EL ROMANTICISMEEL ROMANTICISMEinst. montsacopa. olotinst. montsacopa. olot

Pintura romàntica: La pintura va plasmar en imatges la sensibilitat d'un moviment cultural

molt més ampli, el romanticisme, que es va basar, d'una banda, en l'afirmació del valor i la

dimensió del sentiment i, de l'altra, en la del valor únic i individual dels éssers humans. La

producció pictòrica romàntica abraça el període cronològic que va del 1820 fins al 1850,

aproximadament. Ara bé, tot i que presenta elements comuns, no és una producció

homogènia. Hi trobem el paisatgisme alemany (Friedrich), l'ultraclassicisme romàntic

(Ingres), el paisatgisme anglès (Turner, Constable), el romanticisme del color (Géricault,

Delacroix) i el romanticisme místic (els natzarens, a Alemanya; els prerafaelites, a

Anglaterra).

Característiques formals o estilístiques:

1. Dibuix: traç pictòric i pinzellada solta i oberta.

2. Color: viu i exaltat, usat amb una tècnica metòdica i científica.

3. Llum: ús de tècniques derivades de la pintura barroca (clarobscur, tenebrisme).

4. Composició: s’inspiren en la pintura barroca (piràmides, diagonals, moviment, personatges en escorç, etc.).

Característiques iconogràfiques:

Els temes predominants són els següents:

1. Esdeveniments contemporanis: fets polítics, successos, catàstrofes.

2. Ambients medievals: ruïnes, monestirs, castells.

3. Paisatges amb valor metafísic. Solitud i impotència de l'home davant la naturalesa.

4. Ambients exòtics: països orientals, nord d'Àfrica.

• Recuperació de la força suggestiva del color en detriment del dibuix (neoclàssic)

• El cromatisme ressuscita les llums vibrants que reforcen les taques de color tot

col·laborant en la destrucció de les formes escultòriques precedents

• Composicions dinàmiques, amb línies determinades per les posicions i gestos convulsos

de les figures

• Culte al paisatge, no només com a recurs per mostrar el pathos, sinó també per a poder

desplegar colors lluminosos i contrastats (núvols, llamps, raigs de sol, ...) que traduïen

estats d’ànims.

• Temes relacionats amb revolucions polítiques, desastres de tot tipus, revoltes,...

El camí misteriós condueix cap a l’interior. L’eternitat amb els seus mons, el passat i el

futur, està dins de nosaltres o no estarà enlloc. Novalis.

Ruan 1791 - París 1824 Charenton-Saint-Maurice 1798 - París 1863

El juliol de 1814 va

naufragar la fragata

“La Medusa”, amb

149 passatgers en un

rai en un mar

embravit. Només es

van poder rescatar

15 supervivents.

Géricault va examinar

els cadàvers

recuperats al dipòsit,

per tal depintar una

tela majestuosa i plena de dramatisme, però sense heroisme ni glòria –neoclàssic- sinó

amb desesperació . Els contrastos de llum recorden Caravaggio i les figures robustes,

Miquel Àngel, que Géricault havia estudiat a Roma. El moviment, lluminositat i dramatisme

són tot un manifest del Romanticisme.

Les piràmides de l’esperança

L‘”Argus”

Natura enfurismada

Personatges del primer pla: desesperació (obsessió per la mort)

Personatges de la piràmide de l’esquerra

Primer projecte

El boig assassí, oli/tela, 1821-24. L'Envejosa, oli/tela, +/- 1820

Aquestes dues obres estan relacionades

amb la sèrie de retrats que va pintar en

col·laboració amb el psiquiatre Georget.

En aquesta sèrie el pintor va intentar

penetrar en les zones amagades del

patiment i la irracionalitat, continuant

amb les investigacions sobre la psique

encetades amb l’elaboració del “Rai”

Caps d’ajusticiats, oli/tela, 50 x 61 cm. 1818

La presència de figures directament inspirades en

exercicis acadèmics contrasta amb el realisme del que

l'artista feia gala en l'expressió de l'agonia. A través

d'aquestes teles condemnava obertament la política del

govern en relació a la pena de mort i varen provocar

onades d’indignació en un o altre sentit.

L'any 1830, la Revolució de Juliol posà fi al govern dels Borbons a França i obrí pas a una monarquia constitucional sota Lluís Felip d'Orleans.

En unes línies adreçades al seu germà el mes d'octubre d'aquell mateix any, Delacroix escrivia: "He començat un tema modern, una barricada (...) i si no he lluitat. per la pàtria si més no pintaré per a ella (...)".

Delacroix, revolucionari el 30, va ser contrarevolucionari el 48, quan la classe obrera es va aixecar contra la burgesia.

LA DEESSA LLIBERTAT LA BURGESIA EL PROLETARIAT

EL NOI

ELS COSSOS DEL PRIMER PLA, BASE INESTABLE DE LA COMPOSICIÓ

ELS FONS URBANS

Pel que fa a la composició, és fàcil relacionar-la amb El rai de la Medusa de Géricault.

Igual que el rai, el pla de la base és inestable, fet de bigues separades (la barricada); d'aquesta inestabilitat neix i es desenvolupa in crescendo el moviment de la composició. Com el rai, les figures formen una massa que puja, que culmina en una figura que agita una bandera. Com el rai, en primer pla hi ha els morts caiguts cap endarrere, semblants fins en les postures. Coincideixen, fins i tot, alguns detalls atroçment realistes: el pubis al descobert d'un cadàver, la mitja caiguda sobre el peu d'un altre, la macabra i emotiva crida de les polaines blanques als peus del soldat mort. És també idèntica la forma de sostenir i subratllar el gest culminant acompanyant-lo, a dreta i esquerra, amb el braç aixecat d'altres dues figures.

Vistes les analogies, passem a las diferències: Delacroix inverteix l'esquema compositiu del rai. Inverteix la posició dels dos morts del primer pla i també la direcció del moviment de les masses, que al rai va de fora cap endins i a la llibertat ve cap a fora. Per què aquest canvi en la direcció del moviment? El moviment de darrera cap endavant respon, en primer lloc, a una necessitat retòrica: la llibertat es llança envers l'espectador. També té una altra funció: si al quadre de Géricault el moviment de les masses cap a l'horitzó obrava una mena de catarsi i si a partir de la violència realista s'assolien accents de grandesa clàssica (per exemple, el vell i el cadàver del seu fill), al quadre de Delacroix desapareix tot el que era profundament clàssic. Ja no existeixen els clarobscurs sobre els cossos fortament modelats, quasi com si fossin de bronze, sinó que destaquen les figures a contrallum sobre un fons encès i fumejant; ja no trobem la unió d'aquells cossos entrellaçats sinó un aïllament de les figures principals entre la confusa formació de les altres. I de la duresa realista no s'ascendeix a la solemnitat clàssica sinó que es baixa a la caracterització social de les figures per demostrar que nois, joves, adults, obrers, camperols, intel·lectuals, soldats legitimistes i rebels són part del poble i que la bandera tricolor els agermana a tots.

Il·luminació caravaggiesca, modelat quasi escultòricFigures perfilades a contrallum, sobre la

fumera del fons

Dant ¡ Virgili a l’infern. La barca de Dant. 1822, 189 x 246 cm.

La mort de Sardanàpal. 1827-28, 395 x 495 cm

La mort de Sardanàpal

Grècia sobre les ruïnes de Missolonghi, 208x147 cm.

• L’ època romàntica coincideix amb un gran esplendor de la cultura alemanya: Beethoven,

Goethe, Schiller

• L’art alemany està emmarcat pel nacionalisme i la religiositat. El Congrés de Viena va partir

la nació en dos i el sentiment de recuperació del propi espai va impregnar l’obra de poetes i

pintors.

• A més de l’obra emblemàtica de C. D. Friedrich, cal esmentar l’escola dels Natzarens que

explica el protagonisme que el tema religiós va assolir en el romanticisme alemany. Overbeck

i Cornelius, instal·lats a Roma van organitzar l’escola com una germandat, on tenien aprop les

obres dels pintors renaixentistes, en bona part inspirades en temàtica religiosa

• Fra Angèlico i Rafael, així com Dürer, són els seus referents pictòrics

2/3DeCel.Tradi-ció nòrdi-ca

Contraposició immensitat de l’univers (panteisme) i la natura, enfront la petitesa humana.El sentiment oposat al racionalisme (Sturm und Drang = tempesta i pulsió)

Abadia a la roureda (1810)

Sortida de la lluna sobre el mar (1822)

El mar de glaç o naufragi de «L'Esperança» (1824)

Viatger davant del mar de boira (1818)

Penya-segats de l'illa de Rügen (1818)

L’any 1809 a Roma, J. F. Overbeck, procedent de l’alta burgesia de Lübeck, i el seu amic F.

Pforr, varen fundar la Germandat de sant Lluc, en oposició a l'Acadèmia de Viena.

Sant Lluc és el patró dels pintors i aquesta germandat es pot considerar la primera

associació artística moderna.

S’inspirava en la tradició medieval i pretenia establir les bases de la pintura sobre la religió i

el treball artesà ben fet (Arts & Crafts)

Els seus membres, majoritàriament luterans, es van convertir al catolicisme i varen

començar a viure en el convent de sant Isidre, ja que els oferia el medi adequat per

desenvolupar tant el seu art com la seva forma de vida.

Van rebre l'apel·latiu de natzarens dels ciutadans romans, per com portaven els cabells.

La germandat de sant Lluc era un grup antiacadèmic que es va dedicar al renaixement de

l’art alemany a partir de l’esperit de la religió.

Friedrich Overbeck. Itàlia i Alemanya (Sulamita i Maria) Autoretrat amb la seva esposa i el seu fill Alfons 1811-28. 94x104 cm 1820; 46x37 cm

El paisatge romàntic va sobresortir a Anglaterra, a principis del segle XIX, de la mà de John

Constable y Joseph Mallord William Turner. Ambdós artistes, tot i d’estils netament

diferents, miraven de plasmar els efectes de la llum i de la atmosfera. Els llenços de

Constable son poètics i expressen la cultivada suavitat del camp anglès, tot i el seu

enfocament objectiu i científic, ja que al pintor l’atreia pintar a l’aire lliure on feia

nombrosos estudis de las formacions dels núvols i prenia notes de les condicions

lumíniques i climatològiques. A més, Turner buscà el sublim de la naturalesa, tot pintant

catastròfiques tempestes de neu o plasmant els elements —terra, aire, foc i aigua— d’una

manera borrosa, quasi abstracta. La seva manera de dissoldre las formes en la llum i en

transparències de color tindria gran importància en el desenvolupament de la pintura

impressionista francesa.

A més d’aquest dos pintors eminentment paisatgistes, cal també esmentar el pintor

visionari W. Blake.

La catedral de Salisbury. 1831 Vista d’Epson. 1809 Estudi de núvols. 1822

Harnham Ridge, Salisbury 1820 o 1829 Dedham Lock. 181711’4 x 23’ mm

Forn de calç a Coaldbrookdale, 1797 Castell de Caernarvon, 1798 Vaixell de pesca entrant al port de Calais. 1803

Allau als Grisons. 1810 Erupció a l’illa de S. Vincent. 1815 Sortida de sol al castell de Norham. 1845

El paisatge com un conjunt d’elements incontrolables

Vora del mar. 1828 El Tàmesi al pont de Waterloo. 1830-35 El darrer viatge del Temerari. 1838

Tempesta de neu. 1842 Pluja, vapor i velocitat. 1844

Déu i els dimonis La creació d’Adam Déu jutjant Adam

Satan exultant, sobre Eva El Blasfem La mort de la Verge