades amb els objectius de les unitats orgàniques de la Universitat. Aquest pacte ha de permetre una transparència de les feines desenvolupades i un coneixement per part del departament, que ho podrà utilitzar com a instrument per organitzar equitativament i col·lectivament les seves activitats d’acord amb els seus objectius. A l’inici del curs acadèmic el professorat establirà el seu pacte de dedicació, que haurà de ser aprovat pel consell de departament i tramès al Vicerectorat de Professorat i Organització. Durant el mateix curs es podrà revisar el pacte de dedicació, i si la revisió modifica substancialment l’anterior, haurà de tornar a ser aprovat pel consell de departament. Al final de cada curs acadèmic el personal acadèmic haurà de presentar els resultats d’acord amb els objectius establerts en el seu pacte de dedicació, que haurà d’aprovar el consell de departament i s’haurà de trametre al Vicerectorat de Professorat i Organització. 8.4.7 Nous criteris de càlcul de plantilles Durant curs 2000-01 es van realitzar proves per al càlcul de plantilles, revisant alguns dels paràmetres que intervenen en el procés de càlcul de la càrrega docent generada pels ensenyaments homologats. Bàsicament, es tractava d’incorporar uns nous criteris de

37

càlcul basant-se en les motivacions següents: el descens general de la demanda i la disminució dels alumnes de nou ingrés Amb aquest nou model de càlcul de plantilla de professorat l’objectiu que es persegueix és doble: 1. Disposar d’un model de plantilla teòrica de professorat més estable en el temps, de

manera que la plantilla que en resulti no estigui sotmesa a contínues variacions d’un any a l’altre, com passa actualment. D’aquesta manera els departaments podrien realitzar, a curt i mitjà termini, una previsió de la necessitat de plantilla.

2. L’increment de la qualitat de la docència derivat de la implantació de grups d’activitat més reduïts, sense que això impliqui l’augment del cost dels ensenyaments que mantenen el nombre d’alumnes d’entrada.

3. Aconseguir la convergència del Pla d’Ordenació Acadèmica (POA) dels ensenyaments amb el model de càlcul de la càrrega docent i de la plantilla teòrica de professorat, de manera que el nombre de grups definit per a cada tipus d’activitat en el càlcul de la càrrega docent dels ensenyaments sigui el que posteriorment s’apliqui en l’elaboració de la programació acadèmica de les titulacions per als diferents cursos.

Amb aquesta perspectiva, el model encara vigent manté la seva utilitat d’eina per al dimensionament global, per àrees de coneixement, de la força docent necessària. Gràcies a aquesta metodologia, els darrers anys s’evidencia una clara evolució cap a l’ajust entre necessitats docents i força docent disponible, la qual cosa fa possible assolir una situació cada cop més sostenible i equilibrada entre departaments. Aquest ús eficient dels recursos repercuteix en el pressupost actual i futur de la Universitat.

38

9. INDICADORS DE RENDIMENT ACADÈMIC I PRODUCTIVITAT CIENTÍFICA

9.1 INTRODUCCIÓ En el marc del Contracte programa 2000-2001, signat entre la Universitat Rovira i Virgili i la Generalitat de Catalunya, la URV —tal com es detalla a la pàgina 27 de l’esmentat document— “es compromet a desenvolupar un sistema d’indicadors quantitatius per avaluar el rendiment acadèmic i la productivitat científica”, amb l’objectiu de “permetre seguir l’evolució d’aquests àmbits d’actuació”. Amb relació als resultats acadèmics dels estudiants, l’objectiu 1 de l’esmentat document (els ensenyaments de 1r i 2n cicle han de formar els professionals qualificats que la societat requereix a partir dels alumnes que accedeixen a la universitat) estableix com a línia d’actuació la “millora dels fluxos d’alumnes i del rendiment acadèmic”, que es tradueix, entre altres accions, en el desenvolupament —elaboració i implantació— d’un catàleg d’indicadors quantitatius per a l’avaluació del rendiment acadèmic dels alumnes que permeti fer el seguiment de l’evolució d’aquest àmbit de la docència. D'altra banda, en referència a la productivitat científica de la URV, l’objectiu 5 del Contracte programa ("Els investigadors de la URV treballen en grups de recerca i amb altres agents per desenvolupar una recerca de qualitat i per difondre el coneixement arreu") preveu “impulsar l’increment de la productivitat i la qualitat científica”. L’anàlisi i seguiment dels resultats d’aquesta línia d’actuació, tal com es preveu en el Contracte programa, s’ha de realitzar a partir del desenvolupament —elaboració i implantació— d’un catàleg d’indicadors quantitatius a partir dels quals es disposi d’evidències sobre el grau d’èxit de les mesures que, en aquest àmbit, ha implantat la Universitat. El rendiment acadèmic i el progrés dels alumnes constitueix un des principals aspectes a millorar dins la docència a la Universitat Rovira i Virgili, atès que afecta el nivell de formació i competència dels professionals que genera la Universitat. De fet, la informació disponible palesa que la Universitat hi ha d’incidir de manera decidida i ha d'esmerçar-hi molts esforços, a través de la implantació d’elements i accions especifiques, per aconseguir el redreçament d’aquesta situació. Com a conseqüència d’aquesta realitat, la Universitat Rovira i Virgili ja ha dut a terme diverses actuacions destinades a la millora de la docència que, a mitjà i llarg termini, han de repercutir favorablement en la millora dels resultats acadèmics dels alumnes. Per altra banda, la generació de coneixement mitjançant la investigació científica esdevé un element estratègic de primer ordre a la Universitat. En aquest sentit, en un primer moment la URV va definir les principals línies de la política científica i les accions a través de les quals desenvolupar-les:

39

• El foment de la incorporació a les activitats de recerca. • La qualitat i la procedència científica com a elements bàsics de la política de

recerca de la URV. • El reconeixement i la potenciació dels grups de recerca.

A més, la Universitat ha elaborat el Pla Estratègic de Recerca de la URV, aprovat pel Claustre el desembre de 2001, on defineix el posicionament estratègic i de futur de la URV en matèria de recerca, així com els criteris de priorització dels àmbits de recerca. Per tal de completar aquest conjunt d’accions que la Universitat ha implantat, tant en l’àmbit de la docència com en el de la recerca, es preveu l’elaboració i explotació d’un catàleg d’indicadors de seguiment dels resultats acadèmics de l’alumnat i de la productivitat científica, que no tan sols serveix per complir els compromisos recollits en el Contracte programa 2000-01, sinó també per donar resposta a una de les necessitats derivades del procés d’assoliment dels objectius estratègics que, en aquests àmbits, defineix la Universitat Rovira i Virgili. 9.2 PROCÉS DE DEFINICIÓ I FITXA D’INDICADOR El procés de definició dels indicadors de rendiment acadèmic i de productivitat científica preveu les fases següents: 9.2.1 Definició funcional En aquesta etapa es determina la relació d’indicadors de rendiment acadèmic i de productivitat científica que la URV pretén desenvolupar, tant aquells indicadors que considera prioritaris com els que estan explícitament recollits en el document del Contracte programa. En algun cas es dóna la circumstància que un mateix indicador compleix ambdós requisits, és a dir, que és prioritari per a la URV i, alhora, està explicitat en el Contracte programa. La concreció d’aquests es realitza a partir de l’anàlisi dels criteris següents: a) Fonts documentals relacionades amb aquesta temàtica. En aquest cas s’ha consultat

tot un seguit de documentació, produïda tant a l’Estat com a l’estranger, on la temàtica principal són els indicadors aplicats en els diferents àmbits (docència, recerca, gestió, etc.) de les institucions d’educació superior.

b) Indicadors de rendiment acadèmic i de productivitat científica externs. S’ha

analitzat una sèrie d’indicadors de rendiment acadèmic i de productivitat científica que actualment són utilitzats per altres universitats i organismes públics (Consejo de Universidades i Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya), a l'hora de fer el seguiment dels resultats acadèmics dels estudiants universitaris i de la producció científica dels seus investigadors. En aquest sentit, també s’ha valorat el treball realitzat per les universitats públiques del sistema universitari de Catalunya i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, en el marc de la Comissió del Pla de Qualitat de la Informació Quantitativa. La tasca desenvolupada per l’esmentada comissió ha tingut una especial incidència, ja que avança en un dels punts claus de tot procés de disseny d’un sistema d’indicadors, com és l’homogeneïtzació dels procediments de

40

càlcul dels indicadors i la concreció de la definició de les variables que s’hi utilitzen. D’aquesta manera s’intenta, en una fase posterior, facilitar la comparació dels resultats d’aquests indicadors entre aquestes universitats i l’optimització dels indicadors.

c) Indicadors de rendiment acadèmic i de productivitat científica interns. A l'hora de

definir els respectius sistemes d’indicadors de la URV, també s’han valorat aquells indicadors que la Universitat elabora dins els seus processos interns, per bé que aquesta pràctica no està prou difosa. Normalment es tracta més d’estadístiques que no pas d’indicadors per a la presa de decisions que s’elaboren ad hoc. En aquest sentit cal destacar el programa d’avaluació de la qualitat de les titulacions, el programa d’avaluació de la recerca (R+D+I) i la rendició de comptes (Informe anual del rector al Claustre) com els processos en què s’utilitzen de manera sistemàtica determinats indicadors, tant de rendiment acadèmic com de productivitat científica.

Un cop concretats els indicadors de rendiment acadèmic i de productivitat científica, es fa de cadascun la corresponent anàlisi funcional i operativa, a partir del model de fitxa que s’inclou a continuació.

41

ANÀLISI FUNCIONAL Codi indicador Rendiment acadèmic (RA) / Productivitat científica (PC) 2 Denomi

nació Nom donat a l'indicador

3 Definic

ió Explicitació del significat de l'indicador

Significació i utilitat

Significació: Especificació del sentit que té l'indicador Utilitat: Concreció del profit que es pot obtenir amb l'ús de l'indicador en el marc de l'acompliment dels objectius fixats

Interpretació Explicació del sentit que té el resultat derivat del càlcul de l'indicador. En aquest apartat també s'introdueixen, si escau, les consideracions i les matisacions oportunes que cal fer sobre el resultat i, en definitiva, que cal tenir en compte per realitzar-ne la interpretació. També s'indiquen les possibles relacions que pot tenir amb algun altre indicador.

Nivell d’agregació

Determina els àmbits en funció dels quals es recomana referenciar la informació en d'elaborar i analitzar l'indicador

Font Indica l'aplicació informàtica a partir de la qual s'extreu la informació que

requereix l'indicador per a la seva elaboració

Exemple Es mostra un exemple que ajudi a la comprensió i la interpretació de l'indicador en qüestió. S'utilitza el període de referència en què es basa la informació i les variables que intervenen en el càlcul

Període de referència Variable Càlcul

Curs 97-98 Variable 1 Valor 1 Curs 98-99 Variable 2 Valor 2

Curs 97-98/ Curs 98-99 Variable 1/Variable 2 Valor 3

42

ANÀLISI OPERATIVA Codi indicador Rendiment acadèmic (RA) / Productivitat científica (PC) 4 Denomi

nació Nom donat a l'indicador

5 Despleg

ament Si escau, s'informa sobre quins són els possibles antecedents de l'indicador a la

Universitat quant a objectius, elaboració i implantació

Elaboració Es descriu, a grans trets, tot el procés d'elaboració de l'indicador, fent especial incidència en la fase prèvia a l'obtenció de l'indicador. També s'especifica el/els criteri/s a aplicar a l'hora d'obtenir la informació per tal que s'obtingui sempre d'acord amb els mateixos paràmetres. En aquest sentit, si és el cas i realment respon a la utilitat que es vol donar a l'indicador, s'utilitzen els mateixos criteris d'extracció acordats pel conjunt de les universitats.

Terminis Es fixa el/s termini/s d'extracció de la informació necessària per calcular l'indicador. En el cas d’algunes variables que intervenen en el càlcul dels indicadors, es proposa una extracció provisional (novembre) i una altra de definitiva (març).

Requisits Es detallen els condicionants que cal acomplir per poder obtenir les variables que intervenen en el càlcul de l'indicador. Alhora, es fa alguna proposta orientada a facilitar l'obtenció de la informació primària i a considerar-ne, en el futur, la implantació.

43

9.2.2 Disseny tècnic Bàsicament, aquesta fase del projecte conté els apartats següents:

a) El disseny del mapa de dades. D’una banda, s'identifiquen les fonts que han de fornir les dades a partir de les quals s’informen les variables que permeten calcular els indicadors de rendiment acadèmic; i de l’altra, es localitzen els camps d’informació existents en les diferents taules que conformen la base de dades de gestió acadèmica (Àgora).

b) Definició de les rutines d’extracció. Es fa el disseny del procés informàtic

per extreure dades dels sistemes operacionals, seguint tant els requeriments tècnics com funcionals que han estat especificats.

9.2.3 Explotació dels indicadors de rendiment acadèmic i productivitat científica Per últim, s'extreu la informació de l’aplicació informàtica (Àgora) i s'elaboren els indicadors de rendiment acadèmic, seguint els criteris i els requeriments especificats anteriorment en l’anàlisi funcional i en l’anàlisi operativa. La seva explotació es mostra a continuació, mentre que les anàlisis de cada un s’adjunten a l’annex B.

44

10. CERTIFICACIÓ D’ACORDS PRESOS EN RELACIÓ AMB ELS COMPROMISOS ACORDATS

11. RESUM D’ACTUACIONS I VALORACIÓ QUALITATIVA DE

L’ACOMPLIMENT

45

PART B: MEMÒRIA ECONÒMICA

46

12. PROGRAMA DE MILLORA DEL PAS La redefinició de l’estructura organitzativa amb l’elaboració del nou Catàleg del PAS, que era una prioritat de l’equip de govern de la URV, ha estat possible gràcies al Contracte programa per la millora de la qualitat, i en concret al finançament d’aquest contracte per a la millora del PAS. A l’hora de plantejar el dimensionament del nou model organitzatiu del PAS, de seguida es va topar amb el problema dels recursos disponibles. Amb el pressupost del moment no es disposava de recursos suficients per poder incrementar la plantilla, recursos addicionals que només podien procedir del Contracte programa per a la millora de la qualitat entre la URV i la Generalitat. En aprovar el dimensionament del catàleg no es tenia encara la xifra definitiva, però ja s’apuntava que pel cap baix hi hauria 150 milions per atendre les necessitats de creixement en PAS. Amb aquesta perspectiva hi havia dues possibilitats: fer el dimensionament ajustat estrictament als 150 milions de creixement, o —i aquesta ha estat la política adoptada— fer un dimensionament satisfactori, que permetés atendre les necessitats de la Universitat. Es va obrar així perquè es confiava en el resultat final del Contracte programa, però també en el nou model de finançament i en reajustos del pressupost. Finalment, les negociacions amb el DURSI en el marc del Contracte programa 2000-01 han garantit un finançament que ha permès destinar-hi 200 MPTA. Aquest nou model organitzatiu finançat pel Contracte programa ha permès, pel que fa als:

- Centres: introduir les oficines de suport als deganats, definides com a unitats de suport a la gestió i direcció dels centres en aspectes com la planificació acadèmica, la gestió econòmica, la gestió de plans estratègics de centre, les relacions externes, etc. També s’han incorporat al model organitzatiu els punts d’informació orientats a la informació i atenció als usuaris. Un altre plantejament remarcable ha estat el de millorar la dotació del personal de biblioteques, perquè millori el servei i, sobretot, s'ampliïn els horaris d’atenció (caps de setmana). Per últim, cal destacar la regularització de les funcions i el dimensionament del personal de suport informàtic als centres (agents multimèdia) per donar un millor servei als usuaris.

- Departaments: establir uns criteris de dimensionament, que es basen en els EJC (equivalents a jornada completa) i els graus d’experimentalitat establerts per a cada departament, en funció de les necessitats de la docència en laboratoris o en suport informàtic.

- Serveis centrals: donar molta importància al model organitzatiu i al dimensionament dels serveis centrals, en primer lloc perquè aquests permeten el bon funcionament de molts processos de la Universitat, i en segon lloc, perquè s’han afegit un seguit de nous suports, que considerem imprescindibles per al bon funcionament de l’actual universitat, especialment els que fan referència a l’atenció a la comunitat universitària i a la informàtica. És així mateix remarcable l’activació del Servei de Recursos Educatius, encaminat a potenciar les prestacions en publicacions, recursos audiovisuals i recursos multimèdia. En tercer lloc, també sorgeixen

47

necessitats abans no previstes, com per exemple la creació d’una auditoria interna, o la creació d’una estructura centralitzada de compres.

En resum, doncs, les actuacions en termes numèrics han estat les següents:

C o st p reu s 2 0 0 1 % N re . p la ce s %

C E N T R E S 7 5 .9 3 9 .2 0 1 3 8 % 2 3 4 2 %

D E P A R T A M E N T S 2 8 .1 9 5 .9 3 1 1 4 % 1 1 2 0 %

S E R V E IS C E N T R A L S 9 7 .2 5 9 .0 0 4 4 8 % 2 1 3 8 %

T o ta l p la ce s n o v es 2 0 1 .3 9 4 .1 3 7 1 0 0 % 5 5 1 0 0 %

13. PROGRAMA DE DESPESES INDUÏDES Tal com es diu en el Contracte programa, el finançament del programa de despeses induïdes s'ha destinat a aquesta finalitat, com a conseqüència del desenvolupament i la gestió del pla d’inversions. L’estat de les ubicacions i del campus de la URV en aquests anys ha augmentat les despeses induïdes. L’augment correspon als increments nets de la incorporació de l’edifici de Jurídiques al gener del 2000 i, encara d'una manera més significativa, a la posada en marxa de l’edifici de laboratoris de recerca del campus Sescelades a l’abril del 2001 i la incorporació d'aularis i edificis de laboratoris docents a l’inici del curs 2001-02. L’efecte en xifres, en despeses induïdes, de la posada en marxa d’aquests nous edificis és el següent:

Cost Cost m2 Cost Cost m2 Cost Cost m2 (*) Cost m2 anual

MANTENIMENT 8.000.000 628 11.000.000 864 5.000.000 212 846(1)

NETEJA 31.000.000 2.434 31.000.000 2.434 14.500.000 613 2.454

SUBMINISTRAMENTS 22.000.000 1.728 22.000.000 1.728 15.500.000 656 2.623

(2)61.000.000 4.790 64.000.000 5.026 35.000.000 1.481 5.923

2000 2001

FCJ (12.735 m2) FCJ (12.735 m2) ETSE/Q (23.635 m2) 4t. TRIM.

48

49

(*) El cost en m2 és de l’any 2001 i no es correspon amb l’any natural, ja que s’ha calculat tenint en compte l’entrada en funcionament dels edificis de l’ETSE/Q al darrer trimestre de l’any 2001.

(1) El 2001 el règim de garantia total a la Facultat de Ciències Jurídiques ja s’ha exhaurit, i ha entrat en règim de manteniment preventiu, fet que provoca l’increment del cost per m2 respecte a l’any 2000.

(2) El major cost dels subministraments a l’ETSE/Q s’explica pels majors consums que suposen els laboratoris.

Un cop calculades les despeses reals d’aquests edificis, s’aprecia que el programa de despeses induïdes del Contracte programa ha servit per finançar-ne només una part; la part restant, 11 milions de pessetes al 2000 i 24 milions al 2001, s’han finançat amb recursos propis de la Universitat.