PER SANT JORDI El Matarranya a les Rambles · Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó...

Any 8 • núm. 66 • La Franja, maig de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Par

ada

de ll

ibre

s de

l’A

ssoc

iaci

ó C

ultu

ral d

el M

atar

rany

a a

les

Ram

bles

de

Bar

celo

na e

l dia

de

Sant

Jor

di

Artelitera 2007La mostra d’enguany acollirà a Binèfarl’obra de 47 artistes de la comarca elsdies 18 i 19 de maig.

Apadrinamentde paraulesEl Rogled’EstudisAragonesos vaorganitzar unacte a Saragossaper a presentarles paraulesapadrinades pelsciutadans.

AR

XIU

ASC

UM

A

L’art de Lina ValeroLa pintora fragatina exposa a l’EspaiCultural Pere Pruna de Barcelona i preparauna mostra al Palau Moncada de Fraga.

El Matarranyaa les RamblesEl Matarranyaa les Rambles

CURS 2006-2007

PER SANT JORDIPER SANT JORDI

Núm. 66. Maig de 2007 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

CAP DE REDACCIÓ IMAQUETACIÓ GRÀFICA:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

COORDINACIÓ DE COMARQUES:Marta Canales

REDACCIÓ:Antoni Bengochea, Lluís Rajadell,Carles Sancho i Pasqual Vidal(el Matarranya). Arcadi Abad, Damià Torrent, Marta Canales, Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Carles Barrull, Anna Enjuanes,Neus Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Carles Sancho, Ramon Sistac i Carles Terès.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaPapelería GerminalC/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

El programa del PSOE per a les autonòmiques2007 ha inclòs un altre camí la llei de llengües,amb la novetat que ara serà condició impres-cindible en la negociació d’una nova coalicióde govern, juntament amb la llei de la muntan-ya. Ho va anunciar el president Iglesias a travésde la Cadena Ser Aragó el 20 d’abril, i va afir-mar que si calia pactar amb una altra formacióper poder governar, aquests serien punts inne-gociables per arribar a un acord.

Segons els «iglesiòlegs» aquestes declara-cions poden suposar fer l’ullet de complicitatadreçat a Chunta Aragonesista o un intent de«desactivar» alguns intents reivindicatius deltema de la llengua per part d’alguna candidatu-ra alternativa sorgida en aquests comicis muni-cipals. Per altra banda, el «supercandidat» ipresident del PAR, José Ángel Biel, s’ha apres-sat a dir que ells estan disposats «a pactar-ho tot».

El juny de 2004, el president Iglesias, enresposta a una pregunta parlamentària, va expli-car que l’objectiu del seu govern era que la lleide llengües estigués operativa abans d’acabarla legislatura, i va afegir que la intenció era ques’aprovés el 2005, coincidint amb el 20è aniver-sari de la introducció del català a les escolesaragoneses. En aquell moment, va repetir aquellèmfasi que la llei havia de ser consensuadaperquè no enfrontés els aragonesos, i que s’ha-via de basar en criteris de llibertat.

Vuit anys i dos legislatures de Govern PSOE– PAR, la tercera escomesa electoral inclou un

altre camí la promesa de llei de llengües. Els seguidors del Barça van passar temps repe-

tint «aquest any, sí», amb una tossuderia barrejad’esperança, resignació, il·lusió i passió pel futboli pels colors (els seus). Quan el seu president ol’entrenador intervenien en rodes de premsa o enalgun programa de ràdio, o feien declaracions aqualsevol mitjà, a principi de temporada, inexo-rablement s’acabava per sentir «aquest any, sí» perboca d’algun entusiasta blaugrana.

A la Franja li passa una mica com als culés delsegon any abans de Ronaldinho, el president Marce-lino Iglesias, ara que arriba la cita inevitable, es diri-geix a la població i exposa que, en cas d’haver depactar, es tindrà en compte la posició del partitpolític entorn a la llei de llengües i a la llei demuntanya. Fa dos legislatures, havia de ser la legis-latura de la llei de llengües, fa una legislatura haviade ser la legislatura de la llei de llengües, aquestany sí, i, a més, a l’Estatut. I, ara, ha de ser la legis-latura de la llei de llengües, aquest any sí.

En aquesta banda d’Aragó, desconeixem si elpresident Iglesias ha fitxat a Eto’o o si vol emularal Reial Saragossa, equip dirigit pel seu home deconfiança i exconseller d’Economia del seu govern,Eduardo Bandrés, que, aquest any sí, pot arribara places europees.

Sí sabem que la confiança és la base de la rela-ció entre els polítics i els ciutadans en la tradiciódemocràtica. Quan la confiança es trenca, algu-na cosa més que una promesa s’esguerra.

President Iglesias, aquest any sí?

Aquest any, sí?

Temps de Franja 66 7/5/07 11:25 Página 2

Núm. 66. Maig de 2007TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorL’altre dia a Aragón TV es va poder veure un reportatge, dins

del programa dominical 60 minutos, que parlava de l’Aragó cata-lanòfon. Del seu parlar, de l’ensenyament del català, de les acti-vitats d’animació a les escoles. I li deien català a la llengua que

es parlava a la Franja amb un to de total normalitat. Sortien dones comprant el pa o unes «toron-ges», mestres com el Pep Labat, escriptors com el Josep San Martin o el Josep Antoni Chauvell,o cantautors com l’Àngel Villalba, parlant en català de la seua activitat o de la nostra llengua.

Per primera volta en un mitjà audiovisual públic, es parlava d’aquesta realitat sense crispacions,sense suspicàcia, sense afany de raresa, exotisme o excepcionalitat.

Més val tard que mai. Ara cal que aquesta actitud sana i positiva mostrada per los joves profes-sionals de la TV autonòmica aragonesa tinga una continuïtat i no es quede en una flor d’un dia(o de dos, o de tres). I que esdevinga en informacions i programacions estables sobre la nostrarealitat cultural, socioeconòmica i lingüística.

Així seríem aragonesos de drets i deures. Deure de suportar amb los nostres impostos elsmitjans públics, i dret a ser sentits i escoltats tal com som i no ser vergonyosament amagats. I,per cert. Quan Aragó Radio emprendrà aquest mateix camí?

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaDel camp a casa,

producció ecológica a domicili

La Llitera i la Ribagorça

Cultura

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Reportatge: Un calaceità, deixeble de Goya

2

3

4

7

10

14

15

17

18

La perplexitat dels cordersCada volta sembla més evident la tendència

dels poders públics, pel que fa a la problemàti-ca medioambiental, a culpabilitzar els ciuta-dans i a demanar-los responsabilitats per qües-tions anecdòtiques.

Se’ns infla el cap amb un seguit de recoma-nacions repetides insistentment pels mitjans decomunicació tot oblidant sistemàticament elsprincipals causants de la degradació ecològicadel nostre espai més immediat: determinadesgrans multinacionals i poders econòmics que ensimposen un mode de vida consumista, basat enenergies no renovables i que malmet irremeia-blement l’entorn. Per això no és just culpabilit-zar el ciutadà per uns fets dels quals ell no ésmés que una víctima més.

Potser ja seria hora d’exigir un mínim desinceritat a certs polítics i que reconeguessen laseua impotència davant uns poders que els supe-ren. Realment és mot poc ètic traspassar laculpàbilitat a les víctimes sense atrevir-se aencarar el problema de front.

Malauradament tot indica que es continuaràper aquesta via, sense anar a l’arrel de la qües-tió i optant per un model desenvolupista aultrança, amb algunes concessions de cara a lagaleria. Així, per exemple, es continuarà fentampliacions innecessàries de vies de circul·lacióo promovent-ne de noves que acabaran de trin-xar el territori (ampliació de l’autopista AP-2 iconstrucció d’una autopista fins a la Vall d’Aran),es continuarà permetent que grans constructo-res i grups immobiliaris continuen destrossantel Pirineu i edificant complexos d’esquí (Vall

Fosca, ampliació de Cerler i Vaqueira), i es conti-nuarà fent els ulls clucs a la conversió de lacosta mediterrània en un mur infranquejable deciment, a la construcció arreu de plataformeslogístiques i a l’expansió difusa de les àreesmetropolitanes. Això sí, es mantindran uns quantstrossets de natura perquè hi puguen anar elsturistes a contemplar-los.

Per a quan una política que vaja més enllà dela realitat immediata? Per a quan una política quea més dels criteris purament econòmics incor-pore altres perspectives? Realment es fa impres-cindible un canvi molt profund si no volem esta-vellar-nos.

Joaquim Torrent

Ignorats i menystingutsFa temps vaig sentir per ràdio unes declara-

cions del President Iglésias, on manifestava elseu convenciment que el que més molesta alsaragonesos és sentir-se «ignorats i menystin-guts». I pregunto; voleu dir que hi ha algunespanyol més ignorat i menystingut que elsaragonessos d’aquesta part del país, de la Fran-ja i el Pirineu concretament? Analtres ens descri-mina a part de la pròpia DGA, l’Església, Sani-tat, Partits, etc. Jo sóc admirador de qualsevol«home fet aí mateix» com el President Iglésias,però s’adona ell, que si no s’aprova la «Llei deLlengües», quedarà en la memòria com el Pres-dient que s’autoignorava i s’automenystenia?

MedardetBenavarri

12

19

16


Núm. 66. Maig de 2007 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T «Pobres niños»

Aquesta frase la va dirMariano Rajoy al programade TVE1 Tengo una pregun-ta para usted. L’aspirant apresident pel principal parti-do de la oposición es planyiadel destí dels xiquets quetenen la «desgràcia» d’estu-diar en català, és a dir, en lallengua del lloc on viuen.Responia a la pregunta d’unadona resident a les Illes,indignada pel difícil queresultava trobar col·legis onno s’ensenyés en català. «Elfuturo es el inglés y el chino»cont inuava e l candidatcosmopolita. I, of course, «elcastellano, con sus 500 millo-nes de hablantes».

Si no fos que se m’ha fet lapell molt dura, m’hauria ficata plorar. Adéu a les minories,adéu a la diversitat. Jo li hauriapreguntat, com molts lectorsdel Temps de Franja, quèpensen fer amb els infants dela Franja d’Aragó. Pobresxiquets, aquests sí, condem-nats a l’analfabetisme i aldesconeixement de la llenguade casa. Segurament hauriadit «eso es porque vuestrosrepresentantes democráticoslo quieren así». Potser tindriaraó. Els nostres representantssón, en el tema de la llengua,porucs quan no directamenthostils. El president, com abon franjolí, vol un consensabsolut en el tema de les llen-gües. Als altres, als que diuen«pobres niños», només els calenredar la troca legislaturarera legislatura. Qui dia passa,any empeny. En aquest casens empenyen cap a l’abismedel xapurriau i l’autoodi. Ja hodiu l’adagi: «Ser español, unorgullo; ser aragonés un títu-lo». El títol està clar: The End.

Carles Terès

Dins de la intensa campanyade divulgació i dinamització dela Ruta dels Ibers al Baix Aragós’ha presentat un llibre sobreles últimes investigacions arque-ològiques a la comarca delMatarranya perquè quatre vilespertanyen a la ruta d’aquestacultura: Calaceit, Queretes,Massalió i la Vall del Tormo.El volum és el número 11 delbutlletí Al-Quannis que edita elTaller d’Arqueologia d’Alcan-yís i la Casa de Velázquez i estitula Iberos del Matarraña.Investigaciones arqueológicasen Valdeltormo, Calaceite,Cretas y La Fresneda. L’actede presentació va tenir lloc al’Ajuntament de la Vall delTormo el 30 de març amb l’as-sistència del Director del Patri-moni de la DGA Jaime Vicen-te Redón, dos dels autors deltreball: Pierre Moret i José Anto-nio Benavente, l’alcalde de lavila Àngel Gómez i el presidentde la comarca del MatarranyaJosé Román Roda, entre altresautoritats comarcals i locals. Elfet que la presentació es fes a laVall del Tormo es deu que enaquesta població s’han dut aterme durant deu anys les exca-vacions més importants al

cions a tot color i un contingutde més de 300 pàgines, indis-pensable per entendre la granimportància de la cultura ibèri-ca al Matarranya Mitjà ques’inicià el segle VII a.C. fins l’Id.C. Les últimes excavacionsque analitza el llibre han apor-tat novetats interessants sobrediferents aspectes del mónibèric: estructuració social,alimentació, metal·lúrgia,construccions aristocràtiques,recintes fortificats, diversitatceràmica, activitats econòmi-ques… Precisament el centred’interpretació de la Vall delTormo, que ara es troba enavançat procés d’elaboració,m o s t r a r à a l v i s i t a n t l aimportància i les innovacionsque han aportat aquestes exca-vacions dins del seu termemunicipal per entendre millorla cultura ibèrica.

Un nou treball publicat sobre els íbers al Matarranya presentat a la Vall del Tormo

Carles Sancho

Matarranya entres jacimentsfonamentalmentd’època ibèrica:la Torre Cremada,Los Tru l l e t s–arbitràriamentdenominat pelsautors Tossal deMontañés- i LoCerrau. A partd’aquests assen-taments , queocupen la majorpart de les pàgi-nes , t ambé esdóna referènciesde prospeccionsen els termes deCalaceit, Quere-tes i la Freixneda

que limiten amb el de la Vall delTormo. Un excel·lent treballd’investigació arqueològica ambfotografies, mapes i il·lustra-


Núm. 66. Maig de 2007TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

La CMA d’AlcanyísEl dijous 22 de març ens

vàrem assabentar pels mitjansde comunicació de que l’es-tudi d’arquitectura NormanFoster and Partners, haviaestat el guanyador del projec-te de la Ciudad del Motor deAragón (CMA). Aquesta notí-cia em brinda l’ocasió per ferpatent la meua satisfacciórespecte a l’actuació delGovern d’Aragó i de les altresentitats participants, en allun-yar el projecte CMA de Sara-gossa per a potenciar una altrazona, en aquest cas el BaixAragó. Ja sé que el projecteve de lluny i no podria ser-ned’una altra manera. Tot i ques’ha d’alabar la decisió, hi haque dir al Govern d’Aragóque abans de decidir la loca-lització de futurs projectes,petits o grans, es repassen lesterres de les diferents comar-ques, es pensi en la descen-tralització i en un harmoniósdesenvolupament de totl’Aragó. Saragossa és massagran. L’Aragó és ample, llargi mancat d’equilibri territo-rial.

En aquest termini de tresanys, des d’ara fins que laCMA d’Alcanyís s’hagiconclòs, totes les autoritats ientitats que tinguin respon-sabilitats en el projecte, nohaurien d’adormir-se sobreles possibilitats futures delprojecte, sinó que han d’en-cetar la recerca dels reals imolt concrets continguts. Apart de l’activitat d’esport,que sembla l’origen delprojecte i el seu punt fort, s’had’assegurar la projecciópermanent del centre arreud’Aragó i Espanya en els seusaspectes culturals i d’oci. Lespossibilitats de llocs detreballs permanents; les acti-vitats industrials, de recerca iels serveis d’elevat valorafegit no haurien de mancara la Ciudad del Motor deAragón.

José Miguel Gràcia

VIL

ES

I G

EN

TS Exposició itinerant d’art sacre

Carles Sancho

Una de les principals acti-vitats de la commemoraciódel VII Centenari de l’ads-cripció al feu del bisbat deSaragossa (1307-2007) de lesviles matarranyenques és l’ex-posició itinerant d’art sacre–abril-agost 2007-. Durantaquests mesos la mostra reli-giosa recorrerà les viles del’antiga adscripció: Vall-de-roures, Beseit, Fondespatla,Massalió i la Torre del Comte.L’exposició va presentar-se el4 d’abril coincidint amb lasetmana santa al castell deVall-de-roures i també hi vahaver en la inauguració unaconferència del professor d’artManuel Siurana, president deRepavalde, sobre la mostrareligiosa. L’exposició constade dos parts: en la primera espresenta material gràfic del’antic retaule del segle XVIde Jerónimo Vallejo «Cosi-da» de l’església de Vall-de-roures que fou cremat el 1936i algunes peces de la recons-trucció posterior realitzadapels germans José i JoaquínAlbareda i en la segona es potveure diferents obres d’es-cultura sacra: Crist, la VergeMaria i els Sants. Obres reli-

gioses cedides perles par ròquies ,confraries i parti-culars de les vilesque formaven elbisbat. Dins delconjunt d’imatgesde sants, la partmés interessant,tenim una grandiversificació. Elssants patrons de lespoblacions: SantRamon de la Torredel Comte, SantMiquel de Fondes-patla, Sant Sebas-tià de Massalió,Sant Roc de Vall-de-roures o SantB a r t o l o m é d eBeseit. El santoralre lac iona t ambl’agricultura, laprincipal activitateconòmica de la comarca nofa gaires anys: Sant Isidre iSant Abdó i Sant Senén totstres patrons dels llauradors iSanta Bàrbara protectora deles tronades. Altres sants hosón d’altres professions: SantPancraci dels comerciants,Sant Josep dels fusters, SantaLlúcia de les modistes i els

músics, Sant Cristòvol delsconductors… Durant aquestsmesos també es durà a termeun cicle de conferències dediferents temes programadesen el marc de la commemora-ció del VII Centenari que esrealitzaran a totes les viles del’antiga adscripció saragossa-na.

El dia 18 de marçTúrnez&Sesé van presentar dinsdel cicle de concerts Barnasantsa l’Auditori de Barcelona, pràc-ticament ple d’un públic de totesles edats, el seu últim CD SolBlanc treball dedicat a musicarpoetes de les terres de Ponent:Màrius Torres, Joan Barceló,Dolors Miquel, Montse Gort,Hèctor B. Moret –mequinensà icol·laborador de Temps de Fran-ja–, Jordi Pàmias, Joan Todó iMaria Mercè Marçal. El concertva començar fent una antologiadels seus dos primers treballs:

L’arbre de l’esperança (2004)dedicat a la poesia de SalvadorEspriu i Josep Carner i Quedaràla paraula(2002) musicant elstextos de Desideri Lombarte delqual van interpretar el tema ’Lesbruixes’. Túrnez, en la introduc-ció al poema, va presentar a lagent barcelonina la comarca delMatarranya, Desideri Lombartei la vila de Pena-roja, d’on erenoriginàries aquestes bruixes tanespecials i significatives per alpoeta pena-rogí. En acabar vananar desgranant tots els temesdel seu darrer t rebal l .

Túrnez&Sesé van comptar tambéamb la presència de la cantantRosa Zaragoza i altres músicsque van voler acompanyar-losen aquest sensacional concert.La veu de Túrnez, la guitarra deSesé, el llaüt i la bandúrria deJesús Vidal, el cello de Jordi Ruizi la veu i el violí de Laia Rius–l’última incorporació– formenun agrupació que milloren elsresultats en cada treball que realit-zen en el difícil camí de musicarpoemes contemporanis i de ferarribar un gènere literari minori-tari al gran públic.

Presentació del CD Sol blanc de Túrnez&Sesé a l’Auditori de Barcelona

C.S.


Núm. 66. Maig de 2007 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

Vint-i-tres d’abril: sol, rosesi llibres per tota la Rambla deBarcelona, i a les deu del matí,plena de passavolants, nens del’escoles –paquistanesos, xine-sos, morenets i del país– ambels seus mestres parlant tots encatalà. Uns fan enquestes ialtres pregunten pels tipus dellibres, que quants n’hi ha depoesia, a què institució pertanyla paradeta, etc. Allà hi són el

L’Associació Cultural del Matarranya planta paradeta a la Rambla de Barcelona

Lluís Roig

president d’ASCUMA i laCèlia. Em comuniquen que hanplantat la paradeta a dos quartsde nou del matí. Han dut gitetsd’olivera de la vall del Mesquí,encara que a la gent se’ls diuque són del Matarranya. Veri-tablement són d’un empeltnascut al Mesquí, però arrelata les terres de la falda de SantPere Màrtir d’Esplugues iveient la mar. Es van venent

ALGUNES PRECISIONS SOBRE NOTÍCÍES POC CONTRASTADES

A la revista 64 hi ha unes informacions sobre l’exalcalde de Calaceit Fernando Latorre, signades per M.M., i que consideropoc verídiques i fins i tot desafortunades.

M.M. resalta el que deien els seus amics: que «va trobar quan va entrar a l’Ajuntament un poble dividit i que ell va aconse-guir unir-lo». Dons bé, els seus amics i M.M. estan poc o mal informats, perquè abans que Fernando fos alcalde, la corporacióanterior va treballar durant només tres anys més unida que mai. Entre altres coses va ser en aquest període quan es va crear elpolígon industrial (que ell es va limitar a continuar) i també es va recuperar la Fira de Calaceit (que feia molts anys que no exis-tia), que ell en un moment donat va enfocar de cara a l’oli, descuidant alguns altres aspectes. També es va crear el Centre deSalut (del que Fernando no era partidari). Fins i tot la corporació va acabar la legislatura amb un sopar i una festa de comiat.Evidentment, si la corporació no estava dividida, el poble tampoc (almenys no estava més dividit que quan ell era alcalde).

Quant al català, la seva tasca va ser bastant neutral (que no és poc tenint en compte que era del PP). Ell parlava català de vega-des en públic i utilitzava aquesta denominació; però d’aquí a que fos un «constant defensor de català» com diu M.M. hi ha moltadistància. És més, no crec que s’impliqués mai en aquesta causa. Que no fos contrari no vol dir «que fos un constant defensor».

Crec que és normal fer lloances a les persones que acaben de morir, i més si són reconegudes i moren massa aviat, però nofins al punt de manipular algunes realitats que poden donar una imatge distorsionada de la situació del poble en aquell momenti d’aquella corporació de la qual vaig formar part.

Teresa Lombarte

alguns llibres més i arriben elsconeguts: un dels primers enfer-ho és lo Pasqual Vidal, vede Massalió content i sensetabac. El públic s’interessa méspel Matarranya que per l’As-sociació i aprofitant l’avinen-tesa se’ls ven algun llibre.

Després de dinar, quan tornoa la paradeta, la cosa està méstranquil·la, però aviat esformarà l’allau de persones,

amunt i avall. Han passat moltssocis d’ASCUMA per la para-deta, entre ells, com tots elsanys, el Marc Martí, l’HèctorMoret i el Carles Sancho, i s’haparlat un xic de tot.

L’IEBC ens va deixar algu-nes publicacions que s’hanvenut prou bé.

Els organitzadors pensenque l’any que ve ho faran unamica millor.


Núm. 66. Maig de 2007TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

«La vila d’ara no té noms alscarrers, només lletres i xifres.És una de les coses que emcommouen sempre que hi vaig.M’arriba com un mirall impre-vist i subversiu d’un passatdestruït, del qual Camí de Sirgaés el seu mural perenne».

Mercè Ibarz

L’altre dia, rellegint el núme-ro 21 de la revista URC, dedi-cat a Jesús Moncada, em vaigtopar amb aquest text de MercèIbarz en el seu article: «Unmural expressionista. Apropò-sit de Camí de Sirga i d’Aleixde Segarra», i vaig pensar, fixa-t’hi, a mi també em passa coma la Mercè: això tampoc nom’és indiferent.

Pel que he pogut sentir, hi hadiverses teories per justificarper què no calen noms per alscarrers de Mequinensa. Perexemple, la que se sustenta enla creença que els mequinen-sans no serem capaços de ficar-ne, perquè mai no ens posaremd’acord. Bé, fàcil no serà; emfaig càrrec de l’enorme difi-cultat que representa trobar iconsensuar noms per a tots elscarrers i places del Poble, peròno impossible si hi ha voluntat.Convé recordar que –promptefarà 40 anys– vam ser capaçosd’aixecar tot un poble sencerde cap a peus. I quan dic aixe-car, no em refereixo només aconstruir cases i carrers, sinótambé a aprendre a viure-hi decop, amb uns altres veïns, ambunes altres escoles, amb unaesglésia nova, amb hortes i riusdiferents. I efectivament, hovam aconseguir amb molta traçai sense fer més soroll del neces-sari. Si llavors vam ser capaçosde tirar endavant un treballcomplicat i de tanta enverga-dura com aquell, per què ara noens veiem amb cor de posar-hiun punt i final.

També és ben curiosa lateoria que defensen els que

Mequinensa no és Nova YorkAndreu Coso

diuen que l’actual sistema orga-nitzat per lletres ens conver-teix en molt originals, únics,fins al punt que als pobles delsvoltants ens identifiquen quesom del Poble, tant prompteels diem que vivim al carrerlletra tal o qual. I jo em dema-no: quin valor pot tenir serúnics i originals en un assump-te com aquest? Què té d’inte-ressant que ens reconeguen perno tenir noms als carrers?Sabem r ea lmen t que enpensen? Quin mèrit té això?Que som un xic deixats?… Laqüestió és que cap dels poblesveïns, imitant el nostre, ha tretels noms dels seus carrers i percol·locar-hi lletres.

Però, de totes les teories quehe escoltat, la que em té el corrobat és aquella que ve a dirque els carrers de Nova Yorktampoc tenen nom, i afegei-xen tot seguit: «com a nantres».A la vista està que Mequinen-sa no és Nova York, o si voleu,Nova York no és Mequinensa.Pels d’aquí no hi ha color: aMequinensa s’hi viu millor.Llavors, per què volem ser comells? Aquella ciutat té moltscarrers, són molt llargs itampoc no els sobra la imagi-nació. A més, és el seu proble-ma.

Parlem seriosament. Elsnoms dels carrers d’una pobla-ció, tant pel significat literalcom per les implicacions asso-ciades, són una bona mostrade les peculiaritats d’un llocdeterminat i són, per als seushabitants, juntament amb altressímbols i distintius, referentsfonamentals que ajuden aconfigurar i mantenir cohe-rentment els senyals d’identi-tat i el sentiment de pertinençarespecte a un lloc. No és elmateix lletres sense sentit –queno ens diuen res– que nomsreferits a coses nostres cone-gudes i estimades. Sincera-ment, no tenen el mateix encant

les lletres que els noms. I amés, no creieu que seria unacosa ben normal i justa que,als tan nostres, santa Agatò-clia, santa Àgueda o sant Blasi a tots aquells benefactors,escriptors, pintors, etc. que hanfet mèrits per tenir un carrer,una plaça, una avinguda o unpasseig al seu nom, se’lspogués fer aquest reconeixe-ment?

Ara mateix, no us sabria dirsi són molts els que pensemque a Mequinensa li convindriaposar noms als carrers. Perso-nalment penso que és l’únicrequisit que li falta al Pobleper acabar de donar l’aparençade normalitat. Això m’anima aparlar-ne ara i aquí, encara quealgú puga pensar que no calparlar-ne més, que aquest és

un tema esgotat i que ja se n’haparlat tot el que n’havia deparlar. Crec sincerament quemai s’esgotarà aquest tema;com a molt, se’n deixarà deparlar una temporada, peròmentre hi hagi algú que escommoga o que se li faça difí-cil no trobar una explicacióprou raonable que justifiqueaquesta estranya situació,tornarà a sortir de tant en tant.Sóc conscient que jo no sócningú per dir que s’ha de fer oque no s’ha de fer a Mequi-nensa: ni tan sols hi visc habi-tualment i desconec les priori-tats, que quede clar això. Detota manera, he volgut dir elque he dit, perquè crec, i ho dicen tota la humilitat i bona inten-ció, que Mequinensa es mereixtenir noms per als seus carrers.

Vista aèrea de Mequinensa

RA

MO

N M

ESA

LLES


Núm. 66. Maig de 2007 TEMPS DE FRANJA8 CULTURA

Retalls de premsaL’espanyol es troba davant

del desafiament de la conso-lidació com a idioma decomunicació universal senseque això signifiqui imposar-se a les llengües amb quèconviu en els països iberoa-mericans, van afirmar elsorganitzadors del IV CongrésInternacional de la LlenguaEspanyola.

«No volem sotmetre capllengua», va dir Víctor Garcíade la Concha, director de laReial Acadèmia Espanyola dela Llengua., i va subratllar queen els països on es fomental’aprenentatge de l’espanyols’ofereix «la forma de comu-nicar-se amb més de 400milions de persones».

Als Estats Units, «ser bilin-güe sabent espanyol compor-ta millors salaris, és un granavantatge que dóna diners»,anota Amparo Morales, inves-tigadora de l’Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua.

L’economista en cap delBBVA a Colòmbia, José LuisEscrivá, reconeix que «l’idio-ma dels economistes ésl’anglès», però precisa que alsEstats Units almenys 42milions de persones s’ex-pressen en castellà.

A Espanya, l’espanyol téuna participació del 15% en elProducte Interior Brut (PIB),segons l’Instituto Cervantes.

L’acadèmic veneçolà Rafa-el Arráiz sosté que «la relacióentre llengua i economia témolt a veure amb els centresde producció de coneixementi tecnologia».

Això, retalls de premsa definals de març, sobre el IVCongrés Internacional de laLlengua Espanyola, que es vacelebrar a Cartagena d’Índies.

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

Alguns dels estudiosos delcatalà de la Universitat de Sara-gossa sovint són convidats a laUniversitat de Barcelona perexplicar què passa, què espensa i què es fa a la Franja desde la perspectiva de la capitalaragonesa. En este cas, JoséEnrique Gargallo (UB) ha estatqui ha convidat a Javier Giralt(UniZar) per explicar als alum-nes com és la Franja.Sense embuts, Javier Giraltexplicà als alumnes que per adenominar el territori, elldemana la promoció delconcepte de Franja, el mésneutre entre tots els possibles,però despenalitzant-ne elsaltres amb adjectiu, com Fran-ja de Ponent i Franja Orientald’Aragó. En tot cas, cal defen-sar la denominació de «catalàa Aragó», en oposició a «catalàd’Aragó». És evident que a laFranja el català pren forma endiversos dialectes compartitsamb els territoris catalanopar-lants veïns, i per tant, el catalàd’Aragó no eixistix. Esteextrem l’ha hagut de defensarfins i tot dins a la Universitatde Saragossa, a on es voliadenominar a una assignatura«catalán de Aragón».

En analitzar la identitat de lescomarques catalanoparlants,no dubta en defensar la tesi dela dualitat entre la identitataragonesa i la llengua catala-na. Esta dualitat troba dificul-tats per desenvolupar-se, i finsi tot conflicte, fora de la Fran-ja, però també entre els parlantsde català. Tot i això, Giralt nocreu que hi haja autoodi, ni tansol que la «diglòssia» fran-genca siga conflictiva. On hi haconflicte és en els aragonesosque conflictivitzen la dualitatentre identitat i llengua.Tampoc la Franja pot ser trac-tada com una unitat perquè nohi ha una identitat col·lectiva.Fraga no fa de capital. I pertant, fora dels termes lingüís-tics, no pot ser considerat un«país català». Però si que hiha un avenç del concepte i dela identificació amb la «Fran-ja», més enllà de les comar-ques, encara que entre els capesencara residuals.El repàs a la legislació i elsavenços polítics per la norma-lització lingüística d’Aragódeixen entreveure l’aturada del’acció de promoció des de1984, que només sobreix perl’activitat de l’associacionis-

Javier Giralt: “El «català d’Aragó» no eixisteix”

Pau Era

me. Ni amb un president degovern catalanoparlant s’ha fetcap canvi notori en la políticade protecció de les minories.Per contra, tot i que algunesdades remarquen l’estabilitat(fràgil) de la llengua, Giraltexplica com en alguns casos,com a la seua vila, Sant Este-ve de Llitera, el tall de la trans-missió de la llengua entre paresi fills va arribar fa alguns anys,en la seua generació, a on janomés alguns mantenen elcatalà. En la part final de la conferèn-cia, Giralt aposta per treballarper la defensa del català, sobre-tot a nivell local, aprofitant elpoc espai que deixa la inter-venció del govern. Però notroba possibilitats importantsper treballar a nivell autonò-mic. Tots els camins són aturatsper l’acció de govern socialis-ta-regionalista. La vingudad’un professor de la Universi-tat de Saragossa és aprofitadaper alguns alumnes per a infor-mar-se sobre la situació de lallengua aragonesa i el seu estu-di. L’acte va tindre lloc el 25d’abril a la Facultat de Filolo-gia de la Universitat de Barce-lona.


Núm. 66. Maig de 2007TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Multilingüisme

José Miguel Gràcia

Recordo que fa uns quants anys quan parlava amb els amicso companys catalans, preocupats pel futur de la cultura i la llen-gua a Catalunya, els deia que s’hauria de tenir en compte el volumd’immigració de diferents cultures i llengües que arribaria aCatalunya en els inicis del tercer mil·leni, i esdevindria un proble-ma greu per a la llengua. En aquells anys, la gran preocupaciócultural i lingüística del governants catalans es debatia entre elscàlculs i conseqüències del nombre d’immigrants de llenguacastellana de la resta de l’Estat i, potser també, de Sud-Amèri-ca. He de confessar-vos que jo era molt pessimista pel que fa ala llengua, envers l’allau immigratòria i multicultural, provinentd’un ampli ventall de països –necessària per al creixement econò-mic espanyol en general i forçada des dels països pobres– i elsseus efectes culturals i lingüístics. Heus aquí ara, a l’any 2007,quan em deturo a reflexionar sobre tot allò –immigració, bilin-güisme, multilingüisme, cultura, llengua en general– i entredubtes, sentiments i esperances, penso que gairebé tots hauríemestat equivocats.

El bilingüisme teòric és un sistema de aparença neutra que esde-vé força injust i letal a llarg termini contra una de les dues llen-gües, quan l’altra és la vehicular o té clares perspectives de ser-ho. En el meu entendre el bilingüisme a nivell d’un país éspràcticament impossible, tot i que pot donar-se en un individu,en una família i poc més, o en situacions molt especials.

Amb referència al català a Catalunya, la pressió del castellàés fortíssima per raons òbvies que tots –és una manera de dir unnombre n– coneixem, malgrat que n’hi ha una bona part de lasocietat de bona fe que no ho pensa, o altres que amb mala fe

ho neguen.Aquells temors que jo manifestava als meus amics, en referèn-

cia a la pluralitat de llengües i cultures, que ja hi són a Catalunya,em fan pensar ara en alguna cosa positiva, derivada del multi-lingüisme. Si se segueix amb la immersió lingüística a les esco-les i amb altres mesures de protecció, potser el català arribarà aser la veritable llengua vehicular a les escoles, atesa la multi-plicitat de cultures i llengües dels emigrants i la necessitat decomunicar-se i entendre’s. El castellà restaria com una més. Sial pati de les escoles es jugués en català –per posar un exem-ple–, seria el primer signe de bona salut del català. Reconec queés necessària una gran dosi d’optimisme per arribar a aquestaconclusió o en considerar-la senzillament com hipòtesi. Així itot hi penso amb esperança. (No fa gaires dies, a una plaçacèntrica d’Olot, vaig veure uns xiquets i xiquetes, uns negrets ialtres vestits a la manera musulmana oriental, jugar en català).Des de la meua finestra veig els garrofers un xic més verds.

Trasbalsar els efectes positius del multilingüisme al catalàde la Franja, no serien tant les raons d’un optimista, com les elucu-bracions metafísiques d’un diletant. L’anvers de la fulla d’oli-vera és d’un verd grisenc, ai, però, el revers és d’un color esblan-queït. A l’hivern s’omple de color el sòl del bosc.

BASES:1. Les obres han de seroriginals i escrites en català.2. L ’extensió serà d’ unmínim de dos folis per unacara i a les categories C i Dles narracions es presenta-ran obligatòriament,meca-nografiades a doble espai.3. El tema serà de lliureelecció,podent anar acom-panyat d ’il·lustracions quehi facin referència.4.El gènere literari d’aquestconcurs és la prosa.5. Les obres vindran signa-des per l’autor especificant-hi el curs escolar, el centre

docent i l’adreça personal amb el número de telèfon.6. Els originals es presentaran abans del 7 d’abril de 2007 a l’apartatde correus núm. 30, 22550 TAMARIT DE LLITERA.7. El lloc de lliurament dels premis és comunicarà oportunament.

PREMIS:CATEGORIA A: 9-10 ANYS

1r. Premi: un xec de 80 euros i lot de llibres.2n.Premi: un xec de 40 euros i lot de llibres.3r. Premi: un xec de 25 euros i lot de llibresCATEGORIA B: 11-12 ANYS1r. Premi: un xec de 80 euros. i lot de llibres.2n. Premi: un xec de 40 euros i lot de llibres.3r. Premi: un xec de 25 euros i lot de llibresCATEGORIA C: 13-14 ANYS1r. Premi: un xec de 100 euros i lot de llibres.2n. Premi: un xec de 70 euros i lot de llibres3r. Premi: un xec de 50 euros i lot de llibresCATEGORIA D: 15-16 ANYS1r. Premi: un xec de 100 euros i lot de llibres.2n. Premi: un xec de 70 euros i lot de llibres.3r. Premi: un xec de 50 euros i u lot de llibres

CONCURS DE CARTELLS1. Poden participar-hi tots els alumnes dels instituts de la franja2. Cada concursant podrà presentar solament un original.3. El tema serà lliure i el format vindrà presentat en disseny verti-cal.4.El títol del cartell serà 20è Premi de literatura infantil DespertaFerro!, amb els caràcters gràfics i disseny a lliure elecció de l’autor.5. La data límit d`arribada serà l’ 1 d ’abril

2200èè CCOONNCCUURRSS DDEE LLIITTEERRAATTUURRAA DDEESSPPEERRTTAA FFEERRRROOTTAAMMAARRIITT,, 2200 DDEE MMAAIIGG DDEE 22000077

Anvers i revers al sól del bosc


Núm. 66. Maig de 2007 TEMPS DE FRANJA10 ENTREVISTA

Joaquín Arqué i PatriciBarquín són dos emprene-dors fragatins que van deci-dir dedicar-se a l’agricultu-ra. Cap dels dos ha fet encaraels quaranta, i al cap tenienun projecte que s’ha mate-rialitzat en la producció icomercialització de produc-tes agraris alimentaris ambun valor de singularitat: sónproductes ecològics que arri-ben del camp a casa, unamanera de recuperar, afir-men, el paper tradicional delpagès, que no es limitava aser un simple productor. Peraixò van anomenar la seuaempresa Del Camp a Casa,així de simple, sense orna-ments, si no fos perquè entremans porten molt més queuna manera de guanyar-sela vida, és una manera deviure i d’entendre l’alimen-tació, amb la implicació delconsumidor.

Pregunta. Com naix DelCamp a Casa?

Resposta. Bé, tot començacom una necessitat personal decada un de nosaltres, ja que enstrobem que volem donar-li unacontinuïtat a les explotacionsagrícoles de les nostres famílies,però tenim molt clar que novolem continuar produint amblo sistema de l’agriculturaquímica, perquè les nostres

Del Camp a Casa, producció ecològica a docimicili

conviccions, al treballar ambproductes químics agressiusamb el nostre entorn i la nostrasalut, caurien en una fortacontradicció que ens faria sentirmolt malament.

Coincidim de manera quasicasual i comencem a parlar deltema. Volem fer agriculturaecològica, volem controlar elmercat on venem, volem tenirun control sobre el preu devenda, volem, a més a més,mantenir les finques en unamida raonablement petita, enuna mida que en podríem dird’agricultura familiar, i volemfer arribar el menjar sa a totesles capes socials. El cert és queva ser molt complicat de podertirar endavant tot això, ja queveníem de situacions econò-miques i personals complica-des per poder engegar unprojecte nou, però l’empentad’un grup de famílies de Fragaque volia consumir productesecològics ens va obligar,podem dir, a començar.

P. Què us va espentejar aoptar per est model i no unaltre?

R. És cert que d’opcions almercat hi ha moltes, perònosaltres volíem una relaciódirecta amb els consumidors.Pensem que l’agricultura ésmassa important com per adeixar-la en mans només delspagesos. És la que ens dóna

menjar, i el menjar és el que ensfa estar vius i sans. Es parlamolt en determinats sindicatsagraris de la dignitat del pagès,o també del pagès com aempresari agrari i d’altrescoses. Nosaltres volíem unmodel que no només apostésper la dignitat del pagès, sinótambé del consumidor, fent unproducte assequible, fresc i enel seu punt just de maduresa.

P. Quins han estat els proble-mes que més ha costat superarper poder començar?

R. Principalment els proble-mes de caire social. Pensa queen agricultura no és habitualque els pagesos treballen demanera conjunta. Nosaltres,des del primer moment, vamcreure que l’única manera detreballar era ficar terres,maquinària i treball en comú,de forma que ens vam associaro col·lectivitzar. Tampoc no térés d’especial, si tu muntes unaempresa de qualsevol altresector no és estrany trobar socisque s’ajunten.

D’altra banda, nosaltres somde Fraga i treballem a Fraga,que tot i ser un poble gran nodeixa de ser un poble on tothomes coneix. Esclar, és moltcomplicat explicar perquè hiha herba a la teua finca, operquè hi ha una espona que nohas desbrossat de manera cons-cient, ja que allí es refugia unagran part de la fauna auxiliarque ens ajuda al control deplagues.

Com veus, no són les plaguesni res que tinga a veure amb elsistema de producció el queens ha plantejat problemes.Produir és senzill per qui es

dedica a l’agricultura. El méscomplicat és la comercialitza-ció i resistir la forta pressiósocial.

P. Quina mena de producteoferiu?

R. La nostra proposta és ferarribar una cistella de fruita iverdura ecològica de tempora-da d’un pes aproximat de 7quilos a un preu unitari de 10euros, una vegada a la setma-na. La cistella la confeccionemnosaltres en funció de laproducció disponible i teninten compte que intentem norepetir verdures d’una setma-na a l’altra, tret de les que sónde consum habitual, com lespatates.

P. Essent un projecte parti-cipatiu; quin és el paper delsconsumidors dintre del projec-te?

R. Els consumidors són unpilar bàsic de tot el procés.Intentem mantenir una relaciódirecta amb ells. Els fem inter-venir a l’hora de decidir sifiquem un determinat produc-te o no a l’hort. Durant l’any,organitzem un mínim de dostrobades per posar en comú eltreball de la temporada. Allíens expliquen que els està agra-dant i què els desagrada de totel que fem, i de mica en micaanem millorant tots, que és delque se tracta.

També fem xerrades sobreagricultura ecològica, perquètothom prenga consciència dela importància de la produccióamb aquest tipus de certifica-ció. Facilitem suggerimentssobre determinades verdurespoc habituals: història, recep-tes, propietats… I, per des-comptat, el nostre hort sempreestà obert a la participació delsconsumidors, bé siga treba-llant o fent una passejada.

P. El vostre mercat estàcentrat quasi exclusivament atres llocs: Lleida, Fraga i Sara-

«Els consumidors són un p

«Volem controlar el mercat i el preu de venda»


Núm. 66. Maig de 2007TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

pilar bàsic de tot el procés»gossa, per què?

R. Perquè sempre hempensat que calia buscar unmercat el més proper possible.Vam començar a Fraga, desprésvam ampliar cap a Lleida i, enúltim lloc, vam decidir asso-ciar-nos amb un pagès de Sarin-yena per poder arribar a unagran ciutat com Saragossa.Evidentment, a Saragossa ésimpossible oferir servei a domi-cili a un preu raonable, i peraixò vam optar per crear «PuntsVerds», que són llocs on la gentva a recollir la seua cistella.Los «Punts Verds» estan distri-buïts per tota Saragossa, demanera que puguem abastartots els barris.

També estudiem la possibi-litat d’arribar al que seria lanostra comarca natural. Peròres més, no volem eixir d’astí,perquè no creiem que siga moltecològic carregar de quilòme-tres les nostres fruites i verdu-res.

P. Actualment, hi ha mésprojectes que utilitzen estmodel?

R. Est model bastant estès. Azones com el Maresme hi hadiverses persones que desen-volupen est tipus de venda.També a Tarragona i zonesproperes s’està fent anar eixmodel. Podríem dir que hi hamoltes experiències a tot l’Es-tat espanyol. Evidentment,encara que totes tenen unaestructura comuna, cap és iguala l’altra. Cada pagès ha adap-tat lo model al seu territori i ala mena de consumidors de lazona.

P. Del Camp a Casa ésnomés distribució a domicilide producte ecològic o és algu-na cosa més?

R. Del Camp a Casa no ésnomés el servei a domicili. Lavenda de fruita i verdura ésnomés una part d’un projecteque volem que incloga altres

passava fa un anys.P. Qui cert i f ica que la

producció és ecològica?R. La producció ecològica

a l’Aragó la certifica un orga-nisme denominat «ComitéAragonés de AgriculturaEcológica» (CAAE). És uno rgan i sme púb l i c , pe ròfinançat bàsicament per lesquotes dels pagesos inscrits.El govern d’Aragó és dels mésreacis a l’hora d’apostar perest tipus d’agricultura, peraixò encara som els pagesosels que hem de pagar per feruna agricultura sana i respec-tuosa amb el medi ambient.Tot i que als governants se’lsompli la boca quan diuen quesom la segona comunitat quemés terra tenim en ecològic,evidentment, no és gràcies aells.

El CAAE fa la inspecció atots los cultius i analitza elsproductes periòdicament, sónells els que certifiquen si unafinca és apta o no per a la pràc-tica de l’agricultura ecològi-ca.

Arcadi Abad

activitats com poden ser l’edu-cació ambiental amb hortsecològics escolars i altres acti-vitats que permeten a altrespagesos integrar-se al grup.També participem en campan-yes, juntament amb altresgrups, per conscienciar a consu-midors sobre temes com elstransgènics (una gran amenaçaper a la agricultura ecològica),temes energètics…

P. Veieu est model com lasolució a la crisi actual del mónrural i del sector agrari?

R. Evidentment, est modelno és la solució a la crisi actualdel sector. El sector agrari estàpassant per moments molt difí-cils, i no apareixerà una solu-ció màgica per a superar-los. Elsistema neoliberal que se’ns haimposat, el sistema de distri-bució i venda dels productesagraris controlat majoritària-ment per les cadenes de super-mercats, i són estes cadenes lesque marquen els preus demercat, ha portat als pagesos auna crisi de molt difícil solució.Han de ser els mateixos page-sos els que tornen a controlarla venda i distribució del queprodueixen. La nostra manerade distribució n’és una, però,evidentment, n’hi ha més. Estàclar que la crisi solament sesuperarà si aconseguim tren-car la dependència amb lescadenes de supermercats.

P. Davant de l’actual crisidel sector, pareix que els polí-tics aposten per l’especialitza-ció i la productivitat, modelcontrari al vostre, com veieuesta aposta?

R. No és res nou. Els poli-tics estan aplicant est modeld’especialització des dels anysseixanta, és el model que haportat a l’agricultura a la situa-ció actual, però es continuaaplicant. És un model nefastper als pagesos i el món rural,però és un model ideal per al’agroindústria, que, dit siga,viu els millors moments de laseua història, aprofitant quepaga la matèria primera cadavegada més barata.

P. Com està la situació actualdel sector ecològic?

R. El sector ecològic estàpassant uns moments moltbons. A Espanya, el consumcada vegada és més alt, i aEuropa també està creixent.Espanya està encara molt perdarrere de països com Alema-nya, Anglaterra, França o Suïs-sa, però està molt millor que fadeu anys. Si parlem de produc-ció, som una de les potèncieseuropees, i el gran pas que hemdonat és aconseguir que moltsd’estos aliments produïts alnostre entorn no hagen d’anara altres països, sinó que esconsumeixen astí, cosa que no

«En agricultura no és habitual que els pagesos treballen de manera conjunta»


Núm. 66. Maig de 2007 TEMPS DE FRANJA12 LA LLITERA

Artelitera ’07 acollirà 47 artistes els dies 19 i 20 de maig

Redacció

Un total de 47 artistes exposa-ran les seves obres a la segonaedició de Artelitera, la Fira del’artista lliterà. Aquest certa-men, que organitza la Comar-ca de la Llitera i l’ajuntamentde Binèfar, se celebrarà els dies19 i 20 de maig al recinte firal

de Binèfar.Aquesta xifra suposa unincrement respecte al’any passat, el que posade manifest l’excel·lentresposta per part delscreadors a aquesta pro-posta cultural.La major part dels artis-tes que participaran enArtelitera 07 són pintorsde diverses tècniques,però també es podrà veure

a la fira dissenyadors de joies,escultors, esmaltadors, cera-mistes i treballs amb pedra,entre d’altres. Els artistesprocedeixen de Binèfar (37),Tamarit (7), Sant Esteve deLlitera (2) i El Torricó (1). Nocal oblidar que l’únic requisit

Rumors

El dissabte sant vaig pro-nunciar una conferència alsaló d’actes de l’ajuntamentde Massalió sobre la vida del’enginyer i polític CarlesMontañés. Durant els anys1916-1917 va ser diputat a lesCorts de Madrid pels poblesque integraven el districte deVall-de-roures.

Sobre la vila de Calaceithavia fet un projecte per portarl’aigua des dels Ports deBeseit i que també se’n bene-ficiaria la vila de Cretes. Entotal eren 24 km. Aquestprojecte no va tirar endavantperquè els homes que gover-naven l’ajuntament apostavenpel marqués de Lema.

Segons rumors, una nit del’any 1918, don Carlos, comse l’anomenava, va haver desortir per cames de la pobla-ció i fins i tot el seu automò-bil va ser apedregat. Els seusdetractors argumentaven: «Siportem l’aigua i es podenregar tots els camps, llavorstots es faran rics i no tindremjornalers».

També he sentit rumors enquè es posa en entredit ladefensa de la llengua catala-na per part de Fernando Lator-re. A l’octubre de 1992, en eldinar d’homenatge que es vafer al senyor Enrique Alcalàamb motiu de complir elsvuitanta anys, en el seu discursLatorre va cridar amb moltèmfasi, «…i com deia l’ha-vanera del Meu Avi. Visca!, elcatalà». Uns mesos després,amb motiu de la presentaciód’un llibre de poemes de Tere-sa Jassà, va fer una defensaaferrissada de la llengua. Enla visita que la Secció Filolò-gica de l’Institut d’EstudisCatalans va realitzar a lapoblació l’any 1997, també.Molts més casos podria citar,però crec que amb aquests sónsuficients.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

per participar a la fira és que elscreadors haguen nascut a laLlitera o hi residisquen.El conseller delegat de Cultu-ra de la Comarca de la Llitera,Josep Anton Chauvell, es vamostrar molt satisfet pel nivelld’inscripció a la fira. «Des delprincipi ens vam plantejar Arte-litera com una forma de poten-ciar la cultura a la nostra comar-ca, de fomentar la creacióartística, però que també elpúblic de manera massivapogués tenir coneixement deles creacions que es desenvo-lupen a la Llitera», va explicarChauvell.Més informació sobre la fira awww.lalitera.org/artelitera.0

VV CCOOLL··LLOOQQUUII DD’’EESSTTUUDDIISS TTRRAANNSSPPIIRRIINNEENNCCSSEls poders locals als Pirineus: política, societat i culturaAreny de Noguera (Ribagorça) 5-7 d’octubre de 2007

El V Col·loqui d’Estudis Transpirinencs emprèn una nova edició. El títol escollit per a la trobada del 2007a Areny de Noguera (“Els poders locals al Pirineu: política, societat i cultura”) té com a voluntat obrir undebat públic des del món de la recerca fins a la societat civil per a entendre l’evolució actual del Pirineuen totes les seves vessants. Per això, l’estudi de les formes de poder local des de l’època medieval fins alsegle XXI ha de servir per a donar llum a incongruències, contradiccions i possibilitats del món actual.

ÀMBITS TEMÀTICS:1. LES FORMES DEL PODER LOCAL A LES VALLS PIRINENQUES: ORÍGENS I EVOLUCIÓ2. CULTURA POLÍTICA I SOCIAL DEL MÓN RURAL EN L’ACTUALITAT,3. ELS NOUS NUCLIS DE PODER: CONTINUÏTATS, REINVENCIONS I NOUS MODELS

LES COMUNICACIONS:Els interessats en participar en aquest col·loqui mitjançant la presentació d’una comunicació podenenviar les seves propostes en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre mil cinc-cents i dos milcaràcters. El termini per a presentar aquests resums és el 1188 ddee mmaaiigg ddee 22000077. Cal trametre el resuma l’adreça de correu electrònic [email protected].

Institut Ramon Muntaner. Fundació Privadadels centres d’estudis de Parla CatalanaMas de la Coixa, Rotonda Eix de l’Ebre, s/n.43770 Móra la NovaTel: 977 401757Fax: 977 414053

ORGANITZACIÓ:Centre d’Estudis RibagorçansDiputació de GironaPatronat Francesc EiximenisInstitut Ramon MuntanerCentre d’Estudis Comarcals del Ripollès Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

COL·LABORACIÓ:Instituto de Estudios AltoaragonesesInstitut d’Estudis IlerdencsFedération Histórique de Midi-PyrénéesInstitut d’Estudis CatalansIniciativa Cultural de la FranjaUniversitat de LleidaComarca de la RibagorzaConsell Comarcal de l’Alta Ribagorça


Núm. 66. Maig de 2007TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Una tardada xafogosa d’agost. Damunt la terra calenta i empol-sinada es marquen els redols de les primeres gotellades de calor.Lleugera olor d’amoníac. Poc després, el cel s’esberla i plou abots i barrals. Els antiaeris de l’era de Cambrai disparen contrala pedra i el cel respon amb mil llamps i trons. Els cantals queempedren el carrer es netegen de pols, arena i fem, i lluen ambel reflex dels darrers raigs de sol, encara esbiaixats, que anun-cien la fi de la tronada. La temperatura ha caigut en picat. Posa’tmitjons, tapa’t i para compte no rellisques. La mare ix a collircaragols.

Taques d’humitat decoren, com una aquarel·la antiga, el blauettronat de la paret. L’olor agredolça de la barreja de conserva iconfitura de tomata amera tota la cuina, el foc, el pastador. Enple procés de cocció, la tomata madura de setembre amaga finsi tot la pudor d’humit de l’hule, la del ges dels palmars i les antos-

Olors, absències,records

Ramon Sistac

tes, la de la fusta del plater i dels armaris, la dels vidres entelatsde vapor. Dementre, la mare trenca avellanes.

La llarguíssima tortura combinada del Parellada i l’AlsinaGraells. Pràcticament un dia sencer carregats com a gitanos (siés que els gitanos van carregats), amb els préssecs, les mança-nes, la conserva i la confitura. I amb la frustració del períodeestival ja acabat, passada la santmiquelada. Període estival, perí-ode rural, període vacacional. El començament de la tardaónomés té una compensació: l’autocar de «l’Anònima» enfilala Diagonal, ja negra nit –el dia escurça– des del capdamunt,i Barcelona s’ofereix a la vista tota enllumenada, amb elscarrers molls i nets de la pluja acabada de caure, que multi-plica els reflexos dels llums dels cotxes i dels fanals urbans.Una visió de pocs minuts. Després, tot plorant, amb les camesentumides i els genolls encara pelats, enfilo les escales del pisde l’Eixample que fa olor de tancat. El pare obre el gas i la maredesfà paquets.

La bateta neta, la clenxa ben recta. La cartera amb l’entrepà(paper de La Vanguardia Española). Bes a la galta. Olor decarmí i de colònia de la mare, olor de llet bullida. Olor de deses-perança, de soledat, de dolor. Olor de dolor és una paronomà-sia. Olor del temps que va ser, olor de la por de l’oblit.

Nous recursos per a l’àrea d’Acció Social de la Lliteraa través de la col·laboració amb l’INAEM

Fernando Sabés

La Comarca de la Llitera, encol·laboració amb l’INAEMdins del programa per a lescorporacions locals, comptaràamb nous serveis destinats al’àrea d’Acció Social.

En concret, a través de laconcessió dels ajuts per partdel Govern d’Aragó, disposaràd’un educador de carrer desuport socioeducatiu en l’àm-bit familiar; un de suport soci-sanitari amb la finalitat decol·laborar en la rehabilitacióen el domicili; d’una novapersona de suport terapèutic encentres residencials de laComarca; i disposarà d’un noutaller de neteja i de bugaderia.

En total, per a aquests quatreprogrames, l’INAEM aportaràa la Comarca de la Llitera pràc-ticament 60.000 euros, per ala contractació d’aquestesquatre persones.

“És un reforç als programesd’acció social que tenimimplantats a la Comarca iessencialment per a les duesresidències de persones més

grans que gestionem», vaexplicar la consellera delega-da d’Acció Social de la Llite-ra, Dolors Muñoz.

De totes maneres, Muñoztambé va voler posar èmfasi enla importància de comptar ambun educador de carrer, així comde disposar de suport sociosa-nitari a domicili. «La incorpo-ració d’aquestes dues personescomplementarà alguns serveissocials que estem prestant», vacomentar la consellera.La residència de Tamaritrebrà una invers ió de600.000 euros

El president de la Comarcade la Llitera, Salvador Plana,ha anunciat el compromís delGovern d’Aragó d’invertir600.000 euros a la residènciade persones grans de Tamaritde Llitera. Aquesta aportació esrealitzarà en dues anualitats de300.000 euros que aniran desti-nats a l’adequació de l’immo-ble a la normativa de preven-ció d’incendis i a completar la

segona fase del moblament,després de la primera que s’haconclòs recentment.

“Aquesta és una excel·lentnotícia. Era una prioritat per anosaltres aconseguir unaimportant millora a la residèn-cia de Tamarit. Juntament ambl’alcalde de la localitat, Fran-cisco Mateo, hem treballat ambvista a aconseguir la inversiódel Govern d’Aragó que haestat molt sensible a aquestademanda. El centre de Tama-rit té més de 20 anys i reque-

ria d’una forta inversió com laque s’ha aprovat», va explicarPlana.

El president comarcal vareconèixer que aquesta inver-sió a la residència de Tamaritde Llitera permetrà millorarl’atenció dels més grans queviuen en ella. «Servirà permodernitzar-la i realitzar actua-cions que permetran situar alcentre entre els de referènciacom ho va ser en el moment enel qual es va obrir», va asse-gurar Plana.

Dolors Muñoz, consellera delegada d’Acció Social de la Llitera


Núm. 66. Maig de 2007 TEMPS DE FRANJA14 CULTURA

ara els presente correspon ala primera estació: la tardor,segons la meua comptabilitatparticular.

Així és com ho veig i així éscom ho visc. La resta, si no hiha cap novetat que ho impe-disca, arribarà, precisament, alpas dels dies.

Al pas dels dies. Ed. Perifè-ric, 2007.

L’any 2000 vaig publicarEspill d’insolències, el meuprimer dietari, una selecció detextos corresponents a ls«quaderns» escrits entre elsanys 1992 i 1997. Espill d’in-solències era un assaig clàssic:un llibre d’opinió amb volun-tat literària expressa. Hi refle-xionava sobre un ampli ventallde temes. Els uns més públics,com la situació política; unsaltres més literaris, com lesobservacions sobre els mestresdietaristes i, finalment, unstercers més propis del diarianomenat íntim.

Ara torne al vici de la «lite-ratura confessional». Benmirat, es tracta, senzillament,

de proses més o menys apàtri-des: escrits d’identitat híbridaentre els «papers privats» dequè parla Enric Bou i la volun-tat» d’intervenció pública»que reivindicava Joan Fusterper a les formes assagístiques.Quant a temes, hi ha una micade tot com a la vida mateix.

Biografia, lectures, viatges,maldecaps, pensaments més omenys despentinats o simplesconstatacions de l’aire deltemps del «meu» temps. Adies,es notaran uns aspectes; a dies,uns altres. Es tracta, al capda-vall, de provar–de provar-me–la capacitat d’escriure de formaperseverant, com un taller depràctiques literàries artesanals.

A voltes, pur passatemps: «Laliteratura és sempre una fugi-da del tedi, i jo he combatutl’avorriment omplint paper»,va escriure Josep Pla.

El projecte general queinicie amb el nom genèric d’Alpas del dies té l’abast d’unany de calendari convencio-nal: de setembre a agost, noimporta de quin any concret.El Quadern d’entretemps que

Quadern d’entretemps Al pas dels dies

Toni Mollà

Avui, lectors de Temps deFranja, tinc la necessitat decomentar-vos l’experiènciaviscuda el passat 23 de març al’Auditori de Barcelona, enocasió d’escoltar la Rhapsodyin blue de George Gershwin,amb Michel Camilo al piano.L’OBC, sota la direcció d’Er-nest Martínez Izquierdo, direc-tor invitat, va sonar molt digna-ment, sense piruetes tècniquesper part dels seus components,conjuntada en tot moment isempre atenta a la batuta deldirector esquerrà, MartínezIzquierdo. Ara bé, el plus extra-ordinari de la interpretació vasortir de les notes del piano,acaronat a estones, colpejatamb elegància uns instantseterns, i harmoniosament fregatpels llargs dits de Michel Cami-lo, home d’aparença fràgil ique és tot música. L’elevatvirtuosisme pianístic que vavoler incloure Gershwin encertes parts de l’obra, no van

poder trobar millor intèrpretaquella nit del passat dia 23 demarç. Un plaer que no el podendescriure les paraules, és l’oï-da que s’endolla als sentiments.Els instants de silenci es fanllargs de sensacions.

En el transcurs de l’audiciói tancant els ulls, apareixiensobre l’escenari els carrers deNova York, els seus edificismés emblemàtics, bandesamericanes del anys quaranta,Woody Allen, Mickey, Donaldi Daisy (Fantasy 2000).

Rhapsody in blue és la histò-ria d’un oblit: l’any 24, Gersh-win va rebre l’encàrrec decompondre una obra jazzística,però es va oblidar, i tan solstres setmanes abans de l’estre-na es va assabentar novamentde l’encàrrec. Molt precipita-dament pogué acabar-la en eltermini previst. Malgrat l’en-surt, el resultat va ser una obrabreu, fresca i melòdica per apiano i orquestra, amb un munt

d’elements jazzís-tics. En un audito-ri de Nova York,reservat per a lamúsica «seriosa»,va tenir lloc l’es-trena, la qual vaesdevenir un èxitbrillant i popularamb Whiteman al a ba tu t a i e lmateix Gershwinal piano.

En el concert del 23 de marçes van interpretar altres obrestambé: d’Henri Dutilleux, deRavel i d’un altre compositormodern, Martin Matalon, musicobert a la música electrònica,jazz i pop d’avantguarda.

Si algun lector té interès idesig d’escoltar enregistra-ments de Michel Camilo, totseguit en relaciono alguns, totsells d’autèntica qualitat audiò-fila:

Rhapsody in blue per l’OBC.Michel Camilo, piano. Ernest

Michel Camilo: Rhapsody in blueLluís Roig

Martínez Izquierdo, director.TELARK (2005)·Triangulo (Jazz). Michel

Camilo, piano. Anthony Jack-son, bajo. Horacio «El Negro»,bateria. TELARK (2002)

·Sperit of the Moment (Estan-dars del jazz). Michel Camilojuntament amb Charles Floresi Dafnis Prieto. TELARK(març 2007)

Per acabar volia dir queMichel Camilo, a més d’unexcel·lent pianista és també unreconegut compositor.


Núm. 66. Maig de 2007TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

De gairó Hi ha dies en què t’aixe-

ques de gairó. No sé si vostèsconeixen aquesta expressióque diuen a la meua vila ique vol dir el mateix queaixecar-se del llit amb el peuesquerre, i, en fi, acabar tenintun mal dia. El perquè del peud’eixe costat i no del drettindrà a veure amb la majo-ria, que utilitza la part dretadel cos. Potser per això jades de els romans, tan aficio-nats als auguris, tot allò quevenia de l’esquerra, de la seuasinistra, era fatal, és a dir,«sinistre» al nostre vocabu-lari connotatiu.

T’aixeques del costat queno toca i s’encadenen infor-tunis. Vas de pressa des deprimera hora i un petit aparellde no res que necessites –unassecador, una torradora…—i resulta que no s’engega.Arribes tard a treballar, i arat’has deixat alguna cosa acasa. No et pots connectar aInternet i mirar uns correusque aguardaves; vas a un altreordinador, nou però una micaatrotinat, i es pengen elsdocuments. La impressoratampoc respon ni la grava-dora de CDs, i el llapis dememòria se descompon endos. Quina tragèdia!

Què fer? Tornar al passat:a la màquina d’escriure ambpaper de calcar? Al bolígrafi prou? Quins temps! No sési ho faríem, ni qui treballaamb material informàtic niqui fa feines domèstiques,això de tornar a l’era prema-quinista i preelectrònica permoltes avaries que tinguerenalhora. Hem construït unmón de màquines que mosfan la vida fàcil, però tambédifícil quan s’entesten en nofuncionar. Arribat un dia«tort», hem de pensar que unsimple càlcul de probabili-tats ha provocat totes lesdesgràcies i que demà serà unaltre dia!

M. Dolores Gimeno

LO

CR

ES

OL

El tema de la situació de laTV3 al País Valencià, certa-ment, em toca de molt a prop.La gent d’Acció Cultural hohem viscut, patit i lluitat des defa molt de temps. Us poso enantecedents (encara que nosigui massa necessari perquè lapremsa n’ha anat plena i enca-ra hi va).

ACPV emetia al·legament,en analògic, amb la seva xarxade repetidors, TV3 al PaísValencià. En el moment de laincorporació de La Sexta, espacta amb el llavors ministreMontilla que ACPV deixa lliu-re per a aquesta privada elscanals que ocupava, per passara emetre TV3 i C33 en TDT alscanals 47 i 55, propietat delMinisteri d’Indústria. A partird’ací, ACPV compleix el pactei el ministeri se n’oblida.

I entra en joc la GeneralitatValenciana, emetent un expe-dient sancionador –pretesa-ment amb efectes retroactius-contra ACPV per usar lesfreqüències del ministeri ambuna multa de fins a un miliód’euros. El ministeri es rentales mans dient que les televi-sions al·legals són competèn-cia de les administracions

autonòmiques, i que no els hiconsta que ACPV tingui capfreqüència assignada. Evident-ment, per això es va pactar ambells: per usar les seves freqüèn-cies (que n’és de graciós elministre Clos!). En Clos callai l’ex ministre Montilla fa comsi ell no hi tingués res a veure.

Entre les nombroses reac-cions que s’han produït per ladecisió de la Generalitat Valen-ciana –i la negativa a actuar delMinisteri d’Indústria–, desta-ca, per la transcendència inter-nacional, la del president del’Intergrup de Minories Nacio-nals i Llengües Regionals delParlament Europeu, CsabaTabajdl, qui ha mostrat la seua«preocupació» per un tema queafecta a la llibertat d’expressió.Tabajdl va considerar que «elsprincipis de llibertat d’expres-sió i respecte a la diversitat nopoden veure’s reduïts» per lleiso decisions polítiques.

I ara arribem a la part «posi-tiva»: els agents socials, polí-tics, associatius, professionals,ajuntaments i la ciutadania ensmobilitzem i aconseguim queel PP valencià «rectifiqui»,reconeixent públicament quela solució seria legalitzar les

Evitem-nos patimentsMarta Canales

emissions de la CCRTV al PaísValencià mitjançant un acordde reciprocitat TV3-Canal 9,acord que fa anys que ACPVja havia plantejat.

La rectificació, que quediclar, no és res més que parau-les, cap solució, ja que ni s’haarxivat l’expedient sanciona-dor amb la multa conseqüent,ni s’ha decidit aturar el tanca-ment de les emissions de TV3el proper 25 d’abril. També calaclarir que l’acord de recipro-citat no està firmat, i que hemd’estar alerta: una maniobrad’aquesta mena, contra lallibertat d’expressió, contra lapluralitat informativa i contrala nostra llengua i cultura através del control polític, noés per estar confiats.

Una rectificació del PPvalencià, després de la granmobilització ciutadana, medià-tica i política, únicament sonaa proximitat d’eleccions muni-cipals. Res més.

La situació del País Valenciàno està resolta, i encara nopodem ni respirar alleujats,però les Illes Balears tampocho tenen clar. De fet, l’ObraCultural Balear està a l’aguaitper si són els pròxims.

Doncs ara, la pregunta: Comveiem nosaltres la TV3? Enanalògic i al·legal, és clar. I elsresponsables polítics, ¿ja hanprevist, pressupostat, encarre-gat informes i decidit el pasimmediat a TDT? Doncs no–us ho dic literalment–, i aixíens ho han fet saber.

Tenint en compte que laTDT ja és una realitat a lesnostres comarques, no sé a quèesperen a donar, amb la TDT,el paquet dels quatre canals dela CCTRV, que és el que se’lsha demanat. Bé, no us ho he dittot: d’excuses en tenen unsarpat. Però, de voluntat polí-tica, ¿en tenen?.

De moment, sine die. Ai, quepatirem…!

RA

MO

N M

ESA

LLES


Núm. 66. Maig de 2007 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Paraules apadrinades Un emotiu acte reuní a Saragossa a un centenar d’amants de la llengua aragonesa

Artur Quintana

La idea d’apadrinar paraulesde la llengua aragonesa, amb elcompromís formal dels apadri-nadors de fer-les servir tant compoguessen, va sorgir arran de ladescoberta d’un vell dicciona-ri d’aragonès per part d’en JoanSolà, catedràtic de català de laUniversitat de Barcelona. Rolde

d’Estudis Aragonesos va publi-car el diccionari l’any 1999 i vacreure que no n’hi havia proude guardar les paraules arago-neses dins d’un llibre, sinó quecalia donar-los més vida através dels apadrinaments. Iaixí ho van fer. Aquell mateixany ja van trobar més d’un

miler d’apadrinaments i vanpublicar un opuscle amb lesparaules i els noms de qui leshavien apadrinades. L’anypassat Rolde va traure un llibre,La Charrada, on una quaran-tena d’artistes i escriptorscomentaven altres tantes parau-les. I ara el dia 14 d’abril, diade feliç memòria, Rolde, ambl’ajut del Patronat Municipald’Educació i Biblioteques deSaragossa, la Fundació Candili l’Asoziazión de FamiliasAragonesafablans ha presentatel llibre de títol bilingüe icontingut trilingüe Un Roldede palabras y de musas ziento…on cent persones, inspirant-seen la seua paraula aragonesaapadrinada, han escrit textosen vers o en prosa, en aragonès,castellà i català, o han fet dibui-xos o fotografies. La presenta-ció s’ha fet a la Biblioteca Rey

del Corral del Centro CívicoTeodoro Sánchez Punter deSaragossa i ha anat precedidaper una ludoteca en aragonèsper als infants de les famíliessaragossanes de llengua arago-nesa, amb un conta-contes, jocsde llengua… Després davantd’unes 150 persones una vinte-na llarga dels autors del llibreva llegir el seu text o va comen-tar el dibuix o la fotografiasobre la paraula apadrinadaduent a la pràctica el trilin-güisme de l’Aragó. Feia goig desentir el trio Anton Santamaría,José Ignacio López Susín iMàrio Sasot comentant enaragonès, castellà i català laparaula rolde. L’acte es va clou-re amb l’actuació igualmenttrilingüe de música i teatre perLa Chaminera, grup format pern’Àngel Vergara i la María JoséMenal.

Reloch de Pocha, nou llibre de Chusé Inazio Nabarro

Javier Ortega

L’aragonès és una llengua enperill de desaparèixer. A l’igual

El veritable protagonista dela novel·la és la lengua arago-nesa. Narra en primera perso-na la història d’un individunascut al Sobrarbe al segleXIX, que va ser pastor, naba-tero, mariner i combatent, ique es va enrrolar en un vaixelld’unos naturalistes francesos.Va recórrer el món i fins i totva conversar amb el lingüistaSaroïhabdy.

La novel·la, el rellotge, eltext li serveixen a Nabarrocom a pretext per a parlar del’aragonès i de la situaciód’aquesta llengua. El libre ésfàcil de llegir inclús per aquellsque no entenen l’aragonès.Està ple d’imatges, poesia,

ritme i cadència. Així, perexemple, el protagonista expli-ca que se sentia content amb elregal del seu avi, el reloch depocha. «Yera como si tenés otiempo –tot lo tiempo de omundo– en a palma de a man».

Chusé Inazio Nabarro, poetai narrador, va nàixer a Tauste(1962), és profesor de Llenguai Literatura espanyola a Barbas-troe. És el president del Conse-llo d’a Fabla Aragonesa.

Ha publicat quatre llibres depoemes, novel·les, així comcontes i textos breus en llibrescol·lectius. Entre altres premis,té l’Arnal Cavero, el PedroSaputo i l’ Ana Abarca deBolea.

que el català d’Aragó,espera el reconeixementoficial mitjançant latantes vegades anuncia-da i promesa Llei deLengües. Mentrestantcol·lectius, associacionsi la propia Acadèmia del’Aragonès, creada l’anypassat, lluiten per la seuasupervivència.

I es publiquen llibres.És el cas de Reloch dePocha, de Chusé InazioNaba r ro , P r emi deNovel·la Curta «Ciudadde Barbastro» 2006,editat per Gara d’Edi-ziones, al front de la qual

està Chusé Aragüés.

SIG

RID

SC

HM

IDT

VON

DER

TW

ER


Núm. 66. Maig de 2007TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Truites vegetals o truites carnies?

Esteve Betrià

Sobre si una truita (d’ous) ha de ser bavoseta o ben qualladapoca cosa tinc a dir: depèn, depèn dels elements amb què es barre-gen els ous batuts. He consultat l’Hèctor Moret i En Berenguerde Mussots, i diversos amics del Poble –com ara Paquito Coponsi Francisco Montull–, tots ells bons gormands, a propòsit de sila truita (tortilla, esclar, en el parlar de Mequinensa) ha d’estarben quallada o ha de quedar bavoseta o crueta. Tothom ha estatd’acord amb l’opinió expressada, al número del proppassat març,pel col·laborador més dentat, i reconegut gormand, d’aquesta revis-ta en preferir la truita de patates (o truitada) amb l’ou ben quallat.Amb tot, sobre l’excel·lència de la truita de pataques –amb unamica de ceba–, els mequinensans s’han mostrat unànimementd’acord en substituir, quan hi ha oportunitat, la pataca per la, engeneral, més aromàtica i gustosa trufa, un bolet hipogeo deprimavera, propi d’alguns erms mequinensans; però això delsbolets de primavera és un tema prou enrevessat per a què el deixemper a una pròxima ocasió.

Sobre quina és la millor truita possible, la cosa es complica.N’hi ha qui pensa, com jo mateix, que per aclarir-nos en tan espi-nós tema –sobre el qual, per cert, hi he pensat, lingüísticamenti gastronòmicament, llarg temps–, el primer que cal fer és sepa-rar les truites amb vegetals de les truites amb carn o peix. Lessegones seran les que poden contenir ingredients com ara abade-

jo esqueixat, gambes pelades, embotit –botifarra d’ou, botifa-rra blanca o negra, bisbe, xoriç, magra dolça o salada, format-ge ratllat, tonyina enllaunada, etc.–, i poca cosa més hi pucafegir: simplement no m’agrada –no m’entusiasma, si més no–la combinació de l’ou batut amb aquests productes d’origenanimal. Com dia ma mare: cada cosa a son puesto.

Amb les truites vegetals la cosa es complica, o es simplifica,encara més: m’agraden totes. He indagat sobre les preferènciesd’amics i companys a propòsit d’un tema tan delicat, i tothomestà d’acord sobre les excel·lències de la truita de carxofes,d’alls tendres –en el meu cas, si els alls són de bruixa, millorque millor–, d’albergínia, de pèsols, de paellada (= samfaina),de favetes, etc. Però sobre quina és la reina de les truites «vege-tals» la cosa no està gaire clara; hi trobem una dicotomia: o béla truita d’espàrrecs o bé la truita d’escalunyes. Els gormandsmequinensans es decanten per la tortilla de calunyes (= esca-lunyes), mentre que de manera solitària m’inclino per la truitad’espàrrecs (de mont). Com anotava en el número estiuenc del’any passat de TdF, no hi ha plaer més gros que una truita pocfeta (= bavoseta o crueta) d’espàrrecs de mont.

I per acabar, ¿sabria el doctor Sistac –encara que siga de franc–aclarir-me un dubte que fa anys que tinc: com és que en romà-nic trobem solucions tan diverses (fr. omelette, cast. tortilla, cat.truita, it. frittata, etc.) per a referir-nos a les truites d’ou, i comés que cap d’elles, si no m’erro, deriva directament d’una hipotè-tica forma llatina? Que potser els romans no cuinaven –Coro-mines dixit– l’embolic d’ous debatuts que és una truita? Ah, unaúltima consulta per al doctor Sistac, ¿en els parlars ribagorçansque apitxen, designen, com fan alguns parlants matarranyecs,amb l’aparent castellanisme trutxa la femella del porc, és a dirla ’truja’?

Lina Valero Bean, pintura pròpia de la Franja«Sempre hai mantingut les meues arrels nadiues»

Joaquín Salleras

L’Espai cultural Pere Prunade Barcelona ha acollit, durantels dies 2 a 23 de març, l’expo-sició de pintura Teixits textualsII, una col·lecció de l’artistafragatina Lina Valero Beán, queja s’havia pogut contemplaranteriorment a Tarragona. La«Casa de Fraga» va organitzaruna visita a l’exposició, i elsassistents van poder contemplarl’àmplia i colorista mostrad’aquesta autora.

Lina Valero va naìxer a Fragael 1960. Filla de la SerreriaValero, manté les seues arrelsnadiues, i una bona prova n’és,justament, la col·lecció depintura presentada a Barcelo-na, un intent de reviure elscolors de mantons i percals de

CRÒNIQUES TAGARINES

la vestimenta tradicional de ladona fragatina.

Lina Valero és llicenciada enBelles Arts per la Universitatde Barcelona, i està especialit-zada en temes d’imatge. En elseu currículum professionaldestaca la seua tasca com a auxi-liar de producció en el film deFrancesc Bellmunt «Un parelld’ous» (1984), o en la produc-ció artística i coordinació del’opera «La Atlàntida», de lacompanyia Fura dels Baus(1995). A partir de l’any 2002,enceta un nova etapa cap la fres-cor de la pintura d’aquarel·la, i,posteriorment, amb pintura acrí-lica sobre fusta, que és quanarriba a l’actual Teixits textuals–pintura sobre fusta de volum,

on pinta també els laterals.L’any 2005 exposa aquestatendència pictòrica a la Salad’Art Cegonyer de Fraga Poste-riorment, el Palau Montcada deFraga organitza la mostracol·lectiva Génesis de una

colección, amb obra de la Lina.La p rope ra expos i c ió

d’aquesta artista està previstaper al mes d’agost, a Fraga, enel marc de la Trobada de Crea-dors que organitza la CasaMuseu Sabaté.


Núm. 66. Maig de 2007 TEMPS DE FRANJA18 PAÏSOS CATALANS

Quan he pogut, he seguit el programa de TV3 Caçadors deparaules i, en general, m’ha agradat i, fins i tot, m’ho he passatbé, amb moments simpàtics (em vaig perdre el dia de la cega-llosa, la paraula nacional fragatina, què hi farem!), com quanel programa dedicat al món de les falles a València i el dedicata la gent de la vora del Riu Ebre, és clar, els programes méspròxims a nosaltres. D’aquesta proximitat i limitació voldria diralguna cosa. Em va emocionar sentir els xiquets de Miravet,parlant de les madrilles i les tartanyes per pescar… i del panís…Talment com ens hi hem referit sempre els qui hem viscut a lavora d’un riu més amunt i més endins. Hi ha reaccions de lagent curioses, el fet de tenir un micròfon i una càmera a la seuadisposició provoca actuacions singulars del personal: “mossentim aragonesos, però parlem català», deien des de Mequi-nensa; «si parléssem com els Barcelona, faríem riure…!», apun-taven d’Ascó. Ja ho veieu, les grans constants que ens acom-panyen sempre des de la nostra condició de catalans de la marcanord-occidental.

Tenia la intenció de tirar endavant l’article amb aquesta menad’excurs per fer-m’ho venir bé i continuar amb l’amenaça deltancament de les emissions de TV3 al País Valencià, i demanantl’alerta per a altres territoris; després pensava plantar-me ambla cosa de l’Estatut d’Aragó –quin malson!– i acabar de mane-

ra amable amb la cita de cada any de Sant Jordi –quina mera-vella de diada!

La intenció es va estroncar quan, justament, coincidint ambel toc de botzina de la nostra amable demandant de TdeF perquèli lliurem l’article, llegeixo una resposta de l’insigne MarianoRajoy en una compareixença televisiva sobre el català, i emtrenca les oracions i les meues bones intencions per a aquest arti-cle. El senyor en qüestió diu el diari que, quan tres dones de Barce-lona li van preguntar per l’Estatut de Catalunya, es va llançar acarregar contra la immersió lingüística tot i «estar a favor delcatalà, però cal pensar en els nens»; encara va reblar, ara davantuna senyora de Mallorca, que allò que convé és que s’aprenguimés anglès i menys català, valencià o mallorquí».

Quina cosa aquesta gent, amb la seua ignorància i mala llet (non’estic segur de l’ordre) sobre el valor de les llengües i sobre l’en-senyament i com s’ho fan venir bé per acusar-te d’intolerant pervoler defensar la teua llengua perquè, entre altres desgràcies, afec-ta els nens! Com hi van! Heu vist el pamflet de la Telemadrid contral’ensenyament del català? No sé si recomanar-lo o demanar queus n’allunyeu tant com pugueu per no prendre-hi mal.

Després de fer aquesta gran marrada en el text, ara m’he perdutper viaranys carregats de mala llet i em pareix que, per vosal-tres i per mi, he de buscar un final honrós, sense més capfica-ments per culpa de polítics tendenciosos i mancats d’ètica id’estètica… Ara m’ha vingut al cap –quina associació mésestranya– el nom de la Maria de la Pau Janer, s’al·lota mallor-quina, casada amb un metge-actor de la televisió, escriptoraamb ses dues llengos, que ha fitxat pes PP de ses Illes: quina cosamés lletja, més roïna i més refea.

Que Sant Jordi hi faja més que nosaltres i ens defense contratotes les tevés antiestètiques!

Televisió i estètica

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Som. I serem en la mesura enquè siguem presents a la resta delmón. Si més no aquest és l’espe-rit d’un seguit d’iniciatives quetrauen la cultura catalana a lapalestra global.

Al gener anunciava Google, elcercador més popular d’Internet,la signatura d’un acord per penjara la xarxa més de 300.000 llibreslliures de drets d’autor de cincbiblioteques catalanes entre lesquals la Biblioteca de Catalunya.El projecte, que encara no té datani pressupost, a més de donaraccés a fons de consulta limitada,suposa la realització de còpies deseguretat digitals de les obres pera les biblioteques implicades.

Els mesos d’abril i maig s’estàdesenvolupant la mostra «Madein CataluNYa: catalan culture inNew York», impulsada per l’Ins-

In the last blueCarme Messeguer

titut Ramon Llull, que comprènexposicions, espectacles d’artsescèniques, simposis i activitatsliteràries al voltant de la culturacatalana contemporània. L’Insti-tut Ramon Llull, integrat actual-ment per la Generalitat de Cata-lunya i l’Institut d’EstudisCatalans, té com a finalitat laprojecció exterior de la llengua ila cultura catalanes en totes lesseues modalitats i mitjans d’ex-pressió, objectiu per al qual difonla creació cultural catalana,fomenta la traducció d’obresliteràries o d’assaig a altres llen-gües, promou l’ensenyament delcatalà i manté relacions amb orga-nismes fora del domini lingüís-tic català.

Més modest però no menysambiciós és l’Institut per a laProjecció Exterior de la Cultura

Catalana (IPECC), entitat cultu-ral independent que treballa igual-ment per donar a conèixer pertotel fet català en totes les seuesmanifestacions tot mantenintcontactes amb casals catalansd’arreu del món, proveint biblio-teques, organitzant setmanes cata-lanes, concedint premis i mante-nint viva la memòria de fets opersonalitats rellevants dins i foradels Països Catalans. L’IPECCparticipa per Sant Joan en la Festade la Porta dels Països Catalansa Salses.

I a l’octubre hi ha la Fira delLlibre de Frankfurt, referentmundial en el seu àmbit, que

enguany té la cultura catalanacom a convidada d’honor. La citaalemanya ha esperonat la traduc-ció d’obres canòniques, fet essen-cial per contextualitzar la traduc-ció de llibres de personalitatsaïllades (Rodoreda, Pla, Monzó,Moncada), que altrament acabensent flors que no fan estiu. Entreles personalitats lletraferides quees barallen com a convidades ala fira hi ha la mallorquina CarmeRiera, que presentava fa unessetmanes, també a Nova York,la traducció anglesa de la seuacinematogràfica novel·la Dins eldarrer blau, deu anys desprésd’haver-ne cedit els drets.


Núm. 66. Maig de 2007TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Assaig sobre l’abast històricde la llengua catalana a l’Aragó (I)

Xavier Sebastià

El Consell de Calaceit es dirigeix al Justícia d’Alcanyís, en català, l’any 1339

La llengua catalana és patri-moni d’una comunitat lingüís-tica formada per gairebé uns setmilions parlants reals -i apro-ximadament onze milions deparlants potencials en el seuàmbit territorial-, repartits pelsdistints països que van formarpart de l’antiga i històricaCorona d’Aragó, conseqüèn-cia política, no obstant, peròtambé cultural, tant pel veïnat-ge geogràfic com per la sevaconvivència pacífica i plurise-cular. Així doncs, el català esparla en la totalitat de Cata-lunya i de les Illes Balears, enbona part del País Valencià, enl´anomenada Franja de Ponent,a l’Aragó, en el Departamentdels Pirineus Orientals -elRoselló o Catalunya nord- deFrança, el Principat d’Ando-rra, la ciutat de l’Alguer, aSardenya (Itàlia) i en la comar-ca del Carxe, a Múrcia. En fi,la llengua catalana s’estén pertres Estats sobirans –Espanya,França i Itàlia–, altre quasisobirà o de sobirania compar-tida -Andorra- i cinc comuni-tats autònomes –Catalunya,València, Balears, Aragó iMúrcia–, si bé amb distintaintensitat, dintre de l’Estatespanyol.

A l’Aragó, el català és lasegona lengua, per nombre deparlants, per darrere del castellài per davant de les parles del’aragonès. Això no obstant,les dos minoritàries són llen-gües pròpies i autòctones delterritori aragonès, mentre queel castellà –o el seu macroaccepció d’espanyol– és unallengua estrangera, imposada isobrevinguda d’acord ambdiversos avatars històrics i polí-tics, si bé actualment és la llen-gua majoritària dels aragone-sos. A més, és el parlar amb elqual s’identifiquen plenamenti, excepte rares excepcions,

d’acceptació generalitzada inormalitzada en la vida públi-ca i privada.

En els seus orígens medie-vals, la parla precatalana deri-vada del llatí vulgar va sertambé la llengua pròpia delcomtat de Ribargorça, un delstres nuclis fundadors, al costatdels comtats de Sobrarb iAragó, del futur i flamant regned’aques t nom. D’aques tcomtat, així com dels territoriscontigus com el Pallars, l’Ur-gell i Lleida principalment,s’estendria, per acció de lareconquesta i consegüent repo-blació, ja sota la dinastia delCasal de Barcelona en la Coro-na d’Aragó, a altres zones delsud del citat regne, just en lessempre arbitràries fronterespolitico-administratives ambel Principat de Catalunya, i aixímateix desplegaria la sevainfluència lingüística a zonessituades més a l’oest domina-des per l’aragonès medieval.Encara que el seu ús popular al’Aragó sempre va estar limi-tat als territoris de l’est delregne, el català va ser també lallengua de la Cancelleria de laCorona i de les Corts d’Aragó,llengua de reis, de nobles,senyors i cavallers, de notaris,capellans i escrivans de les vilesi ciutats.

Caldria estudiar seriosament,no obstant això, quina era lallengua popular parlada pelsaragonesos en l’Edat mitjana isi l’ús vulgar del romanç distin-gia entre els diversos dialectesconcorrents, encavalcats i barre-jats. Potser n’hi ha prou derecordar que el monarca de laCorona catalano-aragonesa,Pere IV (d’Aragó) i III (de Cata-lunya) el Cerimoniós –o el delPunyalet–, el rei que parlavaaragonès, va decidir “fer traduir”certs llibres a una llengua arago-nesa que es manifestava, amb tal

semblança respecte al català delstemps mitjos, en els següentstermes: “Nos empero haven defermar alcuns capítols per losquals les nostres officials seransots certa forma estrets a obser-var fins privilegis o bon usesdel regne d’Aragó”. O quannarrava a l’infant els successosrelacionats amb la Unió arago-nesa: “E aço fon fet ab gransplors, ço és del fum grant que allíera. Perque podets entendre quel’Unió, mercé de Deu, és morta,pus nos e tanta bona gent lahavem plorada per la força deldit fum”.

Però en definitiva, el resultatd’aquestes circumstàncies haconformat l’anomenada Fran-ja de l’Aragó –territori de l’Ara-

gó catalanòfon– en les actualscomarques aragoneses de laRibagorça, la Llitera, el BaixCinca, el Baix Aragó de Casp,el Baix Aragó de Alcanyís i elMatarranya, amb una extensiósemblant a les Illes Balears.Aquesta Franja és un concep-te exclusivament geogràfic ilingüístic. Ara bé, no forma unaregió natural, sobretot respec-te a la veïna Catalunya, amb laqual existeix continuïtat terri-torial, encara que respecte al’Aragó es troba delimitada, amés per la frontera artificialamb el Principat, pels rius Èsse-ra i Cinca al nord, els Monegresi l’eix de l’Ebre en el centre iels rius Guadalop i Matarranyaal sud.


Any 8 • núm. 66 • La Franja, maig de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Par

ada

de ll

ibre

s de

l’A

ssoc

iaci

ó C

ultu

ral d

el M

atar

rany

a a

les

Ram

bles

de

Bar

celo

na e

l dia

de

Sant

Jor

di

Artelitera 2007La mostra d’enguany acollirà a Binèfarl’obra de 47 artistes de la comarca elsdies 18 i 19 de maig.

Apadrinamentde paraulesEl Rogled’EstudisAragonesos vaorganitzar unacte a Saragossaper a presentarles paraulesapadrinades pelsciutadans.

AR

XIU

ASC

UM

A

L’art de Lina ValeroLa pintora fragatina exposa a l’EspaiCultural Pere Pruna de Barcelona i preparauna mostra al Palau Moncada de Fraga.

El Matarranyaa les RamblesEl Matarranyaa les Rambles

PER SANT JORDIPER SANT JORDI

PER SANT JORDI El Matarranya a les Rambles · Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó...

Documents

Transcript of PER SANT JORDI El Matarranya a les Rambles · Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó...