[Mitjans interactius] PAC 1: L'avantsala dels mitjans interactius: el context

7/29/2019 [Mitjans interactius] PAC 1: L'avantsala dels mitjans interactius: el context

http://slidepdf.com/reader/full/mitjans-interactius-pac-1-lavantsala-dels-mitjans-interactius-el-context 1/5

Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

L’avantsala dels mitjans

interactius: el context MITJANS INTERACTIUS: PAC 1



MITJANS INTERACTIUS PAC 1: L’avantsala dels mitjans interactius: el context

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 1/4

Per demostrar aquesta afirmació cal remuntar-se uns quants centenarsd’anys enrere, fins el moment que va esdevenir el punt d’inflexió en la forma de

transmetre la informació i que va resultar en el naixement dels mitjans decomunicació de massa. Es tracta de la transició de l’oralitat a l’escriptura, que va

permetre que l’home no hagués de recordar-ho tot i que pogués accedir a lainformació a posteriori.

Per ser més precisos, aquesta transició va ser òptima amb la invenció dela premsa amb caràcters mòbils de Johannes Gutenberg a mitjans del segle XV,la qual va permetre difondre notícies informatives, inicialment sobre política icomerç, entre la societat.

Més endavant van aparèixer el telègraf i el telèfon (1840 i 1877,respectivament), dues invencions que van agilitzar la circulació de la informaciói que van resultar en un augment de la velocitat de distribució i consolidació dela difusió de masses dels diaris. És en aquest moment quan la societat comença

a interessar-se de forma massiva per la informació. Amb la popularització de la ràdio (principis del 1900) i de la televisió

(anys 20 del segle passat) la informació ja no només estava en boca de tothom,sinó que n’hi ha via tanta de disponible que va esdevenir virtualment accessibleper a tots (tant en països desenvolupats com en països en desenvolupament), laqual cosa va resultar en una forta davallada de preus, que va acabar comportantuna més alta penetració en totes les esferes de la societat.

En aquest moment, quan tothom té accés a la informació de forma tanteconòmica que es pot considerar quasi gratuïta, comença la globalització. Elspaïsos fan servir els mitjans de comunicació de massa anteriorment descrits pera diferents usos:

Informar els seus ciutadans.

Difondre estils de vida.

Afavorir l’alfabetització de les masses.

Socialitzar hàbits i costums de vida.

...





Fins ara hem analitzat la història i consolidació dels mitjans de comunicacióde massa i com la globalització i la societat de la informació han jugat un paperextremadament destacat per a la seva evolució. A continuació abordarem com

aquests dos conceptes han ajudat al naixement dels mitjans interactius.El 1965, Gordon Earle Moore va formular l’avui tan coneguda pels informàtics

Llei de Moore, que assenyala que cada dos anys (aproximadament) es duplica elnombre de transistors en un ordinador. Una llei que ha estat constatada finsl’actualitat. De la seva interpretació podem extreure’n la següent afirmació: els

preus baixen al mateix ritme que les prestacions d’un aparell electrònic pugen.

A partir de llavors es comença a popularitzar l’obsolescència programada (toti que era un tema que s’havia sentit a parlar des dels anys vint quan va començar

a proliferar la producció en massa). Així doncs, la societat es troba en una èpocade constant canvi i evolució incessant que acaba resultant en preus més baixos iordinadors més potents cada poc temps.

El proper avenç tecnològic ja no es tracta d’un producte o invenció nous,

com els esmentats fins ara, la digitalització constitueix una millora (sorgida alsanys vuitanta del segle XX) que propicia la migració de l’analògic al digital. Elsavantatges que el digital posseeix envers l’analògic són molts, com ara:

Més memòria. Més capacitat.

Més velocitat de transmissió.

Més flexibilitat d’elaboració.

...

Però el fenomen que havia de fer que la globalització i la societat de la

informació es posessin en òrbita cap als elevadíssims nivells d’ubiqüitat de que

gaudeixen en l’actualitat tot just estava a punt de néixer.El 1983, Vinton Cerf i Bob Kahn, van obrir un gran ventall d’oportunitats a

qualsevol persona d’arreu del món. Internet va permetre que en pocs anysaprenguéssim molt i cometéssim molts errors i de molt grans, però res del que

vam fer va evitar que deixés de créixer. Era com un univers per si sol, expandint-se a la velocitat de la llum i absorbint tot allò i tothom a qui tocava.

Va aconseguir el mateix que la ràdio i la televisió (l’abundant informacióesdevé accessible a tothom, cosa que resulta en una baixada de preus, que acabacomportant una més alta penetració en totes les esferes de la societat), però demanera extremadament més ràpida i econòmica.





Podem afirmar, per tant, que la globalització va trobar el seu aliat més

estimat i la societat de la informació un mitjà on disposar de tot tipus de

coneixement en qualsevol moment.

Actualment, tot i que tot sembla girar al voltant d’Internet hem de recordar

que els mitjans de comunicació estan formats per tres grans sectors: els mitjanstradicionals (cinema, televisió, música...), les tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC) i les telecomunicacions. La correcta interdependènciad’aquests tres grans sectors permet que els mitjans de comunicació s’hagin convertit en un pilar fonamental de les nostres vides.

Per tot això m’atreveixo a dir que no hi ha cap dubte que tant la globalització

com la societat de la informació han propiciat el canvi de paradigma cap als

mitjans interactius. I anant un pas més enllà, m’agradaria acabar aquestadissertació plantejant la pregunta següent:





Bibliografia i altres recursos

Rius Oliva, Lluís; Parisi, Lorenza. (2012). Mitjans interactius. FUOC.

Comprar, llençar, comprar. Direcció i guió: Dannoritzer, Cosima. TV3, 2010.

Chris Anderson. (2006). The long tail: how endless choice is creating unlimited

demand . Random House.

La imatge de la portada és de Thibault Geffroy (CC BY 3.0) i el logotip de la UOCés propietat de la Universitat Oberta de Catalunya.

[Mitjans interactius] PAC 1: L'avantsala dels mitjans interactius: el context

Documents

Transcript of [Mitjans interactius] PAC 1: L'avantsala dels mitjans interactius: el context