PROSA HISTORIOGRÀFICA – TIT LIVI

*Historiografia: ciència que estudia els esdeveniments del passat de manera literària i artística,

i fa servir recursos literaris.

La prosa llatina va néixer a Roma el entre els segles III i II aC (República tardana – guerres

púniques / interès de Roma per Grècia) amb la historiografia, i aquesta es va convertir en el

gènere narratiu per excel·lència de la literatura romana.

Influència grega: pensen que cal recuperar els costums dels avantpassats.

Es distingeixen dels grecs per:

- Patriotisme: historiografia com a propaganda – volen potenciar el sentiment d’identitat

nacional de Roma.

- Aferrats a la tradició: el sistema educatiu de Roma defensava la història com a instrument

d’ensenyament moral i política.

- Realisme: pels romans la història tenia un caràcter pràctic.

ETAPES:

Període pre-clàssic

1) Graeci Annales: primers historiadors (2a guerra púnica 218 – 201 aC.). Escriuen en

grec (llengua d’excel·lència) per posar els regnes hel·lenístics en contra de Cartago.

Narren els esdeveniments anuals seguint la pauta dels arxius oficials de l’Estat – els

escriptors són els annalistes (ex: FAbi Píctor)– obres = Annals.

2) Annals en llatí: Neix la verdadera historiografia romana en llatí - Cató el Censor (Roma

ha guanyat la guerra contra Anníbal i és la potència més poderosa del Mediterrani

Occidental). Cató criticava els Annals perquè potenciaven l’hel·lenització.

Obra = Origines (7 llibres perduts. Protagonistes = poble romà i Itàlia – volia narrar la

història del poble romà des dels seus orígens).

Període clàssic

3) Època dels Gracos: problemes polítics – la gent s’interessa per la història però volen

obres divertides que continuïn sent propagandístiques. Segueixen havent-hi analistes, i

també hi ha autobiògrafs i historiadors (han viscut el que narren).

Historiadors:

- Juli Cèsar (I aC): ens han arribat comentaris de: Guerra de les Gàl·lies i Guerra civil –

Cèsar vs Pompeu estil clar, sense riquesa lèxica ni formal.

- Nepot (I aC): Homes il·lustres: recopilació de biografies de personatges importants.

- Sal·lusti (I aC): Polític i seguidor de Cèsar. Va ser un Homo novus (únic membre del

Senat de la seva família) dels Populares. Obres:

Conjuració de Catilina: el 63 aC Catilina va fer una conjuració per prendre el poder per

la força, ja que la seva candidatura havia set 2 cops derrotada al consolat es va

descobrir la conjuració i hi ha haver assassinats.

Guerra de Jugurta: Critica l’enfonsament moral de la noblesa romana i defensa

l’ascensió al poder de les altres classes socials.

Històries: crítica general de la història contemporània de Roma.

*Característiques Sal·lusti : brevetat, vocabulari arcaic, asimetria en la construcció de frases. (diferent que Ciceró). A més Sal·lusti incorpora tècniques de retrospeccions i anticipacions temporals i els seus personatges tenen una profunda psicologia.

- Tit Livi (I aC - I dC): va participar al programa de regeneració moral d’August (amics)–

patriotisme és subjectiu tot i que no va participar en els esdeveniments ni va tenir

accés a documents oficials (tot i així és fiable). Obra:

Ab urbe condita (des de la fundació de la ciutat). 142 llibres (se’n conserven 35 – grups de

l’1 al 10 i del 21 al 45). Gran varietat d’estils, vol acostar la historiografia a la prosa i ser

didàctic. Vol demostrar que Roma sempre ha estat protegida pels déus i que el seu destí

era ser el centre del món – elimina alguns fets que podrien fer quedar malament a la

ciutat).

(a diferència de Cèsar i Sal·lusti que feien monografies, ell escriu una història nacional amb el senat i

el poble romà com a actors / adapta les fonts que consulta a la seva subjectivitat)

Periochae – resums de Ab urbe condita que ens han arribat.

Període post-clàssic – historiografia imperial

Es perd la llibertat d’expressió – els autors tiren floretes als emperadors per evitar problemes,

però s’enfronten al règim i a la mort.

- Tàcit (I dC): el millor historiador. Era pessimista i no li agradava l’imperi, però va saber

empescar-se-les per influir en l’opinió pública sense ser explícit i no el van matar.

Va rebre influència de Sal·lusti, i el va superar en vocabulari arcaic, estrangerismes i

asimetria de l’oració. Obres:

Agrícola: biografia del seu sogre Agrícola (general i governador de Britània).

Germània: costums i manera de ser dels germànics – enemic Roma.

Històries i Annals: desenvolupen sobretot les etapes de l’Imperi.

- Suetoni (I dC). Obres:

Homes il·lustres: biografies d’homes de lletres.

La vida dels 12 Cèsars: retrats Juli Cèsar i d’emperadors - d’August a Domicià.

- Ammià Marcel·lí: (IV dC.) continua Històries, de Tàcit, i és l’últim historiador llatí.

Després de l’Edicte de Milà (313 dC.) l’ historiografia romana es va centrar a la

Providència divina, i St. Agustí va fer la Teologia de la historiografia (IV – V dC).