Presentacin de PowerPoint

MONASTIR DE LES AVELLANES SANT CRIST DE BALAGUER MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com

Monestir de les Avellanes. Es troba dins el terme municipal d'Os de Balaguer a la comarca de la Noguera. Va ser declarat Monument Histric Artstic el 1931.

En 1910 es va installar a Bellpuig una comunitat de Germans Maristes que es va encarregar de restaurar l'edifici. Durant un temps, el monestir era on els novicis maristes rebien formaci. Actualment, hi ha una comunitat de germans vivint en ell. Actualment funciona com a allotjament rural a ms de restaurant, sales de reuni, casa de colnies i casa d'espiritualitat.

Monestir de les Avellanes, s una antiga abadia de canonges regida per l'Ordre de Sant Agust. Des de 1910 sn els Germans Maristes els encarregats de continuar amb la missi espiritual i religiosa del monestir.

El cenobi es va fundar a partir de la uni de dues comunitats. La primera d'elles estava organitzada al voltant d'un ermit, Joan d'Organy, a Vilanova de les Avellanes. En 1166 es van constituir com a comunitat grcies al suport que van rebre per part dels comtes d'Urgell Ermengol VII i de la seva esposa Dol de Foix.

La segona de les comunitats, que va donar origen a Santa Maria de Bellpuig, era una filial del monestir de Casadieu i s'havia establert en el lloc en 1166. Es trobava sota la protecci de Guillem d'Anglesola.

En 1180, en morir Joan d'Organy, conegut popularment com Sant Cap es van fusionar les dues comunitats. Bellpuig de les Avellanes es va convertir en la comunitat premonstratense ms important de Catalunya. (Ordre fundada per Sant Norbert a Premont (Frana), es van traslladar a la muntanya Malet, al terme de Vilanova de la Sal (la Noguera).

L'any 1195 va estar sota la protecci del rei Alfons II d'Arag, que li va honrar diversos privilegis i donacions.

Durant la Guerra de Successi (1702-1714), els monjos van abandonar el monestir per primera vegada, ja que va patir la destrucci i el saqueig. Desprs de la guerra, el monestir va viure una segona etapa d'esplendor, en qu es van realitzar noves construccions, i en qu van destacar els abats de l'Escola Histrica de les Avellanes.

El Monestir de les Avellanes va ser centre de cultura i pensament. Destacant l'Escola d'erudits de les Avellanes, que al segle XVIII es va convertir en un focus important de coneixement, on es van establir les bases de la historiografia moderna catalana. El monestir va tenir tamb una de les millors biblioteques de l'poca, avui desapareguda.

A partir de mitjans del segle XVIII es va iniciar al monestir un moviment per a la recuperaci de la histria i els documents eclesistics. Tres dels seus abats van escriure importants estudis sobre esglsies i cenobis catalans: Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Mart. Durant gaireb 650 anys, van viure aqu, fins al 1835, en qu van ser expulsats per la Llei de desamortitzaci. Els bns i el monestir, subhastats, van canviar de mans fins a l'arribada dels Germans Maristes van installar el seu seminari al Monestir de les Avellanes, 1910, ja que durant la setmana Trgica de 1909 va ser cremat el seu noviciat a Barcelona. Ms d'un segle desprs, aquesta ordre s'ha encarregat de custodiar, restaurar els patis, el claustre, les sales i l'esglsia del monestir. El 1994, deixa de ser seminari i avui dia s una hostatgeria oberta a tothom, regentada encara pels maristes.

El porxo neoclssic de l'entrada del Monestir, destaca la galeria de recepci amb els seus amples arcades est compost per diverses obertures coronades per arcs de mig punt a continuaci l'exterior de l'absis central.

Sota el porxo i just al costat de la porta d'accs, el Monestir de les Avellanes ha penjat simblicament a la paret d'entrada les portes que antigament tancaven la muralla, per illustrar la condici d'hospitalitat que sempre ha acompanyat al monestir.

El Monestir, aquesta envoltat d'un entorn natural de boscos, jardins i vinyes. En l'accs al recinte destaquen alguns exemplars monumentals, com els tres lledoners, arbres centenaris que li donen la benvinguda.

Font de la Mallola o Font de l'Abat bust i placa de Jaume Caresmar i Alemany, historiador i Abat d'aquest monestir. La font monumental, desplaada del lloc original, amb l'escut del monestir, s una font commemorativa de l'arribada de l'aigua, per la seva conducci sota terra en 1760.

La nova campana "Santa Maria de Bellpuig" que s'installar al campanar del Monestir.

La portalada d'entrada es troba en el bra nord del creuer per accedir a l'esglsia per la porta gtica lleugerament atrompetada amb columnetes rematades per capitells. Apareixen els escuts dels comtes d'Urgell amb els arcs trilobulats.

Des de la seva fundaci l'any 1166, el Monestir de les Avellanes ha estat centre d'influncia i referent per als pobles del seu entorn. Aix mateix, va ser un centre de poder de la zona en l'poca medieval, ja que els Comtes D'Urgell ho van prendre com casa espiritual i el van convertir en el seu pante dinstic, per aix les despulles d'aquests descansen encara avui al monestir.

L'esglsia de Bellpuig va comenar a reconstruir-se al segle XIV en estil gtic. Estava planificada com una gran baslica amb planta de creu llatina. La nau central es va escurar i es van reduir les dimensions.

A l'absis central, de forma pentagonal, destaquen tres finestrals allargats i vitralls neogtics dedicats a Maria i els seus misteris. A banda i banda de l'altar major, en senzills sepulcres, reposen les restes dels comtes d'Urgell: Ermengol VII, Dol de Foix, Ermengol X i lvar de Cabrera.

El Pante dels Comtes d'Urgell sepulcres de gran valor en l'mbit de l'escultura gtica catalana, i que avui es troben al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Des del segle XIV fins als inicis del segle XX, aquests sepulcres van estar conservats a l'esglsia del monestir. El 1906, el monestir va ser adquirit pel banquer lleidat Agust Santesmasses i Pujol. El mateix any, va vendre els sepulcres dels comtes d'Urgell a un antiquari de Vitria, pel preu de quinze mil pessetes. Abans de la venda, per, el majordom del convent Josep Utgs va extreure les restes dels comtes i les va dipositar sota l'altar de l'esglsia del monestir. El bisbe d'Urgell i Francesc Maci com a diputat de les Corts va reclamar el retorn a l'any 1907, va fer diversos moviments per recuperar els sepulcres, finalment no es van recuperar.

Sepulcre d'Ermengol X (mort en 1314), la caixa, en aquest cas no porta els escuts d'armes, si no un apostolat. Ermengol X va impulsar la reforma de l'edifici el 1303, per tal de convertir-lo en el pante dels comtes d'Urgell. Ell va ser qui va fer construir els sepulcres per als fundadors del monestir. Alhora, va ser enterrat el seu germ lvar de Cabrera, vescomte d'ger i finalment es va fer construir el seu sepulcre, on va ser enterrat.

Les capelles laterals sn de base romnica i amb acabats gtics, caracterstiques de l'estil premostratenses. Les despulles comtals van retornar al seu lloc en 1967, collocant-les en dues senzilles arquetes de pedra amb els escuts dels Comtes d'Urgell, sota els arcosolis del presbiteri.

En les dues arquetes s'allotgen els mausoleus dels mrtirs maristes de la guerra civil i l'altra est dedicada a Sant Marcell Champagnat, i dins de l'urna de marbre vermells, hi ha una relquia del sant.

Al Museu de Lleida Dioces i Comarcal es conserva una imatge de pedra policromada de la Verge amb el Nen procedent del monestir de les Avellanes. Es tracta d'una obra atribuda a Bartomeu de Robi, artista documentat entre el 1360 i 1380 a la ciutat de Lleida on va treballar en el retaule major de la Seu Vella, ara conservat noms en part. La imatge de la Verge va sortir del monestir arran de la Llei de la Desamortitzaci, d'una manera anloga al que va passar amb els sepulcres comtals, va ser venuda i va anar a mans del colleccionista americ Charles Deering que en aquella poca estava establert a Sitges. Per alguna ra afortunada aquesta s una de les peces del colleccionista que no van sortir del pas i desprs de passar per diverses mans, en 1991 va ser declarada B Cultural, quedant protegida. Finalment, el 2011 l'obra va ser adquirida per la Generalitat de Catalunya i va quedar dipositada al Museu de Lleida.

Cal destacar tamb les reformes i edificacions dels segles XVII i XVIII, d'estil neoclssic, visibles al refectori. I finalment els edificis de pedra rosada (havia d'haver estat la part de l'esglsia que no es va construir), d'inicis del segle XX, i inspirats en l'arquitectura noucentista catalana, que van ser construts pels Germans Maristes.

La sala Capitular era la sala central de la vida monacal dels monjos premostratencs. D'estil gtic, destaquen les columnes llises i esveltes, i una coberta gtica de guix amb escaiola.

El Monestir de les Avellanes es va dotar de construccions monacals d'alt valor artstic. Ens han arribat als nostres dies el claustre romnic, que va ser construt al segle XII i s la part ms antiga del monestir, malgrat la seva senzillesa, s d'un gran valor histric i artstic per ser d'una poca tan primerenca.

El Claustre s de planta rectangular, les galeries estan dividides en dos trams per un pilar central i amb quatre arcs de mig punt, a cada costat, sostinguts per dobles columnes.

El Claustre. Les galeries ms llargues estan dividides en tres trams per dos pilars, tots ells sostinguts tamb per parells de columnes.

Conserva trenta-sis capitells decorats, pertanyents a les galeries sud i oest.

Els motius ornamentals dels capitells sn amb un relleu molt pla i representen elements vegetals, figures d'animals i humanes. La presncia d'alguns elements ornamentals s reveladora de les famlies que van recolzar la presncia monstica en aquest lloc.

Les altres dues ales, l'ala nord i ala aquest, van ser destrudes i la reconstrucci de les mateixes, desprs de les guerres de Successi i de Napole, no va permetre ornamentar els capitells, totalment llisos.

Tots els arcs es troben ornamentats amb una motllura de puntes de diamant en el guardapols.

Al pati central, cobert de gespa, hi ha una esttua des de 1947 dedicada a Sant Marcell Champagnat, fundador de la congregaci dels Germans Maristes dedicada a l'ensenyament. Antigament, era una zona enjardinada i estava el pou que recollia les aiges.

Una muralla envoltava prcticament tot el monestir. Actualment noms es conserva una part de la muralla.

Per aquesta porta exterior, se sortia i entrava de les feines del camp coneguda com la Porta de l'Agricultura. L'any 1783 es va reconstruir.

En traspassar la porta hi ha una figura d'un germ marista reprodut a l'interior la primitiva ermita en la qual el beat Joan d'Organy (Sant Cap) va viure els seus anys de penitncia a la muntanya Malet.

Porta de l'Agricultura adossada a la muralla.

El Santuari del Sant Crist de Balaguer s una esglsia protegida com a B cultural d'inters local. El Santuari va ser declarat Baslica menor el 9 maig 2016 pel Papa Francesc.

Santuari del Sant Crist es va construir primitivament sobre la mesquita Aljama. L'any 1105, quan la ciutat va ser definitivament conquerida als sarrans, va ser reedificada i se la diu esglsia de Santa Maria d'Almat (en veneraci a la verge del mateix nom) i va ser parroquial fins l'any 1351. L'any 1912 va comenar la remodelaci de l'actual faana, de pedra picada, obra de l'arquitecte barcelon Bernat Pejoan finalitzant en l'any 1930.

El Santuari del Sant Crist i el convent de les Clarisses sn centre receptor d'un destacat moviment de devoci que aflueix a visitar la imatge del Crist. Grcies als favors reals i a les almoines populars, ha viscut moments d'esplendor al llarg de la histria, alternats amb perodes de decadncia.

L`Esglsia de Santa Maria. A l'interior d'aquest Reial santuari est compost per una nau central amb capelles laterals.

De l'altar major sorgeixen unes escales fins al camerino on hi ha la imatge del Sant Crist, cpia de 1947 de la imatge gtica que es va perdre en la Guerra Civil Espanyola.

La imatge del Sant Crist va ser construda per Nicodem, que havia estat profundament commogut per la mort de Crist a la creu i volia fer reflectir aquest sofriment div sobre la fusta. Va ser plasmant a poc a poc el cos de Crist per, en arribar a la cara, Nicodem no aconseguia representar tant sofriment. Desprs de molts esforos estava cansat i descoratjat i es va adormir. Mentre dormia va somiar que uns angelets feien el rostre a la imatge. Es va despertar i va veure esculpit en la fusta el rostre de Crist tal com ell volia fer-ho. La venerada imatge va ser cremada el 28 de juliol de 1936. Es va poder salvar noms el peu dret. Per encrrec de Pere Corber i Trepat va ser esculpida de nou pels artistes Joaquim Ros i Josep Espelta de Barcelona. La figura la va beneir el bisbe Ramon Iglesias Navarri i la va tornar al seu lloc el 16 mar 1947.

Des de fa molts anys, aquest lloc ha estat un lloc d'oraci. Cal remuntar-se als temps en qu Balaguer era habitat pels rabs. Bona part d'aquest edifici actual s d'aquella poca, era d'estil romnic, del que queden encara la porta i la rosassa de la faana principal, que donava al pla d'Almat.

MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com FI