Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus

“Polítiques de sostenibilitat a Catalunya"

Vector Residus

30 d’abril de 2014IES de Sils

Agència de Residus de Catalunya

ASPECTES GENERALS

Empresa pública del Departament de Territori i Sostenibilitat, creada a partir de la llei autonòmica de residus vigent.L’Agència de Residus de Catalunya té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial, siguin industrials, municipals, sanitaris o agropecuaris, amb excepció de:- Els residus radioactius- Els residus que procedeixen d'activitats mineres - Els residus d'explotacions agrícoles i ramaderes que no siguin perillosos i s'utilitzin exclusivament en el marc de l'explotació agrària- Els explosius desclassificats - Les aigües residuals- Els efluents gasosos

Problemàtica dels residus

RESIDUOS

Problemática ambiental

Cicle dels residus/recursos

Normativa i planificació

La normativa d'aplicació a Catalunya inclou:

• El conjunt de la legislació autonòmica • La normativa bàsica estatal• La normativa de la Unió Europea d'aplicació directa

Territorialment• Les regulacions establertes a nivell de municipi

Planificació

Plans i programes Defineixen des de diferents àmbits quins són els eixos bàsics per poder dur a terme l'aplicació correcta del model català de gestió de residus.

• Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC), (2007-2012)

• Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC), (2007-2012)

• Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC), (2007-2012)

• Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals, aprovat pel Decret 16/2010

PROGREMIC

• Àmbit d'aplicació

– Residus municipals

• Principis i bases del model de gestió

– Sostenibilitat en el cicle de vida– Jerarquia de gestió (P, R, R, V i D)– Principi de Precaució– “Qui contamina, paga” o Principi de Responsabilitat del Productor– Proximitat i suficiència– Participació, qualitat de la informació i transparència informativa– Utilització i complementarietat de Models de gestió– Proporcionalitat entre els costos de gestió i la quantitat de residus gestionats– Principi de Subsidiarietat i de Responsabilitat Compartida– Protecció i regeneració del sòl

PROGREMIC

• OBJETIUS QUALITATIUS

Objectius del PROGREMIC 2007-2012

Prevenció en origen

Manteniment de l’estabilització en la generació per càpita en la primera fase del Programa i tendència a la reducció en la segona fase per aconseguir, el 2.012,

un 10% de reducció respecte 2.006.

Matèria Orgànica

55% de valorització material total Impropis en la recollida selectiva

menors al 15%

Vidre 75% de valorització material total

Paper i cartró

75% de valorització material total de paper i cartró (envàs i no envàs)

Envasos Lleugers

25% de valorització material total d’envasos

lleugers

60% valorització material total

d’envasos Valorització

material

Altres

25% valorització material total de la fracció altres en general

VOL: 20% valorització material total. Increment de la recuperació per reparació,

reutilització o reciclatge. PILES: 25% recollida selectiva el 2.012. RAEE: Objectius marcats al Reial Decret

208/2005.

48% Valorització material total

Reducció de rebuig a

disposició final

Disminució progressiva de residus sense tractar a incineració o dipòsit controlat fins arribar a 100% de tractament l’any 2.012.

Generació d’un 43% de rebuig respecte la generació total de residus.

PROGREMIC

Eixos d'actuació:• Un programa per a la ciutadania: Centrat en les persones, per incidir sobre els hàbits,

coneixements i actituds de la població respecto a l'ús i la utilització de recursos, així com en la gestió dels seus residus

• Un programa de gestió: Organització de la gestió on s'inclouen la majoria de líniesd'actuació destinades a incidir en la cooperació i capacitació delsdiferents agents implicats

• Logística : Tenint en compte el transport de residus i les emissionsderivades, especialment per determinades fraccions i en relacióal model de segregació, al sistema i freqüència de recollida, i elmodel urbanístic

• Un programa d'infraestructures• Pla territorial sectorial d'infraestructures

Competències de la recollida

• La recollida dels residus municipals és competència dels municipis

• Els municipis poden executar aquesta competència individualment o delegant-la en Ens Locals Supramunicipals

– Consells Comarcals– Consorcis– Mancomunitats

Competències de la recollida

• La recollida és assumida pels Ens Locals, els quals aproven ordenances per al cobrament dels costos de recollida i tractament.

• El Govern de la Generalitat ha ajudat econòmicament en la implantació de la recollida selectiva (contenidors, punts verds, ...) d'acord amb el Programa de Gestió de Residus Municipals i les polítiques de gestió

• Aplicació del Cànon de residus: Es beneficien els que realitzen una bona recollida selectiva

• La Llei de residus responsabilitza al productor la gestió dels residus. Així s'aplica sobre els residus comercials

Models de gestió de residus municipals

Recollida selectiva

• Vidre

• Paper/cartró

• Envasos lleugers

• Matèria orgànica (FORM-FV)

• Estalvi energètic i de matèries primeres

• Aquests materials contenen generalment una petita part de residus que no corresponen a la fracció, als quals es denomina impropis. Així doncs, es denomina recollida selectiva netaa la recuperació de les fraccions recollides selectivament menys els impropis que continguin.

15

LA RECOLLIDA SELECTIVA BRUTA TOTALEn el 2012 en Catalunya se han recogido selectivamente 1.457.764 Tn deresiduos, que son un 11,22% menos que el año 2011. El índice de recogidaselectiva bruta se sitúa en el 39,07% del total de residuos generados, quesupone una disminución de 1,6 puntos respecto al año anterior. No obstante, ladisminución de la recogida selectiva es menos pronunciada que la disminución de lageneración total de residuos municipales.

L'any 2012 s'han recollit

selectivament el 39,07% dels

residus generats

Estadístiques de residus a Catalunya

16

LES FRACCIONS DE RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT L'any 2012 no destaca cap fracció per un gran augment de la recollida selectiva. Finsi tot consten notables disminucions en algunes fraccions, com el paper i els residusvoluminosos. Aquesta tendència es pot atribuir, per una part a una retracció delconsum, i per altra als furts dels materials valuosos que es produeixen sobretot a lesgrans ciutats.



EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA

En el 2012 s'han generat 3.731.436 Tn de residus municipals. Respecte a l'any 2011 la generació del total de residus municipals ha disminuït en un 7,73% encara que la població ha incrementat un 0,42%

18

Cicle de vida del vidre

Recollida selectiva

Depuració (triturat i rentat)

Consum de vidre

Trituració

Estalvi d’un 27%

Estalvi d’un 50%

Disminució cont.atmosfèrica 20%

Estalvi mat. primeres

Eliminació impropis

Calcina

Fusió

Nous envasos

Procés de reciclatge de paper i cartró

Estalvi d’un 65% Estalvi de fibra vergeEstalvi d’un 85%

Què es pot lliurar en la recollida selectiva de paper i cartró

QUÈ SI• periòdics• revesteixis• llibretes• sobris• caixes de cartró • envasis de paper• papers per embolicar regals • publicitat que trobem en les

bústies

QUÈ NO• paper carbó• paper plastificat,• cel·lofana• tovallons i paper de cuina

usats• papers bruts• fotografies• cartró per a begudes• evitar el lliurament d'espirals,

clips, grapes

23

Cicle de vida dels envasos lleugers

Recollida selectiva

Triatge i classificació

Consum d’envasos lleugers

Premsat i emmagatze-

matge de materials

Eliminació impropis

Plàstics

Brics

Metalls

Depurat i Fusió

Gransejat Escamat

Nous envasos

Nous productes

Triturat

V. Energ.

Cartró

Reciclat

PEAD

Alu.

Fraccions de materials seleccionats

Què es pot lliurar en la recollida selectiva d'envasos lleugers

QUÈ SI

• Envasos de plàstic: ampolles d'aigua, iogurts, etc.

• Envasos metàl·lics: llaunes de ferro i d'alumini (conserves), aerosols buits, etc.

• Cartró per a begudes.

• Altres envasos lleugers (safates de porexpan)

QUÈ NO

• Envasos plens

• Pots metàl·lics de pintures

• Pots metàl·lics de productes químics

*La seva destinació ha de ser el centre de recollida

Materia orgánica

• És la Fracció Orgànica dels Residus Municipals, fonamentalment constituïdaper restes de menjar i restes vegetals de petita grandària que poden recollir-se selectivament i són susceptibles de degradar-se biològicament.

• La FORM és la fracció més inestable dels residus municipals, a causa del seu elevat contingut en aigua (entorn del 80 % del seu pes) i en matèria orgànica (hidrats de carboni, proteïnes i grasses).

• Aquestes restes orgàniques són fàcilment degradables pelsmicroorganismes. Per aquest motiu, és necessari que aquesta fracció esreculli i gestioni el més ràpidament possible, a fi d'evitar la generació delixiviats i olors desagradables.

• La fracció orgànica té una densitat elevada, encara que variable(aproximadament, 0,5-0,6 t/m3), la qual cosa fa que pesi molt i ocupi pocespai.

Fracció orgànica de los residus municipals (FORM)

• Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal i/o animal, susceptibles de degradar-se biològicament, constituïts fonamentalment per:

– restes de la preparació del menjar, restes sobrants de menjar i aliments en mal estat

– restes vegetals de petita grandària i tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.)

Fracció vegetal (FV)

• Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal, susceptibles de degradar-se biològicament. A l'efecte de la seva gestió, la FV es pot dividir en dosgrups específics que hauran de gestionar-se de forma diferenciada:

– Fracció vegetal de petita grandària i tipus no llenyós (gespa, fullaraca, rams de flors, etc.) assimilable a la FORM.

– Poda: Fracció vegetal de gran grandària i tipus llenyós, que requereix d'una trituració prèvia a la seva valorització.

Residus considerats FORM

• Restes de menjar i restes de preparació de la menjada

– Pells i restes de fruita i verdura– Ossos i restes de carn– Espines i restes de peix, així com

closques i petxines de marisc– Peles d'ou i pells i peles de fruita

seca– Restes de menjar i menjar en

malament estat– Restes de pa– Poso de cafè i restes d'infusions

• Residus de paper

– Paper de cuina brut– Tovallons de paper brutes– Mocadors de paper

• Restes vegetals de petites dimensions

– Rams marcits, flors i fulles seques– Gespa, petites branques de poda i

fullaraca

• Materials compostables

– Borses compostables– Altres materials compostables

• Altres materials

– Taps de suro– Serradures– Estelles i encenalls de fusta natural– Excrements d'animals domèstics

sense jaços ni sorres absorbents– Escuradents i pals de gelat, etc.

Residus considerats FORM

Tipus de recollida

• Segons la pressió sobre el ciutadà– Sistemes voluntaris: contenidors– Sistemes obligatoris: porta a porta

• Àrees d'aportació– Illes de contenidors– Segons la fracció recollida– Segons el tipus de contenidor– Superfície– Soterrat

• Segons la càrrega del vehicle– Carrega posterior– Càrrega superior– Càrrega lateral

Tipus de recollida

• Tipus de recollida segons agregació de fraccions

Fraccions principals recollides separadament Model de segregació Núm.

municipis1 FORM Vidre Paper/Cartró Envasos Lleugers Resta

Model 5 fraccions 903

Model Residu Mínim 16

Recollida Conjunta

Model “Multiproducte” 27

Recollida Conjunta

Tipus de recollida: Superfície


Número de contenidors

Quants menys habitants per contenidor, majors nivells de recollida selectiva s'aconsegueixen

Tipus de recollida: Contenidors soterrats


Tipus de recollida: Recollida pneumàtica

2 sistemes:• Sistema Estàtic:

S'introdueix aire a la xarxa de conductes per aspirar els residus fins a un punt centralitzat (60-80 km/h). Cada cert temps es procedeix al buidatge dels residus acumulats, un ordinador coordina centralitzadament la recollida. L'aire propulsor es filtra abans d'emetre-ho a la atmosfera.

• Sistema mòbil: Els baixants estan connectats a uns contenidors. La succió s'exerceix des dels camions situats en punts fixos, des dels quals es poden aspirar diferents contenidors

Tipus de recollida: Recollida pneumàtica


TIPUS DE RECOLLIDA: Porta a porta

• La recollida selectiva porta a porta consisteix en lliurar els residus al servei municipal de recollida davant la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció

• Els resultats de la recollida selectiva aconseguits són superiors, tant pel que fa a la quantitat recollida com a la qualitat de la separació (en general se situen entre el 60 i el 80 % de recollida selectiva).

Centre de recollida

• Els usuaris poden dipositar, de forma selectiva, diferents tipus de residus municipals pels quals no hi ha un sistema de recollida domiciliària o uns contenidors específics al carrer.

• Els usuaris també poden trobar en el centre de recollida els contenidors de paper i cartró, vidre i envasos lleugers.

Que podem portar a un centre de recollida

• Residus municipals especials– Fluorescents i llums de vapor de

mercuri– Bateries– Dissolvents– Pintures i vernissos– Piles– Electrodomèstics que continguin

substàncies perilloses– Olis minerals usats– Amiant

• Residus municipals ordinaris– Paper i cartró– Vidre– Envasos lleugers– Plàstics– Ferralla i metalls– Tèxtils– Olis vegetals usats– Ampolles de cava senceres

• Residus municipals voluminosos– Mobles– Electrodomèstics que no continguin

substàncies perilloses– Ferralla electrònica (ordinadors,

electrodomèstics petits, aparells electrònics, etc.)

• Altres residus municipals– Fustes– Restes de poda o jardineria– Enderrocs i residus de la

construcció d'obres menors– Pneumàtics

Centre de recollida mòbil

• El centre de recollida mòbil consisteix en un vehicle adaptat de recollida que visita diferents barris o poblacions amb un calendari preestablert.

Ecoparcs

• Els ecoparcs són equipaments ambientals de tractament mecànic biològic (TMB), que tracten les dues fraccions dels residus municipals que contenen matèria orgànica:

– La fracció orgànica procedent de la recollida segregada dels residus municipals (*FORM), que es tracta juntament amb els residus vegetals provinents de parcs i jardins municipals i particulars.

– La fracció RESTO, els residus no recollits selectivament, que poden contenir entre un 30% i un 40% de matèria orgànica. (MOR)

• Actualment, l'àrea metropolitana de Barcelona té quatre ecoparcs operatius

Ecoparques

Tractament mecànic biològic (TMB)• Consisteix a separar i classificar mecànicament els materials reciclables que poden

haver quedat en aquestes dues fraccions, i tractar la matèria orgànica restant mitjançant processos biològics.

TMB (part mecànica)

• Part mecànica: consisteix a separar els elements reciclables (metalls, plàstics, vidre, etc.) continguts en la matèria orgànica o la RESTA.

• Els resultats d'aquesta part del tractament són, d'una banda, els materials recuperables separats per fraccions i, per l'altra, una matèria orgànica de la qual s'han extret la majoria d'impropis

TMB (parte biológica)

• Comprèn dos tipus de processos: el compostatge i la metanització o digestió anaeròbia.

• Aquests dos processos es poden combinar; per exemple, sotmetent primer la matèria orgànica a una digestió anaeròbia i efectuant un procés de compostatge secundari.

• Gràcies a aquests dos processos o a la seva combinació, a més dels productes ja esmentats, es redueix la càrrega contaminant dels residus, la producció de lixiviats i l'emissió de gasos amb efecte hivernacle

Metanización o digestión anaeróbica

• Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes anaerobis.

• El procés es duu a terme als digestors mitjançant condicions canviants controlades durant uns 20 dies.

• El resultat és la producció de biogàs (font d'energia renovable) i l'estabilització dels residus biodegradables, de manera que es converteixen en materials útils com a esmenes orgàniques del sòl.

Compostaje

• Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes aeròbics. El resultat d'aquest procés és la producció de compost o material bioestabilitzat i diòxid de carboni.

• Consisteix en deixar que la mescla de residus es descompongui imitant la degradació que es dona a la naturalesa, però d'una manera accelerada. Es tracta d'un procés biooxidatiu controlat, produït per una successió de microorganismes que actuen sota unes condicions ambientals (temperatura, humitat, etc.) determinades.

• El procés es duu a terme en compartiments estancs, que faciliten aquesta acceleració i, alhora, eviten l'emanació d’olors desagradables.

• El resultat és un producte orgànic que, segons la seva qualitat, es pot usar com a adob en jardineria i agricultura o bé per esmenes del sòl.

Beneficis

• Reducció de la càrrega contaminant en abocadors

• Producció de *compost mitjançant el procés de compostatge

• Producció d'energia renovable mitjançant la metanització que disminueix l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera

Sistemes integrals de gestió (SIG)

• Els SIG estan promoguts pels agents econòmics que operin en el sector interessat i no poden tenir ànim de lucre

• Han de ser autoritzats per les Comunitats Autònomes (cada 5 anys)

• Tenen com a finalitat el compliment dels objectius previstos en la normativa

• En l'àmbit domèstic, han d'arribar a acords amb els Ens Locals per possibilitar la recollida selectiva i recuperació dels residus

Sistemas integrales de gestión

• Envases ligeros, papel y cartónECOEMBES

• Envases de vidrioECOVIDRIO

• Envases fitosanitarios SIGFITO

• Medicamentos SIGRE

• Neumáticos fuera de uso SIGNUS y TNU

• Aceites industriales usados SIGAUS y SIGPI

• Residuos de aparatos eléctricos y electrónicos (RAEE)ECOTIC, ECOLEC, EUROPEAN RECYCLING PLATFORM, ECOASIMELEC, ECOFIMÁTICA, TRAGAMÓVIL, ECO-RAEE's, ECOLUM y AMBILAMP

• Pilas y acumuladores FUNDACIÓN ECOPILAS, EUROPEAN RECYCLING PLATFORM ESPAÑA, FUNDACIÓN ECO-RAEE'S.

Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR)

ENVASOS• L’envasador estableix un sistema per recuperar físicament els seus envasos.

A fi de garantir aquesta tornada, l’envasador cobra un import en concepte de dipòsit al client, import que es retorna en el moment de fer efectiva la devolució de l'envàs

• Aquest procés es produeix en tota la cadena de distribució i comercialització, fins a arribar al consumidor final

• Els envasos acollits a un SDDR s'identifiquen amb el símbol establert en l'Ordre de 27 d'abril de 1998 que regula el funcionament d'aquest sistema

Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR)

Esquema


C/ Dr. Roux, 8008017 BarcelonaTel. 93.567.33.00Fax 93.567.33.05

Naiara [email protected]

www.arc.cat

Moltes gràcies per la vostra atenció

Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus

Environment

Transcript of Polítiques de sostenibilitat a Catalunya: residus