Serranova 2.0 número 2 abril 2014
101
-
Upload
institut-la-serra -
Category
Documents
-
view
227 -
download
7
description
Revista digital de l'Institut La Serra
Transcript of Serranova 2.0 número 2 abril 2014
Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de
Mollerussa, Número 2, abril de 2014
Equip de redacció:
Carla Arenas, Marina Asens, Judit Berengué, Ares Bertran,
Sara Bosch, Paula Brunat, Jaume Camarasa, Lluís Capdevila,
Marc Carreira, Paula Castells, Jordi Cerviño, Jose Domene,
David Escolà, Joana Falguera, Joan Fernández, Giulia Filimon,
Mar Franci, Albert Fuentes, Aran Galitó, Anna Garcia, Adrià
Gené, Marc Gené, Damià Guiu, Sargis Hovsepyan, Enric
Huguet, Martí Ibars, Jaume Jovells, Clàudia Lacasa, Maria
Llovera, Víctor López, Judit Miquel, Ariadna Moreno, Míriam
Moya, Raluca Muraru, Maria Orteu, Raúl Padilla, Noemí Palma,
Clàudia Pedrós, Guillem Porta, Marc Queralt, Adrià Reig, Sergi
Regué, Sergi Roure, Marina Ruiz, Delia Salvia, Eloi Tella, Oriol
Tribó, Júlia Vall, Xavier Yusta.
Coordinació: Anton Not
Agraïm la col·laboració de tots aquells que han fet possible
aquest segon número. (Portada: Miquel Àngel Leston; Logo:
Adrià Reig; Assessorament gràfic: Alba Escolar; Revisió
lingüística: Josep Camps)
El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat com
“que es pot fer servir o compartir”. Publiquem aquesta revista
amb una llicència Creative Commons: Reconeixement-
NoComercial-CompartirIgual. No es permet l’ús comercial
d’aquesta publicació ni de les possibles obres derivades, la
distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència igual
que la que regula l’obra original.
Connectats! Estem ja a començaments del tercer trimestre i us presentem el segon número
de la revista. Hi trobareu reflectides la majoria d’activitats que s’han dut a terme
durant el segon trimestre d’aquest curs i altres continguts distribuïts en les
seccions habituals.
En aquest segon lliurament dediquem un espai especial a presentar alguns
dels treballs creatius elaborats per l’alumnat de 3r d’ESO a l’assignatura
optativa “Revista”; són una representació gràfica del fil conductor amb què s’ha
treballat al llarg del segon trimestre a l’assignatura: internet com espai públic i
privat a la vegada en el que cal anar amb compte respecte a què hi fem, què hi
diem, com ens hi comportem... El que està clar és que utilitzem contínuament
la xarxa i cada cop més per a més activitats i tràmits diferents. Si hem d’estar
connectats a través d’internet i de les xarxes socials hem de saber fer-ho amb
tota la responsabilitat possible. Per això hem titulat “Connectats!” aquesta
introducció i hem dedicat la portada a un munt de cables de connexió. Agraïm
al professor de Visual i plàstica Miquel Àngel Leston que hagi col·laborat amb
nosaltres en l’elaboració de la portada; i en l’apartat d’agraïments volem
dedicar una especial menció a la professora Alba Escolar, que ens va oferir un
taller pràctic sobre maquetació i tipografia. Esperem que puguem anar
incorporant algunes de les idees que ens va ensenyar en cada número de la
revista.
Tot just inaugurada la primavera, el temps ens acompanya a estar més
connectats que mai amb el món que ens envolta i la propera festa del llibre
també ens convida a aproximar-nos a la realitat a través de la lectura. Esperem
que una de les lectures que feu aquests propers dies de vacances sigui aquest
segon número de la revista; tan de bo hi trobeu alguna cosa que us agradi! Bon
tercer trimestre a tothom i bona lectura!
La redacció
Índex
Sortides
1r de Batxillerat al TNC i al CC El Born
3r d’ESO a l’Auditori i al Museu de Lleida
1r de Batxillerat a la JOUP de Tàrrega
1r d’ESO: sortides del Treball de síntesi
1r d’ESO E: sortida al Salt del Duran
2n d’ESO: sortida del Treball de síntesi
L’alumnat de 1r d’ESO visita la Biblioteca Comarcal Jaume Vila
Cinema en anglès: Ender’s Game
Exposicions
Setmana temàtica 1714
Les veus del Pla d’Urgell
25è aniversari del Pla d’Urgell
Professor i...
Professora i joiera: entrevista a Judit Llimós
Professora i auxiliar de conversa: entrevista a Hannah Rose Allaben
Reportatges, notícies i entrevistes
Dia de la No Violència i la Pau
Aprenentatge i servei: col·laboració amb la protectora d’animals de Tàrrega
Jornada de Portes Obertes a l’institut
Xerrada del Mossos d’Esquadra a l’alumnat de 1r d’ESO sobre seguretat a la
xarxa
La xarxa: espai públic i espai privat
Xerrada d’orientació universitària a l’alumnat de 2n de Batxillerat
Xerrada Àngel Burgas amb alumnat de 1r d’ESO
Xerrada sobre els Rroma a 2n d’ESO
Dinamització en anglès
142a Fira de Sant Josep
Els animals i la indústria cosmètica
Olimpíada biològica
Poemes guardonats al concurs Sol del Pla
Desfilada INS La Serra-Fashion Show
Entrevista a Albert Paüls
Entrevista a Andreu Martín
Entrevista a Diana Borrell, dinamitzadora esportiva
Multimèdia
Videojocs i novetats tecnològiques
Cinema
Música
Esports
Mor Kristof Goddaert
Catalunya al Dakar
Copa del rei d’hoquei patins
La biblioteca escolar
Els drets del lector
La mediació escolar
La secció de l’AMPA
Entreteniments
Passatemps
Test
Enigmes
EXCURSIÓ A L’AUDITORI I AL MUSEU DE LLEIDA
El dimarts dia 11 de febrer, els alumnes de 3r. d’ESO i
alguns de 4t. vam anar d’excursió a l’Auditori de Lleida
i al Museu de la ciutat. Vam fer el trajecte fins l’Auditori
en autocar. Un cop allí, vam entrar a l’edifici per veure
un concert de jazz i dels seus precedents en directe.
El motiu de la sortida va ser que havíem estat
estudiant diversos aspectes sobre aquest estil
musical, i així ens vam poder fer a la idea de quin era
l’ambient que es vivia a les ciutats d’aquells temps. El
concert es va fer a la Sala Simfònica, que té una
capacitat per a 803 persones. Primer ens van passar
un fragment d’una pel·lícula on es veia com ho passaven de malament els
esclaus negres que eren transportats cap a Amèrica. Al llarg del concert una
veu anava explicant l’evolució del jazz d’una manera peculiar, com si li
haguessin explicat els seus pares, que van ser transportats com a esclaus cap
a Amèrica i van viure plenament el naixement del jazz. Els músics tocaven molt
bé i n’hi va haver que fins i tot van cantar.
Després ens vam dividir en grups per anar a visitar el
Museu, on hi ha restes provinents de la província i de la
Diòcesi de Lleida. Allà ens van explicar l’origen de
l’escala musical actual. A continuació ens van fer una
visita guiada per les diferents sales on es troben diverses
restes arqueològiques relacionades amb la religió, però
també amb la música, ja que en les escultures o en els
quadres es distingien alguns instruments musicals.
Aquesta excursió va ser molt interessant. D’una banda,
anant a veure un concert de jazz i dels seus precedents
ens vam poder fer més a la idea de com és i com
s’interpreta. Sens dubte el millor per aprendre com és un tipus de música és
anar a veure i a escoltar un concert en directe. D’altra banda, anar al museu
ens va servir per descobrir un espai que, tot i tenir molt a prop, alguns no
coneixíem.
Text: Marina Asens
Imatges: Marc Gené
Visita al Teatre Nacional de Catalunya i
al CC El Born
El passat 20 de febrer, els alumnes
de primer de Batxillerat vam anar
d’excursió a Barcelona. Al matí vam
visitar el Born, un centre cultural que
reuneix tres segles de la nostra
història. Durant el segle XIX era un
mercat de Barcelona, on actualment
s’hi fa una exposició sobre el setge
del 1714, en motiu al tercer
centenari d’aquests esdeveniments.
Vam fer una visita guiada durant
dues hores pel centre cultural, on
ens van explicar la història del setge
del 1714 i la vida de la gent de
Barcelona en aquella època.
Després, vam anar al centre
comercial les Glòries, on vam dinar i
vam tenir temps lliure fins les quatre
de la tarda. Vam anar caminant fins
al Teatre Nacional de Catalunya, a
veure l’obra de teatre Ocells i Llops.
Aquesta obra va ser escrita per
Josep Maria de Segarra entre els
anys 1947 i 1948, i l’acció s’esdevé
en plena postguerra espanyola, on
la protagonista s’enfronta en silenci
als conflictes secrets dels seus tres
fills, que alhora la tracten com una
nina innocent que no pot suportar
cap trasbals moral. Finalment, vam
sortir del teatre i vam pujar a
l’autocar, que ens va portar fins a
l’estació de busos de Mollerussa.
Text: Anna Maria
Imatge: Joel Martínez
JOUP, a l’Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega
Text: Mar Paüls
Imatges: Institut
Manuel de
Pedrolo
Els alumnes de primer la batxillerat el dimecres dia 5 de
febrer vam assistir a la Jornada d’Orientació Universitària
que se celebra a l’institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega.
Hi va haver activitats durant tot el dia, i hi van assistir
alumnes de batxillerat de diversos instituts de les terres de
Lleida.
La JOUP es basa en xerrades, organitzades en dos torns
de matí i un de tarda, sobre els diferents graus que es
poden cursar a les universitats catalanes. Englobaven tots
els camps, hi havia xerrades sobre graus més tradicionals:
història, geologia, filologies, dret, medicina, química,
física,… sobre graus més nous: biotecnologia, bioquímica,
biomedicina, nanotecnologia,… i també s’hi podia trobar
molta informació sobre les dobles titulacions, que cada
vegada estan més esteses.
A part de les xerrades hi havia punts d’informació sobre les
diferents universitats catalanes, majoritàriament publiques
però també n’hi havia de privades, on ens explicaven quins
graus es podien cursar a les diferents universitats i ens
parlaven de les infraestructures, les instal·lacions… que
tenen les diferents universitats. Hi havia llibrets informatius
molt detallats sobre tots aquests temes i que són de gran
ajuda. A més a més, teníem la possibilitat d’anar al punt
d’orientació individualitzada, on depenent del teu interès, el
teu talent i les teves preferències et recomanaven uns
graus concrets.
Va ser una sortida molt interessant ja que vam poder
aconseguir informació detallada sobre els diferents graus
universitaris i que ens serà molt útil a la hora d’escollir que
volem estudiar en un futur.
ENDER's GAME
Last Tuesday, the 18th of March, the
students of 3rd, 4th ESO, 1st and 2nd
of batxillerat went to Cinema Urgell in
Mollerussa. We took the bus which
brought us to the cinema. When we
arrived we first had breakfast in a big
square. After that we went to the
cinema to watch the film ENDER’S
GAME that is about a fascinating and
interesting plot in a future scenario.
The film talks about a boy (Ender)
who is brilliant about war things and
strategy combats, and for this, his
school friends are bad with him.
Everything changes when one day a
man goes to Ender’s house and talk
with Ender’s parents about a special
college for their son. Ender accepts
the offer and he goes to the space
with other people who are not as
brilliant as him but they are good
enough. He is good in all the aspects
and he improve a lot in the school.
Ender was so good that he can create
a new team and they play a game to
simulate wars with the enemy. I won’t
say anything more, but we can say
that the final it’s something gorgeous
and unexpected.
In our opinion we think the film is
really interesting because of its
spectacular scenes, its costume
design and its soundtrack (it's very
original). Also, the film has a
fascinating plot and an imaginative
story. However, it was disappointing
for us because the end it's a little bit
confusing.
What we liked most is the brilliant
performance of the main character,
Ender Wiggin. He is a shy and
charming boy, who left school on
Earth to join and attend International
Fleet Battle School in space.
We would recommend it because it is
an original story, it contains excellent
characters and from our point of view
we think people can have a good time
watching the film at cinemas!
Text: Joana Falguera and Joan
Fernández
Anem…
a la biblioteca Jaume Vila de Mollerussa
Durant el mes de febrer, els alumnes de cadascun dels grups de 1r ESO vam
anar a conèixer la biblioteca pública de Mollerussa. Allà ens van explicar moltes
coses sobre el seu funcionament i ens van ensenyar a buscar llibres en les
diferents plantes i apartats.
La biblioteca està dividida en diverses plantes. En la primera planta hi ha l’àrea
infantil, amb contes, novel·les… per a nois i noies de fins a 12 anys. En la
segona planta, hi ha l’àrea d’acollida, la secció d’audiovisuals, l’hemeroteca, els
còmics per els adults, llibres de novel·la , teatre, poesia, ciències aplicades
(agricultura, la medicina…) i les guies de viatge. A la tercera planta, s’hi troba
tot el que està relacionat amb Mollerussa i la comarca del Pla d’Urgell. En
aquesta planta també hi podem trobar un espai gratuït de connexió a Internet.
Per tal de veure si havíem entès les explicacions, van organitzar una gimcana.
Ens van donar una fitxa per omplir, sobre llibres de diferents escriptors i
informació de Mollerussa. Per a fer aquesta activitat vam haver d’anar a les
diferents plantes i consultar els ordinadors de què disposen.
Al llarg de les dos hores que va durar la visita, ens ho vam passar molt bé i vam
conèixer com és i com funciona la biblioteca de Mollerussa.
Text: Lídia Salvia
1rA
EL TREBALL DE SÍNTESI DE 1r d’ ESO:
La comarca de…
El treball de síntesi de 1r d’ ESO que s’ha plantejat aquest curs s’ha centrat en
el coneixement de les comarques de: l’ Urgell, la Segarra, la Noguera, el Pla
d’Urgell, les Garrigues i el Segrià.
Alguns dels objectius que es pretenien assolir realitzant el treball eren:
- Conèixer amb profunditat les comarques.
- Aplicar continguts treballats a classe en les diferents àrees com Socials,
Anglès, Català, Castellà, Matemàtiques, Ciències, Plàstica i Tecnologia.
- Fomentar el treball en equip, la responsabilitat i la col·laboració.
- Saber cercar informació, seleccionar-la, presentar-la per escrit seguint un guió
i finalment fer-ne una exposició.
A l’institut vam dedicar la setmana del 10 al 14 de març a portar a terme aquest
treball en grup. Gairebé tot el vam realitzar en horari escolar a les aules, però
també cada grup tenia assignat un dia de la setmana per a visitar la capital de
la seva comarca. Així els dies 10 i 14 la sortida es va fer a Mollerussa, el dia 11
a Balaguer, les Borges Blanques i Lleida i el dia 12 a Cervera i Tàrrega.
En aquestes poblacions vam visitar museus, el centre, l’ajuntament, l’església,
l’institut, el mercat, les places i altres llocs representatius. Aquest fet, de sortir a
la capital de la comarca, ens va ajudar molt en l’elaboració del treball i a
aprendre més coses sobre ella.
En general, elaborar el treball de síntesi ha estat una experiència molt positiva.
En la sortida ens ho vam passar molt bé. També ens va agradar trobar-nos per
organitzar-nos la feina. Per tant, aquest treball ens ha permès ampliar la nostra
cultura i apropar-nos a les comarques que ens envolten.
Text: Laura Porta 1r B
Sortida treball de síntesi 1r ESO E
La sortida consistia en fer el recorregut a peu pel canal: des de Mollerussa fins al Salt del Durant, fent un estudi de tots els elements que hi ha. Vam fer un estudi del salt de la Forestal, el salt de la Farinera, el salt dels llums on vam ser rebuts pel senyor Roderic Gaya que ens va explicar la funció del salt i la seva importància ja que va ser a l'any 1902 que va donar llum per primera vegada a Mollerussa. Ens va ensenyar la seva col·lecció de maquetes, la seva gran passió, i ens va donar valors del treball i l'esforç com a forma de viure. Vam seguir el canal gaudint dels petits salt de reg i camp florits fins als dipòsits d'aigua municipals de Mollerussa i El Palau d'Anglesola , per seguir finalment fins al Salt del Duran on en aquests moments es fa l’acondiciament de tot el perímetre. A la tornada vam fer drecera per camins per arribar just a temps. Durant la sortida es confeccionava el dossier de treball i es va fer el càlcul de desnivell amb tecnologia GPS.
Text: Carlota Puy Imatge: Daniel Ribera
Sortida a Lleida. Treball de síntesi 2n
d’ESO
L’alumnat de 2n d’ESO van fer una sortida a Lleida dins de les activitats del
Treball de Síntesi. Distribuïts en tres grups, tenien com a tema d’estudi: les
passarel·les, els Camps Elisis i la Renfe. Val a dir que tots els tres grups van
fer tot el recorregut gaudint cadascun dels temes amb grup.
Text i imatges: Daniel Ribera
Activitat 1714
La setmana del 13 al 17 de gener de 2014, es va realitzar l’activitat sobre el
1714 a l’institut amb l’objectiu d’aprendre més coses sobre aquell any. Durant
aquella setmana es van realitzar diferents activitats en les diferents
assignatures.
Es va organitzar aquesta setmana per a recordar els fets de 1714 i, en general,
els esdeveniments de la Guerra de Successió. Neix, per una banda, de l'interès
social (acadèmic, polític, educatiu,...) de commemorar aquesta efemèride ja
que dóna peu a la Diada Nacional de Catalunya; i, de l’altra, de la voluntat que
té l’institut per fer presents esdeveniments de l'entorn. En aquest sentit
organitzem actes, portem exposicions,... relacionats amb fets, efemèrides,... de
diferents tipus (aniversaris d'escriptors, d'institucions, fets socials, polítics o
econòmics,...).
El vestíbul del centre es va omplir d’elements en commemoració dels fets: una
projecció de diapositives, reproduccions de vestimentes característiques de
l’època, textos, imatges...
El dimecres 15 els alumnes de 4rt ESO van repartir per les classes una petita
mostra del menjar blanc, una recepta característica de l’època de la Guerra de
Successió.
1. Ciències socials: activitats didàctiques coneixement dels fets històrics.
2. Llengua catalana i literatura: estudi de les repercussions lingüístiques del Decret de
Nova Planta. Lectura de fragments del Decret.
3. Llengua castellana i literatura: lectura i comentari d’un fragment de la novel·la Victus
4. Llengua anglesa: (3r, 4t i Btx) lectura, traducció i comentari d’un fragment de l’obra
The Deplorable History of the Catalans (1714)
5. Música: música i instruments del segle XVIII. Música de l’època a l’hora del pati
durant tota la setmana.
6. Matemàtiques: la geometria en les fortaleses militars del segles XVII.
7. Ciències i/o Tecnologia: visualització del vídeo 1714.Ciència en guerra
El menjar blanc són unes postres dolces que estan elaborades amb llet
d’ametlles, midó d’arròs, ratlladura de llimona i canella. Aquestes postres són
populars des del segle XV, encara es mengen a Reus avui dia.
Divendres 17, als alumnes de 3r i 4t ESO, se’ls van fer una conferència
d’estratègia militar al segle XVIII. Els alumnes de 2n ESO van fer activitats
relacionades amb el Setge de Lleida.
La Bandera Negra té dos significats: per una part, seria el símbol del poder
polític; i de l’altra, el control de la bandera blanca, de rendició. Per això
històricament s’ha usat com a signe de lluita Durant la Guerra de Successió, al
segle XVll, la bandera va ser usada novament. Durant la guerra alguns
regiments la duien com a ensenya.
Text i imatges: Carla Arenas , Aran Galito, Clàudia Pedrós.
Les veus de la terra
L’exposició es diu Les veus de la terra està dedicada a escriptors del Pla d’Urgell, ja que l’any passat va fer 25 anys de la constitució de la comarca del Pla d’Urgell, i des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es va decidir organitzar una exposició dedicada al escriptors d’aquesta comarca. L’exposició consta de set plafons, cada un dels plafons està dedicat a un escriptor en concret.
El primer és Valeri Serra i Boldú: un escriptor nascut a Castell Serà, però que tenia una casa d’estiu a Linyola, i que es va dedicar a recollir cançons populars que es cantaven al Pla d’Urgell.
Jaume Vila: fill de la Fuliola, i autor de la primera novel·la que va transcórrer íntegrament al Pla d’Urgell, una novel·la que es diu Sarceni. El nom de Jaume Vila és el nom que té avui dia la biblioteca de Mollerussa.
Francesc Pascual: un escriptor de Castellnou de Seana, una persona que ha dedicat tota la seva obra literària, siguin novel·les, contes o poesia, al tema del Pla d’Urgell. És autor d’un llibre que es diu El clot de l’aigua.
Maria Mercé Marçal: una de les poetesses més importants de la literatura catalana del segle XX, filla d’Ivars d’Urgell, avui en dia el Pla d’Urgell li dedica un premi de poesia. En el plafó es reprodueix un dels poemes inicials on parla de
com era la seva joventut en el poble d’Ivars.
Josep Borrell: és un escriptor i poeta de Mollerussa, és l’actual Delegat de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Avui dia és probablement el poeta més important de la comarca i també ha guanyat moltíssims premis.
Antoni Castellsagué: era fill de Mollerussa i, una vegada mort, el seu amic Josep Borrell va recollir en un llibre tota la seva obra poètica.
Joan Francesc Dalmau: és un escriptor que representa la modernitat a la comarca. És un escriptor, les obres del qual intenten reflectir els
corrents més moderns de la literatura mundial del segle XX. Ha guanyat premis de poesia, de narrativa i també de teatre.
Dins dels escriptors del Pla d’Urgell també hi ha Bernat Huguet i Anton Not, professors de l’institut.
Text i imatges: Maria Llovera i Maria Orteu
25è aniversari del Pla d’Urgell: LA DIVISIÓ TERRITORIAL
Fa més de 150 anys des de Madrid es va decidir separar el territori espanyol en
províncies.
Espanya va passar al 1833 d’organitzar-se en corregiments a províncies a l’entorn
d’una capital donada, les quals depenien directament del govern d’Espanya.
A finals del segle XIX apareixen demandes descentralitzadores des de Catalunya. Els
catalans volien dividir el seu territori a la seva manera i per afinitat cultural.
Durant l’any 1930 es va crear una ponència d’estudi de la divisió territorial de
Catalunya i es va adreçar un qüestionari a tots els ajuntaments amb les següents
preguntes:
1. A quina comarca penseu que pertany el vostre poble? 2. A quin indret aneu principalment a mercat? 3. Aneu també a algun altre mercat?
Finalment en un decret de la Generalitat de l’any 1936, la divisió territorial de
Catalunya va definir per primer cop 38 comarques administratives. Aquest decret
tingué vigència fins al 1939, sent suprimit pel franquisme.
Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el
1988 s’hi afegiren tres noves comarques : el Pla de l’Estany (Banyoles), el Pla d’Urgell
(Mollerussa) i l’Alta Ribagorça (Pont de Suert)
Actualment Catalunya està dividida en 41 comarques, cada una administrada pel
seu consell comarcal.
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que té una certa unitat a
causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre
els pobles que la formen. A la capital d’una comarca se celebren fires, mercats; hi ha
un eix comercial i espais culturals importants.
Text i imatges: Ares Bertran,
Guillem Porta i Júlia Vall
Judit Llimós. Professora i joiera
- Quan et vas començar a interessar en fer aquest hobbie? Per què?
Farà un parell d’anys, tot i que sempre m’ha agradat molt la bijuteria.
Una amiga em va regalar una gemma, l’ametista, i volia poder-la portar a
sobre d’alguna manera, així és que me’n vaig fer un anell. Quan vaig
veure que podia fer.ne més i de diferents models em vaig animar a crear
diferents peces. A més aquesta activitat em relaxava molt i en veure’n el
resultat em sentia satisfeta perquè havia creat. Tenia una mena
d’inquietud per treure fora la meva creativitat i, de fet, ho faig en d’altres
àmbits, com la cosmètica, els detergents, l’escriptura...
- Per què no t’hi dediques professionalment?
Primer, perquè fer de professora m’apassiona i no vull deixar de fer-ho i
segon, perquè endegar una empresa és molt complicat i n’has de tenir
moltes ganes, perquè t’obliga a dedicar-t’hi, i la bijuteria és un hobbie
per a mi, no vull que sigui una obligació.
- Vens aquestes joies o són per a tu?
N’he regalat algunes, d’altres me les he fet expressament per a mi. Ara
estic començant a vendre a coneguts i amics, i he posat en marxa una
pàgina web per comprar on-line: joyasdealambre.com.
- Te n’ha ensenyat algú?
Trec algunes idees del que veig ja fet, també per Internet hi ha idees,
però bàsicament hi poso imaginació. M’agrada més que siguin úniques i
personals.
- A l’hora de crear una joia, penses en algun motiu concret o et surt
segons la marxa?
Si és per algú en concret, penso com és la persona, quins gustos té,
quins colors li agraden... Les altres joies les vaig fent quan em ve alguna
idea.
- N’has fet alguna d’especial per algú en concret?
Sí. Per la meva mare i per les amigues.
- En fas també amb materials valuosos com or o plata?
No. Tot i que algunes arracades tenen el ganxet de plata antial·lèrgic.
- Fas taller per ensenyar a fer-ne?
No m’ho he plantejat, però, si m’ho proposessin, probablement
acceptaria.
- Et fixes amb el que porta la gent per agafar idees?
Sí, sempre em fixo amb el que porta la gent, però perquè m’agrada, no
vaig buscant constantment idees, simplement si el que veig m’agrada,
ho incorporo.
- Hi ha un color que prefereixis als altres a l’hora de fer les joies?
Sí. El color platejat m’agrada més que el daurat. I les gemmes, em
decanto per les perles, les ametistes, les maragdes, els rubís, el quars...
- Les joies que fas creus que són per un públic en concret? (joves,
adults, gent gran)
Crec que són més per gent jove, però com he dit abans, també les puc
fer a mida per gent gran.
Hannah Rose Allaben. Professora i
auxiliar de conversa
Hannah Rose Allaben is a girl from the United States of America. Specifically,
she´s from Massachusetts, a state in the Northeast. She´s 26 years old and
she is an assistant teacher.
What are your hobbies?
-In my free time I like to run, read, go on trips1 and study languages.
Have you visited Catalonia before?
-Yes. The first time I came was in 2008. At the time, I was studying Spanish in
Granada, Spain, and I went to Barcelona for Columbus Day2 weekend. To me,
the city of Barcelona was so beautiful and cool, and even more, I became
fascinated by the multiple languages. For example, in the metro cars, all the
signs were in Catalan, Spanish and English. In the U.S., we don’t have this,
because most people just speak English. Later, when I returned to my
university in Massachusetts and saw that they were offering a Catalan language
class, I jumped at the chance to take it.
Do you like travelling? Which countries have you visited?
-Yes, I love travelling. I´ve visited Israel, the Czech Republic, Poland, Hungary,
Italy, Holland, France, Germany, and Portugal.
What is the best thing about living in the U.S.A.?
-Two cities: San Francisco and New York! Also, in Massachusetts the nature is
really beautiful. I love the snow in winter.
How many languages do you speak?
-My native language is English and now I´m learning Catalan. In middle and
high school (the equivalent of ESO and Batxillerat), I studied Russian; I was
interested in this language because my grandparents were from the Ukraine.
Where do you live at the moment? (village, house,...)
-At the moment I live in a flat in Lleida. Every summer I go home to my parents’
house in Amherst, a town in Massachusetts.
1 trip = viatge 2 Columbus Day = Dia de la Hispanitat
Do you have any brothers or sisters?
-Yes, I have two brothers and one sister. My oldest brother is 44 years old and
has four kids. My sister lives in San Francisco with two kids, and my other
brother is 29 and lives in New York.
Have you got any idol?
-Kató Lomb. She was a Hungarian translator who knew sixteen languages.
Do you practice any sport?
-In theory, I run, but I haven’t had time since I started working at La Serra!
Do you like Spanish food?
-Yes, people eat much better in Spain than in the U.S. I love paella and calçots.
But I have to say I don’t really like snails. Not yet.
Here is a picture of me, my dad, and my niece in the snow in Massachusetts.
Text: Paula Castells, Mar Franci
DIJOUS 30 DE GENER CELEBREM EL DIA DE LA PAU I LA NO
VIOLÈNCIA
El dijous dia 30 de gener de 2014 vam celebrar el dia de
la pau i la no violència. En cada classe es va penjar un
cartell que es referia a Nelson Mandela ja que és el
president de Sudàfrica, que va rebre el premi Nobel de la
Pau de 1993, i ha estat clau en la lluita contra l’apartheid.
Aquest cartell va estar penjat a cada classe durant dues
setmanes. El dia 30 de gener, els deu primers minuts de
la primera hora del matí a cada aula es van dedicar a
parlar sobre aquest tema i llegir el poema que hi havia:
Més enllà de la nit que m’envolta
negra com l’abisme insondable,
jo agraeixo al Déu que sigui
per la meva ànima invicta.
Atrapat en aquest circumstancial lloc
jo mai m’he lamentat ni he plorat
Davant les punyalades que m’han donat l’atzar,
el meu cap sagna, però no m’he prostat.
Món enllà d’aquest lloc de fúria i llàgrimes
m’acorralen amb terror les ombres.
Però tants d’amenaces
em troben sense cap temor.
Ja no importa quin va ser el meu camí,
Quantes culpes ha acumulat.
Sóc l’amo del meu destí
sóc el capità de la meva ànima.
La professora de l’àrea de Visual i Plàstica Susana Sánchez va col·laborar en la
celebració de la jornada elaborant amb els alumnes un gran nombre de coloms
commemoratius que van lluir al hall del centre durant uns quants dies i que el vent feia
volar gairebé com si fossin coloms de veritat.
Text i imatges: Jaume Camarasa i
Damià Guiu
ELS ALUMNES DE 2n E COL·LABOREN AMB LA PROTECTORA DE TÀRREGA.
Els alumnes de 2n E estem seguin un projecte d'Aprenentatge Servei amb el qual col·laborem amb la protectora de Tàrrega. El passat 22 de febrer, el dia de portes obertes, vam vendre galetes solidaries amb el propòsit de recaptar diners per apadrinar un gos fins que acabem l'ESO. Hem aconseguit 116 euros cosa que ens ha permès assolir aquest objectiu. Volem agrair a tothom que ha col·laborat en aquest projecte. Volem compartir amb vosaltres aquesta deliciosa recepta.
Recepta galetes solidàries:
- Ingredients:
o 250 g. de farina
o 125 g. de mantega
o 100 g. de sucre
o 50 ml. de llet
o 1 culleradeta (5 g.) de llevat en pols o impulsor (Royal).
- Passos:
1. Barrejar en un bol la farina, el llevat, el sucre, la mantega pomada i la llet freda. Treballar la
massa amb les mans fins que es desenganxa de les parets del bol.
2. Amassar amb les mans damunt del marbre fins que quedi ben fina.
3. Enfarinar el marbre i estendre la pasta amb un corró (3 mm gruix).
4. Tallar les galetes en la forma desitjada.
5. Coure-les a 180º amb el forn prèviament calentat fins que estiguin daurades.
2a COL·LABORACIÓ AMB LA PROTECTORA D'ANIMALS DE TÀRREGA:RECOLLIDA
D'ALIMENTS PER A GOSSOS
Del 24 de Març a l' 11 d'abril podreu trobar uns palets a l'entrada de l'institut en els quals es recollirà menjar per a gossos i productes d'higiene. També es recollirà mòbils vells perquè aquesta protectora recicla els mòbils i així guanya diners per a comprar menjar pels gossos.
El pinso i les llaunetes són molt importants per als gossos petits i malalts.
Una petita aportació és una gran ajuda! Us agraïm, per avançat, la vostra col·laboració.
Imatge cedida per la protectora Arca, Tarragona
Text i imatges: Alumnes de 2n ESO E i Magda Andrés
JORNADA DE PORTES OBERTES El passat dissabte 22 de febrer vam celebrar novament la Jornada de Portes obertes. Una oportunitat per donar a conèixer la nostra proposta educativa a les famílies de la comarca i de Mollerussa. Aquesta activitat s’inscriu en el pla d’orientació de l’alumnat de 6è de Primària i de les respectives famílies per a la seva incorporació a l’ESO. Concretament, aquest pla preveu una xerrada informativa adreçades als pares i a les mares, que es realitza a la mateixa escola de primària; una visita d’un tutor o tutora de 1r d’ESO als alumnes de 6è de cada escola i una jornada de convivència a l’Institut entre els alumnes preinscrits i els actuals alumnes de 1r d’ESO. A més, el pla es completa amb tot el traspàs d’informació acadèmica i personal entre el professorat de l’escola i el de l’Institut. I per què una jornada de portes obertes? En primer lloc, perquè les famílies i els mateixos alumnes puguin descobrir l’edifici. Una obra de l’arquitecta Carme Pinós, prou reconeguda internacionalment. En segon lloc, perquè els mateixos protagonistes: el professorat, l’alumnat i els pares puguin explicar els nostre projectes als futurs membres de la nostra comunitat educativa. El professorat va explicar els projectes que desenvolupem en diferents matèries. L’alumnat a través de treballs, audiovisuals o una explicació in situ expliquen les seves vivències al centre i exposen la seva activitat escolar. Altres alumnes van col·laborar en l’elaboració i la distribució d’un dolç berenar per a tots els assistents. L’Associació de mares i pares també van disposar del seu espai i del seu temps per presentar a les famílies els objectius, l’organització i els projectes de l’entitat. Finalment, voldria agrair la col·laboració de totes les persones que, d’una manera o d’una altra, van fer possible que aquesta tarda fos lluïda i ens permetés assolir els objectius marcat: el professorat, els membres de la Junta de l’AMPA, l’alumnat de 4t d’ESO, l’alumnat de 2n ESO-E amb la seva tutora Sra. Magda Andrés i a les alumnes Anna Buira, Sandra Labella, Ares Bosch, Marta Ibáñez i Judit Eroles.
Text: Ignasi Serret
Imatges: Anton Not
XERRADA DELS MOSSOS D'ESQUADRA a 1r
d’ESO
Els Mossos d'Esquadra van venir a fer-nos una xerrada explicant els perills que podem
trobar en internet, els avantatges...
Bàsicament ens explicaren els següents punts:
La seguretat de les contrasenyes.
Haquejar: podem denunciar-ho.
Vigilar de no agregar a gent desconeguda.
No donar informació privada.
No pujar a la xarxa fotografies nostres si no hi una seguretat total.
En relació a la seguretat de les contrasenyes, ens van explicar que hem de ser molt
prudents amb la confidencialitat de la nostra contrasenya perquè... “un dia ets la millor
amiga o amic de certa persona, teniu confiança i us doneu la contrasenya, però al dia
següent pot passar que us enfadeu i hi hagi alguna venjança...”.
També cal posar contrasenyes que no siguin fàcils, perquè a la mínima ens la poden
descobrir, no podem posar coses evidents com:
El nom i el cognom.
La data de naixement.
La nostra adreça.
Noms de la família.
Paraules que repetim sovint.
Números com: ''123''.
Hem d’evitar de donar informació privada a desconeguts, que potser són amables, però
en realitat no sabem qui són!
És millor no agregar gent desconeguda i ser molts prudents amb les nostres fotografies.
Això es tot!
Text: Noura Bellaj, 1r d’ESO
La xarxa: espai públic i espai privat
Durant el segon trimestre del curs, a l’assignatura optativa “Revista”, l’alumnat de 3r
d’ESO hem treballat la incidència d’internet i de les xarxes socials en la nostra vida per
prendre consciència de per a què i com les utilitzem. A més de preparar aquest segon
número de la revista de l’institut, doncs, hem realitzat una sèrie d’activitats amb els
següents objectius:
- Reflexionar sobre quin ús fem de les xarxes socials.
- Prendre consciència de la petjada digital: quina imatge mostrem a la xarxa.
- Comprendre per què són gratuïts molts dels serveis que s’ofereixen on line
(paguem amb les nostres dades personals).
- Conèixer pràctiques artístiques contemporànies: artistes i obres on line i off line que
pensen l’espai públic i l’espai privat.
- Produir un treball creatiu en qualsevol format amb voluntat reflexiva i estètica.
En aquestes pàgines us presentem algunes de les imatges que hem elaborat a nivell
individual i en grup per a representar gràficament els temes treballats.
Que no t’aixafi
la tecnologia!
Text i imatges : alumnat de 3r d’ESO i Anton Not
Orientació universitària: ens visita la
Universitat de Lleida
El dimecres, dia 22 de gener, els alumnes de segon de batxillerat van assistir a una
xerrada orientativa amb el Sr. Alejandro Cruz, de la Universitat de Lleida. Després ens va
ensenyar el funcionament de la selectivitat (notes de tall, ponderacions...), les
instal·lacions i les residencies d’estudiants juntament amb els preus de les carreres i
residències. Finalment ens va orientar a les sortides laborals de cada carrera i els
Erasmus que es podien fer mentre estàvem cursant el grau. Els alumnes de segon vam
sortir molt satisfets, amb els dubtes resolts i amb moltes ganes de provar noves
aventures!
Text i imatges: Sandra Poblete
L’escriptor Àngel Burgas conversa amb l’alumnat de 1r
d’ESO
El passat dia 28 de gener de 2014, va venir l’Àngel Burgas a visitar-nos a tots els alumnes
de primer per parlar-nos del seu llibre L’anticlub. Ell va afirmar que per escriure el llibre es
va basar en fets real. També ens va ensenyar la continuació del llibre i ens va parlar una
mica sobre els personatges de la novel·la juvenil. Finalment, vam tenir el luxe que l’autor
ens firmés alguns dels llibres!
Text: Ivette González
El passat 28 de gener l’escriptor Àngel Burgas visità el nostre institut per explicar-nos com
i quan ha escrit el llibre L’anticlub. Els alumnes participants en aquest acte, que es va fer a
la biblioteca de l’institut, van ser els de 1r d’ESO. L’escriptor va fer les seves explicacions i
els alumnes li vam fer moltes preguntes. Va ser un dia molt complert.
Text: Patry Andrade
FENT CULTURA: ELS GITANOS
El dia tres de febrer van venir dos membres de l’ètnia gitana a fer-nos una xerrada sobre
la seva cultura.
Van començar la seva presentació parlant-nos en romanó, el que després ens va aclarir
que era l'idioma que parlaven tots els gitanos arreu del món. També van explicar-nos la
seva procedència i la seva història a la península Ibèrica, que es remuntava fins a l'Edat
Mitjana. Un altre tema que ens van comentar va ser la seva bandera: era mig blava (part
superior) i mig verda (part inferior) per simbolitzar el cel i la terra respectivament. També
en formava part una roda vermella situada al centre, que representava el llarg viatge que
havien recorregut, ja que els gitanos provenen de l’Índia.
Personalment, em va semblar força interessant perquè crec que ens va ajudar a tots a
trencar aquella idea preconcebuda que tots teníem sobre el poble i la cultura gitana.
Text: Núria Serrano Imatges: Marisa Llovera
El dia 3 de febrer del 2014, una associació anomenada “Romano” va venir a fer-nos una
xerrada sobre l’origen dels gitanos i la seva cultura.
En general ens va sembla bastant interessant i vam aprendre moltes coses que no
sabíem.
Text: Belén Buñales Buñales
2n ESO A
Imatges: Marisa Llovera
Dinamització en anglès
Un divertit actor, va reunir a tot l’alumnat de tercer d’ESO de La serra per oferir-nos un
divertit monòleg en llengua anglesa. El tema en el que es basava era l’amor. Amb una
sèrie de gestos i paraules, ens mostrava com els prehistòrics s’enamoraven. El
personatge del monòleg interactuava també amb els alumnes i professors que feien de
públic, això el feia encara més humorístic.
Text: Sara Bosch
Els animals en la indústria cosmètica
El passat desembre, al rebedor del nostre institut, una alumna de 2n de Batxillerat, la Laia
Garcia, va realitzar una campanya relacionada amb el seu treball de recerca.
Aquesta campanya, dirigida tant a alumnes com a l'equip docent, donava informació sobre
el paper dels animals en el món cosmètic. La conferència, acompanyada d'imatges per
mitjà d'un projector, explicava el sofriment per el que passen els animals quan es realitzen
proves i experiments amb ells, relacionats amb productes cosmètics.
Juntament amb la informació donada, també es varen repartir fulletons amb informació
resumida , a més a més de propostes per ajudar a frenar l'experimentació animal. La
informació resumida en els fulletons era aquesta:
Milions d’animals no estan al lloc que els hi pertoca, i tu, hi pots fer molt.
Molts animals són torturats i morts en laboratoris d’arreu del món. A causa de la
indústria cosmètica, la química, la farmacèutica i la militar.
Gran quantitat d’aquests experiments són utilitzats en proves fetes per a la
producció de productes cosmètics (com xampús, gels, maquillatge, etc.)
Algunes d’aquestes proves d’experimentació amb animals són:
La dosis letal 50: consisteix en l’administració forçada de diferents substàncies (via
sonda, inhalació, injecció, etc). L’experiment és repeteix fins la mort del 50% dels
animals.
Test Draize: s’utilitza per mesurar la irritació de productes o substàncies. Aplicant la
substància per estudiar directament a l’ull de l’animal.
Test de la pell: es depila (o inclús s’arranca) el pèl de l’animal. S’aplica la
substància a estudiar i s’immobilitza l’animal per a què no es pugui rascar o llepar
la futura ferida. A l’animal immobilitzat, se li aplica les substancies irritants per a fer
un control durant dies de la reacció irritant.
Actualment aquests experiments no són necessaris. Per tant, no és necessari la
tortura en els laboratoris.
Existeix una gran quantitat de mètodes alternatius basats en les noves tecnologies.
Cultiu de cèl·lules i teixits, microorganismes, estudis amb voluntaris humans,
epidemiologia, models de simulació per ordinador, etcètera.
Què hi pots fer tu?
Tan senzill com: comprar i utilitzar marques que no experimenten amb animals.
Moltes vegades el comprador no és conscient de que la seva marca experimenta
amb animals. Per saber-ho només cal mirar l’envàs al moment de la compra. Els
productes que NO experimenten amb animals porten indicacions.
Normalment es pensa que aquests productes no tenen la mateixa eficàcia que els
altres productes. NO és cert, molts d’aquests productes ofereixen gammes amb
variabilitat de productes i de més o igual eficàcia, a més, tampoc es nota en els
preus.
-Moltes marques que no experimenten amb animals es venen on-line
A la zona de Mollerussa (marques que no experimenten):
Mercadona: -D.A Cosmética natural. Biotina (Bilper group)-Stylus línea
profesional. Laboratoris Maverick. Deliplus.
Condis: -Herbal profesional care.
Shlecker: -Cap.
Lidl: - Krislin. Cosmética natural.
Caprabo (eroski):-Tulipán Negro by Briseis –Professium. Dicora.
Plus Fresc: -Professional. Dicora. Prolim
En cas de dubtes o interès, la Laia s'oferirà amb molt de gust a resoldre dubtes
o ampliar la informació ja donada; només cal contactar amb ella.
Text: Laia Garcia
OLIMPÍADES DE BIOLOGIA
L’Olimpíada de Biologia de Catalunya té l’objectiu d’estimular els estudiants de
Batxillerat en el desenvolupament d’aquesta ciència. Aquest any, els alumnes que van
participar en les Olimpíades com a representants de de l’Institut INS La Serra, foren en
Jaume Fabregat, la Laia Garcia, Ferran Porté i Josep Maria Reñé Sera.
Tots els estudiants que participaren en les Olimpíades (hi havia un màxim de quatre
estudiants per institut), es van reunir per dur a terme les proves de la Universitat que li
era pertinent segons la província. Temps abans d’assistir a la prova, els alumnes van
dur a terme una preparació del temari de Biologia pertanyent al Batxillerat. I ho van fer,
realitzant nombroses hores extra amb la professora de la matèria corresponent, la
Immaculada Vicens.
El dia de la prova, 8 de febrer, els estudiants juntament amb la seva professora van
reunir-se a la UdL. Un cop tothom estava inscrit, els alumnes es preparaven per dirigir-
se a les seves aules assignades per ordre alfabètic. Dins l’aula, els professors que van
supervisar la proba van començar a dictar les normes i el temps (1h 30min); la prova
consistia en una sèrie de frases que havien de dir si eren verdaderes o falses, d’un
nivell de dificultat força alt.
Enllestida la prova, el centre va oferir un esmorzar per a tots els estudiants i
professors, a part d’una xerrada sobre els graus de biociències que més tard van dur a
terme.
Acabada la xerrada, ens van donar els diplomes i van nombrar als tres primers
guanyadors. Dins la sala, una dels tres millors va ser classificada entre els millors de
Catalunya.
Els resultats foren transmesos posteriorment per Internet.
Text: Estudiants de 2n de Batxillerat A
Imatges: Imma Vicens
Estudiants de l’INS La Serra guardonats
al premi literari Sol del Pla
El Consell Comarcal del Pla d’Urgell organitza des de l’any 2004 el Premi de
Poesia El Sol del Pla, en el que participen escolars de primària, secundària i
estudis post-obligatoris de la comarca. Entre els guardonats d’enguany es
troben estudiants del nostre centre. Des d’aquí els volem felicitar i els volem
agrair que ens hagin facilitat els textos amb què han estat guardonats per
poder-los publicar.
Vells records
No em surten les paraules No sé com començar, Tancada a l’habitació
Torno a recordar.
Vells temps passats,
Bons records per mi,
Si jo pogués
Mai posaria fi.
La vida és com un poema,
Plena de mots encreuats,
Sentiments tan diferents,
Que mai saben descansar.
No et preocupis pel destí,
Tot ho posa al seu camí,
Si vol ja ens trobarà,
Has d’aixecar el cap i continuar.
Carla Claramunt Panavera
2n ESO
Dia i nit
A la pista una senyoreta misteriosa
vestida amb els joiells més fins de plata fosa
com mil estrelles del firmament resplendeix
i l’ànima de cada ballarí entendreix.
Un senyor alegre entre bastidors espera
guaitant la jove de tan brillant cabellera.
Vestit vermell i taronja, guarnit de llum,
decidit avança guiat pel dolç perfum.
La parella en una bella dansa somia.
Quan amb el temps l’embruix desapareix
la fosca nit s’amaga i desperta el nou dia.
Ella Lluna infinita, ell Sol immortal
que condemnats a perseguir-se dia i nit
són la tràgica història d’amor sens final.
Berta Lacruz Vilarrubí
2n Batxillerat
Cerimònia de lliurament de premis
Records en el futur
Mirem enrere,
en un passat llunyà,
que s’escapa
any rere any.
Records perduts,
amors robats,
il·lusions esvaïdes
és tot el que es pot memorar.
Cartes trobades
que fan pensar
en tot allò que es va oblidar.
Vestits trencats
i fotografies velles
són remembrances perdudes
que fan memòria
dels fets remots.
Recordant les memòries amagades
que abans no eren recordades.
Retrobant els fets
que ja veiem naufragats
en un mar inhòspit.
Aquell futur,
que mai atraparem.
Aquells afers,
que sempre havíem volgut fer.
Un futur,
que dia rere dia
se’n va,
lluny del nostre abast,
de totes les nostres esperances.
Ara però no importa
demà correrem més de pressa.
I així seguim,
navegant a contracorrent,
tornats sense pausa
cap a un passat incert.
Ànnia Segarra, 2n d’ESO
“Vestits trencats/i fotografies velles”
Somni
Tanco els ulls, i la brisa m’acarona,
salada, seca i humida alhora.
El sol brillant escalfa com un mes de juny.
El cant de les gavines i les ones trencades
són ja una melodia de fons, molt lluny.
Milers de fins granets de sorra,
s’impregnen a la meva pell.
De tant en tant en regalima una gota,
relliscant esquena avall, molt lentament.
De sobte, el sol desapareix,
la seva escalfor és robada,
per un vent fort que creix
amb la força de cada onada.
El cel serè ara ja ple de núvols,
deixa caure una pluja dolça,
que barrejada amb l’aigua salada
perfumen aires fresquívols.
El paisatge pacífic, serè, càlid,
de colors torrats i marins,
són ara blaus i grisos
indefinits, furiosos, intranquils.
Marta Salvia, 3r ESO
FASHION SHOW
On the 28th of March, the students of fourth of ESO
organised a fashion show at Amistat, the theatre of
Mollerussa. The fashion show’s objective was to
raise money to pay for the final course’s trip which is
going to be in Italy. The organizers of the fashion
show were the students but we were not the only
collaborators. There were several people like teachers and owners of the shops who
helped us prepare it and make it. 19 was the number of shops and optician’s shops
which borrowed us their clothes, accessories or glasses. The shops and optician’s
shops which collaborated were: CR, botiga del Barça, Interiors Vicens, Serret, Tres
Belle, Captivate, Lluna de Drap, Lourdes Sadurní, Confeccions Jordi, Pelleteria
Ribalta, Roure, M&S, Zaida, Antonieta, Nexe, Sublim, Natural Òptics, Vilcin Òptics and
Federòptics Roure. In addition, many hairdressers from the entire region collaborated
combing and making up all the models, who were 46 in total. The hairdressers’ names
were: Pablo Osorio, Assumpta Teixidó, Perruqueria I Estètica Nabau, Alícia Riera,
Albert Bellet, Pilar Serra, Efectes Perruquers, Alba Fiñana, Gemma Peiró, Olga Vall,
Domenjó, Mireia and Meritxell.
One of the most important thing in a show is the organization. So, first we had to divide
the people in two groups; the ones who wanted to be the models and the ones who
wanted to be the organizers. Also, we had to ask the stores to borrow us the clothes,
make the model groups, choose the music and prepare a lot of things. As in our plan,
the fashion show was presented by two
students of fourth of ESO who talked a little bit
about each shop. Also, it was divided in two
parts, and in between there was a raffle and
some performances.
For us, it was a great experience which we
enjoyed a lot because we could work all
together and the people also had a great time. Even though we were a little bit
nervous, it was a big success!
In conclusion, thanks to all the collaborators the fashion show was perfect and we were
very happy. Of course, this wouldn’t have been possible without the help of our
fantastic teacher Carme Moncasí who organised this event, so we have to thank her for
all her work.
An Interview with Albert Paüls Rosillo
Mr Albert Paüls Rosillo visited us on September 2013. He offered a speech to 1st
Batxillerat pupils about his recently published autobiography. The pupils who
assisted to the speech sent him, through English teacher Teresa Gassió, some
questions which he politely answered via a long letter. We now offer a selection
of the comprehensive interview that he answered.
When and where were you born?
I was born in Barcelona, Spain on March 18, 1926.
Why were you sent to Corbins?
My mother, was born in Corbins and as a teenager, without any education,
being illiterate decided to move to Barcelona (the big, magical city, in Spain) and tried
to better herself, instead of remaining in Corbins and continue to be a “Pages”. In
Barcelona, my mother named Teresa, at first lived with some relatives and was able to
find work as a chambermaid in different hotels in Barcelona. In her early 20s, she was
a strong and attractive woman. During this time of her life she was seduced by an
attractive secret policeman; became pregnant; and eventually a healthy child was born.
The name given to this child was Albert Paul’s Llobet. Not being able to properly care
for me, and the Great Depression era taking place in the late 1920‘s, she decided to
send me to live with my grandparents, Joaquin “Quimet” Pauls and Rosa Llobet, where
she was sure I would never be hungry.
How old were you when you were sent to New York?
In 1938, I was 12 years old, when suddenly my father said to me that I was
going to be sent to New York City, and live with my father’s sisters Carmen and Laura.
Here again I was ecstatic and thrilled with the prospect of going to a new big city and
country.
The day of my trip to New York City came and I departed Havana on the ship
“The Floridita” and arrived in Miami, Florida. The same day, I then took the Greyhound
bus to New York City, where my aunts were awaiting my arrival.
Was it hard to move to so many different countries being so young?
Not at all. My first move- from Corbins to Barcelona, at first, I was shocked to
find out that I had a mother, but after I recovered from the shock, I then realized I was
going to the big beautiful city of Barcelona and I was very anxious to be taken to the
“Rompeolas” and observe the great, infinite sea.
The second move- from Barcelona to Havana, Cuba with my parents was a
complete joy; leaving the war torn and turmoil of Barcelona, at the time was, an act of
“God” to choose us, and be able to move to a safer place. To me it didn’t matter, I was
with my parents and always I had faith that everything would turn out for the good.
The third move - the unexpected trip to New York City in 1938, could not come
at a more appropriate time. By this time being in Havana, Cuba I came to know a lot
about the United States and especially New York City. When I heard the news of me
being sent to New York City, I started to loudly sing, “Manana me boi para Nueva York,
y estoy muy contento”.
Manhattan, 1931
Was it difficult for you to communicate in the U.S.A. before you could speak
English?
As I have said before, upon my arrival to Havana, Cuba, I started going to
school and began taking courses pertaining mostly to Cuban history and geography;
grammar, arithmetic, and that I remember, for the first time I was given beginners
lessons in English. At this time of my life, I had never heard of the English language. To
me this was the most boring subject that I had to take in school.
When I arrived in New York City, I could not speak English at all. Maybe I would
understand simple expressions and limited words. I really was lost outside my family’s
home.
When I started going to public school, immediately upon arriving to New York, is
when I had to force myself to begin learning the language, in order to feel wanted at
school as well as in being able to join the kids in the neighborhood, and playing with
them, always wanting to be accepted as one of them.
Luckily for me, I was able to stay in New York City for a full year. I didn’t see
much progress in my learning English for the first four or five months when suddenly I
began to feel I could form complete sentences. I could understand all people around
me better. I became more and more happy at home; at school; and especially in my
neighborhood. Unexpectedly, in 1939, I was told that I had to return to Havana, Cuba. I
was beginning to like the English language. Instead of being boring, I began to like it
and felt more comfortable in expressing myself in English. This language skill would
serve me well in the future.
New York, 1938
Why did you decide to return the United States?
At 20 years of age, I tried everything to improve my position in life. I had my
girlfriend “Novia” for two years, and I did not want to be a “nobody”. The only solution
was on how I could go to United States and I would then take my chances there. I had
heard many times that “America” was the land of opportunity. Suddenly, as if by the
grace of God, my father said to me that he had a younger brother living in Miami,
Florida. Through my father, I was able to get in touch with him and immediately made
arrangements to visit him by obtaining a tourist visa from the American consul in
Havana, Cuba. I stayed with my uncle Neno and while in Miami, Florida, I visited the
U.S. Immigration and Naturalization Department, to find out how I could stay longer in
the United States and eventually stay as a US resident.
Miami skyline, 2007
Was it hard to study and work at the same time in Miami?
Yes- when I transferred to the University of Miami Law school in early 1954, I
was a married man with a wife and three small children to care for ( Linda 4; Albert, Jr.
2; and Evelyn 1 year(s) old). It was very hard. First, the work available to me at the
time was mostly generally unskillful work. I began working as a busboy in several
hotels in Miami Beach and restaurants. During the summer vacation from law school,
besides being by now a waiter, I also tried out working in construction; factories, and
even being a taxi cab driver. This I did during the summer months, when I was not
going to school.
This was a time of abstinence; work; study; and above all providing my family with a
minimum sustenance in life, always with the hope that if it ends in triumph, then we
should all have a better life for the rest of our lives. Thank God this became a reality,
and Marlon Brando’s wish that he made in On The Waterfront movie, was realized for
me.
Marlon Brando in On the Waterfront
Marlon Brando in 1963
How many jobs did you get so as to both afford your studies and sustain your
family?
Answer: In one word, many. After I was married, I had to look for better
accommodations. I transferred from living in schools dormitory to having to obtain or
rent a room at a private residence while attending the University of Florida. I worked at
different jobs: during football season and other sports seasons I would sell programs,
drinks, and ice cream. I also worked at the cafeteria; the school library; with Dunn and
Bradstreet; the Florida Museum; etc. During the summer vacation I would go work in
Glens Falls, New York as a busboy; waiter, and car parker. This was sufficient to be
able to pay for my tuition and rent
Key West International Airport
Why was your father’s flight an historical event?
Because my father was the first person to successfully fly from Key West,
United States to Havana, Cuba and establishing a new world record of flight over water
of 90 miles. The previous record of flight over water was the flight of the crossing of the
English Channel by the famous pilot Louis Bleriot from England to France, a distance
of less than 30 miles, in 1909.
While working on my autobiography, after my retirement from the practice of law
for 53 years, I suddenly realized that my father was never properly recognized by the
City of Key West for his feat of crossing the Florida channel from Key West to Havana,
Cuba on May 17, 1913.
There were previous honors including parades and the naming of a new airport
in Cuba west of Havana in 1958 as “Domingo Rosillo International Airport”, which is still
in existence today.
I then remembered that about 25 to 30 years ago the Monroe County
Commission, informed me of a proposed project to rename the Key West International
Airport in honor of my father, to wit: “Domingo Rosillo International Airport”.
This proposed project was discarded when the family of Augustine Parla
suggested that the Key West airport, be instead be renamed “Rosillo-Parla
International Airport”. Augustin Parla was a pioneer aviator, also, but did not make the
first crossing. The project was then halted by the Monroe County commission
indefinitely.
The idea of renaming the airport after my father came back to me, and
consequently I began thinking “what can I do to try and revive the recognition of an epic
moment in the dawn of aviation?” I realized that my father’s flight made May 17, 1913
would make the next year, May 17, 2013 the 100th anniversary of the flight. The
centennial anniversary of the epic flight made in 1913, as well as the establishment of
the world’s record of altitude made by my father Domingo Rosillo del Toro in the same
year, would make 2013 the time to have this recognition.
In June 2012, I began my efforts to contact the Monroe County Commission
and gain the cooperation of the Director of Airports in Monroe County, Hon. Peter J.
Horton.
My efforts were rewarded when the Monroe County Commission and Mr.
Horton approved having the celebration of my father’s Centennial of the epic flight, that
it be celebrated and honored. The unveiling of my father’s bust and pedestal was done
by yours truly at the Key West international Airport on May 17, 2013. It stands very
prominently in the Key West International Airport today.
Vista de Corbins
Did you ever miss Catalonia? What did you like most in Catalonia?
At the time I left Catalonia, my knowledge of it was limited to my life as a child,
being first born in Barcelona, and later as an infant taken to live with my grandparents
in el “Pueblo” Corbins, province of Lleida. I have to say always that nothing compares
to my years of childhood in Corbins. At the time I did not know anything about
Catalonia, all I knew was that I was a Spaniard from Barcelona, and being a Catalan.
Where would you prefer to live: in Cuba or in Catalonia?
Besides living in Miami, Florida; my next choice would be Corbins and
Barcelona, in Catalonia, Spain.
Plaça Catalunya, Barcelona
Gran Teatro de La Habana
What is the most surprising thing about Miami?
First of all the weather. Even with the “Hurricane Seasons” (this year, I’m happy
to say, was a year with no hurricanes). Miami and the State of Florida were gifts from
God to the American citizens and citizens of other parts of the world who come there,
by providing a climate very seldom found in this world; making the State of Florida and
Miami, the premier place in which to retire. The sun, the beaches, the sea for the
boating enthusiasts, and many more attractions, too numerous to describe. I therefore,
would like to take this opportunity to invite you all, to visit, at least once in your lifetime
the whole State of Florida.
What is the most beautiful place you have ever visited?
This is a most difficult question to give an answer to. “Beauty” as the writers,
scientists, historians, intellectuals, etc. have said: “Beauty is in the eye of the
beholder”.
I have traveled to many parts of the world and have found that each place on
this earth has its own unique beauty. Beauty known and felt, I believe, is judged by
each person individually.
What piece of advice would you give to our teenagers nowadays?
Before I became a teenager I had many experiences in life as I stated in my
autobiography. This was especially so since in my younger years of innocence at “El
Pueblo- Corbins” with my grandparents; later on my experience while living with my
parents, first in Barcelona, and later on in Havana, Cuba because of us fleeing the
Spanish Civil War until 1938. This period of my life was uneventful which was normal
for a young boy.
Then my big change and experience came, when suddenly I was sent to New
York City and lived in a new country with my aunts and cousins. At first, it was very
difficult to make friends, other than my family; not being able to properly communicate
with strangers; and at school. However, as time passed, I was slowly learning new
words, then sentences and phrases, until I began to interlace said words and phrases
and be able to make myself understood.
When I returned to Havana, Cuba. I was then 13 years old, as we would say,
beginning my teen years. This period of time in New York City, completely changed my
perspective in life. I began being more interested in learning a new language (English).
I tried to be “somebody”during my years at Villegas Street in front of my beloved
“Parque Cristo” in old Havana. I tried my best there, but no matter what I did, it seemed
to not take me toward my goal.
As I was approaching my 20th year of life, I then realized that I had to go back
to the United States, which I did, and eventually I overcame all the tremendous
obstacles in life by being lucky to graduate from college and began being a lawyer. I
overcame all the obstacles placed in front of me legally.
So my advice to teenagers is to set a goal in life even if they think it to be
unattainable. Work hard, be patient, and believe in yourself, never feel inferior to
anyone else as we are, after all, each a unique person. Have faith in your abilities;
never resign yourself to be a nobody. As I have said before “Be you, as you are,
because you are unique”.
How did you feel when you came to “Ins La Serra” in Mollerussa to give your
talk?
I was happy to know that somebody might be interested in knowing my life
story. When I was asked to tell my story in front of the senior class of students and
faculty at Ins. La Serra High School, in Mollerussa, located in the region of Lerida, it
made me ecstatic. This is where my heart has always been, in Corbins.
Would you change something about your life if it was possible?
Answer: When you are born, your future in life is unknown. You could be born
in a wealthy family, a well-off family, or a poor family. The obstacles you have to
overcome are different either way, but still, no matter from where you come it is
ultimately up to you to want to be “somebody”. You have to decide for yourself how to
reach your goal, without, if possible, breaking the law.
I want to now thank my cousin, M. Teresa Gassio i Ribe, and all the teachers
and faculty of Institut La Serra, in Mollerussa, Catalonia, Spain, for inviting me to tell
my story.
ALBERT P.
ROSILLO
January 12, 2014
Entrevista a Andreu Martin
El dia 3 de març de 2014 vam tenir l’honor de poder gaudir d’un col·loqui
de l’escriptor català Andreu Martin on ens va parla del seu llibre Cicatrius
de 1714; un llibre que hem pogut llegir tant els de 4rt d’ESO com els de 2n
als que ens ha agradat força. En finalitzar el col·loqui vam poder tenir la
sort de poder fer-li una entrevista on vàrem tenir l’ocasió de conèixer una
mica més sobre la novel·la i sobre ell.
Per què vas voler escriure una historia sobre la guerra del 1714? Per què
s’anomena Cicatrius de 1714?
No tenia ni idea del que havia passat al 1714 i tothom en parlava, així que vaig
decidir escriure una historia per assabentar-me’n del que havia passat i
informar a la gent que encara en sabia menys que jo. Una historia didàctica.
Era un llibre que va néixer sense títol i durant molt temps no sabíem quin nom
ficar-li. Volia que el 1714 sortís i de repent va sorgir Cicatrius de 1714 per la
cicatriu que queda per sempre i no s’oblida. Per això també faig aparèixer la
ganivetada que fan al llibre, que deixa cicatriu.
Et vas tindre que documentar molt per escriure aquesta historia? (els
costums d’aquella època, la forma de vestir...). Això va influir en la teva
vida diària?
És clar, això sempre que jo preparo una novel·la. M’he de documentar d’una
manera o altra, pensa que encara que sigui una novel·la sobre l’època actual
sempre tocaré algun tema del que no ho tinc tot. Per exemple, quan escric una
novel·la de la Wendy que es una patrullera de mossos, jo m’he d’assabentar de
tot el que fan i dels torns de patrulla que es una cosa molt complicada que mai
m’acabo d’aprendre i per cada novel·la he de tornar a parlar amb el mateix
policia i que em torni ha explicar els torns dels mossos d’esquadra. Sempre per
tota novel·la m’hauré de documentar, ja novel·les que m’absorbiran mes i
novel·les que menys, novel·les que m’exigiran llegir molts llibres per situar-me
a l’època i altres novel·les que el que m’exigiran serà anar a visitar molta gent.
No, no, jo tinc la meva vida professional, canvi radical cap ni un, però clar, vaig
haver d’adaptar-me, vull dir que si que hi ha dies que dic escolta, avui no podré
passejar el gos perquè he d’anar al museu de Badalona i aquest dia la meva
vida va en funció que no passejaré el gos i el passejarà la meva dona.
Hem llegit que et vas inspirar amb l’espia Mariana de Copons. Què et va
atreure d’aquest personatge?
No sé gaire d’ella, es un fet històric però no he trobat molta documentació de la
Mariana de Copons, a mi el que mes em va atreure va ser el fet en concret. Em
va cridar l’atenció que hagués pogut sortir de Barcelona, perquè clar, quan et
parlen d’un setge penses, la gent no pot sortir. Llavors a traves d’ella vaig
investigar i em vaig assabentar que si, que la gent entrava i sortia, que per la
part de mar era possible, que i arribaven molts vaixells carregats de vitualles i
d’armament que venien de Mallorca o del Maresme. Tot això em va seduir
bastant i després també el fet del espionatge. En la novel·la no he fet servir el
personatge femení de la Mariana de Copons, vull dir, el fet aquet.
“[...] Tota la raó imposada per la força causa ferides profundes, i les
ferides es perpetuen en cicatrius indelebles que mantindran per sempre la
memòria de l’ofensa”. Creus que aquesta ofensa segueix?
Sí, naturalment, jo crec que això és perpetua d’una manera o altra, per
exemple, amb la manera de no voler parlar quan diu: “ -Escolta’m parlem-ne”. I
tu no, no parlo, és una manera de perpetuar, una ofensa que no hi ha manera
d’arreglar si no es parla.
Per què vas decidir que el personatge principal fos un noi de 13-14 anys?
Té alguna cosa a veure amb què la novel·la estigui principalment dirigida
a públic d’aquesta edat?
Efectivament. Malgrat que no hauria de ser així, no sé per què, a les novel·les
juvenils els protagonistes no han de ser de l’edat dels joves perquè llavors
voldria dir que jo nomes podria llegir novel·les de protagonistes de 60 anys. És
estrany, però es fa així. La novel·la juvenil busca que els joves s’aficionin a la
lectura i llavors recorre a tots els trucs possibles per seduir-los, per captar-los.
Llavors el fet que el protagonista sigui un jove fa pensar que un jove se sentirà
més inclinat a això. De la mateixa manera que serà més divertit si parles de
relacions d’aquests joves amb els seus pares o de relacions amb altres joves,
perquè si rius una mica sembla que la novel·la t’agradarà mes.
N’has tret alguna lliçó de la novel·la?
La comprensió del títol de cicatrius, l’aprenentatge, que vol dir una agressió, i
què vol dir una agressió al llarg de la història. Això abans de començar a
escriure la novel·la no m’ho havia plantejat. Quan em ve la idea de la cicatriu
amb forma de X de la minyona, per a mi és un descobriment.
La gent del teu entorn que s’ha llegit la novel·la, què és el que més els ha
cridat l’atenció que t’ho hagin dit?
Les ultimes converses que he tingut, amb un senyor que és molt seriós i molt
respectable, han estat que és un llibre divertit.
A quina edat vas començar a escriure? T’havia agradat des de petit o et
va impulsar alguna cosa?
Vaig començar als 6 anys, quan jo vaig aprendre a escriure, vaig començar a
escriure contes, per mi sempre era el meu joc preferit. Agafava 2 o 3 fulls
quadriculats, els doblegava i els enganxava amb una agulla de cap. Llavors feia
la portada, el títol, dibuixava i a darrera escrivia “títols de propera aparició”, nom
de la col·lecció, de l’editorial, del autor, el preu i escrivia el llibre. D’aquí ja vaig
passar a maquina d’escriure i el que escrivia ho baixava a una impremta que hi
havia a baix de casa i no ho deixava llegir a ningú i també perquè una vegada
la meva germana, que tenia 9 anys més que jo, m’ho va enxampar i ho va
ensenyar a les seves amigues de l’escola i van estar rient a costa meva, “mira
que fa el tete, mira que fa el tete”, i jo vaig passar molta vergonya i vaig dir mai
més. Però la meva mare presumia pel barri, a la carnissera, a la peixatera...
“Mira que fa el nen, mira”. Jo treballava per les festes de Nadal a una botiga de
joguines per a treure’m diners i el germà de la propietària era dibuixant de
còmics i en dibuixava un que es deia Pito el soldado pequeñito, i un dia vaig
parlar amb ell per a trobar feina i em va dir que havia llegit el que escrivia,
quina vergonya!, i em va dir que podia ser bon guionista de còmics i a partir de
llavors vaig començar a escriure guanyant-me diners.
Quins referents literaris tens?
Moltíssims, tants que ara mateix se m’acumulen. Avui dia et diria que el meu
referent literari sóc jo, però això no treu que jo aprengui de tots els llibres que
m’agraden. Llegir un llibre que, de repent, em sembla original sempre em
desvetlla una certa enveja i unes ganes de ser com ell, i voler ser com ell és
una manera d’impregnar-te i d’aprendre coses.
Jo ara m’he llegit una novel·la policíaca i mai n’havia llegit una que tingués
tantes notes al peu i és una troballa, perquè les notes al peu no et donen
referents erudits, et donen records del personatge; per exemple diu: - “Jo no he
estat mai en aquest país. Nota al peu: -De fet sí que hi havia estat en aquest
país però no tenia ganes d’explicar-ho”. No vol dir que jo ara em fiqui a escriure
amb notes al peu, potser perquè tindria la sensació que ho estaria copiant, però
el fet d’aquesta possibilitat em fa pensar que encara hi ha coses per descobrir.
T’agrada molt fer novel·les policíaques, t’hagués agradat ser policia o
detectiu privat?
No, perquè quan jo vaig estudiar i quan vaig començar a treballar la policia
estava molt desprestigiada, en lloc de fer respecte feia por i llavors no vaig tenir
cap tendència. I quan ja he conegut policies que et fan venir ganes de ser-ho,
ja he estat massa gran. I detectiu privat mai, perquè tots els que he conegut, no
són bona gent.
Estàs treballant en alguna altra novel·la juvenil? Ens podries avançar de
què tracta?
Ara estem treballant amb el Jaume... Tenim un Flanagan que ja es major d’edat
i ens ha crescut, ell voldria ser detectiu privat però la seva família li diu que ni
somiar-ho perquè estan passant problemes econòmics a casa i ha de treballar
immediatament i el seu pare li ha aconseguit feina de venda d’assegurances i
és una cosa que a ell no li ve gens de gust. Llavors es dedica a anar a veure
detectius privats a veure si li donen feina i no li donen feina. Fins que li diuen:
“Home, si em resolguessis el cas dels bessons desapareguts, encara et faríem
cas” i ell diu quin serà aquest cas. I sí, són dos nens que van aparèixer
congelats en un bosc, és a dir, una senyora va sortir per la nit, va veure dos
nens congelats i va fer la denúncia, va anar la policia i es va fer una
investigació i no van aparèixer mai més els nens, per tant va quedar com una
tonteria d’una senyora boja, però el Flanagan els trobarà.
Quin consell li donaries a algú que volgués començar a escriure?
A una persona que vulgui començar a escriure, que llegeixi molt i que llegeixi
sobretot allò que li agrada. Llegir el que no t’agrada, perquè s’ha de llegir,
normalment no aporta res de bo, en canvi, quan trobes la teva línia la idea
segueix per aquesta línia i llegeix, i llegeix, i llegeix. Si tens tendència a escriure
naturalment escriuràs.
Moltes gràcies per haver contestat aquestes preguntes i, sobretot, moltes
gràcies per haver vingut avui.
Carme Torrent
Montse Vicens
4rt ESO C
ENTREVISTA A DIANA BORRELL,
DINAMITZADORA ESPORTIVA DE L’INS
LA SERRA
La Diana estudia Primer de Batxillerat a l’INS LA SERRA i forma part de la
trentena de dinamitzadors esportius del nostre centre i practica bàsquet al
Club Bàsquet de Bell-lloc.
Avui hem aprofitat l’hora de l’esbarjo per fer-li una petita entrevista relacionada
amb la seva tasca com a dinamitzadora.
- Bon dia, Diana, com va el curs?
Bé, anem fent. Primer de batxillerat és més complicat del que s’espera,
però treballant força s’arriba a superar.
- Quan temps fa que ets dinamitzadora? Que et van demanar per ser-
ho?
Fa quatre anys que vaig fer un Curs d’Iniciació de Tècnics Esportius
(CIATE), durant la Setmana Blanca, amb una durada de 15 hores. Ara el
fan per la Setmana Santa i val uns 10 euros. També, el curs passat vaig
participar en el segon curs CIATE que es fa al Complex Esportiu de
Tarragona, amb una durada de cinc dies i que està una part
subvencionat pel Pla Català d’Esport a l’Escola. En aquest curs que
complementa l’anterior pots aprendre teòricament i pràcticament
diferents modalitats esportives que no podem treballar al centre i en
donen eines per poder ajudar als coordinadors a potenciar l’esport al
centre. Per ser dinamitzador només cal tenir interès per l’esport i les
seves modalitats i voler col·laborar amb el centre. Com per exemple,
judo, beisbol, hoquei, activitats a l’aigua, balls urbans...
- Quines tasques fan els dinamitzadors al centres?
Passar l’ informació de totes les activitats esportives previstes durant el
curs escolar, tant les organitzades per l’Associació Esportiva Escolar
com les del Consell Esportiu Comarcal. Ajudar a la coordinadora en les
diferents activitats que es fan al centre. Com per exemple fer d’àrbitres,
monitors...
- Quines activitats esportives extraescolars, de cap de setmana,
sortides, estades,... s’han realitzar al centre en els anys que tu hi
has estat?
Les de cap de setmana serien curses, trobades de futbol, bàsquet, tenis
taula, bàdminton, natació ( Multicentres i Jocs Esportius Escolars ). Les
realitzades al centre serien activitats extraescolars d’hípica, natació,
tenis taula, aeròbic, futbol...
- Es fa alguna activitat esportiva en horari lectiu que no sigui l’ E.
Física? Qui s’encarrega?
Sí. Es fan petits tornejos a l’hora del pati de basquet (3x3), de futbol
sala, bàdminton i tenis taula.
- Qui coordina totes les activitats esportives que es fan al centre?
La Carme Munté des de fa 10 anys conjuntament amb el Professors
d’Educació Física i l’Associació Esportiva Escolar formada pel Director
del centre, alumnes, pares i alguns membres del claustre.
- Teniu alguna ajuda econòmica per realitzar aquesta tasca?
Fins fa dos anys hi havia la subvenció del Pla d’Esport a l’Escola, però
actualment només disposem de l’ajuda de l’ AMPA que cada any
col·labora amb nosaltres i alguna petita col·laboració del Consell
Esportiu Comarcal.
- Quines dificultats trobeu per poder dinamitzar les activitats
esportives?
No hi ha massa participació per part de l’alumnat ,tot i els esforços dels
dinamitzadors en passar la informació puntualment. Un altra dificultat és
la manca de transport escolar per poder- se desplaçar a les activitats
esportives en hores no lectives.
- Quin missatge els hi donaries als teus companys de l ’INS LA
SERRA? I a les seves famílies?
Que hi hagi més participació per part de l’alumnat de cara a oferir una
variada oferta d’activitats esportives i la col·laboració de les famílies per
arreglar el problema del transport.
Bé, Diana, gracies per la teva ajuda.
Esperem que vagi molt bé el Batxillerat !!!!
FUTBOL SALA –JOCS ESPORTIUS ESCOLARS - FINALISTES 2012
ACTIVITAT EXTRAESCOLAR DE NATACIÓ
FINALISTES EN LA TROBADA COMARCAL DE NATACIÓ
ACTIVITATS TROBADA SPLASH SEGON D’ESO – AQUA GYM
Text i imatges: Ariadna Mayer
142a Fira de Sant Josep
Ja la tenim aquí, ja tenim la 142a edició de la Fira de
Sant Josep, realitzada a Mollerussa d’una durada de 4
dies, des del dia 20 (dijous) fins el dia 23 (diumenge).
Aquest any, es notava la crisi com fa anys ja que la fira
no era molt extensa ja que es trobava des dels
pavellons firals fins a la rotonda de la ferreteria
“Eixample”. En aquest factor, també hi influeix
l’alternança anual que hi ha de tractors entre les dues
fires més importants del món agrícola d’aquesta zona,
la Fira de Sant Josep i la Fira de Sant Miquel.
Però la falta de tractors no van impedir els més petits a pujar als pocs tractors que hi havia.
Com ja és costum, trobem les dues empreses bell-lloquines, BMM i Regs del
Segrià, també trobem una empresa molt popular en aquesta fira, A. Miquel
(Linde) ja que fan activitats tant per als més grans com per als més petits;
Tolmet, una empresa situada a Vilanova de la Barca, la qual té un estand
exterior i un d’interior; Gili, una empresa de Montgai també típica en moltes
fires a part de la de Sant Josep. RIgual, l’empresa de cubes, fragatina. I per a
finalitzar, l’empresa mollerussenca, Plegamatic.
També hi ha marques que sempre hi són, excepte alguns cops, com Krone,
Mazas, Dolset, Beguer, Maschio, Serrat, Sthil, Arcusin, Mecanocamp, Enric
Farré, Verges, Segués, Bobcat, Roda, Hardi, Vila, Honda, Manitou i l’autocar de
Compostos Segrià
Text i imatges: Marc Queralt
Barcelona Mobile World Congress
La primera setmana de febrer es va celebrar el l’innovador Mobile World
Congress a Barcelona. Hi ha hagut desenes de novetats de les marques
principals en telefonia mòbil i en aplicacions d’aquests.
Text i imatges: Jordi Cerviño
Les principals novetats han sigut:
Samsung ha presentat el nou
Galaxy S5, que sembla que
no ha innovat gaire respecte
el seu predecessor, el Galaxy
S4. Les úniques novetats que
té són dues: que es pot
submergir en l’aigua i en
l’arena, i que té un lector de
petjades dactilars. Samsung
també ha presentat el seu
rellotge “smart” anomenat
Galaxy Gear. És una espècie
de rellotge que fa les mateixes
funcions que un “smartphone”.
Sony ha presentat a la fira, el
seu smartphone estrella.
Xperia Z2, amb pantalla de 5’2
polzades i Full HD. El millor és
que disminueix el gruix ja que
es queda amb 8,3 mil·límetres
front als 8,5 mm del Xperia Z1.
La gran novetat del mòbil és
que el Z2 podrà gravar-se en
4K.
Mozilla: Els mòbils per
països en desenvolupament
no poden tenir tantes
portades com els
smartphones de gama alta,
però és un mercat enorme
on els fabricants volen estar.
Mozilla no vol ser menys.
Per a guanyar a Android una
porció d’aquest pastis, la
companyia aposta fort: vol
dissenyar smartphones amb
Firefox OS per només 25
dòlars.
Nokia presenta una nova
gama de smartphones basats
en Android. Els primers mòbils
d’aquesta família son els Nokia
X y Nokia X Plus, Nokia s’ha
basat en Android per a fer
alguna cosa diferent.
Samsung Galaxy S5 Sony Xperia Z2 Firexof OS Nokia X
Les Steam Machines
Què és Steam?
Steam és una plataforma de distribució digital, gestió
digital de dret, comunicacions i serveis multijugador
desenvolupada per Valve Corporation.
Què són les Steam Machines?
Són una combinació entre ordinador de
sobretaula i videoconsola.
EL seu sistema operatiu serà l’ Steam OS, de
codi obert i basat en Linux.
Les videoconsoles vindran amb un ampli ventall
de hardware podent-les ajustar als nostres
gustos, necessitats o pressupost. No portaran
un comandament massa usual amb joisticks
analògics, sinó que compta amb uns panells
tàctils per poder-se adaptar tant a jocs amb
comandament com jocs que se necessiti teclat.
La seva distribució començarà el 2014.
Quines avantatges té sobre una videoconsola
convencional?
Com que tenen un sistema operatiu Steam, els jocs
tindran un preu molt més baix que els de consola i
sense parlar de les seves rebaixes pots aconseguir jocs
per 3 o 5 euros. Com que són en part ordinador té
moltíssims més jocs. Com que te’l pots adaptar al teu
pressupost o necessitats, si notes que ja no funciona
igual o vols un major rendiment l’únic que s’ha de fer és
comprar una peça nova i canviar-la sense cap més
problema.
Per:Adrià Reig
El passat setembre, Apple va llençar a la venda els iPhone 5s i
5c, i al novembre el nou iPad Air, tots dos productes amb
prestacions innovadores. Els nous iPhone 5S i 5C es van presentar el dia 10 de setembre de 2013, amb
unes característiques peculiars com la nova pantalla de 4” o el nou iOS 7.
El iPhone 5S, amb un nou Xip A7 de 64 bits i un
coprocessador de moviment M7, però el més interessant
és el nou “Touch ID”, un sensor de empremta dactilar,
integrat al famós botó d’inici. Disponible amb daurat, plata
i negre grafit. El nou iPhone 5C, disponible amb diferents colors
com verd, blau, groc, vermell o blanc. Amb un no
tan avançat Xip A6 continua tenint una càmera de
8 megapixels, igual que el seu antecessor iPhone
4S i el precedent 5S.
iPad Air, la tableta més fina existent
El nou iPad Air, presentat el 21
d’octubre de 2013, ens ha deixat
sorpresos amb les innovadores
prestacions integrades. Amb pantalla
de 9’7” l’iPad Air ha reduït el tamany
comparat amb el seu antecessor iPad
2. El nou disseny amb 0’75 cm de
grossor, la nova càmera de 5
megapixels, o el Xip A7 i M7 són
factors d’impressió, sent actualment la
tableta més fina del món.
Comparant amb el iPad 2... un 20%
més fi, un 28% més lleuger, pesa 469
grams, x2 rendiment de la CPU, x2
rendiment gràfic, aproximadament unes
10h d’autonomia, x2 velocitat de la
connexió Wi-fi, iOS 7... En fi, una
meravella de l’actual tecnologia!
El passat 24 de gener va fer 30 anys del primer
ordenador de la empresa estatunidenca Apple, el
Macintosh. Des de fa 30 anys, Apple ha anat innovat cada any amb un nou
ordenador, fins ara. L’ultima creació va ser el nou Mac Pro.
Mac Pro
Disponible des de 3049€, el nou Mac Pro revoluciona el món de la
tecnologia. El més sorprenent és la seva mida cilíndrica,
25’1 cm d’altura, 16’7 cm de diàmetre
i un pes de 5kg! A l’hora de comprar-
lo, tens moltes combinacions
diferents, 4 o 12 nuclis a 3’5 ghz, de
12 a 64 gb de memòria RAM, fins a
1Tb de memòria, de 2 a 6 gb de
targeta gràfica doble...
Porta integrat una targeta Wi-fi i una
targeta Bluetooth 4.0
OS X Mavericks, el sistema operatiu més avançat del món, i el Mac
Pro, es comenta que són un homenatge als 30 anys de l’empresa
que va començar a desenvolupar Steve Jobs.
Atrapada en la oscuridad
Aquesta pel·lícula tracta d’una dona (el personatge principal que es diu Sara) ,
que era fotògrafa, però no una fotògrafa normal, una fotògrafa que feia
fotografies a la guerra viscuda a Afganistan. Durant un tiroteig es refugia en
una torre i poc a poc se li acosta una dona que semblava que demanava ajuda
perquè portava un bebè, però quan li estava a punt de fer una foto, aquesta
gira el bebè de cara a ella i veu que és una nina de joguet (una suposada
bomba i atac suïcida).
Després d’aquest fet, perd la vista i deixa l’ofici de fotògrafa. Després de
conèixer un noi, que era la seva parella (un xicot molt ric) un dia va a comprar i
ell li diu que no es mourà de casa , quan en torna el buscava i no el trobava
però tampoc veia res.
Fins al punt que llisca amb la seva sang, l’havien mort, però ella no sabia qui.
Quan intenta fugir del pis, dos homes l’agafen i la retenen intentant esbrinar on
eren els diners i els diamants que la seva parella havia robat. Ella no coneixia
l’historial del seu noi, però el seu cunyat sí (ja que segons fons policials ho
havia descobert).
Troben els diners, però no els diamants i, després de moltes tortures, no treuen
res a la noia. I fins que en un moment determinat, un dels homes demana un
whisky amb gel a l’altre, i aquest veu que dins els gels hi havia amagats els
diamants (amagats per la noia). Aquest s’amaga els diamants ràpidament
perquè el seu company no vegi res, l’observa i el veu robant-los i després
fingint que no els ha vist, mata l’altre company. Quan l’únic home viu volia
pegar la Sara, ella li agafa la mà i el fa caure des de un 7é pis i això li causa la
mort. Això suposa que torna a ser lliure i torna a congelar els diamants.
Text i imatge: Enric Huguet
EL LOBO DE WALL STREET El llop de wall street és la història de Jordan Belfort: és un agent de
borsa molt important i poderós que es fa amb tot. Aquest és un vividor de
la vida, un drogoaddicte. Té un caràcter molt fort, només existeix ell i
ningú més, les persones han de respectar-lo. Es fan negocis de tota
mena ja que en el mig s’hi juguen molts milions de diners i altres coses,
com: drogues, cotxes i posen en perill les seves vides. No es tracta
d’una vida normal i estable, sinó d’una vida dolenta i arriscada per cada
instant. Aquesta pel·lícula va dirigida a les persones que els agradi les
pel·lícules d’acció i de negocis. Aquesta ha estat una de les millors
pel·lícules estrenades recentment.
Text i imatge: Adrià Gené Sans
MÚSICA Elyar Afshari : va neixer el 15 de juliol de 1995 aquest noi es més conegut pel
seu nom artístic Elyar Fox, és una cantant britànica de pop, músic i compositor.
El seu primer single "Do It All Over Again" es va llençar el gener de 2014. Les
seves fans són anomenats "Foxers".
Neon Jungle: Són un grup femení britànic, que el formen ,la Shereen
Cutkelvin, Amira McCarthy, Jess Plummer, i Asami Zdrenka. Són conegudes
per al seu segon single, "Braveheart". Aquest grup es va crear a finals del
2013.
Manel Navarro: Un Sabadellenc de 17 anys va guanyar interpretant el tema
Hold on we're going home de Drake, la segona edició de Teen Star, el concurs de
joves talents musicals de Catalunya, organitzat per la discogràfica Música
Global i Adolescents.cat.
Overload: Ollie, Joey, Jordi i RyRy, són un grup de quatre nois entre 17 i 19
anys d’edat. A diferència de molts altres grups, ells no han sortit de cap
programa televisiu com The X Factor o Britain’s Got Talent, simplement s’han
fet famosos gràcies als covers que han anat penjant a Youtube.
Madison Beer: Es una cantant nord-americana de 14 anys, que va ser
reconeguda gràcies a que el cantant Justin Bieber va tuitejar un enllaç d’un dels
seus videoclips. Més tard va firmar amb Island Def Jam.
Text i imatges: Carla Arenas, Marina Ruiz.
MOR KRISTOF GODDAERT ATROPELLAT PER
UN AUTOBÚS
Els amants del ciclisme estan
de dol, ja que el passat 18 de
febrer el ciclista belga Kristof
Goddaert, de IAM, guanyador
del Tour de Valonia de 2010 va
morir. Estava entrenant pels
carrers d’Amberes quan va
perdre l’equilibri mentre creuava
la via del tren i va caure al terra,
l’autobús que anava darrere seu
no va tenir temps de frenar i es
va emportar per davant al jove
ciclista. Tràgicament va morir en
l’acte i el conductor de l’autobús va haver de ser traslladat en estat de shock a
l’hospital.
L’equip IAM, que estava disputant el Tour d’Omán, després de fer públic el seu
dol a la família i els amics i de
definir al ciclista com un
corredor professional exemplar i
un home de qualitat, va dir que
seguirien competint per honrar
la memòria de Kristof Goddaert i
amb l’objectiu de poder oferir-li
la victòria.
Text i imatges: Sergi Regué
CATALUNYA AL DAKAR
Aquest any ha estat un any memorable pels participants catalans del Dakar,
Marc Coma ha aconseguit el 4rt títol amb motos. Nani Roma ha fet història
guanyant en la modalitat de cotxes amb el seu Mini ALL4 Racing i havent estat,
en edicions passades, el guanyador en motos.
Per la seva part Laia Sanz va quedar setzena en la general en la modalitat de
motos i primera en la femenina.
Veure com tres esportistes catalans guanyaven el ralli més dur va ser una
satisfacció. El Marc Coma, amb el seu bon tarannà i esportivitat, és un exemple
a seguir, en Nani Roma és més dur i més emotiu i la Laia Sanz ha demostrat
ser una dama de les motos, essent l'any passat campiona en totes les
modalitats, enduro, trial i, fins i tot, en els primers X Games que es van disputar
a Barcelona.
Text i imatges: Martí Ibars
LA COPA DEL REI D’HOQUEI PATINS
-La Copa espanyola de hoquei patins masculina és una de les competicions més
antigues disputades a Espanya, la primera vegada que es va disputar la copa
del rei va ser l'any 1944 i la va guanyar el RCD Espanyol davant del
Cerdanyola per 4 a 1. Els clubs catalans són els grans dominadors de la copa
destacant el RCD espanyol durant les dècades del 40 i del 50, el Voltregà, el
Vilanova i el Reus les dècades del 60 i el 70 i el FC Barcelona des dels anys 80.
-Aquest any la copa del rei de hoquei sobre patins va tenir lloc a la ciutat de
Lleida, l'anunci es va fer oficial en
una roda de premsa on estaven
presents Carmelo Paniagua,
president de la RFEP, Àngel Ros,
alcalde de Lleida, Txema Alonso,
regidor d'esports, Lluís Ferrer,
president del Comitè Nacional
d'Hoquei patins, i Enric Duch,
president del club. Així doncs,
l'ICG Software Lleida serà l'equip
amfitrió d'una competició que
reunirà als set primers classificats
de l'OK Lliga al final de la primera
volta.
-Els participant en la copa seràn: C.P.Voltrega, Reus Deportiu, H.C.Coinasa
Liceo, C.E.Moritz Vendrell, C.P.Vic, C.P.Cerceda, ICG Software Lleida,
F.C.Barcelona.
-Aquest any ha tornat a salta la sorpresa. El F.C.Barcelona sortia com a favorit
perquè està invicte en la lliga però en la final el Vendrell el va guanyar per 6 a 3,
guanyant dos anys seguits la copa del rei. El Vendrell, però, ho va tenir difícil per
arriba a la final, perquè en els quarts de final va arribar als penals amb el Liceo i
en les semifinals
va tornar a arribar
a la tanda de
penals contra el
Reus però va
aconseguir ser a la
final i vèncer el FC
Barcelona.
El Lleida va ser eliminat en els quart de final davant del Barcelona.
Text i imatges: Lluís Capdevila
ELS DRETS DEL LECTOR
Us heu aturat mai a pensar quins drets tenim com a lectors? Doncs l’escriptor
francès Daniel Pennac en el seu llibre Com una novel·la (1992) reivindicava
una sèrie de drets del lector i l’editorial francesa Gallimard va tenir la idea
recollir els deu drets del lector en un cartell amb il·lustracions de Quentin Blake,
plenes d’humor.
Aquí us el reproduïm:
Si voleu posar en pràctica els vostres drets com a lectors, només cal que us
apropeu a la biblioteca del centre i doneu un cop d’ull als prestatges, segur que
hi trobareu tota mena d’obres que us temptaran de llegir “de la manera que
més us plagui”.
A més dels llibres que conformen el nostre fons, podreu accedir i demanar en
préstec, si us ve de gust, alguna de les 16 novel·les que constitueixen la
selecció dels millors llibres de la literatura infantil i juvenil 2012 per a secundària
elaborada pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) i que trobareu
a l’expositor de novetats provinents del programa de motivació a la lectura,
Mollerussa, Municipi Lector.
Durant tot el curs també disposem de la selecció dels millors llibres de la
literatura juvenil 2010, que podreu trobar al moble expositor de l’entrada de la
sala.
Pel que fa a llibres de coneixements, durant aquest trimestre hem incorporat a
la biblioteca les següents obres: els deu volums de TRADICIONARI.
L’Enciclopèdia de cultura popular de Catalunya d’Enciclopèdia Catalana i El
Suplement A-Z de la Gran Enciclopèdia Catalana, que conté les actualitzacions
fetes el 2013. També s’ha adquirit l’obra La transició a Catalunya. 1975- 1984
d’Edicions 62.
En el marc de la setmana dedicada a recordar els fets de la Guerra de
Successió a Catalunya, en motiu del tricentenari de la caiguda de Barcelona, a
la biblioteca es varen poder consultar més d’una vintena d’obres, tant de ficció
com de coneixements, relacionades amb el tema. Bona part d’aquests llibres
els vàrem demanar a través del servei de Préstec Interbibliotecari i altres o bé
provenien del nostre fons o bé es van adquirir. A més, també es va posar a
l’abast de tothom una selecció de números de la revista Sàpiens que contenien
articles sobre aquest període de la nostra història.
En el cas que us hàgiu quedat amb ganes de saber més sobre la Guerra de
Successió a Catalunya, sapigueu que podeu disposar de les obres del nostre
fons que mantenim exposades (prestatge d’obres de coneixements: 9. Història)
i poden ser consultades i prestades. Podreu escollir novel·les com ara Victus.
Barcelona 1714 d’Albert Sánchez Piñol i Cicatrius de 1714 de l’Andreu Martín i
obres de coneixements com ara La Guerra de Successió i Catalunya d’Ernest
Ferreres i 11 de setembre de 1714 de Joaquim Albareda. Bé, esperem que si
visiteu la biblioteca us entrin ganes de practicar la lectura, però si no és així,
sapigueu que nosaltres subscrivim el pensament d’en Pennac: “Els 10 drets
del lector es resumeixen en un sol deure: NO BURLAR-SE MAI d’aquells que
no llegeixen si vols que algun dia llegeixin” i, per tant, obrem en conseqüència.
Text i imatge: Olga Puig
Coordinadora de la biblioteca
TALLER DE MEDIACIÓ NADAL 2013
El divendres 20 de desembre vam tenir el privilegi de realitzar un taller de
mediació comunitària a càrrec del Sr. David Creus, educador social, mediador
comunitari i familiar . Actualment treballa a la Regidoria d’Educació i Infància de
l’Ajuntament de Lleida.
Els mediadors/es de tercer, quart i primer de batxillerat van realitzar durant
dues hores diverses dinàmiques de mediació comunitària per tal d’arribar a
conèixer aquest tipus de mediació. Aquest taller els va permetre esbrinar les
diferències i similituds respecte la mediació escolar que ells duen a terme.
Una vegada més es van adonar que la mediació es porta a terme en molts
àmbits, com el comunitari quan parlem de mediació ciutadana o social, el
familiar, el penal i l’escolar. No obstant, cada mediació és única i el tipus de
conflicte que es pot haver d’afrontar pot ser d’origen divers.
Volem aprofitar aquestes quatre ratlles per donar les gràcies al David per la
seva disponibilitat i dedicació.
Equip de mediadors/es.
LA SECCIÓ DE L’AMPA
Seguint la línia dels projectes que ens vam marcar per aquest curs acadèmic
des de l’AMPA hem organitzat una sèrie d’activitats, n’hi ha de formatives e
informatives pels pares i d’altres de més lúdiques en què poden participar
conjuntament pares i fills.
Tot i que el nostre punt en comú és La Serra, per apropar-nos a tots els pares i
mares vam pensar d’organitzar les diferents activitats als pobles.
El dia 30 de gener ha tingut lloc una
xerrada informativa amb el títol
"Acompanyament dels nostres fills en
el processos de decisió i orientació"
per part d’Alejandro Cruz i Margarida
Serveto del Servei d’Informació i
Atenció Universitària de la Universitat
de Lleida (UdL). La vam fer la sala
multi funcional de Bell-lloc.
Al febrer hem anat a Torregrossa, el
dia 20, la Gemma Filella, doctora en Ciències de
l’Educació i professora titular del Departament de
Psicologia de la UdL, va venir a parlar-nos sobre
el "Paper de les emocions en l'educació dels fills
adolescents". Ens va donar una classe magistral
de com podem actuar els pares a fi i efecte de no
tenir la temptació de tirar els nostres fills,
literalment, per la finestra... Va ser molt
interessant.
El mes de març continuem en la línia de les
xerrades, i anirem al Palau d’Anglesola, el dia 27 ens parlaran sobre “Com
millorar la comunicació i la relació amb els fills adolescents”.
Aquest, com podeu veure, és un tema recurrent, és el problema que ens
sensibilitza a tots en aquesta etapa dels nostres fills: escoltar, que ens
escoltin... Des de l’AMPA volem apropar-nos a la solució i, si més no,
minimitzar els malestars...
No acaben aquí els nostres projectes per aquest curs, encara ens queden més
activitats per a tots:
Taller de cuina a l’Institut el dia 5 d’abril
Taller d’escriptura amb Màrius Serra a la biblioteca de Mollerussa el dia
29 d’abril
Jornades per conèixer la comarca el 25 de maig al Poal dins dels actes
que ha organitzat l’Ajuntament pel Tri centenari de 1714
Tenim també previst, a partir del mes de març, començar a preparar els actes
de la celebració del fi de curs i modificar el sistema de renovació dels membres
de la Junta de l’AMPA.
Us ho anirem explicant.
CHISTES 1
Va un hijo y le dice a su madre:
-Mamá, mamá, ¿qué haces delante
del ordenador con los ojos cerrados?
-Nada hijo que Windows me ha dicho
que cerrara las pestañas.
-Cariño, dame al bebé.
-Espera a que llore.
-¿A que llore?¿Por qué?
-¡¡¡¡¡¡¡Porque no lo encuentro!!!!!!
Jaimito, me ha dicho un pajarito que te
estás drogando.
Señorita, si habla con los pajaritos, la
drogada es usted.
-¿Cómo se dice estoy muerto en inglés?
-Memory.
Había un hombre con tan mala suerte,
pero con tan mala suerte, que se lanzó al
vacío y estaba lleno.
Era una peli tan mala, pero tan mala que
cuando terminó no pusieron FIN sino POR
FIN.
Profesor: Jaimito, dígame qué mineral es
éste.
Jaimito: Es una piedra.
Los compañeros, susurrando: Basalto
Jaimito, Basalto.
Jaimito: ¡¡¡¡¡UNA PIEDRA!!!!!!!!!!
-Señor usted es bizco.
-No, lo que pasa es que tengo un ojo tan
bonito, que el otro se le queda mirando.
-¡¡¡Doctora tengo un hueso afuera!!!
-Hágalo pasar por favor …
Ring, Ring …
-¿Hola?
-¿Hablo con los servicios secretos?
-Lo siento, no puedo decírselo.
Textos e imágenes: Marc Carreira y Eloi Tella
¿Cómo se dice Doctor House en japonés?
Kojo Kekura.
Había un gato con 16 vidas, lo aplastó un
4x4 y lo mató.
Van dos y cae el de la derecha y dice el del
medio:
-Menos mal, siempre me tocaba a mí.
¿Cuántas mujeres entran en un huevo?
Dos: Clara y Ema.
¿Qué haces hablándole a la zapatilla?
Es que aquí pone CONVERSE.
No desayuné pensando en ti,
no almorcé pensando en ti,
no cené pensando en ti
y no dormí porque tenía hambre.
¿Qué le dijo un espagueti a otro?
¡Oye! ¡Mi cuerpo pide salsa!
Era un tío tan negativo que cuando se
desmayó en vez de volver en si volvió en
NO.
¿Oye Manolo me dejas tu champú?
¿Pero tú tienes el tuyo?
Sí pero dice que es para cabello seco y yo
lo tengo mojado.
Test: ETS ATREVIT/DA?
1.- Com defineixes la teva forma de vestir?
a)Clàssica
b)Original
c)Discreta
2.-Quin es el teu color preferit?
a)Negre
b)Vermell
c)Blanc
3.-T’agrada que et mirin pel carrer?
a) Sí, però algunes mirades no m’agraden
b) Sí, em sento bé si la gent em mira
c)No, ho odio
4.-Imagina que et proposen una aventura a un lloc desconegut...
a)T’informes molt abans de prendre una decisió
b) Ni m’ho penso, hi vaig directament
c) No hi vaig.
5.-T’atreveixes a cantar pel carrer?
a) Si no estic sola, sí
b) Clar, m’és igual si em miren
c) No, moriria de vergonya
6.-T’atreviries a sortir de nit sol/a a donar un tomb?
a) Si no hi ha més remei...però prefereixo no fer-ho
b) Si m’apeteix, per què no?
c) No, no m’agrada sortir sol
Majoria de A) No ets una persona molt atrevida, però tampoc ets una
persona “cagada”, depèn de quines situacions, t’arrisques i depèn de
quines no.
Majoria de B) Ets una persona molt atrevida, t’agrada fer coses que tenen
risc, i no tens cap por.
Majoria de C) No ets una persona gens atrevida, al contrari, ets una
persona que necessita que tot estigui “supervisat” abans de fer alguna
cosa.
Text: Paula Brunat i Giulia Filimon
Passatemps
Per David Escolà
· Troba les diferències:
· Troba la sortida de laberint:
Enigmes Per Carles Folguera
1.- Un agricultor té una finca quadrada on hi ha plantats 8 arbres disposats tal com es veu en la figura adjunta. Aquest senyor té 4 fills i vol dividir la finca en 4 parts de mateixa mida i forma, de manera que cada part tingui 2 arbres. Com pot fer-ho?
Font: Matemàtica divertida y curiosa. Malba Tahan.
2.- Problema de la perla més lleugera. Un mercader té vuit perles d’igual forma, mida i color, però una perla és una
mica més lleugera mentre que les altres 7 perles pesen igual. Per pesar-les
disposa d’una balança de platets, com la de la figura. Com pot el mercader
descobrir amb tota seguretat quina és la perla més lleugera fent servir la
balança només 2 cops?
Font: L’ home que calculava. Malba Tahan.
3.- El gat del dibuix vol agafar tots els ratolins de la millor manera possible. Per
fer-ho ha de buscar un camí començant per A, passant per tots els ratolins
sense repetir-ne cap i acabant en Z. Quin és aquest camí?
Bona Setmana Santa i bones
lectures!
