Panel pol tiques educ locals 2016 provBCN.pptx)

20

12

20

16

L’informe que teniu a les mans és un resum dels resultats més importants de laquarta edició del Panel de Polítiques Públiques Locals d’Educació desenvolupatel 2016.

L’objectiu del Panel és recollir, de forma periòdica, aquella informació rellevant,actualitzada i comparable, per al seguiment de les polítiques locals delsajuntaments de la demarcació de Barcelona de més de 10.000 habitants,exceptuant l’Ajuntament de Barcelona.

Les característiques generals de l’estudi i la descripció metodològica del mateixes poden trobar al lloc web: www.pisunyer.org

La realització d’aquesta investigació, impulsada per la Fundació Carles Pi iSunyer i la Gerència de Serveis d'Educació de la Diputació de Barcelona, haestat possible gràcies a la complicitat dels electes i el personal tècnic delsajuntaments participants, sense els quals no hauria estat possible la sevarealització.

Des d’aquest moment agraïm la vostra atenció i us convidem a realitzarconsultes, aportacions i suggeriments mitjançant les nostres adreces decontacte.

PRESENTACIÓ

1 METODOLOGIA I UNIVERS D’ESTUDI

2 OBJECTIUS

3 PLANIFICACIÓ

4 RECURSOS ECONÒMICS

5 COL·LABORACIÓ AMB CENTRES EDUCATIUS

6 EDUCACIÓ MÉS ENLLÀ DE L’HORARI LECTIU I SUPORT A LES FAMÍLIES

7 ACTIVITATS D’ADMISSIÓ I EQUITAT

8 CENTRES EDUCATIUS MUNICIPALS

9 ORGANISMES GOVERNAMENTALS

10 MECANISMES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

11 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ POLÍTICA

12 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ TÈCNICA

13 TREBALLADORS/ES

14 AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES EDUCATIVES

ANNEX

ÍNDEX

1 METODOLOGIA I UNIVERS D’ESTUDI

� L'estudi inclou els municipis de més de 10.000 habitants de la demarcacióde Barcelona segons el padró de 2015, un total de 80, excloent la ciutatde Barcelona.

� Tota la informació fa referència de forma exclusiva als ajuntaments quehan participat responent l'enquesta del Panel, és a dir, un total de 69municipis, i les actuacions desenvolupades fan referència a l'any 2015.

� Les fonts d'informació contingudes en aquest estudi són primàries,facilitades pels equips dels ajuntaments entre els mesos de maig i octubrede 2016.

Municipis participants al Panel 2016

Trams de poblacióTotal municipis

participants [n=80]De 10.000 a 20.000 h.

[n=37]De 20.001 a 50.000 h.

[n=25]De 50.001 a 100.000

h. [n=12]Més 100.000 h.

[n=6]

N % N % N % N % N %

Respostes 30 81,0 24 84,0 12 100,0 6 100,0 69 86,2

PANEL DE POLÍTIQUES EDUCATIVES LOCALS

2 OBJECTIUS

L’objectiu de treball en matèria d’educació més mencionat pels ajuntaments de la demarcació de Barcelona com aprimera opció és ‘Atenció a la petita infància (0 a 3 anys)’ amb un 31,9 % i el segon és ‘l’Acompanyament a laescolaritat/lluita contra el fracàs escolar’ amb el 17,4%.

L’objectiu de treball en matèria d’educació més mencionat pels ajuntaments de la demarcació de Barcelona com aprimera opció és ‘Atenció a la petita infància (0 a 3 anys)’ amb un 31,9 % i el segon és ‘l’Acompanyament a laescolaritat/lluita contra el fracàs escolar’ amb el 17,4%.


Font: Panel de polítiques educatives locals 2016

4,3

0,0

1,4

1,4

1,4

2,9

2,9

2,9

5,8

5,8

5,8

7,2

10,1

17,4

31,9

0 5 10 15 20 25 30 35

Altres objectius no mencionats

Suport a l'oferta educativa més enllà de l’horari lectiu

Transició escola treball

No hi ha objectius ni línies estratègiques (marcar només com a…

Prevenció de l'absentisme i vigilància de l'escolaritat obligatòria

El suport a les AMPA i a la funció educativa de les famílies

Orientació educativa

Formació professional

Programes de retorn al sistema educatiu (PFI, cursos d'accés a…

Ensenyaments musicals i artístics

Conservació, manteniment i vigilància de centres

Formació de persones adultes

Admissió d’alumnat / Escolarització equilibrada d’alumnat

Acompanyament a l'escolaritat/ lluita contra el fracàs escolar

Atenció a la petita infància (0 a 3 anys)

Percentatge d'ajuntaments

Principals objectius de treball en matèria d'educació. Actuacions triades com a promer objectiu per l'any 2015 [N=69]

3 PLANIFICACIÓ

El 85,5% dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona tenen algun tipus de pla vigent l’any 2016 que preveu i coordina lesactuacions d’educació. Tots els municipis de més de 50.000 habitants disposen d’un pla. El 59,4% dels ajuntaments tenen un ‘plaespecífic d'educació’, el 37,7 la inclouen en un ‘pla general’ i el 14,4% inclouen la planificació en altres plans sectorials.

El 85,5% dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona tenen algun tipus de pla vigent l’any 2016 que preveu i coordina lesactuacions d’educació. Tots els municipis de més de 50.000 habitants disposen d’un pla. El 59,4% dels ajuntaments tenen un ‘plaespecífic d'educació’, el 37,7 la inclouen en un ‘pla general’ i el 14,4% inclouen la planificació en altres plans sectorials.



85,5

59,4

37,7

14,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Algun tipus de pla Pla específic d'educació Plans generals que inclouen actuacionsd'educació

Diversos plans sectorials que inclouenactuacions d'educació

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Planificació del les actuacions d'educació segons el tipus de pla [N=69]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. > 100.000 hab. Barcelona

3.1 Plans específics

Els plans específics més mencionats pels ajuntaments de la demarcació de Barcelona són el ‘Pla educatiu d’entorn’(65,9% ), ‘Pla contra l’absentisme’ (39,0%) i el ‘Pla educatiu de ciutat’ (36,6%).Els plans específics més mencionats pels ajuntaments de la demarcació de Barcelona són el ‘Pla educatiu d’entorn’(65,9% ), ‘Pla contra l’absentisme’ (39,0%) i el ‘Pla educatiu de ciutat’ (36,6%).



65,9

39,036,6

29,3

9,8

2,4

14,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Pla educatiu d'entorn Pla contra l'absentisme Projecte educatiu deciutat

Pla d'infància Pla d'acompanyament al'escolaritat

Pla local d'educaciópermanent

Altres

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Percentatge d'ajuntaments segons el tipus de pla específic d'educació [N=41]


Les dades i/o informació més actualitzada sobre l’alumnat que disposen els ajuntaments són les que tenen a veureamb ‘l’alumnat matriculat a cada centre’ (94,2%) i amb ‘l’alumnat preinscripció secundària i obligatòria’ (87,0%).Les dades i/o informació més actualitzada sobre l’alumnat que disposen els ajuntaments són les que tenen a veureamb ‘l’alumnat matriculat a cada centre’ (94,2%) i amb ‘l’alumnat preinscripció secundària i obligatòria’ (87,0%).

3.2 Informació sobre l’alumnat



94,2

87

68,1

62,3

46,4

30,4

0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Alumnat matriculat acada centre

Alumnat preinscripciósecundària i

postobligatòria

Alumnat amb necessitatseducatives específiques

(NEE)

Absentisme a les escoles Alumnat que estudiapostobligatòria

Acreditació de l’alumnat No disposa de dades

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Dades i/o informació actualitzada sobre temes educatius disponibles pels ajuntaments [N=69]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab.

50-100.000 hab. > 100.000 hab.

Barcelona

La principal font de finançament les actuacions educatives són els propis ajuntaments amb un 74,5%, 18% d’altresadministracions i el 7,4% d’altres fonts.La principal font de finançament les actuacions educatives són els propis ajuntaments amb un 74,5%, 18% d’altresadministracions i el 7,4% d’altres fonts.

4 RECURSOS ECONÒMICS



74,5

18,0

7,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Del propi ajuntament D'altres Administracions D'altres Fons

Mit

jan

a d

el p

erce

nta

tge

de

recu

rso

s

Procedència dels recursos econòmics destinats a educació. Mitjana del percentatge sobre el 100% de recursos [N=55]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab. Barcelona

4.1 Destinació dels recursos econòmics

El 37,5% dels recursos que els municipis de Barcelona han destinat a les polítiques educatives han estat dedicats aescoles bressol, el 24,8% a conservació i manteniment de centres, el 20% a altres ensenyaments i el 17,8% aprogrames de suport i altres actuacions.

El 37,5% dels recursos que els municipis de Barcelona han destinat a les polítiques educatives han estat dedicats aescoles bressol, el 24,8% a conservació i manteniment de centres, el 20% a altres ensenyaments i el 17,8% aprogrames de suport i altres actuacions.



37,5

24,820,0 17,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Escoles bressol Conservació, manteniment i vigilànciade centres

Altres ensenyaments Programes de suport i altres actuacions

Mit

jan

a d

el p

erce

nta

tge

de

recu

rso

s

Percentatge total de recursos econòmics destinats als següents serveis durant el 2015* [N=53]


*Per aquest informe només s’han considerat aquells municipis que han respost a tots els indicadors consultats

4.2 Evolució dels recursos econòmics

L'evolució dels recursos varia segons les activitats. Majoritàriament els municipis han mantingut els pressupostos, enmolt poques activitats hi ha disminucions i en algunes (‘acompanyament a l’escolaritat’, ‘atenció a la petita infància’ o‘conservació de centres’) hi ha sensibles augments.

L'evolució dels recursos varia segons les activitats. Majoritàriament els municipis han mantingut els pressupostos, enmolt poques activitats hi ha disminucions i en algunes (‘acompanyament a l’escolaritat’, ‘atenció a la petita infància’ o‘conservació de centres’) hi ha sensibles augments.



5,8

13

17,4

18,8

20,3

20,3

21,7

24,6

29

34,8

34,8

37,7

40,6

84,1

43,5

58

71

59,4

56,5

56,5

58

49,3

55,1

52,2

55,1

56,5

0

2,9

1,4

4,3

1,4

4,3

8,7

1,4

5,8

13

7,2

1,4

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Admissió d’alumnat / Escolarització equilibrada d’alumnat

Formació professional

Transició escola - treball

Prevenció de l'absentisme i vigilància de l'escolaritatobligatòria

Suport a l'oferta educativa més enllà de l’horari lectiu

Formació de persones adultes

Programes de retorn al sistema educatiu (PFI, cursosd'accés a cicles formatius,...)

Ensenyaments musicals i artístics

Orientació educativa

El suport a les AMPA i a la funció educativa de les famílies

Conservació, manteniment i vigilància de centres

Atenció a la petita infància (0 a 3 anys)

Acompanyament a l'escolaritat/ lluita contra el fracàsescolar


Evolució dels recursos del Ajuntament destinats a educació els darrers dos anys [N=69]

Han augmentat S'han mantingut igual Han disminuït

4.3 Evolució del copagament

La majoria dels municipis han mantingut els preus del copagament dels usuaris i famílies per diferents activitatseducatives.La majoria dels municipis han mantingut els preus del copagament dels usuaris i famílies per diferents activitatseducatives.



8,7

2,9

3,6

5,3

8,3

12,7

14,5

39,1

72,5

56,4

64,9

66,7

68,3

69,6

7,2

1,8

1,7

6,3

14,5

52,2

17,4

40

28,1

23,3

12,7

1,4

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Altres [N=23]

Casals infantils, centres oberts o altres serveis de lleureeducatiu [N=69]

Programes de retorn al sistema educatiu [N=55]

Activitats educatives més enllà de l'horari lectiu [N=57]

Formació de persones adultes [N=60]

Escoles de música, dansa i altres ensenyamentsartístics [N=63]

Escoles bressol [N=69]


Evolució del copagament dels usuaris i famílies als darrers dos anys

Ha augmentat S'ha mantingut igual Ha disminuït No hi ha copagament

5 COL·LABORACIÓ AMB ELS CENTRES EDUCATIUS

Dues terceres parts dels ajuntaments col·labora amb els centres en la majoria de les activitats consultades. Algunsprogrames, com ‘formació en alternança amb el treball’ o ‘innovació educativa’ estan menys estesos sobre tot alsmunicipis més petits.

Dues terceres parts dels ajuntaments col·labora amb els centres en la majoria de les activitats consultades. Algunsprogrames, com ‘formació en alternança amb el treball’ o ‘innovació educativa’ estan menys estesos sobre tot alsmunicipis més petits.



98,6

88,4

82,6 81,279,7 79,7

73,969,6 68,1 66,7

56,5

43,5

52,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Activitatseducativesdins l'horari

lectiu

Programes de lluita contra l’absentisme

Programad'orientació

educativa

Programes de vinculació de

l’escola al territori

Programes dediversificació

curricular

Programes deretorn alsistemaeducatiu(segones

oportunitats)

Programes detransició

escola - treball

Programes detransició entre

etapeseducatives

Accions depromoció de la

convivència

Programesd'adquisició i

reforç decompetències

clau

Programesd'innovacióeducativa

Formació enalternança

amb el treball

Altres tipusd'accions decol·laboració

amb elscentres

educatius

Col·laboració amb els centres educatius [N=69]


5.1 Entitats participants

En la majoria dels programes consultats, l’ajuntament col·labora amb altres administracions. Als programes de‘vinculació de l’escola al territori’ són els que tenen una major proporció d’intervenció exclusiva de l’ajuntament.En la majoria dels programes consultats, l’ajuntament col·labora amb altres administracions. Als programes de‘vinculació de l’escola al territori’ són els que tenen una major proporció d’intervenció exclusiva de l’ajuntament.



33,3 33,3 31,9

39,1

24,6

17,4 17,4 17,4

26,1

21,7

14,5

5,8

27,5

52,250,7

42

24,6

42

58

46,4 46,4

31,9

39,1

29

24,6

15,9

29

11,6

18,8

26,1 26,1

14,5

20,3

11,6

17,4

21,718,8

13

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Activitatseducativesdins l'horari

lectiu


Programad'orientació

educativa


l’escola al territori


curricular

Programes deretorn alsistemaeducatiu(segones

oportunitats)

Programes detransicióescola -treball


entre etapeseducatives

Accions depromoció de

laconvivència



clau



amb el treball


amb elscentres

educatius

Activitats promogudes o realitzades pels ajuntaments segons entitats participants [N=69]

Només Ajuntament Amb altres administracions Amb agents del territori (entitats, empreses...)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

tsP

erce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

5.2 Agent/s del territori que han intervingut

Els agents del territori que més intervenen en les actuacions de col·laboració són les entitats (ampas, lleure...). Hi haactivitats on destaquen les empreses privades com ‘formació amb alternança al treball’, ‘diversificació curricular’ i‘retorn al sistema educatiu’.

Els agents del territori que més intervenen en les actuacions de col·laboració són les entitats (ampas, lleure...). Hi haactivitats on destaquen les empreses privades com ‘formació amb alternança al treball’, ‘diversificació curricular’ i‘retorn al sistema educatiu’.



95

87,5

76,9

94,4

50

55,6

71,4

42,9

75

90

80

46,2

75

6561,5

22,2

77,8 77,8

64,3

42,9

16,7

10

53,3

76,9

37,5

25

12,5

23,122,2

38,9

44,4

35,7

42,9

25

20

23,1

37,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Activitatseducativesdins l'horarilectiu [n=20]


[n=8]

Programesd'orientació

educativa[n=13]


l’escola al territori [n=18]


curricular[n=18]

Programes deretorn alsistemaeducatiu

[n=9]

Programes detransicióescola -

treball [n=14]


entre etapeseducatives

[n=7]

Accions depromoció de

la convivència[n=12]



clau [n=10]


[n=15]


amb el treball[n=13]


[n=8]

Per

cen

tatg

ed

'aju

nta

men

ts

Agent/s del territori han intervingut en aquestes actuacions de col·laboració amb els centres educatius

Entitats (AMPAS, lleure, fundacions...) Empreses privades Altres (Sindicats, associacions professionals...)

6 EDUCACIÓ MÉS ENLLÀ DE L’HORARI LECTIU I SUPORT A LES FAMÍLIES

Més de dues terceres parts dels ajuntaments desenvolupen activitats més ‘enllà de horari lectiu i suport a les famílies’.La menys estesa és l’activitat ‘d’acompanyament a les famílies nouvingudes’.Més de dues terceres parts dels ajuntaments desenvolupen activitats més ‘enllà de horari lectiu i suport a les famílies’.La menys estesa és l’activitat ‘d’acompanyament a les famílies nouvingudes’.



92,889,9

82,6

76,8 73,9

71

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Actuacions d’acompanyament i formació de famílies

Programes de reforç escolar Actuacions de promoció d’activitats educatives més

enllà de l’horari lectiu

Programes de dinamització deles AMPA dels centres

educatius

Obertura dels equipamentseducatius fora de l'horari

lectiu

Accions específiquesd'acompanyament a les

famílies nouvingudes

Per

cen

tatg

ed

'aju

nta

men

ts

Educació més enllà de l’horari lectiu i suport a les famílies [n=69]



Hi ha una proporció alta de casos en que ‘només intervé’ l’ajuntament en activitats més enllà de l’horari lectiu i suporta les famílies. En ‘acompanyament i formació a les famílies’ és més habitual la col·laboració amb altresadministracions.

Hi ha una proporció alta de casos en que ‘només intervé’ l’ajuntament en activitats més enllà de l’horari lectiu i suporta les famílies. En ‘acompanyament i formació a les famílies’ és més habitual la col·laboració amb altresadministracions.



30,4

42 43,5

52,255,1

39,1

53,6

24,6

14,5

20,3

4,3

23,224,6

34,8

30,4

10,1

17,4 18,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Actuacions d’acompanyament i formació de famílies

Programes de reforç escolar Actuacions de promoció d’activitats educatives més

enllà de l’horari lectiu

Programes de dinamització deles AMPA dels centres

educatius

Obertura dels equipamentseducatius fora de l'horari lectiu


famílies nouvingudes

Per

cen

tatg

ed

'aju

nta

men

ts

Entitats participants en activitats més enllà de l’horari lectiu i suport a les famílies [n=69]

Només Ajuntament Amb altres administracions Amb agents del territori (entitats, empreses...)

6.2 Agents del territori que hi han intervingut

Les entitats (AMPAs, lleure...) intervenen en gairebé la totalitat d’actuacions realitzades amb altres agents del territori.Les entitats (AMPAs, lleure...) intervenen en gairebé la totalitat d’actuacions realitzades amb altres agents del territori.



94,1

100 100 100 100 100

35,333,3

23,8

14,3

0

7,75,9

8,3 9,5

0

9,1

30,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Actuacions d’acompanyament i formació de famílies [N=17]

Programes de reforç escolar[N=24]

Actuacions de promoció d’activitats educatives més

enllà de l’horari lectiu [N=21]

Programes de dinamització deles AMPA [N=7]

Obertura dels equipamentseducatius fora de l'horari lectiu

[N=1]


famílies nouvingudes [N=13]

Pe

rce

nta

tge

d'a

jun

tam

en

ts

Agents del territori han intervingut en actuacions d'educació més enllà de l'horari lectiu i de suport a les famílies

Entitats (AMPAS, lleure, fundacions...) Empreses privades Altres (Sindicats, associacions professionals...)

7 ADMISSIÓ D’ALUMNAT I EQUITAT EN L’ESCOLARITAT

Les actuacions de ‘promoció de l’equitat’ i la promoció de ‘beques i/o ajudes de ajuda de suport a l’escolaritat’, estanesteses en la majoria dels municipis.Les actuacions de ‘promoció de l’equitat’ i la promoció de ‘beques i/o ajudes de ajuda de suport a l’escolaritat’, estanesteses en la majoria dels municipis.



98,6

82,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Beques i ajuts de suport a l'escolaritat Actuacions de promoció de l’equitat en l’admissió (estratègies d'escolarització equilibrada)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Activitats admissió i equitat realitzades al 2015 [n=69]



En les activitats d’admissió i equitat és més freqüent la col·laboració dels municipis amb altres administracions. Encanvi, la intervenció d’altres agents del territori és mínima.En les activitats d’admissió i equitat és més freqüent la col·laboració dels municipis amb altres administracions. Encanvi, la intervenció d’altres agents del territori és mínima.



39,1

10,1

56,5

71

5,88,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Beques i ajuts de suport a l'escolaritat Actuacions de promoció de l’equitat en l’admissió (estratègies d'escolarització equilibrada)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Entitats participants en activitats admissió i equitat [n=69]

Només Ajuntament Amb altres administracions Amb agents del territori (entitats, empreses,,,)

7.2 Agents del territori que hi han intervingut

Les entitats (AMPAs, lleure...) intervenen en gairebé la totalitat d’actuacions realitzades amb altres agents del territori.(al tenir en compte que són molt pocs els casos considerats)Les entitats (AMPAs, lleure...) intervenen en gairebé la totalitat d’actuacions realitzades amb altres agents del territori.(al tenir en compte que són molt pocs els casos considerats)



100 100

25

16,7

0

50

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Beques i ajuts de suport a l'escolaritat [N=4] Actuacions de promoció de l’equitat en l’admissió (estratègies d'escolarització equilibrada) [N=6]

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Agents del territori en activitats admissió i equitat

Entitats (AMPAS, lleure, fundacions,,,) Empreses privades Altres (Sindicats, associacions professionals,,,)

7.3 Estratègies d’escolarització equilibrada

El repartiment de ‘l’alumnat amb NEE’ és l’activitat més comú entre els municipis. En canvi, els models de zonificaciónomés s’estenen al 26% dels municipis.El repartiment de ‘l’alumnat amb NEE’ és l’activitat més comú entre els municipis. En canvi, els models de zonificaciónomés s’estenen al 26% dels municipis.



71,9

52,6

40,4

26,3

8,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Repartiment de l'alumnat NEEentre centres

Aprofitament actiu de lareserva de places NEE

Modificació de les ràtios perequilibrar

Models de zonificació quecompensin la composició

social dels centres

Altres

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Estratègies d'escolarització equilibrada desenvolupades pels ajuntaments (possibilitat de més d'una resposta) [N=57]


7.4 Models de zonificació

El model ‘zona única’ és més extens als municipis més petits; en canvi, el model ‘zona múltiple’ ho és als municipismés grans.El model ‘zona única’ és més extens als municipis més petits; en canvi, el model ‘zona múltiple’ ho és als municipismés grans.



57,9

35,1

7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Zona única Zona múltiple Altres

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Models de zonificació [N=57]


7.5 Prestació de beques i/o ajuts

Dels ajuntaments que han prestat beques i/o ajudes, les més esteses són les beques de menjador (91%). En canvi, lesmenys esteses són les ‘activitats complementàries en horari lectiu’ (47,1%).Dels ajuntaments que han prestat beques i/o ajudes, les més esteses són les beques de menjador (91%). En canvi, lesmenys esteses són les ‘activitats complementàries en horari lectiu’ (47,1%).



91,2

85,382,4

82,4

55,9

51,5

47,1

14,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Menjador Suportescolarització

escoles bressol

Llibres Activitats d'estiu Activitatsextraescolars (fora

horari lectiu)

Transport Activitatscomplementàries

en horari lectiu

Altres

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Beques i/o ajuts dels ajuntaments, amb recursos municipals, per a serveis directament relacionats amb l'escolarització [N=64]


7.6 Serveis municipals d'admissió i equitat de l'alumnat

Un 90,8% dels municipis de Barcelona disposen de ‘comissions de garanties d’admissió’ mentre que en el 40,9% hi haOficines municipals d’escolarització. Aquestes estan poc desenvolupades en els municipis més petits.Un 90,8% dels municipis de Barcelona disposen de ‘comissions de garanties d’admissió’ mentre que en el 40,9% hi haOficines municipals d’escolarització. Aquestes estan poc desenvolupades en els municipis més petits.



90,8

40,9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Comissions de garanties d’admissió [n=65] Oficina municipal d'escolarització [n=66]

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Serveis Municipals d'admissió i equitat de l'alumnat


8 CENTRES EDUCATIUS MUNICIPALS

Les escoles bressol i de música són els centres més estesos entre els municipis. En canvi, les ludoteques, altres ofertesde formació musical i altres centres de formació artística estan estesos en una proporció minoritària de municipis.Les escoles bressol i de música són els centres més estesos entre els municipis. En canvi, les ludoteques, altres ofertesde formació musical i altres centres de formació artística estan estesos en una proporció minoritària de municipis.



100

82,6

60,9

69,6

30,4

26,120,3

66,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Escoles bressol Escoles municipals demúsica i/o dansa

Escoles municipals depersones adultes

Altres ofertes deformació de persones

adultes

Altres centresd'ensenyaments

artístics

Altres ofertes deformació musical

Ludoteques Altres (casalsinfantils...)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Existència centres educatius municipals [n=69]


8.1 Tipus de finançament dels centres educatius

Els centres educatius municipals mostres diferents fonts de finançament. A les escoles bressol destaquen altresadministracions (diputacions); en persones adultes, la Generalitat i en ludoteques, només l’ajuntament.Els centres educatius municipals mostres diferents fonts de finançament. A les escoles bressol destaquen altresadministracions (diputacions); en persones adultes, la Generalitat i en ludoteques, només l’ajuntament.



7,2

15,9

7,2

33,3

15,9

11,6

15,9

37,7

17,4

34,8 33,3

17,4

7,2

4,32,9

7,2

81,2

31,9

23,220,3

7,28,7

1,4

21,7

5,82,9

1,42,9

02,9

0

7,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Escoles bressol Escoles municipals demúsica i/o dansa

Escoles municipals depersones adultes

Altres ofertes deformació de persones

adultes

Altres centresd'ensenyaments

artístics

Altres ofertes deformació musical

Ludoteques Altres (casalsinfantils...)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Ajuntaments amb centres educatius segons tipus de finançament [n=69]

Només Ajuntament Ajuntament i la Generalitat Ajuntament i altres administracions Ajuntament i agents del territori

Els organismes governamentals més mencionats pels ajuntaments en algun tipus de suport són la ‘Diputació’ (100%) ila ‘Generalitat de Catalunya’ (87%). La Diputació és l’organisme que ofereix més varietat de suports a un major nombrede municipis.

Els organismes governamentals més mencionats pels ajuntaments en algun tipus de suport són la ‘Diputació’ (100%) ila ‘Generalitat de Catalunya’ (87%). La Diputació és l’organisme que ofereix més varietat de suports a un major nombrede municipis.

9 ORGANISMES GOVERNAMENTALS



100,0

87,0

72,5

8,8

2,9 2,90,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Diputació Generalitat de Catalunya Consell Comarcal Consorci Govern central Unió Europea Mancomunitat

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Organismes governamentals que han donat algun tipus de suport als Ajuntaments en matèria d'educació (possibilitat de més d'una resposta) [N=69]

Finançament Formació Assessorament Algun tipus de suport

Els ens de referència als que es dirigeixen els ajuntaments quan necessiten assessorament en temes d’educació triatsen primera opció són la ‘Diputació’ (66,7%) i en menor mesura el ‘Departament d’Ensenyament’ (26,1%).Els ens de referència als que es dirigeixen els ajuntaments quan necessiten assessorament en temes d’educació triatsen primera opció són la ‘Diputació’ (66,7%) i en menor mesura el ‘Departament d’Ensenyament’ (26,1%).

9.1 Ens governamentals de referència



66,7

26,1

5,8

0,0 0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

La Diputació El Dep. d’Ensenyament (Generalitat de Catalunya)

Un altre Ajuntament El Consell Comarcal Universitats

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Ens de referència per a l'assessorament en temes d'educació [N=69]


9.2 Convenis amb el Departament d’Ensenyament

Un 89,9% dels ajuntaments consultats tenen subscrit algun conveni amb el Departament d’Ensenyament. Els méshabituals són els ‘Programes educatius o projectes singulars’ (89,7%) i els destinats al ‘Sosteniment de centreseducatius’ (62,9%).

Un 89,9% dels ajuntaments consultats tenen subscrit algun conveni amb el Departament d’Ensenyament. Els méshabituals són els ‘Programes educatius o projectes singulars’ (89,7%) i els destinats al ‘Sosteniment de centreseducatius’ (62,9%).



Sí89,9%

No10,1%

Algun conveni entre l'Ajuntament i el Departament d'Ensenyament [N=69]

21,0

22,6

43,5

48,4

62,9

80,6

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Altres àmbits

Corresponsabilitat

En relació amb la planificació escolar

Per a l'assumpció de competències delegades

Per al sosteniment de centres educatius

Programes educatius o projectes singulars


Àmbits en els quals es realitzen els convenis entre l'Ajuntament i el Departament d’Ensenyament (possibilitat de més d'una resposta)

[N=69]

9.3 Col·laboració amb el Departament d’Ensenyament

L’àmbit amb més col·laboració amb el Departament d’Ensenyament són els PFI (55%) i les ‘Escoles Bressol’ (53%). Ones produeix menys col·laboració és en la ‘Formació Professional ocupacional’ (27%).L’àmbit amb més col·laboració amb el Departament d’Ensenyament són els PFI (55%) i les ‘Escoles Bressol’ (53%). On

es produeix menys col·laboració és en la ‘Formació Professional ocupacional’ (27%).



55,1 53,6

46,4

37,7

33,330,4

27,5

5,8

13,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

PFI Escoles bressol Programes dediversificació

curricular

Formació d’adults Escoles de música Formacióprofessional

reglada

Formacióocupacional

Altres No col·laboren

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Àmbits en els quals els ajuntaments col·laboren amb el Departament d’Ensenyament (o un altre Departament amb competències) en la programació de l'oferta educativa en el municipi [N=69]


9.4 Valoració de la col·laboració amb altres agents

Gairebé la totalitat dels municipis valoren com a bona la relació amb les ‘Escoles i Instituts públics’. En canvi, lavaloració 'normal' és més gran quan es valoren els serveis territorials, les entitats de lleure o les escoles bressol nomunicipals.

Gairebé la totalitat dels municipis valoren com a bona la relació amb les ‘Escoles i Instituts públics’. En canvi, lavaloració 'normal' és més gran quan es valoren els serveis territorials, les entitats de lleure o les escoles bressol nomunicipals.



13

13

21,7

37,7

46,4

44,9

50,7

69,6

68,1

94,2

20,3

30,4

55,1

21,7

43,5

49,3

26,1

29

29

5,8

2,9

2,9

5,8

2,9

66,7

56,5

20,3

40,6

7,2

23,2

1,4

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Escoles d’ensenyaments artístics que no siguin de titularitat municipal

Escoles de música i dansa que no siguin de titularitatmunicipal

Escoles bressol que no siguin de titularitat municipal

Escoles d’adults que no siguin de titularitat municipal

Entitats de lleure

Serveis territorials del Departament d’Ensenyament

Escoles i instituts concertats

AMPAs

Inspecció d’Ensenyament

Escoles i instituts públics

Valoració que fan els ajuntaments de la seva col·laboració amb diferents agents educatius [N=69]

Bona Normal Dolenta Inexistent


9.5 Participació en xarxes locals

El 91,3% dels ajuntaments participa en alguna xarxa local. Les més esteses són les vinculades a ‘Petita infància’ (53,6%)i les menys esteses són les vinculades a ‘Educació permanent’ (17,4%).El 91,3% dels ajuntaments participa en alguna xarxa local. Les més esteses són les vinculades a ‘Petita infància’ (53,6%)i les menys esteses són les vinculades a ‘Educació permanent’ (17,4%).



53,649,3 47,8

31,9 30,4

24,6

17,4

10,18,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Petita infància Pla Educatiud'entorn

Programes detransició escola-

treball

Projecte Educatiude Ciutat

Taula de millora del'èxit escolar

Formacióprofessional

Educaciópermanent

Altres No participa en capxarxa

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Pertinença a una xarxa local vinculada a la gestió de les polítiques d'educació [N=69]


9.6 Tipus de participació en xarxes locals

Hi ha algunes xarxes on els ajuntaments tenen més protagonisme amb el lideratge o co-lideratge de les mateixes comels plans educatius d’entorn, els projectes educatius de ciutat i de petita infància.Hi ha algunes xarxes on els ajuntaments tenen més protagonisme amb el lideratge o co-lideratge de les mateixes comels plans educatius d’entorn, els projectes educatius de ciutat i de petita infància.



87,9

78,4

86,4

57,1

41,2

60,6

50,0

27,3

32,4

22,7

42,9

64,7

48,5

58,3

36,4

21,618,2

9,511,8

30,3

25,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Pla Educatiu d'entorn(n=33)

Petita infància (n=37) Projecte Educatiu deCiutat (n=22)

Taula de millora del'èxit escolar (n=21)

Formació professional(n=17)

Programes detransició escola-treball (n=33)

Educació permanent(n=12)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Tipus de participació dels ajuntaments que formen part d'una xarxa local d'educació durant l'any 2015

Lidera o co-lidera Col·labora Finança

9.7 Xarxes intermunicipals

El 50% dels ajuntaments participa en xarxes intermunicipals. Les més esteses són les vinculades als ‘Programes detransició escola-treball’ (33%) i les menys esteses són les vinculades a ‘Taules de millora de l’èxit escolar (4,3%) i‘educació permanent’ (5,8%).

El 50% dels ajuntaments participa en xarxes intermunicipals. Les més esteses són les vinculades als ‘Programes detransició escola-treball’ (33%) i les menys esteses són les vinculades a ‘Taules de millora de l’èxit escolar (4,3%) i‘educació permanent’ (5,8%).



33,3

24,6

14,513,0

5,84,3

10,1

49,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Programes detransició escola-

treball

Petita infància Pla Educatiud'Entorn

Projecte Educatiude Ciutat

Educaciópermanent

Taula de millora del'èxit escolar

Altres No participa en capxarxa

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Pertinença a una xarxa intermunicipal dins dels següents àmbits educatius [N=69]


10 MECANISMES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Gairebé tots els municipis disposen de ‘Consell escolar’ i gairebé la meitat ha realitzat ‘Processos participatius’. Mésd’una tercera part té ‘Consells de participació infantil i juvenil’.Gairebé tots els municipis disposen de ‘Consell escolar’ i gairebé la meitat ha realitzat ‘Processos participatius’. Mésd’una tercera part té ‘Consells de participació infantil i juvenil’.



91,3

47,8

39,1

7,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Consell escolar Processos participatius Consell de participació infantil i juvenil Altres

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Mecanismes de participació ciutadana utilitzats pels ajuntaments en l'àmbit d'educació [N=69]


11 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ POLÍTICA

El 98,6% dels municipis consultats disposen de regidories amb competències delegades en educació. El 77,1% de lesregidories comparteix gestió amb altres matèries i, entre aquests, les matèries més mencionades són ‘Infància’ (18%) i‘Cultura’ (16%).

El 98,6% dels municipis consultats disposen de regidories amb competències delegades en educació. El 77,1% de lesregidories comparteix gestió amb altres matèries i, entre aquests, les matèries més mencionades són ‘Infància’ (18%) i‘Cultura’ (16%).



57,1 60,041,7

33,3

53,0

42,9 40,058,3

66,7

47,0

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Especialització de les regidories amb competències específiques en educació [n=66]

Exclusiva Compartida

Sí, sense figurar "educació" en

la denominació de la regidoria;

7,2

Sí, figurant "educació" en

la denominació de la regidoria;

91,3

No hi ha cap regidoria amb competències

específiques en educació; 1,4

Regidoria amb competències específiques en educació [N=69]

18,3

16,7

13,6

12,1

12,1

6,1

6,1

4,5

3,3

3,1

0

0

21,2

0 5 10 15 20 25

Infància

Cultura

Joventut

Esports i lleure

Serveis Socials

Dona

Salut

Cooperació

Immigració

Medi Ambient

Gent Gran

Habitatge

Altres

Competències amb les quals les regidories d'educació comparteix la gestió (possibilitat de més d'una resposta) [N=68]


12 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ TÈCNICA

El 87% dels municipis té un organisme tècnic que centralitza les actuacions d’educació. El 40% dels organismescomparteixen la gestió amb altres matèries i, entre aquests, les matèries més mencionades són ‘infància’ (32%) i‘joventut’ (20%).

El 87% dels municipis té un organisme tècnic que centralitza les actuacions d’educació. El 40% dels organismescomparteixen la gestió amb altres matèries i, entre aquests, les matèries més mencionades són ‘infància’ (32%) i‘joventut’ (20%).



Si87,0%

No 13,0%

Ajuntaments amb departament tècnic d'educació [N=69]

6552,4

41,7

100

59,3

3547,6

58,340,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Especialització de les regidories amb competències específiques en educació [n=60]

Exclusiva Compartida

23,7

20,3

18,6

16,9

15,3

11,9

10,2

6,8

5,1

5,1

3,4

0

16,9

0 5 10 15 20 25

Infància

Joventut

Cultura

Esports i lleure

Serveis Socials

Salut

Dona

Medi ambient

Cooperació

Immigració

Gent gran

Habitatge

Altres

Matèries amb les quals l'organisme tecnicoadministratiu d'educació comparteix la gestió (possibilitat de més d'una resposta) [N=59]


Els espais de coordinació més estables –programes, comissions- estan estesos en una tercera part del municipis,mentre que la programació anual amb pressupost assignat és de només el 10%. En canvi, el 37% dels municipis nomésrealitzen una coordinació puntual amb altres àrees.

Els espais de coordinació més estables –programes, comissions- estan estesos en una tercera part del municipis,mentre que la programació anual amb pressupost assignat és de només el 10%. En canvi, el 37% dels municipis nomésrealitzen una coordinació puntual amb altres àrees.

12.1 Espais de coordinació



37,7 36,2

30,4

10,1 11,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Coordinació és puntual Plans transversals entre àrees Comissió/taula que s'encarregade fixar criteris i pautes

comunes

Programació anual conjuntad'activitats amb pressupost

assignat

Altres espais

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Espais transversals de coordinació entre educació i altres àrees [N=69]


El 41% dels ajuntaments han realitzat canvis significatius en els organismes tècnics dedicats a educació en relació al'anterior mandat. El 15,9% del municipis ha canviat el cap tècnic, un 8,7% ha creat una estructura nova i el 4,3 hacanviat la forma de gestió. Cal destacar que ningú municipi ha eliminat les estructures tècniques d’educació.

El 41% dels ajuntaments han realitzat canvis significatius en els organismes tècnics dedicats a educació en relació al'anterior mandat. El 15,9% del municipis ha canviat el cap tècnic, un 8,7% ha creat una estructura nova i el 4,3 hacanviat la forma de gestió. Cal destacar que ningú municipi ha eliminat les estructures tècniques d’educació.

12.2 Canvis realitzats als organismes tècnics



60,9

15,9 8,7

4,3 0

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Sense canvis significatius S'ha canviat el/la captècnic/a

S'ha creat una estructuraorganitzativa nova

S’ha canviat la forma de gestió de l'estructura organitzativa existent

S'ha eliminat l'organismeexistent

Altres

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Canvis produïts des de l'inici mandat 2015-2019 [N=69]


El 93% dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona tenen treballadors (tècnics o similars) dedicats a educació. El47% dels municipis tenen funcionaris; el 75%, personal laboral, i el 13,9% tenen altres tipus de contractes. El 81% harealitzat formació específica en educació del personal de l'àrea d'educació de l'Ajuntament.

El 93% dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona tenen treballadors (tècnics o similars) dedicats a educació. El47% dels municipis tenen funcionaris; el 75%, personal laboral, i el 13,9% tenen altres tipus de contractes. El 81% harealitzat formació específica en educació del personal de l'àrea d'educació de l'Ajuntament.

13 TREBALLADORS/ES



Sí92,8%

No7,2%

Ajuntaments amb treballadors (tècnics o similars) dedicats a educació[N=69]

1,93,1

7,1

15,0

4,3

0

2

4

6

8

10

12

14

16


Nú

mer

o d

e tr

ebal

lad

ors

Mitjana municipal de treballadors/es dedicats a educació [N=69]

52,2

75,4

23,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Funcionari/a Laboral Altres tipus de contractes(plans d'ocupació, becaris,

etc.)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Ajuntaments amb treballadors segons el seu vincle laboral [N=69]

Si; 81

No; 19

Formació específica en eduación del personal de l'àrea d'educació de l'Ajuntament [N=63]

El 76,8% dels ajuntaments no han realitzat canvis en relació al nombre de treballadors dedicats a educació durant el 2015. Elsmunicipis més grans són els que més han reduït les plantilles de personal. En relació a la dedicació, el 82% dels ajuntaments hamantingut el nombre d’hores del personal d’educació durant el 2015; el 7% ha disminuït la dedicació horària i el 10% l’haaugmentat.

El 76,8% dels ajuntaments no han realitzat canvis en relació al nombre de treballadors dedicats a educació durant el 2015. Elsmunicipis més grans són els que més han reduït les plantilles de personal. En relació a la dedicació, el 82% dels ajuntaments hamantingut el nombre d’hores del personal d’educació durant el 2015; el 7% ha disminuït la dedicació horària i el 10% l’haaugmentat.

13.1 Canvis en les plantilles i dedicació de personal



76,8

11,6 11,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

S'ha mantingut Ha augmentat Ha disminuït

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Municipis que han realitzat canvis en la plantilla de personal vinculada a temes d'educació en relació amb

l'any anterior [N=69]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab.

50-100.000 hab. >100.000 hab.

Barcelona

82,6

10,1 7,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

S'ha mantingut Ha augmentat Ha disminuït

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Municipis que han realitzat canvis en les hores dedicades pel personal a temes d'educació en relació amb l'any anterior

[n=69]

El 59% dels municipis consultats ha realitzat algun tipus d’avaluació de les polítiques d’educació. La major partd’aquestes avaluacions (76%) són internes i d’implementació o de procés.El 59% dels municipis consultats ha realitzat algun tipus d’avaluació de les polítiques d’educació. La major partd’aquestes avaluacions (76%) són internes i d’implementació o de procés.

14 AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES EDUCATIVES



10,34,5

2533,3

13

44,845,5

50

50

46,4

44,8 50

2516,7

40,6

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. > 100.000 hab. Catalunya

Percentatge d'ajuntaments que han realitzat algun tipus d'avaluació de les polítiques d'educació [N=69]

Integral D'algún servei No s'ha realitzat

Avaluació interna;

76,2

Avaluació externa; 4,8

Avaluació mixta; 19,0

Tipus d'avaluació de les polítiques d'educació [N=42]

D’implementació o de

procés; 92,7

D'impacte; 36,6

Altres tipus d'avaluació;

14,6

Tipus d'avaluació de les polítiques d'educació [N=41]

‘Els recursos humans vinculats a educació tenen una formació adequada’ és l’enunciat més valorat -molt o bastantd’acord- pels ajuntaments (93%). En canvi, l’enunciat menys valorat (43%), és el referit l’increment dels recursosmunicipals en educació en proporció a les necessitats.

‘Els recursos humans vinculats a educació tenen una formació adequada’ és l’enunciat més valorat -molt o bastantd’acord- pels ajuntaments (93%). En canvi, l’enunciat menys valorat (43%), és el referit l’increment dels recursosmunicipals en educació en proporció a les necessitats.

14.1 Valoració diferents factors que afecten les polítiques



43,5

55,1

56,5

60,9

62,3

68,1

69,6

75,4

79,7

76,8

84,1

92,8

56,5

44,9

43,5

39,1

37,7

31,9

30,4

24,6

20,3

23,2

15,9

7,2

0 20 40 60 80 100

Als darrers anys els recursos que l’Ajuntament destina a l’educació s’han incrementat proporcionalment a les necessitats

Hi ha coordinació adequada entre els diferents nivells de govern pel que fa a l’educació (Diputació, Generalitat...)

Les polítiques municipals d'educació depenen de les estratègies o el suport d’altres entitats governamentals

L’Ajuntament té recursos i eines per detectar les noves necessitats en matèria d’educació

Les estructures de l’Ajuntament treballen de forma coordinada i transversal en temes d’educació

El teixit associatiu intervé de manera activa en les actuacions relacionades amb educació

Hi ha idees innovadores per a afrontar els nous reptes que planteja l’educació

Hi ha un acord polític que dóna continuïtat a la política en educació

Els reptes més importants que planteja l’educació estan inclosos a l’agenda política

La comunitat educativa s'implica en les actuacions municipals relacionades amb educació

Els serveis locals de l’Ajuntament estan adaptats per donar resposta a les demandes en educació

Els recursos humans de l’Ajuntament que treballen en temes d’educació tenen una formació adequada

Grau d'acord amb les següents afirmacions [n=69]

Molt o bastant d'acord Poc o gens d'acord

Annex

De 10.000 a 20.000 habitantsAbreraArenys de MarArgentonaBergaCalellaCanet de MarCanovellesCardedeuCastellbisbalCorbera de LlobregatLa GarrigaLa LlagostaLa Roca del VallèsLes Franqueses del VallèsLliçà d'AmuntMontornès del VallèsPalau-solità i PlegamansPallejàParets del VallèsPieraPremià de DaltSant Andreu de LlavaneresSant CeloniSant Joan de VilatorradaSant Quirze del VallèsTorderaTorelló

ValliranaVilanova del CamíVilassar de Mar

De 20.001 a 50.000 habitantsBarberà del VallèsCastellar del VallèsEl MasnouGavàIgualadaManlleuMartorellMolins de ReiMontcada i ReixacPineda de MarPremià de MarRipolletSant Adrià de BesòsSant Andreu de la BarcaSant Feliu de LlobregatSant Joan DespíSant Pere de RibesSant Vicenç dels HortsSanta Perpètua de MogodaVicVilafranca del Penedès

De 50.001 a 100.000 habitantsCastelldefelsCerdanyola del VallèsCornellà de LlobregatEl Prat de LlobregatGranollersManresaMollet del VallèsRubíSant Boi de LlobregatSant Cugat del VallèsViladecansVilanova i la Geltrú

Més de 100.000 habitantsBadalonaL'Hospitalet de LlobregatMataróSabadellSanta Coloma de GramenetTerrassa

Els municipis inclosos a l'estudi són els següents:


DIPUTACIÓ DE BARCELONAÀrea de Cultura, Educació i EsportsGerència de Serveis d'EducacióComte d'Urgell, 187. 08036 BarcelonaTelèfon 934 022 184 · Fax 934 022 454www.diba.cat/educacio

FUNDACIÓ CARLES PI I SUNYERCasa GolferichsGran Via de les Corts Catalanes, 49108015 BarcelonaTel. 934 527 115 Fax 933 233 431www.pisunyer.org

Panel pol tiques educ locals 2016 provBCN.pptx)

Documents

Transcript of Panel pol tiques educ locals 2016 provBCN.pptx)