PREHISTÒRIA DE MENORCA

Els primers vestigis de presència humana daten del 2100 aC. Des d’aleshores fins a l'arribada dels romans el 123 aC, la prehistòria insular discorre per diferents fases. Un dels edificis més emblemàtics i exclusius de Menorca són les navetes, construccions funeràries col·lectives, de fins a cent individus inhumats al costat dels seus aixovars, com en la des Tudons (Ciutadella) amb restes que daten, sobretot, del segle IX aC. Entre el 1000 i el 700 aC es van construir els talaiots, torres troncocòniques de pedres en sec. La seva funció principal era el domini visual del territori circumdant, a més de fomentar la cohesió social de la comunitat que vivia al seu voltant. En aquesta època, denominada talaiòtica, es van excavar coves funeràries en penya-segats de cales i barrancs com el de Calescoves (Alaior). Les més antigues tenen la planta circular o ovalada de petites dimensions i es troben en llocs elevats de difícil accés. A partir del 650 aC s'inicia l’època posttalaiòtica. Es construeix l'edifici més original i exclusiu de Menorca: els santuaris de taula. Són recintes de planta de ferradura i façana còncava. S’hi practicaven rituals relacionats amb la fecunditat de la terra i de les persones, s’hi realitzava el sacrifici d'animals domèstics, libacions amb vi i el trencament simbòlic d'àmfores.

La presència del foc com a element ritual i simbòlic es repeteix en aquests monuments. En els poblats es van construir les cases circulars. Tenien aproximadament 75-79 m2. La més monumental coneguda és el Cercle Cartailhac del segle II aC al poblat de Torre d'en Galmés (Alaior). Aquí cuinaven, teixien, elaboraven formatge, molien, etc. Constaven de pati central, habitacions amb portes de tancament, llar i rebost. Es construïen amb grans pedres i amb una coberta de troncs de fusta, terra i pedres petites. L'edifici annex a les cases en un dels seus laterals es coneix com la sala hipòstila, ja que té una coberta de grans lloses de pedres que s'entrecreuen entre si suportades per columnes. La seva funció era la de magatzem.Els illencs fabricaven les seves ceràmiques a mà amb forns rudimentaris, també fabricaven eines o instruments de bronze, no feien servir la moneda per als seus intercanvis comercials, no van deixar cap mostra gràfica ni pictòrica, i no apreciaven ni l'or ni la plata, ja que els seus objectes més valuosos són de bronze i de ferro. Van tenir importants contactes comercials amb Europa central en l'època més antiga i després amb les ciutats comercials del Mediterrani.

CAPÍTOL 2POBLATS PREHISTÒRICS

3

POBLAT TALAIÒTIC DE BINISSAFULLET

4

POBLAT TALAIÒTIC DE BINISSAFULLET

Ubicació: carretera Sant Luís – Binissafúller

Població: Sant Luís

Titularitat: privada

Aparcament: no habilitat

39º50'46,08' N 4º14'04,16'' E

5

POBLAT TALAIÒTIC DE BINISSAFULLET

6

Binissafullet és un poblat talaiòtic de petites dimensions, a l'ombra dels

ullastres, interessant per la varietat de restes que conserva. Al mig del

recinte es troba un talaiot de planta circular, a l'est del qual es poden

veure les restes d'una sala hipòstila i, al sud-oest, el recinte de taula, en

la seva posició original, gràcies a la restauració que es va dur a terme

l'any 1992, quan també es va efectuar l'excavació arqueològica de

l'edifici. Amb aquesta investigació del recinte es van recuperar les

restes de gran quantitat d'àmfores púniques que portaven vi a l’illa, així

com les restes òssies de xais de poca edat i cabrits, i una gran foguera,

elements que formaven part dels rituals que se celebraven cap el segle

IV-III aC.

POBLAT TALAIÒTIC DE BINISSAFULLET

7

TALAIOT DE TREBALÚGER

8

TALAIOT DE TREBALÚGER

Ubicació: urbanització de Trebalúger, carretera es Castell - Sant Lluís

Població: es Castell

Titularitat i gestió: privada

Aparcament: no habilitat

39º51'21,00'' N 4º16'28,93'' E

9

TALAIOT DE TREBALÚGER

10

Assentament d'època talaiòtica (1000-700 aC) del qual destaca el

talaiot per les seves espectaculars dimensions; en la seva part més

ampla mesura 28 metres de diàmetre. De planta el·líptica, es va

construir sobre una elevació rocosa del terreny, on hi havia un edifici

anterior del període navetiforme que data de 1350 aC, a l'interior del

qual es conserven les bases de les columnes. En la part frontal del

monument, prop de l'entrada, s'observen les restes d'una rampa que

permetia l'accés al capdamunt del talaiot. Al seu voltant es veuen els

murs d'una estructura de forma poligonal també d'època talaiòtica que

s'ha vist afectada per l'acció d'un forn de calç situat sobre l'estructura.

GALERIA - TALAIOT DE TREBALÚGER

TALAIOT DE TREBALÚGER

11

POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ

12

POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ

Ubicació: camí de Gràcia - Trepucó

Població: Maó

Titularitat: Consell Insular de Menorca i Ajuntament de Maó

Gestió: Fundació Destí Menorca

Telèfon: 902 929 015

Web: www.menorca.es

Aparcament: habilitat

39º52'25,83'' N 4º15'57,94'' E

NO T'HO PERDIS

13

POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ

14

El poblat de Trepucó és un dels més grans de l’illa, ja que s'estén en una

àrea d'uns 49.240 m2. Actualment només es conserva una petita part

de l'assentament: els dos talaiots, que són els edificis més antics

(1000-700 aC), i la resta —alguns llenços de la muralla, dues torres

quadrades en el mur oest, el recinte de taula i algunes restes

d'habitatges— que és de l'època posttalaiòtica (650-123 aC).

El recinte de taula és un dels més monumentals de l’illa, malgrat haver

estat objecte d'una intervenció de consolidació que avui dia es

considera poc afortunada. Es tracta d'un dels jaciments que va ser

excavat cap a l'any 1930, per Margaret Murray, arqueòloga britànica

pionera en la investigació científica de la prehistòria de Menorca.

Les cases són perfectament visibles en la part oest del poblat gràcies a

les excavacions que es van realitzar fa uns anys. Es tracta de cases

polilobulars amb un pati central i diverses habitacions perifèriques. Al

poblat es diferencien, per tant, una zona comunitària (entre el talaiot

gran i la taula) i una d'espais domèstics.

POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ

L'abandó sobtat de les cases situades al costat del talaiot menor va fer

possible que en el moment de l'excavació arqueològica sortís a la llum

utillatge domèstic admirablement conservat, que està exposat al

Museu de Menorca.

El talaiot més gran i la taula estan localitzats al centre d'una fortificació

amb planta en forma d'estrella construïda durant el segle XVIII.

15

POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ

16

CASA TALAIÒTICA DE BINIPARRATXET PETIT

17

CASA TALAIÒTICA DE BINIPARRATXET PETIT

Ubicació: jardins de l'Aeroport de Menorca. Carretera de Sant Climent

Població: Maó

Titularitat i gestió: AENA

Aparcament: habilitat

39º51'56,89'' N 4º13'41,45'' E

18

Una de les singularitats d'aquest monument és que l'any 1995 va ser

traslladat i reconstruït amb motiu de les obres d'ampliació de la pista

d'aterratge de l'aeroport de Menorca, promogudes i patrocinades per

AENA. El seu origen és el poblat talaiòtic de Biniparratxet Petit, al

sud-est de l’illa, al municipi de Sant Lluís. Actualment es pot visitar als

jardins del recinte aeroportuari.

Es tracta d'una típica casa posttalaiòtica en bon estat de conservació

que pertany a l'última fase de la prehistòria insular. S'estructura a partir

d'un pati central i cinc columnes que distribueixen una sèrie d'espais

domèstics de funcionalitats diverses: àrea de manipulació d'aliments,

magatzems i sistemes de recollida d'aigua. De fet, en el sòl del pati es

localitzen dipòsits per a l’emmagatzematge d'aigua i les restes de la llar.

CASA TALAIÒTICA DE BINIPARRATXET PETIT

19

S’accedeix a la casa per una porta amb llinda que s’hi va col·locar quan

es va traslladar el monument. El trasllat també va incloure l'edifici que

tenen adossat aquest tipus de cases, conegut amb el nom de sala

hipòstila, i que es caracteritza per ser un recinte amb la coberta

formada per grans lloses de pedra sobre columnes, de la qual es

conserven actualment quatre lloses i una columna monolítica. Els

treballs d'excavació arqueològica van determinar que la casa va ser

abandonada el segle I aC i que va ser reutilitzada a l’època medieval

islàmica.

CASA TALAIÒTICA DE BINIPARRATXET PETIT

20

TALAIOT DE TORELLÓ

21TALAIOT DE TORELLÓ

Ubicació: carretera Maó - Sant Climent

Població: Maó

Titularitat: privada

Aparcament: habilitat

39º52'51,51'' N 4º13'13,76'' E

22

El poblat de Torelló era un dels més extensos del terme municipal de

Maó. És conegut especialment per l'espectacular talaiot (anomenat

talaiot de Torellonet Vell), que es caracteritza per conservar a la seva

part superior un portal amb llinda, la construcció de la qual cal situar en

el període talaiòtic (1000-700 aC).

Desgraciadament l'estructura es va veure afectada pel vèrtex geodèsic i

els llums aeroportuaris que es van col·locar sobre la seva plataforma.

Quan es va excavar, els anys vuitanta, es van trobar llànties romanes

d'època imperial i restes de ceràmica també romana de parets fines.

D'entre totes les estructures identificades al poblat cal destacar la

presència d'un altre talaiot (de dimensions molt menors); els

fonaments d'algunes cases; un parell de coves artificials, i, finalment,

un sistema de recollida d'aigua format per aljubs o cisternes i

canalitzacions.

TALAIOT DE TORELLÓ

23

TALAIOTS DE CORNIA NOU

24

TALAIOTS DE CORNIA NOU

Ubicació: camí Vell de Sant Climent (entrada pel carrer Cumiola, POIMA)

Població: Maó

Titularitat: privada

Aparcament: no habilitat

39º52'54,20'' N 4º14'01,08'' E

25

Cornia Nou és un poblat talaiòtic (1000-750 aC) que conserva en bones condicions dos talaiots de diferent tipologia. El més espectacular i més antic té planta circular, d'uns 26 metres de diàmetre, i destaca per la seva monumentalitat. Té un edifici en la seva façana al qual s'entra des del nivell del terra, i a l’interior un corredor ascendeix fins al nivell d'una escalinata que arriba a la plataforma superior del talaiot. L'altre talaiot és notablement menor i presenta la particularitat de tenir un corredor cobert amb lloses que el travessa diametralment i està articulat amb una muralla. Quan va ser excavat, el 2007, es van localitzar restes d'un conjunt de ceràmica d'època posttalaiòtica que data del segle III aC. A més, prop del jaciment es troba una important necròpolis islàmica de fosses excavades en la roca, fet que dóna suport a la hipòtesi segons la qual les poblacions rurals d'època musulmana es fundaven sobre poblats talaiòtics.

TALAIOTS DE CORNIA NOU

26

POBLAT TALAIÒTIC DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA

27

POBLAT TALAIÒTIC DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA

Ubicació: finca de sa Torreta. Parc Natural de s’Albufera des Grau

Població: Maó

Titularitat: privada

Aparcament: no habilitat

39º57'58,84'' N 4º14''33,99'' E

28

POBLAT TALAIÒTIC DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA

És un dels pocs poblats talaiòtics que s’han identificat a la costa nord

de Menorca, situat en un paisatge natural magnífic. Es conserven el

talaiot, de tipus escalonat, el recinte de la taula i les restes de diferents

habitatges. En comparació amb d’altres, el recinte de taula té unes

dimensions petites. La taula roman intacta; algunes pilastres, dempeus

i part de la façana, en bones condicions. Va ser excavat cap a l'any 1930

per Margaret Murray, arqueòloga britànica pionera de la investigació

científica de la prehistòria a Menorca, que va documentar els elements

característics del ritual que se celebrava en aquests recintes en el

període posttalaiòtic (650-123 aC): foguera, restes òssies de xais i

cabrits de poca edat, i àmfores per al vi.29

POBLAT TALAIÒTIC DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA

30

Just darrere d'aquest recinte es va aixecar el talaiot, de planta ovalada,

al cim de la part més elevada del poblat, amb la qual cosa gaudeix d'un

domini visual del territori de caràcter excepcional. Al costat d'ambdues

estructures es van localitzar, almenys, les restes de quatre espais

destinats a l'ús domèstic.

Prop del poblat, en direcció a la platja, es poden veure les restes d'una

tomba molt més antiga, denominada sepulcre de triple parament, que

data d’entre els anys 1600 i 1300 aC.

POBLAT TALAIÒTIC DE SA TORRETA DE TRAMUNTANA

31

POBLAT TALAIÒTIC DE TALATÍ DE DALT

32

POBLAT TALAIÒTIC DE TALATÍ DE DALT

Ubicació: carretera Maó - Ciutadella, km 4

Població: Maó

Titularitat i gestió: privada

Aparcament: habilitat

€

39º53'36,89'' N 4º13'00,11'' E

33

POBLAT TALAIÒTIC DE TALATÍ DE DALT

Talatí de Dalt és un dels poblats prehistòrics més notables de l’illa.

Conserva diferents monuments: un talaiot de planta el·líptica i perfil

troncocònic, el recinte de taula, un sector d'habitatges o cases i algunes

coves.

El recinte de taula de Talatí de Dalt és un dels més monumentals i bells

de Menorca i té una configuració especial, ja que una columna i el seu

capitell es recolzen sobre el lateral de la T central, probablement

perquè van caure accidentalment. Els anys seixanta del segle passat es

va efectuar una excavació arqueològica que va documentar els

elements característics del ritual que se celebrava en aquests recintes

en el període posttalaiòtic (650-123 aC): foguera, restes òssies de xais i

cabrits de poca edat, així com àmfores per al vi.

34

POBLAT TALAIÒTIC DE TALATÍ DE DALT

35

Un altre element que cal destacar del poblat és el conjunt de cases del

mateix període, que conserven la seva coberta de lloses de pedra

col·locades de forma radial i sustentades sobre columnes. El seu ús data

del segle II aC.

POBLAT TALAIÒTIC DE TALATÍ DE DALT

36

SO NA CAÇANA

37

SO NA CAÇANA

Ubicació: carretera de Torralba. Cala'n Porter - Alaior

Població: Alaior

Titularitat i gestió: privada

Aparcament: habilitat

€

39º53'08,84'' N 4º09'41,31'' E

Assentament d'època talaiòtica (1000-700 aC) que perdura fins a la romanització, on es localitzen fins a deu estructures monumentals. Inicialment s'havia identificat com a poblat, però amb els treballs d'excavació arqueològica van sorgir fins a tres recintes de taula, amb la qual cosa es considera més com un santuari o centre cerimonial que havia de correspondre a més d'una comunitat.Dins del conjunt destaquen el monument central, el portal d’accés del qual va ser clausurat el segle I aC, i el recinte de taula situat al seu costat oest. Es tracta d'una taula el capitell de la qual no s'ha conservat i que presenta la particularitat de tenir a la part posterior una pilastra. També són destacables les fornícules que hi ha en el mur perimetral. L'excavació arqueològica efectuada en el seu interior va documentar els elements característics dels rituals d'aquests recintes.A la zona es va localitzar també una necròpolis, formada per dues coves naturals i tres hipogeus.

38

SO NA CAÇANA

39

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRALBA D'EN SALORT

40

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRALBA D'EN SALORT

Ubicació: carretera de Torralba. Cala'n Porter - Alaior

Població: Alaior

Titularitat i gestió: Fundació Illes Balears

Telèfon: 971 760 646

Web: www.fundacioillesbalears.com

Aparcament: habilitat

€

39º54'44,36'' N 4º09'52,00'' E

41

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRALBA D'EN SALORT

Poblat prehistòric l'origen del qual es remunta al període navetiforme

(1700-1400 aC) del qual es conserven els fonaments d'una cabanya

circular. Destaquen dos talaiots, el recinte de taula, una sala hipòstila,

algunes coves excavades en el subsòl i altres restes constructives que

conformaven els llocs d'habitatge.

42

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRALBA D'EN SALORT

43

La taula i el seu recinte són un dels exemplars més bells i monumentals

de l’illa. Es tracta d'un edifici destinat al culte, que en els seus inicis

data del segle IV-III aC, i perdura fins al segle II dC. La seva planta té

forma de ferradura, amb espais interiors diferenciats, i la taula —la T

pròpiament dita—, construïda amb dos grans blocs de pedra, un de

vertical i un d'horitzontal, magníficament elaborats, arriba a mesurar

gairebé 4 metres d'altura. Durant les campanyes d'excavació es van

trobar les restes d'una foguera, d'àmfores vinàries, i del consum de

cabrits i xais de poca edat al costat d'altres objectes rituals com un

altar, una representació de la divinitat púnica Tanit en terracota, la

figura de bronze d'un toro i els cascos també de bronze d'una figura de

cavall. Aquestes peces estan exposades al Museu de Menorca i són els

elements que més reforcen la idea que el recinte de taula estava

dedicat al culte. El moment de màxima esplendor del poblat es va

produir durant l'expansió comercial púnica, cap al segle I aC.

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRALBA D'EN SALORT

44

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRE D'EN GALMÉS

45

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRE D'EN GALMÉS

Ubicació: carretera Alaior - son Bou

Població: Alaior

Titularitat: Ministeri de Cultura

Gestió: Fundació Destí Menorca

Telèfon: 902 929 015

www.menorca.es

Aparcament: habilitat

€

39º54'11,14'' N 4º06'56,73'' E

NO T'HO PERDIS

Torre d’en Galmés és el poblat més gran de Menorca amb una extensió

de 66.240 m2. La seva situació, a la part alta d'un pujol, el fa

extremadament adequat per mantenir el control territorial de bona

part de la costa sud de l’illa. Cronològicament va perdurar des del

període navetiforme (1700-1400 aC), del qual es conserva un hipogeu

prop de la zona de recollida d'aigua, fins a l'època romana tardana,

encara que també s'han trobat restes de l'època islàmica (segle XII dC).

46

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRE D'EN GALMÉS

47

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRE D'EN GALMÉS

48

Consta d'una zona pública, on es troben els tres talaiots (1000-700

aC) situats al cim del pujol i el recinte de taula al costat del talaiot

central, ja del període posttalaiòtic (650-123 aC). El seu capitell es va

reutilitzar com a tomba en l’època romana tardana o medieval. Durant

les excavacions arqueològiques de 1974 es va descobrir una figura

egípcia de bronze del déu Imhotep, que pot contemplar-se al Museu de

Menorca al costat d'altres objectes rituals del recinte. El comerç

d'aquesta figura data del segle IV-III aC.

VILLAGGIO TALAIOTICO DI TORRE D'EN GALMÉS

49

VILLAGGIO TALAIOTICO DI TORRE D'EN GALMÉS

En el vessant sud del pujol es troben les cases del mateix període, que

són circulars i estan compartimentades per murs radials que

convergeixen en un pati central amb cisterna. En un lateral de

cadascuna de les cases hi ha adossats altres edificis que conserven la

coberta de lloses de pedra, sostingudes per columnes, que es van

emprar com a magatzems o rebosts. La casa més monumental és la que

es coneix amb el nom de Cercle Cartailhac, que data del segle II aC i

l'excavació arqueològica de la qual es va efectuar l'any 2008.

Finalment, trobem un sistema de recollida d'aigua de la pluja format

per aljubs o dipòsits de diferents dimensions excavats en la roca. El

conjunt del poblat va haver d'estar emmurallat amb una paret que

connectava les cases entre si seguint una planta irregular.

50

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRE D'EN GALMÉS

51

TALAIOTS DE BINICODRELL DE DARRERA

52

TALAIOTS DE BINICODRELL DE DARRERA

Ubicació: finca Binicodrell de Darrera, camí de sa Malagarba

Població: es Mig jorn Gran

Titularitat: privada

Aparcament: habilitat

39º56'39,70'' N 4º02'47,27'' E

Segons les fonts bibliogràfiques antigues, Binicodrell va ser un poblat

talaiòtic (1000-700 aC) de grans dimensions. Actualment només en

queden dos talaiots; el talaiot del nord està més ben conservat i disposa

d'una rampa d'accés al seu interior en forma de zig-zag, tot i que els

investigadors debaten si és coetània o no a la construcció del talaiot. El

talaiot del sud, en canvi, està força degradat.

A la superfície es troben fragments de ceràmica de diverses èpoques:

talaiòtica, púnica tardana, romana i islàmica. A més, dins de l'entorn

protegit del jaciment hi ha una necròpolis.

53

TALAIOTS DE BINICODRELL DE DARRERA

54

POBLAT DE NAVETIFORMES DE SON MERCER DE BAIX

55

POBLAT DE NAVETIFORMES DE SON MERCER DE BAIX

Ubicació: finca Binigaus Nou, carretera Ferreries - es Mig jorn Gran

Població: es Mig jorn Gran

Titularitat: privada

Aparcament: no habilitat

39º57'17,04'' N 4º00'20,41'' E

Poblat format per un conjunt de navetes d'habitació també

denominades navetiformes i que donen nom a un llarg període de la

prehistòria insular (1700-1400 aC). S'han identificat set unitats de

dos tipus diferents: cinc de planta en forma de ferradura i dues de

planta quadrada. Encara que la majoria són de dimensions reduïdes, el

poblat és espectacular per la seva localització estratègica sobre el

barranc de son Fideu i per una de les seves edificacions, la Cova des

Moro. Es tracta d'un poblat que va viure de l'explotació del barranc que

al seu torn li servia de comunicació amb el mar.

La Cova des Moro és l'únic navetiforme conegut que ha conservat la

coberta de lloses de pedra horitzontals sostingudes per tres columnes.

El seu parament exterior destaca per la seva regularitat, construït amb

pedres molt ben escairades. Generalment la coberta d'aquest tipus de

construccions estava feta de fusta, fang i branques, i per tant no

perduraven amb el pas del temps. En aquest cas es conserva part de la

coberta, que es va restaurar l'any 2002 després que s’esfondrés a finals

dels anys noranta.

56

POBLAT DE NAVETIFORMES DE SON MERCER DE BAIX

57

Quan el poblat va ser excavat, es va identificar un conjunt variat

d'objectes de bronze que es poden contemplar al Museu de Menorca,

format per un petit lingot, escòries, una badaina i un braçalet, que

indica que es duia a terme la metal·lúrgia del bronze.

POBLAT DE NAVETIFORMES DE SON MERCER DE BAIX

58

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRETRENCADA

59

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRETRENCADA

Ubicació: carretera Maó - Ciutadella, km 39

Població: Ciutadella

Titularitat: privada

Aparcament: habilitat

39º59'10,06'' N 3º55'26,11'' E

Torretrencada és un poblat talaiòtic (1000-700 aC) que perdura fins a

la conquesta romana l’any 123 aC, del qual es conserven diferents

monuments: el talaiot, algunes coves artificials funeràries excavades en

el subsòl rocós i unes sepultures excavades en la roca, probablement de

l'època medieval alta. La taula és una de les més belles de l’illa, amb una

columna de reforç a la part posterior, però del mur que l'envoltava,

només se’n conserva un tram sota la paret seca moderna. Es tracta d'un

recinte de l'època posttalaiòtica (650-123 aC) destinat a la celebració

dels rituals de la comunitat.

60

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRETRENCADA

61

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA

62

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA

Ubicació: carretera Maó - Ciutadella, km 37

Població: Ciutadella

Titularitat: privada

Aparcament: habilitat

39º59'58,24'' N 3º55'28,92'' E

63

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA

Torrellafuda és un poblat talaiòtic (1000-700 aC ) de gran bellesa paisatgística, ja que es troba al costat d'àmplies zones de pastura i sota un petit alzinar, que li dóna una atmosfera especial. La visita consisteix en un agradable passeig en el qual es poden contemplar diferents monuments.Hi ha un talaiot circular a la cota més alta del terreny que ocupa l'assentament, que havia d'estar completament envoltat per una muralla de la qual es conserva algun llenç de considerable altura. El recinte de taula cobert per les alzines és de l'època posttalaiòtica (650-123 aC). La columna i el capitell van caure i són a terra, fragmentats, però es conserva una monumental pilastra en posició original. Els anys seixanta del segle passat va ser objecte d'una excavació arqueològica parcial, segons la qual l’última fase del seu ús data del segle I dC.

64

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA

65

POBLAT TALAIÒTIC DE TORRELLAFUDA

66

POBLAT TALAIÒTIC DE MONTEFÍ

67

POBLAT TALAIÒTIC DE MONTEFÍ

Ubicació: Camí Vell. Ronda Sud

Població: Ciutadella

Titularitat i gestió: Consell Insular de Menorca

Aparcament: habilitat

40º00'15,15'' N 3º51'45,53'' E

Montefí és un poblat talaiòtic (1000-700 aC) que perdura fins a la conquesta romana de l’any 123 aC, tot i que és possible que el lloc fos ocupat en fases anteriors de la prehistòria insular. Va haver de ser un dels poblats més grans dels situats prop del port de Ciutadella. Actualment conserva encara tres talaiots, cadascun amb la seva particularitat arquitectònica. També es poden visitar algunes de la coves artificials subterrànies que van formar una necròpolis de gran extensió.Durant la realització de l'obra de la ronda Sud l'any 2005 es van descobrir les restes d'una àrea d'emmagatzematge de l'època posttalaiòtica (650-123 aC) formada per cisternes, dipòsits i canalitzacions que es van excavar a la roca.Al costat del talaiot de l'entrada hi ha un pont de bestiar, construcció etnològica del segle XIX vinculada a l'explotació del bestiar oví.

68

POBLAT TALAIÒTIC DE MONTEFÍ

69

POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR

70

POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR

Ubicació: carretera Ciutadella - son Saura

Població: Ciutadella

Titularitat i gestió: privada

Aparcament: habilitat

39º57'07,38'' N 3º52'26,91'' E

Son Catlar és un gran poblat talaiòtic (1000-700 aC) que ocupa una

àrea de 42.420 m2 i que va perdurar fins a la conquesta romana l’any

123 aC.

Els edificis més antics que s’hi poden veure són els talaiots, tots de

planta circular, situats a les cotes més elevades de l'assentament, i que

presenten les seves particularitats arquitectòniques. Una muralla

ciclòpea d'època posttalaiòtica (650-123 aC), amb una longitud total

de gairebé 900 metres, tanca tot el seu perímetre i, juntament amb els

talaiots amb els quals s'articula, constitueix l'element més monumental

del poblat. Es tracta de l'única muralla prehistòrica conservada

íntegrament en la qual es destaca el sistema constructiu talaiòtic i el de

les posteriors torres quadrades que s’hi van adossar.

71

POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR

72

POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR

73

El recinte de taula és de la mateixa època i té grans dimensions però la

T està retallada i no conserva el capitell. Va ser parcialment excavada el

1923, tot i que no es coneixen els resultats d'aquella intervenció.

A l'interior del poblat es troben els fonaments d’una gran quantitat de

cases sota la vegetació.

Finalment, vorejant el camí que envolta la muralla, en el sector

occidental es pot apreciar un monument monolític amb gravat

antropomorf.

POBLAT TALAIÒTIC DE SON CATLAR

CAPÍTOL 3MONUMENTS FUNERARIS

75

NECRÒPOLIS DE CALESCOVES

76

NECRÒPOLIS DE CALESCOVES

Ubicació: Carretera Sant Climent - Cala'n Porter

Població: Alaior

Titularitat: privada

Aparcament: habilitat (accés a peu)

39º51'53,49'' N 4º08'48,70'' E

77

NECRÒPOLIS DE CALESCOVES

78

Necròpolis prehistòrica molt emblemàtica i espectacular, tant per

l'entorn natural on se situa com per la gran quantitat de tombes que

presenta. Es tracta d'un conjunt de cavitats excavades en la roca de les

parets dels barrancs i de la costa (unes noranta aproximadament), que

les comunitats van utilitzar per enterrar els seus morts. S'han constatat

diversos tipus de coves. Aquesta necròpolis es va utilitzar durant

gairebé uns mil anys, entre el segle XI aC i fins ben entrat el procés de

romanització.

NECRÒPOLIS DE CALESCOVES

En època romana, malgrat haver perdut el seu ús com a necròpolis, una

sèrie d'inscripcions en les parets de les coves són testimoni del seu valor

com a lloc de peregrinació, com consta en la coneguda Cova des Jurats.

A més, Calescoves va ser un important ancoratge, especialment entre

els segles IV aC i VI dC, on arribaven vaixells de les principals

potències comercials del Mediterrani.

79

NECRÒPOLIS DE CALESCOVES

80

NAVETES DE RAFAL RUBÍ

81

NAVETES DE RAFAL RUBÍ

Ubicació: camí de Rafal Rubí, carretera Maó - Alaior

Població: Alaior

Titularitat: privada

Aparcament: no habilitat

39º54'28,49'' N 4º11'27,27'' E

82

NAVETES DE RAFAL RUBÍ

Les navetes de Rafal Rubí són dues tombes del mateix tipus que la naveta

des Tudons, però de dimensions més petites i amb la particularitat d'estar

molt a prop l’una de l'altra. Són tombes col·lectives amb una llosa perforada

d'accés a la cambra interior, que està dividida en dos nivells. De les dues

navetes, la més ben conservada és la naveta oriental, de la qual es va

restaurar la façana a finals dels anys seixanta del segle passat, quan també va

ser objecte d'una excavació arqueològica en la qual es van descobrir els

aixovars funeraris: objectes de ceràmica i penjolls de bronze, com una

llàgrima bicònica i un fragment de torca. La naveta occidental es va excavar

el 1977 i es van localitzar restes dels individus a la cambra superior, que

daten de l'any 904 aC.

Els objectes recuperats poden veure's exposats al Museu de Menorca.

83

NAVETES DE RAFAL RUBÍ

84

NAVETES DE BINIAC - L'ARGENTINA

85

NAVETES DE BINIAC - L'ARGENTINA

Ubicació: urbanització L'Argentina, carretera Maó - Alaior

Població: Alaior

Titularitat i gestió: Ajuntament d'Alaior

Aparcament: no habilitat

39º54'55,96'' N 4º10'42,77'' E

86

NAVETES DE BINIAC - L'ARGENTINA

A Biniac es conserven dues navetes d'enterrament de planta circular

que es van utilitzar cap a l’any 1400 aC, anteriors a les navetes de

planta allargada com la naveta des Tudons i les navetes de Rafal Rubí.

La naveta occidental es va construir sobre la roca mare i disposa d'una

sola cambra, de planta ovalada, a la qual s'accedia per una llosa

perforada. Al seu interior es van trobar diverses lloses caigudes. La

naveta oriental, també de cambra ovalada, té el parament del vessant

sud cobert amb pedra seca, afegida en època moderna.

87

NAVETES DE BINIAC - L'ARGENTINA

88

NAVETA DES TUDONS

89

NAVETA DES TUDONS

Ubicació: carretera Maó - Ciutadella, km 40

Població: Ciutadella

Titularitat: privada

Gestió: Fundació Destí Menorca

Telèfon: 902 929 015

Web: www.menorca.es

Aparcament: habilita

€

40º00'22,77'' N 3º53'36,39'' E

NO T'HO PERDIS

90

NAVETA DES TUDONS

La naveta des Tudons és el monument funerari més conegut de

Menorca i es tracta d'un tipus de tomba que només es troba a l’illa.

Està construït amb tècnica ciclòpea, és a dir, amb pedres de

dimensions mitjanes encaixades en sec, sense l'ajuda de morter. Durant

les excavacions arqueològiques efectuades la dècada dels anys seixanta

del segle passat, amb la participació de l'arqueòloga menorquina Maria

Lluïsa Serra, es van trobar els esquelets desordenats de cent individus

de tots dos sexes i de totes les edats, gran part dels quals daten del

segle IX aC.

91

NAVETA DES TUDONS

92

Interior de la naveta. S'aprecia que es divideix en dos nivells separats per lloses.

Detall dels forats que amb el pas del temps s'han format a la coberta de la naveta,construïda amb lloses planes.

Alguns objectes de l'aixovar funerari trobats a la naveta durant l'excavació arqueològica estan exposats al Museu de Menorca, a Maó.

Vista de la cambra superior de la naveta, on s'aprecien els diferents tipus de pedra emprats per a la seva construcció: més petites i regulars per a les parets, i grans lloses planes per a la coberta i el terra del primer pis.

Vista de la porta d'entrada des de l'interior de la cambra inferior. Es poden apreciar les lloses que separen els dos pisos.

NAVETA DES TUDONS

Els cossos, si bé estaven desordenats, anaven acompanyats dels

aixovars personals amb què van ser enterrats: braçalets de bronze,

botons d'os i alguna arma de bronze. També es van trobar olletes, gots

de ceràmica i un tap d'os decorat, que formava part d'un estoig on es

guardaven cabells d'algun dels difunts, la qual cosa és un tipus de ritual

funerari habitual d'aquesta època. La forma, que recorda una nau

invertida, és la que va proporcionar el nom de “naveta” al monument.

La seva entrada porta a un petit corredor que condueix a la cambra

superior i a una segona porta que dóna a la cambra inferior. El pis del

mig i la coberta superior estan construïts amb grans lloses que actuen

de bigues. No es pot entrar ni pujar a la naveta per motius de seguretat

i conservació del monument.

93

NAVETA DES TUDONS

94

La naveta des Tudons i el pou de s'Amador.

Pretenien una jove dos enamorats cavallerosos, tan cavallerosos que

ella no sabia quin havia de triar, i amb la seva indecisió no feia sinó

complicar les coses. I ells, per ajudar-la a decidir-se, van acordar

realitzar una empresa digna d’uns admiradors tan fervents i d'una jove

tan galant: un d'ells faria una naveta de pedra, de peces tallades i

escairades, a la plana des Tudons; l'altre, molt a prop, faria amb una

barrina un pou fins a trobar aigua; el que primer acabés la seva obra, es

casaria amb la jove.

Fer una naveta de pedra, com la des Tudons, és veritablement una

obra de gegants; i fer un pou amb una barrina i fer-lo en aquells

paratges del terme de Ciutadella, on la roca és tan ferma i l’aigua es

troba a molta profunditat, té valor i coratge. Els dos pretendents, com

a bons amics, malgrat estar obsessionats per la seva tasca, cada nit

passaven la vetllada al costat de la jove.

Cada dia treballaven en les seves obres: l’un aferrat a la seva barrina i l'altre arrencant i traginant pedres que, després de ben treballades, col·locava i anava construint la seva nau.En cada viatge que feia el de la naveta, quan passava a prop del seu rival li preguntava com anava l'obra. Quan portava l'última pedra no va veure el seu rival. Va mirar per la boca del pou, i va fer la pregunta habitual; el del pou, des de baix, li va respondre que acabava de trobar aigua. Una flamarada de gelosia salvatge va encegar el de la naveta, i, furiós, va llançar al pou la pedra que carregava.Aquella vetllada, a casa de la jove, només va comparèixer un pretendent: el de la naveta.L'enamorat que va faltar a casa de la jove va ser trobat, l'endemà, mort dins del pou, esclafat per una pedra escairada. El jove de la naveta no el van veure mai més. La naveta va romandre sense acabar: li falta una pedra.El pou encara es coneix com el pou de la Barrina o dels Enamorats, i mostra dins de l'ampli canó osques en espiral, menjades a la roca, com si haguessin estat buidades per una gúbia o per una barrina de gegants. Es troba a la paret mitgera de ses Arenes, son Quart i ses Angoixes.

Francesc Camps i Mercadal

FOLKLORE MENORQUÍ

De la pagesia

NAVETA DES TUDONS

95

HIPOGEU TORRE DEL RAM

96

HIPOGEU TORRE DEL RAM

Ubicació: urbanització Cala’n Blanes (creuament del c/ Tramuntana amb el c/ Gregal). Ronda

Nord. Carretera de Torre del Ram

Població: Ciutadella

Titularitat i gestió: Ajuntament de Ciutadella

Aparcament: no habilitat (Es pot aparcar als carrers de la urbanització.)

40º00'22,77'' N 3º53'36,39'' E

Un hipogeu és una construcció subterrània, excavada en la roca o el

subsòl, destinada a servir de lloc d'enterrament. A Torre del Ram

trobem un hipogeu de planta allargada, que és un dels tipus de tombes

que es va utilitzar durant el període navetiforme (1700-1400 aC). La

cambra gairebé té 9 metres de llargada, amb un banc que s'aixeca del

sòl, en tot el seu perímetre. S'hi accedeix a través d'un corredor

escalonat.

A les parets de l'interior de l'hipogeu s’hi van descobrir un parell de

gravats que representen esquemàticament unes embarcacions i unes

altres figures que encara no s'han pogut identificar.

97

HIPOGEU TORRE DEL RAM

98

NECRÒPOLIS DE CALA MORELL

99

NECRÒPOLIS DE CALA MORELL

Ubicació: urbanització Cala Morell, ronda Nord

Població: Ciutadella

Titularitat i gestió: Ajuntament de Ciutadella i Consell Insular de Menorca

Aparcament: habilitat

40º02'59,07'' N 3º52'56,04'' E

100

Cala Morell és un petit port natural de la costa nord de Ciutadella on

es troba una necròpolis de gran bellesa. Es tracta d’un conjunt de

catorze coves excavades artificialment en la roca d'un petit barranc i

que formen un dels majors i més espectaculars cementiris prehistòrics

de l’illa. Es va utilitzar com a cementiri des de l'època navetiforme

(1700 aC) fins al segle II dC.

NECRÒPOLIS DE CALA MORELL

101

NECRÒPOLIS DE CALA MORELL

102

Les coves més antigues són petites de planta circular i sostre

semiesfèric i les més tardanes són les més grans i monumentals. Imiten

les cases circulars d'època posttalaiòtica (650-123 aC), amb espais

diferenciats per mitjà de pilastres, graons i columnes. Algunes tenen

petits patis davant del seu portal. La cova més espectacular de totes

presenta motius arquitectònics clàssics en relleu a la seva façana.

NECRÒPOLIS DE CALA MORELL

CAPÍTOL 4MUSEUS

104

MUSEU DE MENORCA

105

MUSEU DE MENORCA

Ubicació: Pla des Monestir

Població: Maó

Titularitat i gestió: Govern de les Illes Balears

Telèfon: 971 35 09 55

Aparcament: no habilitat

€

39º53'27,88'' N 4º15'39,78'' E

106

Museu de caràcter general que mostra la història de l'ocupació humana

de Menorca a través dels seus béns mobles. Destaquen les sales

dedicades a la prehistòria, a la història antiga i a la Menorca del segle

XVIII.

A les sales de la prehistòria s'exposen les troballes més importants de

les excavacions arqueològiques realitzades a Menorca, entre les quals

destaquen figures de bronze trobades en els recintes de taula i els

aixovars funeraris de les principals tombes, així com utensilis

domèstics.

MUSEU DE MENORCA

107

També es pot veure una sala dedicada als oficis tradicionals menorquins

i una magnífica col·lecció de pintura i gravats dels segles XVIII i XIX.

Les seves sales ocupen l'espai d'habitatge dels monjos franciscans, en

un delicat claustre del segle XVIII.

MUSEU DE MENORCA

108

MUSEU MUNICIPAL DE CIUTADELLA

109

MUSEU MUNICIPAL DE CIUTADELLA

Ubicazione: Pla de Sa Font

Località: Ciutadella

Titolare e Gestione: Comune di Ciutadella

Telefono: +34 971 380 297

Sito web: www.ciutadella.org/museo

Parcheggio: Non abilitato

€

40º00'16,51'' N 3º50'16,46'' E

110

Museu de temàtica general amb una exposició permanent sobre la

història de Ciutadella, des de l'època prehistòrica fins a l’època

musulmana. Periòdicament s’hi realitzen petites exposicions temporals

per mostrar períodes històrics no recollits en l'exposició permanent,

aspectes d'antropologia o les noves adquisicions o col·leccions que

arriben al museu.

Cal destacar que el Museu Municipal de Ciutadella és dipositari de tot

el material arqueològic recuperat en les excavacions que es realitzen en

el terme municipal, entre les quals cal destacar les de la Cova des

Càrritx i la Cova des Mussol, així com les que ha aportat l'arqueologia

urbana de la ciutat.

MUSEU MUNICIPAL DE CIUTADELLA

111

Aquesta institució ofereix també visites guiades i una sèrie de tallers

didàctics per a escolars.

MUSEU MUNICIPAL DE CIUTADELLA

112

Aquest llibre no es podrà reproduir ni totalment ni parcialment per cap tipus de procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, sense l'autorització dels titulars del copyright. Tots els drets reservats en tots els països

Menorca talaiòtica ohDigital © 2013www.ohdigital.cat