Recull de

Premsa

CULTURAE M 248 EL MUNDO. MIÉRCOLES 18 DE MARZO DE 2015

LAURA FERNÁNDEZ BARCELONA Maylis de Kerangal no es enfermera, pero el día en que decidió contar la historia de un corazón, la, como dice ella, «migración» de un corazón, de un cuerpo muerto a otro vivo, del pe-cho de un chico de 19 años que tuvo la mala suerte de salir despedido por la luna delantera de la furgoneta en la que regresaba de hacer surf con un par de amigos al de una traducto-ra de 50 años que reside en París, se convirtió en algo parecido a la som-bra de un enfermero coordinador de trasplantes. «De él aprendí todo el proceso técnico. Que incluye obtener el consentimiento de los familiares, en un momento en el que en lo úni-co en lo que pueden pensar es en que su hijo ya no está». Al menos, eso le ocurre a Marianne, uno de los personajes centrales de Reparar a los vivos (Anagrama/Angle), la nove-la «canto» que resultó de la investiga-ción psicológico-sentimental de la escritora. La madre del chico de cu-yo pecho su corazón «emigra».

«Concebí la novela como una lí-nea, una trayectoria, la del hilo que une al donante con la persona que recibe el órgano. Sabía que el cora-zón tenía que llegar al cuerpo de la mujer en la última página, y tenía que seguirlo hasta entonces», asegu-ra Kerangal, que se ha dejado llevar «por la cadena de persona que hace posible el proceso». «En parte, la no-vela ha sido una forma de metaboli-zar la muerte de gente cercana», añade. También insiste en su condi-ción de canto. «Toda la novela es un

canto. De una u otra manera, el can-to está presente todo el tiempo en la historia, pero especialmente en el momento en el que el enfermero canta una canción a Simon después de que le hayan extraído práctica-mente todos los órganos del cuerpo»,

revela. Un cuerpo vacío que debe re-componerse para que su familia pue-da velarlo como se acostumbra.

«España es un país puntero en lo que a trasplantes se refiere, pero Francia no. En Francia aún estamos muy atrasados en ese sentido. La

desprivatización del cuerpo no es al-go tan habitual. Y vemos ese gesto como algo increíble y en cierto senti-do como una especie de locura. Por-que, ¿qué hay más privado que el cuerpo de tu hijo, de tu marido, de tu padre? Mi libro puede considerarse

un libro militante en ese sentido», di-ce Kerangal, cuya relación con su propio cuerpo y el de sus hijos ha cambiado desde que lo escribió. «Ha sido como hacer un viaje. Un viaje extraño hacia mi propio cuerpo. Ahora me planteo donar mis órga-nos y los de mis hijos», dice, sorpren-dida, en aquel quirófano, en el quiró-fano en el que el corazón se instaló en su nuevo cuerpo, del choque «brutal», entre última tecnología «y un acto tan paleolítico como el de la costura».

Pero la novela de Kerangal no só-lo es una novela militante. También es una novela impresionantemente avalada por la crítica. Ha conseguido nada menos que siete prestigiosos premios (sólo en Francia) y lo ha he-cho por su calidad literaria. Con su aspecto de canto, la novela parece componerse de olas que se arremo-linan entorno a los personajes y todo aquello que les ocurre, y que se ale-jan y vuelven a acercarse, tomando distancia y volviéndose asfixiante-mente próximas al epicentro (encar-nado por la madre, Marianne). Una novela mar revuelto en el que el cuerpo de Simon «no deja de flotar». «La sensación es la de que Simon es-tá en una especie de limbo, que es ese mar en el que se sumerge al prin-cipio de la novela, y que acaba devo-rándolo todo», sentencia la escritora, que toma como punto de partida una frase de Chéjov (aquella que dice: «Debemos enterrar a los muertos y reparar a los vivos») para dar título a tan intensa gesta.

LITERATURA DONACIÓN DE ÓRGANOS

HISTORIA DE UN CORAZÓN SALVAVIDAS

La francesa Maylis de Kerangal relata en la durísima ‘Reparar a los vivos’ el viaje de un órgano trasplantado

La escritora francesa Maylis de Kerangal. EL MUNDO

JOSÉ LUIS VIDAL BARCELONA Hace poco más de un mes dába-mos cuenta en estas páginas del recital de piano de Sir András Schiff y de su elección de un Bechstein de aterciopelado soni-do para tocar. Ahora no ha falta-do a su cita anual con el Palau otro gigante del piano, Grigory Sokolov, quien toca un poderoso Steinway cuya mecánica interna examina con minuciosidad antes de sentarse a tocar. Intérpretes tan diferentes y ambos tan eleva-

dos muestran pareja atención, pues, por las bases del arte, la ar-tesanía misma. Y quizá eso con-fiere rigor parecido a sus tan di-ferentes interpretaciones.

Sokolov se mostró otra vez co-mo una individualidad genial al servicio más absoluto de la músi-ca y con una concentración abso-luta en ella que, de alguna mane-ra, consigue del público un grado de atención casi tan absoluto. Se ayuda para ello dejándolo en algo más que la semipenumbra habi-tual de la sala de conciertos e in-cluso que la penumbra que exi-gen cada vez más los intérpretes; nos deja casi en la oscuridad, de manera que todo se concentra en el piano del escenario, del que viene, más que una luz, una, esta sí, semipenumbra. Ahora bien, cuando escuchamos nos parece que de ahí viene una especial cla-ridad, la de la insobornable ver-

dad interpretativa. A mayor im-pasibilidad gestual del intérprete –y nadie supera a Sokolov en es-te aspecto–, mayor intensidad y riqueza de matices de la interpre-tación, mayor la paleta de soni-

dos, mayor la fascinación que produce su toque personalísimo y que nunca cede a la tentación del virtuosismo por el virtuosismo. Un ejemplo soberbio de ello fue su interpretación del Bach que abría concierto, la Partita nº 1 en Si bemol mayor, quizá lo mejor

de un recital en lo que todo fue buenísimo.

Sokolov no interpreta Bach al piano de manera vergozante, co-mo excusándose de no utilizar un clave; al contrario, sabe extraer todas las posibilidades del Steinway, eso sí, sometiéndolo a un control casi mágico, a una pu-reza estilística servida por una pasmosa regulación del toque que hace sutilmente diferentes, por ejemplo, un picado de un pi-cado-staccato, por supuesto de un staccato; que realiza con ex-presividad raras veces escuchada algo tan importante en Bach co-mo la resolución de las figuras de adorno, de las apoyaturas, los mordientes, los medidos trinos. Su Beethoven, a continuación, la Sonata nº 7 en Re mayor, op. 10, nº 3 fue, somos conscientes de la tautología, lo más beethoveniano que se puede escuchar.

PALAU 100

Intérprete: Grigory Sokolov, piano. Obras de Juan Sebastián Bach, Beethoven y Schubert. / Escenario: Palau de la Música Catalana. / Fecha: 11 de marzo . Calificación �����

CLÁSICA CRÍTICA

AL SERVICIO ABSOLUTO DE LA MÚSICA

Sokolov profundizó en su Pres-to inicial en el contraste entre los dos temas, enérgico y sólido el primero, inquietamente ágil el se-gundo, igual que dio el punto jus-to al Menuetto del tercer movi-miento, claro, casi ingenuo, como un Ländler. Pero en donde sobre-cogió fue en su versión del cora-zón de esa sonata, el segundo movimiento Largo e mesto: inte-rrogaciones ansiosas, dolientes respuestas fueron tan profunda-mente servidas por el intérprete que por momentos nos sentíamos trasladados al mundo del arioso dolente de la penúltima sonata de Beethoven, quizá porque Sokolov sabe que en ésta juvenil está el germen de aquélla. La segunda parte, consagrada toda ella a Schubert, con la póstuma Sonata en La menor, op. 147 y Seis mo-mentos musicales, op. 94, lleva-ron al público al más sincero en-tusiasmo, el conseguido con la ausencia más absoluta de efectis-mo, entusiasmo que se transfor-mó en delirio a medida que Soko-lov fue regalando uno tras tro in-contables, generosos bises.

SOKOLOV LOGRA UNA ESPECIAL CLARIDAD, LA DE LA INSOBORNABLE VERDAD INTERPRETATIVA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

45000

8860

Diario

424 CM² - 41%

2460 €

48

España

18 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Apunts | 47EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 DE MARÇ DEL 2015

BADALONA19.30 RECITALJavier Carnicer i CarlosZanón. Torna a l’EspaiBetúlia de Badalona L’ho-ra de la poesia, un seguitd’activitats relacionadesamb diverses propostespoètiques. Les activitats,que s’agrupen sota el le-ma “El pas del temps”, esfaran del 10 de març al 10de juny del 2015. Avui esfarà un recital de JavierCarnicer i Carlos Zanón.

BARCELONAEXPOSICIÓ‘La bèstia i el sobirà’. Acàrrec dels comissarisHans D. Christ, Iris Dress-ler, Paul B. Preciado i Va-lentín Roma, i també deBartomeu Marí, directordel Macba. Aquesta expo-sició explora com lespràctiques artístiquescontemporànies qüestio-nen i desfan la definicióoccidental i metafísica dela sobirania política a tra-vés d’obres dels artistesinternacionals més relle-vants dels últims quinzeanys. El dibuix, la pintu-ra, la instal·lació, la inves-tigació artística, la foto-grafia, el vídeo i la perfor-mance posen en qüestióels llocs que fins ara hanestat entesos com a seusde la sobirania: allò sa-grat, l’estat nació, les ins-titucions modernes, lamasculinitat, allò humà ol’autonomia individual. AlMacba.

BARCELONA11.00 PROJECCIÓ‘Shadowland’. Aquestcurtmetratge en 3D del’artista japonès KazuhiroGoshima neix de la com-binació del que anome-nem “animació trobada” iuna tècnica estereoscòpi-ca innovadora. Una nit re-re l’altra, incomptablesvehicles recorren les me-tròpolis del món i els seusfars produeixen ombresfugaces i mòbils en lesmúltiples superfíciesd’aquestes grans ciutats.Les ombres es projectenincansables al mur d’unedifici i d’aquesta maneraes crea una imatge transi-tòria del que transpira uninstant de la vida de laciutat. El curtmetratge harebut el premi honoríficde l’Ars Electrònica deLinz (2014). Tindrà lloc alCCCB.

BARCELONA19.00 PROJECCIÓCurtmetratges d’An-drés Duque. Tindrà llocal claustre de l’Arts SantaMònica dins el cicle Ha-maca. Després dels visio-nats, tindrà lloc una con-versa amb Andrés Duque.Uns dels treballs més des-tacats són Life BetweenWords i Not in Fixed Rea-lity.

BARCELONA19.00 PRESENTACIÓ‘Entrena la tevamemòria’. Gairebé totsens hem apuntat algunavegada al gimnàs ambl’esperança de sentir-nosmés àgils. Però, en canvi,molt poca gent fa treba-llar la memòria i, encaramenys, la sap tenir en bo-na forma, plantejant-lireptes per tenir-la activa.L’autora del llibre és Cris-tina Vidal i la presentacióes durà a terme a la Salad’Àmbit Cultural d’El Cor-te Inglés de Portal de l’Àn-gel.

BARCELONA19.30 CONCERTConcert de Sant Jordi.La Coral Sant Jordi tornaa l’Auditori de Barcelona,a la sala dedicada al fun-dador del cor, Oriol Mar-torell, per celebrar-hi elseu tradicional concert deSant Jordi. Aquest és elconcert més emblemàticd’aquesta formació, queva néixer l’any 1947 i que,amb els anys, s’ha conver-tit en una de les corals dereferència del nostre país.

BARCELONA22.00 CONCERTNight&Day. El grup demúsica de soul, R&B,funk i black music formatper Nuria Rivas (veu), Li-no Votano (saxo), Hum-berto Carrero (trompeta),Joan Farré (bateria), JoséAntequera (baix) XaviAbad (guitarra) i JordiTomsen (guitarra) actua-rà al Harlem Jazz Club.Proposen un viatge a tra-vés de les dècades daura-des dels seixanta i dels se-tanta. El repertori quepresenta està format pergrans clàssics de la músi-ca soul, des de temesd’Aretha Franklin, EttaJames, Buddi Miles i TinaTurner, fins a d’altresd’estil més rythm&blueso funk.

The Subways, amb força aBikini

El trio de rock&roll The Subways ■ ARXIU

Raons per serindependentista

Un còctel musical a Jamboree

Ramon Tremosa, a Gràcia ■ JOSEP LOSADA

El característic saxofonista transalpí Ricardo Luppi ■ ARXIU

BARCELONA19.00 PRESENTACIÓEl polític Ramon Tremosa presenta el llibre 100motius per ser independentista (Cossetània), deRoger Buch. Llibreria Ona (Gran de Gràcia, 217).

BARCELONA20.00 CONCERTEl grup de rock anglès conegut entre altres cosespel fet que s’entrega molt en els seus concerts, ac-tuarà a Bikini, i l’acompanyaran Dune Rats.

BARCELONA20.00CONCERTMés enllà de la Mediterrània i eltemperament del sud d’Europa,Itàlia i Catalunya poden compartirla inquietud per conrear la creaciómusical des de la llibertat i l’atrevi-ment. Aquesta ha estat una de lesmotivacions principals que hanpropiciat la reunió entre el saxofo-nista transalpí Ricardo Luppi itres dels músics catalans més ago-sarats en matèria jazzística com

són David Mengual, Marco Mez-quida i Oriol Roca.

Luppi és un dels exponents mésdestacats de l’escena jazzística ita-liana a l’hora d’explorar el llen-guatge musical des de la centrali-tat fins als extrems. Des de WayneShorter fins a Marshall Allan,membre de la Sun Ra Arkestraamb qui ha col·laborat, poden con-siderar-se dos clars referents delseu propi estil. Una manera de ferque, integrada en aquest quartet,és nova i es podria dir que es trac-

ta d’una proposta arriscada: no témés opció que créixer fins a des-afiar els límits insospitats. Pel ta-lent i la delicadesa musical de cadamembre d’aquest quartet, totsembla indicar que serà un con-cert per gaudir, viatjar al ritme dela música i de forma molt acollido-ra i íntima, com ha estat sempre alJamboree, procliu a fer sentir elsseus clients com a casa. El concertde jazz tindrà lloc al Jamboree, ales 20 hores.

REDACCIÓ

Agenda FinntrollGrup de ‘metal’, folk imúsica tradicionalfinlandesa a l’Apolo,a les 20.30 h

<<

Música Maria CanalsPrimera provaeliminatòria delconcurs al Palau de laMúsica, a les 10 h

<<

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

16422 €

47-48

España

18 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 18 DE MARÇ DEL 201548 | Apunts |

Agenda ‘Tristan und Isolde’Drama musical al Liceua les 19 h, llegenda deGottfried vonStrassburg

<<

‘Cremeu Barcelona’L’autor, Guillem Martí,serà a la Casa delLlibre de RamblaCatalunya a les 19 h

<<

BARCELONATEATRE� 21:30h La Sonora de Gràcia,Riera de Sant Miquel, 59. SpeakUp!! (teatre comèdia amb NeusGrifell).

� Almeria Teatre, Sant Lluís, 64.Copi i Ocaña, al purgatori. Estre-na. Horaris: de dimecres a dis-sabtes, 20.00, i diumenges,17.00.

� Apolo Teatre, Paral·lel 59. Mal-dita fortuna. Horaris: dimecres,dijous i divendres, 20.30, dissab-tes, 18.00 i 20.30, i diumenges,18.00.

� Aquitània Teatre, avingudaSarrià, 31-33. Tributo Pepe Ru-bianes. Horaris: dissabtes, 20.15,i diumenges, 17.45. Orgasmos, lacomedia. Horaris: dijous, 20.30;divendres, 22.00; dissabtes,18.00 i 22.00, i diumenges,19.30.

� Biblioteca de Catalunya,Hospital, 56. Una giornata parti-colare. Dir. Oriol Broggi. Horaris:de dimecres a divendres, 20.30;dissabtes, 18.00 i 21.00, i di-umenges, 18.00.

� Círcol Maldà, C. Pi, 5. CicleMaldà 1700. Únic concert de Ra-meau i la música barroca a Fran-ça, dissabte 21. Únic concert debaixó i clave a l’entorn de la Bar-celona del s. XVIII, diumenge 22.

� Club Capitol, Sala 2, Rambla,138. Doble programació: Ani-mals de companyia interpretatper Eduard Buch, Jacob Torres,Mercè Martínez, Miriam Tortosai Martina Tressera. Horaris: dedimecres a divendres, 20.00;dissabtes, 17.30 i 20.00, i di-umenge, 17.30. I David Gua-po. Horaris: de dimecres a diven-dres, 22.00, i diumenges, 19.30.

� Club Capitol, sala Pepe Ru-bianes, Rambla, 138. Smiley dir-git per Guillem Clua i interpretatper Ruben de Eguía i Albert Trio-la. Horaris: de dimecres a diven-dres, 20.30; dissabtes, 18.00 i20.30; i diumenges, 18.00.

� Condal, Av. Paral·lel, 91. Pelspèls, de Paul Pörtner, direccióAbel Folk, amb Àlex Casanovas,Mercè Comes, Pep Sais, Pep Pla-nas, Beth Rodergas i Jofre Bor-ràs. Horaris: de dimarts a diven-dres, 20.30; dissabtes, 17.30 i21.00, i diumenges, 18.00. I endoble programació, el divendres

20 de març Visto lo visto, a les23.30. I els dissabtes, a les23.30, Las noches del Club de laComedia.

� Goya, Joaquim Costa, 68. Finsal 6 d’abril, Las amistades peli-grosas, de Choderlos de Laclos,direcció Darío Facal; amb CarmeConesa, Edu Soto, Iria del Río,Lucía Díez, Mariano Estudillo iLola Manzano. Horaris: de dime-cres a divendres, 20.30; dissab-tes, 18.00 i 21.00, i diumenges,18.00. En doble programació, eldivendres 20 de març, MiguelNoguera a Ultrashow, a les23.30. I el dissabte 21 de març,Miguel Lago a Soy un miserable,a les 23.30.

� Gran Teatre del Liceu, laRambla, 51-59. Òpera: Siegfriedde Richard Wagner. Dies 13, 15,17, 19, 21 i 23 de març.

� Guasch Teatre, Aragó 140. In-fantil: Les aventures d’Aladí. Ho-raris: dissabtes, 12.30, 17.00 i19.00, i diumenges, 12.30 i 17.00.Adults: Un muerto muy vivo. Ho-raris: dissabtes, 21.00, i diumen-ges, 19.00.

� Jove Teatre Regina, Sèneca22. Fins al 22 de març. Toni Albài Fermí Fernandes presentenHistèria Sagrada. Horaris: de di-jous a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 18.30. Infantil: del 21de març al 3 d’abril, la Cia. Lazzi-bags presenta el musical PippiLangstrump. Horaris: dissabtes,18.00, i diumenges, 12.00.

� L’Antic Teatre, Verdaguer i Ca-llis, 12. Dies 19 i 20 de març,Guerrilla: electronic session,amb El Conde de Torrefiel, 21.00.

Dies 21 i 22 de març, performan-ce sociodélica amb Ignacio Gali-lea + Susana Goulart, dissabte,21.00, i diumenge, 20.00.

� La Puntual, Allada Vermell, 15.Patufet, de la companyia La Pun-tual. Una versió sorprenent delconegut conte popular. Per amajors de 18 mesos. Horaris: di-vendres, 18.00, dissabtes, 12.00i 18.00 i diumenges, 12.00 i17.00.

� La Seca Espai Brossa, c. Flas-saders, 40. Acorar, Sala Brossa,fins al 22 de març. Horaris: dedimecres a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 19.00. Selecció, SalaFregoli, del 18 de març al 5d’abril. Horaris: de dimecres adissabte, 20.00, i diumenges,18.30. Dimarts màgic amb Woo-dy Aragon, dimarts 17 de març,20.30. Festival Alcools: Feliu For-mosa, a la Sala Palau i Fabre. 19 i20 de març, dijous i divendres,21.30.

� La Villarroel, Villarroel, 87.Fins al 29 de març, Petits mons-tres, de Marilia Samper, amb Va-nessa Segura, Marta Aran / Mi-reia Piferrer, David Vert / JordiAndújar. Horaris: de dimarts adijous, 20.30; divendres, 21.00;dissabtes, 18.00 i 20.30, i di-umenges, 18.00. En doble pro-gramació; L’OFF Lavillarroel, finsal 24 de març La pols, dramatúr-gia i direcció Llàtzer García, ambMarta Aran, Laura López i Gui-llem Motos. Horaris: dimarts i di-mecres, 22.15. Els divendres, ales 23.00: Mònica Pérez i JordiRios, a 1000 Merdes de gags. Eldissabte 21 de març, Raúl Péreza Amor a primera risa, a les

23.00. I diumenge 22 de març, ales 20.00: Àlex Clavero a MiMa-dreEs TrendingTopic.

� Porta 4, Carrer de l’Església,4-10 (barri de Gràcia). Gossossalvatges, de Raquel Reyes, dis-sabtes de març, 18.00. Tots s’en-amoren, de la Cia. Tips, dissab-tes 21 i 28 de març, 21.30, i di-umenges 22 i 29 de març, 18.00.Assaig obert, de Sergi ManelAlonso, amb la Cia. 11 de novem-bre i Porta 4, diumenges demarç, 20.30. Carrusel, de Diná-mica Teatral, diumenge 22 demarç, 12.00.

� Romea, Hospital, 51. A partirdel 19 de març, Els veïns de dalt,de Cesc Gay amb Pere Arquillué,Àgata Roca, Nora Navas i JordiRico. Horaris: de dimarts a di-vendres, 20.30 (dia 24 de març,no hi ha funció), dissabtes,18.00 i 21.00, diumenges, 18.00.I en doble programació: OFF Ro-mea: Del 27 de març al 24 d’abrilWaikiki Honolulu, dramatúrgia idirecció de Paul Berrondo ambBorja Espinosa i Joel Minguet.Horaris: divendres, 22.30, dis-sabtes, 22.45, i diumenges,20.00.

� Sala Atrium, Consell de Cent,435. La fórmula de la felicitat,una comèdia psicoterapèutica,d’Anna Maria Ricart dirigida perMireia Trias i interpretada perTilda Espluga, Guillem Gefaell,Cristina Noguer, Mireia Estrany iXavier Torra. Horaris: de dime-cres a dissabtes, 21.00, i di-umenges, 19.00. Els ocells, deMadó Fàtima. Horaris: diumen-ges 22 i 29, 12.00.

� Sala Beckett - Gràcia, Alegrede Dalt 55 bis. Fins al 29 demarç, L’efecte, de Lucy Prebble.Sixto Paz Produccions. Horaris:de dimecres a dissabtes, 21.30, idiumenges, 18.00. Aquest es-pectacle funciona amb taquillainversa: l’espectador decideix elpreu després de veure la funció.

� Sala Muntaner, Muntaner, 4.Yo maté a mi hija (una historiareal), de Carmen Domingo, dir.Pep Molina. Fins al 12 d’abril. Ho-raris: de dimecres a dissabtes,20.30; i diumenges, 18.30. I LuisPardo, a Paranoid, fins al 29 demarç. Horaris: divendres i dis-sabtes, 22.45, i diumenges,20.30 (dia 22, no hi ha funció).

� SAT! Teatre, Neopàtria 54. Del19 al 22 de març, funcions delnou espectacle familiar de l’Es-taquirot Teatre En Jan Totlifan. Apartir de 2 anys. Dissabtes,17.30, i diumenges, 12.00 i 17.30.

� Tantarantana Teatre, carrerde les Flors, 22. El Cicló: de l’11 al29 de març, Jorge Yamam-Tea-trodeCerca presenta Camargate.Horaris: de dimarts a dissabtes,21.00, i diumenges, 19.00. Pro-gramació infantil: del 7 al 22 demarç, Teatre Animal presentaCom a gat i gos. Horaris: dissab-tes, 18.00 i diumenges, 12.00.

� Teatre Akadèmia, Buenos Ai-res, 47-49. A la burgesa, del 5 al29 de març interpreta per AlbertMora, Laia Pirò i Josep Ferré alpiano. Horaris: de dimecres a di-umenges, 20.30. I La voix humai-ne, del 13 al 29 de març amb lasoprano i atriu, Uma Ysamat iEmili Brugalla, al piano. Horaris:divendres, dissabtes i diumen-ges, 18.00.

� Teatre Borràs, Pl. Urquinaona,9. Doble programació: Dos carasduras en crisis. Dijous i diven-dres, 20.30; dissabtes, 18.00 i20.30, i diumenges, 18.00.

� Teatre Coliseum, Gran Via,595. Leo Harlem i Dani Delaca-mara. Única setmana del 19 al22 de març. Horaris: dijous i di-vendres, 21.00; dissabte, 19.00 i21.30; i diumenge, 18.00.

� Teatre del Raval, Sant AntoniAbad, 12. La pasión de Shirley.Horaris: de dijous a dissabtes,20.30, i diumenges, 18.00. 3, 2, 1,Impro, divendres a les 23.00. De-tectives Martínez, dissabtes,23.00. 50 sombras de Andreu,diumenges, 20.30. Infantil: Mà-gia Júnior, dissabtes, 17.30, i di-umenges, 12.00.

� Teatre Lliure: Gràcia, Montse-ny, 47. El reportaje, de SantiagoVarela, dir. Hugo Urquijo. Del 16al 18 de març.

� Teatre Lliure: Montjuïc, pas-seig de Santa Madrona, 40-46 /plaça Margarida Xirgu, 1. Joc demiralls, d’Annie Baker, dir. JuanCarlos Martel. Prorrogat fins al22 de març. El testamento deMaría, de Colm Tóibín, dir. Agus-tí Villaronga. Fins al 22 de març.

� Teatre Poliorama, La Rambla,115. Minoria Absoluta presentaPolònia, el musical. Horaris: di-mecres i dijous, 20.30; diven-dres, 20.00; dissabtes, 18.00 i21.00, i diumenges, 18.00.

� Teatre Principal, Rambla 27.Sala B-El Latino: Tuppersex. Ho-raris: dijous i divendres, 21.00;dissabtes, 18.00 i 21.00; i di-umenges, 18.00.

� Teatre Victòria, Paral·lel, 67-69. Dagoll Dagom presenta Mar iCel. Horaris: dijous, 20.30; di-vendres, 21.30; dissabtes, 17.30 i21.30, i diumenges, 18.00.

� Teatreneu, Terol, 26 (Gràcia).Sala cafè-teatre: The Big vanTheory, 21.00. Sala Xavier Fàbre-gas: monòlegs, màgia, teatre.

� Versus Teatre, Castillejos, 179.Cloaca, de Maria Goos, dir. ÒscarMolina. De dijous a dissabtes,20.30, i diumenges, 18.00, en ca-talà. Vintage, de Jumon Erra, co-mèdia musical anys 80. Dimartsi dimecres, 20.30. Titelles fins al29 de març Carbassa Titerearte.Diumenge, 12.00.

Eduard Farelo i Aina Clotet ■ TEATRE LLIURE

El teatre com a teràpia al’obra ‘Joc de miralls’BARCELONA TEATRECinc persones participen en unes classes de teatreen un centre cívic buscant alguna cosa que donisentit a les seves vides. Aquest és l’argument de Jocde miralls, l’obra d’Annie Baker que s’està repre-sentant al Teatre Lliure de Montjuïc.

GIRONA21.00 CONCERTAndrea Motis & JoanChamorro amb l’ONCA.Arriben al Festival Stre-nes amb una nova propos-ta de jazz i cordes. La re-velació del jazz català pu-jarà a l’escenari acompa-nyada de l’Orquestra Na-cional Clàssica d’Andorra,una de les orquestres mésprestigioses del món. Unnou projecte que s’estre-na per primera vegada aCatalunya i en el qual s’in-terpretaran peces delswing, la bossa nova iclàssics del jazz com sónSophisticated lady, deDuke Ellington; Crazy hecalls me, de JohnnyGreen, o Love me or leaveme, de Walter Donaldson.Tindrà lloc a l’Auditori deGirona.

GIRONA20.00 CONCERTTres per tres: del clas-sicisme al segle XX. ElConservatori de MúsicaIsaac Albéniz, de la Dipu-tació de Girona, farà unconcert a l’Auditori Vila-der de la Casa de Culturade Girona. L’acte inclouràl’actuació del trio de ca-nyes Lignum, format pelsalumnes del conservatoriMagda Peralta, clarinet;Eloi Enrique, oboè, i ClaraCanimas, fagot. Interpre-taran obres de W.A. Mo-zart, J. Ibert, L.v. Beetho-ven.

TARRAGONA20.00 PRESENTACIÓ‘100 jocs demàgia’. A la llibreria LaCapona, de Tarragona, esdurà a terme la presenta-ció del llibre del Mag Ge-rard.

L’acudit XAVI TORRENT

1167

37-1

1014

92w

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

151000

14413

Diario

2146 CM² - 200%

16422 €

47-48

España

18 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CRiTICA DE MOSIC~, CI.,i~SSICA

Un treball en marxa

dorrli Saw all - Passid segons sant

Mateu de Baeh

Int6rprets: Cor Infantil Anticsde la Uni6, La Capella Reial deCatalunya, Le Concert des Na-tions, i JSrgDtirmfiller i MatthiasWinckhler coma solistesLlocidam: Palau de la MflsicaCatalana (~S /III/2m5)

JORGE DE PERSIA

La Passi6 segons sant Mateu deBach 6s una de les rites musicalsd’Occident, i potser per aix6, tot ino requerir de virtuosos, si queexigeix int6rprets queen com-prenguin el car~cter i ho pugxlinexpressar. Tasca complexa doncsper a un escenari de primeres rigu-res com el del Palau de la Mflsica.No s6 per qu6 en aquest pals estemtan allunyats dela pr/~cticabachia-naihem d’importar sempre. Enca-

ci6 ds local iamb resultats per serla primera vegada afalagadors.3ordi Savall va disposar de doscantants excel-lents, Dfirmtiller,excepcional tenor corn a Evange-lista, iunbonbarlton (Winckhler).Els altres dos baritons (StephanMcLeod i Matthew Brook) quevan assumir diferents papers, tam-b6 van fer una versi6 de primer ni-veil, arab el tenor Thomas Hobbs, icompartint llorers amb el cot in-fantil que dirigeix Josep Vila i Jo-ver (quina precisi6 en l’afinaci6,expressi6 equilibrada i timbre queva posar color al grup coral a OMensch).

En realitat gaireb6 tots els coralsvan ser molt efieaqos en expressi6-rant tom en les manifestationsintempestives, incisives, dramh-fiques- amb bona feina vocal id’integTaci6, una tasca que va assu-mir LlulsVilamaj6. L’obra va man-tenir en aquest hmbit una bonapres6ncia, encara que la primera

ms de les solistes femenines (noentenc el casting), i un treball des-igual del contratenor Engeltjesque, a la segona part, va brodar encanvi les ~ries, guanyant en se-g~retat i convicci6 per culminaramb qualitat en el Erbarme dich,feliqment acompanyat del concer-tino Kraemer.

En l’apartat instrumental -moltb~ el continu- les coses van funcio-nar, sib6 la corda altava sonar des-igual per moments. En general laversi6 orquestral vaser solvent, toti que amb escassa convicci6 encontrastos i expressi6. La seqfibn-ciade l’obravamostrar alguns des-ajustos en la continff/tat icarbnciesexpressives atesa la necessitat d,edespla~aments dels solistes. Esuna mflsica que s’ha d’assumir in-teriorment, gaireb~ al marge de lapartitura, i tret delbon dramatis-me de l’Evangelista pocs hi vancontribuir, arab una sensaci6 quela Passi6 transcorria per6 no es feiaamb l’espectador. Una part de lamfigia es va esvair tamb6 per lapressa dels aplaudiments dels milsoperlstics al final dels corals, quedeixen de vegndes l’oient sense

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

677000

141874

Diario

215 CM² - 19%

5320 €

36

España

18 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Domiciliï la nòmina i tres rebuts i gaudeixi

dels avantatges del BSA Nòmina

BSA

COMPTE NÒMINA

EXPLICADORA DE CONTES

Agustina Closa

onfessi’m la tècnicaper explicar un con-te i deixar l’auditoriembadalit.

T’ha d’agradar i jo quan els expli-co sempre hi poso una mica desal, perquè així duren més! I comels nens i la gent gran són la mevadebilitat, perquè els trobo els mésdèbils, m’agrada parlar amb ells.

N’haurà explicat un raig de con-tes, com a mare, com a àvia i aracom a narradora...Doncs he de dir que potser n’ex-plico més ara com àvia, com amare no tenia gaire temps... (riu)i els explicava més ràpid perquètreballava i anava a corre-cuita.

Em diuen que els nens de la bi-blioteca d’Ordino la veuen comsi fos la seva àvia de veritat.Ai, això sí! De fet, quan vam pen-

sar el nom de l’activitat vaig pro-posar que es digués Els contes dela iaia, perquè sóc iaia i jo n’esticencantada! I quan acabo d’expli-car-lo no et pensis que marxen depressa, es queden allà. Es crea unambient familiar i al final els do-no un caramelet... dels de pinyad’avet que no fan mal a ningú!

Potser alguns dels que vénen notenen l’àvia al país. Falta reivin-dicar la figura de la iaia?Crec que sí, perquè aquí hi ha elproblema que és un país jove i elsavis o marxen o viuen fora. La fi-gura de l’àvia s’ha de respectar.Els meus fills, quan la meva marehi era, de vegades pensava que sel’estimaven més que a mi! I jocontenta, eh? I ara les àvies, comque ja no treballem, pensem quecom que amb els fills no vam te-nir el temps o la paciència ques’ha de tenir, el donem als néts.

Quin personatge dóna més joc?Jo sempre intento buscar histò-ries que tinguin animalets, per-què de vegades els nens no tenenocasió de veure’n, no saben nicom són i els demanes que dibui-

xin un pollastre i te’l dibuixen al’ast!

Abans de fer de iaia va ser fun-cionària de presons durant 22anys. D’aquells anys també tin-drà un feix d’històries...Era una feina molt estressant,amb molts problemes de tothomi al seu moment fins i tot fèiem depsicòlegs. Al final les personesnecessiten parlar i nosaltres aju-dàvem els presos amb el que po-díem. Però no explico gaires co-ses d’allò perquè moltes no sónagradables. A l’època era bastantdur, no és com ara, que hi ha edu-cadors, infermera, assistentes so-cials... abans pràcticament hofèiem tot nosaltres.

Va ser la primera dona dels cos-sos especials.Sí, la credencial número 17. Vamentrar dues dones juntes peròella té un número per sobre.

Era complicat fer-se respectarentre tants homes?No. Si vols que et respectin, t’hasde fer respectar. I jo si he de ferbromes, sóc la primera, però si ésuna feina seriosa sóc disciplinadai em faig respectar. Moltes vega-des amb una mirada n’hi haviaprou. Tant amb companys comamb detinguts, encara que n’en-trés un que ja conegués, per miera un detingut. I el que crec queés molt important que abans esfeia i ara no, tractar-los de vostè,perquè ja poses distància.

C

JEAN LUC HERBERT

“Ara donem als néts el tempsque ens va faltar per als fills”

>> Té corda per a hores, és una xerraire de mena Un cop al mes explica contes com a voluntària a la biblioteca comunal d’Ordino. Aracom a iaia té el temps que no tenia quan treballava de funcionària de presons al país.

propde

CINTA AUDÍ

Fa anys, quan La Caixa operava aAndorra, tots els diumenges deRams ens obsequiava amb la re-presentació a l’Auditori Nacionalde la Passió segons sant Mateu.Era el mateix concert que la seva

fundació programava a Barcelonauns dies després, durant la Setma-na Santa. Per Ordino hi van desfi-lar llavors les millors produccionsde l’època: Masaaki Suzuki i elBach Collegium Japan, HarryChristophers i The Sixteen, i l’ex-traordinària versió –radical, pura iintensa– de Sigiswald Kuijken i LaPetite Bande. Tot això s’ha acabat.Vivim temps confusos, propicisper a la introspecció i a la penitèn-cia. Digueu-ne crisi, si voleu. D’in-credulitat, d’incertesa i escepticis -

me, també. Però hem de poder re-cuperar, ni que sigui baixant a Bar-celona, aquelles gairebé tres horesd’immersió en la que probable-ment sigui una de les composi-cions musicals més sublims de lahistòria. El missatge de l’obra deBach és immortal i es renova i s’ac-tualitza cada cop que s’interpreta:ens parla de la compassió, de latraïció, del fanatisme, de la pau, delperdó. De la vida i de la mort. I del’esperança, sobretot. I ho fa ambun llenguatge del segle XVIII que

ens sona sorprenentment modern,perquè toca el centre d’allò que ensés essencial. Abans d’ahir, Jordi Sa-vall va presentar al Palau de la Mú-sica la seva lectura de l’obra. S’haesperat als setanta-quatre anys itota una vida consagrada a la mú-sica, diu, per atrevir-se amb la Mat-thäus-Passion. I bé, què dir. No hiha paraules: una interpretació in-tensa, continguda, furiosa de vega-des, d’un lirisme insòlit d’altres.Sublim i emocionant: nova pell pera la vella cerimònia.

la seca, la meca i... BWV 244

ALBERT

VILLARÓ

17.03.15C/Bonaventura Riberaygua, 39 Telèfon: 877 477 Fax: 863 800 Apartat de correus 2167, BP. 179http//www.diariandorra.ad diaridigital@diariandorra.ad

DIARI D'ANDORRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CONTRAPORTADA

Diario

168 CM² - 20%

199 €

32

España

17 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 17 DE MARÇ DEL 2015 | Cultura i Espectacles | 29

Els Catarres tambésón peces úniques

L’APUNT molt actiu: han publicat tres discos d’estudi i un CD iDVD en directe, han acumulat unes quantes cançonsmemorables en el seu repertori, han fet desenes deconcerts arreu del país i, a sobre, encara troben tempsper pintar els discos un per un i convertir-los en pecesúniques, mentre continuen regalant les cançons perinternet. Els Catarres també són únics i irrepetibles.Xavier Castillón

La gran explosió d’Els Catarres, el seu big bang parti-cular, va ser Jenifer, una cançó tan omnipresent en elseu moment que, per a un grup novell, semblava lacondemna més clara per acabar sent un one-hit won-der, un fenomen d’un sol èxit enlluernador i sense re-petició possible: una maledicció, en definitiva. I resultaque no, que quatre anys després el grup continua viu i

Ja abans de co-mençar el concert,la sensació de viu-re tot un esdeveni-ment surava enl’ambient,diumenge a la tar-da, al Palau de laMúsica Catalana:veure el mestre

Savall dirigir per primer cop la Pas-sió segons sant Mateu era un es-quer de primer ordre que fins i totva atreure públic estranger. Al meucostat, una parella d’austríacs esta-ven indignats perquè cinc minutsabans de començar l’espectacle en-cara hi havia gent entrant: “Això aViena seria impensable!” A darrere,uns nord-americans s’extasiavencontemplant la sala modernista:“Mare meva! Mira quin lloc!” La veri-tat és que feia goig: el recinte estavaple a vessar d’un públic expectant iben disposat, dignificat per perso-nalitats del món cultural, com aral’escriptor Jaume Cabré –melòmanconfés–, el poeta i hebraista ManelForcano, que sovint treballa ambSavall, o el novel·lista andorrà AlbertVillaró.

Aplaudiments: Savall apareix al’escenari amb una túnica negra i unposat sacerdotal. Ataca solemne ireverencial els primers acords de lamagna obra. Amb una conduccióamorosida, dirigeix tot aquell mag-ma i de músics –entre instrumen-

tistes i cantants–, pels puja i baixade la partitura. Ataca amb conten-ció i avança amb peus de plom perla narració sobre la detenció de Je-sús al jardí de Getsemaní. No és finsa la segona part, amb el judici i lacrucifixió, que l’emoció esclata al’escenari. De recitatiu en recitatiu,el conjunt va prenent volada ate-nyent moments superbs, com elque ofereix el contratenor holandèsMaarten Engeltjes a l’ària Erbarmedich, Mein Gott, la quinta essència

de la Passió. O bé, l’ària Aus liebe,que broda la soprano catalana Mar-ta Mathéu, d’una intensitat tan granque hauria convertit al cristianismel’agnòstic més recalcitrant. Un altredels coments de màxima atenció,ben segur: quan Savall deixa el podiper abraçar la viola de gamba. Pri-mer per acompanyar el tenor Tho-

mas Hobbs i, més endavant, el baixStephan McLeod a l’ària Komm,süsses Kreuz. Interpretades nor-malment al violoncel, la viola dagamba de Savall confereix un sod’aram a les àries assolint una refi-nació exquisida. Ras i curt: la comu-nió ja estava consumada.

Gran ovació per a Savall, que hademostrat que està més que prepa-rat per fer l’Everest, com diu ell ma-teix referint-se a la Passió. Entre elssolistes més aplaudits, el puntal del’obra, l’evangelista, el tenor Jörg Dür-müller, que va dosificar amb gran sa-viesa el relat i li va donar volum i re-lleu. Jesús, el baríton MatthiasWinckhler, va ser contundent i precís.Però el més aclamat va ser el contra-tenor holandès Maarten Engeltjes,que va anar transformant la seva fre-dor inicial en una emotiva interpreta-ció de les seves parts. Es veu que jaals 16 va debutar amb les àries decontralt de la Passió segons sant Ma-teu. Molt convincent, també, l’expres-siu baríton Matthew Brook, que vaaportar brillantor i dinamisme al con-junt. De la seva banda, Le Concertdes Nations va mostrar, un cop més,que té instrumentistes de gran quali-tat, i la Capella Reial de Catalunya ex-cel·leix amb aquest repertori com hofa amb qualsevol peça polifònica vo-cal del Segle d’Or hispànic. Tambévan fer molt bon paper el Cor InfantilAmics de la Unió. Una nit, en resum,per recordar.

Amb peus de plom

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Crònicaclàssica

Jordi Savall dirigint la ‘Passió segons sant Mateu’ al Palau de la Música, diumenge passat ■ LORENZO DI NOZZI

Maarten Engeltjes vaanar transformant laseva fredor inicial enuna emotivainterpretació

ValèriaGaillard

— — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barcelona

vam aprendre un munt. Però,és clar, si ha fet coses il·legals, jahi ha un sistema judicial que eldeclararà culpable...

Van pensar que ‘Jenifer’ els hohavia donat tot... però que tam-bé podria ser la seva creu?(Jan) Al principi ens va agafaramb els pixats al ventre, i sa-bíem perfectament que tot elque puja baixa. Però vam veu-re de seguida que, als con-certs, la gent també se sabiales altres cançons.

I han acabat sent un dels grupsmés populars del país...(Jan) Per a nosaltres ha estat totmolt progressiu. Vam veure quecada cop venia més gent als con-certs, que cada dia teníem mésseguidors a les xarxes socials...Quan molta gent ens van conèi-xer per la cançó de l’estiu [Rock& roll, triada per TV3 l’any2013] ja feia temps que omplíemen moltes festes majors.

Els Catarres, Txarango, OquesGrasses... han tornat a ‘dignificar’els concerts de festa major?(Jan) Per a nosaltres ja ho esta-ven! Tocar a barraques de Giro-na o a les festes majors de Vic oTona és insuperable. A Barcelo-na hi ha una mica més d’esno-bisme i es té potser més la sen-sació que el més important sónels festivals, però muntar unconcert amb diners públics ique sigui gratis per a tothom,tant per al pobre com per al ric,és una idea sensacional.

Com tenen el cos, poques set-manes abans d’emprendre unanova gira de concerts?(Roser) No tinc gaire temps depensar-hi. Demà [avui] surt elCD físic i tinc la sensació de notenir temps de plantejar-me res.Continuem amb l’autogestió:l’Èric programa el web i fa qua-drar les agendes, en Jan fa eldisseny i s’encarrega de les xar-xes socials, jo faig els números iporto la venda de productes alweb... El que abans podia arri-bar a fer en dues setmanes, araho faig en un dia i mig. ■

ue mai”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

s ‘explosives’ de la seva carrera

Jan Riera, ÈricVergés i RoserCruells, els tresCatarres, ahir aBarcelona ■ JOSEP

LOSADA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

80000

10253

Diario

697 CM² - 65%

3186 €

29

España

17 Marzo, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA