Revista Catalunya 67 setembre 2005

◗ Setembre 2005 • número 67 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org

�Nomes tensl�ànima il·legal��Només tens l�ànima il·legal�

Catalunya

Mun

tatg

e: C

arle

s G

ené

Text

:E

nri

c C

asas

ses

“Pet

ita

esce

na

no

ctu

rna”

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 20052

> ON ENS TROBEM?...

Agafem el manifest de l’onzede setembre d’enguany dela CGT per fer aquesta edi-

torial, que diu que:

“És 11 de setembre, diada de lescatalanes, milions de personesque sobrevivim i som explotades:treballadores, aturades, pensionis-tes, precaritzades, pageses,menystingudes per les estadísti-ques oficials, immigrades, detingu-des, preses, discriminades, empo-brides, perseguides per la nostraacció sindical, política, social, pelnostre color de pell, perquè notenim papers, perquè okupem.

Som tot això i molt més, però nosom víctimes, ni botxins. No tenimEstat ni tampoc el volem. No tenimcapital, ni armes químiques ni mit-jans de comunicació de masses,però tenim una cultura o moltescultures que es fan també als ca-sals, centres socials okupats, ate-neus, seccions sindicals i cases,entossudides en no desapaó capi-talista, sense llengua, sense nom,sense rumb.

Tenim moltes cares i procedèn-cies. Tenim un o molts projectesanticapitalistes. Tenim el passat depoble combatiu i llibertari, ambgrans idees i projectes en què em-mirallar-nos, de la mà de SalvadorSeguí, Isabel Vilà, Joan Peiró i tan-tes d’altres. Tenim un present des-dibuixat, de lògica estatista, mer-cantilista i individual. Però sobretottenim un futur.

Perquè el futur és dels pobles.Un demà en què les llengües no si-guin minoritzades, en què les cultu-res siguin respectades, en què lespersones facin casa seva en elracó del planeta que vulguin, enquè la subsistència no passi pertreball precari, abusiu i estressantamb què diferenciar-nos les unesde les altres, un demà sense impe-rialisme ni drets de conquesta, un

ón en què ens autoorganitzem lliu-rement, per pobles, barris i afini-tats. L’altre-món-és-possible seràconformat de països com el nostreo no serà.

Des de l’anarcosindicalisme ca-talà cerquem aquest futur, lluny deconstitucions europees que ensimposen capitalisme i militarismecom l’essència d’un nou supraestatal servei dels poders econòmics;

lluny del nou talant espanyol queens ven una suposada forma departicipació dins un federalismemal entès en mans de les elits polí-tiques i empresarials; lluny tambédel tripartit de les formes i pocscontinguts, que segueix privatit-zant, especulant, criminalitzant...com tot govern al servei de l’esta-tisme i el capital; i lluny del sectaris-me present tant en els qui atorguenpatents de catalanitat com en elsque posen en entredit la vàlua re-volucionària de les catalanes.

Perquè el poble català som lla-vor de la transformació social, junta tants d’altres pobles, i no ens calquatre barres monàrquiques nicontes de reis i espases. Ens calunitat, superar prejudicis, fugir del’autoodi però també del fonamen-talisme, obrir els ulls a la diversitatètnica i cultural que és ja la nostrapròpia, no perdre ni un segon enpersonatges signamanifestos quenomés cerquen protagonisme, par-lar amb les persones, espais icol·lectius que ens envolten, treba-llar-hi colze a colze per l’emancipa-ció personal, social i nacional; cadaorganització des del seu àmbit -laCGT als llocs de treball, als conve-nis col·lectius, a les assemblees detreballadores, a les reunions díim-migrades, a les denúncies, a lesvagues i aturades- la resta decol·lectius en els seus espais delluita, confluint en una riuada degent decidida a deixar de ser pas-sat, per ser futur”.

EditorialGuanyar el futur

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Xavi, Jose, Pau, Josep, Carlus, Mireia, Josep, Patrícia,Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest número: Ricard Vilaregut, Ass. Antirepressiva dePonent, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, Toni Strubell, Plataforma Popular contra el PlaCaufec, Ecologistes en Acció, XELL, David Fernández, Antonina Rodrigo, CSO La Gàbia, NievesAlonso, M. G. “El Sevilla”, Contrainfos, Francesc Poblet, Carlos Navarro, federacions i seccions sin-dicals de CGT. Fotografies: J. M. Aranda, Carles Gené (muntatge portada), Dídac Salau, MireiaBordonada, Gabriel Serra, Josep Puigdollers i Indymedia Barcelona. Il·lustració: Txema.Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions:Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: (tot elque volgueu publicar a la revista feu-nos-ho arribar a aquesta adreça) [email protected] i (cro-nologia) [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Aquest número del �Catalunya� s’hatancat el dissabte 20 d’agost del 2005.

“Ase”, de Pere Quart,dins de “Bestiari”

“No capten tes orelles el reny injust,

l’ordre abusiva”

Homo homini lupus est ■ Txema

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 IgualadaTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected] / [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalGaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

Olesa de MontserratJacint Verdaguer, 23, 08640 OlesaTel. 93 778 04 93


REPORTATGELa repressió contra els moviments socials,quan aquests incideixen en el seu voltant,és una estratègia per desmuntar-los

REPRESSIÓText: Assemblea Antirepressivade Ponent; fotos: Dídac Salau

Quan arriba un cop repressiués gran el trasbals que pre-tén provocar i provoca a

nivell personal i col·lectiu i/o so-cial. És fa molt difícil entendre i ex-plicar el que genera en la persona,en els familiars, en l’entorn mésproper i, fins i tot, en el més llunyà.Moltes de les coses que succeeixenen aquell moment i durant elsmesos i anys posteriors, a vegades,tenen una connexió directa amb larepressió.

Quan arriba un cop repressiuprovoca una “ferida” que deixa enla persona i en el seu entorn un resi-du permanent del qual no se n’hade deixar de parlar.

Aquest reportatge vol parlar de larepressió i mostrar, a través delsanomenats “fets de Torà”, les simi-lituds i/o diferències amb altrescops repressius i la seva cara proba-blement més desconeguda. És unrecull de les experiències de diver-ses persones que van viure el cas deTorà de diferents maneres.

Els indicis

De vegades hi ha indicis de l’arri-bada d’un possible cop repressiu,que acostuma a donar-se, en mo-ments en què persones i col·lectiuss’estan organitzant entre ells o quans’està duent a terme una bona tascapolítica. Segons un membre delscol·lectius de la zona: “Darrere deTorà hi havia un pla estructurat perdesestabilitzar tot un col·lectiu depersones de diferents llocs i grups,que a poc a poc, s’havien organitzati havien decidit criticar la societatdes de les seves arrels feixistes”.Cal tenir clar que “La repressió ésun instrument de l’Estat (de dret ono) que s’utilitza per apaivagarcol·lectius i/o grups de persones ac-tives per un canvi social, se’ns des-legitima i se’ns agredeix”.

S’havien donat en poc temps al-tres casos: Gràcia, València...Abans de les detencions, la premsaes feia ressò de danys realitzats enla zona de Lleida des del 1997. S’a-naven recopilant accions, difonentla seva realització i imputant-les aun suposat escamot, iniciant així lacriminalització que acompanyaria

l’onada repressiva posterior. Unmembre d’una organització antire-pressiva apunta que “saps quinessón les causes i les probabilitats po-lítiques que et succeeixi com a grupi coneixes les seves conseqüències,però tens una predisposició innata apensar que mai no et passarà”.

“En una trobada amb en Jordi vatornar a comentar que diversos cot-xes amb agents de paisans l’havienestat seguint... no vaig adonar-mede la gravetat dels fets que s’anun-ciaven. Així va ser com a l’endemàmateix em vaig assabentar quehavia ‘desaparegut’...” explica unajove de la zona. Entre el gener i fe-brer del 2003, en Jordi, un dels de-tinguts de Torà, havia denunciat se-guiments. L’1 d’abril, quan tornavade la seva feina, va ser detingut “jaho havia estat un altre cop i més omenys saps els passos que seguiranels policies. A més, ja començavena ser habituals els seguiments i peraixò aquell dia no em vaig alterarmassa, però sabia que no era un dianormal” explica en Jordi. Ell i 7 po-

nentins més havien estat detingutsel 12 d’octubre del 2001 després dela manifestació a Barcelona, vanser durament criminalitzats per lapremsa acusats de participar en unimaginari “comando Torà” i el ju-liol del 2005 absolts dels delictesque se’ls imputaven.

La desaparició i eldesconcert de ladetencióDavant la desaparició, moltes per-sones del poble van estar buscant-lo “els seus pares, familiars, amics itambé els bombers, el van buscardurant tota la nit per la carreteraperquè pensaven que havia tingutun accident. Fins i tot, vam trucarels Mossos però no vam obtenir capresposta”. Durant els primers mo-ments d’incertesa, els familiars pa-tien un doble desconcert: no enten-dre el que estava succeint i nopoder trobar ningú que els expli-qués per què.

Res no feia pensar que a la vila

de Torà, amb uns 1.200 habitants,es podia aplicar a un jove la LleiAntiterrorista (LAT). Una llei d’ex-cepció que permet violar amb im-punitat la integritat psíquica i físicade les persones detingudes com aconseqüència de la incomunicació iaïllament absolut a què són sotme-ses durant cinc dies. A més, aquestrègim d’incomunicació nega elsdrets bàsics de les persones detin-gudes com l’elecció d’advocat o eldesenvolupament normal de l’exer-cici de la defensa durant la declara-ció. La Llei Antiterrorista comportala declaració davant dels jutges del’Audiencia Nacional (hereva di-recta del Tribunal de Orden Públicofranquista) ubicada a Madrid.

Un cop conegut el motiu de ladesaparició, la premsa se’n fa ressòi les persones comencen a organit-zar-se per respondre davant del queestà succeint. “A nivell personal,els primers moments són com sifossis un espectador inert que con-templa un accident a gran velocitatmalintencionat”, després “els senti-

ments han de deixar pas a les reac-cions i les accions de solidaritat”.

Al poble de Torà “Està tothomespantat. Ahir a la nit -dimecres 2d’abril- semblava com si haguésentrat l’exèrcit a prendre el poble.Han declarat l’estat de setge!” co-mentava una veïna. El pare d’enJordi manifestà “vam sentir por,sense saber què fer, on anar i sobre-tot sense saber on era durant 18hores perquè els Mossos deien queno sabien res i el tenien a la sevacomissaria”.

El carrer és un batibull “El climade tensió no està sols determinat pelque pot succeir a les persones detin-gudes, sinó per la sensació de con-trol absolut... sobre la gent solidà-ria” explica un membre delscol·lectius de la zona. I afegeix “Laràbia i la impotència crec que sónels dos sentiments que més s’apro-pen al que vam viure; a part, des-prés reaparegué la paranoia, que jahi era present, però amb les deten-

3

L’important per alsrepressaliats i voltantsés no perdre de vistael moment i els fets

continua a la pàgina 4 >

El cas de Torà com a exemple


REPORTATGE

cions va tenir un “boom”; cosa to-talment normal dins d’un cas de re-pressió política”. La paranoia crea-da porta a rumors que s’escampenper si sols. Després de la detenciód’en Jordi “... es comentava que alsexpedients policíacs hi havia elsnoms de moltes persones de l’en-torn, que hi hauria més detencions,fins i tot es deien noms concrets i esparlava de com avisar-los perquèestiguessin preparats...”. La premsahi contribuïa: “Els agents tenienprevist ahir registrar més domicilisde Lleida” i “Fonts consultades perSegre van explicar que mossos ipolicies buscaven almenys tres per-sones més a Lleida i Barcelona...”(diari “Segre”, 3 d’abril). Dos jovesmés del poble de Torà van ser detin-guts posteriorment.

L’aïllament i lestortures

L’aïllament de la Llei Antiterroristaes viu amb: sensació de control ab-solut sobre la persona, desconcert,indefensió, soledat... “les primereshores bé, ja que tens energia i notesque podràs guanyar aquells mons-tres, però cinc dies...” diu en Jordi,“no passen les hores, no saps quinahora és i no et deixen dormir, et fanxantatge amb el menjar”. Aquestasituació “Et genera sentimentsd’impotència, de saber que estàsabsolutament sol... poden fer ambtu el que vulguin amb un cent percent d’impunitat”.

Davant les situacions creades du-rant l’aïllament, la persona buscaeines que l’ajudin a suportar la si-tuació. En Jordi recorda “Penso quepodré aguantar i sortiré en llibertat,em parlo a mi mateix, molt sovint,ja que no pots xerrar amb ningú deconfiança”. “Penso quin serà elpròxim gest, la pròxima pregunta oel pròxim insult del policia, quanfeien el que havia pensat jo, emsentia com superior, ja que haviapremeditat el que farien...”. D’al-tres eines utilitzades per personesdetingudes són: pensar en la gentque s’estima, adonar-se que el quediuen és mentida, mantenir-se actiusabent el que faran, tenir clar quesón pocs dies i que el temps juga encontra seu, saber què es pot fer enels diferents moments, ...

Tot i les diferents mecanismes dedefensa, una detenció sota la LAT“no té res a veure amb una detencióordinària... per molts cops que etdetinguessin amb aïllament mai t’hiacostumaries”. Els diferents cossospolicíacs, coneixedors de la sevasuperioritat davant la indefensió dela persona en aïllament, fan ús d’es-tratègies de tortura psicològica comburles, fer creure que ho saben totde la detinguda, que la gent lamenysprea, amenaces sobre la fa-mília i/o a la teva companya, inven-cions d’altres detencions i de testi-monis falsos... o d’altres torturesfísiques com xantatges amb el men-jar, dormir, hores de peu... o anantmés enllà amb la bossa, els electro-

des, els cops amb objectes que nodeixen marca... arribant al punt del’ús d’amfetamines, com en el casde Torà.

Al carrer: de l’impuls al’organització

Mentrestant, els dies al carrer te-nien un ritme frenètic, l’estratègiade desgast funcionava a la perfec-ció, la gent més propera i elscol·lectius crítics de la zona nomésestaven pensant, treballant i actuantper fer front al cop repressiu.

Quan els sentiments deixen llocla reflexió i es converteixen en ac-tuacions, més o menys organitza-des, per fer front a la situació “...hihavia convocada una marxa de su-port als presos i preses a Lleida, s’-havia d’anar fins a la presó i es vaaprofitar per fer-la per Torà”. Unaveïna de la zona explica: “Aquestfet despertà moltes consciències,semblava que sortia gent de sota lespedres, cada dia érem més gent alcarrer, com si molts s’anessin ado-nant que aquest sistema té més dedramàtic que de democràtic”.

La solidaritat intenta organitzar-se cobrint diferents fronts: el suportals familiars, el tema legal, les ac-cions i mobilitzacions i, també, lapremsa. “Primer de tot establir unpunt d’informació i dividir el tre-ball per aconseguir-la segons proxi-mitat i segons informadors. Calsaber què està passant, on i com persaber afrontar-ho. És important no

oblidar que és una detenció ambmotius polítics i que cal actuar enaquest sentit, amb més objectivitat,sense deixar-se emportar pels ner-vis o les frustracions”.

D’altra banda, “La premsa és undels fronts més complicats perquèsaps que la majoria estan en mansdel poder, a favor dels Mossosd’Esquadra i que col·laboren ambla criminalització”. “Els primersdies es va acordar no treure un car-tell que acusava a la premsa local,que deia: “”Segre” i “La Mañana”apunten, Garzón dispara!” Malgrataixò, els enfrontaments amb ells noes van poder evitar, sobretot amb eldiari “Segre” i el periodista EduardBayona”. El 6 d’abril va treure untitular dient “Joves de l’onada inde-pendentista i antisistema importenla kale borroka basca i provoquen aLleida una vintena d’atemptats en 6anys” o digué mentides com que“Mossos d’Esquadra i policia vanintervenir explosius i armes d’ela-boració casolana” i va criminalitzarbrutalment amb “la seva intencióera atemorir. Terroritzar qui no pen-sava com la mà que va calar foc”.

Per descuit, potser pel fet de serla primera intervenció dels Mossosen matèria antiterrorista (encaraque amb la col·laboració del cap dela brigada d’informació de la Poli-cia Nacional conegut per les sevesactuacions prèvies a Gràcia o, pos-teriors, amb els joves de l’Hospita-let), van permetre que el detingut,ingressat a l’Hospital de Santa

Maria a la Unitat de Cures Intensi-ves, pogués tornar cap a casa pelseu estat de salut el 8 d’abril. Aixíva ser com es van poder treure elsinformes mèdics que demostren elsubministrament d’amfetamines i ala vegada “no van impedir que tin-guéssim cert temps de parlar ambell perquè veiés que no estava sol ique calia pensar fredament com co-mençar a treballar per asserenar elsànims”.

L’empresonament

El dia següent, el 9 d’abril, elsMossos d’Esquadra se l’emporten al’Audiencia Nacional (Madrid) se-guits per cotxes de familiars iamics. Davant la seva negativa adeclarar sense la presència del seuadvocat, és ingressat en presó pre-ventiva a Soto del Real.

Els familiars, “en estar a 650 kmde casa, era molt difícil que cadadissabte anessin a Madrid, molteshores de viatge, moltes despeseseconòmiques i per 45 minuts perveure’t a través d’un vidre i parlantamb un telèfon”. Es topen amb ladispersió, un dels quatre punts enquè se centren les reivindicacionsde les persones empresonades al’Estat espanyol, els altres tres sónla llibertat per les persones ambmalalties incurables, les que portenmés de 20 anys empresonades i la fidel règim especial d’aïllamentFIES.

Durant l’empresonament, el

ritme de treball afluixa una mica ies comença a poder analitzar tot elque ha passat i a actuar més serena-ment. La solidaritat continua arreu:“l’important és intentar que surtind’allà i fer pressió a diferents ni-vells -tot i que alguns no ens agra-din o no els vulguem utilitzar; peròsempre s’han de tenir en compte-suport al carrer, nivell legal, mitjansde comunicació, contactes polítics,gent propera a institucions judi-cials...”

La posada en llibertat

El 9 de juny són posats en llibertat,sota fiança, i rebuts a Torà gairebécom uns herois “Tenia ganes d'estar moltes hores amb la mevacompanya i veure tots els com-panys de col·lectius amb qui teniagran amistat”, “veure el meu poble,a veure si havia canviat algunacosa, semblava que hagués passatuna eternitat” diu un dels joves deTorà. “El que més em va agradar vaser veure el poble ple de pancartesreclamant la llibertat. Em vaig sen-tir molt acollit i potser massa, comun triomfador” i “El que menys, lafalsedat d’algunes persones”. EnJordi creia que “se seguiria amb laplataforma fins al final... és el queem van dir el dia de la rebuda aTorà”.

D’altra banda, les persones delscol·lectius solidaris tenien sensa-cions diferents: “sents tranquil·litat,però has d’estar atent al que ha devenir”, manifesta un company, i“alegria i una sensació d’alleugeri-ment... ganes de veure’l però tam-poc de voler-lo atabalar” comentauna altra.

La posada en llibertat amb cà-rrecs va lligada, però, a la desmobi-lització: “es veia venir, no és quevolguéssim que es quedessin a lapresó però sabíem que quan sorti-rien tot s’acabaria, la gent pensariaque ja estava... passaria el temps iells estarien igual però sense el su-port ni l’interès de la gent. Nosal-tres demanàvem llibertat sense cà-rrecs”

Durant dos anys hi ha hagut unestira i arronsa a l’hora de poder feruna defensa política del cas, hi hadiferents criteris entre les tres per-sones detingudes respecte a la ma-nera d’actuar, fet que ja es manifes-tava des del principi. En Jordiexplica que “amb els altres dos nohi ha cap tipus de comunicació, jaque ells no volen que res ni ningúes mogui per demanar la llibertatdels tres i jo sí”. Això ha comportatun greu problema, comenta unacompanya, ja que “les coses no espoden aturar, es necessita agafar unaltre ritme, però les campanyes hande seguir en la mesura del possible,i seguir vol dir que segurament lespersones implicades no poden, peròla resta sí que s’ha d’organitzar”.

El residu de la repressió

Més de dos anys després, el cas se-gueix igual que quan els joves deTorà van ser posats en llibertat amb

> ve de la pàgina 3

Presentació de la Coordinadora contra la TorturaEl 20 de juny es va fer a Barcelonala presentació de la Coordinadoracontra la Tortura amb la presèn-cia dels diferents col·lectius quela componen.

Al Principat, fins ara, s’hi hansumat l’Observatori del SistemaPenal de la Universitat de Barce-lona, l’Associació Catalana pelsDrets Humans, la Comissió deDefensa del Col·legi d’Advocats

de Barcelona, l’AssociacióMemòria Contra la Tortura, Acciódels Cristians per l’Abolició de laTortura, Alerta Solidària i les Co-ordinadores Antirepressives deGràcia i Sants.

En la presentació de la coordi-nadora es va fer públic l’informesobre tortures de l’any 2004, quedocumenta com, tot i les reitera-des denúncies, tant de persones

represaliades com d’organismesinternacionals, associacions hu-manitàries o col·legis professio-nals, no s’ha pogut eradicaraquesta pràctica aberrant. Ésmés, sembla que dia a dia es con-solida. Des de 1977, als PaïsosCatalans es poden comptabilitzarmés de 250 detencions sota laLlei antiterrorista; totes les de-núncies s’han arxivat.

L’APUNT

Catalunya. Setembre de 2005 5

REPORTATGE

Quatre anysde segrest deLaura Riera

Contra-Infos + S.A.T.

El dia 24 d’agost del 2001,Laura Riera va ser segrestada;

ara ja fa gairebé quatre anys que latenen allunyada dels seus familiars,amigues i companyes dintre les di-ferents presons de l’Estat espanyol(Alcalá-Meco, Soto del Real, Val-demoro, Badajoz, Múrcia...). Commoltes altres persones preses,Laura ha estat separada del seu en-torn, en presons allunyades de laseva llar en alguns moments a mésde 600 km, en un règim d’aïlla-ment que ha perdurat tot el tempsque porta presa, dispersada i tras-lladada contínuament amb tots elsproblemes que comporta per a ella,família i companyes.

Laura va ser acusada per pre-sumta col·laboració amb ETA i enun primer judici va ser condemna-da a nou anys de presó, sentència ala quals es va interposar un recurs.En un segon judici, on es jutjavaels fets pels quals eren acusats,Laura Riera i Zigor Larredondavan ser absolts. Tot i que en elsegon judici quedaven ensorrats elsarguments per a mantenir el seuempresonament, aquest va conti-nuar com a conseqüència de la pri-mera sentència (encara que aques-ta, més que mai, no s’aguantavaper enlloc).

Fa poques setmanes es va comu-nicar que el recurs al primer judicino havia estat acceptat i que mante-nien els nou anys demanats.Aquesta sentència demostra elcaràcter polític del tribunal del’Audiencia Nacional destinat aaplicar la més salvatge repressiócontra totes les dissidències queposen en qüestionament o en "pe-rill" el sistema, fet que fa que noens sorprengui que després de gai-rebé 4 anys d’empresonament deLaura Riera i 4 anys i 7 mesos d’enZigor Larredonda, no se’ls recone-gui la seva llibertat davant la faltade proves i contradiccions en quèes troben.

Davant d’aquesta situació dis-sabte dia 23 de juliol es va realitzaruna acció de suport a les preses enel centre de la vila de Terrassa perrecordar al nostre poble el tempsque porta allunyada Laura de totsnosaltres, sense oblidar les altrespersones preses. Voldríem acabarfent un record a les persones presesque resten lluny de casa, dispersa-des i torturades i que, més que mai,necessiten urgentment el suport detots i totes. Per això animem a fermostres de solidaritat amb la nostracompanya que el 24 d’agost va fer4 anys de segrest, així com ambtota la resta de companyes i com-panys represaliats: Zigor, Diego,Juanra, Lola, els de Torà, les com-panyes del 12 d’octubre, els com-panys del 4 d’octubre, als anarquis-tes empresonats, etc.

càrrecs. La clau del cas era investi-gar les tortures patides a la comis-saria i demostrar que li havien estatsubministrades amfetamines, peròla querella per tortures ha estat ar-xivada per la jutgessa MariaGemma Luengo i ara s’està a l’es-pera de la resolució del recurs al’Audiència Provincial. “La gentcreu que ja s’ha acabat, o que s’a-cabarà bé. La gent no et preguntacom està el tema, ni com estàs tu,ni res” manifesta el detingut.

La repressió va més enllà de quila pateix, la gent no sap com com-portar-se, hi ha por de parlar-ne ono se sap com fer-ho, s’aconse-gueix difondre el sentiment de pe-rill i la gent se sent amenaçada. Atot això hi contribueix la pressió iculpabilització dels grups, conver-tint la víctima o víctimes en culpa-bles.

Passat el temps, el cop repressiudeixa un residu en la persona, la fa-mília i l’entorn més proper que estradueix en impotència, descon-

fiança, soledat, incomunicació,malsons, inseguretat, preocupacióper la situació de la persona, neces-sitat de la gent i de la solidaritat,distància per no posar en perill lagent i distància de la gent per noveure-s’hi relacionada,...

Una mostra d’això es trobatambé a Torà: “Amb tota la gentque anava de festa i compartialocal, ja no em xerren”. A més, anivell judicial, “tarden molt tempsi tu no pots planejar com serà lateva vida, ja que qualsevol dia etpot canviar” i “cada cop la gent sen’oblida més, però jo cada dia, enun moment o altre, hi penso”. Unade les persones que segueix treba-llant en el cas manifesta “...el seupare i la seva mare cada cop quehan d’anar a jutjats reviuen de noutot el que va succeir... estan can-sats, preocupats,...”.

El mateix residu també queda anivell social i/o col·lectiu provo-cant trencament del teixit col·lectiui solidari, aconseguint el control de

l’enemic intern, la intimidació deles persones i la implantació de laimpunitat per aconseguir transfor-mar la població en una massaamorfa. Una companya pensa queel que volen és “Cansar-nos, fer-nos tenir por, acumular marrons,voler tenir una vida méstranquil·la, pensar que no serveixde res tota l’energia que hi posem”i segueix “després, a nivell col·lec-tiu, es generen una sèrie de rolsque crec que no són bons: protago-nismes, falta de discussions i de-bats tranquils i productius, agressi-vitat, desconfiances, cansament,molt cansament,...”

Segons una veïna de la zona“Una vegada van sortir, tot tornà ala normalitat, si més no per aaquells, que poc conscients del queencara els queda per passar, aban-donaren tots els esforços dedicatsi... com si res no hagués passat.Així s’aconsegueix un els objec-tius de les detencions, que moltsdels joves actius i il·lusionats dei-

xen de realitzar qualsevol activitatque posi en dubte l’actual sistemad’organització social imperant”.Un altre company dels col·lectiussocials de la zona expressa que “vahaver-hi un canvi radical, d’arrel;les diferències que ja existien i quemés o més es camuflaven amb elbon rotllo, van acabar sent princi-pals per tal que cada persona indi-vidualment decidís el que havia defer, quin tipus de lluita buscar. En-cara conservo i conservem la sen-sació d’indefensió, de perill”.

Després del cop repressiu es fainevitable i és necessari pensar i re-flexionar sobre el que ha passat.“Crec que la repressió no se l’ha decombatre específicament, com sifos una institució, ja que la consi-dero més com un instrument; peròreconec la necessitat actual degrups específics, dedicats per a lapreparació de casos de detenció isaber organitzar-se i coordinar-se,si algú ha viscut una detenció sap aquè em vull referir”. La prolifera-ció d’organitzacions antirepressi-ves ha permès en l’actualitat inicia-tives conjuntes com el TombAntirepressiu, reflexions i accionsde resposta coordinades entre lespersones i les zones repressaliades.També cal tenir en compte, expres-sa una companya, que “aquesttipus de col·lectius, de vegades sónsentits com a externs... és impor-tant una formació antirepressiva detots i totes, no només de la gent decol·lectius antirepressius... és bofer tallers que vagin des de la for-mació bàsica fins a una altra demés complexa, també parlar, com-partir experiències, per crear com-plicitats,... i per saber-nos organit-zar si ens toca”.

Una companya comenta “Aras’està posant en marxa la novacampanya de suport al jove de Torài les mostres de solidaritat amb elcas segueixen arribant d’arreu”.

TREBALL-ECONOMIAEl Govern tripartit està demostrant,a qui encara en tingués cap dubte, que elsseus amos continuen sent les multinacionals

Col·lectiu Catalunya, CarlosNavarro i SS de CGT a Gearbox

El Departament de Treball iIndústria va donar, el pas-sat 12 d’agost, l’acord a

l’acomiadament de 222 treballado-res i treballadors, al voltant d’unacinquena part de la plantilla del’empresa Gearbox, la filial de Seatque fabrica caixes de canvi situadaal Prat de Llobregat.

La resolució considera que la re-tallada s’ajusta “a les causes orga-nitzatives, econòmiques i de pro-ducció”, pel que la companyiapodrà pagar només la indemnitza-ció mínima de 20 dies de sou perany treballat. La Conselleria es vabasar en un informe de la Inspec-ció que considerava que els aco-miadaments eren una mesura persuperar el descens de producció del’empresa. Per a això, la Conselle-ria es va saltar els informes contra-dictoris dels tres sindicats del Co-mitè. La Secció Sindical de CGTva registrar un Informe Contradic-tori elaborat pels Gabinets d’Estu-dis i Jurídic Confederals de CGT,en el qual es rebatien clarament lescauses econòmiques i productivesque al·legava l’empresa, es demos-trava que l’única causa de la situa-ció de Gearbox és l’estratègia deproduccions del grup VW, s’exigiaque Seat compleixi les seves obli-gacions vigents amb la plantilla deGearbox i que ambdues complei-xin els compromisos de l’actualXVII Conveni Col·lectiu, que

conté un munt de mesures de flexi-bilitat la justificació de les quals vaser, precisament, evitar ERO i aco-miadaments. L'Informe Contradic-tori incloïa els informes de comp-tes de Seat SA dels últims anys,com a argument inapel·lable encontra que un grup d’empreses queel 2004 va registrar 144 milionsd’euros de beneficis (24.000 mi-lions de les antigues pessetes) siguiautoritzada pel Departament deTreball a un acomiadament col·lec-tiu de 222 persones per causeseconòmiques.

L’autorització per part de la Ge-neralitat permetrà a Seat passar alsacomiadaments després de tresmesos de negociació amb els sindi-cats durant els quals l’empresa va

arribar a un preacord amb CCOO iUGT. Aquests sindicats defensa-ven el preacord i la CGT va dema-nar el vot en contra perquè “no ga-rantia el futur de la fàbrica ni lescondicions laborals de les personesrecol·locades a Seat”. El resultatdel referèndum, que es va celebrarel 4 de juliol, va ser 483 vots afavor del preacord proposat perCCOO, UGT i l’empresa, 489 encontra com proposava la CGT, 60vots blancs i 3 nuls.

Segons José M. García, de laCGT a Gearbox, aquest cas haestat «un laboratori d’experimentsper a Seat. Els que s’incorporin aSeat substituiran treballadors ambmés de 60 anys, però com a auxi-liars, sense la categoria ni l’anti-

guitat de Gearbox i cobrant 700euros». Amb aquest sistema, «eli-mines un lloc de treball. Estan cre-ant l’ambient favorable per retallarplantilla a Seat».

Des del moment de presentacióde l’ERO, la plantilla de Gearboxs’ha mobilitzat. Així, el 15 de juliolvan seguir la vaga parcial convoca-da per UGT i CCOO, amb el su-port de CGT. El 21 de juliol, l’atu-rada va ser del vuitanta per cent enla convocatòria en solitari de CGTde dos hores per torn, així com unamanifestació en què van participar300 treballadors i treballadores,que va sortir de les portes de Gear-box al polígon Pratenc i va acabara les portes de les oficines de laSeat a la Zona Franca.

Volen reestructurarla producció a Seati voltants a costade qui hi treballa

El Govern d’”esquerres” se salta les seves pròpies normes

Treball autoritza 222acomiadaments a Gearbox

CGT ja superaels mil delegatsi delegades

En aquests moments, la CGT síque pot dir que té més de

1.000 delegades i delegats a Cata-lunya. Oficialment, amb data 31 demarç del 2005, la xifra exacta erade 1.004 i en aquests moments su-perem els 1.035.

Sense necessitat de ser una mà-quina electoral, i malgrat les difi-cultats que representi ser i estaramb la CGT en moltes empreses isectors, la progressió és real, lentaperò imparable.

Bloqueig alsbusos conduïtsper empresesexternes a TMB

Treballadors de Transports Me-tropolitans de Barcelona

(TMB) van impedir, la matinadadel 17 de juliol, que sortissin elsautobusos de TMB conduïts perxofers del grup Avant que haviende cobrir les llançadores ambmotiu de les obres en Ferrocarrilsde la Generalitat (FCG) durantl’estiu.

Els manifestants, convocats pelComitè d’Empresa, van bloquejarla sortida dels autobusos de la Cot-xera de Ponent a les quatre de lamatinada en el primer dia d’aques-ta operació, amb què TMB preteniacobrir els trams afectats per lesobres en el Metro de Barcelona iels Ferrocarrils amb els seus auto-busos conduïts per conductors deles companyies privades Avant iFarbus.

Autema nega lallibertat sindical L’autopista Autema, conces-

sionària de la Generalitat deCatalunya, i que pertany al GrupFerrovial a través de Cintra, no re-coneix la representació legal de lestreballadores i els treballadors.

El passat 19 de juliol, es va in-tentar conciliar aquesta situació da-vant del Tribunal Laboral de Cata-lunya, al que la representacióempresarial d’Autema es va negar.No obstant, la Secció Sindical de laCGT a Autema s’ha posat en con-tacte amb la directora de RecursosHumans de Cintra per tal que elsdoni una contesta que en el mo-ment de tancar aquest “Catalunya”encara no han rebut. És només unamostra més del despotisme ambquè actua el capital, sense oblidarles amenaces i coaccions que estanrebent per part de l’empresa els afi-liats i afiliades de la Secció Sindi-cal de la CGT.

OPINIÓ: Contra els quaranta-sis acomiadaments a SeatDiego Rejón i Carlos Navarro

La CGT, com a sindicat presenten el Comitè Intercentres de

Seat, mostrem el nostre més abso-lut rebuig als mètodes utilitzats perl’empresa per encobrir un Expe-dient de Regulació d’Ocupació enacomiadar a 46 treballadors a fi-nals de juliol pels mateixos motiusi el mateix dia, aplicant-los l’article54.2. de l’Estatut dels Treballa-dors.

Amagar una reducció de planti-lla amb l’excusa del grau d’absen-tisme, encara que en la carta d’aco-miadament es fa constar “baixrendiment” per part d’una empresaque duu 4 anys incomplint el “Pro-

tocol del Comitè Intercentres sobrela Prevenció de la Incapacitat Tem-poral”, no sembla coherent. Ensporta a la conclusió que en cap mo-ment els preocupa ni la salut, ni enquines condicions es desenvolupael treball a l’empresa.

Tampoc han volgut entrar en elfons del problema, en l’organitza-cióel treball, que es fa mirant laproductivitat i els beneficis en de-triment de la salut de les persones.

Les empreses que menys com-pleixen la Llei de Prevenció i quereiteradament es fan el sord davantles recomanacions dels experts enmatèria de prevenció de la salutque a més han aconseguit amb el

pas dels anys arruïnar la salut demolts dels seus treballadors, sónles mateixes que busquen la mane-ra de desfer-se d’ells quan ja no elssón útils o rendibles, passant elstreballadors i les treballadores a serel dany col·lateral de les empreses iel mal necessari perquè els benefi-cis econòmics augmentin.

La precarietat, la competitivitat,els ritmes de treball infernals, etc.estan enfrontats a la conservaciód’una salut acceptable en el queseria la vida laboral d’un treballa-dor o d’una treballadora i el que noes pot permetre és que els mateixosque tenen en les seves mans posarremei a aquesta xacra, com és la

destrucció de persones pel fet d’a-nar a treballar, són els mateixosque intenten desprendre’s d’ellsamb total impunitat.

La CGT està contra mesuresd’aquest tipus que noméspretenenés una disminució encoberta deplantilla i que en cap moment pro-posa mesures correctores de les ve-ritables causes de les baixes labo-rals. Exigim la immediatareadmissió dels acomiadats i el de-senvolupament d’una cultura deprevenció en matèries de salut la-boral com la millor manera de bai-xar l’absentisme protegint la salutde les treballadors i dels treballa-dors.



TREBALL-ECONOMIA

La reformade la foto

Joan Layret

Un cop més els sindicats ofi-cials i la patronal tornen a fer

el paripé de la reforma laboral. Eldiscursos són reiteratius: l’abarati-ment de l’acomiadament i la cons-tatació de les altes xifres de tempo-ralitat. Aquest cop sembla queinteressa sobretot fer-se la foto delpacte social, ara a finals de setem-bre, perquè no es digui! Els contin-guts d’aquesta “minireforma” sónara per ara foscos, però poden sor-prendre, i no de forma grata, enqualsevol dels continguts genèricsanunciats: reforma laboral, nego-ciació col·lectiva, seguretat social iacord marc...

L’acomiadament és la fita prime-ra dels empresaris: el seu objectiués arribar a l’acomiadament lliureque ja es practica de forma massivaa EUA. La dada és inqüestionable:Espanya és l’Estat que més refor-mes ha fet en els darrers 23 anysper abaratir l’acomiadament. Enaquests moments, el globus sondadeixat anar per la patronal és el deretallar els 45 dies per any d’in-demnització per acomiadament im-procedent a 33, com ja existeix enels contractes indefinits de fomentde l’ocupació. No és gaire difícilveure quin sector de treballadors itreballadores pot ser el més afectatper aquesta mesura: aquells que jatenen una certa antiguitat i, pertant, més necessitat de protecció.Fruit també de les anteriors refor-mes laborals és el que ara es volcombatre: més de la meitat delsjoves tenen contractes temporals.Si s’equipara legalment els con-tractes temporals als indefinits, elsempresaris ja han fet la tria!

Els costos laborals és una altrade les reivindicacions permanentsde la patronal que pot afectar, perexemple, les cotitzacions a la Segu-retat Social. Tot el que suposimenys ingressos a la Tresoreriacomporta menys drets socials per ales classes treballadores. Obrir unanegociació permanent sobre lescontribucions de les empreses a laSeguretat Social és quelcom quehauria de rebutjar qualsevol orga-nització sindical. Una dada és moltsignificativa: el benefici empresa-rial va créixer un 8’8% el primertrimestre d’aquest any, mentre lesfamílies incrementen els seus deu-tes en un 20% en el mateix període.

Finalment, sobre la negociaciócol·lectiva encara ens estem recu-perant de la proposta que havia fetla patronal en l’època de l’Aznardels “comptadors a zero”. Els con-venis col·lectius quan perdenvigència no es prorroguen!

En conclusió: l’actual model denegociació col·lectiva és absoluta-ment defensiu per als interessosdels treballadors i les treballadores.

Text: Josep GargantéFoto: Gabriel Serra

-Com s’ha portat a terme el tre-ball de la Secció Sindical de CGTa SAS?-Com tot col·lectiu compost perpersones hem tingut els nostresmoments bons i els dolents, en-certs i errors, però mirant les cosesamb la perspectiva que dóna eltemps podem estar contents de lanostra activitat. Nosaltres sempredestaquem la publicació periòdicai continuada des de fa set anys delbutlletí “El Abrevadero”.

També podem estar contents delgrau de credibilitat entre els nos-tres companys, ja que hem sabutmantenir-nos al marge de “guerri-lles” sindicals molt típiques delsmajoritaris i hem aconseguit un es-trany equilibri entre els nostresprincipis irrenunciables i una pos-sible acció conjunta amb altresseccions sindicals.

Com a conseqüència global,hem aconseguit tenir unes condi-cions salarials i socials i un marcd’acords interns i organització sin-dical molt per sobre de l’habitualen el sector, en la comarca i enl’entramat de proveïdors d’auto-moció. I en això ha tingut un paperimportant el nostre caràcter assem-bleari: els nostres companys sabenque no prenem decisions impor-tants pel nostre compte.-Quin és el detonant o detonantsde les últimes vagues i la respos-ta de la plantilla. -El detonant de les últimes vaguesés l’incompliment flagrant de l’a-cord signat el 29 de novembre de2004, que regulava el trasllat d’unade les línies de muntatge a l’inte-rior de les instal·lacions de Seat, ons’ha començat a fabricar el noumodel del Seat León. Això s’em-marca en la nova estratègia de Seat

d’“internalitzar” les produccionsdels proveïdors que va treure de lesseves instal·lacions a principis dels90. Amb això, pretenen tenir unmajor control sobre nosaltres i aba-ratir costos logístics, tot això al’empara de la perversa i cada diamés flexible legislació laboral.

Les vagues, convocades per lamajoria del Comitè d’Empresa for-mada per CGT i CCOO i ratifica-des per l’assemblea de treballa-dors, van ser seguides per la granmajoria de la plantilla, un 80%. Elmotiu principal del conflicte és lanegativa de la direcció de SAS atraslladar uns 50 companys segonsl’establert en l’esmentat acord.

Aquests treballadors estan sentsubstituïts per contractacions tem-porals i en unes condicions socialsi salarials molt inferiors a les quetenim pactades a SAS i que teniengarantides els companys amb dretal trasllat. Per tant, SAS preténaprofitar un simple trasllat a unesnoves instal·lacions per precaritzartota una plantilla i enviar a l’aturels companys no traslladats quanes deixi de fabricar el model León.

Per desgràcia, l’empresa comptaamb la fastigosa col·laboració deles federacions metal·lúrgiques deCCOO i UGT que han aprofitat laconjuntura per a recol·locar, amb elcarnet a la boca, treballadores i tre-balladors víctimes de ERO signatsper ells fa pocs mesos. Alhora, handiscriminat els companys de SAS“no desitjats” per Seat donada lesseves minusvalideses, la seva si-tuació familiar o la seva trajectòriasindical, en el que suposa una clarai salvatge neteja ideològica.

Com a últim fet important quedefineix l’actitud d’aquests indivi-dus destaca la creació d’una gesto-ra que ha substituït la “rebel” Sec-ció Sindical de CCOO que noacceptava les imposicions de laseva federació.

En resum, som víctimes d’unadeslocalització a 2 km de distància,els que separen Abrera de Marto-rell.

Les vagues dels dies 3 i 19 demaig i 2 de juny van ser la respostaa aquesta agressió patronal, i peraquest intent de preservar els nos-tres drets vam ser reprimits pels

antidisturbis i set membres del Co-mitè d’Empresa van ser acomia-dats. -Com està la qüestió dels 7 aco-miadats i el judici que es portaràa terme al setembre? -Els companys, 3 de CGT i 4 deCCOO, van ser acomiadats el 22de juny i l’empresa no té cap inten-ció de readmetre’ls. El judici en elqual es demana la readmissió delstres companys de la CGT tindràlloc el pròxim 22 de setembre a les11 hores al jutjat número 4 situaten Ronda Sant Pere, 41, de Barce-lona. Abans, el dia 9 a les 10 horesen el jutjat número 24, situat enRonda Sant Pere, 52, se celebraràel judici en el qual estem deman-dats per SAS acusant-nos de con-vocatòria il·legal de vaga.

Esperem el màxim suport de totala CGT en les concentracions per aaquests dos dies en la porta delsjutjats. A més, volem agrair la soli-daritat tant de la nostra federaciócom de tota l’organització i espe-cialment la gran demostració quevàrem donar en la manifestació del27 de juliol a Abrera.

‘Greu atac a tota la classe obrera’ a SAS-AbreraCol·lectiu Catalunya i Carlos

Navarro

Com a resposta a les diversesaturades portades a terme per

la plantilla de SAS-Abrera els dies19 i 20 de Maig i el 2 de Juny,l’empresa va acomiadar set mem-bres del Comitè de Vaga (3 deCGT i 4 de CCOO) de SAS-Abre-ra.

La vaga va ser total i els treballa-dors i les treballadores de produc-ció no van anar a treballar i van serels d’Oficines (que no estaven con-

vocats a la vaga) els que van acce-dir a l’interior de l’edifici, L’em-presa els va posar en producció,canviant-los el seu lloc de treballhabitual i fomentant l’esquirolatge,ja que van ocupar el lloc de gentque estava en vaga. El mateix vapassar amb els encarregats del tornde nit a qui l'empresa “va invitar”que es quedessin a fer hores durantel dia de vaga, no sortint de la fà-brica en 24 hores. Alhora, l’empre-sa no va permetre l’entrada a lesseves dependències dels membresdel Comitè de Vaga incomplint la

Llei, utilitzant per a això als antia-valots de la Policia i la GuardiaCivil, fins que es va presentar uninspector de Treball de guàrdia, da-vant el qual van haver de permetrel’entrada a l’empresa tant de l’ins-pector com dels membres del Co-mitè de Vaga, acompanyats de laGuardia Civil.

El 27 de juliol, CGT va convo-car una manifestació a Abrera con-tra la repressió sindical i per la re-admissió dels 7 acomiadats,manifestació que va anar des de lesportes de l’empresa fins a l’Ajun-

tament i a la qual van participarmés de 200 afiliats i afiliades de laCGT. Des de CGT es va exigir laimmediata readmissió dels com-panys David Medina, Òscar Ruanoi Kim Vila, els acomiadaments delquals són considerats pels anarco-sindicalistes “un greu atac a tota laclasse obrera”.

Finalment, cal destacar la con-tundent acta d'Inspecció de Treballfeta pública a mitjans de juliol, enque Inspecció de Treball expedien-ta SAS-Abrera per vulneració deldret de vaga.

PLAÇA PÚBLICAEntrevista a Antonio Aranda i Emiliano Jiménez, de la CGT a SAS-Abrera

“El 22 de setembre, volemtota la CGT a Barcelona”


TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu Catalunya

Els treballadors de l’empresaUrbaser, concessionària dela neteja i recollida de bros-

sa de Vilassar de Mar (al Mares-me), van signar un preacord delConveni Col·lectiu el dia 23 dejuny. Les seves reivindicacionseren la retirada de la proposta del’empresa d’acomiadar vuit com-panys i la signatura d’un sol con-veni per a tots els treballadors i lestreballadores de l’empresa, perquèen l’actualitat n’hi ha dos: un perals treballadors de la neteja viària il’altre per als de brossa domicilià-ria, amb diferents salaris, jornada,condicions socials...

Aquestes reivindicacions van serrebutjades per la direcció d'Urba-ser, malgrat que l’empresa obtémilions de beneficis cada any, quepodrien anar a les arques de l’A-juntament si aquest servei fos mu-nicipal, tal com reclamen les i elsmembres de la plantilla. Segons els

membres de la plantila, “Als accio-nistes d’Urbaser no els importagens la neteja de Vilassar de Mar inomés hi veuen un negoci més, perseguir incrementant any rere anyllurs beneficis”. Des de la im-plantació de la nova organitzaciódels serveis de recollida de RSUdel passat 4 de juliol, a Vilassars’ha creat una situació insosteni-

ble. L’increment de la càrrega detreball amb la fusió de la recollidacomercial i domèstica, l’incrementde les zones per recollir (de treszones a quatre), la mala planifica-ció i organització de l’empresa (laineficàcia del servei de neteja decontenidors), tot això ha originat ladesconfiança de l’empresa amb elstreballadors i les treballadores i a

l’inrevés, com també està compor-tant que el servei no s’està realit-zant de la manera més òptima pos-sible i la recollida selectiva no espot realitzar en les condicions quenosaltres voldríem tal i com es me-reix la població de Vilassar de Mar.Les treballadores i els treballadorspensen que “l’Ajuntament hauriade municipalitzar el servei i inver-tir així els diners públics en millo-rar la neteja de la nostra ciutat i noa engreixar la butxaca d’Urbaser.

Davant d’això, les i els represen-tants dels treballadors i les treballa-dores havien convocat una vaga in-definida que no havia d’afectar elservei ja que aquesta s’havia de re-alitzar a partir de les 4.15 hores is’havia d’acabar a les 9 del matí.

Aquesta, però no era la primeramobilització que tenia lloc a l’em-presa, ja que el 21 de juny, ja ha-vien fet una vaga i una manifesta-ció. El dia 23 de juny, vanconvocar una concentració a laplaça de l’Ajuntament.

Sobre la Lleiconcursal (2)

Timanfaya

Continuem parlant d’això ques’anomena Llei concursal...

Una altra notable actuació sobre laqual intervindran els magistratsmercantils són els crèdits salarials,encara que mantenint l’actual siste-ma que els considera crèdits super-privilegiats quan es tracti del salaridels últims 30 dies, com a privilegiespecial els que recaiguin sobre elsobjectes elaborats pels treballadorsi altres de privilegio general la restade crèdits salarials, així com les in-demnitzacions per extinció delscontractes.

El procediment concursal obligaque els crèdits salarials s’integrinconjuntament amb la totalitat delsdeutes que tingui l’empresari, raóper la qual no hi haurà execució perseparat tal com s’efectuava finsara.

Conseqüentment, en els casosd’estar afectats per un procés con-cursal i si es fes una modificaciósubstancial de condicions de tre-ball, no es permet al treballador o latreballadora l’extinció de la sevarelació laboral, obligant a l’accep-tació d’aquestes modificacions i aromandre a l’empresa un any més,ja que en cas contrari seria una ex-tinció per iniciativa pròpia i no ge-neraria ni dret a indemnització ni aatur; pel contrari, el personal d’altadirecció, en el cas d’extinció i sus-pensió del contracte de treball, po-dran extingir-lo i percebre la in-demnització prevista en lalegislació per acomiadamentcol·lectiu, encara que el jutge mer-cantil podrà suavitzar la indemnit-zació.

Si la conseqüència és un trasllatcol·lectiu que suposi mobilitat ge-ogràfica, s’aplicarà el mateix règimque l’establert per a les modifica-cions substancials de condicioneslaborals, sempre que la mobilitatsigui dintre de la mateixa provínciaa menys de 60 km del centre d’ori-gen i no se superi el 25% de la jor-nada diària.

En el cas de l’acomiadamentcol·lectiu per causes econòmiques,tècniques, productives i/o organit-zatives, que fins ara s’iniciava ambun procés de consultes entre em-presa i els representants dels treba-lladors i les treballadores per sol·li-citar posteriorment l’autoritzacióde l’expedient a l’autoritat laboral,passa en l’actualitat a ser com-petència del jutge mercantil, i lesparts negociadores estaran forma-des per l’administració concursal iels representants legals dels treba-lladors, fixant-se un període deconsultes de 15 dies a empreses demenys de 50 treballadors i 30 diesper a més de 50 treballadors, resol-vent l’expedient el jutge en cincdies.

Repressió contra els miners de Sallent i inici de negociacions

Carlos Navarro

El passat 21 de juny, el Comitèd’Empresa d’Iberpotash va

convocar una tanda de vagues a lesmines de Sallent. Les vagues de 24hores estaven convocades pels dies21, 24, 27 i 30 de juny, i 3, 4 i 10 dejuliol, per tots els sindicats presentsen el Comitè d’Empresa (CGT,UGT, CCOO i USOC). Les vaguesvolien fer front a l’acomiadamentde 6 treballadors que s’afegien a 8d’anteriors, el que feia un total de14 acomiadaments, i veient que encap moment s’havia produït perpart de l’empresa cap gest de bonavoluntat sinó que continuava ambuna prepotència total.

No era la primera mobilitzacióde la plantilla d’Iberpotash, ja quefins ara han realitzat algunes mani-festacions a Súria, Manresa i Bar-celona (vegeu “Catalunya” 65),han mantingut reunions amb elsestaments públics i polítics tant delConsell Comarcal del Bages, comal Parlament de Catalunya amb els

Grups Parlamentaris del Govern,per explicar-los la situació de faltad’un projecte de viabilitat de l’em-presa i les mesures repressivescontra els seus treballadors que es-taven generant un clima de crispa-ció. Si bé el tracte va ser correcte,el compromís d’intercedir davantde l’empresa per trobar vies de dià-leg i evitar que el conflicte pren-gués un caire diferent del de la ne-gociació no havia donat fruits o nos’hi havia posat amb suficient in-sistència, i davant del carreró sensesortida en què es trobaven van de-cidir promoure la mobilització

convocant les vagues, per forçararribar a acords que garantissin laviabilitat de la mina, que s’acabes-sin els acomiadaments, i que la Co-marca del Bages continués tenintfutur.

Manifestació

A les dos quarts de deu del matívan realitzar una manifestació desde la rotonda a l’entrada de Sallent,on els treballadors acomiadats ha-vien muntat el campament, per di-rigir-se en cotxe fins a les oficinesde l’empresa a Súria.

Allí, els treballadors van ser víc-times d’una brutal càrrega delsMossos d’Esquadra quan un cente-nar d’ells es dirigien a les oficinesde l’empresa a Súria per exigir unareunió amb els directius. A conse-qüència de la repressió policial, sistreballadors van resultar ferits.Després de l’enfrontament, els tre-balladors van decidir esperar quealgun representant d'Iberpotash ac-cedís a reunir-se amb ells. Final-

ment, el conseller delegat de l’em-presa, Joao Carelo va acceptarrebre una delegació del comitèd’empresa, en una reunió en què esva comprometre a obrir una mesade negociació que inclogui la read-missió dels acomiadats. La direc-ció va oferir també negociar sepa-radament mesures que garanteixinla viabilitat del negoci i altres perlluitar contra l’elevat índex d’ab-sentisme laboral.

El Secretariat Permanent del Co-mitè Confederal de la CGT de Ca-talunya va mostrar en un comuni-cat públic la seva repulsa a lesagressions dels Mossos.

El 23 de juny va tenir lloc unareunió a la Conselleria de Treballentre els treballadors d’Iberpotash,l’Administració i l’empresa. Enaquesta reunió es va arribar a unprincipi d’acord per obrir un pro-cés de negociació, postura que vatenir el suport de la plantilla, fixantun termini de tres mesos per acon-seguir acords significatius sobre laviabilitat de les mines.

La planta de Braun a Esplugues, objectiu de la deslocalitzacióCol·lectiu Catalunya

La Direcció de Gillette (pro-pietària de Braun) va decidir a

principis de juliol posposar fins alquart trimestre de l’any la decisiósobre el futur de la planta queBraun té a Esplugues de Llobregat,on treballen 800 persones. Braun

pretenia finalitzar l’auditoria sobreels costos de les seves plantes eu-ropees a la fi de juny i comunicar acontinuació quines es tancaven oreadaptaven, però fonts de Braunvan assenyalar que la companyianecessitava més temps per realitzarl’auditoria “per la complexitat del’anàlisi i les importants implica-

cions que tindria en l’ocupació”.Des dels sindicats presents en

l’empresa, CGT, CCOO i UGT, esconsidera que simplement es pos-posava el problema uns mesos. Elssindicats havien convocat una vagade dues hores per al 7 de juliol quefinalment van desconvocar tot es-perant com es desenvolupava la si-

tuació. L’empresa vol introduircanvis profunds en la planta ‘'Es-plugues, amb sistemes productius ide gestió nous que rebaixin elscostos. Esplugues podria perdre al-guna de les línies de producció afavor d’un tercer país amb costoslaborals més baixos o el tancamentdefinitiu de la instal·lació.

L’ALTRA REALITAT Per la millora de larecollida d’escombraries


TREBALL-ECONOMIA

CGT Heineken,un model perseguir d’anarco-sindicalisme

Secretaria de Formació de laCGT del País Valencià i Múrcia

La Secció Sindical de Heineken(antiga Cerveses El Águila) és

una de les més emblemàtiques dinsdel Sindicat d’Oficis Diversos de laFederació Local de València.

El seu camí es va iniciar com areacció davant de l’injust acomia-dament d’un company fix disconti-nu, i la falta de reacció de les orga-nitzacions sindicals ambrepresentació en aquell moment, elque va provocar l’organitzaciód’un grup de treballadors per adonar resposta una mesura tan ar-bitrària, i que va acabar amb la pre-sentació de candidatura en les elec-cions de l’any 94 davall les siglesde CGT

Durant els següents vuit anys, laSecció Sindical de CGT a Heine-ken s’ha caracteritzat pel seu per-manent i inflexible reivindicaciódavant de l’empresa, un exempled’això en són les més de 500 de-núncies a Inspecció de Treball,totes guanyades.

I estes lluites han donat el seufruit, així s’ha aconseguit recuperarla indemnització per cessament detemporada per a treballadors fixosdiscontinus que Heineken havia re-tirat, s’han consolidat interpreta-cions més beneficioses dels acordsde salaris, i l’èxit de què estan mésorgullós és haver aconseguit ques’haja consolidat el lloc de 96 delstreballadors que en 1993 eren dis-continus i a data de hui són indefi-nits.

L’any 2002, van haver d’enfron-tar-se també a la discriminació sin-dical, perquè l’empresa va reduir elnombre de treballadors en el censdel col·legi electoral d’especialis-tes, minorant les possibilitats deCGT en benefici d’altres seccionssindicals, com a resultat es va re-duir el nombre de representants delComitè d’Empresa de tretze de dis-set, dels quals CGT en va obtindredos.

La impugnació de les eleccionsva concloure amb un laude, reco-neixent els drets de CGT, com re-sultat del qual es van convocareleccions parcials per a cobrir alsquatre delegats que faltaven, noobstant, CGT no hi va concórrer iva presentar recurs demanant quees repetiren en la seua totalitat i esretrotragueren les actuacions alíany 2002; també s’ha guanyat estrecurs

Per fi, després de dos anys delluites jurídiques, el passat 25 dejuliol van poder validar el seu tre-ball davant de les urnes, encara queel sabor final ha sigut agredolç,perquè no van arribar al cinquè de-legat tan sols per cinc vots. Però lapropera hi arribaran.

Text: Secció Sindical de CGT aParcs i Jardins. Foto: Gabi Serra

Tal com hem anat informanten els últims números del“Catalunya”, els treballa-

dors i treballadores de l’InstitutMunicipal de Parcs i Jardins deBarcelona continuen la seva lluitacontra la privatització del servei.En els darrers mesos, aquestes mo-bilitzacions han crescut en nom-bre.-23 de juny: concentració davantl’Ajuntament de Barcelona mentrees reunia el Consell d’Administra-ció de l’Institut Municipal de Parcsi Jardins per aprovar el canvi d’es-tatuts de l’entitat i la seva transfor-mació en una entitat pública em-presarial. La concentració anavaacompanyada d’un concert de per-cussions diverses a base de tam-bors i bidons.-30 de junt: jornada de vaga, ambmanifestació des de plaça de la

Universitat de Barcelona fins a laporta de l’Ajuntament. El segui-ment fou del 90%.-15 de juliol: una altra jornada devaga, seguida de nou pel 90% de la

plantilla, complementada amb unaassemblea de treballadors i treba-lladores, una xoriçada a la plaçaSant Jaume i una manifestació pelscarrers de Barcelona. Un grup de

treballadors van interrompre el PleMunicipal quan hi intervenia latercera tinent d’alcalde ImmaMayol al crit de "No, no, no a laprivatització, l’esquerra ‘pija’també privatitza” fins que forendesallotjats del Ple per la GuàrdiaUrbana. Prèviament, el dia 14, s’-havia fet una roda de premsa enquè hi van participar els sindicatsCGT, CCOO, UGT i USO, aixícom representants de la Federaciód’Associacions de Veïns de Barce-lona, que van manifestar la sevaoposició als plans de l’Ajuntamentde Barcelona de canviar la gestióde l’Institut Municipal de Parcs iJardins.-10 d’agost: mentre un nombrósgrup de treballadors i treballadoreses concentrava davant les oficinesde Parcs i Jardins al carrer de Ta-rragona, dos treballadors es vanpenjar amb material d’escalada dela façana de l’edifici durant unahora.

Parcs i Jardins deBarcelona, en lluita

Èxit de la vaga a Roca contra la venda de la divisió de calefaccióCol·lectiu Catalunya i Carlos

Navarro

La CGT i el COP van convocar,el 29 de juny passat, a la vaga

els treballadors i treballadores de laSecció de Calefacció de les fàbri-ques del grup Roca a Gavà, Alcaláde Henares i també els comercialsdel grup de tot l’Estat espanyol.L’activitat que es desenvolupa és lafabricació d’emissors d’acer (ra-diadors i panells) i calderes.

L’aturada en la secció va ser del

100% en ambdues factories, tot ique no es tenen dades sobre el se-guiment per part dels comercialsdonada la seva dispersió per tot elterritori de l’Estat.

La CGT i el COP van convocaraquesta vaga després d’haver rea-litzat assemblees en els diversoscentres de treball amb els afectatsper la venda de les seccions de ca-lefacció, on van ser els mateixostreballadors i treballadores afecta-des qui va proposar quina forma demobilització preferien.

Per la seva banda, les organitza-cions Comissions Obreres ila UnióGeneral de Treballadors van feruna convocatòria des de les sevesfederacions a tots els treballadors itreballadores de l’empresa, senseconvocar assemblees on es po-guessin expressar i hi poguessindecidir, el que va crear situacionsde tensió en la factoria de Gavà jaque molts treballadors i treballado-res que no eren de la secció de ca-lefacció no estaven informats quehi havia vaga convocada i es van

enfrontar als delegats de CCOO iUGT.

La venda de la Divisió de Cale-facció de la Corporació Empresa-rial Roca obeeix a una estratègiade retirada de capital en sòl del’Estat espanyol, de la qual aquestan’és la primera fase.

La venda afecta un total de 423treballadores i treballadors en cen-tres de Gavà-Viladecans, Barcelo-na, Castellbisbal i Alcalá de Hena-res (Madrid), i també alscomercials de tot l’Estat.

CGT Telefònica

Una vaga d’una hora tots elsdivendres i per torn de treball

a partir de l'1 de juliol va afectarles àrees d’Operació i Manteni-ment (Servei d’Avaries) depen-dents de la Direcció General d'In-fraestructures de Telefònica.

Per què aquesta vaga?

Des de 1992 Telefónica d'Espanyaha destruït mes de 45.000 llocs detreball dins d’aquesta empresa, através de distints plans de reduccióde plantilla. Actualment, hi ha30.000 treballadors i treballadoresa l’empresa.

Aquesta reducció tan brutal deplantilla ha anat incrementant lacàrrega de treball en cada un delsdepartaments, de tal forma que enl’actualitat està afectant la salut i ala seguretat de la plantilla en la re-

alització del treball.L’increment de la pressió en el

treball, els augments de funcions iel deteriorament de les condicionslaborals han anat generat un crei-xent malestar entre la plantillad’Operació i Manteniment (O+M).La gota que va fer vessar el got dela indignació dels treballadors vaser la modificació d’una normasobre treballs que han de realitzar-se acompanyats davant del risc quesuposa treballar en alçada en soli-tari per a la nostra seguretat.

Aquesta càrrega mental i lapressió per aconseguir objectius detreball està provocant un augmenten els nivells d’estrès i ansietat,comportant un major risc d’acci-dentalitat.

Tot això redunda en una contí-nua reducció en la qualitat d’aten-ció de les avaries, tant del serveitelefònic com en ADSL, Imagenio,dades, etc.

Per això les reivindicacions de lavaga eren les recollides a les con-sultes als treballadors i les treballa-dores en les diferents demarca-cions provincials:- Compliment i aplicació de les di-rectrius del Comitè Central de Se-guretat i Salut sobre treballs quehan de realitzar-se acompanyats.- Acabar amb l’ús abusiu de la pro-longació d’una hora en la jornadalaboral previst en Conveni.- Millora dels equips de treball,eines i recanvis dels treballadors iles treballadores per al desenvolu-pament del treball. Renovació dela flota de vehicles.- Condicionament immediat imanteniment de les centrals telefò-niques, que amb motiu del seuabandonament suposen un aug-ment sensible dels riscos d’acci-dent laboral i provoquen seriosesdificultats per al desenvolupamentdel treball.

Vaga indefinida estatal a Telefònica

La plantilla de l’estació ferro-viària de Portbou van protes-

tar, el 5 de juliol, reclamant la re-habilitació i l’obertura d’un pasque connecta la zona de mercade-ries i la de passatgers. L’accés -tancat després d’una inspecció deTreball- és el marcat al pla d’e-mergències com a sortida d’eva-cuació. Actualment, han de tra-vessar les vies fèrries pertraslladar-se d’un punt a l’altre del’estació.

Es va organitzar una concentra-ció convocada per la Confedera-ció General del Treball i el Sindi-cat Ferroviari. Els treballadorsvan parar durant mitja hora i es vasituar davant un dels trens a lesvies reclamant a la companyia quereobri el pas.

Protestaa l’estacióde Portbou

10 Catalunya. Setembre de 2005

TREBALL-ECONOMIA

SFF-CGT

UGT i el sindicat corporati-vista Semaf van signar, el28 de juliol passat, un nou

expedient d’acomiadamentcol·lectiu a Renfe-Operadora, quesuposa la destrucció de 2.000 llocsde treball fins a l’any 2009, la qualcosa suposa el 13% d’una plantillatotal de 15.068 treballadores i tre-balladors. La Direcció de l’empre-sa pretén justificar aquest Expe-dient de Regulació d’Ocupacióadduint que respon a una obligacióimposada per les Directives Co-munitàries i per la Llei del SectorFerroviari, com a mesura per adap-tar-se al nou escenari.

Segons la CGT, “darrere del'ERO només poden amagar-se in-teressos que no tenen res a veureamb la viabilitat de l’empresa niamb l’interès públic que diuen

tenir com objectiu fonamental elsgestors de l’entitat pública empre-sarial. Els anarcosindicalistes de-fensen que lluny de disminuir, laplantilla de les entitats públiquesempresarials Renfe-Operadora iAdif haurien d’incrementar-se “pergarantir l’interès públic, la satis-facció de les necessitats socials i laseguretat dels usuaris”. CGT plan-teja un procés de rejoveniment deplantilla mitjançant la contractacióde nous treballadors i treballado-res, ja que en l’actualitat, Renfe-Operadora té el menor nivell deplantilla per quilòmetre de via imés alt índex de productivitat pertreballador de tota Europa.

L’acomiadament proposat quees planteja per a quatre anys(2005-09) preveu una reducció perUnitats de Negoci on els tallers deManteniment Integral de Trens se-rien els més afectats amb un total

de 443 treballadores i treballadors,seguiria Proximitats amb 330 per-sones, Regionals amb 213, GransLínies amb 207, Mercaderies amb177, la Corporació central amb127 i Alta Velocitat amb 34.

Aquestes pretensions de reduc-ció de personal xoquen frontal-ment amb la falta de plantilla ques’evidencia amb el milió d’horesextraordinàries realitzades l’any2005 en les UN que componenl’actual Renfe-Operadora i la mul-titud de treballs que s’han externa-litzat cap a empreses privades perfalta de personal propi de l’empre-sa per realitzar-los.

Paradoxalment, els tallers de laUN de Manteniment Integral deTrens (MIT) que es dedica al man-teniment, remodelació i fabricacióde vehicles ferroviaris, és la qualmés reduirà la plantilla mentre quetambé és la que més treballs té ex-

ternalitzats amb terceres empresesi una de les preocupacions de CGTés que la falta de personal per fercorrectament la reparació d’ele-ments de seguretat dels vehiclesferroviaris pot repercutir en unapèrdua de la seguretat en la Circu-lació.

Un altre aspecte per considerarés que la reducció del parc de loco-motores de Mercaderies en 159vehicles, juntament amb la reduc-ció del parc de vagons comportaràl’abandonament premeditat i injus-tificat de tràfics de mercaderiesque ara realitza Renfe-Operadoraen benefici de les empreses priva-des que s’estan constituint i quehan sol·licitat llicència per operar(Comsa Rail, Continental Rail, De-trén, Transfesa), cedint quota demercat a aquestes empreses priva-des per facilitar la seva viabilitateconòmica.

Renfe-Op. vol acomiadar el13 per cent de la plantilla

Malestar entreels bombers deles químiquesde TarragonaEls 34 bombers dels polígons

químics nord i sud de Tarrago-na van mostrar a mitjan juliol el seumalestar per les condicions labo-rals a què estan sotmesos i perquèconsideraven que se’ls exigeix, perpart de l’empresa Lainsa de la qualdepenen, exercir treballs no rela-cionats directament amb les sevesfuncions.

El protocol al qual estan sotme-sos els defineix com a membresd’una empresa de manteniment iajuda contra incendis, el que nocasa amb el paper determinant quejuguen, ja que es tracta d’equips deprimera intervenció quan es pro-dueix una emergència.

Així mateix, la plantilla reclamades de fa temps la seva equiparacióamb els Bombers de la Generalitat,una reivindicació que no han acon-seguit a pesar d’ocupar un paperfonamental en unes indústries ambun elevat grau de risc.

La lluita millorales condicionsdels carters deSabadell

Després de tres mesos de rei-vindicacions, els carters i car-

teres de l’oficina principal de Saba-dell (districtes I i II) van obteniruna important victòria. Aquests tre-balladors desenvolupaven el seutreball en un espai totalment insufi-cient de 70 m2 des de feia sis anys.

Després de diverses assembleesconvocades des del juny i d’ac-cions com concentracions al carrer,denúncies als mitjans, repartimentde fulls i una convocatòria per partde la CGT d’aturades parcials desde l’11 de juliol, la Jefatura Provin-cial de Correus va decidir traslladarel districte II al Pavelló Postal, ambla qual cosa van millorar notable-ment les condicions de treball.

El calendari dela BibliotecaCentral de Reus

La Secció Sindical de la CGTde l’Ajuntament de Reus va

presentar una denúncia a Inspeccióde Treball de Tarragona el 4 d’abrilcontra l’Ajuntament de Reus en re-lació al calendari laboral i quadrehorari de la Biblioteca Central deReus, com a contestació al decretefectuat per aquest, en el qual se’lsimposava un horari sense parlar nipactar. El passat 1 de juliol, la Ins-pecció de Treball va enviar un re-queriment a l’Ajuntament per talque reguli el quadre d’horari i elcalendari laboral abans del 31 dedesembre.

I és viable financerament la Renda Bàsica dels iguals?

Trini Busqueta,membre de Baladre

Iaquesta és la pregunta del milió!I d’on sortiran els diners, es pre-

gunten la majoria de persones quansenten a parlar de la Renda Bàsicadels iguals (RBis)?

I la resposta és ben senzilla:doncs d’allà on són. La RBis és unmecanisme de redistribució de larenda, no cal crear més riquesa perpoder implantar la RBis, només estracta de repartir-la amb uns crite-ris més ètics i justos entre tota lapoblació d’un territori.

I també afegim que no ha de sertasca dels moviments socials quetreballem per la transformació so-cial demostrar que aquesta propos-ta de RBis és viable financerament.Nosaltres volem dedicar els nos-tres esforços i energies a plantejarpropostes i alternatives de vida i noa pensar models economètrics i aoperar amb variables macroeconò-miques que demostrin que la RBisés possible financerament. D’aixòen saben, i molt, els i les economis-tes ortodoxos.

De totes maneres, no ens hatocat cap altre remei que posar no-saltres fil a l’agulla i presentar unmodel de RBis per un territori i de-mostrar que és primer que tot de-sitjable i després possible i viableen termes econòmics.

I això és el que va fer José Igle-sias l’any 2002, a l’empara de laFundació Jaume Bofill, en el seuestudi “La Renda Bàsica a Cata-

lunya”. I amb la mateixa intenció,al desembre del 2004, es publical’estudi de diversos autors i autores“Vivir donde quieras: del PER a laRenta Básica en el medio rural deExtremadura”. Finalment, al junydel 2005, també ha sortit publicatl’estudi “Vivir donde quieras: delPER a la Renta Básica en el mediorural de Andalucía”, també obra dediversos autors i autores.

I el que volem ressaltar de totsaquests estudis és que en cada te-rritori concret poden haver-hi fontsde finançament de la RBis dife-rents, segons la realitat social ieconòmica que hi hagi en cada

lloc. Per exemple, en el cas d’Ex-tremadura i Andalusia, es parteixde reconduir els recursos que esdestinen al Plan de Empleo Rural(PER) cap a la RB. I es demostraque això és possible: que amb elsdiners que es destinen al PER mésun 1% i escaig més del PIB de lescomunitats d’Andalusia i Extrema-dura es pot atorgar una RB a tota lapoblació d’aquestes dues comuni-tats.

El cas de l’estudi de Catalunyaés diferent. Es parteix de la riquesanacional (PIB) per veure d’on enpot sortir el 50% que es necessitaper donar una RB a cada una de lesmés de sis milions de persones quehabitem Catalunya. I el que es faper aconseguir aquesta quantitatés, per una banda, reassignar al-guns dels recursos públics. Perexemple, des de la despesa públicaes trauria un 4,9% del PIB (algunespartides que es proposa retocarsón: el que reben les empreses i fa-mílies en concepte d’ajudes suposael 2,4% del PIB o el que reben lesesglésies i ONG puja fins al 0,2%del PIB...). Pel que fa a la reassig-nació de recursos públics des de lareestructuració de l’Estat del Be-nestar aportaria un 11,1% del PIB,provinent, per exemple, de les par-tides per a les polítiques socials,per a les polítiques laborals o delFons Social Europeu. També hihauria fonts de finançament del’absorció de nous recursos, la ma-joria provinents del sistema fiscal.Aquests aportarien un 16,2% del

PIB necessari. Així, per exemple,per harmonització fiscal i de lesquotes de la Seguretat Social s’a-conseguiria un 7,2% del PIB (te-nint en compte que la recaptaciófiscal de l’Estat espanyol és de 7 a8 punts per sota de la mitjana euro-pea i que, actualment, la major partdels recursos recaptats via impos-tos provenen de les persones físi-ques -un 79%- i no de les empresesni de les successions, patrimonis,donacions...). Del control de l’eva-sió fiscal i de l’economia submer-gida es podria recaptar un 7,2% delPIB i de gravar el patrimoni i lesherències es podria acumular un1,2% del PIB. Finalment, en el casde Catalunya, també es contemplala imposició de noves figures tri-butàries, com pot ser un impostsobre els pisos buits, ecotaxes ol’impost Tobin. Encara que tambés’assenyala que, sense totes aques-tes noves figures impositives, jas’assoleix el 50% del PIB, que ésla quantitat que es destinaria com aRB.

En definitiva, que els diners hisón, el que passa és que estan enmans de molt poca gent. L’estudid’implantació de la RB a Catalu-nya demostra que és viable donaruna RB de 540 euros mensuals acada una de les persones que vivima Catalunya.

En definitiva, que la força de laraó la tenim i està demostrada, aranomés ens cal assolir la raó de laforça necessària per exigir una RBigual per a tothom.

CONSTRUÏM ALTERNATIVES? (4)

> AMB 200 SINDICATS

Quinzè CongrésEstatal de la CGTa València

Redacció

El XV Congrés Estatal de la Confedera-ció General del Treball va finalitzar el 3de juliol a les 14h. Eladio Villanueva,que repeteix com a secretari general, varemarcar en el seu discurs de cloendael treball realitzat pels 200 sindicatsparticipants i va agrair la presència i ad-hesió d’una quinzena d’organitzacionsprovinents d’altres estats com Algèria,Suècia, França o Itàlia.

Els debats que es van mantenir alllarg del Congrés celebrat a Valènciaentre el 30 de juny i el 3 de juliol, vanpermetre acordar les línies principalsd’actuació per als pròxims quatre anys.En aquest sentit, les distintes comis-sions van elaborar la síntesi de les dis-cussions que es resumeixen en:- La confluència de l’acció social i sindi-cal.- El compromís de frenar la implantacióde la nova reforma laboral.- La denúncia pública i judicial de lesconseqüències de les negociacionscol·lectives protagonitzades perCC.OO. i UGT que en massa ocasionses salda amb suculents beneficis perals agents socials firmants.- La lluita contra la sinistralitat i les ma-lalties laborals que es cobren una mitjana de 6.000 vides dià-ries en tot el planeta..- La necessitat d’acabar amb la preca-rietat social i laboral, que afecta princi-palment a jóvens, dones, discapacitatsi immigrants. - La intervenció del sindicat per a com-batre la discriminació social, laboral ipolítica que pateixen els immigrants. - La defensa dels serveis públics i delmedi ambient. - El desenvolupament dels drets socialsen el marc d’una societat laica com agarantia de pluralitat i tolerància.- I la reconstrucció de l’internacionalis-me com a voluntat de construir un mo-viment sindical i social internacional .

Quant a la composició del SecretariatPermanent de CGT, renovat al 50 percent, els nous responsables són: JoséM. Muñoz Póliz, Organització i Jurídica;Rafael Maestre Marín, Formació; JoséA. Pulido, Salut Laboral; José A. Carre-tero, Acció Social; Sira del Río, Dona;José Á. Jiménez, Comunicació; ÀngelSecretaria de Relacions Internacionals;Ángel Luis García Fernández, AccióSindical; i José A. Sánchez Zapater, Se-cretaria d’Administració i Finances.



Tema del mes

Text: Secretaria d�Acció Socialde CGT Ponent; fotos: Esther

Sancho i Jordi Martí

El passat mes de juliol es vandur a terme les segones Jor-nades d’Acció Social de la

CGT de Catalunya organitzadesper la CGT de Ponent i el ComitèConfederal de Catalunya. Les jor-nades van tenir lloc al poble deMontcortés (al Pallars Sobirà)entre el 8 i el 10 de juliol i hi vanparticipar unes 150 persones d’ar-reu del país.

Les jornades van seguir la líniaencetada l’any passat, és a dir, es-devenir un punt de trobada per aldebat, discussió i formació entreles companyes i companys del sin-dicat així com d’altres col·lectius imoviments socials de Catalunya.

Els actes van començar diven-dres a la tarda amb una xerradasobre la pedagogia llibertària alsegle XX a càrrec d’Emili Cortavi-tarte, que va tenir lloc al Comú deParticulars de la Pobla de Segur ique va comptar amb una afluènciaimportant de persones interessa-

des en el tema. Ja després desopar va projectar-se el curtmetrat-ge “El oro de las Californias” (en larealització del qual ha participatCGT) i l’última pel·lícula d’en Kos-turica.

L’endemà dissabte fou el diamés intens quant a activitats ja queel dia s’encetava amb una taula ro-dona sobre les lluites en defensadel territori. Manolo Tomàs (de laPDE) i Pep Riera (exUP), entre al-tres, van aportar els seus punts devista sobre la defensa de la terra id’alternatives als actuals modelsde desenvolupament. Particular-ment interessant foren les aporta-cions de l’Assumpta Codinachs,membre de Vall Fosca Activa, i queva exposar els problemes que pera les terres pallareses represental’especulació immobiliària queamenaça d’exportar al Pirineu elmodel urbanístic de les costes ca-talanes.

A la tarda, una segona taula ro-dona ens va posar al dia de la feinainformativa que es fa des dels mit-jans alternatius al nostre país. Hivan participar “El Pèsol Negre”

(Berga), Suportponent (Lleida), “LaBurxa” (Sants – BCN), Elsud.org(Girona), “Lo Gargall Fer” (Pallars),i també la revista que ara llegiu, el“Catalunya”. Aquesta trobada vaservir per posar en comú temescom la difusió, els mètodes de tre-ball o la temàtica informativa, alho-ra que van plantejar-se els proble-mes que apareixen en tractartemes de caire social des d’una òp-tica independent i no subordinadaal pensament que emana delpoder.

A més, el dissabte va fer-setambé la trobada de les secretariesd’Acció Social de la CGT de Cata-lunya, per tal de posar-nos al diade què es fa arreu de les federa-cions del sindicat i coordinar es-forços en campanyes i accions.

Al vespre, va arribar l’hora méslúdica. Una ruta pels voltants del’estany de Montcortés va servirper conèixer les diferents plantesmedicinals que existeixen al nostrevoltant i que avui pràcticamentningú no coneix, i ja entrada la nit,vam conèixer un seguit de contespallaresos que ens parlaven de la

creació del Pirineu o la llegenda del’estany de Montcortés.

L’endemà vam continuar la feinaamb una xerrada sobre la repres-sió a Catalunya, en què van expo-sar-se diferents casos de repressióque s’han donat últimament al nos-tre país, de l’Hospitalet a Torà i deFigueres a Terrassa, així com lafeina feta pel “Tomb antirepressiu”,que arreu de les comarques, barrisi ciutats, ha fet sentir la veu delsque hem patit la persecució policialo judicial per dur endavant la trans-formació social o reclamar justícia.

I com a comiat, el dinar popularva servir per felicitar-nos un anymés per l’èxit d’aquestes jornadesque volem que esdevinguin unpunt de trobada per a totes les per-sones que aspirem a canviar allòque no ens agrada tal com és. Desd’aquestes línies ja només ensqueda animar a tots aquells com-panys i companyes que encara nohan vingut a Montcortés perquè elproper mes de juliol participin d’a-quest projecte col·lectiu que se-guirà endavant mentre hi hagicoses a dir.

Lluites i realitats en la2a trobada de Moncortés

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT


CronologiaFINS AL 15 D’AGOST

▼

DIJOUS 16 DE JUNYELS TREBALLADORS d'ACC Spain,abans Unidad Hermética, van realitzaruna vaga de 5 hores per torn de treball,a més de manifestar-se a Barcelona.INICI DEL FÒRUM SOCIAL de la Me-diterrània, a la Fira de Barcelona.

DIVENDRES 17 DE JUNY500 TREBALLADORS en una bidona-da-concentració a la porta de l’Ajunta-ment de Barcelona contra la privatitza-ció de Parcs i Jardins.

CERCAVILA a Nou Barris contra lainstal·lació d’una gran superfície co-mercial al barri. Al matí, unes 20 perso-nes van provar de protestar al seu inte-rior, però van ser desallotjades. (CI)RODA DE PREMSA de denúncia con-tra el Pla Caufec davant de la seu deSacresa (promotora immobiliària). (CI)CASSOLADA DE PROTESTA a l’horade l’entrepà a l’empresa Gearbox delPrat de Llobregat. Aturades espontà-nies durant tot el dia.a.OCUPACIÓ del cinema Euterpe deSabadell, després de vuit anys d’aban-donament. (CI)

DISSABTE 18 DE JUNYCONCLUSIÓ DE LES JORNADESsobre alliberament nacional i movi-ments socials organitzades pel centresocial la Màquia de Girona.FESTA D’INAUGURACIÓ de la Casade l'Aigua a Tortosa on se celebrà elprimer aniversari de la modificació delPHN, organitzada per la Plataforma enDefensa de l'Ebre. “DEFENSEM L'OKUPACIÓ, estenemles resistències”: trobada organitzadaper l’Assemblea d'Okupes de Barcelo-na entre centres socials, habitatgesocupats i diversos col·lectius. (CI)CINC MIL PERSONES a Barcelonapels drets de gais i lesbianes.

DIUMENGE 19 DE JUNY

FINAL DEL FÒRUM SOCIAL de laMediterrània, amb la realització d’unamanifestació a Barcelona que aplegàunes 4.000 persones.FINALITZA LA 1A MOSTRA del LlibreAnarquista BCN 05, celebrada a l’Ate-neu Llibertari del Besòs. (CI)

DILLUNS 20 DE JUNYPRESENTACIÓ de la Coordinadoracontra la Tortura a Barcelona, presen-tant l’informe sobre tortures de l’any2004. (CI)

DIMARTS 21 DE JUNYELS TREBALLADORS de l’empresaUrbaser, concessionària de la neteja irecollida de brossa de Vilassar de Mar,inicien una vaga i es manifesten perexigir a l’empresa el desblocatge de lanegociació del conveni col·lectiu.CONCENTRACIÓ en suport a la famí-lia de Juanma Alfaro, mort en cir-cumstàncies encara no aclarides, da-vant de l’Ajuntament de Sabadell. (CI)S’INICIA una tanda de vagues dels mi-ners d'Iberpotash de Sallent contra di-versos acomiadaments produïts. Bru-tal repressió dels Mossos d'Esquadracontra els treballadors que intentavenentregar un escrit a l'empresa a Súria.TRES-CENTS MÚSICS es manifestenpel centre de Barcelona (en el dia de lamúsica), vestits de negre i tocant laMarxa Fúnebre de Chopin en favor dela música en viu. (CI)

DIMECRES 22 DE JUNYLA BRIGADA DE TERRASSA a Chia-pas realitza una acció de protesta da-vant la seu del BBVA de la ciutat de-nunciant la cancel·lació de diversoscomptes de suport als zapatistes.NOVA OCUPACIÓ a Molins de Rei(l’immoble conegut anteriorment comMobles Elefante), amb la intenció demuntar bucs d’assaig per a grups demúsica. El mateix dia va ser desallotjatel CSO Els Errants de la Llagosta. (CI)

DIJOUS 23 DE JUNYCONCENTRACIÓ de treballadors envaga d'Urbaser davant l’Ajuntament deVilassar de Mar.CONCENTRACIÓ contra la privatitza-ció davant l’Ajuntament de Barcelonade treballadors de Parcs i Jardins.FESTA AL CENTRE SOCIAL OcupatL’Òpera de l'Hospitalet per l'autogestióde Ràdio Bronka. (CI)"POBLE NOU NO ESTÀ ENVENDA!": protestes per part d'un grupde veïns durant la inauguració d’una"Oficina de la Vivenda" per part de l’al-calde de Barcelona Clos. (CI)

DIVENDRES 24 DE JUNYCOMENÇA VII FIRA per Chiapas a la

Garriga organitzada per La GarrigaSocietat Civil, amb actes diversos finsal dia 26.

DISSABTE 25 DE JUNYMANIFESTACIÓ a Barcelona contra larepressió contra els anarquistes a Ità-lia, amb una enorme pressió policial,va aplegar unes 300 persones, finalit-zant amb càrregues que varen produirdiversos ferits i contusionats i 7 perso-nes detingudes (cinc de les quals ambprocediments d'expulsió oberts), de lesquals van alliberar a quatre i a les al-tres tres les van empresonar acusadesde delictes de desordres públics,danys i atemptat. (CI)

DIUMENGE 26 DE JUNYFINALITZA LA VII FIRA per Chiapas,celebrada a la Garriga. Es reafirma lasolidaritat amb Chiapas i el movimentzapatista mexicà després dels últimscomunicats i moviments de l’EZLN.

DILLUNS 27 DE JUNYCONCENTRACIÓ davant dels jutjatsde Barcelona, per demanar la llibertatde les persones que encara romaniendetingudes per la manifestació anar-quista del passat 25 de juny. Surten enllibertat (amb càrrecs) dues persones.LA POLICIA entra a les bases militarsabandonades (i ocupades des de feiados mesos i mig) de Biniancolla (Maó),i dóna l'ordre de desallotjar en cincdies. (CI)

DIMARTS 28 DE JUNYDIA DE L’ALLIBERAMENT GAI, Lès-bic, Bisexual i Transexual, primera ma-nifestació a Reus, amb sortida a laplaça de la Llibertat. CONCENTRACIÓ davant la Delega-ció del Govern a Palma de Mallorcacontra les agressions feixistes i xenò-fobes produïdes a la ciutat.CONCENTRACIÓ davant de la presóde Wad-Ras en solidaritat amb les trespersones empresonades a la manifes-tació del 25 de juny. (CI)

DIMECRES 29 DE JUNY

XERRADA al local de la CGT de Bar-celona sobre el Valle de los Caídos i lamemòria històrica.VAGA A ROCA DE GAVÀ convocadaper CGT i COP contra la venda de ladivisió de calefacció de l’empresa.

CONCENTRACIÓ davant de la presóModel de Barcelona en solidaritat ambles tres persones empresonades a lamanifestació del 25 de juny. (CI)

DIJOUS 30 DE JUNYCERCAVILA contra el maltractamentinstitucional als menors a la plaça del’Àngel de Barcelona, amb la participa-ció d’unes 70 persones. (CI)MANIFESTACIÓ pel centre de la ciutatdels treballadors de Parcs i Jardins deBarcelona contra la privatització delservei. XERRADA al local de la CGT de Bar-celona sobre la lluita dels escombriai-res de Sabadell.

DIVENDRES 1 DE JULIOLS’INICIA UNA VAGA indefinida estatala Telefònica convocada per CGT i al-tres sindicats a les àrees d'Operació iManteniment contra les reduccions deplantilla."LESBIANA? encantada, és un plaer!"Presentació de les conclusions de latrobada de lesbianes de Catalunya aBarcelona.

DISSABTE 2 DE JULIOL"2N TALLER DE PROPOSTES CON-TRA LA VIOLÈNCIA IMMOBILIÀRIA"a l’Ateneu Rosa de Foc de Barcelona. ES REALITZEN les Terceres Jornadescontra la Tortura, a Gràcia, Barcelona.FESTA DE SAN AGAPITO BIS: con-vocada per l’Associació d'Afectats delshabitatges del carrer d'en Comte i laplaça del Pallol de Tarragona. MANIFESTACIÓ per l’alliberamentgai, lèsbic i transsexual a la plaça Uni-versitat de Barcelona, amb festa poste-rior. (CI)170 IDENTIFICACIONS en nomésdos dies a Sabadell, per part del nouGrup Especial de Prevenció i Reaccióformat per diversos cossos policials.MARXA D'HOMENATGE als Maquis."L'últim viatge de Quico Sabaté." Ex-cursió guiada al Mas Clarà (Gironès).

DIMARTS 5 DE JULIOLRODA DE PREMSA a la Federaciócatalana d'ONG per al desenvolupa-ment a Barcelona, presentant la cam-panya "Qui deu a qui?". Al vespre esrealitzà un partit de futbol reivindicatiual mig de la plaça de la Catedral deBarcelona.

DIMECRES 6 DE JULIOLXERRADA-DEBAT informatiu sobre lanova situació a Chiapas, a les Cotxe-res de Sants de Barcelona. (CI)

DIJOUS 7 DE JULIOLACTE INFORMATIU al CSO Can Vies

sobre la situació actual del cas del noiassassinat Pedro Álvarez.LA XARXA D'ENLLAÇ amb Palestina,la Plataforma Aturem la Guerra i BoicotPreventiu denuncien les fortes multes(3000 euros per persona) que s’hanrebut per haver distribuït unes octave-tes contra la política de Sharon al partitBarça-Maccabi de Tel Aviv al febrer.SURTEN EN LLIBERTAT dos de lespersones detingudes a la manifestacióanarquista del 25 de juny. Encara hi haempresonat un noi italià. (CI)

25 PERSONES es manifesten a unabenzinera de Repsol-YPF de Barcelo-na disfressats com a treballadors del’empresa i repartint octavetes. (CI)

DIVENDRES 8 DE JULIOLCOMENÇA A MONTCORTÉS del Pa-llars la II Acampada d'Acció Social dela CGT de Catalunya, amb activitatsfins al dia 10.COMENCEN LES JORNADES de laXarxa d'Educació Lliure. INTENT DE DESALLOTJAMENTd’una casa ocupada (Can Creus) aGallecs (Mollet). (CI)

DISSABTE 9 DE JULIOLEL CSOA L'ESTELLA reneix com aCan Tramuntana, un any després deldesallotjament patit a Mataró s’ocupaun altre centre social. (CI)MARXA D'HOMENATGE als Maquis.Passada d’un vídeo sobre Ramon VilaCapdevila "Caracremada" a Navarclesi posterior debat.

DIUMENGE 10 DE JULIOLES CLOU la II Acampada d’Acció So-cial de la CGT de Catalunya, celebra-da a Montcortés.COMENCEN els camps de treball a lamasia okupada de Can Masdeu (Bar-celona).MANIFESTACIÓ antitaurina a Tarra-gona.

DILLUNS 11 DE JULIOLSUSPÈS EL JUDICI contra Kan Mus-sol (casa ocupada a la Serra de Coll-serola). (CI)

DIMECRES 13 DE JULIOLPASSI D’UN VÍDEO sobre el Forat dela Vergona a l’Ateneu Popular de Sa-rrià. Es dona la circumstància queaquest Ateneu està patint les polítiques

de la regidora Carreras (anteriormentdestinada a Ciutat Vella). (CI)

DIJOUS 14 DE JULIOLAGRESSIÓ I ROBATORI contra l'Ate-neu Popular de l'Eixample. (CI)

DIVENDRES 15 DE JULIOLCONCENTRACIÓ-MANIFESTACIÓ aBarcelona dels treballadors de Parcs iJardins contra la privatització.VAGA DELS TREBALLADORS deGearbox del Prat per demanar la retira-da de l'ERO.2ES JORNADES Recuperació de laMemòria - Maquis 2005. Al saló d’ac-tes de l’Ajuntament de Balaguer. "QUÈ ESTÀ PASSANT A CHIA-PAS?" xerrada informativa al CasalEls Joves de Badalona, a càrrec d'Iña-ki García. MEMBRES DEL CSO La Gàbia deLleida, en perill de desallotjament, lliu-ren un dossier al responsable d’Urba-nisme de La Paeria.

DISSABTE 16 JULIOL

MANIFESTACIÓ per la llibertat de lespersones empresonades en manifes-tacions anarquistes a Barcelona. (CI)V PIRAGUADA POPULAR en defen-sa de l'Ebre entre Xerta i Tortosa.2ES JORNADES Recuperació de laMemòria - Maquis 2005. Diversosactes a la Casa Refugi Minairons deBaro (Pallars Sobirà).

DIUMENGE 17 JULIOLTREBALLADORS de TMB van impe-dir que sortissin els autobusos con-duïts per xofers del grup Avant que ha-vien de cobrir les llançadores ambmotiu de les obres en Ferrocarrils de laGeneralitat (FCG) durant l’estiu.2ES JORNADES Recuperació de laMemòria - Maquis 2005. Diversosactes davant de l’Ajuntament de Sort.

DIMARTS 19 DE JULIOLES DESALLOTGEN dues cases albarri de Vallcarca de Barcelona,vuit ocupants foren detinguts, fitxats iposteriorment deixats en llibertat. (CI)

DIMECRES 20 JULIOL200 TREBALLADORS de SAS-Abre-ra es concentren davant els jutjats de

Barcelona amb motiu del judici per l’a-comiadament de set companys.A BARCELONA, presentació de laCoordinadora contra la Tortura.FINALITZA A SANT CUGAT delVallès la vintena Universitat de la Pau.

DIJOUS 21 JULIOLLA CGT va convocar en solitari unavaga contra l'ERO a Gearbox, així comuna manifestació a la que van partici-par 300 treballadors, que va sortir deles portes de Gearbox al polígon Pra-tenc i va acabar a les portes de les ofi-cines de la Seat a la Zona Franca.S'INICIA A LA MASIA de la Guineuetade Barcelona una trobada zapatista anivell europeu, fins al dia 24.MANIFESTACIÓ de 300 persones al'Eixample de Barcelona, en protestaper l’agressió patida per l’Ateneu Po-pular de l'Eixample. Es desallotja lacasa dels agressors. (CI)

DIVENDRES 22 DE JULIOLJORNADA sobre el Conflicte Palesti-na-Israel al CSO Lo Pati de les More-res (Lleida), activitats i concert. CONCLUSIÓ de les jornades Repen-sar Barcelona, al Forat de la Vergonya,amb concert i sopar popular. (CI)MARXA D'HOMENATGE als Maquis.Homenatge a Joan Vilella, Josep Puer-tas i Josep Bertobillo, a la carreteravella de Vilada. Concert a Berga. CONCENTRACIÓ a Palma de Mallor-ca contra la Coca-Cola, convocada pelGrup de Treball i Solidaritat amb elPoble Colombià.

DISSABTE 23 DE JULIOLACTE RECORDATORI de l’inici de labatalla de l'Ebre a la fosa comuna delcementiri vell d’Albinyana (Tarragona). MANIFESTACIÓ ANARQUISTA aBarcelona, en solidaritat amb el noi ita-lià detingut a la manifestació del 25 dejuny i amb els repressaliats a Itàlia iBarcelona. 300 persones. (CI)ACCIÓ DE SUPORT als presos alcentre de Terrassa, just en el quart ani-versari de la detenció i empresona-ment de la companya Laura Riera. (CI)

DIUMENGE 24 JULIOL2.500 PERSONES es manifesten aBarcelona perquè el govern del Marrocposi fi a la repressió contra el Sàhara.

DIMARTS 26 DE JULIOLS’ATURA UN PRESUMPTE intentd'enderrocament previ desallotjamentde dues cases ocupades de Sabadell.

DIMECRES 27 JULIOL200 TREBALLADORS DE SAS esmanifesten per Abrera convocats perla CGT contra la repressió sindical i l’a-

comiadament de 7 treballadors.DESALLOTJAMENT d’una casa ocu-pada al barri del Clot de Barcelona.

DIJOUS 28 DE JULIOLSURT EN LLIBERTAT la única perso-na que encara estava empresonadapels incidents de la manifestació del 28de juny. (IU)NOVA OCUPACIÓ al barri del Clot deBarcelona. Dissabte 30 de juliol va serdesallotjada pels Mossos d’Esquadra.El mateix dia van ser desallotjadesdues cases ocupades del carrer deCalassanç de Sabadell. (CI)

DIVENDRES 29 DE JULIOLACTES amb motiu del 1r aniversari delCSO La Gàbia de Lleida.CONCENTRACIÓ a l’Ajuntamentd'Esplugues contra el Pla Caufec. (IU)DESALLOTJADES TRES CASESocupades a Badalona (les del carrerde la Creu). (CI)

DISSABTE 30 DE JULIOLMEMBRES DEL COL·LECTIU Sal-vem l’Empordà aixequen les barreresdel peatge de la sortida de l'Escala du-rant 10 minuts, demanant la gratuïtatde les autopistes i la no construcció demés infraestructures. (CI)

DIJOUS 4 D’AGOSTDESALLOTJAMENT (al tercer intent)d’una nau de les indústries Ricson aCan Ricart, històric espai industrial delbarri de Poblenou de Barcelona en pe-rill de desallotjament. (CI)

DISSABTE 6 D’AGOSTCONCENTRACIÓ a Berga de 400persones que denuncien coaccions iagressions contra els amics i familiarsde Josep Maria Isanta.

DIUMENGE 7 D’AGOSTPARAULES PER LA PAU a la plaçade la Font de Tarragona. Actuació dePau Gomis.

DIMECRES 10 D’AGOST2 MEMBRES del Comitè d'’Empresade Parcs i Jardins de Barcelona espengen de la façana de les oficines del’institut contra la privatització.

DIUMENGE 14 D’AGOSTCONCENTRACIÓ a la Plaça Rius iTaulet de Gràcia (Barcelona), mitjahora abans de l'inici del pregó de lesfestes, contra la prohibició de les Fes-tes Alternatives. (CI)CONCENTRACIÓ a l’estació de metrode Fontana (Gràcia) en l’aniversari del’assassinat d’un jove durant les festesde l’any passat; amb 400 persones.(CI)

Campanya contraCoca-Cola a lesIlles Balears

Foto: J. M. Aranda

El passat 22 de juliol, es va celebrar aPalma de Mallorca una concentraciócontra la multinacional Coca-Cola, con-vocada en 48 hores abans per correuelectrònic pel Grup de Treball i Solidari-tat amb el Poble Colombià, constituïtdia 20 de juliol.

La convocatòria tingué una certa re-percussió mediàtica (al “Diari de Bale-ars”) i, sobretot, s’hi van repartir 400 fu-lles invitant al boicot a la multinacional,entre els clients de les terrasses delsbars de la plaça d’Espanya.

Trobada ZapatistaEuropea a Barcelona

http://chiapas.pangea.org

Els dies 22, 23 i 24 de juliol va tenir lloca la Masia de la Guineueta de Barcelo-na una trobada zapatista a nivell euro-peu organitzada pel Col·lectiu de Soli-daritat amb la Rebel·lió Zapatista, on esva parlar de la xarxa de col·lectius, deles activitats que realitzen, del treball decoordinació i, especialment, sobre la VIDeclaració de l’EZLN i la situació que esviu actualment a Chiapas. Aquest éspart del comunicat elaborat per les per-sones i col·lectius participants:

“Ja són 12 anys, de vostès i de nosal-tres, que camina aquesta xarxa. Com entots els contes llargs hi ha hagut i hi hacares noves, canvis, desafiaments i ale-gries. Molt hem après i, afortunada-ment, molt ens hem equivocat. Per aixòaquí estem, aquí seguim. Ens sentim in-terpel·lats per la seva paraula i la sevasisena Declaració, en ella també ensparlen del món i de la nostra realitat(Europa). Una realitat que després d’unprocés de lluites molt intens contra laguerra, contra la precarietat, dels mi-grants pels seus drets, de les dones,per la recuperació de la memòria, per lahumanitat contra el neoliberalisme, co-mença a fer-se noves preguntes i a bus-car nous camins, com vostès.

(...)I ara què? Doncs a seguir. Hem revi-

talitzat la xarxa zapatista europea en latrobada. Ens hem compromès en elprocés al qual vostès ens han convidat,un procés que fem nostre. Per a aixòtornarem als nostres llocs i comença-rem a preguntar i a discutir sobre elrepte que s’obre i tornarem a veure’nsaviat per compartir allò escoltat i co-mençar a donar-li forma a això quevostès anomenen trobada intergalàcti-ca, o sigui que torna la taquicàrdia. Grà-cies pel "jaleo" en el qual ens han ficat”.

Podeu contactar amb nosaltres a [email protected] - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. ([email protected], sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Setembre de 200512 Catalunya. Setembre de 2005 13

Primeres Jornadesde la Xarxad’Educació Lliure

Del 8 al 10 de juliol es van celebrar aBarcelona les primeres jornades de laXell (Xarxa d’educació lliure), al CEIP N-1 de Pràctiques, al carrer Melcior dePalau, al barri de Sants de Barcelona.

Segons la Xell, “el sistema educatiuactual s’estructura en base a una sèried’inèrcies poques vegades qüestiona-des: els exàmens, els premis i càstigs,els deures, les assignatures, el control ila imposició de l’adult/a sobre l’infant,la massificació i homogeneïtzació, l’es-clavitud dels llibres de text, la rigidesadels espais i els temps, l’agrupamentper criteris d’edats, ...Tot un seguit d’es-tructures i pràctiques que no respectenel desenvolupament natural de l’infant ique provoquen una gran angoixa enpares, mares i professionals de l’educa-ció.

Davant d’aquesta realitat, però, sem-pre hi ha hagut, i continuen havent-hi,experiències alternatives fonamenta-des sobre una concepció diferent del’ésser humà i de la relació educativa”.

Les Jornades

El principal objectiu d’aquestes prime-res jornades de la Xell era proporcionarun espai d’interaccions entre les perso-nes interessades en aquest tipus d’edu-cació. En conseqüència, es va intentardefugir de les grans xerrades, optantper un enfocament més participatiu idinàmic a través de grups i taules dedebat.

Però també es va creure interessantdonar a conèixer les experiències ac-tuals d’educació lliure. Per això, es vanconvidar una vintena d’escoles de totCatalunya i la resta de l’Estat, així comaltres projectes que s’estan creant ac-tualment.

I recuperar el passat, tota una llargatradició d’educació lliure i autoges-tionària al nostre entorn. I aprofundir enels principis d’aquest tipus d’educació,en els seus referents conceptuals, desde les aportacions de múltiples discipli-nes. I sobretot continuar construintxarxa.

Més informació a la pàgina web de laXELL: www.educaciolliure.org

> CONVOCATÒRIES



Federació Local de Barcelonade la CGT

Fa ja alguns mesos que es vainiciar des de la FederacióLocal de la CGT de Barcelo-

na, a proposta del Sindicat deTransports, la campanya “Un auto-bús per als obrers de Zanon”.

El propòsit de la campanya desdel seu inici ha estat el de difondreinformació entre els treballadors iles treballadores de l’Estat sobre elprocés que s’està vivint a l’Argenti-na en relació a l’autogestió obrerade les fàbriques recuperades. L’al-tre objectiu de la campanya és de-mostrar la solidaritat real del nostresindicat i dels amics que estancol·laborant en la campanya ambla compra d’un autobús per alsobrers i les obreres de Zanon, queels ha de servir per desplaçar-se ai des de la fàbrica ocupada.

La campanya està basada en lavenda de bons solidaris, per valord’un euro, amb els quals es preténrecaptar 20.000 euros que s’hand’invertir en la compra del vehicle.

Aquest autobús, que es preténlliurar en el pròxim mes d’octubre,aniversari de l’ocupació de la fàbri-ca de ceràmiques, ha de servir percobrir la necessitats de transportque actualment tenen els com-panys de Zanon per desplaçar-sedes de la fàbrica ocupada a la ciu-tat de Neuquén, ciutat on habiten lamajoria de treballadors i treballado-res de Ceràmiques Zanon.

En el temps que es porta desque es va iniciar la campanya s’hacomptat, entre altres, amb el suportde la Secretaria Internacional deCGT i amb la presència de Cristiani Jorge, treballadors de Zanon quehan pogut estar amb nosaltres perdifondre l’experiència de autoges-

tió obrera argentina. Fa unes set-manes els nostres companys ar-gentins, després de la festa de co-miat que els van organitzar elscompanys de CGT de Badia/Bar-berà, han hagut de tornar a Neu-quén. Amb la seva marxa i tambéde cara a la celebració del XV Con-grés Confederal de CGT, hem cre-gut necessari fer un primer balançde la campanya. Hem fet arribar atots els companys i companyesque ens ho han demanat l’estat decomptes. Si algú no l’ha rebut i elvol conèixer només cal que enviïun correu electrònic a [email protected].

Actes informatiusEn combinació amb altres organit-zacions, Cristian i Jorge han pogutacudir, per separat, per evitar des-peses i arribar a més llocs, a nom-brosos racons de l’Estat: Saragos-sa, Pamplona, Bilbao, Oviedo,

Galícia, Madrid, Andalusia… a méshan pogut fer escapades, convi-dats per organitzacions dels estatsde destinació, a Suècia, Itàlia iFrança.

A Barcelona, s’han celebratactes en diversos locals de la ciu-tat, començant pel celebrat en lanostra seu de Via Laietana on esva presentar la campanya i es vaprojectar la pel·lícula “FASINPAT(Fabricas sin patrón)”, acte al qualhi van assistir unes 100 persones.

També s’han organitzat actesque han comptat amb el suport decompanys de Barcelona a la UAB,Cornellà, Barberà del Vallès, Cas-telló, Gandia, València i Sallent, enaquesta població minera vam con-tar amb el suport de membres delconfederal català de CGT.

A aquests actes cal sumar altresorganitzats pels sindicats locals aGirona, Igualada, Tarragona i Ma-taró.

Venda de BonsEn tres mesos de campanya hemarribat, entre el realment ingressaten compte i els compromisos ad-quirits per diferents sindicats, fede-racions, etc. a cobrir més del 50%de l’objectiu marcat. Esperem quedesprés de l’impuls que ha pres lacampanya en el nostre Congrés, laquantitat plantejada de 20.000euros sigui finalment aconseguida.Per a això demanem el compromísde tota l’afiliació.

Si la teva Secció Sindical o Sin-dicat no ha comprat bons d’ajut en-cara hi és a temps. Es podendemar, trucant al company Merca-der, al telèfon 676 705 062 i ingres-sant la vostra aportació econòmicaal número de compte 2100-0547-51-0200199554.

Viatge a ArgentinaDes de la campanya en suport alcompanys de Zanon tenim elpropòsit de comprar l’autobús a lamateixa Argentina, segurament aBuenos Aires, i conduir-lo fins aNeuquén. Pensem que seria unagran oportunitat per a qualsevolcompanya o company de la CGTper conèixer més a fons l’experièn-cia que estant duent a termeaquests treballadors i treballado-res.

Animem tothom que vulgui unir-se a la persona o persones de lacampanya que viatgin a Argentinaa anar-hi tots plegats. Si hi esteuinteressats o interessades poseu-vos en contacte amb el telèfon queabans comentàvem. Per últimvolem agrair a tothom que hadonat suport a aquesta iniciativa,seguirem informant de com haestat l’experiència amb els treballa-dors i treballadors de Zanon.

VIII Congrés de laCGT de Catalunya

Tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de de-sembre de 2005, al Centre Martí i Pol(av. Barcelona), de Sant Joan Despí.

D’acord amb els estatuts de la CGTde Catalunya (Article 4t del Reglamentde Congressos), la Plenària del ComitèConfederal del passat 21 de juliol vaaprovar l’ordre del dia definitiu:1.- Obertura del Congrés.2.- Formació de la mesa Congrés i

comissions.a/ Mesa del Congrés, b/ Comissió Revisora de Credencials, c/ Comis-sió Revisora de Comptes, d/ Comis-sió d’Escrutini, e/ Comissions de Ponències.

3.- Discussió i en el seu cas aprovaciódels informes de gestió del SP.4.- Estratègies d’actuació socials i sin-dicals.5.- Projecte formatiu de la CGT.6.- Estatuts.7.- Organització interna: Protocol treba-lladors i treballadores. Base de dades.Finances. Etc.8.-Elecció del Secretariat Permanent,de la Comissió de Garanties, de la Co-missió Econòmica i del responsables oresponsables del “Catalunya”.9.- Clausura del Congrés.

Campanya a ‘ElTriangle’ contra elfatxa JiménezLosantosEl setmanari “El Triangle” ha iniciat unarecollida de firmes entre els seus lec-tors i seguidors amb l’objectiu que lapropietat de la cadena d’emissoresCOPE faci fora Federico Jiménez Lo-santos de la seva programació, entrealtres raons, per "estendre un clima so-cial guerracivilista arreu de l'Estat". Du-rant els pròxims mesos, el setmanariinclou una pàgina amb una carta perser signada per qui vulgui i retornada ala redacció. Per informació, [email protected] i tel. 93 458 64 10.

JornadesPrecongressuals dela Federació Localde CGT de Barcelona

Convocada per la Secretaria de Forma-ció de la Federació Local de Barcelona.Dimarts 20 de setembre, 17.30h, “Elprojecte anarcosindicalista de la CGTde Catalunya”Dimarts 27 de setembre, 17.30h, “Mino-ries i grups de pressió a la CGT de Ca-talunya”A la Sala Costa i Font, Via Laietana, 18,9a planta, Barcelona.

Parelles lingüístiques a la CGT de CatalunyaSecretaria de Formació delSP de la CGT de Catalunya

Per tal de potenciar el coneixe-ment de la llengua catalana i elseu ús, la CGT de Catalunya haorganitzat un sistema de parelleslingüístiques. Es tracta d’unaproposta que posa en contacteuna persona catalanoparlantamb una altra que no coneix lallengua o no la domina massa béa nivell de parlant. Dues horesdurant dos dies a la setmana, lesdues persones queden per xe-rrar en català. Aquesta freqüèn-cia es pot ampliar o reduir se-gons convingui. Les personesque vulguin utilitzar el servei i lesque es vulguin oferir com a vo-luntàries per xerrar, així com les

federacions territorials o de ramaque vulguin organitzar-ho,només cal que us poseu en con-tacte amb el Comitè Confederalde la CGT de Catalunya i dema-neu per la Cristina.

Cursos de catalàD’altra banda, cal recordar que hiha un conveni marc signat ambel Consorci per a la Normalitza-ció Lingüística (CPNL) de la Ge-neralitat de Catalunya, el qualestableix promoure l’ús social delcatalà amb l’aplicació d’accionsformatives per als membres de lanostra organització. És a dir, totsaquells afiliats/des que vulguinadquirir coneixements de català,tenen una nova oportunitat defer-ho amb els cursos que co-

mencen al setembre.Per això, si des d’alguna fede-

ració local organitzeu un grup depersones interessades a fer uncurs de nivell bàsic de llenguacatalana, el CPNL ens facilitariael personal tècnic necessari queimpartiria els cursos als locals dela CGT de la localitat correspo-nent. En el cas que no arribeu aorganitzar un grup també podeurealitzar el curs, de manera indi-vidual, adreçant-vos als CPNLque hi ha arreu de Catalunya.

Totes aquestes accions lesheu d’anar informant a la Cristi-na, del Secretariat Permanentdel Comitè Confederal de Cata-lunya, persona interlocutoraentre el CPNL i la CGT de Cata-lunya.

Tots elsconvenisa InternetLa Generalitat de Catalunya haobert un nou servei que permetconsultar en línia tots els conve-nis col·lectius que regulen lescondicions laborals a Catalunya.

El web, que s’actualitza cadadia, permet accedir al text com-plet delsconvenis en html o pdf, ia una fitxa tècnica amb informa-ció bàsica sobrecada acord.

L'enllaç amb el web és:http://www.gencat.net/treballiin-dustria/relacions_laborals/conve-nis/index.html

La consulta es pot fer per mitjàde la cerca especialitzada o pelnom de l’empresa, així com persector i subsector (adreçats aqualsevol usuari).

ENCARA ES PODEN ADQUIRIR BONS PER COMPRAR L�AUTOBÚS

La campanya de suporta Zanon, prop de la fita


SENSE FRONTERESUn cop més, els drets humans passen a unasegona importància davant dels interessoseconòmics de les empreses multinacionals

La repressió contrael poble saharauícontinua i l’Estatespanyol, ni cas

Amb 30 anys jan'hi ha prou:justícia illibertat per alssaharauís


Entre finals de maig i finals dejuny, els saharauis de l’Aaiun i

altres ciutats del Sàhara ocupat pelMarroc van organitzar diversesmanifestacions i actes de protestaper reivindicar la independència idemanar la fi de l'ocupació marro-quina, mobilitzacions que van serbrutalment reprimides per les for-ces de seguretat del Marroc. El re-sultat va ser de desenes de saha-rauís ferits i detinguts.

Dintre de l'espiral repressiva por-tada a terme per les forces de segu-retat del Marroc també cal destacarles detencions d'importants líderssaharauís com Ali Salem Tamek oAminatu Haidar, així com la prohi-bició de visitar els territoris del Sà-hara a diverses delegacions catala-nes, espanyoles i europees.

Davant els greus esdevenimentsque tenen per escenari els territorisocupats del Sàhara Occidental i larepressió brutal i indiscriminadacontra la població civil saharauí in-defensa, que només reivindica enmanifestacions pacífiques el res-pecte del dret d'autodeterminació ila llibertat d'expressió i manifesta-ció, així com el rebuig de 30 anysd'ocupació militar marroquina, deviolació dels drets humans i de l'es-poli de les seves riqueses naturals,des de la Coordinadora Estatald'Associacions d'Amistat i Solida-ritat amb el Poble Saharaui s'exi-geix:

1. Que cessi qualsevol ajuda perpart del Govern espanyol i la UnióEuropea al Marroc, mentre existei-xi aquesta greu situació de violaciódels Drets Humans i no es respec-tin i apliquin les resolucions del'ONU i de la UA per a la celebra-ció "urgent" del referèndum d'auto-determinació.2. Que s'alliberin tots els presos po-lítics, cessin les tortures i s'anul·linels judicis contra ciutadans saha-rauis, s'aixequi l'estat de setge im-posat en els territoris ocupats i espermeti el lliure accés i circulacióal territori.3. Que el Govern espanyol assu-meixi la responsabilitat històrica ideute moral que té amb el PobleSaharaui -tantes vegades traïts ioblidats-, i pressioni al Governmarroquí perquè cessi aquesta bru-tal repressió i possibiliti la celebra-ció del referèndum d'autodetermi-nació, abandonant l'ambigüitat delseu discurs actual.

“És urgent aixecar la veu solidària amb els treballadors i els poblessaharauí i el colombià, i amb tots els qui sofreixen ocupació i opressió”

Colòmbia i Sàhara,monedes de canvi

Text: Pep Juárez,secretari general de CGT

BalearsIl·lustració: Matiz

Després de la reti-rada de les tro-pes espanyoles

de l’Iraq, les decisions enpolítica exterior del Go-vern del PSOE s’hanorientat cap a la ràpida re-composició de les rela-cions amb l’administra-ció nord-americana. Enaquesta obstinació, alpaper subaltern en elmarc de l’OTAN, reafir-mat pel nou executiu, i ala continuïtat de les basesmilitars nord-americanesen territori espanyol, s’a-fegeixen decisions, enmatèria de política exte-rior, que reafirmen unarelació de submissió del’Estat espanyol respectea la Casa Blanca i alPentàgon. Moratinos,igual que el seu companyBono, s’aplica a greixarles frontisses lumbars dela política exterior espa-nyola.

La primera missió derelacions exteriors del go-vern de Zapatero va ser alMarroc, per rendir acatament aMohamed VI, fidel aliat d’occi-dent i guardià dels seus interessos.Aquell significatiu gest va suposar,a més de la complicitat econòmicai política amb un sistema feudal icorrupte, tota una punyalada perl’esquena a les legítimes aspira-cions del poble saharaui. El règimalauita ha fet més dura darreramentla política d’ocupació, amb la re-pressió de les manifestacions,l’empresonament i tortures de mi-litants independentistes saharauis, ila prohibició de l’entrada de dele-gacions d’observadors estrangersen la zona ocupada. Actuacionsque s’afegeixen al permanent sa-botatge polític marroquí al procésde consulta sobre l’autodetermina-ció de l’antiga colònia espanyola,afavorit per l’ONU. Però el Go-vern espanyol sembla estar absentd’aquesta realitat, i contra la vo-luntat majoritària de la ciutadania i

de les pròpies resolucions del’ONU, s’oblida del compromísmoral, ètic i polític de l’Estat es-panyol amb la població del Sàhara.

Un altre “brillant servei”, en lamateixa línia, és el cas colombià.Álvaro Uribe Vélez, president deColòmbia, ha girat visita recent-ment a Madrid, i el Govern i la mo-narquia espanyola s’han engalanatper a proporcionar-li el millor regalque Uribe podria esperar: l’execu-tiu espanyol avalarà la seva políti-ca davant la Unió Europea, on sónabundants les reticències davant lasistemàtica violació dels drets hu-mans a Colòmbia (per exemple,entre les desenes de milers de vícti-mes civils, des de 1985 han estatassassinats 4.000 sindicalistes, delsquals 400 en els últims cinc anys).El conflicte armat de Colòmbia,que ja dura diverses dècades, en-fonsa les seves arrels en gravíssimsproblemes d’injustícia, pobresa i

exclusió social, i de sistemàtica de-predació econòmica i ecològica delpaís. En un context d’assassinats,segrests i extorsions, la intenció deUribe d’amnistiar als paramilitarsho converteix, senzillament, encòmplice i avalista dels crims d’a-quests.

Segons ha declarat CondoleezzaRice, el president colombià és elprincipal amic de Bush a AmèricaLlatina. Ho és en la mesura queconverteix Colòmbia en portad’entrada de la política del ALCA(Acord de Lliure Comerç de lesAmèriques, projecte ianqui de neo-colonització comercial de totaAmèrica Llatina) i de l’anomenat“pla Colòmbia” (darrerament “PlaPatriota”), o ocupació militar com-plementària a l’econòmica. Pertant, l’aval espanyol a Uribe és,sense embuts, un altre excel·lentservei als projectes comercials, po-lítics i militars del Govern de Ge-

orge Bush, encara que pera això Zapatero, Morati-nos i companyia hagin dedesdejunar calàpots cadadia.Les anades i vingudes de

Bono al despatx deRumsfled sembla que hancomençat a donar els seusfruits: el sinistre secretaride Defensa americà hadonat llum verda per a lavenda a Espanya delsmortífers míssils Toma-hawk, armes de destruc-ció massiva intensamentutilitzades contra la po-blació iraquiana, i carís-sims artefactes d’alta tec-nologia que, fins ara,solament estaven a dispo-sició, a part del propiexèrcit nord-americà, delfidel aliat britànic. (Da-vant aquest fet, il·lustratiudels “mèrits” realitzats,demanam: per a defensar-nos, de qui?, quant costenaquestes màquines dematar?, quantes necessi-tats socials es poden co-brir amb aquestes i altresdespeses militars?) Men-trestant, Moratinos se-guirà treballant fins aaconseguir l’anheladafoto de Zapatero amb

Bush, en el despatx oval. Per aaixò, el seu ministeri converteix lespolítiques sobre Sàhara i Colòmbiaen monedes de canvi, en pro de lareconciliació.

La qüestió és si la ciutadaniaconsentirà que el Govern de Zapa-tero, encara que sigui amb altresformes i tarannàs, torni a servir al’administració Bush, com unapeça més del seu engranatge, comja ho va fer Aznar. A més dels con-flictes de l’Iraq, Afganistan i Pales-tina, amb les seves terribles conse-qüències presents i futures per a totel món, entre les desenes de con-flictes bèl·lics actuals, no hem d’o-blidar que Colòmbia i Sàhara, pelsmotius exposats, també estan enl’ull de l’huracà.

És urgent, doncs, aixecar la veuciutadana, solidària amb els treba-lladors i els pobles saharauí i el co-lombià, i amb tots els qui sofreixenocupació i opressió.

SOCIALEl Pla d’Energia torna a apuntar directament al cap ial cor d’aquella gent que va confiar que amb eltripartit alguna cosa canviaria. I serà que no.

Plataforma Popular contra el PlaCaufec (www.noalplacaufec.net� [email protected])

L’Ajuntament d’Espluguesimpulsa des de 1991 undels projectes urbanístics

més especulatius de la història deCatalunya. Amb l’excusa de sote-rrar unes línies elèctriques es justi-fica una actuació plena d’irregula-ritats. D’un cop s’augmenta un780% els m2 a construir establertspel Pla General Metropolità(PGM) de 1976 possibilitant ladestrucció d’un gran espai naturalal peu de Collserola.

L’elèctrica Fecsa i la inversio-nista francesa Cauval formen Cau-fec i inicien el projecte. Sacresa iACS, que el compren una vegadaaprovat per la Generalitat, esperenara amb ansietat les 600 vivendesd'alt standing i de luxe, les dues to-rres bessones amb el seu parc em-presarial, l’hotel i el megacentrecomercial.

Després de 14 anys entre admi-nistracions, comissions d'urbanis-me i tribunals, el juliol05 es publi-ca la sentència delcontenciós-administratiu que lesAssociacions Veïnals (AAVV) in-terposaren el juny01 contra la pri-mera versió del projecte. El Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) ha menyspreatles proves que qüestionen la legali-tat del pla Caufec per donar pas al'imminent inici d'obres que ci-mentaria una mica més el principalpulmó de Barcelona.

Com s'ha dit sempre, i si noqueda més remei, molta gent esposarà davant de les màquines peraturar aquesta barbaritat. Per aturarel ciment i l'especulació ja que en-cara hi som a temps.

El projecte

El pla Caufec consta de 40 hectàre-es entre els barris de Finestrelles alpeu de Collserola i Can Vidalet.Per allà passen les línies d'alta ten-sió que, des d'Ascó i Vandellòs,creuen la zona sud de Collserola ivan a parar a la subestació elèctricade L'Hospitalet Nord per abastir al85% de Barcelona i Baix Llobre-gat. Fecsa veu un gran negoci ambel soterrament: vol ser compensat através d'un projecte urbanístic percobrir els costos. Inflen el cost de

soterrament (7.000 MM PTA) res-pecte l’establert per un pèrit inde-pendent 13 anys després (1.1130MM PTA).

A inicis dels 90, la Generalitat il'ajuntament acorden amb Caufecla modificació del PGM. El sote-rrament multiplicava per vuit els30.000 m2 que es permetia edificaranteriorment. El govern de Pujolaconseguia a canvi que Fecsa in-vertís en el projecte faraònic delmoment: el parc d'atraccions Por-taventura, llavors en crisi pels ro-batoris de l'empresari Javier de laRosa. L'ajuntament d'Espluguesamb Antoni Pérez -PSOE- al cap-davant (dimitit per prevaricació el1998) acordà amb Caufec uns con-venis econòmics i urbanístics.

El 2001, Sacresa, l'empresa de lafamília Sanahuja (lligada a l'alumi-nosi del Turó de la Peira i altresdestrosses) compra el projecte is'associa a la família Lara (que des-prés desapareix) i ACS del presi-dent del Real Madrid C.F. El plarep un nou impuls i l'ajuntamentl'assumeix plenament després d'unconveni pel qual la promotora in-gressa a les arques municipals finsa un total de 1.000 MM ptes per lesdiferents aprovacions.

Dèficits del projecte

Aquesta macroconcentració d’ofi-cines, vivendes, hotels i comerçosproduiria un col·lapse de trànsit enun nus estratègic d’entrada i sorti-da de Barcelona amb un movimentdiari de més de 35.000 persones.També afectaria greument el petit imitjà comerç i els malmesos mer-cats locals.

Per altra banda, aquests barristenen dèficits importants de tottipus d’equipaments, que s’hand’afegir a les necessitats dels habi-tatges nous. El primer pla elimina-va 100.000 m2 d’equipaments queel PGM establia pel sector. La se-gona versió afegeix alguns equipa-ments de gestió privada per inten-tar maquillar el projecte.

A part de situar-se en la zonad'influència del parc de Collserola,actuant de coixí de transició entreles zones enterament naturals i lesurbanes, el projecte té una mancad'espais lliures des de les primeresversions. Per complir els requisitslegals, l'ajuntament inclou 110.000m2 de zona verda municipal quesignifica el 80% del total de verdurbà del projecte. Aquests terrenysvan ser cedits el 1990 fruit d'unaaltra urbanització i l'ajuntament,que avui dia encara nega la seva ti-tularitat, tornarà a rebre'ls i cobraràdues vegades les mateixes zonesverdes.

Contribuirà també a la políticad'exili forçat que immobiliàries iajuntament porten a terme des defa anys i que expulsa al joventd'Esplugues pel desorbitat preu dela vivenda. Les cases unifamiliarses vendrien per 1 MM ptes/m2.

El pla Caufec alstribunals

Com l’ajuntament i la Generalitatimpulsen i avalen el projecte, laCoordinadora d’AV ha interposattres contenciosos-administratius(juny2001-nov2004 i feb2005) peraturar el pla Caufec al TSJC. Laprimera sentència ja s'ha fet públi-

ca el juliol05, resultant favorable alpoder polític i econòmic.

Aquest projecte va de la màd'actituds corruptes, una sentènciaque anul·lés el projecte haguésposat en problemes penals a l'equipde govern per prevaricació. Però elTribunal tira 14 anys de lluita pelterra en un text atípic d'onze fullssense cap comentari a les provesaportades contra les irregularitatsdel projecte urbanístic. La sentèn-cia desestima tots els fonaments dedret amb la mateixa fórmula: no hiha suficients proves per demostrarles irregularitats.

Respecte a la zona verda muni-cipal cedida amb la urbanització deCiutat Diagonal que el consistoriincorpora al projecte, el TSJC diuque “la prueba practicada no es su-ficiente para acreditar lo alegado”.Cal dir que les proves són el con-veni que signa l'ajuntament ambels promotors de la urbanització iels plànols i la descripció dels te-rrenys que coincideixen exacta-ment amb els plànols del pla Cau-fec. Doncs no són suficients... jaque l'ajuntament (que no ha pro-porcionat tots els documents delsque s'han requerit en el procés)nega aquest fet.

No cal explicar els sentimentsque ha despertat aquesta sentència(...), especialment respecte a laconfiança en l'administració dejustícia i les influències que l'en-volten.

Però, la justícia d'aquesta lluitaes seguirà defensant fins a esgotartots els passos legals possibles (lesopcions són el Tribunal Suprem aMadrid i continuar amb els doscontenciosos encara oberts) i se se-guirà denunciant la desproporciódel projecte, les seves irregularitatsi als seus promotors i els seus be-neficiaris.

Per tot això, es demana màximaatenció a l'inici d'obres que pot serimminent i a les convocatòries ques'aniran succeint. Com s'ha dit pú-blicament, si no hi ha més remei,aturarem les obres amb el nostrecos.

La lluita contra el pla Caufec nopara fins que el projecte responguia les necessitats i demandes de lapoblació d'Esplugues i no a les deltrist gerent de l'ajuntament i del seuequip de govern. Animem a la de-sobediència popular i a prepararaccions descentralitzades.

La lluita contrael Pla Caufec aEsplugues, des defa catorze anys

Un dels projectes especulatius més grans de Catalunya (1)

14 anys en lluita aturantel Pla Caufec a Esplugues

L’Exèrcit no ésuna ONG

Adolfo Montoliu (AssembleaAntimilitarista de Catalunya)

Obrim aquesta petita finestracelebrant la frase de Rajoy,

arrel de l’accident de l’helicòptermilitar espanyol a Afganistan.“L’exèrcit espanyol no és unaONG i estem a Afganistan en mis-sió de guerra”. Efectivament, Sr.Rajoy, té vostè tota la raó. Els nos-tres “heroics” soldats (no s’ha per-dut l’ocasió de refregar-nos la vellai mentidera dita que no hi ha resmés honorable que dinyar-la per lapàtria) no havien anat a Afganistana construir carreteres, hospitals niescoles, com tampoc ho havien fetper actuar com a forces d’interposi-ció entre dos bàndols enfrontats,sinó que estaven donant suport al’estratègia ianqui de “lluita contrael terror” i, així de pas, deixar clarqui mana en aquella regió del móni qui ha de treure profit dels seus re-cursos naturals o dels seus particu-lars interessos geoestratègics.

Ara bé, el que ja no cola és fer-nos creure que els seus adversarisdel PSOE no ho sabien. El que ensindigna i ens esparvera és quevostè ens vulgui fer passar per idio-tes com si ens haguéssim empassatla bola que Zapatero és Bambi ique els seus exèrcits són de vellut.Qui més qui menys ja sap que lamotivació de la nostra estada a Af-ganistan no difereix substancial-ment de la que va impulsar el PP aenviar les tropes a Iraq. L’única itèrbola diferència la dóna el fet quel’ocupació actual està emparadaper un mandat de l’ONU (que no,ai!, el comandament, que aquest ésexclusivitat del quarter general del’OTAN a Europa, o sigui, dels Es-tats Units). Zapatero s’aferra aaquest matís per singularitzar laseva política exterior sense haverde pagar el peatge d’un seriós en-frontament amb Estats Units. Defet, estem convençuts que aixòúltim no li ha passat mai pel cap, iper si algun dubte hi hagués, lamanca d’una consciència realmentpacifista i antimilitarista a la nostrasocietat i l’esvaïment (no per previ-sible menys dolorós) dels darrerscrits del “No a la guerra” li ho hanposat en safata de plata.

Mentrestant, estranyes han estatles veus que s’han alçat aquest diesper denunciar aquesta invasió, lapantomima dels condols i funerals“d’estat” plens d’uniformes caquisi estanqueres s’ha tornat a repetir, iper acabar-ho d’adobar, encara al-guns es creuen que els autèntics he-rois són els membres de la resistèn-cia iraquiana.


BALA PERDUDA


DEBAT ECOLOGISTA

A Catalunyatambénecessitemenergia eòlica

Miguel Muñiz,Ecologistes en Acció de Catalunya

No existeix cap sistema net deproduir energia, però conside-

rant el cicle de vida d’un aerogene-rador (de la fabricació al desballes-tament, passant pels impactesd’instal·lació i funcionament) l’e-nergia eòlica és, desprès de la mi-nihidràulica, l’energia més neta detotes les renovables. De les no re-novables, ni en parlem.

Catalunya es una de las comuni-tats de l’Estat amb un consum elèc-tric més elevat, és urgent impulsaruna nova cultura de l’energia, latransició des de l’actual modelenergètic insostenible(petroli+gas+nuclears) a un altresostenible ja ha començat.

Però ha d’haver vent. Els aeroge-neradors han de funcionar elmàxim d’hores anuals si volem quefrenin l’impacte ambiental de lestecnologies brutes que es fan serviravui, reduint, per exemple, horesde funcionament de les centrals tèr-miques. Les dades mostren que tansols en un 9% del territori de Cata-lunya es donen velocitats mitjanesanuals superiors a 5 metros porsegon (aproximadament 4.400hores anuals de funcionament); lamajoria d’aquest territori es con-centra a les comarques del Sud deTarragona, a les de la zona costane-ra del Pre-pirineus.

Actualment, una mitjana del23% del territori català (un 33% delas comarques de l’Ebre, un 28%de Tarragona, i un 14% de Girona)està catalogat com a zona d’exclu-sió d’aprofitament eòlic; però a laresta s’ha vigilar molt l’equilibrientre l’aprofitament del vent i laprotecció a la biodiversitat terrestrei marina, revisant i modificant cadaprojecte, si cal, i extremant les me-sures correctores.

Per sort, la situació d’alarma so-cial que va provocar la indiferènciadels governs de CiU, que van arri-bar a acumular 113 projectes deparcs eòlics sense ordenar el sector,comença a ser superada. També escomença a conèixer l’abast realdels seus impactes ambientals (su-perant despropòsits com l’impacteacústic o la mortalitat massivad’aus) i les possibilitats de corre-gir-los, i es valora el paper que ju-garà en un model territorial mésequilibrat.

El suport al “Manifest pel desen-volupament de l’energia eòlica”per part de grups ecologistes, sindi-cats, consells comarcals, ajunta-ments, etc., i l’activitat d’associa-cions com l’Acció Veïnal perl’Energia Eòlica, són els primerspassos per a que Catalunya comen-ci a aprofitar el més elemental delsseus recursos renovables.

No al Pla de l’Energia aCatalunya (2006 - 2015)

Aquí, també un altre model energètic és possible

Miguel Muñiz,Ecologistes en Acció de Catalunya

Al març d’enguany es pre-sentava el Pla de l’Ener-gia a Catalunya (2006 -

2015) (PEC), un document que noplantejava cap canvi de fons res-pecte a l’anterior Pla de l’any2000, el Pla de l’energia a Catalun-ya a l’horitzó del 2010; aprovat peldarrer govern de CiU.

Dues crítiques complementàrieses destacarien de totes les que espoden realitzar al PEC: la submis-sió absoluta al principi de “cober-tura de la demanda”, dogma ques’assumeix sense qüestionar el sig-nificat de la demanda, i sense valo-rar l’impacte dels medis per cobrir-la; i el seu caràcter inútil: l’any1999 el govern del Partit Popularhavia tancat la “liberalització” dela producció i comercialitzaciód’energia, el que significava que lapolítica de planificació vinculantquedava abandonada, essent subs-tituïda per la “planificació indicati-va”, es a dir, plans genèrics quedeixen a les companyies la darreraparaula. “Plans” com el PEC sóntan sols un exercici de reflexió enveu alta i un mecanisme de trans-ferència de diners cap al sector pri-vat. En un procés de desregulaciódirigit des de la Unió Europea;quin sentit té, doncs, tot l’enrenouque ha provocat pel PEC?

Resulta que l’evidència dels im-pactes socials i mediambientalsque el model energètic està provo-cant s’ha fet aclaparadora. Allòque, a la dècada dels 80, erennomés profecies catastròfiques dequatre ecologistes tocats del boletsón ara notícies habituals als mit-jans de comunicació. Malgrat quebona part del que està passant es si-lencia, Txernòbil continua matant20 anys desprès d’haver esclatat, elcanvi climàtic és una realitat irre-versible, i cal guanyar temps; lesalteracions i els fenòmens meteo-rològics destructius incrementen laseva freqüència; creix el nombred’allò que les Nacions Unides ano-mena “refugiats ambientals”, icreix també el nombre de víctimesde la contaminació a les grans ciu-tats, a on ja viu la majoria de la po-blació del món; la degradació delsecosistemes per l’abocament de re-sidus radioactius, sòlids, líquids igasosos és cada cop més evident; iaixí podríem seguir.

L’abisme entre el que caldria feri els interessos de les companyiesenergètiques és enorme; és neces-sari canviar el model energètic, i hiha un límit de temps per fer-ho

abans de que la destrucció es gene-ralitzi, però les grans empreses nos’aparten del dogma del creixe-ment, la competitivitat i els benefi-cis immediats. És aquí on el poderpolític no pot romandre al marge.Però, en comptes de legislar demanera contundent en el camp delspreus, l’obligatorietat de l’estalvi il’eficiència i la promoció de lesenergies renovables, va i redacta elPEC.

Per això, tres de les entitats eco-logistes que portem anys treballanttemes d’energia Catalunya: Green-peace, EUROSOLAR i Ecologis-tes en Acció, vam decidir actuarconjuntament, realitzar una críticaen profunditat al PEC i, anant mésenllà, respondre al desafiamentllençat des del Govern de que no hihavia una altra política energèticapossible; en aquest camí comptemamb el suport i les aportacions demés de 30 entitats del teixit asso-ciatiu de Catalunya, que hi partici-pen activament.

Perquè existeixen alternatives alPEC; es pot treballar, produir itenir un bon nivell de benestar can-viant el model energètic actual perun distribuït, molt més segur i moltmés net, i el treball que hem fet hodemostra.

Inicialment, plantegem 80 pro-postes d’actuacions en estalvi i efi-ciència, per reduir el consum finald’energia dels sectors primari, in-dustrial, transport, domèstic i ser-veis. Tot i que tenim dificultats perla manca de dades, els nostres càl-culs indiquen que en el període

2006 – 2015 es podria estalviarmés d’un 14% de l’energia quegastem en calefacció, el 31% delgas natural, i el 36% de l’electrici-tat respecte a les dades de consumdel 2003. La mitjana d’estalvi alllarg dels 10 anys de la proposta,sense haver pogut realitzar unacomptabilitat exhaustiva ni haverarribat a tots els detalls és, inicial-ment, d’un 16% del consum d’e-nergia final.

També plantegem el tancamentesglaonat de les centrals nuclears ila cobertura temporal de serveisenergètics (calor i electricitat) ambsistemes de microcogeneració dis-tribuïda (motors de gas, microtur-bines, etc.), ja que es pot subminis-trar puntualment calor i electricitatde manera descentralitzada ambuna eficiència elèctrica del 42% iuna eficiència tèrmica del 45%.

Tot això aniria en paral·lel a l’a-profitament creixent de les ener-gies renovables; una avaluació delpotencial de Catalunya en l’horitzóde l’any 2050, feta amb tècniquesde Sistemes d’Informació Geogrà-fica, i restringint la implantació enfunció de la biodiversitat, mostra lagran quantitat de recursos que espodrien aprofitar. Hem calculat unlímit del 2.264% per sobre de lademanda d’energia elèctrica, o un543% per sobre de la demandatotal d’energia, de l’any 2003. Al-gunes energies, com la solar, ol’eòlica, podrien assolir un sostrede generació superior al consumactual d’energia elèctrica i total,encara que aquest no és el nostre

objectiu en un sistema de genera-ció sostenible.

A Catalunya, com a totes les so-cietats riques, necessitem unmodel que redueixi al mínim elsimpactes que causem a altres, i anosaltres mateixos, per la nostramanera irracional de consumir.

Aconseguir aquest model éspossible, però no serà fàcil. Exis-teixen els coneixements i les tec-nologies necessàries, però caldràtenir voluntat, valor i imaginacióper enfrontar-se a molts interessosi a moltes inèrcies econòmiques isocials. Un model energètic soste-nible requereix transformacions:en la consciència i la percepció del’energia, en la manera de satisferles nostres necessitats, en el paisat-ge i en el territori. No bastarà ambsituar-se en una fàcil postura con-servacionista, o una visió urbanade la Natura tan idealitzada comfictícia.

Els impactes que provoca elmodel energètic actual són moltgreus, però de difícil percepció;aconseguir un model energètic sos-tenible significarà, entre moltes al-tres coses, fer visibles els impactesde la producció, la distribució i elconsum d’energia, assumir-los iminimitzar-los, canviar els actualsimpactes globals incontrolats perimpactes locals controlats... Unanova cultura de l’energia és totaixò, i molt més.

I en aquesta feina estem, i peraixò hem demanat la retirada delPEC, encara que sabem que no ensfaran cap cas.


OPINIÓ

Text i foto: [email protected],del Sindicat d�Ensenyament de CGT

Les protestes contra el G8 elpassat mes de juliol a Escò-cia reuniren de nou milers

d’activistes anticapitalistes que de-nunciaren les polítiques aplicadespel grup de països liderat per Geor-ge W. Bush i Tony Blair. Durantprop d’una setmana, hi haguerenprotestes diàries, l’última de lesquals tingué lloc a escassos 500metres de l’hotel Gelaneagles, ones reunien els vuit caps d’estat.

L’atenció mediàtica es va centrarprincipalment en la manifestacióMake Poverty History (Fem de lapobresa història) i els concerts deLive8, festival internacional orga-nitzat per l’artista pop Bob Geldof.Ambdós actes comptaven amb elsuport de grans ONG com Inter-mon-Oxfam i vàries entitats carita-tives cristianes, així com del‘mainstream’ polític britànic. Elmateix Geldof va aparèixer ambBlair a la televisió afirmant que elprimer ministre britànic era “uncampió per a l’Àfrica”.

El que vam poder observar elsactivistes que ens vam desplaçar aEscòcia fou l’intent d’aquestesgrans ONG i dels organitzadors deLive8 de capitalitzar les protestes iminimitzar-ne el radicalisme elmàxim possible. A l’escenari prin-cipal dels actes de Make Poverty

History no es permeté parlar amembres de la Stop the War Coali-tion, principal plataforma mobilit-zadora contra al guerra d’Iraq, jaque segons els organitzadors barre-jar el tema de la pobresa i la guerrano ajudava a la campanya. Encanvi, però, a l’escenari hi vampoder veure un cardenal britànicparlant de la bona fe de la institucióque representa i de la seva celestialvoluntat d’acabar amb la pobresa.

Els concerts de Live8 mantin-gueren un to similar. Uns diesabans de que es celebressin, Geldofva animar que la gent anés a les ma-

nifestacions, conducta que la prem-sa titllà d’irresponsable. A mida quepassaren els dies, però, la para-fernàlia del Live8 va acabar silen-ciant les mateixes protestes quesemblava animar, per convertir-secada cop més en una espècie deculte a les persones de Geldof i elsseu camarada Bono, d’U2, que finsi tot s’arribaren a reunir amb Bushper demanar-li, suposem, que“s’enrotllés”.

Aquest elevat protagonisme,però, no fou accidental. El dia des-prés d’uns seguit d’incidents al cen-tre d’Edimburg protagonitzats per

manifestants i joves de la ciutat,Midge Ure, un dels organitzadorsde Live8, declarava a la premsa que“els anarquistes se n’haurien d’anara casa”, mentre que Ewan Hunter,de Make Poverty History afirmàque “aquesta gent està desviant l’a-tenció del bon funcionament de lacampanya i no hi ha lloc per a ellsaquí”. És a dir, tant els organitza-dors de Live8 com de Make Po-verty History es van presentar da-vant dels mitjans com el sectorresponsable del moviment, distan-ciant-se clarament dels milers d’ac-tivistes que volíem alguna cosa més

que caritat per a l’Àfrica.Aquesta divisió no és del tot

nova. Ja després de Gènova la di-recció d’ATTAC va criminalitzarels militants del Black Bloc per lesseves tàctiques i poc després, alFòrum Social Europeu de París, vamostrar el seu disgust per la partici-pació de grups de l’esquerra antica-pitalista. Si bé és cert que hem depoder debatre sobre les estratègies aseguir, és del tot inadmissible quees criminalitzi part del movimentper les seves tàctiques. Aquesta ma-teixa actitud és visible en els Co-mitès Internacionals dels FòrumsSocials, on la socialdemocràcia iles grans ONG tenen un paper pri-mordial com a conseqüència delsseus elevats mitjans econòmics,que els permeten enviar delegats atota reunió que se celebri. Existeix,per tant, un moviment que es volconstruir des de dalt i un que volfer-ho des de baix. Existeix un mo-viment que vol pressionar les insti-tucions vigents i un que vol cons-truir nous models de societat.

Aquesta divisió, que acabaràconduint el moviment cap a una di-recció o una altra, tan sols és rever-sible si els moviments socials reals,els de base, creen xarxes locals i in-ternacionals fortes on el sectarismei els prejudicis polítics siguin dei-xats de banda per a poder tirar en-davant el nostre moviment, és a dir,el de tothom.

Davant el G8: a dalt i a baix

La Transició vista per un testimoni impertinentM. G. �El Sevilla�

De vegades llegeixo i escoltocomentaris de lloança pel que

fa a la nostra Transició, que jo mésaviat anomenaria transferència per-què al meu parer no ha existit capcanvi d’idea com suggereix el pri-mer nom sinó un traspàs de poderscom es desprèn del segon. Perdonar més consistència a la mevaidea sobre el canvi exposaré unspunts que faran palès que en ella es-tava i està present l’ombra del dic-tador.

En primer lloc, els comanda-ments de l’exèrcit i policials -com-panys de malifetes d’aquest perso-natge- van seguir i continuenocupant els mateixos càrrecs quevan ocupar, aterrint amb els seusmètodes tal com havia estat sem-pre, sota l’amenaça que tornés a re-petir-se el passat. No hi va haverjutges ni polítics que fossin capaçosde demanar-los comptes sobre elscrims comesos en la dictadura, tot ique sí que ho fan amb els d’altrespaïsos, és a dir, que tracten de nete-jar la casa aliena deixant la “merda”a la seva.

En segon lloc, per demostrar quefins a després de mort continua ma-nant, ens imposa un rei amb co-mandament suprem en l’exèrcit per

evitar que alguna part tingui ideesrepublicanes i li espatllin el negocique va muntar sobre “piles de cadà-vers”, tal com era el seu esport fa-vorit. Total, que m’agafen a aquest“bon senyor” anomenat rei, que esveu que tampoc té molts escrúpols,per fer-se càrrec d’una herència tansagnant, i li diuen: “veurà, el seutreball consisteix a posar cara d’ho-me senzill, que no li costa massa, idisfressar-se, ara i adés, de guerrerbel·licós, tot i que no li quedi tan béel paper. Però algun sacrifici caldràfer per justificar els milers de mi-lions que s’ embutxacarà! I unaaltra cosa que haurà de fer, i que talvegada li sigui més molesta, és sor-tir a saludar el poble en algunesocasions”.

“Què és el poble?”, va preguntarel senyor rei. El poble és això quevostè anomena plebs, xurma o po-pulatxo. “Aquesta gent que he d’a-cariciar, em xuclen les mans i fanmala olor?”. Sí, però hem de tenir-los contents perquè són els que lipaguen milers de milions de sou; licompren iots perquè es diverteixi;paguen noces fabuloses als seusfills; li fan cases de somni perquèpuguin viure sols, mentre els seuss’eternitzen en les seves. Vostè,quan arribi al seu palau, que també

han pagat ells, es desinfecta i aviure del conte, no sigui que s’em-pipin i ens espatllin el negoci, enca-ra que això no sol passar però algu-na vegada passa. Però bé, tampoccal preocupar-se molt perquèmanem als seus propis companys,que ja els tenim ensenyats, es matenentre ells i ja tenim uns altresquants decennis assegurats sensehaver de tacar-nos les mans. Des-prés, quan el senyor Rei ja li haviaagafat el gust al comandament, diu;“formem un govern per fer el canvii si pot ser que tot segueixi igual”, iposa al capdavant un senyor presi-dent, que, per cert, pertanyia al go-vern de la dictadura -com havia deser- perquè les coses quedessin benlligades. Aquest senyor president,de qui tot el món explicava merave-

lles i se’n segueixen explicant,forma govern per fer la transició otransferència i posa al capdavantdel Ministeri d’Interior un altresenyor que també pertanyia a lesvelles glòries del passat, suposoque s’estan adonant de la subtilesacom s’estaven fent les coses perquètot quedés igual. Aquest senyor lesprimeres mesures que va prendrevan ser ablanir una mica els ànimsdels obrers, que havien pensat queper fi havien aconseguit la llibertatque els va ser arrabassada per laforça, enviant les forces policialsque els fessin provar el bastó, dei-xant alguns cadàvers en el camíd’obrers, clar!, com havia de ser.

Quan van veure que el terreny jaestava abonat perquè donessin elsfruits, el senyor president crida a laMoncloa els dirigents polítics, sin-dicals i intel·lectuals anomenatsd’esquerres, els va plantar que perevitar conflictes calia oblidar elpassat, per tal que tot continuésigual els sindicats serien subven-cionats, els seus dirigents no hau-rien de preocupar-se per buscar tre-ball, que això ho deixava per alsdesgraciats obrers que confiaven enells. Als polítics els va legalitzaramb la condició que oblidessin elpassat per assegurar-se el futur. Aun d’ells que era molt aficionat ales perruques li van regalar una denova i es va posar tan content que

es va inventar l’eurocomunismeperquè veiessin la seva disposicióal canvi. Als intel·lectuals els va dirque no hi havia res millor que lamonarquia per desenvolupar el seuintel·lecte.

Després es van inventar unaConstitució que en els seus articles56 i 57 ens deixen entreveure elsubtil cop d’estat que s’havia per-petrat amb el beneplàcit dels colpe-jats. Altres articles, que no merei-xen la pena d’esmentar, diuen:“que tot espanyol té dret a un soudigne per satisfer les seves necessi-tats i les de la seva família, i a unhabitatge digne”, entre uns trentametres quadrats per fomentar l’a-mor entre ells, perquè ja se sap que“el frec fa l'afecte”, i tampoc fafalta presumir d’ostentació. Aquíteniu al senyor príncep que és hereude tota la nació i es conforma ambuna “caseta” de res que només hacostat uns dos mil milions de lesantigues pessetes, això sí que és unbell gest d’humilitat. De la resta dela Constitució ni tan sols fa faltaparlar perquè està plena de dretscom els abans esmentats que maino tindrem i que només serveixende burla a la intel·ligència.

Un escriptor de l’antic Règim -iper descomptat d’aquest també-, jamort i premi Nobel de literatura, vadir d’ella; “el seu text és trist, avo-rrit i innecessàriament hortera”.


OPINIÓ

No aldesallotjamentdel CSO LaGàbia a Lleida

CSO La Gàbia

Ja ha passat un any des que vamdecidir-nos a okupar una casa a

la sortida de Lleida, un edifici queha esdevingut punt de trobada delsmoviments socials de la ciutat.Vam fer-ho quan ens vam assegu-rar que la finca estava en desús i enestat d’abandonament absolut desde feia més de cinc anys.

La necessitat d’espais no institu-cionalitzats on desenvolupar elnostre esperit crític i formar-nossocialment i culturalment és elmotiu principal de l’okupació. Almateix temps, satisfer el dret, reco-negut constitucionalment, quetenim tots i totes a un habitatgedigne.

I ens vam posar en marxa. Era eljuliol del 2004 i ens vam enfrontara l’abandonament al qual l’Empre-sa Municipal d’Urbanisme (EMU)havia condemnat la casa, transfor-mant-la i rehabilitant-la per donar-li l’ús que n’estem fent: habitatge icentre social obert a tothom. El re-sultat és àmpliament satisfactori.Hem convertit una casa deshabita-da en una casa nova, oberta a lacultura i a la formació intel·lectual.En definitiva, hem donat utilitat so-cial a un immoble, quan anterior-ment no n’hi havia. El que hi haviaabans de la nostra arribada era undesvalor social promogut pels pro-pietaris legals, l’EMU. Dit d’unaaltra manera, estem protegint un béjurídic quan el titular d’aquest béjurídic no l’estava protegint sinódesprotegint.

Actualment, l’EMU ha presentatuna denúncia contra nosaltres pertal que vingui la Policia i desallotgila casa, tot i que sabem que no po-dran urbanitzar la zona. El cas estroba en la fase d’instrucció i supo-sem que properament ens faran de-clarar. En principi, quan hi hagil’ordre de desallotjament, esperemun avís que ens ho comuniqui, peròtenint en compte les experiènciesanteriors a Lleida, amb desallotja-ments sorpresa, la sensació quetenim ara mateix ésd’intranquil·litat.

Pensem que una experiènciacom el CSO La Gàbia hauria de seruna reivindicació de la societat, au-toanomenada democràtica i plural.Si més no hauria de ser respectadaper un Ajuntament tripartit que diuser d’esquerres i que fa bandera dela cultura i la participació. Per aixòhem iniciat un seguit de mobilitza-cions de protesta, per exigir al’EMU que retiri la denúncia i s’a-turi el procés que portaria al desa-llotjament. A aquesta campanya dedenúncia s’hi han sumat diversespersones procedents dels movi-ments socials de Lleida i moltscol·lectius hi estan donant suport.

David Fernández,Ateneu La Torna

Em va sorprendre, ben tris-tament i fins a l’astora-ment, que a la seva compa-

reixença sobre l’assassinat del joveJosep Maria Isanta convertís -enun tres i no res- els amics i com-panys de la víctima en botxins; tin-gués la barra d’insinuar directa-ment que l’estrany de tot plegat ésque hi hagi set espais llibertaris iindependentistes a Berga; i apla-qués el mínim esperit d’autocríticasobre l’actuació dels Mossos, refu-giant-se cínicament en antigues fo-tografies de mobilitzacions contraels Mossos per les batus-ses indiscriminades contra(els consumidors de) ladroga. No pas contra elsqui hi trafiquen i se n’enri-queixen.

Sap greu que reïfiqui ireinventi la mort d’Isantacom un problema de radi-calisme polític. Sobta i re-volta. No només perquè ésfals, sinó perquè no escla-reix res; s’instal·la en lacerimònia de la confusió i,malauradament, perquèno estem -avui- en millorposició que ahir per evitarque torni a passar. La ins-trumentalització política,la propaganda partidària iuna manipulació barroerai reiterada més que enfu-rismar, dol. Perquè hi haun jove mort pel mig. Fet ifet, em vaig decidir a es-criure-li aquesta cartaquan diumenge passatvaig llegir el publirepor-tatge que li va fer l’AlbertMontagut a “El Periódi-co”, on gosava barrejarimpunement dissidènciapolítica, drogodependències i de-linqüència. I aquesta equacióanihiladora em va fer recordar l’è-poca daurada dels Valdecasas, parei filla.

Després, la resposta dels “radi-cals”, per dir-ho així, ha estat lamés acurada. En primer terme, per-què són els primers que, des de lacoherència, han rebutjat l’enduri-ment -encara més- del codi penalcom a solució i han ubicat el rere-fons de l’assassinat en una violèn-cia acultural d’una societat que ex-clou, aïlla i precaritza. I que enspreocupa i mobilitza. I, en segonterme, perquè van donar la cara perrespondre al reguitzell de mitgesmentides de la seva comparei-xença. Punt per punt i fil per randa,sense escarafalls, sense cridòries,sense recórrer al “... i tu més!”.

Fer-s’ho mirar

Ho dic perquè podien haver sortitcom vostè. Destralers. Però encomptes de a cop de tics crimina-litzadors -com vostè- a cop d’ob-vietats i fets provats. I li podienhaver etzibat tranquil·lament queels Mossos ja porten quatre osquesde quatre morts en detencions o“reduccions” (per cert, ben llunyde la “perillositat social”: dos ma-lalts mentals, un immigrant immo-lat per l’esquena d’un tret al clatelli un turista occidental i accidental);que té 15 Mossos imputats pertriangular operacions de tràfic dedrogues a Lloret (i a sobre, la Ge-

neralitat n’ha pagat les fiances);que Amnistia Internacional ja vadenunciar fa anys i panys el tracterebut pels immigrants a les Terresde Lleida; que està en investigaciójudicial perquè un jove de Torà vadonar positiu per ingestió d’amfe-tamines després d’estar incomuni-cat sota la legislació antiterroristaen mans dels Mossos; que res esmou i es queda tot impune quanenxampen a Seguretat Ciutadanaposant micros il·legals a cases oku-pades a Girona. O que, a Roses -també- es constatin judicialment“tortures” i no se sàpiga qui les vaconsumar perquè cap dels 15 Mos-sos, omertà corporativa, va volerdeterminar qui era la bèstia que tre-pitjava drets fonamentals.

Aquests serien prou elements

per a la reflexió -necessària- sobrela percepció per grups socials deles policies en general. Interessantdebat que vostè va abocar a les es-combraries amb la recurrent crimi-nalització d’un discurs fabricat amida pel PP: la culpa sempre ésdels altres.

És clar que per mi aquests nosón fets aïllats, però sí reduïts, enun col·lectiu policíac de més de7.000 agents. Li atorgo prèviamentla minimització. Però el que sí queés norma i costum -quan hi ha unfuncionari públic de per mig- és re-duir els fets, negar-los, minimitzar-los. Impunitzar-los fins a l’indult.Només un exemple, consellera. A

l’entrevista vostè afirma que laseva voluntat és neutralitzar la im-punitat... Vostè no creu que és im-punitat ‘strictu sensu’ que el De-partament de Justícia arxivi lainvestigació per les lesions i agres-sions a 26 interns de Quatre Ca-mins? És a dir, que reconeguin lestortures però arxivin les denúnciesperquè no s’ha pogut trobar elsculpables? Vostè creu que enspodem creure que a la presó deQuatre Camins, farcida de càme-res, ningú no en sap res? No esaixò impunitat? Ja ho va dir Galea-no, que la impunitat és la recom-pensa que s’atorga al terrorisme...quan és d’Estat.

Voldríem saber algunes coses.Més enllà de per què un mosso dis-para al clatell a un ciutadà magrebí

a Santa Coloma, perquè es paguenfiances a ‘mossos’ imputats peroperacions triangulars de tràfic dedrogues, perquè han de passar dosmorts perquè s’implementi un pro-tocol per reduir persones amb ma-lalties mentals o perquè en comp-tes d’esclarir uns fets es dedica acarregar contra els agredits, culpa-bilitzant-los. Més enllà de tot això,voldríem saber quina és la respostainstitucional quan passen aquestescoses. I per què és tan decebedora.

I posat a parlar de decepcions, ésben decebedor que el pla contra laprecarietat, la pobresa i el desarre-lament social de la nostra societatdesigual i injusta -que és on s’arre-

la la mort d’Isanta- siguiconstruir 3.000 placesmés de presons fins als2010. Felicitats. Això noés res més que condemnarper avançat aquells als quila pobresa i la marginacióha expulsat ja (abans) delcircuit de la vida digna. Ino és política social ni so-cialista. És el laisser fairepenitenciari i la lògica ac-tuarial del conservadoris-me més reaccionari.Seguir empresonant i

castigant la pobresa com arutina. Com a rutina,també, culpar els altres.Com a rutina, criminalit-zar el dissident encaramés. I com a rutina, lamentida rutinària.Malgrat tot, nosaltres

també tenim rutina i reti-na. Per seguir veient i de-nunciant el que vivim i elque veiem. Per acabar, lideixo les paraules categò-riques de Monseñor Ro-mero, que no era ni lliber-tari ni independentista niberguedà: “La justicia es

como la serpiente, sólo muerde alos descalzos”.

I no cal que li digui que els Mos-sos sempre porten botes.

PD. Té pendent de respondreuna pregunta parlamentària queens afecta, referent a un autocarorganitzat des de Gràcia i Te-rrassa que va ser retingut pelsMossos a les Borges Blanquesdurant dues hores al pur estil“antiterrorista” (escorcolls,identificació, tots contra l’auto-car sense poder parlar entre no-saltres). L’autocar assistia a unamanifestació legal, comunicada ipacífica. L’únic que esperem ésque no surti dient que “el proble-ma real” és que a Gràcia hi ha...quatre espais independentistes i20 cases okupades.

A Montserrat Tura, nidemagògia ni impunitat

> CONTRAINFORMACIÓ


Dinamita de cervell


EXPOSICIÓ A LA PEDRERA FINS AL 30 D�OCTUBRE

La ruïna contemporània

L’exposició “L’esplendor dela ruïna” proposa un recorre-gut al llarg de tres segles a

l’entorn del concepte de laruïna arquitectònica i la sevaevolució en el pensament

occidental, a través de la sevarepresentació en la pintura, elgravat i el cinema.

Patrícia Carles

Através d’una acurada i im-pressionant selecció pictòri-ca, el recorregut de l’exposi-

ció ens mostra com la ruïna vapassar de ser el símbol de la de-cadència del món pagà i un ingre-dient de la pintura paisatgística alllarg del segle XVII i la primera mei-tat del XVIII a ser vista, amb laIl·lustració, com la resta i el vestigid’un període històric determinat iconcret, amb la qual cosa assistimal naixement de l’arqueologia. Així,després d’un recorregut queabraça des del Renaixement fins alsegle XIX bastit principalment através d’una selecció pictòrica ca-rregada de l’aurèola que WalterBenjamin havia vist en les obresd’art creades abans de l’era de lareproductibilitat tècnica, el discursde l’exposició fa un gir i, a travésd’una sala desangelada i colpidorai amb el suport audiovisual, assis-tim a veure la ruïna no ja com a

símbol d’un passat gloriós, sinócom a símbol d’un present vergon-yós, ja que al segle XX la ruïna i laviolència apareixen fortament vin-culades i les ruïnes esdevenen elterrible testimoni del poder destruc-tor de l’ésser humà. En aquestsentit, la ruïna ens fa reflexionar

sobre la fragilitat del món contem-porani. Una fragilitat quotidiana, re-corrent al llarg de la història, peròque en els darrers temps ha presuna dimensió no consideradaabans. És una fragilitat cultural,energètica, econòmica i demogràfi-ca. L’exposició es tanca amb un

audiovisual que mostra imatges dela ruïna contemporània a partird’una llarga filmografia quecomprèn des del neorealisme italiàfins al cinema fantàstic més recent.Horari: de dilluns a diumenge, de10 a 20h. Entrada gratuïta.

Burxa queburxaràs...Meritxell Sánchez-Amat (�La Burxa�)

Ja fa més de 7 anys que “La Burxa”apareix cada mes als barris de Sants,Hostafrancs i la Bordeta i a part dels ba-rris veïns de l’Esquerra de l’Eixample,les Corts, Poble Sec i la Zona Franca.La nostra publicació va néixer el marçde 1998, després d’un hivern calent albarri. Tres cases okupades havien estatdesallotjades, dues més estaven ame-naçades i les protestes al carrer havienestat durament reprimides per la poli-cia. No obstant, en llegir els diaris, enescoltar la ràdio i en veure la tele, enllocd’un reflex dels fets s’hi trobava unaversió esbiaixada segons els interes-sos del poder polític i econòmic. Aixòva motivar que gent dels moviments so-cials del barri, relacionats bàsicamentamb els centres socials okupats, deci-dissin crear un mitjà de comunicaciópropi per fer arribar al veïnat del barri laseva realitat.

“La Burxa” va néixer com un butlletícontrainformatiu en mida foli, de quatrepàgines, del qual se’n feien uns cente-nars d’exemplars. Actualment, se’n fan5.000, amb portada i contraportada acolor, de 12 pàgines i en format de diari.Entre els qui hi col·laborem i hi hemcol·laborat, mai no hi ha hagut profes-sionals, ha funcionat l’autoaprenentat-ge i la transmissió de coneixementsentre nosaltres quant a redacció, ma-quetació, fotografia i la resta de tas-ques.

Ens organitzem de manera assem-bleària, sense que mai hi hagi hagutcap direcció, discutint i repartint les no-tícies en reunions setmanals al C.S.ACan Vies.

Des del principi, “La Burxa” la vamconcebre en català i amb un objectiuclar: ser un mitjà del barri i per al barri.Per això ha estat sempre gratuïta i peraixò hem intentat tenir cura (a vegadesamb més èxit que d’altres) de la presen-tació, del llenguatge i de la temàtica.Arran de la refundació, que va tenir llocel 2001, “La Burxa” va fer un gir i vamapostar per la comunicació popular, en-tesa com donar veu a qui no en té,construir xarxes d’informació horitzon-tals i treballar per aconseguir un canvisocial. En aquest procés, vam volerobrir-nos a altres realitats del barri ivam entrar en contacte amb gent d’enti-tats de fora del medi okupa. Així, “LaBurxa” s’ha convertit en l’altaveu debona part del teixit associatiu del barri.

En els últims mesos, hem tingut l’ale-gria de veure néixer un portal d’internet,BarriSants.org, arran de la iniciativad’una colla de joves. Junts, treballemper seguir construint canals de comuni-cació entre els col·lectius i personesque lluiten al nostre entorn perquè elmón en què vivim sigui més just i méslliure. Tota col·laboració és benvingu-da!

[email protected] Can ViesJocs Florals 42, 08014 Santsbarrisants.org

Barcelona serà l’escenari del primer festival de cinema polític Col·lectiu Catalunya

Del 28 de setembre al 2 d’octu-bre Barcelona acollirà el pri-

mer festival de cinema polític, l’ú-nica mostra d’aquest tipus ques’organitza en àmbit internacio-nal. Els escenaris del festivalseran el Centre de Cultura Con-temporània (CCCB), l’Institut

Francès i l’FNAC. El programa inclourà una com-

petició internacional de llargme-tratges de ficció de tema directa-ment polític o bé que l’utilitzencom a punt de vista a l’hora de feranàlisi social. També hi haurà pro-gramades una sèrie d’activitatsparal·leles fora de competiciócom ara un cicle de films polítics

francesos que es podran veure al’Institut Francès.

El cicle inclourà 14 films, clàs-sics i contemporanis, datats entreel 1936 i el 2004, i inclourà tre-balls de directors com Renoir, Go-dard, Rohmer o Tavernier. Unaaltra activitat serà el cicle d’”Imat-ges del món”, que comprèn pel·lí-cules, documentals, films socials i

de ficció que en mostren l’estatdel món. El jurat del certamen (integrat perdirectors, escriptors, productors,actors, crítics...) atorgarà el dia dela cloenda el Premi Festival de Ci-nema Polític 2005 al Millor Film.Aquest festival convidarà cadaany un país, que en aquesta pri-mera edició és França.

Antonina Rodrigo

Tot i que la llei prohibia el treballinfantil, Amèlia treballa d’apre-

nenta en diversos oficis. Quan se’nva a viure a València, es posa encontacte amb la lluita sindical i ambpersones detingudes per haver par-ticipat en la vaga de1932. Treballade mecanògrafa a l’Ajuntament deValència i de cuinera. S’afilia al sin-dicat de Gastronomia de la CNT deValència i funda la secció femeninad’aquesta branca. És membre deles Joventuts Llibertàries i d’un grupde la FAI. El 1936 la nomenen se-cretària de la secció político-socialde les JJ.LL. i, el 1938, és la se-

cretària general del Comitè Regio-nal de les JJ.LL. Els seus com-panys, reacis a reconèixer els mè-rits de les dones, respecten lesseves intervencions. A “Senderos”,

hi escriu: “De la nostra revolució, ensorgirà l’espurna que provocarà l’in-cendi de la Revolució Internacional,que és l’única que pot salvar Es-panya”. El 1939 la detenen al portd’Alacant i l'empresonen. La traslla-den al convent de Santa Clara, ha-bilitat com a presó. Com que estàembarassada, la porten a l’HospitalProvincial de València, on neix laseva primera filla. Amb l’ajut demembres de la seva organització,prepara la fuga. Arriba a França,però aleshores la internen al campde concentració d’Argelès i desprésal de Bram. Finalment arriba aTunis, on es reuneix amb el seucompany. Allà tindrà dos fills més.

Amèlia treballa al camp i ensenya allegir a les criatures sense escola.El 1962 tornen a França. A París esrealitza el seu gran somni: desprésde la jornada laboral a la firma Pie-rre Cardin estudia en horari nocturni forma part de l’Agrupació Confe-deral de París. “La dama espanyo-la” s’integra a la vida de l’extraradiparisenc. Un dia a la setmana Amè-lia convida la mainada del barri aberenar a casa. Manté fins al final lamilitància al “partit universal” delsDrets Humans indiscriminats.

Text publicat al Calendari dedones sindicalistes 2005 editatper l’Institut Català de la Dona

Amèlia Jover Velasco (Cullera (València), 1910 - París, 1997)

Dones sindicalistes

Hubert Hubert, El colosseu. c. 1762-1770. Museu Estatal deL’Ermitage. Sant Petesburg.



Text i foto: Toni Strubell

Exmilitant de la CGT a Girona,ha novel·lat a “Alma insumi-sa” (Editorial Likiniano) la

història del moviment antimilitaristabasc que arrenca amb la visita deReagan a Madrid (1987), passaper Bòsnia i culmina amb la sus-pensió del servei militar obligatori

-Què us ha portat a publicar unllibre sobre la insubmissió?-Crec que es mereixia una reflexiónovel·lada tota aquella època queva marcar tanta gent i que va acon-seguir fites sonades. He intentat fu-sionar les experiències i personat-ges reals amb la teoria i la ficció. Apart de l’argument en si, el contin-gut ideològic, pràcticament d’as-saig, hi té un paper important. Aalgú fins i tot li ha estranyat que hihagués inclòs una bibliografia.-Algun jove despistat d’avui po-dria pensar que “insubmissió”és el que fa un alcalde del PPquan es nega a casar homose-xuals...-Un cop més aquells que defensenaquest sistema injust s’apropiend’idees que emergeixen de lail.lusió de persones compromesesper transformar aquesta societat,per buidar-les de contingut i mani-pular l’opinió pública. Com espoden dir “insubmissos” aquellsretrògrades que propugnen l’abso-luta submissió al status quo?-Què representa avui la insub-

missió?-Malauradament jo diria que s’haconvertit en una mena d’enganxinaque alguna gent porta per quedarbé, sense que reverteixi desprésen la seva actuació. Hauria de serun acte de desobediència civilconscient i avui això es porta mésaviat poc. La insubmissió es vamaterialitzar en la campanya con-tra el servei militar, però un copvam guanyar, es va desmobilitzar.Ara compte!, de fet, la “mili” no esva absoldre, sinó que tècnicaments’ha “suspès”...-Com vau iniciar la insubmissióa finals dels anys 80?-Érem molt joves. Nosaltres vammuntar la primera onada de protes-ta antimilitarista d’estudiants del’Estat a l’Institut d’Errenteria. La re-

ceptivitat va ser enorme. Això sí,teníem tensions amb l’esquerra‘abertzale’ que recelava de la nos-tra lluita. Nosaltres l’enteníem total-ment diferent, inclús amb cert sen-tit de l’humor. Ens vam haver deguanyar el respecte de la societaten general. -Però inclús els ‘abertzales’ vanacabar parlant d’insubmissió... -Sí, és curiós. Al principi ens repu-diaven perquè no coincidíem ambla seva ideologia i després se l’hanfeta pròpia, no perquè l’acceptindes de la base ideològica, sinó perla praxi del dia a dia. I es van aca-bar apropiant del concepte.-Com veus el moment actual delprocés de pau?-Lamento que no s’estigui generantun procés de pau des del debat en

profunditat sinó producte dels fets.Tenim una societat totalment cò-moda, que no vol grans sotracs, ion òbviament hi sobra ETA. L’es-querra independentista no evolu-ciona cap a una lluita més cohe-rent.-Tornant al llibre, quins temes hidesenvolupes ?-El tema de la violència hi és cen-tral, però també el tema del margeevolutiu que tenim com a espècieper evolucionar. Crec que elshomes no som així perquè sí, sinópel model de societat. Si volem,podem canviar. Jo d’aquesta ne-cessitat en dic “biolluita”. Però la fi-nalitat i el mitjà han d’anar de lamà.... -La guerra dels Balcans hi té unpaper destacat...-Els Balcans van demostrar, faquatre dies, fins a quin extrempodem arribar en aquesta societatoccidental “avançada” en quèvivim.

Hi ha una falta de garanties moltgran perquè en qualsevol momentes podria repetir.

Els Balcans mostren que abansels governs actuaven militarment iavui “humanitàriament”, amb un re-sultat imperialista quasi igual, peròmés maquillat.-Com es pot trobar el teu llibreals Països Catalans? -El llibre, de l’Editorial Likiniano El-kartea es pot demanar a [email protected] o a través de l’E-ditorial Virus.

Di

La Ciutat Invisible:nou projecteautogestionari aBarcelona

Mireia Monfort (La Burxa)

La Ciutat Invisible obria les seves por-tes el passat 11 de juny com un espaion conflueixen diversos projectes, ambl’ànim de fer visibles les lluites i les re-lacions que avui resten ocultes pelpoder.

En aquest local, situat al barri deSants, al carrer Riego, 35, comparteixenlocal una llibreria crítica associativa, unpunt de venda de roba urbana amb dis-senys propis, una distribuïdora de ma-terial per a punts de venda i autogestióde col·lectius i un taller de serigrafia,així com un centre de documentació iun espai de recerca sobre formes devida urbanes, precarització, espai pú-blic i migracions, entre altres temes.També inclou una zona "Media" ambtota mena d’infraestructures per a la co-municació. Aquest vol ser un projectecooperatiu i autogestionari que, a mésde la recerca d’alternatives al treballprecari assalariat, impulsi les pràcti-ques de la política autònoma.

La Ciutat Invisible neix a partir de ladissolució de l’Associació CulturalArran, que l'1 de juliol tancava les sevesportes en el local del carrer Premià, 20.

La Ciutat Invisible, carrer Riego, 35,08014 Barcelona; telèfon 93 298 99 47; icorreu electrònic:[email protected]

6è Concurs deFotografia MemorialVicenç BaganDesprés de l’èxit aconseguit en les dar-reres edicions del Concurs de Fotogra-fia Vicenç Bagan, es convoca per sise-na vegada aquest certamen que preténser una eina per afavorir el coneixe-ment, l’acceptació i la utilització de labicicleta com a mitjà de transport vàlid ieficient a la ciutat, així com estimularl’intercanvi d’experiències entre els ci-clistes urbans. També és un homenatgea un company que combinava el gustper la fotografia amb el seu compromísa favor de la bicicleta, militant de la CGTd’Arts Gràfiques i del CEL, el Col·lectiuEcologista Llibertari. El tema d’enguanyés “La bicicleta, un transport a la ciu-tat”. El concurs l’organitzen Amics de laBici i Missatgers Trèvol. Trobareu mésinformació a les webs dels organitza-dors o contactant amb els organitza-dors a l’adreça [email protected] i alstel. 93 498 80 07 o 93 498 80 70. El perío-de de participació acabarà el dimarts 13de setembre de 2005.

’La batalla del Ramón y Cajal’, un llibre en defensa de la sanitat pública

Nieves Alonso (Reus)

L’experiència de la lluita mantin-guda pels treballadors i les treba-lladores de l’Hospital Ramón yCajal (Madrid) serveix als autorsd’aquest llibre publicat per la novaeditorial Kehaceres per introduir-nos en els secrets de la batallaque s’està donant per la privatit-zació de la Sanitat Pública. El lli-bre no es queda en un pamfletsindical i ens explica d’una mane-ra senzilla i directa, però al mateixtemps de forma contundent, ladefensa de les condicions de vidai treball i, sobretot, de la dignitatdel col”lectiu de neteja del Ramóny Cajal.

A la denúncia, sense embuts,la política privatizadora del PP, dela Sanitat Pública a la ComunitatAutònoma de Madrid, en lesseves diverses formes, co-mençant pels serveis de neteja iestenent-se de forma successivaa la resta de col·lectius, ens plan-

teja el gran negoci que suposaper a les contractes i concessionsprivades en el negoci de la priva-titzaciÛ de la sanitat p˙blica, con-tractes que sÛn autËntiques mul-tinacionals que practiquen elneoliberalisme polÌtic mÈs salvat-ge, rendibilitzant al m‡xim els re-cursos i abaratint costos amb lareducciÛ díocupacions on Èspossible, i si no Ès possible assu-mint cada vegada mÈs quantitatde funcions sense augmentar la

plantilla, el que es tradueix en unincrement de la càrrega de treballi de l’explotació per al col·lectiu deneteges.

Enfront de l’agressió salvatgede les contractes de neteja, ambla connivència de les direccionsdels hospitals i dels polítics delPP, es contraposa la força del sin-dicalisme assembleari, fet des debaix i pels de baix, implicant altrescol·lectius integrats en el Movi-ment Antiglobalització i estenent-la a tots els àmbits socials alsquals arriben. Perquè la defensade la Sanitat Pública ens toca atotes i tots: metges, ATS, auxi-liars, resta de personal sanitari,però també malalts i els seus fa-miliars, visitants i usuaris, que po-tencialment som totes i tots.

El llibre critica el col·laboracio-nisme dels sindicats majoritaris(CCOO-UGT) amb les gerènciesdels hospitals i de les contractesposicionant-se en contra dels in-teressos dels treballadors i treba-

lladores de la neteja del RC, quenomés van obtenir suport sindicalper part de CGT, tant dintre comfora de l’hospital, des d’uns “va-lors compartits de defensa de laSanitat Pública, i d’un sindicalis-me autònom, participatiu, assem-bleari i compromès amb els dretssocials”. És, així mateix, una mira-da autocrítica de la forma de fersindicalisme i una reflexió sobrecom reprendre la iniciativa sindi-cal enfront del corporativisme i elsindicalisme groc. Com assajarnoves formes de lluita i organitza-ció. Com fer que qui pateix lesnostres mobilitzacions no siguinels qui han de ser els nostresaliats com a usuaris de la SanitatPública.

Benvinguda l’editorial Kehace-res i la col”lecció “Des de abajo”,que s’inicia amb aquest volum.Tant de bo que aquest espai ser-veixi de fòrum de debat on con-flueixin lluites socials al marge decorporativismes.

ENTREVISTA A PATXI PÉREZ, PIONER BASC DE LA INSUBMISSIÓ

�La insubmissió noha tingut continuïtat�



EL CANTAUTOR DE XÀTIVA HA PUBLICAT EL SEU PRIMER DISC �BARRICADESDE PAPER� A LA DISCOGRÀFICA INDEPENDENT PROPAGANDA PEL FET

Feliu Ventura, com el rentText i foto: Jordi Martí Font

“No entenc una altra forma decançó que la que parla pels quino tenen veu, mitjans ni forçaper seguir lluitant”

Sempre arribo tard als llocsperò quan hi arribo… quanhi arribo em miro el que hi

ha, ho valoro i si m’arravata, ales-hores, és fantàstic. I Feliu Venturaho ha fet. Cantautor amb actitudcombativa i embolcall poètic, elcreador de Xàtiva el vaig sentir famesos i potser fins i tot anys. I no livaig fer cas.

Per casualitats de la feina, va fercap a les meves mans un exem-plar del seu primer cd, “Barricadesde paper”, primer cd perquè abansja havia tret una maqueta que araja és introbable. Sentint-lo vaig co-mençar a escoltar-lo i em va co-mençar a caure la bena dels ulls(…i de les orelles), hi va contribuirl’Helena Morén en un article enquè parlava de la seva presentacióa Barcelona i, sobretot, la lecturaatenta i reiterada d’uns textos que,malgrat la meva primera impressió,s’aguantaven –i de quina manera- ieren plens de profunditat, poesia icompromís. Així que fa uns pocsmesos, quan es va apropar a can-tar pel Camp de Tarragona, vamanar a veure’l a Vila-seca, a la IVFira de Música al Carrer, i això java ser definitiu. Venia de triomfar alcostat de Lluís Llach, sempre tan

viu el d4e Porrera a l’hora de veurequè val la pena i què no. I a la Firahi va cantar estremint l’escàs pú-blic present, amb una guitarramagnífica del multiinstrumentista,productor i amic Borja Penalba, undels guitarres més solvents de l’ac-tual panorama musical dels PaïsosCatalans.

Feliu Ventura canta a la vidaplena i lliure: ‘No voldria aquestavida meua sense llibertat sencera isense tu’ diu a “Dessota els àl-bers”, mentre ens crida a la lluita

en la defensa de la vida davant del’economia. Per Feliu Ventura, la“Poesia” és “patrona de la vida” i nos’està de dir quina poesia, la del’Estellés, per exemple; ja era hora,hi afegeixo jo, que el posem a on litoca al més gran dels grans menja-dors de pebrots fregits! Però nonomés de la poesia del Vicent An-drés viu el cantautor, perquè cantatambé Miquel Duran, autor delpoema “Lliberat” que Ventura recitamagníficament e la cançó del ma-teix títol. Les col·laboracions acla-

reixen una mica més el panoramadels interrogants que ens podríemfer en no saber d’on ve aquest xicni cap a on va, amb un esplendo-rós mostrari d’aquesta música po-pular catalana de què gaudim aradesprés d’anys de sequera absolu-ta: Xavi Sarrià d’Obrint Pas, MiquelGil, Muriel i Vanessa de Carraixet,Carol Duran de La Carrau...

Aquest jove de Xàtiva ha des-brossat definitivament el camí delcantautor desacomplexat, comba-tiu i sense manies estètiques quesemblava que se’ns negava en lesdarreres dècades als Països Cata-lans. Per Feliu Ventura, la defensadel territori davant de l’especulacióprovocada per la “globalització dela injustícia”, “salvar a pams elpropi territori”, és també bàsica enel camí de la dignitat. Per FeliuVentura, l’emoció que provoca esti-mar no respon a normes preesta-blertes per a qui vol dictar comhem de viure i ens diu insistent-ment que les xiquetes amb els xi-quets i els xiquets amb les xiquetes...i prou. Per Feliu Ventura, “cons-truiran el món els pobles lliures”.Per Feliu Ventura, “mentre qui es-criga la història siga només elpoder alçarem en la memòria barri-cades de paper”... i t’asseguro,Feliu, que hi serem, a les barrica-des, al carrer, tant si són de pedracom de paper. Perquè malgrat tot“açò no es Ramalah ni eres ma-putxe, ciutat de les ciències, ciutatde la pols”.

> CRÒNIQUES SOTA EL SOLC

BLACK.BAUDELAIRE“CUIDADO”

“Somos los negrosdel sistema”

Carlos Undergroove(undergroove @ mixmail.com)

Kasba Music ataca de nou!!! Des delmateix cor del Raval barceloní ens mos-tren una vegada més l’esperit mestísd’aquesta ciutat de Barcelona!!! Peròaquesta vegada les paraules prenentota la importància, paraules en clauhip-hop, hip-hop mestís, mestissatgeinternacionalista, Senegal, França, Ma-rroc i Catalunya, tot un mÛn d’experièn-cies i cultures, compte!!! Així és el noudisc de Black.Baudelaire, un grup jove ien constant evolució però amb compo-nents curtits en mil i un escenaris; entreells Stephane Laidet, antic membre deColor Humano, i Badakar Gaye, naturalde Senegal, els quals van ficar la llavorper a la creació de Black.Baudelairejuntament amb Nico Boudou i FranckFiedler, exColor Humano, i Kyzer, dj ma-rroquí de l’escena raggamuffin france-sa que al 2004 va ser substituït per DjWeas, de l’escena hip-hop suïssa, i esva afegir a la banda Lune de l’escenafrancosenegalesa.

“Cuidado” ens passeja entre la poe-sia de carrer i els contes africans nave-gant sobre bases hip-hop ambinfluËncies diverses com el blues, eljungle o la música africana i aportantmolta música orgànica a banda dels‘scratxes’ i les bases programades.Amb líriques profundes, socials i expe-riències de la vida, demanen a crits unaigualtat per a tots i totes i una lluitaconstant pels nostres drets. Un disc percantar i reflexionar, per escoltar i ac-tuar, per veure el nostre futur davant ideixar de somiar.

A banda dels músics mencionats, lariquesa de “Cuidado” ve en part dona-da per les col·laboracions que donenforma a aquest treball. Diversos com-ponents del col·lectiu barceloní multi-disciplinar 08001 aporten una gran ri-quesa instrumental afegint guitarres,baixos i bateries. Marina, cantant d’O-jos de Brujo, Cachaface, veu a Che Su-daka i diverses veus més converteixen“Cuidado” en un treball més mestís sicap i sobretot més ric en la part vocal,integrant el castellà, el wolof, el francès,l’àrab i l’anglès. Tot un món dins d’a-quest treball, un món que crida per sor-tir endavant, per veure la llum i obrirfronteres!

Baba, el black.baudelaire, un ‘griot’urbà que no utilitza les paraules com aarmes sinó com a remeis. “Cuidado”!!!

La discogràfica independent Comú fa tres propostesmusicals anticapitalistes des del País Valencià


MÚSICA PER UN GUATEKEANTICAPITALISTA: 12 ANYSDE COMÚFinalment surt el promès CD re-copilatori de la Comú. Una menade reconeixement a totes lesbandes que han treballat ambComú en aquests 12 anys de tra-jectòria editorial i contrainformati-va. Contratempo, Inòpia, Allora-laiglesia, Kelvinator,Nolimetangere, Agraviats, Priso-ners Of War, Ki Sap, Batzak,Ghetto, X Fanekaes, Necesidadde Luchar, Mankaos, Djvu, Herb,Zenka, Gargamboig i La Karras-ka. Un total de 18 temes.GRUP: INÒPIA; CD: “LATENT”Inòpia, amb el seu camí discret,potser siga una de les propostesen català més arriscades eixidesdes del País Valencià. Evitantcaure en els estereotips o el foc-klorisme que sovint caracteritzena moltes bandes del “rotllo” deper ací, Inòpia resulta tota una

proposta d’avanç cap a la nor-malització de la música contem-porània en català. Les seues lle-tres entre allò polític i allòpersonal, la seua música contun-dent, farcida de matisos, i laseua qualitat resulta realmentsorprenent quan veus queaquest és només el seu primerdisc. Les referències sonores ca-minen entre bandes com FaithNo More, Soundgarden, Radio-head o Pi-LT, tot i que a la seuacosmovisió discogràfica cabendes de l’Ovidi Montllor o Pi de laSerra fins a Fugazi o The Cure.GRUP: CONTRATEMPO; CD:“BRJ SKA SOUNDS”

Ja fa algun temps que venia pre-parant-se aquest disc de la for-mació castellonenca. La seuamúsica d’arrel jamaicana i d’in-fluència jazzística, ja és ben co-neguda per les comarques cas-tellonenques a través del llargseguit de concerts realitzats alsdarrers anys, la majoria d’ellsfets en suport de diferentscol·lectius socials de base: CasalPopular de Castelló, Festes al-ternatives de Borriol, Ateneu Lli-bertari de Castelló, Aplec delsPorts, L’Avanç, Maulets, GraüllRoig, etc. Un total de 10 temes,en català i anglès, conformenaquest disc; cançons, des de lesveus d’Irene i Borja. Cal destacaruna interessant versió de NinaSimone a mode de reconeixe-ment d’aquesta veu comprome-sa amb els Black Panthers.

Més informació a [email protected] i http://districomu.homelinux.net

ConcertmulticulturalMallorcaMón

El passat 25 de juliol va tenirlloc a Ciutat de Mallorca el

concert multicultural Mallorca-Món amb el lema "Català llen-gua per conviure", un concertorganitzat conjuntament perJoves de Mallorca per la Llen-gua (JML), l’Obra Cultural Bale-ar (OCB) i diverses associa-cions d’immigrants ambl’objectiu de donar a conèixerals nouvinguts les principalsmanifestacions culturals catala-nes i aplegar gent de qualsevu-lla procedència per reivindicar lainterculturalitat des de l’òpticade la cohesió social.

El concert va comptar ambles actuacions d’Al-Mayurqa,Els Pets i el cantant senegalèsYoussou N’Dour, una cercavilad’elements festius tradicionals, iparlaments com el de MadiopDiagne, un sindicalista sene-galès de la CGT que instà elscompatriotes a fer una Mallorcaintercultural de tots i totes.

> IMATGES QUE PARLEN

“Inicis d’unsindicalistallibertari”

JORDI ALBADALEJO I JOANZAMBRANAEdicions Fet a Mà([email protected])

Jordi Martí Font

En la recomposició de la històriadel moviment llibertari català i del’explicacio de les vides de les per-sones que el van fer possible,aquest llibre, obra de Joan Zam-brana i Jordi Albadalejo, omple unespai que des de la història localens ajuda a la reconstrucció de lavisió que tenim sobre la nostrahistòria nacional.

És una vergonya que Peiró nosigui conegut per l’actual classeobrera catalana tant com ho ésCruyff o Companys. I és una ver-gonya perquè la seva alçada coma personatge històric és immensa.Tot i així, el seu coneixement éspoc i difícil ja que els llibres quen’apleguen els articles són molt di-fícils de trobar en edicions delsanys setanta i de biografia comple-ta no n’hi ha cap al mercat. Peraixò ens hem de felicitar queaquest llibre ens n’aporti una bonapart, aquella que es produeix a Ba-dalona de 1905 a 1920, els anysde formació. Són aquests uns anysintensament viscuts per Peiró queAlbadalejo i Zambrana enquadren

en el seu context històric tant na-cional com local. El llibre compta,així, amb una extensa primera partque va de 1905 a 1914 i una sego-na que completa el període. Cadauna d’aquestes parts inclou lespertinents situacions en el contextde Badalona i en el de Catalunya,sense obviar el marc estatal i inter-nacional. El llibre adquireix així unarellevància, com he dit al principi,no només d’història local sinó que-esdevé una imprescindible guiaper la vida d’aquest persontage ipel sindicalisme revolucionari i lli-bertari que es desenvolupà enaquests anys al nostre país. Elsautors recreen la història amb de-tall i s’estan de donar massa opi-nions personals que molts cops l’ú-nic que fan és espatllar els llibresd’història.

Per cert, l’Annex final amb unllistat exhaustiu dels articles publi-cat per Peiró durant aquest períoderequereix una obra complementà-ria que algú desenfeinat podria fercom és l’accés a aquests articlesper part del gran públic. És una fei-nada però valdria la pena.

“Isabel ‘cinchores’”TONI STRUBELL I TRUETALlibres del món i de la bollaAbril 2005-07-19

Pau Juvillà

Toni Strubell ha escrit una obra mu-sical lúcida, emocionada i ne-cessària. Una obra que tracta d’I-sabel Vilà, primera donasindicalista de Catalunya, quefundà diversos sindicats de l’AIT,que patí l’exili a Occitània i que fi-nalment tornà a Catalunya per en-senyar en una escola laica on hitreballà, gran part del temps sensecobrar, fins a la seva el 1896.

Una obra lúcida on l’autor des-criu en diferents capítols episodisde la vida d’Isabel Vilà des dels 15anys i que aprofita per fer una des-cripció de la societat d’aleshoresamb les colònies obreres, la sevaexplotació, les lluites dels sindicats,les guerres colonials i la duresa del’exili.

Una obra emocionada on ToniStrubell traspua en cada pàginarespecte per la persona i l’obra d’I-sabel Vilà i fa de cada paraula unhomenatge humil on, amb admira-ció, fa pal·lesa la fermesa i la ne-cessària força per fer que ella, unadona en els finals del segle XIX,dugués a terme la lluita per latransformació social mitjançant elsindicat i l’educació.

I finalment, aquesta és una obranecessària per recuperar la memò-ria històrica, per no oblidar aquellsepisodis que les classes dominantsi els seus escrivents volen deixarcaure en l’oblit, per recordar-noscontínuament l’exemple de perso-nes que com l’Isabel, van lluitartota la seva vida per un món millorper a tothom, que portaven un mónnou en els seus cors. L’autor citauna frase, paradigma de l’anterior:“Com és possible que el poble co-negui i admiri les vides de Cambód’Ors i Maura, i desconegui del totla de gent com l’Isabel Vilà?”.

“Rosa de foc”JOAN AGUTEditorial Proa

Francesc Poblet

“Rosa de foc” pren el títol de coms’anomenava la ciutat de Barcelo-

na en els ambients anarquistesdes de les darreries del segle XIX.La trama principal es desenvolupaels anys vint a Barcelona, justabans de la dictadura de Primo deRivera. Una ciutat submergida enels enfrontaments entre obrers ipatrons, entre l’Únic (el sindicatanarquista, la CNT) i el Lliure (elsindicat patronal). La novel·la rela-ta la vida d’una nissaga de l’altaburgesia catalana, amb el recursde diversos ‘flash back’ sempreben contextualitzats.

Per les seves pàgines podremdesfilar per llocs com el centre es-piritista i esperantista Luz y Pro-greso, la casa de barrets Ca l’An-geleta, per cafès com elGambrinus o l’Oro del Rhin, tastarles begudes i cançons del moment.Importants fets històrics formenpart de la trama, l’assalt al “Cu-Cut”, el desastre d’Annual o l’as-sassinat del Noi del Sucre. I lespersones: escriptors, polítics, mi-nyones, militars, coristes, pinxos ibarjaules, empresaris i obrers, totstenen la seva gran o petita part deprotagonisme.

Així, a través de la vida dels per-sonatges, se’ns ofereix una com-pleta imatge d’una ciutat i unstemps, de la vida quotidiana, delsproblemes i dels anhels d’aquellagent, i tot això dins del quasi angoi-xant rerefons d’una ciutat amb -perl’adolescent protagonista- “moltesportes obertes que van directa-ment a l’infern”.



Llibres

‘La pesadilla deDarwin’

Josep Estivill

Sabíeu que al voltant del llac Victòria(que té una superfície dos cops mésgran que Catalunya) durant segles hihavia un ecosistema molt sofisticatamb centenars d’espècies animals i unsistema econòmic i social de gent quevivia de la seva explotació sostenible,però que fa uns cinquanta anys s’hi vanabocar uns quants exemplars de nero,un peix molt agressiu que ha anat des-truint l’estabilitat de moltes altres espè-cies fins a provocar-los la desaparició?La pesca d’aquest peix, però, moltpreuat al primer món, s’ha triplicat, iaixí, grans avions l’exporten cap alspaïsos occidentals en el marc d’un mer-cat cada cop més globalitzat (i més in-just).

Aquest és el punt de partida de “Lapesadilla de Darwin”, el documental del’any, dirigit per Hubert Sauper. S’hi de-nuncien les desigualtats salvatges d’a-quest comerç basat en els sants princi-pis del liberalisme i el lliure comerç queaboquen molts països a la misèria. Ésincreïble -comenta Sauper- que allí onuna matèria primera és descoberta, elshabitants de les comunitats localsmoren en la misèria, els seus fills esconverteixen en soldats i les seves fi-lles en minyones o prostitutes.

Escoltar i veure una vegada i unaaltra les mateixes històries em posa ma-lalt. Després de centenars d’anys d’es-clavitud i colonialisme a Àfrica, la glo-balització dels mercats africans és latercera i més terrible forma d’humiliacióper a la gent d’aquest continent. L’ar-rogància dels països rics cap al Tercermón (que representen 3/4 parts de la hu-manitat) està creant immensos perillsfuturs per a totes i tots? Sí, perquè lapesca i l’exportació del nero, en mansd’indústries privades, al marge de lescomunitats tradicionals, aboca milersde persones a la desestructuració so-cial i la misèria. Paradoxes de la vida:països com Uganda, Tanzània i Kenyaexporten peix als països rics quan bonapart dels seus ciutadans pateixen greusdesnutricions. Irònicament, el docu-mental mostra l’arribada de sacs de fari-na i arròs procedents de l’ajuda interna-cional. Robatori i beneficència, duesparaules que solen anar plegades.

El malson de Darwin a què fa referèn-cia el títol és el malson de l’evolucionis-me que fa que unes espècies desplacinles altres. Una teoria que s’il·lustraexemplarment amb la pesca del nero alllac Victòria però que, de fet, és el ma-teix malson del domini dels pobles ricssobre els pobres. L’opulència dels uns ila misèria dels altres.

LIBRE PENSAMIENTORevista de reflexió i debat de laCGT. Núm. 48 Dossier "De la CNTde 1978 al 2005 de la CGT”. [email protected]

Revistes

POLEMICARevista llibertària d'informació, críticai de pensament. Apartat 21005,08080, BCN. www.polemica.org / [email protected]

LO GARGALL FERPublicació alternativa trimestral deles comarques del Pallars Jussà quetorna a sortir de fa poc. [email protected]

LA TRONADAPublicació Llibertària de la comarcadel Vallès Oriental. Gratuïta. Formatperiò[email protected]

Ricard Vilaregut SaezFoto gran: Mireia Bordonada

El desembre d’aquest any farà13 anys que el jove de tansols 20 anys Pedro Álvarez,

després d’una discussió de trànsiten què van participar la seva núviai dues persones més, va morir d’untret al cap en un carrer de l’Hospi-talet de Llobregat. Aquella nit, quanPedro acompanyava a la sevanúvia Yolanda a casa, un cotxeOpel Vectra blanc, gairebé atrope-lla Yolanda. El conductor es baixa iagredeix a la núvia, Pedro va a de-fensar-la i, segons més tard, jeia alterra assassinat d’un tret al cap.L’assassí va pujar al cotxe, on l’es-perava la seva dona, i es dóna a lafugida.

Poques hores després, fou de-tingut un sospitós que resultà serun policia de paisà adscrit –ironiesde la vida- a la Brigada de Segure-tat Ciutadana. El detingut tenia uncotxe de la mateixa marca i color,l’edat i les característiques físiquescoincideixen, freqüentava la zona itenia una intensa vida nocturna.Tot i la detenció feta per la mateixapolicia, l’agressor sortí en llibertatal cap de set dies amb l’argumentjurídic de falta de proves conclo-ents, una jutgessa de l’Hospitaletva arxivar la causa sense cap tipusd’investigació i, sorprenentment,quan amics i familiars de Pedrovan presentar un recurs a l’Audièn-cia Provincial de Barcelona per exi-gir la reobertura del cas, la jutges-sa de l’Hospitalet va sertraslladada casualment a la seccióde l’Audiència on s’havia de decidirsobre la reobertura. Evidentment, al’Audiència es va tornar a arxivar elcas. No hi hagué més detinguts i

tot ha quedat sense resoldre.Des de el any 1995 la família in-

sisteix en la necessitat de poder in-tervenir en la pràctica de tota unasèrie de proves que, sistemàtica-ment, li son denegades, inclús enel Tribunal Constitucional. El28.09.2000 la Secció Novena de laaudiència Provincial de Barcelonadecideix, per segon cop, arxivar elcas. La seva familia no s’ha cansatmai de denunciar el cas realitzantcontinuament xerrades a diferentsespais i reprenent cada any, con-juntament amb els amics d’enPedro, dels volts de setembre a de-sembre, la campanya per exigirjustícia.

Ara, Juanjo Álvarez, el pare dePedro, s’enfronta a una denúnciaper “desacatament” i a una peticiódel fiscal de dos anys de presó idures sancions econòmiques percriticar la decisió judicial.

Els pares del jove assassinat, enJuan José i la Carmen, ens expli-quen tot aquest procés i ens situenen un cas que no és únic però quecomta amb una característica quesí que el fa destacable: El pare i lamare de l’assassinat, Pedro, nos’han conformat amb la versió poli-cial i han continuat denunciant quiva mar el seu fill.

-Aquest any es compleix el 13aniversari de la mort del seu fill.Ha rebut cap explicació per partde la policia?-En tots aquests anys no hemrebut cap resposta ni de la policiani de ningú a la mort del nostre fill.Ans al contrari, vam rebre un tractemolt dolent per part del jutjat i la co-missaria de l’Hospitalet de Llobre-gat. Després de l’enterrament,quan vam anar a demanar informa-

ció, pràcticament ens van fer fora acosses.-Vosaltres anàveu a presentardenúncia?-Nosaltres no hem denunciatningú, no tenim ningú per denun-ciar. A nosaltres ens van despertara la matinada dient-nos que teníemel nostre fill a l’hospital amb un tretal cap. El que volem, precisament,és que s’investigui el cas per saberqui va matar el nostre fill.-Però vosaltres sabeu qui és...-Sabem el nom que la premsa vapublicar (el que la mateixa policiava detenir) però ni l’hem vist nitenim proves contra ell. El qui had’investigar és la policia o el jutgeperò ningú no ho fa.-Vosaltres sospiteu que la poli-cia encobreix l’assassí?-Home, l’evidència ens diu que sí.Van detenir una persona que eradels seus i la van deixar anar al capde set dies.

A més, diuen que no existeixenles proves que podien demostrar laimplicació del detingut, quan ellssón els que les han de buscar. Noem crec que no trobessin ni provesni tan sols empremtes al lloc delsfets.-I els polítics que en diuen de totaixò?-Vam intentar parlar, sense acon-seguir-ho, amb polítics com enPujol, en Maragall i l’exconselleraCuenca. Tots s’han escaquejat odesentès del problema. Només enJordi Portabella, d’Esquerra Repu-blicana, ens va escoltar preguntantpel nostre cas al Parlament de Ca-talunya.-Vostès fa 13 anys que a travésde campanyes constantmentvan recordant aquesta injustícia.Qui els ha ajudat en aquesta

tasca?-Doncs entre nosaltres (la família) iels amics del Pedro a través d’unaplataforma hem organitzat aques-tes campanyes de denúncia quecontinuaran fins que es faci justí-cia. A més, molta gent de Barcelo-na, l’Hospitalet i de la Verneda(barri natal de la família Álvarez)ens han donat suport i han col·la-borat a donar a conèixer aquestcas.-Perquè ahir va ser el seu fillperò demà podrem ser qualse-vol... -Evidentment, el fet de recordaraquest cas és perquè no es torni arepetir. S’ha de tenir clar que hi unapersona perillosa i armada queestà lliure i voltant pel carrer. I quiet diu que si en el primer assassi-nat ha quedat impune no ho torni aprovar una altra vegada.-Els han intentat pressionar per-què deixen les campanyes?-Doncs sí, ens han punxat contí-nuament el telèfon i jo mateix(parla el pare) estic imputat ambcàrrecs d’un delicte d’injúries id’obstrucció a la justícia, encaraque això no em preocupa massa.-Aquest any, la campanya perdemanar justícia al cas del vos-tre fill comença més aviat oi?-Sí, normalment la campanya co-mença pels volts del mes de se-tembre i acaba amb una manifes-tació a mitjans desembre peròaquesta any ja s’ha fet algun actedurant les festes del barri de Grà-cia.

Existeix una coordinadora de su-port a la família de Pedro Álvarezamb un mail que és el [email protected] i un número decompte corrent a ‘la Caixa’, al 21002823 77 0100307264


Enguany, fa tretze anys, Pedro va ser assassinat d�un tret al cap

JUANJO I CARME, PARE I MARE DE PEDRO ÁLVAREZ

Igualtat

Jordi Martí Font, Priorat([email protected])

La possibilitat extrema de ser, de viurei de ser iguals resulta pròpia d’un mal-son totalitari i totalitarista. Mai els és-sers humans no hem estat iguals i es-pero que mai ho haguem de ser percaprici de ningú. De la mateixa forma,la “igualtat d’oportunitats” que el libe-ralisme mostra orgullosament com amarca de la casa em repugna des delmoment que el que diu i el lloc a on esdirigeix és, precisament, cap a la desi-gualtat dels mínims desitjables per atotes les persones del món. Uns mí-nims que crec que sí que han de seriguals, tot i que els mínims de què joparlo no són “mínims” mínims, i segu-rament els ultres del liberalisme -i elsno ultres també- pensaran que elsmeus mínims són molt més que elsseus màxims.

La llista dels drets que han de possi-bilitar la igualtat que jo defenso, basa-da no en les oportunitats sinó en elsmitjans de supervivència -que ells pot-ser qualificarien de conseqüència dela bona administració de les primigè-nies possibilitats- de què crec ques’han de dotar-se totes les personesper poder participar de la vida socialplenament són l’habitatge, la sanitat,l’alimentació, el transport, el vestit i lacultura. Aquests són els mínims ne-cessaris que hem de garantir entretotes i tots per a una vida social digna ibasada en la igualtat també com anorma. Per això, cal abolir els privile-gis, sí, entre ells l’herència, i la possibi-litat de l’explotació dels uns pels al-tres, així com la producció organitzadade coses innecessàries que ara ensomplen les cases i la vida. Coses quesón fruit de la necessitat d’esdevenirpart del mercat, compradors, produc-tors en aquest cas, d’un mercat que jaha arribat al sostre en la producció deles necessitats bàsiques que apuntavamés amunt. Aquest sostre, però, coma conseqüència de l’objectiu d’igualtatque jo pregono, no ha fet possible queun gruix important de població tinguiaccés als mínims que jo apunto... iaixò no pot ser. No podem continuaracumulant foteses.

El camí cap a la igualtat real, que maino limitarà les diferències individualsperò alhora no les pujarà a l’altar del’individualisme extrem que patim ara,és llarg i complex i passa per una eco-nomia que passi a mans dels produc-tors-consumidors basada no en elcreixement i en la superproducció ex-trema com ara sinó en cobrir els objec-tius socials de dignitat i dedicar unapart a intercanviar amb la resta de pro-ductors, reduint les possibilitats d’es-peculació i d’enriquiment extrem queles necessitats mÌnimes produeixenara entre els que una part de la socie-tat anomena “triomfadors” o “rics”, elque equival a dir-nos la resta “fracas-sats” i “rucs”. La igualtat econòmica laconstruirem reapropiant-nos de la pro-ducció i creant-ne d’alternativa, perexemple a través de cooperatives. Lasocietat llibertària serà igualitària i pertant socialista.

�El fet de recordaraquest cas ésperquè no estorni a repetir�

Aquest any, la campanya per demanar justícia al cas de Pedro ha començat a les festes de Gràcia i durarà fins al novembre

> LA FRASE...

�Van detenir un dels seus i el van deixar anar�

> LES PARAULES SÓN PUNYS

Quadern d’Economia 1I N F O R M E E C O N Ò M I C 2 0 0 4

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (I). Setembre del 2005

La situació de l’economia de l’Estat espanyol a l’any 2004

Informe del Seminari TAIFA, número 1. 2005

a.- Presentacions

b.- La situació de l'economia de l�Estat l'any 2004

1. En el context de l'economia mundial

2. L'economia espanyola 2.1. Qui, com i per quant es treballa

OcupacióSalaris

2.2. On es treballa: el sistema productiuNombre d'empresesOcupacióPropietat

BeneficisLa dinàmica productivaProducció i viabilitat ecològica

2.3. La distribució de la renda2.4. Els serveis socials

EducacióSanitatPensionsHabitatge

2.5. La macroeconomia

2.6. Benestar material de la població

3. El model de desenvolupament

4. L'avaluació de TAIFA

c.- Glossari

ÍNDEX

Fot

o:Jo

sep

Pu

igd

olle

rs

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (II). Setembre del 2005


1. EN EL CONTEXT DE L’ECONOMIAMUNDIAL

En el 2004, l’economia mundial està travessantun període en certa manera estrany, definit perla continuïtat i aprofundiment del neoliberalis-me, i durant el qual, s’està creixent entorn del5% com mitjana (el que és una taxa bastant ac-ceptable) però al mateix temps es troba ambmolts problemes.

En els països rics, les economies dels qualsexerceixen de motor de l’economia mundial,ens trobem que:

* A Estats Units (EEUU), l’economia més po-derosa del món, encara que té un creixement dela seva activitat econòmica bastant satisfactori,amb un creixement del PIB del 3% de mitjanaentre 1980-2000 i del 4’3% en el 2004, experi-menta dos forts dèficits que estan entre els ma-jors de la seva història: el dèficit fiscal (4’2%del PIB) i el dèficit extern (per sobre del 5%)que li poden generar problemes econòmicsgreus al país. L’ocupació que genera és bastantprecària i els salaris estan per sota dels de lesgeneracions anteriors, trobant-se, a més, el paíssotmès a la bogeria guerrera de la seva adminis-tració.

La situació del’economia de l’Estat

espanyol en l’any 2004

Presentació del Col·lectiu Catalunya

Amb la publicació d�aquest informe econòmic enles pàgines de la revista �Catalunya�, les i elsmembres del Col·lectiu Catalunya fem realitat unade les nostres intencions com a col·lectiu editorque no és altra que posar en mans de la classeobrera les informacions necessàries per entendreel context econòmic en què som explotades pertal de, després d�una presa de consciència col·lec-tiva i un camí marcat per l�assemblearisme,l�ho-ritzontalitat i la participació, esdevenir ames iamos del nostre propi esdevenir, sense interme-diaris i també sense explotació. I no falta tant.

Presentació de Taifa

El Seminari TAIFA(1) ha decidit iniciar la realitza-ció d�uns Informes amb l�objectiu de presentar as-pectes de la nostra economia i la nostra societatde forma breu, senzilla i comprensible per a lespersones que no tinguin una formació tècnica eneconomia, però vulguin entendre la societat i l�e-conomia en la qual viuen.

La nostra idea és simplificar molt les exposicions,però basant-nos en informacions rigoroses i el méssòlides possibles. De manera que, encara que encadascun d�aquests escrits no es demostri tot allòque es diu, el que diguem estigui basat i protegitper dades i documentació àmplia i rigorosa.

Iniciem els nostres Informes tractant de reflectirla situació de l�economia de l�Estat espanyol a l'hi-vern de 2004, és a dir al començament de 2005. Ésun punt d�arrencada com qualsevol altre, però du-rant 2004 s�han produït alguns esdeveniments ales locomotores de l�economia mundial que podenservir de fites per a fixar períodes: a Estats Units,a finals d�any, hi ha hagut unes eleccions presiden-cials, que encara que guanyades pel president an-terior, no deixen de marcar un nou període en l�e-conomia més poderosa del món; a la UnióEuropea, al maig van ingressar-hi deu països nous,es va elegir un nou Parlament, es va redactar unTractat-Constitució i a finals d�any s�ha establertuna nova Comissió.

El començament d�un nou període es fa encaramés palès a l�Estat espanyol. Especialment perquèal març de 2004, va haver-hi un canvi de governdesprés de vuit anys que aquest estigués en mansdel Partit Popular. Suficient també per a conside-rar que comença una nova etapa.

Per això comencem tractant de presentar com ésla situació de l�economia espanyola en el marc del�economia mundial, a finals de 2004, el que pro-porciona la situació de l�economia al comença-ment del 2005. Es tracta de marcar les tendènciesd�evolució, no tant els detalls de cada aspecte.Per això utilitzarem tant dades sobre l�Estat es-panyol com sobre Catalunya, sempre que ens aju-din a expressar la situació i les tendències generalsen ambdues. Partint d�aquesta �foto fixa� anirempresentant en Informes successius aspectes dis-tints de la nostra economia amb l�esperança queens ajudin a entendre-la millor. A fi de facilitar laseva comprensió, al final del mateix s�inclou unGlossari que recull els principals conceptes tècnicsque emprem.

L�avaluació d�una economia depèn molt del lloc ones situï qui l�avalua. No és el mateix una avaluacióde la marxa de l�economia espanyola feta des dela perspectiva dels empresaris o dels bancs, que laque es fa des de l�òptica dels treballadors. Lesnostres anàlisis de l�economia es situen en aques-ta última posició, la dels treballadors i les classespopulars.

Aquests Informes estan concebuts per a ser usatscom a instruments de formació i d�anàlisi per a en-tendre la nostra economia i la nostra societat. Vandirigits a tots aquells que participen o vulguin par-ticipar en la construcció d�altra societat més justai harmònica. És inevitable que la seva lectura re-quereixi un cert esforç, però esperem que els pos-sibles lectors estiguin amatents al mateix.

PRESENTACIONS

Gràfic 1: Repartiment del PIB mundial en paritat de poder de compra.Dades del 2003.

Mitjà Orient i Nordd’Àfrica. 4%

Àfricasubsahariana.3%

Altreseconomies

avançades. 8%

Japó. 7%

UE. 19%

EUA. 20%

Altres països endesenvolupament.7%

Xina. 13%

Amèrica llatina. 8%

Àsiapaïsos endesenvo-lupament.11%

Fot

o:Jo

sep

Pu

igd

olle

rs

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (III). Setembre del 2005


* La Unió Europea (UE) està estancada, (creixe-ment del 2,1% entre 1980-2000; i del 2’6% en2004) i els seus països més rics estan creixentmolt poc en els últims anys(2). Presenta una taxad’atur molt alta per a ser una de les zones més ri-ques del món.

* Japó surt molt lentament de gairebé una dècadad’estancament. Pràcticament no creix en la dèca-da dels noranta, encara que ho fa a un 4,4% el2004

Durant un període de 2004, octubre i novembre,va augmentar el preu del petroli, el que semblavaposar en perill el creixement mundial, peròaquest preu ha tornat a baixar i ara oscil·la persota dels nivells de novembre, per la qual cosa nopot ser el causant del fre al creixement. Els preusd’altres matèries primeres, com els aliments bà-sics estan pujant.

Creix molt l’activitat econòmica en els gegantsasiàtics – Xina 9,5 i l’Índia 9% -, encara que sem-bla que està disminuint una mica el 2004. És uncreixement amb una gran desigualtat. Per exem-ple a Xina, si els ingressos mitjos de la població aXangai són de 100 i a Pequín de 67,8, la mitjanade tot el país és de 27,8 i en la província deGuangxi i Guizhou de 15,3 i 9,3 respectivament.Gairebé la meitat de la població viu amb menysde dos dòlars al dia. A l’Índia, la població que viuamb menys de dos dòlars al dia és del 79,9%.Aquests països creixen però com la seva poblacióactiva és molt major que la qual pot absorbir ambla seva activitat, els salaris i les condicions de tre-ball de la majoria de la població no millorenmolt.

Brasil també està creixent bastant però com queés el lloc del món on la riquesa i la renda estanpitjor repartides, una gran part de la seva pobla-ció no es beneficia del seu creixement. La restade països d’Amèrica Llatina (Xile, Bolívia,Equador,...) o milloren un poc, o continuen comsempre. El creixement a Amèrica Llatina del pe-ríode 1980-2003 ha estat del 2,4%, i del 4’6% en2004. Sembla que altre país amb problemes, Ar-gentina, inicia una lenta reconstrucció però senseque millori gaire el tema de l'atur.

Els països empobrits de l'Àsia no emergent, Àfri-ca i gairebé tota Amèrica Llatina, segueixen sentpobres, creixen molt poc i el nivell de vida delsseus habitants segueix sent enormement precari.

2. L'ECONOMIA DE L’ESTAT ESPANYOL

L’Estat espanyol té gairebé 43 milions d'habi-tants. La seva economia està situada entre els 50països més rics del món, si bé dins d’aquestsocupa un lloc modest. Segons l'Índex de Desen-volupament Humà de les Nacions Unides està enel lloc 19 del món. El seu PIB per càpita estavaen 2003 al voltant dels 20.000 dòlars (canvia unamica segons les diverses fonts), sent la mitjanadels països de l'OCDE (països rics) de 23.000 dò-lars i la mitjana dels països pobres de 3.850. Eneuros es pot considerar també que la renda percàpita mitja està entorn de 20.000 euros (encaraque la relació dòlar/euro canvia amb la cotitzacióvariable d'ambdós). La UE15, que és una de lestres regions més riques del món, tenia en 2003una renda per càpita mitja de 24.300 euros, i lad'UE25 21.400, sent la d'Alemanya de 27.000 i la

de França de 25.300 euros(3). Dins la UE de 15estats, l’Estat espanyol està en el grup dels païsospobres, però és la més rica d'aquest grup, per da-vant de Portugal i Grècia. En la UE de 25 l’Estatespanyol està per damunt també de tots els nousmembres. L'entrada d'aquests països ha fet queEspanya passi a una situació intermèdia entre totsels països. Un mer efecte estadístic fa que l’Estatespanyol ja no estigui entre els països més pobresde la UE, sense que per això el nostre nivell devida intern hagi canviat per res.

Catalunya és una regió rica dintre de l’Estat es-panyol. Abans estava entre les primeres de la 17comunitats autònomes, però ara està la sisena, jaque recentment li han passat per davant altrescom Navarra o La Rioja.

Com es produeix, com es distribueix i qui i comes beneficia d'aquesta renda és el que anem aveure a continuació.

2.1. Qui, com i per quant es treballa

Ocupació

L’any 2004, a l’Estat espanyol, la població quevol i pot treballar - la població activa – és de19.300.000(4) persones, i la taxa d'activitat sesitua en el 56%, una de les més baixes de la UE.La taxa d'ocupació és del 50,1% i la taxa d'aturdel 10,5% de la població activa, sent la més altade la UE-15; dins de la UE-25 només Polònia,Eslovàquia i Lituània presenten unes taxes d'atursuperiors a l'espanyola(5).

L'atur sofreix moltes diferències regionals: men-tre comunitats com Navarra i Aragó es trobenpràcticament en plena ocupació, a Andalusia, l'a-tur arriba fins al 18,6%. A Catalunya l’aturoscil·la a l’entorn del 6-7%. D'aquests desocupatsnomés el 62,5% percep el subsidi d'atur.

No tots els treballadors tenen el mateix tipus d'o-cupació. Encara que la majoria (entre el 60-70%)tenen ocupacions regulars i permanents, molts al-tres tenen ocupacions molt precàries (temporals,ocasionals, a temps parcial...)

Des dels anys vuitanta les empreses han anat exi-

gint la “flexibilització de la mà d'obra” i la legis-lació de l’Estat ha anat dirigida a facilitar l'e-xistència de contractes “més flexibles”, és a dirde tipus temporal i en precari. En conseqüènciaels contractes en precari han augmentat molt,provocant que la proporció de treballadors quetenen contractes estables disminueixi substan-cialment. La taxa de temporalitat dels contractesen l’Estat està a l’entorn del 30%, el que situal’Estat espanyol al capdavant de la UE pel que faa ocupació precària, amb un percentatge moltmajor que el de la majoria dels altres països de laUE, la mitjana de la qual de contractes de duradadeterminada (temporals) és del 12,03%. Segonsun estudi global sobre les Perspectives d'Ocupa-ció de l'OCDE, l’Estat espanyol és el país ambmés ocupació precària de l'OCDE.

Hi ha 2.800.000 persones que cotitzen a la Segu-retat Social com a treballadors autònoms. Entreels quals n’hi ha molts que són assalariats alsquals se'ls “anima” a convertir-se en autònoms sivolen tenir treball. Els treballadors a temps par-cial són 1.465.800, i bona part d'ells voldrien tre-ballar la jornada completa. Aquesta modalitatcontractual s'utilitza freqüentment per a flexibilit-zar el mercat de treball o, de manera fraudulenta,per a reduir les cotitzacions a la Seguretat Social.A més, el baix nivell salarial del nostre país supo-sa que un treballador a temps parcial difícilmentpugui obtenir ingressos suficients per a mantenir-se només amb aquesta ocupació.

Les estadístiques consideren ocupada a qualsevolpersona que hagi treballat una hora la setmanaanterior a la realització de l'enquesta de PoblacióActiva (EPA), la qual cosa vol dir que hi ha mol-tes persones que treballant molt poc, insuficientper a guanyar-se la vida, apareixen com ocupa-des. Per exemple, el nombre total d'ocupats se-gons la EPA és de 17.240.400 però l'equivalent sitreballessin a jornada completa és de 15.774.600.És a dir, l'equivalent a 1.465.800 ocupacions (el8,5%) són inferiors a una jornada. Un 24% dels14.076.500 assalariats (no s'inclouen ni els em-presaris ni els treballadors autònoms), 2.843.700persones, treballen en l'Administració i serveissocials. A tenir en compte quan es diu que cal pri-vatitzar els serveis socials.

Dels contractes en precari i a temps parcial, unamajor proporció són els de les dones, els joves,persones sense qualificació i immigrants. Nonomés aquests grups presenten taxes d’atur moltmés altes que la mitjana (dones el 14,4% enfrontdel 7,9% dels homes, però amb majors diferèn-cies segons edats doncs les de menys de 20 anystenen taxes superiors al 20%). Les dones cobrende mitjana un 30% menys que els seus companys(367 _ menys al mes) i constitueixen el 65% deles persones sense ocupació durant més de dosanys seguits. Respecte als joves, 70% dels treba-lladors menors de 30 anys tenen contractes tem-porals, enfront del 12% de la UE. Al comença-ment dels anys noranta es calculava que dosterços dels immigrants procedents del TercerMón treballaven en l'economia submergida. “Pera aclarir la relació de la societat espanyola amb laimmigració és necessari que Espanya acceptilluitar contra la seva pròpia economia infor-mal”(6)

Als treballadors amb contracte de treball de qual-sevol tipus cal afegir les persones que treballenen l'economia submergida, és a dir, treballadorssense contracte, que no apareixen en les estadísti-ques. Per la seva pròpia naturalesa no es coneix el

Gràfic 2: Algunes taxes d�atur.

Gràfic 3: Salaris bruts mitjanes anuals segons sexe i sector.

Homes

Homes Bancs icaixes

HostaleriaMitjanaDones

Mitjana Dones < 20 anys

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (IV). Setembre del 2005


seu nombre i les poques dades que existeixenpresenten enormes discrepàncies. S'estima quel'economia submergida pot suposar entre un 10 i20% de l'ocupació total en l’Estat espanyol. Sónmolt nombrosos en el treball domèstic, en l'agri-cultura, entre els immigrants... La situació d'a-quests treballadors és generalment molt pitjorque les dels treballadors amb contracte doncs alestar fora de la legislació no hi ha cap controlsobre ells, ni sobre els salaris que se'ls paguen, nisobre el període per al qual treballen, ni sobre lesseves condicions de treball.

La immigració és un fenomen creixent que té unimpacte rellevant en el mercat laboral espanyol.Segons un estudi recent el nombre d'estrangerslegals va créixer a un ritme del 3% anual entre1967 i 1980, del 12% entre 1980 i 1996 i del 22%anual des de 1996 fins a 2002. Però cal tenir encompte que fins als noranta la immigració erapràcticament inexistent a Espanya. Les estadísti-ques sobre immigració a Espanya són inexactes icontradictòries i l'estimació del nombre de resi-dents il·legals vària molt segons la font. Encaraaixí, la comunitat estrangera resident a Espanyaés inferior que la resta de països de la UE (nomésPortugal i Grècia tenen menys immigrants).

Els treballadors immigrants s'ocupen majoritària-ment en 4 sectors: construcció, restauració, agri-cultura i servei domèstic. Aquí ens estem referinta treballadors registrats, mentre que en aquests 4sectors l'ocupació il·legal és molt important. Nocal oblidar que les condicions laborals –contrac-tes, salaris, jornades- dels immigrants són pitjorsque els de la població autòctona.

Salaris

Existeixen importants diferències salarials entreels treballadors, depenent de la seva qualificació ide les condicions de la seva ocupació. Al món, ien particular als Estats Units, es tendeix cada ve-gada més cap a una composició dels treballadorsconsistent en un nombre relativament reduïtd'ells amb altes qualificacions i alts salaris i, elgrup majoritari al que se li requereix cada vegadamenys qualificació (encara que puguin tenir-la)amb salaris que disminueixen en termes relatius.

El ventall salarial s'ha obert moltíssim, és a dir, ladiferència entre els salaris més alts i més baixosha augmentat molt. Segons l'economista Krug-man, a Estats Units l’any 1970, el màxim respon-sable d'una empresa cobrava 40 vegades el salarimig d'un treballador; en l'any 2000 cobrava 1000vegades el d'aquell. En els últims vint anys larenda en EUA ha crescut el 30% però per a les fa-mílies de classe mitja la seva renda només hapujat un 10%. Probablement haurà pujat menysen els més pobres. La mateixa tendència es potobservar a la UE.

A l’Estat espanyol el salari mig en 2002 fou de19.802,45 _ bruts a l'any (1.414,46 _ al mes en 14pagues), encara que hi ha grans diferències entretreballadors. El salari mig dels homes va arribar a22.196,16 _ bruts a l'any, mentre que el de lesdones ser només de 15.767,56 _. L'activitateconòmica amb major salari mig anual es troba ala intermediació financera (bancs i caixes) on vaarribar els 37.000 _, i l'inferior a l’hostaleria queno va superar els 13.200. Al 2003-2004 els in-gressos anuals mitjans de cinc mil famílies en-questades era de 28.400 euros, 35,7% menys queles famílies el titular de les quals té el seu propinegoci.

El salari mig brut mensual en la manufactura en2001 era de 1.807 _ al mes, una mica per sobredel salari mig. Els convenis fins a setembre de2004 han pactat de mitjana un augment del 2,9%,inferior a l’augment del 3,4% pactat el 2003 i in-ferior també a la taxa d'inflació. El que suposaque el salari real no creix. Sovint la substituciód'un treballador de 60 anys es fa amb un jove co-brant la meitat del salari.

Els treballadors ‘legals’ que menys guanyen perjornada completa són aquells que cobren nomésel Salari Mínim Interprofessional que és al 2004de 490,8 _ i s'ha programat que sigui de 513 _ al2005 (al voltant del 36% del salari mig i, fins itot, per sota del percentatge de Grècia i Portugal,quan la UE recomana que sigui almenys el60%)(7). Però, a més, ara cal tenir en compte quehi ha molts treballadors que no treballen jornadescompletes, pel que han de sobreviure amb salarisinferiors a aquestes quantitats. La precarietat enla forma de contractació sol anar acompanyadade precarietat salarial: els treballadors amb con-

tracte de durada temporal van tenir, el 2002, unsalari mig inferior en un 40% al dels contractesindefinits i el nivell de salari mig anual en la jor-nada a temps parcial va ser inferior en més d'un50% al salari mig total.

Per l’altre costat tenim els alts salaris dels gestorsde les grans empreses que arriben a xifresd'escàndol: Alguns directius de bancs i empresespercebin entre 2 i 6 milions d’euros com retribu-ció al seu treball. Com exemple es pot prendre laretribució mitja d’un conseller d’un banc espan-yol que oscil·la entre 63 i 1.861 vegades el salarimínim. Així mateix, recollim el cas del BancSantander que va indemnitzar ‘per acomiada-ment’ a dos dels seus executius amb 43,7 milionsd’euros un l’any 2001 i 108 milions d’euros l’al-tre al 2002. No sabem les rebudes per altres exe-cutius, però estaran a nivells semblants? Cal con-siderar, també, que molts executius reben unapart de la seva remuneració en accions de les em-preses (stock options) o altres incentius variablesque s’estima poden estar situats entre el 30-50%

de la remuneració total; el que fa molt més difícilconèixer el que cobren en realitat.

Els costos salarials a l’Estat espanyol, com entots els països rics excepte a Japó, han anat dismi-nuint, passant de 100 en 1974 a 91,2 en 1985 i a80,7 en 1995. En aquest últim any els costos sala-rials a la UE estaven al voltant de 88,6 i als EUAa 97,6. Els costos laborals mensuals el 2001 es si-tuaven en 1.867,4 _, molt per sota de la mitjanade la UE-15 (3.139,13 _) i fins i tot de la UE-25(2.753,9 _). Al 2003 els costos laborals s'han re-duït en un 0,5%. Malgrat tot, se segueix acusantals salaris de ser massa alts i ‘no competitius’.

La jornada laboral mitjana d'aquest any és de1.757,2 hores anuals, dues hores més que l’anyanterior. Encara que suposa molt poc increment,mostra una inquietant tendència a l’augment de lajornada laboral. Només la República Txeca,Polònia, Grècia i Eslovàquia estan per sobre d'a-questa xifra quant a hores treballades. La UE téen estudi aprovar una Directiva que autoritzil'ampliació de la jornada de treball “sempre queel treballador hi estigui d'acord”. Pot el treballa-dor no estar d'acord quan les xifres d'atur són lesque són?

No han oblidar-se els més de mil morts en acci-dents laborals al llarg del 2004, dels quals elmajor percentatge correspon a treballadors tem-porals o d'empreses subcontractades, i un nombremolt alt d'altres accidents encara que no suposinla mort del treballador.

2.2. On es treballa: El sistema productiu

Nombre d’empreses

A l’Estat espanyol es computen 2.942.000 em-preses(8). Com en els altres països industrialit-zats, la indústria va perdent pes - el 2004 noméssuposava el 18% de l'ocupació i el 17% del valorafegit - i ja és minoritària en el nombre d'empre-ses. Més del 50% d'elles es dediquen als serveis.Si a aquestes s’hi sumen les empreses dedicadesal comerç, el sector serveis, agrupa al 78% de lesmateixes.

Però aquest nombre d'empreses està inflat esta-dísticament. Del nombre total, la meitat no té capassalariat, és a dir no són empreses pròpiamentaquestes, sinó artesans i treballadors autònoms(entre el 17-18% del total de treballadors sónautònoms).

Durant 2003 el nombre de petites empreses (u odos treballadors) ha augmentat en un 8%. Lesempreses de més de 10 treballadors només són el10% del total; les de més de 20 només el 2,6%(78.593 empreses en 2003). Només hi ha 78 em-preses amb més de 5.000 treballadors. En el capi-talisme actual són aquestes les empreses més im-portants, de capital privat, grans, societatsanònimes, i en molts casos amb una part impor-tant de capital estranger. D'aquestes, més de lameitat es dediquen a negociar amb béns que res-ponen a la demanda interna i no a l'exterior: co-merç al detall (grans superfícies comercials),bancs i companyies d'assegurances, activitats decol·locació de personal, sanitàries o de neteja.Operen en sectors amb una estructura oligopolís-tica.

Gràfic 4: Evolució de l�índex de despeses salarials.

Gràfic 5: Despeses salarials, mitjanes mensuals a l�Estat i a la UE.

Japó EUA UE

Estatespanyol

UE-15 UE-25

continua a la pàgina V

Revista Catalunya 67 setembre 2005

News & Politics

Transcript of Revista Catalunya 67 setembre 2005