TEMA 4

Impacte Ambiental de l´Activitat Tecnològica i l´explotació de recursos. Tècniques

de Tractament i reciclatge de residus.

Guio :

0. Introducció.

1. Impacte Ambiental de l´Activitat Tecnològica i l´Explotació de Recursos.

2. Tècniques de Tractament i Reciclatge de Residus.

2.1 Paper.

2.2. Metalls.

2.3. Plàstics.

2.4. Vidre.

0. Introducció

Les activitats tecnològiques han tingut una incidència sobre el Medi Natural i

aquest, ha anat autoregenerant-se mantenint-se fins fa molt poc un cert equilibri

ambiental no alterant el cicle ecològic significativament. Ara bé, actualment la societat

ha adquirit tal quantitat de coneixements científico-tecnològics que han estat capaços

de modificar radicalment el mon en el que vivim.

1. Impacte Ambiental de l´Activitat Tecnològica i l´Explotació de Recursos.

Avui en dia, l impacte produït sobre la naturalesa per l´activitat humana és

irreversible.

El creixement de la població, no ha estat compensat per una planificació i

control racional, el que ha provocat greus desequilibris. Aquest creixement de la

població, juntament amb la política d´industrialitzar massivament la agricultura a través

del monocultiu, la biotecnologia agrícola i l´ús massiu de plaguicides, ha provocat la

destrucció de la diversitat biològica, la contaminació del sol i de l´aigua i la pèrdua de

zones cultivables per sobreexplotació o per desertització.

Els països pobres es veuen obligats a comprar les llabos dels cultius als països

industrialitzats i l´única que s´ha aconseguit és augmentar la dependència d´uns sobre

els altres.

El mateix succeeix amb les espècies animals, on s´ha preferenciat la cria d

´animals dedicats a la producció de carn i llet, en una clara transmissió dels models

alimentaris occidentals. La generació d´enormes quantitats de gas metà, produïdes per el

sistema gastrointestinal de les vaques, és un dels principals responsables de l´efecte

hivernacle. També ha suposat la pèrdua d´espècies animals, molt millor adaptades a les

condicions bioclimàtiques de la zona.

D´altra banda s´estan destruint les selves tropicals que són els vertaders pulmons

del planeta. En aquestes es produeix la recuperació de l´oxígen a través de la

fotosíntesis en la que s´absorveixen enormes quantitats de CO2 . Actualment es

destrueixen 100.000 hectàrees de bosc tropical anuals, una superfície equivalent a

Suïssa, per l´obtenció de fusta que s´exporta a països com Japó, prototip de país

agressor al medi ambient.

Quan canvien les condicions ambientals externes, alguna varietat d´animal o

planta, és capaç de sobreviure a les noves condicions, però, en hi ha d´altres que

desapareixen. Això és tremendament important si tenim en compte que només 7

espècies vegetals representen el 90% de l´alimentació humana en el planeta. Aquestes

són l´arrós, el blat, la civada, la patata, la soja, el mico i el nyam. Qualsevol plaga que

afectés a aquestes varietats suposaria un desastre a nivell planetari. Un exemple d

´aquest fet el tenim a Espanya on existeixen 200 varietats de poma i únicament es

comercialitzen 2.

La producció d´energia en les seves diverses formes, tant en centrals elèctriques

o com combustibles, suposa la inundació de zones cultivables, variacions en el clima,

pèrdua d´espècies naturals, contaminació de l´aigua, pluges àcides, efecte hivernacle,

destrucció de la capa d´ozó, residus radioactius i , en general, disminució dels recursos

naturals disponibles. Si s´utilitzesin fonts d´energia renovables, molt més intensives en

mà d´obra els efectes anteriors es minimitzarien.

La concentració de la població en les grans ciutats, l´utilització del transport

individual al col·lectiu, la defensa del comerç mundial en front al local, etc, ha generat

un augment del consum d´energia en el transport i la destrucció de zones naturals per la

construcció de carreteres, vies fèrries i ports. Reduir totes aquestes despeses en favor de

ciutats més petites, potenciació del transport col·lectiu i disminuir el consum de petroli

es troba en grans interessos econòmics de les grans multinacionals del automòbil,

alimentació, construcció, petroleres, etc.

La proliferació de campanyes publicitàries i el Marketing, en el que se li dona

més valor al envoltori del producte, que al producte en sí mateix, està causant la

producció massiva de brossa, arribant-se a cotes perilloses. El problema encara és més

greu si tenim en compte que només el 40% de les brosses són reciclables.

El consum irracional d´energia, està provocant, per la combustió dels

combustibles fòssils, l´emissió massiva de CO2 a l´atmosfera. Aquest fenomen i les

emissions de metà són els principals causant de l´anomenat Efecte Hivernacle, que

origina un augment de la temperatura del planeta. Aquesta situació produeix

desertització, canvis en el clima, descongelació dels pols, pèrdua de zones cultivables,

etc. En els últims 40 anys la temperatura del planeta ha pujat 0,70C i la tendència és a

pujar. En Somàlia en 1972 el 40% del territori eren boscos, en l´actualitat únicament el

10% i l´any 2000 l´1%. Un altre exemple és Bangla Desch, on els canvis climàtics han

provocant un augment de ciclons a la zona. El canvi climàtic, juntament amb la

contaminació creixent dels recursos hídrics, han fet disminuir les reserves d´aigua dolça

en tot el planeta.

Un altre problema causat per la utilització irracional de la tecnologia, ha estat la

disminució de la Capa d´Ozó, provocada per l´emissió massiva de CFC´s utilitzats en

els frigorífics, aires condicionats i sprays.

En definitiva, podem dir que, el sistema social capitalista, ha desenvolupat una

tecnologia que, en compte de satisfer necessitats, ha posat a l´espècie humana i a la vida

en el planeta a punt d´una catàstrofe de conseqüències imprevisibles.

2. Tècniques de Tractament i Reciclatge de Residus.

Les tècniques que s´utilitzen en el tractament i el reciclatge de residus es basen

en la separació dels components valuosos de la resta. Això s´aconsegueix mitjançant la

Pirólisi . Primerament es fragmenta mecànicament el material i després es seca. A

continuació s´introdueix en un forn a temperatures compreses entre 500 i 8000 C en una

atmosfera amb la mínima quantitat d´oxígen, a fi de que no s´oxidi l´alumini que

continguin els residus. Després de refrigerats, els productes passen per un molinet de

barres, per la seva fragmentació mecànica i després per uns separadors magnètics, on els

fragments ferrossos queden a part. El resta es divideix en grans fragments i petits

fragments. La part de vidre es classificada mitjançant un separador magnètic d´elevada

intensitat.

2.1. El Paper

Amb gran diferència els desperdicis de paper domèstics, constitueixen el

principal subministra de polpa per a la producció de nou paper. Desafortunadament, el

cost del seu reciclatge és elevat degut a la necessitat de la seva recollida, classificació i

transport. Per la seva regeneració, el paper vell es redueix a polpa en presència d´aigua i

seguidament es renta i es blanqueja per eliminar la tinta. En el procés d´eliminar la tinta

es perd fins a un 25% del paper tractat. Ara bé, aquest paper de desperdici es pot

utilitzar com a combustible degut a que té una potència calorífica relativament elevada.

2.2. Metalls

Una proporció important de tots els metalls que s´utilitzen avui en dia prové de

la recuperació. És possible recuperar metalls dels desperdicis domèstics encara que la

major part dels metalls recuperables provenen dels tractant de ferralla. La xatarra de

ferro es fon en forns elèctrics i s´insufla oxigen per obtenir una escòria d´óxid de ferro.

A continuació se li afegeix carboni, formant-se monòxid de carboni que es prepara

mitjançant aliatges i es refina posteriorment queden preparat en lingots per la seva

pròxima utilització. De la xatarra es poden recuperar altres metalls, com per exemple l

´alumini.

2.3. Plàstics

El 90% dels plàstics produïts avui en dia són del tipus Termoplàstic, és a dir, que

s´estoban al escalfar-los i tornen a ser durs si es refreden un altre cop. Ara bé, hi han

diferents classes de termoplàstica i normalment no es poden barrejar entre elles si

pretenem aconseguir articles de bona qualitat. Alguns d´aquests plàstics, com el

polietilé, té la capacitat de que es pot barrejar amb altres molts plàstics, reduint-se així

el problema.

2.4. El Vidre

El vidre rebutjat i el trencat s´utilitza en la majoria dels processos de fabricació

de vidre com components de la barreja de materials de partida. Primerament els

fragments han de ser triturats fins a tamanys inferiors a 8 cm i després el conjunt es pesa

i s´afegeix a la resta, com si es tractés d´un component més. S´ha de procurar que la

composició del vidre reciclat sigui el mes semblant possible a la que es vol produir i per

això es necessari separar-los segons els seus colors.