Tema 7 El Greco

download Tema 7   El Greco

If you can't read please download the document

Transcript of Tema 7 El Greco

  • 1. TEMA 7.- EL GRECO Salvador Vila Esteve Histria de lArt 2n de Batxillerat

2. TEMA 7.- EL GRECO. 1.-CONTEXT HISTRIC: LA CASTELLA DEL SEGLEXVI . 2.-BIOGRAFIA . 3.-CARACTERSTIQUES DE LA PINTURA DE ELGRECO . 3. 1.- CONTEXT HISTRIC: LA CASTELLA DEL SEGLE XVI (I). A Castella no arriba el renaixement fins el segle XVI, i sols en la segona meitatdel segle arribaran les idees manieristes, per sempre amb un substrat religisms important i una major pervivncia de les idees medievals feudals Leconomia era predominantment ramadera i agrcola, per larribadade grans quantitats de metalls preciosos dAmrica va fer de Castellai la monarquia hispnica la primera potncia mundial Socialment continuaven predominant el rei, la noblesa i lesglsia(privilegiats), ja que la burgesia comercial sols era important enciutats com Sevilla i amb menys pretensions culturals que a Itlia Aix, el renaixement i el manierisme arriben de la m de la monarquia, laristocrcia ilesglsia, al servei dels seus interessos socials, poltics i religiosos, i no tant de la burgesia 4. 1.- CONTEXT HISTRIC: LA CASTELLA DEL SEGLE XVI (II). La urbanitzaci s menys important que a altres zones (destaquen Sevilla, Toledo i Madrid) i,a ms, les ciutats depenen directament de la monarquia, sense la independncia de les italianes El paper preponderant de lesglsia en la cultura castellanaposar molts obstacles a lentrada didees clssiquesi renaixentistes, molt controlades a travs de laInquisici, que les acusa de paganitzants Lart i el pensament encara estaran ms condicionats per la religi en lltim ter del segleXVI: lart estar al servei de la Contrareforma, de la qual el rei Felip II i lesglsia seran elsmxims defensors i propagandistes: el manierisme entra de la m del propi Felip II (El Es- corial amb la seua arquitectura i els artistes italians que el decoren amb pintures i escultures) 5. 2.- BIOGRAFIA (I). Domnikos Theotokpoulos, El Greco (1541-1614), va nixer a Creta (aleshoresen poder de Vencia), on es va iniciar com a pintor dins de la pintura diconesde la tradici bizantina: el sentit abstracte, ritual i simblic linfluiran molt En 1566 sen va a Vencia, on entra en contacte amb els pintors i lobra de lescolaveneciana, que influiran en ell (Tiziano i Tintoretto sobretot): predomini del color,colors rics de gammes preferentment cliddes i naturalistes (Tiziano), composicionscomplexes i profundes amb fons arquitectnics i escoros (Tintoretto), illuminacides de focus determinats amb xocs de llums i ombres, pinzellada ms solta i lliure,... En 1570 es trasllada a Roma, on rebr la influncia de lobra de Miquel ngel i del manierisme: importncia del dibuix en les anatomies, deformacions manieristes (allargament dels cossos),importncia dels nus, lnies corbes i formes serpentines, composicions,... En 1576 arriba a Castella i intenta entra com a pintor de la cort de Felip IIa El Escorial (Madrid), per les seues obres no sn del gust del rei A partir del 1577 treballa a Toledo, on sinstalla definitivament en 1579i fins la seua mort treballant per a mecenes de lesglsia i laristocrcialocal i integrant-se plenament a la ciutat, on formar un important taller A Castella la seua pintura es veur imbuda del sentiment religisde la Contrareforma, amb el qual ja havia entrat en contacte a Roma,i contribuir a forjar el seu personal estil amb lexpressionisme dramtic ADORACI DELS REIS MAGS (1565) LA CURACI DEL CEC (1567) LANUNCIACI (1570) LA PURIFICACI DEL TEMPLE (1570) LA PIETAT (1571-76) RETRAT DE GIULIO CLOVIO (1571-72) XIQUET ENCENENT UNA ESPELMA (1571-72) ADORACI DEL NOM DE JESS (1578) EL MARTIRI DE SANT MAURICI I LA LEGI TEBANA (1580-82) 6. 3.- CARACTERSTIQUES DE LA PINTURA DE EL GRECO (I). En general, es considera a El Greco com un pintor manierista, encara que interpretaaquest estil duna forma molt personal i autnoma (especialment a lltima etapa) Utilitza composicions manieristes, complexes, amb predomini de les lnies corbes i lesformes serpentines que potencien el desequilibri i la inestabilitat i figures en escor Altera les proporcions a la seua voluntat, buscant nous valors expressius El cnon anatmic sallarga cada vegada ms (des de les figures robustes noms arribara Castella a estar per damunt de l1/10 en letapa final): les figures sallarguen i estilitzen(siluetes filiformes), per sense perdre la humanitat, expressant els sentiments i buscantel moviment ascensional, lespiritualitat, el misticisme i lexpressivitat cada vegada ms Les figures apareixen limitades per marcs estrets en espaistancats i agobiants, accentuant la sensaci dangnia La llum tendeix cada vegada ms a ser irreal, amb diferents focus i, de vegades, internsa lobra: sorgeix dels mateixos personatges o de fons quasi fantasmagrics Prefereix els fons negres que permeten destacar les figures, valorant elsefectes lumnics, com un clar precedent del que ser el tenebrisme barroc 7. 3.- CARACTERSTIQUES DE LA PINTURA DE EL GRECO (II). Els paisatges arquitectnics i la profunditat de letapa italiana deixen pas primera un protagonisme molt menor dels paisatges (prcticament desapareixen),a un abandonament de la profunditat i, posteriorment, a uns paisatges irrealsi fantasmagrics, amb uns colors freds i uns nvols que agiten la composici El color: utilitza una mplia gamma de colors (influncia veneciana), per passade colors ms clars i vius i un s naturalista a un s cada vegada ms arbitrari,personal i antinaturalista, amb preferncia pels colors freds La pinzellada s mplia i solta Temtica: destaquen molt per damunt de la resta les obres religioses, especialment aquellesen qu es fa referncia als sants i la Verge (context de la Contrareforma a Castella),per tamb va realitzar retrats molt importants i alguns paisatges i obres mitolgiques Obres ms importants: LEspoliaci, La Trinitat, El Cavaller de la M en el Pit, El Soterratdel Senyor dOrgaz, La Resurrecci de Crist i el retrat del Cardenal Nio de Guevara 8. LA TRINITAT (1577) 9. LESPOLIACI (1577-79) 10. LA DAMA DE LERMINI (JERNIMA DE LAS CUEVAS?) (1577-79) 11. EL CAVALLER DE LA M EN EL PIT (c.1580) 12. LES LLGRIMES DE SANT PERE (1580-86) 13. El Soterrat del Senyor dOrgaz (1586) 14. RETRAT DEL DOCTOR RODRIGO DE LA FUENTE O EL METGE (1587) 15. RETRAT DE CAVALLER ANCI (1587-97) 16. CRIST PORTANT LA CREU (1590) 17. SANT ANDREU I SANT FRANCESC (c. 1595) 18. RESURRECCI DE CRIST (1597-1600) 19. CRUCIFIXI (1597-1600) 20. PENTECOSTA (1597-1600) 21. LADORACI DELS PASTORS (1597-1600) 22. LANUNCIACI (1597-1600) 23. EL BAPTISME DE CRIST (1597-1600) 24. ANTONIO DE COVARRUBIAS(1597-1602) 25. SANT MART I EL PIDOLAIRE (1599) 26. RETRAT DEL CARDENALNIO DE GUEVARA (1600-01) 27. CORONACI DE LA VERGE (1603-05) 28. 3.- CARACTERSTIQUES DE LA PINTURA DE EL GRECO (III). ltima etapa (1605-14) Les deformacions saccentuen: allargament extrem del cnon,anatomies turmentades, deformacions acusades,... La pinzellada sallarga i s cada vegada ms solta Ls del color s totalment arbitrari i antinaturalista, imposant-seclarament els colors freds (grisos als nvols, verds agris, blaus plom,...) Busca el misticisme per la via de lantinaturalisme: deformacionsextremes, s arbitrari del color, llums irreals i fantasmagriques,... Pel seu carcter aquesta ltima etapa, ms personal,s considerada un precedent de lexpressionisme Obres ms importants: Adoraci dels Pastors, Anunciaci, Vista deToledo, Laocont i els seus fills i El Cinqu Segell de lApocalipsi 29. LES LLGRIMES DE SANT PERE (c.1605) 30. IMMACULADA CONCEPCI (1607-13) 31. VISTA DE TOLEDO (c.1607) 32. CRUCIFIXI (1608-14) 33. CARDENAL TAVERA (1608-14) 34. EL CINQU SEGELL DE LAPOCALIPSI (1608-14) 35. FRA HORTENSIO FLIX PARAVICINO (c.1609) 36. VISITACI (1610-13) 37. APOSTOLAT: SANT ANDREU (1610-14) 38. APOSTOLAT: SANT PERE (1610-14) 39. APOSTOLAT: SANT JOAN EVANGELISTA (1610-14) 40. APOSTOLAT: SANT JAUME EL MENOR (1610-14) 41. LAOCONT I ELS SEUS FILLS (1610-14) 42. ADORACI DELS PASTORS (1614)