Edició de LleidaDILLUNS · 9 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14601 - AVUI / Any XL. Núm. 13471 - EL PUNT

1,20€

1751

68-1

1495

81w

1344

05-1

1638

83w

IMMÒBIL · Ignora el revés dela justícia alemanya, presumeixde la gestió a Catalunya i avisa elsindependentistes que no hi tornin

DEBAT · Torrent estudia cominvestir Sànchez fent valer lesmesures de l’ONU perquè Llarenaes pronunciï sobre el candidat

Rajoy no s’immutaP8-12

La malversaciópot atrapar el PP

Europa-Món P21

Els Estats Units acusen Al-Assad i Putinde la mortífera intervenció a Duma

Nou atac químicsobre civils a Síria

Esquivant els catalansNacional P14

Catalunya no ha acollit cap dels debatsciutadans que la Comissió Europea hafet a l’Estat espanyol des de l’any 2015

Mariano Rajoy amb Cristina Cifuentes, ahir en l’inici de la cloenda de la convenció del PP a Sevilla ■ JULIO MUÑOZ / EFE

NACIONAL P6,7

Un estudi constata que s’ha encaritun 28,3% de mitjana entre el tercertrimestre de l’any 2014 i el del 2017 Pisos per llogar ■ O. DURAN

La puja del lloguercastiga l’àreametropolitana

NACIONAL P18

El consumde begudesensucradescau un 22%per l’impostEl percentatge és menoren zones turístiques

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 2018

a conciliació entrevida familiar i pro-

fessional dels políticsés objecte de debatpúblic. Poc afortunatva ésser el titular de

premsa (El País) de fa uns dies arran del’embaràs de la número dos de Podem,Irene Montero, aparellada amb el cap defiles del mateix grup, Pablo Iglesias: “Lapaternitat d’Iglesias i Montero posa aprova el lideratge del partit”. Com si nofora compatible ser mare o pare i liderarun partit. Fa temps la vicepresidenta delgovern espanyol, Sáenz de Santamaría,va anunciar a tort i a dret que renuncia-va a la seva baixa i es va incorporar altreball deu dies després de la seva ma-ternitat. Carme Chacón (EPD), emba-rassada, va passar revista a les tropescom a ministra de Defensa. La diputadade Podemos Carolina Bescansa va do-nar de mamar al seu infant des de l’escódel Congreso com a gest reivindicatiu.La diputada d’ERC Carme Porta, va dei-xar el seu fill al cotxet dins del despatxde l’aleshores president del Parlament,Joan Rigol, per poder anar a votar. Ho

va fer com a gest reivindicatiu per lamanca de guarderies als Parlaments. Hiha exemples de tota mena i és ridícul di-ferenciar la classe política de la restadels mortals, on els episodis per mater-nitat o paternitat són sovint difícils deconciliar. En ple segle XXI encara hi haempresaris que marginen laboralmentdones que volen complir el desig de sermares.

Parlant de la classe política catalana,cada dia hi ha polítics en primera líniamés joves al Parlament. Per qüestionsd’edat es troben que han de conciliar lavida familiar i política. Aquest fet crono-lògic d’edats es produeix per l’empreso-nament i exili dels líders que han estatprovisionalment substituïts a les filessobiranistes per generacions joves queencara no els tocava el relleu. Com Ro-ger Torrent, Pere Aragonès, Gómez delMoral, Sergi Sabrià, Elsa Artadi i d’altresque substitueixen a les tasques del dia adia els líders del sobiranisme català.

Ignoro com portaran la vida política ifamiliar els Iglesias-Montero quan tin-guin la bessonada. No tindran més pro-blemes que els que tenen les altres ma-res i pares d’aquest país.

L

Keep calmLluís Falgàs

Vida familiar ipolítica

En ple segle XXI encara hi haempresaris que marginenlaboralment dones que volenser mares

La vinyetaFer

i ets Miró, per què necessites unavida? En faries prou de ser unataca blava, o un forat negre: una

reverència o un enigma. Però Miró, amés de pintor, també era un ésser hu-mà, això tan vast i incomprensible, iels biògrafs, quan s’hi posen de debò,són d’una meticulositat pertinaç i ob-sessiva. Exhumen arxius i hemerote-ques, interroguen vells amics, confra-ternitzen amb els parents propers illunyans, a vegades amb els enemics itot, els ofesos i abandonats, que apla-quen la pena d’abans al voltant d’unataula parada amb galetes i infusions.En la seva perquisició, els biògrafsobren carpetes polsoses a la caça d’unínfim paper rebregat o d’un esborranyratllat, regiren les butxaques de l’ar-milla dels morts, recomponen mental-ment la distribució de les habitacionson nens solitaris estudiaven el vol deles mosques i el brogit del carrer deldavant –soroll de carruatges, una mú-sica d’orguenet, olor dolcenca de llete-ria barrejada amb una bravada de vi–,tafanegen a l’armariet del lavabo per sihi queda alguna lleu partícula de per-fum de les locions de joventut. S’ho lle-

S

geixen tot: les partides de naixement,les cartes d’amor, els contractes, elsrebuts, les targetes de visita, el reversde les fotografies, adreces a penes lle-gibles en un sobre estripat. Per des-comptat, s’informen de tot el que ja haestat dit i publicat: assajos, memòries,poemes, cròniques, manifestos, entre-vistes, reculls epistolars, a vegadesperseguint pistes insignificants, vin-cles peregrins, que porten a un altreindici, un secret revelat, una associa-ció que fins ara havia passat per alt.

De tot aquest magma fumejant, elbiògraf, si en té la paciència i l’art,n’extreu l’insòlit tresor d’una vida des-

velada que, en lloc d’exhaurir-ne elmisteri, la dispara en múltiples direc-cions. Un festival de coets. Contra infi-nitud d’entrebancs, començant per lareserva i el laconisme de l’objecte de laseva investigació, això és el que ha fetel periodista Josep Massot a El nenque parlava amb els arbres, la prime-ra biografia de Joan Miró. La primera?Costaria de creure si l’amplíssima bi-bliografia sobre l’artista no li donés laraó. A penes despunten, en les mono-grafies existents, alguns episodis d’in-fància, fragments de conversa, anèc-dotes vagament llegendàries. El retratminuciós i complet, respectuós peròno servil, atent fins i tot a la irisaciótorbadora dels seus ulls, no l’haviaabordat encara ningú, potser per evi-tar contrariar aquell home taciturn,maniàtic, quasi un soldadet de plom ouna joguina de corda amb una puntairritant d’ingenuïtat, per a qui l’obraho era tot, i la mà que pogués haver-hial darrere, només un rastre ondulantde punts suspesos en el buit. Massotha seguit aquest caminet sinuós i n’hatornat amb un Miró sencer, vívid, po-rós: un autèntic meteor.

“No exhaureix elmisteri de la vida deMiró; la dispara enmúltiples direccions

Eva VàzquezCaiguda lliure

Biografia del meteor

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 2018

Les cares de la notícia

La directora de la Fundació Verdaguer de Folgue-roles ha comissariat l’exposició Verdaguer segres-tat. La utilització del mite durant el franquisme, alMuseu d’Història de Catalunya. Reivindica la figu-ra polièdrica del poeta, que ha estat menystingu-da per culpa de l’ús que en va fer el franquisme.

PRESIDENTA OBSERVATORI METROPOLITÀ HABITATGE

Llum sobre el poeta

La bombolla del lloguer de Barcelona s’estén. Aixího alerta un estudi de l’Observatori Metropolità del’Habitatge de Barcelona en què es detecta quedes del 2014 ha pujat un 28,3% a l’àrea metropoli-tana. L’aposta és fer una política d’habitatge àm-plia, més enllà de les situacions d’emergència.

-+=

-+=

Presumir davant dels seusMariano Rajoy

Avís de l’efecte contagiCarme Trilla

-+=

Carme Torrents

La sonora plantofada de la justícia alemanya al’Estat no ha servit perquè el PP es mogui ni unmil·límetre. Mariano Rajoy obviava ahir el revésque ha suposat l’excarceració de Carles Puigde-mont i es concentrava a presumir de la gestió fetaa Catalunya. D’autocrítica, ni gota.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER

El cas del fals màster univer-sitari de la presidenta de la

Comunitat de Madrid, Cristina Ci-fuentes, lluny de tancar-se compretenia el PP, s’ha fet gran fins agenerar un escàndol que podriaacabar tenint repercussions penalsi polítiques. La Universitat Rey JuanCarlos ha desmuntat la versió deCifuentes, deixant clar que no técap constància de la seva veracitat,com va reconèixer divendres el ma-teix rector, i a més ha portat el cas ala fiscalia en vista dels clars indicisde falsificació de l’acta presentadaper la política popular per justificar-se davant del Parlament autonòmici l’opinió pública. Mentrestant, lacrisi política creix amb força fins alpunt de fer trontollar la supremaciadel PP en un dels seus bastions au-tonòmics, com és la comunitat ma-drilenya. Amb Cifuentes cada copmés acorralada i, malgrat totes lesevidències, entestada a no dimitir,la moció de censura presentada pelPSOE i amb el suport de Podem im-pedirà que Ciutadans passi de pun-tetes per l’afer, com ha provat defer, i haurà de triar entre deixar cau-re la presidenta o salvar-la i assumirel desgast de la seva incoherència.

Aquesta crisi, però, posa en evi-dència, d’una banda, la influència icapacitat de pressió des de l’òrbitadel Partit Popular per influir i pres-sionar una entitat com la Universi-tat Rey Juan Carlos per obtenir jasigui un títol, una coartada o totesdues coses. I, d’una altra banda, lacapacitat de construir un relat ba-sat en falsedats, defensar-lo públi-cament com va fer Cristina Cifuen-tes, fins i tot en seu parlamentària,amb tanta contundència com cinis-me, amb el paraigua d’un PP entre-gat a la causa de tancar files i delmateix president del govern, Maria-no Rajoy, que ha avalat Cifuentes,com abans havia avalat Bárcenas,Camps o Rita Barberá.

Un màsteren falsedat

EDITORIAL

an bon punt va sortir de la presóde Neumünster, a Alemanya, elpresident de la Generalitat, Car-

les Puigdemont, va fer dues coses: pri-mer, exigir l’alliberament immediat detots els empresonats sota una acusa-ció falsa, la de rebel·lió, i, com ha fetdes que es va iniciar tot aquest procés–en coincidència absoluta amb els di-rigents d’ERC–, reclamar diàleg al go-vern espanyol. La paraula diàleg és lapreferida entre els dirigents indepen-dentistes, ja que la sortida desitjada,des del primer dia, ha estat acordaramb l’Estat un referèndum d’autode-terminació. La via unilateral va ser latriada per l’Estat espanyol en negar-sea negociar una sortida política a unconflicte polític, en un exercici antide-mocràtic als antípodes del que vatriar, per exemple, la Gran Bretanyaamb Escòcia.

Puigdemont va tornar a instar aldiàleg en la seva primera roda de

T “Davant la novaproposta de diàleg,l’Estat es tancarà ireprimirà. Ens calpersistir... i un pla

premsa, a Berlín. De fet, va instar elgovern espanyol a canviar de tàctica ia demostrar que està disposat a cercaruna sortida política a un conflicte queara ja és de primer nivell en totes lesagendes europees, amb una primeraacció: permetre la investidura de JordiSànchez, de qui la mateixa ONU hadefensat que té tots els drets políticsintactes i, per tant, tot el dret, legal, aser president.

La resposta del PP, però, serà mésrepressió. Podria ser dissoldre el Par-lament i l’autonomia, com corria pelspassadissos d’aquesta trobada quehan celebrat els populars aquest capde setmana, podria ser una altra ope-ració policial, podria ser... qualsevolcosa menys afrontar els fets i posar-sea negociar. Els governs europeus nos’han tornat pas independentistes, pe-rò no entenen com el govern espanyolha pogut gestionar tan malament unconflicte polític. Fins al punt que arael cas dels catalans els esclata als mor-ros a tots i dona ales a altres movi-ments en un moment en què la UnióEuropea viu una greu crisi, sobretotd’arrel democràtica. Les declaracionsdels dirigents del PP insultant Europaperquè a Alemanya existeix la divisióde poders ja avancen el que ve: méstancament del govern espanyol i, aquí,més repressió. Caldrà persistir... però,sobretot, caldrà un pla.

El PP i la resposta habitualJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllAnna Puig

Fent depresident

és enllà de les seves paraules, del missatge de paui diàleg, de la mà estesa que va oferir, el que em va

agradar més de la sortida del president CarlesPuigdemont de la presó va ser el seu llenguatgecorporal. Tenia el dubte de si apostaria per una sortidaèpica, amb el braç alçat, amb el senyal de la victòria ofent les quatre barres amb els dits de la mà com sovintfeia el seu antecessor, Artur Mas. Però no. Puigdemontva sortir de la presó serè, somrient però tampoc eufòric,sense estridències, tranquil, saludant cordialment

movent lleugerament el cap,recorrent amb la mirada de dreta aesquerra i d’esquerra a dreta tot elque l’envoltava però amb calma,sense pressa. Envoltat per unamunió de gent, càmeres i micròfonsde desenes de mitjans decomunicació internacionals,Puigdemont es mantenia en la seva

bombolla, sense deixar-se intimidar per aquella atenciómediàtica. Conscient de l’oportunitat que tenia deparlar al món, sabedor que era el centre de totes lesmirades, Puigdemont va actuar i parlar amb rigor iinstitucionalitat. El to del seu discurs va ser seriós ireivindicatiu però evitant el llenguatge agressiu. No erala imatge d’un polític injustament represaliat sinó la delmàxim representant d’un país que busca, per la viapacífica i del diàleg, però amb persistència, exercir el seudret d’autodeterminació. Puigdemont va actuar com elque és: el president legítim del govern de Catalunya.

M

Sortint dela presó, vaactuar comel que és:el presidentlegítim

http://epa.cat/c/wpl8p8

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Els Comuns, a mig camí entreindependència i federalisme,aposten per compartirsobirania dins l’Estat. Iglesiasdesautoritza Dante Fachín.

10anys

20anys

Proves per reduir la pressió del’aigua de nit. Si no plou abansdel 16, Catalunya entrarà en lafase d’emergència per lasequera.

El Defensor del Poble consideraconstitucional la llei del catalàaprovada pel Parlament. DeMiranda desconfia, però, “de lainterpretació i l’aplicació”

Aparquen l’estat La sequera La llei del catalàTal diacomavui fa...

o a aquesta co-lumna havia vingut

per parlar del seu lli-bre. Del llibre de JordiPuntí, gran mestre delrelat curt i bon novel-

lista. Volia parlar del seu llibre perquèm’agrada el seu llenguatge directe, àgili càlid. Ho volia fer perquè va ser boquan em feia de corrector. M’accepta-va tots els estranys mots que li propo-sava i els ficava al sac dels neologis-mes: “Ho posarem en cursiva”, deia.Volia parlar del seu llibre perquè va defutbol i com que d’adolescent vaig viu-re la repulsió al cuir que tenien alesho-res els intel·lectuals, sempre m’agradal’anàlisi que fa la gent lletraferida del’esport rei. Puntí ha tret un llibre queté molt de regust de Sant Jordi. TotMessi, que publica Empúries. Puntí,però, més que d’intel·lectual exerceixd’intel·ligent, i a partir de considerarMessi un artista, ens parla de la felici-tat que li ha donat el geni de la pilota.

Efectivament, jo havia vingut a par-lar del seu llibre, però és inevitable queen parlar del món culer, un perico no

desviï la seva atenció cap al que és elseu propi sentiment futbolístic. La pa-raula cromo en el llibre de Puntí hapassat pel traductor del llenguatge cu-ler-perico i m’ha vingut la imatge deJosé María i Solsona. En parlar delsgols memorables, també els de Romá-rio, he pensat en gols potser no tan bri-llats, però que associo a la felicitat,com el de Pichi Alonso a la UEFA, el deTamudo a la copa del Rei o un dels méstranscendents de la història contem-porània de l’Espanyol, el de Coro. Sí,havia vingut a parlar del llibre de Puntí,però finalment els diré que el senti-ment perico és una paradoxa que esmou entre fets com que t’estomaquinal pati de l’escola per anar de blanc-i-blau i que t’increpin violentament perportar una estelada, també blanc-i-blava, a Cornellà-El Prat. Havia vinguta parlar de Tot Messi, però he acabatparlant dels meus sentiments. Comdiu un altre perico, Miquel Berga, para-frasejant Orwell, “el que escriu, no potoblidar el sentiment que se li va acu-mular abans d’escriure”.

J

Full de rutaJaume Vidal

La perplexitatdel ‘perico’

Havia vingut a aquestacolumna per parlar del llibre‘Tot Messi’ de Jordi Puntí,però és inevitable que un‘perico’ es desviï del seu camíen parlar del món culer

“Són aquells del‘más vale honra sinbarcos’... però nohan après que espoden quedar sense‘barcos’ ni ‘honra’.

ls que tenen el vici o la virtut d’en-filar-se als cims del món ho saben:els darrers metres són els més di-

fícils: s’arriba cansat, falta oxigen, elpendent és més rost, les cames fan figa...Més de quatre han hagut de deixar-hocórrer quan ja faltava tan poc... De fet, lamajoria dels que arriben a fer el cim hanpassat més d’un moment en què es sen-tien al límit, havien de decidir si conti-nuaven o reculaven. Si mirem les cròni-ques, veurem que estan plenes dels quevan decidir recular i esperar un altredia, però també dels que es veieren capa-ços d’arribar i se’n feren la pell. Alguns,però, inscriuen el seu nom entre els vic-toriosos. Havien sospesat bé les pròpiesforces i se la van jugar.

SOM AQUÍ, en els moments més difícils,quan ens encalcen els gossos rabiosos dela desesperació imperial. Ja fa dies queni lladren: només sentim el tuf pudentde l’alè de la bèstia salvatge. Sí, estemaclaparats pel pes de l’esforç i de l’angoi-xa. Són tres-cents anys d’aguantar la bo-ta clavetejada del botxí al coll, amb elnas a terra, la boca ensangonada, els

E dits lacerats d’esgarrapar inútilment laroca. Però no ens hem rendit. Hemaprès a pronunciar el sí senyor que ensexigien per sobreviure que fos compati-ble amb continuar covant al cor la ne-cessària llibertat d’esperit i de conscièn-cia. Ens hem hagut de trair massa so-vint, ben cert. Calia arribar a demà i dei-xar aquest demà als fills i als nets.

AVUI SOM ELS FILLS i som els nets i hemdit que prou. Un prou discret, pacífic,

amable si voleu, però contundent. Hemsortit al carrer fills i pares, avis i nets, arecordar que volem ser lliures per poderser. I que som precisament perquè vo-lem ser lliures. Que ens ho faran difícil,dieu? I és clar que sí. Ells són aquells delmás vale honra sin barcos... però enca-ra no han après que es poden quedar-–com els ha passat sempre– sense bar-cos i sense honra. Han tret tots els po-ders independents a cantar la mateixacançó, a trenar la mateixa jugada, a con-jugar els mateixos verbs tramposos imentiders.

ELS DAUS SÓN TIRATS. Roden sobre el tau-ler de l’Europa que es diu, i es creu, i esvol democràtica. La sort, ja se sap, és bo-ja. Però no tot és sort. Alguns miren decarregar els daus amb promeses de com-pres d’avions de guerra, amb amenacesde trastocar els equilibris precaris inter-nacionals... Promeses i amenaces. Impo-tència i prou. Un dia vaig dir que havienpicat l’ham. Ho vaig dir el dia que van co-mençar a empresonar els nostres líders.Ja ho sé. El peix encara és viu i encaramossega. Però està enganxat. El tenim.

Pius Pujades. Periodista

Fer el cimTribuna

Un dubteraonableb Són tan delinqüents els quedelinqueixen com aquells queels donen suport polític i jurídicper delinquir. En base a la deci-sió del Tribunal Superior deSlesvig-Holstein, descartantque el president Puigdemontva cometre cap delicte de re-bel·lió, deixa l’Estat i la justíciaespanyola en un ridícul que ra-neja amb tota seguretat la mésinfame prevaricació, sempreen base a uns informes poli-cials totalment falsos i enco-ratjats pel mateix govern. Laposada en llibertat tant a Brus-sel·les com a Glasgow sensefiança de la resta de polítics ca-talans a l’exili, més que un re-vés ha estat una clatellada atot el sistema judicial i políticespanyol. Si tinguessin un mí-nim de dignitat i de decència,cosa que poso en dubte, hau-rien de posar en llibertat totsels presos polítics catalans i re-tirar els procediments judicials

del tot il·legals contra la cúpuladels Mossos d’Esquadra. Unestat en què es falsifiquen cur-rículums, es redacten informesfalsos, que en comptes de dia-logar es menteix i es prevaricaper empresonar ideologies, lallibertat d’expressió, etcètera,aquest govern de la ma delssocis del 155, per dignitat i pervergonya, tots haurien de des-aparèixer del mapa polític es-panyol.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (Baix Llob.)

SolidaritatTraperob No acabo de creure-m’ho:acusacions als caps dels Mos-sos d’organització criminal.L’acusació em fa pensar enaquelles instruccions del mes-tre màxim dels feixistes, Jo-seph Goebbels: “Si no potsnegar les males notícies, in-venta’n unes altres que endistreguin... Menteix, menteixque alguna cosa quedarà.

Quant més gran sigui la men-tida més gent se la creurà.” Elmeu reconeixement i agra-ïment a Trapero i altres capsdels Mossos, que els han fetfuncionar amb precisió i cura,amb fets tan notables com elsd’agost o d’octubre, per citar-ne només dos d’emblemàtics.Solidaritat amb vosaltres.JOSEP JALLÉ I ALARICardedeu (Vallès Oriental)

Barcelonai el seu turismeb Com ja sabeu Barcelonas’ha convertit en una de lesciutats més turístiques els úl-tims anys. El turisme és unade les principals fonts econò-miques de la ciutat i generafeina per als residents de laciutat. No obstant això, s’hancreat uns quants conflictesentre la ciutadania de Barce-lona i el turisme, ja que el tu-risme descontrolat ha provo-cat l’expulsió d’alguns resi-dents. La majoria d’aparta-

ments del barri Gòtic estandestinats a turistes i això im-plica que es compliqui trobarhabitatge i que els preus pu-gin. ¿La ciutat de Barcelonano hauria d’ afavorir més elsresidents, que som els que ca-da dia vivim en aquesta mera-vellosa ciutat?CARLA MARTÍN AMORBarcelona

Amb cara depomes agresb Us heu fixat que quasi totsels qui parlen de forma moltcritica dels independentistes,acostumen a fer cara de patirdel fetge? Generalment quananomenen algú en particular, amés de fer cara de pocs amics,acostumen de citar-lo ambqualificatius si més no despec-tius, rarament usen el seu nom.Si el procés s’allarga gaireaquesta pobra gent pot acabaramb la salut feta un garbuix.ANDREU GENÍS CIURANSMollet del Vallès (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Jordi Sànchez, DIPUTAT DE JUNTS PER CATALUNYA

“En plenitud dels meus drets polítics, accepto laresponsabilitat [de ser candidat a la Generalitat]”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“Es faci el quees faci, l’únic avenirpossible serà el totalanorreamentde qualsevol tretd’autogovern aCatalunya, seràuna postguerrallarga i duríssima

l marge d’implicacions i conse-qüències polítiques, l’1-O hi va ha-ver un prodigi notabilíssim en la

història de la resistència de les pobla-cions oprimides. Els sicaris del poder es-panyol van trobar unes quantes papere-tes de vot; després s’ha sabut que se’n vanhaver d’imprimir més d’urgència, com esva poder. Pel que fa a les urnes, es va per-petrar una veritable proesa: no en vantrobar ni una. Tenint en compte la dife-rència de recursos d’una i altra causa, ésuna heroïcitat mereixedora de figurar aprimera fila en els annals de la dignitathumana.

MÉS ENLLÀ DE LA DIABÒLICA HABILITATdels responsables –que deuen ser unsquants–, els noms dels quals espero queaviat surtin a la llum per poder-los admi-rar, aplaudir, condecorar i tot el que cal-gui, el fet demostra una realitat indefecti-ble: quan la ciutadania s’uneix i tira enda-vant un propòsit amb determinació im-placable, no l’atura ni Déu. Mira que ambla quantitat d’urnes i punts de votació hihavia ocasions per a un error, per a unabadada, per a un imprevist que d’altrabanda hauria estat més que comprensi-ble i perdonable. Doncs ni això: abans deles nou del matí, ni una punyetera urnaen mans de la miserable bretolada fran-quista.

ACLARIDA AQUESTA FITA de justícia histò-rica, sospesem com s’ha arribat fins aquí,i l’ocasió flagrant per repetir o esmenarels errors del 3-O –no proclamar la Repú-blica–, del 10-O –declaració i suspensióimmediata– i del 27-O –no fer-la efectivao, en cas contrari, no exiliar-se tot el go-vern. Som en un punt en què a efectes ad-ministratius està tot perdut. Tot intentde recompondre-ho en termes concilia-dors serà vist com una rendició, i els pas-tors guerrers espanyols no fan preso-ners. Recordin Franco: són croats enguerra contra els indignes, malignes infi-dels, i només es preveu l’aniquilació total.

A Tot intent de recuperar competènciesautonòmiques serà ridiculitzat i sodo-mitzat.

RECORDIN LA REACCIÓ ESPANYOLA quanETA va deixar les armes. Mentre elsbascs i tot Europa ho celebraven com unpas important cap a la pau, els pitecan-trops de Madrid bramaven més i més: noen tenien prou, el vençut, el qui es ren-deix, tan sols el qui demana treva per pac-tar condicions, és un efeminat, infectecovard. Se’l condemna igual, i se li exigeixque es lligui ell mateix la corda al coll. Quereconegui la seva culpa en termes abso-luts i demani perdó. Un perdó que perdescomptat no li serà concedit.

DE MALA GANA, PERQUÈ NO PODEN fer capaltra cosa sense autotrair-se, els euro-peus no abonaran el relat dels espanyols,però aquests tenen una llarga tradiciód’indiferència a la repulsa europea, quearranca amb Antonio Pérez contra Felip

II, la llegenda negra, el punt culminantamb Franco, l’aïllament secular d’Espanyaen les pugnes i preses de decisions en el nu-cli continental, d’on potser l’únic avantat-ge ha estat no haver participat en les guer-res mundials del s. XX, bondat de la qual,per cert, tampoc se n’han tret beneficis,com sí que ho ha fet Suïssa, i molt bé.

ES FACI EL QUE ES FACI, l’únic avenir possi-ble serà el total anorreament de qualsevoltret d’autogovern a Catalunya, serà unapostguerra llarga i duríssima. L’escola, laprotecció a la cultura, el control financer,les infraestructures, tot això desapareixe-rà. No tornarem al 1975 sinó al 1939, ambl’única diferència que no hi haurà afuse-llats, tot i que en algunes coses ja és pitjor:Franco va fregir l’Òmnium a prohibicions imultes, però que jo sàpiga no en va engar-jolar mai el president.

LA MAJORIA DIRIGENT DE CATALUNYA defa-lleix pel desconeixement de l’enemic, i hiqueda ingènua. Ni banderes blanques, nipromeses, ni discursos gandhians estova-ran les durícies espanyoles. Commenys contundent sigui la resposta, mésdurament esclafaran. Retireu aquest figa-flor anomenat Roger Torrent i poseu-hi al-gú que sàpiga on va, que no li han donatuna entrada a Port Aventura, que ha ad-quirit un compromís amb la ciutadaniaque es va deixar trencar la cara l’1-O.

LA CLAU CONTINUA EN PUIGDEMONT. La se-va cintura política i la personalitat bonda-dosa i empàtica serien arguments sufi-cients per investir-lo, i n’hi ha més no pasmillors, però sí objectius: és el president il-legalment derrocat pel 155, i fins i tot desde la il·legalitat de les eleccions del 21-D vaser revalidat per la ciutadania. Investiu-lo,i defenseu l’estatus al Parlament. L’ene-mic vindrà, no ho dubteu. Que vingui. Si re-trocediu, serem aniquilats; si resistim, hiha oportunitats. No és qüestió de dignitat,ni de lògica, ni tan sols d’estratègia: és purai dura qüestió de supervivència.

Miquel de Palol. Escriptor

Homenatge i futurTribuna

estiola ferida, emmostres la teva

autoestima migrada,del tort que et suposano haver llegit res desde la mort del teu pare.

L’endemà et porto un llibre, el laboratorid’una escriptora. Per norma, la segonacervesa artesana a ple sol descorda elsriures i atansa solituds. Passen coneixen-ces per la rambla. Tenen la pressa als ulls.El cambrer de la terrassa no és un ele-ment més del paisatge. Per a nosaltres ténom, escriu rap i gasta un pentinat exqui-sit. Et ve al cap el cinema de Polanski: lesfaldilles, la taula rodona i les cadires devímet, el llúpol, les olives trencades i lesangules amb carxofes. Hi ha turistesd’arreu. Ciclistes anglesos. Avis france-sos. Noies del nord. Però el teu far només

enllumena tres rostres: el cambrer ambun nom que no li escau, el noi de les ulle-res blaves que tens a menys de mig me-tre i tu amb aquests ulls pintats que hocisellen tot en clau lírica. No saps viured’altra manera. El teu temps no és el quemarca el calendari merdós que tens a lacuina. A fora, els altres s’entrebanquenamb la urgència, ionquis del cavall de larutina. El cambrer és clavat al músic Wla-dislav Szpilman, interpretat per unAdrien Brodi sensacional. El teu conver-sador podria ser Lord Byron, tempesta idesig, i tu t’abilles amb camises de vellutde milady al so de la magrana. Els cabellsrecollits de qualsevol manera i un cigar-ret als dits. Cauen algunes gotes, sembla.Somrius. L’escena rossola perquè és fetade vent. La màgia fa efecte. Ens bevem alsol acotxats per estones toves. En algunracó sona Domingo Astromántico delsLove of Lesbian. Pinto el teu cos nu dinsel blau pregon de la meva cambra tur-quesa. La pressa mata.

B

De set en setAnna Carreras

Beure’t

El cambrer de la terrassano és un elementmés del paisatge

Descobrir que Espanya noobtindrà l’entrega de Car-les Puigdemont pel delictede rebel·lió violenta és vis-cut a La Moncloa i al PPcom un drama inesperatcausat per una potènciaconsiderada amiga a la

qual es va jurar austeritatel 2012, però el revés dela justícia alemanya té unaaltra derivada enverina-da per al govern de Maria-no Rajoy. La malversació,l’únic presumpte delicteque el tribunal de Schles-wig-Holstein encara no hadescartat, estendria a Ra-joy la culpa in vigilando,

perquè qui tutelava les fi-nances catalanes l’1-O erael seu ministre d’Hisenda,Cristóbal Montoro. “Ni uneuro del fons de liquiditatautonòmic s’ha destinat al’1-O”, va sentenciar Rajoyel 7 de febrer al Congrés da-vant Albert Rivera, el líderde Ciutadans, que ara téuna porta oberta per acor-ralar el PP en aquest front.

Testimonis de la defensaLa crua paradoxa per a Ra-joy és que el seu testimoni iel de Montoro desmuntenl’únic delicte no descartat–malversació– fins al puntd’esdevenir uns aliats ex-cepcionals de les defenses.“Fins ara ningú a la Gene-ralitat de Catalunya ha ha-bilitat un euro per cometreaquest acte il·legal de l’1d’octubre”, va dir Montoroel 31 d’agost a la comissiód’Hisenda del Congrés.

El “ni un euro” de Mon-toro el va assumir Rajoysis mesos després, el 7 defebrer. Ras i curt: Rajoy iMontoro han posat moltfàcil a les defenses ser els

primers citats a testificaren favor dels acusats en eljudici que s’obri a l’octubreal Tribunal Suprem. Persort per als advocats, amés, l’hemeroteca és ple-na de frases en què els ges-tors de La Moncloa es van-ten de controlar “cada fac-tura” de la despesa de laGeneralitat des que Mon-

toro va impulsar la llei d’es-tabilitat el 2012 i, amb to-tal exhaustivitat, des queel juliol del 2017 va passara exigir a la interventorade la Generalitat que certi-fiqués cada despesa.

El de malversació erael premi de consolació delcòctel delictiu preparatpel jutge Pablo Llarena,

perquè va acompanyat depenes que van de vuit a dot-ze anys si és agreujada i su-pera els 250.000 euros, se-gons l’article 432 del CodiPenal espanyol, però araés l’únic que pot regalara La Moncloa la fotografiade Puigdemont arribant aBarajas. En una conductasorprenent en un jutge ins-tructor, Llarena taxa en1,6 milions de diner públicel cost del referèndum del’1-O, però no ha citat maia declarar com a testimo-nis dues veus autoritzadescom la del president espa-nyol i el titular d’Hisenda,que neguen la premissamajor des de l’agost finsavui. La instrucció de Lla-rena anava dirigida a sos-tenir el factor de la violèn-cia, detallant cada lesió depolicies i guàrdies civils, iara el revés alemany ha fetque el líder del procés, Puig-demont, no pugui ser jutjatper rebel·lió ni per sedició–exigeix tumults, però noviolència, i té penes de finsa quinze anys de presó–perquè el jutge s’ho jugavatot a la carta de rebel·lió ino hi va incloure la sedició.

Rivera recela del sociEl supòsit que l’1-O fos unreferèndum fet amb dinerpúblic i amb una culpa invigilando de Rajoy és l’es-cenari més llaminer per allíder de Cs, Albert Rivera,a les portes d’un cicle elec-toral que arrenca amb lesmunicipals i les autonòmi-ques del 2019 i que con-clou amb les espanyoles del2020. A Rivera se li obreun front de desgast contrael PP amb l’excusa de la se-va pretesa tebior amb l’in-dependentisme que ja hapracticat en el passat, comara quan el 7 de febrer vaacorralar Rajoy al Congrés.“Li prenc la paraula, «ni uncèntim». Però si el jutge de-mostra que s’ha destinatun cèntim a l’1-O, qui dimi-tirà del seu govern?”, va dirdesafiador Rivera a Rajoy.L’avís s’ha diluït perquèl’opinió pública espanyolavivia la falsa unanimitatque Puigdemont i la restad’exiliats serien lliuratsper rebel·lió, però Rivera téanotada la confessió de Ra-joy en espera de passar-lila factura si el judici és permalversació de diner pú-blic. En aquesta disputa,Rivera ha donat fins aramés credibilitat als infor-mes de la Guàrdia Civil –enquè es basa Llarena– quea la paraula del soci de le-gislatura. “No s’equivoquid’adversari”, li va etzibarRajoy ara fa un mes. ■

David PortabellaMADRID

La malversació estendria aRajoy la culpa ‘in vigilando’a L’únic delicte no descartat ara per la justícia alemanya amb Puigdemont seria un cop al PP, ja queMontoro tutelava les finances catalanes l’1-O a Cs hi té un filó electoral per desgastar els populars

Les il·lusions que el govern deMariano Rajoy alimentava deveure la fotografia de CarlesPuigdemont a l’aeroport deBarajas han derivat en unafrustració inesperada, coml’entorn del president espa-nyol ha airejat en la convencióque el PP celebrava el cap desetmana a Sevilla i que haservit com a teràpia de grupdavant la decepció alemanya.

La teràpia ha desembocaten brots d’euroescepticisme,com el d’Esteban GonzálezPons. “Si algú intenta fer uncop d’estat i no és retornat alpaís on va intentar fer un cop

Rajoy i Montoro, entrant a l’hemicicle del Congrés, on han defensat que “ni un euro” de diner públic es va destinar al referèndum de l’1-O ■ PACO CAMPOS / EFE

d’estat, pot ser que aixecarles fronteres acabi sent unamala decisió”, deia l’eurodipu-tat del PP. “Si hi ha un estaton un cop d’estat no és delic-te, el problema no és d’Espa-nya”, reblava González Pons.

L’entorn de Rajoy, però, novol preveure un judici per mal-versació i preferiria que Lla-rena retirés l’euroordre tot iel ridícul de fer-ho per segonavegada. “Si no és extradit, nopot trepitjar Espanya, perquèaquí serà jutjat per rebel·lió;serà un pròfug de per vida”,es consolava un alt càrrec deLa Moncloa pròxim a Rajoy.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“O extradit o pròfug de per vida”

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

1760

07-1

1839

46L

És

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

1760

07-1

1839

47L

SeràDiversos polítics ale-manys s’han pronunciaten les últimes hores a fa-vor d’una mediació inter-nacional per ajudar a re-soldre la situació a Catalu-nya, segons recollia ahir eldominical FrankfurterAllgemeine am Sonntag

(FAS) i no només entre lesfiles dels partits d’esquer-res, sinó també dels par-tits de la gran coalició degovern.

Així, per exemple, l’eu-rodiputat Elmar Brok, dela Unió Cristianodemò-crata (CDU) de la cancelle-ra Angela Merkel, sugge-reix la possibilitat d’unamediació de la UE o d’Ale-

manya, si les parts involu-crades així ho demanen.

“Estem disposats a me-diar si ens ho demanen”,deia Brok, encara que, se-gons aclaria el rotatiu,amb la condició que els so-biranistes renunciessin ala independència. El ma-teix diari apreciava que elpresident Carles Puigde-mont, segons la conferèn-

cia de premsa que va oferirdissabte a Berlín, estariadisposat a acceptar solu-cions diferents a la inde-pendència.

Des del Partit Socialde-mòcrata (SPD), soci mi-noritari de la gran coalició,el també eurodiputat ArneLietz sostenia que, en vis-ta del perill que es produei-xi una escalada de violèn-cia a Catalunya, la UE had’oferir una mediació. Elpresident d’Els Verds, Ro-bert Habeck, assenyalavaque la idea d’una mediacióli semblava “sensata” si ésacceptada per les duesparts. ■

Un eurodiputat d’AngelaMerkel, per la mediacióRedaccióBARCELONA

El president del govern es-panyol, Mariano Rajoy, vaoblidar ahir el revés de lajustícia i l’opinió públicaalemanya i de mig conti-nent europeu per conti-nuar elogiant la gestiód’un Partit Popular quecontinua sense saber niquè és l’autocrítica ni el re-coneixement de les erra-des. Rajoy es va vantarahir en la cloenda de laConvenció Nacional que elPP ha celebrat a Sevilladurant el cap de setmanad’haver evitat la investidu-

ra del president de la Ge-neralitat, Carles Puigde-mont. “Gràcies a l’actua-ció del govern, un proces-sat per la justícia no presi-deix la Generalitat de Ca-talunya”, va assegurardesprés de recordar que elseu executiu va assumir la“responsabilitat d’actuar”per “frenar la investidurail·legal de Puigdemont”malgrat “les crítiques i laincomprensió” que va ge-nerar aquesta estratègia,segons recull l’ACN.

Sense fer cap referèn-cia a Alemanya ni a l’allibe-rament de Puigdemont,Rajoy va centrar el seu dis-

curs en els passos que elseu govern ha fet “i conti-nuarà fent” per impedir laindependència. “Van volerdeclarar una república ihan fracassat, van plante-jar un desafiament a l’Es-tat i les seves institucions

van demostrar la seva for-talesa, i jo els dic que conti-nuarà sent així en el fu-tur”, va sentenciar, per-què “Espanya és molt mésforta del que alguns pensa-ven i el nostre partit, moltferm a l’hora de defensar-

la” amb “serenitat, deter-minació i sentit d’estat”.“Hem donat una respostaa l’altura del repte plante-jat”, va dir. Cal destacarque la convenció popularva estar monopolitzadaper la situació a Catalunya

i l’escàndol per la pre-sumpta falsificació del tí-tol de màster de la presi-denta del PP de Madrid,Cristina Cifuentes.

Per a Rajoy, “les deci-sions de la justícia s’han derespectar i acatar quanagraden i quan no agradentant, i ha quedat clar que lallei mana més que qualse-vol president, qualsevolpartit i qualsevol propòsit”.Rajoy també va indicar queara “el més urgent” és queCatalunya “disposi de pre-sident viable amb els su-ports suficients i que si-guin quines siguin les se-ves idees respecti la llei, go-verni per tots els catalans itreballi per reconstruir laconvivència que el procéss’ha endut”. A més, va asse-gurar que els mecanismesque el seu govern ha acti-vat per afrontar el “desafia-ment” queden “per al fu-tur”. “No volem que aixòtorni a passar, però avuitothom té més clar quèpassaria” i “ha quedat clarque actuar contra la llei téconseqüències moltgreus.”

El president espanyoltambé va destinar bonapart del seu discurs a com-batre el temor del PP a l’as-cens de Ciutadans, unaformació el nom de la qualno va dir tot i considerarque són “uns llenguts” i“una hipòtesi” creada amb“proclames” i “tuits”, peròque contrasten amb “l’ex-periència” del PP per go-vernar. “Som el partit po-pular, el partit a què recor-ren els espanyols quan lescoses van malament, i enquè confiaran quan les co-ses vagin bé perquè estemen el govern”, va dir abansde demanar als membresdel PP que “surtin a gua-nyar” les eleccions autonò-miques i municipals del2019. ■

RedaccióSEVILLA

Rajoy obvia el revés alemanyi presumeix de la seva gestióa Es vanta d’haver evitat la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat ievita fer autocrítica a En la cloenda de la convenció del PP a Sevilla critica Cs sense esmentar-los

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Mariano Rajoy

“Van voler declararuna república ihan fracassat,van plantejar undesafiament a l’Estati les institucions vandemostrar fortalesa”

“No volem que tornia passar, però avuiestà més clar quèpassaria. Ha quedatclar que anar contra lallei té conseqüènciesmolt greus”

“Som el partit a quèrecorren els espanyolsquan les coses vanmalament, i en quèconfiaran quan lescoses vagin bé perquèestem en el govern”

Mariano Rajoy, ahir durant la seva intervenció en la convenció del Partit Popular a Sevilla ■ CRISTINA QUICLER / AFP

El ple d’investidura de Jor-di Sànchez es vol conver-tir en la prova del cotófluix per als valors demo-cràtics de l’Estat espanyoli pròximament podria es-devenir, fins i tot, la clauper obrir altres panys:

concretament, el de laporta a la investidura deCarles Puigdemont. Aixího va insinuar la portaveude JxCat, Elsa Artadi, ahirdes de Berlín, i cap aaquest objectiu empenytambé l’ANC, un repte quecomparteix la CUP i alqual ERC no s’oposarà.Tot i que previsiblement

el ple es podria celebraraquesta setmana, el presi-dent del Parlament, RogerTorrent, encara no ha fetoficial la data, i Presidèn-cia no confirma la proxi-mitat de la sessió en espe-ra de veure com evolucio-na la via jurídica sacsejadaper la decisió alemanya.

Apel·lació a l’ONUDe moment, la clau Sàn-chez s’està forjant amb elscops de martell que hanpropiciat tant el Comitè deDrets Humans de les Na-cions Unides com la justíciaalemanya. El primer, ambla demanda a Espanya –caldir que ni vinculant ni exe-cutiva– de mesures caute-lars que garanteixin elsdrets polítics de Sànchez,en presó preventiva a Sotodel Real. A aquesta peticiós’aferren ara més que maiJxCat i ERC per pressio-nar el Suprem –concreta-ment, el jutge d’instruccióPablo Llarena– i reclamar-li que permeti investirSànchez com el diputatelecte amb més suports

de tota la cambra catala-na. També ho recorda Tor-rent. “Ara el Suprem hau-rà de decidir si respectal’ONU”, assenyalava ahiren una entrevista a LaVanguardia.

L’ANC dona suport a lainvestidura de Sànchez,però amb condicions: l’en-tén en clau de defensa ju-rídica del candidat. Finsaquí. I continua apostantper la investidura de Puig-demont. “És fonamental laresposta política a aquestembat democràtic”, es lle-gia en el comunicat, unmissatge compartit a tra-vés de les xarxes socialsper la presidenta de l’enti-tat, Elisenda Paluzie.

D’altra banda, el copque ha etzibat la justíciaalemanya, amb la decisióde deixar Puigdemont enllibertat sota fiança i de re-butjar el delicte de rebel-lió, ha fet trontollar i ha po-sat en qüestió tots els fo-naments jurídics de la cau-sa catalana, i molt espe-cialment els que va argu-mentar Llarena per fer en-trar en presó preventivados líders socials, sis con-sellers del govern destituïti una expresidenta delParlament, i que mante-nen fora de les fronteresquatre consellers més.

Una debilitat que aracal saber com gestionaràel Suprem. Un primer

“gest”, tal com va dema-nar Puigdemont en arri-bar a Berlín, hauria de serel permís per investir Sàn-chez. Un acte que s’hauriade celebrar amb la presèn-cia del candidat a l’hemici-cle, d’acord amb el regla-ment i els requerimentsdel Tribunal Constitucio-nal si Llarena no acorda elcontrari. En cas d’accep-tar la investidura a distàn-cia, abans caldrà aprovarla reforma de la llei de pre-sidència, actualment entramitació i pendent delConsell de Garanties Esta-tutàries. L’aprovació es fa-ria per lectura única i viaurgent al Parlament. Si esproduís i fos vigent, tambéaplanaria una futura in-vestidura de Puigdemont.

El permís de Llarena ésl’obstacle més gran. De fet,gairebé ningú confia quedeixi sortir Sànchez de lapresó. L’altre obstacle, lasuma dels vots necessaris,sembla més fàcil de supe-rar amb la delegació de votde Puigdemont, executadai validada per La Moncloa, ila de Toni Comín, pendentde ser sol·licitada. La por-taveu d’ERC, Marta Vilal-ta, assenyalava ahir queara ja se’n podria sol·licitarla delegació i que Comín es-taria disposat a deixar l’ac-ta si la investidura depen-gués del seu vot. I, de mo-ment, amb Sànchez a lasortida i Puigdemont a lareserva, el pla D continuaen espera de la pròximaresposta judicial. ■

Torrent estudia com pot investirSànchez amb un ull posat en el TSa El president addueix les mesures de l’ONU perquè el Suprem es pronunciï pel que fa al candidat i s’evitiun nou ple fallit a JxCat hi veu una drecera per a la investidura de Puigdemont, que és el que vol l’ANC

Emma AnsolaBARCELONA

“Amb Sànchez,el Tribunal Supremha de decidir sirespecta l’ONU”

Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El president del Parlament, Roger Torrent, i el vicepresident segon, José María Espejo-Saavedra, de Cs, en l’últim ple celebrat a la cambra catalana ■ ANDREU PUIG

“Tot són peces quevan encaixant; méstard o més d’hora,aniran caient”

Elsa ArtadiPORTAVEU DE JXCAT

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

1760

07-1

1840

02L Tens el

carnet?

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 13

125555-1185671L

1. María Victoria Álvarez García, duplicat-traspàs per testament,nínxol especial núm. 26.009, 2n pis ag. 10a, Collserola, deRosario Calabia Bajo.

2. Ingrid Amill Domingo, duplicat-traspàs per testament, nínxolespecial núm. 26.406, 5è pis ag. 10a, Collserola, de M.Dolores Domingo Farré.

3. Federico Luis Armenter Arimany, duplicat-testament-designa,nínxol especial núm. 4.029, 2n pis ag. 2a, Collserola, deFederico Armenter Sansalvador.

4. Elena Arnau Mattes, duplicat-testament-designa, hipogeulocillo núm. 6, via St. Oleguer ag. 5a, Montjuïc, de Luis ArnauMattes.

5. Justa María Asensio Revuelta, duplicat-traspàs per testament,nínxol especial núm. 4.891, 1r pis ag. 3a, Collserola, de FélixRevuelta Cañibano.

6. José Luis Badrena Ocaña, duplicat-traspàs abintestat, nínxolnúm. 581, 6è pis illa St. Francesc Xavier, Sant Gervasi, deJoaquín Bardía Ocaña.

7. Ramon Barrera Martínez, traspàs provisional, nínxol especialnúm. 2.219, 2n pis ag. 1a, Collserola, de Paz Osorio Tercero.

8. Montserrat Bosch Fornós, duplicat-abintestat-designa, nínxolespecial núm. 21.592, 2n pis ag. 9a, Collserola, de JosefaBosch Fornós.

9. Maria Gràcia Bozzo Duran, traspàs provisional, nínxol núm.605, 5è pis dept. 1r, illa 3a interior, Poblenou, d’IsidroPareras Sendra.

10. Miriam Mónica Bueno Gallegos, duplicat-traspàs pertestament, columbari cinerari núm. 157, 1r pis ag. 1a,Collserola, de Mario-René Bueno Izurieta.

11. Antonia Cano García, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. A-544, 4t pis via St. Salvador ag. 14a, Montjuïc, deFrancisca García Llorente.

12. Elena Carbonell Font, traspàs provisional, nínxol núm. 2.091,1r pis dept. 3r cerca, Poblenou, de María Gil Maronda.

13. Juan Luis Cardona Casanovas, traspàs provisional, nínxolnúm. 140, 4t pis dept. 1r illa 4a exterior, Poblenou, deMontserrat Casanovas Baigol.

14. Rosa María Castillo Cascales, traspàs provisional, nínxolnúm. 1.673, 3r pis dept. 2n, sèrie 1a, Sant Andreu, deVicente Damián Castillo Cascales.

15. Pilar Coll Bergua, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. 2.106, 3r pis via St. Joaquim ag. 12a, Montjuïc, de PilarBergua Bitrià.

16. Isidro Cruet Castelló, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. 2.148, 3r pis via St. Antoni ag. 14a, Montjuïc,d’Anastasia Pardo Villegas.

17. Jordi Ensenyat Salada, duplicat-traspàs per testament,tomba menor núm. 22, via St. Jordi ag. 6a, Montjuïc, deJordi Enseñat Pagès.

18. María Inmaculada Erdociain Martínez, duplicat-traspàs perdesigna, nínxol núm. 158, 4t pis dept. 5è, Sant Andreu,d’Antonio Canals Rey.

19. María Dolores Escobar Banegas, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 2.224, 4t pis via St. Francesc ag. 9a,Montjuïc, d’Araceli García Pérez del Ingerto.

20. Anna Esteban Salas, traspàs provisional, nínxol núm. 92, 4tpis departament primer illa tercera interior centre Poble Noude Francisco Benavente Úbeda.

21. Anna Esteban Salas, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. 15, 3r pis via St. Carles ag. 2a, Montjuïc, de Berta LluchSagué.

22. Elvira Estévez Doménech, traspàs provisional, nínxol núm.10.375, 7è. pis dept. 3r, Sant Andreu, d’Antonio EstévezCase.

23. Juan Fornaguera Alseda, traspàs provisional, nínxolcolumbari A núm. 92, 2n pis via St. Jaume ag. 10a, Montjuïc,de Juan Fornaguera Tenat.

24. Javier Fradera Iniesta, traspàs provisional, nínxol columbariB núm. B-5, 4t pis via Mare Déu Mercè ag. 14a, Montjuïc, deMaría Vila Rius.

25. Manuel Galán Orell, duplicat-traspàs per testament, sarcòfag1 comp. núm. 103, 5è pis dept. 5è, Les Corts, de Pilar OrellVarela.

26. Sergio García Blázquez, traspàs provisional, nínxol núm.2.053, 2n pis dept. 5è, Les Corts, de M. Luisa Espert Abadía.

27. Maria Dolors Garriga Umbert, duplicat-traspàs abintestat,nínxol núm. 2.954, 3r pis dept. 2n, Sants, d’Albert FerrerNoes.

28. María Mercedes Gibert Saus, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 7.293, 4t pis via Sta. Eulàlia, ag. 3a,Montjuïc, de Magín Gibert Solé.

29. Jordi Giménez Moya, duplicat-traspàs per testament,hipogeu arquejat núm. 748, 2n pis Pl. de la Fe ag. 9a,Montjuïc, d’Isidora Giménez Teresa.

30. Víctor Gómez Salarich, traspàs provisional, nínxol hipogeunúm. 233, 3r pis via St. Oleguer ag. 4a, Montjuïc, deBernardo Selleras Vallis.

31. Delia Grapi Rovira, traspàs provisional, nínxol núm. 316, 5èpis dept. 1r sèrie 4a, Sant Andreu, de germanes Isabel,Antonia i Mercedes Leboso Falcón.

32. Francisco Javier Guillén Antón, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. B-139, 3r pis via Mare Déu Mercè ag. 14a,Montjuïc, de José Guillén Clivillé.

33. Emilio Ibáñez Cervera, traspàs provisional, nínxol columbarinúm. 961, 2n pis via St. Carles ag. 2a, Montjuïc, de RamonIbáñez Porta.

34. Tomas Isern Chueco, traspàs provisional, nínxol columbarinúm. 464, 1r pis via St. Oleguer ag. 5a, Montjuïc, de PedroIsern Cots.

35. María Rosa Joando Parcerisas, traspàs provisional, nínxolcolumbari E núm. 1.553, 5è pis via St. Francesc ag. 9a,Montjuïc, de Francisca Sirarols Casas.

36. María Jesús Lafaja Losilla, duplicat-traspàs per testament,nínxol columbari B núm. 5.547, 2n pis via St. Manuel ag.12a, Montjuïc, de Carmen Losilla Calzada.

37. Mercedes Lanza Jordà, duplicat-traspàs per testament,nínxol especial núm. 14.031, 1r pis ag. 8a, Collserola, deJuan Palou Sanfeliu.

38. Asunción Llaó Marfull, traspàs provisional-designa, nínxolnúm. 180, 3r pis Messeta superior, Sant Gervasi, de ManuelRoldán Marfull.

39. Juan López Buil, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. 294, 2n pis Pl. St. Joaquim ag. 12a, Montjuïc, de JuanaLópez Martínez.

40. Natividad Mahrenbach Leonhardt, traspàs provisional, tombamenor núm. 67, dept. 3r, Sant Andreu, d’Ernestina LlorachFonollosa.

41. Marcelo Juan Maldonado López, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 3.305, 2n pis Pl. Montserrat ag. 14a,Montjuïc, d’Asunción Gutiérrez Aguilera.

42. Victoria Mallor Vives, duplicat-traspàs per testament, nínxolcolumbari B núm. 185, 5è pis via St. Jordi ag. 7a, Montjuïc,de José Mallor Bernal.

43. María Magdalena Martínez Matas, traspàs provisional, nínxolnúm. 626, 2n pis dept. 1r illa 1a exterior, Poblenou, deNarciso Matas Martínez.

44. Mercedes Miralles Dueso, duplicat-traspàs per testament,nínxol columbari núm. 195, 3r pis via St. Francesc ag. 7a,Montjuïc, de Francisco Márquez Ferrer.

45. Sílvia Miserachs Cots, traspàs provisional, nínxol núm.1.551, 2n pis dept. 2n, Sants, de José Miserachs Salvat.

46. Carmen Mor Mamala, duplicat-traspàs per testament, nínxolnúm. 2.987, 4t pis dept. 2n sèrie 1a, Sant Andreu, d’Ana PratMamala.

47. Isabel Oliver Manen, duplicat-traspàs abintestat, nínxol núm.165, 1r pis dept. 1r sèrie 1a, Sant Andreu, de Juan OliverVidal.

48. Mateo José Palmer Paricio, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 1.701, 4t pis via St. Joaquim ag. 12a,Montjuïc, de Matías Palmer Dalmau.

49. Montserrat Parera Torns, traspàs provisional, nínxol núm.3.448, 4t pis dept. 1r, Sants, de Salvio Parera Muñoz.

50. Sergio Pérez Soriano, duplicat-traspàs per testament, nínxolcolumbari B núm. 9.918, 1r pis via Sta. Eulàlia ag. 3a,Montjuïc, de Ramón Pérez Tortosa.

51. María Luisa Pijuan Lopera, traspàs provisional, tomba menornúm. 14, dept. 3r, Sant Andreu, de Josefa Lopera Ruiz.

52. Montserrat Puig Sánchez, traspàs provisional, nínxol núm.3.253, 4t pis dept. 3r, cerca, Poblenou, de Pedro LópezVillalón.

53. Pilar Ribalta Bertran, traspàs provisional, nínxol columbari Bnúm. 10.345, 1r pis via St. Jaume ag. 9a, Montjuïc, deMagina Puig Vda. Ribalta.

54. José Manuel Romera Fernández, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 59, 3r pis Pl. St. Agustí ag. 11a, Montjuïc,de María Angulo Ruiz.

55. Lydia Rodríguez Cortés, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 2187, 6è pis via St. Joaquim ag. 12a,Montjuïc, d’Antonia Cortés Rodulfo.

56. José María Rodríguez Pérez, duplicat-traspàs abintestat,nínxol columbari B núm. 1.552, 3r pis Pl. St. Joaquim ag.12a, Montjuïc, de Leonardo Rodríguez Gómez.

57. Antonia Roqueta Gassó, traspàs provisional, nínxol núm.9.544, 3r pis dept. 3r, Sant Andreu, de Ramón GassóRoqueta.

58. Manuel Sánchez Cifuentes, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 1.789, 2n pis via St. Manuel ag. 12a,Montjuïc, de Juan J. Cifuentes Cifuentes.

59. Albert Sánchez Valldosera, duplicat-traspàs abintestat, nínxolcolumbari B núm. 3.448, 3r pis via St. Jordi ag. 7a, Montjuïc,de Carmen Valldosera Batista.

60. Juan Sánchez Reverte, traspàs provisional, nínxol núm.3.492, 5è pis dept. 1r, Sants, de José Diví Güell.

61. María Reyes Santomà Juncadella, duplicat-traspàs pertestament, nínxol núm. 77, 4t pis dept. 1r illa Llevant, Sarrià,de Luis Santomà Casamor.

62. Maria Magdalena Sendra Calpe, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 5.472, 1r pis via St. Jordi ag. 7a, Montjuïc,de Francisco Romeu Gibert.

63. María Carmen Senserrich Miquel, duplicat-traspàs pertestament, nínxol columbari B núm. 311, 4t pis via St.Ramon ag. 14a, Montjuïc, de Ramon Senserrich Alsina.

64. Montserrat Sopeña Vallejo, traspàs provisional, nínxolespecial núm. 45.622, 3r pis ag. 13a, Collserola, de FelisaVallejo Alonso.

65. Gema Tapia Dueso, duplicat-traspàs per testament, nínxolnúm. 393, 1r pis dept. 5è, Les Corts, de Concepción TapiaCasbas.

66. Manuel Tell Sauret, duplicat-traspàs abintestat, nínxolcolumbari B núm. 1.606, 3r pis via St. Jordi ag. 6a, Montjuïc,de Manuel Tell Català.

67. María Teresa Torres Puertas, duplicat-traspàs per testament,nínxol columbari B núm. 9.541, 1r pis via Stma. Trinitat ag.11a, Montjuïc, de Buenaventura Torres Muntán.

68. Gladys Elisa Torres Cerdà, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 4.258, 5è pis via St. Jacint ag. 12a,Montjuïc, d’Antonio Osuna Giménez.

69. María Teresa Vallès Pagès, traspàs provisional, nínxolcolumbari B núm. 10.699, 6è pis via St. Jaume ag. 9a,Montjuïc, d’Isidro Pagès Mata.

70. Vicente Verdera Sala, traspàs provisional, nínxol núm. 49, 3rpis illa Sta. Tecla, Sant Gervasi, de Manuel Viltró Ganfaus iels seus nebots Rosari, Ramon i Consol Ferrer Viltró i la Sra.Enriqueta Sagarra Viltró.

71. José Ramón Vidal Bonamusa, duplicat-traspàs pertestament, tomba menor núm. 102, dept. 1r, Sants, deSalvador Vidal Reboll.

72. Elisenda Vidal Molina, traspàs provisional, nínxol columbariB núm. 2.393, 5è pis via Stma. Trinitat ag. 12a, Montjuïc, deM. Carmen Gutiérrez Puerto.

Barcelona, 23 de març de 2018LA DIRECTORA DE SERVEIS JURÍDICSSra. Berta Rodríguez i CallaoVist i plauEL DIRECTOR GENERAL Sr. Jordi Valmaña i Corbella

ANUNCICementiris de Barcelona S.A. convoca les persones que es considerin amb algun dret sobre les sepultures referides a continuació (exceptuant la persona que sol·licita la transmissió) perquè en el termini dels 15 dies hàbils següents a la publicació d’aquestanunci compareguin exclusivament amb cita prèvia a l’Àrea de Serveis Jurídics del Cementiri de les Corts, ubicada a l’avinguda Joan XXIII, 3-15 de Barcelona. En cas de no fer-ho prosseguirà la tramitació de l’expedient, sense ulterior citació ni cap altraaudiència, i els títols que a l’efecte s’expedeixin ho seran sense perjudici de tercer amb millor dret. La cita prèvia es pot sol·licitar per internet a www.cbsa.cat, per telèfon al 934 841 999, a través del SIC (sistema d’informació de cementiris) ubicat a lesentrades dels cementiris de les Corts, Poblenou, Montjuïc, Sant Andreu, Sants, Sarrià i Sant Gervasi.

Esquerra vol consolidar elgir marcat per la direccióper reagrupar-se i ampliarla base, i convidarà el sobi-ranisme a unir-se al seunou full de ruta. L’adjunt ala presidència del partit, ilíder de facto Pere Arago-nès, va instar ahir l’inde-pendentisme a “plantejar-se un nou pas endavant es-tratègic”, amb la posadaen marxa d’una “estratè-gia compartida” que passide totes totes per “l’acu-mulació de forces”. Arago-nès avalava també així,

aprofitant la clausura de laseva conferència nacionala Vilafranca, la ponènciaaprovada aquest cap desetmana per les joventuts,les històriques JERC, quedes d’ahir, per cert, can-vien la imatge corporativa

i passen a anomenar-se Jo-vent Republicà. El líder defacto ja anunciava queaquesta no és res més quel’avantsala de la conferèn-cia nacional que ERC faràa final de juny, en què di-buixarà la nova estratègia,ja esbossada en els últimsmesos pels dirigents peròencara no oficialitzada nidebatuda en profunditat,que passarà per “sumarcada vegada més gent”, in-ternacionalitzar el conflic-te, ocupar tots els espaisdes d’on es pugui tirar en-davant el projecte (del go-vern als ajuntaments, pas-sant per sindicats, enti-

tats o moviments estu-diantils) i fer de la Repúbli-ca, en definitiva, la “causadels drets civils i polítics”.

Aragonès recalcava quela negativa alemanya a ex-tradir Puigdemont per re-bel·lió ha fet que la justíciaespanyola s’hagi mirat almirall. “I no s’ha agradatgens”, creu. Per això, comva fer el president desprésdel seu alliberament, apro-fitava ahir per demanar al’Estat que s’assegui a par-lar, “no d’autonomia, sinó

de sobirania”, aclaria. “Elstornem a dir que treguin lapolítica del Suprem i la po-sin en una taula de nego-ciació”, subratllava.

Aval de les basesEl portaveu nacional de lesjoventuts, Pau Morales, nosols hi donava suport, sinóque presumia que són pio-ners “a rellançar l’estratè-gia republicana” amb la po-nència aprovada, i cridavaa organitzar-se a partird’ara per desplegar-la, tot

“interpel·lant tothom”.La cita culminava de fet

una setmana en què ERCha celebrat una quinzenad’assemblees territorialsper analitzar la situaciópolítica amb la militància,explicar els canvis a l’ex-ecutiva arran de la presódel president, Oriol Jun-queras, i l’exili de la secre-tària general, Marta Rovi-ra, i apuntar la nova estra-tègia, que segons fonts dela direcció s’ha rebut ambtotal suport de les bases. ■

a Aragonès avala el nou full de ruta de les joventuts basata “acumular forces” a Insta el govern espanyol a negociar

Òscar PalauVILAFRANCA DEL PENEDÈS

ERC posa les basesd’una “estratègiacompartida” nova

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Ara caldrà que eltreball del movimentrepublicà sigui mésampli i transversalque mai”Pere AragonèsADJUNT A LA PRESIDÈNCIA D’ERC

Aragonès, en la cloenda, ahir, de la conferència nacional de les joventuts a Vilafranca ■ B.V./ACN

L’executiu comu-nitari de Jean-Claude Junckeresquiva els ciuta-dans de Catalunyaen la iniciativaDiàleg amb la ciu-tadania, que pre-tén millorar la co-municació entre

aquesta institució de la Unió Euro-pea i la societat. L’estratègia inten-ta des del 2012 acostar la direcciópolítica europea a la gent del carreramb debats directes entre ciuta-dans i comissaris –el més similara un ministre a escala europea– oalts funcionaris de la Comissió Eu-ropea (CE). Ara bé, amb l’arribadade Juncker a l’executiu comunitari,cap comissari ha participat en capd’aquests diàlegs a Catalunya.

Des de principis del 2015, s’hanfet onze debats amb eurocomissa-ris a les principals ciutats de l’Estatespanyol. Entre les quals, Madrid,Bilbao, València, Sevilla, Màlaga,Santiago de Compostel·la i Toledo.Malgrat que Barcelona és la segonaciutat més gran que hi ha a l’Estat,en aquests últims tres anys capmembre de l’executiu comunitariha fet un debat directe amb els ciu-tadans catalans. Per contra, a Ma-drid se n’han arribat a fer tres, undels quals amb el vicepresident i co-missari de Drets Humans, FransTimmermans. Aquí no està previstque se’n faci cap de moment.

En el marc d’aquesta iniciativa,també es fan trobades amb altrescàrrecs europeus de Brussel·les,però de menys categoria. En total,a l’Estat espanyol se n’han fet sissota el mandat conservador deJuncker, i l’únic a la Ciutat Comtalva ser amb el català Xavier Prats

Monné, director general de Sani-tat a la CE.

Aquesta iniciativa s’organitzaentre els gabinets dels comissaris,les representacions de la CE alsestats membres i un equip coordi-nador. Quan un comissari viatjaa una ciutat, “a vegades s’intentamuntar” un debat amb ciutadans,però “la decisió última és dels gabi-nets”, asseguren fonts comunità-ries. Des del 2015, hi ha hagut 23visites i en cap de les quals s’ha fetun acte d’aquesta mena a Barcelo-na. L’equip coordinador diu que noés que els comissaris s’hi hagin ne-gat, sinó que “la seva agenda” no hopermetia i per això ells no ho vanproposar. Tanmateix, els políticstenen iniciativa per fer un debat.

A falta d’alts càrrecs de Brussel-les, el mateix representant de laCE a Barcelona, Ferran Tarrade-llas, ha assumit gairebé tot sol eldiàleg. En els últims anys, ha orga-nitzat prop de 50 minidebats localsamb ciutadans d’arreu de Catalu-nya. Segons ha pogut saber El PuntAvui, la representació a Barcelonaestà preparant una nova ronda ensis municipis catalans i els lídersdels estats membres es van com-prometre al febrer a organitzarmés actes d’aquest tipus. “Ben se-gur que això inclourà Catalunya”,

afirmen fonts comunitàries.Amb tot, l’accessibilitat dels ciu-

tadans catalans als eurocomissarisen aquests debats depèn de si mar-quen Barcelona en la seva agenda.Des del 2014, de mitjana hi passena l’any uns sis membres, i una partimportant de les seves visites estanrelacionades amb el Mobile WorldCongress (MWC) –normalmenthi envien dos comissaris– i amb

la Unió pel Mediterrani (UpM), queté la seu a Pedralbes. Després del’1-O, només hi han passat els dosque van anar al congrés de telefo-nia i el comissari espanyol MiguelArias Cañete. El seu contacte ambla premsa va ser limitat i no va fercap comentari sobre el procés.

Presència discretaLa presència de la CE a Catalunyaha esdevingut cada cop més discre-ta des de la formació d’un executiucontrolat majoritàriament pel Par-tit Popular Europeu. El 2014, quanel president era el socialista Durão

Barroso, van visitar Barcelona dosvicepresidents de la CE i figures des-tacades de l’executiu com ara Ceci-lia Malmström en actes no relacio-nats amb el MWC. De fet, aquell ma-teix any va ser quan es va fer l’únicdiàleg ciutadà a Barcelona, amb lacomissària Viviane Reding. Per con-tra, el 2017, si s’exclouen els actesdel MWC i la UpM, només Cañete ila comissària de Transports, dos po-lítics de poca rellevància i visibilitat,van trepitjar el territori català.

L’absència més destacada des del’1-O va ser a les portes de la cam-panya. El 4 de desembre, el comis-sari Carlos Moedas va presentar aMadrid un projecte europeu ambseu a Barcelona. La capital de l’Es-tat espanyol sense costa va ser l’es-cenari per donar el tret de sortidaa una iniciativa de cooperació en in-vestigació amb dinou països de l’arcmediterrani liderada des de la Ciu-tat Comtal. El seu director, OctaviQuintana-Trias, nega que la qüestiócatalana influís en la tria: “Estavaorganitzat amb mesos d’antelació.”Adduïa que a Barcelona no hi havia“infraestructura” disponible, men-tre que a Madrid disposaven de laseu del Ministeri d’Economia, quepaga l’oficina del projecte a Barcelo-na perquè hi ha la UpM, instal·ladaal flamant Palau de Pedralbes. ■

Esquivant els catalansABSÈNCIA · Dels onze debats amb comissaris organitzats per la CE des del 2015 a l’Estat espanyol, cap ha estat en una ciutatcatalana REALITAT · Poblacions més petites que Barcelona com ara Toledo i Màlaga han donat cabuda a aquests esdeveniments

L’executiu deJean-ClaudeJuncker ha preferitdriblar els catalansen la seva iniciativad’acostamentals ciutadanseuropeus ■ JON

THYS / AFP

NatàliaSegura

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Brussel·les

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El 4 de desembre vanpresentar a Madrid unprojecte europeu amb seua la ciutat de Barcelona

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 201814 | Nacional |

1760

07-1

1839

56L

LRP.cat

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 15

EDICTEEl Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària celebrada en data 22 de març de 2018, va aprovar el conveni urbanístic amb la mercantil Coge, SL, amb el se-güent contingut:«REUNITS D’una banda el Sr. Xavier Amor i Martín, alcalde president de l’Ajuntament de Pineda de Mar, actuant en atribució de les funcions que li són pròpies de con-formitat amb l’art. 53 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; l’assisteix elSr. Emili Tapias i Sola, secretari general de la corporació, que dona fe de l’acte.I d’altra banda la Sra. Angèlica Ribas Donato, proveïda de DNI número 40.305.357L, amb domicili a Plaça de la Independència, n. 10, de Girona (17001), ac-tuant en nom i representació de la societat COGE, SL, proveïda de NIF número A17233461, amb domicili a Girona (17001), Plaça de la Independència, n.10, planta 3a.Ambdues parts manifesten que tenen capacitat legal i d’obrar suficient per al present atorgament, i de les seves més lliures i espontànies voluntatsMANIFESTEN I. La societat COGE manifesta que és propietària de les finques amb la següent descripció:IDUFIR 08098000060867FINCA DE PINEDA DE MAR N.º: 6799DATOS DE LA FINCATIPO FINCA: CasaURBANA. CASA compuesta de planta baja solamente y un pequeño patio detrás, señalada con el número cinco de la calle Once de Septiembre, antes delGeneral Mola, sita en el término de Pineda de Mar, que ocupa una superficie de ciento un metros, cincuenta y dos decímetros y sesenta y seis centímetroscuadrados, de los que corresponden a la casa cincuenta metros cuadrados y el resto es patio. LINDA: por su frente, Este, con dicha calle Once de Septiem-bre; por la derecha entrando, Norte, con finca adjudicada a Leocadia y Fe Casellas Montané; por la izquierda, Sur, con finca de los sucesores de Emilio Es-gleas y Magina Matamala; y por la espalda, Este, con finca de María Casellas Montané.REFERENCIA CATASTRAL: 2674403DG7027S0001ABTITULARIDADCOGE SL, con C.I.F. número A17233461, con domicilio en Girona, plaza De la Independencia número 10, planta 3, es titular del dominio de esta finca por tí-tulo de Compraventa, según la inscripción 9ª de fecha 2 de octubre de 2006, al folio 127, del Libro 258 del término municipal de Pineda de Mar, Tomo 1.368del Archivo, y en virtud de escritura pública otorgado/ a en Tordera, ante Don Jesús Gómez Taboada con número de protocolo 425, el 21 de febrero de 2006.CARGAS- AFECCIÓN: PRESENTADA A SUCESIONES.IDUFIR 08098000142600FINCA DE PINEDA DE MAR N.º: 15793DATOS DE LA FINCATIPO FINCA: CasaURBANA.- CASA y jardín sita en término de Pineda de Mar, en la calle de la Estación, sin número; que tiene una superficie de doscientos treinta y ocho me-tros sesenta y ocho decímetros cuadrados, de los que la casa ocupa una planta de ciento veinte metros cuadrados y linda todo en junto, al frente, Este, conla calle de su situación; derecha entrando, Norte, con finca de que se segregó; fondo, Oeste, con finca de Teresa Plá; izquierda, Sur, con línea de ferrocarril.Es de advertir que de esta finca se ha segregado una porción de terreno quedando un RESTO en Ia total finca de ciento veinte metros sesenta y ocho centé-simas por ciento, del cual no consta especial descripción en Registro.REFERENCIA CATASTRAL: 2674404DG7027S0004MMTITULARIDADCOGE SL, con C.I.F. número Al7233461, con domicilio en Girona, plaza De la Independencia número 10, planta 3, es titular del dominio de esta finca por títu-lo de Aumento Capital Social, según la inscripción 3ª de fecha 20 de febrero de 2007, al folio 62, del Libro 233 del término municipal de Pineda de Mar, Tomo1.310 del Archivo, y en virtud de escritura pública otorgada en Girona, ante Don Ramon Coll Figa con número de protocolo 5250, el 21 de diciembre de 2006.CARGASAFECCIÓN: AUTOLIQUIDADA DE TRANSMISIONES.II. Les finques estan situades a la cantonada formada pels carrers Onze de Setembre, Passeig Marítim i Rierany dels Frares, on tenen respectivament els nú-meros 1-3 i 5. Ambdues finques compten amb la condició de sòl urbà, la classificació de subzona d’estructura tradicional mixta (clau 12) del PGOU de Pinedade Mar de 1992.Actualment la finca es troba parcialment afectada per l’alineació del Passeig Marítim i per dos xamfrans de superfície 20,60 m2, cantonada Rierany dels Fra-res, i 29,41 m2 a la cantonada Onze de Setembre.III. Actualment en la parcel·la sud hi ha una construcció que data de 1960, de planta baixa i tres plantes pis, i un sostre de 684 m2; a la parcel·la nord hi hauna edificació de 1975, de 94 m2; del que en resulta una superfície de parcel·la total de 352,86 m2 de sòl, amb una superfície construïda de 778 m2 de sostre.Amb els actuals paràmetres urbanístics la finca compta amb una edificabilitat de 499,71 m2 de sostre potencial.Les construccions descrites estan parcialment afectades per l’alineació del Passeig Marítim, motiu pel qual cal considerar les mateixes com a fora d’ordena-ció, de conformitat amb l’art. 108 del Decret legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.IV. El conjunt que formen les finques descrites està situat en un espai que no pot ni podrà tenir trànsit rodat, atès que el front del Passeig Marítim finalitza alRierany dels Frares, en conseqüència fa que resultin innecessaris els xamfrans previstos al PGOU, que queden sense utilitat, motiu pel qual resulta coherentamb el planejament i s’ajusta a l’interès públic la supressió d’ambdós xamfrans, procedint-se en unitat d’acte a la cessió del sòl afectat per a l’alineació delPasseig Marítim, resultant del planejament modificat. Així mateix, mitjançant el present conveni, la mercantil COGE es compromet a procedir a l’enderroc deles construccions existents en la finca, que estan en situació de fora d’ordenació, i la urbanització efectiva del vial que dóna front al conjunt d’ambdues fin-ques, per tal que compti amb la condició de solar.De l’anterior en resulta:

a. Sòl objecte de cessió: 123 m2

b. Sòl privat: 216,6 m2

c. Sòl a urbanitzar: 306 m2

d. Sostre potencial del nou planejament: 649,8 m2

La supressió dels xamfrans, mitjançant la modificació puntual del PGOU, comporta que el conjunt resultant d’ambdues finques incrementi la seva edificabilitatpotencial en un total de 150 m2.

V. L’art. 94 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, disposa: La modificació de qualse-vol dels elements d’una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació, amb les excepcions que s’esta-bleixin per reglament i les particularitats següents: Les modificacions d’instruments de planejament urbanístic que comportin un increment del sostre edifica-ble, de la densitat de l’ús residencial o de la intensitat dels usos, o la transformació dels usos ja establerts, resten subjectes a les particularitats que establei-xen els articles 99 i 100.L’art. 100 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, disposa que quan la modificació delplanejament té per objecte una actuació aïllada de dotació s’han d’incrementar les reserves per a zones verdes, espais lliures i equipaments, si la modificaciócomporta únicament un increment de sostre edificable o de la densitat, s’ha de preveure una reserva mínima per a zones verdes i espais lliures públics de 20m2 per cada 100 m2 de sostre residencial incrementat. En el cas que les reserves exigides d’acord amb les lletres a i b no es puguin emplaçar en el mateixàmbit, per raons d’impossibilitat material, es poden substituir per l’equivalent del seu valor econòmic, que l’ajuntament competent ha de destinar a nodrir unfons constituït per adquirir espais lliures o equipaments de nova creació en el municipi.La MPGOU continguda en el present conveni comporta un increment de sostre edificable destinat a habitatge de 150 m2, el que comporta una cessió de sòldestinat a zona verda de 30 m2. Atès que l’ordenació proposada no permet la cessió en sòl, el present conveni procedeix a monetaritzar la cessió, conformeal que disposa l’art. 100.4.c del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.VI. Per tal de procedir a la urbanització de la part de Passeig Marítim sobre el que afronta la finca, la mercantil COGE conjuntament amb el projecte d’obreshaurà de presentar la separata d’urbanització per procedir a la urbanització i edificació simultània.VII. El present conveni té caràcter de conveni urbanístic, i està sotmès al principi de publicitat, d’acord amb allò que disposa l’art. 8.3 i les condicions establer-tes a l’art. 104 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.En vista de l’anterior, ambdues parts, de les seves més lliures i espontànies voluntats,ATORGEN, PACTEN I CONVENEN PRIMER. L’Ajuntament de Pineda de Mar, mitjançant el present document, que té caràcter de conveni urbanístic, es compromet a tramitar la modificació pun-tual del Pla General d’Ordenació Urbana de Pineda de Mar, en el conjunt que conformen les finques descrites al punt I del present conveni, procedint a la su-pressió dels dos xamfrans que donen front al Passeig Marítim (de superfície 20,60 m2, cantonada Rierany dels Frares, i 29,41 m2 a la cantonada Onze de Se-tembre), sense alterar la qualificació ni la classificació urbanística de les finques.S’adjunta proposta d’ordenació com a ANNEX I al present conveni, que s’hi incorpora com a part indissoluble.SEGON. La societat COGE, SL cedeix en aquest acte a l’Ajuntament de Pineda de Mar, que accepta, un total de 123 m2 de sòl, que es grafia en el plànolque s’incorpora com a ANNEX II al present conveni.TERCER. La societat COGE, SL es compromet en aquest acte a enderrocar, al seu càrrec, les construccions existents sobre la finca, prèvia obtenció de lapreceptiva llicència d’enderroc, en el termini màxim de 6 mesos comptat des de la data de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la mo-dificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana pactada en el punt primer del present conveni.QUART. La societat COGE, SL es compromet en aquest acte a urbanitzar l’espai definit en el plànol que s’incorpora a aquest conveni com a ANNEX III, enles condicions que s’estableixin en la separata d’obres d’urbanització que es presentarà conjuntament amb el projecte d’obres majors que es presenti davantl’Ajuntament per tal d’obtenir la preceptiva llicència d’obres majors.Les obres d’urbanització es podran realitzar de forma simultània amb les obres d’edificació de la nova construcció projectada, en els termes normativamentestablerts.COGE, SL es compromet a presentar davant l’Ajuntament de Pineda de Mar el projecte d’obres majors, i la documentació complementària que sigui precepti-va, que contingui la separata per a l’execució de les obres d’urbanització, en el termini màxim de 9 mesos comptat des de la publicació al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana pactada en el punt primer del present conveni.CINQUÈ. Ambdues parts es comprometen que, en el termini màxim de 2 mesos comptat des de la data de publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Ca-talunya, la cessió efectuada en el punt primer s’haurà d’elevar a escriptura pública, per tal de permetre la seva inscripció al Registre de la Propietat de Pinedade Mar.Així mateix, en el moment d’elevar la cessió a escriptura pública la societat COGE, SL abonarà a l’Ajuntament de Pineda de Mar la quantitat de 340,77 €/m2

en concepte de cessió monetaritzada de 30 m2 de zona verda, que l’Ajuntament destinarà al fons constituït per adquirir espais lliures o equipaments de novacreació en el municipi, conforme al que disposa l’art. 100.4.c) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanismede Catalunya.SISÈ. Condició resolutòria. El present conveni quedarà sense cap efecte en els supòsits següents: a) Que per part del Plenari de l’Ajuntament de Pineda deMar es denegui l’aprovació inicial o provisional de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana pactada en el punt primer; b) Que per part de laComissió Territorial d’Urbanisme, o l’òrgan competent que correspongui, es denegui l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General d’Ordena-ció Urbana pactada en el punt primer.SETÈ. En el supòsit que de la tramitació de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana pactada en el punt primer en resultin ajustos de su-perfícies que no alterin la finalitat del present conveni, ambdues parts consideraran que es pot conservar la vigència del pacte, sempre que aquestes no ex-cedeixin, en més o en menys, del 5%.VUITÈ. El present conveni té caràcter de conveni urbanístic, per la qual cosa caldrà que es sotmeti a informació pública conjuntament amb el document quecontingui la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana pactada en el punt primer; pactant ambdues parts de forma expressa que s’haurà de re-gir pel principi de publicitat, tal com s’estableix en l’art. 104.3 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanismede Catalunya.El present conveni urbanístic obliga exclusivament les parts que l’han signat, i en cap cas no condiciona les competències públiques en matèria de planeja-ment urbanístic, les quals no poden ésser objecte de transacció, i no comporta per a les persones propietàries obligacions o càrregues addicionals o méscostoses que les establertes per la legislació aplicable.NOVÈ. El present conveni urbanístic té caràcter administratiu, estant subjecte a la jurisdicció contenciosa administrativa.I en prova de conformitat, signen el present en el lloc i data que s’esmenta a l’encapçalament.»Pineda de Mar, 4 d’abril de 2018Xavier Amor i MartínL’alcalde president

1188

42-1

1855

56T

Ajuntament dePineda de Mar

Enric Vidal Famadas, co-ordinador d’acció políticad’ERC a Badalona i disse-nyador gràfic. L’acusaciópopular exercida pel des-patx Duran & Duran (del’antic director general del’ONCE) ha demanat aljutge de Barcelona que in-vestiga l’1-O que el citi adeclarar com a investigat,ja que podria ser l’“EnricVidal” que dos empresarisimputats van citar (senseidentificar-lo), com la per-sona que els va fer l’encàr-rec “en nom de la Genera-litat” per imprimir mate-rial i publicitat per al refe-rèndum i que no han co-brat, segons van declararal titular del jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona, elmarç passat. Per ara, elmagistrat José AntonioRamírez ha reclamat alsempresaris Ricard Martí iSergi Aymerich que apor-tin els correus electrònicsque asseguren que guar-den amb Enric Vidal perverificar-ne la identitat,com va demanar l’acusa-ció de Vox.

D’altra banda, el magis-trat ha denegat l’arxiva-ment de la causa contra eljutge Santiago Vidal, comva demanar la seva advo-

cada, Olga Tubau, que vaafirmar, que des del febrerdel 2017, que es va obrir lainvestigació per les sevesmanifestacions sobre queel govern tenia dades fis-cals dels catalans i que esdestinarien fons a l’1-O,“en la seva conducta no sen’ha demostrat cap cons-titutiva de delicte”.

La fiscal va prendre po-sició en contra del sobre-seïment lliure de la causacontra Vidal per “prema-tura”, tot detallant que fal-ta informació sobre mate-rial comissat a l’Idescat,com ara la transferènciade dades per elaborar elcens. En la resolució, elmagistrat també asseguraque denega l’arxivamentperquè falta practicar dili-gències. Hi afegeix que lesmanifestacions de Vidal,que va aclarir que eren po-lítiques i no reals, es podenincardinar en la llibertatd’expressió, tot i que pre-

cisa que no estan protegi-des per la inviolabilitat, jaque tot i que llavors era se-nador d’ERC, no va ex-pressar-les en seu parla-mentària. A més, hi deta-lla que cal “analitzar la in-tervenció” de Vidal amb al-tres juristes en prepararnormes clau, com decrets illeis per a la convocatòriadel referèndum d’autode-terminació de Catalunya.

Elena, testimoniEl jutge Ramírez, que araté dedicació exclusiva perinvestigar els preparatiusde l’1-O i que acumula unatrentena d’imputats, haprogramat noves declara-cions. Dimecres ha citatcom a testimonis cinc par-ticipants en l’elaboraciódel web de l’1-O. El 20d’abril hi ha més testimo-nis, com Joan Ignasi Ele-na, coordinador del PacteNacional pel Referèndum.El 25 d’abril ha citat l’exdi-rector general d’UnipostPablo Raventós, com a in-vestigat. La Guàrdia Civilva comissar 50.000 targe-tes censals per a l’1-O enuna nau d’Unipost a Ter-rassa, amb un cost de979.661 euros. I asseguraque la Generalitat n’hau-ria amagat el pagament encinc transferències des dedistints departaments. ■

a Apunten que Enric Vidal Famadas hauria encarregat materialde la Generalitat a Deneguen l’arxivament al jutge Vidal

Investiguen uncoordinador d’ERCa Badalona per l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA

El jutge Santiago Vidal, en anar a declarar al jutjat de Barcelona, al febrer ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

25.04.18Citats com a investigatsl’exdirector general d’Unipost,Pablo Raventós, i el capd’operacions, al jutjat.

EL PUNT AVUIDILLUNS, 9 D’ABRIL DEL 201828 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. Amb Lídia Heredia. S’entrevista Joan

Herrera, que fa quatre anys va formar part, amb Jordi Turull i Marta Rovira, de la delegació del Parlament que va reclamar al Congrés la cessió de competències per a una consulta sobre el futur polític de Catalunya. També s’entrevista Clara Ponsatí, consellera cessada pel 155, que afronta la setmana que ve un judici per la seva extradició des d’Escòcia .

11.00 Notícies 3/24. 13.55 Telenotícies comarques. Amb Núria Solé. 14.30 Telenotícies migdia. Amb Carles Prats i Raquel Sans. 15.40 Cuines . Pizza siciliana . 15.55 Com si fos ahir. En Jordi descobreix que l’Eloi viu al

terreny: El Jordi descobreix que l’Eloi viu al terreny i que la Sílvia ho sabia. Està rabiós i fa por. Per la seva banda, l’Andreu no vol perdre l’amistat de l’Eva, però ella està massa dolguda per perdonar-lo ara. La Júlia no sap com gestionar la pena de la seva mare.

16.40 Tot es mou. Amb Helena Garcia Melero, Francesc

Sòria i Lluís Marquina. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. Amb Toni Cruanyes. 22.00 Benvinguts a la família. El funeral: Només falta celebrar la

cerimònia i la lectura del testament per acabar amb tot aquest malson. Però no és tan fàcil com sembla. L’arribada del Marc, disposat a supervisar fins a l’últim detall, posa en risc tot el que la família ha aconseguit fins ara.

23.00 Al cotxe. En aquesta ocasió, comparteixen

trajecte amb el presentador del programa, Eloi Vila, els membres del grup de música Els Catarres, l’extennista Àlex Corretja i l’actriu Marta Marco.

00.00 Més 324 . Amb Xavier Grasset. 01.40 Gran reserva.

SUPER 3 / 33 08.10 Els germans Kratt. 08.35 Pirata i Capitano. 09.00 Pat, el carter: Servei

d’entregues especial . 09.45 Raa Raa, el lleó escandalós . 10.25 El xai Shaun . 11.13 Geronimo Stilton . 12.01 Espies de veritat . 12.46 Les aventures del Gat amb

Botes . L’home de l’espasa . 13.15 El detectiu Conan . 14.05 Shin Chan. 14.55 Bola de drac Z . 15.45 Vicky, el víking . 16.22 Yakari . 16.59 El petit drac Coco . 17.22 Pirata i Capitano . 17.45 La caleta de la Lily . 18.05 El Mic i els seus amics. 18.30 Dinotrux . El sot . 18.53 El drac Digby. 19.08 Salve, rei Julien! 19.30 Info K. 19.44 Kody Kapow . 20.21 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . Climatika . 20.47 El detectiu Conan. 21.20 Com si fos ahir. 22.00 Tot el temps del món . Llucia

Ramis. 22.35 La gent normal . Caure en

l’alcoholisme. 23.20 A taula . 00.15 Cinema a mitjanit. La lapidació

de Sant Esteve . L’Étienne és un ancià malalt que viu envoltat de tota mena d’objectes que ha acumulat al llarg del temps. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 L’entrevista. Amb Mònica Hernández.

Conversa amb Montserrat Bassa, germana deDolors Bassa; Betona Comín, secretària del’Associació Catalana pels Drets Civils igermana de Toni Comín, i Meritxell Lluís,presidenta de l’Associació Catalana pels DretsCivils i dona de Josep Rull.

10.00 Ben trobats. Magazín presentat per ClaraTena. Convidat: Manuel Corachán, metge iescriptor. Tertúlia amb Toni Piqué, periodista;Iu Forn, periodista, i Joan Serra, periodista.

12.00 Notícies locals. 13.00 En joc. Reemissió. 14.30 Notícies locals. 15.30 Territori contemporani. Reemissió. 16.00 Notícies locals. 17.00 L’hora d’anglès (English Hour). ◗ Going Native. Neil Stokes entrevista Manel

Gorina, cirurgià cranial i maxil·lofacial al’hospital universitari de Girona Dr. JosepTrueta.

18.00 Notícies locals. 19.00 L’illa de Robinson. Programa d’anàlisi de

l’actualitat conduït per Igor Llongueres. ◗ Tertúlia. Amb Carles Ribera, Xavier Torrens,

Magda Gregori, Afra Blanco i Xevi Sala. ◗ L’entrevista. Àlex Barceló, regidor de

Dinamització Econòmica de Salt, parla de la segonaedició de la fira Food Truck Market & Co. de Salt.

20.30 Notícies locals. 21.30 L’illa de Robinson. Reemissió. 23.00 Notícies locals.

Carles Ribera, Xavier Torrens, Magda Gregori, AfraBlanco i Xevi Sala són els convidats d’aquesta tardaal debat del programa informatiu d’El Punt Avui TV.

El seguiment de l’actualitatpolítica, a ‘L’illa’

19.00 L’ILLA DE ROBINSON

La televisió

Entrevista a Jaume Castro

17.30 RELIGIONS

L’any 1968 a Roma es va fundar la Comunitat deSant’Egidio, que durant 50 anys s’ha estès arreu delmón i ha fet de mediadora en desenes de conflictesinternacionals. Avui, Mireia Rourera entrevista JaumeCastro, responsable d’aquesta comunitat a Barcelona.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

NO M’OBLIDEUMAI

Llàtzer Garcia

Sala La Planeta de Girona,divendres 27 d’abril, a les 9

del vespre, i dissabte 28 idiumenge 29 d’abril,

a les 6 de la tarda

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dimecres 25 d’abril. Molta sort!

801175-1183730L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

CUCULANDSOUVENIR

Roberto Olivan

Teatre Municipal de Girona,

divendres 27 d’abril, a 2/4 de 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 18 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

CONCERT D.O.

X Cicle Musicasino

Sala Gran del Casino deCaldes de Montbui,divendres 27 d’abril,

a 2/4 de 10 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 12 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

CAVALLERIARUSTICANA

Òpera de Pietro Mascagni iPagliacci de Ruggero

Leoncavallo

Teatre La Faràndula deSabadell,

dimecres 25 i divendres 27 d’abril,

a les 8 del vespre

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al diumenge 22 d’abril. Molta sort!

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU PAU CASALS

Av. de Palfuriana, 67del Vendrell

Preu de l’entrada: 6 €

2x1 TOT L’ANY

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LAMOTO DE BASSELLA

Ctra. C-14, km 134(entre Ponts i Oliana)

Preu de l’entrada: 9 €

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros