Ornament = delicte? - Bombas Gens · 2017-12-28 · rència al text de l’arquitecte Adolf Loos,...

2
Ornament = delicte? Nau 1+2+B 08 jul 2017 / 25 feb 2018 Col·lecció Per Amor a l’Art Entitat dedicada a l’art, la investigació i l’ajuda social, i impulsora d’aquesta iniciativa. Bombas Gens Centre d’Art Avinguda Burjassot, 54 46009 València T. (+34) 963 463 856 [email protected] bombasgens.com Més informació sobre activitats relacionades amb l’exposició en: www.bombasgens.com Entrada gratuïta Horario de visites: consultar web Més informació: [email protected]

Transcript of Ornament = delicte? - Bombas Gens · 2017-12-28 · rència al text de l’arquitecte Adolf Loos,...

Page 1: Ornament = delicte? - Bombas Gens · 2017-12-28 · rència al text de l’arquitecte Adolf Loos, Ornament i delicte, escrit a Viena en 1908, i que es va convertir en el paradigma

Ornament =delicte?

Nau 1+2+B08 jul 2017 / 25 feb 2018

Col·leccióPer Amor a l’Art

Entitat dedicada a l’art, la investigació i l’ajuda social, i impulsora d’aquesta iniciativa.

Bombas Gens Centre d’ArtAvinguda Burjassot, 54 46009 ValènciaT. (+34) 963 463 [email protected] bombasgens.com

Més informació sobre activitats relacionades amb l’exposició en:www.bombasgens.com

Entrada gratuïta

Horario de visites: consultar web

Més informació: [email protected]

Page 2: Ornament = delicte? - Bombas Gens · 2017-12-28 · rència al text de l’arquitecte Adolf Loos, Ornament i delicte, escrit a Viena en 1908, i que es va convertir en el paradigma

Ornament = delicte?Col·lecció Per Amor a l’ArtL’exposició Ornament = delicte? és la primera pre-sentació pública de la col·lecció Per Amor a l’Art a Bombas Gens Centre d’Art i mostra l’obra d’una sèrie d’artistes que treballen en els àmbits de l’or-nament i l’abstracció, així com les seues relacions i vincles.

Bernard Frize, Plontois, 2012 © VEGAP, València, 2017

Imogen Cunningham, Sedum Cristate, 1920© Imogen Cunningham Trust

Anna-Eva Bergman, Sense títol, 1970© VEGAP, València, 2017

Inclou artistes clàssics i contemporanis que plantegen, per exemple, les imatges referides a la botànica o a les fl ors com a elements centrals de la seua pràctica, a manera de patrons abstractes a partir de les formes de la natura. Però altres proce-deixen a partir de repeticions i diferènci-es d’un mateix motiu, formes abstractes que ja no depenen de l’esgotament de la forma fi gurativa. Artistes que provoquen —en pintures, escultures o imatges—, mo-viments ornamentals i abstraccions, for-

mes noves de veure i interpretar el món, pràctiques que es relacionen amb el con-text i de les quals en deriven els models espaciotemporals. El treball amb la línia, recta o corba, el traç, les escriptures, les xarxes i les quadrícules, els plecs o tei-xits, les constel·lacions i els arabescos, els contorns dels cossos, són altres múltiples articulacions de fi gura i fons que convi-uen en les obres i vehiculen processos de treball, transmeten una intenció, en dià-leg sempre amb cada nou espectador. La

fragmentació i el detall són altres camins de l’abstracció contemporània que atra-pen l’espectador i mostren un univers de formes complex, ric i barrejat, en el qual se superposen múltiples temps i moltes històries. El títol de l’exposició fa refe-rència al text de l’arquitecte Adolf Loos, Ornament i delicte, escrit a Viena en 1908, i que es va convertir en el paradigma de la “desornamentació” en l’art i l’arquitec-tura del segle XX. Al seu torn, el pensa-ment modern i els primers escrits teòrics sobre l’abstracció van proposar una se-paració radical entre art i decoració. El temor que l’abstracció fóra considerada com un mer exercici decoratiu, lligada a la realitat i sense espiritualitat i puresa, va provocar una condemna de l’ornament, entés com una amenaça per al projecte d’emancipació de l’experiència estètica. Però des dels anys seixanta assistim a al-tres idees i pràctiques que van serpente-jar entre el pensament hegemònic per a

proposar una restitució atenta als sentits, les possibilitats i les funcions d’allò orna-mental, des de la consideració com a cosa estructural i no contingent. El pensament crític postcolonial, la teoria feminista i la consciència social tenien un deute contret en la restitució d’allò ornamental, ja que havia sigut condemnat en la modernitat per femení, salvatge i primitiu. Ornament = delicte? proposa una mirada diferent, oberta i atenta a les variacions i diversi-tats del projecte abstracte. Ens revela la dialèctica fructífera entre una abstracció en l’esdevindre plural i inquiet, allibera-da de l’essencialitat i de la puresa; i allò ornamental com a bellesa autònoma que travessa temps i cultures, els ordes fi gu-ratius i abstractes, i les categories de les Belles Arts i les Arts Decoratives.