Taula de contingut

" El Palau va donar posició social a Millet"La Vanguardia - Catalán - 27/06/2017

La pàtria de RaimonEl Punt Avui - 27/06/2017

Los poetas de RaimonDiari de Tarragona Especial - 24/06/2017

«Al principio sentí la presión de ser bisnieta de Granados»El Periódico de Catalunya - 25/06/2017

Pensaments lliures i invenciblesAra - 27/06/2017

El fiscal Ulled avisa que los fallos del 9-N son un precedente para el 1-OLa Razón Cataluña - 27/06/2017

Entrevista a Emilio Sánchez Ulled, fiscal anticorrupción, sobre el caso Palau.TV3 - ELS MATINS (INFORMATIVO) - 26/06/2017

Entrevista a Artur Mas, expresidente de Cataluña.LA SEXTA - SALVADOS - 25/06/2017

3

4

5

7

8

10

11

12

P.2

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMARTS, 27 JUNY 2017

SANTIAGO TARÍNBarcelona

Famésde 16 anys queMa-riona Carulla (Barcelo-na, 1944) està vinculadaal Palau de laMúsica, i li

hatocatviure l’èpocamésconvul-sa de la institució: el descobri-ment del desfalc perpetrat perFèlix Millet i la seva mà dreta,Jordi Montull. Quan va esclatarl’escàndolvaassumir lapresidèn-cia i va canviar l’estructura del’entitat i els criteris artístics, queel seu predecessor no tenia, esti-ma, ja que la programació depe-nia dels mànagers. Segons la sevaopinió, “elPalauvadonar aMilletposició social”, perquè era un ho-me ambmolts problemes.

El Palau ha superat el casMillet?El problema era la possible pèr-dua de confiança i vam actuar deseguida. El públic, en aquests vuitanys, ha tingut una resposta posi-tiva, fins i tothaaugmentat.Vasa-ber distingir el que era una mali-feta de l’anterior junta gestora,cosaquedemostraqueésuna ins-titució molt estimada pel públiccatalà. Amb Joan Llinares vamanar a veure els mecenes i estemmésomenys al nivell d’anys ante-riors al 2009, quan hi va haverl’escorcoll, que va ser especialperquè era el centenari. Amb lesinstitucions que aporten subven-cions –Ajuntament, Generalitat iMinisteri–tenimbonesrelacions.

Comvapoder passar?Vist amb perspectiva, que ningúde la junta ni del patronat de lafundació no ho veiés va serperquè l’aparença financera era

bona. Hi havia concerts, es va ferun nou edifici... I, una cosa moltimportant, les auditories no feienexcepcions. Es va poder ferperquè tres persones –Fèlix

Millet i Jordi Montull i la sevafilla, Gemma– estaven confa-bulats i tenien dues compta-bilitats: el que volien que se sabési el que no. Llavors tot era molt

hermètic i difícil de penetrar.No van fallar els mecanismes

de control?No. Ni al Consorci. Sí que és certque hi va haver un avís, però nin-gú no en sospitava res. Va ser unasorpresa i quan va passar moltagentno s’hocreia.ElsMossosvanentrar al juliol i al setembre enca-ra hi havia qui pensava queno eracert.

Però Millet i el seu advocatdiuen que vostè, que llavors erala vicepresidenta, ho sabia...L’advocat havia de defensar unsculpables que havien confessat,no hi havia arguments. Va dirmoltes coses, però no ha demos-trat mai res. Jo no ho sabia, noprenia decisions.

Vostè creu que CDC s’ha val-gut del Palau de laMúsica?Aixòhohadedir el tribunal. Aquívamveure indicis i les acusacionsdeMillet,Montull i la seva filla envan afegir més. Jo vaig sentir

indignació i ho vaig fer públic. Sies demostra reclamarem civil-ment. Jo no posaria la mà al focper ningú.

Des del punt de vista artístic,què ha canviat ara?Abans no hi havia criteri ni direc-torartístic.Millet iMontullnoes-taven capacitats, es deixaven gui-arpelsmànagers.Aixòhacanviat.En aquesta etapa han canviat trescoses: les entitats s’han unificaten la fundació, hi ha criteri artís-tic i prioritza la centralitat delscors del Palau. No puc assegurarque a Millet li agradés la música.Sempre arribava tard als con-certs. Potser la sentia a l’auditorique es va construir a casa.

Doncs recomani concerts pera la temporada que ve...Les Vespres de Monteverdi i

Considering Matthew Shepard,

deHella Johnson.Encara pesa el fantasma de

Millet sobre el Palau de la Mú-sica?Era un home complicat. Va tenirmolts problemes, legals, fins i tota la família. El Palau va donar aMillet posició social; aquesta erala seva motivació. Jo crec quel’hem superat. Parlem d’ell en lajustamesura. Janoensperjudica.Després de Fèlix Millet, el Palaude la Música ha viscut un re-naixement.

“El Palau va donarposició social aMillet”

Mariona Carulla, presidenta del Palau de la Música

XAVIER GÓMEZ

Mariona Carulla a la sala del Palau de laMúsica

L A F O T O A L A PA R E T

D’una paret de la salade juntes del Palau pen-gen els retrats de tots elspresidents. L’última ésMariona Carulla; la pri-mera foto en color. En unextrem hi ha unmarcsense imatge. A sota hi hael nom: FèlixMillet. Alsmembres de la Junta elsincomodava veure’l. Solu-ció: la van girar. Castigatde cara a la paret.

Castigat de caraa la paret

ENTREVISTA

PROGRAMA EN MANS D’ALTRES

“FèlixMillet no teniacriteri artístic;es deixava guiarpelsmànagers”

Israel veta laUnesco aHebronIsrael va rebutjar ahir una peticióde la Unesco per visitar la ciutatvella d’Hebron abans de la vota-ció de l’organisme internacional aCracòvia entre el 2 i el 12 de juliolper declarar el barri antic de la

ciutat i la tomba dels Patriarquespatrimonide lahumanitat palestí.En la votació, que serà secreta,fan falta set dels 21 vots perarribar a bloquejar la petició. /Agències

JIM HOLLANDER / EFE

Infórmese en: pneumologia@santpau.cat

En el Hospital de laSanta Creu i Sant Pauestamos realizandoun estudio con untratamiento novedosoque podría ayudarle. �� ������ �� �� ����

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

581000

120418

Diario

578 CM² - 51%

14994 €

40

España

27 Junio, 2017

P.3

aimon és l’únic cantautor que haescollit texts poètics sobre la rela-ció que tenim els éssers humans

al llarg de la nostra vida amb els béns co-muns naturals (aigua, mar, sol, vent,terra…); aquests béns que haurien dedeixar de ser privatitzats. Escoltantcantar Veles e vents, Som, Si miravesd’aigua, El meu país la pluja o He mirataquesta terra, entre d’altres cançons lí-riques, hi veig una dimensió ecològica enl’obra raimoniana; una dimensió quetrobo a faltar en la majoria de cantantsdel país. Vaig ser dels privilegiats de gau-dir, al costat de l’amic i escriptor XavierGarcia, del darrer recital panoràmic delsdotze que Raimon va fer al mes de maigal Palau de la Música. Va ser un acte cívicon l’empatia entre l’artista i el públic foutotal. Tots plegats vàrem reviure aquellsanys de resistència a la Dictadura. Hieren, ben segur, alguns d’aquells jovesrevolucionaris comunistes, socialistes,ecologistes, feministes o llibertaris, avuija setantejant, decebuts pel frau de laTransició que va posar fi a moltes de lesnostres esperances; esperances que arareneixen amb el nou paradigma d’un es-tat propi i una constitució que recuperi

R aquells ideals.

LA MEVA PRIMERA TROBADA amb Raimonvan ser per fer-li una entrevista i una cari-catura junt amb l’amic i escriptor LluísBusquets i Grabulosa per al setmanari lo-cal Olot-Misión en un recital que va prota-gonitzar al Teatre Principal de la mevaciutat el febrer de 1964. La segona, mesosdesprés, per fer una crònica de la seva ac-tuació a Banyoles. En aquella ocasió hi ha-via a primera fila l’escriptor Josep Pla es-coltant-lo embadalit. Imagineu-vos l’im-pacte que va causar sentir-li cantar Alvent i el Diguem no! en aquelles pobla-cions levítiques dominades pel caciquis-me. Quan escoltàvem el Raimon en el seudarrer recital molts teníem el sentimentenganxat en aquell passat més que en l’ac-tual vertigen polític. Probablement si l’ar-tista s’hagués involucrat en el procés, lanit hauria tingut un caire menys nostàlgici més lligat al moment històric que vivim.Però Raimon, legítimament, ha volgutquedar-se al paire. El patriotisme del can-tautor de Xàtiva el veig –és una opinió–més romàntic que noucentista. La sevapàtria és l’anima mundi; el paisatge pro-per i viscut; la gent que treballa la terra i

aguanta amb esforç diari el sistema pro-ductiu; els activistes culturals que fan laseva tasca discretament però amb efi-ciència. La seva pàtria és també la infàn-cia: “L’única pàtria feliç, sense territori”,deia el poeta Rainer Maria Rilke. No veigRaimon apuntant-se a la reivindicaciód’una pàtria estat militaritzada i sostin-guda per una democràcia basada en llistestancades i sotmesa als oligopolis. La sevapodria ser la Terra pàtria que ens va des-criure Edgard Morin. O aquella manerad’entendre l’acció cívica que va defensarThoreau des dels boscos de Walden. Rai-mon deixa els escenaris en plena forma.Amb uns aguts vibrants; amb una zonamitjana que encara emociona. Autoexi-gent i ben aconsellat per la gent que l’esti-ma, el cantautor ha volgut deixar un bonrecord. “Finire in bellezza”, com ha dit.Ara el trobarem passejant per la rambladel Raval, fugint de la riuada turística deles que havien estat les nostres Rambles;assistint a un concert al Palau o a una òpe-ra al Liceu. Vol fer una vida de ciutadà; dis-frutar de la lectura, de la música i dels viat-ges. “Carpe diem.” Gràcies, Raimon, pelteu art i el teu compromís amb la llengua.Salut i per molts anys!

Santiago Vilanova. Periodista

La pàtria de RaimonTribuna

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

114000

22388

Diario

300 CM² - 28%

1916 €

4

España

27 Junio, 2017

P.4

Los poetas de RaimonAusi s March y Salvador Espriu son los dos poetas quem is veces ha musicado el cantautorvalenciano, reti radoya de los escenarios

JORDI PALMER

En mayo de 2o17, entre los dias

5 Y 28, Raimon ofreci6 una seriede doce conciertos en el Palaude la Mflsica Catalana de Barce-lona con los que se despidi6, deforma aparentemente definiti-va, de los escenarios.Con 76afios, el valenciano Ramon Pe-legero Sanchis daba asi pot ce-rrada una trayectoria musicalque inici6 en el ya lej ano 1962, yque pot tanto habfa llevado alcantante, nacido en X~ttiva en194o, a estar en activo durantemils de medio siglo.

Conocido pot sus grandescomposiciones, entre elias re-cordadas canciones como ’A1vent’, ’Jo vinc d’un silenci’, ’Di-guem no’ytantas otras, Raimones uno de los principales expo-nentes de 1o que all~. en los afiossesenta se dio en llamar NovaCan~6, un movimiento que su-puso la recuperaci6n del cata-lan como lengua v~ilida para lamt~sica y que, gracias a hombrescorn o el de la mallorqtdna Mariadel Mar Boner yel valencianoRaimon, junto a los catalanesLluls L[ach,Joan Manuel Serrate incluso el nor-catalfin JordiBarre supuso tambi0n la valida-ci6n de la unidad de la lenguacatalana m~is alkl de fronterasinteresadas.

As/mismo, fiel a la ~poca quela vio nacer, la Nova Can~6 tu-vo un fuerte componente poll-tico, amalgamando las ansias delibertad de generaciones de ca-talanes, y por extensi6n, de es-pafioles, que re/an en la canci6nun vehfculo de protesta de pri-mer orden ante una dictaduraque, a poco a poco, tocaba a su fin.Canciones como ’Qu~ volenaquestagent’de Bonet;’L’esta-ca’, de Llach; o ’Diguem no’ delpropio Raimon son buenos ejem-plos del componente de protes-ta de aquellas canciones.

La obra de Raimontiene tanto decantautor-trobadorcomo de cantante-juglar dedicado amusicar poemas deotros

Ahora bien, en el caso de mu-chos de los cantautores de la6poca,y en especial de Raimon,su obra musicada tiene un com-ponente que se aleja del cantau-tor-trobador y se acerca m~s alcantante-juglar, que pone su voz

y su mtisica a la obra de otros,en el caso que nos ocupa, unaselecci6n bfisica de los grandespoetas de expresi6n catalana.

De Ausi~ts March a SalvadorEspriu, pasando por Anselm Tur-meda, Jordi de Sant Jordi, JoanTimoneda o Pete Quart, Rai-mon combin6 en sus discos lascanciones propias con poemasmusicados, en una constanteque recorre toda su trayectoria,desde ’Per destruir aquell quil’ha desert’ (197o) hasta el finde su carreray que cuenta con dosconstantes principa!es, de unlado, su admiraci6n por Espriu,quiz~is el poeta que mSs ha mu-sicado y quiz~is tambi6n el can-tautor que mejor lo ha hecho.Pot otro lado y seguramente atham~s importante, su investiga-ci6nyrecuperaci6n de los gran-des poetas del siglo de oro va-lenciano, el XV, yen especial dela lirica de ese genio llamado Au-sihs March, hoy en dfa casi in-separable de la mfisica yvoz quele puso Raimon.

Ausi~s March: El gran poetade Gandia, cumbre del siglo deoro valenciano y uno de los prin-cipales autores de las letras ca-talanas de todos los tiempos esel principal poeta musicado porRaimon, que le ha dedicado has-ta ]7 canciones,entre las cualescanciones imprescindibles de

Diari de TarragonaEspecial

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

95000

8501

Variable

1126 CM² - 138%

4905 €

6-7

España

24 Junio, 2017

P.5

Raimon ha sabido recuperar en suobra musicala los grandes poetasde los sigtes XIV a XVI.

la obra de Raimon como ’Velese vents hart mos desigs complir’,’No em pren aixl corn al petitvailet’,’Sicomlotaur’ ’Loornha por’ o ’Aix/corn cell qui es veuprop de la mort’. A destacar delas poesias cantadas por Raimonno solo elhecho de redescubriral gran poeta, sino la capacidadde resituarlo en pleno siglo XXy convertir el catalan de Valbn-cia del siglo XV en materia paracanciones contempor~neas. To-das las canciones a partir de poe-mas de Ausihs March se encue ntran recopiladas en el volumen7 ’Ausi~s March’ de la ’Nova in-tegral’ (zooo).

Salvador Espriu: Junto conMarch, el gran poeta barcelo-n~s es el autor de cabecera deRaimon, y ya desde bien pron-to, .pues en 1966 le dedic6 un dis-co mtegro a su obra, ’Cantonsde la roda del temps’,donde in-cluye entre otras, poeslas como’Canq6 de la mort resplendent’,’Per ser cantada en la meva nit’y, sobretodo, ’Inici de c~ntic enel temple’, poema que incluyeversos inmortales como ’hemviscut per salvar-vos els roots /per retornar-vos el nora de cada cosa’ o ’ara digueu: Ens man-tindrem fidels / per sempre m6sal servei d’aquest poble’. M~sallfi de ese disco, Raimon tambi6nha musicado otros poemas deEspriu, como ’El meu poble ijo’o ’Indesinenter’, un adverbio la-tino que significa ’incesante-mente’. E1 disco ’Raimon Es-priu Poesia cantada’ (zoo3) cluye las z5 poesias de Sa vadorEspriu cantadas por Raimon alo largo de su carrera.

Poetas de los siglos XIV, XV y XVIMossen Estanyh’Autor prfic-ticamente desconocido deprin-cipios del renacimiento,delqueRaimon adapta su texto’Ric s6d’enuigs’.Valeri leustel’~. Poetavalencia-no del siglo XVI, a quien el deX~tiva pone mfisica a su’Can~;6de les dones’en eldisco’T’ado-nes amic’, de 1974.l~’anei Guerau: Poeta semi-desconocido del siglo XV, pro-bablemente disclpulo deAusi~sMarch.Aparece adaptado en eltema’De mius record’.Bet-nat Merge: Autor catalanentre los siglos XIVyXV, consi-derado precursor del siglo deoro, dequi~nRaimonadapta’Lamedecina’, donde el propio Met-ge se autoparodia.

Jatmae Roig: Autor de ’L’espill’,unade las obras cumbre delali-teratura del siglo XV, el valen-ciano Jaume Roig tambi6n apa-rece en la obra de Raimon, enconcreto con la pieza ’Espill’.Joan Rois de Corella: Autorvalenciano del siglo XV, ya ple-namente renacentista, ypor tan-to humanista.’Si en lo mal temps’y"La baladade lagarsail’esmerla’ aparecenentre otros discos en el votu-men s~ptimo’Poetes delS.X¥iXVI’ de su primeraintegral ’To-tes les cantons’, publicada en1981.Jordi de 8ant Jordi: Otro au-tor cl~tsico del siglo de orolenciano, del que Raimon mu-sica ’Desert d’amics’ en el dis-

Contempor neosPere Quart: De Joan Oliver,m~s conocido por el seud6ni-mo Pete Quart,Raimon adapt6’Una vaca amb un vedellet enbravos’ en el disco ’A Victor Ja-ra’ (1974) yes junto a Espriu, finico poeta catalLn del siglo XXversionado pot el de X~ttiva.Victor Jara: Menci6n apartemerece el chileno Victor Jara,

que sibien es un cantautor co-mo el mismo Raimon, ypor en-de coet~ineo basra que fue ase-sinado, fue tambi~n musicadcpot Raimon. Enunainusual decisi6n, puesto que Raimon nha sido dado a versionar cantautores, no podia set que gra-base un disco tirulado ’A Vic-tor Jara’ (1974) sin incluir una

Salvador Espriu,poeta de cabecerade Raimon.

co ’Per destruir aquelt qui l’hadesert’ (197o)Joan Timoneda: Tambi6n va~lenciano, si bien este m~s tar-dio, del sigloXVI.De el Raimonrecupera ’So qui so’, en el disco’A Victor Jara’ (1974) y poste-riorme nte ’Qui t6 anguila per lacua’yespecialmente,’Bella, dev6s s6 enamor6s’, ambas en eldisco ’Lliurarnent del cant’ 0977).Anselm Turmedm Poeta ma-llorquin a caballo entre los si-glos XIVyXV, que combin6 ensu obrael catal~nyel ~rabe-co~mo RamonLlull-. Raimon recu-peraunapiezade este autor cl~-sico alas puervas del renacimien-to, coet~ineo de March, ’Elogidels diners!, incluido en el dis-co’Monserrat 69’ (1969).

versidn,enestecaso, desucan-ci6n m~is recordada,’Te recuer-do Amanda’, adaptada al cata-l~in para la ocasi6n: ’Amanda’.~" .o ocasidn en que Raimon

rsion6 a otros autores fuemuy al principio de su carrera,cuando cantd’Se’nvaanar’,deJosep MariaAndreu y Lle6 Bo-rrell.

Diari de TarragonaEspecial

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

95000

8501

Variable

1126 CM² - 138%

4905 €

6-7

España

24 Junio, 2017

P.6

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

471000

75564

Diario

458 CM² - 43%

12973 €

80

España

25 Junio, 2017

P.7

SALVADOR CARDÚS

48

sociòleg

Méndez de Vigo va ser molt cínic en esmentar una cançó

protesta alemanya per justificar la resposta

hipòcrita del govern central

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

82000

12536

Diario

605 CM² - 72%

3204 €

1,48

España

27 Junio, 2017

P.8

27.6.2017

Pensaments lliures i invencibles

Arran de l’anunci de data i pregunta per al referèndum d’autodeterminació de Catalunya, quan era més fàcil imagi-nar la seva reacció irritada, el govern espanyol hi va respondre amb displi-

cència. El ministre portaveu, en la roda de prem-sa posterior al consell de ministres d’aquell di-vendres 9 de juny, s’hi va referir amb sarcasme: “Hay una canción alemana que dice que los pen-samientos son libres”. Ara, gràcies a una informa-ció que em fa arribar Josep Maria Macip, del grup Cruïlla de Debat de l’Ateneu Barcelonès, he sa-but no tan sols a quina cançó es referia el minis-tre sinó quin era el seu grau de cinisme –no crec pas que sigui ignorància– pel fet d’esmentar-la. EL MINISTRE Iñigo Méndez de Vigo –que va fer el batxillerat al Col·legi Alemany de Madrid– al·ludia a la cançó popular anònima Die Gedan-ken sind frei, que el filòleg Hoffman von Fallers-leben va incloure al seu recull de cançons popu-lars de Silèsia el 1842. (Escolteu-ne la versió de Jack Gibbons a YouTube.) És una cançó que va esdevenir allò que ara en diríem de protesta, fins al punt que el mateix Pete Seeger la va incloure al seu àlbum Dangerous songs!?, del 1966. La can-çó va ser prohibida durant la revolució alemanya de 1848. Va ser també l’himne de la Rosa Blan-ca, un moviment de resistència no violenta con-tra el règim nazi, pel lideratge del qual van ser guillotinats el 1943 els germans Hans i Sophie Scholl, estudiants de la Universitat de Munic. Uns anys abans el pare d’aquests germans, polí-tic liberal crític amb el nazisme, havia estat em-presonat per les seves idees i la seva filla Sophie cada dia anava a tocar aquesta cançó amb la flau-ta davant de la presó. I, encara –segons les no-tes de Macip–, quan durant el setge de Berlín (1948-49) l’alcalde de la ciutat va pronunciar un discurs davant les runes del Reichstag per dema-nar que les nacions lliures no deixessin que la ciutat caigués en mans dels russos, les 300.000 persones que l’escoltaven es van posar a cantar espontàniament el Die Gedanken sind frei.

M’IMAGINO que el desmenjament de Mén-dez de Vigo era una posa decidida pels estrategs de la Moncloa, vist que després la mateixa fisca-lia va portar la declaració als tribunals. Però queda fora de dubte el seu cinisme en esmentar aquella cançó per justificar la resposta indolent

MANOLO GARCIA

CANTUS FIRMUS

El gran problema de l’Estat és que la

repressió no farà altra cosa que exasperar

l’indepen-dentisme

i hipòcrita del govern. Una de les estrofes de Die Gedanken sin frei diu: “I encara que em tanquin en un obscur calabós, / tot serà com-pletament inútil. / Perquè els meus pensa-ments esberlen / barreres i murs: els pensa-ments són lliures!” (versió de J.M. Macip). I és que ara hem arribat a aquest punt: just perquè els pensaments són lliures serà molt difícil que cap mesura repressiva, per dura que sigui, pu-gui tancar-los en cap gàbia. Aquest és el gran problema que té l’estat espanyol, com li recor-dava l’editorial del New York Times: la repres-sió no farà altra cosa que exasperar l’indepen-dentisme. ¿I si en acabar l’acte del 4 de juliol, en què sabrem els detalls del referèndum, una de les bones corals que tenim al país cantava el Die Gedanken sind frei?

Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

EL 13 DE FEBRER DEL 2011 vaig escriure a l’ARA l’article “Cada revolució, la seva cançó”. Hi feia notar que totes les revoltes populars ha-vien tingut una cançó i lamentava que no tin-guéssim la nostra. Des de llavors s’ha recorregut a diverses cançons, com La flama, d’Obrint Pas, en aquell memorable lipdub enregistrat a Vic, o la versió de Jaume Ayats de Saule, Perkons, Dau-gava, cantada pel Cor Jove de l’Orfeó Català, la cançó que va compondre Martin Brauns per a la Via Bàltica. Però cap no ha acabat esdevenint l’himne que ens calia. Tanmateix, si m’hagués d’imaginar un Onze de Setembre diferent i més vibrant que tots els anteriors, a vint dies de la ce-lebració del referèndum, seria amb els dos mi-lions de ciutadans congregats cantant la matei-xa cançó. Com han fet totes les revolucions.

27 DE JUNY DEL 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

82000

12536

Diario

605 CM² - 72%

3204 €

1,48

España

27 Junio, 2017

P.9

CATALUÑA

El fi scal Ulled avisa que los fallos del 9-N son un precedente para el 1-O

El fi scal anticorrupción de Barce-lona, Emilio Sánchez Ulled, con-sideró ayer que la sentencia de la pseudo consulta soberanista del 9–N y la posible reforma del Tri-bunal Constitucional (TC) son dos precedentes que pueden in-fl uir en la hipotética «valoración penal» que se haga en el caso de que se celebre el referéndum sonre la independencia el próxi-mo 1 de octubre.

En una entrevista concedida a «Els Matins» de TV3, el fi scal tam-bién, aseguró, no obstante, que no había base legal para enviar a la Policía a evitar la anterior con-sulta. En referencia a las inhabili-taciones del ex president de la Generalitat Artur Mas, el ex por-tavoz del Govern Francesc Homs, la ex vicepresidenta Joana Ortega y la ex consellera de Enseñanza Irene Rigau, insistió en que se trata de un «precedente legal».

DOS ELEMENTOS

Respecto al 9–N, el fi scal se refi rió a los dos elementos citados, la sentencia y el TC. En principio, la reforma del alto tribunal prevé una determinada manera de dar cumplimiento a las órdenes del tribunal, que motiva las notifi ca-ciones a cargos públicos.

Según explicó, con las senten-cias del 9–N, «donde la desobe-diencia abierta a un mandato di-recto del TC fue valorado por un tribunal como delito», y la conclu-sión es que estos factores pueden infl uir en la valoración penal del 1–O.

Sin embargo, también recordó que el TC, volviendo al 9–N, «pro-hibió la actuación de la Generalitat como entidad pública, pero no las actuaciones que pudiesen llevar a cabo personas particulares».

Ulled, que lleva desde 2005 como fi scal delegado de Antico-rrupción en Barcelona, abando-nará próximamente el ministerio público tras ser nombrado Con-sejero de Justicia en la represen-

Joan PLANES - Barcelona

El ministro público insiste en que la reforma del Constitucional y las inhabilitaciones derivadas del simulacro consulta pueden marcar lo que suceda después del referéndum

En la imagen, el fi scal anticorrupción Emilio Sánchez Ulled, en una sesión del juicio del caso Palau

condenado por desobedecer una resolución judicial. El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) le impuso la pena de dos años de inhabilitación para ejer-cer cargos públicos por organizar la pseudo consulta independen-tista del 9–N, pese a que había sido prohibida por el TC.

Según la sentencia, el ex presi-dent «pervirtió los principios de-mocráticos», junto a las citadas Ortega y Rigau.

Según el fi scal Sánchez Ulled, estos precedentes pueden ser muy importantes, y seguramente se refería al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, y al vicepresidente del mismo eje-cutivo, Oriol Junqueras, que teó-ricamente tendrían un papel muy parecido en el hipotético reféren-dum. Falta por ver lo que pasará hasta el 1 de octubre, y, sobre todo, la reacción de la Justicia y de mu-chas partes.

Efe

tación permanente de España ante la Unión Europea, cargo que ocupará en Bruselas.

En la entrevista, el fi scal evitó refi rirse explícitamente al referén-dum que pretende convocar la Generalitat para el próximo 1 de octubre, ya que desconoce «lo que pasará».

Además, defendió el buen fun-cionamiento de la Justicia, «que no está politizada», resaltó, y de los cuerpos policiales que operan

en Cataluña, ya que «respetan absolutamente la legalidad, pese a lo que pueda hacer algún jefe concreto».

Evidentemente, ahora falta por ver quien será el fi scal que susti-tuya a Sánchez Ulled en el caso de un hipotético referéndum el pri-mero de octubre.

Nadie sabe lo que sucederá, pero lo que sí que es seguro es que en marzo Mas se convirtió en el primer presidente autonómico

La Junta de Seguridad

será el 5 o 10 de julio, según el Govern

El conseller de Interior, Jordi Jané, propuso ayer al ministro de Inte-rior, Juan Ignacio Zoido, que la Junta de Seguridad de Cataluña, que no se reúne desde marzo de 2009, se celebre el día 5 o el 10 de julio. Al cierre de de esta edición, el director general de los Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, y el se-cretario general de Seguridad, Juan Antonio Nieto, seguían re-unidos, con el principal objetivo

de determinar una fecha, que en todo caso será a princpios del próximo julio.

En Madrid, Jané anunció que planteó stas dos nuevas fechas alternativas al ministro, porque son días en los que el presidente de la Generalitat, Carles Puigde-mont, podría presidir la reunión. Puigdemont anunció la semana pasada de forma unilateral que convocaría la Junta de Seguridad de Cataluña para el 3 de julio, después de que el equipo de Zoido

L.R. - Barcelona no respondiera a cinco propues-tas de fechas previas que le había planteado Jané, según dijo.

Sin embargo, después de que Zoido alegara que no podía acudir el 3 de julio, porque tenía que participar en una reunión de se-guridad en el ámbito europeo, el gobierno catalán se abrió a buscar una nueva fecha.

«Estamos convencidos de que tenemos que fi jar una fecha. Si estas dos que propone el presi-dent, o una tercera, habrá acuer-

do», indicó Jané, que remarcó que tanto el ministro como él coinci-dieron en califi car de «imprescin-dible» que se convoque la Junta.

El conseller remarcó que la re-unión de ayer debe servir para cerrar los fl ecos. «No hay un pro-blema de orden del día, no hay un problema tampoco de necesidad, todos coincidimos en lo que de-cíamos nosotros desde el inicio: que es imprescindible reunir a la Junta de Seguridad», resaltó el conseller de Interior.

1LA RAZÓN • Martes. 27 de junio de 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

Diario

601 CM² - 58%

2046 €

33

España

27 Junio, 2017

P.10

Entrevista a Emilio Sánchez Ulled, fiscal anticorrupción, sobre el caso Palau. Argumenta la rebaja de pena que ha pedido para losprincipales acusados del caso, Félix Millet, Jordi Montull y Gemma Montull y responsabiliza a los bancos de no haber podido averiguardonde están los 9 millones de euros que faltan.

Entrevista a Emilio Sánchez Ulled, fiscalanticorrupción, sobre el caso Palau.

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : ELS MATINS (INFORMATIVO) DURADA : 435

dilluns, 26 de juny de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.11

Entrevista a Artur Mas, expresidente de Cataluña. Habla de la denominada "Operación Cataluña" y del caso del saqueo del Palau.Comenta que se le presentó como un corrupto en plena campaña electoral. Cree que detrás de la denuncia estaba el Gobierno del PP.Incluye la conversación que mantuvieron Villarejo y De la Rosa.

Entrevista a Artur Mas, expresidente de Cataluña.

LA SEXTAPAÍS : Spain PROGRAMA : SALVADOS DURADA : 516

diumenge, 25 de juny de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.12