La organització política i territorial d’Espanya i de

Catalunya

1

2

1.- Les formes de govern. La democràcia

2.- Organització política d’Espanya

3.- Organització territorial d’Espanya.

4.- Organització politicoadministrativa de Catalunya

5.- Els contrastos territorials

6.- Polítiques d’ordenació territorial a Catalunya

ÍNDEXÍNDEX

1.- LES FORMES DE GOVERN. LA DEMOCRÀCIA

3

Fer resum de les pàgines 342 a 344 (el punt 1.4 NO)

2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

4

Amb la mort de Franco (1975) s’inicia el procés de transició política de la dictadura a la democracia que culmina amb

l’aprovació de la Constitució el 1978.

Aquesta defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret, i la forma de govern és la monarquia parlamentària (el

rei regna, però no governa).

La Constitució és la llei fonamental del país i estableix la

sobirania nacional i la separació de poders.

La democràcia espanyola no és directa sinó representativa: els

majors de 18 anys voten i deleguen en uns representants

El sistema polític espanyolEl sistema polític espanyol

Democràcia directa: els ciutadans participen directament en

el procés de presa de decisions polítiques. Exemple:

referèndums, Iniciativa Legislativa Popular

Democràcia representativa: el poble delega la sobirania en

autoritats triades de forma periòdica per mitjà d'eleccions

lliures

5

A Espanya hi ha quatre tipus de convocatòries electorals:

Eleccions generals: s’escull els seus representantants als Congrés de Diputats i al Senat

Eleccions autonòmiques : s’elegeix els diputats al Parlament autonòmic respectiu.

Eleccions municipals: s’escull l’alcalde i la resta de membres de la corporació municipal

Eleccions europees (Parlament europeu).

Circumscripció electoral: divisió

administrativa electoral a la qual se li

atribueixen un nombre determinat d'escons, a

cobrir segons els resultats obtinguts per les

diferents llistes que concorren a unes

eleccions.

La circumscripció electoral adoptada a les

eleccions al Congrés dels Diputats, Senat i

autonòmiques és la província; en les eleccions

al Parlament Europeu és l’Estat

Llei electoral vigent: després del recompte de vots, s’adjudiquen els escons a cada partit en funció del nombre de vots obtinguts, en una

proporció que afavoreix els partits que han rebut més gran nombre de vots i que perjudica els partits menys votats (llei d’Hondt: només

s'atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots (3%), denominat barrera electoral.

2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

6

Exemple de Llei d’Hondt

En aquest exemple, hi ha hagut 267.500 vots a candidatures. Una barrera del 3% suposa

8.025 vots, i com que els partits D i E no hi arriben quedaran exclosos del repartiment

d'escons.

Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un

nombre igual al d'escons assignats a la circumscripció, en aquest cas vuit. Amb aquesta

taula s'atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els més grans quocients per

ordre decreixent.

2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

7

Dos sistemes electoralstots els escons corresponents a una circumscripció s'atorguen al partit o candidat que obté més vots.(per

exemple, si un partit A obté el 50,1% dels vots i un partit B n'obté el 49,9%, tots els escons en litigi s'atorguen al

partit A). Exemple: eleccions presidencials als EUA; eleccions muncipals i Parlament del Regne Unit

sistema proporcional el nombre d'escons es reparteix aproximadament de manera proporcional al nombre de

vots que els grups polítics o els candidats obtenen a cada circumscripció. Exemple: eleccions generals a

Espanya; al Parlament de Catalunya

Sistema majoritariSistema majoritariAvantatges: afavoreix les grans formacions polítiques de manera que als països on s'aplica aquest sistema es

tendeix cap al bipartidisme, en què dos grans partits dominen l'escenari polític. Es considera que aquest sistema

fa més fàcil la formació i estabilitat dels governs.

Inconvenients: perjudica les opcions de les minories perquè no es tenen en compte els vots rebuts per elles, ja

que tots els vots d'una circumscripció electoral s'adjudiquen al candidat o candidata que ha obtingut el millor

resultat.

Sistema Sistema proporcionalproporcional

Avantatges permet la representació dels grups minoritaris.

Inconvenients: més dificultat per a la formació i l’estabilitat dels governs si ningú obté la majoria absoluta i sovint s’han de fer coalicions o pactes de govern entre

2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

8

Divisió de poders

Parlament és la seu del poder legislatiu. A Espanya el Parlament són les Corts

Generals, formades pel Congrés dels Diputats i el Senat.

El Congrés (cambra baixa):

poder de legislar.

format per 350 diputats.

la província és la circumscripció electoral.

Un cop triats, el rei (prèvia consulta amb els diversos partits

parlamentaris) proposa un candidat a la Presidència del Govern.

El Congrés tria el President del Govern. Aquest nomena els seus

ministres, configurant així el poder executiu. Aquest governa, però és

controlat per les Corts Generals. Ara bé, el President del Govern està

facultat per dissoldre les Corts i convocar noves eleccions.

El Congrés regula i controla el Govern (fins i tot pot provocar una

moció de censura), aprova les lleis i els pressupostos de l'Estat.

LegislatiuLegislatiu

2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

9

Divisió de poders

El Senat (cambra alta):

cambra de representació territorial, que duplica pràcticament les

funcions del Congrés.

revisar les propostes legislatives que prèviament han passat pel

Congrés dels Diputats. Ara bé, és el Congrés qui aprova els textos

definitivament.

En política exterior, el Senat pot autoritzar o denegar la ratificació de

tractats internacionals.

Són escollits el mateix dia que els diputats del Congrés, però el

sistema és diferent: els votants elegeixen tres noms del mateix o

diferent partit, i els més votats són els senadors. A cada província

s’escullen quatre senadors; a més el Parlament autonòmic dessigna un

senador i un altre més per cada milió d’habitants del territori autonòmic.

LegislatiuLegislatiu

2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

10

Divisió de poders

Format pel President i els ministres. Funcions:

dirigir la política de l’Estat

administrar els recursos

establir la defensa nacional i les relacions exterior

executar lleis i promulgar drets

ExecutiuExecutiu

2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

11

La organització política d’EspanyaLa organització política d’Espanya

Divisió de poders

Consell General del Poder Judicial és l'òrgan de govern dels jutges i

magistrats encarregats d'administrar justícia segons la legislació del país.

Hi estan subordinats les sales del Gorvern del Tribunal Suprem, de

l’Audiència Nacional i dels Tribunals Superiors de JustíciaL'integren el president del Tribunal Suprem i vints membres designats per

les Corts Generals i nomenats pel rei per a un període de cinc anys

JudicialJudicial

Defensor del poble: institució designada per les Corts Generals.

Competències:

protecció i defensa dels drets

fonamentals i les llibertats públiques

dels ciutadans davant de les

actuacions de l’administració.

que l’administració serveixi als

interessos generals amb objectivitat

2.- LA ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA

3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA

12

El títol VIII de la Constitució Espanyola (1978), “sobre l’organització territorial d’Espanya”, estableix que Espanya

s’organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA.

3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA

13

Les Comunitats AutònomesLes Comunitats Autònomes

La Constitució de 1978: Espanya és un Estat unitari no centralista Les nacionalitats i les regions espanyoles poden disposar d’un

principi d’autonomia.d’autonomia.

Entre 1979 i 1983 es van constituir 17 CCAA, i les ciutats autònomes

de Ceuta i Melilla el 1995.

Cada CCAA està regida per un estatut: característiques del Parlament, el Govern i l’Administració

pública autonòmics,

les competències a gestionar (negociades amb l’Estat)

el finançament

Les Corts deleguen en les CCAA part de la seva sobirania: competències transferides: competències plenes: organització de les institucions d’autogovern, sanitat i

educació.

competències compartides amb l’Estat: tota la legislació, reglamentació i

normativa en general sobre el tema correspon a l'Estat, mentre que la tasca de les

comunitats autònomes es limita a tot allò relatiu a l'execució. Exemples:

administració de justícia, legislació laboral i la gestió d’infraestructures viàries

comunitats autònomes són “ens públics territorials amb facultats

d’autogovern i autonomia legislativa”.

3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA

14

Les Comunitats AutònomesLes Comunitats Autònomes

3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA

15

Les Comunitats AutònomesLes Comunitats Autònomes

Les institucions autonòmiques

Assemblea o parlament: triat per sufragi universal, legisla en allò que té competències

(plenes i compartides), aprova pressupostos i controla l’acció de govern.

President autonòmic: representa la seva comunitat autònoma i en forma i dirigeix el

govern. Es escollit pel parlament autonòmic i nomenat pel rei.

Govern: format pel president i els consellers, executa i fa complir les lleis aprovades pel

parlament.

No tenen organització judicial pròpia, comparteixen el poder judicial únic de l’Estat

espanyol. Les legislacions estatals i autonòmiques preveuen la intervenció de les

comunitats en la gestió de les competències administratives relacionades amb la

justícia:

règim personal dels funcionaris al servei de l’Administració de Justícia i els

mitjans i els recursos materials i econòmics.

l’assemblea legislativa intervé en el nomenament d’1/3 part dels membres de la

Sala Civil i del Penal del Tribunal Superior de Justícia respectiu.

3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA

16

Les ProvínciesLes ProvínciesLa província és una “entitat local amb personalitat jurídica

pròpia, determinada per l’agrupació de municipis”.

Hi ha CCAA uniprovincials (Madrid, Murcia, La Rioja, Balears,Principat

d’Astúries, Cantàbria, Comunitat Foral de Navarra).

Ceuta i Melilla, dues ciutats amb estatut d’autonomia.

La divisió del territori en províncies va ser feta per Javier de

Burgos (1833) i des de d'aleshores les funcions de les

províncies s’han adaptats a les circumstàncies històriques.

Actualment la província és:

circumscripció electoral de l’Estat; els diputats i senadors

s’elegeixen per cada província.

divisió territorial de l’administració perifèrica de l’Estat,

representada en la figura del subdelegat del govern. És a dir, divisió

territorial per a que l’Estat pugui complir les seves activitats. Cal

recordar que l’Estat hi exerceix les competències exclusives sobre

32 matèries, com ara emigració, defensa, hisenda general..., de les

quals s’encarrega el subdelegat del govern.

entitat d’administració local de rang més alt: la seva missió es

cooperar amb els municipis a través de les diputacions

provincials. Els diputats de les diputacions s’elegeixen d’entre els

regidors electes, mentre que el president de la Diputació és elegit

pels diputats electes.

3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA

17

Les ProvínciesLes Províncies

Funcions:Funcions:

La diputació provincial ha de :

coordinar els serveis municipals entre si

l’assistència als municipis de menor capacitat

econòmica

la prestació de serveis públics supramunicipals

(escombraries, transport escolar, incendis...)

Per tal de complir aquestes funcions municipis i

diputacions es nodreixen fonamentalment de tributs

propis i de la participació en els de l’Estat i les

CCAA (sempre són proporcionals a la seva població).

3.- LA ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D’ESPANYA

18

Els municipisEls municipis

Municipi: entitat administrativa que ocupa el nivell més baix

en el sistema jeràrquic de l’administració territorial.

Correspon al conjunt del territori, urbà i rural, gestionat per

un Ajuntament

Els ajuntaments governen i administren els municipis.

Són formats per alcaldes i regidors (varien en funció

dels habitants) triats per tots els empadronats en el

municipi, majors d’edat, cada 4 anys.

El terme municipal és l’àmbit on exerceix les seves

funcions.

Les seves competències venen recollides en la “Llei de

Bases de Règim Local”. Es centren bàsicament en

l’ordenació territorial, la seguretat en llocs públics, el

transport d’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i

la protecció del medi ambient.

Són competència dels municipis, depenent del

nombre d’habitants:

- Organitzar l'administració pública municipal

- Recaptar i administrar els ingressos municipals

- Atorgar llicències (en les seves competències)

- L'ordenació territorial i l'urbanisme

- L'enllumenat públic

- La recollida de residus i la neteja

- La gestió dels cementiris

- La gestió dels mercats

- El control del trànsit dins el terme municipal

- El transport públic

- Fomentar les activitats educatives, culturals, sanitàries

i esportives

- ... / ...