Paisatges que enamoren - mutuam.cat · sembre es va celebrar el ja tradi-cional Dinar de Nadal del...
36
Transcript of Paisatges que enamoren - mutuam.cat · sembre es va celebrar el ja tradi-cional Dinar de Nadal del...
3SERVEI GENT GRAN
EDITORIAL
Paisatges que enamorenLa bellesa és un d’aquests conceptes que, de vegades, es concreta en formes genials però que a l’hora d’intentar-ne una defi nició, sol decebre per la seva difi cultat.
La bellesa apareix tant en obres d’art i creacions artístiques de factura humana de tota índole, com en la mateixa naturalesa: fl ora, fauna i paisatge. La bellesa, tanmateix, demana la complicitat d’algú que l’admiri i que li atorgui aquesta dimensió signifi cada i transcendent. I aquí és on la cultura juga un paper fonamental.
Una composició musical, un quadre, una escultura, una catedral, un poema, però també una muntanya nevada, el coster embravit, el pas dels núvols, una posta de sol... troben en nosaltres, si ens hem educat en la sensibilitat, els admiradors que necessiten. I una de les belleses més obertes a l’admiració de tothom és la paisatgística.
Des d’aquest punt de vista, viure al nostre país és una sort. Personalment, dos dels meus paisatges favorits es troben en el litoral. L’Arenys de Mar, immortalitzat per Salvador Espriu, des de la costa fi ns als Tres Turons. I tota la Costa Brava, vista des del mar, bo i navegant-la a vela; en especial, Cala Bona, prop de Tossa de Mar. I talment com si d’un ‘mar i muntanya’ es tractés, el meu cor fa un salt en el mapa i es planta al Pallars Sobirà, concretament a l’Esterri d’Àneu envoltat d’arbres que enrogeixen de tons tardorals el seu paisatge de muntanya. Tres paisatges prou diferents entre si, però que formen part de la meva vida.
Conscients d’aquesta bellesa indefi nible i propera de què gaudim a Catalunya, el Servei Gent Gran de MUTUAM sempre programa sortides per conèixer més i millor el patrimoni paisatgístic, cultural i arquitectònic. A Crònica d’Or ens en fem ressò i procurem contribuir, amb noves propostes, a descobrir belleses que desconeixíem.
Agustí Montal | President de MUTUAM
SERVEI GENT GRAN
CONSELL EDITORIAL
Josep ArquésMarián PérezMeritxell AymamíArturo MíguezAnton Molas
DIRECTORA
Marián Pérez
COORDINADORA EDITORIAL
Meritxell Aymamí
PUBLICITAT
MUTUAM
IMPRIMEIX
S.A. de Litografía
DISSENY
Externa Comunicació
FOTOGRAFIA
Diego Muñoz
Ausiàs Marc, 39Telèfon 902 014 [email protected]
L’informatiu Crònica d’Or es publica quatre cops l’any.
Tiratge: 12.000 exemplars.Crònica d’Or és una publicació exclusiva per als benefi ciaris del Servei Gent Gran.El Servei Gent Gran no es responsabilitza de les opinions emeses pels entrevistats que apareixen a l’informatiu Crònica d’Or. No està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació.
Crònica d’Or és una marca registrada de MUTUAM.
DLB 9777-1995
5SERVEI GENT GRAN
1410 12PERSONATGEGerard Piqué
TEMES D’INTERÈSVoluntariat i gent gran
09PREVENCIÓAcupuntura
3024 27QUÈ FEM
Properes activitatsRECORDEM
Bodes, bateigs i comunions
INDRETSHolanda
03 06EDITORIAL NOTÍCIES
SERVEI GENT GRAN
2017 2218LA VEU DE
L’EXPERIÈNCIAJosep Maria Ballarín
EXERCICI FÍSICSenderisme
AFICIONSCuina moderna
PSICOLOGIAL’afectivitat
SUMARI
A FONSEl dòmino
CRÒNICA D’OR6
5a Jornada Sociosanitària de MUTUAM
E l passat 24 de novembre, en el Col·legi de Metges de Barce-
lona, la Fundació MUTUAM Conviure va reunir reconeguts professionals del món sanitari en la tradicional Jornada Sociosanitària que s’organitzava per cinquè any consecutiu.
En el transcurs de la jornada es van lliu-rar els Premis de Recerca de la Fundació MUTUAM Conviure 2010, que es van atorgar als projectes: Predicció de la
mortalitat intrahospitalària del malalt
geriàtric en el moment de l’ingrés a Me-
dicina Interna, presentat per diferents professionals del Servei de Medicina In-terna i Geriatria de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona; i Impacte
de la implantació d’equips de suport
sociosanitari geriàtric a les Residències
de Barcelona, presentat pels profes-sionals de l’EAR (equip d’atenció resi-dencial de MUTUAM).
E n el marc de les festes nada-lenques, el passat 14 de de-
sembre es va celebrar el ja tradi-cional Dinar de Nadal del Servei Gent Gran, al Restaurant “El xalet de Montjuïc”. En aquestes dates es fan més evidents les necessitats dels més desfavorits i el Grup MUTUAM també els té ben presents. Per aquest motiu l’entitat va oferir una donació de mil euros a Avismón i una altra a Càritas. Avismón, mitjançant l’acció de voluntaris, atén gent gran amb recursos econòmics precaris i una xarxa social molt dèbil o inexistent, i els ofereix també companyia. Càri-tas és una entitat que també dis-posa de recursos escassos i que atén un gran nombre de gent amb neces-sitats i pocs recursos.
XVI Dinar de Nadal solidari
Agustí Montal i Dra. Esther Francia
Dr. Miquel Vilardell, president del
Col·legi de Metges de Barcelona
Agustí Montal, Josep Arqués i professionals de l’EAR amb la seva directora Cristina Minguell
7 GENT GRAN
NOTÍCIES
Premi del concurs de postals de nadal del Grup MUTUAM 2010
E ls usuaris dels recursos resi-dencials del Grup MUTUAM,
propis o gestionats, han participat de nou en el Concurs de Postals de Na-dal d’enguany. La postal guanyadora correspon a Rosario Ramos, usuària
del Centre de Dia Les Franqueses. Com ja és habitual, la postal guanya-dora s’ha convertit en la felicitació nadalenca del Grup MUTUAM, que s’ha reproduït en paper i en format digital.
A mb motiu de la Marató de TV3, aquest any dedicada a les le-
sions medul·lars i cerebrals adquirides, el dissabte 18 de desembre es va cele-brar, en el Centre Collserola, una gran jornada festiva promoguda per multi-tud d’entitats que han unit esforços per sensibilitzar la societat i donar a conèixer tot el que es promou en favor d’aquest col·lectiu. Grans i petits van poder gaudir d’un seguit d’activitats i tallers amb la fi nalitat d’apropar-se a les famílies i afectats per dany cere-bral.
La Marató de tots
L a “Fundación Textil Algodo-nera” anualment convoca
aquest premi amb l’objectiu de re-conèixer el millor treball periodístic en premsa escrita, ràdio o televisió, sobre aspectes socioeconòmics del sector tèxtil-confecció espanyol. En la darrera edició, el periodista Antoni Fuentes de “El Periódico” va rebre el guardó de mans d’Agustí Montal, president del Grup MUTUAM, entitat patrocinadora de l’acte.
XII Premi de Periodisme Tèxtil
Pedro Morillo
CRÒNICA D’OR8
Premi a l’Excel·lència del Col·legi de Metges de Barcelona
E l passat 29 de novembre, al Teatre Romea, el Col·legi de
Metges de Barcelona va atorgar els Premis a l’Excel·lència Professional en la seva 7a edició. L’acte s’organitzà en record del Dr. Jordi Gol i Gurina
i en homenatge a la primera Junta democràtica del Col·legi. La metgessa Dolors Quera Aymà, Co-ordinadora mèdica del Centre Socio-sanitari MUTUAM Güell, va ser una de les premiades.
C atalunya ha creat un pro-grama de Turisme Sènior per
atraure més turistes majors de 55 anys. S’ha signat un conveni entrel’Agència Catalana de Turisme i el Gremi d’Hostaleria del Maresme amb l’objectiu d’estimular l’activitat econòmica de la indústria turística d’aquesta zona i combatre l’esta-cionalitat del sector, amb paquets vacacionals que incloguin vols, allot-jament en hotels de 4 estrelles i ac-tivitats, que tindran una durada de 7, 14 o 21 nits. S’esperen turistes proce-dents de Polònia, Romania, Bulgària, Grècia, Dinamarca i països de l’ex-URSS atrets per les ofertes amb preus competitius que s’inclouran en aquest programa. D’aquesta manera es vol apostar pel turisme de qualitat que representen les persones grans.
Estètica en la tercera
edat
S egons un recent estudi pre-sentat recentment a Barce-
lona amb motiu del XXV Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Medecina Estètica (SEME) les dones de 80 anys han augmen-tat en un 100% les seves visites a clíniques d’estètica. El motiu de l’increment d’aquesta xifra és que l’edat física, en la majoria dels ca-sos, no correspon amb l’edat mental d’aquestes persones, que se senten molt més joves del que realment són. L’esperança de vida ha anat augmentant, l’aspecte físic cada vegada és més important i la gent gran vol retardar el seu envelliment. Els tractaments més sol·licitats són l’eliminació de les taques i els que utilitzen les noves tecnologies (làser, radiofreqüència, etc.) i productes químics per aconseguir rejovenir. El 70% de les dones de 80 anys que van a una consulta d’un metge d’estètica hi van seguint la recomanació de les seves fi lles.
Més turisme sènior a Catalunya
Servei Òptic, el vostre òptic a
domicili
Si us cal una bona revisió de la vista, si la graduació de les ulleres s’ha de refer o heu d’arreglar la muntura o els vi-
dres i us costa sortir de casa per anar a l’òptica, us queda molt lluny o no esteu disposats a fer una gran despe-sa, Servei Òptic us ajuda a tenir cura de la vostra vista de la manera més fàcil. Es desplacen al vostre domicili, us graduen la vista gratuïtament i us entreguen les ulleres a casa. Un altre gran servei del Servei
Gent Gran de MUTUAM.
902 014 110
El Servei Gent Gran aposta per una bona
cura de la vista
9 GENT GRAN
PREVENCIÓ
Acupuntura
Si ens parlen d’acupuntura, tots tenim una idea bastant clara de què és: una tècnica de medicina tradicional xinesa que consis-teix a clavar agulles al cos en uns punts re-lacionats amb els diferents òrgans per trac-tar diverses malalties. Un dels camps més conegut és el tractament del dolor. Sabíeu, però, que l’acupuntura aporta benefi cis i millora la qualitat de vida de la gent gran?
A mesura que envellim, l’energia general de l’organisme es debilita. L’acupuntura, que concep les malalties com a dese-quilibris energètics, permet tonifi car el nostre cos i retornar-hi l’equilibri. Un bon exemple en són les malalties cròniques, que gairebé sempre impliquen medicació diària i tractaments llarguíssims. Si teniu dolors traumàtics o reumatològics, artrosi a qualsevol punt de la columna verte-bral, als malucs o als genolls, la tècnica de l’acupuntura us en reduirà el dolor i la infl amació.
Aquesta tècnica medicinal oriental, amb 4.000 anys d’antiguitat, permetrà enfor-tir les nostres defenses. També ajudarà a cicatritzar les úlceres i llagues de les per-sones que han d’estar enllitades durant molt de temps o que tenen difi cultats de
mobilitat. En alguns casos pot contribuir a complementar els tractaments d’algunes dolences i també pot ajudar amb les úlce-res com a conseqüència de la diabetis o a les persones que pateixen varius.
Però aquí no se n’acaben les possibilitats i els benefi cis. Davant de depressions lleus, l’acupuntura ajuda a calmar l’angoixa, millora l’energia general de la nostra ment i corregeix l’insomni. En casos de per-sones que fa molts anys que prenen an-tidepressius o ansiolítics per combatre la manca de son, per exemple, l’acupuntura pot ajudar-les a reduir la dosi necessària o, en alguns casos, a deixar les pastilles. A més, pot evitar els efectes secundaris dels antiinfl amatoris, com la gastritis i les llagues a l’estómac.
Dra. Creu Forés, metgessa acupuntora.
L’acupuntura també és per a vosaltresProvinent de la tradició mèdica oriental, i nascuda a la Xina fa més
quatre mil·lennis, els tractaments comporten benefi cis per a totes
les edats i es duen a la pràctica amb el màxim control sanitari.
- Que les agulles són d’un sol
ús i no hi ha absolutament
cap risc de contagi de malal-
ties, ja que el control sanitari
és rigorós.
- Que la punxada de l’agulla
produeix un dolor lleu. Quan
les agulles, que són primes i
fl exibles, són col·locades al
cos, el dolor desapareix.
- Que l’acupuntura és com-
patible amb antiinfl amatoris
o amb altres fàrmacs i trac-
taments.
- Que si patiu alguna malaltia
greu, l’acupuntor sempre es
posarà en contacte amb el
vostre especialista mèdic per
tal de coordinar-s’hi.
- Que una sessió d’acupuntura
dura 30 minuts i el pacient es
troba estirat amb comoditat.
Què cal saber sobre
l’acupuntura
“L’acupuntura us reduirà el dolor i
la infl amació de les malalties cròniques”
CRÒNICA D’OR10
Quan vas tenir clar que era millor, professionalment par-lant, anar al Manchester? Va ser un procés. Debutar en el primer equip ho veus molt lluny, i se’t presenta la possibilitat de poder dedicar-te a allò que sem-pre has volgut: ser un futbolista professional, però per fer realitat el somni has de marxar.I per fi , el retorn al Camp Nou. A qui li deus més aquest re-torn, a Guardiola o a Sir Fer-guson? Diria que li ho dec a un error que vaig fer en un partit contra el Bolton i que va suposar la derrota del Manchester. Això va comportar que, a partir d’aquell dia, Sir Alex Ferguson em donés poques oportu-nitats, de manera que quan vaig assabentar-me de la possibilitat de tornar al Barça no ho vaig dubtar. Quins objectius et vas mar-car en tornar al Barça?Poder demostrar que valia la pena haver-me permès
tornar al meu equip. Quan prens la decisió de marxar del Barça penses que has tan-cat una porta i que ja no hi ha possibilitat de tornar enrere.Què ha representat per a tu guanyar el Mundial? Guanyar el mundial és fer història. No només jugues en el millor equip del món, sinó que futures generacions recordaran aquest fet.Has complert tots els teus somnis? Nooo! No puc negar que molts dels som-nis que tenia de petit s’han fet realitat. Estic gaudint d’una de les millors èpoques esportives del Barça i de la selecció. M’he adonat que guanyar és molt important, però el que més em va impressionar des-prés de guanyar el triplet és que, quan passejava pel carrer, la gent no em felici-tava... em donava les gràcies! La victòria, el triomf, els títols, només tenen sentit grà-cies a l’afi ció, a la gent que en gaudeix i pateix amb el nostre joc.El teu avi et va fer soci del Barça en néi-xer. Ho repetiràs amb els teus fi lls? Uf! Fills! Suposo que seguiré la tradició, però encara no hi penso massa.On et veus d’aquí a 20 anys? El món del futbol m’agrada, és la meva
CRÒNICA D’OR10
Blaugrana fi ns al moll de l’os
Gerard Piqué és un exemple d’èxit i talent acon-
seguits a partir de l’esforç i la perseverança lluny
de casa. Com tants altres jugadors del planter, va
haver de provar sort a l’estranger abans de tenir
l’oportunitat de triomfar en el club del qual és soci
des que va néixer.
11 GENT GRAN
vida, és allò que conec i que sé fer, però no faig gaires previsions. Visc el moment i, ara per ara, encara em queden força anys com a jugador.A quin jugador t’hagués agradat mar-car? A Romario.Quin jugador contrari t’ha dut més problemes de marcatge? Didier Drogba.
A quin jugador passat i present admires més? Com a defensa sempre he dit que m’agradava Fernando Hierro i, ara que em comparen amb Beckenbauer, és tot un orgull. Dels jugadors actuals, el millor, sense cap mena de dubte, és Messi. És un fora de sèrie.
Has publicat recentment el llibre Viat- ge d’anada i tornada. Et sents còmode com a escriptor?Ho vaig començar com una distracció i una manera de deixar escrites les meves vivències, però quan es va materialitzar la idea de fer el llibre, van començar les pres-sions i se’m va fer una mica feixuc. Em va suposar un esforç i una tensió que, de mo-ment, m’han fet aparcar aquesta faceta.Sabem que tens una especial sensibili-tat per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Com els veus dins de la societat? Conec de prop la discapacitat generada per la síndrome de Down. La meva cosina Montse, que ara té 17 anys, la pateix. En ella veig un continu esperit de superació i lluita constant per poder fer el que fem els altres. Amb el coneixement i els mitjans adequats, materials i d’actitud, poden tenir un nivell d’independència que els gratifi ca.Qui guanyarà les properes Lliga i Cham-pions? No sé qui les guanyarà, però el que sí sé es que els jugadors del Barça posarem tots els mitjans per il·lusionar amb el nostre joc i arribar a aconseguir tots dos títols.
PERSONATGE
Gerard Piqué
“Dec el meu retorn al Barça a un error
jugant amb el Manchester”
Com gaudeixes del temps d’oci?
Intento gaudir de la família i de la
companyia dels amics de tota la
vida.Quin és el país que més t’ha
agradat? Dels que he conegut de debò, he
gaudit molt de Grècia, però els
Estats Units tenen un gran atrac-
tiu per a mi.L’ampolla mig plena o mig bui-
da?
Sempre mig plena!El teu plat preferit? Una bona escudella catalana.
El llibre que més t’ha agradat?
Els pilars de la terra, de Ken Follet.
Una cançó? Tears and rain, de James Blunt.
Un personatge històric?
Nelson Mandela.Un record? L’últim viatge que vaig fer amb
els pares i el germà a Manhattan,
abans de marxar a Manchester.
Un desig? Que les lesions em respectin.
CRÒNICA D’OR12
El voluntariat no és cosa de joves idealistesFins fa pocs anys, el voluntariat es vincu-lava al jovent i a una minoria compromesa i amb forta vocació envers els altres. Però cada cop són més les associacions com Creu Roja i Càritas, entre d’altres, que estan incorporant gent gran al seu volun-tariat. La gran disponibilitat de temps, l’experiència i el coneixement que tenen i poden aportar, i la necessitat de sentir-se actius i útils són els principals arguments que fan de la gent gran un col·lectiu molt adient i predisposat per ser voluntaris.Les àrees en què es mou la gent gran voluntària va des de l’assistència al propi col·lectiu fi ns a tasques culturals i educa-cionals.
Ser voluntari té els seus benefi cisEl voluntariat de la tercera edat benefi cia tots els sectors: la societat, les institucions i les organitzacions. Pero, per sobre de tot, a qui més benefi cia és a la pròpia gent gran.Omplir les hores d’oci és imprescindible per sentir-se actius. I si, a més de vius se senten útils, l’autoestima i la satisfacció es reforcen. El fet de relacionar-se amb altra gent els permet sentir-se novament com a part de la societat, evitant l’aïllament i la marginació. I establint contacte amb els joves, tractant-los de tu a tu, s’afavoreix l’intercanvi intergeneracional i es millora la imatge social de la gent gran.
El voluntariat ajuda a reforçar l’autoestima, a relacionar-se amb altres generacions i a mantenir-se actius físicament i mental-ment.
Quan arriba l’edat de la jubilació i es dei-xa de treballar, per a moltes persones, en certa manera, la vida s’acaba. I ara què? Arribat aquest moment, moltes persones grans senten que han perdut el seu paper. Un sentiment de marginació i falta de motivació els atrapa. A Espanya hi ha més de 8 milions de persones majors de 60 anys (un 20% de la població). En aquest escenari, el paper que aquest col·lectiu hi pot jugar és essencial. Per això és molt important reincorporar-lo a la vida social i motivar-lo perquè continuï sent útil, ja que els grans no només són receptors de serveis i recursos. També poden ser presta-dors mitjançant el voluntariat. El volun-tariat és una forma magnífi ca d’aportar experiència, ocupar el temps i aprendre.
Jubilació no és sinònim de passivitat. Tot
el contrari. Un ampli ventall d’activitats
i possibilitats se us obre al davant per
omplir tot el temps d’oci que abans
destinàveu a treballar. Una molt bona
opció és el voluntariat. Us ho havíeu
plantejat mai?
Jo de gran vull ser voluntari
13 GENT GRAN
SECOT (Sèniors Espanyols
per a la Cooperació Tècnica)
Associació formada per executius jubi-lats que ofereixen la seva experiència i coneixement en gestió empresarial per assessorar, de forma desinteressada, petites empreses, joves emprenedors, organitzacions i associacions que no disposen dels recursos necessaris. La seva fi nalitat és contribuir al desenvolu-pament de l’economia i a la lluita con-tra l’atur i els desequilibris socials entre regions. Més de 1.000 voluntaris sèniors col·laboren amb aquest associació que disposa de més de 40 delegacions a Es-panya.Tel.: 91 319 22 02Web: www.secot.org
CONEX (Fons de Coneixement
i Experiència)
Associació de voluntariat social en la qual participen majors de 50 anys amb la fi nalitat de transmetre els coneixe-ments i experiències de cadascú, i posar-
los al servei dels altres. Les seves tasques principals se centren en la realització de tota mena de cursos adreçats tant a la gent gran com a d’altres col·lectius en situacions desfavorides. A través del seu programa Cangur Amic, realitzen visites a domicili a gent gran que viu sola, per ajudar-los, sortir a passejar, a comprar o, simplement, passar la tarda amb ells, escoltant-los i parlant.Tel.: 93 333 77 59Web: blocs.xarxanet.org/conex
ASVOL (Associació de Gent Gran
Voluntària)
Associació de gent gran vinculada a la Fundació “la Caixa” que porta a terme activitats socials i culturals a través de les tecnologies de la comunicació, les visites culturals i la difusió científi ca. Coordinen programes de voluntariat social i donen suport a col·lectius amb difi cultats. Una de les seves principals activitats és el programa Cibercaixa Solidària, centrat en l’ensenyament de
la informàtica a joves interns de cen-tres penitenciaris espanyols; els grups de cultura i ciència que fan de guies a museus; o les Cibercaixes Hospita-làries que pretenen ajudar a minimitzar l’impacte que suposa per als infants i per a les seves famílies l’estada a l’hospital mitjançant tallers de manua-litats i lectura, l’ús de l’ordinador, jocs i altres activitats lúdiques.Tel.: 93 268 37 25Web: www.asvol.cat
Projecte SEVEN (Senior European
Volunteers Exchange Network)
Promogut per la Comissió Europea, aquest programa facilita l’intercanvi de gent gran voluntària d’arreu del món a través de camps de treball internacio-nals on es realitzen activitats relaciona-des amb el medi ambient, l’ajut social o la promoció sociocultural. Aquests camps de treball solen durar entre 1 i 3 setmanes principalment a l’estiu.Web: www. seven-network.eu
TEMES D’INTERÈS
Voluntariat i gent gran
13 GENT GRAN
CRÒNICA D’OR14 CRÒNICA D’OR14
El Miquel observa i analitza les 7 fi txes que li han tocat. Marca la seva estratègia. Mira, buscant complicitat en el seu company de joc. Surt amb el 6 doble i comença la par-tida. I quan els altres jugadors comencen a treure les seves primeres fi txes intenta esbrinar cap on aniran les seves tàctiques.
I és que el dòmino és, per sobre de tot, un joc d’estratègia. I és en aquest punt on radica la importància com a excercici per estimular la mèmoria i l’atenció. És com un entrenador del nostre cervell: el manté despert i actiu.
Un engranatge perfecteEl cervell és com el motor d’un cotxe. Totes les peces han de funcionar a l’hora i unes empenyen les altres, les fan moure i girar. Si una falla o no funciona bé, la ca-dena es trenca. El motor es para. El cotxe no avança. Pensar, actuar, entendre, interpretar... són accions orquestrades per les fun-
cions cognitives, les encarregades de processar tant la informació que tenim guardada i classifi cada en el nostre cer-vell com les dades i estímuls que ens ar-riben de l’exterior. La memòria, l’atenció, l’orientació, l’aprenentatge i el llenguatge són algunes de les principals funcions cognitives.
Algun cop, el Miquel ha oblidat on ha deixat les ulleres de sol. Ahir a la nit va descuidar-se de llençar les escombraries. I la Joana, la seva dona, mai recorda el número de mòbil del fi ll gran i sempre s’equivoca amb la data de l’aniversari de la seva germana. Això ens ha passat o ens pot passar a tots.
Però quan els oblits o la falta de memòria deixen de ser fets puntuals i es conver-teixen en habituals, ens impedeixen seguir amb la nostra activitat quotidiana. És a dir, quan les funcions cognitives es veuen alterades o deteriorades, bé sigui per l’edat o per alguna malaltia, la vida de
les persones es veu limitada i el seu dia a dia condicionat.
Per això és molt important mantenir la ment d’esperta i activa. I el Miquel ho sap. Així n’entrena i exercita les funcions cognitives i no oblida la seva partideta de dòmino els dissabtes a la tarda. Perquè també sap que el deteriorament de les funcions cognitives no només comporta un deteriorament de la seva qualitat de vida, sino també de la família i de tots els qui l’envolten.
Entrenar la mentEl Miquel també té molt clar que vol evi-tar de totes totes que les funcions cogni-
És tot un clàssic de la nostra cultura. 28 fi txes rectangulars dividides en dues sec-
cions amb una combinació de punts negres en cadascun dels extrems. És el dòmino.
Molt més que un simple joc de taula.
“La memòria, si no la usem i la treballem,
la perdem”
La memòria juga al dòmino
15 GENT GRAN
Més que un clubEl dòmino no es juga només al bar dels ju-bilats del poble. També el saben jugar i hi juguen als Estats Units, a la Xina, a Mèxic, al Brasil, a Alemanya o a la Gran Bretanya. Existeixen lligues tant a nivell local com nacional i internacional.
La geografi a catalana està plagada d’associacions, clubs i penyes de dòmino i el calendari de competicions és extens i s’hi poden trobar campionats gairebé cada cap de setmana de l’any.
I el derbi no només es juga en el futbol. L’associació Dòmino Barcelona organitza cada any una competició per equips en la qual parelles seguidores del Futbol Club Barcelona i del Reial Club Esportiu Espa-nyol defensen els seus colors i amiden la seva habilitat estratègica sobre la taula amb les fi txes del dòmino.
A FONS
El dòmino
tives se li deteriorin i fa treballar el cervell entrenant-lo cada dia. I no és que es passi les hores repassant les taules de multipli-car o memoritzant tots els sants del ca-lendari. No cal. Hi ha activitats del dia a dia que li permeten i l’ajuden a mantenir la ment activa i ben desperta.
Cada matí, quan s’aixeca, baixa al carrer i compra el pa i el diari. I quan torna a casa, s’asseu i el llegeix. La seva dona prefereix escoltar les notícies mentre esmorza. Ja sigui llegint la premsa o sentint la ràdio, tots dos estan informats del que passa al seu voltant i sempre apareix algun tema o notícia sobre els quals parlar i fi ns i tot discutir, perquè no sempre estan d’acord.
A més, el Miquel és un boig dels mots encreuats i de les sopes de lletres, una afi ció que comparteix amb la dona qui, a més, té la sana costum de fer els càlculs de la compra mentalment, ajudant-se dels dits, i porta els comptes de la casa al dia perquè no se li escapi cap despesa. I els dimecres a la tarda es troba amb 3 amigues per fer la partida de parxís i anar al cinema.
Tots aquest petits gestos i accions quo-tidianes fan treballar el cervell i són el millor entrenament per mantenir la ment ben desperta i les funcions cognitives en actiu. És com qui va al gimnàs dos cops
per setmana a muscular el cos. Però al múscul del cervell, a més d’activitat física, li cal i li és imprescindible exercici i acti-vitat psíquica per funcionar i mantenir-se en bona forma.
La importància de la partideta de la tardaAixí que, quan el Miquel es troba amb els amics després de la migdiada per fer la partida, està fent molt més que jugar al dòmino. Està fent treballar el cervell. Perquè, igual que altres jocs de taula com els escacs, el parxís o les cartes, el dòmino reuneix tots els benefi cis per a l’estimulació i l’activació de les funcions cognitives.
El dòmino és un joc on l’estratègia i la memòria són imprescindibles per gua-nyar. En tot moment, s’han de tenir con-trolades i memoritzar les fi txes que van sortint, quin jugador treu cadas-cuna i quines falten per sortir. S’ha de planifi car, calcular els punts i parar atenció a cada jugada. La memòria, l’atenció i la concentració (les fun-cions cognitives) estan ben actives, i la pla-nifi cació i l’estratè-gia (funcions exe-cutives) tre-ballen de va-lent.
“El cervell, com la resta dels músculs del cos, ha de fer
exercici”
“El dòmino és un joc mil·lenari d’origen
xinès”
Federació Catalana de Dòmino http://www.fedcatdomxp.org/
15 GENT GRAN
CRÒNICA D’OR16
MUTUAM organitza un any
més el ‘Barcelona Champions
Dòmino MUTUAM’ en el marc de
la Jornada ‘Cuida’t la Memòria’.
Després de l’èxit de convocatòria
i de l’interès que va despertar
l’any passat, us anunciem que
ja podeu entrenar-vos perquè
aquest any repetirem partides,
eliminatòries, emocions i
estratègies que us conduiran
a la gran fi nal que arribarà
pels voltants del mes de juny.
Us mantindrem informats
mitjançant la nostra revista.
No perdeu detall, perquè us
hi esperem!
Una nova ronda de la
Champions Dòmino
MUTUAM
N
17 GENT GRAN
Collserola: al pulmó de la ciutat
descobrireu des de petits refugis
de pau fi ns a grans vistes pano-
ràmiques de la capital cata-
lana i les serres que l’envolten.
L’excursió, de 8 quilòmetres i
sense gaires desnivells, es pot
fer en dues hores i quart. No ens
cal ni el cotxe. El punt d’inici és
a Torre Baró, a Ciutat Meridiana,
i ens hi podem acostar amb la
Línia 11 del metro o amb Renfe,
parada de Torre Baró. El trajecte
s’acaba al Tibidabo, des d’on po-
dem tornar a Barcelona amb el
funicular i el Tramvia Blau, que
ens deixa a la parada dels Ferro-
carrils d’Avinguda Tibidabo.
Us recomanem
un itinerariSenderisme: que cal saber-ne?Caminar, i fer-ho encerclats de naturalesa, és un plaer
tan saludable com menjar amanida o raspallar-se les
dents després d’un àpat. Per gaudir-ne al 100%, això sí,
cal ser escrupolosos amb una sèrie de recomanacions
que faran de la jornada un èxit rotund.
EXERCICI FÍSIC
Senderisme
Una de les activitats més saludables i en-riquidores que podeu fer és gaudir d’una jornada de senderisme; les olors de la na-tura, la bellesa del paisatge i la bona com-panyia seran la cirereta d’un trajecte que, en qualsevol cas, ha de ser segur i con-fortable. En primer lloc, cal planifi car una ruta a l’abast de la vostra capacitat física, sabent d’on partireu i on voleu arribar. In-formeu-vos de la previsió meteorològica i dels trajectes alternatius que podríeu em-prendre en cas d’imprevist. Després toca
fer la motxilla, que ha de ser menuda i lleugera. No hi pot faltar aigua, una farmaciola mini, fruita seca o xocolata i
un mapa del sender,
amb
l’itinerari ben senyalitzat. No us obli-deu de carregar i agafar el telèfon mòbil, així com la roba necessària d’acord amb l’estació de l’any. La roba i el calçat han de ser còmodes, lleugers i adaptats a l’època de l’any i al temps que faci. També és im-portant que, quan marxeu, informeu al-gun familiar de la ruta i l’horari prevists. Pel que fa al grup de marxa, tingueu cura de ser com a mínim 3 persones.
Ja hem començat a caminar! Durant la primera hora, feu-ho a pas lent, i a partir de llavors agafeu un ritme que pugueu mantenir fi ns al fi nal, descansant 10 minuts cada dues hores i respectant
una distància de 5 metres entre caminants.
I sisplau: no us oblideu d’obrir els ulls! Com-
bineu la xerradissa amb estones de silenci coral que us permetran absorbir l’O2 de les fulles i, si fa sol, fi ns i tot en veureu la fotosíntesi ;-)
Ens hem perdut...?El primer que hauríeu de fer és aturar-vos, mantenir la calma i mirar d’orientar-vos al mapa. Penseu on era l’últim senyal del camí. Si al cap d’una estona no us en sortíssiu, truqueu a un familiar o bé al telèfon d’emergències 112.
“Adapteu la roba i el calçat a l’època
de l’any”
A MUTUAM Activa
ens agradarà incorporar aviat
aquesta modalitat de sortida
combinada amb exercici físic.
CRÒNICA D’OR18
Darrere d’un petóUna carícia, una abraçada, un somriure o un petó. Són molt més que un simple gest.
Són manifestacions d’afectivitat. I tan important és rebre-les com donar-les. Per això és
essencial mostrar-les i cultivar-les.
Al llarg de la nostra vida tots hem sentit la necessitat del contacte directe amb una altra persona, d’una mirada d’aprovació, d’un elogi, d’unes paraules tendres. En defi nitiva, d’una mostra d’afecte. Hi ha moltes i molt variades defi nicions per des-criure el signifi cat de la paraula afecte. Però en allò que totes estan d’acord és que l’afectivitat és una necessitat primària de l’ésser humà i que les mostres d’afecte són tan importants per sobreviu-re como l’aire, l’aigua o el menjar.
Necessitat vital i socialEstà més que demostrat: un nen sense petons ni carícies tindrà en el futur moltes més difi cultats en el seu desenvolupament emocional i en la seva relació amb els al-
tres. En el cas dels adults, aquesta mancança de manifes-
tacions d’afecte té una conseqüència bastant semblant: sentiment d’abando-nament, soledat i aïllament social. Les per-sones som éssers incomplets. Necessitem els altres, el seu reconeixement i el seu amor per viure. Necessitem sentir-nos es-timats i ens cal demostrar que estimem. La transmissió d’afecte ens fa sentir part de la societat i ens integra en la nostra relació amb els altres. D’aquí la importància de practicar l’afecte, de fomentar-lo al llarg de totes les etapes i en totes les facetes de la nostra vida: de petits, en l’adolescència, en l’edat adulta, en la tercera edat, amb la parella, amb la
família, amb els amics... Les mostres f’afecte reforcen la confi ança, l’autoestima i la seguretat tant per a qui les rep com per qui les dóna.
Un gran errorEn totes les relacions, a causa de la rutina i la monotonia, les manifestacions d’afecte van minvant, i en alguns casos fi ns i tot desapareixen. L’espurna de l’inici s’apaga i els petons, les paraules maques, els som-riures i les carícies es desen en els calaixos, i aquests petits-grans gestos cada cop són més escassos. Quan hem aconseguit el nostre objectiu i les coses s’estabilitzen i
es normalitzen, tendim a relaxar-nos. Ara que ja ho tenim, no cal tre-
ballar-ho més. Aquest és un gran error. Les
19 GENT GRAN
manifestacions d’afecte són imprescin-dibles per mantenir una relació, per això sempre s’han de treballar. Amb estimar no n’hi ha prou. S’ha de demostrar amb ac-cions i expressar amb mostres d’afecte.
Un esforç que paga la penaConrear i practicar l’afecte demana es-forç. En una societat on tot són presses, trobar un moment per gaudir amb la parella sense els nens pel mig, tenir un matí per riure i jugar amb els néts, o fer un forat per passar unes hores amb un amic malalt, no és fàcil. Però és un esforç que paga la pena. Perquè els benefi cis d’una manifestació d’afecte són incalcu-lables. El llenguatge corporal és poderós i no hi ha res que tingui més força per fer-nos sentir estimats que un petó o una carícia. No hi ha res millor que un elogi
per retornar l’autoestima a un amic. No hi ha res més saludable que un somriure sincer per a un malalt. Mai hem de sub-estimar l’energia que amaga una mostra d’afecte i tot allò que és capaç de ge-nerar.
Prejudicis: els desavantatges de viure en societat Una abraçada pot consolar més que mil paraules. I que n’és de fàcil fer-la. Però ens posem un munt d’impediments i limitacions per fer-ho. Són els prejudicis, els aspectes culturals, qüestions ideo-lògiques i personals el que ens impe-deix mostrar afecte. Les manifestacions d’afectivitat, molts cops, no són ben vistes. I si aquestes expressions d’afecte són entre gent gran i en públic, generen rebuig i desaprovació. Quantes vegades heu sentit allò de “Què es creuen, que tenen 20 anys?”. “Ja no tenen edat per fer aquestes tonteries”. La societat, que cada cop és més permissiva amb els joves, es torna més rígida amb els grans. Però, per sort, els grans d’avui en dia no són com els de fa 50 anys, que van ser educats amb uns paràmetres afectius
ben diferents i reprimits. Molts han après a viure la seva afectivitat amb total lli-bertat. Perquè també està demostrat que les persones que manifesten el seu afecte en públic són més lliures i tenen una major capacitat de gaudir de la vida. A aprendre a expressar el nostre afecte sempre hi som a temps.
La màgia del jocJugar en família, amb els néts, és una molt bona manera de reforçar les rela-cions. Quan juguem estem relaxats, ens sentim lliures i no estem pensant en allò que diran els altres de les nostres accions i reaccions. Som nosaltres mateixos. I, mitjançant el joc, expressem el nostre afecte. El riure, l’alegria i les abraçades són completament espontànies i amb aquests gestos reforcem els vincles afec-tius. El petó d’un nét content perquè ens ha marcat un gol ens fa sentir part de la seva vida, reforça la nostra autoestima i ajuda a enfortir els vincles afectius.
No és pas la quantitat de temps que dediquem al joc el més important, sinó la qualitat d’aquests moments.
Els benefi cis d’una manifestació d’afecte
són incalculables
PSICOLOGIA
L’afectivitat
CRÒNICA D’OR20
Mossèn Ballarín, tot ironia i saviesaEscoltar Josep Maria Ballarín és un repte de l’alçada d’un campanar per a qualsevol
persona. Intel·lectual i llegit, exposa idees i refl exions amb la pausa d’un fi lòsof, amb
el lèxic d’un fi lòleg i amb el sentit de l’humor d’un monologuista. Per això, i per la
trajectòria de tota una vida, és el guanyador del premi Servei Gent Gran 2010.
Com el fa sentir rebre el premi Servei gent Gran 2010?Si dic que no me’l mereixo, queden mala-ment ells; i si dic que me’l mereixo, quedo malament jo. Així que més val deixar-ho córrer i celebrar-ho.
Després de la seva trajectòria, què li manca per fer?Em sembla que només em queda morir-me, ja [riu]. Tots morim amb les coses a mig fer, de manera que no cal que ens hi amoïnem. Estic fent coses, així que si queden allà al mig, allà quedaran.
Sobre quins temes o conviccions ha canviat de parer els últims
anys?Potser no he canviat d’opinió, però he canviat de gest. Jo sempre he estat molt comprensiu, i cada dia m’hi torno més. No he estat mai fanàtic de res. Quan es va morir Franco li vaig dir un parenostre, que falta que
li feia. Això ho vaig aprendre amb els
anarquistes que mataven capellans, a qui després vaig tenir de companys de guerra: no hi ha cap home que no tingui un fons bo.
S’ha de saber perdonar?No, això de perdonar és massa gros. Per-donar li toca al de dalt. A mi no em toca perdonar. Es tracta d’entendre i passar per damunt.
Les esglésies es van buidant. La societat té menys valors?Té menys valors dels meus. Però té uns altres valors que seran vàlids. Hi ha hagut una cosa que m’ha fet molta companyia: jo he viscut amb més gent que no creu, que amb gent que creu. Penso que n’hi haurà uns quants que se salvaran per la fe, i moltíssims per la bona fe. Jo no he tingut mai problemes de fe, per una raó molt senzilla: en comptes de llegir llibres piadosos, m’he llegit Nietzsche i Sartre. Llavors t’agafes la fe com una vacuna.
El que passa és que aquesta fe, a mesura que et vas fent gran, es
21 GENT GRAN
LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA
Josep Maria Ballarín
va tornant més fonda i menys expres-siva, i en comptes de moltes misses i pregàries, que en tinc tantes com vull perquè sóc de l’ofi ci, doncs et quedes amb el parenostre.
Com el veu, el català?Des de Gósol, triomfant i gloriós: parlem català. Des de la televisió, fet una porque-ria, perquè aquelles senyoretes da Bar-
çalona, ca sambla ca mastaguin tatxas, enraonen d’aquesta manera, pobretes. Parlen un català espantós. I després, i ara
demano perdó a tots els déus de l’Olimp de la cultura, han fet massa cas de Fabra.
S’escolta prou la gent gran?Ai no! Que els joves facin el seu fet i que no s’amoïnin. A més a més, els grans ens hem d’estalviar sermons. Jo he tingut una sort molt gran a la vida: encara avui en dia tracto gent jove. Ara us diré una cosa que no és per menystenir els joves: jo vaig anar al front amb 17 anys i ara no sé si un xicot d’aquest temps ho aguantaria.
Potser ara, com a societat, tenim més coses assolides i no hi hauria tants mo-tius per anar a fer la guerra.Què tenim assolit aquí, a veure?Això no és una democràcia, és una parti-tocràcia. Tu agafa la llista dels que votes, i segur que tres o quatre els esborraries. Els partits no són demòcrates, hi ha uns barons que remenen.
Parlem del Barça? Nosaltres som d’una generació que no-més teníem el futbol. El futbol jugat amb espardenyes i a qualsevol carrer. La pri-
mera vegada que vaig jugar en un camp gran, jugava d’interior esquerre i portava una sabata a l’esquerra i una espardenya a la dreta. I l’interior dret anava a l’inrevés. Si no entens aquesta manera de jugar el futbol, no entens el Messi.
És el millor jugador que vostè ha vist mai?Per començar, jo he vist un paio que era el Samitier, que no el pots comparar amb ara però que feia gols de qualsevol mane-ra. I, a més, era divertit: una vegada que el xiulaven a les Corts, es va posar a fer botifarra als quatre vents.
Quan mira la nostra societat, què és el que més l’amoïna?No m’agafi s com un moralista, però amb el sexe en fan un gra massa. Jo sóc conco, de manera que no puc parlar, però el sexe pel sexe no acaba de ser, hi ha d’haver una cosa que sigui estimar-se. L’església creu en una cosa que té raó, i és l’amor etern. Si un home s’embolica amb una dona, ha de ser per sempre. Si ens casem per provar-ho, malament rai.
“El sexe pel sexe no acaba de ser, hi ha
d’haver una cosa que sigui estimar-se”
CRÒNICA D’OR22
Primer va ser l’olla a pressió, que ens per-metia coure en menys de la meitat de temps que les olles tradicionals. Després la batedora i l’espremedora, que donaven treva als nostres canells cansats de batre i batre. Més tard la batedora va ampliar les seves funcions: també picava i muntava nata i clares d’ou. Quina comoditat! I a aquesta llista d’electrodomèstics es van sumar les planxes elèctriques, les vitro-ceràmiques i les cuines d’inducció. Quina rapidesa! I, com no, va arribar el microones. Quin descobriment!
Tots aquest petits i grans electrodomèstics no han fet altra cosa que fer-nos el dia a dia a la cuina més fàcil, còmode i ràpid. A més, ens han permès introduir noves tècniques i estris que ens ajuden a cuinar àpats de tres forquilles a casa nostra.
Estalvi entre cassolesPerò no només es tracta de cuinar de forma senzilla i còmoda. Els robots de cuina ens regalen una cosa indispensable en el dies
que corren: temps. Ens ajuden a cuinar de forma molt més ràpida estalviant temps. Abans havíem d’estar davant dels fogons controlant en tot moment que la fl ama no fos massa forta o remenant la massa de les croquetes perquè s’agafés bé. Ara ja no.
A l’olla a pressió fa xup-xup el brou amb pilota i botifarra, com li agrada al teu fi ll, i a la panifi cadora es fa el pa de nous que els teus néts devoren. Al microones prepares els llenguados que el dietista li ha reco-manat a la dona. I al forn, les magdalenes de xocolata comencen a pujar en menys de 10 minuts. I tu, al mateix temps, apro-fi tes els pocs minuts que el sol s’ha dignat a sortir per podar amb molta cura els teus bonsais.
La reina de la cuinaPerò si hi ha algú que ens ho posa fàcil de veritat és ella: la Thermomix. Aquest robot de cuina ho fa tot sol: pesa, amassa, trinxa, taIla, ratlla, mol, tritura, emulsiona i cuina
Sopa de verdures: 15 minuts. Massa de pizza:
2 minuts. Gelat de fruites congelades: 40 se-
gons. Qui no és un xef de barret és perquè
no vol. La gran varietat de petits electro-
domèstics, robots de cuina i accessoris ens ho
posen ben fàcil. I ràpid. I còmode. Arroman-
gueu-vos i als fogons.
“La Thermomix és el perfecte ajudant
de cuina. Tant si ets un negat per a la
cuina com si ets un cuinetes, li trauràs
profi t”
Cuina robotitzada
23 GENT GRAN
AFICIONS
Cuina moderna
sense que hi hagis d’estar al davant. Tu no-més has de seguir les indicacions i prémer els botons corresponents segons el que vulguis preparar. Des de les receptes més tradicionals a les més elaborades. I encara més, amb un únic recipient ho fas tot. Ja no et calen 2 cassoles, 5 plats, 3 forquilles, 3 culleres, 3 bols i la taula de fusta per fer el sopar. I si, a més, et diuen que es renta sola? És la reina de la cuina i no hi ha res-taurant que no hi compti per preparar la carta.
Plats saborosos i saludablesEl wok, un tipus de paella molt emprada a la gastronomia oriental, s’ha convertit en un dels imprescindibles de la cuina. La seva forma de casc i la mida permeten cuinar en grans quantitats, de forma ràpida (ja que
l’escalfor es reparteix de forma uniforme i intensa) i de diferents maneres (fregit, al vapor, ofegat) i manté al màxim el color, el sabor i els nutrients dels aliments.
El wok també disposa d’una reixeta per cuinar al vapor, una tècnica que cada dia
compta amb més adeptes ja que, a més de no utilitzar cap mena de greix ni oli en el procés de cocció, fa que els aliments con-servin les seves propietats nutricionals i els seus sabors gairebé intactes.
Els motlles de silicona són un altre dels últims invents de la cuina moderna que ens permeten cuinar al vapor. Aquests estris, de mil formes, mides i colors són molt versàtils i gràcies a la seva resistèn-cia a temperatures extremes (de -60ºC a 250ºC) es poden utilitzar al forn, al mi-croones, al congelador i al rentavaixella. Així, serveixen per cuinar suculentes carns i peixos al microones, per fer pastissos al forn o cremosos gelats al congelador. Ja ho veieu, la tecnologia i els nous materials són el vostre millor aliat a la cuina.
“El microones no només serveix per
escalfar o descongelar. Permet cuinar
saborosos plats de forma ràpida”
CRÒNICA D’OR24
Els àlbums familiars estan plens de fotografi es fetes amb motiu
de les celebracions festives i sempre esdevenen un punt de
referència a l’hora de recordar els que ja no hi són i de comprovar
com han canviat els aspectes de la vida més superfi cials
(pentinats, vestits, decoració...). En canvi, en essència, l’alegria,
l’emoció i els sentiments que les celebracions motiven,
romanen ben vius de generació en generació.
A bodes em convides!
25 GENT GRAN
No tot és la butxacaLes possibilitats econòmiques dels qui conviden sempre ha estat un element a tenir en compte amb relació al tiberi dels banquets i als indrets populars o luxo-sos on s’han celebrat. Tot i això, els anys també ensenyen que l’alegria i la festa depenen en bona part d’un mateix i de l’actitud personal. En aquest sentit, ni els ambients massa tibats o, al contrari, dissi-pats, semblen els idonis per passar-s’ho bé. La situació econòmica generalitzada dels anys 50 i 60 va fer que hi hagués un es-tàndard comú de celebracions que va con-tribuir a estendre uns models força con-vencionals i estables.
Les comunions... i a emprovar vestits s’ha dit! Amb motiu d’una comunió, igual que en un casament o bateig, sempre hi hagut la cosa dels vestits nous. Per als nens i les ne-nes que feien la comunió, a més de la tria del modelet en qüestió, calia passar per la sessió de prendre mides i, després, per la primera emprova i les que vinguessin. Però no eren els únics! Normalment, la mare de la família no perdia l’oportunitat d’anar ben elegant i heus aquí que on s’emprovava un s’emprovaven dos, tres o els que calgués... Les comunions eren la festa dels nens i de les nenes i, quasi inevitablement, el vestit, la camisa o l’americana acabaven amb taques que barrejaven algun reny dels pares o dels avis amb la mirada indulgent de l’adult que sap que la canalla que no
La frase feta “A bodes em convides!” de-fi neix perfectament la joia i la satisfacció que tots hem sentit quan hem acceptat de participar en una celebració de caràc-ter social per festejar una etapa de la vida. No cal dir que, quan n’hem estat els pro-tagonistes (deixant el bateig de banda, òbviament), la perspectiva de tot plegat ha estat ben diferent perquè ha augmen-tat tant la satisfacció com el nerviosisme personals. No oblidem que tant el bateig com la comunió i el matrimoni són sa-graments i, com a tals, sempre han sumat la cerimònia religiosa pertinent amb la festivitat familiar. En aquells anys, en el règim de l’Espanya franquista, el casa-ment religiós era l’únic vàlid i permès. Els nuvis signaven tots els papers a l’església i aquesta n’informava a les institucions civils pertinents. I això que ara es podria anomenar com a ‘celebracions laiques’ era del tot inimaginable.
Són tants els records que ens evoquen les innombrables celebracions a què hem assistit, sobretot com a convidats, que si haguéssim fet un ‘diari’ amb cadascun d’aquests esdeveniments tindríem un bon resum de la intrahistòria de la nos-tra vida personal i familiar. I és per això que mirar els àlbums de fotografi es o les pel·lícules domèstiques d’abans ens emo-ciona i commou: hi retrobem éssers esti-mats i ens hi veiem tal com hem estat en un moment donat de la vida. Aquesta mi-rada enrere mai no ens deixa indiferents.
Els bateigs, l’expectativa del plorMés enllà de les paraules del mossèn i del goig de pares, avis, padrins, germans i oncles, allò que tothom esperava en el moment del bateig era el plor que ar-rencaria el nadó just en el moment del contacte de l’aigua freda amb el seu ca-parró. Tant si l’infant plorava com si no, una o altra possibilitat generaria comen-taris al llarg de la jornada. El bateig duia implícita l’entronització del nom que, en aquells anys, encara podia dependre del caprici d’un padrí o d’un avi de caràcter resolut.
Entre una terna de noms els meus padrins es van decidir, a l’últim moment, pel de Jordi, la qual cosa em fa molt feliç pel què aquest nom signifi ca a Catalunya.
RECORDEM
Noces, bateigs i comunions...
“Si haguéssim fet un ‘diari’ amb
cadascuna d’aquestes celebracions, tindríem
un bon resum de la intrahistòria
de la nostra vida personal i familiar”
CRÒNICA D’OR26
es taca és que viu encongida. La taula
amb nena o nen en-mig de mare i pare, i
amb un refresc al davant, és una fotografi a clàssica que tots hem
vist en algun moment de la nostra vida.
I el casament, la posada en escena de l’amorPodem dir que un bateig o una comunió són festivitats menors si ho comparem amb el moviment que comportava —i continua comportant— el casament. Sense negar la transcendència que l’església atorga als sagraments referits anteriorment, la boda suposa un punt d’infl exió en la vida de qualsevol persona. Casar-se o no casar-se, heus aquí la qüestió. Això no obstant, su-perat el dilema i presa la decisió, sempre ha calgut paciència, ganes i mooolt d’amor per fer front a totes les convencions amb què la societat està fermament disposa-da a fer-nos unir. Això sí: com que en els anys 50 i 60 certes llibertats i toleràncies actualment assolides i assumides eren quasi impossibles, gairebé tothom qui po-dia i estava enamorat acabava passant per
l’adreçador. Un adreçador que suposava un cataclisme familiar: invitacions, partici-pacions, arranjament i/o pintura de la casa paterna dels nuvis, fl ors, anells, església i
mossèn, vestits i sabates nous, perruque-ria i maquillatge, barberia, vers del padrí, llàgrimes d’emoció, arròs per llançar, sessió fotogràfi ca de nuvis i convidats, pica-pica, banquet, que es facin un petó, brindis amb cava, pastís amb nuvis en miniatura, músi-ca, vals i ball, nit de nuvis, viatge de bodes... i segur que em deixo aspectes crucials de la festa. Els que hem viscut bodes així sabem el pa que s’hi dóna, i com de bé ens ho hem passat si hem sabut estar a l’alçada de les circumstàncies que, d’altra banda, sempre són moltes més de les que prefe-riríem. Malgrat tot, quan hem deixat el jo rondinaire enrere i hem valorat el que real-ment celebrem amb els nuvis (la decisió de compartir una vida en comú en nom de l’amor), no podem fer altra cosa que alegrar-nos-en i desitjar-los tota la felicitat del món. I, aquí, els àlbums familiars també manifesten obertament el sentiment del cor dels nuvis, dels familiars i dels convi-dats... A més d’anar tots mudats, abunden els somriures i les mirades entendrides. Les xafarderies sempre han vingut després, però aquesta ja és una altra història.
Per Jordi Boladeras, escriptor.
Sempre ha calgut paciència, ganes i mooolt d’amor
per fer front a totes les convencions
amb què la societat està fermament
disposada a fer-nos casar
27 GENT GRAN
INDRETS
Holanda
Tulipes, esclops i molinsAmsterdam, la ciutat coneguda com la Venècia
del Nord, enlluerna el visitant amb els seus canals
i edifi cis que formen un conjunt únic. Però és al parc
de Keukenhoff on esclata la primavera passejant
entre més de 7.000 fl ors bulboses. Olors, colors i
sensacions, en dos únics mesos l’any,
que despertaran els vostres
sentits mentre descobriu un
país que respira llibertat
i tolerància: Holanda.
CRÒNICA D’OR28
La bellesa del jardí de bulbs més gran del mónLa franja costera entre les poblacions de Leiden i Haarlem és, a la primavera, un increïble espectacle de color i olors amb més de 32 hectàrees de camps de tulipes, jacints, narcisos i d’altres plantes de bulbs. Des de fa seixanta anys i només durant uns mesos concrets a la primavera, més de 45 milions de persones creuen les portes del Keukenhoff per gaudir dels seus jardins i exhibicions fl orals. Al segle XV era el terreny de caça que rodejava el Castell de Jacqueline de Baviera i també on ella tenia un petit jardí d’herbes per cuinar que dóna nom a l’actual parc, doncs Keu-kenhoff signifi ca jardí de cuina. Fins i tot hi ha un passeig de la fama on les varietats més curioses de tulipes son exhibides amb el nom de personatges famosos. Cal por-tar les càmeres de fotos preparades!
El Dam i els canalsEl cor de la ciutat és la plaça Dam; damme signifi ca presa, perquè ocupava l’emplaçament original de la presa del segle XIII, la qual controlava el pas a les aigües del riu Amstel i va permetre el primer assentament pesquer. D’aquí el nom de la ciutat Amstelledamme. El canal Singel marcava la fi de la ciutat medieval. Al segle XVIII es va portar a terme un am-biciós pla urbanístic del qual són fruit els tres canals principals: Pinsen, Keizeners i Herent.
Actualment, en el centre de la plaça Dam hi ha l’obelisc en memòria dels morts de la II Guerra Mundial. En els seus murs hi ha urnes amb terra de les diferents províncies i colònies holandeses. Rode-jant la plaça trobarem l’església nova (Nieuewe Kerk) que acull els actes reials; l’ajuntament (Koninklijk Paleis), símbol del poder civil; el Grand Hotel Krasnapol-sky, convertit en l’hotel de moda per un sastre que el va llogar i el va rehabilitar el 1870; els grans magatzems de Bijenkorfi , i el reconegut museu de cera de Madame Tussauds on ens esperen, entre d’altres, la Princesa Diana, Elvis Presley, Michael Jackson, el president Barack Obama o el Dalai Lama per fer-nos una foto amb ells.
El pas dels anys ha reforçat el color i la vitalitat del Dam, amb nombrosos espec-tacles de carrer que ens recordaran les Rambles de Barcelona.
Al costat de la Centraal Station (la prin-cipal estació de tren) ens trobem el pàr-quing de bicicletes més gran del món. Es calcula que hi ha quasi tantes bicis com habitants i és el mitjà de transport més utilitzat. Bicicletes d’una persona, tàn-dems per a dues o bicis amb carros en-ganxats per portar els més petits.
També és possible que Amsterdam ens resulti una ciutat familiar pel fet que ha estat escenari de multitud de produccions
“A Keukenhof ens esperen més de 4,5
milions de tulipes de fi ns a 100 varietats”
29 GENT GRAN
cinematogràfi ques, des de Sean Connery a “Els Diamants són per sempre” (1971) fi ns a George Clooney i el seu equip a “Ocean’s Twelve“ (2005).
Pinzellades úniquesPer conèixer l’obra d’un dels pintors holan-desos més reconeguts, Vincent Van Gogh, només hem d’apropar-nos al museu que recull més de 200 pintures, 500 dibuixos, cartes personals i bona part dels seus gra-vats japonesos. Entre les seves obres més conegudes trobarem Els gira-sols, El pont
sota la pluja, diversos autoretrats, la prò-pia habitació a Arles, la fl or de l’ametller o el paisatge en moviment sembrat de blat i sobrevolat per corbs. Per poder gaudir plenament de l’obra del geni, ens hem d’aproximar i descobrir la força dels seus traçats, les pinzellades carregades de combinacions de colors sorprenents, o petits puntets (en la seva etapa de pun-tillisme). Però és fent unes passes enrere que podrem entrar en l’obra i formar part del paisatge, deixant-nos portar per les sensacions que ens provocaran. A més de Van Gogh també podrem gaudir d’obres de Monet, Toulouse-Lautrec o Gauguin.
Més enllà d’AmsterdamLes miniatures de Madurodam ens per-metran passejar pels edifi cis i escenes més representatius d’Holanda reproduïts amb gran detall a l’escala d’1:25.
Den Haag (la Haya) és la capital política del Regne dels Països Baixos, la qual cosa la converteix en una majestuosa ciutat d’impressionants edifi cis públics i parcs. És la llar de la Família Reial des de mitjan segle XIII fi ns avui.
Delft és una petita i preciosa població reconeguda per la seva porcellana blava i blanca, i per ser on va néixer Vermeer, l’autor de la pintura “La noia de la perla”, base del best seller de Tracy Chevalier que va donar lloc a la pel·lícula del mateix nom.
Marken, a només 16 km de la ciutat, és una petita població catòlica i pesquera comunicada amb el continent per un es-tret pas, i Volendam, cosina germana de l’anterior, és un poblet també costaner però de caire protestant.
Una visita a Holanda no podria ser com-pleta sense anar a veure un molí de vent. Construïts al s. XIII a 12 metres sota el nivell del mar, pujaven l’aigua d’un canal a un altre de superior per evitar desbor-daments produïts per les intenses pluges de l’hivern. Una de les zones on podrem veure més molins és l’anomenat Dic dels Nens (Kinderdijk). Avui en dia en queden dinou; n’hi ha uns quants que es poden visitar i d’altres que segueixen sent cases privades.
A l’hora de comprar no ens po-dem deixar:- Un sac de bulbs que, en fl orir,
ens recordaran el nostre viatge amb el seu aroma i color.
- Uns tradicionals esclops per als més petits de la casa.
- Un detall de la ceràmica tradicional, ja sigui la parella d’holandesos fent-se un petó o els edifi cis típic de la ciutat representats amb tot detall.
- Algun record del museu Van Gogh: un diari, un paraigua, una samarreta... les trobareu a la botiga ofi cial del museu però també als estands de fora, pos-siblement a millor preu.
Sabíeu que...
CRÒNICA D’OR30
Calçotada Vallbona de les Monges i Vila-Rodona dijous, 3 de març
Temps de lleureEl Servei Gent Gran prepara les sortides
especialment per als seus mutualistes
Telèfon d’informació d’activitats i viatges :
902 444 622
Què cal fer per inscriure’s:
Cal abonar un mínim del 25% de l’import per als circuits, i la totalitat per a la resta de sortides mitjançant:• Venint al c/Ausiàs Marc, 39 el dia de la inscripció.• Trucar, inscriure’s i fer una transferència al núm. de compte
de MUTUAM Activa de “la Caixa”: 2100-8635-74-0200022600
Confi rmació i lloc de seient:
L’ordre d’inscripció a l’activitat és el criteri que preval a l’hora de distribuir els llocs de seient en espectacles i sortides en autocar.MUTUAM es reserva el dret d’anul·lar una activitat en el cas que no s’arribi a un
mínim de 25 places.
Penalitzacions en cas d’anul·lació:
Comunicació de l’anul·lació
• En cas d’anul·lació s’ha de comunicar de dilluns a divendres en horari d’ofi cina al 902 444 622.
• 11 dies feiners* abans de la data de sortida.• Entre 6 i 10 dies feiners* abans de la data de sortida.• A partir de 5 dies feiners* abans de la data de sortida.
Percentatge de penalització
• 5% de l’import total (es retorna un 95%).• 25% de l’import total (es retorna un 75%).• 100% de l’import total (NO HI HA DRET A DEVOLUCIÓ).* Feiners: de dilluns a divendres. Dissabte, per al Servei Gent Gran, és FESTIU.
Inscripcions presencials el 21 de febrer: de 9.00 a 13.45 hores
A partir d’aquest dia es poden fer inscripcions per telèfon trucant al 902 444 622
EXCURSIÓ
Sortida amb direcció a Tarragona. En ruta farem una breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu), i prosseguirem fi ns a la població de Vila-rodona, on visitarem el celler coo-peratiu, d’estil modernista. Començarem pels exteriors de l’edifi ci i, més tard, en descobrirem l’interior amb les zones d’elaboració i envelliment de vi i cava. Finalitzarem amb la degustació d’alguns dels seus millors productes.
Continuació de la ruta fi ns a Vallbona de les Monges, el monestir més important de la branca femenina del Císter a Catalunya. El monestir, fundat el segle XII, ha estat objecte de nombroses reformes al llarg del temps, tot i que bàsicament conserva els esquemes generals de l’orde. Actualment encara hi viuen monges i és un actiu centre espiritual i cultural. Conté una hostatgeria, arxiu-biblioteca en què es conserven valuosos documents antics i uns petits museu i farmàcia. L’església va ser construïda, en gran part, entre els segles XIII i XIV en estil de transició de romànic a gòtic.
Acabada la visita, anirem fi ns a Alcover, població on es troba el restaurant reconegut per les seves calçotades, i hi dinarem amb un bon menú. A l’hora acordada, iniciarem la tornada als nostres punts de sortida per fi nalitzar un gran dia d’excursió.
Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h
Preu Servei Gent Gran: 41,50 5Preu acompanyant: 47,50 5
Calçotada Vallbona de les Monges dijous, 3 de marçCaixa Fòrum, concert diumenge, 13 de marçSant Miquel del Fai dimecres, 16 de marçTeatre Condal dijous, 17 de marçPrograma de Promoció de la Salut dimecres, 23 de marçSant Joan de les Abadesses dimarts, 29 de marçMonestir St. Llorenç dimarts, 5 abrilPrograma de Promoció de la Salut dijous, 7 d’abrilHolanda de l’11 al 15 d’abrilMatinal Mercats de Barcelona dilluns, 2 de maigCaixa Fòrum, Teotihuacan: Ciutat dels Déus dijous, 5 de maig
Anem de monestirs!
31SERVEI GENT GRAN
EXCURSIÓESTRELLA
Anem de monestirs!
Sortida des dels punts d’origen habituals amb direcció al Ripollès. En ruta farem una breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu).
Continuació de la ruta fi ns a Sant Joan de les Abadesses on començarem la visita. Hi coneixerem els orígens del Monestir de Sant Joan, fundat en el segle IX pel comte Guifré el Pilós, la seva història i arquitectura i les tres peces escultòriques més importants: el Santíssim Misteri, el retaule de Santa Maria la Blanca i el retaule de Sant Agustí. En el museu del monestir es podrà observar una representació d’art religiós de diferents èpoques, des del segle XI fi ns a l’actualitat.
Més tard coneixerem els orígens de la vila de Sant Joan de les Abadesses, de principis del segle XIII, les caracte-rístiques, la història i les peculiaritats dels seus carrers i la muralla. Ja al migdia ens traslladarem a un conegut restaurant de la mateixa població per dinar. A l’hora acor-dada iniciarem la tornada als nostres punts de sortida per acabar un interessant dia de visites a una vila amb molta història.
Sant Joan de les Abadesses dimarts, 29 març
Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h
Preu Servei Gent Gran: 30,00 5Preu acompanyant: 36,00 5
QUÈ FEM
Agenda
EXCURSIÓ
Sortida amb direcció al Vallès Oriental. En ruta farem una breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu). Continuació fi ns al Monestir de Sant Miquel del Fai, conjunt monumen-tal de gran valor històric i ecològic, format per la casa gòtica del Priorat, l’església i la petita capella de Sant Martí, on gaudirem d’un paisatge natural i arquitectònic únic a Cata-lunya. Visitarem l’antiga església romànica de Sant Miquel i el seu atri i, seguidament, entrarem a la sala d’audiovisuals on veurem un espectacle de so i imatge. El recorregut ens portarà després a un petit museu, a la primera cova del Fai. Ens endinsarem per un passadís interior, per darrere de l’espectacular salt d’aigua del riu Tenes, que té accés al parc infantil, la zona de pícnic i l’ermita de Sant Martí.
Al migdia anirem a un restaurant de la zona per dinar. Ha-vent dinat i després d’una agradable estona de sobretaula, anirem fi ns a la veïna població de Caldes de Montbui on gaudirem de temps lliure per passejar pel centre de la vila i visitar alguna de les fonts termals monumentals, o bé de-gustar i comprar embotits de la zona, carquinyolis o licor del Remei, entre d’altres especialitats.
A l’hora indicada, iniciarem la tornada al nostre punt de sortida i fi nalitzarem aquest interessant dia d’excursió a Sant Miquel del Fai.
Sant Miquel del Fai dimecres, 16 març d
Promoció
Socis Servei
Gent Gran
Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h
Preu Servei Gent Gran: 43,50 5Preu acompanyant: 49,50 5
Anem de monestirs!
CRÒNICA D’OR32
TEATRE
dijous, 17 març
No us perdeu aquesta comèdia protagonitzada per Joan Pera i Amparo Moreno, on es retrata els daltabaixos d’un llarg matrimoni en els seus moments de crisi i re-conciliació en una trama que va des del 1890 fi ns al 1925.
En aquesta obra, escrita per Jan de Hartog, tro-bareu refl ectides mol-tes situacions quotidia-nes del món de la parella, des del punt de vista de l’home i de la dona.
Lloc de trobada: Teatre CondalHora 17.30 hPreu Servei Gent Gran:22,00 5Preu acompanyant: 26,00 5
Visca els nuvis
EXCURSIÓ
Sortida des dels nostres punts d’origen habituals i, per l’eix del Llobregat, trasllat fi ns a la població de Bagà, al nord del Berguedà. En ruta farem una breu parada per esmorzar (no inclòs en el preu).
Continuació i de la ruta i arribada a aquesta petita població de muntanya, on trobem un dels tresors més ben guardats del romànic català: el Monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Farem una visita guiada d’aquest petit, però molt interes-sant, monestir que tot just acaben de restaurar. Documen-tat inicialment cap al segle IX com a església, va esdevenir monestir i priorat fi ns a l’any 1614, en què va passar a ser parròquia de la població fi ns que, a mitjan segle XX, se’n va construir una de nova al centre de la població.
Acabada la visita al monestir, ens traslladarem al centre de la vila per visitar el barri vell, un dels barris medievals més ben conservats de Catalunya pel qual podrem passejar fi ns a l’hora de dinar en un restaurant de la població.
Acabada la visita i després d’una agradable sobretaula, ini-ciarem la tornada als nostres punts de sortida fi nalitzant així aquest interessant dia d’excursió pel Berguedà.
Monestir de Sant Llorenç prop Bagà dimarts, 5 d’abril
Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora:08.00 h
Preu Servei Gent Gran: 37,90 5Preu acompanyant: 43,90 5
CAIXA FORUM
diumenge, 13 març
dijous 5 de maig
Concert complementari de l’exposició Construir la
Revolució. Art i Arquitec-
tura a Rússia.
En aquesta exposició es presenten més de 400 o-bres mestres curosament seleccionades dels museus mexicans més importants. Teotihuacan està consi-derada com la ciutat pre-hispànica més gran mai construïda en el continent americà. No deixeu es-capar aquesta oportunitat única.
Concert dels Diumenges
Teotihuacan: ciutat dels déus
Lloc de trobada: Caixa FòrumHora: 11.00 hPreu Servei Gent Gran: GratuïtPreu acompanyant: 3,00 5
Lloc de trobada: Caixa FòrumHora 19.15 hPreu Servei Gent Gran:Gratuït Preu acompanyant: 6,00 5
Anem de monestirs!
33SERVEI GENT GRAN
PROGRAMA DE PROMOCIÓ DE LA SALUT: SESSIÓ DOBLE
El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona ens hi ajudarà. Una doble sessió imprescindible, formada per dos dues xerrades impartides per farmacèutics en diferents dies, que ens les faran molt entenedores i divulgatives, combinades amb un taller pràctic. No us ho podeu perdre. La vostra salut hi sortirà guanyant, i molt.
1a Sessió (dimecres, 23 de març, 11 h). Utilitzem bé els
medicaments? Espanya és un dels països occidentals on més medicaments es consumeixen, i paral·lelament també oblidem i confonem què curen o quan ens els hem de prendre. La gent gran, per por a quedar-se sense medicació, acostumem a tenir “reserva” de medicaments a casa, per si de cas...amb el perill de la caducitat, potenciant l’automedicació i amb major risc d’equivocar-nos.
2a Sessió (dijous, 7 d’abril, 11 h). Per què es tan impor-
tant seguir el tractament que ens prescriuen i fer
cas dels consells mèdics?
Qüestions com: saber prendre’s un medicament, en-tendre per què ens el prenem, cal tenir-les sempre present per evitar sorpreses, garantint així una bona qualitat de vida i un ús i racional dels medicaments. Cal confi ar en el metge i preguntar tots els dubtes que poden sorgir a la consulta.
Lloc de trobada: Apartaments Collserola (Pg. Vall d’Hebron, 159)Hora:11.00 h
Preu Servei Gent Gran: GratuïtPreu acompanyant: 3,00 5
Ús correcte delsmedicaments
CICLE D’ACTIVITATS MATINALS: REDESCOBREIX BARCELONA!
Acompanyats d’una guia local visitarem 2 dels mercats més emblemàtics de la ciutat: començarem pel Mercat de la Boqueria, construït el 1840 als terrenys de l’antic con-vent de Sant Josep, consumit pel foc el 1835. Accedirem a aquest mercat especial i diferent on popularment es diu que “s’hi pot trobar de tot”.
Continuarem amb la visita del Mercat de Santa Caterina, el mercat cobert més antic de la ciutat, que últimament ha estat objecte d’una espectacular remodelació, en què es conserven les antigues façanes però la coberta és l’element més emblemàtic, amb 67 colors diferents.
Us hem preparat un seguit d’activitats que us permetran redescobrir aquells racons de Barcelona que, molt sovint, passen desapercebuts. Començarem amb els mercats més emblemàtics de la ciutat però, més endavant, us prepararem visites com: rutes gastronòmiques, passejades per parcs i jardins, edifi cis històrics... Estigueu atents als propers Crònica d’Or i us n’informarem detalladament!
Lloc de trobada: Font de Canaletes, la RamblaHora:10.30 h
Preu Servei Gent Gran: 6,00 5Preu acompanyant: 12,00 5
Mercats de Barcelona dilluns, 2 de maigdimecres, 23 de març
dijous, 7 d’abril
CRÒNICA D’OR34
de l’11 al 15 d’abril
HOLANDA: Amsterdam i el Keukenhof
Dia 1. Punts de sortida – Aeroport de Barcelona – AmsterdamSortida a l’hora acordada de la parada habitual i trasllat a l’aeroport de Barcelona per fer els tràmits de facturació i embarcament al vol amb destinació a Amsterdam. Arribada a l’aeroport interna-cional de Schippol i trasllat a l’hotel per distribuir les habi-tacions. Més tard tindrà lloc una interessant visita pano-ràmica de la ciutat. Acompanyats d’un guia lo-cal descobrirem els principals atractius de l’anomenada “Venècia del Nord”: la Plaça
Dam, antic feu del moviment hippie, el mercat fl otant de fl ors, el Canal Singel, la Torre de la Moneda... La visita fi -nalitzarà amb una interes-sant passejada pels canals. A l’hora indicada, tornada a l’hotel per sopar i allotjament en les seves instal·lacions.
Dia 2. Amsterdam – Madurodam – La Haya – Delft – Amsterdam Esmorzar i sortida per iniciar un recorregut per algunes de les ciutats de l’anomenada Holanda meridional. Comen-çarem visitant Madurodam on ens posarem en situació
amb reproduccions dels pai-satges i ciutats més carac-terístics del país. Més tard, anirem fi ns a La Haya, seu del Govern dels Països Baixos, i hi farem una interessant visita panoràmica d’aquesta ciutat amb encant que, al segle XIII, es va convertir en centre de la vida cortesana del país i, grà-cies a això, cal destacar edifi -cis com el Palau de la Pau, les Cases del Parlament, el Palau Internacional de Justícia...Dinar en un restaurant i a la tarda visita de Delft, petita i preciosa ciutat coneguda per la porcellana blava i pels carrers amb construccions
típiques farcides de fl ors i creuats per petits canals.A última hora de la tarda tornarem a l’hotel per sopar i descansar a les nostres habi-tacions.
Dia 3. Marken – Volendam Esmorzar a l’hotel i inici d’una visita que ens oferirà una completa imatge de la ciutat, del país i dels seus habitants. Començarem per assistir a la subhasta de fl ors, des d’on surten tota mena d’espècies amb destinació a qualsevol indret del món. Continuarem fi ns a la terra dels Molins de
35SERVEI GENT GRAN
de l’11 al 15 d’abril
No us perdeu el viatge a Paris que us estem or-ganitzant per als propers mesos.Gaudireu de la bellesa de la ciutat de la llum, i passejarem pels carre-rons més emblemàtics i romàntics de la capital del “chic”. En el proper núme-ro de Crònica d’Or us n’informarem amb detall.
París
PRÒXIMAMENT
Lloc de trobada: Ausiàs Marc, 39Hora: PendentPreu Servei Gent Gran:925,00 5Preu acompanyant: 985,00 5ÇPreu habitació individual:140,00 5ÇAssegurança cancel·lació:25,00 5
Vent i els seus típics paisat-ges, i més tard arribarem a Volendam i Marken, típics pobles mariners, un catòlic i l’altre protestant, sobre el Ijsselmeer i amb caracterís-tiques notablement diferents entre si, tant per la roba dels seus habitants com per la decoració de cases i carrers.Durant la ruta dinarem en un restaurant de la zona i, a mit-ja tarda, tornarem a l’hotel. Temps lliure fi ns a l’hora de sopar i, més tard, allotjament.
Dia 4. Amsterdam: Museu Van GoghEsmorzar a l’hotel i sor-
tida per traslladar-nos a l’anomenada “Plaça dels museus” i fer una interes-sant visita al famós Museu Vincent Van Gogh. A cap al-tre indret del món podrem contemplar una col·lecció tan extensa i impressionant d’aquest genial pintor holan-dès que va crear escola i en-cara aconsegueix infl uir en noves creacions i artistes.Finalitzada la visita, dinar en un restaurant de la ciutat i resta de la tarda lliure per visitar algun altre museu o bé passejar pels animats carrers.A l’hora indicada pel guia, iniciarem el trasllat de torna-
da a l’hotel, arribada, sopar i allotjament.
Dia 5: Keukenhof – Amsterdam – Barcelona – Punts de sortidaEsmorzar a l’hotel i sortida amb direcció a Lisse i Hille-gom, poblacions on hi ha el Keukenhof. Una extensió de 32 hectàrees, també conegu-da com “El jardí d’Europa” on des de fi nals de març i fi ns a fi nals de maig té lloc una impressionant exposició fl o-ral repartida entre els seus jardins i els quatre pavellons, amb mostres temàtiques que varien segons la data en què el visitem.Finalitzat aquest matí al Keukenhof, anirem fi ns a un restaurant proper per dinar i, en acabar, ens desplaçarem a l’aeroport d’Amsterdam on realitzarem els tràmits de facturació i embarcament en el vol que ens ha de portar a Barcelona. Arribada, recollida d’equipatges i trasllat al nos-tre punt de sortida habitual.
