RDT705 novembre de 2009

LA REVISTA DE RODA DE TER

nOVEmBRE’09 / n 705Any LX / 3,15 €

25 AnyS DEL pREmI mmp

R ĐT705

2 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Novembre 2009

RĐT El Temps DemografiaEdita Ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Fax 93 854 20 38Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 3,15 €

DirectoraMontse Verdaguer i Mas

RedaccióEstel Terricabras i Ocaña

Col·laboradors fixesPep Bas, Joan Deniel, Joan Fradera, Quico García, Sabina Jufré, Àngela López París, Maria Ocaña, Miquel Pradell, Rosa Roca, M.Àngels Roviró, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Alícia Gómez, Àlex Sánchez, Joan Serra, Pere Serra, Miquel Rovira, Mercè Viladecàs.

Fotomuntatge de la portada. Àlex Sánchez.Il·lustració. Txelo Disseny. EumogràficFotografies de la portada. Cedides pels autors premiats.

Fotos. Pep Bas, Biblioteca Bac de Roda, Joan Fradera, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Pere Serra, Estel Terricabras i Montse Verdaguer.

Disseny inicial. BisgràficMaquetació. Montse Verdaguer i MasImpressió. Gràfiques Roda, SCPAdministració, publicitat i subscripcionsEstel Terricabras i Ocaña (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opi-nió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

TEMPERATuREs OCTuBRE 2009

Màxima absoluta / ºC 30,1º (dia 10)Mínima absoluta / ºC -1,5º (dia 19)Mitjana mensual / ºC 15,8ºMitjana climàtica / ºC / 1995-2005 14,7º

PlujA I METEORs

Precipitació total mensual (lm2) 52,1Precipitació mitjana / 1995-2005 71,0Jornada més plujosa 33,3 (dia 21)Precipitació acumulada. Any 2009 732,2Precipitació acumulada. Any 2008 767,4Dies de pluja 8Dies de boira 11Dies de gelada 3Dies de rosada 24Dies de tempesta 1Dies de neu 0Vent fort>51 Km/h 0

VEnT

Ràfega màxima Km/h 45 NNW

ACTERAmics de les Ciències de la Terra i de l’Espaihttp://www.acterweb.com

Secció meterologiawww.svt.es/meteorodawww.flickr.com/photos/joanfradera

nAIxEMEnTs

18/10/2009Aya Benaakcha Barrahi, filla de Mohamed i Ouassima24/10/2009Arlet Arroyo Fernández, filla de Joan i Mont-serrat26/10/2009Núria Puigneró Sunyer, filla de Santi i Marga-rida31/10/2009Adriana Sanglas Sanglas, filla de Antoni i Marta02/11/2009Guillem Crous Vall·llovera, fill de Jordi i Marta04/11/2009Ferriol Ocaña Aligué, fill de Roger i Anna07/11/2009Erika Priego Gómez, filla de Sergio i Vanesa10/11/2009Miriem Bouhadaid Saida, filla de Ahmed i Saida

DEFunCIOns

28/10/2009Maria Asunción Capdevila Santanera, 87 anys31/10/2009Francisca Corominas Padrós, 53 anys15/11/2009Concepción Folgarolas Badosa, 86 anys12/11/2009Luisa Alzas Ramirez, 79 anys12/11/2009Valentí Guix Ramonet, 79 anys

3 ~

RĐ

T

Revista Roda de Ter / Novembre 2009

ÍndexAgenda Cultural04. EDiTORiAL

05. EL TEMA DEL MES

12. NOTíCiES

23. MuSEu DE L’ESQuERDA

24. SALuT

25. OPiNiÓ

29. ESPORTS

36. SAPS Què VuLL DiR?

Dissabte, 12 de desembrel’editorial Vabau presenta el Conill despis-tat, nou conte de la col·lecció Animals Feno-menals. A les 12 del matí, a la biblioteca Bac de Roda.Taller de cuina nadalenca. la Taula de na-dal. De 10 del matí a 2 del migida. inscripcions fins el 4 de desembre al PiAD Neus Català. Pla-ces limitades. Exposició Premi de Poesia Miquel Martí i Pol. 25 anys. Fins el 9 de gener a la bibilioteca Bac de Roda. Horari d’obertura de la biblioteca.Exposició de 5 artistes de Roda de Ter i les Masies de Roda. Dies 12, 13, 19 i 20 de desem-bre, a l’aula de Cultura de la Caixa Manlleu. Horari: dissabte 12 de desembre, inauguració de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre. Dies 13, 19 i 20 de desembre, d’11 del matí a 2 del migdia i de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre.

Diumenge, 13 de desembreInauguració dels pessebres de Roda. 30 anys. A càrrec del pintor i gran pessebrista Josep Pa-gès Petit. Amb l’actuació de la Coral Vilaformo-sa i l’Escola Municipal de Música El Faristol de Roda de Ter. A les 12 del migdia, a la porxada de Can Planoles i a la Seu de l’Agrupació Pes-sebrista.

Dimarts, 15 de desembreExposició: la novel·la romàntica. De Diputa-ció de Barcelona i Obra Social Caixa Sabadell. Fins al 17 de gener del 2010 a la biblioteca Bac de Roda.

Dimecres, 16 de desembreHora del Conte: Una cartera carregada de Nadal, a càrrec de Pepa lavilla. A les 6 de la tarda a la biblioteca Bac de Roda.

Dissabte, 19 de desembrenadales en clau de jazz. A les 6 de la tarda, a la parròquia de Sant Pere de Roda. Diumenge, 20 de desembre

Programació especial de nadal a Ràdio Roda (107.6 FM). Cafè i sardanes. De 9 a 10 del matí. Programa especial de nadal. De 10 del matí a 1 del migdia. Els oients podran trucar i participar als concursos. Es sortejaran diversos premis.

7a Fira del Pessebrisme. Fira d’artesans locals. una mostra on hi podreu mirar, adquirir i par-ticipar de les propostes dels comerços rodencs. De 10 del matí a 6 de la tarda, a la plaça Major.l’arbre del somnis. On hi podreu penjar els desigs i somnis per al proper any. Del 20 de de-sembre al 7 de gener del 2010.Tallers per a la mainada. A les 11 del matí i a les 4 de la tarda, a la plaça Major.lliurament de premis de concurs d’apara-dors dels establiments de l’Associació Roda de Comerciants (ARC). A 2/4 de 12 del migdia a la plaça Major.Ball dels gegants de Roda. A 2/4 d’1 del migdia a la plaça Major.Fem el calendari d’advent de l’Esquerda. De 12 del matí a 1 del migdia, al Museu Arqueolò-gic de l’Esquerda.Visita comentada. El cinturó del temps. Mu-seu Arqueològic de l’Esquerda. A la 1 del migi-da.Viatges en poni i carro pel casc antic de Roda. De 2/4 de 12 del matí a 2/4 de 2 del migdia i de 2/4 de 4 a 2/4 de 6 de la tarda.

Pessebres a Can Planoles. De 12 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre.Visita tearalitzada per a tota la família. A càrrec de Pepa lavilla. Horaris: A les 12 i a la 1 del migdia i a les 5, 6 i 7 de la tarda.

Ruta literària i llegat de Miquel Martí i Pol. A 2/4 d’1 del migdia a la plaça Major.

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Novembre 2009

RĐT

Jornades literàries

Era l’any 1985 quan l’Ajuntament de Roda de Ter decidia impulsar uns pre-mis literaris a la població, aprofitant als autors locals de renom. Primer, amb la figura de Miquel Martí i Pol i més tard, amb Emili Teixidor i Miquel

Obiols. D’aquell any fins ara, els premis han viscut diverses modificacions, de formats, de data, de dotació econòmica i fins i tot de nom. Però han sobreviscut als temps i als diversos ajuntaments que hi ha hagut. Aquest any hem pogut commemorar els 25 anys del premi de poesia Miquel Martí i Pol. Es va impulsar el premi com a reconeixement a un poeta que ha portat el nom de Roda de Ter molt enllà de les nostres fronteres. Tan lluny, que podria ser que no fossim prou capaços de valorar la importància que això significa. Des de l’Ajuntament de Roda de Ter s’ha assegurat, durant les Jornades literàries d’aquest any, que es treballarà per donar al premi la rellevància que es mereix. Tot i que amb l’aug-ment de la dotació ecònomica que es va fer fa pocs anys i amb la publicació del recull guanyador, el premi en surt prou reforçat. Però hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar. És especialment emocionant comprovar la satisfacció que té el guanyador quan rep el premi de poesia MMP. i no només per la contrapartida que li suposarà, sinó pel fet en sí, pel poeta a qui representa. una satisfacció i emoció que con-trasta amb la fredor que el poble de Roda de Ter acull la celebració de les Jor-nades literàries. Caldria, doncs, donar a les jornades un caire més popular o més mediàtic? O cal que ens mantinguem ferms a la seva essència literària i al valor que ja tenen per elles mateixes? Deixem el debat obert. Però això sí, des de les pàgines del RDT demanem que es continuï donant suport a la cultura catalana i que es tingui en compte als autors locals. i esperem que arribi el dia que a Roda de Ter ja no existeixi la frase: “Ningú és profeta a la seva terra”.

5 ~

El t

ema

del

mes


Text i fotos. montse Verdaguer

Roda commemora els 25 anys del premi de poesia Miquel Martí i Pol

Foto de família d’alguns dels assistents a l’acte commemoratiu dels 25 anys del premi MMP, que es va fer el 14 de novembre.

La presentació de l’Antologia es va fer a l’aula polivalent de la biblioteca.

“Els premis de poesia són necessaris”, assegurava l’escriptora de Manlleu Josefa Contijoch i ho en-llaçava amb el fet que el premi de poesia Miquel

Martí i Pol arribi a la seva 25a edició. Contijoch va guanyar el segon premi l’any 1989, un any en què el primer premi va quedar desert. L’escriptora és un exemple d’autors que en el seu moment es van presentar al premi i que s’han fet un lloc en el món literari català. Contijoch feia referència a les paraules del director de la institució de les Lletres Cata-lanes, Oriol izquierdo, en la intervenció que va fer durant la presentació del llibre Premis de Poesia Miquel Martí i Pol. Antologia. L’acte va servir per commemorar aquests 25 anys i va tenir lloc el 14 de novembre, dins les Jornades MMP. Va comptar amb l’assistència d’alguns dels premiats, del jurat i de Montserrat Sans, entre d’altres.

6 ~

El t

ema

del

mes


El premi de poesia Miquel Martí i Pol es va atorgar per pri-mera vegada l’any 1985 en el marc de les Jornades d’Home-natge que l’Ajuntament de Roda de Ter i el de les Masies de Roda varen organitzar per mostrar el reconeixement dels dos municipis al poeta. Aquestes jornades es varen desen-volupar entre el 21 i el 30 de juny, s’hi programaren vuit actes a banda d’exposicions. Bàsicament es tractava de di-ferents taules rodones on es debatien diferents aspectes de l’activitat de Miquel Martí i Pol: com a poeta, també com a músic i cantant, actor i traductor. En l’acte de cloenda, el dia 30 de juny, es va fer públic el veredicte del primer Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, el guanyador del qual fou Josep Vilar i Teixidor. El lliurament del premi es va fer al Cinema Bac de Roda, on a banda de ser-hi presents els alcaldes dels municipis organitzadors, hi assistiren el pre-sident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, el Con-seller de Cultura, Joan Rigol i el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Dalmau. Francesc X. Ventura (iPMO) era en aquell moment l’alcalde de Roda de Ter i quan se li pregunta d’on va sorgir la idea de convocar el premi és molt clar i concís: “No vam haver de rumiar gaire. Era evident. Teníem un poeta de vàlua reconeguda. i el mateix es va fer

La història d’un premi

amb l’Emili Teixidor i Miquel Obiols: aprofitar la gent que tenim al nostre poble”. A partir del 1985, l’Ajuntament de Roda ha convocat el Premi MMP anualment. L’any 1986 el veredicte es va fer públic a principis d’estiu i l’acte va anar acompanyat d’un recital d’Ovidi Montllor amb Toti Soler a la guitarra. L’any següent es va lliurar ja l’11 de setem-bre. Des de 1987 fins l’any 2003, el Premi sempre s’atorgava l’11 de setembre. A partir de la mort del poeta es va triar el diumenge més proper a l’11 de novembre (data de la seva mort) per a fer el lliurament del Premi. Pel que fa a la parti-cipació, el Premi ha comptat amb una nodrida col·laboració que ha anat des dels 32 reculls presentats l’any 1986, als 72 reculls de l’any 2002 o els 54 de l’any 2009.

L’any passat el premi de poesia MMP va quedar desert i enguany no s’ha po-gut editar l’obra guanyadora. Per això l’Ajuntament ha aprofitat per publicar aquesta antologia, coincidint amb el 25è anversari. En aquesta antologia hi queden indexats els 27 autors que fins l’any passat han rebut un premi de po-esia MMP. S’hi ha recollit la biografia de cada autor, escrita per ells matei-xos, i també s’hi ha inclòs una part de cada recull guanyador. El llibre ha estat editat per Eumo Editorial i coordinat per Maria Ocaña i Mercè Franquesa, les quals també s’han encarregat del muntatge i el disseny de l’exposició sobre els 25 anys del premi que enca-ra es va pot visitar a la biblioteca. Part de la informació i de les fotografies de l’exposició s’han extret de l’arxiu de la revista Roda de Ter.Oriol izquiredo va destacar del premi la seva pròpia naturalesa i que sigui un “bon camp d’experimentació” d’on n’han sortit autors amb una trajectò-ria notable. i va afegir que “represen-

ta una reconeixement i un esperó per empènyer als qui volen dedicar-se a la poesia i als que hi troben una via per expressar-se”. izquierdo considera que els premis literaris de Roda són exem-plars pel fet que el poble hagi utilitzat autors locals per donar nom als premis literaris: “Té molt mèrit que el lloc on ha vist néixer un escriptor vulgui apro-piar-se de l’èxit de l’escriptor”. Des de la Diputació de Barcelona, Avel·lí Serrano, coordinador de l’Àrea de Cultura, va reconèixer “l’esforç i el treball” que fa l’Ajuntament de Roda de Ter per promoure la cultura en general. Per la seva part, la regidora de Cultura, Francesca Costa, va as-segurar que des de l’ajuntament es treballarà per tal que el premi tingui la repercussió que es mereix. Costa també va afegir que amb la celebració d’aquest aniversari s’ha volgut home-natjar els que hi han trobat “impuls i estímul” per la seva obra. L’alcalde de Roda de Ter, Antoni Llach, va dedicar unes paraules a l’exalcalde Francesc

Ventura ja que va ser durant la seva legislatura quan es va decidir tirar en-davant aquest premi: “Sense aquella primera decisió, avui no seríem aquí”. Segons l’alcalde, el premi ha de ser un referent no només per els autors no-vells sinó també per aquells que ja es-tiguin consagrats: “Ha de ser un premi de categoria i treballarem perquè sigui així”. Llach també va destacar el fet que l’antologia ha servit per fer justícia a tots aquells autors que han guanyat un premi MMP abans que es premi-és amb la seva publicació, que va ser a partir del 2008. Per la seva part, el guanyador del MMP de l’any 2007, Josep Civit, que va veure publicat el seu recull Interior amb fi-nestres, va expressar l’estímul que això representa per als aspirants al premi. També va reiterar la idea que els pre-mis literaris “no sobren” i que s’ha de ser exigent en el veredicte sobretot perquè la figura de Martí i Pol així s’ho mereix. Per Civit és “un plaer indes-criptible” formar part de l’antologia.

Text. maria Ocaña i montse Verdaguer

Francesc X. Ventura va ser l’alcalde que va impulsar el premi MMP, l’any 1985.

7 ~

El t

ema

del

mes


“Excuses per si en algun moment no hem estat fins. Fer de jurat és una feina difícil”. Pere Puig va ser el primer membre del jurat del premi MMP que va parlar en la presentació del llibre Premis de Poesia Miquel Martí i Pol. Antologia i ho va fer amb aquestes paraules a les que també hi van estar molt d’acord Anton Carrera, Pilar Cabot i Antoni Pladevall. “La feina del jurat és compromesa”, va afegir Cabot, “sobre-tot quan no hi ha una obra excel·lentíssima i t’has de deci-dir entre 2 o 3 que són equivalents. Llavors et pots quedar insatisfet, amb el dubte de si realment s’ho mereixien”. i si és una obra que no té tot el que ha de tenir “llavors li fas un flac favor al poeta perquè li dones expectatives que no són reals”. Durant els anys que fa que són membres del jurat, una tasca per la qual no rebem compensació econòmica, s’han presentat al premi més de 25.000 reculls de poesia, d’autors d’estils i qualitat diversa. “Els poetes de debò han d’aportar l’ànima, no n’hi ha prou d’escriure correctament. El poeta de veritat te’l trobes. i nosaltres hem estat de sort i n’hem trobat alguns”, va explicar Puig. Pel que fa al perfil dels premiats, un terç són filòlegs i la resta, de professions diverses i són 19 homes i 8 dones, d’edats diverses tot i que la mitjana se situa en les 40,4 anys. El jurat va destacar el fet

El jurat del MMP

que el premi ha servit per estimular alguns dels guanyadors a continuar en aquesta aventura d’escriure i van destacar noms d’autors osonencs com Montserrat Llorenç, Josefa Contijoch, Pep Rosanas, Lluís Calbo, entre d’altres, que “no han parat de publicar”. Antoni Pladevall va destacar que el premi MMP hagi servit com a “tribuna de llançament” de nous valors. Anton Carrera assegura que si de jovenet no hagués guanyat premis de poesia “potser no hauria conti-nuat escrivint”. i es va queixar de la manca d’alternatives que hi ha tant per als autors novells com per als consagrats perquè “no hi ha el risc editorial per a la poesia”.

El dia 11 de novembre (celebrant l’aniversari de la mort del poeta rodenc), els alumnes de Batxillerat de l’iES Miquel Martí i Pol van assistir a una conferència titulada Per què hauríem de llegir Miquel Martí i Pol?, a càrrec de Roger Canadell, filòleg i professor d’universitat especialitzat en el seu llegat. La conferència, amb un títol força il·lustratiu, pretenia respondre la mateixa pregunta amb la lectura de fragments de poemes de Martí i Pol, objectiu que va acon-seguir. Va insistir amb una suma molt simple, però molt encertada: “La literatura no són només els llibres, són els llibres més la gent que els llegeix més la gent que els escriu”. Dit en paraules més senzilles: la gent forma part de la litera-tura, perquè la literatura, sense la gent, no existiria. Hi ha un munt de preguntes que els joves es podrien fer respecte a la poesia, i Canadell va ficar-se a la seva pell, ima-ginant quines serien, amb el propòsit de respondre-les. La primera pregunta va ser: “Per què fem que el patrimoni de Miquel continuï?”. Va llegir uns versos de Meditació úl-tima i va explicar que és perquè relaciona els llocs amb la gent, i parteix de les coses quotidianes, que fan que la seva poesia no es quedi mai desfasada. “Per què va quedar-se sempre a Roda?”, va dir després. La

Per què llegir Miquel Martí i Pol?

resposta és molt senzilla: ell se sentia rodenc. Estimava el seu poble i volia millorar la cultura de la comarca, per la qual cosa no es va canviar mai. A més, a He heretat l’espe-rança Miquel va escriure que, estigués on estigués, la seva literatura era universal. Miquel ens atrau perquè ens entén, perquè parla de nosaltres, de la gent normal: aquella gent, com la noia de L’Elionor, que treballa, s’entristeix, es casa i té fills. Lògicament, Miquel també parla de la seva malaltia. Canadell ens va mostrar un poema del llibre La pell del vio-lí, on el poeta deia que l’enterressin de peu quan morís, però que sempre quedaria “amb la mirada viva”. Aquest és un tret característic seu: sempre tenia una mica d’esperança. Hi ha, és clar, més preguntes i més motius, amagats rere les lletres de la seva poesia, i segur que llegint els trobarem.

Text. Laia muntadas. Foto. Estel Terricabras

Roger Canadell, en el moment d’impartir la conferència a l’IES.

Anton Carrera, Pilar Cabot, Antoni Pladevall i Pere Puig, el jurat el premi MMP.

8 ~

El t

ema

del

mes


un any més, Roda de Ter va celebrar les Jornades Miquel Martí i Pol, coincidint amb

l’aniversari de la mort del poeta. unes jornades que han estat impulsades per l’Ajuntament de Roda de Ter, la Dipu-tació de Barcelona i enguany també per la Fundació Miquel Martí i Pol. i dins aquestes jornades, el diumenge 15 de novembre van tenir lloc el lliurement dels Premis Literaris, a la Porxada de Can Planoles, amb l’assistència de l’al-calde de Roda, Antoni Llach; la regido-ra de Cultura, Francesca Costa; el Co-missionat d’afers interdepartamentals de la Diputació de Barcelona, Ramon Bosch; a més de Montserrat Sans, ví-dua del poeta, i l’escriptor Emili Tei-xidor. Enguany, va destacar el fet que el premi de poesia Miquel Martí i Pol arribava a la seva 25a edició. Era l’any 1985 quan es va convocar per primera vegada aquest premi i han estat diver-sos els poetes dels Països Catalans que han participat en el certamen. El guanyador del MMP va ser Silvestre Vilaplana i Barnés, d’Alcoi, amb l’obra

Els guanyadors dels premis literaris 2009 amb l’alcalde, la regidora de Cultura, el represetant de Diputació de Barcelona, a més de Montserrat Sans i Emili Teixidor.

Un altre silenci, i li va entregar el pre-mi Montserrat Sans. Al guardó, valo-rat amb 3.500 euros i la publicació del recull, s’hi van presentar un total de 54 treballs i el jurat estava format per Pi-lar Cabot, Pere Puig i Anton Carrera. Pel que fa al 6è premi a Projectes Pe-dagògics Emili Teixidor, es va ator-gar al projecte: Treballem plegats, presentat per l’iES Reguissol, CEiP Fontmartina, CEiP Matagalls, CEiP la Tordera, coordinat per José Alejandro Escuder i Cano. Va rebre el premi de mans d’Emili Teixidor. El jurat va es-tar format per Montserrat Corominas, Joan Escarrabill, Petra Martín-Pero i Jordi Martí. i va valorar la capacitat de relacionar educació primària i el segon cicle de secundària; pel fet que els alumnes siguin els vertaders prota-gonistes del projecte, més que no pas el contingut curricular; perquè és un projecte que neix del propi alumnat; per l’ajuda, els beneficis i la influència que reben tots els alumnes implicats i per la capacitat d’aglutinar tots els centres docents de la zona. Està valo-

Roda de Ter aposta un any més per als premis literaris Text. montse Verdaguer Fotos. Àlex Sánchez

rat en 1.500 euros i la seva publicació. Es van presentar 5 projectes. El 20è premi de Narració infantil i Ju-venil va comptar amb una participació de 14 treballs, presentats en 3 catego-ries. La primera categoria va quedar deserta i es van entregar premis de la 4a i 5a. La narració guanyadora de la 4a categoria va ser Sempre hi ha un perquè a totes les preguntes... de la rodenca Raquel Sánchez Serra, de 4t. d’ESO de l’Escola Casals Gràcia de Manlleu. i la narració finalista va ser Diari de viatge de Clàudia isern Blas-co, de 3r. d’ESO de l’Escola pare Coll de Vic. A la 5a categoria, la narració guanyadora va ser La memòria és un do que cal conservar de Gemma Ro-meu Puntí de 1r. de Batxillerat de l’iES Tona, de Tona. i la narració finalista va ser L’últim petó d’Aida Oca Tem-prado de 1r. Batxillerat de l’iES Antoni Pous i Argila de Manlleu. L’acte va acabar amb la posada en es-cena de Poèticament musical. Recor-dant Miquel Martí i Pol, a càrrec de Finàs Borràs i Jordi Sunyer.

9 ~

El t

ema

del

mes


Silvestre Vilaplana i Barnés, d’Al-coi, de 40 anys, és professor de secundària i aquesta és la segona vegada que guanya el MMP. El va guanyar fa deu anys i des d’alesho-res ha tingut temps per escriure tan narrativa com poesia i ha publicat diversos llibres, a més de guanyar altres guardons literaris. “Ja fa anys que em dedico a jugar amb les pa-raules”, assegura. Precisament, el recull de poemes guanyador del MMP d’aquest any porta per títol Un altre silenci i té com a fil con-dutor el fet d’escriure: “Com la

Silvestre Vilaplana guanya per segona vegada el MMPText. m. Verdaguer Foto. Àlex Sánchez

poesia ens permet acostar-nos a tot, al que sentim i al que volem sentir. A través de la poesia i de jugar amb les paraules podem aconseguir que tot això ens ompli com a persones”. L’au-tor defineix l’obra com “una defensa de la poesia”. Vilaplana està doblement satisfet d’haver rebut el premi pel fet mateix però també perquè ha coinci-dit amb l’any que es compleix el 25è aniversari del premi. El jurat del pre-mi ha valorat la composició de l’obra que és una gran metàfora sobre el fet d’escriure, un cop acabada de llegir re-torna el silenci, un altre silenci.

Raquel Sánchez és de Roda de Ter, amb l’alcalde.

Silvestre Vilaplana, després de rebre el premi.

Emili Teixidor entregant el premi que porta el seu nom. Fina Borràs i Jordi Sunyer, durant la seva actuació.

10 ~

El t

ema

del

mes


Els alumnes i mestres de la Llar d’in-fants de Roda de Ter van voler ser par-tícips de les Jornades Miquel Martí i Pol, que enguany s’han celebrat l’11, el 14 i el 15 de novembre. L’activitat que van dur a terme va ser la pintada d’un mural dedicat al poeta Miquel Martí i Pol. Es pot visitar el mural junt amb l’exposició dedicada al poeta fins al 9 de gener del 2010 a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda en horari d’obertura al públic de la biblioteca. A la fotografia podem veure alguns del petits artistes pintant el mural.

Els infants pinten un mural

El dimecres, 11 de novembre, es va fer, a la biblioteca, la ja tradicional lec-tura de poemes. un abundant públic que omplia la sala va poder escoltar a recitar poemes de Miquel Martí i Pol a càrrec de diverses persones relacio-nades amb Roda com Núria Aguilar, Florence Goly Loukou, Ramon Martí, Albert Serra, Roger Canadell, Montse Verdaguer, Mercè Viladecàs, Marçal Curriu, Lluís Bover (en represenació del CEiP Roda de Ter) i alumnes de 6è de primària del CEiP Mare de Déu del Sòl del Pont.

Lectura de poemes

Els alumnes i professors de 1r a 3er d’ESO de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda es van desplaçar el dimecres, 11 de novembre, a la Porxada de Can Planoles per gaudir d’una obra de tea-tre basada en textos de Miquel Martí i Pol, a càrrec de la companyia Can Canalla. En el transcurs de l’obra es va poder sentir més d’una rialla ja que els actors representaven els textos de forma còmica. A la fotografia podem veure els dos actors encarregats de re-presentar l’obra amb el públic que no

es va perdre ni un detall.

L’obra de teatre

11 ~

El t

ema

del

mes


uns 30 nens i nenes van seguir el taller de poesia de Miquel Martí i Pol el di-mecres, 11 de novembre, a la bibliote-ca Bac de Roda. La sessió va començar amb la recitació de poemes del llibre Bon profit, a càrrec de la narradora Carme Brugarola i també pels nens i nenes assistents a l’acte. Tot seguit, els poemes es van convertir en realitat amb la realització del taller en el qual es van confeccionar tot tipus de plats que apareixen en el poemari fets en plastilina, paper, llana, etc. Tothom va sortir amb el sopar preparat.

El taller de poesia

Els alumnes de 4art d’ESO de l’iES Mi-quel Martí i Pol van fer la ruta literària del poeta, l’11 de novembre. Els guies van ser Ramon Martí i M.Àngels Ro-viró. Van dividir els alumnes en dos grups i van començar el recorregut. La primera parada va ser a la capella de la Mare de Déu del Sòl del Pont, van seguir cap al lloc on va néixer el poeta, passant per la fàbrica de la Blava, l’es-glésia de Sant Pere de Roda, la plaça Major, la plaça del Poeta i el cementiri. Van fer un recorregut de quasi 2 hores i van mostrar molt d’interès.

La ruta literària MMP

Dins les jornades dedicades a Miquel Martí i Pol, també es va dedicar una activitat als avis de la residència. El dimecres, 11 de novembre, els alum-nes de 6è del CEiP Mare de Déu del Sòl del Pont es van desplaçar fins a la residència de Can Planoles per llegir poemes de l’autor rodenc en compa-nyia dels avis. Aquesta activitat estava programada a la plaça del Poeta però per causa del temps es va haver de fer a les instal·lacions de la residència. A la fotografia veieu una gran represen-tació d’aquest col·lectiu.

Poemes a la residència

12 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Novembre 2009

L’Ajuntament de Roda ja té enllestit el nou conveni econòmic que entregarà al consistori de Les Masies de Roda i que s’ha elaborat després de les converses

mantingudes aquests últims mesos. En relació a l’anterior conveni que s’havia signat, canvia substancialment l’aporta-ció econòmica que farà Les Masies de Roda ja que passarà a pagar a Roda uns 17.200 euros anuals enlloc de 48.000 euros. Aquesta rebaixa en l’import és deguda al fet que les Masies de Roda ha reduït el nombre de serveis que vol incloure en el conveni. Només contempla les dues escoles de primària i la llar d’infants, serveis que afecten a un total de 40 alum-nes masiencs. A més, el percentatge de l’import que pagarà es calcula segons el nombre d’usuaris masiencs que hi ha en aquests 3 centres i no del percentatge de l’11%, que es calculava segons el nombre d’habitants del municipi. L’im-port del conveni es revisarà cada any. Aquestes dades les ha explicat el primer tinent d’alcalde de Roda de Ter, Esteve Franch (Ciu), qui afegeix que “aquesta ha estat la voluntat de Les Masies de Roda i nosaltres així ho hem acceptat”. Tot

El conveni econòmic entre Roda i Les Masies de Roda queda rebaixat a 17.000 eurosText. Montse Verdaguer

El dijous, 19 de novembre, l’Ajuntament de Roda de Ter va celebrar el ple ordinari del mes de novembre amb un total de 10 punts de l’ordre del dia. Va ser un ple de tràmit que es va resoldre amb poc més de mitja hora a l’espera que el ple de desembre sigui una sessió amb punts més rellevants ja que s’hi preveu l’aprovació del pressupost ordinari, el Fons Estatal d’inversió Local (FEiL) per al 2010 o el Pla de Barris, entre d’altres punts. En el ple de novembre, l’Ajuntament de Roda de Ter va portar a terme l’aprovació provisional de la modificació de les normes subsidiàries 01/09 en el sector del Pla Parcial 5 i una finca urbana situada a l’Avinguda Mi-quel Martí i Pol. En data del 21 de juliol de 2009, el ple de la corporació ja havia aprovat inicialment la modificació pun-tual 01/09 en aquest sector. Aquesta modificació de NNSS és promoguda per iniciativa privada i l’expedient es va sot-metre a informació pública, sense que s’hagi presentat cap al·legació. Aquesta modificació canvia els usos que passen a comercial a la zona que hi ha a la façana de Puigneró, a la carretera de Manlleu, i a residencial a la zona de l’Avinguda

El mes de novembre, un ple de tràmit a l’ajuntamentText i foto. Montse Verdaguer

Miquel Martí i Pol. També baixa l’edificabilitat. Aquest punt va ser a aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern format per independent pel Progrés de Roda-PSC i Con-vergència i unió i el vot en contra d’Esquerra Republicana de Catalunya, a l’oposició. ERC considera que “ara no és el moment de fer aquesta modificació” i proposa que es tiri endavant un cop hi hagi el POuM aprovat. També es va fer l’aprovació de l’inici de l’expedient sobre la cessió gratuïta d’una finca de la Generalitat de Catalunya per a l’ampliació de l’institut d’Ensenyament Secundari Miquel Martí i i Pol. ERC va fer 3 preguntes: sobre com està previst regular les cues de trànsit que es formen a causa de les obres de la ro-dona del polígon, si es preveu el canvi de direcció del carrer Pep Ventura, i si es podia marcar una data per l’inici de la retransmissió dels plens per Ràdio Roda.

i que reconeix que “la voluntat de Les Masies és una i la rea-litat del poble de Roda és una altra”. Franch explica que hi ha un seguit de serveis del poble de Roda que també utilitzen els veïns de Les Masies. Per tant, “si Masies no està d’acord a participar-hi, la segona part consistirà a regularitzar aques-ta situació”. Segons Franch, després de la resposta de les Masies que només volien un acord econòmic amb Roda: “Nosaltres vam fer punta al llapis i vam veure que hi havia serveis que en el conveni anterior mai s’havien quantificat. i se’ls va presentar un resum econòmic i el cost el conveni va passar dels 48.000 euros als 80.000”. Segons Franch, l’equip de govern d’iPR-PSC i Ciu ha pres la decisió que tots els serveis que Les Masies no tingui conve-niants o que els rodencs hi hagin d’afegir diners perquè són deficitaris “només se’n beneficiï la gent de Roda”. Franch explica que un cop s’hagi signat aquest conveni per les dues parts “no parlarem més d’aquest tema”. Abans, però, està prevista una reunió el 27 de novembre amb veïns dels barris de les Cases Noves, de La Creu de Codines i Fontanelles i de l’Atalaia per informar-los de com ha anat el procés. “Desitjo que sigui un conveni llarg i bo per als dos municipis i les nostres portes sempre estaran obertes”, sentencia Franch.

A partir de la sessió d’aquest mes de novembre, els plens es celebraran els dijous.

13 ~

No

tície

s


Aquest mes de novembre va arribar a l’Ajuntament de Roda de Ter un nou informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que permetrà portar a terme l’aprovació provisional del Pla Especial de Millora urbana (PEMu) de La Blava. L’Ajuntament de Roda va haver d’aturar aquest pla especial després que l’any 2009 hi hagués un informe de l’ACA que deia que La Blava no podia tenir usos residencials i comer-cials per considerar-la zona inundable. El regidor d’urba-nisme, Albert Serra, explica que el nou informe “no és des-favorable”. Això permetrà que l’Ajuntament pugui aprovar la modificació de normes i conseqüentment el PEMu en el ple de desembre i portar-los a la Comissió d’urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, que és qui els ha d’aprovar definitivament. Està previst que a La Blava hi pugui haver fins a 182 habitatges, repartits de la següent manera: 40 de protecció oficial, 19 de concertats i 123 de règim lliure, així com la implantació d’usos terciaris per oficines, bars, botigues, petits comerç,

La Blava només depende l’aprovació definitiva de la GeneralitatText. montse Verdaguer. Foto. Redacció RDT

consultoris... En els 18.000 metres quadrats que abarca el PEMu, hi ha una construcció que estarà destinada a equi-paments municipals. L’adequació d’aquest edifici no està concidionada a l’informe de l’ACA i ja s’ha previst una par-tida de 1,2 milions d’euros provinent de la Llei de Barris per tirar-la endavant en un termini de 4 anys. Encara està per decidir quins equipaments s’hi hi instal·laran. El Pla preveu també l’adequació de la plaça de les 3 fonts i l’accés a la Bla-va i al passeig del Ter. Al mateix temps, tot el jardí de la Bla-va queda incorporat al passeig del marge esquerra passant per sobre del Torrent Massana. L’any 2006, l’ajuntament i FOGASA signen la compravenda de la Blava, per un import 1,2 milions d’euros, i passa a ser propietat municipal. L’any 2007, l’Ajuntament intenta requalificar-la, i transformar l’ús industrial de la mateixa en usos residencials i comercials.

Vista panoràmica de la fàbrica de La Blava.

El dijous, 19 de novembre, van co-mençar les obres de la rodona que es construeix entre la plaça Verdaguer i el barri de la Creu de Codines, la qual ha de donar accés als vehicles que es dirigeixin al polígon del Puig Vell. Les obres estan produint considerables cues de trànsit de vehicles ja que s’ha de donar accés alternatiu. L’Alcalde de Roda de Ter, Antoni Llach, va expli-car al programa de Ràdio Roda (107.6 FM) L’Ajuntament respon que es pre-veu que les obres estiguin acabades en el termini d’unes 3 setmanes. També va explicar algunes de les mesures que s’han pres com deixar sense efecte els semàfors de la Creu i que en hores punta es reguli la preferència per part dels mateixos operaris de l’obra o dels Mossos d’Esquadra.

Cada any les persones a que a 1 de ge-ner són propietàries o usufructuàries d’un bé immoble urbà estan obligades al pagament de l’iBi (impost sobre béns immobles urbans). Com a nove-tat d’aquest any, els contribuents que tenen el rebut domiciliat poden gaudir de més avantages ja que l’Ajuntament fracciona el cobrament de l’iBi, divi-dint l’import en dues parts iguals. Si ja el teniu domicilitat, no heu de fer res, el fraccionament s’aplicarà automàti-cament. Altrament podeu domicili-ar el vostre rebut per algun d’aquests mitjans; per telèfon al 902 123 623, de dilluns a divendres, per internet al web orgt.diba.cat o personalment a qualsevol oficina de l’ORGT. En el cas que no domicilieu, la vostra situació serà la mateixa que fins ara.

Cues de trànsit per les obres d’una rodona

Cal domiciliar l’IBI per pagar-lo amb 2 vegades

El primer punt que es va aprovar en el ple de novembre va ser el nomena-ment del Jutge de Pau titular. El Tribu-nal Superior de Justícia de Catalunya va notificar a l’Ajuntament de Roda de Ter que calia iniciar els tràmits per la proposta de nomenament del Jutge de Pau titular, ja que el mandat de quatre anys pel qual va ser nomenat finalitza el dia 22 de novembre de 2009. El ple va proposar el nomenament de Ramon Roura i Viladecàs com a Jutge de Pau titular, el qual ja ocupava el càrrec ac-tualment. Els grups municipals assis-tents al ple hi van estar d’acord. Roura fa 15 anys que ocupa aquest càrrec i, des de l’octubre del 2005, ho fa amb M. Lluïsa Vilaplana com a Jutgessa de Pau substituta. El Jutjat de Pau està situat al tercer pis de l’Ajuntament.

Ramon Roura repeteix com a jutge de pau

14 ~

No

tície


Convergència i unió està treballant de cara a les elecci-ons catalanes. Tal i com s’ha anat fent en diversos munici-pis d’Osona, el dilluns 26 d’octubre, representants de Ciu d’Osona van assistir a Roda de Ter en un acte dirigit als mi-litants amb l’objectiu de començar a preparar el programa electoral. Esteve Franch ha explicat que a l’acte hi van assis-tir unes 30 persones, les quals van aportar diverses propos-tes com la necessitat de promocionar l’economia, ajudar els autònoms i l’anul·lació de l’impost de successions.

El passat 23 d’octubre es va constituir Roda Decideix, la plataforma ciutadana que està organitzant la con-sulta popular sobre la independència de Catalunya

que es celebrarà el proper 13 de desembre de 2009. Aquesta consulta popular es realitzarà simultàniment a 34 dels 51 municipis d’Osona, que sumen el 95% de la població de la comarca, i, a hores d’ara, a 173 muncipis més de tot Catalu-nya. Tanmateix, hi ha la previsió que en altres dates de 2010 ho facin molts més municipis. La pregunta que es farà a tots els ciutadans en aquesta consulta és: “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, demo-cràtic i social, integrat en la unió Europea?”Per tal d’informar a tots els rodencs i rodenques d’aquest esdeveniment, Roda Decideix està treballant amb diferents actes de campanya: distribució d’informació a totes les llars de Roda (s’ha fet una primera bustiada i se’n preveuen dues més); una xerrada informativa el proper dijous 3 de desem-bre, a les 21,30 h, a l’Aula de Cultura de la Caixa de Manlleu, on comptarem amb la presència, com a ponent, el jurista i Director Executiu d’Osona Decideix, Alfons López Tena; diverses taules d’informació itinerants que s’instal·laran en diferents actes que es realitzin a Roda (actes esportius, so-cials, lúdics, culturals, ...). També s’ha creat una pàgina web, www.rodadecideix.cat on es pot trobar informació sobre aquesta consulta a Roda de Ter. Atès que aquesta consulta s’està organitzant des de la ciu-tadania, i comptant només amb les aportacions voluntàries que gent, empreses i entitats puguin fer, es compta amb una vintena d’establiments col·laboradors (bars i comerços del poble) on s’hi pot trobar unes guardioles per ajudar-nos a pagar les despeses que la consulta comporta.En aquesta consulta popular podran votar tots els residents

CiU comença a preparar les eleccions catalanes

El 13-D es podrà votar a RodaText. Roda Decideix

empadronats a Roda de Ter majors de 16 anys, que segons les dades més recents són 5.099. Per votar, aquelles persones considerades ciutadans espanyols hauran d’acreditar la seva identitat i residència a Roda de Ter amb el DNi i, en cas que el domicili que aparegui en el DNi no sigui de Roda ni de cap dels pobles de la comarca on es fa la consulta popular, podran votar acompanyant també un certificat d’empadro-nament lliurat per l’Ajuntament de Roda i de data posterior a la data d’emissió del DNi. Cas que el domicili que apareix en el DNi fos de qualsevol altre dels municipis de la comar-ca on es farà la consulta el dia 13-D, s’haurà de votar en aquell municipi (el llistat de municipis es pot consultar a la pàgina web www.osonadecideix.cat). En el cas de residents a Roda de Ter però de nacionalitat estrangera, el procedi-ment serà exactament el mateix substituint-se el DNi pel NiE (els que estiguin en situació regular) o pel passaport (els que estiguin es situació irregular), i en ambdós casos, la targeta sanitària (donat que el número d’aquesta és el que s’usarà com a número de registre). Tots aquests requisits s’han hagut d’adoptar per garantir la màxima rigurositat de la consulta i dels seus resultats (donat que no es disposa del cens electoral).En el supòsit que hi hagués algú que, per motius personals, el dia 13 de desembre no pogués anar a votar, hi ha la pos-sibilitat de fer el vot anticipat, ja sigui en les nostres taules itinerants d’informació, en la xerrada del dia 3 de desembre, en els horaris fixes que s’habilitaran a tal fi en els col·legis electorals abans del 13-D, o bé contactant amb nosaltres a www.rodadecideix.cat. Els col·legis electorals estaran situ-ats a la plaça Major, número 17, baixos, al davant de la pla-ceta de l’olivera. Salut i consulta!

L’equip d’atenció primària de Roda de Ter informa que la campanya per a la vacunació de la grip A o grip nova va començar el 16 de novembre i acaba el 20 de desembre. La Direcció General de Salut Pública recomana l’administra-ció d’aquesta vacuna a les persones amb malalties cròniques com les cardiopaties, diabetis, insuficiència renal, bronqui-tis i asma. Per administrar-se la vacuna cal demanar visita programada al 93 854 04 52 o demanar hora directament al CAP. És imprescindible portar el carnet de vacunes.

La campanya de la vacunació de la grip A

15 ~

No

tície

s


L’Associació Roda de Comerci-ants ja compta amb nous mem-bres a la junta. El dilluns 16 de

novembre, l’Ajuntament de Roda de Ter va convocar als associats a ARC per trobar una continuïtat a l’associa-ció després que fa unes setmanes di-mitíssin 3 persones de la junta, entre elles la presidenta Núria Busquets. La reunió va servir per posar en comú diferents punts de vista entre l’ajunta-ment i els associats i perquè sortíssin 4 membres nous per formar part de la junta. Els associcats van demanar al consistori rodenc poder comptar amb “una figura de referència, que es dediqui a proposar i a dinamitzar”. A la reunió, que hi van assistir l’alcalde de Roda, Antoni Llach (iPR-PSC), i el primer tinent d’alclade, Esteve Franch (Ciu), van recordar que ja tenen un tècnic de l’ajuntament a la seva dispo-sició, però des d’ARC es demana més implicació. Tant Llach com Franch es van comprometre a oferir-los aquest suport. un cop assegurada la continu-ïtat d’ARC amb els nous membres de la junta, va ser en la reunió del dilluns 23 de novembre quan la junta va esco-llir com a nova presidenta a la Núria Puntí. Al mateix temps, es va escollir un segon president que serà Joan Ri-bas i un tercer president que serà Josep Pujol. Elisabet Bori continuarà com a secretària fins al febrer 2010. El sots-secretari serà Lluís Domènech i el tre-sorer, Josep Masoliver. Esteve Franch, que és també regidor de Promoció Econòmica, està molt satisfet d’aquestes dues reunions amb ARC i considera que l’associació n’ha sortit “més potenciada que mai”. De la primera reunió, Franch explica que ja se’n va sortir amb idees noves i mol-tes expectatives. “L’endemà mateix de la reunió ja vam fer una modificació al Pla de Barris per oferir més mitjans al comerç del poble”, assegura Franch. El primer tinent d’alcalde recorda una

ARC continua amb nova juntaText i foto. Montse Verdaguer

vegada més que Roda té “pocs actius i d’aquests, el més important que té és el comerç”. Per aquest motiu, “s’ha d’intentar que el comerç de Roda tin-gui una delimitació més àmplia” fent referència que s’ha de mirar fins a Tavertet i d’aquesta manera hi ha un potencial de 10.000 habitants que po-den esdevenir clients. Franch també vol matisar les declaracions que sor-tien publicades a la revista del mes passat on deia que “la majoria dels 23 assistents no estaven d’acord amb les persones que van dimitir” ja que el re-gidor feia referència al fet que no esta-ven d’acord amb la decisió de dissoldre l’associació.Per la seva part, la presidenta sortint, Núria Busquets, ha valorat molt posi-tivament que ARC continuï: “sempre hem pensat que és una bona cosa que hi hagi una associació de comerci-ants” i afegeix que “ha costat, perquè representa molta feina, però finalment ha sortit gent”. “Nosaltres vam dir que plegàvem però en cap moment ens hem donat de baixa com a socis” i afegeix que “és important que es re-novi la junta i es continuï”. Busquets, que portava 4 anys com a presidenta d’ARC, explica com és que va decidir dimitir: “Vam creure que s’havia de fer un tipus de treball i tirar endavant uns projectes per aixecar el comerç i el po-

Imatge de la reunió de la junta del 23 de novembre, amb Núria Puntí a primer terme, a la dreta.

ble de Roda. Vam intentar-ho però no sembla que tothom hi estés d’acord. No ens vam trobar amb prou recol-zament”. Busquets conclou que potser no era feina seva intentar “fer poble” i va arribar un moment que va decidir plegar.

ARC ja té a punt la campanya de Na-dal. Es destinaran 4.000 euros per als premis, en forma de 8 premis de 500 euros cadascun. Els guanyadors rebran vals de compra d’un import de 10 eu-ros a bescanviar a les botigues associa-des a ARC. Del 5 de desembre al 5 de gener, les botigues associades reparti-ran butlletes entre els seus clients, les quals s’han d’omplir amb el nom i el telèfon i s’han de dipositar a la bústia de qualsevol establiment associat. El sorteig es farà el dilluns 11 de gener a les 9 del vespre a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda. Les 8 primeres butlletes que surtin seran les que re-bran els 500 euros cadascuna. El lema de la campanya d’aquest any és: Els co-merciants d’ARC et donen il·lusió i di-ners. També es farà un concurs d’apa-radors nadalencs i han d’estar muntats a partir del 5 de desembre.

La campanya de Nadal

16 ~

No

tície


El passat 18 de novembre va tenir lloc a Roda de Ter una jornada de sensibi-lització dirigida als empresaris per a la difusió de les Tecnologies de la infor-mació i Comunicació (TiC) entre les PiMES catalanes. Els assistents a la jor-nada, 14 empreses i 5 col·laboradors, van poder escoltar una xerrada de Pi-MESTiC sobre com les TiC els poden ajudar a vendre més i a estalviar més. També es va presentar la Dolors Sánchez com a dinamitzadora empre-

Una jornada explica a les PIMES que les TIC ajuden a vendre i a estalviarText. Gemma Soldevila. Foto. Estel Terricabras

“Quan acaba l’emissió analògica? Per què no es veu bé la Televisió Digital Terrestres (TDT) a casa meva? Per què no funciona?” Aquestes pregun-tes van ser les que més van demanar les 150 persones que van passar pel punt informatiu mòbil sobre la TDT al nostre municipi, segons els agents que s’encarregaven de donar la informació. El punt informatiu mòbil es va instal-lar els dies 9, 12 i 16 de novembre, per resoldre tots aquests dubtes. Entre el març i l’abril del 2010, arriba l’apagada analògica a Catalunya i el ju-liol a tot l’Estat. Els agents que estaven al punt d’informació ens explicaven que el problema del qual molta gent es queixa és que no agafen el senyal bé o que se’ls perd la imatge. Però la res-posta és que el sistema està en fase de proves i es preveu que un cop hi hagi l’apagada total, tot això quedarà resolt. El microbús sobre la TDT explicava, també, les dues maneres que hi ha perquè es pugui. Si comprem ara un televisor ja tenim la TDT incorpora-da, si volem utilitzar un televisor antic que tinguem a casa hem que comprar un descodificador i endollar-ho. Tot i que la qualitat de la imatge mai serà tan bona com les televisions que ho proten ncorporat. Per demanar infor-mació podeu trucar al 901 20 10 04 o al web www.televisiondigital.es.

Respostes sobre la TDT a RodaText i foto. Estel Terricabras

Aquest trimestre s’han fet 6 cursos d’informàtica a Roda de Ter. Es tracta de tres cursos d’Iniciació a la infor-màtica i tres més sobre Millorem la navegació per Internet. S’han omplert totes les places de cada curs, i encara ha quedat gent en llista d’espera. De cara a la programació del següent tri-mestre, es tindrà en compte el gran nombre d’interessats per a fer nous cursos. Tots aquests cursos han estat gratuïts, gràcies al suport econòmic del Projecte Ciutats Digitals i Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat de la Diputació de Barcelona.

sarial del projecte Ciutats Digitals. La seva tasca és atendre les empreses dels municipis que formen part del projec-te, per tal d’assessorar-los en recursos TiC per a les empreses, assessorament en creació d’espai web i campanyes di-gitals.En les enquestes de satisfacció, les empreses van valorar positivament el contingut i la seva utilitat, i un 60 % té previst aplicar alguns dels temes expli-cats, a curt termini.

Formació d’informàtica

La jornada de les TIC es va fer el dimecres, 18 de novembre, a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda.El punt mòbil va fer 3 visites a Roda de Ter.

Un dels grups que van fer un dels cursos d’informàtica.

17 ~

No

tície

s


L’oficina de Caixa Manlleu de Roda de Ter, situada al carrer Bac, es va in-augurar el 1950 i es va convertir en la segona sucursal que va obrir l’entitat osonenca. Per fer una mica d’història, Caixa Manlleu es va fundar l’any 1896 i durant 50 anys només va comptar amb l’oficina principal de Manlleu. Després de la notícia de la fusió de 4 caixes, entre elles Caixa Manlleu, que va sortir a la llum aquest estiu, hi havia el dubte de com afectaria a l’oficina de Roda l’aplicació dels acords del pla de fusió. El director de la mateixa, Anto-ni Tuneu, assegura que l’oficina no es tancarà: “El mes de juliol passat es van crear les diferents taules de treball. La

L’oficina de Roda de Caixa Manlleu “restarà oberta” tot i la fusió de les 4 caixesText. montse Verdaguer. Foto. Estel Terricabras

comercial és la que ha visitat totes les oficines i està fent l’estudi de viabilitat de cada una d’elles. De totes maneres, a les poblacions com la nostra, on no-més hi ha una oficina de les 4 entitats que s’han fusionat, és segur que aques-ta restarà oberta”. En aquests moment, hi treballen 7 persones i Tuneu desco-neix com afectarà a la plantilla l’apli-cació dels acords entre les 4 entitats: “És la taula comercial la que decidirà aquest tema”. Pel que fa als clients, Tuneu creu que la fusió els afectarà “crec que positivament ja que tindrem una caixa més potent i més prepara-da per als reptes del futur, arrelada al territori i mantenint la proximitat

Des dels Agents Municipals de Roda de Ter es vol recordar a la població que actualment hi ha vigents diversos sistemes a través dels quals es poden fer els pagaments de les multes de trànsit. Es pot fer via telefònica al 902 123 623 i també a través de bancs i caixes d’estalvi. A més, es pot fer a través d’internet a l’adreça ORGT.DiBA.CAT, que és l’Organisme de Gestió Tributària. Aquest és un organisme autònom lo-cal de la Diputació de Barcelona que duu a terme la gestió i la recaptació dels ingressos de dret públic de 306 municipis de la província de Barcelona. Pel que fa el pagament antici-pat de les multes, es poden pagar les multes de trànsit amb una reducció del 30% durant els 30 dies naturals següents a la notificació de la denúncia. El pagament anticipat, llevat que sigui procedent imposar a més la suspensió del permís o llicència de conducció, implica la renúncia a formular al-legacions i la finalització del procediment sense necessitat de dictar resolució expressa, sens perjudici de la possibilitat d’interposar el recurs corresponent. L’import de la multa imposada haurà de fer-se efectiu, sense cap reducció, du-rant els 15 dies següents de la seva fermesa.

Quatre alumes de primer de batxillerat l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter han estat els guanyadors del pro-grama Fes Coop, que forma part del programa De Coop i Volta, destinat a promoure la difusió del cooperativisme als instituts catalans. Durant dos mesos han rebut una forma-ció especialitzada sobre cooperativisme dins de la primera edició del programa De Coop i Volta impulsat per la Direc-ció General d’Economia Cooperativa, Generalitat de Cata-lunya i dinamitzat per Aposta, escola de Cooperativisme. Més de 2000 estudiants han participat en aquesta iniciativa pionera per difondre entre els joves models econòmics al-ternatius i sortir dels esquemes tradicionals en la creació d’una empresa. Els guanyadors van presentar una proposta de casa rural turística, Cal Capó SCCl, amb propostes lúdi-ques i formatives per als visitants. Els socis treballadors de Cal Capó SCCL no busquen que els seus integrants puguin ser uns millors que els altres, sinó que tots treballin conjun-tament i creixin junts. L’entrega dels premis es va fer le 20 de novembre a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona i els guanyadors van ser premiats amb un ordinador portàtil.

Diversos sistemes per fer el pagament de les multes de trànsit

Quatre alumnes de primer de batxillerat de l’IES guanyadors de “Fes Coop”

L’oficina de Caixa Manlleu de Roda.

i el bon servei als clients”. i encara li hem fet una altra pregunta sobre si es mantindrà el nom de Caixa Manlleu: “A l’àmbit territorial-històric es man-tindrà el nom de cada caixa. Per tant , a Osona continuarem dient-nos Caixa Manlleu, possiblement acompanyat de la nova marca”. Roda podrà continuar comptant amb la segona oficina més antiga de Caixa Manlleu.

18 ~

No

tície


Les persones grans esdevenen un pa-per molt important en aquesta soci-etat, amb les seves vivències, els seus records, la seva història personal. i cada cop que una d’aquestes desapa-reix, s’emporta un pou de saviesa que esdevé irrecuperable. Per això des de la regidoria d’Acció So-cial, igualtat i Ciutadania i la regidoria de Cultura, per quart any consecutiu i amb la participació i suport del Museu industrial del Ter (MiT), es convida a tots els rodencs de més de 60 anys a participar al taller de fotografia histò-rica: Desvetllem la memòria històrica de Roda de Ter.El taller que és gratuït, es farà el di-marts de 4 a 6 de la tarda a la Bibliote-ca Bac de Roda. La data d’inici és el 15 de desembre i s’allargarà fins el 30 de març de 2010, encara que no és obliga-tori assistir a totes les sessions.

Comença el taller de fotografia històrica

Sota el lema Trenquem silencis, diem no a la violència vers les dones, la regi-doria d’igualtat, Acció Social i Ciuta-dania de l’Ajuntament de Roda de Ter conjuntament amb la Biblioteca Bac de Roda i els mitjans de comunicació locals ha programat diferents actes per a commemorar el Dia Internaci-onal pe a l’eradicació de la violència vers les dones que se celebra el 25 de novembre. Actes com una xerrada, a càrrec de l’escriptora isabel Cara Simó; una mostra de llibres; l’entrevista a Daniel Gabarró, humanista i membre de l’associació Ahige; i el concert de Gospel configuren un programa ori-entat a sensibilitzar a tota la ciutada-nia sobre aquesta greu problemàtica. També s’ha portat a terme la campa-nya Roda de Ter diu no a la violència que ha consistit en l’emissió per Ràdio Roda (170.6 FM) de diversos missatges

Actes per a la no a la violència a Roda de Ter

Text. Janina Nuño Text. Rosa Roca

expressats per rodencs i rodenques en contra la violència de gènere. Coinci-dint amb aquesta diada, l’Ajuntament de Roda de Ter, conjuntament amb els ajuntaments de Vic i Manlleu, publica la 5a edició de la revista Entre dones, que també es regala amb aquesta edi-ció del RDT. El contingut de la revis-ta gira al voltant del 25N i del no a la violència. Per exemple, a la secció En primera persona hi podem llegir una entrevista amb una persona que ha es-tat víctima de violència masclista.

Portada de la revista “Entre dones”, del novembre de 2009.

19 ~

No

tície

s


L’editorial Vabau, dels germans rodencs Elisabet i Antoni Baurier han tret un nou conte de la col·lecció Animals Feno-menals que porta per títol El conill despistat, una història que porta cua. El dia 12 de desembre, a les 12 del migdia, el presenten a la biblioteca Bac de Roda tal i com van fer als volts de Sant Jordi amb el seu primer llibre Animals Fenomenals o per què els peixos tenen cames, acte que va comptar amb un gran èxit de públic. Aquests contes estan dirigits a nens i nenes a partir de 3 anys i van acompanyats d’un ninot de drap fet de material reciclat.

Vabau presenta el seu nou llibre “El conill despistat”,a la biblioteca de Roda

El dissabte, 21 de novembre, i a la Porxada de Can Plano-les, les Juntes Locals d’Osona contra el càncer de Roda i Les Masies de Roda organitzarem una representació teatral a benefici de la campanya que anualment intentem dur a terme. Va ser possible per la col·laboració totalment desin-teressada del grup de teatre Gottic de Taradell, escenificant una reexida obra còmica i que va complaure força als as-sistents. importantíssim va ser poder comptar amb l’ajuda incondicional del grup Arrels, preparant-nos un escenari adequat. igualment volem destacar el suport de l’Ajunta-ment de Roda de Ter, tant material com econòmic. El nos-tre agraïment també ha de ser per al Casal i per als establi-ments que varen vendre “butlletes solidàries” i per tots els que ens oferiren objectes i regals per poder sortejar, i com no, a les donacions anònimes que també s’han fet. Per tot plegat es podrà aportar quasi 2.000 euros a la seu central d’Osona contra al càncer de Vic. Moltes gràcies a tothom. Fem una menció a l’important donació que l’estiu passat va fer l’Ajuntament de Les Masies de Roda a Osona contra el càncer a conseqüència d’una deixa que tingué el consistori. No havíem tingut ocasió de publicar-ho amb l’implícit agra-ïment. Recodem que fer-se soci té un cost de 6 euros l’any.

Una obra de teatre ajuda a recaptar 2000 euros per la lluita contra el càncerText. Delegacions locals d’Osona contra el càncer Text. Redacció RDT. Foto. Vabau

20 ~

No

tície


Els mitjans de comunicació locals de Roda de Ter, tant la revista RDT com l’emissora municipal, també se sumen a l’activitat que es viurà a Roda per la Fira del Pessebrisme. La revista ho farà amb un estand a la mateixa fira on es vol donar a conèixer la revista sobretot entre els nouvinguts rodencs i també intentar captar nous subscriptors. Ràdio Roda (107.6 FM) ha escollit el 20 de desembre per fer el programa especial de Nadal perquè d’aquesta manera també podrà retransmetre en directe tots els detalls de la fira, entrevistant als firaires i informant sobre totes les activitats previstes. L’emissió serà de 9 a 10 del matí amb un programa especial de Nadal de Cafè i Sardanes i continuarà de les 10 del matí a la 1 del migdia amb el Programa Especial de Nadal on els

Programa especial per Ràdio Roda

S’acosten les festes nadalenques i amb elles totes les activitats que Roda organitza per celebrar com

cal aquests dies. Enguany, la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Roda de Ter, juntament amb els comerços ro-dencs, està treballant amb els prepara-tius de la 7a Fira del Pessebrisme, que serà el 20 de desembre, de 10 del matí a 6 de la tarda, a la plaça Major. una fira on tots els comerciants de Roda que vulguin podran sortir al carrer a exposar els seus productes. Aquest any amb una novetat afegida, els co-merciants rodencs volen fer créixer la fira i l’obren a tothom, és a dir, que els firaires que no siguin de Roda també hi

Roda es prepara pel Nadal amb la 7a Fira del PessebrismeText. Estel Terricabras. Foto. Àlex Sánchez

podran participar. Des de l’organitza-ció es pretén que els visitants d’aquesta fira puguin tenir diversitat per mirar i passejar pel poble tot visitant les para-detes i participar de les altres activitats que s’organitzen aquest dia. A la 7a Fira del Pessebrisme hi troba-rem parades d’alimentació, d’articles nadalencs, de tions, entre d’altres. A més a més, s’hi faran concursos, un ral·li fotogràfic, s’obrirà l’arbre dels somnis, passejades amb ponis. La biblioteca també estarà oberta al pú-blic amb una exposició. Els pessebres de l’Agrupació Pessebrista de Roda estaran oberts, amb l’alternativa que qui ho desitgi podrà gaudir de visites

teatralitzades que durà a terme Pepa Lavilla. Properament es rebrà casa per casa el tríptic amb tota la informació detallada.

oients hi tindran un paper protago-nista ja que podran trucar a l’emis-sora per participar als diferents concursos i guanyar molts premis. També es faran connexions en di-recte amb la unitat mòbil, a la plaça Major. Per fer possible el programa es comptarà amb Enric Parcet, Jo-sep Verdaguer, Estel Terricabras i Montse Verdaguer. Recordem que un any més, Ràdio Roda emetrà des del 12 de desembre les felicita-cions que han gravat representants de les entitats de Roda.

Imatge de la fira de l’any passat.

21 ~

No

tície

s


Si vols ser subscriptor o anunciant de la revista Roda de

Ter contacta amb nosaltres a través del correu electrònic

[email protected], al telèfon 93 854 02 30 o vine al

carrer Ramon Martí, 42 baixos de Roda de Ter

R ĐT

un any més, l’Ajuntament de Roda de Ter edita un fulletó informatiu amb tots els actes previstos a la po-blació per aquestes festes de Nadal. Amb el títol Roda x Nadal, s’inclo-uen actes des del 12 de desembre i fins el 5 de gener. Hi ha actes com un taller de cuina de Nadal, la in-auguració dels pessebres de Roda, una exposició de pintura de diver-sos autors, l’hora del conte de la bi-blioteca, Nadales en clau de jazz a la parròquia, els pastorets, la Fira x Nadal, entre d’altres.

L’Agrupació Pessebrista de Roda inaugura la nova ex-posició de diorames el diumenge 13 de desembre, a les 12 del migdia. Serà un acte especial ja que l’agrupació celebra també els 30 anys de la seva creació. El convidat especial d’aquesta inauguració és el pessebrista i pintor Josep Pagès Petit i es comptarà també amb l’assistència dels alcaldes de Roda i de Les Masies de Roda. Per ce-lebrar aquests 30 anys, al local de l’agrupació també es podrà visitar una exposició fotogràfica retrospectiva. Els diorames dels pessebristes de Roda es poden visitar al segon pis de Can Planoles, carrer Ramon Martí, 42.

Actes diversos a Roda x Nadal

L’Agrupació Pessebrista de Roda celebra el 30è aniversari

un any més, la colla Encara hi som ja està preparant la Festa de Cap d’Any. Com ve sent tradicional, aquesta celebració tindrà lloc a la carpa de Roda i constarà, bàsicament, amb un sopar i ball fins que el cos digui prou. A les 10 del darrer dia de l’any, el sopar donarà pas al comiat del 2009 i donarà la benvinguda al 2010. Després de les dotze campanades acompanyades dels corresponents 12 grans del raïm de la sort, sessió de ball, xocolata desfeta i coca a la matinada i tant de ritme com es vulgui. Tot plegat per celebrar amb alegria -i, sobretot, molt bona companyia- el pas d’un any que s’acaba a un de nou que s’enceta. Per unes hores, aparcarem les preocupacions i, amb els millors desitjos, gaudirem de la música i el ritme. Com sempre, és una festa oberta a tohom però amb places limitades als dos-cents primers inscrits. Els tiquets poden comprar-se a Loteria Pallarès i es recomana no esperar a l’últim moment. Encara hi som compta amb el suport de l’Ajuntament de Roda de Ter i agraeix, un any més, la bona acollida d’aquesta festa.

“Encara hi som” organitza la Festa de Cap d’Any a la carpa

Els pessebristes estan treballant intensament amb els diorames d’aquest any.

22 ~

No

tície


nAsCuTs El 1947.- La colla dels nascuts el 1947 s’ha tornat a trobar i va ser el diumenge 15 de novembre. Van fer l’ofre-na d’un ram de flors a la Mare de Déu del Sòl del Pont. i seguint com l’any passat, celebrant-ho a Roda mateix, van anar a dinar a la Fonda urgell i van sortir molt satisfets. Es va acabar la trobada al ball de Can Planoles. Foto. M.Verdaguer

sOPAR D’EGB.- Aquesta colla de jo-vent es van trobar el passat divendres 23 d’octubre per anar a sopar. Tots són nasctus del 1971 i es tractava de trobar-se per recordar els anys que van passar junts a l’EGB, a l’antiga es-cola Sant Lluís Bertran. A la cita, n’hi van assistir una vintena, més o menys la meitat dels que eren a la classe. Si no ens hem descomptat, van acabar el 8è d’EGB l’any 1985. i des d’aleshores, cada 1 o 2 anys es continuen trobant per sopar i recordar “batalletes”. Bon profit. Foto. Jordi Basses

CElEBREn Els 63 AnYs.- un bon grup de rodencs i rodenques celebren els seus 63 anys. Ho van celebrar el dia 18 d’oc-tubre amb una sortida a Cadaqués, visitant el Cap de Creus i fent un bon dinar a La Jonquera. Va ser un dia molt bonic... per les cares que fan es veu que ho van passar bé, tot i que els va tocar la Tramuntana.

23 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


Des del setembre i fins la primera quinzena de novembre s’ha desenvo-lupat la segona campanya de restau-ració del jaciment de l’Esquerda. un equip de restauradors de l’empresa Gamarra&García ha treballat en la ne-teja i la consolidació d’estructures de la zona del graner. L’any passat ja es va desenvolupar una primera campanya que va actuar a la zona de la necrò-polis. El graner és una construcció de planta rectangular que en la seva dar-rera fase d’utilització es va reduir a un espai quadrat. El sòl era ple de petits forats de pal que havien format part dels compartiments que separaven les diferents espècies de llavors que s’hi guardaven. La restauració ha compor-tat la consolidació dels murs del gra-ner i dels murs del voltant. El sòl del graner ha estat cobert amb una capa de sorra fina i al damunt s’hi ha posat una capa de grava. Es tracta de tapar la roca perquè la seva exposició als grans contrastos tèrmics a què està exposa-da la malmeten i l’erosionen. Esperem que el graner es pugui entendre bé perquè hi ha un senyal que l’explica i que inclou també la seva restitució.

L’Esquerda es posa guapaText i fotos. Maria Ocaña i Subirana. Museu Arqueològic de l’Esquerda

Imatges del procés de restauració, amb la consolidació de murs i l’aspecte acabat. A sobre, el graner ple de grava.

24 ~

Sal

utRevista Roda de Ter / Novembre 2009

Quan una persona perd una o varies dents hi ha diferents opcions per tal de reposicionar-les, una d’elles són els implants dentals. i què són els im-

plants dentals? Doncs són unes fixacions de titani que es col·loquen als maxil·lars mitjançant una tècnica quirúrgica estèril, adequada i mínimament invasiva. La seva finalitat és la de substituir les dents perdudes, fent de suport per a la posterior col·locació de les peces artificials, o suport per a una dentadura completa fent-la més segura i confor-table. D’aquesta manera, es poden reemplaçar les dents naturals, millorant la funcionalitat i l’estètica del pacient. Paral·lelament, el pacient també recupera la confiança per a poder riure, parlar, menjar… sense haver d’estar pendent de si se li belluga o no la pròtesi que porta a la boca.Prèviament a la col·locació dels implants s’ha de fer un anàlisi preprotesic i així decidir si és o no aconsellable i re-comanable la col·locació d’implants. Si l’anàlisi inicial ho aconsella, es farà un estudi implantològic més profund per tal de poder valorar el tipus d’os, la densitat, biotip perio-dontal… a més de les proves complementàries necessàries que s’hagin de realitzar (radiològic, periodontal…), tot això servirà per decidir quin tipus de tractament es farà, perme-tent la valoració en el pronòstic i viabilitat de la col·locació dels implants. S’ha de tenir en compte que no a tothom se li poden col·locar els implants, el diagnòstic s’ha de fer de forma personal i individualitzada i l’Odontòleg decidirà el millor per a cada pacient. La col·locació dels implants es realitza amb una intervenció ambulatòria, amb una correcta anestesia local que permet que el pacient no senti cap tipus de dolor ni de molèstia durant la intervenció. El postoperatori, sempre i quan el pa-cient estigui ben tractat, suposa a priori poques molèsties i incomoditats i surt de la consulta amb la medicació sufi-cient com per no patir cap tipus de molèsties importants. un cop col·locat l’implant, es dóna un fenòmen anomenat osteointegració, que consisteix en la unió a nivell molecular

de l’os dels maxil·lars a la superf ície de titani de l’implant. Aquesta unió pot acabar sent molt forta, fins i tot, pot arri-bar a superar retentivament la fixació de la dent natural. una altra dels avantatges dels implants és que el pacient pot sortir de la consulta amb una pròtesi provisional, que li ser-virà durant el temps d’espera per a l’osteointegració de l’im-plant. Aquest temps d’espera pot variar en funció del nom-bre d’implants, del tipus d’os… però com a norma general sol ser de 4 mesos, en els quals se li dóna temps a l’os per a formar-se al voltant de l’implant. A partir d’aquest període ja es pot començar a construir la pròtesi definitiva.La rehabilitació protèsica sobre implants es pot fer fixa amb ceràmica, que evidentment ens proporciona una gran estè-tica, comoditat i funcionalitat, i també es pot realitzar una pròtesi removible que també garanteix una gran estètica i funcionalitat. Si els implants han estat correctament col-locats pel cirurgià el resultat estètic pot arribar a ser molt su-perior a la dentadura original del pacient. un cop col·locada la pròtesi definitiva, el pacient ha de fer controls periòdics i un bon manteniment oral, és a dir, la seva higiene oral i els controls recomanats per l’Odontòleg han de ser constants i efectius. L’Odontòleg li explicarà el manteniment adequat dels implants, així com també, els hàbits nocius que s’han d’evitar. Si es té una bona higiene oral i es fan els controls recomanats per l’Odontòleg, hi ha una gran probabilitat de que els implants ens durin molts anys.

Què són els implants dentals? Text. Dr. Daniel Sánchez Tejedor. Metge odontòleg - Clínica Dental Danoran

Si els implants han estat correctament col·locats pel cirurgià el resultat estètic pot arribar a ser molt superior a la dentadura original del pacient

25 ~

Op

inió


Tan de bo fossin corruptes

Segurament degut a una tara d’ori-gen que, els de casa, anomena-ven “esperit de contradicció”, em

dóna per defensar els polítics, fart com he quedat aquests dies de sentir com se’ls posa a “caldo” des de tot arreu, tertúlies, al carrer, als diaris, etc... per els casos de corrupció que han esclatat darrerament. No estic d’acord en ab-solut en el fet que tots siguin iguals ni, sobretot, que sigui l’únic ram a fer jocs

Si jo hi he perdut la confiança no ha estat per la quota de barruts que pu-guin arrossegar, sinó per la inutilitat absoluta que caracteritza, això sí, a tots plegats. Crec que senzillament els polítics han deixat de fer política i això, per la gent de la meva generació, que hi havíem posat tanta confiança perquè no ens n’havien deixat fer mai, és el que me n’ha allunyat del tot.Jo era d’aquells que creien en allò que: “La dreta té interessos, l’esquerra ide-es”, que per emmascarar els interes-sos, la dreta s’havia d’omplir la boca de pàtries, Déus, principis eterns... i que, quan l’esquerra proposés canvi-ar la societat per fer-la més solidària, equitativa i justa, s’hi apuntaria la gran majoria i no hauríem de patir mai més. Però, nois, va caure el mur de Berlín (per cert, m’hi vaig emocionar fins a les llàgrimes), tothom es va convèncer que tots seríem rics, que ja no calia canviar per res aquesta “xauxa” global en la que entràvem. i l’esquerra es va quedar sense idees. Sinó fixeu-vos-hi: l’única cosa que proposen és que ma-nin els altres, i això no m’interessa per res.Si un dia hi ha algú que em proposa bombardejar les illes Caiman en lloc de l’irak, treure els serveis essencials, les coses de menjar del mercat i en-dreçar la cosa perquè tots hi puguem jugar segons les nostres possibilitats, en tornaríem a parlar. Mentrestant, m’estimo més escoltar música que la xerrameca patètica que m’atabala.

Text. miquel pradell. Il·lustracció. Infants Terribles

El Casalot aquest mes hem estat molt ocupats! Vam comen-çar el 31 d’octubre amb la Castanyada. Va ser una festa molt bonica perquè ens la van preparar els pares i vam estar una tarda compartint rialles, jocs i tradició. Entre tots vam pre-parar uns panellets, un pastís, unes galetes i unes castanyes boníssimes! Tots hi vam posar el nostre granet en l’elabora-ció i també en l’organització de les activitats, que va resultar en una festa molt divertida. Vam fer jocs amb castanyes, danses, música... La setmana següent ja vam marxar de co-

Ho has vist?Text. monitores i monitors d’El Casalot

lònies. Vam estar a Can Miqueló, a St. Martí de Centelles. El lema de les colònies era: “Ho heu vist?” i totes les activitats van estar relacionades amb aquest tema, depenent de l’edat de cada grup. El diumenge el matí però ens vam ajuntar tots els grups i vam anar a fer una caminada pels voltants. Això sí, vam passar molt fred, molts vam acabar malalts, o ja ho havien estat i d’altres van faltar perquè ho estaven. A tots els vam trobar a faltar molt. El dissabte 14 els Lloros van fer uns canapès i unes trufes per llepar-se’n els dits! i l’endemà hi va haver inscripcions de Pastorets pels nens que no xer-ren, o sigui que ja ho sabeu, qui vulgui hi està convidat! El dissabte 21 el grups XXL i Falcons van fer una xerrada amb unes marroquines, molt interessant. El 28 de novembre el grup XXL va ser l’encarregat de preparar l’activitat de tot el Casalot perquè la majoria de monitors estem de casament. Ja se’ns fan grans els XXL...

de mans amb el diner sinó que s’haurà de comprovar les proporcions de po-cavergonyes entre totes les professions on hi ha oportunitat de fotre mà a la caixa. i potser quedaríem parats. És clar que trobaríem molts més taxistes o llauners honrats però m’agradaria saber quants ho són per convicció i quants per falta d’oportunitat, és allò que molts fem bondat perquè no sa-bem fer res més.

26 ~

Op

inió


Cecília de Roda

Més coneguda com a Santa Cecília. És patrona de la música, dels poetes i dels cecs, curiosa combinació. Per això, es ce-lebra cada 22 de novembre el Dia de la Música, en comme-moració de dia del seu naixement, però també és cert que hi ha altres dies dedicats a la música. Per exemple, el Dia internacional de la Música, creació francesa molt recent i que es celebra el 21 de juny; el Dia de la Música Criolla és el 31 d’octubre; i el més nou de tots, anomenat com el Dia Europeu de Descàrrega de Música per internet que és el 21 de març i va començar l’any 2004. Llavors, quina relació tenia realment Cecília amb la música?Es diu que els seus atributs son l’orgue, el llaüt i les roses, però la reputació artística de Cecília fou, probablement, el resultat d’una mala traducció dels Actes de Santa Cecília. La paraula llatina órganis, que apareix al text i que signi-fica “instruments musicals” va ser traduïda com “orgue”. Llavors la frase original va ser entessa com “ella cantava i s’acompanyava amb l’orgue”. i d’aquesta manera Cecília fou nomenada patrona de la música, i a partir del segle XV es va començar a pintar a la santa amb petit orgue portátil o altres instruments.

Es més, els còdexs més antics no diuen canéntibus órganis (canéntibus com a sinònim de cantántibus), sinó candén-tibus órganis, Caecilia Virgo.... Els «orgues» no serien ‘ins-truments musicals’, sinó ‘instruments de tortura’, i l’antífona descriuria que Cecília, ‘entre les eines candents, cantava al seu únic Senyor en el seu cor’. L’antífona no es referiria al banquet nupcial, sinó més bé al moment del martiri.Encara avui, es creu que el padrinatge de la música li va ser atorgat a Santa Cecília per haver demostrat una «atracció irresistible cap als acords melodiosos dels instruments: el seu esperit sensible i apassionat per aquest art va convertir així el seu nom en símbol de la música».L’any 1594 santa Cecília va ser nomenada patrona de la mú-sica pel papa Gregori Xiii per celebrar el Dia de la Música el dia 22 de novembre, encara que no està clar si aquest dia es tractava del dia del seu naixement o de la seva mort.Resumint, que és un poc incert el motiu pel qual Cecília va acabar sent patrona de la música, però en qualsevol mo-ment de celebració, la música és un element imprescindible que ens uneix en el moment present en que la disfrutem.

1 Vénit díes in quo thálamus collacatus est, et, cantátibus órganis, illa [Cecilia virgo] in corde suo soli Dómino decantábat [dicens]: Fiat Dómine cor meum et corpus meus inmaculátum et non confundar‘Vino el día en que el matrimonio se celebró, y, mientras sonaban los instrumentos musicales, ella (la virgen Cecilia) en su corazón a su único Señor cantaba [diciendo]: [Señor,] haga el corazón mío y el cuerpo mío inmaculados y no confunda.’

Text. Cento Carbó peris. Escola de música El Faristol

Novembre

A l’avantsala de les acaballes de l’any ens trobem amb el novembre, mes trist i melangiós. És el temps de canvi d’hora i per tant de fosca i recolliment. No cal dir que no ho és tant com abans perquè encara anem seixanta minuts avançats a l’hora solar però per qui, com molts , no recorden aquells temps retrasseu ni que sigui mentalment una altra hora i us adonareu quines tardes vespres més llargues vivia la gent. És un mes pràcticament sense cap fes-ta llevat de la de Tots Sants que és el primer dia. Aquesta que hauria de ser de joia, tal com indica el seu nom, ens resulta cavil·losa en el record dels fa-miliars traspassats i humanament no la gaudim com cal perquè la confonem amb el Dia dels Morts. Aquesta darre-

ra diada es celebra el dia 2 o sigui l’en-demà. La relaxació de les pràctiques religioses, paulatinament minvades, fa que moltes persones ho ignorin i així inconscientment ho barregem tot.Arribats a aquest punt, penso que aquí a Roda, entre nosaltres, es desconeix que en aquesta data, 2 de novembre de 1713, fou ajusticiat el nostre heroi Bac de Roda penjat al Puig de les Da-vallades de Vic. un dia i un fet tan im-portant per la nostra pàtria i pel nos-tre poble passa desapercebut any rera any sense ni el més mínim acte cívic d’evocació. Quants pobles i viles de Catalunya no aprofitarien avinentesa semblant per enaltir la seva població i col·locar-la en llocs preferents en l’es-calafó històric patri?Ja sé què em direu. Tots els anys des del temps de la ii República com després de la restauració democràtica s’home-natja a Francesc Macià en la Diada de l’11 de setembre. Això és cert, però hem de convenir que la celebració queda diluïda entre les moltes d’aquell

Text. Joan Sala i pujol

dia i el seu ressò és mínim arreu del nostre país. Tan poca imaginació i empenta tenen els partits polítics i au-toritats rodenques que no saben com commemorar particularment la gesta o és que no coneixen aquesta dada?Barcelona té un carrer principal de l’Eixample dedicat a Bac de Roda. Nosaltres aquí a Roda també però so-bretot a la Ciutat Comtal quantes per-sones trobaríem que sabéssin qui era, d’on era, perquè va lluitar i perquè el van penjar? Segurament poques però més greu seria que a casa nostra n’hi hagués alguna, cosa molt probable vist el mínim acte polític anyal quina po-bresa no poden dissimular les senyeres exhibides i més quan impera el silenci sobre la seva semblança i també sobre el poeta Josep Baucells nomenat “El cantor d’en Bac de Roda” injust o no tan injustament oblidat.Fomentar la indiferència és letal a un poble i a la seva història i cultura. Llui-tar contra ella és vital pel seu futur i la seva permanència.

27 ~

Op

inió


Placidesa d’una plantaText. montserrat Freixanet

Amb freqüència m’agrada pas-sejar pel passeig del Ter es-pecialment per la bellesa

d’aquest punt de Roda. Quan vaig as-seure’m en un banc de fusta, em vaig adonar d’una planta que oferia les més brillants entonacions de verds foscos i clars, grocs i taronges, amb que les fulles tendres comencen a obrir-se i tancar-se durant la tardor.

És una planta que mostra nombrosos raïmets florits embaumant l’aire d’un lleuger perfum, de la família de les sali-càcies que per la seva forma recorda el pebre, i sembla ser que és d’origen asi-àtic. El sol penetrant del migdia-tarda contrasta amb les parets de pedra exis-tent a tota aquesta banda del riu que la protegeix de les copioses gelades.

La banda esquerra del Ter, al seu pas per Roda, és un lloc singular i atrac-tiu per poder-se esbargir amb infants, ideat quasi exclusivament per a ells, perquè puguin córrer sense perills.

Mentrestant jo sentia un interès inex-plicable envers aquesta planta, la cla-ror seguia disminuint, el cel s’aclaria a l’horitzó prenent tons de blau clar, l’ambient anava sent cada cop més fresc i vaig marxar convençuda que és una planta de les més belles que hi ha a Roda.

A en Miquel Martí i Pol, crec que com a poeta, assajista i es-criptor no se’l coneix massa i

per ser una mica atrevida, m’atreviria a dir que no fou molt apreciat, ni va-lorat, pel poble de Roda. A mi mateix no m’entusiasmava gens, i ho dic a cor obert, i amb molta franquesa, però fa temps es feu un recital als jardins de la fàbrica de la Blava, la qual ell coneixia tan bé, que a més d’un lloc idíl·lic, es va fer una posada a punt perfecta, doncs la recitadora i uns bonics talls de mú-sica d’en Pep Poblet, brodaren l’esce-nari. Vaig trobar-hi coses amagades de la meva infantesa, doncs els meus estimats pares tota una vida la varen passar enmig de filatura i cardes.

Jo, de nena, entrava cada dia dins la fà-brica amb el pretext d’anar a dur-li el sopar al meu pare, amb la meva amiga M. Soler. Aquella mitja hora corríem esbrinant cada racó. Totes les naus eran explorades fins que un dia vam baixar a baix a la torbina i aquesta re-cerca ens va fer molta por fins el punt de no baixar-hi mai més. També, dins d’aquests jardins, pròpia-ment esmentats, i no perdent mai el fil de la poesia, m’adonava que la fàbrica, treballant de sol a sol havia de ser per als meus pares horrible, ella va engolir la nostra infància, quan el meu germà i jo ens hauria agradat sortir d’escola i trobar-los a ells per abraçar-los i po-der explicar les peripècies que vivíem

Reflexió sobre el poetaMiquel Martí i PolText. mercè Viladecàs

el carrer. Però bé, eren temps dif ícils, i encara que guanyaven quatre rals, bé que els venien per poder donar-nos un bocí de pa.

Molt atentament escoltava poema rera poema, tots em deien alguna cosa, i vibrava el meu cor d’emoció, em vaig poder ficar a la pell del poeta, les seves paraules prenien cos en mi, i ho vaig trobar tot meravellós. Fins i tot pen-sava que aquest recital era digne de portar-lo el Palau de la Música. Deprés ja em començaren a interessar llibres, més que tot de poemes d’en Miquel, i mica en mica, anava entenent el que ell volia transmetre.

El fet més curiós per acabar de con-fegir tota la seva personalitat, senti-ments i vida, va ser llegint el llibre de la seva biografia, llibre, per cert, molt venut, però també polèmic.Vaig acabar essent més que admirado-ra d’un gran poeta i pensador, perqué el que em va interesar era la seva figura com a persona i jo crec que en Miquel era d’una gran qualitat humana, fidel sempre en el que en el seu moment va creure, en cada etapa de la seva vida, el vaig trobar coherent, inclús amb el tema tan delicat de l’amor.

Ara els seus poemes em diuen algu-na cosa senzilla i autèntica perquè del que ens parla el poeta és de la mateixa vida.

Sabíeu que: Si tots els que podem donar sang ho féssim de 2 a 4 vegades a l’any previndríem les situacións de manca de sang?

I recordeu que amb una vegada no n’hi ha prou

Associació de Donants de Sang d’OsonaDelagacións locals de Roda i Les Masies

28 ~

Op

inió


De sobte, sense previ avís i amb una patxoca digne dels temps de la dictadura, ens tallen un carril de la carretera, ens munten un semàfor i a fer cua,

com els de Barna. Preguntat el senyor alcalde en el ple, ens diu que l’ajuntament no ho sabia, que n’han parlat amb els responsables polítics i de l’empresa constructora i que no cal patir, que ja s’afanyaran i que no sap quan duraran les obres. Això era dijous, el divendres en un conegut fòrum d’internet el senyor alcalde afirma que les obres duraran tres setmanes, és a dir, s’acabaran el 15 de desembre. Bé, ja ho veurem, però:1- Quina és la força política que té aquest ajuntament, que no compte per a res als ulls de l’administració, a l’hora de prendre decisions que afectaran el dia a dia dels veïns?2- Com és possible que no es pensi en cap via alternativa per evitar les cues?3- Com pot ser que algú es pensi que un semàfor pot regu-lar el trànsit eficaçment?4- A qui se li pot acudir que es pot tallar el trànsit d’una via principal, amb un moviment de vehicles a hores punta molt important, i no posar-hi, ja des del primer moment, agents per regular i informar?5- En quin cap hi cap que es pugui permetre que la cua ar-ribi a l’eix pel cantó de Vic i no n’hi hagi pel cantó de Roda? O a l’inrevés?6- Qui és que no veu que quan el sol cau a la tarda és impos-sible esbrinar de quin color està el semàfor? 7- Qui entomarà les conseqüències d’un accident provocat pel desgavell de la senyalització?8- Hi ha un concurs per demostrar qui és el més incompe-tent del món mundial?

El POuM només quan interessaSe’ns proposa una modificació de les normes subsidiàries per permetre que una empresa pugui fer un gran centre

Tots a la cuaText. Grup Municipal d’ERC

comercial a la zona de Puigneró, a tocar el Bac de Roda. Aquesta modificació sempre pot quedar afectada pel nou POuM, per tant el lògic fora que s’esperés a definir-lo i evi-tar cap possible conflicte, urbanístic o d’interessos que fora pitjor. Ja va passar quelcom semblant a l’inici de la legislatu-ra, segons l’equip de govern calia fer la permuta dels terrenys de la rodona de la carretera de Manlleu perquè era una obra prioritària i urgent, aquell acte va suposar la dimissió d’un regidor del PSC i un munt de retrets, bé a hores d’ara, pas-sats més de dos anys, la permuta ni tan sols s’ha escripturat i les obres no han començat, perquè hi havia un informe negatiu de la Generalitat? Cosa que negava de paraula i per escrit el senyor alcalde, qui ho sap, el fet però és que estem com estàvem. Com és habitual no se’ns va voler escoltar i varen aprovar la modificació, les conseqüències es veuran amb el temps i si és el cas, ja ho solucionarà un altre.

Els varem proposar, en canvi, que reconsideressin el sentit del trànsit en el carrer Pep Ventura, molts rodencs consi-derem que no ha estat una bona decisió i els perjudicis són molt majors que els avantatges. Doncs per això sí que ser-veix el POuM, com que s’està definint el nou POuM no es pot tocar la direcció del carrer. Quan convé s’aferren al POuM, quan no s’hi eixuguen el... Per cert ens asseguren que només hi ha tres veïns del carrer que s’han entestat a canviar el sentit del trànsit i que la majoria n’està a favor. Descobrirem la sopa d’all si assegurem que la mobilitat del trànsit no afecta només els veïns del carrer, que això afecta a tots els veïns?

Els perquès de tot plegatA partir d’ara els plens municipals es faran el tercer dijous de cada mes enlloc dels dimarts, per què? No ho sabem, decisió del govern.

L’assistència dels veïns als plens continua sent nul·la, mal-grat el reglament de participació ciutadana. Per què no in-teressa la política municipal? Per què no es pot intervenir i preguntar als regidors? Per què a aquest equip de govern els fa pànic parlar amb els veïns en públic?

29 ~

Esp

ort

s


Text. Redacció RDT. Fotos. m.R./Roger Sala

El CE Roda, protagonista a la Nit dels Campions a Ódena

La Nit dels Campions s’ha celebrat aquest any a la Catalunya Central i el Centre Esportiu Roda en va ser uns dels protagonista. La població d’Òde-na va ser el punt de trobada de tots els campions de l’anterior temporada que han rebut el seu merescut reconeixe-ment esportiu. L’acte es va desenvo-lupar al Centre d’unió Agrícola. El president del CE Roda, Pere Serra, va rebre el trofeu com a campió de Lliga de l’equip juvenil A que la temporada passada va aconseguir l’ascens a Pri-mera Divisió. L’entrega dels trofeus als campions es va fer de mans del presi-dent de la Federació Catalana de Fut-bol, Jordi Casals; del delegat territorial d’Osona i directiu de la federació, Pere Vila; del deletgat territorial d’Anoia, vicepresident del Consell Comarcal i conseller Comarcal d’Esports, Carles Casanova; del delegat territorial del

El president del CE Roda, Pere Serra, en el moment de rebre el trofeu per a l’equip juvenil A, campions de lliga.

Després de 9 partits disputats, el pri-mer equip del CE Roda ja s’ha col·locat líder de Tercera Regional. Després de la inesperada derrota en el seu debut davant el Gurb per 0 a 2, l’equip que entrena Jose Gallardo ha sumat vuit victòries consecutives que l’han portat a encapçalar la classificació del grup tercer a dos punts del segon classificat la Santperenca. A casa, l’equip ha gua-nyat amb comoditat al Cantonigròs (6 a 1), St. Vicenç (3 a 1), St. Quirze (5 a 3) i Rupit-Pruit (4 a 0). Les victòries a domicili han estat davant el Borgonyà (0 a 4), Ribetana (0 a 2), Vinyoles (1 a 4) i La Cabra (2 a 3). La nota negativa de l’última jornada és la lesió d’Enric Cabana amb un possible trencament que el pot tenir apartat dels terrenys de joc algunes jornades. Pel que fa al calendari, i fins acabar l’any, l’equip visita els camps del Monasterio (28 novembre), Santperenca (13 desem-bre) i St. Boi Lluçanès (19 de sembre), i a casa només rep la visita del Corcó. un partit previst pel diumenge dia 6 de desembre i que es podria avançar el dissabte dia 5, a petició del Corcó.

El primer equip ja és líder de tercera regional

Després d’aconseguir l’ascens a Primera Divisió, el Juvenil A del CE Roda s’ha estrenat a la nova categoria amb bon peu. Quan porten nou partits de Lliga es troben en quarta posició a cinc punts del líder i resten imbatuts el seu camp. Cinc partits guanyats, dos d’empatats i dos de perduts és de moment el bagatge esportiu de l’equip que entrena una temporada més l’Alfons Codinach. L’objectiu de l’equip és mantenir la categoria i quedar el més amunt possible.

Bages-Berguedà, Rafael González; de l’alcalde d’Ódena, Francisco Guisado; de l’alcalde de Cabrera, Jaume Gorrea; del regidor d’Esports d’Ódena, Emili Ortega; del regidor d’Esports de Santa Margarida de Montbui, José Palacios i del regidor d’Esports de Vilanova, An-tonio Sánchez.

El Juvenil A de Primera Divisió

30 ~

Esp

ort


El Rodenc millora les prestacions, però continua en zona de descensText. Joan Serra

Malgrat que figura en posicions de descens, l’Atlètic Ro-denc sembla haver redreçat la trajectòria erràtica de l’inici de temporada. Els dos empats i la victòria aconseguida en aquest mes de novembre han de permetre a l’equip d’Anto-ni Jurado ‘Mimo’ recuperar la confiança perduda. Si manté aquesta línia, el Rodenc pot revertir una situació que s’en-devinava complicada fa algunes setmanes. Amb 9 punts en les primeres 11 jornades, al conjunt vermell encara li queda feina per fer si pretén apropar-se a la zona tranquil·la de la classificació. L’Atlètic Rodenc va aconseguir la segona victò-ria de la temporada al camp del Sant Julià (1-2). Els gols de Cervera i Girvent van certificar el triomf, aconseguit davant d’un rival directe en la lluita per evitar les últimes posicions. El Sant Julià, que ara és el cuer del grup 5 de Segona Regio-nal, va sucumbir davant d’un Rodenc que va oferir algunes sensacions positives. Ben ordenat al terreny de joc, l’equip va ser capaç de remuntar un marcador advers. Els homes d’Antoni Jurado, que necessitaven un resultat positiu des-prés de la desfeta de la setmana anterior davant del Voltregà (2-5), volen aprofitar la victòria per marcar un punt d’infle-xió. Els propers dos compromisos –el conjunt rodenc juga-rà a casa de forma consecutiva amb el Vall del Ges i el Santa

Eugènia- poden marcar aquest canvi de rumb que desitja el club. El novembre ha estat un mes positiu per a l’Atlètic Rodenc, que ha sumat a la victòria obtinguda a Sant Julià dos empats més davant del Balenyà i el Centelles, tots dos pel mateix resultat (3-3). En els dos partits empatats, l’equip vermell ha demostrat que també té pólvora al davant, que és capaç de generar ocasions i transformar-les. Aquest havia estat un dels dèficits de l’equip en l’inici del campionat. Però el que necessita corregir amb urgència el Rodenc és la fiabilitat defensiva. Els homes d’Antoni Jurado continu-en encaixant massa gols: n’han rebut 30 en el que portem de campionat (una mitjana de gairebé tres per partit), xifra sensiblement superior a la quantitat de gols marcats (18). Si és capaç de millorar en el treball defensiu, l’equip tindrà més opcions d’assegurar-se la permanència.

El novembre ha estat un mes positiu per al Rodenc i pot revertir una situació que s’endevinava complicada

31 ~

Esp

ort

s


Text i foto. miquel Rovira

El Club Patí Roda estrena pàgina web per a socis i aficionats

Des de principis de tempora-da, el Club Patí Roda ha po-sat en marxa el web del club.

Amb aquest nou aparador, el club vol fer un pas endavant en la seva política d’informació i de comunicació amb els socis i aficionats. El nou portal www.cproda.com de presentació del club inclou tres seccions. La informació general del club, amb seccions com la història de l’entitat, el reconeixement a tots els qui en alguna ocasió han tingut un vincle amb el CP Roda, o altres tan funcionals per als visitants com pot ser el plànol de localització del pavelló. La informació esportiva permet acce-dir directament al web de la Federació Catalana i consultar tant el calendari com els resultats de les diferents com-peticions on hi prenen part els equips del club. També es poden identificar tots els equips i els seus jugadors. Finalment, un aspecte molt important, especialment aquest any, és la possibi-litat de descarregar la nova reglamen-tació vigent des de l’inici de la tem-porada. En una altra secció central es destaquen les principals notícies sobre esdeveniments o informació d’interès puntual pels socis. Més endavant es posaran en marxa noves funcions re-lacionades amb la captació de comen-taris per part dels usuaris. En l’aspecte esportiu, la primera fase de les lligues

Imatge de la nova pàgina web del CP Roda amb l’adreça www.cproda.com.

de classificació es troben en el seu moment àlgid. Quasi totes finalitzaran abans d’arribar a les festes de nadal, ja que pel gener començarà la segona fase amb nova distribució dels equips segons els resultats obtinguts en aquesta lliga de classificació inicial. Només l’equip sènior i el femení competeixen en una lliga regular i de moment, les noies del CP Roda estan fent una excel·lent campanya amb uns resultats molt positius en aquest inici de temporada. L’equip sènior s’es-tà adaptant bé a la competitiva categoria de primera catalana i a la vegada a la nova reglamentació.

32 ~

Esp

ort


Text. Redacció RDT. Foto. miquel Rovira

El Festival de Patinatge converteix el pavelló en un fons marí

El Club de Patinatge Artístic de Roda de Ter va convertir, el passat 24 d’octubre, el pavelló municipal d’esports amb un fons marí, de música, llum i color. Enguany el nom del festival va ser Atlantis i es va inspirar en les aigües més pro-fundes del mar. un total de 72 patinadores es van transfor-mar en peixos, meduses, corals i sirenes i durant una hora, aproximadament, van demostrar les seves aptituds damunt dels patins. Al llarg de l’espectacle, els quasi 500 espectadors que hi havia a les grades van gaudir dels balls de les patina-

dores, acompanyat per un impactant moviment de llums, un decorat de fons marí, i amb una acuda selecció musical que va fer possible que cada música fos molt adequada a la coreografia. Tots junts van entrar durant l’espectacle en un magnífic conte. A l’acabar l’espectacle, es va fer l’entrega a totes les patinadores d’un regal i es va sortejar dues paneres, gentilesa de supermercats Bonpreu i de la Junta del Club. Fina Serra, membre de la junta del Patinatge Artístic de Roda, assegura que es va tractar d’un l’espectacle “màgic”. També explica que en aquesta edició es va optar per fer un format més curt que altres anys ja que el públic, en alguna ocasió, s’havia queixat que era massa llarg.

33 ~

Esp

ort

s


34 ~

Esp

ort


Text i foto. Bet Faja i Club Bàsquet Roda

L’escola de bàsquet i l’aleví mitx, del CB Roda

Enguany l’escola de bàsquet del Club Bàsquet Roda, que entrena Ariadna Ballús, Bruna Autet, Sílvia Jiménez i Edu Camps, està formada per nom-brosos jugadors d’entre 5 i 10 anys. Els jugadors que formen part de l’es-cola són els següents: ivan Fernández Rochel de 10 anys, Estel Vilella Colo-mer de 9 anys, Gil Bosch Molist de 9 anys, Clara Sayós Crosas de 9 anys, Pau Camps Sampedro de 8 anys, Àlex Romero Frias de 8 anys, Clàudia Cro-sas Capdevila de 8 anys, Aida Priego Lucena de 7 anys, Zak Serrat Bishop de 6 anys, Àlex López Serra de 6 anys, Joel Prat Alcayna de 6 anys, Laurent Cabot Martin de 5 anys i Adrià Priego

L’escola de bàsquet està formada per jugadors entre 5 i 10 anys.

L’equip està format per 10 juga-dors, dels quals 8 són nenes i 2 nens, d’edats compreses entre els 9 i 11 anys. Aquesta serà la tercera temporada que aquests nens i nenes juguen junts. Tot i trobar equips formats en gran ma-joria per nens, les dues últimes tem-porades han quedat segons i tercers classificats. És un equip que juga molt bé i amb molt bona sintonia, juguen per divertir-se i realment ho aconse-gueixen! A principi de temporada van participar al torneig organitzat per la Federació Catalana de Basquetbol a Sant Julià de Vilatorta, i dels 5 partits disputats només en van perdre un. Per tant van quedar segons de sis equips.

L’aleví mixt

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Mª Josep Bayon, Marc Ballús, Xenia Ortega, Tània Vilellas, Anna Altarriba, Marcel Gago, Judit Vila, Anna Serrano, Sara Vazquez, Carla Garcia, Berta Riera i Paula Colomer

L’escola de bàsquet

A partir d’aquest mes de novembre, el Club Bàsquet Roda publicarà un petit article fent una breu descripció de cada

un dels equips que formen el club. Aquest mes comencem pels més petits, l’escola de bàsquet i l’aleví mixt.

Lucena de 5 anys. A partir del mes de gener del 2010 i al llarg de la temporada, l’escola de bàsquet assistirà a diverses trobades d’escoles promogudes per la Fe-deració Catalana de Basquetbol. Aquestes seran de caire totalment lúdic i els jugadors participants podran familiaritzar-se més amb el joc real del bàsquet.

Aquest any, ja que en la categoria d’aleví mixt a la comarca d’Osona no hi havia prou equips, l’equip s’ha ins-crit al Consell Comarcal del Bages, és

l’únic equip del club inscrit en aquest. De cara a la temporada 2010–2011 es preveu inscriure l’equip a la Federació Catalana de Basquetbol.

35 ~

RĐ

T


36 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Novembre 2009

RĐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


T’agrada la feina; però té inconve-nients.A part dels horaris, principalment, dos: La competència deslleial dels su-permercats, sobretot, i les gasolineres; i, de tres anys cap aquí, la burocràcia. Els inspectors de sanitat et volen fer fer tanta paperassa i dur tants con-trols que a vegades els demano si ens quedarà temps per fer el pa!De quantes menes en fas, de pa?Unes vint. Unes vint i encara ve algú a la botiga i te’n demana un que ha vist en un forn de Vic! I a més del pa, les coques, els croissants... també fem pastisseria. Diuen que ara mengem menys pa.Quan vaig començar feia 120 pans de quilo cada dissabte. Sabeu quants en faig ara? Trenta, no se’n venen més. molt jovent només en menja en els en-trepans però ni el tasta en els àpats. Abans, el pa durava una setmana; ara el volem acabat de fer. Curiós.La gent vol la crosta que espetegui. És clar, amb els dies, reposada, la molla guanya; però la crosta s’estova. Durant uns anys s’acusava el pa d’engreixar.proveu de menjar només pa i veure si estareu gaire grassos! menjar pa és bo i convenient; però no n’hem d’abusar, com tampoc no hem d’abusar de cap aliment. Amb dos o tres-cents grams

Fa uns deu anys que va néixer el pa d’Osona. De llavors ençà, n’han nascuts un quants més.

Per què tantes novetats?Tot això es fa perquè els supermercats i les gasolineres no els tenen, aquests pans; la idea és fer pans nous i pro-mocionar el pa. Tots els pans són dife-rents. Encara que la base és la farina, tots tenen gustos diferents perquè les farines també ho són, de diferents. El que dóna gustos diferents és, doncs, la farina?no només la farina. El que dóna més gust al pa és que quan l’has pastat el deixes una estona quiet, que reposi. Llavors el peses, el tornes a desin-flar, perquè com que té llevat s’infla, i deixes que perdi aire i que torni a fermentar. Com més bo vols fer el pa, més hores hi has d’estar!Tradueix-nos-ho a hores.Des de que comencem a pastar fins que surt del forn, fent-ho una mica bé, has de comptar entre sis i set hores. Ha canviat la feina amb els anys?Abans, feies una pastarada i tot era pa: més gros o més petit. Ara, amb tantes especialitats porta molta més feina, perquè cada varietat s’ha de pastar sola, per separat. Això comporta mol-ta més feina. Hi ha més varietat, tre-balles més per oferir pans més variats, però no vens més.

diaris de pa n’hi ha prou. Del pa que tu fas, quin t’estimes més?Tot, m’agrada tot. m’agrada el dilluns menjar-ne de dissabte. I cada dia menjo el que ha sobrat. m’agrada tot, però que hi hagi molla, que faci llesca. menys amb les sopes, en menjo amb tot, de pa!: amb l’amanida, amb el tall, amb el plàtan, el raïm...Aprenents de forner en pugen?no en pugen, no. Quan vaig començar volíem aprendre un ofici, amb aquella il·lusió. Ara el primer que volen saber és què guanyaran i quantes hores po-den fer de festa. Hi ha qui diu que tant és un forn de llenya com un d’elèctric. Al capda-vall, tot és pa.És fàcil d’entendre: trobeu igual la carn de xai cuita a la brasa o amb gas? Oi que no? Doncs el pas és igual.Has guanyat molts premis, quin és el teu secret?L’afició a la feina. Estar pendent de la feina, viure-la, voler fer bé les coses. Quan faig pa, no miro les hores que puc estalviar-me sinó que surti bo. Ho deixem aquí, tot i que en con-tinuem parlant: del preu comparat al del cafè, de la desapareguda tor-na, de com la crisi ha moderat les vendes, de com la neu les dispara... saps què vull dir?

“Com més bo vols fer el pa, més hores hi has d’estar ”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Jaume Cebrià i Sañas / FornerVaig néixer el 21 de desembre de 1949 a Santa Eulàlia de Puigoriol / Quan em vaig casar vaig voler treballar per mi i vaig agafar el forn de Sant Martí. I d’allà, aquí, ara deu fer uns 27 anys / Tinc dues filles i dos néts / El futur? Quan tingui l’edat, plegar i viure més bé que ara, tot i que la feina sempre m’ha agradat molt / Aficions? Tot menys els bars o estar quiet.

RDT705 novembre de 2009

Documents

Transcript of RDT705 novembre de 2009