TEMA 3

PSICOLOGIA : AFECTIVITATFREUD

Jesús GómezNov 2011

Índex :Índex : 1. Afectivitat1. Afectivitat 2. Sigmund Freud2. Sigmund Freud

1. Afectivitat.1. Afectivitat.

.

1.1 Introducció1.1 Introducció 1.2 Emocions, passions i 1.2 Emocions, passions i

sentimentssentiments 1.3 El reforçament1.3 El reforçament 1.4 La frustració1.4 La frustració 1.5 L’ agressivitat1.5 L’ agressivitat

1.1 Introducció1.1 Introducció Afectivitat= Estat d’ ànim= Afectivitat= Estat d’ ànim=

Vida afectivaVida afectiva =Conseqüència de la ... =Conseqüència de la ... satisfacció o no de les satisfacció o no de les

necessitats necessitats Satisfacció= Satisfacció= Plaer Plaer Insatisfacció= Insatisfacció= Dolor.Dolor.

El nostre estat d’ ànim s’ El nostre estat d’ ànim s’ expressa mitjançantexpressa mitjançant

-emocions-emocions -passions-passions -sentiments-sentiments

1.2 Emoció, passió i sentiment1.2 Emoció, passió i sentiment Tenint en compte Tenint en compte -intensitat-intensitat -duració -duració -si hi ha repercussió -si hi ha repercussió

orgànica o no, els estats d’ orgànica o no, els estats d’ ànim són:ànim són:

Emoció: Emoció: estat afectiu estat afectiu

molt intensmolt intens breu breu i amb i amb

repercussions repercussions orgàniques orgàniques com ...com ...

acceleració acceleració cardíaca,llàgrimcardíaca,llàgrimes, quedar-se es, quedar-se paralitzat, posar-paralitzat, posar-se vermell o se vermell o pàlid...pàlid...

Passió: Passió: estat estat afectiu afectiu intens i intens i durable.durable.

Exemples : Exemples : -passió per l’ -passió per l’

esportesport -passió per -passió per

la música...la música...

Sentiment: Sentiment: menor intensitat menor intensitat i d’ una duració i d’ una duració

més llarga que l’ més llarga que l’ emoció .emoció .

1.3 El reforçament1.3 El reforçament Reforçar conductes = Reforçar conductes =

facilitar la seva repetició o facilitar la seva repetició o evitar-la.evitar-la.

Per ex. Reforcem activitat Per ex. Reforcem activitat esportiva quan aconseguim esportiva quan aconseguim bons resultats.bons resultats.

Evitarem fer x perquè l’ Evitarem fer x perquè l’ experiència ha estat experiència ha estat desagradable (= reforcem desagradable (= reforcem no fer-ho)no fer-ho)

El reforçament funciona El reforçament funciona a) d’ una manera a) d’ una manera espontàniaespontània i i

sense adonar-nossense adonar-nos b) o també d’ una manera b) o també d’ una manera

intencionada: intencionada: la societat la societat (pares, escola, etc.) tracta de (pares, escola, etc.) tracta de reforçar, de consolidar reforçar, de consolidar conductes. conductes.

Algunes conductes Algunes conductes són fàcilment són fàcilment reforçables: reforçables: aquelles que aquelles que responen a responen a necessitats necessitats biològiques biològiques (motius primaris)(motius primaris)

d’ altres plantegen d’ altres plantegen més dificultats: més dificultats: algunes necessitats algunes necessitats secundàries per secundàries per exemple estudiar.exemple estudiar.

1.3.1 Classes de reforçament1.3.1 Classes de reforçament

aa) Reforçament positiu: ) Reforçament positiu:

Augmenta la Augmenta la possibilitat d’ una possibilitat d’ una conducta degut a a conducta degut a a la presència la presència

d’ un d’ un estímul estímul agradable o agradable o recompensa recompensa (l’ (l’ alegria dels pares, el alegria dels pares, el prestigi, el bon prestigi, el bon resultat)resultat)

b) Reforçament negatiu:b) Reforçament negatiu:

Augmenta la possibilitat d’ Augmenta la possibilitat d’ una conducta (per exemple: una conducta (per exemple: tenir una bona conducta) tenir una bona conducta) degut a la supressió d’alguna degut a la supressió d’alguna circumstància circumstància desagradabledesagradable

Exemple:Exemple: Quan et diuen que com has Quan et diuen que com has

treballat molt bé no cal que facis treballat molt bé no cal que facis una obligació que tenies.una obligació que tenies.

Es redueix el temps de presó al Es redueix el temps de presó al pres que té una bona conducta.pres que té una bona conducta.

c) Càstig:c) Càstig: L’ Objectiu és disminuir la L’ Objectiu és disminuir la

possibilitat de que en el futur es possibilitat de que en el futur es doni una determinada conducta. doni una determinada conducta.

Dos tipusDos tipus - Càstig positiu : s’ imposa una - Càstig positiu : s’ imposa una

activitat a feractivitat a fer - Càstig negatiu : no es pot fer - Càstig negatiu : no es pot fer

alguna activitat o aconseguir un alguna activitat o aconseguir un objecte que volem.objecte que volem.

Fa anys era molt habitual recórrer al càstig en tots

els àmbits de la vida

social, per

exemple a l’

escola.

Càstig físic a casa

A Gran Bretanya el càstig físic a l’

escola era una

pràctica permesa i habitual

Tancar a una persona a la presó és també un càstig. Continua sent un

mecanisme de control de les

conductes. En una societat

democràtica l’ objectiu és impulsar al màxim mesures

preventives i educadores per a tractar d’ evitar

haver de recórrer a procediments tan

greument repressius.

1.4 La frustració1.4 La frustració

Estat d’ ànim en què ens trobem quan ens Estat d’ ànim en què ens trobem quan ens veiem privats d’ una satisfacció que ens veiem privats d’ una satisfacció que ens correspon o que creiem que ens correspon. correspon o que creiem que ens correspon.

Exemple : si creiem que hem estudiat molt potser creurem Exemple : si creiem que hem estudiat molt potser creurem que la nota que ens posen és injusta.que la nota que ens posen és injusta.

Quan més intensament visquem l’ objectiu més forta pot ser Quan més intensament visquem l’ objectiu més forta pot ser la frustració.la frustració.

1.4.1 Causes que provoquen la 1.4.1 Causes que provoquen la frustraciófrustració

A) ObstaclesA) Obstacles B)DeficiènciesB)Deficiències C)ConflictesC)Conflictes

1.4.1.1 1.4.1.1 Els obstaclesEls obstacles:: Són impediment Són impediment exteriors exteriors a a

nosaltres.nosaltres. Poden ser de tipus:Poden ser de tipus:

A) A) Físic: Físic: encara encara

que es que es vulgui no vulgui no es pot es pot arribar al arribar al cim de l’ cim de l’ Everest si Everest si les les condicioncondicions...s...

BB) Social: ) Social: exigències exigències

socials: socials: lleis,normes, la lleis,normes, la pressió social pressió social (=allò (=allò políticament correcte)políticament correcte)

C) Moral: C) Moral: encara que encara que

ens agradaria ens agradaria fer certes fer certes coses, la coses, la nostra moral, nostra moral, els nostres els nostres principis, no principis, no ens ho ens ho permeten.permeten.

1.4..1.2 1.4..1.2 Les deficiències Les deficiències personals personals

impediments del mateix impediments del mateix individuindividu

limitacions físiques o limitacions físiques o psíquiques que ens psíquiques que ens impedeixen aconseguir impedeixen aconseguir alguns objectius. alguns objectius.

Les nostres limitacions Les nostres limitacions no tenen per què no tenen per què provocar la nostra provocar la nostra frustració si en som frustració si en som conscients i ens adaptem conscients i ens adaptem a les nostres possibilitats a les nostres possibilitats no pretenent objectius no pretenent objectius que ens són inabastables.que ens són inabastables.

1.4.1.3 Els 1.4.1.3 Els conflictesconflictes: :

De vegades volem De vegades volem aconseguir aconseguir objectius objectius incompatibles: incompatibles: satisfer un satisfer un provoca provoca frustració per no frustració per no poder aconseguir poder aconseguir l’ altra.l’ altra.

Què faig? Vull anar de festa però també vull quedar-me a preparar un examen.Faci el que faci em sentiré bé per una banda i malament per una altre.

1.4.2 Repercussions de la 1.4.2 Repercussions de la frustraciófrustració

Grans Grans repercussions en repercussions en l’estat d’ ànim.l’estat d’ ànim.

S’ origina estat d’ S’ origina estat d’ ànim de desencís i ànim de desencís i

Pot donar lloc a un Pot donar lloc a un comportament comportament agressiu. agressiu.

LL’ ’ humoristhumorista El Roto a El Roto descriu l’ descriu l’ estat de estat de frustració frustració que que senten senten avui avui molts molts joves.joves.

1.5 L’ agressivitat1.5 L’ agressivitat Dues classes d’ agressivitat:Dues classes d’ agressivitat:

1.5.1 L’ agressivitat natural1.5.1 L’ agressivitat natural

1) = La lluita per 1) = La lluita per allò que ens allò que ens correspon, pels correspon, pels nostres dretsnostres drets..

2) La compartim amb 2) La compartim amb els animals.els animals.

3 ) És imprescindible 3 ) És imprescindible per a per a

-Sobreviure-Sobreviure -Autosuperar-nos-Autosuperar-nos -Autoafirmar-nos-Autoafirmar-nos

L’ Agressivitat animal L’ Agressivitat animal sempre és agressivitat sempre és agressivitat naturalnatural

Però l’ Agress humana Però l’ Agress humana pot ser :pot ser :

-natural -natural -o derivada de les nostres -o derivada de les nostres

frustracions frustracions (=solament (=solament humana)humana)

1.5.2 L’ agressivitat que és 1.5.2 L’ agressivitat que és conseqüència de la frustració:conseqüència de la frustració:

És crueltat. És crueltat. No és agressivitat natural No és agressivitat natural

sinósinó - desproporcionada- desproporcionada Busca la destrucció per un Busca la destrucció per un

sentiment de ràbia , no per sentiment de ràbia , no per raó d’ autoprotecció.raó d’ autoprotecció.

Sovint és “violència Sovint és “violència gratuita” gratuita”

Exemple:Exemple:El El vandalismevandalisme

Un altre Un altre exemple :exemple :Assetjament Assetjament ( (bullying)bullying)a a l’ escola o al l’ escola o al treballtreball

ViolènViolència cia

masclimasclistasta

L’ agressivitat no L’ agressivitat no natural és exclusiva de natural és exclusiva de l’ espècie humana l’ espècie humana

Per què?Per què?

Perquè Perquè Tant sols els humans ens Tant sols els humans ens

proposem objectius que proposem objectius que sobrepassen les nostres sobrepassen les nostres necessitats naturals i aquests necessitats naturals i aquests objectius poden no ajustar-se a objectius poden no ajustar-se a les nostres possibilitats.les nostres possibilitats.

La no satisfacció d’ aquests La no satisfacció d’ aquests objectius genera la frustració objectius genera la frustració

I aquesta és la causa de l’ I aquesta és la causa de l’ agressivitat inacceptable.agressivitat inacceptable.

1.5.2.1 El fenomen de la 1.5.2.1 El fenomen de la “violència gratuita”“violència gratuita”

És una expressió de l’ És una expressió de l’ agressivitat no naturalagressivitat no natural

Expressa una vivència Expressa una vivència profunda de frustracióprofunda de frustració

Destrueix, ataca, sense Destrueix, ataca, sense cap raó , per caprici, cap raó , per caprici, absurdament.,absurdament.,

brutalmentbrutalment

Una noia (sud americana?) rep un atac

brutal i sense cap motiu per

part d’ una persona amb

la que coincidia en

el viatge en el metro a

Barcelona.

Els Els captaires o captaires o rodamóns rodamóns (mendigos(mendigos) a ) a vegades vegades són són objecte de objecte de violència violència gratuïtagratuïta

1.5.3 Cap a on es dirigeix l’ 1.5.3 Cap a on es dirigeix l’ agressivitat?agressivitat?

Tres possibilitatsTres possibilitats

1)Cap a la 1)Cap a la persona o cosa persona o cosa que impedeix que impedeix la satisfacció la satisfacció del desig.del desig.

2) Contra una altra persona o 2) Contra una altra persona o objecte diferent al causant de la objecte diferent al causant de la nostra frustració.nostra frustració.

El causant és vist com massa El causant és vist com massa poderós poderós

Dirigim l’ agressivitat cap a una Dirigim l’ agressivitat cap a una persona o cosa més assequiblepersona o cosa més assequible

És el fenomen del És el fenomen del ““desplaçament”desplaçament”

Exemples :Exemples :

Violència al carrerViolència al carrer Atacs racistesAtacs racistes Violència contra les donesViolència contra les dones VandalismeVandalisme

Violència al carrer

Atacs racistes

Violència contra les dones

Vandalisme

3)Cap a un 3)Cap a un mateixmateix

InfravaloraciInfravaloració de mi ó de mi mateixmateix

Sentiment d’ Sentiment d’ inferioritatinferioritat

De fracàs De fracàs personalpersonal

1.5.4 Mecanismes de defensa1.5.4 Mecanismes de defensa davantdavant la la frustraciófrustració

Explicats per Sigmund Explicats per Sigmund Freud. Freud.

Innats, universals i d’ ús Innats, universals i d’ ús inconscient.inconscient.

Els més importants són:Els més importants són:

a)Racionalització o justificació a)Racionalització o justificació

Busquem una raó que justifiqui el Busquem una raó que justifiqui el nostre fracàsnostre fracàs

La raó no té perquè ser vertaderaLa raó no té perquè ser vertadera Sovint = autoenganySovint = autoengany

b) Oblit b) Oblit

Tendim a oblidar les nostres Tendim a oblidar les nostres situacions desagradables o fracassos situacions desagradables o fracassos personals.personals.

cc) Projecció ) Projecció

Atribuïm als demés la causa Atribuïm als demés la causa dels nostres fracassos.dels nostres fracassos.

Exemples :Exemples : -La gent no m’entén-La gent no m’entén -Em demanen massa-Em demanen massa -...-...

Quina pot ser la frase que estan pronunciant?

?

d) Identificaciód) Identificació

Ens identifiquem amb Ens identifiquem amb alguna persona per a trobar alguna persona per a trobar tranquil·litat. tranquil·litat.

En situacions en què patim problemes En situacions en què patim problemes pensem amb persones que han passat pensem amb persones que han passat per situacions semblants a les nostres per situacions semblants a les nostres i malgrat tot se’ n han sortit.i malgrat tot se’ n han sortit.

e) Substitució e) Substitució

Quan ens trobem amb Quan ens trobem amb situacions de fracàs situacions de fracàs (l’ estudi, l’ (l’ estudi, l’

esport, alguna afició...), esport, alguna afició...), busquem una busquem una activitat substitutòria i activitat substitutòria i alternativa .alternativa .

Existeixen tres classes de Existeixen tres classes de substitució :substitució :

A) Substitució per A) Substitució per compensació:compensació:

Deixem A per BDeixem A per B L’estudi per posar-nos a L’estudi per posar-nos a

treballartreballar L’ esport per la músicaL’ esport per la música Abandonem matèries Abandonem matèries

com les matemàtiques com les matemàtiques per matèries de lletres.per matèries de lletres.

B) SupercompensacióB) Supercompensació No ens va bé una activitat No ens va bé una activitat

però una altre se’ns dóna però una altre se’ns dóna molt bémolt bé

Abandonem els estudis que Abandonem els estudis que nos ens van bé però en el nos ens van bé però en el treball “brillem”treball “brillem”

C) Substitució per C) Substitució per sublimació:sublimació: Arribem a superar molt bé les Arribem a superar molt bé les

mancances en un aspecte de la mancances en un aspecte de la nostra vida.nostra vida.

Per exemple: un gran actor que Per exemple: un gran actor que realment és tímid realment és tímid

un minusvàlid que es converteix un minusvàlid que es converteix en un gran esportista.en un gran esportista.

Steve Jobs no va tenia formació

universitària, però en la seva

activitat empresarial i creativa va destacar

enormement.

Demòstenes, un grec de l’

antiguitat, és conegut per la

seva gran facilitat d’

expressió quan parlava davant l’

assemblea .Però Demòstenes

era tartamud! És un exemple

perfecte de sublimació.

Erik Weihenmayer, de 32 años, oriundo

le Golden, Colorado, se

convirtió en el primer ciego en llegar a la cima

del Everest, según indicó el

ministerio de Turismo de Nepal.

2. Sigmund Freud2. Sigmund Freud

2.1 Introducció2.1 Introducció FreibergFreiberg 1856- Londres 19391856- Londres 1939 Metge Metge Abandona la medicina per la Abandona la medicina per la

PsicologiaPsicologia Inicia una nova línia a la Psicologia :Inicia una nova línia a la Psicologia : El psicoanàlisiEl psicoanàlisi Aporta :Aporta : -Un nou concepte de l’ ésser humà-Un nou concepte de l’ ésser humà -Una nova teràpia per resoldre -Una nova teràpia per resoldre

problemes mentals.problemes mentals.

Nova teoria sobre l’ Nova teoria sobre l’ ésser humà:ésser humà:

És un ésser “racional” i És un ésser “racional” i “irracional” .“irracional” .

En paraules seves, En paraules seves, tenim dos dimensionstenim dos dimensions

-Consciència i -Consciència i -Inconsciència-Inconsciència La segona, més La segona, més

important.important. Veiem la seva teoriaVeiem la seva teoria

2.2 Teoria de la personalitat2.2 Teoria de la personalitat

Dos Dos dimensions: dimensions: inconsciència i inconsciència i consciènciaconsciència

Estructurades Estructurades en tres en tres sistemes: sistemes:

Allò, Jo, Allò, Jo, SuperjoSuperjo

  

2.2.1 L’ allò2.2.1 L’ allò Conjunt de: desigs, Conjunt de: desigs,

impulsos, impulsos, experiències experiències oblidades...oblidades...

InconscientInconscient Part més important Part més important

de la persona:de la persona: Ens determinaEns determina

L’ Allò procedeix de dos instintsL’ Allò procedeix de dos instints -de la -de la vidavida -de la -de la mortmort

L’ Allò i el L’ Allò i el PRINCIPI DEL PLAERPRINCIPI DEL PLAER:: Sempre en “tensió” per satisfer els Sempre en “tensió” per satisfer els

desigs.desigs. La recerca del plaer és la llei clau La recerca del plaer és la llei clau

de l’ ésser humà.de l’ ésser humà.

2.2.2 El jo2.2.2 El jo   ConsciènciaConsciència Pensament, voluntat...Pensament, voluntat... En funció de l’ Allò En funció de l’ Allò Però basant-se en la realitat:Però basant-se en la realitat: Voldríem complir tots els Voldríem complir tots els

desigs peròdesigs però El Jo aplica el El Jo aplica el PRINCIPI DE LA PRINCIPI DE LA

REALITATREALITAT = = AdaptacióAdaptació a la realitat a la realitat

2.2.3 El superjó.2.2.3 El superjó. Inconscient. Inconscient. S’ ha anat S’ ha anat

formant des formant des de la infànciade la infància

Comprèn dos Comprèn dos subsistemes :subsistemes :

-L ‘ ideal del -L ‘ ideal del jo... jo...

-La -La consciència consciència moral ...moral ...

L’ ideal del jo és L’ ideal del jo és Allò que voldríem serAllò que voldríem ser És el conjunt de les És el conjunt de les

nostres expectatives nostres expectatives personals.personals.

La consciència La consciència moral moral ésés

El conjunt dels El conjunt dels nostres principis nostres principis morals i morals i

La nostra capacitat La nostra capacitat per a valorar la per a valorar la bondat o maldat bondat o maldat morala de les morala de les nostres accions.nostres accions.

Funció del Superjò :Funció del Superjò : Controlar l’ allò ...Controlar l’ allò ... El control pot generar El control pot generar

vivència emotiva vivència emotiva desagradable desagradable (=remordiment de (=remordiment de consciència)consciència)

L’ Allò i el Superjò : dos L’ Allò i el Superjò : dos sistemes enfrontatssistemes enfrontats

El jo : funció El jo : funció d’intermediació.d’intermediació.

2.3 El psicoanàlisi 2.3 El psicoanàlisi Freud va aportar una Freud va aportar una

nova concepció de l’ nova concepció de l’ home, home,

Peró també el Peró també el PSICONÀLISIPSICONÀLISI

= Mètode d’ = Mètode d’ investigació i investigació i tractament terapèutictractament terapèutic

Tècnica utilitzada:Tècnica utilitzada: --associació lliure de associació lliure de

paraulesparaules,... ,... 

InfluènciesInfluències La teoria de Freud ha estat La teoria de Freud ha estat

sempre molt criticadasempre molt criticada Peró ha influït molt :Peró ha influït molt :

11) Dins el món de la ) Dins el món de la Psicologia i Psiquiatria Psicologia i Psiquiatria

2) En el Cinema2) En el Cinema Hitchcock. Hitchcock.

Kubrick, Kubrick, Buñuel..Buñuel...

3) L’ Art3) L’ Art