Ppt tema 4_primera_part_dislexia_ppt97

6 i 13 de maig 2013

T.4. Dificultats en el reconeixement

i escriptura de paraules

Intervenció en les dificultats de comunicació, lectura i escriptura

1

Lectura i escriptura

Lectura i escriptura: Processos interrelacionats.

Separació per propòsits didàctics.

80% de les dificultats d’aprenentatge relacionades amb la lectura i l’escriptura.

2

Objectius

Adquirir coneixements sobre l'heterogeneïtat de les dificultats que presenten en el processos d'aprenentatge de la lectura i l’escriptura: en el reconeixement de les paraules en l’escriptura de paraules

Proporcionar coneixements i estratègies respecte a les possibilitats d'avaluació i d'intervenció en nens amb dificultats en la lectura i escriptura de paraules.

3

Sumari

4.1. Coneixements previs: lectura4.2. Dislèxia 4.3. Disgrafia4.4. Disortografia

4

-- Mecanismes de lectura-- Hipòtesi de les dues rutes/vies

4.1. Coneixements previs5

Coneixements previs: Mecanismes de lectura

Via

Ruta fonològica o indirecta

Quan s’està iniciant la lecturaQuan trobem una paraula desconegudaMals lectors

Ruta visual o directa

Quan trobem una paraula que reconeixemBons lectors

6

cadira

DESCODIFICACIÓ FONOLÒGICA[k] [ǝ] [ɗ] [i] [ɾ] [ǝ]

DESCODIFICACIÓ LÈXICA(cadira)

Hipòtesi de la doble ruta

Ruta lèxica

L'exposició constant i freqüent a textos escrits afavoreix l'automatització d'aquesta via i activa una via de lectura molt més ràpida.

No fa una anàlisi lletra per lletra, sinó que analitza la paraula de manera global; a través de la seva representació ortogràfica arriba al significat.

Ens permet assimilar l'ortografia d'una manera totalment passiva en identificar visualment la paraula de manera global. Com més ens exposem a la lectura, més desenvolupem la ruta lèxica i més consolidem la representació ortogràfica de les paraules.

8

Ruta lèxica i ruta fonològica

Font: Hospital Sant Joan de Déu (2010)

9

Mètodes d’ensenyament de la lectura

1. Sintètics o alfabètics Sintètics purs: lletra/fonema Sintètics mitigats: mètode sil·làbic: síl·laba

2. Analítics o globals Analítics purs: frase Analítics mitigats: paraula

10

Mètodes de lectura

Mètodes sintètics

o fonètics

11

Mètodes analítics

o globals

frase

paraula

síl·laba

lletra

Desenvolupen

la via fonològica o

indirecta

Desenvolupen

la via visual

o directa

-- Caracterització:- Definició i tipus- Indicadors

-- Avaluació -- Intervenció

4.2. Dislèxia12

Caracterització de la dislèxia

Sumari Trets fonamentals Definició:

Associació internacional de dislèxia APA (DSM-IV)

Tipus de dislèxia segons la ruta alterada Indicadors de dislèxia:

Educació infantil i cicle inicial Cicle mitjà i superior Secundària

Problemes associats a la dislèxia Mites i concepcions erronis de la dislèxia

13

Dislèxia: trets fonamentals

Dificultat de l’aprenentatge. Dèficit en les funcions cerebrals del llenguatge escrit

(lectura i escriptura) Problema neurològic de base genètica- hereditària,

unit als factors ambientals i personals. Trastorn crònic. Prevalença: entre un 5 i un 17% . Afectació similars nens i nenes. Capacitat intel·lectual normal. Diagnòstic clínic a partir dels 8-9 anys.

14

Definició de dislèxia segons l’Associació Internacional de

Dislèxia (2002) Trastorn específic d’aprenentatge d’origen

neurobiològic que es caracteritza per:

una dificultat en el reconeixement precís i fluid

de les paraules, i per problemes d’ortografia i decodificació.

Aquestes dificultats resulten d’un dèficit

en el component fonològic.

15

Definició de dislèxia segons el DSM-IV

El rendiment en la lectura i les habilitats per a escriure precisió, velocitat o comprensió

avaluades mitjançant proves normalitzades i administrades individualment

són substancialment inferiors al que s’espera en funció de:

- l‘edat cronològica

- el Q.I., i - el nivell d’escolarització de la persona

16

Definició de dislèxia segons el DSM-IV (2)

L’alteració en el rendiment de la lectura i l’expressió escrita interfereix significativament en el rendiment acadèmic o en les activitats de la vida quotidiana que requereixen habilitats per a la lectura i l’escriptura.

Si existeix un dèficit sensorial, les dificultats en la lectura i en la capacitat d’escriure excedeixen les que es consideren habitualment associades a ell.

17

Tipus de dislèxia segons la ruta alterada

Disfunció de la ruta fonològica: dislèxia fonològica, dislèxia sublèxica, dislèxia

disfonètica, dislèxia tipus L (lingüística). Presenten dificultats en la lectura de paraules

estranyes o desconegudes.

Disfunció de la ruta lèxica: Dislèxia superficial, dislèxia lèxica, dislèxia

diseidètica, dislèxia tipus P (perceptiva). Presenten problemes de fluïdesa.

18

Dislèxia fonològica

Procuren llegir les paraules noves per analogia.

P.ex.: caní > camí Desxifren parcialment la paraules, que li

suggereix una altra coneguda.

P.ex. Cruyff > kkrr kruz Aprofiten els elements més familiars de les

paraules noves, fent errors derivatius.

P.ex. dormíen > dormiríen Aprofiten la informació contextual.

19

Dislèxia de superfície

Fan errors llegint estrangerismes (pizza, fondue..).

Triguen el mateix temps en llegir paraules potencialment familiars i paraules no familiars (pilota – piròman).

Presenten problemes de fluïdesa, especialment quan deletregen paraules (f-o-n-d-u-e).

Tenen problemes per a diferenciar el significat de paraules que sonen de forma semblant.

P.ex. vaca - baca, cuota – quota Si la fluïdesa disminueix molt provoca, a més,

problemes de comprensió.

20

Dificultats en l’adquisició i ús d’habilitats fonològiques:

En l’articulació correcta de fonemes. De conversió grafema-fonema i a la inversa. Activació de la memòria de treball (MT) per tal de

mantenir la representació dels. grafemes, fonemes i paraules senceres,

i recuperar a la memòria a llarg termini (MLP) el seu significat.

De segmentació dels fonemes (consciència fonològica).

21

Habilitats de la consciència fonològica

Consciència fonològica = capacitat per entendre que les paraules estan compostes per una cadena de sons o unitats fonològiques anomenats fonemes.

Habilitats: Analitzar o segmentar una paraula en els seus sons. Identificar el(s) so(ns) inicial(s) o final(s). Identificar i treballar les síl·labes. Reconèixer d’un grup de paraules les que comencen

amb el mateix so. Combinar o sintetitzar els sons separats d’una

paraula. Identificar i fer rimes.

22

Altres dificultats

Vocabulari reduït.

Sintaxi pobre.

Fluidesa i riquesa expressiva pobre.

Poques estratègies per facilitar la lectura ràpida Ex: activant coneixements previs

buscant la idea principal…

23

Indicadors: Educació infantil i cicle inicial (1)

Nivell baix en la denominació ràpida de dibuixos. Dificultats per mantenir l’ordre seqüencial de les

paraules polisíl·labes. P.ex. pedalar> peladar Dificultats per aprendre cançons, poemes,

rimes... Retard en memoritzar i lenta evocació de

seqüències verbals, p.ex. números, l’abecedari, dies de la setmana, mesos de l’any...

Gran dificultat per lletrejar i utilitzar mentalment els sons de les paraules (consciència fonològica pobre).

24


errors de lectura substitució: d’una lletra o síl·laba. rotació: confusió de lletres que tenen una

semblança simètrica i espacial. d/b, p/q, q/b, g/p, w/m

omissió: ometre la lectura de fonemes. final de síl·laba o en síl·labes inverses: r/l/s/n. travades: tra/pla/ bla /bra/ cla

inversió de lletres: canviar l’ordre espacial d’una lletra o síl·laba. directes o inverses: le/el, se/es, la/al travades: tra/tar, pla/pal.

25


lectura per síl·labes Llegir a cop de síl·laba, per excés de fixació ocular

i lectura mecànica, de manera que s’hi produeix: Absència de comprensió lectora. No-integració de l’estructura de la frase. Dificultats per a conèixer el significat de paraules

(sinònims i antònims). Vocalització i repetició excessiva. Salt de línies. Absència de pauses. No-retenció de la informació escrita i falta de visió

perifèrica quan llegeix.

26


Una lectura laboriosa, forçada, amb pauses, rectificacions, repeticions...

Generalment el ritme lector (la velocitat) està més a prop de la normalitat que la mecànica lectora. Malgrat aquest nivell lector, alguns nens i nenes aconsegueixen una comprensió lectora com la dels seus companys no dislèctics.

27

Mostra de text: nen de 7 anys amb diagnòstic de

dislèxia 2n de Primària

28


Indicadors: cicle mitjà i superior (1)

Dificultats en l’evocació de paraules. Lectura molt lenta, feixuga, forçada, amb

pauses, rectificacions, repeticions... Especial dificultat en la lectura de paraules poc

habituals o sense sentit. Atenció i concentració disminuïdes en

tasques relacionades amb la lectura i l’escriptura. Escriptura amb errors d’ortografia natural

(unions i fragmentacions de paraules, inversions, substitucions, omissions, addicions de lletres i/o síl·labes) i arbitrària (b/v, j/g, h...).

29

Indicadors: cicle mitjà i superior (2)

Expressió escrita deficient a causa d’una consciència morfosintàctica i textual pobra. Passar del discurs oral a l'escrit requereix seguir uns passos que obliguen a ordenar les idees en frases i les frases en paràgrafs.

30

Mostra de text: nen de 12 anys amb diagnòstic de

dislèxia Text espontani

31


Indicadors: secundària (1)

Discrepància entre la capacitat de l’alumne i el seu rendiment en els estudis. Pot semblar una persona poc treballadora, desordenada, distreta, desinteressada, i fins i tot conflictiva.

Falta d’habilitat en àrees instrumentals bàsiques: errors en el càlcul. Els costa l’automatització dels aprenentatges.

Presenten problemes per utilitzar la memòria de forma eficaç: “el que saben avui no ho recorden demà”.

Tenen problemes en l’organització de les activitats quotidianes i del treball: s’obliden els llibres, l’agenda, etc.

32


Els costa dur a terme diverses ordres si les reben totes seguides.

Poden caure repetides vegades en els mateixos errors ortogràfics moments després d’haver-los corregit.

Necessiten més temps que la resta d’alumnes per ordenar les dades, llegir enunciats, acabar els treballs o els exàmens.

Té incidència: El tipus de lletra. la qualitat de les fotocòpies. la disposició de la informació a la pissarra.

33


Es cansen abans i perden la concentració més fàcilment. La distribució racional dels treballs i exàmens els és fonamental.

Les matèries que es basen en l’estudi dels apunts de classe els suposen un greu desavantatge, ja que els seus apunts solen ser poc clars o incorrectes.

34

Problemes associats a la dislèxia

TDAH Alteracions de la llengua oral: etiquetatge

verbal, dificultats per organitzar el discurs, etc. Grafisme Càlcul: taules de multiplicar, lectura i

comprensió d’enunciats, automatització de càlculs ràpids, etc.

Problemes afectius o emocionals: trastorns d’ansietat, depressius, psicosomàtics i de conducta.

35

Mites i conceptes erronis sobre la dislèxia

Problemes de “lateralitat”. Problemes visuals i dislèxia. Dislèxia, problemes d'orientació espacial i

d'identificació dreta-esquerra. Dislèxia i “excepcionalitat intel·lectual i/o

creativa”.

36

Avaluació

Sumari Diagnòstic Avaluació de la lectura i l’escriptura:

Proves estandaritzades: TALE TALEC PEREL PROLEC-R

Protocols d’observació de la dislèxia: PRODISCAT

37

Avaluació

Diagnòstic clínic. Combina:

història clínica i educativa: antecedents familiars, trets del desenvolupament i dels aprenentatges.

Estudi neuropsicològic: instruments que valoren les diferents funcions cerebrals.

Avaluació de les necessitats educatives.

38

Diagnòstic: estudi neuropsicològic

Rendiment cognitiu global: capacitat intel·lectual global o quocient intel·lectual global.

Atenció i funcions executives. Conducta. Visuopercepció i visuoconstrucció. Memòria, tant verbal com visual. Coordinació motriu. Llenguatge oral i escrit, tant expressiu com

comprensiu. Lectura i escriptura.

39

Avaluació de la lectura i l’escriptura

Proves estandarditzades: TALE: castellà (J. Toro y M. Cervera 1984) TALEC: català (Cervera 1991)

PEREL (A. Maldonado et al. 1992)

40

TALE

Prova descriptiva. Consta de 2 subproves:

Una de lectura: s'avalua la lectura de lletres, síl·labes, paraules, text i comprensió lectora

Una d'escriptura: s'avalua fonamentalment la còpia, l'escriptura al dictat i l'escriptura espontània.

El nivell obtingut està en funció del nombre d'errors i del temps emprat per a la resolució de la prova.

41

TALEC: Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català

Aplicació: individual Duració: 30-40 minuts. Administració: entre 6 i 10 anys, o més grans amb

dificultats lectores. Objectiu: determinar els nivells generals i les

característiques específiques de la lectura i escriptura. Puntuació:

Plantilles de correcció. Cal tenir en compte el temps que s’ha trigat. Resultat: inferior al percentil 20 cal considerar-lo un

cas greu.

42

TALEC: Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català

Tasques: Lectura:

Lletres, síl·labes i paraules Text Comprensió

Escriptura: Còpia Dictat Redacció

43

PEREL

Objectiu: identificar al llarg del primers tres cursos escolars als alumnes amb DA en la lectura i situar-los en el nivell que els correspongui.

Consta d'una llista de 100 paraules. Es calculen els errors que fa el nen en la seva

realització.

44

PROLEC-R

Alguns investigadors han dissenyat proves per avaluar explícitament la via lèxica o la via fonològica.

PROLEC (Cuetos1996) PROLEC-R (2007)

45

PROLEC-R: objectiu

Batería de Evaluación de los procesos lectores revisada (2007)

Autors: Fernando Cuetos, Blanca Rodríguez, Elvira Ruano y David Arribas.

Valora les estratègies que l’estudiant empra en la lectura d’un text i els mecanismes que no funcionen adequadament.

Objectius: detecció de les anomalies en la lectura. Nens entre 6 i 12 anys (Primària) Administració: individual.

Durada: entre 20 i 40 minuts segons el grau escolar. Llengua: castellà. En català: curs 2013-2014

46

PROLEC-R: tasques

Identificació de lletres: Processos lèxics:

lectura de paraules lectura de pseudoparaules

Processos gramaticals: estructures gramaticals signes de puntuació

Processos semàntics: comprensió d’oracións comprensió de textos. comprensió oral

47

o Nom o so de les lletres

o Igual o diferent

PROLEC-R: identificació de lletres

I

48

PROLEC-R: igual o diferent

I

49

PROLEC-R: lectura de paraules

I

50

PROLEC-R: lectura de pseudoparaules

I

51

PROLEC-R: anotació52

Protocols d’observació PRODISCAT

PRODISCAT “Protocol de detecció i actuació en la dislèxia. Àmbit educatiu” Etapa infantil (finals de P5) Etapa de primària – cicle inicial (1r i 2n) Etapa de primària – cicle mitjà Etapa de primària – cicle superior Etapa d’ESO Batxillerat

53

Intervenció en la dislèxia

Sumari Aspectes generals Intervencions específiques:

acomodacions reeducació o intervenció educativa

54

Intervenció: aspectes generals

Fomentar la lectura com a plaer. Facilitar l’exposició a la llengua escrita:

lectura de contes. Prevenció:

Consciència fonològica a Educació Infantil Detecció precoç Facilitar programes especialitzats

d’habilitats auditives – fonològiques, de memòria de treball…

55

Intervenció

Acomodacions: facilitats o adaptacions escolars que s’han de practicar per a l’alumne amb dislèxia, perquè avanci en els aprenentatges tot i les seves dificultats lectores. Pla individualitzat Continguts i material en format en àudio. Ampliació del temps.

Reeducació o intervenció educativa: ajuda que rep directament l’infant per millorar la lectoescriptura i desenvolupar estratègies compensatòries que li permetin avançar en els aprenentatges acadèmics.

56

Intervenció educativa

En funció de: tipus de dèficit que lectura que presenta:

ruta fonològica o lèxica. edat i nivell educatiu característiques personals context escolar

Nivells d’intervenció (Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge –UTAE—, Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu).

57

Nivells d’intervenció58

2. Aprendre la correspondència entre fonema

i grafema1. Treballar la consciència

fonològica

3. Aprendre a fer una lectura global

4. Aprendre a redactar i entonar

5. Treballar tècniques d’estudi

1. Treballar la consciència fonològica

Nen menor de 10 anys amb dificultats en la ruta fonològica.

De forma individualitzada o en petit grup. Objectiu: Ajudar el nen a adquirir un nivell

adequat de consciència fonològica, és a dir a prendre consciència de les diferents unitats fonològiques (fonemes, síl·labes, etc.).

Programes orientats a la millora de les capacitats fonològiques.

59

Consciència fonològicaSeqüència d’intervenció (Hatcher,

1996)

1) Identificació de paraules en una oració.

2) Identificació i manipulació de síl·labes en una paraula.

3) Identificació de paraules que rimen.

4) Identificació de fonemes.

5) Segmentació de fonemes.

6) Eliminació de fonemes.

7) Sustitució de fonemes.

8) Transposició de fonemes.

60

Consciència fonològica: Exercicis

Dir el nombre de fonemes que componen una paraula. Esbrinar quina paraula formem quan traiem o afegim

una lletra a una altra paraula. Cercar paraules que comencin o acabin per una

determinada lletra o grup de lletres o les continguin. Esbrinar quin és el tercer so d'una paraula. Dir una paraula amb un nombre determinat de

fonemes. Pronunciar els fonemes aïlladament i esbrinar quina

paraula formen. Identificar un fonema en una paraula. Fer rimes.

61

2. Aprendre la correspondència entre fonema i grafema

Objectiu: adquirir les regles del codi alfabètic amb seguretat.

Cal tenir en compte: Algunes grafemes s’associen a més d’un fonema:

cel- camí gel – gorra

Alguns fonemes es representen amb diferents grafemes

vaca – baca Jordi- Gemma:

62

Exercicis: correspondència fonema-grafema

Relacionar cada lletra amb un so i amb un dibuix (per exemple la lletra “s”, amb el so que fa una serp.

Ensenyar explícitament quines lletres canvien de so depenent de la lletra que tenen a continuació (“c” i “g”).

Saber el nom i el so de cada lletra. Formar paraules a partir d'unes lletres. Lletrejar directament o inversament les paraules. Omplir les lletres que falten en una sèrie de paraules. Formar paraules a partir de certes síl·labes.

63

3. Aprendre a fer una lectura global

Objectiu: Assolir que adquireixi el major nombre possible de paraules familiars, és a dir, un vocabulari visual i ortogràfic que permeti una lectura ràpida

La via lèxica permet una lectura més ràpida i el reconeixement de les formes irregulars. En l'escriptura, és la via amb què recuperem l'ortografia de les paraules sense tenir en compte la seva fonologia.

Requereixen una instrucció que estigui orientada a la millora de la seva capacitat de reconeixement global dels mots.

Cal dur a terme la pràctica lectora en veu alta

64

Exercicis: lectura global

Identificació ràpida de paraules. Es pot treballar amb una fitxa diària, la mateixa cada dia de la setmana, i que una altra persona cronometri el temps que tarda l‘infant a llegir-la. El fet d'exposar-lo a la mateixa paraula cada dia de la setmana, fa que passi a llegir la paraula a través de la via lèxica o global.

Treballar la representació gràfica de les paraules. Demanar que ens digui paraules de longitud

curta, mitjana i llarga (sol, manta i bicicleta, respectivament).

65

4. Aprendre a redactar i entonar

Destinataris: nois i noies als darrers cursos de primària o a secundària.

Objectiu: millorar en aspectes paral·lels a la lectura. composició de textos ortografia entonació

66

5. Treballar tècniques d’estudi

Esquematització de la informació: lectura detecció d'idees importants confeccionar un esquema estudiar a partir d'aquest

Potenciació d’eines tecnològiques: sintetitzadors de veu o lectors informàtics correctors ortogràfics

67

Altres propostes: ampliar l’espaciat

Panadero et al. (2012) indiquen que ampliar l’espaciat de las lletres facilitaria la codificació de la identitat/posició de les lletres en les paraules, que alhora redunda en un benefici a l'hora de codificar/processar els mots .

68

Exemples de frases amb diferent espaciat (Panadero et al. 2012)69

Resultats (Panadero et al. 2012)

70

Ajuts tècnics

Pissarra dinàmica. PDLE (Eduardo Herrera) Integratek: ClaroRead (lector de textos) Programa Binding (Universitat de Barcelona

Josep M. Sopena, Universitat Politècnica de Catalunya i Associació Avesedari)

Llibres de lectura fàcil

http://www.lecturafacil.net/

71

Pàgines web i documentals

Associació Catalana de Dislèxia http://www.acd.cat/

Col·legi de Logopedes de Catalunyahttp://www.clc.cat/gabinet_premsa.php?i=1&

Documental “Palabras al viento” http://www.rtve.es/alacarta/videos/documentos-tv/documentos-tv-palabras-viento/1458092/

72

Ppt tema 4_primera_part_dislexia_ppt97

Documents

Transcript of Ppt tema 4_primera_part_dislexia_ppt97