ORIENTACIONS

PER ESTIMULAR EL LLENGUATGE DE

L'INFANTDEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ I ATENCIÓ A LA

DIVERSITAT

O La major part del temps el nin la passa amb la seva família, per això, l’entorn familiar és el qui millor pot estimular la seva expressió oral d'una manera lúdica. Ex: jugar al veig-veig, amagar coses i després donar-li pistes perquè les trobi.

O

S'ha de dedicar un temps breu, per no fatigar el nin, proporcionant activitats que siguin motivadores i variades.

O

Convé parlar molt, preguntant per les seves preferències, els amics, les activitats preferides, com va vestit ....

O

Aprofitar qualsevol ocasió (com les tasques de la casa, l'observació de les peces de vestir a l'armari, els mobles d'una habitació, o els colors) per proporcionar missatges clars i breus. Sempre col•locant-nos a l'altura dels seus ulls.

O Per augmentar el seu vocabulari es mostraran objectes i se li indicarà el seu nom. A la vegada que se li explica per a què serveix, quin color té, la forma, les seves característiques. En definitiva, fer-li observar tot el que té al seu voltant.

O

En quant a l'esquema corporal, se li ha d'ensenyar, les diferents parts del cos i que el generalitzi en els altres: ensenyant-li la part esquerra i la dreta.

O

Amb suport visual de llibres o fotografies, estimular una conversa a través del dibuix que aparegui, repassant els conceptes bàsics: dreta-esquerra, dalt-baix, colors, utilitat de cada objecte ...

O

És molt motivant per al nin, explicar-li contes curts, en els quals intervinguin animals, i ells puguin participar fent sorolls, balls, gestos, etc., després se li faran una sèrie de preguntes senzilles sobre el contingut.

O

Feis-li aprendre el seu nom complet, el de la seva família i la direcció.

O Manifestar entusiasme i alegria cada vegada que posi interès en l'activitat que està realitzant, encara que no sempre li surti bé.

O

No s'ha de protegir massa, ja que d’aquesta manera no deixam que desenvolupi la seva personalitat al complet. Per tant, cal donar-li autonomia perquè es relacioni amb els altres i participi en diferents activitats.

O

 Se l’ha d'escoltar atentament i sempre hem de respondre a les seves preguntes, convertint la comunicació en un plaer.

O

 Els nins aprenen molt per imitació. Per això, quan parlem amb ell cal fer-ho poc a poc, pronunciant correctament, sense donar-li crits. Mai se l’ha d'ignorar quan vulgui parlar, ni tampoc reforçar-li l'expressió defectuosa que en un principi pot parèixer.

O

Realitzi amb el seu fill jocs de buf: inflar globus, xuclar amb una palleta, xiulets, trompetes, bufar espelmes, imitar sorolls o sons produïts per animals ...

O  Premiar al nin quan parli bé, corregir-lo quan cometi errors, però no criticar-lo, ridiculitzar o comparar-lo amb altres nins o germans.

O NO digui al seu fill, mentre parla, que s'aturi i comenci de nou.

O "NO hem de respondre en lloc del nin”. Serà millor que quan li preguntem ho facem de tal manera que aquest no pugui respondre només un" si " o un " no ", es farà per ara la pregunta: Vols una pera o una poma? En lloc de Vols una pera? "

O

NO cal parlar amb un llenguatge infantilitzat. El nin utilitza aquest llenguatge infantil perquè es troba en aquest estadi del procés d'adquisició del llenguatge i si ho imitem estarem frenant el seu procés evolutiu.

O

Recordem que a partir dels 18 mesos d'edat, el nin ha de prendre l'alimentació com la resta de la família, no feta puré, ja que mastegant desenvolupa la musculatura de la boca i per tant millora el seu llenguatge.

O Les mostres d'afecte i d'amor ajuden a un millor desenvolupament del llenguatge del seu fill.

O Si el seu fill està freqüentment distret, repeteix constantment què? i/o quan parla, ho fa en un to excessivament alt o baix és aconsellable no descartar un problema d'audició (Tap de cerumen, hipoacúsia ...) per això acudirem a un especialista d’ORL (Otorrinolaringologia).

O

Cal vigilar la veu del nin. A vegades passa que el petit força el seu propi registre vocal, reproduint sons o sorolls molt aguts, greus o molt intensos ( imitant sorolls d'animals, sorolls de motors, etc.) o fins i tot dels seus propis. Tot canvi durable (d'una o dues setmanes) de la veu del nin petit, hauria de ser objecte de consulta per part de l'otorinolaringòleg.

O

Evitar comparar el nin amb altres. Deixar que es desenvolupi al seu ritme, proporcionant-li un ambient verbal i articulatori de qualitat.

O“Comença per fer el que sigui necessari , després fes el que sigui possible i sobtadament estaràs fent l'impossible.”

Francesc d’Assís

OFI