Edgar Martínez

1

Entrevistem els personatges de Las bicicletas son para el verano.

En grups de 3, els alumnes hauran d’entrevistar un personatge de l’obra, pel que hauran d’assimilar bé la lectura

(conèixer les motivacions del personatge, les seves característiques, desitjos, context històric, etc.) L’objectiu és

que els alumnes siguin capaços d’entendre la lectura, que l’analitzin, la rellegeixin, etc., per tan d’obtenir infor-

mació dels personatges i que siguin capaços de demostrar que han entès tot allò que se’ls demana amb una en-

trevista d’uns 10 minuts (incloent-hi l’entradeta). El producte final no consta de text escrit, sinó que serà un arxiu

de veu, penjat a internet: VoiceThread. El text escrit, és a dir, el guió, els servirà per seguir l’entrevista (la poden

llegir en veu alta, ja que la gravació és només de veu). Un farà d’entrevistador i l’altre d’entrevistat (l’altre no

caldrà que es gravi, però de tota manera participarà en la creació del cos de l’entrevista, l’entradeta, el context

del personatge i el retrat físic que acompanyarà la gravació). Els alumnes hauran de gravar-se (només àudio, pel

que no caldrà demanar drets d’imatge). Cal que facin una mica de teatre i que imitin el personatge.

Els alumnes hauran d’imaginar una situació irreal: estudiants del segle XXI s’entrevisten amb personatges que van

viure el cop d’estat i la guerra civil. La finalitat d’aquests estudiants és conèixer el context històric de primera mà.

El producte final es penjarà a internet.

Justificació del projecte: Cal que els alumnes vagin una mica més enllà de la lectura obligatòria que s’esquematitza

de la següent manera: lectura de l’obra > relectura de l’obra > relectura de l’obra > examen/fitxa de lectura. A

més a més, imaginar aquest context fictici en el qual els estudiants entrevisten els personatges de l’obra els obliga

a, realment, assimilar allò que llegeixen, ja que després hauran de construir un producte que estarà a l’abast de

tothom, pel que hauran de ser curosos amb allò que diuen i com ho diuen (no és només per al professor). El fet

d’entrevistar els personatges de l’obra és, realment, una excusa, però així, a banda de treballar l’educació literària,

també treballem el gènere de l’entrevista, la descripció, etc.

Objectius: Fomentar la lectura crítica i analítica. Fomentar la relectura amb un objectiu concret, és a dir, cercar

informació concreta, aprenentatge de la lectura en diagonal, etc. Conèixer el context històric de Las bicicletas son

para el verano i ser capaços de demostrar-ne l’assimilació a través del gènere de l’entrevista. Conèixer l’estructura

interna de l’entrevista i ser capaç de construir-ne una. Fomentar la interdisciplinarietat: art pictòric amb art lite-

rari. Fomentar el treball en grup i la participació cooperativa. Treballar la llengua oral formal (periodística). (++

objectius)

Avaluació: L’avaluació és continuada i compartida. Això és, els alumnes diran la seva mitjançant reflexions i una

taula d’avaluació que els passaré al final amb uns continguts avaluables concrets (que ja sabran perquè els els

hauré comentat a la presentació de la SD i amb l’exemple propi). Tot compta: des que comencem fins que entre-

guen el producte final i s’avaluen entre ells, tot és important. El que tindrà “nota”, però, serà el producte final i

els esborranys que han hagut d’anar fent per arribar-hi. La nota no serà decimal en el cas que sigui numèrica.

Potser que opti per posar notes del tipus “bé”, “notable”, “excel·lent”.

Edgar Martínez

2

Sessions Activitats Objectius Materials Organització a

l’aula

Sessió 1 1.1. Presentació de la SD. Què faran i què

aprendran. Parlarem també de l’ava-

luació. (10’)

1.2. Mostra d’exemple. Els mostraré un

exemple de producte final, triaré al-

gun dels personatges secundaris per

exemplificar el projecte. (5’)

1.3. Primer contacte amb els textos des-

criptius (I): Textos d’exemple*. Llegim

i reflexionem sobre tres textos des-

criptius: un de periodístic (entradeta

d’entrevista; Maruja Torres) i dos de

literaris (Lucrecia Borgia i Lolito). Cal-

drà veure les diferències de gènere,

però també, en el cas dels textos lite-

raris, de veure la diferència d’estil.

(20’)

1.4. Primer contacte amb els textos des-

criptius (II): la creació lliure i l’estruc-

tura del text descriptiu. Ja haurem vist

les diferències entre els textos

d’exemple, pel que procedirem a la

creació d’un primer esborrany. L’acti-

vitat consistirà a descriure el com-

pany del costat. D’aquestes descripci-

ons en triarem dues o tres a l’atzar i

les llegirem en veu alta. És important

que quedi clar que l’entradeta ha de

retratar la persona descrita. Reflexió

final. (25’)

Introduir la SD.

Trencar el gel. (Ac-

tivitat introductò-

ria).

Comprendre l’es-

tructura del text

descriptiu.

Perdre la por a les

activitats noves i

també a mi mateix,

que seré nou.

Introduir la pràc-

tica d’escriure.

Veure si les dife-

rències entre gène-

res (descripció pe-

riodística i literària)

han quedat clares.

(Espero trobar

alumnes que des-

criguin “literària-

ment” el com-

pany.)

Caldrà que els

alumnes tinguin

full i bolígraf.

Per a la “compa-

ració” de textos

descriptius, en

duré de fotoco-

piats (uns 3), de

diferents elabo-

racions.

Els alumnes dis-

posaran tota

l’estona dels

textos d’exem-

ple. (Fotocòpies

o projecció?).

Lloc habitual.

Sense moure’s

del lloc que nor-

malment ocu-

pen a classe, ac-

tivitat en pare-

lles.

Lloc habitual +

activitat en pa-

relles amb el

company del

costat.

Sessió 2 2.1. Primer contacte amb els personatges

de l’obra: mitjançant linoit o padlet,

els alumnes fan una pluja d’idees so-

bre el físic i la psicologia dels perso-

natges triats (10, els més importants

Situar els alumnes

a la lectura obliga-

tòria Las bicicletas

son para el verano.

Accés a internet.

Els alumnes de

4rt encara estan

acollits pel pla

1x1, pel que tots

Treball indivi-

dual però co-

mentat amb tot

el grup classe.

Ocupen el lloc

Edgar Martínez

3

per a l’obra**). Cada alumne podrà

intervenir a qualsevol dels 10 perso-

natges: hauran de comentar algun as-

pecte físic i psíquic dels personatges.

Serà necessari que posin el nom a les

seves intervencions. Els alumnes sa-

bran en tot moment què se’ls de-

mana: intervencions breus, però sig-

nitificatives (que realment aportin

quelcom). (20’)

2.2. Establim el retrat de cada personatge:

a partir de la pluja d’idees anterior,

consensuem el retrat de cada perso-

natge i en fem un dibuix, que servirà

per al producte final. El dibuix com a

tal el fa només un alumne, ja que con-

sidero que fer un dibuix a quatre

mans és difícil. La resta del grup, però,

consensuarà exactament què haurà

d’aparèixer al dibuix. (40’)

Aproximar-los als

personatges prota-

gonistes.

Fer-los reflexionar

sobre aquests.

Destriar caracterís-

tiques físiques i psí-

quiques dels perso-

natges.

Ús de les TAC.

Fer-los entendre

que del retrat “par-

lat” o “escrit” es

pot passar al retrat

artístic sense gaire

dificultat i sense

perdre informació.

Destriar les carac-

terístiques físiques

de les psicològi-

ques i fer-los en-

tendre que les se-

gones també po-

den endevinar-se

en un retrat físic.

els alumnes te-

nen ordinadors i

accés a internet.

Pàgines de

brainstorming

com ara linoit o

padlet.

L’obra Las bici-

cletas son para

el verano.

Llapis, full i

goma.

L’obra Las bici-

cletas son para

el verano.

Arxiu padlet o li-

noit disponible

per tenir pre-

sents els trets

que hem anat

dient entre tots.

que ocupen ha-

bitualment.

Grups de 3.

Sessió 3 3.1. Reflexió sobre l’activitat anterior: De-

diquem una estona a mostrar els di-

buixos realitzats a la sessió anterior i

a comentar-los. Espero que els co-

mentaris siguin de l’estil “jo no me

l’imaginava així perquè...”, possibili-

tat que cada grup argumenti el per-

què l’han fet com l’han fet. (15’)

3.2. Primer contacte amb el gènere de

l’entrevista: a partir d’exemples, tre-

ballem l’estructura de l’entrevista.

Reflexionar sobre

la feina feta i possi-

bilitat de justificar-

la.

A partir d’uns

exemples (tant es-

crits (guions?) com

Dibuixos projec-

tats.

Potser també un

breu resum de

les idees gene-

rals de padlet o

de l’obra al cos-

tat del dibuix?

Serà necessari

disposar d’un

ordinador i foto-

Gruix de classe.

Activitat en pa-

relles, però co-

mentari amb tot

el grup-classe.

Edgar Martínez

4

Ens basarem en l’entrevista periodís-

tica (suport oral: ràdio). Ja haurem

treballat l’entradeta, per tant, l’es-

mentarem però no n’aprofundirem

(potser un breu resum?) (25’)

3.3. Lectura de fragments de context his-

tòric a l’obra: amb l’obra de teatre,

treball de lectura en veu alta sobre

fragments concrets (context històric)

i breu introducció al cop d’es-

tat/guerra civil. Què en saben,

d’aquest període? (20’)

auditius) recons-

truirem l’estruc-

tura bàsica de l’en-

trevista: títol, en-

tradeta/resum,

preguntes de me-

nor a major con-

creció i comiat.

Treballar el context

literari i relacionar-

lo amb el context

real.

còpies. Els alum-

nes hauran de

disposar d’un

bolígraf o

subratllador.

L’obra de trea-

tre.

Gruix de classe.

Sessió 4 4.1. Aproximació a l’entrevista contextua-

litzada: Es formularan preguntes/res-

postes relacionades amb el context

de l’obra, però genèriques, és a dir, no

es preguntarà a cap personatge. Ana-

litzem els tipus de preguntes: és a dir,

de context, preguntes que requerei-

xen una resposta llarga, de distensió,

etc. Aquesta activitat és una mena

d’entrenament per a l’activitat se-

güent. (20’)

4.2. Repartiment dels personatges de

l’obra. (5’)

4.3. Construcció de l’entrevista als perso-

natges de l’obra (I): una vegada com-

presa l’estructura de l’entrevista, pro-

cedim a adaptar-la a cada personatge.

Caldrà que utilitzin diverses pregun-

tes, és a dir, que no totes siguin de

resposta llarga, importància de les

disteses perquè l’entrevista no sigui

tan feixuga. (35’)

Relacionar el con-

text de l’obra amb

el gènere de l’en-

trevista. Caldrà

que comprenguin

quines preguntes

són adients o perti-

nents.

Cada grup tria un

personatge per al

producte final.

Quedem que l’en-

trevistador és un

noi o noia actual

que vol compren-

dre millor com es

va viure el context

de la guerra. L’en-

trevistat haurà de

mantenir-se als

Recollim el

text*** de Ma-

ruja Torres com

a exemple.

Las bicicletas

son para el ve-

rano.

Llistat dels per-

sonatges.

Els alumnes dis-

posaran de tots

els materials an-

teriors, tant els

proporcionats

pel docent com

els resultants de

les altres activi-

tats. A més a

Petits grups.

Formació de

grups de 3 per al

producte final.

En grups de 3,

que no corres-

pondran al lloc

que ocupen ha-

bitualment, es

repartiran els

personatges de

l’obra i els alum-

nes hauran de

Edgar Martínez

5

anys 30. Aquesta

activitat recull gran

part de les activi-

tats anteriors, pel

que podríem dir

que és sintètica i

prèvia al producte

final.

més, necessita-

ran full i boli o

bé l’ordinador.

mirar de cons-

truir una entre-

vista que ajudi a

comprendre la

psicologia del

personatge i

com va viure el

context de

l’època de

l’obra.

Sessió 5 5.1. Reflexió sobre l’entrevista dels

personatges. Reflexió sobre els personat-

ges dins l’obra. Recordem que aquesta és

una SD sobre educació literària, per tant,

considerem pertinent un espai de refle-

xió sobre l’obra. Els personatges, en

aquest cas, són un pretext per a la refle-

xió general. A més a més, els servirà per

veure si les entrevistes són correctes, o

adients. (15’)

5.2. Construcció de l’entrevista als perso-

natges de l’obra (II): Continuem amb l’es-

criptura de l’entrevista. Aplicació de les

correccions necessàries. Escriptura del

guió final. (30’)

5.3. Exemples d’entrevistes de ràdio (actu-

als i anys 30): Escoltem fragments d’en-

trevistes dels anys 30 per analitzar-ne el

to, la cantarella, etc. Prenem apunts i ho

posem en comú. (25’)

Fer-los parlar de

l’obra literària.

Ajudar a l’argu-

mentació/reflexió

de l’obra Las bici-

cletas son para el

verano.

Entendre la idoneï-

tat de les entrevis-

tes.

Possibilitar la cor-

recció d’aquelles

que s’allunyin una

mica dels requisits

globals (presenta-

ció dels personat-

ges, context histò-

ric, varietat de pre-

guntes, etc.)

Ídem als objectius

de 4.3.

Contextualitzar

l’entrevista als

anys 30. És una en-

trevista a la qual

l’entrevistat ha de

L’obra Las bici-

cletas son para

el verano.

Apunts/esbor-

ranys anteriors.

Ídem als materi-

als de 4.3.

Exemples d’en-

trevistes radio-

fòniques****.

Fulls i bolígrafs.

Grup classe.

Ídem a la distri-

bució de 4.3.

Activitat en

grups de 3 per a

la posada en

comú.

Edgar Martínez

6

mantenir-se

“d’època”, mentre

que l’entrevistador

és un noi o noia ac-

tual.

Sessió 6 6.1. Explicació, ús de la importància de la

veu en un programa de ràdio: breu

explicació sobre la importància de la

veu a la ràdio, ja que és l’únic mitjà

que tindran per demostrar els seus

sentiments, amb allò que estan

d’acord, etc. (15’)

6.2. Assagem la lectura de l’entrevista:

Els alumnes hauran de decidir quin

company fa d’entrevistador i quin fa

d’entrevistat. Aquesta activitat és

perquè assagin, en els grups de 3,

l’entrevista oral, posant-se ja una

mica en el paper dels personatges.

(25’)

6.3. Introducció a VoiceThreat i consig-

nes per a la gravació: Aquesta apli-

cació ens permetrà de penjar els ar-

xius de veu juntament amb l’arxiu

d’imatge a Internet. Quant a la gra-

vació, hauran de crear un arxiu .mp3

i escanejar el dibuix i crear-ne un ar-

xiu .jpg. Això hauran de fer-ho a

casa, perquè a classe no aconsegui-

ríem una bona acústica i es podria

crear el caos. Prefereixo que ho fa-

cin a casa, així a més es poden pren-

dre descansos i no estan emmarcats

per un horari. (20’)

Conscienciar-los

que la veu serà

l’únic mitjà que tin-

dran per a la realit-

zació de l’entre-

vista. Crec que serà

interessant, ja que

són alumnes que

han mamat molt

del món audiovi-

sual.

Fer-los perdre la

por a la lectura en

veu alta.

Aplicar amb seny

les característiques

dels personatges a

la parla.

Corregir la dicció.

Fer-los conèixer

l’eina TIC.

Deixar clares les in-

dicacions per a la

construcció del

producte final.

-

Materials que

tindran fins ara

(guió, dibuix).

L’obra de teatre.

Exemples radio-

fònics.

Ordinador amb

internet (mostra

de l’eina).

Bolígraf i paper

per a apunts.

Gruix classe.

Grups de 3 (els

definitius).

Ídem.

CREACIÓ A CASA DEL PRODUCTE FINAL.

Edgar Martínez

7

*Textos a continuació:

1. De el Chino, o el Raval, a la Diagonal hay poco más de un cuarto de hora, si uno es de piernas impacientes.

Pero también hay más de cuarenta años de periodismo. Maruja Torres bien lo sabe. En su bloque de pisos del

Ensanche tiemblan con la leyenda de una banda de mafiosos caucasianos que vive al acecho. Así ella baja al

CALDRÀ QUE M’ENVIÏN UN MAIL PER SABER QUE HAN PENJAR L’ARXIU PER VISIONAR-LO.

Sessió 7 7.1. Visionat de productes a l’aula (tria):

en triaré uns quants i els visionarem a

l’aula. Potser tres exemples, de diversos

nivells. (35’)

7.2. Reflexió: L’activitat anterior ens du a

la reflexió sobre els productes. Els alum-

nes podran opinar sobre la qualitat, la

pertinença, etc., del producte d’altres

companys. (25’)

Fer-los partícips del

treball de tothom.

Fomentar la crítica

constructiva.

Donar-los una mica

de protagonisme a

l’hora de dir el què

sobre el producte

d’altres companys.

Aquests comentaris

els tindré en

compte a l’hora

d’avaluar.

Ordinador, in-

ternet i canó.

Ídem

Gruix classe

Ídem

Sessió 8 8.1. Avaluació: Els alumnes s’agruparan i

disposaran d’una graella per avaluar els

companys (els grups). Aquesta activitat

és una mena de “constància escrita” de

l’activitat 7.2. Poden haver aportacions

en veu alta, no es tracta d’omplir una

fitxa en silenci. (40’)

8.2. Reflexió sobre la SD/comiat: Dema-

nar-los l’opinió sobre el projecte (i facili-

tar el contacte amb mi per a la resolució

de dubtes, etc.) i demanar si amb la SD

han estat capaços de comprendre millor

l’obra. (20’)

Fomentar la crítica

constructiva.

Avaluar amb uns

paràmetres con-

crets.

Donar-los protago-

nisme.

Treballar cooperati-

vament i arribar al

consens

Veure com han vis-

cut el projecte els

alumnes.

Facilitar-los un con-

tacte per a aquelles

aportacions que

han quedat penja-

des per manca de

temps.

Graella*****

Bolígraf.

Ordinador, in-

ternet, canó.

Ordinador, in-

ternet, canó.

Agrupació en

grups de 3 (els

mateixos de les

activitats anteri-

ors).

Gruix classe

Edgar Martínez

8

portal aguerrida y nos abre. En su casa ladra Tonino, un perro viejo entre tinieblas, borgesiano. O sea que anda

mal de la vista. La periodista ofrece cola light y aceptamos dignamente. Empezó en la secretaría y se ha cu-

rrado todos los palos del periodismo. De la prensa nicotinosa y mortecina de Cara al Sol al férreo reporterismo

y la corresponsalía valiente, de la frívola salsa rosa con picantón al púlpito feroz del yo opino. Pertenece al

club privilegiado de los bendecidos con los premios Planeta y Nadal. Disfruta con la ficción, dándole marcha a

su alter ego Diana Dial. Revisita el cine añejo en DVD con la pasión de aquellos aficionados a la ópera que

saben que Verdi es su último refugio. Utiliza una botella vacía de Macallan de doce años como florero. Conoce

el pertinaz odio de los enemigos y es leal con los amigos. No se corta un pelo a estas alturas del partido. Más

allá de sus quevedos de acolchada montura y al final de una pícara mirada, brilla el fiero hierro de una faca.

Las vecinas del barrio la llaman aún “nena”. (Jot Down, 2012)

2. De repente le vi, a pocos pasos de mí, y el corazón se me paró. Me miraba, tan turbado como yo. La flecha de

Cupido me había herido y creí beber el cielo de tan maravillada que estaba contemplando a ese príncipe que

sobrepasaba en todo las descripciones aduladoras de Sancha. Es cierto que se parecía a su hermana, con el

pelo de un bello negro brillante y los ojos de zafiro. Pero había olvidado hablarme de su rostro, de fino trazo,

y del fuego de su sonrisa que me quemó el fondo del alma. Siguiendo la moda española, me precipité hasta él

con los brazos abiertos. Don Alfonso me estrechó entre sus brazos y creí desmayarme cuando sus labios se

posaron con delicadeza cerca de los míos. Todo mi cuerpo se estremeció de deseo, impaciente por pertene-

cerle. (Lucrecia Borgia, Geneviève Chauvel, 2000)

3. Alice es mi novia. Tiene la nariz afilada, calza un treinta y seis y padece el síndrome de Raynaud. Por la mañana,

la boca le sabe a leche cortada. Imagino que su historial de búsquedas recientes es: cómo hacer la tabla Ouija,

¿duele el sexo anal?, Haruki Murakami. […] Sus pies tienen forma de cometas. (Lolito, Ben Brooks, 2013)

**Personatges triats

1. Don Luis

2. Doña Dolores

3. Luis

4. Manolita

5. María

6. Pablo

7. Doña Antonia

8. Anselmo

9. Pedro

10. Julio

***Entradeta: De el Chino, o el Raval, a la Diagonal hay poco más de un cuarto de hora, si uno es de piernas impacientes. Pero también hay más de cuarenta años de periodismo. Maruja Torres bien lo sabe. En su bloque de pisos del Ensanche tiemblan con la leyenda de una banda de mafiosos caucasianos que vive al acecho. Así ella baja al portal aguerrida y nos abre. En su casa ladra Tonino, un perro viejo entre tinieblas, borgesiano. O sea que anda mal de la vista. La periodista ofrece cola light y aceptamos dignamente. Empezó en la secretaría y se ha currado todos los palos del periodismo. De la prensa nicotinosa y mortecina de Cara al Sol al férreo reporterismo y la corresponsalía valiente,

Edgar Martínez

9

de la frívola salsa rosa con picantón al púlpito feroz del yo opino. Pertenece al club privilegiado de los bendecidos con los premios Planeta y Nadal. Disfruta con la ficción, dándole marcha a su alter ego Diana Dial. Revisita el cine añejo en DVD con la pasión de aquellos aficionados a la ópera que saben que Verdi es su último refugio. Utiliza una botella vacía de Macallan de doce años como florero. Conoce el pertinaz odio de los enemigos y es leal con los amigos. No se corta un pelo a estas alturas del partido. Más allá de sus quevedos de acolchada montura y al final de una pícara mirada, brilla el fiero hierro de una faca. Las vecinas del barrio la llaman aún “nena”. Cos de l’entrevista:

1. Lo has relatado en “Mujer en Guerra”, también en algunos artículos y entrevistas, pero cuéntanos cómo fueron los inicios.

Fueron inesperados. Yo era secretaria, como sabrás, y una mecanógrafa muy trabajadora que “laboraba” como un burro. Los inicios fueron casuales, aunque leía mucho. Supongo que desde la adolescencia, cuando conocí a Terenci [Moix], quería ser novelista. Por suerte, el periodismo se inmiscuyó en mi camino, porque a la novela he llegado gracias al personaje Maruja Torres-periodista, que me ha nutrido mucho. Era una gran lectora de lo que se podía leer entonces, sobre todo en un hogar pobre. Leía las crónicas de Josefina Carabias en El Noticiero Universal, que las hacía desde Washington y París, y a Martín Girard, que resultó ser Gonzalo Suárez, con sus estupendas crónicas de vestuario de fútbol. Leía y sin saberlo estaba buscando un estilo, buscaba hacer las cosas de una forma personal, implicándome y con un punto de vista diferente. Entonces entré en la Prensa del Movi-miento, facción nocturna, de secretaria del director, y allí tenía un consultorio sociológico, muy serio, Carmen Kurtz. Kurtz, como el…

2. …El capitán de la novela de Conrad. Sí, yo venía del mundo de los trabajadores que llenábamos blocs para un tío que nos dictaba una carta tras otra sobre la nueva dirección de la fábrica en, por ejemplo, Cerdanyola, y cuando decía “erecciones”, miraba así [pa-rodiando una mirada concupiscente], a ver si las mujeres reaccionábamos. Así que me pareció un placer pasar a ser secretaria del director y esclava de la titular de la página femenina, que no te la puedes ni imaginar: niños, pañales, recortes… Lo único animado que tenía era el mundo de la moda, que lo llevaba la jefa, porque así recibía modelitos gratis. Y también le llevaba las cuentas al gerente por las tardes y los domingos recogía las crónicas de fútbol de segunda y tercera división: [impostando un acento catalán digno del humorista Eugenio o del Sazatornil de la Escopeta Nacional] “Señorita, el Sabadell una vez más ha vuelto a perder por culpa del árbitro. El equipo visitante con un sucio juego, etcétera…”. Pero eso me permitió vivir la vida nocturna de domingo en una redacción de tíos. Y ahí es donde conocí el oficio. Un oficio para disfrutarlo. De hecho, para disfrutar lo mismo en la vida sin ser periodista sólo podías ser mujer de alterne. Trabajar en un periódico te hacía golfa oficial, pero oficialmente eras respetable.

3. ¿Como Rosalind Russell en Luna Nueva? Fíjate que a mí todavía hay gente que me sigue llamado Hildy (Ríe)

4. Antes del ingreso en Fotogramas, ¿qué hubo? Hice una jugada astuta. A la larga, porque a la corta me salió rana. Llevaba más de un año trabajando en La Prensa y estaba del Movimiento hasta muy arriba, porque me mandaban a hacer número y figuración cuando venía un ministro del régimen, como Solís o así, a echar un speech a los trabajadores del tipo: “Nosotros tenemos los cojones cuadrados, ¡qué nos tiene que enseñar Europa!”. Llegaba yo allí, y apuntaba “tenemos los cojones cuadrados”. Se lo llevaba al director, quien rompía el papel y añadía: “Alejandro Muñoz Alonso acaba de mandarme la versión oficial”. “¿Y por qué he ido?”. “Porque queda bien que alguien esté allí tomando notas”. Estaba bastante harta, la verdad. Me apetecía mucho entrevistar a Elisenda Nadal, directora in pectore de Fotogramas, y pensé que si le gustaba lo que yo escribiera, quizá me contrataría. Hice una bonita entrevista y me contrató, pero para la publi-cación de su madre, Garbo, prensa del corazón (Ríe). Sin embargo, Elisenda empezó a darme colaboraciones para Fotogramas, que yo tenía que hacer en el horario de Garbo. Entonces venía la madre, la señora Nadal, y me

Edgar Martínez

10

decía: “¡Què fas, estás trabajando para mi hija!” Y yo ponía cara de póquer, pero Elisenda terciaba: “Ha sido ella, que me lo ha pedido”. La otra, aterrada, me denunciaba (Ríe).

5. Dices además que en Fotogramas aprendiste a escribir como hablas. Claro que sí. Recuerdo que lo primero que me encargaron fue una pieza sobre “Las chicas Bond”. “Fes un repor-tatge de las chicas Bond”. ¡Qué hago!, pensé. Vengo de escribir de bebés, pañales y cosas así. Y sobre lo bonita que es la primavera en columnas de opinión de la página femenina. “¿Y cómo lo escribo?” “Collons, escribe como hablas, que te entienda la gente”, me respondió Elisenda, que ahora es una de mis mejores amigas. Y así empecé.

(Entrevista a Maruja Torres, Jot Down, 2012) ****Arxius sonors https://vimeo.com/120093522 - Entrevista Mario Vargas Llosa, Entrevista a la carta (Julia Otero) «Document en construcció» - Celia Gámez, Jacinto Benavente y Lluís Companys *****Graella d’avaluació

Puntuneu, de l’1(-) al 5(+), els següents paràmetres del grup............................................ 1 2 3 4 5

Han sabut plasmar l’essència del personatge (I)? Aspectes contextuals: punt de vista del personatge, opinions, mots crossa si és que en té, lèxic particular, etc.

Han sabut plasmat l’essència del personatge (II)? Aspectes “teatrals”: To, timbre de la veu (imaginari), etc.

S’entén el context històric de l’obra amb la seva entrevista?

El retrat s’adiu a les característiques del personatge a l’obra?

Han demostrat comprendre la lectura?

L’entrevista consta de l’estructura bàsica del gènere? (És a dir, consta d’una entradeta, preguntes que demanen una resposta extensa, preguntes/intervencions de distensió, un resum/conclusió final optatiu, etc.)