Tema 3
120
LA INDUSTRALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
-
Upload
sole-toribio -
Category
Education
-
view
404 -
download
1
Transcript of Tema 3
LA INDUSTRALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES
Entre 1780 i 1850
Gran Bretanya, en una part d’Europa i als Estats Units
transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial.
Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar a grans fàbriques.
La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat.
La Revolució Industrial va ser un conjunt de canvis produïts a partir de mitjan del segle XVIII a Anglaterra, que van generar una economia basada en la producció industrial, es a dir, en la fabricació en massa de productes mitjançant l’ús de les màquines.
Els principals canvis produïts amb la Revolució Industrial foren:
Creixement demogràfic
Revolució agrícola
Increment comercial
Millores en els transports
Ús de màquines a les fàbriques
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
REVOLUCIÓ DEL COMERÇ
REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
Ús de màquines a les fàbriques
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Canvis demogràfics
A principis del segle XVIII la població anglesa va començar a augmentar fins la segona meitat del segle XIX. Les causes varen ser:
a) Manteniment d’una alta taxa de natalitat b) Disminució progressiva de la taxa de mortalitat
Esperança de vida passa de 38 a 50 anys
EUROPA1750: 140 MILIONS D’HABITANTS1850: 266 MILIONS D’HABITANTS
Causes de la baixada de la mortalitat:
1. Desaparició de les grans pestes (Europa segles XIV i XVII) 2. Implantació de mesures higièniques i sanitàries (s. XIX: clavegueres, vacunes... Que afectaren sobre tot a les classes altes) 3. Desaparició de les grans fams, gràcies al gran augment agrícola.
Edward Jenner (1749-1823) fou el metge britànic que descobrí la vacuna contra la verola el 1771, i preparà el terreny per l’aparició de la immunologia.
REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
INCREMENT POBLACIÓ
INCREMENT DEMANDA
ALÇA DE PREUS
ESTIMULA PROPIETARIS A MILLORAR ELS SISTEMES DE PRODUCCIÓ
•Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a l’antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra.
•Aquesta es va convertir en una propietat privada (ENCLOSURES)
MESURES LEGISLATIVES
•Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (sistema Norfolk).
•Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles.
Arada de Rotherdam
segadora (Mackormick, 1830
Tot plegat va provocar un augment molt gran de la producció i la productivitat.
batedora (Turner, 1831)
Tot plegat va provocar un augment molt gran de la producció i la productivitat: BENEFICIS
PER FINANÇAR LA INDÚSTRIA
Marge de benefici d’un esclau era del 259%
LES MÀQUINES
L’element bàsic per passar del treball artesà a l’industrial és la INNOVACIÓ TECNOLÒGICA
Comportava:1. augment productivitat
2. Disminució de costos
3. Vendre més barat
4. Augmentar la demanda
LA MÀQUINA DE VAPOR
Inventada per JAMES WATT al 1769Combustible: carbóOrigen: extreure aigües de les mines
LES FÀBRIQUES
La industrialització va generar el SISTEMA FABRIL
1. Concentració dels obrers en fàbriques
2.Divisió del treball: cada obrer intervé en una petita part del procés de producció
INDÚSTRIA TÈXTIL
Primer sector que es va mecanitzar: Indústria del cotó.
Causes: prohibició importació d’indianes: necessitaven augmentar la producció interna.
LLANÇADORA VOLANT: augmenta la velocitat del procés de teixir.
Màquines de filar (WATER FRAM, JENNY…)
Mule Jenny
Manipulació del cotó
Spinning Jenny
Water frame
Màquines de filar
Màquines de teixir: Telers
SIDERÚRGIA
Problema: utilitzaven carbó vegetal i els forns tenien poc poder calorífic.
Utilització del CARBÓ DE COC
CONVERTIDOR: 1855 per transformar el ferro en acer.
REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
Incorporació de la màquina de vapor al transport: terrestre Marítim
La locomotora de vapor
Inventada per STEPHENSON al 1829
L’aigua d’una caldera produïa vapor a pressió
Movia un pistó longitudinalment
Una biela transformava aquest moviment en giratori
Primera línia de passatgers: 1830 MANCHESTER- LIVERPOOL
Vaixell a vapor
Robert Fulton va aplicar la màquina de vapor a la navegació. El 1807 van començar a utilitzar el vapor els vaixells que navegaven pel riu Hudson, als EE.UU
COMERÇ
Economia de mercat: Ja no es produeix només per l’autoconsum i mercat local, sinó per la venda en mercats cada vegada més amplis i llunyans.
COMERÇ INTERIOR: mercat nacional entre diferents regions
COMERÇ EXTERIOR: la llibertat de comerç va fomentarel creixement de l’economia (teoria lliurecanvista)
LLIURECANVISME
Afirma que la llibertat de comerç fomenta el creixement de l’economia. L’Estat no ha d’intervenir en el comerç.
PROTECCIONISME: Defensar la indústria nacional mitjançant impostos sobre les importacions.
LIBERALISME ECONÒMIC
Adam Smith “La riquesa de les nacions” (1776)
1.- Motor de l’economia és l’interés personal i la recerca del màxim.
2.-El preu el marca l’oferta i la demanda.
3.-L’Estat no ha d’intervenir en el funcionament de l’economia, només garantir el desenvolupament lliure dels interessos particulars
EN EL CAPITALISME INDUSTRIAL
MITJANS DE PRODUCCIÓ SÓN PRIVATSELS PROPIETARIS SÓN LA BURGESIAELS OBRERS TREBALLEN A CANVI D’UN SALARI
SOCIETATS ANÒNIMES
El capital és aportat per moltes persones
El capital és divideix en accions (accionistes)
Rebran beneficis segons el percentatge de les seves accions.
Les acciones poden ser venudes a la borsa de valors i adquirides per d’altres persones.
SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
NOVES FONTS D’ENERGIA:
ELECTRICITAT
-Indústria
-Transport
-comunicació (telèfon- telègraf..)
-l’oci: cinema
-Il.luminació
Generador d’electricitat per Gramme
PRIMER POU DE PETROLI
1889 PENNSILVANIA
PETROLI
-Combustible per a automòbils – invenció motor d’explosió.
-Aviació
-Navegació marítima
LA FABRICACIÓ EN SÈRIE
Augment de la productivitatDisminució tempsReducció de costos
TAYLORISME
Fabricació en cadenaDivisió del procés de producció en tasques molt
específiques.S’elimina els moviments inútils i rendibilitza al
màxim la mà d’obra.
REVOLUCIONS BURGESES LIBERALISME
IGUALTAT DAVANT LA LLEI
DESIGUALTAT ECONÒMICA
BURGESOS
Propietaris dels mitjans de producció
OBRERS
Força de treball
LA BURGESIA
Nova classe dirigentPropietària de les indústries i negocisBarrejada amb l’antiga noblesaNo era homogènica:
1.-Gran burgesia: banquers, propietaris de grans fàbriques 2.-Mitjana burgesia: professions liberals (advocats, metges…) 3.-Petita burgesia: propietaris botigues, artesans…
LA BURGESIA
Valors: triomf individual, competitivitat, aconseguir l’èxit gràcies al talent i l’esforç. “L’home fet a si mateix”.
Habitatges a la ciutat ricament decorats.
Activitats d’oci.
Els burgesos preconitzaven que el creixement de la producció havia de portar riquesa i benestar per a tothom.
CONDICIONS DELS OBRERS
ELS OBRERS
JORNADES: 14-16 horesSALARIS: Molt baixos, només permetia la
subsistència. L’any 1825 un metge francés va descriure la situació dient “per als obrers viure és no morir”
Es cobrava per jornada treballada o per feina a preu fet.
CONDICIONS LABORALS: Pèssimes condicions de treball per augmentar el benefici dels empresaris.
Cap tipus de protecció: era habitual perdre algun membre amb la maquinària.
Patir malalties relacionades amb el treball com la tisi cotonera Multes per incomplir normes
TREBALL INFANTIL: Tant a fàbriques com a mines. Treballaven a partir del 6 o 7 anys. El sou era un 10% del treball masculí.
TREBALL FEMENÍ: fàbriques i mines. El sou era un 30 o 40% del masculí.
LEGISLACIÓ LABORAL: no havia cap legislació que regulés la feina o garantís alguna protecció en cas de malaltia o accident.
No havia vacances pagades, assegurances mèdiques, subsidis d’atur, pensions per a orfes, vídues i ancians.
FACTORY BILL: primera llei reguladora del treball a Gran Bretanya 1833.
Regulava la inspecció de les condicions de treball a l’indústria tèxtil.
Reglament de la filatura Tyldesley a Manchester
EL MOVIMENT OBRER
Primeres reaccions obreres: LUDDISME
Les màquines eren les causants de l’atur i salaris baixos.
Primers sindicats
EREN IL.LEGALS 1825 Es van derogar les lleis que les prohibien1834 es va fundar el primer sindicat que agrupava
obrers de diferents oficis: GREAT TRADE UNIONOBJECTIUS:
1.- DRET ASSOCIACIÓ 2.- REDUCCIÓ JORNADA LABORAL 3.-MILLORES SALARIALS 4.-REGULACIÓ TREBALL INFANTIL
El socialisme revolucionariEl socialisme revolucionari
Molt diverses, tot i que amb aspectes comuns:
- Gran influència posterior- S’ha de donar la revolució- Volien un nou ordre social sense propietat privada
Marxisme o
socialisme científic
Anarquisme o
socialisme llibertari
MARXISME
KARL MARX I FRIEDRICH ENGELS
Van denunciar l’explotació de la classe treballadora
EL CAPITAL MANIFEST COMUNISTA
El motor de la historia es la lucha de clases.
LA LLUITA DE CLASSES
SOCIETAT ESCLAVISTA
SOCIETAT FEUDAL
SOCIETAT CAPITALISTA
ESCLAUS-AMOS SERFS-SENYORS BURGESIA-OBRERS
PROJECTE DE FUTUR DEL MARXIME
REVOLUCIÓ OBRERA PER DESTRUIR EL CAPITALISME
DICTADURA DEL PROLETARIAT- PARTIT ÚNIC: ESTAT PER SOCIALITZAR LA PROPIETAT
SOCIETAT SOCIALISTA
SOCIETAT COMUNISTA : SOCIETAT SENSE CLASSE DESAPARICIÓ DE L’ESTAT
PARTIDARIS DE LA PROPIETAT COL.LECTIVA
FORMACIÓ DE PARTITS OBRERS SOCIALISTES per dur a terme una revolució proletària.
DEFENSAVEN LA PARTICIPACIÓ A LES ELECCIONS I ENTRADA AL PARLAMENT
CARACTERÍSTIQUES
ANARQUISME
MIJAIL BAKUNIN
ANARQUISME
Llibertat individualPropietat col.lectivaRebuig a l’autoritat (ESTAT)
Antiautoritarisme: S’OPOSEN A QUALSEVOL TIPUS D’AUTORITAT FINS I TOT D’UN ESTAT PROLETARI
Autogestió: ELS TREBALLADORS SÓN PROPIETARIS I TREBALLADORS. LES DECISSIONS SÓN PRESES PER UN SISTEMA DEMOCRÀCIA DIRECTA
Pedagogia llibertària: L’EDUCACIÓ ES FONAMENTAL PER LA LLUITA ANTIAUTORITÀRIA. CREAR INDIVIDUS CRÍTICS I LLIUREPENSADORS.
Desobediència civil: IGNORAR LES LLEIS DE MANERA PACÍFICA
“JO NO SÓC REALMENT LLIURE SI TOTS ELS HOMES, ELS MEUS IGUALS, NO SÓN TAMBÉ REALMENT LLIURES”
Mijail Bakunin
ANARQUISME CARACTERÍSTIQUES
LA REVOLUCIÓ NO HA DE SER DIRIGIDA NI PREPARADA PER PARTITS POLÍTICS
SORGIRÀ DE MANERA ESPONTÀNIASERÀ UNA REVOLUCIÓ SOCIAL
(OBRERS/CAMPEROLS)
OBJECTIU: Societat sense classes Desaparició de l’Estat
TENDÈNCIES:
1.- Acció directa i violenta contra els pilars del capitalisme
7/11/1893Liceu de BarcelonaBomba orsini
1.- Anarcosindicalisme
LA VAGA DE LA CANADENCA
5 de febrer 1919Barcelona44 diesParalitzà tota
Barcelona i el 70% indústria catalana.
Millores salarialsLiberació de milers d’obrers detinguts durant la vagaReadmisió dels acomiadats durant la vagaJornada de 8 hores
ROSA LUXEMBURG
QUI NO ES MOU NO SENT LES CADENES
Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures.”
EMMA GOLDMAN
Activista revolucionària
PacifistaA favor dels mètodes
anticonceptius
ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS
AIT: Primera InternacionalCreada a 1864 per iniciativa de MARXFormada per marxistes, anarquistes Desapareix al 1876 per discrepàncies internes
SEGONA INTERNACIONAL
1889 a ParísNomés marxistesObjectiu: coordinar programes i actuacions dels
partits socialistes.
-1 de maig-Les 3 vuits- La Internacional
PP 1 diputat= 58.229 vots
PSOE 1 diputat=63.398 vots
CIU 1 diputat=63.391 vots
IU 1 diputat = 152.800 vots
