TD

Fd.24

2.30€

. Any

16.

La

Fran

ja, d

esem

bre

de 2

015

El ball del poll resisteixTorredarques organitza, per divuitèany consecutiu aquesta competicióancestral, amenitzada per la Rondalladels Ports i Espai de So. [p.4]

Col·legi ‘Josep Galan’L’IEBC-IEA ha sol·licitat a l’ajuntamentde Fraga que posi el nom delpedagog, estudiós i activista fragatí a la nova escola de la ciutat. [p.8]

La Fira de la GirellaEl Pont de Suert es converteix, un anymés, en punt de trobada i capital de les comarques d’ambdós costats de la Noguera Ribagorçana. [p.14]

Llengües i les eleccionsEl Seminari Aragonès de Sociolingüís-tica publica un estudi sobre l’ús de lesllengües pròpies d’Aragó a la darreracampanya electoral. [p.18]

En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5C

AR

TES

CR

EUA

DES

2

TEMPS DE FRANJA digital 24

Sumari

2 Cartes dels lectors

3 Editorial

4 Matarranya

7 Baix Cinca

10 Entrevista

12 Llitera

14 Ribagorça

15 Tema del mes

17 Obituari

18 Aragó

19 Opinió

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21· Associació Cultural del Matarranya· Consells Locals de la Franja· Institut d’ Estudis del Baix Cinca-IEA· Centre d’ Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isabel Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf · tempsdefranja@gmail.com

Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, M. D. Gimeno,José Miguel Gràcia, Artur Quintana, CarlesSancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.

Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.

Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín s.c.info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

La llengua de l’arquebisbeOmella

A partir del nomenament del nou ar-quebisbe de Barcelona Juan José Omella ensubstitució de l’actual Martínez Sistachper jubilació, els diferents diaris argumen-taven que el religiós queretà té com a llen-gua pròpia la mateixa del territori on ha es-tat assignat i això li feia guanyar punts perl’ascens al càrrec religiós. El comentari mésoriginal de la llengua del prelat era el queescrivia el periodista de El Mundo per novoler veure l’evidència: “Omella nació y secrió en Cretas, un pueblo de Teruel, dondese habla el lapao o el ‘chapurriau’, un dia-lecto mezcla de catalán y castellano, una len-gua que el obispo nunca ha olvidado y quehabla con soltura, siempre que tiene ocasión”i un text semblant deia l’ABC. La resta dediaris, d’esquerra o de dreta sense excep-ció, coincideixen i diuen que Juan JoséOmella parla català: La Vanguardia, El País,La Razón, Heraldo de Aragón, La Comarcai El Periódico de Catalunya. La Vanguardiamatisa encara més el tema: “no parla lapao.Parla català”, El País afegeix: “nació en Cre-tas (Teruel) en la zona de la Franja, por loque habla catalán”, l’ABC argumenta:“Omella... ya conocía el catalán porque lohabía estudiado”. Després d’este repàs rà-pid de la premsa m’agradaria saber d’ons’ha tret l’ABC que va aprendre Omella elcatalà. Li recordo al periodista del diari dre-

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teues cartes,tot indicant el teu nom i població, a:tempsdefranja@gmail.com

Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja

que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic aadministracio@ascuma.org

per a rebre els pdf dels números digitals

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 21tempsdefranja@gmail.com

Imatge coberta: El bisbe Juan José Omellaen una missa a la capelleta de Sant Roc aQueretes. Foto ©Juan Luis Camps.

tà que ha redactat la notícia que l’Aragó vacomençar a introduir el català a l’ense-nyament al 1984 i el religiós queretà feiaanys que havia deixat l’escola i l’institut. Nol’havia estudiat enlloc, el practicava cada es-tiu en les estàncies que hi feia al seu poble,a Queretes. Una altra consideració que vo-lia fer és que cap diari parla de la LlenguaAragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental,tant que s’havien esforçat en inventar unanova denominació per a la nostra llenguala passada legislatura. Una falta i greu capa l’anterior govern aragonès es utilitzar lesparaules titllades com maleïdes i catalanistesi que ara les usen els diaris sense cap pro-blema: lapao o la Franja. Tant que havienpontificat la passada legislatura sobre lesllengües a l’Aragó i ara ningú els fa cas quanestan fora del govern. Fins i tot l’Heraldode Aragón que ja parla amb total impuni-tat de la llengua catalana de l’arquebisbe deBarcelona Juan José Omella. Colla dedesagraïts! Amb la faena que els va donarmuntar una argumentació coherent i pre-cisa sobre les nostres llengües aragoneses,i ara nomenen a Omella i, apa! tota l’an-terior Llei de Llengües a passeig! Ja ningúparla de la Llengua Aragonesa Pròpia oPredominant de l’Aragó Oriental amb elnom tan redó i suggeridor que els va eixir.Per Déu! Quina ràbia!

Miquel Meix

3

Recentment s’ha parlat molt de lanegativa del PP i Ciutadans a par-ticipar en el merescut homenatge aRaimon que se li va fer a Xàtiva, laseua ciutat natal. Segons deia JoséMaría Calleja a eldiario.es (4/11/15),els primers van justificar la seua pos-tura dient que es tractava d’un actepolític; i els segons, que el cantant varealitzar tota la seua carrera fora dela seua població d’origen. Argu-ments més que rebatibles. Per unapart, veiem com al PP li costa, comés habitual, espolsar-se la caspa deles espatlles que ha anat acumulantal llarg de tants anys. Incapacitat crò-nica per condemnar una dictaduraamb un extens historial de violacionsdels drets humans, perquè Raimon,com tothom reconeix i també és peraquest motiu objecte d’homenatge,és un símbol de la lluita antifran-quista, una veu al vent de la lliber-tat. Per una altra, com va dir Sole-dad Gallego-Díaz a Hoy por hoy deCadena Ser (5/11/15), no se sapcom s’ho faran en un futur els deCiutadans per justificar que no espot homenatjar, per exemple, a uncientífic espanyol –encara que tin-gui el Nobel de Medicina– que hagidesenvolupat els seus projectes enaltres països. I més ara, després dela gran fuita de matèria gris cap a al-tres indrets per una Espanya queidolatra més aquells que mostrenhabilitat amb els peus, com tothomsap, als antípodes del cervell, físi-cament i metafòricament parlant.Almenys els Ciudadanos de Cala-tayud no han dissimulat gaire is’han negat a retirar-li la medallaque la ciutat li va lliurar a Franco ar-gumentant que no es vol obrir de-bats sobre la memòria històrica. Iaixò que abans als bilbilitans els sa-bia molt de greu allò de la Dolores!No se sap què és pitjor, que et co-neguin per la del mesón o pel tandistingit fill predilecte.

En aquest context i ara que fa deuanys del traspàs de Josep Galan,l’Institut d’Estudis del Baix CincaIEA, ha sol·licitat l’Ajuntament deFraga que es posi el nom de JosepGalan al recent estrenat col·legi dela capital del Baix Cinca, anomenat

provisionalment i de manera moltasèptica, Fraga III. La proposta hadespertat interès –en una setmanamés de 12.000 visites al Facebook–i ha generat debat en la població, afavor i en contra. Els arguments fa-vorables són coneguts per tothom:Josep Galan va ser la bandera alvent de la nostra llengua i cultura,metàfora avalada pel seu extenscurrículum, que ens saltarem per fal-ta d’espai. I els pocs arguments ques’han escoltat en contra, casual-ment coincideixen amb el cas Rai-mon.

El que demanem a l’Ajuntamentde Fraga, des de Temps de Franja, ésque mostri tanta valentia com el deXàtiva. Que de la mateixa maneraque el consistori valencià, renovi elcompromís d’homenatjar la figurade Galan que va fer en el context del’homenatge de l’IEBC quan el go-vernava el mateix partit d’ara, unany després de la seua mort. Queaquesta formació política sigui con-seqüent i se’n recordi de la mocióque va presentar en aquest sentit alple municipal, això sí, anys méstard i en qualitat de partit de l’o-posició.

Des de TdF diem ben fort quetambé Fraga hauria de posar en unpedestal als homes bons, a aquells

EDITORIAL

D’homenatges

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5ED

ITO

RIA

L

que l’han volguda de veritat. Que elsfragatins haurien de distingir els quehan posat en valor la seua cultura,aquells que els han parlat i emo-cionat en la seua llengua sense com-plexos. Que la capital del Baix Cin-ca, com a ciutat més gran de la Fran-ja, hauria de donar exemple a les al-tres poblacions i anomenar els seuscarrers, avingudes, places i edificisamb els noms de la nostra gent, en-cara que no hagin aconseguit lasantedat!, ofici tradicionalment moltrecurrent a l’hora de batejar carrers.I de pas, també preguem que elsconsistori s’espolsi la caspa que en-cara acampa per molts dels seus car-rers i que té fàcil solució. Per exem-ple, que el carrer Alcázar de Toledosigui solament carrer de Toledo,que el 28 de marzo –dia que com-memora l’entrada de l’exèrcit deFranco a la ciutat després de laseua destrucció per l’aviació italia-na– canviï a 8 de març, dia de ladona treballadora...; que el monu-ment A nuestros mártires 1936-1939de davant de l’església de Sant Pere,digui “A les víctimes de totes lesguerres”. I per últim, reiterem, quea l’entrada del nou col·legi públic deFraga, la canalla pugui llegir:“Col·legi Públic d’Infantil i Primà-ria Josep Galan”.

Entrada delcol·legi públicFraga IIIJ. LABAT

4

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5M

ATA

RR

AN

YA

Com cada final d’octubre o principide novembre la vila de Torredarquesorganitza una jornada amb diferentsactivitats al voltant de l’acte centralde la festa: el ball del poll. Enguanyles obres de l’església parroquial vanreduir notablement l’espai de la pla-ça major per a la celebració de lacompetició de ball però els veïns nohan volgut deixar d’organitzar laconvocatòria festiva i cultural. Aixíque el 31 d’octubre va ser un dia es-pecial per a la menuda vila del Ma-tarranya farcit d’activitats diverses pera la població. Al matí Salvador Alon-so, de l’empresa Torner, va fer una ex-hibició en directe de la construcció ar-tesanal d’un carretell que, posterior-ment, es va sortejar. Al migdia els mésmenuts van ser els protagonistesamb l’activitat d’animació a la lectu-ra “Genolls Pelats” a càrrec de Tra-calet Teatre amb contes, cançons i jocsd’abans per a xiquets d’ara. En aca-bar, dinar de germanor acompanyatde calmant per animar els balladorsi les balladores. A mitja tarda cerca-vila per la població a càrrec de laRondalla dels Ports per anunciar alsveïns l’inici immediat de les activitatsmusicals a la plaça major. Miquel-Àngel Flores d’Espai de So va serl’encarregat de fer el taller de pre-

El ball del poll a Torredarques// CARLES SANCHO

principi del segle passat el ball es vaanar perdent a les nostres viles comescriu el pena-rogí Maties Pallarés.No obstant això el 1927 Arnaudas en-cara va poder recollir la música a Ai-guaviva, a la Canyada de Beric i lesParres de Castellot i la transcriu en elseu cançoner terolenc i el dolçainerNoel Vallés diu haver-lo escoltat iveure’l ballat per son pare a la So-rollera i l’interpreta i l’enregistra el1994. Els jóvens gaiters mont-roginsde la Galdrufa també el duien en elseu repertori. Ara, a Torredarques, elball del poll es mostra en tota la seuaplenitud.

paració dels provables participants alball del poll. La presència del juratamb les cerimonioses llargues capesnegres i de la gàbia amb l’animal a laplaça va marcar l’inici de la compe-tició. Darrera el gaiter Sergi Massipi el tabal d’Eladi Galbe, preparats peracompanyar musicalment la tradi-cional dansa. Comença la primeraronda d’una quinzena de balladors iballadores i final entre Gerard Car-les Ibàñez i Olga Martín molt dispu-tada i que guanyà el de Bítem –BaixEbre– a la de Torredarques, una rivalque li posà difícil la competició. Des-prés altra volta a ballar i bureo ambla Rondalla del Ports que interpre-taren l’animada música tradicional ipopular del territori. Cansats de tantballar i saltar, el públic assistent al bu-reo, va agrair la participació en la fes-ta de la cervesa al bar acompanyadade frankfurts que donà per finalitza-da la llarga jornada. Com cada any laconvocatòria aplega, principalment,un públic que prové del País Valen-cià, el Principat i l’Aragó.

Torredarques és l’únic municipique tenim notícies que anualment ce-lebra la competició del ball del polldes de 1997, acompanyat d’altres ac-tes festius i culturals per donar mésprestigi i difusió la convocatòria. A

El guanyadord’enguany

del ball delpoll recollint

el premiCARLES TERÈS

«M’he trobat enamorat de tu / bo i mirant-te a través del si-fón / com una finestra inversemblant / tu eres una imatge deverd clar / i les bombolles eren com ocells». Magnífica imatgede la lletra d’una més encara magnífica cançó (“Sifón”) delsenyorats Ia i Batiste. Als anys 90 els gitanos graciencs de Sa-bor de Gràcia en van fer una versió arrumbada, preciosa. Emplau sovint de sentir-la: en un món on els assassinats massiussón pa de cada dia, i els bombardejos contra objectius civilscom a represàlia pels assassinats massius també, i al seu tornmés assassinats massius i més bombardejos en revenja, i aixífins a l’infinit... m’agrada, doncs, recordar una de les més en-tranyables armes de destrucció massiva, el sifó.

Que és ben bé una arma, no en tinc cap dubte. De menuts,a l’estiu, improvisàvem batalles sense sang amb els culs de sifóque quedaven a les ampolles del carretó de la fonda del Sa-boner: calia abans sacsar-les bé perquè havien perdut la pres-sió. Batalles en les quals, naturalment, el mèrit era ser tocat.Massa records amables (serà l’edat?) vinculats al líquid querefrescava vermuts, vins barats i fins i tot anisats i llimonades

casolanes. Un delícia de beguda acalòrica que només té un de-fecte: si es beu massa ràpid fa rotar (i fins i tot pot provocarel singlot o sanlluc). Per això no em sé avenir que una cam-brera de la terra, polida i refistolada, d’aquelles d’escolad’hostaleria, obrís uns ulls com a taronges, en un local elegantdel centre de la tan cosmopolita Ciutat Comtal, quan li vaigdemanar un Campari amb sifó. Talment com si li hagués dituna sarsaparrella amb Sandaru. Coneixia, naturalment, elCampari –cal suposar que és prou chic–, però ni idea del sifó.La ignorància mal portada pot ser ofenosa, però encara ho vaser més la mirada de suficiència del tipus “què voldrà aquestcony de iaio/pagerol/repatani?”, “haurà deixat el seu 4 llaunesaparcat a la porta del local?”. L’incident es va saldar barrejantel Campari amb aigua de Vichy, que també fa rotar però ésmassa salada. I, amb tot l’enyor però potser també amb unamica de coragror, em va vindre al cap el final de la cançó: «ésque les lletres de la marca del sifón / i l’efecte casual que té larefracció / han col·locat una gran corona sobre el teu cap, / leslletres de la marca del sifón: / ‘de Martorell S.L.’»

Noves tecnologies (d’abans) // Ramon Sistac

TOT ENSENYANT LES DENTS

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5M

ATA

RR

AN

YA

5

Les pluges del passat dilluns 2de novembre van ser especialmentintenses als Ports de Beseit i co-marques del Matarranya, la TerraAlta, el Montsià i els Ports, i vanprovocar importants crescudes delriu Matarranya i els seus afluents,com l’Ulldemó, l’Algars o el Tas-tavins. A Beseit, on es van regis-trar 156 litres per metre quadraten poc més de 10 hores, les crescu-des van ser les més importants desde 2010, segons la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre (CHE). Alseu pas per la vila beseitana, elMatarranya va assolir un màximde 1,71 metres de nivell i un cabalde 75,35 metres cúbics per segon –el quart registre més alt dels úl-tims 50 anys–, i l’Ulldemó va arri-bar, també a Beseit, a 2,22 metresde nivell. A més de l’espectacula-ritat dels rius, alguns carrers be-seitans van patir inundacions mo-mentànies que van dificultar el pasde persones i vehicles. La crescuda

Pluges intenses als Ports de Beseit// JOSEP PUCHE

gota freda del 2 de novembre vaprovocar, segons la CHE, crescu-des puntuals a les conques del Ma-tarranya, Bergantes i Guadalop,principalment a les capçaleres, jaque els nivells es van laminar cor-rectament als trams mitjans i fi-nals, on no hi va haver desborda-ments.

del Matarranya també va ser im-portant a localitats com Vall-de-roures i la Torre del Comte; enaquesta darrera, hi ha qui esmentaque un imprudent va decidir llan-çar-se aigües avall amb un kaiak,sortosament sense patir danyspropis ni posar en perill la vida deterceres persones. L’episodi de

Com cada any a principi de de-sembre arriben les Jornades sobre laGuerra Civil a Queretes que en-guany celebren la cinquena convo-catòria, organitzades per l’Asso-ciació Cultural Medievo i dirigidesper Juan Luis Camps. Este any es-tan centrades en la postguerra; en lesdècades dels quaranta i cinquantadel segle passat. Una època en què,superat el sagnat conflicte bèl·lic iamb l’aïllament internacional d’Es-panya, la població va viure en unasituació de pobresa extrema, de re-pressió franquista i mediatitzadesper les accions desestabilitzadoresprotagonitzades pels maquis.

Les jornades començaran el di-vendres 4 de desembre a la Salad’Actes del Centre Cultural de lavila, com cada any. Els actes pro-gramats es faran a partir de les 20hores divendres i dissabte i diu-menge una hora abans. S’iniciarà la

V Jornades sobre la Guerra Civil a Queretes// CARLES SANCHO

bliografia completa sobre el movi-ment maqui. Des del 21 de novem-bre i fins el 8 de desembre estaràoberta una exposició a la Sala To-màs Riva sobre els jocs tradicionalsi l’escola en els anys quaranta i cin-quanta organitzada per la Comarcadel Matarranya i l’Associació Cul-tural Medievo. L’exposició estàoberta dissabtes, diumenges i fes-tius i serà itinerant per totes les vi-les del Matarranya. Durant els tresdies que duraran les jornades esprojectaran tres pel·lícules encaraper determinar sobre l’època de lapostguerra a càrrec, com els altresanys, de Camilo Piera. Totes les jor-nades sobre la Guerra Civil han es-tat molt seguides per la gent deQueretes i de tota la comarca i peraixò esperem i desitgem que en-guany continue la mateixa trajec-tòria que assegure la continuïtat deles jornades l’any vinent.

convocatòria divendres amb la in-troducció i periodificació de les dosdècades estudiades a càrrec deJuan Luis Camps. Després hi hauràla presentació del llibre ¡Viva elMaquis! de l’escriptor caspolíAmadeo Barceló. Dissabte dia 5continuen les jornades amb l’anà-lisi de la vida quotidiana a la vila deQueretes a través de les fotografiescomentades per José A. Albesa iJuan Luis Camps. En acabar, pre-sentació de l’Arxiu Històric Muni-cipal amb les primeres donacions acàrrec de Joaquin Llerda i JuanAntonio Mir i exposició de docu-mentació sobre l’època a la ma-teixa sala on es fan les conferències.Per cloure les jornades, el diu-menge 6, Daniel Arasa parlarà so-bre l’exili espanyol del 1939, elsmaquis a França i la invasió cap aEspanya. Per finalitzar FranciscoCabrera ens introduirà en una bi-

RiuMatarranyaal pas perBeseitJOSEP PUCHE

TEM

PS D

E FR

AN

JA/d

igit

al /

n. 2

4 /

des

emb

re 2

015

MA

TAR

RA

NY

A

6

El dissabte 14 de novembre, es vacelebrar a Favara (Saragossa) el VFòrum de Debat organitzat perl’associació Wilberto Delso.

Va presentar el fòrum PedroCarceller, president de l’associaciói el va moderar José Ramón Bada.

Hi va haver dues ponències:• El sistema econòmic del segle

XXI i el seu marc polític d’acció.Influència en el món rural. En vaser ponent Luis Antonio Saez Pé-rez, de la facultat d’econòmiquesde la Universitat de Saragossa.

• El medi geogràfic i l’adaptabi-litat humana. Raons de l’actual dis-tribució de la població en el terri-tori aragonès. El ponent va serFrancisco Pellicer Corellano de laUniversitat de Saragossa.

A les ponències va seguir debatsmolt animats, amb la participaciódel nombrós públic assistent.

Luis Antonio Sáez subratllà di-verses idees: la importància de laplanificació en l’activitat econò-mica, l’exigència crítica al món po-lític i les noves tecnologies com aanivelladors econòmics.

Se li van fer moltes objeccions: lafuita de cervells del món rural al’urbà, la poca capacitat d’influir enels polítics pels pocs vots rurals, l’a-caparament dels serveis educacio-

V Foro de debat a l’Associació Wilberto Delso de Favara// ELÍAS SATUÉ

nals,sanitaris, culturals per les ciu-tats.

Francisco Pellicer va fer patentsels canvis dels últims anys, posantcom a exemple la història de laseva pròpia família: emigració capa la ciutat i abandó del món rural.

Tots dos ponents remarcaren, enles seves respostes, les millores as-solides pel món rural en relació a la

qualitat de vida i les millores en elcamp agrícola i ramader. Planifica-ció, formació, noves tecnologies.

En definitiva. A la meua vila deFavara diuen: “Espavil, molt espa-vil!!!”

Va acabar l’acte amb un pica-pica, per a tots.

L’any vinent el VI Fòrum!!!!!L’any vinent el VI Fòrum!!!!!

Visita alMausoleu deFavaraELÍAS SATUÉ

OPINIÓ

Un prelat de la Franja per a Barcelona // Joaquim Torrent

Monsenyor Juan José Omella acaba de ser designat com anou arquebisbe de Barcelona. En principi i tenint en compteque és catalanoparlant nascut en una vila de la Franja (Que-retes) no hauria de generar inquietud; de tota manera no hemde perdre de vista que ha fet tota la seua carrera eclesiàsticafora de terres catalanes i que, com diu la Vanguardia, “Ome-lla compta amb el recolzament del ‘lobby’ eclesiàstic aragonèsformat, entre d’altres, pel cardenal Santos Abril –amic perso-nal del Papa–, el bisbe emèrit de Saragossa, Elías Yanes, i elbisbe emèrit de Pamplona i Tudela, Fernando Sebastián. Ya-nes i Sebastián també tenen interlocució directa amb el PapaFrancesc”; és a dir, té el recolzament –tot i que per ser justoscal dir que no l’ha demanat– d’alguns personatges que histò-ricament han estat ferotgement anticatalans i no s’han carac-teritzat precisament per afavorir la concòrdia (recordem la

segregació del bisbat de Lleida i la qüestió dels béns de laFranja).

Malgrat tot no hem de perdre l’esperança i hem de confiarque aquest prelat no siga una nova versió del cardenal RicardMaria Carles, i que, com sant Pau, caiga del cavall per a ad-quirir una nova visió de la realitat i el contacte amb la metrò-poli catalana, com ha passat amb tants franjolins, li serviscaper a revifar les seues arrels i la seua catalanitat primigènia –quan va nàixer Queretes encara pertanyia a la diòcesi deTortosa–, i s’imbrique plenament amb els seus nous feligre-sos. No endebades ha sigut missioner, i l’empatia és una vir-tut missionera, que, duta a les darreres conseqüències, implicaindefectiblement posicionar-se a favor dels fidels, i no de je-rarquies i Poders llunyans i interessats. Per començar estariabé que, en la pràctica, es fes dir Joan Josep...

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5BA

IX C

INC

AL’extraordinari viatge de sant Nicolau al Pare Noël// INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA-IEA

Dins d’uns dies tornarà a vindre,com d’uns anys ençà, Pare Noel.Sabem que és un home vell, gros ibarbut. La canalla està contentaperquè la nit de Nadal potser liportarà regals. Però, què sabem dela seua vida? Què s’amaga sota l’a-parença de bon jan? Qui és en rea-litat, un bonàs o una espècie inva-sora?

Per saber-ho cal anar imaginària-ment a Myra (Turquia). En aquellaciutat, a començaments de l’Eracristiana, era bisbe sant Nicolau.Prelat que es va caracteritzar pelseu especial amor pels nens i ne-cessitats. Se diu de ell que per lesnits recorria la contrada portant re-gals i donant consells als veïns. Enla iconografia cristiana se’l repre-senta acompanyat de tres nens pe-titons i una jove adolescent.

Després de la seua mort va serelevat als altars en poc temps, i laseva festa se celebrava el 6 de De-sembre. En eix dia, era costum visi-tar els hospitals i orfenats de nensper portar regals com ho feia envida Sant Nicolau.

La seua popularitat se va esten-dre per tota Europa i va ser con-vertit en patró de moltes ciutats eu-ropees. Alemanya i Holanda vanser els països on més aviat es va es-tablir la celebració de Sant Nicolau(en holandès Sinterklass). Els ho-landesos el van introduir als EstatsUnits en el seu primer vaixell, enforma de mascaró de proa i el vanfer patró de la illa de Manhattan,en Nova Amsterdam, com ells vananomenar Nova York quan la vanfundar l’any 1624.

Al 1809 l’escriptor Washington Ir-ving va escriure una sàtira, Històriade Nova York, en la qual va defor-mar al sant holandès, Sinterklaass, enla basta pronunciació angloparlantSanta Claus. Més tard, a 1823, el poe-ta Clement Clarke Moore va publi-car un poema on va donar cos a l’ac-tual mite de Santa Claus, basant-seen el personatge d’Irving. En aquellpoema es fa esment d’una versió deSanta Claus, nan i prim, com un fo-

llet; però que regalajoguines als nens envespra de Nadal i quees transporta en un tri-neu tirat per nou rens,incloent-hi Rudolph.

Posteriorment, capa 1863, va adquirir l’ac-tual fesomia de grosbarbut i bondadósamb la que més se’l co-neix. Això va ser grà-cies al dibuixant ale-many Thomas Nast,qui va dissenyar aquestpersonatge per a lesseves tires nadalen-ques. Allí va adquirir laseva vestimenta, de co-lor verd. Nast també ésel responsable queSanta Claus visque alPol Nord.

A mitjan segle XIX,el Santa Claus nord-americà va tornar ambforça a Europa. Pri-mer a Anglaterra on esva confondre amb elpersonatge del lloc, Fa-ther Christmas. Des-prés a França, on es vabarrejar amb Pere Noël, qui teniasemblant físic amb Santa Claus,però vestia de blanc amb vius dau-rats. Això sí, a tots dos els va per-metre mantindre el nom.

És al 1931 quan els publicistesque treballaven per a la Coca-ColaCompany van acabar de dissenyar-lo amb l’aspecte com el coneixem:de proporcions humanes, ulls bri-llants i un toc de jaio tendre; ambel vestit de color roig cridaner iblanc. Set anys més tard se li afe-geix l’últim element, el sac de jo-guines. Curiosament els mateixospublicistes van dissenyar uns altresSanta Claus per a Playboy, bastantdiferents, és clar!!!

Gràcies a la campanya massivade Coca-Cola fins l’any 1964, elpersonatge s’ha fet popular a tot elmón occidental i més. No obstantaixò des de l’àmbit cristià i des de

grups en defensa de les tradicionsautòctones, se l’acusa de ser unproducte comercial al servei delconsum, de ser una figura nord-americana intrusa i destruir les tra-dicions locals. I quanta raó tenen!!!

Alguns dels països on hi ha hagutgrups que han promogut mobilit-zacions en contra de Santa Clausper afavorir les tradicions autòcto-nes cristianes són: Alemanya, Àus-tria, la República Txeca i Espanya.

Nosaltres pensem que a les nos-tres contrades no mos fa falta queeix personatge, creat artificialment,fage un viatge tan llarg per ajudaral Tronc de Nadal i als Reixos a re-partir els regals entre la mainada.És què, des de temps immemorials,no han estat atents a les inquietudsi peticions dels nostres xiquets i xi-quetes que se porten be, que pergeneral solen ser quasi totes???

Sant NicolauFOROSDELAVIRGEN.COM

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5BA

IX C

INC

A L’IEBC proposa que el col·legi Fraga III porte el nom de Josep Galan// CARME MESSEGUER

pulsar les publicacions periòdiquesde caràcter informatiu i culturalBatecs i Temps de Franja, i també vainstituir els Premis 6 de novembre

L’Institut d’Estudis del Baix Cin-ca, centre col·laborador de l’Institutode Estudios Altoaragoneses, ha de-manat formalment a l’Ajuntamentde Fraga que el nou col·legi, provi-sionalment denominat Fraga III,porte el nom del mestre, filòleg i ac-tivista cultural Josep Galan.

Josep Galan Castany (Fraga, 1948-2005), va dedicar la seua vida aexercir la professió docent, princi-palment a l’escola Antoni Gaudí deSanta Margarida de Montbui (l’A-noia), on va impulsar una metodo-logia activa. Paral·lelament va por-tar a terme tota una sèrie de treballsd’investigació sobre el català deFraga, individualment (Estudis lèxicsde la parla de Fraga, 1985; Refrany-er fragatí, 1987; Les cançons de lanostra gent, 1993, reeditat l’any 2013amb cançons gravades; Les motadesde Fraga, 1994; Estudi descriptiu dela llengua de Fraga, 1995; Lèxic es-mortoït de la parla de Fraga, 1997;Modismes i frases fetes de la parla deFraga, 2003; Lèxic de Fraga, inèdit;Estudi comparatiu del lèxic de la co-marca, inèdit) o en col·laboració(Bllat Colrat, recull de literatura po-pular del Baix Cinca, la Llitera i laRibagorça, 1997). També va escriu-re la novel·la Mort a l’Almodí (1991,1996 i 2006) i diversos poemes i can-çons, obres fonamentals per a la po-sada en valor de la nostra parla.També és autor del cançoner infan-til il·lustrat amb cançons gravades,Toca manetes, que es va publicarpòstumament (2014) a partir dematerials del cançoner anterior.

Entre 1989 i 2004 va presidirl’Institut d’Estudis del Baix Cinca,centre de referència comarcal per al’Instituto de Estudios Altoarago-neses, de la Diputació Provinciald’Osca, entitat des de la qual va im-pulsar diverses col·leccions científi-ques i literàries (La Sitja, Gàl·licaFlàvia, Quaderns de la Glera, Qua-derns de les Cadolles, Quadernsdel Cingle; anuari Cinga), va pro-moure la investigació sobre temeslocals i comarcals (Jornades Cingai Beques Amanda Llebot) i va im-

Divendres 20 de novembre, va tenir llocla I Jornada Jesús Moncada, organitzada pelDepartament de Filologia Catalana de laUniversitat de Barcelona amb motiu deldesè aniversari de la mort de l’escriptor me-quinensà.

Aquesta jornada va convidar els espe-cialistes i els estudiosos a reflexionar sobreel valor, la di-mensió i el sen-tit de l’obra deMoncada, a si-tuar-ne la sevaprojecció enl’actualitat i areforçar la re-cerca per tal depoder encararmés adequada-ment els futursestudis. El co-mitè organitza-dor, integrat

(ara “Josep Galan”) a la normalit-zació lingüística i cultural a la co-marca.

Galan va ser una persona de re-ferència sobre la llengua i la culturade la nostra comarca (col·labora-dor en la Gran Enciclopedia Ara-gonesa, assessor de l’Institut d’Es-tudis Ilerdencs i de l’Institut d’Es-tudis Catalans), representant delBaix Cinca en la Plataforma per ala Defensa de les Llengües Minori-tàries d’Aragó), reconegut tant desde l’Aragó com des de Catalunya(Premi Jaume I d’Acció Cívica dela Fundació Lluís Carulla, 2003;Premi Recercat a una persona vin-culada al món dels centres d’estu-dis l’any 2007 de l’Institut RamonMuntaner), tot i que, per damuntde tot, les persones que el van co-nèixer recorden la seua qualitat hu-mana i el seu entusiasme per lagent i la cultura.

Josep Galan va morir el 26 d’oc-tubre d’ara fa 10 anys.

I Jornada Jesús Moncada// FRANJA.NET

per Glòria Casals, Laura Farré i ArturGarcia Fuster, va plantejar la jornada en tresblocs: el primer, de conferències sobre as-pectes diversos de la literatura moncadia-na; el segon, de comentari del material fo-togràfic exposat, i el tercer, de debat de l’o-bra de Moncada en taula rodona amb es-criptors, crítics, editors i directors teatrals.

9

TEM

PS D

E FR

AN

JA/d

igit

al /

n. 2

4 /

des

emb

re 2

015

BAIX

CIN

CA

Jim és un esclau pròfug afroamericà, en Les aventures deHuckleberry Finn, que navega en rai pel Mississipí, amb l’in-condicional Huck, un noi maltractat pel pare, a la recerca dela llibertat. Huck i Jim són fills del sud profund dels Estats Units.A l’acostar-se a Illinois, la cegallosa, la boira baixa, els impe-deix de veure Cairo, la primera població d’aquest estat nordista.Jim deixaria de ser un fugitiu només atracant el rai a la riba d’unestat no esclavista. I és que la llibertat és en direcció al nord:riu amunt. El Mississipí, però, corre cap avall. Per ser lliures,per tant, caldria que els dos amics es fessin un tip de remar acontracorrent.

La cegallosa en l’imaginari fragatí també hi té un lloc. Con-ta una llegenda que, en el segle XV, el príncep Carles de Via-na fou empresonat per Joan II d’Aragó, el seu pare, en el pa-lau Montcada. Quan tot just s’acabava de gitar per fer-hi nit,se li va aparèixer Urganda, la Inconeguda, amb una poció mà-gica, que el podia tornar invisible i escapar sense ser vist pelscarcellers. Carles va declinar veure’s el beuratge: li va parèi-xer que fugir d’aquesta manera no feia per un príncep. Urganda,que era una bruixa, s’ho va prendre tan malament, que li va as-segurar que es venjaria. L’endemà una guarnició de Lleida esva dirigir cap a Fraga amb la intenció d’alliberar a l’hereu le-gítim de la corona. Només acostar-se a la ciutat, una boira den-sa i opaca, no els va permetre localitzar mai al presoner. La ce-gallosa és avui part de la quotidianitat fragatina quan ve el fred.

Ras i curt, cegallosa deriva d’encegar i, en darrera instància,de cec. Però és també una metàfora de les polítiques de Sara-

gossa i Madrid, consistents a gestar boirines artificials amb l’ob-jecte de no deixar veure la realitat lingüística autòctona. I que,fins i tot, determinades llengües no siguin percebudes com allengües i, per tant, no se’ls hi atribueixin el valor que els cor-respon. Arribats a aquest punt, quin sentit té la transmissió in-tergeneracional d’un parlar tenint el castellà omnipresent? Elsestralls fruit de la cegallosa institucional provoca que jaios fra-gatins de soca-rel parlin en castellà als néts (i també mares icuidadores). A voltes he fet la prova de donar conversa a aquestsxiquets en català. És veritat que m’han entès però em respo-nen en castellà.

Així doncs, quan la política dels governs citats, clarament hos-tils al patrimoni lingüístic de la Franja, és acceptada pels locals,estem en condicions de parlar d’una destructivitat vista, segonsJudith Butler, com a «virtuosa». Butler ho defineix com sen-tir fredor virtuosa davant d’una altra violència: «a l’hora que[el ciutadà] prova d’immunitzar-se contra la idea de la seva prò-pia precarietat». Les autoritats de torn fomenten, segons la so-ciòloga nord-americana, que el món sigui copsat de forma se-lectiva, proven d’insensibilitzar «l’afecte davant de determinatssons i imatges, i animen a reaccions afectives davant d’altres».

Remar a contracorrent és cansat. A voltes ho practiquen elsalumnes de l’INS Bajo Cinca de Fraga. Temps enrere van rep-tar a l’enigmista Màrius Serra a desllorigar un enigmàrius queli van preparar (el títol del text). Serra no en va saber treurel’entrellat. Però va concloure que la cegallosa és millor es-campar-la.

Una llosa que no sap curar ni el millor oftalmòleg // Quim Gibert

ESTAMPES RIBERENQUES

El cap de setmana del 24 i 25 d’oc-tubre, Fraga va celebrar la segonaedició de la Commemoració de laCapitulació de la vila davant les tro-pes de Ramon Berenguer IV i Pe-ronella d’Aragó el 24 d’octubre de1149.

Els actes van anar precedits d’u-na conferència de l’historiador MarcMartínez, que va donar una visió ge-neral del territori que aglutinen elsrius Cinca i Segre en època medie-val, des de Xalamera fins a Escarp.

Dissabte, el Parc de La Pinada deFraga va acollir una mostra d’oficismedievals i de recreacionistes. Alvespre, una desfilada de torxes vaportar fins al Castell de Fraga els co-mensals del sopar medieval de gala.Diumenge, després d’una desfiladaper tota la població, va tenir lloc l’ac-te central: la representació de la ren-dició de la Fraga sarraïna a les tro-pes d’Aragó i del comte de Barce-lona amb comentari històric, segui-

da per un dinar popular i altres ac-tivitats lúdiques a càrrec de recrea-cionistes. Cal destacar enguany elpaper rellevant atorgat a la figurad’Urganda, la fetillera que hauriaviscut al castell de la vila, l’actuaciódels Danzantes de Sena amb el seupalotiau i l’acompanyament de la co-lla de tambors de Torrent de Cinca.

Impulsada per La Magia Cultu-

2a edició de «Fraga Medieval»// REDACCIÓ

ral del Baix Cinca, associació lide-rada per l’historiador Joaquín Sa-lleras, la commemoració de Fragamedieval va arrencar l’any passatamb motiu d’una assemblea detemplers –no exempta de polè-mica– en la capital del Baix Cinca iha comptat amb la implicació demúltiples col·lectius que van donarmolta vistositat a la festa.

RamonBerenguer IV,comte deBarcelona, i Peronellad’Aragó

10

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5EN

TR

EVIS

TA

Pregunta. A què us dedicàveu abansde llençar-vos a la “pista” del circ?Roman Borreton. Jo havia estudiatper a electricista, però el meu hob-by era fer teatre i jocs malabars, unmón que vam descobrir i compartira la vegada amb Richi. Tots dos, vamcrear una associació socioculturalsense ànim de lucre i vam començara fer activitats. Als 21 anys vaig de-cidir que l’electricitat no m’agrada-va i vaig a anar a aprendre i a tre-ballar a una companyia de teatre decarrer a Lleida. Allí vaig conèixer alJoel, que venia de Barcelona, haviaestudiat a l’INEF i es dedicava almón del Circ. Joel ens va proposara Richi i a mi formar una companyiaamb ell i tots tres vam formar el CircLa Raspa.Ricardo Ariño. Jo venia del món dela restauració. Tenia un bar al Tor-ricó, on fiem concerts, exposicions,xerrades... i allí ens reuníem, prac-ticàvem malabars, improvisàvemidees i números, etc. Vaig veure queallò era lo que més m’agradava feren la vida i vaig decidir traspassar elbar i vam crear una Societat Limi-tada, no una associació cultural.Això comportava més risc i méscompromís alhora.

P. I com van a anar eixos primerstemps com a professionals? Van serdifícils? R.B. Vam començar el 2007 i la nos-tra falta d’experiència en el funcio-nament d’una empresa cultural lavam suplir amb els coneixements delJoel. Ell ens va ensenyar amb mol-ta il·lusió i dedicació a treballar a lamanera “Juan Palomo”. Nosaltresens ho fèiem tot: els materials per ales actuacions, els decorats, els car-tells publicitaris, els dossiers, les re-lacions amb les comarques i ajun-taments per a buscar feina, etc.

Al poc temps Joel va morir d’uncàncer i allò ens va fer sentir-nos res-ponsables de què el projecte tirés en-davant. Inevitablement vam haverde marcar una nova línia de treballi refer tots los espectacles.P. I a més va arribar la crisi.R. A. La crisi ens va agafar fort a par-tir de 2009, on pràcticament no te-níem actuacions. Jo vaig treballar aun restaurant de cambrer i Romanva trobar feina com a transportistai fèiem actuacions en els temps lliu-res. En aquells moments va sermolt important l’ajut i solidaritat deles famílies, sense el suport de lesquals no haguéssem pogut seguir

amb el projecte del circ i remuntarla situació.P. Quines van ser les claus d’aques-ta remuntada i de l’èxit actual?R.B. Abans de tornar professional-ment al circ vam analitzar quins ha-vien sigut los nostres errors per a mi-llorar el nostre funcionament. Und’eixos errors va ser voler fer-ho tot

nosaltres. Ara ens de-diquem a fer lo que sa-bem (preparar, assajari interpretar números)i deleguem altres feinescom els dossiers, elsapartats tècnics (il·lu-minació, música i so),etc. Havíem de funcio-nar de forma coordina-da, on cadascú té la

seua funció i la seua responsabilitat,i sabent escoltar els demés per mi-llorar. Però tot això no serviria deres si no poséssem en el que femmolta il·lusió, constància, perseve-rança, i sobretot, tindre fe en naltrosmateixos. P. Viure i treballar des d’un racó dela Franja com el Torricó, un lloc pe-tit i allunyat de nuclis culturals im-portants, ha sét un handicap, unavantatge, un estímul?

ROMAN BORETON TOMÁS I RICARDO ARIÑO MUR, MEMBRES DEL CIRC “LA RASPA” DEL TORRICÓ

“Per a empendre una aventura com la nostrahas de tindre molta fe en tu mateix”// MÀRIO SASOT

Roman Borretón i Ricardo Ariño sóndos joves d’ El Torricó que un bon diavan deixar les seues feines habi-tuals per a dedicar-se a allò que elsfeia més il·lusió: el circ d’acrobàciesi jocs de malabars i el teatre de car-rer. No sense sacrificis i daltabaixos,han aconseguit sobreviure i ser feli-ços amb la seua feina, fent alhora fe-liços a grans i petits en moltes places,carrers, teatres i festes populars de laFranja, Aragó, Catalunya i altres co-munitats autònomes. Van començarcom un grup d’amics afeccionats i arasón professionals autònoms d’una So-cietat Limitada amb uns quants pre-mis i reconeixements professionals asobre. Fa poc van presentar el seu pro-jecte a unes Jornades d’Emprenedorsorganitzades per l’INAEM a Sara-gossa.

Los membresdel Circ LaRaspa,presentant elseu projectea unesJornades del’INAEN aSaragossaFABIÁN SIMÓN

«Hem actuatpràcticament atots els pobles dela Llitera i aixòens enorgulleixmoltíssim.»

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5EN

TR

EVIS

TA

R. A. Penso que eixa situació, inclúsens ha ajudat. La nostra comarca, enprincipi, no és una zona turística,sinó una terra de pas, una zonaagrícola i ramadera, amb les típiquestradicions de poble, religioses i fol-klòriques i, amb sort, per les festesd’estiu, podies assistir a un concert,a una obra de teatre, a una revistaamb vedettes...

Però això ja fa uns anys que hacanviat, i molt. A Tamarit, des de fa16 anys, s’organitza la Trobada deMags “Florences Gil”, que té moltde prestigi per tota Espanya. A Bi-nèfar tenim los mundialment cone-guts “Titiriteros de Binéfar”, que or-ganitzen cada any “Imaginaria”, unFestival de Titelles. I al Torricó fa 13anys que muntem “Acambalac-hous”, un festival de circ, dansa, tea-tre, música...

Tot això ha fet que los habitantsde la comarca demanden més acti-vitats relacionades amb les arts es-cèniques. Naltros hem actuat pràc-ticament a tots els pobles de la nos-tra comarca i això ens enorgulleixmoltíssim. Hem estat molt ben ac-ceptats i demandats des del prin-cipi.P. I a nivell de la DGA, teniu lloc alsCircuits culturals habituals per a in-tegrar-vos?R.B. Ara el món del circ de formatpetit és molt més pròxim i conegutper la gent. Fins fa poc no existia unepígraf dins del món dels actors,dedicat al treballadors del circ. Nohi havia estudis oficials, ni circuits,ni tants festivals, però ara, a Osca ia tot Aragó hi ha projectes cultu-rals molt interessants a nivell esta-tal i europeu. Està també el Circuitd’ Arts Escèniques d’Aragó, on fados anys que estem inclosos. Tambéestem orgullosos d’haver rebut elPremi Revelació de les Arts Escè-niques d’Aragó 2015. Abans ja vamrebre el premi al Millor Espectaclede Circ Aragonès 2012, amb elmuntatge de “Freak Show”. Peròencara falta molt suport institucio-nal en àrees com la formació, as-sessorament, facilitats per poderactuar i anar agafant experiència,espais per a poder assajar, un cen-tre d’estudis oficial...P. Parleu-me dels vostres personatges:“Torri di Chous i “Richi di Chous”.Segueixen l’esquema típic dels

clowns, el «Carablanca» i l’«Augus-to»? Si és així, qui d’ells sou vosaltres?R.A. Mai nos hem considerat pallas-sos, tenim un profund respecte pereixa professió, i arribar a ser un bonpallasso o un clown requereix moltsanys. No sabem si un dia hi arriba-rem, però sí que es veritat que losnostres personatges naturals, losnostres registres, coincideixen enlos dos típics perfils de pallassos detota la vida, Jo seria l’Augusto iRoman, el Carablanca.P. Lo fet de ser bilingües, us ha obertmés les portes per a actuar a la co-munitat veïna? Soleu fer molts es-pectacles per Lleida i el seu entorn oa Catalunya en general?R.B. Treballem a les dos comunitats,encara que més a Aragó. Hem actuata mols llocs de Catalunya: a Lleidacapital, Tremp, Alpicat, Alcarràs; al’Escala, Tarragona, Andorra, Vila-franca del Penedès, Barcelona... En-guany vam actuar en dos escenarisdiferents durant les passades festesdel Pilar a Saragossa. Tot i que alsnostres espectacles sempre parlemen castellà, mai ha sigut un proble-ma ni cap conflicte.P. No fa molt vau estar actuant a Sai-dí. En quina llengua us relacioneunormalment amb el públic de laFranja?R. A. Lògicament, quan actuem a laFranja, a Catalunya, a València oqualsevol zona catalanoparlant,

sempre aprofitem per soltar algunafrase en català, o quan saquem al-gun voluntari i ens parla en català,dons és clar que ho aprofites per acrear més complicitat amb el pú-blic, igual que si vas al País Basc icomences l’espectacle saludant alpúblic en la llengua èuscara. Aixòsempre provoca alguna equivoca-ció en l’idioma i desemboca enunes rialles del públic i més d’unasituació absurda i molt còmica.Crec que s’haurien de despolititzarles llengües i tornar- les al lloc i laimportància que es mereixen. La

llengua, els idiomes,són cultura, no política.P. Per últim, quins pro-jectes de nous muntatgesi actuacions teniu per al’any 2106? R. Ara mateix estem im-mersos en la creaciód’un nou espectacle,“Felpudo Man y Esco-billa”. Esperem estre-

nar-lo cap a la primavera i portar-lodurant l’estiu, allà on ens truquen.Mentrestant, los dies 26 i 27 de de-sembre estarem al Teatre Zirco deValència, lo 30 a “Chiquilandia”, deTamarit, i el 2 i 3 se gener, al Guiri-gay d’Osca.

Podeu seguir la seua agenda d’ac-tuacions a la pàgina web: http://circolaraspa.com/ agenda/

«Haurien dedespolititzar lesllengües i tornar-les al lloc i laimportància quees mereixen.»

Richi Ariño(dalt) iRománBometónFABIÁN SIMÓN

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5LL

ITER

A Bones curses a La Lliterana 2015// J. ESPLUGA TRENC

perar-se a si mateixos. La Lliterana està organitzada

per l’Almacelles Pedal Club, amb lacol·laboració de l’Ajuntament d’Al-campell, i un llarg nombre de pa-trocinadors locals i comarcals, icompta amb un important nombrede voluntaris que donen entre-pans, indiquen camins, apuntendorsals o aplaudeixen els que arri-ben a la meta amb la mirada es-biaixada per l’esforç. Enguany s’hacelebrat l’edició número 16, i hacomptat també amb un vessant so-lidari mitjançant la recollida d’ali-ments durant tota la jornada per ala Fundació Arrels-Sant Ignasi deLleida.

És una de les moltes activitatstransfrontereres que es realitzen alsllocs de la Franja, tot ignorant lesfronteres polítiques i administrati-ves. La cursa travessa diversos mu-nicipis de la Llitera alta (Albelda,Alcampell, Baells, Sant Esteve, Ta-marit, etc.) i acaba cap al migdia

amb un dinar de germanor al pa-velló municipal, que serveix per areposar forces, establir vincles icomentar la jugada. Per generarallò que ara en diuen ‘capital social’,i que permet la gent de les nostrescomarques, catalanes i aragoneses,xerrar, conèixer-se i crear comuni-tat. Just el tipus de coneixementque els falta als que viuen lluny dela frontera i que tants mals de capsmos proporcionen. En esto sentit,La Lliterana és un esdevenimentnecessari per a l’equilibri mental isocial dels nostres pobles. Diuenque el cos genera unes substànciesquímiques que fan que els corre-dors no puguen parar de córrer, ique els fan tornar cada any, una ve-gada i una altra, a recórrer els ca-mins polsegosos de les Gesses.Però potser l’àpat final també hi téalguna cosa a veure. Per a més in-formació consulteu el lloc web:http://lalliterana.com (també te-nen un Facebook més interactiu).

El 8 de novembre va començaramb la boira ben tancada, com és tí-pic en esta època de l’any a la Lli-tera. No es veia un gat a cinc me-tres, però era el dia de La Llitera-na, la històrica cursa de bicicletesde muntanya i de gent que corre apeu pels camps i boscos de l’altaLlitera. Una prova a la que, con-travenint el sentit comú, cada anys’hi apunten centenars de personesvingudes de les comarques de Llei-da i d’Osca i de molt més enllà. Ésuna cursa de referència, que formapart del calendari dels especialistesen aquest tipus d’activitats, peròque incorpora també circuïts per aafeccionats i gent que simplementpassava per allà.

Així, el 8 de novembre vam po-der observar centenars d’homes idones disposades a treure’s el freddel damunt, a suar la cansalada du-rant hores d’esforç pels paisatgesagrestes de les Gesses, fins acabarrebentades i, curiosament, felices.Enguany hi van participar gairebé400 persones (unes 300 en les trescategories de BTT i una norantenaen les dues de Trail) i la majoria vanaconseguir arribar a la meta. Bé, undespistat va arribar a Sant Estevede Llitera, però quan l’organitzacióel va detectar va podre ser recu-perat per al dinar final. També es vadonar el cas d’un senyor de Tama-rit que va tallar el pas amb la fur-goneta perquè no volia que elscorredors s’aproximessin a la seuafinca. Anècdotes que serveixen peresperonar els organitzadors a su-

La Lliterana2015LLITERANA.COM

Sirimavo Bandaranaike (Rapnapura, 1916-Colombo, 2000) // M. Llop

DONES

L’1 de juliol de 1960, el poble de Sri Lanka elegí a la pri-mera Primera Ministra en el món: Sirimavo Bandaranaike.Continuà durant tres etapes: 1960-1965, 1970-1977 i 1994-2000. Filla d’un destacat funcionari cingalès; educada en unaescola femenina que dirigien les monges catòliques del Con-vent de Santa Brígida de Columbo. Casada amb SalomonBandaranaike, l’any 1940, ministre de l’administració localde Ceilan. Va treballar a l’Associació de Dones Cingaleses.Sirimavo es va convertir en la presidenta del Partit de la Lli-bertat de Sri Lanka que havia fundat el seu marit. Era co-neguda com la Sra. B. La decisió d’entregar-se a la respon-

sabilitat política de conduir el seu país la va assumir quan elseu home, primer ministre des de 1956, va ser assassinat l’any1959. Té una simbologia especial el fet que va jurar el càrrecdavant del principal temple budista de Colombo. L’any 1961va aprovar una llei que convertia el cingalès en la llenguaoficial del país. La vida política de Sirimavo va ser compli-cada per diferents circumstàncies. La seua filla, ChandrikaKumaratunga, ha estat durant diferents governs primera mi-nistra i presidenta entre 1999 i 2005. Bandaranaike morí du-rant el seu tercer període, després d’anar a votar el dia deles eleccions nacionals.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/d

igit

al /

n. 2

4 /

des

emb

re 2

015

LLIT

ERA

13

Regs a la Llitera. Conferències// JOSEFINA MOTIS

Informació rebuda del Cellit re-ferent a una magnífica iniciativa: Elsregs a la Llitera, Passat , pressent i fu-tur.

Aquesta entitat tots els anys or-ganitza un cicle de conferènciesamb un tema que contempli part dela història, la geografia i el patrimoni.

Aquest any ha estat “Els regs a laLlitera”. Quatre conferències que esvan fer a Tamarit i Binèfar. Van seranunciades en conjunt, i recordantla convocatòria en el seu momentamb el tema i el conferenciant.

El 23 d’octubre a Tamarit Al saló d’actes del Centre d’En-

titats: “Mitin de Joaquim Costa i elDret a Regar” per Álvaro Enrech,advocat especialista en regs. Aquestadvocat ha dut a terme un treballd’investigació referent a regs i a co-munitats de regants. Informen queha fet un extens article en diverses

parts. Una d’elles tracta d’antece-dents històrics sobre el tema pa-ral·lels a la història de la humanitati la seva evolució.

30 d’octubre, BinèfarAl saló de plens del Ajuntament:

“Abans i després de Sant Salvador,la gestió de l’aigua” per RobertoQuintillà, enginyer de camins, canalsi ports. D’aquest pantà hi ha infor-mació a núm. de Tdf.

El 6 de novembre a Tamarit Al mateix Saló d’Actes: “Regs a

la Llitera alta, Història i AplicacióTècnica” per Félix Andreu, Tècnicsuperior d’Activitats professionalsde la Comunitat Hidrològica del’Ebre. Félix Andreu, va explicaramb meticulositat en aquesta con-ferència la cronologia dels projectesdels regs de la Llitera, les caracte-rístiques dels projectes a la zona i

parlà de la situació actual i del futur.

El dia 13 de novembre a Binèfar Al saló de l’ajuntament: “Pre-

sent i futur del canal d’ Aragó i Ca-talunya” per Rafael Romero, ex-president de la CHE i actual cap del2n servei d’explotació on ha ocupatalts càrrecs, entre ells comissari d’ ai-gües, persona indicada per parlard’un tema tan adient a la comarca,interessant per conèixer les opor-tunitats que el reg ha aportat i potaportar a l’economia.

Cites en l’article d’Álvaro Enrech:“Sense aigua no hi ha vida possi-

ble. Es un bé preciat indispensablea tota activitat humana” (Carta del’Aigua).

“Totes les empreses humanes sónla barreja d’una mica d’humanitat,una mica de terra i una mica d’ai-gua” (Jean Brunhes).

Aquest TdeF coincideix amb els 40 anys de la mort del dic-tador Francisco Franco. No us demanaré que digueu on i quèfèieu aquell 20 de novembre de 1975 als qui hi éreu; ni pre-guntaré als qui no hi eren què en sabeu d’aquest sinistre per-sonatge. Uns i altres, però, tant de bo que coincidiu a maleirel significat del personatge i de la llosa del franquisme i comés necessari combatre ideològicament allò que en representala continuïtat encara avui. Si no ho dic, rebento.

Ara parlo de la segona part del títol. Començo pel principi:ha estat nomenat arquebisbe de Barcelona Juan José Omella,que era bisbe de Calahorra y La Calzada-Logroño i abans ha-via estat bisbe de Barbastre-Montsó. L’home és de Cretes i,doncs, home de la Franja i, per tant, pot parèixer una bona no-tícia. Potser ho és per als catòlics, per allò de tenir un compa-trici en un lloc tan important i perquè segons ens informen ésde la corda del Papa Francesc que, diuen, té bona premsa deprogressista. Tot molt respectable, només faltaria... En canvi aun servidor –que no sóc de la corda religiosa– em criden l’a-tenció uns altres capítols del currículum del senyor Omella, comara el del protagonisme que se li ha d’atorgar en la segrega-ció de les parròquies del bisbat de Lleida: va ser el bisbe de laconsolidació de la segregació i és un autèntic hooligan defen-sor del “retorn” a Aragó de les obres en litigi, amb el gran ar-gument d’allò de la localització amb criteris autonòmics. I aca-bo amb una associació d’imatges que no em sé estar de trans-criure: en una entrevista a TV3 van penjar una fotografia delbisbe amb la gent del canal 13TV que, com la COPE, és delsbisbes espanyols, ja m’enteneu. Si hi afegim que hi ha una de-

núncia contra el bisbe Omella per “mantener simbología fran-quista en la fachada de la concatedral logroñesa de La Re-donda”...Ai mare!

I de premis. No cal dir que m’ha alegrat l’atorgament del Pre-mi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla a Artur Quinta-na, aquest home savi que ha sirgat tant i ha de sirgar encaraper normalitzar la llengua catalana a les comarques de la Fran-ja. Sempre haurem d’agrair que els déus (i el doctor Badia iMargarit) el portessen de Barcelona a la Codonyera a mitjansegle passat, quan campava el dictador, a estudiar com parla-va aquella gent del poble del Matarranya. També és rellevantel lliurament del Premi Franja 2014 al professor de FilologiaCatalana a la Universitat de Saragossa, Javier Giralt, per partde l’Associació Cultural del Matarranya. En remarco el frag-ment final de l’extracte del discurs de Giralt reproduït en el nú-mero anterior de la nostra revista: “certament, l’administracióno ha fet gaire pel català i no sabem si serà capaç de fer-hi méscoses, però cal tenir present que, per molt que es faci, si no femdel català local la nostra llengua habitual, poca cosa s’aconse-guirà.” No, l’administració fa poca cosa a favor i, a més, per ac-ció i omissió hi fa molt en contra, ajudant a desprestigiar el ca-talà fins a la humiliació dels parlants, els quals veiem com vandesertant d’usar-lo fins a trobar-nos a les portes d’un desert lin-güístic. Afanyem-nos abans que això no passe perquè no crecque l’administració aragonesa estiga per seguir les passes dela vall del Roncal a recuperar l’euskera que es va perdre ambla desaparició dels bascòfons, tal com explica Joaquim Torrenttambé al prolífic número 127 de TdeF.

Al voltant del 20N: nomenament i premis // Francesc Ricart

NO SOM D’ EIXE MÓN

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5R

IBA

GO

RÇ

A

14

La fira de la Girella, punt de trobada de comunitats// GLÒRIA FRANCINO

L’últim diumenge d’oc-tubre, el 25 aquest any, esva celebrar la 16a edicióde la Fira de la Girella alPont de Suert, en honor al’embotit que es fregeix idegusta en directe a lamateixa fira. Un embotitben conegut a les comar-ques pirinenques i prepi-rinenques.

En el decurs de la jor-nada, on hi va ser convi-dada d’honor la Fira de laFiga d’Alguaire, hi va ha-ver moltes activitats més,entre les quals destaquen:els antics oficis, el concursde xiulets de pastor, anticsjocs i tradicions de fira,mercat de productes ar-tesans, exposicions de ma-nualitats, venda de se-gells commemoratius delMil·lenari de la Consa-gració dels altars de santPere i Santa Creu delMonestir de Santa Mariade Lavaix, elaboració de falles, ta-llers, trobada de vehicles clàssics,projeccions de documentals, cerca-viles, i la inauguració de la fira pelMajoral dels Pirineus, aquest any,l’actor català Cesc Casanoves, elqual rep el tapaboques tradicionalde la fàbrica de teixits del Pont i elganxo de pastor.

A les fires hi passeja gent, moltagent... Al Pont es troben gent d’A-ragó, de Catalunya i de la Val d’A-ran, dels països originaris dels im-migrants que resideixen a la vila ovoltants, i dels turistes o expositorsque acudeixen d’altres llocs. Es po-den sentir variants dialectals de totel Pirineu, gent de tots els poblespassa un moment o altre per la fira,a part d’altres llengües. Un bon diaper a descobrir que existeix un granpatrimoni lingüístic i cultural, queencara és viu.

El Pont esdevé un nucli que aculla gent de les dues comunitats: Ara-gó i Catalunya. Per exemple, en

qüestions d’educació són molts elsalumnes de pobles aragonesos queestudien al Pont de Suert, tant a l’es-cola com a l’institut, fins i tot de laVal d’Aran hi ha alumnes que hi bai-xen. També hi ha relació amb la sa-nitat, tot i que, en aquest àmbit, lagent dels pobles aragonesos van al’Hospital de Viella i a Lleida, prin-cipalment, de vegades a Tremp, i úl-timament molts són enviats a Bar-bastre. Ja no cal dir que en qüestionscomercials, de transport i de treball,diàriament hi ha molta comunicació.

Com quedarien aquestes rela-cions en cas que el procés engegata Catalunya arribés a realitzar-se?

Hi ha pensat algú dels estrateguesque hi treballen? O són nuclis mas-sa reduïts en població per a donar-los rellevància? Precisament el Pontde Suert tindria molt a perdre si noes busqués una mesura que man-tingués aquesta estreta relació Ara-gó-Catalunya, que hi és des de sem-pre, però més estretament des de fa

30 anys, on els representants de lacomarca de la Ribagorça aragone-sa van ser els pioners en reivindicarel català a l’Aragó, i juntament ambels representants de l’Alta Riba-gorça van fer una Mancomunitat,que establia serveis bàsics per aambdues comunitats.

Per tot el que significa aquesta co-marca natural i històrica s’han demantenir aquestes relacions quoti-dianes i necessàries en aquests in-drets. Al Pont de Suert hi ha el bar-ri d’Aragó, a Pont de Montanyana,dins d’una casa hi ha el límit entreAragó i Catalunya. Conta una lle-genda que un home de La Torre deBuira (municipi de Bonansa actual-ment) per a deslliurar-se d’un delictedel qual se l’acusava, va fugir a unacasa del poble de Montiberri (ElPont de Suert), des d’on els guàrdiesja no el podien detenir perquè ha-via passat el riu Noguera Ribagor-çana; i des d’allí podia contemplarcada dia el seu poble.

Donespreparant lagirella a la firaMANEL PUEYO

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5T

EMA

DEL

MES

on es van traslladar Pedro i Laura,quan Juan José tenia dos anyets, elrecorda com un xiquet afectuós,“molt bon xiquet”. No hi havia diaque no les vingués a veure i a jugarentre les seues cames.

Com tots, va iniciar formalmentl’escola als sis anys. Els seus com-panys el recorden com un xiquetmolt aplicat i molt normal. Van sermestres seus D. José Coronas i D.Àngel Rubio. Mossèn Tomàs, eldarrer capellà del bisbat de Tortosa,ja el preparava en classes particularsper al seu accés al batxillerat via alSeminari de Saragossa.

La seva vocació es va destaparmolt aviat. Fou escolanet de la par-roquial de Queretes i tots recordenles seues afirmacions de voler ser ca-pellà de gran. Li agradava jugar a fermissa fent ell de capellà. Així ho re-corden els veïns del carrer del Tre-medal que cada tarda el veien jugara les eres de Sans, on utilitzava persotana una mantellina de les d’anara missa, quan les dones encara enportaven.

Mort el seu tutor el 1957 i amb elrelleu de bisbat, aquella preparacióes va concretar amb l’ingrés al Se-minari de Saragossa a l’octubre d’a-quell mateix any, quan comptava

onze anys, de la mà de mossèn JoséLuís.

He de dir que tot apunta que elprimer any d’estada al Seminari vacanviar en part el seu caràcter. La fa-mília, i tothom, van notar a la tor-nada al poble per vacances un JuanJosé més estricte i un pèl més distant.Però aquesta impressió es va esva-ir ràpidament amb el retrobamentamb familiars i amics.

En temps de vacances per Que-retes, tots recorden com assistia amissa cada dia i passava llargues es-tones resant a l’església. Després llar-gues passejades acompanyat moltesvegades per algun amic o escolanet,alguns dels quals m’han confessatque volien seguir les seues passes en-grescats pel mateix Juan José. Tam-bé feia repàs a algun xiquet que lidemanava i alliçonava els escolanetsamb les lectures en llatí.

A més del Seminari de Saragossa,Juan José va estudiar també alscentres de formació dels ParesBlancs de Lovaina i de Jerusalem.Fou entre el 1962 i el 1970 que va es-tudiar humanitats a Saragossa, filo-sofia a Logronyo i teologia a Lo-vaina (Bèlgica).

Aquesta variada formació i jun-tament amb l’assistència a diferents

Un breu resum d’aquelles cosesque comentem los de Queretes delnou arquebisbe de Barcelona i lesmés significatives, al meu entendre,de la seva vida pastoral. Com podeucomprendre, he de fer una seleccióper encabir-les en aquest curt arti-cle.

Va nàixer un 21 d’abril de 1946, alcarrer Pla de Queretes, en plenapostguerra i en l’època en què l’ac-tivitat dels maquis al Matarranya eramés intensa. Ho va fer d’una pare-lla amb un sentiment cristià molt ar-relat i una família més de les famí-lies del poble que com diu mon pare,tenien les seues “terretes” per anarfent. De Pedro, de casa Martín deTeodoro, al carrer Pla, i de la Lau-ra, del mas de Tarrós.

Va ser batejat el 26 d’abril de 1946per mossèn Tomàs Omella Pitarque,de Calaceit, de quan els capellanseren propers i parlaven com natros,i va prendre la primera comunió alsset anys, sent confirmat el 20 de maigde 1953 pel bisbe de Tortosa, enca-ra quan Queretes, Calaceit, Arenysi Lledó formaven part del Bisbat deTortosa.

Ma mare, que juntament amb lesseues germanes mantenien un tallerde costura davant mateix de la casa

Juan José Omella Omella de Queretes, delMatarranya, nou arquebisbe de Barcelona// JUAN LUIS CAMPS JUAN

Juan JoséOmellacelebrantmissa aQueretes el2014JUAN LUIS CAMPS

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5T

EMA

DEL

MES

16

membre de la Congregació per alsBisbes, pel Papa Francesc. I aquest6 de novembre de 2015 ha estat no-menat arquebisbe de Barcelona iestà prevista la presa de possessió elpròxim 26 de desembre.

La meua humil opinió és queJuan José és principalment unabona persona. Una persona oberta,ponderada i equilibrada, amb unsprincipis socials molt arrelats desd’aquells anys dels Pares Blancs.Molt de poble i de família. Molt ben

format i amb una gran experiènciapastoral i de gestió. Sempre dispo-sat a ajudar i a aprendre.

És una persona molt estimada aQueretes, també en tots aquells po-bles del Baix Aragó i bisbats per onha passat, i, sense exagerar, per tot-hom que el coneix. Té alguna cosaespecial.

Tot el meu suport i disposició, comamic, com a veí de Queretes, i coma president de l’Associació Culturaldel Matarranya.

centres i poblacions va accentuar elseu caràcter obert, sincer i afable quereforçava cada dia més la seva imat-ge real de bona persona. Així el re-corden i el defineixen tots a Que-retes: “Juan José és una bona per-sona.” Atent amb tots els veïns delpoble, saludant sempre amb unsomriure a la boca, pendent dels seusproblemes i interessat per les seus vi-des. Visitador dels malalts incansa-ble.

Des què el 20 de setembre de 1970fou ordenat sacerdot a Saragossa vafer-se càrrec de les parròquies deLanga, Villarroya, Mainar i Torral-billa a la zona de Daroca. Després,a partir del 1978, va passar a Alca-nyís, Castellseràs i Torrecilla, exer-cint finalment durant set anys a laparròquia de Calanda entre el 1983i el 1990.

Potser enyorant l’ordre dels ParesBlancs va anar de missioner al Zaireestant a Alcanyís. Va ser un any moltdur i va tornar físicament afectat. Esva recuperar a casa del pares “fentsalut” i ajudant amb tot el que po-dia en les feines del camp.

Moments durs en la seu vida vanser la mort de sa germana Tere i deson pare.

El 1990 fou nomenat vicari epis-copal de la zona II de Saragossa, cor-responent als barris obrers de Tor-rero, San José, Las Fuentes i elmarge esquerre de l’Ebre que se-guirien marcant el seu esperit “pro-gre” i una mica contestatari entemps de l’arquebisbe Pedro Can-tero. En aquestos anys va confirmarels xiquets i xiquetes de Queretes endiverses ocasions.

El 15 de juliol de 1996 fou nome-nat pel Papa Joan Pau II, bisbe ti-tular de Sasabe i auxiliar de Sara-gossa. Fou consagrat el 22 de se-tembre per monsenyor Elias Yanesen una cerimònia a la basílica del Pi-lar, amb l’assistència de mig poblede Queretes. El 27 d’octubre de1999 fou nomenat bisbe de Barbas-tre-Montsó i el 8 d’abril de 2004 dela diòcesi de Calahorra i La Calza-da-Logronyo.

Dintre de la “Conferència Epis-copal Espanyola” és president de laComissió de Pastoral Social des del’any 2003. És també consiliari na-cional de l’ONG Mans Unides. El 6de novembre de 2014, fou nomenat

Juan JoséOmellad’escolanet(primer a ladreta) el 15d’agost de1956. Era laprimera missad’HermelioChasco Celma

expos

SALA DE EXPCRET

Del 21 de nov

sábadomingos

sición

POSICIONES TOM

TAS / QUERETES

viembre al 8 de d

ados: 19:00-21:00 h s y festivos: 12:00-1

18:00-2

MÁS RIVA S

diciembre

14:00 20:00

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5O

BIT

UA

RI

17

Sense arribar, ni de bon tros, a les subtils reflexions gastronò-miques i ludicolingüístiques del doctor Sistac, a mi també m’hainteressat de sempre les subtileses que comporta la mesurada in-gesta d’aliments seleccionats i de determinades begudes; i, tot s’hade dir, també m’agrada dedicar temps a observar des de la dis-tància algunes peculiaritats de l’ús públic i quotidià de la llengua.

El breu preàmbul que encapçala la col·laboració d’aquest mesve a tomb perquè, en el transcurs d’una acostuma passejada sa-batina pel mercat de Sant Antoni de Barcelona a la recerca deviandes diverses, vaig observar uns esplèndids i frescos fetges derap sota d’un rètol, redactat manualment, amb què es manifes-tava que es tractaven de fecha. Em van caldre gairebé un parellde segons (sóc més aviat lent de pensament) per adonar-me quemés que una referència a la data d’una hipotètica captura/mortdel rap –i del seu fetge–, el rètol era una adaptació textual feta–de manera improvisada, esclar– del català popular de Barcelonaseguint la tradició ortogràfica de l’espanyol. Si fa no fa, és el ma-teix que passa si veguéssem escrit trucha en territoris d’apitxa-ment per designar la femella del porc i no el saborós peix de riuconegut com a ‘truita’ (de riu) a la major part del domini lingüístic.En tots dos casos, la paraula resultant de la de l’adaptació apres-

sada de la fonètica del català a l’ortografia del castellà té com aresultat final dues paraules amb significat en castellà sense caprelació amb els referents designats: fetge/fecha i trutja/trucha.

Tot plegat em remet a altres mots escrits en grafia castellà quetenen com a referents paraules catalanes que designen diferentsaliments i begudes. Així no és gaire difícil trobar en restaurantsi mercats populars una sèrie de productes ‘nostrats’ etiquetatsgràficament com a Olla barrechada, esquechada de bacalao, mi-chana de ternera/cordero, monchetas o caracol moncheta. I si en-trem en alguns dels bars que envolten els mercats populars a pri-mera hora del maití podem prendre una execrable (i popular, so-bretot en el passat) barrecha d’anís sec i moscatell.

Suposo que no cal especificar que es tracta d’un seguit de pa-raules catalanes –curiosament totes de gènere femení– que con-tenen una fricativa palatal sonora (j/g), una fricativa palatal sor-da (x) o una africada palatal sonora (tj/tg), adaptant tots tres sonspalatals –inexistents en castellà– amb un únic so africat palatalsord (ch). Un fenomen que també observen en mots propis delcastellà de Catalunya, o si més no de l’àrea metropolitana de Bar-celona com ara, en grafia castellana: enchegar ‘engegar’, racho-la ‘rajola’,...

Barrecha, esquechada, fecha, michana, moncheta… i trucha! // Esteve Betrià

U12

Javier García Domínguez va man-tenir el seu esperit rebel i lluitadoren favor d’una escola pública, inte-gradora i de qualitat fins al mateixmoment de la seua mort, esdevin-guda sobtadament el passat 18 denovembre, tan sols dos anys desprésde la seua jubilació com a mestre.

Víctima d’un càncer detectat feiamenys d’un mes, la seua desaparicióha causat una profunda commocióen el conjunt dels sectors progres-sistes de l’ensenyament aragonès.

Javier García va estudiar a l’Es-cola de Formació del Professoratd’EGB a Valladolid i, després d’unany com a professor en pràctiquesal País Basc, va arribar a Saragossael 1975. Durant els primers anys a lacapital aragonesa va treballar coma professor al centre San Viator deprotecció de menors. D’allí va pas-sar a l’escola La Quer Majari Cali,destinada als nens gitanos de les bar-raques del barri de La Paz, on es vaestar 7 anys. Tots els matins anava debarraca en barraca a recollir elsnens per portar-los a escola.

Després de militar un temps a laCNT, va passar a la CGT, on va par-ticipar en la creació de la seua Fe-

deració d’Ensenyament d’Aragó iLa Rioja, destacant com activista entantes reivindicacions i mobilitza-cions com s’organitzaven a favor del’escola pública, la qualitat de l’en-senyament o les reivindicacions la-borals dels docents.

A més, Javier García va prendrepart en tots els col·lectius i grups pe-dagògics que es van crear a l’Aragóper fomentar en els professors la in-novació en les formes d’ensenyar. Vaformar part dels grups Clarión, AulaLibre, Escuela de Verano de Aragón,Escuela de los Martes o dels equipsd’educació compensatòria.

Alguns professors encara recor-den l’any en què l’Escuela de Ve-

Javier García, un lluitador per l’escola pública// MÀRIO SASOT

rano de Aragón (inspirada en el mo-del de l’Escola d’Estiu Rosa Sensat),una cistellera gitana del barri de LaPaz proposada per Javier va impar-tir com a ponent un taller de ciste-lleria de vímet als mestres allí ins-crits.

Javier García va ser secretari de laFederació d’ensenyament de laCGT, delegat d’aquest sindicat en laJunta de Personal Docent de Sara-gossa, representant dels movimentsde renovació pedagògica en el Con-sell Escolar d’Aragó i responsablede l’Àrea d’educació d’IzquierdaUnida d’Aragó.

Javier deixa dona, Mapi, i dosfills, Alberto i Mario.

Javier García,al centre dela foto

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5A

RA

GÓ

18

El Seminari Aragonès de Socio-lingüística acaba de fer públic un in-forme sobre l’ús de les llengüespròpies d’Aragó en la campanyaelectoral del maig de 2015. L’infor-me es basa en l’anàlisi dels progra-mes electorals, així com en referèn-cies d’informants dels diferents par-tits i comarques, de la premsa escrita,dels mitjans digitals i de les xarxessocials.

Els resultats mostren que, dels setpartits que han obtingut represen-tació al Parlament autonòmic, no-més tres d’ells (CHA, IU-Cambiar-Ganemos i Podemos-Aragón SíPuede) proposen un reconeixementcomplet de la realitat trilingüe d’A-ragó (és a dir, esmenten amb clare-dat quines són les llengües, garan-teixen el seu aprenentatge en l’àm-bit educatiu i proposen la seva co-oficialitat). Tots tres han utilitzat tantl’aragonès com el català en els seusactes electorals, si bé la CHA nomésl’aragonès (o el català molt testi-monialment).

Un partit, el PSOE, se situa en unaposició intermèdia. D’una banda, re-coneix l’existència de llengües prò-pies d’Aragó, però evita posicionar-se sobre la seua nomenclatura i pa-reix preferir l’ambigüitat en untema que genera controvèrsia polí-tica (però no científica ni acadèmi-ca). D’altra banda, el PSOE apostaper garantir el seu aprenentatge enl’àmbit educatiu en les zones onaquestes llengües són parlades, peròrenuncia a promoure la cooficialitatde les mateixes, almenys de mane-ra explícita. Per tot això es conclouque el PSOE proposa una defensaparcial dels drets lingüístics a Ara-gó.

La resta dels partits (C’s, PAR iPP) proposen un molt baix nivellde protecció dels drets lingüístics,en algun cas fins i tot inexistent. ElPAR i Ciudadanos-Partido de laCiudadanía reconeixen l’existènciade llengües pròpies d’Aragó dife-rents al castellà, però no esmentenquines són. Tot i que el PAR pro-

posa el desenvolupament de la Llei3/2013, en aquesta Llei no es do-nava nom a les llengües pròpiesd’Aragó (més enllà de les perífra-sis que van donar lloc als ridículsacrònims mediàtics de LAPAO iLAPAPYP), i no implicava unaaposta seriosa pel seu ensenya-ment, ni es proposava en cap cas lacooficialitat de les mateixes.

En el cas de Ciudadanos-Partidode la Ciudadanía, aparentment s’a-cullen a la Carta Europea de Llen-gües Minoritzades, però no realit-zen cap proposta concreta que ga-ranteixi el seu ensenyament ni laseva cooficialitat, que és el que s’es-peraria d’acord amb l’esmentadaCarta Europea.

Finalment, en el cas del PP, en elseu programa electoral no s’es-menten les llengües pròpies d’A-ragó ni es proposa cap mesura pera garantir el seu ús i els drets lin-güístics dels parlants. Atès que elPP va ser promotor de la Llei dellengües 3/2013, podria esperar-seque fes alguna referència a aquestanormativa, però ni tan sols propo-sen desenvolupar-la (com sí fa, encanvi, el PAR).

S’observa també que el PAR i elPP mostren algunes contradiccionsentre el que proposen en els seusprogrames electorals i el que passaen els seus actes electorals. Així,per exemple, s’observa que el PARdefensa l’actual Llei 3/2013, quenega l’existència del català d’A-ragó, però redacta en català nor-matiu seva propaganda electoralen diversos pobles de la comarcadel Matarranya. O el PP, tambépromotor d’aquesta Llei 3/2013, varealitzar intervencions en català enun míting del Matarranya (concre-tament de la mà de la llavors con-sellera Dolores Serrat).

Entre els partits que no han ob-tingut representació a les Cortsd’Aragó, s’observa que tres d’ells(EQUO, UPyD i CxA) reconeixenen el seu programa polític l’exis-tència de llengües pròpies d’Aragó,

però només EQUO expressa clara-ment que es tracten de l’aragonès idel català, i proposa garantir el seuensenyament, tot i que no la seva co-oficialitat. UPyD proposa només ga-rantir el seu ensenyament en l’àm-bit educatiu, sense dir de quines llen-gües; i Compromís per Aragó reco-neix només l’existència de l’arago-nès (encara que hi ha dubtes sobrea quina versió de l’aragonès es re-fereixen), però sembla tractar-homerament com un patrimoni cultu-ral a preservar.

La campanya electoral del maigde 2015 ha suposat un salt qualita-tiu en el tractament de la qüestió lin-güística per part dels partits políticsd’Aragó. Els partits emergents tenenmenys complexos a l’hora d’abordarel tema, i són capaços de ser mésclars i d’anar més lluny en les sevespropostes. Els nous aires políticssemblen estar influint en el sistemapolític aragonès, que fins ara s’haviamostrat anquilosat davant la qües-tió lingüística.

L’informe complet es pot consul-tar a la web del Seminari Aragonèsde Sociolingüística:

http://semarasoc.wix.com/blog

La majoria dels partits aragonesos utilitzen el català i l’aragonès en els actes electorals// J. ESPLUGA TRENC

Portada del’informe del

SeminariAragonès de

Sociolingüística

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

dig

ital

/ n

. 24

/ d

esem

bre

201

5O

PIN

IÓ

19

Lapsus i mentidesArrimadas i el plebiscit, Coscubiela i l’absolutisme, Llach i els seus diners,

Forcadell i els seus detractors: aquests dies es veuen i se senten coses increïbles// MERCÈ IBARZ*

tador deia, ambtota la ganseria i laimpunitat del món,que el diputat Llu-ís Llach havia de-clarat gairebé 9milions d’euros depatrimoni. Emvaig llançar a In-ternet, vaig buscarel contacte i elsvaig escriure. Lanotícia dels dinersde Llach havia es-tat corregida pú-blicament aquellmatí. Els demana-va rectificació enun titular corres-ponent a com aca-baven d’informar, en portada. No herebut resposta, tot i que el sistemade contacte exigeix la teva adreçaelectrònica. Umberto Eco deiaaquest diumenge a Salvados quepotser el més significatiu dels ex-cessos dels mitjans és la passivitat ila indiferència del públic. Admiratprofessor Eco, vostè ha vist moltescoses i, si té paciència i interès, méssabrà de què fabrica per aquí –i n’hiha per dies– el que vostè mateix ano-mena la “màquina del fang”.

Coses particularment insidiosessón les referides a Carme Forcadell.Wyoming i els seus guionistes insis-teixen a dir-li “Cospedel” i, bé, ellsdeuen saber el que es fan. Si es trac-ta d’una semblança icònica, no m’hoempasso: és una falta d’anàlisi i deveracitat informativa intenciona-des, tret que els d’El intermedios’hagin tornat mandrosos sense re-mei i tirin de la manta més propera,que sol ser la dels tòpics irremeia-blement carpetovetònics, o sigui,espanyolades. De primer, m’hanperdut com a clienta, igual que el no-ticiari vespertí de Cuatro. Fins aran’era seguidora, fins i tot recoma-nadora. Però, nois, es tracta de lameva intel·ligència, poca o molta, noestic perquè em mengin el coco. Pas-si-ho bé.

Carme Forcadell, a qui no he vistmai de prop ni hi he parlat per capmitjà, té el meu respecte i hauria detenir el de tants demòcrates que laignoren i, en el millor dels casos, lamenyspreen. Ha contribuït moltís-sim a donar veu a una societat civilque ha expressat i expressa, de ma-nera tan pacífica i talentosa que finsi tot costa de creure, el seu desig deseparar-se d’Espanya i, alhora, deconstituir-se en una comunitat que,en el camí, ha construït llaços im-portants entre generacions, proce-dències socials i territorials.

He escrit cròniques dels últimsquatre 11-S, ho he vist. El que pen-si jo de l’ANC i fins i tot del procésés el menys important. El meu an-hel d’Estat és nul, el que més estimode Catalunya és producte i conse-qüència de no tenir-ne. El meu ar-gument és més llarg i matisat, peròno impedeix que em tregui el barretdavant dels qui, com Forcadell, hanfet possible que centenars de milersde persones hagin posat en escac unEstat tan viciat com el de l’Espanyapostfranquista. Carme Forcadell és,mirant amb netedat, una virtuosa dela democràcia. A qui no els agradi laseva cara ni el seu accent de Xerta,què volen que els digui. Si us plau,rentin-se els ulls i obrin-se d’orelles.

Que curiós, senyora Arrimadas,no?, que vostè afirmi que un ple-biscit no té res a veure amb la de-mocràcia. Molt curiós, no? És el quevostè va deixar anar aquest dilluns,de passada, quan argumentava la po-sició contrària de C’s a la propostade desconnexió catalana. No ha es-tat destacat als mitjans, però vostè hova dir, ho sap, i servidora ho va sen-tir. M’acullo al mateix cop d’efecte–”molt curiós, no?”– per destacar enaquestes línies la seva manera d’en-tendre la democràcia. No em sor-prèn, sinó que agraeixo al seu in-conscient l’extrema necessitat depronunciar-se sobre un referèndumi parlar clar. Que vostè es posés a es-tudiar no seria sobrer.

Dilluns es van manifestar altresafirmacions només en aparença me-nors. Només començar el seu torn,el senyor Coscubiela va titllar la se-nyora Forcadell d’absolutista. Renoi.No va dir per què ho afirmava, ni lapresidenta del Parlament tenia dreta rèplica (són les normes i la presi-denta les segueix), raó per la qual noaconsegueixo entendre els motiuspels quals el portaveu de CatalunyaSí que es Pot la va acusar d’això tanlleig i, veuran, no em posaré a lament del diputat per intentar com-prendre les seves raons, no sóc el seumetge. El mateix pel que fa a l’ex-pressió agra de la seva cara quan vaacusar la proposta desconnectado-ra d’insurrecció. Vaja, em pensavaque vostè es considerava un rebelhistòric, senyor Coscubiela. Perquèel món el va fer així?

Aquests dies, igual que molts delsque insistim a mantenir la miradaneta i les orelles obertes, i que finsi tot ens agafa per fer examen deconsciència per si ho aconseguim dedebò, he sentit i vist coses increïbles.Divendres, a l’informatiu de les 20hores de Cuatro, vaig obrir els ullscom unes taronges quan el presen-

CarmeForcadell l’11de setembrede 2013JUDESBA / WIKIMEDIA

*Article aparegut a El País-Catalunya,

el 12 de novembre de 2015

Des de l’ICF s’ha decidit obrir el procés de selecciódels candidats i candidates als Premis FranjaCultura i Territori.

Si coneixeu algú amb una marcada trajectòria dedefensa de la nostra cultura i del nostre territori,podeu enviar la proposta raonada, abans del 25 dedesembre, a: convocatoriapremisfranja@gmail.com

El Premi Franja Cultura i Territori, segons indica elseu nom, procura distingir persones o entitatsdestacades en la defensa de la llengua i cultura dela Franja; per això els candidats i premiats han deser prou significatius, i preferentment realitzadorsd’una tasca d’abast general a tota la Franja.

La seua concessió i lliurament és anual i les duesassociacions actualment actives a ICF se’n fancàrrec en anys alterns: los parells l’ASCUMA i elssenars l’IEBC. Seguint l’ordre actual, correspona l’IEBC lliurar lo Premi Franja 2015, sempre ambla ratificació d’ASCUMA.

Les associacions faran difusió del veredictei lo lliurament del premi es farà durant l’anysegüent i dins d’un esdeveniment públic.

Fins ara els premiats ha estat: Pietro Cucalón, Octavi Serret, José Bada

Panillo, Emilio Gastó, Projecte d’Animació Cultural per a les escoles dela Franja “Jesús Moncada”, Fundació Jordi Casas i Llebot, Josep i FrancescMauri, Javier Giralt.

Ja ho sabeu, si voleu participar-hi, envieu les vostres propostes a: convocatoriapremisfranja@gmail.com

Propostes de candidats i candidates a rebre el

Premi Franja Cultura i Territori 2015