Dossier de premsa

1

El Centre d’Interpretació del RomanticismeManuel de Cabanyes,un emotiu viatge al segle XIX

La Masia d’en Cabanyes és unacasa d’estil neoclàssic construïdal’any 1798 per la família Cabanyes,que va ésser ocupada fins a la se-gona meitat del segle XX. Ara faaproximadament 36 anys que lafamília va cedir-la a Vilanova i laGeltrú, tenint al llarg dels anysvaris usos.

Durant aquests anys hi ha hagut lavoluntat de preservar el patrimonidels Cabanyes en un doble sentit:El llegat patrimonial a la plantanoble de la Masia, en el sentitampli –pictòric, mobiliari, docu-mentació- i el llegat natural del’entorn. Han estat de sempre duesreferències culturals a salvaguar-dar que ens evoquen al segle XIX.

Ara, a la Masia d’en Cabanyes hitrobareu unmunt de sensacions apartir de resseguir laNissagadelsCabanyes. Us ho proposem en elmarc del Centre d’Interpretaciódel Romanticisme Manuel deCabanyes.

És una proposta per a descobriraquest poeta i el Romanticisme.Per a descobrir el Romanticisme li-terari de Manuel de Cabanyes iel Romanticisme pictòric de Joa-quim de Cabanyes (germà delpoeta) i Llorenç de CabanyesOl-zinelles (nebot). Per a descobrir lanissaga i el relat d’una família delsegle XIX que la representa tambéJosep Anton de Cabanyes(Germà gran, hisendat, poliglotaque va viatjar arreu. Escriptor i

col•leccionista), Josep Maria deCabanyes (tutor del nebot. Espe-cialista en matemàtiques i cièn-cies naturals) i Isidoro deCabanyes (militar vinculat a la pri-mera gran empresa elèctrica delpaís). Alexandre de Cabanyes(pintor), el darrer de la nissagad’artistes, que va viure a la Masia.

Suggerim aquesta descoberta envaris àmbits: en la primera plantadel Centre es mantenen i espoden visitar les estances de la fa-mília, on s’ha fet una tasca de reu-bicació de les obres i d’ordenacióde l’espai amb criteris històrics,així com també els porxos, elsmenjadors i la cuina. Destaca la bi-blioteca amb presència d’edicionsromàntiques en les diverses llen-

gües que coneixien el poeta i elsaltres propietaris de la casa.

Per altra banda, el Centre d’inter-pretació pròpiament dit es situa ala planta baixa. Aquí en aquestespai, ens volem explicar. Volemajudar a descobrir i interpretar elRomanticisme, els Cabanyes, laciència i la tècnica al segle XIX i elGarraf.

Finalment, l’entorn i el bosquet.Un espai per a gaudir en família iper a les escoles que ens visiten.Un espai lúdic que complementala visita alCentre d’Interpretaciódel Romanticisme Manuel deCabanyes.

La Masia d’en Cabanyes és una casa d’estil neoclàssic construïda l’any 1798 a Vilanova i la Geltrú. Enguyany és la seu delCentre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes i d’una part del Consell Comarcal del Garraf.

2

Manuel de Cabanyes, figura cabdal del Romanticismeal nostre país

Oriol Pi de Cabanyes, descendent de la nissaga dels Cabanyes ens ressenya i ens situa de manera precisal’apassionat món deManuel de Cabanyes. Reproduïm aquí les seves paraules:

Efectivament el Centre d’Interpretació del RomanticismeManuel de Cabanyes considera que cal posarde relleu aquesta figura poc coneguda i cabdal per entendre el Romanticisme literari al nostre país. Unpoeta que ens va deixar jove i que va morir d’una tuberculosi fulminant en aquesta vil•la neoclàssica.

“ Poeta de vida i obra curta, però llargade posteritat, és el més destacat referentd’un grup de poetes catalans que es-criuen en llengua castellana en unaèpoca en què el català encara no haviarecuperat el prestigi com a llengua aptaper a la creació literària de referènciescultes.

Va estudiar Filosofia i Dret a la Universi-tat de Cervera, on hi havia l’única uni-versitat catalana després que Felip Vclausurés la de Barcelona. El seu mestreCorminas ja va subratllar en ell “unapas-sió decidida per la veritat i la justícia i undesig ardent de saber”.

Humanista amb preocupacions filosòfi-ques, lector voraç i escriptor precoç, bonconeixedor de la literatura clàssica gre-collatina i alhora de la literatura coetà-nia europea, Cabanyes, esperit rebel iindependent en una època de transicióentre el neoclassicisme i el romanticisme,elabora una poesia de formes clàssiqueson ja ressonen les inquietuds romànti-ques.

Vamorir, a vint-i-cinc anys, el 16 d’agostde 1833. Poc abans, per l’abril, havia pu-blicat – sense que hi figuri el nomde l’au-tor- el seu primer i únic llibre- “Preludiosde mi lira”-, on ja va voler fer notar, enuna breu “advertencia” preliminar, “lasdificultades que un catalán ha de vencerpara escribir en una lengua cuyo estudiole es tan costoso como el de cualquieridioma extranjero”. Retrat de Manuel de Cabanyes, Pelegrí Claver.

3

A la planta baixa de la Masia d’en Cabanyes trobem el Centre d’Interpretació pròpiament dit. Està estruc-turat en àmbits temàtics per a explicar i aportar dades sobre el Romanticisme i la nissaga Cabanyes. Esdonen claus interpretatives per a conèixer el Romanticisme i el segle XIX, al Garraf i arreu. Aquests són elsàmbits que l’ajuden a interpretar.

Aquest fragment de Preludios demi lira és l’obramés important delpoeta. Es tracta d’ un recull dedotze poemes que parlen d’amor,de llibertat i d’amistat.

El llibre va aparèixer cap a l’abrilde 1833, imprès a Barcelona per A.Bergnes. És un llibre de només 69pàgines, d’aparença senzilla,sense datar i sense signar. La pri-mera crítica apareguda fou la deJoaquim Cornet al “Diario de Bar-celona”, el 13 de maig de 1833.

La importància deManuel de Ca-banyes va ser de seguida entesa ireconeguda. El mateix Víctor Ba-laguer se’n va fer valedor i va de-cidir posar-hi una escultura a lesportes de la BibliotecaMuseu queporta el seu nom.

El seu llegat poètic, tot i la pocaproducció, ha estat reconegut perla seva originalitat i la influènciaposterior.

El Romanticisme literari: Manuel de Cabanyes.

“Perdón, celeste virgen,si a tus honestos labiosarrebaté de amor,costoso, un sí;

si a tu inocente pecho,si a tus sueños tranqui-los, turbé la calmaplácida, perdón...

El Romanticisme a través de la vida i obrade la nissaga dels Cabanyes

4

El Romanticismemusical

Germà del poeta, vaser militar i pintor. Laseva activitat es vadesenvolupar deforma paral•lela a laseva carrera militar.

Va anar destinat a di-ferents llocs com Bar-celona, Maó iValència. L’any 1829va iniciar l’activitatdocent al Col•legid’Artilleria d’Alcalàd’Henares, on vacoincidir amb el seu oncle Josep Maria.

Després d’altres periples, va anar a la guerra del Marrocper voluntat del general Prim. En els últims destins, coma coronel des de 1844, Joaquim va dedicar-se a la pin-tura. Va ser influït per l’escola de Barbizon i pel seu amicMartí Alsina. Va ser un destacat pintor de paisatges ro-màntics, en especial de Mallorca i del Garraf.

Alexandre de Cabanyes ( 1877 – 1972)

La música va ocupar un paper preeminent en l’art romàntic a causa de la seva gran capacitat expressiva,com un delsmitjansmés adients per transmetre estats afectius i anímics. Amb l’arribada del Romanticismea Catalunya es va recuperar el repertori alemany, es va conèixer l’òpera francesa i la música simfònica i decambra alemanya i francesa.

El Romanticisme es va caracteritzar, des dels inicis literaris, per la rebel•lia contra les regles neoclàssiques.A partir de les arts, la cotilla de normes i sancions es veu com una nosa per al desenvolupament de les so-cietats, cada cop més abocades al progrés de la industrialització. Aquest alliberament va derivar en l’exal-tació de l’individu, que serà capaç d’assolir tot allò que es proposi, i que tindrà el seu camp d’acció al’economia, la política i, fins i tot, al món científic.

La ideologia romàntica, en principi nascuda dels escriptors alemanys, s’estén a la resta de les arts, peròtambé imbueix la política i l’economia. Es produeixen les revolucions liberals que allunyen cada copmés elsdesignis divins d’esglésies i reialeses dels governs. L’individu, el burgès en aquest cas, és amo de les sevesdecisions i vol ser legítim valedor del seu govern.

El Romanticisme i les revolucions liberals

Es definia ell mateix coml’últim dels modernistes,va ser un pintor prolíficdedicat als paisatges, lesmarines i, en menor me-sura, els retrats.

Es va formar a París, Barce-lona i Munic, on va con-tactar amb l’avantguardainternacional. A ell es deula conservació de la masiaCabanyes, on va viure i vapintar, des del seu taller,els paisatges que l’envol-taven.

La pintura d’Alexandrede Cabanyes es caracte-

ritza pel seu dinamisme, el vent és gairebé semprepresent, i la seva força. La seva pinzellada, gruixuda ivalenta, és inconfusible i les composicions són, a ve-gades, agosarades.

El Romanticisme pictòric

Joaquim de Cabanyes (1799-1876)

5

Llorenç de Cabanyes i Olzinelles(1837-1878)

Es va dedicar al negoci familiar d’exportació de vinsi aiguardents. Era un home culte i poliglot i va viat-jar per tot Europa. Allà va descobrir el Romanti-cisme i el liberalisme. Va aplegar una col•lecció depintura considerable i va consolidar la magníficabiblioteca de la masia. A més, va conrear la poesia,la prosa, el llibre de viatges, la traducció i lamúsica.

Josep Anton de Cabanyes(1797 – 1852)

L’agricultura era l’activitat econòmica principal a laCatalunya d’inicis del segle XIX. Amés amés, va aug-mentar la superfície conreada i la intensificació i es-pecialització del conreu.

La vinya era el principal monocultiu al Garraf, bàsi-cament per a l’elaboració de vins i aiguardents. Lesfamílies de terratinents van potenciar l’activitat co-mercial i a partir d’aquesta prosperitat van ser recu-perats molts masos del territori. Fins i tot elspàmpols de raïm van esdevenir el motiu de la deco-ració d’algunes residències, com en el cas de l’ano-menada sala russa de la masia Cabanyes.

Els llibres de l’empresa “Cabanyes i Fuster”mostrenl’extensió de les relacions comercials de la família. Amés amés, els viatges de negocis eren lamanera dedescobrir els nous corrents artístics europeus i co-nèixer els nous moviments polítics i socials que s’al-biraven a Europa.

La vinya

Nebot del poeta, va ser literat, artista i com a te-rratinent va viure a la masia Cabanyes, que va he-retar del seu pare.Va ser liberal progressista i va conrear, a més de lapintura, la literatura romànticamedievalista, el pe-riodisme i les traduccions.

6

Els Cabanyes van tenir una relació estreta amb laJunta de Comerç de Barcelona. D’ençà el 1758 vapromoure l’activitat comercial del país. Va dinamit-zar l’economia amb el lema“la terra donarà bens i elmar, riqueses” .

En el cas del Garraf com va afectar? Val a recordarque l’activitat marítima va augmentar molt. Enaquell temps, a Villanueva de Cubellas es van esta-blir normes reguladores de carga i descàrrega devaixells. El moviment comercial i econòmic quedaben palès atès que el comerç del vi i l’aiguardent vafer créixer boters i fassines.

La sortida del Garraf al món era el mar. Amb la subs-titució de l’astrolabi pel sextant, el perfecciona-ment de les cartes de navegació i els coneixementsgeogràfics, la navegació va prendre un gran impuls.Fins a mitjan del segle XVIII la flota catalana estavaformada per embarcacions de tonatge mitjà, comllondros i xabecs. Amb els primers decrets de libe-ralització del comerç, guanyen terreny els vaixellsmés grans, com fragates i paquebots, els quals s’en-carregaran del transport d’ultramar.

Durant el segle XIX la navegació arribà al màxim dela seva esplendor. Gràcies a les millores tècniques icientífiques i, d’altra banda, al desig de desenvolu-par les estructures econòmiques del liberalisme, lanavegació pren una importància cabdal pel progrésdels països mariners. Sense els vaixells, les produc-

La navegació i el comerç

“Marina”, adquirida per J..A de Cabanyes als països baixos. (1881)

Els Cabanyes i la Ciència i la TècnicaEls avanços científics de l’època es poden descobriral Centre d’Interpretació, per exemple: El primer co-lorant sintètic, una làmpada incandescent, una por-tada del Diari de Vilanova del 1846 imprès enrotativa, les primeres fotos de la família Cabanyesfetes a la casa Napoleó de Barcelona a finals del XIX...

Ens hi acompanyen JosepMaria de Cabanyes i Isi-dorodeCabanyes, matemàtic i especialista en cièn-cies naturals, el primer i precursor de l’energia solar,el segon. Així mateix fundador de la “Sociedad Es-panyola de Electricidad”, la primera gran empresaelèctrica del país .

cions no s’haurien pogut exportar a llocs tan llun-yans con Rússia, les Antilles o Sud-Amèrica.

La planta noble contrasta amb l’exposició perquè noés un espai d’informació, sinó de sensacións. Aquestaprimera planta pretén ensenyar.

La relació amb el visitant es basa en l’experiència vi-sual, estrictament vivencial, de trobar-se en un esce-nari real del segle XIX.

El pas de l’exposició al primer pis és el pas del conei-xement a l’experiència i, per tant, hi pot haver nomésun gaudi purament estètic.

Saló de la cúpula

La planta noble: Els espais íntims de la família

Els espaisPer ordre de visita els diferents espais són:

� Saló de la cúpula.La biblioteca.La sala russa.Cambra de l’Alexandre de Cabanyes.Cambra de Manuel de Cabanyes.Els porxosEl menjadorLa cuina

�

�

�

�

�

�

�

La música romàntica va ser una música suau i som-niadora que expressava l’emoció i llibertat pròpia delmoviment. Durant el romanticisme el número d’ins-truments de l’orquestra estàndard i els instrumenta-listes van adquirir un gran protagonismeconvertint-se en alguns casos, en aclamats virtuosos.Un exemple d’aquesta nova expressió musical és elpiano vertical Clementi amb la caixa de ressonànciaen posició vertical de la primera meitat del s. XIX, fa-bricat en estil neoclàssic per la companyia Clementi

& Comany de Muzio Clementi (1752-1832), conside-rat el creador de la música del pianoforte modern ipare de l’execució del pianomodern. El piano fou undels instruments més populars del s. XVIII i exaltatsen l’orquestra simfònica romàntica. L’arpa francesa,amb elements decoratius d’estil imperi, és un exem-ple de lamoda per adquirir aquest instrument que hihavia a principi del segle XIX, després que el francèsSebastien Érard definís l’instrument.

7

Al Saló de la cúpula trobareu peces pictòriques pen-jades a totes les parets. Destaquem, no obstant, elpaisatge romàntic. Joaquim de Cabanyes i MartíAlsina.

El descobriment del paisatge com un gènere en símateix, capaç de transmetre emocions, va ser unade les gran aportacions del Romanticisme. JoaquimdeCabanyes va ser un dels pioners del paisatgismea Catalunya. La natura hi apareix esplendorosa, llunydels paisatges escenogràfics i composats d’èpoquesanteriors i el seu treball de camp com a militar el vaportar a descobrir lamagnificència de la natura, comen el cas de Les coves d’Artà. El domini de la paletaes fa palesa en els contrastos de llum de les obresmés tardanes. Cabanyes també va representar lacasa pairal d’Argentona, una masia fortificada delsegle XVI d’on és originària la nissaga.A la mateixa sala hi ha obres deMartí Alsina. Amicde la família, Martí Alsina s’apartava també de con-vencionalismes acadèmics que es mostren en les

La biblioteca

És un espai que parla per ell mateix. Una excel•lentcol•lecció d’obres que tenen a l’exposició algunsexemplars de mostra.

Aquí es percep encara l’atmosfera intel•lectual en laque estaven immersos els Cabanyes.

La sala Russa

Era un espai de reunió reservat a la família Caban-yes. Està formada per diversos mobles d’estil isabelícom els dos sofàs de góndola de tres cossos o el mi-rall entre d’altres, fabricats en fusta de roure rus quedonen el nomoriginal a la sala, que il·lustra la relacióde la família amb aquest país. Val a dir que la famíliatenia despatx a Sant Petersburg. En aquesta sala hiha un quadre deManuel de Cabanyes, de JoaquimEspalter, que el representa amb l’aureola romànticaque el va definir.

8

“Les coves d’Artà”, Joaquim de Cabanyes. s.XIX

peces penjades a la sala de la cúpula. Introductor delmaterialisme realista al nostre país feu escola per es-campar l’ensenyament que arribava des de França.L’interès dels paisatges en runes és present en lesobres d’aquesta sala.

Estança que va utilitzar el pintor Alexandre de Ca-banyes (1877 -1972) fins poc abans de la donacióde la masia a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.Conserva el mobiliari intacte d’estil imperi i sorprènla distribució de l’espai amb el llit i el bany compar-tint unamateixa estança. S’hi respira l’atmosfera ar-tística i cultural que amara tota la casa.

Hi resten els estris del pintor i un quadre inacabatde gran format on hi ha representat uns àngels queprenen una nena cap al cel (suposadament la sevafilla).

Cambra d’Alexandre de Cabanyes

Manuel de Cabanyes (1808-1833), Destaca el llitd’estil colonial orientalista i el conjunt de cadiresd’estil Sheraton anglès, fabricades al nostre país. Elsllits, amb un domàs per guanyar escalfor i intimitat,eren alts per allunyar la humitat i el fred.

La sala mostra diferents retrats de la família, coml’oncle JosepMaria i el germà Josep Antoni, els qualsvan actuar com a tutors del poeta. Els elements reli-giosos que completen l’estança eren omnipresentsa les cases vuitcentistes que, com aquesta, també te-nien un oratori.

Cambra deManuel de Cabanyes

9

Els porxos Menjador Cuina

Galeria porticada que recorre tresfaçanes, donant regularitat arqui-tectònica a la casa. Aquest espaité una magnifica vista sobre eljardí romàntic i el parc que en-volta la Masia.

Aquesta sala ocupa l’antic menja-dor i la cambra contigua, amb sen-gles llars de foc pel fet que ocupenla cara nord de la casa.

Hi trobem diversos objectes decuina, propis d’un món senseaigua corrent ni electricitat. A lasortida hi trobem el passa platsque comunicava amb el menja-dor.

10

Conèixer la Masia d’en Cabanyes ja té interès per ella mateixa, per l’espectacularitat d’una edificació queés la combinació perfecta entre una composició simètrica i clàssica a lamanera de l’arquitecte italià Pal•ladioi la masia porticada catalana.

És la combinació de l’elegància i la sobrietat. El resultat mereix destacar-se en l’arquitectura catalana definal de segle XVIII ja que és una de les peces més significatives dins el conjunt de realitzacions que es vanportar a terme en el primer període del neoclassicisme català. Pot ésser considerada, per tant, una de lesedificacions emplaçades en el paisatge rural més importants de les que es van construir a Catalunya enaquell moment.

Un edifici que per les solucions arquitectòniques emprades - el pòrtic i l’alçat, el frontó i les columnes ambestries- confereix una personalitat única i denota que hi va viure una família culte. De fet, a l’interior des-cobrim els espais culturals per excel•lència, les col•leccions de pintura i de llibres d’arreu del món. A l’exte-rior, com un palauet, hi trobem un jardí romàntic.

Descobrim-ho, no obstant amb el vessant demasia catalana agrícola i imaginemque a la planta baixa, amésde les cavallerisses, en un altre edifici, s’hi construia magatzem per gra, oli, botes de vi, carbó i tot el quehavia de servir per a fer-hi llargues estades.

LaMasia d’en Cabanyes. El palauet i l’entorn

La maqueta i el quadre van ser enviats des d’Itàlia abans de laconstrucció. La masia, però, va restar inacabada a causa de laguerra del Francès (1808-1814)

11

Retrat deManuel de Cabanyes de Sinibald deMas.Vers 1830. Pastel sobre paper

Oda a la luna.Manuscrit deManuel deCabanyes. 1833.

Preludios demi lira.Manuel de Cabanyes. 1833

Sinibald de Mas va sercompany de Cabanyes a laUniversitat de Cervera.Va ser un personatge ex-traordinari: pintor, escrip-tor, ambaixador, aventurer,pioner de la fotografia, etc.El retrat està fet en vida delpoeta.

La lluna, inspiració romàn-tica per excel•lència, és eltema d’aquest manuscritdel poeta.

Edició original, sense datarni signar, de les escassíssi-mes que se’n conserven.

XIX elements d’interès a la Masia d’en Cabanyes

El penjat oVaixell i mortLlorenç de Cabanyes i Olzi-nelles. Oli sobre cartró.

Mitjan segle XIX. Obra d’unromanticisme extrem, re-cull com cap altra l’atmos-fera romàntica queamarava els Cabanyes

Maqueta de la masia Ca-banyes.Finals del segle XVIII.Fusta.

Catedral deMallorca.Joaquim de Cabanyes. Olisobre tela. Mitjan segle XIX.

Piano Clementi.Anglaterra. Clementi & co.Principis del segle XIX.

Anterior a la pròpia casa,atribuïda fa poc a l’arqui-tecte Domenico Bagutti.

Singular obra de formatrodó, combina el paisatgegòtic amb l’activitat popu-lar relacionada amb elmar.

Moble neoclàssic. Un delsprimers pianos verticalscreat pel compositor Cle-menti.

Arpa.França. Principis del segleXIX. Neoclàssica.

Aquest instrument s’es-campà entre la burgesiacom a símbol de benestareconòmic i posició social.

Autoretrat. RamonMartí Alsina.Mitjan segle XIX. Oli sobre tela

Ramon Martí Alsina estàconsiderat, amb Fortuny, elmillor pintor català delsegle XIX. El fet de ser unautoretrat fa imaginar l’a-mistat que tenia amb elsCabanyes.

L’única obre del gènere his-tòric que hi ha a la masia, téelements èpics i orientalistes(otomans). Feta sobre coureper destacar-ne el color.

Batalla.Oli sobre coure. Anònim.Segle XVIII.

Santa Rosa de Lima.Anònim, Oli sobre tela. Segle XVIII.Vers 1830. Pastel sobre paper.

Obres de Lord Byron .Segle XIX. Biblioteca

Obres d’OssianSegle XIX. Biblioteca.

L’obra barroca més gran de la masia,sovint es confon amb santa Teresa.

L’escriptor simbolitza l’home ro-màntic per excel•lència. Els Caban-yes n’eren admiradors i n’adquirirenl’obra fora del país.

Col•lecció dedicada al bard nòrdicOssian i recuperada per l’escriptorJames Macpherson. L’essència delRomanticisme. Els Cabanyes en vanfer “proselitisme”.

Mobiliari sala russa.Fusta de roure. Rússia. Segle XIX.

Retrat deManuel de Cabanyes.Joaquim Espalter. Oli sobre tela.

Llit colonial.Segle XVIII. Fusta i tela. Catalunya.

El raïm és omnipresent a tot el mo-biliari. Símbol de la riquesa dels Ca-banyes i, també, de prosperitat. ElsCabanyes portaven vi i aiguardentfins a terres russes.

Retrat que idealitza el poeta i modelde lamajoria de retrats posteriors . Vala recordar que Espalter va ser pintord’Isabel II.

Aquí va morir Manuel de Cabanyes.És un excepcional moble d’estil colo-nial, imita les plomes d’estruç i té unaestètica propera a l’orientalisme.

Braser.Bronze. Segle XIX. Estil imperi.

Aquest braser va ser robat i, més tard,recuperat gràcies a la seva singulari-tat decorativa que el fa únic.

Esfera armil•lar i globus terraqüi.Finals segle XVIII. França

Elements imprescindibles de qualse-vol biblioteca. El globus té una lle-genda on s’indica que “s’hanincorporat els darrers descobrimentsdel capità Cook”.

En aquesta cambra hi hem col·locatels estris de pintura que va fer servirAlexandre Cabanyes fins al final dela seva vida.

Estris del pintor Alexandre de Ca-banyes.

12

13

Els orígens del Centre d’Interpretació són de l’any 1994. En aquell moment es va posar en marxa la recercad’un fil conductor per posicionar la comarca en el marc del turisme cultural. Després d’un acurat estudisobre els valors culturals i patrimonials del territori, el Pla de dinamització del patrimoni del Garraf, des-envolupat pel Consell Comarcal del Garraf, va optar pel Romanticisme com a concepte paraigua. El Ro-manticisme, entès com a una ideologia que es va estendre des de les arts fins a la manera de concebrel’existència, esdevé al Garraf un element visible, tant en el patrimoni físic com en l’intangible.

Així doncs, l’any 2000 es va crear a la Masia d’en Cabanyes el Centre d’Interpretació del RomanticismeTerra XIX. Una proposta innovadora a la comarca basada en una exposició permanent -multimèdia- que,basada en una família imaginaria, els Margalló, explicava el moviment romàntic del segle XIX i les em-premtes arquitectòniques, artístiques i culturals, que aquest moviment va deixar al Garraf.

Deu anys després de la seva inauguració, es feia necessària una remodelació del discurs expositiu i un re-plantejament de les potencialitats a desenvolupar a la Masia d’en Cabanyes. La experiència d’aquest anysi els treballs de restauració que s’han fet a l’entorn del llegat de la família Cabanyes, ens han demostrat quela potència del llegat de la nissaga dels Cabanyes, amb la seva col•lecció documental, arxiu familiar, obrapictòrica, mobiliari, instruments i altres objectes era suficientment potent per a constituir el nucli de lanova exposició permanent.

A laMasia Cabanyes, la combinació dels objectes d’època romàntica i les experiències vitals dels Cabanyes,romàntiques per actitud o per producció artística, hi són ben paleses. Per tant, hem conclòs que el Ro-manticisme és un concepte vàlid i viu a l’hora de concebre la renovació expositiva de la Masia Cabanyes.Hem conclòs que elCentre d’Interpretació del RomanticismeManuel de Cabanyes, ha d’ésser una novaoportunitat per aprofundir en el Romanticisme i en els Cabanyes i per aprofundir en el segle XIX.

17 anys explicant el Romanticisme a laMasia d’en Cabanyes

14

Activitats destinades a l’educació primària i secundària.Amb el suport del monitor i del material didàctic, es pro-posen visites -tallers de 1h aproximadament- amb pos-sibilitat de fer ús de la zona de picnic per a complementarla jornada.

Material per al taller

Per al professorat:S'expliquen, per apartats, els diferents àmbits de l'expo-sició i de la planta noble. Cadascun d'aquests s'identitificaamb un membre de la família que posa de relleu i fa deveritable fil conductor dels fets històrics que volem en-senyar a l'alumnat. També s'incorpora un espai per a l’ex-plicació de peces d’especial interès per tal de descobrirdel segle XIX.

Per a l’alumnat:S’ha plantejat una tasca de grup -comuna analogia de lafamília Cabanyes- incorporant quatre models diferents:JosepAntondeCabanyes, JoaquimdeCabanyes,Ma-nuel de Cabanyes i Llorenç de Cabanyes.

Preu:3,35 €/alumne. Màxim 25 alumnes per visita.Entrada gratuïta per als professors i acompanyants.

Més informació:T. 93 811 57 15 - 93 811 59 78Correu electrònic patrimoni@ccgarraf.cat.

ACTIVITATS: La història i el patrimoni expliquen valors

2. Programa didàctic per escoles1. Per a tots els públics

La masia Cabanyes és un espai patrimonial que enspermet aprendre i gaudir a la vegada. La visita es plan-teja com un recorregut comentat per la història. Unainvitació a conèixer el passat i a viure el present. Ofe-rim visites guiades al Centre d’Interpretació del Ro-manticisme, tot adaptant l’explicació de continguts ala franja d’edat dels visitants i als interessos específicsde cada públic. L’acompanyament facilita als visitantsla circulació pels diferents espais expositius i per lesestances que conformen la planta noble de la Masia.

Horari d’obertura :

Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h. Les visiteses realitzen cada hora, a les 10h, les 11h, les 12h i les13h amb una durada de 50 minuts.

El nombre màxim de visitants és de 25 per grup. Espoden concertar visites de grups entre setmana ambreserva prèvia.

Preus :

Entrada general: 3,15 €

Entrada reduïda (jubilats, estudiants, pensionistes, fa-mílies nombroses, etc.): 2,20 €

Entrada gratuïta per a nens/es i joves de 0 a 16 anys imembres de l’ICOM.

Per a reservar visites comentades de grups poden em-plenar el formulari que es troba awww.ccgarraf.cat.

Més informació:T. 93 811 57 15 - 93 811 59 78Correu electrònic patrimoni@ccgarraf.cat.

Oferim activitats per tots els públics i propostes pedagògiques pensant especialmenten el públic escolar.

15

3. Ruta Literària Manuel de Cabanyes

Ruta dinàmica i participativa destinada a conèixer la figura i obra del poetaManuel de Cabanyes (1808-1833).

Una visita que s’inicia a Can Cabanyes, casa senyorial on va néixer el poeta, construïda pel seu pare, el co-merciant Llorenç de Cabanyes i Fuster. Continua cap al carrer Manuel de Cabanyes (nom que se li atribuíl’any 1857) i cap a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, on hi trobem un retrat del poeta realitzat per Ale-xandre de Cabanyes. Arribarem a la Biblioteca-museu Víctor Balaguer, presidida per una estàtua deMa-nuel de Cabanyes (realitzada per Damià Campeny), on descobrirem l’admiració queVíctor Balaguer sentiapel poeta. La ruta pot finalitzar en aquest punt o bé continuar cap al Cementiri, on es troba el panteó familiari les restes del poeta. En aquest cas la ruta continuaria i es donaria per finalitzada a la Masia d’en Cabanyes,on el visitant podrà descobrir la cambra, conservada intacta, on va morirManuel de Cabanyes.

Nombre màxim de participants: 20 persones.Per a fer reserves cal contactar TESSEL•LA al telèfon 619 337 584 o bé per correu electrònic: tes-sela@cdlcat.ictnet.esp

La visita al Centre d’Interpretació pot començar ofinalitzar a la zona de Picnic, un espai verd que per-tanyia a la familia Cabanyes i que avui en dia és unespai pels ciutadans, d’us públic i de lliure accés.Està equipat amb barbacoes, taules i bancs distri-buits per la zona del bosc.

Horari de la Zona de Picnic:

Novembre, Desembre i Gener: de 10 a 17h.Febrer: de 10 a 18h.Març i Octubre: de 10 a 19h.Abril i Setembre: de 9 a 20h.Maig, Juny i Juliol: de 9 a 21h.Agost tancat.

4. Zona de Picnic

Les entitats poden fer reserva prèvia de l’espai, descarregant el formulari al webwww.ccgarraf.cat

Més informació:T. 93 811 57 15 - 93 811 59 78Correu electrònic patrimoni@ccgarraf.cat.

16

Com accedir-hi

Coordenades GPS per a arribar a la Masia:Latitud N 41 14.437 - Longitud E 1 42.912

El Centre obre al públic els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14h.Hi ha visites comentades cada hora en punt (10h, 11h, 12h i 13h.).També es poden concertar visites de grup (mínim 25 persones) entresetmana.Les reserves es poden fer omplint el formulari que trobareu al webwww.ccgarraf.cat o trucant del telèfon 938115715.

Crèdits

Centre d’Interpretació del RomanticismeManuel de Cabanyes

Conservació, idea i producció:Consell Comarcal del GarrafÀrea de Cultura i Patrimoni

Amb el suport de:Generalitat de CatalunyaDiputació de Barcelona

Disseny i projecte museogràfic:Èlia Bernat Muñoz

Francesc Carnicer EscricheAntoni Ruíz MonteroJoan Vicens Tarré.

Amb la col•laboració de:

Akustic, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Pública Arús, Can Batlle. La Garrotxa, Casa Andreu,Edificacions 6 Camins, El patufet Col•leccionista, El Tigre, Època, Ferran Garreta Metalls Artístics, Fil d’or,

Fildor, Freixedes Disseny i Retolació, Fusteria Joan Vidal, Ideographis Scanachrome Internacional,Joan Piera articles per a Belles Arts i Disseny, Kortilux, Ladyssenyadora, Estudi Gràfic, Llegums Xufré,

Llibreria Rodés, Lumen Serveis, Merceria Crismir, Mike Fotografia, Militària Barcelona, Olga de SandovalSarrias Antiguitats, Pintura i Decoració Sergio Puertas Lisón, Raima. La Carpeta i el Paper, Saladié Llum,

Servei Estació, Surotècnia. Suro industrial i decoratiu, Taller de Restauració Abracadabra,Tdart Restauració, Teixits Baig, Teixits la Rosa, Torrero Vidre, Vidres Mateo.

Agraïments:

Arxiu Comarcal del Garraf, Biblioteca de Catalunya, Consorci del Patrimoni de Sitges, Diari de Vilanova,Espais Escrits, Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, Museu de l’Estampació de Premià de Mar,

Museu del Ferrocarril, Organisme Autònom de Patrimoni Victor Balaguer, Isabel Coll Mirabent,Teresa Costa-Gramunt, Mia Marsé Ferrer, Mireia Mayolas Créixams, Sílvia Mestres Hernández,

Oriol Pi de Cabanyes, Teresa Costa-Gramunt, Mònica Rovira Borrell, Marc Sancho Ester, EllenWhelan.

17

Fotografies d’aquest dossier de premsa:Diego Calderón, Mike Alentorn, Ladyissenyadora.

Plaça Beatriu de Claramunt, 5-8 Vilanova i la Geltrú. 08800

Tel: 938100400 www.ccgarraf.cat