42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)

42. El rai de la Medusa THÉODORE GÉRICAULT

Índex 0.- FITXA TÈCNICA 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p) 1.1.- TEMÀTICA 2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 2.1.- ELEMENTS PLÀSTICS 2.2.- COMPOSICIÓ 3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p) 4.1.- DEFINICIÓ I ORIGEN DE ROMANTICISME 4.2.- CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA ROMÀNTICA 4.3.- PRINCIPALS ARTISTES DEL ROMANTICISME: VIDA DE L’AUTOR 5.- CURIOSITATS 6.- BIBLOGRAFIA

0.- FITXA TÈCNICA 1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p) 1.1.- TEMÀTICA 2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 2.1.- ELEMENTS PLÀSTICS 2.2.- COMPOSICIÓ 3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p) 4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p) 4.1.- DEFINICIÓ I ORIGEN DE ROMANTICISME 4.2.- CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA ROMÀNTICA 4.3.- PRINCIPALS ARTISTES DEL ROMANTICISME: VIDA DE L’AUTOR 5.- CURIOSITATS 6.- BIBLIOGRAFIA

Índex

FITXA TÈCNICA (documentació general)

Catalogació i anàlisi formal

Títol El rai de la Medusa (La balsa de la

Medusa)

Autor Théodore Géricault: Ruan,1791-1824,París

Cronologia 1819

Estil Romanticisme

Localització Museu del Louvre, París

Tècnica Oli

Suport Llenç (tela)

Dimensions 4’91 m x 7’16 m

Tema L’estiu de 1816, la fragata francesa

“Medusa” naufragà en aigües de

Senegal.


Índex

La “Medusa” era una fragata francesa, que formava part d’una divisió de

quatre naus, enviada per França a Senegal per conduir-hi un grup de

funcionaris colonials.

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)

1.1.- TEMÀTICA


1.1.- TEMÀTICA

La incapacitat i la imprudència del seu capità, un vell oficial reialista que havia

tornat a l’exèrcit amb la Restauració francesa i ignorava els avanços marítims de

l’època napoleònica, feren... que el vaixell “Medusa” ...


1.1.- TEMÀTICA

... feren ... que el vaixell

“Medusa” acabarà separant-

se dels altres del seu grup i

topant amb un escull (escollo,

roca), el 2 de juliol de 1816.


1.1.- TEMÀTICA

La situació, agreujada per una tempesta, es

feu insostenible i es va decidir l’evacuació

mitjançant un rai construït amb peces de

fusta, remolcat per unes xalupes.


1.1.- TEMÀTICA

Es donà la circumstància que el capità i els oficials (membres de la noblesa) es

reservaren les xalupes més segures (bots salvavides) i deixaren el rai (balsa)

per a la tripulació i aquells menys privilegiats del passatge.


1.1.- TEMÀTICA

Quan les cordes que unien el rai a les xalupes es van trencar, aquestes es

van allunyar i abandonaren el rai, és a dir, es desentengueren dels mariners, i

el rai va quedar a la deriva durant 13 dies, en els quals es produïren

ofegaments, motins i episodis de canibalisme per a sobreviure.


1.1.- TEMÀTICA

Finalment, el rai va ser rescatat el dia 17

d’aquell mes de juliol de 1816.

De les 150 persones abandonades a la

seva sort, allà en el mar, i embarcades en

el rai, només en varen sobreviure 15 i per

fer-ho van haver de suportar les

inclemències de la natura, l’angúnia i la

desesperació.


1.1.- TEMÀTICA

Dos dels supervivents, el cirurgià Henri Savigny i

l’enginyer naval i geògraf Aléxandre Corréard,

publicaren un fullet on explicaven la seva experiència a

bord del rai titulat ”Naufrage de la Frégate la Méduse”.

“El rai de la Medusa” (La balsa de Medusa) és l’obra més coneguda i famosa

del pintor francès Théodore Géricault, que utilitza aquest tema d’horror i de

violència com a instrument de denúncia política i reprodueix el moment en

què els supervivents albiren en l’horitzó el vaixell que ve a salvar-los.


1.1.- TEMÀTICA


1.1.- TEMÀTICA

És un quadre d’història contemporània que narra un assumpte d’actualitat, la

tràgica odissea viscuda pels nàufrags de la fragata “Medusa” a bord d’un rai.


1.1.- TEMÀTICA

Aquest fet tràgic li serví per fer pública la

hipocresia del règim monàrquic corrupte i

retrògrad (el dels Borbons de l’època de la

Restauració, amb Lluís XVIII).

Théodore Géricault Lluís XVIII, rei de França


1.1.- TEMÀTICA

“En aquest rai s’hi va embarcar tota França, tota la nostra societat” (Michelet,

historiador de la revolució).

El resultat va ser una impressionant al·legoria d’una França a la deriva

(1819), després de la caiguda de Napoleó (1914).

Pintat en 1819, es va exposar en el Saló de París, però en no tenir un gran èxit

es va traslladar a Anglaterra. És un quadre realitzat amb la tècnica de l’oli sobre

llenç, de gran mida (4’91 m x 7’16 m), que representa la passivitat del govern

davant la tragèdia.


1.1.- TEMÀTICA


Catalogació i anàlisi formal

Títol El rai de la Medusa (La balsa de la

Medusa)

Autor Théodore Géricault: Ruan,1791-1824,París

Cronologia 1819

Estil Romanticisme

Localització Museu del Louvre, París

Tècnica Oli

Suport Llenç (tela)

Dimensions 4’91 m x 7’16 m

Tema L’estiu de 1816, la fragata francesa

“Medusa” naufragà en aigües de

Senegal.


Índex

2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)

2.1.- ELEMENTS PLÀSTICS

El predomini dels COLORS càlids permet l’apropament emocional a l’obra. La

PINZELLADA és ràpida i pastosa (densa), de colors violents, la qual cosa fa

que el CROMATISME destaqui per damunt del DIBUIX.

LLUM: L’escena

està il·luminada

com si hi hagués

un focus que

provoca un

clarobscur

(tècnica apresa de

Caravaggio).


2.1.- ELEMENTS PLÀSTICS

D’altra banda, per aconseguir el negre tenebrós i lluent, que cercava per a

algunes zones del quadre, utilitzà betum, tot i que aquesta substància va

provocar un ennegriment del llenç i quedà malmès sens remei.

Betum


Índex

La COMPOSICIÓ del quadre és dinàmica amb un moviment

dramàtic (clarobscurs), en diagonal i ...


2.2.- COMPOSICIÓ


2.2.- COMPOSICIÓ

La COMPOSICIÓ del quadre és dinàmica amb un moviment dramàtic

(clarobscurs), en diagonal i està organitzada en dues construccions piramidals

(dos triangles) de clara influència barroca, que es travessen l’una amb l’altra.


2.2.- COMPOSICIÓ

La primera piràmide la dibuixen els vents que inflen el velam, juntament

amb l’onada gegant que amenaça l’embarcació


2.2.- COMPOSICIÓ


2.2.- COMPOSICIÓ

La segona piràmide, coneguda com a “piràmide de l’esperança”, és una

progressió de la desesperació fins a l’esperança, ja que va des les figures que

estan mortes (part inferior), la piràmide s’alça i passa pels moribunds i malalts

(centre del quadre), i fins arribar al personatge del cim (viu) que encarna la

perspectiva del rescat.


2.2.- COMPOSICIÓ

Destaca el dramatisme, un rai (balsa) en mig la

mar, un mar que està revoltat (enfurismat,

“enfurecido”), amb un cel ple de núvols i amb

vent, que amenaça amb enfonsar allò poc que

queda del rai.


2.2.- COMPOSICIÓ

Així, Théodore Géricault vol recordar la quantitat de temps que es va tardar en

rescatar els tripulants (13 dies, perquè no eren considerats importants en no ser

de la noblesa).


2.2.- COMPOSICIÓ

L’escena s’accentua pels colors obscurs

per deixar palès la tragèdia de la situació.


2.2.- COMPOSICIÓ

L’escena s’accentua pels colors obscurs

per deixar palès la tragèdia de la situació.


2.2.- COMPOSICIÓ

El rai de la Medusa, de José Manuel Ballester

Les postures de les figures

estan retorçades, corbes, no

n’hi ha posicions rectes.

Els seus rostres presenten un

enorme dramatisme i...


2.2.- COMPOSICIÓ

Els seus rostres presenten un enorme dramatisme i...


2.2.- COMPOSICIÓ

Els seus rostres presenten un enorme dramatisme i es poden apreciar un seguit de

reaccions humanes: des de la desesperació del pare que sosté el cos del fill mort, com

en una pietat laica (a l’angle inferior esquerre), fins l’agitació dels personatges de la part

davantera que estan eufòrics, esperançats en la salvació perquè divisen un vaixell lluny i, a

l’altre extrem del rai, es posen dempeus i agiten les seves robes; és a dir, n’hi ha un fort

contrast entre els personatges de la part posterior, pensatius, exhaurits i malenconiosos,

envoltats pels que ja han mort, enmig els malalts que es lamenten, i els de davant que

esperen la salvació.


2.2.- COMPOSICIÓ

La desesperació

del pare que

sosté el cos del

fill mort (pietat).

L’agitació dels

que divisen un

vaixell lluny.

Personatges

pensatius,

exhaurits

i malenconiosos.

Personatges

que ja han mort.

2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p) 2.2.- COMPOSICIÓ


2.2.- COMPOSICIÓ

Les onades, que aixequen la part davantera de la fràgil embarcació, i el joc de

llums contraposades accentuen el dramatisme i el moviment d’aquesta

composició en diagonal. Els personatges s’endinsen dins el quadre. Aquesta

és, per tant, la realitat del fràgil rai i dels seus ocupants: debatre’s entre la vida i la

mort. D’una banda, la mort i la desesperança encarnades per l’onada fatal que

s’apropa, els niguls amenaçadors i el vent que els empeny mar endins,

allunyant-los del vaixell salvador. D’altra banda, la vida i l’esperança encarnades

en la minúscula nau “Argos” que s’albira en un punt llunyà de l’horitzó i que

representa la salvació.


2.2.- COMPOSICIÓ

Onada fatal Llum

Núvols amenaçadors

Vent


Índex

3.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)

Aquest desastre, la terrible odissea dels nàufrags de la fragata “Medusa” va

escandalitzar i commocionar profundament l’opinió pública francesa, que va

culpar al govern de la Restauració borbònica de designar oficials incompetents

que provenien de la noblesa, i això va originar un veritable escàndol polític.


L’artista, d’idees progressistes, critica al govern francès, que havia enviat

a Senegal la fragata Medusa, al manament d’un oficial retirat temps

enrere; la causa del desastre se li atribuïa a l’inepte capità, un aristòcrata

monàrquic, per la seva incompetència.


Després de viatjar a Itàlia, Théodore Géricault tornà a França amb desitjos de

fer una obra important on reflectir el seu aprenentatge italià. La seva idea era

trobar un tema, alhora, contemporani i monumental. Finalment, es decidirà per

naufragi de La Medusa.


Théodore Géricault, a banda de la dificultat d’escollir el moment de la tragèdia, el

precís moment en què el petit grup de supervivents divisen la possibilitat de la seva

salvació en la llunyania, tema en què havia de basar el quadre, es va documentar

exhaustivament sobre els fets (va dedicar molt de temps),...


es va entrevistar amb alguns supervivents;

va llegir l’obreta del cirurgià Henri Savigny i de l’enginyer naval i geògraf Aléxandre

Corréard, i va voler conèixer-los perquè li comunicaren, personalment, l’experiència amb

la intenció de conèixer de primera mà els patiments i l’angoixa pels quals van passar; ...,

Géricault es va documentar exhaustivament sobre els fets (dedicà molt de temps):


va omplir el seu taller de restes humanes i va visitar manicomis per tal de realitzar

estudis i esbossos de diferents parts del cos humà abans iniciar l’execució de l’obra;

visità sovint l’hospital per prendre apunts sobre els cadàvers i per assolir el cruel

realisme anatòmic, que es pot observar en la tela.

També, es desplaçà fins a la costa per prendre apunts de la llum i la forma dels núvols i,

fins i tot, féu construir una reproducció del rai de la Medusa, al fuster, que va col·locar

en el seu estudi, per tal d’observar el seu moviment sobre les ones.

Géricault es va documentar exhaustivament sobre els fets (dedicà molt de temps):

Esborrany del pare que

sustenta el cos del seu fill

mort (pietat laica)

Esborrany d’un dels

personatges morts

Estudi per a “El rai de la Medusa”

Estudi de braç i de mà, París, 1819.

Oli sobre tela, 18 x 33'5 cm

Estudi per a “El rai de la

Medusa”

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Etude_de_bras_et_de_main.jpg

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:%C3%89tude_pour_le_radeau_de_la_m%C3%A9duse.jpg


Théodore Géricault va experimentar certes vacil·lacions a l’hora de triar l’escena exacta que

representaria al seu llenç. Els inicis del treball van ser lents i difícils. Es conserven un parell

d’aquarel·les sobre el naufragi de La Medusa que recreen episodis diferents.

En aquest estudi preparatori podem apreciar algunes diferències respecte a l’obra final: el vaixell salvador, el

mar, els cadàvers i la pròpia composició, aquí menys piramidal i amb un punt de vista lleugerament més baix.


Índex

Pel que fa a l’estil, Théodore Géricault cuida al

màxim els detalls. El detallisme amb què foren

tractats els nàufrags del llenç podria indicar que

el pintor cerca el màxim realisme, però

Théodore Géricault no pretén imitar la

natura, cerca denunciar un esdeveniment que

commogué la societat de la seva època.

4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)

..., així, els seus personatges,

desordenats, constitueixen un

embolic de cossos entortolligats,

que transmeten un sentiment

general d’angoixa.


Per fer-ho havia de trencar amb

l’esquema convencional neoclàssic ...,

El jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David, 1784


L’obra té, emperò, qualque record neoclassicista que es nota en la línia.

Però més important és el dramàtic realisme d’aquests cossos, especialment el

del primer pla, hi ha influències de Miquel Àngel, Rubens o Caravaggio.


Mentre que per les dimensions de la tela, el rigor quasi escultòric amb el qual

executa els cossos, la correlació entre els gestos i els sentiments, són influències

de Jacques-Louis David. Ara bé, els protagonistes de l’escena es mouen

únicament per l’instint de supervivència, no hi ha autocontrol ni accions heroiques.


Théodore Géricault tingué com a models a:

Miquel Àngel Buonarroti,

Peter Paulus Rubens,

Caravaggio i

Jacques-Louis David.

Miquel Àngel, La creació d’Adam

Caravaggio, La vocació de Sant Mateu

Jacques-Louis David, El jurament dels Horacis

Peter Paulus Rubens, Les tres Gràcies


Miquel Àngel l’influencià amb el vigor escultòric i el dramàtic realisme dels

cossos.

Miquel Àngel, La creació d’Adam

Peter Paulus Rubens l’influencià amb el dinamisme barroc i la fogositat, un

sentit de la composició en oblic o diagonal.


Tríptic Alçament de la creu (detall), 1610. Oli sobre taula.

Peter Paulus Rubens (1577-1640). Catedral d’Anvers.


Caravaggio l’influencià amb uns violents contrastos de llum i ombra (tècnica del

clarobscur).

Caravaggio, La vocació de Sant Mateu


Jacques-Louis David l’influencià amb el rigor quasi escultòric amb el qual

executa els cossos, la correlació entre els gestos i els sentiments i amb el

record neoclàssic que es nota en la línia.

Jacques-Louis David, La mort de Marat


La batalla de Jena Autoretrat

Théodore Géricault tingué també influències de:

Vermet, pintor francès de batalles.


Morfeo i Iris Safo

Théodore Géricault tingué també influències de:

Guérin, pintor francès, mestre del classicisme especialitzat en temes històrics.

Henri de la Rochejacquelein

“El rai de la Medusa” (La balsa de Medusa) és una obra ROMÀNTICA.



Índex


4.1.- DEFINICIÓ I ORIGEN DE ROMANTICISME

El romanticisme sorgeix a Europa

després de la caiguda de

Napoleó i és l’estil artístic que es

va desenvolupat des dels darrers

anys del segle XVIII fins a 1850

(primera meitat dels segle XIX);...

Jacques-Louis David, Napoleó creuant els Alps



...; coincideix amb l’oposició de

la burgesia a la Restauració de

l’Absolutisme i el retorn a

l’Antic Règim implantat pel

Congrés de Viena (1815), que

intentava esborrar qualsevol

vestigi de la Revolució Francesa.


Índex


4.2.- CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA ROMÀNTICA

El romanticisme es basa, fonamentalment, en la llibertat en l’art. L’ORIGEN és

la pèrdua de la fe en la raó, és una nova sensibilitat que es manifesta

pràcticament en tots els àmbits, tot i que la poesia i la música són els mitjans

d’expressió més idonis.

L’art deixa de ser un servidor del poder (és una reacció violenta contra el neoclassicisme,

enfrontament entre neoclàssics i romàntics).

Defensa les idees de la Revolució Francesa: “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”.

Dóna prioritat i exalça la llibertat individual, el jo interior, i l’expressió de sentiments

individuals (subjectivitat, sensibilitat, imaginació, passions,...) i de la llibertat dels pobles

(defensa el patriotisme i el nacionalisme). Preeminència de l’expressió emocional per

sobre de la perfecció acadèmica.

Té un afany de transcendència que reviu ideals catòlics; proposen la tornada a una

religiositat íntima i condemnen les institucions eclesiàstiques.

El COLOR predomina sobre el dibuix.

La PINZELLADA és ràpida i pastosa.

Utilitzen moltes TÈCNIQUES com l’aquarel·la, el gravat ...

COMPOSICIONS dinàmiques amb moviment, dramatisme (clarobscurs)… tot això junt

amb el color fa oblidar el neoclassicisme.



Caspar David Friedrich, El caminant sobre un mar de núvols

o Viatger sobre un mar de boira .

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5b/Caspar_David_Friedrich_032.jpg



En pintura solen utilitzar sempre els mateixos TEMES:

• Donen importància als temes del passat, històrics (l’Edat Mitjana es recupera com a

tema).

• També atrauen els temes exòtics, pintorescs i orientals (viatgen molt), dramàtics,

malenconiosos, de terror i passió.

• Temes polítics amb escenes de revolucions del moment (La Llibertat guiant el poble,

revolució de 1830, Eugène Delacroix).

• Els temes predilectes són els paisatges (redescobriment), preferentment els paisatges

d’aspecte misteriós, més salvatges o que mostren desastres naturals; es pinta l’ésser

humà sumit en la contemplació del paisatge. L’individu es manté lliurat al paisatge, al

qual se subordina l’arquitectura; és la lluita de la humanitat per la supervivència

enfront de la natura.

• El retrat s’usarà com el millor gènere per a representar l’esperit romàntic, d’aquesta forma

observen rostres plens de tristesa i de tendresa, solitaris.



Eugène Delacroix, La Llibertat guiant el poble



Francisco de Goya y Lucientes, Els fusellaments del 3 de maig de 1808 (1814)


Índex

El romanticisme es va establir a França després d’una llarga lluita amb el

neoclassicisme, art oficial de l’Imperi. Després de la profusió d’obres que commemoraven

l’epopeia napoleònica es modifica la concepció de la història i ja no hi ha heroisme i triomf

en els quadres, sinó desesperació, mort i desastre.


4.3.- PRINCIPALS ARTISTES DEL ROMANTICISME: VIDA DE L’AUTOR

Jacques-Louis David, La coronació de l’emperador Napoleó i de l’emperadriu (1805-1807)



La pintura romàntica francesa és una al·legoria sobre França a la deriva després

de la caiguda de Napoleó.



Els grans pintors romàntics francesos són Théodore Gericault i Eugène

Delacroix, mestres de la Revolució que prediquen l’esperit de rebel·lia i glorifiquen

els dies revolucionaris de 1820, 1830 i 1848.

Théodore Géricault, Autoretrat Eugène Delacroix, Autoretrat



Théodore Géricault, Autoretrats



Eugène Delacroix, Autoretrats

Delacroix el primer cop que el veié l’obra del rai va dir: “La impressió que

em produí fou tan forta que quan vaig sortir de l’estudi vaig començar a

córrer i vaig continuar corrent com un boig…”.

Esquema general

En pintura, el segle XIX es va caracteritzar perquè, en cada una de les seves

dues meitats, es va donar la presència de dos estils:

Primera meitat

Neoclassicisme

Romanticisme

Segona meitat

Realisme

Impressionisme

ARTS FIGURATIVES SEGLE XIX

Primera meitat: estils i representants en pintura

Neoclassicisme

Jacques-Louis David

Jean Auguste Dominique Ingres (tots dos francesos)

Romanticisme

Francisco de Goya y Lucientes

Federico Madrazo (espanyols)

Eugène Delacroix

Théodore Géricault (tots dos francesos)

John Constable

William Turner (tots dos anglesos)

Caspar David Friedrich (alemany)


Goya per Vicente López

Gèricault per Alexandre Collin

Autoretrat de William Turner

Autoretrat de Caspar David Friedrich

Eugène Delacroix

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/37/Eugene_Delacroix-Nadar.jpg



- Jean Louis André THÉODORE

GÉRICAULT (Ruan 1791 - París 1824), fou

pioner i un símbol i del romanticisme.

Les seves obres no sempre foren

acceptades, ja que la majoria representaren

una crítica social, i influirà en Delacroix,

l’altre gran romàntic francès.

Vida curta i plena d’aventures, començà els

seus estudis artístics als 17 anys guiat per

mestres com Vernet i Guérin.

Com a figura romàntica i apassionada,

s’aparta del classicisme oficial de Jacques-

Louis David (neoclàssic) i s’oposa a l’ideal

de bellesa clàssica, preferint la bellesa de

l’expressivitat.

Viatja a Itàlia i connecta amb la grandesa,

les postures i anatomies dels cossos de

Miquel Àngel, el clarobscur de

Caravaggio, la desesperació de Goya, i

obre el camí del Realisme. Théodore Géricault, Autoretrat



Théodore Géricault, Autoretrat

Morí jove (als 27 anys) i tràgicament, en caure

d’un cavall.

L’obra de Géricault ha estat un canvi de timó en

la pintura francesa, similar al que Goya

representarà per a l’espanyola.

A partir de aleshores, ja no es representaren

herois capaços de sacrificar-se per la pàtria i la

glòria, com en el cas del Jurament dels Horacis

de David, sinó que el sentiment popular, la

desesperació i la mort van protagonitzar el

quadres d’aquests artistes del romanticisme.



L’obra més coneguda i famosa, “El rai de la Medusa” (La balsa de Medusa, FITXA 42),

és un quadre d’història contemporània que narra un assumpte d’actualitat, la tràgica

odissea viscuda pels nàufrags de la fragata “Medusa” a bord d’un rai. Aquest desastre va

commocionar l’opinió pública, que va culpar al govern de la Restauració borbònica, de

designar oficials incompetents que provenien de la noblesa.



El Naufragi de la fragata “Medusa” (juliol 1814) deixa 150 passatgers en un rai, en

sobreviuen 15. Interès “periodístic”. Gran dramatisme, moviment, clarobscurs.

Influència de Caravaggio i Miquel Àngel.



Els seus temes preferits són els

cavalls de curses, les lluites

violentes, els estudis de bojos…

Théodore Géricault,

Soldats ferits tornant de Rússia (1814)



Va pintar retrats de bojos, per als quals

va prendre els models directament dels

manicomi i en els quals domina la

penetració psicològica.


La boja o l’Envejosa, 1822-1828,

Oli sobre llenç, 72 × 58 cm,

Museu de Belles Artes de Lyon

Aquest pintat en col·laboració amb el

psiquiatre E. Georget (sèrie de retrats).

Penetra en les zones del patiment i la

irracionalitat, com a continuació de les

investigacions que va fer sobre la psique dels

supervivents del “rai”.




El boig assassí



El motiu dominant, a la seva obra, és l’energia, el sentiment apassionat,

el dramatisme, la mort i la bogeria.




“Oficial de la Guardia Imperial a cavall”,

actualmente en el Museo del Louvre.

Tenia tan sols 21 anys i una formació

autodidacta, i va presentar la seva primera

gran obra en el Saló de París de 1812.

Les seves composicions mostren

un gran dinamisme, un maneig

fàcil del pinzell i una paleta de

tons obscurs.

Les formes estan fetes amb

masses de color.


Índex

5.- CURIOSITATS

Escena de canibalisme

Obra realitzada per l’autor abans de la definitiva:

5.- CURIOSITATS


En aquest estudi preparatori podem apreciar algunes diferències respecte a l’obra final: el vaixell salvador, el

mar, els cadàvers i la pròpia composició, aquí menys piramidal i amb un punt de vista lleugerament més baix.

5.- CURIOSITATS


5.- CURIOSITATS

Obres realitzades per l’autor abans de la definitiva:

Hu Jieming fou un dels primers artistes que treballaren amb tècniques digitals i vídeo - instalacions en la

Xina actual. En la seva obra El rai de la Medusa estableix un paral·lelisme entre aquest succés històric i

la crueltat del règim sorgit de la Revolució Cultural xinesa. Tracta de fer una profunda crítica.

Versió Lego

5.- CURIOSITATS

Versió vegetal

5.- CURIOSITATS

5.- CURIOSITATS

5.- CURIOSITATS

Una fotografía feta per Joel-Peter Witkin

5.- CURIOSITATS

Homenatge a Géricault de Fabrizio Fontana

5.- CURIOSITATS

El drama de l’emigració en l’art actual. Valeriano López (Huéscar, Granada, 1963).

Recentment ha participat en la VI Biennal d’Art Leandre Cristòfol, celebrada al Centre d’Art la Panera,

amb una adaptació d’El rai de la Medusa, il·lustrant el drama de l’emigració cap el món desenvolupat.


Índex

6.- BIBLIOGRAFIA

- http://personal.biada.org/~jsorolla/wordpress/?p=93

- http://madmegblog.blogspot.com.es/2008/05/le-radeau-de-la-mduse_02.html

- Los secretos de las obras de arte

- Museo del Louvre

- Visiona Art, Vicens Vives. - http://www.arteespana.com/theodoregericault.htm - http://es.wikipedia.org/ - http://frenopaticoo.blogspot.com/2013/03/la-balsa-de-la-medusa-de-t-gericault.html - https://docs.google.com/document/edit?id=1uW_8DbHTQ2THdSrViFYFgFPIE125x5zDai4hVw5VZpM& - hl=es&pli=1 - http://www.taringa.net/posts/arte/15733576/La-Balsa-de-la-Medusa.html - Apunts i power points de na Susi

http://personal.biada.org/~jsorolla/wordpress/?p=93

http://personal.biada.org/~jsorolla/wordpress/?p=93

http://madmegblog.blogspot.com.es/2008/05/le-radeau-de-la-mduse_02.html









http://www.arteespana.com/theodoregericault.htm

http://es.wikipedia.org/

http://es.wikipedia.org/

http://frenopaticoo.blogspot.com/2013/03/la-balsa-de-la-medusa-de-t-gericault.html
















https://docs.google.com/document/edit?id=1uW_8DbHTQ2THdSrViFYFgFPIE125x5zDai4hVw5VZpM&hl=es&pli=1



http://www.taringa.net/posts/arte/15733576/La-Balsa-de-la-Medusa.html










Índex

Esquema general

En pintura, el segle XIX es va caracteritzar perquè, en cada una de les seves

dues meitats, es va donar la presència de dos estils:

Primera meitat

Neoclassicisme

Romanticisme

Segona meitat

Realisme

Impressionisme


Primera meitat: estils i representants en pintura

Neoclassicisme

Jacques-Louis David

Jean Auguste Dominique Ingres (tots dos francesos)

Romanticisme


Federico Madrazo (espanyols)

Eugène Delacroix

Théodore Géricault (tots dos francesos)

John Constable

William Turner (tots dos anglesos)

Caspar David Friedrich (alemany)


Goya per Vicente López

Gèricault per Alexandre Collin

Autorrtrat de William Turner

Autoretrat de Caspar David Friedrich

Eugène Delacroix


El romanticisme es va establir a França després d’una llarga lluita amb el

neoclassicisme, art oficial de l’Imperi. Després de la profusió d’obres que commemoraven

l’epopeia napoleònica es modifica la concepció de la història i ja no hi ha heroisme i triomf

en els quadres, sinó desesperació, mort i desastre.






La pintura romàntica francesa és una al·legoria sobre França a la deriva després

de la caiguda de Napoleó.



Els grans pintors romàntics francesos són Théodore Gericault i Eugène

Delacroix, mestres de la Revolució que prediquen l’esperit de rebel·lia i glorifiquen

els dies revolucionaris de 1820, 1830 i 1848.

Théodore Géricault, Autoretrat Eugène Delacroix, Autoretrat



Théodore Géricault, Autoretrats

Delacroix el primer cop que el veié l’obra va dir: “La impressió que em

produí fou tan forta que quan vaig sortir de l’estudi vaig començar a

córrer i vaig continuar corrent com un boig…”.



- EUGÈNE DELACROIX (França, 1798-1863).

Company de Géricault, era profundament

conservador: menyspreava el progrés i

valorava la idea de la tradició. Tanmateix, no

era academicista a la manera dels

neoclàssics.

Va rebre una gran influència de Rafael i, en

general, del Renaixement italià.

És considerat com un dels més grans

coloristes de la història de l’art. Aquest pintor

romàntic treballa amb un estil d’un gran

dinamisme i moviment colorista. L’acció

s’uneix al protagonisme del color com a

element expressiu. Utilitza el color com a

valor pictòric per ell mateix, investigant-ne

les possibilitats. Eugène Delacroix, Autoretrat



Per mitjà de la seva pintura, Eugène Delacroix mostra interès pels temes literaris (Dant i

Virgili en els inferns o La Barca de Dant); històrics, contemporanis, polítics i de

denúncia (La llibertat guiant al poble) i exòtics o orientals a partir d’un viatge realitzat, el

1832, a l’Àfrica (Dones d’Alger). En els quadres de tema oriental aclareix la paleta i la

llum omple la composició. Obra seva és La Mort de Sardanàpal.

Eugène Delacroix,

La Barca de Dant (1822),

oli sobre llenç (189 x 241 cm),

Museu del Louvre, París, França.

Eugène Delacroix,

La mort de Sardanàpal (1827),

oli sobre tela (391 x 496 cm),


Eugène Delacroix,

La Llibertat guiant el poble (1830),



Eugène Delacroix,

Dones d’Alger (1834, Femmes

d’Alger dans leur appartement),

oli sobre llenç (180 x 229 cm),




La carrera artística de Delacroix va començar en 1822. El seu primer quadre, Dant i Virgili

en els inferns o La Barca de Dant va ser acceptat en el Saló de París. En l’obra accentua

el dramatisme de la situació amb el gest dels condemnats, que s’aferren desesperadament

al bot o l’embarcació. Actualment està exposat en el Museu del Louvre, París.

Eugène Delacroix,

La Barca de Dant (1822),

oli sobre llenç

(189 x 241 cm),

Museu del Louvre,

París, França.



En 1824 va obtenir un gran èxit popular amb La matança de Quios, que representa el

tema heroic de la lluita dels grecs contra els turcs per la independència. És una tela de

gran mida, molt dramàtica, on es pot apreciar la mort, la tragèdia, el patiment, el

moviment. Al fons la terra i l’horitzó (també al Louvre).

Eugène Delacroix,

La matança de Quios (1824),

Museu del Louvre,

París, França.



En 1825 va viatjar a Anglaterra. La influència de Richard Parkes Bonington, que

pintava amb colors brillants, es manifesta en obres posteriors de Delacroix com La

mort de Sardanàpal (1827).

Eugène Delacroix,

La mort de Sardanàpal,

oli sobre tela (1827),

391 x 496 cm,

Museu del Louvre,

París, França.



Aquesta exuberant obra de maduresa, de gran colorit, violència i fastuositat, mostra a

dones, esclaus, joies i teles combinats en una composició delirant, gairebé orgiàstica.

El tema del quadre és la

decisió que pren un rei de

l’antiguitat de destruir les

seves possessions

(incloses les seves

esposes) abans de

suïcidar-se. Representa

el precís moment en què

els servidors del rei assiri

maten les seves dones i

animals, abans que la

crema ho arrasi tot.

Destaca la influència de

Rubens, el drama, la

mort i el colorit.

Eugène Delacroix,

La mort de Sardanàpal (1827),





En La llibertat guiant

al poble, Eugène

Delacroix tria un tema

de l’actualitat que

l’envolta, és un quadre

polític i contemporani,

un tema patriòtic i

emotiu, que exalta la

revolució liberal de

1830 (les “tres

jornades glorioses”,

27-29 de juliol de

1830).

A l’esdeveniment

històric hi uneix la

realitat i la ficció, la

història i l’al·legoria.

Eugène Delacroix, La Llibertat guiant el poble (1830),





La dona que fa onejar la bandera sobre les barricades, representada com una

deessa, és alhora la Llibertat i França. Amb una baioneta calada en una mà i

una bandera en l’altra anima la gent del poble a què surti al carrer a lluitar per la

seva llibertat en contra del absolutisme.

Venus de Milo. Alexandros

d’Antioquia. Praxiteles? La Llibertat. Delacroix. Victòria de Samotràcia.

Pithócritos (Rodes).

La Llibertat guiant el poble recorda



N’hi ha molt de color i dinamisme, absència de línies rectes i estàtiques.

En primer pla les figures són més precises i en el fons estan simplement

esbossades.



La llum difumina els edificis (Nôtre-Dame al fons

a la dreta) i crea una aureola entorn de la

Llibertat.



A la dreta de la llibertat apareix un nin amb un arma, cosa

que li dóna un major dramatisme. I a l’esquerra un

representant de la burgesia, encara que qualcú apunta

que és el propi pintor, que tal como ell va dir en no haver

pogut lluitar, col·laborava en el moviment revolucionari

amb els seus quadres.



Qualcú apunta que, a l’esquerra, és el propi pintor,

que tal como ell va dir en no haver pogut lluitar,

col·laborava en el moviment revolucionari amb

els seus quadres: “Si no he lluitat per la pàtria com

a mínim pintaré per a ella”.

Daguerrotip d'Eugène Delacroix, Léon

Riesener (1842). Musée d'Orsay, París



Utilitza vernissos i té influència de Goya, Rubens i

Géricault. ”

Delacroix retratat per Gaspard-Félix Tournachon, “Nadar”


Representant de la burgesia

amb capell i arcabús

(autoretrat de Delacroix?).

Representant del proletariat

aixecant un sabre d’infanteria.

Representa el sacrifici anònim

(destacar-hi el detall, atroçment realista,

de deixar el pubis al descobert).

Ferit que representa

l’esperança de la Llibertat.

Vestit com un camperol.

Representant del jovent

armat amb dues pistoles i

amb gorra de vellut.

La Llibertat guiant el poble


4.3.- PRINCIPALS ARTISTES DEL ROMANTICISME

”

En aquesta imatge promocional de la seva sèrie Liberty

Meadows, Franck Cho fa un homenatge literal de l’obra

al·legòrica de Delacroix: La Llibertat guiant el poble.

Franck Cho

http://www.imakinarium.net/comic/Homenajes/fcLibDelacroix.jpg



Eugène Delacroix,

Dones d’Alger (1834, Femmes d’Alger dans leur appartement), oli sobre llenç (180 x 229 cm),


Finalment, etapa de

temàtica oriental i

musulmana, després

d’un viatge al Marroc i

a Algèria, on

descobreix la llum

enlluernadora i el

color dels seus

paisatges, la gent, la

sensualitat i el misteri,

com queda reflectit, a

partir de 1832, en la

seva obra posterior

(Dones d’Alger,

1834, o Fanàtics a

Tànger, 1838).

Fanàtics a Tànger (1838).

L’entrada dels croats a Contantinoble. Tema inspirat en l’Edat mitjana (1840).

L’obra d’Eugène

Delacroix es

caracteritza per la

perfecció de la

línia i una

composició

evocadora de

Miquel Àngel i

Rubens.

Busca la brillantor

de l’execució, la

transparència i la

fluïdesa del

colorit, el vigor

pictòric i la

pastositat,

l’orientalisme

exòtic, la

sensualitat i la

violenta diagonal.





En 1850 s’imagina l’estudi de

Miquel Àngel i pinta una Pietat de

tipus michelangelesca.

Eugène Delacroix, George Sand

(1838, 79 x 57 cm),

Ordrupgaard Museum. Copenhaguen.

Eugène Delacroix, Frédéric Chopin

(1838, 46 x 38 cm),

Museu Louvre. París.

Hipotètica reconstrucció moderna de la pintura.




Mestre indiscutible i el màxim exponent del romanticisme pictòric francès i, segurament,

de l’europeu, la seva obra carregada de dramatisme, de color i de moviment va excel·lir; la

passió que es desprèn dels seus quadres, la vitalitat desbordant i la vivacitat cromàtica

no deixen ningú indiferent. La seva influència en la pintura posterior ha estat molt intensa:

Renoir, Cézanne.

Le Moulin de la Galette (1876). Pierre August Renoir. Musée d’Orsay. Impressionisme.


COLOR

MOVIMENT

PROFUNDITAT

LLUMINOSITAT


Curiositats: Museu Louvre

La Llibertat fou considerada

“pamfletària” i, durant anys,

únicament fou exposada

esporàdicament.

Des de 1861 es pot

contemplar regularment.

La Llibertat guiant el poble Transcendència

“El primer mèrit d'un quadre és ser una festa per a la vista”. Eugène Delacroix.

Delacroix, Òrfena en un cementiri, 1824, oli sobre tela, 65 x 54 cm,

Museu del Louvre, París, França

Paisatge romàntic

• John Constable (Anglaterra, 1776-1837).

• Joseph William Turner (Anglaterra, 1775-1851).

• Màxim exponent d’Alemanya: Caspar David

Friedrich (1774-1840), que concep l’art com a

expressió de visions interiors i sentiments místics,

espirituals.



John Constable

- JOHN CONSTABLE (Anglaterra, 1776-

1837).

És un pont entre el romanticisme i el

realisme; alguns el situen, amb Turner,

en l’anomenat “paisatge romàntic”.

Tanmateix, també es pot situar en el

realisme, perquè, a diferència de Turner,

respecta molt més l’objectivitat del que

pinta. S’ha dit que a Turner li agradava

la grandiositat i, en canvi, a Constable

la senzillesa d’allò natural.

Va exposar a la Royal Academy i al Saló

Oficial de París.

Desenvolupà la pintura al natural i és un

precursor de l’Escola de Barbizon i dels

impressionistes francesos.

John Constable, Wivenhoe Park (Essex), 1816, oli sobre tela, 56 x 102 cm,

National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units

- JOHN CONSTABLE (Anglaterra, 1776-1837). Destaca per

l’ús d’alguns colors, per exemple, el verd, intensament viu.



John Constable

Constable, El cavall blanc, 1819, oli sobre tela, 130 x 188 cm,

The Frick Collection, Nova York, Estats Units

Escull paisatges amb núvols inestables, canviants, i els treballa

amb una tècnica pastosa (espessa), aplicada amb espàtula, lluny

de la netedat i claror de la tècnica de moda, l’aquarel·la.



John Constable

John Constable (1776-1837), La catedral de Salisbury vista des del jardí del palau episcopal,

(1823), Oli sobre llenç, 87’6 x 111’8 cm, Victoria and Albert Museum, Londres

La catedral de Salisbury. No existeix pràcticament la línia, les pinzellades

són ràpides i pastoses, i adquireixen una veritable vitalitat quan l’espectador

s’allunya del quadre i la tela està immersa totalment en llum.

John Constable


John Constable, Autoretrat


- JOHN CONSTABLE (Anglaterra, 1776-1837).

John Constable, Cromlec de Stonehenge (1835)

Joseph Mallord William Turner



- Joseph Mallord WILLIAM TURNER

(Anglaterra, 1775-1851).

Representant màxim de l’anomenat

“paisatge romàntic” (juntament amb

John Constable, tot i que aquest darrer

l’ubicarem dins el realisme).

Joseph Mallord William Turner, Pluja, vapor i velocitat.

El Gran Ferrocarril Occidental, (1839-44), escola de

paisatgistes anglesos, oli sobre tela, 92 cm x 123 cm,

National Gallery de Londres



William Turner, Illa Wight, 1827, aquarel·la en paper, col·lecció privada

En un començament va ser un gran aquarel·lista. Se l’hi va criticar la

indefinició pels contorns, la utilització poc apropiada del color i la infidelitat a

la naturalesa. Tot i que això va arribar a ser la seva gran virtut com a pintor.

Joseph Mallord

William Turner

William Turner, El gran canal de Venècia, 1835, oli sobre tela,

Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats Units

- Joseph Mallord WILLIAM TURNER (Anglaterra, 1775-1851).

S’interessa pels efectes atmosfèrics (de la llum), i és un clar precursor de

Monet i de l’impressionisme.

Joseph

Mallord

William

Turner



William Turner, Vaixells alemanys (1801)

Joseph Mallord

William Turner

William Turner, Paisatge amb riu i una badia al fons (1835)


És un antecedent, molt anterior, de l’abstracció del segle XX.

Joseph Mallord

William Turner

William Turner, Llum i color (teoria de Goethe)

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1b/Unmatinapresledeluge.jpg

William Turner, Tempesta de neu, 1842, 91 x 122 cm, Tate Gallery, Londres, Regne Unit


La tempesta. Representa un paisatge més imaginari que real. Pinzellades gruixudes i

ràpides. Utilitza l’aquarel·la perquè li permet crear espais i aspectes més lluminosos.

William Turner, Rain, Steam and Speed The Great Western Railway before 1844


O també Pluja, vapor i velocitat (fitxa 44) i ...

Joseph Mallord

William Turner

Joseph Mallord William Turner, Pluja, vapor i velocitat. El Gran Ferrocarril Occidental, (1839-44), escola

de paisatgistes anglesos, oli sobre tela, 92 cm x 123 cm, National Gallery de Londres

William Turner, El castell de Norham: amanecer


... i ... El castell de Norham

Romanticisme alemany

• Època d’esplendor de la cultura alemanya

(Beethoven, Goethe, Schiller…).

• Cal tenir en compte: el nacionalisme i la

religiositat (protestant o catòlica).

• Màxim exponent: Caspar David

FRIEDRICH, que concep l’art com a

expressió de visions interiors i sentiments

místics, espirituals.



Caspar David Friedrich

- CASPAR DAVID FRIEDRICH

(Greifswald, 1774 - Dresde, 1840).

Fou un dels pintors més importants

del romanticisme alemany, sobre

el qual ell, juntament amb Philipp

Otto Runge, va exercir una

influència sense parió.

Les seves obres sovint representen

paisatges i la natura amb un

caràcter transcendent.



Caspar David

Friedrich

Caspar David Friedrich, Mar de gel

Caspar David Friedrich, Parella contemplant la lluna



Caspar David Friedrich,

La creu a la muntanya (1808)



La creu a la muntanya (1808).

En el primer paisatge religiós,

intenta representar sentiments

místics abans que plasmar llocs

concrets.

Religiositat i misteri.

Tinta sèpia: una sola tonalitat.




Monjo a la vora del mar (1808-1810)

- CASPAR DAVID FRIEDRICH (Greifswald, 1774 - Dresde, 1840).

Monjo a la vora del mar (1808-1810).

Soledat i indefensió d’intensitat

aclaparadora.

Figura diminuta d’un monjo caputxí,

que contempla la immensitat d’un mar

buit, en una composició d’extrema

senzillesa, en què la representació dels

elements més monòtons del paisatge

aconsegueixen plasmar, de forma

insuperable la soledat de l’home

davant la creació d’un Déu absent.

Redueix el paisatge a tres franges de color: la terra, el mar i el cel, i situa la figura humana

molt per sota de la línia de l’horitzó de manera que l’home queda empetitit davant la

natura inabastable. Model per als surrealistes del s. XX (tendència a representar espais

opressius, que interroguen...). La seva pintura l’han comparada amb la música del Schubert,

romàntic que considerava normal que la música estigués mancada d’alegria.




El caminant sobre un mar de núvols

o Viatger sobre un mar de boira, 1818, 74,8 x 94,8 cm,

Museu Kunsthalle, Hamburg (Alemanya)

Viatger sobre un mar de boira.

“Tanca els ulls físics per veure abans el

teu quadre amb els ulls espirituals”.

Posa d’esquena un personatge que

s’encara a la immensitat, símbol del

destí, de la incertesa...





o Viatger sobre un mar de boira

Pintor: Caspar David Friedrich

Data de realització: 1818

Estil: Romanticisme

Mides: 74,8 x 94,8 cm

Localització: Museu Kunsthalle,

Hamburg (Alemanya)




o Viatger sobre un mar de boira,

1818, 74,8 x 94,8 cm,

Museu Kunsthalle,

Hamburg (Alemanya)

Romanticisme espanyol




- Francisco de GOYA y Lucientes

(Fuendetodos, 1746 – Burdeus,1828).

És considerat l’artista més gran del segle

XVIII. Va rebre la influència del pintor

neoclàssic Anton Mengs (Alemanya, 1728-

1779).

No entra en cap categoria estilística: la seva

obra dura 60 anys: en la seva joventut va ser

rococó, però en la maduresa arriba a ser

romàntic. L’home solitari davant el destí, la

visió interior que contempla els misteris de la

naturalesa... De fet, és considerat un dels

primers exponents del romanticisme.

A més, Goya és precursor de

l’impressionisme i de l’expressionisme. En el

primer cas, per la deformació de les figures

humanes. Un dels seus dons principals és

penetrar la façana dels seus models per

desemmascarar-ne la veritat interior.

Goya, La família de Carles IV, 1800, oli sobre tela, 280 x 336 cm, Museu del Prado, Madrid, Espanya

Goya, Afusellaments del 3 de maig 1808, 1814, oli sobre tela, 260 x 345 cm, Museu del Prado, Madrid, Espanya


Catalogació i anàlisi formal Títol Els afusellaments del 3 de maig de 1808

Pintor Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828)

Cronologia 1814

Estil Neoclàssic – romàntic (però Goya és

difícilment classificable)

Localització actual Museu del Prado (Madrid)

Tècnica i suport Oli sobre tela

Dimensions 2’68 x 3’47 m

Tema Encàrrec del govern de de les Corts de

Cadis, fet per Goya el 1814. Segons paraules

del propi pintor: “Para perpetuar las más

heroicas i notables hazañas de nuestra gloriosa

insurrección contra el tirano de Europa”

(Napoleó).

43. Els Afusellaments de 3 maig 1808 GOYA

42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)

Education

Transcript of 42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)