La Renaixença

Segle XIX

1. Context històric a) Conseqüències de la rev.Francesa b) Conseqüències de la rev. Industrial.2. Context cultural3. El Romanticisme a) El romanticisme a diferents àmbits b) Autors del romanticisme c) El Romanticisme a Catalunya4. El Realisme5. La Renaixença a) Límits temporals del moviment b) Causes de la Renaixença c) Els Jocs Florals d) Els autors

La revolució francesa (1789)

La revolució industrial (segle XVIII)

1. CONTEXT HISTÒRIC Dos fets marquen l’evolució a l’Europa del segle XIX:

La presa de la Bastilla La màquina de vapor

Expansió arreu d’Europa de les idees liberals (constitucionalisme, divisió de poders, potenciació de les llibertats i dels drets dels ciutadans).

Ascens de la burgesia com a classe hegemònica en detriment de l’aristocràcia.

La classe obrera comença a agafar consciència de classe i a organitzar-se a com a col·lectiu per defensar els seus interessos.

En definitiva substitució de l’Antic Règim (caracteritzat per l’organització estamental i la monarquia absoluta), per un nou ordre polític i social (caracteritzat per la democràcia i unes noves classes socials).

a. Conseqüències de la revolució francesa (1789) per Europa

Iniciada al segle XVIII a Anglaterra transformarà la vida econòmica i social de l’Europa del segle XIX. A Espanya afectarà bàsicament Catalunya i el País Basc.

Confirmació de la burgesia com a classe social dominant Confirmació del proletariat com a classe explotada (excessiu horari

laboral, sous baixos, males condicions de treball, indefensió davant l’empresari…).

Aparició de dos grans corrents ideològics: SOCIALISME (Karl Marx) i ANARQUISME (Bakunin).

Hi ha dos corrents artístics que dominen el context cultural de l’Europa del segle XIX:

el ROMANTICISME, a la primera meitat del segle XIX,

el REALISME a la segona meitat

“Viatger sobre un mar de boira” De Caspar David Friedrich

El Romanticisme és un moviment hereu dels ideals de la rev. Francesa i de la rev. Industrial. És un conjunt de moviments intel·lectuals que van fer predominar el sentiment i la imaginació per sobre de la raó i l’anàlisi crítica.Va aparèixer a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i ràpidament es va escampar per Europa.

Defensava:- la llibertat personal i creativa- l’originalitat i l’expressió lliure de les emocions subjectives (la imaginació, el misteri, la

irracionalitat, el sentiment, la passió, l’individualisme…)

Rebutjava:- l’ordre i l’equilibri propis del segle de la

Il·lustració.

A nivell social, el Romanticisme rebutja les regles socials i defensa els drets de l’individu i l’igualitarisme.

A nivell polític, defensa el nacionalisme imposant, però, un nou concepte de nació: una nació no la defineixen unes fronteres sinó un grup humà amb sentiment de pertànyer a una col·lectivitat i a una mateixa terra.

A nivell literari, els romàntics ambientaven sovint les seves obres a l’edat mitjana ja que la consideraven una època màgica i misteriosa en què l’individualisme, la imaginació i el misteri, aspectes que els defensaven, tenien un important protagonisme.

a. El Romanticisme a diferents àmbits

Hölderling Víctor Hugo

Bécquer

Lord Byron

Novalis

Autors coneguts: Hölderling, Víctor Hugo , Bécquer, Lord Byron, Novalis…

A Catalunya les idees romàntiques van entrar a través d’una revista que es publicava a Barcelona anomenada El Europeo a la dècada del 1820.

Aquesta revista va introduir, sobretot, les idees del romanticisme conservador que somiava retornar al passat, a l’edat mitjana. I aquestes idees van encaixar a la perfecció amb la voluntat d’aquells intel·lectuals catalans que es proposaven de recuperar una llengua i una cultura que tenia les seves arrels a l’edat mitjana.

La manera de pensar dels romàntics canvia cap a la meitat del segle IX, s’anirà imposant una nova manera de pensar i d’escriure: el REALISME, corrent que dominarà el món de l‘art durant la resta del segle XIX. Els escriptors realistes intentaran reflectir en les seves obres d’una forma objectiva la realitat de l’època, per crua que sigui, el món que els envolta, enlloc d’imaginar-se realitats ideals i mons millors com feien els romàntics.

Autors importants: Balzac, Flaubert, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi i, a la literatura castellana, Benito Pérez Galdós, i a la Literatura catalana Narcís Oller entre d’altres.

LA RENAIXENÇALA RENAIXENÇA S'entén per Renaixença el moviment

de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana i en segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu.

Això implicava la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l’edat mitjana.

EL ROMANTICISMEEL ROMANTICISME

El romanticisme es manifestà a Catalunya amb la Renaixença, cap a la segona meitat del segle XIX. Durant aquest període es dugué a terme la recuperació de la llengua i la literatura catalanes.

El moviment, tot i ser bàsicament literari en els seus inicis, esdevingué polític fins a convertir-se en una font pel catalanisme.

Entenem per Renaixença el moviment cultural i nacionalista que va sorgir en el si de la burgesia catalana a principis del segle XIX i que es va proposar de recuperar la llengua i la literatura catalanes després de tres segles de poca activitat literària en el camp de la literatura culta. La llengua i la Literatura van ser considerades per aquesta burgesia els símbols de la identitat del país.

INICIL’any 1833, Bonaventura Carles Aribau publicà al diari El vapor un poema titulat La pàtria.

FINALL’any 1877, Jacint Verdaguer rep el premi extraordinari dels Jocs Florals amb el poema L’Atlantida i Àngel Guimerà és proclamat “mestre en gai saber” després de guanyar els tres premis ordinaris dels Jocs Florals.

Redescoberta i revaloració de la història de Catalunya a partir de les obres que escriviren i publicaren alguns intel·lectuals catalans de finals del segle XVII influïts pels corrents il·lustrats.

Penetració i assumpció dels ideals romàntics:- la mitificació de l’edat mitjana,- el sentiment nacionalista,- revalorització de les llegendes, tradicions i particularitats pròpies de cada cultura.

Potenciació que d’aquesta cultura farà la burgesia catalana.

QUÈ SÓN?Un concurs literari de poesia. Durant la Renaixença es recupera una festa literària molt antiga que s’havia començat a celebrar al segle XIV amb els trobadors.

TEMES - Pàtria- Fe- Amor

Es donava un premi a la millor poesia patriòtica, un altre a la millor poesia religiosa i un tercer al millor poema d’amor. Si algun poeta guanyava tots tres premis en el mateix certamen o en certàmens diferents era proclamat Mestre en gai saber.

El 1859 es van celebrar els primers ocs Florals del segle XIX, i tot i el seu caràcter anacrònic, passat de moda, va ser molt importants perquè van aconseguir que:

- la llengua i la literatura catalana assolissin prestigi social,- sortissin nous escriptors (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller van començar les seves carreres com a escriptors amb els Jocs Florals),- les editorials comencessin a publicar regularment llibres en llengua catalana.

Per insignificant que pugui semblar avui en dia un simple concurs literari, a la Catalunya d’aleshores en què la Literatura en català no tenia cap mena de sortida, la restauració dels Jocs Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia catalana després de tant de temps d’inactivitat.

Tot i que durant el segle XIX molts escriptors van contribuir amb les seves obres a la recuperació de la literatura catalana, tres dels grans autors d’aquests anys són:

JACINT VERDAGUER en poesia

ÀNGEL GUIMERÀ en teatre NARCÍS OLLER en novel·la