REVISIÓ DE LES NORMES

SUBSIDIÀRIES DEL MUNICIPI DE CAMPOS

ADAPTACIÓ AL PLA TERRITORIAL INSULAR

DE MALLORCA

AVANÇ DE PLANEJAMENT

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

OCTUBRE 2012

1

ÍNDEX INTRODUCCIÓ 1. UN AVANÇ DEL NOU PLANEJAMENT DE CAMPOS 1.1.- Justificació d’un nou planejament general per al municipi de Campos 1.2.- L’avanç de planejament: definició i finalitat LA SITUACIÓ ACTUAL 2. CAMPOS: TERRITORI I POBLACIÓ. ANÀLISI PREVI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL VIGENT 2.1.- La realitat física i social 2.2.- Planejament urbanístic municipal vigent EL MARC D’ACTUACIÓ: NORMATIVA I ORDENACIÓ SUPRAMUNICIPAL 3.- MARC NORMATIU. PLANEJAMENT SECTORIAL 3.1.- El marc normatiu estatal i autonòmic 3.2.- El planejament sectorial 4.- EL PLA TERRITORIAL DE MALLORCA (PTM). INCIDÈNCIA DEL PTM A LA REVISIÓ DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL DE CAMPOS 4.1.- El Pla territorial de Mallorca: definició, objecte i rang normatiu 4.2.- Àrees de desenvolupament urbà 4.3.- Àrees sostretes del desenvolupament urbà 4.4.- Medi Ambient 4.5.- Patrimoni urbanístic i arquitectònic 4.6.- Litoral 4.7.- Infrastructures i equipaments BASES PER A LA REVISIÓ DEL PLANEJAMENT 5.- CRITERIS, OBJECTIUS I PROPOSTES PER A LA REVISIÓ DEL PLANEJAMENT 5.1.- Model territorial 5.2.- Sòl urbà 5.3.- Sòl urbanitzable 5.4.- Sòl rústic 5.5.- Xarxa viària 5.6.- Equipaments 5.7.- Aspectes medi ambientals 5.8.- Protecció del patrimoni 5.9.- Plànols de l’Avanç

2

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA

INTRODUCCIÓ 1.- UN AVANÇ DEL NOU PLANEJAMENT DE CAMPOS 1.1.- Justificació d’un nou planejament general per al municipi de Campos Les circumstàncies que justifiquen la conveniència i oportunitat de la revisió de les normes subsidiàries de Campos es resumeixen principalment, tal com s’exposa tot seguit, en l’obligada adaptació a la normativa i instruments d’ordenació territorial vigents i en una actualització global del seu contingut. Totes les modificacions i projectes d’adaptacions de les Normes Subsidiàries de Campos vigents no han aconseguit la completa adaptació a diverses normes i instruments d’ordenació territorial supramunicipal, essent el cas més significatiu de falta d’adaptació el referent a les Directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears (DOT), aprovades per la Llei 6/1999, de 3 d’abril. Recentment, cal destacar, sobretot, l’aprovació definitiva, 13 de desembre de 2004 amb la modificació número 1 aprovada el 3 de juny de 2010 i amb la modificació número 2 aprovada el 13 de gener de 2011, del Pla territorial de Mallorca (PTM) que, com a desenvolupament de les DOT, és l’instrument general d’ordenació del territori de l’illa de Mallorca i vincula els instruments de planejament urbanístic municipal en tots aquells aspectes en què sigui predominant l’interès públic de caràcter supramunicipal. Per tot plegat, atès el temps transcorregut des de l’aprovació de les NS vigents i amb la finalitat de dur a terme totes les obligades adaptacions a les normes i instruments d’ordenació supramunicipal esmentades, es fa més que necessari i urgent preparar, tramitar i aprovar unes noves Normes Subsidiàries del Planejament per a Campos que substitueixin el planejament vigent. Com a primer pas d’aquesta tramitació, es presenta a l’Ajuntament de Campos aquesta proposta d’Avanç de planejament.

3

1.2.- L’avanç de planejament: definició i finalitat D’acord amb l’article 125 del Reglament de Planejament, en el moment en el que els treballs d’elaboració de l’instrument de planejament hagin adquirit el suficient grau de desenvolupament que permeti formular els criteris, objectius i solucions generals del planejament, la corporació i altres organismes que tenguin al seu càrrec la seva formulació anunciaran l’exposició al públic dels treballs tot obrint un termini per a que els ciutadans, associacions i qualsevol tipus d’entitat jurídica puguin formular els suggeriments o alternatives que considerin més escaients. L’exposició al públic d’aquest treballs, als quals hom es refereix com avanç del planejament, es connecta directament amb l’exigència constitucional de participació ciutadana en un aspecte tan rellevant com és el futur desenvolupament urbanístic, de forma que els ciutadans pugin formular alternatives de planejament, suggeriments i observacions. Així ho ha ratificat l’article 4 de Text refós de la Llei de sòl, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.

La importància dels avanços de planejament rau precisament en el fet d’estar orientats a la participació ciutadana entorn al model urbanístic elegit i no tant a aspectes puntuals que es poden posar de manifest, més endavant, en el tràmit d’informació pública posterior a l’aprovació inicial.

Des del punt de vista específic del Dret Administratiu, l’aprovació d’un avanç de planejament només té efectes administratius interns, com un treball inicial o de preparació per a la redacció dels instruments de planejament i serveix per posar de manifest la voluntat administrativa de l’òrgan urbanístic. Ara bé, no té caràcter normatiu i l’administració pot recollir el contingut de l’avanç en tot o només en part, o canviar-lo.

Es tracta d’un acte administratiu de tràmit que no afecta jurídicament als drets i interessos dels particulars i, per aquesta raó, no pot ser, en si mateix, objecte d’impugnació, ja que allò que és impugnable és l’instrument de planejament una vegada aprovat definitivament.

Seguint l’esmentat article 125 del Reglament, no hi ha pròpiament una aprovació de l’avanç, sinó un anunci, per part de la Corporació, de l’exposició pública dels treballs; anunci que haurà de seguir els següents tràmits:

� Anunci de l’exposició pública en el BOIB i en un periòdic dels de major circulació de la Comunitat.

4

� Exposició pública en un termini mínim de 30 dies per a que es puguin presentar suggeriments.

� Estudi, per part dels tècnics, dels suggeriments o alternatives que

s’hagin presentat i posterior proposta de confirmació o rectificació dels criteris i solucions de l’Avanç.

� Acord de la Corporació sobre els criteris i solucions generals a seguir

en la continuació dels treballs d’elaboració del nou planejament.

5

LA SITUACIÓ ACTUAL 2. CAMPOS: TERRITORI I POBLACIÓ. ANÀLISI PREVI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL VIGENT 2.1.- La realitat física i social Campos és un municipi situat al sud de l’illa de Mallorca, amb una extensió total de 14.949 hectàrees en el qual existeixen diferents nuclis de població: Campos, sa Ràpita, ses Covetes i sa Sorda. Limita amb els municipis de Llucmajor, Porreres, Felanitx, Santanyí i ses Salines. Es tracta d'un municipi sense elevacions, amb un paisatge molt pla tant a l'interior (principalment rural intensiu) com a la zona de costa (arenals i costa rocosa baixa). Gairebé la totalitat del municipi és una planura al�luvial que conforma una conca hidrogràfica d’extensió important, només superada, a Mallorca, per les d’Alcúdia i de Palma. En aquesta conca es recullen les aigües de les elevacions més immediates i dels municipis del voltant, sense que els corrents d’aigua hagin excavat llits profunds, i deriva les aigües a la zona humida d’es Trenc. Un dels punts destacats és el seu litoral (aproximadament 9 quilòmetres de costa) amb un elevat valor ecològic. A l’interior, la planura és eminentment agrària amb importants explotacions agrícoles i ramaderes que han patit força la crisi general del sector originada en el darrer quart del segle XX. En el cas de Campos, aquesta crisi ha estat especialment greu per la salinització de les aigües que s’utilitzen en el regadiu que havia permès una gran producció d’hortalisses i farratges, els quals varen permetre l’expansió del bestiar boví i esdevenir capdavanters en la producció mallorquina de carn i llet. Aquesta especial circumstància fou recollida a l’Exposició de Motius de la Llei 6/1999 de les DOT quan ja assenyalaven el procés d’abandó forçat de les activitats agràries més tradicionals que, juntament amb l’absència d’una activitat econòmica terciària, han conduït a Campos a una situació de crisi econòmica i social que justificarà l’adopció de mesures singulars per tal de corregir aquests desequilibris interterritorials que, a llarg termini, podrien posar en perill el propi model territorial definit a les DOT. Respecte a la protecció del territori, cal comentar que degut a les seves característiques excepcionals, el terme municipal té un elevat percentatge de territori protegit (la zona d’es Trenc- Salobrar de Campos s'inclou dins Xarxa Natura 2000). El litoral de Campos, amb nou quilòmetres de costa, està

6

ocupat en la seva major part pels extensos arenals de sa Ràpita i d’es Trenc, els quals han quedat fora del procés urbanitzador. De tot aquest extens i valuós espai, que fou objecte de protecció mitjançant la Llei 3/1984, s’han de ressenyar els seus valors tant naturals com paisatgístics. En aquest sentit, es Trenc ha esdevingut, principalment a l’estiu, un punt d’atracció de primer ordre tant pels turistes que s’allotgen arreu de Mallorca com pels mateixos residents mallorquins. Dins l'illa de Mallorca, el municipi, degut a la seva localització sud té un clima més àrid (característica dels municipis de la zona de migjorn). La seva temperatura mitjana és 17,20ºC i el règim de precipitacions és principalment de tardor (precipitació anual mitjana de 427 mm.). El nucli de població important és Campos, on es concentra l'activitat econòmica i social del municipi. La seva expansió urbana ha estat lenta i pausada amb l’excepció dels darrers anys, abans de l’actual crisi econòmica, arran del desenvolupament urbanístic, lligat al turisme, que s’ha produït als municipis costaners del voltant, desenvolupament del qual, paradoxalment, el municipi de Campos, fins ara, s’ha vist pràcticament exclòs. Únicament, en aquests darrers anys ha tengut un cert impuls però limitat als agroturismes. Des del punt de vista del patrimoni, cal esmentar, que gràcies principalment al règim de protecció existent en el casc antic, el qual ha conservat, de forma general, la trama urbana originària i la tipologia constructiva tradicional i dels elements patrimonials que inclou, Campos ha estat reconegut al PTM quan l’anomena entre aquells pobles respecte dels quals proposa la incoació de l’expedient per a la declaració de Bé d’Interès Cultural amb la categoria de Conjunt Històric. A continuació i, com a nucli principalment d'estiueig es troba sa Ràpita que, a partir dels primers assentaments de caràcter tradicional a la franja costanera, s’ha anat expandint cap a l’interior amb el desenvolupament de noves urbanitzacions i construccions més modernes. Aquest nucli és el que ha experimentat un major creixement urbanístic. Els altres dos són molt més petits i s’han mantingut en la seva extensió. Ses Covetes de dimensions molt més reduïdes, té l’atractiu del seu caràcter tradicional i el seu enclavament en un indret enormement privilegiat entre s’Arenal de sa Ràpita i d’es Trenc. Sa Sorda és una agrupació d’edificis de tipologia eminentment rural, situat al nord de la carretera sud Ma-6014, amb un caràcter i ambient que mereixen ser preservats.

7

El municipi de Campos comptà a l’any 2011 amb una població de 9.862 persones, que suposa un 1,13% de la població total de Mallorca al mateix any (873.414 persones). Des de l’any 1998, la població al municipi ha augmentat de forma progressiva un 42,02%, sobre tot als anys 2007 i 2008. A nivell econòmic, el sector principal a Campos és la construcció. Els sectors industrial, d’hostaleria i el corresponent a l’agricultura, ramaderia, caça, pesca i silvicultura, tenen aproximadament el mateix número d’afiliats, voltant els 250. Es diferencia el sector d’hostaleria que a temporada alta (abril - setembre) augmenta el número d’afiliats per la gran activitat turística de l’illa. Una de les característiques a nivell de mobilitat de Campos és l'ús que sempre s'ha fet de la bicicleta, de cada vegada més aquest ús ha quedat relegat per els vehícles a motor. Les infraestructures s'han adaptat a les necessitats del creixement urbanístic que ha experimentat el municipi progressivament tot i que, actualment, existeix una saturació als mesos d'estiu. 2.2.- Planejament urbanístic municipal vigent Les Normes Subsidiàries de planejament del terme municipal de Campos actualment vigents, amb aprovació inicial l’1 d’agost de 1989, provisional el 3 d’octubre de 1989, es varen aprovar definitivament el dia 26 de juny de 1991, amb complimentació de prescripcions el 7 de juny de 1991, i publicar en el BOCAIB el 14 de maig de 1994. El 28 de maig de 1999 es va acordar la rectificació material de la zona de Son Duri. Aquestes Normes Subsidiàries de 1991 substituïren l’antic Pla General, aprovat definitivament l’any 1975, el qual constituí el primer instrument de planejament general de Campos.

Desprès de la seva aprovació definitiva les Normes Subsidiàries, amb

l’objecte de modificar continguts concrets o adaptar-les a disposicions de nivell superior, han estat objecte de diferents modificacions puntuals fins a distintes fases d’aprovació municipal, però no han aconseguit la seva completa adaptació a diverses normes i instruments d’ordenació territorial supramunicipal que s’han succeït durant el seu període de vigència.

La primera modificació aprovada definitivament, el 27 de maig de

1993, fou relativa a dotze modificacions puntuals i amb un tractament i resolució diferenciada cadascuna. S’acordà l’aprovació definitiva de modificacions del sòl urbà de Campos, de sòl urbanitzable, sòl no urbanitzable, ordenances i sistemes generals; suspendre l’aprovació de l’ampliació del sòl industrial de Campos per tal que es delimités la unitat

8

d’execució que permetés el just repartiment de beneficis i càrregues; suspendre l’aprovació de la modificació 1 del sòl urbà de sa Ràpita i denegar la modificació 2 del sòl urbà de sa Ràpita.

La segona modificació de les Normes Subsidiàries de Campos aprovada

definitivament, el 15 de novembre de 1996, referent a l’àmbit del Pla Parcial de Son Durí, s’acordà amb dues prescripcions sobre la necessitat d’una adaptació del Pla Parcial a la mateixa modificació i a la xarxa viària; en sessió celebrada el dia 25 d’abril de 1997, s’acordà tenir per esmentades les prescripcions assenyalades.

La Comissió Insular d’Urbanisme de Mallorca acordà el dia 20 de febrer

de 1998 aprovar definitivament amb prescripcions la modificació puntual de major entitat de les Normes Subsidiàries de Campos, relativa al manteniment dels sectors urbanitzables aïllats proposats de la trama de sa Ràpita i suspendre l’aprovació definitiva de l’adaptació de les NS vigents al POOT. Aquesta modificació va acabar sent declarada nul�la segons diverses sentencies del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, l’execució de les quals es va dur a terme per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric mitjançant acord de 16 de febrer de 2007 que va ésser publicat en el BOCAIB núm. 37 de 10 de març de 2007.

L’any 2006 es va iniciar el procés de revisió d’aquestes Normes

Subsidiàries incloent la seva adaptació a les disposicions de nivell superior, cal destacar sobretot les Directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears (DOT), aprovades per la Llei 6/1999, de 3 d’abril, i el Pla territorial insular de Mallorca (PTM), d’aprovació definitiva el 13 de desembre de 2004; fins arribar a l’aprovació provisional de 26 de març de l’any 2007. Una vegada remesa aquesta documentació a la CIOTUPH del Consell de Mallorca per a la fase d’aprovació definitiva, dit procés es va paralitzar a conseqüència de què aquest organisme va trobar alguns defectes en la seva tramitació. El Ple de la Corporació de l’Ajuntament de Campos adoptà, en la sessió ordinària d’1 de juny de 2009, BOIB 25-06-2009, l’acord de desistir de continuar amb la tramitació de l’expedient administratiu.

Les modificacions puntuals de les Normes Subsidiàries de planejament

aprovades l’any 2010 van ser iniciades com una única modificació d’un conjunt de deu aspectes diferents de les Normes Subsidiàries del terme municipal de Campos.

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni

Històric del Consell de Mallorca, a la sessió de data 23 d’abril de 2010, va acordar aprovar definitivament les modificacions puntuals núm. 3 amb prescripcions, 4, 5, 6, 7 amb prescripcions i 9 amb prescripcions, i suspendre

9

l’aprovació de les modificacions puntuals núm. 1, 2, 8 i 10. En sessió celebrada el 28 de maig de 2010, acordà, en concret pel que fa a la complimentació de les prescripcions assenyalades a les modificacions puntuals núm. 3, 7 i 9 i la reparació de deficiències relatives a les modificacions puntuals núm. 1, 2 i 8, donar per complimentades les prescripcions assenyalades, donar per esmentades les deficiències i acceptar el desestimat de l’Ajuntament en la tramitació de la modificació núm. 10, relativa a la creació i ampliació d’uns espais lliures públics al nucli urbà de Campos.

Un dels motius indicat per posar en marxa dita modificació puntual de

les Normes Subsidiàries de Campos l’any 2010 va ser evitar que la pèrdua de vigència de la revisió de les Normes Subsidiàries de l’any 2006, al complir-se els dos anys transcorreguts des de la seva aprovació inicial, provocant la ineficàcia d’alguns articles fonamentals per mantenir certes exigències de control i qualitat urbanística.

Una de les finalitats d’aquesta modificació puntual del planejament general del municipi de Campos era la fixació dels índexs d’intensitat dels usos residencial i turístic, i per tant la seva adaptació al Decret 2/1996, de 16 de gener, de regulació de capacitats de població.

10

EL MARC D’ACTUACIÓ: NORMATIVA I ORDENACIÓ SUPRAMUNICIPAL 3.- MARC NORMATIU. PLANEJAMENT SECTORIAL 3.1.- El marc normatiu estatal i autonòmic

Vist l’actual planejament urbanístic municipal vigent de Campos amb les Normes Subsidiàries aprovades definitivament l’any 1991 i amb una única modificació d’adaptació, del Decret 2/1996, de 16 de gener, de regulació de capacitat de població, aprovada definitivament amb prescripcions per la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric, en sessió celebrada el 28 de maig de 2010, justifiquen la conveniència i oportunitat de la revisió de les Normes Subsidiàries de Campos, en l’obligada adaptació a la normativa i instruments d’ordenació territorial vigents i en una actualització global del seu contingut.

Les noves NS s’ajustaran a les normes, estatals i autonòmiques, que resultin aplicables. Tot seguit es relacionen les principals que són vigents en aquest moment i a les quals cal adaptar-se i tenir present els condicionaments que contenen:

Normativa estatal:

- Text refós de la Llei de sòl, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny.

- Llei 45/2007, de 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural.

- Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i biodiversitat. - Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la

Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou en referència a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

- Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

- Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

- Reial decret 314/2006 pel qual s’aprova el codi tècnic de l’edificació. - Reial decret 1513/2005, de 16 de desembre, per al qual es

desenvolupa la Llei 37/2003 del renou en referència a l’avaluació i gestió del renou ambiental.

- Reial decret 9/2005, de 14 de gener, de contaminació atmosfèrica. - Reial decret 1537/2003, de 5 de desembre, pel qual s’estableixen els

requisits mínims dels centres que imparteixen ensenyaments escolars de règim general.

11

- Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtats d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.

- Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests. - Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou. - Llei 33/2003, de 3 de novembre, de patrimoni de les administracions

públiques. - Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions. - Reial decret 401/2003, de 4 d’abril, pel qual s’aprova el reglament

regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació a l’interior dels edificis i de l’activitat d’instal�lació d’equips i sistemes de telecomunicacions.

- Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, de criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

- Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós sobre legislació d’aigües.

- Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació. - Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs. - Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus. - Llei 54/1997, del sector elèctric. - Reial decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les

normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. RD 509/1996 que desenvolupa la llei anterior.

- Reial decret 927/1988, de 29 de juliol, pel qual s’aprova el reglament del domini públic hidràulic. Normativa autonòmica de les Illes Balears:

- Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears. - Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació

urbanística sostenible. - Decret 13/2011, de 25 de febrer, pel qual s’estableixen les disposicions

generals necessàries per facilitar la llibertat d’establiment i de prestació de serveis turístics, la regulació de la declaració responsable i la simplificació dels procediments administratius en matèria turística.

- Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

- Llei 4/2008, de 4 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears. Derogats els articles 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i la disposició addicional tercera per la Llei 7/2012.

- Decret llei 1/2007 de 23 de novembre de mesures cautelars fins a l’aprovació de normes de protecció d’àrees d’especial valor ambiental.

12

- Decret 125/2007, de 5 d’octubre, pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal.

- Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

- Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.

- Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears.

- Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat de les Illes Balears.

- Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears. - Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i

avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears. - Decret 55/2006 de 23 de juny, pel qual s’estableix el sistema de

mesures per a la instal.lació obligatòria de comptadors individuals i fontaneria de baix consum i estalviadora d’aigua.

- Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d’emergències de les Illes Balears.

- Llei 10/2005, de 21 de juny, de Ports de les Illes Balears - Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de

rellevància ambiental. - Decret 41/2005, de 22 d’abril, pel qual s’aprova el Pla Especial

d’Emergències davant el risc d’incendis forestals a les Illes Balears. - Llei 3/2005, de 20 de abril, de protecció del medi nocturn de les Illes

Balears. - Decret 147/2002, de 13 de desembre, en relació amb les activitats

vinculades amb la destinació i naturalesa de les finques i el règim d’unitats mínimes de cultiu.

- Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial, modificada per l’article 14 de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, reformada per la Llei 8/2009, de 16 de desembre.

- Decret 35/2001, de 9 de març, pel qual s’estableixen mesures reguladores de l’ús i manteniment dels edificis

- Decret 88/2000, de 16 de juny, de mesures especials per a la gestió dels recursos hídrics.

- Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial de les Illes Balears.

- Llei 9/1999, de 6 d’octubre, de mesures cautelars i d’emergència relatives a l’ordenació del territori i l’urbanisme.

- Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries, i les seves modificacions posteriors.

13

- Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears.

- Decret 145/1997, de 21 de novembre, per el qual es regulen les condicions d’amidament, d’higiene i d’instal�lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges, així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat, modificat pel Decret 20/2007, de 23 de març.

- Decret 105/1997, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de policia sanitària i mortuòria de la CAIB, modificat pel Decret 87/2004, de 15 d’octubre.

- Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears. - Decret 2/1996, de 16 de gener, sobre regulació de les capacitat de

població en els instruments de planejament general i sectorial. Adaptat amb la Mod. Puntual de NNSS del 2010).

- Decret 56/1994, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament per al desenvolupament i aplicació de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà.

- Decret 72/1994, de 26 de maig, sobre els plans d'ordenació del litoral. - Llei 1/1994, de 23 de març, sobre condicions per a la reconstrucció en

sòl no urbanitzable d'edificis i instal.lacions afectades per obres públiques o declarades d'utilitat pública i executades pel sistema d'expropiació forçosa.

- Llei 6/1993, de 28 de setembre, sobre adequació de les xarxes d’instal�lacions a les condicions històrico-ambientals dels nuclis de població.

- Decret 101/1993, de 2 de setembre, pel qual s’estableixen noves mesures preventives en la lluita contra els incendis forestals.

- Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l’accessibilitat i de la supressió de les barreres arquitectòniques.

- Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà.

- Decret 96/1991, de 31 d’octubre, sobre competències de la CAIB en la zona de servitud de protecció de la Llei de Costes.

- Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears

- Llei 10/1990, de 23 d’octubre, de disciplina urbanística. - Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la CAIB. - Llei 8/1988, d’1 de juny, sobre edificis i instal�lacions fora d’ordenació,

modificada per la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i d’impuls a la inversió i per la Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible.

- Decret 38/1987, de 4 de juny, sobre recepció d'urbanitzacions pels ajuntaments.

14

3.2.- El planejament sectorial Els plans directors sectorials són els instruments d’ordenació específica que tenen per objecte regular, en àmbits materials determinats, el planejament, la projecció, l’execució i la gestió dels sistemes generals d’infrastructures, d’equipaments, de serveis i activitats d’explotació de recursos. Atès que, com a instruments d’ordenació, són vinculants per als instruments de planejament urbanístic municipal en tots aquells aspectes en què siguin predominants els interessos públics de caràcter supramunicipal, les noves NS s’ajustaran al contingut dels plans directors sectorials aprovats com són, en el moment actual:

Pla hidrològic de les Illes Balears: S Reial decret 378/2001, de 6 abril. Complement: S Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones

sensibles a les Illes Balears (BOIB núm. 76, de 29 de maig de 2003). Pla director d’ordenació de l’oferta turística de les Illes Balears:

àmbit de l’illa de Mallorca: S Aprovació definitiva mitjançant el Decret del Consell de Govern núm.

54/1995, de 6 abril (BOCAIB núm. 69, de 30 de maig de 1995). S Modificat mitjançant el Decret núm. 98/1998, de 6 de novembre

(BOCAIB núm. 147, de 17 de novembre de 1998). S Modificat mitjançant el Decret 14/2000, de 4 de febrer (BOCAIB

núm. 21, de 21 de febrer de 2000). (Declarat nul per les sentències del TSJIB núm.671/2006 i 671/2006, de 27 de juliol de 2006).

S Derogat per part del punt 1, apartat f), de la disposició derogatòria de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

Pla director sectorial d’equipaments comercials de les Illes

Balears S Aprovació definitiva mitjançant el Decret del Consell de Govern núm.

217/1996, de 12 desembre (BOCAIB núm. 9, de 21 de gener de 1997, i correcció d’errades publicada en el BOCAIB núm. 59, de 15 de maig de 1997).

S Afectat per l’Acord del Consell de Govern de 28 de gener de 2000 (BOIB núm. 13 extr., de 29 de gener de 2000), d’aprovació definitiva de Normes territorials cautelars prèvies a la revisió del Pla director sectorial.

S La Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears, mantenia indirectament la vigència d’aquest pla director. Tanmateix, amb la Llei 8/2009, de 16 de desembre, de reforma de la Llei

15

11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears per a la transposició de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior; es produeix una estranya situació: L’article 30 de la referida Llei 8/2009, de 16 de desembre, de reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, modifica la disposició derogatòria de la Llei 11/2001, indicant expressament la derogació, en particular, del Decret 217/1996, de 12 de desembre, pel qual s’aprova definitivament el Pla Director Sectorial d’equipaments comercials de les Illes Balears (apartat 2.c de l’esmentada derogatòria). Paradoxalment, però, es manté la redacció de la disposició transitòria quarta de la Llei 11/2001, que remet a la documentació establerta per aquell pla director fins que no entri en vigor determinada disposició reglamentària; i igualment, l’annex de la Llei 8/2009, al�ludeix indirectament també a dit pla director. Finalment, cal apuntar que la nova redacció dels articles 58 i 59 de la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears, tal i com han quedat redactats per la Llei 8/2009, de 16 de desembre, mantenen la possibilitat d’establiment d’ordenació del sector comercial, de forma dual mitjançant el respectiu pla territorial insular respectiu o a través de l’elaboració i l’aprovació específica d’un pla director sectorial. De tot l’anterior, es pot deduir, que potser el legislador en definitiva deixa residualment vigent de forma transitòria alguns aspectes puntuals del PDS en allò referent a determinada documentació associada a l’autorització de gran establiment comercial, però que forçosament imposa una nova regulació d’ordenació territorial d’acord amb els paràmetres dels articles 58 i 59 de la llei, sigui a través del pla territorial insular o d’un nou instrument d’ordenació sectorial.

Pla director de ports esportius i instal�lacions nàutiques de les

Illes Balears: S Aprovació definitiva mitjançant el Decret del Consell de Govern núm.

61/1994, de 13 de maig (BOCAIB núm. 80, de 2 de juliol de 1994). S Anul�lat per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes

Balears núm. 183/1997, de 18 de abril, confirmada per la STS de 25 de gener de 2002, per la qual es declara inadmissible el recurs de cassació.

S Acord del Consell de Govern de 15 de novembre de 2002, pel qual s’aprova definitivament la norma territorial cautelar prèvia a la tramitació del Pla director sectorial de ports esportius i instal�lacions nàutiques de les Illes Balears (BOIB núm. 152, de 19 de desembre de 2002). La Llei 10/2005, de 21 de juny, de ports de les Illes Balears, deroga expressament la Norma cautelar esmentada.

Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears : S Aprovació definitiva mitjançant el Decret del Consell de Govern

77/1997, d’11 de juny (BOCAIB núm. 82, d’1 de juliol de 1997).

16

Revisió: S Decret 61/1999, de 28 de maig, d’aprovació definitiva de la revisió

del Pla director sectorial de pedreres (BOCAIB núm. 73 extr., de 5 de juny de 1999).

L’afecta amb relació a les pedreres incloses en l’annex II: S Article 48 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures

tributàries i administratives, pel qual es declara d’interès general a efectes urbanístics les pedreres que en data 1 de gener de 2006 figurin incloses en l’annex II del Pla director.

S’ha d’entendre complementat per la disposició addicional novena (establiments de benefici) de la Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears.

Pla director sectorial de carreteres de les Illes Balears: Aprovació: S Decret del Consell de Govern 87/1998, de 16 d’octubre (BOCAIB

núm. 135, de 22 d’octubre de 1998, i rectificació d’errada publicada en el BOIB núm. 80, de 29 de juny de 2000).

Modificacions: S Decret del Consell de Govern 59/2001, de 20 d’abril (publicació del

Decret en el BOIB núm. 52, d’1 de maig de 2001, i publicació del contingut de la modificació en el BOIB núm. 57, de 12 de maig de 2001).

S Acord del Ple del Consell Insular de Mallorca d’1 de desembre de 2003, d’aprovació definitiva de la modificació puntual núm. 2 del Pla director sectorial de carreteres de les Illes Balears (illa de Mallorca). (Publicació dels acords i del text definitiu en el BOIB núm. 174, de 18 de desembre de 2003.)

Revisions: S Revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres per a l’illa de

Mallorca, per acord del Ple del Consell Insular de Mallorca en sessió de data 3 de desembre de 2009 (Publicació d’acord aprovació definitiva i contingut de la revisió en el BOIB Num. 183, de 17-12-2009. Correcció errades materials d’acord d’aprovació definitiva en el BOIB Num. 7, de 16-01-2010).

Pla director sectorial energètic de les Illes Balears: S Decret 58/2001, de 6 d’abril, d’aprovació del Pla director sectorial

energètic de les Illes Balears (BOIB núm. 49, de 24 d’abril de 2001). Revisió: S Decret 96/2005, de 23 de setembre, d’aprovació definitiva de la

revisió del Pla director sectorial energètic de les Illes Balears (BOIB núm. 143, de 27 de setembre de 2005).

Modificació: S Llei 9/2011, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la

comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2012. (Disposició final dotzena: modifica el PDS en les seves disposicions addicionals, per incloure

17

les obres i instal�lacions previstes en la planificació estatal obligatòria de les xarxes de transport d’electricitat i gas aprovada dia 30 de maig de 2008.)

Pla director sectorial de telecomunicacions: S Decret del Consell de Govern 22/2006, de 10 de març, pel qual

s’aprova el Pla director sectorial de telecomunicacions de les Illes Balears (BOIB núm. 39, de 17 de març de 2006).

Pla director sectorial de transports: S Decret del Consell de Govern 41/2006, de 28 d’abril, d’aprovació

definitiva del Pla director sectorial de transports de les Illes Balears (BOIB núm. 66, de 6 de maig de 2006).

Plans directors sectorials de residus sòlids de l’illa de Mallorca: S Aprovació definitiva mitjançant el Decret 87/1990, de 20 de

setembre, pel qual s’aprova el PDS de residus sòlids urbans de Mallorca (BOCAIB núm. 125, de 13 d’octubre de 1990).

Revisió: S Aprovació definitiva primera revisió mitjançant el Decret 21/2000,

de 18 de febrer (BOIB núm. 25, de 26 de febrer de 2000). S Aprovació definitiva de la segona revisió per acord del Ple del Consell

de Mallorca, de data 6 de febrer de 2006 (BOIB núm. 35, de 9 de març de 2006); correcció error material per acord del Ple del Consell Insular de Mallorca, de 6 de novembre de 2006 (BOIB Num. 167 25-11-2006).

Pla director sectorial per a la gestió dels residus de construcció,

demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’ús de l’illa de Mallorca: S Aprovació definitiva pel Ple del Consell Insular de Mallorca en la

sessió de 8 d’abril de 2002 (BOIB núm. 59, de 16 de maig de 2002; publicació de l’acord i del text normatiu). Correcció errades en el text original del Pla, per acord de Ple de 29 de juliol de 2002 i submissió a informació pública (BOIB núm. 96, de 10 d’agost de 2002, i BOIB núm. 141, de 23 de novembre de 2002.

S Modificat l’article 9 del Pla director sectorial de gestió de residus de construcció-demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’ús de l’illa de Mallorca, mitjançant la redacció que introdueix l’article 20 de la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives.

18

4.- EL PLA TERRITORIAL DE MALLORCA (PTM). INCIDÈNCIA DEL PTM A LA REVISIÓ DEL PLANEJAMENT MUNICIPAL DE CAMPOS 4.1.- El Pla territorial de Mallorca: definició, objecte i rang normatiu El Pla territorial de Mallorca, aprovat definitivament el 13 de desembre de 2004 entrà en vigor l’1 de gener de 2005, amb la posterior modificació número 1 aprovada el 3 de juny de 2010 i amb la modificació número 2 aprovada el 13 de gener de 2011, vincula els instruments de planejament urbanístic municipal en tots aquells aspectes en què sigui predominant l’interès públic de caràcter supramunicipal. Tal com assenyala, la seva Norma 1, el Pla territorial de Mallorca, com a desenvolupament de les Directrius d’ordenació territorial és l’instrument general d’ordenació del territori de l’illa de Mallorca; com a tal, li correspon l’ordenació de tot allò que, transcendint l’àmbit estrictament municipal, es refereixi als assentaments humans, a les activitats que es duen a terme sobre el territori, als usos els quals aquest es destina, a la creació de serveis comuns per als municipis i a les mesures per millorar la qualitat de vida i protegir el medi natural. D’acord amb la seva disposició addicional tercera, el planejament general municipal s’havia hagut d’adaptar al Pla territorial en el termini de dos anys comptats des de la seva entrada en vigor. El contingut substantiu del PTM està format per les seves determinacions dispositives que es divideixen en tres categories:

a) Normes d’eficàcia indicativa: són determinacions de caràcter orientatiu per a futures actuacions de les administracions públiques amb incidència o rellevància territorial, en el cas de no incorporar-les, s’ha de motivar la seva no inclusió. b) Normes d’eficàcia directiva: són aquelles determinacions que tant les administracions públiques com els particulars han de respectar mitjançant el desenvolupament corresponent a través un instrument d’ordenació o a través de disposicions administratives legalment procedents; aquestes determinacions són vinculants, i s’hauran d’incorporar necessàriament amb l’adaptació del planejament urbanístic o amb la primera modificació o revisió que es tramiti. En tant no s’incorporin tindran caràcter supletori vinculant i seran d’aplicació directa en els termes i amb l’abast que es desprengui del seu contingut.

19

c) Normes d’aplicació plena: són determinacions d’aplicació immediata i que tant les administracions públiques com els particulars han de complir obligatòriament de manera general i directa.

Tal com s’acaba d’apuntar, el PTM obliga a adaptar els planejaments generals municipals a les seves disposicions. Aquest Avanç suposa una primera passa en l’elaboració i tramitació del nou planejament que ja ha de quedar adaptat al PTM. En aquest sentit, amb la finalitat d’oferir una visió global de la incidència que tendrà el PTM en els diferents aspectes del nou planejament de Campos, s’han d’enumerar els apartats que es detallen tot seguit. 4.2- Àrees de desenvolupament urbà

- Creixement turístic, residencial o mixt El PTM regula el creixement turístic, residencial o mixt tot fixant les superfícies que el planejament municipal no pot superar. Es distingeix entre sòl de reserva i dotacional per a actuacions en execució del POOT i nous creixements lligats a les ART i sòl destinat a creixement no vinculat a actuacions del POOT ni a nous creixements lligats a les ART. Cal destacar que en aplicació de l’objectiu bàsic de la modificació número 2 del PTM de racionalització del les àrees de reconversió territorial (ART) es suprimeixen les dues que s’havien de desenvolupar a l’àmbit de sa Ràpita, això és, l’ART 10.3 i l’ART 10.5, amb un desenvolupament urbanístic associat previst de 77,49 Ha, però recollint la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears de 30 de maig de 2007, la justificació queda clarament expressada a la Memòria de l’expedient, manté la classificació d’una part del sector THM-II (son Durí II) com a sòl apte per a urbanitzar, reduint l’àmbit per efecte de l’àrea de protecció territorial costanera que delimita la projecció ortogonal del sòl urbà, amb una extensió aproximada de 19 Ha, condicionant el seu desenvolupament urbanístic a la tramitació del corresponent Pla parcial. Amb posterioritat, segons acord de Ple del Consell de Mallorca de 12 d’abril de 2012, en el BOIB de data 4 de maig de 2012 es publica la correcció de l’errada numèrica del creixement de Campos de la taula de la norma 6 del Pla territorial insular de Mallorca, pel que fa al creixement màxim en Ha per a sòl de reserva i dotacional per actuacions en execució del POOT assignat al terme municipal, de tal manera que assoleixi l’extensió de 21 Ha, com a suma de les 19 Ha corresponents al sector THM-II i les 2 Ha destinades a equipaments dotacionals.

20

A resultes de l’aplicació de les determinacions del PTM, el municipi de Campos compta amb un possible creixement residencial màxim no vinculat a actuacions en execució del Pla d’ordenació de l’oferta turística (POOT) ni a nous creixements lligats a les àrees de reconversió territorial (ART), d’una superfície prevista de 19,06 Ha. La Norma 6 del PTM especifica que, d’acord amb el que estableix l’article 33.2 i la disposició transitòria 4ª de la Llei 6/99 de les DOT, computen a compte de la superfície màxima de creixement assignada pel PTM a cada municipi les superfícies destinades a ús residencial, turístic o mixt que hagin suposat un creixement de sòl urbà, urbanitzable o apte per a la urbanització des de l’entrada en vigor de la mateixa Llei 6/1999. En aquest sentit, cal assenyalar que per al municipi de Campos s’han de computar 10,32 Ha les quals corresponen al pla parcial REM IV, Can Estela de sa Ràpita, aprovat definitivament en data 24 de març de 2003 (complimentades les prescripcions el 19 de desembre de 2003). Per aquest motiu la superfície de creixement possible d’aquest tipus – no lligat al POOT ni a les ART - per al municipi de Campos és de 8,74 Ha. D’acord amb les determinacions de la Norma 7 del PTM, aquest tipus de creixement s’ha d’ubicar dins una àrea de transició de creixement (AT-C). Aquesta categoria de sòl rústic només es troba al voltant del nucli urbà de Campos. Cal destacar que el PTM, en la seva disposició addicional quarta i pel que fa a la urbanització sa Pleta de sa Ràpita (REM X-3), modifica l’ordenació del sector i es passa de la tipologia d’habitatges unifamiliars adossats a un habitatge unifamiliar per solar, mantenint la parcel�la mínima de 600 metres quadrats amb l’excepció que es tracti de parcel�les segregades amb anterioritat a l’entrada en vigor del PTM. Pel que fa al sector THM-XX-1, sa Marina, cal concretar que comptava amb pla parcial aprovat definitivament per la Comissió Provincial d’Urbanisme en data 13 de juliol de 1989 i amb projecte d’urbanització aprovat per l’Ajuntament el 2 d’octubre de 1990. A conseqüència d’aquestes circumstàncies aquest sector no podia ser objecte de reclassificació automàtica a sòl rústic per part de la Llei 6/1999 de Directrius d’ordenació territorial (DOT) en no incórrer en cap dels supòsits prevists a la seva disposició addicional 12ª. En canvi aquest sector es va incloure dins el conjunt de sectors urbanitzables que es reclassificaren a sòl rústic a través de les Normes

21

Complementàries i Subsidiàries aprovades en data 15 d’octubre de 1999 pel Consell de Mallorca. Diferents sentències del Tribunal Superior de Justícia, confirmades posteriorment pel Tribunal Suprem, han anul�lat aquestes Normes Complementàries, i per tant aquest sector mai havia perdut legalment la seva condició de sòl apte per a urbanitzar. Per tot això, ja la modificació número 2 del Pla territorial insular de Mallorca procedeix a rectificar per tal de tenir-lo en consideració com àrea de desenvolupament urbà.

- Sòl industrial i de serveis La Norma 8 del PTM determina a quines àrees haurà d’ubicar-se el nou sòl industrial i de serveis. A més, estableix que en els municipis que tinguin una població de dret inferior a quinze mil habitants, el planejament general no podrà qualificar nou sòl com a industrial o de serveis si l’existent amb aquesta qualificació ja supera el 5% del sòl urbà, urbanitzable i apte per a la urbanització no industrial o de serveis ja classificat dins el terme municipal. Ateses aquestes determinacions i tot considerant que Campos disposa en aquest moment d’una superfície de sòl urbà i urbanitzable qualificat com a sòl industrial o de serveis que supera les previsions del PTM, queda impedida la previsió de creixement amb nou sòl urbanitzable qualificat com a industrial o de serveis. 4.3.- Àrees sostretes del desenvolupament urbà

- Categories de sòl rústic Pel que fa a les categories de sòl rústic, el PTM realitza la delimitació gràfica de les diverses categories de sòl rústic descrites a les DOT, a més de distingir-ne noves subcategories. Així mateix estableix el règim d’usos de les diferents activitats que es poden realitzar en les diferents categories de sòl rústic. El planejament municipal ha de recollir aquestes categories i delimitar-les a escala més precisa, referint-les a elements físics fàcilment identificables sobre el terreny.

- Unitats d’integració paisatgística El PTM delimita diferents unitats d’integració paisatgística i ambiental d’àmbit supramunicipal segons les diferents característiques paisatgístiques del territori, la qual cosa es tradueix en l’aplicació de diverses condicions de les edificacions i instal�lacions així com la seva posició i implantació o les

22

condicions de les parcel�les no ocupades per l’edificació. Aquestes condicions tenen caràcter de mínimes i el planejament municipal pot imposar una major restricció. Campos es troba integrat quasi íntegrament (99,12%) a la unitat paisatgística número 7 – Migjorn

- Àmbits de planejament coherent supramunicipal El PTM delimita nou àmbits de planejament coherent supramunicipal (APCS) en els quals cada municipi ha d’elaborar el seu propi planejament de forma coherent amb els altres del seu mateix àmbit. Per a cada APCS s’estableix un índex mínim que regula el percentatge de superfície per a l’àmbit corresponent dins cada terme municipal que ha de tenir una superfície de parcel�la mínima de més de 28.000 m2 per a l’ús d’habitatge. El terme de Campos es troba inclòs, quasi per complet dins l’APCS número 5 – Migjorn -, per al qual s’estableix un percentatge mínim del 43% del sòl rústic amb aquesta parcel�la mínima de 28.000 m2. Atesa la ínfima porció del terme afectada per altres APCS, s’ha de considerar únicament d’aplicació a tot el terme l’índex corresponent a l’APCS número 5 segons determina la norma 24.2 del PTM.

- Règim d’edificis existents La Norma 28 del PTM disposa que el planejament general municipal, als efectes que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 6/1997 del sòl rústic de les Illes Balears, haurà de regular els requisits mínims per considerar si un habitatge existent en sòl rústic és susceptible de ser objecte d’obres de reforma i ampliació, d’acord amb els requisits mínims que s’estableixen en aquesta mateixa Norma 28. Per la seva part, la Norma 29 assenyala que el planejament municipal haurà d’incorporar mesures per, en el cas d’edificacions existents de tipologia tradicional que incompleixin algun dels paràmetres de posició dels edificis en relació a la parcel�la o d’alçada màxima establerta per edificacions de nova planta per el seu mateix ús, permetre obres de reforma i d’ampliació, amb la intenció de respectar i protegir els referits edificis i evitar-ne la seva degradació, encara que aquesta ampliació sempre haurà de complir els paràmetres exigibles per a noves construccions.

23

4.4.- Medi Ambient El PTM estableix un conjunt de disposicions encaminades a la millora del medi ambient respecte a les següents qüestions:

- Mesures bioclimàtiques en l’edificació La Norma 42 estableix, amb eficàcia generalment indicativa, una sèrie de criteris orientatius i recomanacions a recollir en el planejament general municipal pel que fa al disseny dels edificis, les instal�lacions energètiques i les instal�lacions de lampisteria i sanejament.

- Determinacions sobre hidrologia La Norma 43 del PTM recull les indicacions del Pla hidrològic de les Illes Balears, aprovat per Reial decret 378/2001, de 6 abril, que assenyala que en el planejament urbanístic s’han de delimitar les zones d’inundació potencial i les zones de risc d’inundació, i que s’ha de complimentar allò que estableix el mateix Pla hidrològic sobre disponibilitat dels recursos hídrics en el cas d’establiment de nous creixements de sòl urbà, urbanitzable o apte per a la urbanització.

- Determinacions de mesures contra la contaminació lumínica La Norma 44, amb eficàcia directiva, estableix una sèrie de determinacions per al planejament municipal pel que fa a:

- Exigències per als projectes d’urbanització i de dotació de serveis. - Zonificació: s’estableixen les zones en el territori insular segons

l’índex de brillantor. - Limitacions del flux hemisfèric superior, segons cada zona. - Determinacions sobre contaminació acústica

La Norma 45 estableix que, atès el regulat a la Llei 37/2003 del renou, el planejament urbanístic ha de tenir en compte sempre els objectius de qualitat acústica, segons àrees, a l’hora d’escometre qualsevol classificació del sòl o aprovació de planejament així com en les normes dictades en el seu desenvolupament.

24

4.5.- Patrimoni urbanístic i arquitectònic

- Protecció de conjunts urbans La Norma 46 determina que el planejament municipal haurà de delimitar, on n’hi hagi, la zona de centre històric del nucli urbà que abasti l’àrea més rellevant pel que fa a la conservació patrimonial de tipologies tradicionals, persistència de trames urbanes originals i ravals. La zona delimitada serà objecte de protecció i conservació.

- Catàleg La Norma 47 determina que el planejament municipal contindrà un catàleg d’elements que hagin de ser objecte d’especial protecció i assenyala el contingut mínim d’aquest catàleg. La Norma 48 estableix que s’hauran de catalogar, entre d’altres, elements etnològics rurals com són: murs de pedra seca, marjades, camins empedrats i altres que per la seva singularitat hagin de ser protegits. La disposició addicional primera del PTM reconeix la importància del casc antic de Campos i dels elements patrimonials que inclou quan proposa la incoació de l’expedient per a la declaració de bé d’interès cultural amb la categoria de conjunt històric.

- Rutes d’interès cultural El PTM per tal de difondre la realitat patrimonial, promoure la seva conservació i potenciar el seu coneixement i comprensió defineix quatre rutes d’interès cultural. D’aquestes n’hi ha dues que inclouen elements del municipi de Campos:

o Ruta del gòtic: Església de Sant Blai. o Ruta del barroc: Església Parroquial, Convent dels Mínims i

façana de l’Ajuntament. Per disposició del PTM, el planejament municipal ha de preveure una zona de protecció al voltant de cada un dels elements que la constitueixen on es prohibeixen actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat i s’hauran d’establir mesures de protecció de les visuals i de l’entorn d’aquestes rutes.

25

4.6.- Litoral La Norma 51 del PTM disposa que el planejament municipal haurà d’incorporar les partions dels domini públic marítim terrestre i les zones de servituds de trànsit, protecció i d’influència. A la vegada, s’hauran de tenir en compte les determinacions de la Llei de costes a l’hora de definir el règim d’usos, el règim d’edificis existents i els paràmetres edificatoris. El planejament ha de proposar la delimitació dels trams de façana marítima de la qual es proposi obtenir el tractament homogeni mitjançant la regulació de les actuacions edificatòries. Tot això de conformitat amb l’apartat 3.2 de la disposició transitòria tercera de la Llei de costes. 4.7.- Infrastructures i equipaments La Norma 52 del PTM, fa seves les propostes de millora de capacitat viària contingudes en el vigent Pla Director Sectorial de Carreteres, que contempla a la fase II la variant de dos carrils de nou traçat de Campos, pendent dels estudis informatius per determinar les zones de reserva vial. Així mateix, el PTM proposa com a vies parc, dins els eixos viaris, aprofitant les carreteres existents i mantenint la configuració actual de dos carrils, però dotant les vies d’elements paisatgístics que millorin la seva qualitat ambiental, carreteres del terme municipal de Campos. Per la seva part, la Norma 57.2.c del PTM proposa la modificació del Pla Especial d’es Trenc i es Salobrar, per permetre la potenciació de les instal�lacions i les qualitats sanitàries del centre balneari, Banys de Sant Joan i adequar les determinacions del Pla Especial per tal de permetre l’ús d’equipament sanitari assistèncial d’aquestes instal�lacions. Dins la mateixa norma 57 del PTM, en matèria d’equipaments esportius, es proposen nous centres d’entrenament per a cavalls, de caràcter supramunicipal, que podran ser públics o privats. Igualment es recomana la implantació de camps de golf en aquelles zones turístiques que no tenguin aquesta oferta complementaria o en què l’actual sigui insuficient.

26

BASES PER A LA REVISIÓ DEL PLANEJAMENT 5.- CRITERIS, OBJECTIUS I PROPOSTES PER A UN NOU PLANEJAMENT 5.1.- Model territorial La tasca de formular un nou planejament ha de fonamentar-se tant en un coneixement previ dels trets bàsics de la realitat física i social de l’espai sobre el qual s’actua, com en la concreció d’uns criteris, propostes o solucions generals que es vagin plasmant i desenvolupant de forma més detallada en cada un dels múltiples aspectes que ha de tractar el planejament d’aquest espai. A l’hora d’afrontar la redacció d’aquest nou planejament es parteix tant d’un coneixement directe del terme de Campos com de les dades que es desprenen de diferents estudis i treballs que estan a l’abast i que interessen a efectes de la redacció del planejament. L’Agenda Local 21 és un sistema de gestió global a curt, mig i llarg termini en el qual el Pla d’Acció és el resultat de les fases prèvies integrades en el procés de desenvolupament i integra els objectius i accions que són necessaris impulsar i dur a terme per aconseguir un desenvolupament sostenible del municipi de Campos. En definitiva, en la redacció del nou planejament es considerarà la informació continguda a l’Agenda Local 21 de Campos i sobretot es tindran en compte els eixos d’actuació que marquin les seves línies estratègiques. Atesa la situació i necessitats actuals del municipi en els seus diversos aspectes, el model territorial que s’ha anat configurant, el context normatiu i l’ordenació supramunicipal vigent, es poden relacionar, de forma molt resumida, com a objectius o directrius generals del nou planejament, els següents punts bàsics:

• Dinamitzar un desenvolupament sostenible. • Millora de la qualitat de vida de la ciutadania. • Model territorial fonamentat en la racionalitat i coherència.

• Protecció del patrimoni històric, natural i paisatgístic.

27

Aquests criteris bàsics es van desenvolupant al llarg de les previsions o propostes que es contenen a cada un dels diferents apartats que s’exposen més endavant en relació a les diverses classificacions del sòl i altres aspectes a tractar pel planejament. Les estratègies per assolir aquests objectius generals que fonamenten la revisió d’aquestes Normes Subsidiàries com a nou planejament del municipi de Campos son:

• Integrar la realitat actual del municipi. • Integrar els instruments de planejament a la normativa

supramunicipal. • Transparència del procés.

5.2.- Sòl urbà Te la condició bàsica de sòl urbanitzat, d’acord amb l’article 12, del Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la llei de sòl, el que es troba integrat de forma legal i efectiva en la xarxa de dotacions i serveis propis del nucli de població, d’acord amb la legislació urbanística vigent i classificat per les NS com a sòl urbà. Les Directrius d’ordenació territorial estableixen en l’article 11 que són aquells sòls aptes per als assentaments urbans, de qualsevol tipus d’ús, reconeguts pels instruments de planejament general, amb les dimensions i les característiques bàsiques que aquests els atorguin, sense perjudici del que indiquin els Plans territorials insulars. Per la seva part, la Norma 10 del PTM tracta de la delimitació del sòl urbà per part del planejament urbanístic municipal només d’aquells terrenys que reuneixin les condicions establertes a la legislació estatal bàsica i supletòria, o la que en desplaçament d’aquesta última resultés, en el seu cas, aprovada per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. La Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible fixa un concepte estricte de sòl urbà, de manera que aquest sòl només pot ser-ho en la mesura que es trobi transformat per la urbanització, transformació que ha d’incloure almanco els serveis bàsics que es fixen. Per primera vegada es regula la possibilitat de classificar com a urbans assentaments la dimensió o les característiques dels quals no permeten o no fan aconsellable exigir tots els serveis urbanístic bàsics.

La disposició addicional primera preveu el reconeixement com urbans

d’aquells terrenys que ja es troben transformats per la urbanització i, per

28

tant, han perdut els requisits que els mantindrien en la situació de sòl rural, s’ha optat per donar al municipi la possibilitat de delimitar aquests sòls per incorporar-los a l’ordenació pròpia i fixar les càrregues que siguin pertinents per completar els serveis que hi manquin. Dins la disposició transitòria primera de la mateixa Llei 7/2012 es determina que els sòls classificats ja com urbans i es trobin en la situació de sòl rural, es mantindran en aquesta classificació sempre que iniciïn l’execució de la seva transformació urbanística en un determinat termini. Transcorregut aquest sense que s’hagi iniciat l’execució de la transformació urbanística, els terrenys passaran a tenir la classificació de sòl urbanitzable i hauran de sotmetre’s al règim de deures i càrregues previst a la present llei. D’acord amb aquests preceptes i constatada la situació actual dels terrenys, la delimitació de sòl urbà que assenyala aquest Avanç, per a cada un dels nuclis urbans existents al municipi, segueix bàsicament la delimitació segons la trama urbana tal com està prevista al planejament vigent, tot considerant la problemàtica sobrevinguda amb l’anul�lació de la modificació puntual de les NS de l’any 1998 per execució de sentència de l’any 2006 i ajustant-se a normativa urbanística vigent.

A sa Ràpita s’incorporarien com a sòl urbà aquells terrenys que estan classificats com a sòl urbanitzable al planejament vigent i que, en execució d’aquest mateix planejament han estat urbanitzats d’acord amb les previsions del seus respectius plans parcials. Pel que fa al sector THM-XX-1, sa Marina, tal com ja s’ha exposat, no podia ser objecte de reclassificació automàtica a sòl rústic per part de la Llei 6/1999 de Directrius d’ordenació territorial (DOT) en no incórrer en cap dels supòsits prevists a la seva disposició addicional 12ª, i per tant aquest sector mai havia perdut legalment la seva condició de sòl apte per a urbanitzar.

Al sòl urbà es preveuen actuacions de transformació urbanística, integrades dins un àmbit de gestió (UE), tant de redefinició de l’ordenació preestablerta per al seu àmbit com per la implantació o la millora de les infraestructures i dotacions públiques. Intervencions encaminades bàsicament a completar adequadament la trama urbana, la qual cosa inclou la dotació de nous serveis i espais lliures públics, generalment sobre les ja previstes al planejament vigent i no desenvolupades, encara que modificant, la seva delimitació per ajustar-se a la normativa vigent i a la realitat física. D’acord amb la pròpia Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible, aquests àmbits de les actuacions de transformació urbanística (UE) poden ser discontinus i afectar totes les

29

classes de sòl. L’ajuntament també pot modificar la delimitació dels àmbits prevists en els instruments de planejament i crea noves delimitacions.

Es delimiten, per a cada un dels nuclis urbans, diferents qualificacions urbanístiques en funció de la tipologia edificatòria existent i dels usos. 5.3.- Sòl urbanitzable D’acord amb les previsions de la norma 6 del Pla territorial insular de Mallorca el possible creixement màxim en Ha ART/R-D, assignat al terme municipal de Campos, és d’una extensió de 21 Ha, com a suma de les 19 Ha corresponents al sector THM-II i les 2 Ha destinades a equipaments dotacionals, que en aquest moment, es considera més oportú no fer ús d’aquest creixement i centrar les propostes d’aquestes NS en la incorporació de l’àrea de desenvolupament urbà de tipus turístic com a conseqüència de resolució judicial ferma, com és el cas del sector THM-II, son Durí II.

La modificació número 2 del Pla territorial insular de Mallorca, de forma transitòria fins a la revisió del POOT, o l’aprovació dels Plans d’intervenció en àmbits turístics, que preveu la Llei 8/2012, de 19 de juliol de Turisme de les Illes Balears que deroga el Decret 54/1995, de 6 d’abril, pel qual s’aprovà el Pla director sectorial d’ordenació de l’oferta turística de l’illa de Mallorca, fixa com a límit total màxim 2.100 places turístiques per el nucli de sa Ràpita.

Amb aquesta modificació número 2 del PTM s’estableixen les condicions de desenvolupament d’una oferta turística de qualitat, estructurada i coherent en el marc d’una ordenació urbanística integral al nucli de sa Ràpita que pugui corregir les mancances de l’accidentat desenvolupament urbanístic fins al moment i acabar d’estructurar el teixit urbà resultant. Així mateix s’incorpora a les normes d’ordenació una disposició addicional vuitena on es determinen els paràmetres màxims amb els quals es podrà desenvolupar el planejament urbanístic municipal, que s’hauran de conjugar amb els derivats d’altres normatives o instruments de planejament vigents i un conjunt de mesures mínimes d’adequació ambiental a l’entorn que s’hauran d’adoptar als nous desenvolupaments urbanístics. Tal com s’ha exposat, de resultes de l’aplicació de les determinacions del PTM, el municipi de Campos compta amb un possible creixement residencial màxim no vinculat a actuacions en execució del POOT ni a nous creixements lligats a les ART, amb una superfície prevista de 8,74 Ha. Malgrat això, es considera més oportú, en aquest moment, no fer ús d’aquesta possibilitat de creixement ja que és considera suficient centrar les propostes d’aquestes NS en complementar la definició de la trama urbana tal com està prevista al planejament vigent. Per això aquesta revisió de les

30

Normes Subsidiàries de planejament no classifica cap sòl urbanitzable d’ús residencial. Respecte a la previsió de nou sòl urbanitzable industrial o de serveis, tal com s’ha exposat, queda impedida al terme municipal de Campos ja que supera les previsions del PTM pel que fa a aquest tipus de sòl. Aquesta revisió de les Normes Subsidiàries de planejament manté el sòl urbanitzable industrial actualment previst a les normes vigents, tot ajustat a la realitat física actual dels serveis urbanístics bàsics, desprès d’estar en vigor uns anys la modificació de les NS de 1998 on part d’aquest sector va passar a sòl urbà qualificat com a serveis industrials. Igualment es manté el sòl urbanitzable de serveis industrials situat a l’interior de la zona urbana amb els mateixos usos, entre les dues rondes principals de l’accés a Campos. D’aquesta manera es permet completar adequadament la trama urbana dels terrenys ja destinats a aquest ús i dotar-la finalment dels serveis i equipaments globals que puguin mancar. 5.4.- El sòl rústic Seguint la Llei 6/1997 (LSR), constitueixen el sòl rústic els terrenys la funció del qual determina que es preservin dels processos de desenvolupament urbanístic i que es protegeixin els elements d’identitat que els caracteritzen. La LSR distingeix entre el sòl rústic comú i el sòl rústic protegit. Constitueix el sòl rústic protegit el comprès dins de les àrees sostretes al desenvolupament urbà, per al qual, en raó dels seus valors excepcionals, el valor de la fauna, la flora i el manteniment de la biodiversitat, s’estableix un règim especial de protecció distint del general. D’acord amb l'article 9 de la Llei 6/1999 de les DOT, aquestes àrees estan constituïdes per cinc diferents categories: AANP, ANEI, ARIP, APR i APT. El sòl rústic comú està constituït per la resta de terrenys que, pertanyent a les àrees sostretes del desenvolupament urbà, no es troben incloses en cap de les cinc categories del sòl rústic protegit de l’article 9.1 de les DOT. En referència a la determinació del PTM referent a l’índex mínim de l’APCS núm. 5 – Migjorn - segons el qual com a mínim un 43% de la superfície del sòl rústic del terme ha de exigir una parcel�la mínima a efectes d’habitatge de més de 28.000 m2, el nou planejament superarà aquest índex mínim.

31

En vistes d’aquesta previsió, la revisió de les Normes Subsidiàries de planejament proposa la introducció de dues noves categories de sòl rústic, l’Àrea Forestal Municipal (AFM) i l’Àrea de Connexió Agrària (ACA). Com a regla comuna a les diferents categories de sòl rústic, i pel que fa a la data de divisió, segregació o fragmentació de la parcel�la, s’adoptaran les determinacions de la Norma 20, apartat 4, del PTM.

Sòl rústic comú En el sòl rústic comú es preveuen les següents categories i subcategories:

- Àrea de transició de creixement (AT-C) - Sòl rústic de règim general forestal (SRG-F) - Àrea forestal municipal (AFM) - Àrea de connexió agrària (ACA) - Àrea de transició d’harmonització (AT-H) - Àrea d’interès agrari (AIA) - Sòl rústic de règim general (SRG)

- Àrea de transició de creixement (AT-C) S’han definit gràficament com a AT-C les àrees que determina el PTM tot ajustant-les a la realitat física actual del sòl urbà, desprès d’estar en vigor uns anys la modificació de les NS de 1998 que foren la base per la seva determinació i desprès anul�lades, com a zones que constitueixen la reserva per al creixement urbà futur i que es situen dins els contorns de l’AT-H. La seva finalitat és esmenar retalls o ruptures en la complexió compacta i contínua del límit urbà amb el sòl rústic. Només existeix al voltant del nucli de Campos. L’ús d’habitatge és prohibit. - Sòl rústic general forestal (SRG-F) El PTM ha definit gràficament com a sòl rústic general forestal (SRG-F) diverses zones d’extensió considerable tot formant una corona gairebé de tot el perímetre del terme municipal. Aquesta categoria correspon a sòls majoritàriament ocupats per masses forestals i de bosc baix i que estan exclosos de la qualificació de sòl rústic protegit. Es recullen íntegrament aquestes zones forestals que determina el PTM delimitant-ne a escala més precisa el seu àmbit per tal de referir-lo a elements físics que facin més fàcil la seva identificació sobre el terreny. La

32

parcel�la mínima per l’ús d’habitatge seguirà essent de cinquanta mil metres quadrats (50.000 m2) tal com es determina al propi PTM. - Àrea forestal municipal (AFM) Aquesta revisió de les Normes Subsidiàries de planejament estableix com a nova categoria l’anomenada àrea forestal municipal, com a millora de la definició de les zones forestal establertes per el PTM, considerant com a tal els sòl que actualment formen els boscos, turons, o terrenys aptes per a la repoblació forestal inclosos dins el sistema d'informació sobre la ocupació del sòl d'Espanya (SIOSE) i que no han quedat incloses dins el SRG-F que ha determinat el PTM. La parcel�la mínima per l’ús d’habitatge serà de trenta-cinc mil metres quadrats (35.000 m2). - Àrea de connexió agrària (ACA) Es proposa la creació d’aquesta nova categoria que suposa l’establiment d’una gran zona de protecció del sòl rústic sud que serveix d’unió o connexió amb els espais protegits, tot donant-li una major continuïtat i coherència territorial. Dins aquesta categoria estan inclosos tots els terrenys de sòl rústic comú de la zona sud del terme municipal que el PTM classifica com a AIA o SRG. Per tant, la seva finalitat és la de dur a terme aquesta connexió sud tot configurant una més àmplia protecció dels valors naturals i paisatgístics. Al mateix temps suposa complir l’índex mínim de l’APCS que regula el percentatge de superfície de sòl rústic que ha de tenir una superfície de parcel�la mínima de vint-i-vuit mil metres quadrats (28.000 m2) per a ús d’habitatge, que és la fixada per aquesta categoria. - Àrea de transició d’harmonització (AT-H) S’ha seguit la previsió del PTM en la seva grafia tot ajustant-les a la realitat física actual del sòl urbà, desprès d’estar en vigor uns anys la modificació de les NS de 1998 que foren la base per la seva determinació i desprès anul�lades,. La finalitat de les AT-H és l’harmonització de les diferents classes de sòl, consisteixen en corones entorn del sòl urbà i urbanitzable. En el cas del nucli de Campos li correspon com a AT-H una corona de 350 m d’amplada al casc urbà i de 100 m al polígon industrial. L’amplada de la corona ve determinada pel PTM en funció de les característiques de cada nucli.

33

També, d’acord amb el PTM, als nuclis costaners, per ser zones POOT, els correspon, en principi, una corona de 500 m; sempre que l’AT-H no es vegi retallada per una categoria de sòl rústic protegit previst al mateix PTM. En coherència, amb la gran zona de protecció del sòl rústic sud que serveix d’unió o connexió amb els espais protegits que crea aquesta revisió de les Normes Subsidiàries de planejament, la parcel�la mínima per l’ús d’habitatge serà de vint-i-vuit mil metres quadrats (28.000 m2) per l’AT-H d’aquesta zona i catorze mil metres quadrats (14.000 m2) per l’AT-H del nucli de Campos. - Àrea d’interès agrari (AIA) La categoria de l’AIA es refereix a zones del sòl rústic que presenten un rellevant interès pel potencial del cultiu i aprofitament agrícola que s’hi produeix. Al terme de Campos, el PTM assenyala com a AIA una extensa zona dedicada al cultiu intensiu de regadiu. Aquesta revisió de les Normes Subsidiàries de planejament recullen íntegrament aquesta categoria del PTM, exceptuant la inclosa dins l’àrea de connexió agrària de la zona de protecció del sòl rústic sud, tot delimitant a escala més precisa els seus límits i l’acotaran a elements físics fàcilment identificables sobre el terreny. La parcel�la mínima per l’ús d’habitatge seguirà essent de catorze mil metres quadrats (14.000 m2).

- Sol rústic de règim general (SRG) Per la categoria de sòl rústic de règim general es mantindrà, en general, un nivell de protecció semblant al vigent. Així, per exemple, la parcel�la mínima per l’ús d’habitatge seguirà essent de catorze mil metres quadrats (14.000 m2) tal com es determina al propi PTM. Aquesta categoria de sòl rústic, com a zona de menys protecció, queda delimitada a la part central i nord del terme municipal al terreny no inclosos dins una categoria amb més protecció. Sòl rústic protegit En el sòl rústic protegit es preveuen les següents categories:

- Àrea natural d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP) - Àrea natural d’especial interès (ANEI) - Àrea de prevenció de riscs (APR) - Àrea de protecció territorial (APT)

34

- Àrea natural d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP) D’acord amb el que disposa l’article 19.1.a) de la Llei 6/1999 de les DOT, són AANP les àrees definides com a tal a l’article 11 de la LEN i els espais naturals protegits declarats segons la Llei 4/1989. Tal com s’estableix a l’esmentat article 11 de la LEN seran objecte del més alt nivell de protecció, entre d’altres, els terrenys confinants a la ribera de la mar amb una profunditat mínima de 100 metres, els sistemes dunars i les zones humides. - Àrea natural d’especial interès (ANEI) Són ANEI aquells espais que pels seus singulars valors naturals es recullen com a tal a la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears (LEN). Aquesta definí gràficament tota una sèrie d’espais naturals arreu de les Illes Balears, i en el terme de Campos, recollí i delimità com a tal l’ANEI número 24 denominat es Trenc – es Salobrar de Campos. Cal fer menció al fet que aquesta àrea fou protegida ja mitjançant la Llei 3/1984, de 31 de maig, de declaració d’espai protegit. D’aquesta manera, constituí el primer espai protegit de les Illes Balears seguint les previsions de la Llei 1/1984, de 14 de març, d’ordenació i protecció d’àrees naturals d’interès especial. Respecte a aquest espai s’aprovà definitivament, en data de 9 de juny de 1987, el seu Pla especial de protecció. - Àrea de prevenció de riscs (APR) Seguint les DOT, són les que presenten un manifest risc d'inundació, incendi, erosió o esllavissament, independentment de la seva inclusió en les altres categories del sòl rústic. El PTM determina la seva delimitació i al terme de Campos trobam les següents categories:

- APR: inundació - APR: incendis - APR: erosió

- Àrea de protecció territorial (APT) Són aquelles zones o franges de protecció en relació a la costa o a les carreteres i que, seguint les regles que marquen les DOT, es delimiten per a configurar una zona d’especial protecció al servei de les necessitats d’ambdós espais. L’ús d’habitatge és prohibit.

35

5.5.- Xarxa viària En el marc de les determinacions del Pla director sectorial de carreteres aquesta revisió de les Normes Subsidiàries de planejament recollirà les previsions de la variant de dos carrils de nou traçat de Campos, pendent dels estudis informatius per determinar les zones de reserva vial. És grafia la variant sud del nucli de Campos tal com es determina a la fase II del PDSCMa. Així mateix, vista la proposta que fa el PTM com a vies parc, de les principals carreteres del terme municipal que connecten amb altres nuclis, aprofitant les carreteres existents i mantenint la configuració actual de dos carrils, però dotant les vies d’elements paisatgístics que millorin la seva qualitat ambiental, dins l’estructura territorial del municipi es proposa segui amb la mateixa línia com a connexió del nucli de Campos amb la zona costera. D’aquesta manera es proposa unes vies de la xarxa viària local amb una APT per a la millora de la mobilitat general del municipi, així es planteja per el camí de sa Vinyola des de la Ma-6014 fins la travessia nord de sa Ràpita, i per el camí d’accés a ses Covetes tant des de la pròpia Ma-6014 com des de la Ma-6030 de sa Ràpita. Igualment és proposa, seguint amb el mateix criteri que les vies parc, però amb vies de la xarxa local millora l’accessibilitat al nucli de sa Sorda i aprofitar aquesta pròpia xarxa local per fer connexions entre les carreteres de la xarxa insular del terme municipal. Pel que respecte a les travessies urbanes, vista la problemàtica del trànsit rodat a solucionar del nucli de Campos, cal destacar la necessitat de completar globalment la circumval�lació amb la completa execució de la travessia est i la millora de la sud, facilitant les connexions amb totes les carreteres que travessen el nucli, principalment la Ma-19 (Palma- Santanyí) i la carretera Ma-6030 de sa Ràpita. Per el nucli de sa Ràpita, principalment es proposa l’execució de la travessia nord, ja prevista dins els planejaments urbanístics anteriors, entre el nucli urbà ja consolidat i les noves, això possibilitaria connecta directament la carretera Ma-6030, de la rotonda d’entrada al nucli de sa Ràpita, amb la carretera Ma-6040 a través del camí de sa Vinyola. 5.6.- Equipaments En vista dels equipaments existents i considerant les necessitats socials actuals, dins el nucli de Campos es proposa una redistribució de certs equipaments, tot seguint la realitat física actual. Així, per exemple,

36

l’equipament esportiu a l’est del nucli que no s’ha desenvolupat es proposa que passi a la qualificació de serveis industrials la zona de la travessia i a industrial la part posterior que no disposa dels serveis urbanístics bàsics. A la vegada es preveu una nova qualificació d’equipament esportiu en una zona actualment com a industrial i on a una part d’aquesta ja hi ha ubicades unes instal�lacions esportives. Amb el mateix criteri l’actual equipament recreatiu, on hi ha ubicades unes naus industrials, es qualifica com a serveis industrials i a la vegada una zona industrial no desenvolupada davant l’escola infantil municipal passaria a equipament recreatiu - cultural. També es crea en aquesta zona un sistema general en sòl rústic per aparcament de la pròpia escola infantil. El nou planejament preveurà la dotació dels equipaments que es diagnostiquin com a més necessaris per a un futur més o manco immediat. Per exemple, a la zona de l’institut es fixen uns espais, creant una continuïtat de la zona d’equipaments existents, com a sistemes generals en sòl rústic, inicialment pensats per un ús docent, cultural o esportiu. Una de les majors problemàtiques del municipi són els aparcaments a les zones turístiques durant la temporada estiuenca. Es proposa la creació d’uns sistemes generals en sòl rústic per aparcaments ubicats a la part posterior del nucli de ses Covetes, dins la categoria d’àrea de transició d’harmonització, i un altre a l’entrada del nucli de sa Ràpita per la carretera de Campos, aquest últim seria un sistema general adscrit al sòl urbanitzable d’ús hoteler previs, tal com determina la norma 9 del PTM. Seguint les determinacions de la norma 57 del PTM, en matèria d’equipaments esportius, que proposa nous centres d’entrenament per a cavalls, de caràcter supramunicipal, que podran ser públics o privats, aquesta revisió de les Normes Subsidiàries de planejament planteja ubica un sistema general com a centre d’entrenament per a cavalls a la zona sud del municipi però fora de l’àrea protegida d’es Trenc – es Salobrar. Amb aquest també aniria associat un nou sistema general d’aparcament per donar servei a la zona costera i protegida del municipi. 5.7.- Aspectes medi ambientals Respecte a les mesures bioclimàtiques en l’edificació, tal com s’ha exposat, el planejament haurà de recollir les recomanacions del PTM i que afecten als següents punts:

- El disseny dels edificis. - Les instal�lacions energètiques.

37

- Les instal�lacions de lampisteria i sanejament. - La permeabilitat dels sòls de tipologia extensiva.

Pel que fa a la contaminació acústica, que és objecte de regulació del Reial decret 1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou en referència a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, el planejament urbanístic recollirà les previsions establertes per aquesta regulació. Respecte a les mesures contra la contaminació lumínica s’adoptaran les disposicions de la Llei 3/2005 de protecció del medi nocturn que regula el nivell de lluentor possible per cada una de les zones, des de els sòls rústics protegits fins als sòls urbans. 5.8.- Protecció del patrimoni Atesa la determinació de la Norma 46 del PTM, que exigeix la delimitació de la zona de centre històric del nucli urbà que abasti l’àrea més rellevant, es proposa adoptar com a tal l’actual zona qualificada com a Nucli Antic I a les vigents NS. Aquesta qualificació ja comportava un règim de major protecció en quant a les possibilitats edificatòries, el qual es mantindrà bàsicament en el nou planejament. S’ha mantingut la delimitació dels nuclis antics de Campos, sa Ràpita, sa Sorda i ses Covetes pel fet de correspondre als àmbits urbans que presenten una tipologia i trama urbana que manté el caràcter tradicional de cada un d’aquests nuclis. Aquesta revisió de les Normes Subsidiàries de planejament definirà els entorns de protecció, on es prohibiran actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, al voltant de cada un dels elements que constitueixen els diferents elements patrimonials del municipi de Campos inclosos a les rutes d’interès cultural que defineix el PTM, i establirà mesures de protecció de les visuals de les mateixes, i en les quals estan:

- Ruta del gòtic: Església de Sant Blai. - Ruta del barroc: Església Parroquial, Convent dels Mínims i façana de

l’Ajuntament. 5.9.- Plànols de l’Avanç. Tot seguit s’enumeren els plànols que conformen la part gràfica d’aquest Avanç de la revisió de les Normes Subsidiàries de planejament del municipi de Campos.

38

Plànols d’Informació: PLÀNOL ÀMBIT TÍTOL ESCALA PI 0 TERME MUNICIPAL ORTOFOTO 1/20.000 PI 1 TERME MUNICIPAL ZONIFICACIÓ PTM 1/20.000 PI 2 TERME MUNICIPAL ZONIFICACIÓ APR 1/20.000 PI 3 TERME MUNICIPAL ZEPA I LIC 1/20.000 PI 4 SÒL RÚSTIC ZONIFICACIÓ RÚSTIC VIGENT 1/20.000 PI 5 TERME MUNICIPAL ESTRUCTURA TERRITORIAL VIGENT 1/20.000 PI 6 CAMPOS ZONIFICACIÓ URBÀ VIGENT 1/4.000 PI 7 SA RÀPITA ZONIFICACIÓ URBÀ VIGENT 1/3.500 PI 8 SES COVETES ZONIFICACIÓ URBÀ VIGENT 1/1.500 PI 9 TERME MUNICIPAL MODEL DIGITAL D’ELEVACIONS 1/20.000 PI 10 TERME MUNICIPAL SISTEMA D’INFORMACIÓ D’OCUPACIÓ DEL SÒL 1/20.000 PI 11 TERME MUNICIPAL VULNERABILITAT D’AQÜIFERS 1/20.000 PI 12 TERME MUNICIPAL HIDROLOGIA 1/20.000

Plànols d’Ordenació: PLÀNOL ÀMBIT TÍTOL ESCALA PO 0 TERME MUNICIPAL ESTRUCTURA TERRITORIAL 1/20.000 PO 1 SÒL RÚSTIC ZONIFICACIÓ SÒL RÚSTIC 1/20.000 PO 2 CAMPOS DELIMITACIÓ URBANA 1/3.500 PO 3 SA RÀPITA DELIMITACIÓ URBANA 1/3.500 PO 4 SES COVETES – SA SORDA DELIMITACIÓ URBANA 1/2.000

Director de l’equip redactor

Bartolomé Ginard Fullana. Arquitecte