Poden les empreses contribuir als Objectius de ... · 1. Els Objectius de Desenvolupament del...

11

Poden les empreses contribuir als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni?

Maria Prandi, Escola de Cultura de Pau (UAB)

Josep M. Lozano, Institut d’Innovació Social d’ESADE (Universitat Ramon Llull)

És l’absència d’una activitat comercial àmplia, no la presència, el que condemna gran part de la humanitat al sofriment. El que és realment utòpic és pensar que la pobresa pugui superar-se sense el

compromís actiu de les empreses.Kofi Annan, antic secretari general de les Nacions Unides. Setembre de 2005.

Els membres del WBCSD tenen un volum de vendes acumulat de 4.300 milions d’euros i cada dia tracten amb la meitat de la població mundial per mitjà dels seus productes i serveis, per la qual cosa

poden i han de fer-hi més.Björk Stigson, president del Consell Mundial Empresarial per al Desenvolupament Sostenible (WBC-

SD). Nova York, 2005.

Introducció1. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM)2. El potencial del sector privat respecte dels ODM3. Les prioritats del sector privat respecte dels ODM4. Oportunitats per a una nova creativitat empresarial5. Conclusions

Introducció

Al llarg dels darrers anys, el debat entorn de la participació del sector privat en temes de desenvolupament ha transcendit la discussió omnipresent sobre si

aquest tema li correspon o no. És evident, en vista de la globalització, que l’em-presa s’enfronta, a l’igual de la resta d’actors, als reptes globals de la humanitat; el seu paper és i serà preponderant en la solució de qüestions que afecten les condicions de vida i, freqüentment, també el sofriment quotidià d’un quart de la po-blació mundial. A l’era global, el govern d’assumptes que afecten la població no se circumscriu als actors estatals. Per bé o per mal, s’interroga altres actors que, amb diferents responsabilitats, poden contribuir en la seva àrea d’influència a traçar un destí diferent per a una gran majoria de població avui extremadament vulnerable.

Més enllà d’aquesta premissa, hi ha pendent la reflexió no només sobre com es pot construir una participació positiva de l’empresa en temes de desenvolupament, sinó també sobre la qualitat ètica de les activitats que emprengui en aquest àmbit. No obstant això, cal tenir en compte que el més decisiu serà, d’entrada, no entrebancar el progrés vers els Objectius en els seus simples quefers quotidians. En un context certament difícil, en què s’entremesclen crisis d’índole diversa (financera, energètica, alimentària i ambiental) amb les aspiracions cada cop més ambicioses del sector privat en el terreny de la responsabilitat social empresarial (RSE), la contribució de l’empresa

12 Poden les empreses contribuir als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni?Claus per comprendre i actuar

1 Nacions Unides, Declaración del Milenio, A/RES/55/2 de 18 de setembre de 2000.2 Posteriorment, aquests objectius es van ratificar a la Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament de Monterrey (2002) i a la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible de Johannes-burg (2002). 3 Les persones en situació de pobresa extrema viuen amb menys d’1 dòlar al dia (PNUD). L’any 2008 el Banc Mundial va establir una nova línia

de pobresa, en un dòlar amb 25 centaus al dia. L’any 2005 hi havia 1.400 milions de persones, és a dir, un quart de la població mundial, que vivia amb menys d’aquesta quantitat al dia. 4 Els vuit ODM se subdivideixen en 20 metes que, al seu torn, es mesuren mitjançant 60 in-dicadors, a través dels quals es poden valorar els progressos i retrocessos en els ordres mun-dial, nacional o local. Vegeu l’annex 1.5 Vegeu els articles 20 i 30 de la Declaració del Mil·lenni, i el Consens de Monterrey.

als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) no només hauria d’encarnar la consolidació de la RSE, sinó, sobretot, la seva universalització.

Efectivament, en un context de recessió i crisi com l’actual, les empreses reorganitzen les seves activitats, a la recerca de nous mercats i oportunitats de negoci. És en aquest nou marc de treball que l’empresa ha de descobrir, compartir sinergies i unir esforços per generar també noves formes de relacionar-se amb les societats excloses; tot plegat per revertir, multiplicar i transformar la seva inversió econòmica de manera que aporti noves formes de creixement per a aquestes poblacions i alhora respongui a la generació de beneficis.

Aquest article no només pretén apropar els ODM al sector privat (en el sentit d’augmentar-ne la comprensió i el respecte que li inspiren), sinó, sobretot, donar visibilitat a les oportunitats que sorgeixen a partir d’una nova creativitat empresarial que dirigeix una nova un nou esguard as les persones i grups socials més vulnerables del planeta.

1. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM)

Els ODM són vuit objectius de desenvolupament i de lluita contra la pobresa, recollits en la Declaració del Mil·lenni (2000)1 de les Nacions Unides, que 190 països s’han compromès a assolir l’any 20152. Els ODM es basen en un pla d’acció i en un nou consens internacional que dirigeix l’esguard als més de mil milions de persones que viuen en la pobresa extrema3. Aquesta iniciativa és innovadora respecte d’altres propostes anteriors, perquè fixa per primer cop objectius clarament definits i quantificables4, involucra els països en vies de desenvolupament i, d’altra banda, obre la porta al sector privat com a aliat per assolir aquestes metes5. Segons les Nacions Unides, el desenvolupament sostenible de les nacions és una qüestió en què els Estats tenen una responsabilitat primordial. Tanmateix, sense la implicació de les empreses (i, per tant, de la societat civil en general) aquest objectiu serà inabastable. Diversos sectors també han criticat durament els ODM: els acusen de no afrontar les causes estructurals de la pobresa, de no qüestionar el concepte de desenvolupament i d’estar pensats des dels països i empreses dominants.

13

6 Sen (2000). L’Índex de Pobresa Humana (IPH), concebut pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament per mesurar els índexs de pobresa en un país determinat, es basa, en aquest ma-teix sentit, en un seguit d’indicadors, com ara el percentatge d’analfabetisme adult, l’esperança de vida més enllà dels 40 anys o el percentatge de persones sense accés a sanejament o a aigua potable.

Gràfic 1. La triple creació de valor

Font: elaboració pròpia

Creació de valor econòmic, social i ambiental

Creixement econòmic

Reducció de desigualtats

Progrés vers:- el desenvolupament humà- la seguretat humana- el desenvolupament sostenible

+

+-

Així doncs, l’adopció dels ODM va constituir un acord, un compromís sense precedents dels dirigents mundials per promoure la lluita contra la pobresa mitjançant un nou pacte universal. Un pacte que pressuposa, des del mateix punt de vista que les Nacions Unides o el premi Nobel d’Economia Amartya Sen, que la pobresa no s’ha de considerar únicament una qüestió relativa a ingressos minsos o a indicadors econòmics i financers, sinó que rau, en darrer terme, en les dificultats per desenvolupar les capacitats i llibertats personals6. Així ho corroboren les estadístiques de diversos organismes especialitzats que mostren com, malgrat els índexs de creixement econòmic sense precedents de l’última dècada a nivell internacional, ha augmentat la xifra absoluta de persones en situació de pobresa, juntament amb les desigualtats econòmiques i socials. Algunes de les causes d’aquesta situació són les dificultats d’accés a l’aigua, l’energia, l’assistència sanitària o l’educació. La magnitud i la gravetat d’aquesta situació s’exacerben en constatar, a més a més, un «traspàs» de la pobresa entre generacions. Si bé el creixement econòmic no és garantia de reducció de la pobresa, sí és essencial per sostenir-ne la reducció a llarg termini i generar oportunitats laborals i mitjans de subsistència. Efectivament, el progrés vers els ODM només serà efectiu si el creixement econòmic està acompanyat d’una creació sòlida de valor social i ambiental capaç d’integrar el desenvolupament humà i sostenible del conjunt de les societats i reduir els desequilibris actuals.

Si considerem la pobresa una violació a gran escala dels drets humans, podem dir que els ODM reflecteixen de facto deficiències mundials greus quant al compliment de drets humans bàsics de segona i tercera generació (salut, educació o medi ambient). Aquesta vinculació estreta dels ODM amb valors universals vinculats a les necessitats més bàsiques dóna, si és possible, encara més legitimitat a la participació del sector privat en aquest objectiu. A més a més, el vincula directament amb el compromís ètic que tots els agents polítics, socials i econòmics tenen amb aquests valors universals. Fins ara, segons les Nacions Unides, el progrés per assolir les diferents metes ha estat dispar. L’informe de


Quadre 1. ODM i drets humans. Alguns exemples.

1. Eradicar la pobresa extrema i la fam DRET AL TREBALL DECENT, A L’ALIMENTACIÓ

2. Assolir l’ensenyament primari universal DRET A L’EDUCACIÓ, A LA IGUALTAT

3. Promoure la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona DRET A LA IGUALTAT, AL TREBALL DECENT

4. Reduir la mortalitat infantil DRET A LA SALUT, A L’AIGUA, A L’ALIMENTACIÓ

5. Millorar la salut materna DRET A LA SALUT, A L’AIGUA, A L’ALIMENTACIÓ

6. Combatre el VIH/sida, el paludisme i altres malalties DRET A LA SALUT

7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient DRET AL MEDI AMBIENT

8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament DRET A LA SALUT, AL MEDI AMBIENT, A L’AIGUA


7 Nacions Unides. Objetivos de Desarro-llo del Milenio. Informe de 2007. Nueva York: ONU, 2007. Nacions Unides. Tabla de progreso 2007. [S. l.]: ONU, 2007. Més informació a: http://mdgs.un.org/unsd/mdg/Hostaspx?Content=Products/ProgressReports.htm

i http://www.undp.org/mdg/.8 Nacions Unides. Objetivos de Desarrollo del Milenio. Informe de 2008 [En línia]. Nova York: ONU, 2008.<http://www.un.org/millen-niumgoals/pdf/The%20Millennium%20Develo-pment%20Goals%20Report%202008.pdf>

seguiment de 2007 constatava que, en termes generals, complir-lo seria assequible, si la comunitat internacional aconseguia continuar aplicant els compromisos adquirits7. Tanmateix, l’informe de seguiment publicat a la fi de 2008 alertava que, en els dos darrers anys, els països rics havien reduït els fluxos d’ajuda oficial al desenvolupament, la qual cosa faria perillar seriosament l’assoliment de les metes8.

No obstant això, tots dos informes confirmen que s’han assolit diverses fites visibles i generalitzades, fins i tot a les regions on els reptes eren superiors, com ara l’Àfrica subsahariana. Diverses ONG internacionals atribueixen aquest optimisme relatiu a una interpretació

errònia de les dades econòmiques. Insisteixen que els nivells de pobresa al món han persistit al llarg de la darrera dècada, precisament arran de l’incompliment de les metes per part de determinats governs.

Sens dubte, la recessió econòmica, la crisi alimentària mundial, el preu elevat dels carburants i els efectes del canvi climàtic més a llarg termini afectaran notablement els ODM; fins i tot algunes metes retrocediran significativament en molts indrets del planeta. En tot cas, podem insistir també que els ODM són interdependents, i que els avenços o retrocessos en un o més Objectius poden tenir repercussions notables en l’assoliment o el retrocés de la resta.

15

PROGRESSOS

• Entre 1990 i 2004, va descendir la proporció mundial de persones en situació de pobresa extrema.

• La matriculació als centres d’educació primària va créixer d’un 80 per cent l’any 1991 a un 90 per cent el 2007, tret de dues regions específiques.

• La mortalitat infantil ha descendit globalment i s’està demostrant l’efectivitat de l’acció quant a malalties amb un índex de mortalitat infantil més elevat, com el xarampió.

REPTES PENDENTS

• Més de mig milió de dones continua morint cada any per complicacions que es podrien tractar i prevenir durant l’embaràs i el part.

• Si persisteixen les tendències actuals, la meta de reduir a la meitat la proporció de menors amb un pes inferior al normal no serà possible, principalment a causa del progrés lent a l’Àsia meridional i a l’Àfrica subsahariana.

• L’any 2006, la quantitat de persones que van morir de VIH/sida arreu del món va augmentar fins a 2,9 milions, i les mesures de prevenció no aconsegueixen frenar l’epidèmia. L’any 2005, més de 15 milions de nens van perdre un dels pares, o tots dos, a causa del VIH/sida.

• La meitat de la població dels països en vies de desenvolupament manca de formes bàsiques de sanejament. Si continua aquesta tendència, és probable que no s’assoleixi aquesta meta.

• A l’Àsia oriental és especialment preocupant la desigualtat creixent d’ingressos, atès que en aquesta zona la proporció de consum dels més pobres va descendir dràsticament entre 1990 i 2004.

• La majoria de les economies no ha aconseguit oferir oportunitats laborals als joves. L’índex de joves desocupats triplica el d’adults.

• Actualment, l’escalfament global és un fet inequívoc. Les emissions de diòxid de carboni van augmentar de 23.000 milions de tones mètriques l’any 1990 a 29.000 el 2004. És previst que el canvi climàtic tingui un impacte greu econòmic i social, que impedirà el progrés vers els ODM.

Quadre 2. ODM: progressos i retrocessos principals

Font: Nacions Unides. Objetivos de Desarrollo del Milenio. Informe de 2007. Nueva York: ONU, 2007. Nacions Unides. Objetivos de Desarrollo del Milenio. Informe de 2008 [En línia]. Nova York: ONU, 2008.

9 NACIONS UNIDES. World Economic Situation and Prospects 2008. [S. l.]: UN, 2008.10 Dedicació de recursos (financers, serveis o productes) a projectes de desenvolupament socio-econòmic que donen suport a persones desfavorides, en les àrees d’assistència social, salut, edu-cació, formació professional i ocupació.

2. El potencial del sector privat respecte dels ODM

A grans trets, el sector privat pot contribuir als ODM a través de diferents tipus d’accions, que es poden esdevenir alternativament o

complementàriament al si d’una mateixa empresa. Una de les vies principals ha estat certament la de l’acció social9 o la filantropia10, consistent a dedicar externament part dels beneficis o recursos a causes socials relacionades amb els Objectius. Ara bé, recentment el sector privat ha començat a adoptar

16 Poden les empreses contribuir als Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni? Claus per comprendre i actuar


Gràfic 2: La integració dels ODM en l’estratègia empresarial

Menys integració

Més integració

Acció social

Perifèria de l’estratègia empresarial

Nucli de l’estratègia empresarial

posicions més innovadores i creatives basades en la incorporació dels ODM a la perifèria, o fins i tot al nucli, de l’estratègia empresarial. Aquesta incorporació pot arribar a estar directament vinculada amb l’activitat central d’aquestes empreses, o bé articular-se de forma més perifèrica en el model de negoci, amb la qual cosa el conjunt de pràctiques empresarials només s’alteraria parcialment.

Finalment, des d’un altre punt de vista, podem ressaltar el model empresarial basat en l’emprenedoria social, és a dir, la creació d’empreses gestionades amb criteris d’eficiència, la principal raó de ser de les quals és la conjunció de l’activitat econòmica amb la solució de qüestions socials característiques de col·lectius en situació de vulnerabilitat i exclusió. Aquest model, que propugna el canvi social, ha centrat històricament part de l’activitat a alleujar els indicadors de pobresa, tant a països en desenvolupament com a països desenvolupats. En el darrer cas, les seves accions estan adreçades al «Quart Món».

Si ens referim en concret a les empreses espanyoles, l’acció social ha estat tradicionalment una de les vies principals de la seva contribució als ODM. Ara bé, encara són poques les empreses de l’estat espanyol que orienten específicament la seva acció social a països en vies de desenvolupament vers la consecució d’un o més Objectius, o que percebin que, de fet, estan contribuint explícitament a algun dels ODM. Així doncs, el repte actual és que l’acció social incorpori els ODM com un dels seus eixos de treball, i que aquesta acció es desenvolupi d’acord amb els objectius, metes i plans de desenvolupament establerts nacionalment i internacionalment a cada país, sense oblidar els plans de desenvolupament comunitaris locals.

17

Els ODM en la quotidianitat de l‘empresa

Coneixen els directius de les diferents àrees de l’empresa què són els ODM? Se n’ha explicat als empleats el contingut, el compromís formal de l’empresa al respecte i les implicacions en la pràctica?

-S’ha incorporat algun aspecte vinculat als ODM al pla de negoci de l’empresa o a les diferents polítiques (recursos humans, compres, etc.) i objectius empresarials? S’inclouen els ODM en els plans de negoci com un indicador més?

-En les oportunitats de negoci, l’empresa té en compte les necessitats bàsiques de les poblacions? Es planteja el desenvolupament de nous productes o serveis per satisfer les seves necessitats bàsiques i contribuir a alguna meta concreta?

Un altre repte pendent és la consolidació de la tendència que persegueix la incorporació dels ODM al nucli de l’estratègia empresarial, per integrar-los amb més claredat i precisió en el conjunt de polítiques i objectius empresarials relatius a la presència exterior de l’empresa. Els ODM interpel·len l’empresa i qüestionen la presa de decisions i la conducta empresarial en tots els àmbits en què les seves activitats poden influir en l’assoliment de les metes.

No obstant això, independentment de les diferents possibilitats de promoció directa dels Objectius, és important subratllar també que el sector privat els pot obstaculitzar, localment o globalment. És el que passa quan, en desenvolupar les seves activitats, entrebanca seriosament o impedeix el progrés en alguna d’aquestes metes, malgrat que s’enunciï una política de RSE. Una gestió ambiental ineficaç, la no-aplicació de les normes internacionals del treball a l’empresa mare o la cadena de subministrament, i la promoció de regles comercials i financeres perjudicials per a les poblacions més pobres són, per exemple, temes pertanyents a l’esfera d’influència directa de l’empresa, que tenen una rellevància especial per a la consecució dels ODM.

D’altra banda, al llarg de les últimes dècades, el sector privat ha adquirit un pes més rellevant en l’economia de països emergents i en desenvolupament, arran de la liberalització i privatització de serveis bàsics. En aquest context, hi ha hagut diverses controvèrsies quant a temes

com la gestió de l’aigua o de l’energia, en què s’han desatès les necessitats més bàsiques de les poblacions empobrides, després de la cessió de competències al sector privat. Per això el compromís més profund de l’empresa amb els ODM exigeix, en primer lloc, no incorporar en el context local o el sistema internacional elements «empobridors» que puguin augmentar els indicadors de pobresa en l’àmbit micro o macro.

En resum, segons alguns autors, el paper d’una empresa en un país en desenvolupament està subjecte a un conjunt de dilemes, la solució concreta dels quals generarà una aportació positiva o negativa al desenvolupament del país en qüestió, segons les orientacions que adopti l’empresa. Alguns exemples constatats d’aquests dilemes inclouen11:

11 Singer, (2006).


• Proporcionar llocs de treball decents o treballar amb tallers amb condicions laborals pèssimes.

• Crear i compartir coneixements o protegir-ne la propietat i l’ús.• Pagar els impostos corresponents o eludir-ne el pagament.• Restaurar el medi ambient o perjudicar-lo seriosament.• Estabilitzar governs o donar suport a mesures d’opressió i a la corrupció.

Segons aquests autors, en la resolució d’aquestes tensions, en un sentit o un altre, resta compromesa la consecució dels ODM.

Gràfic 3. El progrés vers el nucli de l’estratègia

En els apartats següents presentarem detalladament els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Així mateix, mostrarem en quin sentit les diverses formes d’integració estratègica a les empreses poden contribuir a assolir-los. Insistim en exemples d’iniciatives en aquest àmbit i no en el de l’acció social. Els exemples i estudis de cas facilitats il·lustren algunes experiències innovadores a favor dels ODM empreses pel sector privat al nucli o la perifèria de la seva estratègia empresarial. No sobreentenen, però, que l’empresa actuï sempre a favor dels ODM en el desenvolupament de la resta de les seves activitats.

Font: elaboració pròpìa

L’empresa obstrueix l’avenç vers els ODM.

L’empresa afavoreix una o diverses metes mitjançant activitats d’acció social.

L’empresa incorpora alguna meta en la perifèria de la seva estratègia empresarial.

L’empresa integra els ODM en els diferents nivells de la seva estratègia empresarial.

19

12 Aproximadament el 18 % de la població de l’Amèrica Llatina, al voltant de 96 milions de persones, es troba en situació de pobresa extrema, i uns 222 milions en situació de po-bresa, principalment a les zones rurals. Més de la meitat de la població en situació de pobresa extrema està concentrada als tres països més poblats: el Brasil, Colòmbia i Mèxic. La CEPAL calcula que aproximadament el 10 % de la po-blació de l’Amèrica Llatina i el Carib està malno-drida, i els menors són especialment sensibles a aquest problema (font: CEPAL, 2005). 13 L’OIT defineix el treball decent com el que es fa en condicions de llibertat, igualtat, seguretat

i dignitat humana. Dins aquests quatre grans components, l’OIT dóna prioritat a la llibertat sindical, la negociació col·lectiva i la lluita con-tra el treball forçós; la igualtat i la lluita contra la discriminació laboral per raons de raça, ètnia, origen nacional, religió, edat o gènere; la seguretat social i la protecció contra els riscs del treball i l’atur; l’eradicació del treball infantil, i el diàleg social. 14 Segons l’OIT, més de la meitat de la població dels països en desenvolupament i de les eco-nomies en transició viu en la pobresa (amb un dòlar o menys al dia). Tanmateix, el 50 % està en edat de treballar (té entre 15 i 64 anys).

Obj. 01. Eradicar la pobresa extrema i la fam

Meta 1: Reduir a la meitat el percentatge de persones amb ingressos inferiors a 1 dòlar al dia.Meta 2: Reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen gana.

L’Objectiu 1 té un component doble: eradicar la pobresa extrema i reduir el nombre de persones que pateixen gana. La pobresa extrema afecta aproximadament 1.400 milions de persones, que no tenen cobertes les necessitats més bàsiques, principalment a les àrees rurals i als suburbis de les ciutats. Quant a la fam, és la manifestació més extrema de la pobresa. Assolir aquestes dues primeres metes és de summa importància, atès que és condició de possibilitat per al compliment de la resta d’Objectius12. En una economia de mercat, les empreses privades poden contribuir a l’augment dels ingressos/càpita (meta 1) per diverses vies, les principals de les quals són la compra de béns i serveis i la creació d’oportunitats de treball decent13 i d’activitat emprenedora. Així doncs, una de les aportacions principals

del sector privat a l’Objectiu 1 és la creació o subcontractació de llocs de treball sostenibles i de qualitat en l’àmbit local, retribuïts amb salaris dignes, que satisfacin les necessitats bàsiques dels empleats i les seves famílies. La via principal per sortir de la pobresa és, segons l’OIT, el treball14. Ara bé, aquesta incorporació dels pobres al mercat laboral s’ha de fer sobre la base del treball decent i la no-discriminació, i afavorir, mitjançant la formació, la inclusió de les dones i de les poblacions tradicionalment marginades per qüestions culturals, socials, polítiques o econòmiques.

D’altra banda, és important subratllar el paper de les pimes. La subcontractació de pimes locals representa un motor per al desenvolupament en l’àmbit local, si es duu a terme d’acord amb les normes internacional del treball i s’hi incorporen aspectes de transferència de tecnologia, augment de productivitat, formació i finançament a mida. A través de les pimes s’estableixen xarxes locals mitjançant les quals es fa la transferència de tecnologia de dalt a baix i es generen ingressos, però també avenços tecnològics.


El paper de les pimes a favor del desenvolupament

-Les pimes concentren entre el 50 i el 60 % de la contractació mundial i centren les activitats en sectors intensius en mà d’obra.

-Els analistes afirmen que als països on les pimes ocupen una part molt important del mercat hi ha una distribució més equitativa de l’ingrés.

-Les pimes són fonamentals per facilitar el trànsit de les economies agrícoles a les industrials, alhora que permeten el desenvolupament de l’empresariat local.

-Les pimes són innovadores i produeixen de manera molt flexible i adaptada a les necessitats dels clients, per la qual cosa poden igualment atreure inversió estrangera i generar ingressos.

En un context mundial en què és previst que continuïn augmentant els índexs d’urbanització arreu del món, les empreses manufactureres tenen un paper primordial pel que fa a aquesta meta, a través de la creació de treball decent.

Font: ONUDI. Corporate Social Responsibility: implications for small and medium size enterprises in developing countries. [S. l.]: UN, 2002.

Objectiu 1:Pobresa i fam

Ocupació

Capacitació de capital humà

Finançament

Transferència de tecnologia

Subcontractació

Aigua i energia


14 Segons les estadístiques de les Nacions Unides, 600 milions de persones viuen actualment sense electricitat, per la qual cosa depenen de la fusta, el fem i les restes agrícoles per cobrir part de les seves necessitats energètiques.

No obstant això, els criteris de contractació responsable poden topar sovint amb aquest objectiu, atès que moltes vegades les pimes no estan en estat de garantir immediatament determinats aspectes laborals o ambientals.

Finalment, una altra contribució bàsica del sector privat a la meta 1 consisteix a desenvolupar estratègies empresarials basades en la formació de capital humà, la transferència de tecnologia, l’augment de la productivitat i la facilitació de l’accés a l’energia neta i assequible, sense la qual l’arrencada econòmica i social és inviable a la majoria de països14.

Gràfic 4. La contribució del sector privat a l’Objectiu 1

21

Generació d’ocupació i oportunitats de negociL’ONG holandesa SNV, dedicada al desenvolupament de les capacitats al Sud, i el WBCSD arriben a un acord de col·laboració per fomentar els convenis econòmics entre empreses globals del Nord i comunitats de països desfavorits, a fi que l’obtenció de beneficis de les empreses repercuteixi positivament en la millora de les condicions de vida de les persones més necessitades. Amb l’acord subscrit, tots dos socis proporcionaran a les empreses oportunitats de negoci responsable a les comunitats amb ingressos baixos.

Accés a finançamentLa Fundació Microfinanzas BBVA anuncia la creació de la Corporación para las Microfinanzas-Puerto Rico, la primera institució existent al país que es dedicarà exclusivament a les microfinances. Gràcies a aquesta iniciativa, que té el suport del Banco de Desarrollo Económico para Puerto Rico (BDE), les persones amb recursos escassos que no tenen accés al sistema financer convencional rebran productes i serveis financers per fomentar la seva activitat empresarial i l’autoocupació. A Puerto Rico, el 45 % de la població viu per sota dels nivells de pobresa. www.fundacionmicrofinanzasbbva.org

Transferència de tecnologiaRoche es compromet, mitjançant la Iniciativa per a la Transferència Tecnològica, a proporcionar als fabricants locals de les regions on viu el 69 % dels infectats pel VIH/sida de tot el món els coneixements tècnics necessaris per produir medicaments genèrics contra la pandèmia. Amb aquesta finalitat, formarà un equip perquè als fabricants de l’Àfrica subsahariana i altres països que vulguin produir saquinavir genèric no els calgui sol·licitar una llicència voluntària, atès que Roche es compromet a no fer valer els seus drets de patent respecte dels fàrmacs contra el VIH/sida en aquestes regions. www.roche.es

Capacitació de capital humàLa Fundació Gas Natural llança un programa de suport a les pimes mexicanes, en col·laboració amb la Fundació para el Desarrollo, amb la finalitat de facilitar formació, capacitació i assessorament als emprenedors mexicans que hagin creat una pime, perquè puguin col·laborar en les activitats de canalització de xarxes i d’instal·lacions de gas natural a Mèxic. Les petites i mitjanes empreses escollides formaran part del programa d’expansió de la xarxa de distribució i s’afegiran al registre de proveïdors de Gas Natural al país. http://portal.gasnatural.com

Accés a l’energiaL’Empresa Provincial de Energía de Córdoba (EPEC) crea, entre les seves iniciatives en matèria de RSE, el programa Tarifa Social, amb la finalitat de promoure un accés superior a l’energia per part de poblacions desafavorides. Aquesta iniciativa permet que prop del 60 % de les famílies de Córdoba tingui accés a l’energia elèctrica, cosa que ha facilitat la inclusió al sistema de distribució elèctrica de prop d’un 10 % més de clients que fins aleshores no tenia accés a aquest servei. www.epec.com.ar

Impacte en el dret a l’aigua(Vegeu la meta 10.)


Iogurts Shokti DoiGrameen Bank i Danone creen una joint venture amb la finalitat de produir iogurts d’alt poder nutritiu i preu baix a la regió de Bogra (Bangla Desh), on el nivell de malnutrició infantil en menors de 5 anys arriba al 47 %. El iogurt Shokti aporta el 30 % de les necessitats diàries d’un infant en vitamina A, ferro, zinc i iode. La fàbrica on es produeix disposa de poca automatització per contribuir a la creació de llocs de treball. També es fomenta la generació d’ocupació mitjançant dues vies: primerament, entre els grangers de la zona que els veterinaris de l’empresa assessoren sobre la producció i venda de llet; en segon lloc, a través del sistema de producció de les «Grameen Ladies», dones que es dediquen a la venda personal «de porta en porta». L’empresa protegeix el medi ambient utilitzant energies renovables per a l’activitat de producció, i també envasos biodegradables. El pla empresarial preveu la construcció de 50 plantes més al llarg dels propers 10 anys, a partir dels beneficis obtinguts, que es reinvertiran íntegrament en l’empresa. (www.danonecommunities.com)

Arròs al «World Community Grid»IBM crea, juntament amb la Universitat de Washington, el programa «Arròs Nutritiu per al Món», destinat a desenvolupar noves plantes d’arròs per produir cultius d’un valor nutritiu superior. El projecte, basat en l’estudi de l’arròs, utilitzarà la potència del supercomputador virtual World Community Grid d’IBM. Aquesta màquina maneja la potència en desús de gairebé un milió d’ordinadors, per accelerar la velocitat de càlcul en la recerca científica. Gràcies al projecte «World Community Grid», s’executarà un programa en 3D, creat per biòlegs de la Universitat de Washington, per estudiar les estructures de les proteïnes de l’arròs i les seves funcions. D’aquesta forma, es pretén esbrinar quines estructures poden produir més grans d’arròs, evitar les plagues o generar més nutrients. (www.worldcommunitygrid.org)

15 E/CN, 4/2001/53, paràgraf 14.

La meta 2 es basa en el dret a l’alimentació com a dret humà fonamental. Segons va fer públic la FAO a mitjan setembre de 2008, la població que pateix desnutrició al món va augmentar el 2007, fins a assolir la xifra de 923 milions de persones, arran de l’alça de preus dels aliments. La xifra significa que 75 milions de persones es van afegir a la població que ja patia una situació de gana. La FAO adverteix que el preu elevat dels aliments, i també el dels combustibles i fertilitzants, van empitjorar la situació de manera especialment significativa l’any 2008.

Segons el relator especial de les Nacions Unides al respecte, aquest dret consisteix a tenir accés de manera regular, permanent i lliure, directament o mitjançant l’adquisició, a una alimentació quantitativament i qualitativament adequada i suficient, que garanteixi una vida psíquica i física digna15. La fam, que afecta 14 de cada 100 persones al món, és un tema complex i multicausal, però és en part el resultat de la manca d’ingressos per comprar aliments, de les dificultats per accedir a la propietat de terres cultivables o al crèdit financer necessari. Així mateix, el fet de disposar d’aigua i sanejament és molt important, atès que constitueix un puntal bàsic per a la consecució d’aquest i altres Objectius (Objectius 4, 5 i 6).

Obj. 02. Assolir l’ensenyament primari universal

23

Pobresa

Treball infantil

16 A l’Amèrica Llatina i el Carib, l’increment de la producció agrícola no ha significat una disminució important de la pobresa, segons l’estudi Evaluación Internacional de las Cien-cias y Tecnologías Agrícolas para el Desarro-

llo (UNESCO, 2008), elaborat per més de 400 científics i diversos organismes de l’ONU. També sosté que la importació d’aliments a la regió ha creat dependències i ha afectat els mercats locals.

Obj. 02. Assolir l’ensenyament primari universal

Meta 3: Assegurar que l’any 2015 tots els menors puguin acabar un cicle complet d’ensenyament primari.

L’educació primària universal és un dret humà inclòs en la Declaració Universal (art. 26), la garantia i protecció del qual són responsabilitat principal dels Estats. Es tracta d’un dret amb una rellevància especial, ja que permet l’equitat de gènere i d’oportunitats i, per tant, el gaudi de les «llibertats» necessàries per avançar vers els ODM en l’àmbit individual i col·lectiu. L’educació multiplica el ventall de possibilitats d’ocupació dels més joves i genera una força de treball dinàmica,

El sector agroalimentari té un paper especialment rellevant en aquesta meta, si afavoreix un augment del treball digne, de la productivitat agrícola i també de la seguretat alimentària de les poblacions locals. Algunes empreses d’aquest sector poden igualment contribuir a aquest objectiu mitjançant la compra de productes locals a preus que garanteixin ingressos i condicions laborals adequades, o bé mitjançant el desenvolupament de productes adaptats a les necessitats nutritives de les poblacions desfavorides, especialment les infantils. Al sector agrícola, és summament important, d’altra banda, el suport del sistema financer i assegurador als petits agricultors i ramaders, juntament amb regles comercials que afavoreixin el desenvolupament sostenible de les poblacions rurals.

formada i informada als països que més necessiten aquest recurs.

El treball infantil és un fenomen multicausal, la raó i la conseqüència fonamental del qual és la pobresa. La pobresa i el treball infantil limiten seriosament les oportunitats d’educació dels menors, la qual cosa, al mateix temps, compromet decisivament les oportunitats presents i futures de desenvolupament social i econòmic sostenible de les societats en desenvolupament,

Gràfic 5. Pobresa i treball infantil

Segons anàlisis recents, l’índex de treball infantil té una relació directa amb els indicadors socioeconòmics vinculats al fenomen de la pobresa. Per aquesta raó, l’alleujament de la pobresa, la promoció dels drets laborals dels adults i l’educació gratuïta, obligatòria i de qualitat són algunes de les armes principals per combatre el treball infantil.

En situacions de pobresa extrema i de debilitat màxima de l’Estat, la UNICEF i l’OIT toleren el treball infantil, remunerat o no, en els casos en què és adequat a l’edat del menor, al seu grau de desenvolupament físic i emocional, i no n’obstaculitza l’escolarització.


L’empresa de tecnologia Asiatotal.net llança el primer ordinador gratuït, anomenat iT, dissenyat específicament per proporcionar accés a Internet a persones amb ingressos baixos i a petites empreses. Les primeres 200.000 unitats s’han destinat al Brasil; posteriorment, l’iT es distribuirà en altres comunitats d’Amèrica, Europa i Àsia.(http:/asiatotal.net)

La plataforma d’administració de sistemes Red Hat Network presenta al Fòrum Econòmic Mundial de Davos 2006 el seu suport a la iniciativa «Un portàtil per nen», per la qual es compromet a fabricar i distribuir portàtils de baix cost per a estudiants habitants en països en desenvolupament. Es tracta de portàtils d’un preu inferior a 80 euros, de dimensions similars a les d’un llibre de text, amb sistema Linux i accés sense fil de banda ampla, que els permetrà treballar a distància. Aquesta iniciativa sorgeix d’un projecte de recerca desenvolupat al Media Lab de l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT). (http://web.mit.edu)

El treball digne i els drets laborals són l’arma principal del sector privat contra l’explotació laboral infantil. També són especialment rellevants les accions orientades a l’eradicació de l’explotació laboral infantil als llocs de treball directes o a la cadena de subministrament. Així mateix, és important la inversió del sector privat en innovació i en el desenvolupament de tecnologies de la informació i de la comunicació a favor de l’educació universal a les àrees més empobrides. Finalment, l’empresa, mitjançant la seva acció com a donant, contribueix de forma primordial a la consecució d’aquest objectiu.

Nivell alts de:

- IPH (índex de pobresa humana)

Nivells baixos de:

- IDH (índex de desenvolupament humà)- Despesa pública en educació- Alfabetització adulta- PIB per càpita- Productivitat laboral

Font: OIT

Ara bé, principalment a través de les convencions núm. 138 i núm. 182, l’OIT ha definit les característiques del treball infantil que, com que es considera una forma d’explotació laboral, ha de prohibir-se tant a les

empreses com a la seva cadena de subministrament.

Gràfic 6. Indicadors de pobresa en països amb explotació laboral infantil prevalent

25

Un grup nombrós de dones emprenedores de 25 pobles rurals de l’Índia impulsa un sistema nou de microcrèdits. Mitjançant aquest sistema, cada dona emprenedora aporta regularment 5 rupies (10 cèntims) a un programa d’estalvi que atorga microcrèdits destinats a noves activitats econòmiques o socials. El projecte va començar a funcionar l’any 2005, i en només sis mesos ja havia concedit 59 microcrèdits a dones de la zona.

Pro Mujer és una xarxa de microfinances capdavantera a l’Amèrica Llatina i pionera en la combinació de serveis financers amb capacitació i serveis de salut per a les dones emprenedores amb recursos escassos. (http://promujer.org)

El sector privat i, en particular, els

sectors que tradicionalment ocupen dones, com el manufacturer o l’agrícola, han de tenir present que les dones que disposen d’ingressos dignes i propis contribueixen molt significativament a la disminució de la pobresa i la fam (Objectiu 1), atès que utilitzaran aquests ingressos prioritàriament en nutrició i educació en el seu cercle familiar. Les dones i les mares són, per tant, les emprenedores a les quals l’empresa hauria de donar prioritat, com ho demostren les experiències de microfinançament de les últimes dècades en països empobrits.

D’altra banda, en certs contextos culturals o religiosos, pot ser recomanable que les empreses permetin a les empleades treballar fora de l’empresa —fins i tot a casa—, per evitar normes culturals que els impedirien accedir a una feina i a un salari. En aquest cas, cal ser extremadament prudent pel que fa al treball infantil que pugui generar-se a partir d’aquesta situació.

Obj. 03. Promoure la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona

Meta 4: Eliminar les desigualtats entre els sexes en l’ensenyament primari i secundari, preferiblement abans de l’any 2005, i en tots els nivells de l’ensenyament abans de la fi de 2015.

Al llarg de l’última dècada, les Nacions Unides han advocat decididament per l’equitat de gènere i l’apoderament de dones i nenes com una de les vies principals per sortir de la pobresa. Segons les dades disponibles, les dones estan sobrerepresentades entre els pobres. Ara bé, hi ha estudis amplis que han palesat que, si es facilita a les nenes un condicions d’equitat respecte dels homes, el creixement econòmic i la productivitat creixen enormement, la morbiditat i la mortalitat infantil i materna es redueixen, i milloren de forma determinant els nivells de nutrició i salut de la població en general. Per aquestes raons, la comunitat internacional insta les empreses a establir polítiques no només no discriminatòries pel que fa a la dona, sinó també proactives quant al paper que pot tenir en el creixement econòmic i el desenvolupament humà a través de la seva capacitació i la generació d’ingressos i autonomia propis.


Gavi Alliance: the global Alliance for vaccines and immunizationGavi Alliance és una col·laboració público-privada que reuneix els actors principals en l’àrea de la immunització. Inclou governs i fabricants de vacunes, tant de països desenvolupats com de països en vies de desenvolupament, l’Organització Mundial de la Salut, la UNICEF, el Banc Mundial, agències tècniques i de recerca, ONG i la Fundació Bill & Melinda Gates. L’OMS calcula que les ajudes de Gavi hauran evitat més de 2,9 milions de morts a la fi de 2007. Els esforços d’aquesta entitat són crucials per assolir l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni referit a la salut infantil. Dels 9,7 milions d’infants que cada any moren abans de fer els cinc anys, 2,5 perden la vida arran de malalties que podrien evitar-se mitjançant vacunes ja disponibles o de nova generació.(www.gavialliance.org)

Altres iniciatives sectorials rellevants relacionades amb aquest Objectiu són la Global Initiative for Public-Private Partnerships in Handwashing o la Global Alliance for Improved Nutrition (GAIN).

Sabó contra la diarrea infantilUnilever adapta els seus productes d’higiene a l’Índia, i estableix programes de formació adreçats a les persones sense recursos, a fi de contribuir a reduir la diarrea, que causa al món la mort de tres milions de persones l’any, la majoria menors. L’any 2002, la filial d’Unilever a l’Índia, Lifebuoy, s’estableix l’objectiu d’ensenyar a 200 milions d’indis, el 20 % de la població, a rentar-se les mans amb sabó. L’empresa adapta el producte a la capacitat de compra dels estrats amb menys recursos, mitjançant la creació d’una pastilla de 18 grams, suficient perquè una persona es renti les mans un cop al dia durant deu setmanes, a un preu de dues rupies, l’equivalent a quatre tasses de te. El programa ha cobert 18.000 pobles a vuit estats (Uttar Pradesh, Bihar, Jharkhand, West Bengal, Orissa, Madhya Pradesh, Chhattisgarh i Maharashtra) i a la fi de 2004 va arribar a 70 milions de persones, inclosos 20 milions d’infants.(www.unilever.com) 17 World Health Organization. Closing the Gap in

a Generation: Health Equity through Action on the Social Determinants of Health. [S. l.]: WHO, 2008.

Obj. 04. Reduir la mortalitat infantil

Meta 5: Reduir en dos terços, entre 1990 i 2015, la mortalitat de nens menors de 5 anys.

L’Objectiu 4 (a l’igual dels dos següents) fa referència al dret a la salut, per la qual cosa l’Estat té un paper fonamental a l’hora de garantir-ne el compliment. Segons les dades de la UNICEF, la mortalitat dels menors de 5 anys va continuar descendit l’any 2007 i va assolir els 9,2 milions d’infants durant aquest mateix any (12,7 milions el 1990). Més enllà de qüestions exclusivament sanitàries, hi ha estudis recents de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que insisteixen que el component social és determinant en la salut de les persones, i que les grans desigualtats econòmiques i socials entre els països han esdevingut factors de mortalitat a gran escala17. Aquest informe subratlla que la combinació de polítiques estatals ineficients o absents i de condicions econòmiques precàries és la responsable de la manca d’equitat mundial pel que fa a la salut.

Quant a la mortalitat infantil, també és destacable el fet que, a part de la desnutrició (causant d’un terç de les morts) i de la mortalitat originada per malalties i manca de tractaments i teràpies adequats, més de 3 milions d’adults i menors moren cada any per no tenir accés a aigua potable, la causa principal de mortalitat infantil al món. Segons les dades de la UNICEF, el 80 % de les malalties i morts entre la població

27

Lumpy’nut és un producte elaborat a base de cacauet, produït per l’empresa francesa Nutriset, que suposa un recurs innovador i molt eficaç per tractar la malnutrició infantil en països en vies de desenvolupament, atès que no necessita preparació, dilució ni cocció. N’ha crescut tant la demanda que l’any 2005 se’n va inaugurar la primera fàbrica a Àfrica, gestionada i dirigida principalment per personal etíop, la majoria dones.(www.nutriset.fr)

Dodot i la UNICEF llancen una campanya de vacunació a la República Centreafricana per prevenir el tètanus neonatal, que inclou el 85-95 per cent de les dones en edat fèrtil del país, la qual cosa representa prop d’un milió de persones. Un gran nombre de nadons que viuen en països on és difícil accedir a atenció sanitària no arriba a complir les quatre setmanes de vida, després d’haver-se infectat de tètanus neonatal. La meitat de les vacunes subministrades enguany a la República Centreafricana les ha proporcionat Dodot, arran d’una campanya desenvolupada l’any passat. En aquesta campanya, es va aconseguir un total de vuit milions de vacunes, que s’han distribuït als països on encara no s’ha eliminat el tètanus neonatal. Actualment aquesta malaltia mata més de 180.000 infants i 30.000 mares d’arreu del món, especialment als països en vies de desenvolupament. L’Índia i Nigèria en són els països més afectats. Hi ha un total de 46 països on encara es registren casos de tètanus neonatal. Per prevenir-lo, només cal administrar una vacuna en tres dosis —amb un cost per unitat d’uns cinc cèntims d’euro— a les dones embarassades. Amb aquesta vacuna, s’immunitza la mare i el fetus per al moment del part, en què es produeix la infecció.(www.dodot.es)

El sector privat, i en particular els sectors agroalimentari, farmacèutic i sanitari, poden

afavorir aquest Objectiu de forma rellevant. Les empreses farmacèutiques poden tenir-hi un paper primordial, tant pel que fa a l’accés a mecanismes de prevenció de malalties (immunització) com pel que fa al tractament. Ho poden fer facilitant productes adaptats a preus assequibles o oferint mecanismes de transferència de tecnologia i capacitació de capital humà. Aquest tema que afecta la vida i la mort d’un gran nombre de menors ha generat un debat intens entorn de la fabricació de genèrics i el sistema de patents actualment en vigor. Finalment, destaquen les polèmiques que han sorgit al llarg de l’última dècada quant a la presumpta utilització de menors per part d’empreses farmacèutiques, en països en desenvolupament, per experimentar nous fàrmacs, sense el consentiment informat dels progenitors. En controvèrsies d’aquesta mena, normalment no només es qüestiona si una empresa fa determinades pràctiques o no, sinó també, com a qüestió prèvia, quin és el seu grau de transparència pel que fa a aquestes tems. El sector de l’alimentació, juntament amb altres, com el químic o el de l’aigua, també poden aportar iniciatives interessants i innovadores per avançar en aquest indicador.

és conseqüència de la mala qualitat de l’aigua. D’altra banda, aquesta mateixa agència de les Nacions Unides estima que el VIH/sida serà, a curt termini, el causant del 50 % de les morts de la població infantil a l’Àfrica subsahariana.


Els sectors farmacèutic i mèdic poden

tenir-hi un paper fonamental, no només mitjançant la inversió en recerca, sinó també adaptant els productes i serveis a un segment de població principalment rural, poc instruït i amb recursos econòmics baixos. Tanmateix, aquest sector constitueix potencialment una de les principals forces laborals i generadores de riquesa del planeta. Finalment, destaquem el fet que aquest Objectiu tindrà una rellevància especial per als sectors amb cadenes de subministrament que disposin d’un percentatge elevat de dones ocupades en països emergents o en desenvolupament. En determinats contextos, el sector privat també pot invertir en el desenvolupament de programes d’informació i formació sobre aspectes concrets de salut materna que poden ser d’allò més útils si estan correctament orientats.

Microassegurança de salutDKV Seguros posa en marxa una microassegurança de salut per a la població més desfavorida de Quito (Equador), en col·laboració amb la Fundació Tierra Nueva i altres entitats locals. Amb aquest projecte, l’empresa pretén facilitar una assegurança sanitària a preu molt reduït, perquè les poblacions sense recursos puguin pagar serveis sanitaris. Amb aquesta finalitat, la companyia ha creat un sistema d’assegurança solidari i sostenible, en què el preu de l’assegurança no només cobreix les despeses de la prestació sanitària, sinó que també alimenta un fons de reserva i un fons solidari, destinat a finançar les prestacions als qui no en puguin assumir el cost.(www.dkvseguros.com)

Philips llança el 2005 a l’Índia el projecte de telemedicina DISHA (Distance Healthcare Advancement Project). L’objectiu és millorar l’accés dels segments més vulnerables de la població als serveis de sanitat, mitjançant una unitat mèdica mòbil que ofereix mètodes de diagnòstic a baix cost. Aquesta iniciativa va sorgir després que diversos estudis confirmessin que les poblacions més pobres gastaven proporcionalment més en atenció sanitària que les poblacions amb ingressos més elevats. El projecte pretén atendre més de 13.000 persones cada any, a un cost d’1,80 euros/persona. Aquesta iniciativa pretén incidir també en l’atenció a la salut de les dones de poblacions allunyades. (www.philips.es)

Obj. 05. Millorar la salut materna

Meta 6: Reduir, entre 1990 i 2015, la mortalitat materna en tres quartes parts.

La salut materna és un dels grans reptes mundials pel que fa a la millora de l’esperança i les condicions de vida de les dones i els menors. El nombre de dones que moren per causes relacionades amb l’embaràs o el part s’ha mantingut estable a la majoria de continents. Aquest tema té una rellevància especial, atès que no només afecta la mortalitat de les dones, sinó també la morbiditat i les discapacitats, en un context en què, segons les Nacions Unides, elles són un puntal per eradicar la pobresa. Tant la prevenció com l’atenció mèdica són fonamentals per al progrés vers aquesta meta, en què també caldrà bregar amb la desigualtat en l’accés a aquests serveis, sobretots a les àrees rurals. Les teràpies contra malalties com el VIH/sida o altres pandèmies en països determinats, o l’accés a aigua potable, seran crucials per avançar cap a aquest Objectiu.

29

18 Vegeu l’Objectiu 8.

Obj. 06. Combatre el VIH/sida, el paludisme i altres malalties

Meta 7: Haver aturat i començat a reduir, l’any 2015, la propagació del VIH/sida.Meta 8: Haver aturat i començat a reduir, l’any 2015, la incidència del paludisme i altres malalties greus.

La pandèmia del VIH/sida suposa un fre important per a la consecució de la resta d’ODM, per la qual cosa les accions combinades a favor d’aquest Objectiu constitueixen una prioritat a determinats indrets del planeta. Aquest tema té una importància vital a la majoria de continents, atès que el VIH/sida té una incidència especial entre les persones en edat de treballar. Al llarg dels darrers anys, el sector privat internacional ha manifestat una preocupació creixent per les conseqüències mundials del VIH/sida i per l’impacte que pot tenir en les seves activitats. Paral·lelament, segons una enquesta que va fer el Fòrum Econòmic Mundial l’any 2006, la consciència quant al paper positiu que hi poden tenir els empresaris està augmentant, si bé encara és molt deficient: només 21 de les 100 empreses més grans del món tenien una política sobre VIH/sida. Pel que fa al paludisme, entre 350 i 500 milions de persones el pateixen, i un milió de persones, sobretot menors, moren cada any arran d’aquesta malaltia. En tot cas, la majoria de malalties arreu del món estan vinculades a la insatisfacció de les necessitats bàsiques d’alimentació, aigua i infraestructures sanitàries, i la pobresa n’és una de les causes principals.

Al sector privat, la majoria de polítiques empresarials relatives al VIH/sida han de consolidar la promoció de la no-discriminació, la formació, la prevenció, l’atenció i el tractament dels empleats infectats, perquè puguin accedir a tractaments antiretrovirals. Paral·lelament, el repte empresarial també implica desenvolupar de forma notable la recerca relacionada amb les malalties pròpies dels països en vies de desenvolupament (tuberculosi, paludisme, etc.) i ampliar l’accés als medicaments essencials de les poblacions sense recursos, mitjançant una gran associació mundial en què el valor vinculat al dret a la vida i a la salut tingui un lloc preeminent182.

A l’igual de l’Objectiu anterior, la voluntat d’avançar vers aquestes metes ha generat un gran nombre d’aliances multisectorials, entre les quals hi ha les següents:

- Aliança Empresarial contra la Sida/The Global Business Coalition on HIV/Aids(www.gbcimpact.org)

- The Accelerating Access Initiative(www.ifpma.org)

- Medicine for Malaria Venture(www.mmv.org)

- The Roll Back Malaria(www.rollbackmalaria.org)

- Stop TB Partnership(www.stoptb.org)


Heineken garanteix els medicaments antiretrovirals als empleats en diversos països africans. L’empresa ha promogut avenços a les seves pròpies clíniques, mitjançant la millora de l’atenció mèdica. Només a Àfrica, proporciona atenció mèdica a 30.000 persones, incloent personal, parelles i fills. (www.smartwork.org)

La Global Business Coalition signa un acord fins a 2010 per desenvolupar programes d’educació i prevenció contra el VIH/sida, i impulsa partenariats en aquesta matèria, en col·laboració amb la UNESCO. L’objectiu principal d’aquesta coalició, que inclou unes 200 empreses (on treballen 54 milions de persones), és la lluita contra el VIH/sida. Per respondre a les demandes dels membres, ha creat el primer estàndard de bones pràctiques en programes de VIH/sida.(www.businessfightaids.org)

Tots els pacients amb lepra del món continuaran disposant de medicaments gratuïts, segons un acord signat per l’OMS i Novartis AG. Aquest acord, que amplia fins a la fi de 2010 el que hi ha vigent actualment, té un valor d’entre 14,5 i 24,5 milions de dòlars nord-americans (USD), una xifra que dependrà del nombre de casos detectats. (www.novartis.com)

Obj. 07. Garantir la sostenibilitat del medi ambient

Meta 9: Incorporar els principis del desenvolupament sostenible a les polítiques i els programes nacionals, i reduir la pèrdua de recursos del medi ambient.Meta 10: Reduir a la meitat, abans de 2015, el percentatge de persones sense accés sostenible a l’aigua potable i a serveis bàsics de sanejament.Meta 11: Haver millorat considerablement, l’any 2020, la vida d’almenys 100 milions d’habitants d’assentaments precaris.

L’Objectiu 7 es basa en tres puntals fonamentals: la preservació del medi ambient, l’accés a l’aigua potable i l’accés a un habitatge en condicions de salubritat. Són qüestions que interpel·len en graus diferents el sector empresarial.

Garantir la sostenibilitat del medi ambient (meta 9) implica

responsabilitats i actuacions en diferents àmbits. Al llarg dels darrers anys, diversos organismes especialitzats han alertat de la degradació ambiental, com un dels factors que pot entelar més clarament el desenvolupament humà del planeta. La gestió dels residus, el canvi climàtic, la pèrdua de diversitat i d’ecosistemes, i l’esgotament de la capa d’ozó tenen conseqüències tant locals com globals, i les empreses hi tenen un paper primordial. Les firmes de l’estat espanyol ocupen els primers llocs mundials quant a certificacions ambientals ISO. Tot i així, el sector privat encara ha d’assumir moltes responsabilitats per garantir la preservació del medi ambient en la seva àrea d’influència, especialment als països en què la legislació està poc desenvolupada pel que fa als estàndards acordats internacionalment.

Aquesta estratègia empresarial en l’àmbit del medi ambient és especialment rellevant per als ODM,

31

La gestió ambiental com a prioritat,

el desenvolupament de tecnologies i fonts d’energia netes, i de models de consum més sostenibles, són alguns dels grans reptes per assolir aquest Objectiu. Així mateix, es pretén enfortir el «green business» a través dels mercats i les entitats financeres, i també mitjançant la inversió socialment responsable i els fons d’inversió públics i privats.

19 Nacions Unides; Instituto Mundial de Recur-sos; Banco Mundial. Recursos mundiales 2006: la riqueza de los pobres. [S. l.]: [s. n.], 2006.20 World Health Organization. Preventing Disease through Healthy Environments: towards an Estimate of the Environmental Burden of Disease. Geneva: WTH, 2006.

21 L’aigua no només és necessària per beure, sinó també per a la higiene personal, els ani-mals, l’alimentació, el reg de cultius i la neteja. 22 Es calcula que l’Índia perd aproximadament 150 milions de jornades laborals que les dones deixen de fer perquè s’han d’aprovisionar d’aigua. La xifra equival a 200 milions de dòlars anuals.

atès que el PNUD adverteix que la degradació ambiental afecta els pobres de manera desproporcionada. Tant les Nacions Unides com l’Institut Mundial de Recursos i el Banc Mundial confirmen que els recursos naturals en un sentit ampli (terres, boscos, aigua i peixateres) són fonamentals per assegurar el desenvolupament de determinades societats amb uns ecosistemes especialment sensibles als impactes del sector empresarial19. Els recursos naturals, per tant, són un instrument decisiu per sortir de la pobresa, si s’utilitzen racionalment. De fet, el nou model de desenvolupament promogut per les Nacions Unides considera la natura un dels puntals bàsics, atès que prop de 900 milions de persones que viuen en la pobresa extrema arreu del món es troben al medi rural, de manera que el seu medi ambient és l’única via de què disposen per crear oportunitats de desenvolupament. En conseqüència, el dret a la preservació d’aquests recursos naturals hauria de constituir un eix fonamental de l’estratègia empresarial als països en vies de desenvolupament, encara més quan la consecució d’aquest objectiu determina l’assoliment d’uns altres (Objectius 1, 4 i 5). Per part seva, l’OMS estableix que fins al 24 % de la càrrega de morbiditat mundial és fruit de l’exposició a riscs ambientals evitables. Així mateix, estima que l’exposició a aquesta mena de riscs provoca més del 33 % de les

malalties dels menors de cinc anys20.

Pel que fa al segon puntal, que fa referència a l’aigua potable i als serveis bàsics de sanejament (meta 10), destaca la manca actual d’accés al proveïment d’aigua potable d’uns 1.000 milions de persones, mentre que uns altres 2.600 no disposen de sanejament21. Tots els ODM són interdependents, però l’accés a l’aigua potable és primordial per assolir la majoria d’aquests Objectius. L’aigua no només és essencial per reduir la pobresa, la fam, la mortalitat i la morbiditat, sinó també per a la promoció de les dones i les nenes, que dediquen bona part del seu temps a l’aprovisionament d’aquest bé escàs a molts indrets del planeta22. D’altra banda, el fet de no disposar d’aigua potable suposa un cost considerable. En l’economia subsahariana, la manca d’accés a l’aigua i a serveis sanitaris adequats representa actualment el 5 % del PIB.


L’entitat financera BBVA negarà crèdits a les empreses que contaminin excessivament, en el marc del nou pla d’ecoeficiència 2008-2012. L’entitat no només intentarà minimitzar els impactes ambientals del banc als 33 països en què està present, sinó també els dels seus clients. El BBVA es compromet, per tant, a revisar la seva gestió ecològica, abans d’oferir crèdits, segons els Principis de l’Equador del Banc Mundial.

Disset empreses d’Espanya i Portugal es comprometen a dur a terme un programa de compra responsable de productes forestals (fusta, paper i suro), en el marc del llançament de la WWF Xarxa Ibèrica de Comerç Forestal, impulsada per l’organització ecologista WWF/Adena. Segons les dades de l’entitat, fins a un 17 per cent dels productes de fusta importats pel mercat ibèric al llarg de 2007, i fins a un 3,2 per cent del paper i la cel·lulosa, eren originaris de països on es practica la tala fraudulenta. Ja participen en la iniciativa unes 300 empreses, repartides entre Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia.

L’empresa de bricolatge Leroy Merlin decideix retirar de les botigues una partida de sòl massís de l’espècie «tec de Birmània», atès que hi ha un risc elevat que procedeixi de la destrucció il·legal dels boscos i que contribueixi al finançament del conflicte armat que afecta Myanmar. La iniciativa respon al compromís que l’empresa té amb WWF/Adena, com a membre de la Xarxa Ibèrica de Comerç Forestal.

L’empresa minera Manquiri SA de Bolívia extreu plata per descontaminar els vessants del Cerro Rico de Potosí, després que s’hagi esgotat una explotació minera. La iniciativa consisteix a transformar aquests residus en lingots de plata en un circuit tancat i sense nous danys ambientals. Les cooperatives mineres i l’estatal Corporación Minera de Bolivia són sòcies de la firma nord-americana Coeur d’Alène Mines, en un projecte que destinarà a la gestió ambiental més de 30 dels 250 milions de dòlars de la inversió total. És prevista la producció diària, durant una dècada, d’entre sis i set lingots de plata de 100 quilograms.

Un informe presentat al Parlament holandès pel Ministeri de Medi Ambient revela el tràfic de residus i escombraries cap a països en desenvolupament. L’informe assegura que el 15 % del transport de residus, de vegades amb destinacions llunyanes com Àsia i Àfrica, viola les normes comunitàries. Així mateix, conclou que, en un 6 % dels casos, els carregaments són del tot il·legals. El 15 % del total de les càrregues de tota classe transportades a Europa són escombraries.

L’accés a l’aigua és un dret humà, tal com va determinar l’any 2002 el Consell Econòmic

i Social de les Nacions Unides (ECOSOC). Determinats sectors empresarials poden potenciar o obstaculitzar seriosament aquest Objectiu (sector energètic, miner, químic, etc.). D’altra banda, les empreses vinculades a la gestió de l’aigua (distribució o utilització energètica) o al desenvolupament de tecnologies vinculades a la potabilització d’aquest recurs tenen un paper especialment rellevant en la promoció d’aquest Objectiu. Cal tenir en compte que la privatització de la gestió de l’aigua no hauria de disminuir en cap cas el gaudi d’aquest dret per part dels estrats més pobres de la població. Així mateix, és important tenir en compte que les àrees rurals, amb un percentatge elevat de persones sense recursos, són també les que exigeixen inversions més abundants per accedir a aquesta mena de bé o servei.

33

Dret a l’aigua i mineriaDiverses empreses canadenques d’extracció d’or llancen el 2004 la iniciativa «Mineria per Aigua», que pretén facilitar l’accés a l’aigua potable als països en què operen. L’activitat minera implica la perforació de pous d’aigua per al seu propi aprovisionament, i aquestes empreses fan arribar la seva tecnologia als col·lectius locals. Nicaragua, Tanzània i Burkina Faso ja s’han beneficiat d’aquest programa des que es va posar en marxa. L’interès i la viabilitat de la iniciativa tenen a veure, en part, amb la col·laboració amb ONG locals, especialitzades en educació i sensibilització sobre salut, i la fundació canadenca Ryan’s Well, encarregada de vetllar perquè cada punt d’aigua estigui situat en un lloc propici i d’accés fàcil per a la població.(www.miningforwater.org)

Danone.communities és una organització creada per l’empresa Danone, amb una estructura i uns objectius particulars i originals. Es tracta d’una plataforma d’inversió creada el 2006, amb una aportació inicialment exclusiva d’aquesta firma alimentària, si bé actualment té participacions d’altres orígens. La destinació d’aquestes aportacions és doble: d’una banda, la constitució d’un fons d’inversions socialment responsables; de l’altra, la promoció directa de negocis que siguin alhora responsables socialment i sostenibles financerament. Amb aquesta segona finalitat, Danone.communities ha desenvolupat projectes d’ampliació de l’accés a l’aigua potable a diversos països. A més a més, hi ha implicat treballadors i directius de Danone i ha aprofitat la tecnologia que l’empresa domina, atès que Danone es dedica, entre altres productes, a la comercialització d’aigua embotellada.

Dret a l’habitatgeDes de 1998, un dels objectius de l’estratègia empresarial de Cemex (Mèxic) és fer més accessible el ciment a les comunitats amb recursos baixos. No només els ofereix aquest material, sinó també matèries primeres a preus més assequibles, per construir nous habitatges. A Mèxic ja s’ha beneficiat d’aquesta iniciativa un total de 70.000 famílies, que han vist com, d’aquesta manera, un actor privat protegeix i promou el dret a l’habitatge. (www.cemexmexico.com)

El tercer puntal (meta 11), l’accés a l’habitatge en condicions de salubritat, és també una qüestió que afecta transversalment un gran nombre d’objectius. La raó és que habitualment implica manca de subministrament elèctric o aigua potable, o deficiències greus quant a alimentació, assistència sanitària o medi ambient, entre d’altres. La tendència mundial mostra que cada cop és més elevat el nombre de persones que viu als suburbis de les grans ciutats. Ho confirma un informe publicat l’any 2008 per UN-HABITAT, que preveu que l’any 2030 el 60 % de la població viurà a suburbis urbans, i subratlla la predominança d’aquest creixement als països en desenvolupament. Hi ha algunes iniciatives que aspiren a fomentar aquest Objectiu des del mateix sector d’activitat de l’empresa.


Efectivament, el sector privat

pot fomentar l’accés a equips, telecomunicacions, Internet i l’assistència tècnica necessària, a fi de reduir la bretxa digital a un cost assequible per a les poblacions desafavorides, tenint en compte especialment les oportunitats i dificultats que tenen els habitants de les àrees rurals. En qualsevol cas, al llarg dels darrers anys, les TIC s’estan configurant com un sector possible generador d’ocupació i d’oportunitats de negoci als països empobrits. De totes passades, en alguns casos, la indústria d’aquest sector ha d’exercir un control més estricte dels residus que genera, quan aquests residus es deriven a països en desenvolupament.

Obj. 08. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament

Meta 12: Desenvolupar encara més un sistema comercial i financer obert, basat en normes, previsible i no discriminatori.Meta 13: Atendre les necessitats especials dels països menys avançats.Meta 14: Atendre les necessitats especials dels països sense litoral i dels petits estats insulars en desenvolupament. Meta 15: Afrontar de manera general els problemes del deute als països en desenvolupament, amb mesures nacionals i internacionals, a fi que el deute sigui sostenible a llarg termini.Meta 16: En cooperació amb els països en desenvolupament, elaborar i aplicar estratègies que proporcionin als joves un treball digne i productiu. Meta 17: En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials als països en desenvolupament.Meta 18: En col·laboració amb el sector privat, vetllar per l’aprofitament dels beneficis de les noves tecnologies, en particular de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.

Els set primers Objectius pretenen, principalment, millorar les oportunitats de desenvolupament als països en vies de desenvolupament. Quant a l’Objectiu 8, aspira a fomentar una associació mundial per al desenvolupament mitjançant mesures aranzelàries més favorables per als productes procedents dels països del Sud, l’alleujament del deute dels països pobres molt

endeutats i l’accés d’aquests països a les noves tecnologies de la comunicació, entre altres mesures.

Sens dubte, el recurs a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) pot ser una de les eines clau per assolir els ODM l’any 2015. És evident que les empreses del sector, amb la seva capacitat d’inversió i innovació tecnològica, poden tenir un paper determinant i influir positivament en la majoria d’Objectius (educació, salut, medi ambient, etc.).

Quant a les metes 12, 13, 14 i 15, el sector privat, des de la seva posició econòmica, financera i

social preponderant en l’àmbit internacional, pot promoure polítiques, regulacions i incentius que fomentin la reducció dels desequilibris econòmics i socials. Al mateix temps, pot cridar l’atenció i treballar en col·laboració amb els governs i les agències multilaterals per posar en pràctica mesuresglobals que responguin als grans reptes actuals.

35

HP implanta a Bangalore (sud de l’Índia) el projecte Kuppam d’i-community (comunitat global) per superar la bretxa digital als municipis rurals, i fomentar d’aquesta manera les oportunitats socioeconòmiques de la població local. La iniciativa pilot s’ha llançat a la localitat de Chupad, on més de la meitat de la població viu per sota del llindar de la pobresa. Entre altres iniciatives, el projecte i-community inclou cursos de fotografia professional per a dones, un portal de venda d’artesania en línia, un programa de telemedicina o un projecte d’Internet a l’escola. www.wbcsd.org

Nokia i la Fundació Grameen USA (GFUSA) anuncien el seu acord de col·laboració per traslladar telecomunicacions accessibles a zones rurals d’Àfrica, amb l’ajuda de microcrèdits. Aquesta col·laboració es basa en la iniciativa global Village Phone de GFUSA, la qual permet que les persones que viuen en zones rurals iniciïn negocis sostenibles i subministrin telecomunicacions accessibles a les seves comunitats. Amb préstecs molt petits, serveis financers i tecnologia mòbil, Village Phone hi aporta accés sostenible. (www.grameenfoundation.org)

Ericsson llança un nou model de negoci que permet proporcionar cobertura als telèfons mòbils a les zones rurals de 10 països de l’Àfrica subsahariana. Aquest projecte pretén millorar la salut de les poblacions rurals, en permetre’ls l’accés a serveis bàsics. (www.ericsson.com)

23 El 20 % de la població mundial té entre 15 i 24 anys d’edat.

Pel que fa a la meta 16, el sector privat pot contribuir, a través de la creació o la subcontractació de llocs de treball i mitjançant oportunitats de negoci, finançament, transferència de tecnologia, capacitació i formació dels joves, a millorar els progressos vers aquest Objectiu23. Ha de tenir en compte, però, la promoció de la igualtat i l’equitat respecte dels sectors més desfavorits, i facilitar la formació, tant formal com informal.

D’altra banda, una de cada tres persones del món manca d’accés a medecines o vacunes essencials. L’accés a fàrmacs essencials (meta 17) a través de l’esforç en la recerca de noves teràpies, l’adaptació dels preus, la transferència de tecnologia o la cessió de drets de patents i de propietat són alguns dels reptes que cal abordar. Les companyies farmacèutiques han fet un cert esforç per facilitar l’accés als medicaments als països en vies de desenvolupament, però també hi ha hagut obstacles seriosos, com ara el tema de les patents i els drets de propietat intel·lectual (i els processos legals consegüents), o les dificultats i entrebancs de l’adaptació del producte i del seu preu a poblacions amb recursos baixos. Internament, destaca la possibilitat que algunes empreses presents a països amb diferents pandèmies adoptin polítiques de distribució gratuïta de fàrmacs als seus empleats (i familiars), com ja estan fent en alguns casos, i hi incorporin mesures de prevenció.


Debat: Per què ha d’incorporar l’empresa els ODM a la seva estratègia empresarial, si es tracta majoritàriament de temes que tradicionalment són competència dels governs?

El paper de l’empresa no consisteix a assumir com a pròpies responsabilitats que incumbeixen als governs, sinó que ha de procurar, primerament, que la seva activitat no impacti negativament en els ODM i n’endarrereixi el progrés; en segon lloc, ha de mirar de promoure’ls activament i, en la mesura que pugui, en la seva àrea directa d’influència i en el marc de la seva activitat empresarial. En tot cas, ara com ara la comunitat internacional considera que, sense el compromís seriós dels governs, però també sense la complicitat del sector privat, les metes seran inassolibles.

D’altra banda, és evident que, als països on l’Estat és gairebé inexistent, l’empresa s’enfronta a dilemes nombrosos davant contexts d’inseguretat, de manca d’infraestructures bàsiques o d’expectatives per part d’una població desatesa que ha d’aprendre a gestionar. En qualsevol cas, totes les accions que es desenvolupin en àmbits la competència dels quals és tradicionalment estatal (com l’educació, la sanitat o les infraestructures bàsiques) s’hauran de dur a terme necessàriament en col·laboració amb les autoritats responsables i les poblacions afectades, i aprofitar possibles sinergies amb la resta d’actors involucrats.

24 En determinats contextos, l’aliança público-privada serà essencial sempre que no comporti la fi del caràcter universal de béns i serveis bàsics adreçats a la base la piràmide. Pel que fa a les aliances entre l’Estat, les empreses i les ONG per promoure el desenvolupament (i, per tant, els ODM), vegeu el concepte d’«aliances

per al desenvolupament» (Development Allian-ces). CASADO, F. «Las alianzas para el desarrollo a través de una gestión de resultados: retos y oportunidades para la cooperación españo-la». [Fundación Alternativas, Observatorio de Política Exterior Española. Documento de trabajo 22/2008]. [S. l.]: Fundación Alternativas, 2008.

3. Les prioritats del sector privat respecte dels ODM

Els ODM van redactar-los els governs per als governs. Així doncs, podríem

dir, en termes generals, que el pes, l’àrea d’influència i les característiques (tècniques, humanes i financeres) del sector privat no el vinculen directament amb tots els Objectius i metes de la mateixa manera. Ara bé, el debat al voltant del govern mundial, en què, segons sembla, els actors privats tenen una presència progressivament superior,

planteja cada cop més la qüestió del contingut, i també els límits, de la relació que poden establir les empreses amb els ODM. Si bé la responsabilitat central quant als ODM és dels governs, hi ha un consens creixent al voltant de la idea que aquesta circumstància no eximeix el

sector privat de les seves obligacions. Els Objectius 1, 3, 7 i 8 tenen implicacions directes per al sector privat, atès que aborden temes bàsics vinculats a les condicions laborals, els mercats, les cadenes de subcontractació o el medi ambient. En tot cas, la desestimació, la promoció o la preeminència d’un o més Objectius dependrà, a grans trets, dels components següents: el context local, el sector i el tipus d’empresa,

les combinacions i col·laboracions establertes amb la resta d’actors involucrats (públics, privats o del tercer sector)24 i de la capacitat de compromís i innovació en la missió, els productes, els processos i les relacions.

37


Intrínsec

Important

Perifèric

Factors determinants

Context local o país en què s’opera

Tipus d’empresa, dimensions i aliances

Capacitat de compromís i innovació

Sector empresarial

Efectivament, tal com hem mostrat en l’apartat 2, els ODM interpel·len més clarament alguns sectors. La primacia dels ODM en l’estratègia empresarial també dependrà de la capacitat, tant personal com de l’organització, per establir col·laboracions amb altres actors i, sobretot, de la voluntat de compromís i innovació en els productes, processos i relacions. Aquest darrer factor s’entendrà com la capacitat per crear nous compromisos de l’empresa amb les societats en desenvolupament en què opera, i noves oportunitats de negoci basades en el diàleg inclusiu amb els diferents actors involucrats. Finalment, el context local serà el que marcarà decisivament tant les barreres per superar com la manera d’orientar, articular i dotar de contingut les relacions que haurem d’establir per desenvolupar negocis que generin valor en els tres nivells: econòmic, social i ambiental. Així doncs, tenint en compte el pes específic i la combinació de cadascun d’aquests factors, els diferents ODM i les seves metes se situen en una línia de prioritat determinada per a cada empresa, que oscil·la entre intrínseca i perifèrica. Per tant, l’empresa interpel·lada pels ODM es demana si allò que planteja cada meta afecta el seu negoci intrínsecament o perifèricament.

Gràfic 7: ODM prioritaris per al sector privat: factors determinants

Una altra de les conclusions de l’anàlisi de l’apartat 2 revela, d’altra banda, que el sector privat pot, a partir de la primacia d’un Objectiu concret, contribuir al progrés de diversos ODM i metes en paral·lel, tal com es reflecteix en el cas dels iogurts Shokti Doi. 1) Objectiu principal: reduir la desnutrició dels menors de 5 anys (Obj. 1 i 4); 2) Altres objectius: generar ingressos en la ramaderia local (Obj. 1) i protegir el medi ambient (Obj. 7).


Factors:

TransferènciaCapacitacióAliances

Sectors:Sistema financer

Energia

TICAigua


Finalment, subratllem que alguns sectors empresarials (com els vinculats a la gestió de l’aigua, del sistema financer, de les TIC o de les energies renovables) i determinats factors addicionals, com ara la transferència de tecnologia, la capacitació (interna i externa) i les aliances, tenen un efecte multiplicador per a la consecució del conjunt dels ODM. A més a més, influeixen transversalment en la majoria dels Objectius i en posen de relleu la interdependència. Els plans de negoci que incorporin un o més d’aquests elements combinats no només generaran un avenç en diversos Objectius, sinó que també poden influir positivament en les condicions necessàries perquè en progressin d’altres.

Gràfic 8: Empresa i ODM: sectors i factors multiplicadors

Així doncs, a partir d’una classificació genèrica dels sectors empresarials principals, destaca l’impacte més decisiu que tenen alguns en determinats ODM. Ho veiem en la taula següent.

Taula 1. Sectors i ODM prioritarisObjectius/sector Obj 1 Obj 2 Obj 3 Obj 4 Obj 5 Obj 6 Obj 7 Obj 8

AgroalimentariPescaEnergèticMinerForestalQuímicTèxtilSanitariFarmacèuticBéns consumAlimentariTransportsConstruccióInfraestructuresTICFinancerAiguaMedi ambientTecnologiaTurisme


39

Tot seguit presentem, a tall d’exemple, una anàlisi de l’impacte, tant directe com indirecte, del sector energètic en els diversos ODM i les seves metes respectives. Aquesta anàlisi permet entreveure l’espectre d’oportunitats de desenvolupament que pot generar en diferents nivells.

El sector energètic en els ODM:

Meta Impacte directe Impacte indirecte

1. Ingrés> Permet el desenvolupament empresarial.> Incrementa la productivitat.

> És essencial per al creixement econòmic> Millora l’accés a mercats i informació-> Els combustibles nets i eficients redueixen el percentatge de l’ingrés de la llar destinat a cuina, llum i calefacció; allibera temps per a altres activitats que donen ingressos.

2. Fam> Permet tenir aliments nutritius cuinats. > Augmenta l’eficiència agrícola. > Millora la conservació dels aliments.

> Proporciona energia per a reg i aigua neta.

3. Educació> Allibera el temps dels nens dedicat a recollir llenya i altres activitats.> Subministra il·luminació a les escoles.

> Permet utilitzar mitjans educatius i de comunicació moderns.

4. Equitat de gènere

> Allibera el temps que les dones i les nenes dediquen a activitats de supervivència.

> La il·luminació dels carrers millora la seguretat en general.

5. Mortalitat infantil

> Redueix la contaminació de l’aire a la llar (causant del 20 % de les morts d’infants cada any).> Proporciona un ambient més saludable a la llar (menys cremades i incendis)

> Permet consumir aliments nutritius i cuinats, i també aigua bullida.> Millora de la salut.

6. Salut materna > Facilita millors instal·lacions mèdiques per a l’atenció materna.

> Redueix la càrrega de treball i les tasques manuals pesades.

7. Sida. 8. Paludisme/malalties greus

> Permet l’ús d’equips i el treball nocturn dels hospitals i les clíniques. > La refrigeració permet emmagatzemar vacunes i medecines.

> Proporciona energia per al desenvolupament, la producció i la distribució de medecines i vacunes.

9. Sostenibilitat ambiental

> Augmenta la productivitat agrícola, arran de l’ús de maquinària i reg, que permet reduir el terreny cultivat, redueix l’erosió i la pèrdua de la fertilitat del sòl.

> La producció d’energia neta promou una gestió millor dels recursos naturals.

10. Aigua potable

> Permet purificar i bombejar l’aigua potable. > Facilita el transport d’aigua neta.

11. Habitatge i sanitat

> Subministra a les ciutats energia i aigua per canonades.

> L’ús eficient de l’energia ajuda a reduir la contaminació local.

17. Medecines essencials

> Aporta l’energia requerida per desenvolupar, fabricar i distribuir medecines i vacunes.

18. Transferència tecnològica

> Comporta l’ús de tecnologies modernes i mitjans de comunicació.

Font: elaboració pròpia a partir de WBSCD. Negocios para el desarrollo: soluciones empresariales para apoyar el logro de los Objetivos de Desarrollo del Milenio. [S. l.]: [s. n.], 2005.


25 Entenem que han d’atendre prioritàriament les necessitats bàsiques, si bé els estudis demostren que les necessitats de consum d’aquests segments de població no sempre es-tan associats a la satisfacció d’aquesta mena de necessitats.

26 Segons Prahalad (2004), les empreses tenen «abast global, coneixements amplis i carteres voluminoses».27 Deu països (Mèxic, Turquia, Rússia, l’Índia, la Xina, Indonèsia, Tailàndia, Malàisia i les Filipines) representen el 50 % de la població mundial.

4. Oportunitats per a una nova creativitat empresarial

Els ODM constitueixen, en definitiva, una oportunitat per a la innovació i la creativitat empresarial. En efecte, la Declaració del Mil·lenni incorpora la premissa que el sector privat pot afegir-se activament als governs, als organismes internacionals i al tercer sector per assolir determinats objectius vinculats a la pobresa. Així, el sector privat pot situar-se sota el paraigua dels ODM per respondre amb més contundència als reptes de la humanitat, mitjançant elements com els següents:

• el treball decent, la transferència de tecnologia, l’accés financer, les TIC i la formació;

• l’accés a productes i serveis assequibles que cobreixin necessitats bàsiques com l’aigua, l’energia, l’alimentació, la sanitat, l’habitatge i l’educació.

Precisament aquesta resposta empresarial a objectius de reducció de la pobresa constitueix una oportunitat per al canvi i la creativitat empresarial. En efecte, el compromís de les empreses amb els ODM ha d’anar més enllà de la seva política d’acció social per modificar les formes («com») i les raons («per què») de «fer negoci». Aquest nou model empresarial incorpora els ODM en la seva estratègia de negoci, inverteix en el capital humà i en el creixement econòmic, sostingut i sostenible, i situa

al centre de l’estratègia empresarial les persones i el desenvolupament de les seves «capacitats». Consisteix a aprendre a gestionar de manera «inclusiva» mundialment, de manera que l’empresa sigui «permeable» a les necessitats bàsiques25 de col·lectius exclosos socialment i econòmicament, tot creant valor afegit en els àmbits econòmic, social i ambiental. El sector privat pot afegir-se a aquest nou «pacte social mundial», atès que la competència, la capacitat, la tecnologia i la innovació que impregnen les accions empresarials poden facilitar les condicions adequades per fer-ho26. L’objectiu final és el cobenefici local i global. En aquest nou marc de responsabilitat empresarial, el potencial del sector privat és enorme, i les aliances amb determinats actors involucrats, vitals.

A partir d’aquesta premissa, les empreses no només poden percebre el possible benefici de l’estabilitat econòmica, social i política que comporten uns nivells superiors de desenvolupament. A més a més, per la seva pròpia activitat, tenen la capacitat de fomentar o, per contra, posar barreres infranquejables al desenvolupament de les capacitats i llibertats d’una gran part de la població mundial.27

El tema, sovint controvertit, de la incorporació dels «pobres» al negoci

41

28 Aproximadament el 18 % de la població de l’Amèrica Llatina, al voltant de 96 milions de persones, es troba en situació de pobresa extre-ma. Entorn de 222 milions estan en situació de

pobresa, principalment a les zones rurals. Més de la meitat de la ciutadania en situació de pobresa extrema es concentra als tres països amb més població: el Brasil, Colòmbia i Mèxic. (Font: CEPAL)

com a consumidors, empleats o emprenedors pot provenir de diferents motivacions empresarials o, fins i tot, personals (ètiques, solidàries, oportunitats de negoci, pressió social, etc.). Quan s’adopta aquest enfocament, però, una de les grans dificultats de l’empresa consisteix a identificar els clients potencials, juntament amb els seus hàbits de consum i la seva capacitat de compra i, sobretot, superar les dificultats per desenvolupar negocis en aquesta mena de països. A més a més, l’anomenada «base de la piràmide» és un mercat ampli, i els prop de 4.000 milions de pobres que hi ha al món no responen a una sola tipologia de necessitats i interessos. Per tant, l’empresa no els ha de considerar com un tot homogeni28, i ha de tenir sempre present, de manera central, el context local en què es disposi a operar.

D’altra banda, el compromís amb els ODM no només és del tot coherent amb les polítiques de RSE, sinó que n’és un dels puntals als països en desenvolupament. L’empresa socialment responsable afronta la seva contribució a la lluita contra la pobresa amb visió estratègica. Ara bé, també aprèn a gestionar la manera en què el seu paper pot influir de manera positiva i decisiva en les tendències que afecten el conjunt de la humanitat, supera la seva percepció del risc i posa en pràctica una nova creativitat empresarial. El compromís amb els

ODM és un factor més de l’aplicació de la seva política de RSE als països empobrits; ara bé, per comprometre’s, l’empresa també ha d’aprendre a mitigar i gestionar la seva percepció del risc en aquesta mena de contexts.

Quadre 3. Barreres principals als països en desenvolupament• Corrupció• Manca d’infraestructures• Manca de cadenes de distribució• Mal govern• Marc legal deficient• Burocràcia• Desconeixement del context local (cultural,

econòmic, social, ambiental)• Nivell educatiu i formatiu baix

Malgrat les dificultats d’aquesta mena de mercats, els segments amb recursos baixos ofereixen noves oportunitats de negoci que poden comportar, al seu torn, la generació de nous models d’empresa. L’empresa passa del concepte de «benefici» econòmic al de «cobenefici» econòmic, però també social i ambiental. Per fer-ho, cal treballar un determinat lideratge social i valors empresarials que es comparteixin internament i s’expliquin externament.


Per què han de contribuir les empreses als ODM? Consideracions que cal tenir en compte

- Sense la complicitat del sector privat, els ODM seran inabastables. - Poden generar noves oportunitats de negoci i augment de beneficis.- Permeten blindar la reputació i el lideratge social globalment.- L’empresa es compromet amb els seus impactes en l’àmbit social. Així s’esdevé un retorn en la societat en què opera.- El compromís amb els ODM és un factor més de l’aplicació de la seva política de RSE als països empobrits.- L’empresa passa del concepte de «benefici» al de «cobenefici».- Millora la qualitat de la relació amb els actors involucrats i les comunitats locals.

Per què, de fet, n’hi ha poques que ho facin? Principals barreres al compromís amb els ODM

- Creença que no és responsabilitat del sector privat, sinó dels governs.- Dificultats i riscs insalvables per operar en aquestes societats desestructurades.- Desconeixement de la cruor de la pobresa al món (com a ciutadans i com a directius) i indiferència al respecte. Percepció que s’ha après a conviure amb índexs de pobresa mundials «tolerables» i que «no hi ha res a fer».- Percepció que l’increment de beneficis no és fàcilment compatible amb la reducció d’aspectes de la pobresa. No és un objectiu empresarial per si mateix. No s’hi veu clar el retorn econòmic.- Desconeixement del client potencial i de les seves necessitats (hàbits de consum, capacitat de compra). Aquest fet comporta la ignorància de les oportunitats de negoci.0- Marges menors.- Necessitat de crear noves cadenes de distribució. (El client viu en àrees remotes o disseminat en àrees rurals.) Necessitat d’identificar nous intermediaris.- Requisit d’una flexibilitat superior en l’organització.- Risc més elevat del negoci (inversió) o fins i tot risc físic.- Poc pes dels intangibles (reputació, lideratge social) en la presa de decisions en comparació amb els tangibles (financers, de mercat).- Manca d’informació sobre l’avantatge competitiu que pot representar.- Hi ha pocs incentius (financers o mediàtics) i polítiques públiques al respecte. - Especial dificultat per a les pimes.- Els pobres com a productors o empleats: persones amb poca formació i analfabetisme. - Nivells alts d’economia submergida.- Necessitat d’inversions elevades en seguretat i infraestructures per a determinats sectors. - Bretxes en l’estat de dret, inseguretat de les inversions i corrupció.

Cal que els ODM siguin una plataforma per al creixement empresarial i per al desenvolupament sostenible del planeta. Efectivament, la inversió en països empobrits no ha de ser únicament econòmica, sinó que hauria d’incloure una inversió social i ambiental, dins i fora de l’empresa. Per fer-ho, cal crear una nova cultura organitzativa que comporti la construcció de noves maneres de relacionar-se amb la societat (i el mercat) i amb els seus

actors. El coneixement de l’altre, l’empatia, la imaginació i la qualitat professional són elements que configuren aquesta nova manera de relacionar-se.

Per al sector privat, serà inevitable buscar aliances i complicitats que permetin superar les dificultats i orientar millor el rumb de l’empresa vers els ODM. Es basaran principalment, però no exclusivament, en multipartenariats entre empreses i

43

A to Z Textile Mills: la força de les aliances multisectorials

El paludisme és el responsable anualment de la mort d’un milió de persones al món. L’any 2004, l’empresa A to Z Textile Mills de Tanzània es va convertir en l’únic fabricant de mosquiteres tractades amb un insecticida amb 5 anys d’efectivitat. Sumitomo, una firma japonesa, va transferir la tecnologia i l’insecticida a l’empresa A to Z a través d’un crèdit cedit per Acumen Fund. Exxon Mobil va vendre la resina per fabricar les mosquiteres a A to Z i va donar fons a UNICEF perquè comprés mosquiteres destinades a les famílies que no disposen de recursos. UNICEF va comprar les mosquiteres que A to Z no venia al mercat i el govern va subvencionar-ne la compra a dones embarassades i a menors de 5 anys. A to Z dóna feina a 3.400 persones, el 90 % de les quals són dones.Font: UNDP. Creating Value for All: Strategies for Doing Business with the Poor. [S. l.]: [s. n.], 2008.

organitzacions socials i internacionals amb experiència provada, personal i organitzativa, en el context local o nacional en què es pretengui incidir. El sector farmacèutic s’ha caracteritzat, per exemple, per aglutinar esforços en diferents associacions sectorials amb objectius definits clarament (per exemple, Gavi Alliance). Altres sectors amb recursos similars encara no han desenvolupat aquesta mena d’estratègies. Els ODM ofereixen, per tant, un marc concret perquè tots els actors involucrats en el desenvolupament sostenible coordinin les seves polítiques i accions, i interpel·lin prioritàriament les administracions públiques. L’objectiu és desenvolupar polítiques públiques orientades a incentivar la participació del sector privat en aquest tema. Més enllà de la creació d’aliances, és

igualment important la incorporació de les poblacions sense recursos al procés de presa de decisions. Cal comprendre el valor de la comunitat local com a client potencial, com a pont per entendre les oportunitats de negoci i com a font d’inspiració per a la creativitat empresarial. És important treballar intensament amb les persones estretament vinculades a les poblacions excloses (treballadors socials, ONG, associacions locals). Aquesta aproximació ens permetrà identificar les necessitats de clients potencials i «imaginar» noves oportunitats de negoci. Així mateix, és indispensable vetllar per la qualitat del diàleg amb els actors involucrats i incorporar la diversitat i la igualtat de gènere a les diferents polítiques empresarials. Per tant, els ODM indiquen a l’empresa un camí vers una nova creativitat empresarial i l’obliguen a repensar el lloc que ocupa a la comunitat i, en conseqüència, també el seu paper en el govern global.

En tot cas, perquè el sector privat faci seus els ODM, és imprescindible que els percebi com quelcom que interpel·la, afecta i involucra directament les empreses. També cal, però, que les empreses coneguin des del terreny la quotidianitat d’aquestes poblacions, les seves necessitats bàsiques i les oportunitats de negoci que podrien generar aquestes necessitats. Les dades ens indiquen, efectivament, que el sector privat és procliu a fer donacions massius en casos puntuals d’emergències humanitàries o desastres naturals quan els mitjans de comunicació en mostren imatges i descriuen de forma fefaent les situacions crítiques viscudes en algun indret


Bhavishya Alliance (Índia)

La Bhavishya Alliance, encapçalada pel Synergos Institute, Unilever i UNICEF-Índia es va crear amb la finalitat d’alleujar la malnutrició infantil. Hi participen de manera coordinada el sector privat i els organismes encarregats d’aquesta labor al país. Aquesta aliança inclou el sector privat (Hindustan Unilever, ICICI Bank, Tata i HDFC), agències governamentals, grups socials i agències multilaterals (UNICEF-Índia).La metodologia de treball inclou visites conjuntes nombroses dels membres de l’ens al terreny, juntament amb l’empatia i l’aprenentatge de «l’altre», per arribar a establir les sinergies que incrementin l’efectivitat del treball de cadascun. Aquesta aliança es basa en l’afavoriment de la coneixença mútua de totes les organitzacions l’objectiu de les quals és reduir la fam infantil. D’aquesta manera, cadascú arriba a reconsiderar el problema des d’altres perspectives, i també el seu paper per resoldre’l, tot cercant noves col·laboracions. Aquesta formació inicial es complementa amb visites al terreny (barris marginals, famílies empobrides i institucions de suport a aquests col·lectius), i reunions per compartir-hi experiències i la viabilitat de solucions.

del planeta. Els casos relativament recents del tsunami a Àsia o de l’huracà Katrina a Nova Orleans (EUA) ho van demostrar; van obligar les Nacions Unides a posar en marxa, en el primer cas, un servei específic de donacions procedents del sector privat destinat a les poblacions afectades. No obstant això, el flagell de la fam o les pandèmies no solen suscitar el mateix tipus de reacció,

atès que es tracta d’assumptes que necessiten una acció amb visió a llarg termini (i probablement, amb menys repercussió mediàtica). És important, doncs, que l’empresa tingui present la dita popular «d’allò que els ulls no veuen el cor no se’n dol», i dediqui esforços a conèixer i fer seus els ODM i les situacions, sovint dramàtiques, que els Objectius intenten resoldre.

45

Empresa ODM

ODMEMPRESA

5. Conclusions

Al llarg dels darrers anys, han sorgit diferents maneres de pensar l’empresa i, sens dubte, moltes d’elles, a la seva manera, sintonitzen amb algun aspecte relacionat amb la contribució del sector privat als ODM. En un primer estadi, les empreses van considerar i van posar en pràctica la seva contribució a través de l’acció social. Ara bé, els estadis més complexos i inclusius auguren posicions més estratègiques de les empreses en aquest àmbit. Els ODM poden deixar de ser una qüestió perifèrica i convertir-se en un dels eixos de la gestió de les activitats empresarials a països en vies de desenvolupament. Així doncs, d’acord amb aquest criteri, podem distingir tres tipus d’estadis o perfils empresarials per tenir en compte.

El primer fa referència a la resposta que dóna l’empresa a temes concrets que apareixen en l’agenda. Des d’aquesta perspectiva, l’empresa considera els ODM un «servei a la carta», mitjançant el qual decideix a quin aspecte o meta vol contribuir, sense qüestionar cap aspecte rellevant del seu model de negoci. De vegades, a través del diàleg amb els actors involucrats, l’empresa fa diverses actuacions que suposen contribucions ad hoc a algun objectiu. En aquest enfocament, l’empresa «fa més coses» (referides als ODM), que s’afegeixen a les que ja feia en la gestió ordinària del negoci, sense afectar-les ni modificar-les.

El segon model implica una forma diferent d’actuar per part de l’empresa, que comporta una forma diferent d’entendre tant la seva contribució com la seva forma de «fer negoci». L’empresa integra els ODM, en més o menys mesura, en la seva estratègia, tenint en compte factors com el context local, el sector, els possibles partenariats, i la seva capacitat de compromís i innovació. Aquesta nova manera de situar-se al món suposa la creació de nous partenariats que, al seu torn, generen noves polítiques i estratègies en tots els nivells que integren els ODM. En aquest enfocament, l’empresa «fa coses diferents i de manera diferent», en la mesura en què els ODM s’integren progressivament en l’estratègia empresarial com un component que cal tenir en compte en els processos de gestió i de presa de decisions.

Finalment, en un tercer estadi, l’estratègia empresarial fa seus els ODM, que d’aquesta manera formen part de la seva pròpia visió. Allò que caracteritza aquest estudi no és tant el tipus d’activitats realitzades (que en molts casos poden coincidir amb les dels estadis anteriors), sinó com s’enfoquen. El centre de l’acció no se situa exclusivament en l’empresa i la manera en què pot contribuir al progrés vers els ODM en un context determinat. En aquest estadi, l’empresa es veu a si mateixa des d’aquest context i es planteja la seva contribució a partir


Empresa

ODM

de la presa en consideració de la realitat social en què s’insereix. Més que una descripció, aquest estadi reflecteix un enfocament i un marc de referència. És una idea reguladora que consisteix a canviar la manera de veure i veure’s en els contexts de pobresa, la qual cosa genera noves formes de ser interpel·lat i de respondre a aquesta interpel·lació. Es posa un èmfasi especial en la creació d’aliances focalitzades en la consecució d’un objectiu compartit, en què els diversos actors cooperen a partir de les seves competències i capacitats específiques. En aquest enfocament, l’empresa «pensa de manera diferent», en la mesura

en què els ODM esdevenen un dels components intrínsecs quan es visualitza el model d’empresa. Aquesta perspectiva, òbviament, al final genera estratègies i activitats, que es plantegen com la manera de concretar, en cada context, la visió empresarial que les sosté, les perfila i els dóna significat.

47

Bibliografia i lectures recomanades

Austin, J. [et al.]. Building New Business Value Chains with Low-Income Sectors in Latin America. Boston: Harvard Business School, 2005.

BAnco interAmericAno de desArrollo, depArtAmento de desArrollo sosteniBle. Desarrollo sostenible para todos: expandiendo el acceso a la actividad económica y a los servicios sociales, Washington: BID, 2006.

BAnco interAmericAno de desArrollo, Objetivos de Desarrollo del Milenio en América Latina y el Caribe: progreso, prioridades y apoyo del BID. Washington: BID, 2005.

cAsAdo, F., «Las alianzas para el desarrollo a través de una gestión de resultados: retos y oportunidades para la cooperación española». [Fundación Alternativas, Observatorio de Política Exterior Española. Documento de trabajo 22/2008]. [S. l.]: Fundación Alternativas, 2008.

clAy, J. Exploring the Links Between International Business and Poverty Reduction: a Case Study of Univelever in Indonesia. [Oxfam GB, Novib Oxfam Netherlands]. Amsterdam: Unilever, 2005.

comisión económicA pArA AméricA lAtinA y el cAriBe. Objetivos de Desarrollo del Milenio: una mirada desde América Latina y el Caribe. Santiago: CEPAL, 2005.

consejo empresAriAl mundiAl de desArrollo sosteniBle. Negocios para el desarrollo. Soluciones empresariales para apoyar el logro de los Objetivos de Desarrollo del Milenio. Ginebra: WBCSD, 2005.

dutch sustAinABility reseArch. Measuring the Contribution of Civil Society and the Private Sector to Achieving the Millenium Development Goals 2006. Amsterdam: DSR, 2006.

nAciones unidAs, comisión soBre el sector privAdo y el desArrollo. El impulso del empresariado: el potencial de las empresas al servicio de los pobres. Nueva York: NNUU, 2004.

nAciones unidAs. Declaración del Milenio [A/RES/55/2]. Nueva York: NNUU, 2000.

nAciones unidAs. Objetivos de Desarrollo del Milenio. Tabla de progreso 2007. Nueva York: NNUU, 2007.

nAciones unidAs. Objetivos de Desarrollo del Milenio. Informe de 2007. Nueva York: NNUU, 2007.


nAciones unidAs. Objetivos de Desarrollo del Milenio. Informe de 2008. Nueva York: NNUU, 2008.

nelson, J.; prescott, D. Business and the Millenium Development Goals: a Framework for Action. London: UNDP: IBLF, 2003.

orgAnizAción internAcionAl del trABAjo. La declaración del milenio, los ODM y el trabajo decente: una visión de conjunto. Ginebra: OIT, 2005.

orgAnizAción internAcionAl del trABAjo. Superar la pobreza mediante el trabajo. Ginebra: OIT, 2003.

prAhAlAd, C. K. The Fortune at the Bottom of the Pyramid: Eradicating Poverty through Profits. Philadelphia: Wharton School Publishing, 2004.

progrAmA de nAciones unidAs pArA el desArrollo; progrAmA de nAciones unidAs pArA el medio AmBiente; instituto de recursos mundiAles y BAnco mundiAl. Guía de recursos mundiales 2006: la riqueza del pobre. Nueva York: PNUD: PNUMA: IRM: BM, 2006.

progrAmA de nAciones unidAs pArA el desArrollo. Informe sobre desarrollo humano 2003. Nueva York: PNUD, 2003.

sen, A. Desarrollo y libertad. Barcelona: Planeta, 2000.

singer, A. E. «Business Strategy and Poverty Alleviation». Journal of Business Ethics (2006), núm. 66, p. 225-231.

UNESCO. Evaluación Internacional de las Ciencias y Tecnologías Agrícolas para el Desarrollo: 2008. París: UNESCO, 2008.

un-hABitAt, State of the World’s Cities 2008/09: Harmonious Cities. Nairobi: UN-Habitat, 2008.

united nAtions. Indicators for Monitoring the Millennium Development Goals. New York: UN, 2001.

united nAtions. World Economic Situation and Prospects 2008. New York: UN, 2008.

united nAtions industriAl development orgAnizAtion. Corporate Social Responsibility: Implications for Small and Medium Size Enterprises in Developing Countries. Vienna: UNIDO, 2002. united nAtions development progrAmme. Creating Value for All: Strategies for Doing Business with the Poor. New York: UNDP, 2008.

49

united nAtions development progrAmme. Unleashing Entrepreneurship: Making Business Work for the Poor, Commission on the Private Sector and Development. New York: UNDP, 2004.

World BAnk. 2006 World Development Report. Equity and Development: Equity Enhances the Power of Growth to Reduce Poverty. Washington: WB, 2006.

World BAnk. Business Action for the MDGs. Private Sector Involvement as a Vital Factor in Achieving the Millenium Development Goals. Washington: World Bank, 2005.

World Business council for sustAinABle development. A Business Guide for Development Actors. Geneva: WBCSD, 2004.

World Business council for sustAinABle development. Doing Business with the Poor: a Field Guide. Geneva: WBCSD, 2004.

World heAlth orgAnizAtion. Closing the Gap in a Generation: Health Equity Through Action on the Social Determinants of Health. Geneva: WHO, 2008.

World heAlth orgAnizAtion. Preventing Disease Through Healthy Environments: Towards an Estimate of the Environmental Burden of Disease. Geneva: WHO, 2006.

51

1 Antonio Vives va ser gerent de Desenvolupament Sostenible del Banc Interamericà de Desenvolupa-ment i president del Comitè Organitzador de les Conferències Interamericanes sobre Responsabilitat Social de l’Empresa. Actualment és professor consultor a la Universitat de Stanford i soci principal de Cumpetere, empresa de consultoria en sostenibilitat.

Empresa privada, desenvolupament i els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni: una visió ampliada

Antonio Vives1, antic gerent de Desenvolupament Sostenible del Banc Interamericà de Desenvolupament

¿De qui és la responsabilitat sobre els ODM?

En aquest article breu pretenem presentar algunes idees per millorar la contribució de les empreses privades als ODM, en aliança amb els governs, la

societat civil i els organismes multilaterals.

L’any 2000, quan es van establir els ODM, hom pensava que els esforços provindrien principalment dels governs dels països en vies de desenvolupament, amb el suport dels organismes multilaterals de desenvolupament i les agències bilaterals d’ajuda al desenvolupament dels països desenvolupats. En aquells moments, prevalia la idea que el desenvolupament era responsabilitat dels governs, com indicava el text de la Declaració del Mil·lenni. Els governs dels països en vies de desenvolupament haurien de revisar les seves prioritats quant a polítiques i assignació de recursos per assolir els ODM. Com que els seus recursos serien insuficients, haurien d’obtenir el suport dels organismes multilaterals i les agències bilaterals per complementar-los. Els ODM també eren un full de ruta per a ells.

S’hi indicava vagament la necessitat d’aliances amb el sector privat i específicament, en la meta 8, el text demanava la col·laboració de les empreses farmacèutiques i les de tecnologies de la informació. Aviat es va veure, però, que el sector privat, més enllà d’aquestes empreses, podia i havia de tenir-hi un paper fonamental.

Gairebé al mateix temps, es llançava el Pacte Mundial, com a esforç separat dirigit a l’empresa privada, per estimular-ne el comportament responsable, mitjançant la consecució del compromís de complir nou principis sobre drets humans, estàndards laborals i medi ambient, als quals es va afegir el desè, sobre corrupció, al juny de 2004. Tanmateix, hi ha poca o cap relació entre els ODM i el Pacte Mundial: sembla com si un fos per al sector públic i l’altre per al privat. És el sector privat qui respon, qui creu que pot i ha de tenir un paper més intens en el desenvolupament econòmic, més enllà de la producció de béns i serveis, el pagament d’impostos i la creació de llocs de treball. Més que la crida dels organismes internacionals, els líders empresarials senten la necessitat de contribuir al progrés econòmic, d’operar en societats pròsperes, atès que el subdesenvolupament afecta els seus negocis econòmicament i políticament.

El llançament dels ODM i del Pacte Mundial s’esdevé en un moment en què el sector privat, especialment les empreses multinacionals, fa una reflexió sobre


Incompatibilitats entre els ODM i els objectius de l’empresa privada

ODM Empresa privada

Objectius Grans mitjanes, sense prioritzar, sense tenir en compte la realitat de cada país

Concrets, puntuals, amb prioritats

Visió Llarg termini Curt termini

Àmbit geogràfic Tots els països en vies de desenvolupament El seu mercat

Àmbit sectorial Gairebé tot Els seus productes i serveis

Aportacions necessàries

Immenses Limitades

Context d’operació Il·limitat Dins la seva estratègia comercial

2 L’impuls inicial havia estat al Fòrum Econòmic Mundial de 2002 a Davos, quan alguns empresaris ha-vien creat un grup de treball per produir un esquema destinat a guiar les accions de les seves empreses en l’impacte sobre la societat. Aquell mateix any, al llarg de la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible celebrada a Johannesburg (Rio +10), els empresaris van presentar una proposta d’aliances per contribuir al desenvolupament sostenible.

el paper que ha de tenir davant la societat, en una etapa en què el debat sobre la responsabilitat social de l’empresa està en tot el seu esplendor. Al principi del segle, els capdavanters d’aquest debat són el Consell Empresarial Mundial de Desenvolupament Sostenible i de la Cambra de Comerç Internacional, entre d’altres2.

Ara bé, pot l’empresa privada fer alguna cosa pels ODM?

Alguns dels articles d’aquesta publicació reflecteixen casos concrets

del suport que el sector privat dóna al desenvolupament en general i al compliment dels ODM en particular. Es tracta, però, de mers exemples puntuals, excepcionals, o indiquen l’impacte massiu que pot tenir-hi l’empresa privada?

La participació de l’empresa privada en el compliment dels ODM presenta un seguit d’incompatibilitats estructurals amb els mateixos Objectius del Mil·leni que en dificulten la contribució. La taula següent en mostra algunes.

A primera vista, hom diria que la intersecció entre els objectius d’ambdues parts és molt petita. L’empresa privada pot fer-hi una contribució directa, però aquesta contribució serà puntual, segons les seves necessitats comercials (i aquí no parlem de donacions filantròpiques ocasionals, per a fins específics, sinó d’estratègies sostenibles a llarg termini, com exigeixen els ODM. L’impacte potencial estarà limitat al seu àmbit directe d’acció, als seus productes i serveis, als mercats en què opera. Els ODM són molt globals, amb grans mitjanes, i és excepcional l’empresa amb possibilitats d’impactar-hi de forma significativa. Ara bé, això no ens ha de menar a ignorar-ne la contribució potencial, i cal fer els esforços necessaris per aconseguir-ho.

Com demanen algunes metes de l’Objectiu 8, és cert que una empresa farmacèutica pot contribuir, dins la seva estratègia comercial, a produir

53

3 Si s’escrivissin ara, possiblement inclourien metes relacionades amb el consum de recursos i el canvi climàtic.4 Hi ha molts manuals i exemples de les con-

tribucions de les empreses als ODM. Els més destacables són els de Nelson i Precott (2003), l’Institut Ethos (2004) i el Consell Empresarial Mundial de Desenvolupament Sostenible (2005).

medicaments, accessibles als pobres, que redueixin la mortalitat infantil i materna, i a pal·liar els efectes de la sida i el paludisme. Pot ser que les firmes de tecnologies de la informació contribueixin a l’accés i la millora de l’educació. És possible que totes les empreses col·laborin en l’apoderament i la reducció de la discriminació de la dona, dins l’àmbit de les mateixes empreses. Pot ser que totes les empreses ajudin a la sostenibilitat ambiental. (Cal recordar, però, que les metes de l’Objectiu 7 es refereixen a polítiques nacionals de desenvolupament sostenible, a l’accés a aigua i sanejament, i a la millora de la qualitat de vida dels habitants de barris marginals. En aquest aspecte, les empreses, tret de les d’aigua i sanejament, no hi poden fer gaire.)3 La gran majoria de les empreses, però, hi pot tenir un impacte molt reduït , i en molts de casos les intervencions es limiten a les grans multinacionals4. I les que afirmen tenir-hi influència n’informen a posteriori, en atribuir a les seves activitats normals un efecte positiu en els ODM. És possible i cal millorar l’impacte de les empreses en els ODM amb accions a priori, dissenyades específicament com a part de l’estratègia corporativa i no com a part de les relacions públiques.

Noteu que no incloem com una incompatibilitat la manca de beneficis en les activitats empresarials que poden contribuir als ODM. És possible que, per a moltes empreses, això sigui un obstacle o, si més no, redueixi l’escala de les seves intervencions.

N’hi haurà que hauran de trobar justificació en l’obertura de mercats a la base de la piràmide i afirmar que, d’aquesta manera, contribueixen a la reducció de la pobresa. Els negocis de la base de la piràmide fan més suportable la pobresa, però no la redueixen, a menys que comprin béns i serveis a aquesta base de la piràmide. Aquesta és una bona oportunitat per contribuir als ODM.

És previsible que les empreses amb visió busquin fer una contribució als ODM, perquè mitjançant el desenvolupament de la societat obtindran beneficis tangibles o intangibles, a curt o a llarg termini. Ara bé, no ens hem d’obsessionar amb el compliment dels ODM, com si fossin omnipotents. Són objectius lloables, però només abracen una petita part de la problemàtica del desenvolupament. L’empresa l’encerta quan té una visió més àmplia i mira de contribuir al desenvolupament econòmic i social, independentment de si les seves accions estan específicament cobertes per algun ODM.

Com eixamplem la intersecció?

Els ODM semblen correspondre més a l’àmbit de governs i organismes multilaterals, i hi ha un seguit d’incompatibilitats estructurals entre els ODM i les empreses privades. Aleshores, hi ha cap forma d’aprofitar els avantatges comparatius de cadascun dels actors i obtenir-ne sinergies? Com eixamplem la intersecció entre les necessitats dels


Empresa, desenvolupament i ODM

Objectius de desenvolupament

Objectius de l’empresa

ODMAliancesAliances

ODM i els objectius del sector privat? De diverses maneres.

Per començar, reconeguem que la contribució principal a la reducció de la pobresa és un bon lloc de treball, i el principal ocupador a tots els països desenvolupats i en desenvolupament és el sector privat. És veritat que també cal salut i educació, entre altres coses, que competeixen principalment al sector públic. Ara bé, si aconseguíssim crear més i millors llocs de treball, faríem una contribució important a la reducció de la pobresa. I aquí és on hi ha bones sinergies entre els diferents actors. L’empresa privada necessita un entorn favorable per a la inversió, per fer negocis. Sovint s’ignora que la millora de l’entorn dels negocis pot contribuir a la consecució dels ODM, mitjançant un increment en l’activitat econòmica. Els organismes multilaterals poden donar suport als governs, exercir-hi de parts desinteressades, amb el coneixement adquirit arran del treball en múltiples països i amb recursos financers destinats a millorar l’entorn de negocis i d’inversió, nacional i estrangera. La mateixa empresa privada pot aportar recursos financers, tècnics i humans per contribuir a millorar l’entorn de negoci. Si millora l’entorn de negoci,

s’eixampla la intersecció entre els ODM i els objectius de l’empresa, i la consecució dels segons pot redundar en benefici dels primers.

Les empreses, com a part de la seva responsabilitat social empresarial en països en vies de desenvolupament, també poden contribuir amb aquells recursos a millorar la prestació dels serveis públics que controla el mateix sector públic; per exemple, en posar a la seva disposició voluntaris, assessoria tècnica i gerencial, tot aprofitant els avantatges comparatius de les empreses en aquests assumptes. Així mateix, poden ajudar que l’administració financera dels organismes i dependències públiques sigui més eficient, amb la millora consegüent en l’efectivitat de la despesa i el possible estalvi de recursos financers, que es poden dedicar a activitats de reducció de pobresa.

Ara bé, aquestes intervencions de l’empresa en activitats públiques comporten beneficis, però també grans riscs, sobretot a països en vies de desenvolupament on l’empresa pot tenir, o hom pot percebre que té, un poder desmesurat. Hi ha un equilibri delicat entre la conxorxa i l’exercici d’influències,

55

La manera ideal que les empreses s’involucrin efectivament és en la intersecció de la seva capacitat i

legitimitat.

World Economic Forum. Partnering to Strengthen Public Governance,.

Geneva: WEF, 2008.

5 Vives (2008) presenta una discussió sobre les possibilitats, beneficis i riscs, i la seva mi-tigació, de la participació privada en activitats públiques.

i el suport legítim per al bé comú, que cal gestionar amb compte. Ara bé, l’empresa, per definició, està exposada a riscs. Aquest suport es podria interpretar com intents de l’empresa d’aconseguir el favor del govern, o com una interferència de l’empresa en els assumptes de l’Estat, i provocar reaccions negatives, sia de la població o de sectors polítics oposats al govern5.

Per minimitzar aquests riscs, l’empresa pot i ha d’incorporar-se a associacions bilaterals o multilaterals amb altres actors, com empreses del mateix sector o associacions gremials, i en particular amb organitzacions no governamentals i/o amb organismes multilaterals de desenvolupament. Aquestes associacions poden treure protagonisme a l’empresa i permetre-li dedicar-se a les seves activitats naturals, sense deixar de participar en l’execució dels programes. L’empresa adquireix la llibertat de manejar la visibilitat i la intensitat de la participació que vol tenir-hi, segons la percepció dels riscs que comporta, dels costos que li cal compartir i dels beneficis que aspira a obtenir d’aquesta intervenció.

Segons les característiques de l’associació i la identitat dels socis, aquestes associacions permeten dotar la intervenció de legitimitat i independència, millorar l’efectivitat i l’eficiència de l’execució, donar-li més transparència, aportar-hi continuïtat i destinar-hi recursos superiors. Són les associacions amb altres actors involucrats en l’assoliment dels

ODM les que permeten eixamplar la intersecció, beneficiar la societat i, per tant, la mateixa empresa. Com a resultat, l’empresa pot dur a terme activitats de suport als ODM que altrament no faria. No són activitats d’impacte directe sobre un dels ODM en particular, però amplien les oportunitats que s’assoleixin, en especial l’objectiu primari de reducció de la pobresa.


Bibliografia

corrAl, Antonio [et. al.]. Contribución de las empresas al desarrollo de Latinoamérica [En línia]. Washington: Banco Interamericano de Desarrollo, 2006. <www.csramericas.org>

instituto ethos. Business Committment to the Millennium Goals [En línia]. Sao Paulo: Instituto Ethos, 2004.<www.ethos.org.br/_Rainbow/Documents/metas_do_milenio.pdf>

nelson, Jane; prescott, Dave. Business and the Millennium Development Goals: a Framework for Action [En línia]. London: The Prince of Wales International Business Leaders, 2003. <www.iblf.org/docs/MDG32pp.pdf>

vives, Antonio, «¿Es nuestra responsabilidad?». Harvard Business Review América Latina (2008). [En trobareu una versió preliminar, més extensa, a <www.cumpetere.com>.]

World BAnk. Private Sector Involvement as Vital Factor in Achieving the Millennium Development Goals [En línia]. Washington: World Bank, 2005. <www.siteresources.worldbank.org/CGCSRLP/Resources/business_mdgs.pdf>

World Business council for sustAinABle development [En línia]. Negocios Para el Desarrollo: soluciones empresariales para apoyar el logro des los Objetivos de Desarrollo del Milenio. Ginebra: WBCSD, 2005.

<www.wbcsd.org/web/publications/biz4dev-spanish.pdf>

57

1 Fernando Casado Cañeque és doctor en economia i periodista relacionat amb temes de desenvolu-pament global. Ha estat assessor de diverses organitzacions internacionals i el coordinador general de la Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides a Espanya. És autor dels llibres La RSE ante el espejo i Las alianzas público-privadas para el desarrollo, i de diversos articles sobre desenvolupament econò-mic, globalització i sostenibilitat.

Lliçons apreses sobre la implicació del sector privat en l’assoliment dels Objectius de

Desenvolupament del Mil·lenni

Dr. Fernando Casado Cañeque1, director del Centre d’Aliances per al Desenvolupament i assessor regional de l’Amèrica Llatina i el Carib per a l’OCDE-PARIS21

Un cop superat l’equador per assolir els ODM abans de l’any 2015, els avenços escassos en matèria de desenvolupament palesen que els ODM

no només no s’estan aconseguint, sinó que molts països han fracassat a l’hora d’encaminar les polítiques de desenvolupament vers solucions sostenibles.

D’una banda, la devastació del VIH/sida, el canvi climàtic i el terrorisme, per exemple, condicionen enormement la capacitat de les nacions per promoure un desenvolupament que garanteixi una vida digna per a tots. D’altra banda, la interdependència global s’evidencia cada cop més, i les noves tecnologies han connectat el món, no només mitjançant xarxes comercials i intercanvis culturals, sinó també en introduir-hi un nou format de diàleg global més integrador i representatiu, format per nous actors no estatals representants de la societat civil i el sector privat. Sembla que tot indica que la complexitat de la problemàtica a què s’enfronta la humanitat obliga a reaccionar de manera diferent de com ho ha fet a la fi del segle xx.

Els Estats són conscients de la transformació d’aquesta nova realitat, i perceben les seves limitacions a l’hora d’oferir respostes als reptes principals que afecten els éssers humans. Aquesta transformació també es reflecteix en les reformes necessàries de les organitzacions internacionals. Tant l’ONU com les institucions de Bretton Woods (Fons Monetari Internacional i Banc Mundial) estan experimentant el procés transformador més significatiu des que es van crear posteriorment a la Segona Guerra Mundial, ja que han entès la necessitat d’obrir els seus fòrums de diàleg a nous actors. L’antic secretari general de l’ONU, Kofi Annan, ja va comentar en el seu moment que «l’organització ha d’adaptar-se plenament a les necessitats i circumstàncies del segle xxi. No només ha d’estar oberta als Estats, sinó també a la societat civil i al sector privat, que té, en els plans nacional i internacional, un paper cada cop més important en els assumptes mundials». De fet, va arribar a afirmar que assolir els ODM abans de l’any 2015 no és cap utopia. L’única utopia és pretendre fer-ho sense una participació activa del sector privat.


2 Vegeu les llistes d’empreses de Forbes (www.forbes.com) i les de països del Banc Mundial

(www.worldbankorg) o del Fons Monetari Inter-nacional (www.imf.org).

És evident que les activitats empresarials tenen un impacte creixent a l’entorn en què operen, un impacte que transcendeix el cicle dels seus processos productius. A part de l’impacte directe en l’estímul del creixement econòmic i la creació d’ocupació, les seves activitats incideixen en el medi ambient, en la qualitat de productes i serveis, en la relació amb la comunitat local, en la governabilitat d’un país o en el nivell en què es respecten els drets humans, entre molts altres aspectes.

Al llarg de les darreres dècades, aquest aspecte s’ha accentuat, mitjançant la globalització i a mesura que la facturació de les empreses ha crescut, fins a arribar a superar el producte interior brut (PIB) de molts estats. De fet, el 70 % de les 200 economies més fortes del món són actualment empreses privades, que representen gairebé una quarta part de l’economia mundial2.

Tant les Nacions Unides com els governs necessiten el sector empresarial, atès que té un paper crucial i irreemplaçable a l’hora de garantir un creixement econòmic a llarg termini que sigui capaç d’eradicar la pobresa. El debat actual i el diàleg social estan fent una crida perquè el sector empresarial s’impliqui, concretament, en la promoció dels drets humans, la garantia de béns i serveis públics, l’educació primària universal, l’accés als serveis sanitaris, la integració de les comunitats rurals i la resposta als drets globals, mitjançant l’increment dels estàndards de vida dels més pobres del món.

En aquesta situació, cal reflexionar sobre la responsabilitat de l’empresa en la seva relació amb la societat a la qual pertany, més enllà de les seves accions actuals (generació de llocs de treball, foment del creixement econòmic i pagament dels impostos). Fins a quin punt s’ha d’implicar l’empresa en el desenvolupament social? On hi ha els límits d’aquesta implicació?

Davant aquests interrogants, el segle xxi ha permès relativitzar certs tòpics que fins no fa gaire monopolitzaven el debat sobre el paper de l’empresa en aquest àmbit. Hi ha un consens generalitzat que l’empresa no pot créixer ni desenvolupar-se en entorns d’estats fallits o en zones en què la majoria de l’entorn viu en condicions infrahumanes i per sota dels nivells mínims de dignitat humana. En aquest sentit, una empresa està interessada a fomentar un desenvolupament positiu que doni suport a les comunitats del voltat, perquè es beneficiïn dels fruits de la globalització sense que es generi una situació de desigualtat marcada.

Per això és important que l’empresa s’impliqui en el desenvolupament i orienti les seves polítiques estratègiques potenciant-ne l’impacte a través de la línia triple de resultats. Per fer-ho, cal treballar a través d’aliances per al desenvolupament i generar sinergies amb grups estratègics d’interès, sobretot amb governs locals. També cal que l’empresa valori quantitativament la incidència de les seves activitats en iniciatives globals, com la dels ODM.

59

3 Vegeu, per exemple, les publicacions de Van Tulder i Van der Zwart, les d’Allan White, les de Simon Zadek i les de Michael Hopkins.

Actualment, moltes empreses han començat a entendre que tenen una responsabilitat moral en la resposta als problemes globals als quals s’enfronta la humanitat, si bé molt poques són conscients que la seva supervivència dependrà de la seva capacitat per resoldre’ls. Les opcions de l’empresa a l’hora d’implicar-se en l’entorn global han generat molt debat i les estudien diversos autors3. A partir de la classificació de Van Tulder i Van der Zwart, podem categoritzar quatre tipus d’actitud diferents. (Vegeu la Figura 1.)

Actitud inactiva: centrar-se exclusivament en la generació de beneficis i reivindicar que las empreses no han d’implicar-se en el desenvolupament, perquè no forma part de les seves atribucions. Aquesta actitud, amb orientacions a curt termini, només té en compte l’entorn de mercat i el benefici immediat. En la descripció d’escenaris futurs que va fer Allan White, es considerarien empreses lleugeres (White, 2006); en la definició de Zadek, encara no correspondrien a cap de les tres generacions de ciutadania corporativa (Zadek, 2007).

Actitud reactiva: complir rigorosament amb els aspectes legals i les demandes principals de mercat que exigeixen un comportament social determinat, sense anar més enllà. Aquesta actitud considera les inversions en RSE un cost incòmode però necessari. Les seves actituds quant a RSE s’orienten més vers la filantropia i l’acció social, i no estan vinculades amb la seva línia tradicional de negocis. Segons White, serien les empreses complidores; per a Zadek, serien les de la primera generació de ciutadania corporativa.

Actitud activa: comprometre’s a incorporar la RSE a les línies tradicionals de negoci de manera transversal, en totes les divisions; generar un diàleg actiu amb els agents d’interès per entendre’n les perspectives i inquietuds, i dissenyar plans d’acció integrals. White en diu empreses estratègiques o integradores, perquè adopten els estàndards bàsics de la RSE i fomenten la generació de valor a través del diàleg dels grups d’interès; per a Zadek són les firmes de la segona generació de ciutadania corporativa.

Actitud proactiva: empreses que encapçalen el disseny estratègic de la generació de valor en la triple línea de resultats i fomenten plans d’acció orientats a maximitzar el valor en les tres àrees. Són empreses que vinculen l’eficiència productiva amb l’ètica i el concepte de «fer allò que és correcte». Consideren la seva implicació amb la societat i, per tant, en el desenvolupament, una part estratègica de les seves atribucions i la seva raó de ser. White les anomena empreses profundes; per a Zadek, són les de la tercera generació de ciutadania corporativa.


Visió estratègica de la RSE

Actitud inactiva

Empreses lleugeres 1ª generació RSE

2ª generació RSE

3ª generació RSE

Empreses complidores

Empreses estratègiques

Empreses integradores

Empreses profundes

Actitud reactiva

Actitud activa

Actitud proactiva

Implicació de l’empresa en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Definició de Van Tulder i Van der ZwartDefinició de Simon ZadekDefinició d’Allan White

Figura 1. Avaluació de les actituds de l’empresa envers el desenvolupament

Ara bé, potser els principals temes pendents de l’empresa a l’hora d’implicar-se en l’aportació de solucions als reptes de la humanitat dependran de la seva capacitat per integrar la política estratègica social en les línies de negoci tradicionals, com a part essencial de la cultura d’empresa. En conseqüència, una de les lliçons principals perquè l’empresa pugui respondre a reptes globals és la necessitat de superar l’actitud filantròpica o d’acció social actual i integrar les implicacions de les seves polítiques socials en totes les línies de negoci.

Per fer-ho, la principal activitat que hauria d’emprendre és crear una visió estratègica de generació de valor per a la societat, que sigui part de la seva missió i valors. D’aquesta manera, la contribució de l’empresa als Objectius de Desenvolupament estarà vinculada a la seva activitat

tradicional de negoci i serà part intrínseca de la seva raó de ser.

Mitjançant aquestes pràctiques, hi ha moltes iniciatives que poden potenciar el valor generat per l’empresa a la societat. En són exemples la promoció d’economies locals que fomentin les petites i mitjanes empreses (pimes); la creació d’un teixit econòmic i social que garanteixi el desenvolupament; l’increment de la capacitació local i la formació de la població en què opera, la consolidació de les relacions amb la comunitat local i la integració d’aquestes relacions en el procés de presa de decisions. Cal tenir en compte que els coneixements i perspectives de l’empresa sobre els problemes que afecten la comunitat són determinants per dissenyar una política estratègica orientada a resoldre les dificultats de desenvolupament.

61

Així mateix, cal que les empreses, sobretot les que tenen pressupostos significatius d’inversió social, participin activament en els programes d’ajuda al desenvolupament. Per fer-ho, poden coordinar les seves estratègies amb els plans directors de cooperació dels països donants i els organismes internacionals, vincular les seves iniciatives amb els plans de reducció de pobresa dels països en desenvolupament i crear sinergies amb els fons multilaterals, perquè es fomentin aliances público-privades i multisectorials que maximitzin els resultats en el desenvolupament.

A tall de conclusió, podem afirmar que el sector privat pot aportar beneficis enormes al desenvolupament social i ajudar a resoldre els reptes mundials principals. La seva aportació hauria de tenir dos enfocaments que es complementen. D’una banda, estimular la formalitat de l’ocupació, la competitivitat i l’augment de la productivitat als components de la cadena de valor; de l’altra, definir les seves polítiques estratègiques vers el desenvolupament social de la regió, integrar-les en els programes nacionals de desenvolupament, perquè fomentin sinergies amb el sector públic i, a través de nous acords socials nacionals, aportar solucions sostenibles a les mancances actuals.


Bibliografia

AltenBurg, T. The Private Sector and Development Agencies: How to Form Successful Alliances: Critical Issues and Lessons Learned from Leading Donor Programs. Bonn: German Development Institute, 2005.

AnnAn, K. Un concepto más amplio de libertad: desarrollo, seguridad y derechos humanos para todos. [Informe del Secretario General ante la Asamblea General. Documento A/59/2005]. Nueva York: [s. n.], 2005.

cAplAn, K. «The Purist’s Partnership: Debunking the Terminology of Partnerships. Building Partnerships for Development in Water and Sanitation». Practitioner’s note series. London: BPD Water and Sanitation, 2003.

cAsAdo cAñeque, F. Alianzas público-privadas para el desarrollo. CEALCI, [S. l.]: Fundación Carolina. 2007.

cAsAdo cAñeque, F. La RSE ante el espejo: el papel de la empresa responsable en el siglo xxi. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza: Fundación Ecología y Desarrollo: 2006.

hArt, S. Capitalism at the Crossroads: the Unlimited Business Opportunities in Solving the World’s Most Difficult Problems. [S. l.]: Wharton School Publishing. 2005.

hopkins, M. Corporate Social Responsibility & International Development: Is Business the Solution? London: Earthscan, 2007.

sAvitz, A; WeBer, K. The Triple Bottom Line: How Today’s Best-run Companies Are Achieving Economic, Social and Environmental Success - and How You Can Too. New York: Josssey-Bass, 2006.

un gloBAl compAct [Witte, J.M; reinicke, W.]. Business Unusual: Facilitating United Nations Reform Through Partnerships. New York: UN, 2006.[Amb la participació del Global Public Policy Institute]

vAn tulder, R; vAn der zWArt, A. International Business-society Management: Linking Corporate Responsibility and Globalization. London: Routledge, 2006.

WBCSD. Doing Business with the Poor: a Field Guide. Geneva: WBCSD, 2005.

Werther, W; chAndler, D. Strategic Corporate Social Responsibility: Stakeholders in a Global Economy. London: Sage Publications, 2006. Wood, D. [et. al.]. Global Business Citizenship: a Transformative Framework for Ethics and Sustainable Capitalism. London: M. E. Sharpe, 2006.

63

zAdek, S. Third Generation Corporate Citizen: Public Policy and Business in Society. London: The Foreign Policy Center and Accountability. 2007.

Poden les empreses contribuir als Objectius de ... · 1. Els Objectius de Desenvolupament del...

Documents

Transcript of Poden les empreses contribuir als Objectius de ... · 1. Els Objectius de Desenvolupament del...