Pla Estratègic Cerdanyola del Vallès 2014 – 2024 · 2017. 3. 17. · Pla Estratègic Cerdanyola...
Transcript of Pla Estratègic Cerdanyola del Vallès 2014 – 2024 · 2017. 3. 17. · Pla Estratègic Cerdanyola...
Pla EstratègicCerdanyola del Vallès 2014 – 2024
Presentació a l’Equip de Govern9 de Juliol 2014
[email protected] / [email protected]
Amb el suport de la Diputació de Barcelona
1.Síntesi d’Activitats Realitzades
2.Diagnosi de Cerdanyola del Vallès
3.Sistema d’Indicadors d’Estat
4.Definició de Reptes Estratègics
Continguts
Síntesi d’Activitats Realitzades
Octubre-Desembre 2013, Abril 2014
1.- REVISIÓ DE DOCUMENTACIÓ DISPONIBLE. REPOSITORI D’I NFORMES I ESTUDIS
Web d’accés restringit a personal de l’Ajuntament, desenvolupat en l’aplicatiu Joomla, de lliure utilització, que permet desenvolupaments web 2.0 i disposa d’utilitats per a la gestió de bases documentals
http://81.47.175.201/cerdanyola/
Entrevistes amb caps d’àrea de l’Ajuntament, adreçats a identificar els problemes i les fortaleses, les amenaces ioportunitats de Cerdanyola, així com les tendències i visions de futur, d’acord amb l’Oficina de Planificació Estratègica de l’Ajuntament.
2.- ENTREVISTES AMB TÈCNICS MUNICIPALS. ENQUESTA DE PERCEPCIÓ
2.- ENTREVISTES AMB TÈCNICS MUNICIPALS. ENQUESTA DE PERCEPCIÓ
Inma Viera,Cap del Servei de Promoció Social (14/02/2014)
Antoni Quesada,Cap del Servei d’Organització i Recursos Humans (14/02/2014)
Anna Úbeda,Cap de Serveis Econòmics (14/02/2014)
Salud Navarro,Cap del Servei d’Ocupació (20/02/2014)
Jaume Escoda,Cap de l’Àrea d’Urbanisme, Espai Públic i Ecologia Urbana (10/04/2014)
Santi Costa, Cap de l'Àrea d'Alcaldia-Presidència (10/04/2014)
3.- DOCUMENT DE DIAGNOSI DE CERDANYOLA DEL VALLÈS (i nforme MsWord)
Entrevistes amb caps d’àrea de l’Ajuntament, adreçats a identificar els problemes i les fortaleses, les amenaces ioportunitats de Cerdanyola, així com les tendències i visions de futur, d’acord amb l’Oficina de Planificació Estratègica de l’Ajuntament.
4.- DOCUMENT DE SÍNTESI DE LA DIAGNOSI (presentació P PT)
Entrevistes amb caps d’àrea de l’Ajuntament, adreçats a identificar els problemes i les fortaleses, les amenaces ioportunitats de Cerdanyola, així com les tendències i visions de futur, d’acord amb l’Oficina de Planificació Estratègica de l’Ajuntament.
5.- SISTEMA D’INDICADORS DE SEGUIMENT (fulla de càlc ul Excel)
Síntesi de dades estadístiques, indicadors claus i de tendències bàsiques, a partir tant de la informació quantitativa disponible, especialment de tipus demogràfic, d’avaluació de necessitats d’equipaments socials i/o de finançament municipal .
6.- DEU REPTES ESTRATÈGICS (per debatre en fases seg üents del Pla)
1. Ciutat laboratori: una comunitat científica del Vallès
2. Millorar l’atractiu de Cerdanyola per la gent jove
3. Preveure l’impacte de l’envelliment de la població
4. Promoure la cohesió social
5. La Universitat Autònoma més vinculada a Cerdanyola
6. Anticipar l’encaix de projectes metropolitans de gran escala
7. Posar en valor el patrimoni natural i cultural
8. Una administració pública àgil i eficient
9. Sostenibilitat dels serveis públics i capacitat d’inversió
10.Definir els objectius estratègics comuns de ciutat
Síntesi de la Diagnosi
1.- DEMOGRAFIA
2.- MERCAT DE TREBALL
3.- IMPACTE DE LA CRISI
4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
5.- COHESIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
6.- MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT
7.- FINANCES PÚBLIQUES I ADMINISTRACIÓ
BibliografiaAjuntament de Cerdanyola del Vallès (2013). Informe socioeconòmic i territorial del Cerdanyola del Vallès.
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (2007). Diagnòstic sociodemogràfic. Àrea d’estudi Banús - B onasort
Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (2007). Informe sobre la realitat juvenil a Cerdanyola del Vallès.
Consell Comarcal del Vallès Occidental (2011). Projectes rellevants del Vallès Occidental 2010
COPEVO (2010). Diagnosi i recull de necessitats dels Polígons d’Ac tivitat Econòmica del Vallès Occidental.
COPEVO (2012). Estat dels serveis i mesures per a la millora de le s telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2006). Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 (PITC)
Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2009). Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012
Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya (2010). Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB)
Autoritat del Transport Metropolità (ATM) (2009). Pla Director d’infraestructures del transport públi c col·lectiu de la regiómetropolitana de Barcelona 2009-2018.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Autoritat del Transport Metropolità (ATM) (2009). Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (PDM)
Diputació de Barcelona (2012). Informe d’indicadors de salut local de Cerdanyola d el Vallès 2009
Fundació Desenvolupament Comunitari (2010). Diagnòstic previ al Pla d'Inclusió Social de Cerdany ola del Vallès
IGREMAP (2012). Estudi de Mobilitat Generada a l'Intercanviador de l a UAB.
Marít, M; Jurado, A; Parés, M. (2007); Diagnòstic per al intervenció integral de l’àrea de la Carretera de Barcelona.Universitat Autònoma de Barcelona.
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (2010). Pla d’acció per l’energia Sostenible (PAES).
Observatori Local per la Immigració (2008). Migració i Ciutadania . Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
Pena L. (2007). Informe previ d’anàlisis del Pla Integral del Barri de Fontetes . Grup SEAE
Universitat Autònoma de Barcelona (2008). Pla de Mobilitat de la UAB 2008-2014.
BibliografiaAjuntament de Cerdanyola del Vallèshttp://www.cerdanyola.cat/
Programa HERMES. Diputació de Barcelona http://diba.es/hg2/menu_ini.asp
MUNICAT. Municat. Server d’informació d’Administraci ó Localhttp://municat.gencat.cat
Instiut d’Estadística de Catalunya. Idescathttp://www.idescat.cat/
Instituto Nacional de Estadística INE http://www.ine.es
Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB)http://www.amb.cat
Consorci per l’ocupació i la promoció econòmica del V allès Occidental (COPEVO)http://www.copevo.cat
Universitat Autònoma de Barcelonahttp://www.uab.es
Parc de l’Albahttp://www.parcdelalba.cat
Parc Tecnològic del Vallèshttp://www.ptv.cat
Catalonia Innovation Triangle (CiT)http://www.cit.cat
BibliografiaMés referències a http://81.47.175.201/cerdanyola/
1. DEMOGRAFIA
Perd població per primer cop en 50 anys
Perd un 1,5% d’habitants en 3 anys (2009 – 2012)
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
1960 1970 1981 2000 2010 2012
Pob
laci
ó
1.- DEMOGRAFIA
Font: Població de fet i padró municipal. IDESCAT, 2013
Tendència a la baixa de la natalitat, com als anys 80
El saldo vegetatiu (naixements - defuncions) cau un 60% des de 2004
0
200
400
600
800
1000
1200
1975
1977
1979
1981
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
2009
2011
Naixements Defuncions Saldo Vegetatiu
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT 2013
1.- DEMOGRAFIA
L’envelliment es duplicarà en 20 anys
Es preveu que la proporció entre gent gran i població en edat de treball, avui d’1 a 5, es doblarà en els propers 20 anys (índex de dependència senil). El pes demogràfic dels majors de 65 anys ja ha augmentat del 10% al 15% entre 2000 -2012, a diferència de municipis veïns.
0
20
40
60
80
100
120
140
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
%
Cerdanyola del Vallès (%) Rubí (%) Sabadell (%)
Sant Cugat del Vallès (%) Terrassa (%) Vallès Occidental (%)
Font: IDESCAT 2013
1.- DEMOGRAFIA
Els joves marxen i se’n van a municipis veïns
El 58% de les persones que han emigrat de Cerdanyola tenen edats compreses entre 20 – 40 anysMés del 50% es desplacen a municipis de l’entorn com Ripollet, Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Barberà de Vallès, Sant Cugat, Sabadell, Terrassa o Barcelona.
Font: Padró Municipal d’Habitants
1.- DEMOGRAFIA
Només el 15% de la població ha nascut a Cerdanyola
En línia amb Sant Cugat (14%) i Ripollet (18%); inferior a Sabadell (49%) i Terrassa (47%).
Nascuts a Cerdanyola
15%
Nascuts a un altre municpi
BCN45%
Resta de Catalunya
2%
Nascuts a una altra CA
25%
Nascuts a l’estranger
13%
Sabadell
Nascuts a Sabadell
49%
Nascuts a un altre municpi
BCN14%
Resta de Catalunya
2%
Nascuts a una altra CA
22%
Nascuts a l’estranger
13%
Ripollet
Nascuts a Ripollet18%
Nascuts a un altre municpi
BCN43%
Resta de Catalunya
1%
Nascuts a una altra CA
25%
Nascuts a l’estranger
13%
2012
Font: Cens Municipal, INE 2012
1.- DEMOGRAFIA
32% dels estrangers tenen educació superiorVinculats en gran mesura a la UAB i a la resta d’equipaments avançats de Cerdanyola. Només el 14% la població de nacionalitat espanyola té educació superior.
Font: Padró Municipal d’Habitants 2013
Nacionalitat espanyola
Estrangers Total
Menor de 10 anys (no aplica) 12,62 9,69 12,36Insuficient 17,68 12,95 17,26
No sap llegir ni escriure 3,73 0,27 3,42Sense estudis 11,63 3,24 10,89
Primària incompleta 2,32 9,44 2,95Graduat escolar i ESO 32,35 19,93 31,24Grau mig 22,98 25,46 23,20
FP 1r Grau 3,76 1,34 3,54Batxillerat +FP2n Grau+eq 19,22 24,12 19,66
Superior 14,18 31,93 15,76Diplomatura 4,16 4,87 4,22Llicenciatura 8,74 22,12 9,93
Doctorat 1,28 4,93 1,60
1.- DEMOGRAFIA
Perfils diferenciats de barris
5 barris concentres més del 50% de la població immigrant i 4 barris concentren més del 40% de la població amb nivell formatiu baix i el 50% de la població major de 65 anys.
Font: Padró Municipal d’Habitants 2013
Graduat escolar i
ESOSuperior % estrangers
Població > 65 anys
Av Catalunya 3,4% 3% 4,0% 4,0%Banús, Bonasort 8,4% 6% 15,0% 16,8%
Bellaterra, Sant Pau, Can Domenech 2,2% 10% 2,7% 4,9% Can Planas, Maiols, Campoamor 2,3% 3% 9,8% 1,0%
Canaletes 5,2% 11% 1,6% 3,2%Centre 1,5% 2% 0,8% 2,0%
Cerdanyola 2000 4,0% 1% 2,2% 2,5% Cordelles, Can Xarau 5,4% 5% 3,1% 4,5%
Ctra Bcn 4,8% 4% 3,9% 4,1%Fontetes 13,7% 7% 14,4% 14,6%Guiera 2,7% 4% 1,0% 3,2%La Clota 3,9% 3% 2,1% 2,2%Montflorit i Can Cerdà 2,3% 2% 0,7% 2,1%Parcers 5,0% 4% 16,3% 4,6%
Riviera, La Sinia 4,0% 4% 4,4% 3,6% Sant Ramon 7,9% 7% 7,6% 7,8%
Santa Rosa, Sant Ramon, Gorgs, Parc Tecnologic 4,3% 5% 2,7% 3,7%Serraparera 10,2% 10% 3,9% 8,3%
Turonet, Altamira 3,6% 3% 1,8% 3,5% Uralita, Farigola 1,6% 4% 1,0% 0,7%
Xops, Parc Tecnologic, Guiera 3,5% 4% 1,1% 2,9%
1.- DEMOGRAFIA
2. MERCAT DE TREBALL
Agricultura0% Indústria
10%
Construcció5%
Serveis85%
Agricultura0%
Indústria13%
Construcció8%
Serveis79%
2012
2008
Major pes del sector serveis que al Vallès Occidental
El 85% del llocs de treball es concerten en els serveis; al Vallès Occidental el 71%.
2.- MERCAT DE TREBALL
Vallès Occidental
Agricultura0%
Indústria23%
Construcció6%
Serveis71%
Font: IDESCAT 2013
Sector serveis vinculat a la recerca i l’educació
Especialització sectorial del mercat de treball
Font: Especialització productiva dels municipis i comarca del Vallès Occidental, COPEVO, 2010
6.800 treballadors al Parc Tecnològic (PTV) i el Parc Recerca UAB (PRUAB), 137 empreses al PTV, 25 centres de recerca al PRUAB, 40.000 estudiants a la UAB.
2.- MERCAT DE TREBALL
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
1996 2001
Residents ocupats fora de Cerdanyola
Residents ocupats a Cerdanyola
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
1996 2001
Llocs de treball ocupats per no residents
Llocs de treball ocupats per residents
El 68% dels residents treballen fora de Cerdanyola 2 de cada 3 residents de Cerdanyola treballen en un altre municipi (autocontenció 32%)1 de cada 2 llocs de treball de Cerdanyola estan ocupats per residents en altres municipis(autosuficiència 42%)
autocontenció autosuficiència
Font: Cens del 2001
2.- MERCAT DE TREBALL
El 30% dels aturats són de llarga duració i majors de 45 anys
El principal perfil de persona a l’atur correspon amb una persona amb estudis secundaris o amb formació professional bàsica que exercia en ocupacions no qualificades en la indústria, la construcció, el comerç, la restauració i serveis de neteja, d’acord amb el Departament d’Ocupació.
Font: Departament d’Ocupació, 2014
5%1% 6%
33%
14%
47%
18%
30%
48%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
< 12 mesos Llarga duració (> 12 mesos) Total
< 25 anys 25 - 45 anys > 45 anys
2.- MERCAT DE TREBALL
3. IMPACTE DE LA CRISI
Impacte de la crisi menys sever que en altres municipisEntre 2008 i 2010, Cerdanyola perd 6,7% de llocs de treball, mentre el 11% el Vallès Occidental.La taxa d’atur està per sota la mitjana catalana i del Vallès, i molt per sota dels municipis veïns.
3.- IMPACTE DE LA CRISI
Atur 2013Font: COPEVO
Pèrdua d’ocupació s’accentua a partir de 2011, coincidint amb l’inici de les retallades públiques
Durant el període 2008 - 20011, els llocs de treball vinculats als serveis augmenten un 3%; des del 2011 s’han perdut un 5% dels llocs de treball
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013*
Núm
ero
de tr
ebal
lado
rs d
el s
ecto
r ser
veis
Font: IDESCAT 2013
3.- IMPACTE DE LA CRISI
Caiguda dels assalariats especialment en els sectors de la indústria i la construcció
16% menys d’empreses, 8% menys d’assalariats i 13% menys d’autònoms. Els sectors afectats són la indústria i la construcció.
-70%
-60%
-50%
-40%
-30%
-20%
-10%
0%
Ass
alar
iats
Aut
ònom
s
Em
pres
es
Ass
alar
iats
Aut
ònom
s
Em
pres
es
Ass
alar
iats
Aut
ònom
s
Em
pres
es
Ass
alar
iats
Aut
ònom
s
Em
pres
es
Industrial Construcció Serveis Total
Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental Font: IDESCAT 2013
3.- IMPACTE DE LA CRISI
1 de cada 3 treballadors de la indústria perd la feina entre 2007 i 2012El sector industrial de Cerdanyola està vinculat a la química, al metall, al tèxtil i als mobles
Energia i Aigua0%
Química i Metall9%
Transformació de Metalls
44%
Productes Alimentaris
Tèxtil i Confecció
13%
Edició i Mobles23%
Indústria NCAA7%
Establiments industrials per branques, 2002 Número de treballadors al sector industrial
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Font: HERMES Font: IDESCAT 2013
3.- IMPACTE DE LA CRISI
4. URBANISME, HABITAGE I INFRAESTRUCTURES
Sostre poblacional el 2024, 70.000 habitants amb els desenvolupaments previstos al planejament
Amb el desenvolupament del Centre Direccional, la ciutat de Cerdanyola podrà incrementar el número d’habitants de 57.000 a 70.000 habitants (considerant una ocupació mitjana per llar 2,7hab/ llar)
Font: Elaboració pròpia
57.642 57.642
12.512
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
60.000
65.000
70.000
75.000
2014 2024
70.154 habitants
4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
L’habitatge de lloguer és més car que als municipis veïns
El preu mitjà del lloguer de l’habitatge de Cerdanyola (624 €/mes) es manté per sobre de la mitjana de la comarca (565 €/mes) i per sobre de municipis veïns com Ripollet, Montcada i Reixac, Sabadell o Terrassa.
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
400
500
600
700
800
900
1000
1100
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Cerdanyola del Vallès Sant Cugat del Vallès Ripollet Montcada i Reixac
Sabadell Terrassa Rubí Vallès Occidental
4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
Segons l’últim Cens de Població i Habitatge (INE, 2011), a Cerdanyola hi ha 21.316 habitatges principals, un 10% dels quals construïts entre 2002 i 2011 (2.201), 435 segones residències i 3.549 habitatges buits.
L’ajuntament està realitzant un Registre de pisos desocupats que determinarà en major precisió si les xifres del Cens sobrevaloren la situació real. Entre els factors que poden distorsionar el cens INE cal destacar un nombre important d’estudiants de la UAB, residents però no empadronats.
3.549 habitatges buits, d’acord amb l’INE4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
15% de sòl (457 Ha) de Cerdanyola en 7 polígons d’activitats econòmiques (PAE).
Han anat tancat les grans fàbriques (Aiscondel 2011, Uralita 1997) i els nous polígons tecnològics i científics passen a concentrar la majoria del sòl d’activitats de Cerdanyola: el Parc de l’Alba té 340 Ha (en desenvolupament) i el Parc Tecnològic del Vallès (58 ha).
4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
D’activitat industrial a polígons d’activitats avançades
Font: COPEVO 2011
El PDU 2014 preveu un total de 300 ha d’espais lliures, amb un sostre edificable residencial de 2.059.310 m2 amb 4.634 habitatges (un 40% protegit), i un sostre per activitats econòmiques de 1.523.633 m2. Es reserva el 7% del sostre total per a usos comercials.
4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
400 ha a desenvolupar al Centre Direccional
Font: Pla director urbanístic per a la delimitació i ordenació del Centre direccional de Cerdanyola del Vallès, Institut Català del Sòl, 2014
El PTMB (aprovat 2010) preveu el desenvolupament de 2 Àrees de Centralitat Econòmica d’escala metropolitana a Cerdanyola (Can Mitjans-la Clota; Centre Direccional).
Can Mitjans –La Clota, pendent de definir
Centre Direccional, definit al PGM 1976, aprovat Pla Parcial el 2008, i el PDU el 2013
Cal definir la nova centralitat del Pla Territorial a Can Mitjans-la Clota
4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
Pla Integral de la Millora del Riu SecProjecte LIFE OLD NEW RIVER: Pla Integral de Millora del riu Sec amb els objectius següents:
1) Descontaminar o confinar àrees afectades al marge del riu; 2) Millorar l’accessibilitat i connectivitat entre els dos marges del riu; 3) Remodelar els vials laterals del riu i aconseguir que la façana fluvial recuperi el seu valor; 4) Reduir els risc d’inundacions; 5) Dotar l’àrea d’equipaments culturals, de lleure i esportius Àrea cultural de Can Xarau); 6) Adequar carrers i places amb problemes d’urbanització i infraestructures.
Font: Pla Integral de Millora del Riu Sec, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, 2008.
4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
El PAM com a eina de millora de l’espai públicActuacions en l’àmbit de l’Espai públic (PAM)
4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
Projectes de transport públic previstos al PTMB (2010) Túnel Horta, tramvia, rodalies d’alta velocitat, túnel de Montcada
Túnel de Montcada (R4)
Túnel d’Horta FGC
(R17 i R18) noves parades i intercanviadors R8
(T3) Nova parada rodalies d’altes prestacions
(U14, U15, U16) Tramvia de la UAB
Font: Pla Territorial Metropolità, 2010
4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
Figures de protecció i ordenació del parc dins l’àmbit de Cerdanyola: Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (1987) i el PEIN Serra de Collserola (1992).
El 45% del territori dins el Parc del Collserola (1.400ha)
Font: Mapa Urbanístic de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat
Sòl urbà33%
Sòl urbanitzable
delimitat13%
Sòl urbanitzable no delimitat
9%
Sòl no urbanitzable
45%
Classificació del sòl, Cerdanyola del Vallès
4.- URBANISME, HABITATGE I INFRAESTRUCTURES
5. COHESIO I PROMOCIÓSOCIAL
Els usuaris dels serveis socials es multipliquen per cinc
Des que s’inicia la crisi, els usuaris que s’atenen els serveis socials passen de vora 1.500 el 2003 a 8.000 el 2012. Tot i això, no s’identifiquen problemes de congestió crítics.
5.- COHESIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
Font: Departament de Benestar i Família, 2013
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
2002 2003 2004 2005 2006 2009 2010 2011 2012
Causes de l’exclusió social: l’atur, la baixa formació i l’accés a l’habitatge
Font: Diagnòstic previ al Pla d'Inclusió Social de Cerdanyola, Fundació Desenvolupament Comunitari, 2009
Cerdanyola (2008) redacta El Pla d’inclusió social per coordinar a mig i llarg termini les polítiques socials i de benestar de l’ajuntament amb les accions de les entitats dels Tercer Sector
5.- COHESIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
Joves: dificultat per accedir a l’habitatge i atur elevatL’estudi Realitat juvenil a Cerdanyola del Vallès (Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, 2007) identifica com a problemes principals pels joves de Cerdanyola:
1- L’accés a l’habitatge (la presència de la UAB pressiona els preus del lloguers)2- Manca d’oferta d’oci 3- Manca de infraestructures i comunicacions (només hi ha l’Ateneu com espai de trobada)4- L’atur juvenil (taxa de gairebé el 20%)
El fenomen de joves que canvien el seu domicili per municipis propers a Cerdanyola va en alça.
5.- COHESIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
El Pla d’Acció Municipal com a eina de treball socialActuacions en l’àmbit dels Serveis Socials incloses en el Pla d’Acció Municipal (PAM)
Garantir el manteniment dels recursos humans de Serveis Socials
Actualització del Pla d’Actuació Local en Matèria de Serveis Socials
Millora de la implementació de la Llei d’Autonomia Personal
Drets i oportunitats en la infància i la adolescència
Potenciar el Servei de Mediació Hipotecària
Aprovació del Pla d’Acció per a la Inclusió i la Cohesió Social de Cerdanyola
Actualització del Pla Municipal de Polítiques de Dones
Promoure l’envelliment actiu de la ciutat
Mantenir el compromís de la ciutat amb l’atenció a les Persones Immigrades
5.- COHESIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
El Pla d’Acció Municipal com a eina de servei públicActuacions en l’àmbit de l’Educació, la Cultura i els Esports (PAM)
Difondre el patrimoni històric i artístic local
Foment de la cultura de proximitat
Pla de la Lectura
Pla d’equipaments culturals
Pla Educatiu de la Ciutat
Pla Local per afavorir l’Èxit Escolar
Pla de Viabilitat de l’Escola Municipal de Música Aulos
Manteniment i millora dels centres escolars
Adequació i millora de les instal·lacions esportives de titularitat municipal de la ciutat
Mapa d’Instal·lacions i Equipaments Municipals
Pla emancipació Jove
Pla de Creació de Joves
Pla de Lleure
Potenciar la participació ciutadana
5.- COHESIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
1. CEIP Carles Buïgas2. Escaladei (concertat)3. FEDAC (concertat)4. Waldorf-Steiner el Til·ler
(privat)5. Escola Montserrat (concertat)6. IES Forat del Vent7. CEIP Saltells8. IES Pere Calders9. CEIP Serrapera10. Ramon Fuster (concertat)11. IES Jaume Mimó12. Escola la Sínia (municipal)13. CEIP Collserola14. IES Banús15. EB Tic – Tac (privada)16. Llar d’infants Ninot (privada)17. Llar d’infants Nins (privada)18. CEIP Bellaterra19. Llar d’infants Montflorit20. CEIP Turó de Guiera21. Llar d’infants Gespa (privada)22. CEIP Sant Martí23. Llar d’infants Disney (privada)24. CEIP Xarau
Equipaments educatius: 32 centres de formació reglada
Font: http://www.gencat.cat/equipaments
19 centres públics (CEIP, IES i EB), 4 centres concertats i 9 centres privats
5.- COHESIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
1. Museu d’Història2. Arxiu General i registre UAB3. Teatre ATENEU4. Centre Cívic Montflorit5. UAB – Biblioteca Humanitats6. UAB – Biblioteca Medicina7. CSIC8. CSIC9. UAB – Biblioteca Ciències
Socials10. UAB – Veterinària11. Centre Cívic Bellaterra12. Museu d’Art13. UAB – Biblioteca Ciència i
Tecnologia14. Arxiu Central Jutjats15. Centre Cívic Bamus –
Bonasort16. CSIC17. UAB – Biblioteca comunicació18. Espai Enric Granados19. Arxiu Municipal20. UAB – Centre documentació21. Centre Cívic Serrapera22. Biblioteca ca n’Altimira
Equipaments culturals: 22 centres culturals
Font: http://www.gencat.cat/equipaments
D’aquests, només 10 són municipals: 2 museus, 4 Centres Cívics, 1 Teatre, 1 Biblioteca, 2 arxius
5.- COHESIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
Equipaments esportius: 9 centres esportius
Font: elaboració pròpia
5.- COHESIÓ I PROMOCIÓ SOCIAL
6. MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT
1,00
1,10
1,20
1,30
1,40
1,50
1,60
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental
La producció de residus per càpita és de 1,27 kg/ hab. i dia, per sobre de la mitjana de la comarca (1,20 kg/ hab. i dia). Es reciclen el 36% dels residus.
Producció de residus: 1,27 kg/ hab. i dia
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental
Reciclatge de residus: 36%
6.- MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT
Disminueix la producció de residus i augmenta el reciclatge
Font: Agència de Residus de Catalunya
El consum promig per habitant de Cerdanyola és de 113 litres/ hab. i dia, superior als 107 litres/ hab. i dia de la comarca
Consum d’aigua: 113 litres/ hab. i dia
Disminueix el consum d’aigua per càpita, però es mantéper sobre de la mitjana AMB
Font: Dades ambientals. Àrea Metropolitana de Barcelona
6.- MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT
L’adhesió al Pacte d’Alcaldes per l’Energia Sostenible (PAES) defineix 74 accions centrades reduir el 20% el consum energètic i augmentar el pes de les energies renovables.
Compromís per reduir consum d’energia 20% el 2020
Font: Pla d’Acció per l’Energia Sostenible 2009 (Diagnosi)
Els sectors que més energia consumeixen són l’industrial (31,8%) i el transport (29,9%). El gas natural és la font energètica més consumida la municipi (37,5%), seguida dels combustibles líquids, principalment d’automoció (36,5%).
6.- MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT
El PTMB (2010) estableix la necessitat de crear un connector entre els continus urbans de Sant Cugat i Cerdanyola. Al 2013 El PDU Pla Direccional estableix la protecció del Torrent de Can Fatjó com element del connector verd St. Llorenç – Collserola.
Connector verd Sant Llorenç del Munt – Collserola
Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Collserola
Can Fatjó
Font: Pla Territorial Metropolità, 2010
6.- MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT
Els terrenys agrícoles com element de connexió
Font: ADENC
Els terrenys de la plana agrícola de Cerdanyola queden inclosos dins l’àmbit del Parc Agrari dels Vallès que té per objectiu protegir el valor natural, cultural social i paisatgístic de la plana vallesana
6.- MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT
Els abocadors en l’àmbit del Centre DireccionalCan Planas, clausurat i segellat al 1995 i dipòsit controlat de l’antiga ARGILERA ELENA, que, un cop va cessar l’activitat el 2007, es va començar a reomplir amb bales de residus inertitzats. El PDU del Centre Direccional soluciona l’encaix dels abocadors a la ciutat
Font: Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya
6.- MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT
7. FINANCES PÚBLIQUES I ADMINISTRACIÓ
Contenció en el pressupost municipal i sanejament de les finances públiques
7.- FINANCES PÚBLIQUES I ADMINISTRACIÓ
El pressupost liquidat de 2012 ascendeix a 52 milions d’euros. El 2009, era de 70M€. Tres anys consecutius de reducció de la despesa pública.
Font: MUNICAT
0
10.000.000
20.000.000
30.000.000
40.000.000
50.000.000
60.000.000
70.000.000
80.000.000
1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Despeses Ingressos
Pressupost per càpita per sota de la mitjana catalanaEl pressupost liquidat de 2012 per càpita és de 908€/ persona, per sota de la mitjana catalana i de la dels municipis entre 20.000 – 75.000 habitants
Font: MUNICAT
Pressupost per càpita (Cerdanyola del Vallès)
Pressupost per càpita (mitjana munis Catalunya)
Pressupost per càpita (mitjana munis 20.000 - 75.000 habitants)600
800
1.000
1.200
1.400
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
7.- FINANCES PÚBLIQUES I ADMINISTRACIÓ
Principals despeses: personal i serveisLes despeses de personal suposen un 39% de la despesa muncicipal. Les inversions realssuposen el 4% del pressupost
Font: MUNICAT (Liquidació despeses 2012)
Despeses de personal
39%
Despeses en béns corrents i
serveis36%
Despeses f inanceres
2%
Inversions reals4%
Actius f inancers0%
Transferències de capital
0%
Passius f inancers
10%
Transferències corrents
9%
7.- FINANCES PÚBLIQUES I ADMINISTRACIÓ
Principals ingressos: tributs municipals Els recursos propis provinents dels diferents tributs municipals (impostos directes, indirectes i taxes) representen una mica més de la meitat del conjunt de recursos de la hisenda local (58%). Les transferències d’altres administracions (27%) es destinen a la inversió
Font: MUNICAT
Impostos directes
44%
Impostos indirectes
2%
Taxes i altres ingressos
12%
Transferències corrents
27%
Alienació d'inversions
reals0%
Transferències de capitals
0%Ingressos
patrimonials1%
Passius f inancers
14%
Actius financers
0%
Font: MUNICAT (Liquidació ingressos 2012)
7.- FINANCES PÚBLIQUES I ADMINISTRACIÓ
Sistema d’Indicadors d’Estat
35 Indicadors de Seguiment de Tendències de Fons
Repartits en 5 àrees temàtiques: demografia / economia i mercat de treball / cohesió social / urbanisme, medi ambient i sostenibilitat / administracions públiques
Font: MUNICAT
SISTEMA D’INDICADORS DE SEGUIMENT
35 Indicadors de Seguiment de Tendències de Fons
1. Demografia (8)1. Població total2. Natalitat
3. Immigració estrangera4. Emigració a l’estranger5. Balanç de població6. Envelliment7. Població en edat de tenir fills8. Població en edat de treballar
2. Economia i Mercat de Treball (5)1. Nombre d’empreses 2. Nombre d’autònoms3. Nombre de comerços
4. Població activa estimada5. Treballadors en sectors avançats de l’economia
3. Cohesió social (10)1. Renda bruta familiar disponible per càpita2. Taxa d’activitat3. Nombre d’aturats4. Taxa d’atur5. Aturats majors de 55 anys6. Usuaris d’equips i serveis bàsics d’atenció social (EBAS)7. Nombre d’estudiants de primària
8. Nombre d’estudiants de secundària9. Nombre d’alumnes matriculats a la UAB10. Preu mitjà de l’habitatge de lloguer a Barcelona
4. Urbanisme i Medi Ambient i Sostenibilitat (7) 1. Consum d’energia
2. Generació de residus3. Recollida selectiva4. Consum domèstic d’aigua per càpita5. Qualitat de les aigües del Riu Sec6. Qualitat de les aigües de la Riera de Sant Cugat7. Usuaris del transport públic municipal
5. Administracions públiques (5)1. Pressupost liquidat2. % del pressupost en inversions3. Pressupost liquidat per habitant
4. Pressupost de l’EMD Bellaterra5. Nombre de treballadors públics
SISTEMA D’INDICADORS DE SEGUIMENT
Definició de Reptes Estratègics
10 Reptes a debatre
DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE
DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE
DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE
DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE
DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE
DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE
DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE
DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE
DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE
DEFINICIÓ DE REPTES ESTRATÈGICS: 10 REPTES A DEBATRE
MÉS INFORMACIÓ:
Oficina de Planificació Estratègica, Ajuntament de Cerdanyola del Vallès:Diego Rodríguez ([email protected])Dàmaris Ronquillo ([email protected])
MCRIT SL:Oriol Biosca ([email protected])Marta Calvet ([email protected])
Pla EstratègicCerdanyola del Vallès 2014 – 2024
Presentació a l’Equip de Govern9 de Juliol 2014
[email protected] / [email protected]
Amb el suport de la Diputació de Barcelona