TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12C

AR

TES

CR

EUA

DES

2

TEMPS DE FRANJA digital 1

Sumari2 Cartes creuades

3 Editorial

4 Matarranya

7 Baix Cinca

10 Entrevista: Merxe Llop,Premi Guillem Nicolau 2010

12 Ribagorça

13 Llitera

14 Cultura

16 Aragó

17 Galeria de personatges

18 Països Catalans

19 Opinió: Despenjafigues

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isa Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaftempsfranja@orange.es

Consell de redacció:El Matarranya: Antoni Bengochea, Loli Gimeno,José Miguel Gràcia, Marc Martí, MartaMomblant, Artur Quintana, Lluís Rajadell i CarlesSancho. El Baix Cinca: Rosa Arqué, Jaume Casas, PepLabat, Carme Messeguer i Carme Tarragó. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, GlòriaFrancino i Josefina Motis. PP.CC.: Hugo Sorolla.

Fotografia: Pep Labat i Sigrid Schmidt Von der Twer.

Opinió: Esteve Betrià, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, CarlesSancho, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín s.c.info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

En venda a:Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona: LlibreriaLes Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadés i Llibreria Sorolla.Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

Estimo aquell cuc daurat…Senyor director: Li volia dir que la cosa

que més m’agradava de la revista, des de faun temps, ja no hi és. Perquè no fiquenaquell cuc daurat a la portada? Suposo queperquè no queda espai amb tantes notíciesque surten a la capçalera. Si fos eixa la raó,al menys el podrien col·locar a la pàgina dedarrere, Per mi eix cuc és molt important.Jo vaig nàixer l’any 2000, més o menys igualque la revista. I he crescut veient eixa figura,mes rere mes, a la revista damunt la tauladel despatx de mon pare. Per això per a mi,eix cuc no és un cuc qualsevol, és «el cucdaurat». Visca el cuc daurat!

Penélope Ruiz

Benvolgut Director de TdF,Com a Professor Titular de Filologia

Catalana de la Universitat de Saragossa,però també com a catalanoparlant, vull ma-nifestar la meva decepció davant la decisiópresa per les nostres autoritats acadèmiquesde desconvocar els premis literaris de laUniversitat de Saragossa, entre els quals estroba el de narrativa i poesia en català. A pesar que s’havia sol·licitat fa un parelld’anys al Vicerectorat d’Activitats Culturalsla necessitat d’oferir l’opció d’un premi li-terari en català, al costat dels que ja exis-tien en aragonès i castellà, sota l’argu-mentació d’ésser el català una llengua mésde la nostra comunitat autònoma, fins arano s’havia considerat la conveniència de fer-ho. Malauradament, la crisi econòmicaque patim i que també afecta, com és na-tural, la nostra Universitat, és la causa quejustifica l’anul·lació de la convocatòriad’aquests premis. Lamento sinceramentque hagi estat així, tot agraint a Temps deFranja la difusió que n’havia fet a través delseu darrer número. Haurem d’esperartemps de bonança i, sobretot, que la ini-ciativa no resti oblidada en un calaix del Pa-ranimf quan arribin.

Javier Giralt LatorreSaragossa

Fer de la necessitat, virtutBon dia.He rebut el darrer número de Temps de

Franja i la carta on anuncieu canvis.Haurem de fer de la necessitat virtut i aju-

dar tots una mica.Propostes:

• Fer campanya per a nous socis.• Augmentar una mica les quotes.• Participar més en el contingut de la re-

vista. • En l’edició digital , que suposo serà

menys problemàtic que sigui una revistamés extensa, publicar més cartes dels lec-tors i incloure aportacions de lectorsque puguin ser d’interès general.

• Fer una campanya similar a la que el dia-ri ARA va engegar amb els clàssics grecsi romans traduïts al català (Bernat Metge).

• Oferir la possibilitat que subscriptors,amics, empreses (sobretot culturals) de laFranja i de Catalunya i d’Aragó regalinuna subscripció a les escoles i bibliotequespúbliques de tota la Franja/Catalu-nya/Aragó. Això també podria servirper a totes les publicacions d’ASCUMA.Parlem-ne.Moltes gràcies per la vostra dedicació. Salut!

Josep Boltaina FozBarcelona

Felicitats per la tascaAprofito per a felicitar-vos per la vostra

tasca i les vostres publicacions.Salutacions cordials.

Manel R. ChanovasTortosa

Endavant!Ànims i endavant!Una abraçada forta.

Josep Maria BecanaFraga

Cartes dels lectors

Imatge coberta: La Festa del Tossinod’Albelda Foto: ©Josep Espluga

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 21tempsdefranja@telefonica.net

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teuescartes, tot indicant el teu nom ipoblació, a: tempsfranja@orange.es

3

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12ED

ITO

RIA

L

Ben poc ens ha duratl’alegria que manifestà-vem a l’Editorial del mespassat sobre el concursliterari de narrativa i poe-sia en català de la Uni-versitat de Saragossa, queper primera vegada s’ha-via convocat aquest any.Fèiem arribar l’enhora-bona de Temps de Franjaa la pròpia institució –Àrea d’Activitats Cul-turals del Vicerectorat deProjecció Cultural i So-cial– i a totes les personesque estaven portant eltema endavant. El nouconcurs venia a trencar elgreuge comparatiu del ca-talà envers el castellà i l’a-ragonès, els quals ja esta-ven reconeguts des defeia un bon grapat d’anys,mitjançant premis litera-ris per a ambdues llen-gües. Però, ves per on,tan sols un mes més tardens assabentem de que l’esmentatpremi ha estat cancel·lat o descon-vocat per manca de recursos eco-nòmics per la maleïda crisi econò-mica. D’igual manera, els altrespremis literaris per a treballs en cas-tellà i en aragonès han estat tambécancel·lats.

Les retallades de despeses, mésenllà de la superfluïtat, són com acops de bastó que van esmicolant-ne de mica en mica l’Estat delbenestar. Es concedeix a les reta-llades l’únic i suprem valor medi-camentari per a curar-nos de la cri-si, en reduir el dèficit públic, millo-rar les finances, augmentar la cre-dibilitat del país, i d’aquí a la re-ducció de l’atur només restaria unpetit pas. Errònia medicina perquèes basa en una diagnosi parcial i in-teressada de l’origen de la crisi, enoblidar-se de la manca d’ingressos ide moltes altres relacions causals.Però, deixem-nos d’aquests raona-ments que ens aparten del tema.

Dins de les retallades, tal vegada,aquelles que s’apliquen a la culturaen sentit ampli són les que menys

mostren les seues conseqüènciesen un primer cop d’ull o a curt ter-mini, tot i que, a llarg termini, sóncom una pesada llosa que aplana iaixafa els pobles, impossibilitant elseu desenvolupament i anorreenels esforços dels pocs individus quevan poder superar l’aculturació ge-neral.

Com el lector ja coneix, Temps deFranja també està sofrint l’efecte deles retallades, i d’aquesta manerahem anat constatant que ens anavenminvant les subvencions, fins quehem arribat a disposar en aquestmoments només d’un percentatgemolt reduït amb relació a les que te-níem fa un parell d’anys. No cal dirque les associacions que editen la re-vista i tot l’equip de redacció enssentim preocupats davant d’aques-ta manca de recursos. No cal dir tam-poc que en cap moment ens hapassat pel cap llançar la tovallola, total contrari, hem endegat un procésde canvis per a que Temps de Fran-ja, d’una manera o d’una altra, pu-gui veure la llum mes rere mes. Compodeu observar, aquest número no-

més el rebreu digitalment i no pasen paper, la qual cosa ens estalviauna bona quantitat d’euros. Cons-cients de què, ara per ara, l’edició enpaper és necessària per aconseguirels objectius de la nostra revista –l’ú-nica que s’edita mensualment en ca-talà en tot l’Aragó– mantindrem unacadència de números en paper, tri-mestralment o amb més freqüènciasi la situació econòmica ens ho per-met. Estem immersos en ple perío-de d’estudi per fer front a tot el queens ha caigut a sobre. Demanaremmés ajudes a on calgui i on puguem,i farem els canvis que convinguin.Tot amb tot, lluitarem per a quèTemps de Franja visqui molts anys.

Com no podria ser d’altra mane-ra, teniu obertes les portes de la sec-ció «Cartes al director» per poderenviar les vostres opinions sobre eltema que ens ocupa o sobre qual-sevol altre. Que no ens prenguiningú la il·lusió que acumulem perla nostra llengua i la cultura en ge-neral!

La vostra fidelitat és el millor queté la revista.

EDITORIAL

També ens han arribat les retallades

Avancen lesretalladesJ.M. GRÀCIA

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12M

ATA

RR

AN

YA

4

Adéu a los Draps// CARLES SANCHO

A finals de desembre los Drapsescrivien un comunicat, a través deles xarxes socials, acomiadant-secom agrupació musical dels seusamics i seguidors, agraint les dos úl-times dècades meravelloses en quehan gaudit del calor del públic allàon han actuat. La dolorosa notíciaque ja es preveia des de feia tempsha estat motivada per la distànciaque ha anat separant els componentsde la banda per qüestions de faenai que els han dut a estar treballanta diferents poblacions separadesper molts quilòmetres: Pena-roja, Sa-ragossa, Tarragona... Esta circums-tància i no altra, ha fet insalvable elcombinar els interessos professionalsamb l’activitat musical com a grupen constant renovació i innovaciócom los Draps que requereix granquantitat d’assajos i actuacions ar-

L’ESMOLET

A finals de l’EGB i principis del BUP, tenia un amic —a quianomenaré Paco— de dialèctica brillant i maneres una micabrusques. Eren anys de reivindicacions lingüístiques i socials i,en el meu suburbi on gairebé tots procedíem de la immigració,fins i tots els més jovenets discutíem de política. Encara que noen sabéssim ni un borrall. En Paco anava una mica contracor-rent, i solia fer mofa de les meues aspiracions culturals i cata-lanistes, rebatent-me els arguments amb quatre paraules bendites i, si convenia, una empenteta amical. El tema català noera matèria de la seua devoció.

Vet aquí que aquest Nadal el vaig retrobar al metro de Bar-celona. Feia trenta anys llargs que no ens vèiem, i vam tenir

una gran alegria, que ell va demostrar amb la seua irreductiblevehemència. Sempre havíem parlat en castellà, però per algunfeliç motiu ara ens adreçàrem de manera natural en l’idiomadel país. Als minuts que va durar el viatge vam afegir-hi unallarga estona de conversa al carrer. Vam parlar de la família, derecords i de les nostres respectives feines. En arribar a aquestpunt vaig descobrir amb sorpresa que en Paco s’havia conver-tit de fet en un d’aquests independentistes funcionals. N’estavafart del tracte que rebia Catalunya d’Espanya, tant a nivell eco-nòmic com social.

En tornar a l’Aragó em preguntava què farem els franjencssi els ‘Pacos’ de Catalunya continuen emprenyats.

Paco // Carles Terès

reu del territori. Los Draps han estat un grup for-

mat per músics de Pena-roja, en unprincipi, en què des del seu inici hantingut molt clar la llengua vehiculardels seus temes; la pròpia del terri-tori i de la seua vila, la que marca laseua identitat col·lectiva. Durantestos anys en què han estat actiushan enregistrat una maqueta: Terrade frontera (2000) i dos discos en so-litari: No mos fareu callar (2006) i Uncrit al vent (2008). A més, los Draps,molt actius i compromesos, han par-ticipat en diversos projectes musicalscol·lectius impulsats des del territo-ri. Una roella al cor. Homenatge aDesideri Lombarte (2002) treballdedicat al poeta originari de Pena-roja i mort el 1989. Sons del Matar-ranya. Recopilatori de les músiquesdel Matarranya (2007) en col·labo-ració amb cantautors i agrupacionsinterpretant els seus temes en cata-là. I Sons del Matarranya. Grups mu-

sicals del Matarranya (2010) treballcoordinat pel Consell Comarcal,mostra de la creativitat interpretativajove del territori. Los Draps han es-tat especialment compromesos en ladefensa de les llengües minoritàriesi, a més del català, han incorporat enel seu repertori temes en aragonès ieusquera.

Durant la seua dilatada trajectò-ria han obtingut premis destacatscom els Premis Jaume I de la Fran-ja de Ponent 2000 i els Premis de laMúsica Aragonesa 2007 a la millorcançó interpretada en una de les llen-gües minoritàries a l’Aragó amb eltema Cultura popular del seu primerdisc No mos faran callar i diversesnominacions per aquests mateixosguardons.

Gràcies companys pel vostre com-promís amb la música, amb el terri-tori i amb la llengua. Continuaremlluitant per la nostra identitat! Nomos faran callar!

Caràtula d’Un crit al vent

Gràcies i fins aviat// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA

Mitjançant el Facebook, el passat desembre, los Draps van comunicar que deixaven lesactuacions públiques després de gairebé dues dècades, agraint el suport de tots el seus se-guidors. La notícia ha estat confirmada en diferents mitjans de comunicació pels seus com-ponents. El motiu principal no és altre que el problema de compaginar vuit agendes, talcom ells deixen clar, i que el ventall d’interessos dels diferents membres s’ha obert mas-sa. La bona notícia és que no tanquen definitivament el projecte, poden tornar a reapa-rèixer. Tant de bo que així fos. Los Draps han estat uns dels grans referents del Matar-ranya i de tot l’Aragó de parla catalana, i de molt més. Gràcies per les vostres cançons iper la aferrissada defensa de la nostra llengua!

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12M

ATA

RR

AN

YA

5

L’alcalde d’Alcanyís, Juan CarlosGracia Suso (PP), va assistir, el pas-sat 11 de gener a Pamplona, a la pre-sentació de l’edició de la Volta Ci-clista a Espanya 2012 que sortirà dela capital de Navarra el proper 28d’agost. El motiu de l’assistència del’alcalde d’Alcanyís a la presentacióde la ‘Vuelta’ està més que justificatja que la setena etapa de la prova,entre Osca i Alcanyís, acabarà en elcomplex de Motorland d’Aragó oCiutat del Motor, situat a les roda-lies de la capital del Baix Aragó idins del seu terme municipal.

No deixa de ser curiós, si més no,que fa uns mesos, el 30 d’octubre del’any passat, l’alcalde declinés assistira la presa de possessió a Madrid, ala qual també va ser convidat, d’unnou acadèmic de la Reial AcadèmiaEspanyola-RAE, el professor JuanGil Fernández, membre des de famés de 20 anys del Comitè Cientí-fic de l’Institut d’Estudis Humanís-tics-IEH d’Alcanyís. L’explicació,que convencerà a uns més que a al-tres, és que Alcanyís camina sobrerodes des de fa molts anys, les rodespneumàtiques dels cotxes i de lesmotos i ara també les de les bici-cletes. D’altra banda, com ja va dirfa anys el ministre del PP, FranciscoÁlvarez Cascos, «el futbol és unaqüestió d’interès general en aquestpaís» i, per extensió, l’esport sencer,que arrossega masses més que la cul-tura. I així, en conseqüència amb tanincontestable realitat, les institu-

MOTORLAND SERÀ FINAL D’ETAPA DE LA ‘VUELTA’ CICLISTA 2012

Alcanyís, la ciutat que va sobre rodes // RAMON MUR

Esta llista és la primera part, i l’ànima, d’una tècnica lingüísticaper reconéixer el grau de relació entre dos parles (vejau wiki-pedia.com i International Encyclopedia of Linginguistics [Ox-ford: University Press, 1992]: «Lexicostatistics»). Se tracted’un catàleg de 100, o 207, significats de «vocabulari nuclear bà-sic» ideat pel lingüiste Morris Swadesh (1909-1967). Estos sig-nificats se presumixen universals i poc donats a ser reemplaçatsamb el temps. Encara que discutit, lo mètode continue oferintaproximacions prou acceptables. La seua atra part consistix enl’estudi dels cognats: paraules de parles diferents amb un ma-teix ètim. Los cognats (vore/ veure) valen 1 punt; los no cog-

Contrastant (1): La llista de Swadesh // Vicent de Melchor

VANITAS VANITATIS

nats (moixó/ pardal) i els préstecs (grassa ’greix’), 0 punts; i elssinònims (roig/ vermell [i roig]) i els cognats parcials (cap/ ca-beza) puntuen per quarts de punt. Dos parles són d’una mateixallengua si superen el 80% de coincidències.

Aplicant la llista de 100 a les parles no estàndard (més «reals»)de Fórnols de Matarranya (F), Barcelona (B) i València (V) icontrastant-les, he obtingut per a F/B un resultat de 91,5% decoincidències; i encara més alta per a F/V: 94,5%. La compa-ració B/V done un 90,5 de coincidències. (Per contra el catalài el castellà estàndards mostren una coincidència de només el78,5%). (Continuarà.)

cions polítiques tenen cura abans al’esport que de la cultura.

El comportament del jove al-calde alcanyissà és comprensible jaque en les fotografies de l’acte depresentació de la ‘Vuelta’ apareixdistès, com en la seva salsa, conver-sant amb el pentacampió del Tour,Miguel Indurain i altres asos del ci-clisme, com Fernando Escartín. Se-gons sembla, el jove alcalde va pen-sar que, en l’acte solemne de la

RAE del 30 d’octubre passat, s’ha-gués trobat menys situat. És pro-bable que sigui així com a conse-qüència també de lapreponderància de l’esport sobrela cultura a la societat actual.

En tot cas, Alcanyís-Motorland se-ran final d’etapa a la ‘Vuelta’ 2012i, de veritat, que es mereixen aques-ta distinció per tant com en el BaixAragó s’aprecien els esports sobrerodes, amb motor o sense.

L’alcaldel’Alcanyís a lapresentacióde la ‘Vuelta’Ciclista aEspanya 2012J.PUCHE

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12M

ATA

RR

AN

YA

6

tre poblacions citades. El taller haconsistit en un repàs dels refranys po-pulars referits als mesos, les estacionsi les festes on es mostra la saviesa po-pular sobre climatologia, les labors dellaurança, costums, etc... L’activitat esva fer en forma de concurs en el qualels participants posaven a prova elsseus coneixements sobre els refranyspopulars i el guanyador rebia unpetit premi, a més del pòster amb el«Calendari de refranys» que es valliurar a tots els participants com a re-cordatori.

En total han participat gairebé100 persones de totes les edats, la ma-joria dones, que van gaudir recordanti endevinant els refranys. El primer ta-ller va tenir lloc a Faió el dijous 15 dedesembre a les escoles. Seguidament

es va celebrar el dissabte dia 17 a Fa-vara en el Centre Els Mameses, des-prés a Maella el dilluns dia 19 en elCentre de Dia i, finalment, a Nonaspa la Biblioteca el dijous dia 22. Do-nada la satisfacció de l’activitat, es vaacordar continuar els tallers sobrememòria local el proper any.

Més informació

• Organització: Departament de Cul-tura de la Comarca de Baix Aragó-Casp. Pilar, Tècnic Comarcal de Tu-risme i Cultura: Tel. 976 639078, turismo@comarcabajoaragoncaspe.com• Realització de l’activitat: Pepa Nogués, tel. 676308021 info@guiesdelport.com

Els tallers van dirigits a les pobla-cions catalanoparlants de la comar-ca: Favara, Faió, Maella i Nonasp i te-nen com a objectiu general la valo-rització i difusió de la cultura pròpiai amb ella la llengua que la transmet.Durant els tallers, els participants po-dran recordar i aprendre llegendes,refranys, vocabulari antic, costums so-bre plantes i animals propis de lazona, treballs del camp, etc. Es trac-ta de difondre la cultura tradicionallocal però alhora també de recollir in-formació a partir de l’aportació delsparticipants amb la qual al final s’e-laborarà un dossier.

Per engegar aquest programa s’haorganitzat un taller sobre el calendaride refranys aprofitant la temàtica delNadal que s’ha realitzat en les qua-

Quatre ‘marines’ americans van orinar sobre els cadàvers detres civils talibans abatuts per les tropes destacades a l’Afganistan.Es tracta de quatre soldats «descerebrats», comenten els mitjansde comunicació. Més aviat sembla que eren quatre soldats, em-bogits, sí, però, sobretot, malvats i sense la menor indulgènciacap a les víctimes civils de la guerra. No eren quatre pervertitsi exhibicionistes sinó quatre cutres pixaners sense pietat.

La secretària d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, vadir que els pixaners carregaran amb les responsabilitats que elscorresponguin. Però no va explicitar l’acció potser perquè aques-ta senyora té mala sort amb els atributs masculins de les per-

Quatre pixaners sense pietat // Ramon Mur

LO RASPALL

sones que li són properes i, ara, amb els dels seus compatrio-tes que combaten en conflictes bèl·lics internacionals.

Els pixaners sense pietat pertanyen a aquest país al qual tantvenerem i imitem. El mateix del qual n’importem costums quemai van ser nostres. Mengem com ells, vestim igual, veiem totel cinema que produeixen i cada vegada llegim menys perquèells, els ianquis, diuen que la lectura és perjudicial per a la vis-ta. Com més palpable es fa la caiguda del seu imperi, més em-badalits seguim sotmesos a ell. Mentrestant, els emperadors grin-gos s’orinen sobre la humanitat sencera sempre que els ve degust.

Taller de refranys al Baix Aragó-Casp// REDACCIÓ

Taller decalendari de refranysTEMPS DE FRANJA

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12BA

IX C

INC

ALes festes d’hivern de Saidí recordaren al periodista Joaquim Ibarz// FELIP BERENGUER

Les festes de Sant Antoni d’en-guany, van tindre, per part de lanova corporació municipal i tot elpoble de Saidí en general, un re-cordatori mot especial per al pe-riodista Joaquim Ibarz, fill predi-lecte de la localitat, que va morir faara prop d’un any.

El diumenge 15 de gener es vacelebrar l’acte oficial del canvi denom de la plaça, anomenada finsara de «José Antonio» i el desco-briment d’una placa, escrita ínte-grament en castellà, dedicada alque va ser corresponsal de LaVanguardia a Llatinoamèrica du-rant quasi 30 anys i el primer pe-riodista europeu que rebé el premiMoors Cabot de la Universitat deColumbia de Nova York «per con-tribuir a la concòrdia i l’entenimententre els dos continents».

Després d’unes breus paraules desalutació de l’alcalde, Marcos Ibarz,que es va comprometre, igual quela representant de la família, Mer-cè Ibarz, a no parar fins a assolirl’obertura del Museu «Casa deUsted - Casa Vostra», parlà l’es-criptor saidinès Francesc Serés.

Serés es congratulà de que, per fi,s’haguessen escoltat les paraulesdel Joaquim reclamant el canvi denom de la plaça, i contraposà la fi-gura de José Antonio Primo de Ri-bera, «un home que predicava laviolència com arma política, enfront d’un home de pau i concilia-ció com Joaquim Ibarz, que va ferde pont entre Aragó i Catalunya, ientre Espanya i Amèrica».

Mercè Ibarz,neboda de

JoaquimIbarz

JAUME SEUMA

L’autor de La força de la grave-tat destacà també que Joaquim«va aprendre a veure el món ambels ulls de Saidí i a Saidí a través dela seua experiència d’home demón».

Després dels parlaments hi ha-gué una breu intervenció del can-tautor local Anton Abad, acompa-nyat a la bandúrria per Màrio Sa-sot i de les xiquetes Raquel i Eli-sabeth, que cantaren unes jotes enrecord de Joaquim. Finalment,amics de la colla de Festes del pe-riodista, encapçalats pel profes-sor i músic Ramon Pelay, tancarenl’emotiu acte amb les ranxeres«México lindo y querido» i «Ella».

A l’acte van assistir, la corpora-ció municipal en ple, lo presidentde la comarca del Baix Cinca i se-nador pel PP, Antonio Romero, i laex-consellera d’Educació i Cultu-ra i actual diputada regional MaríaVictoria Broto.

Les festes de Saidí comptaren amés amb la novetat d’una exhibi-ció de globus aerostàtics el mateixdiumenge 15, que no poguerenvolar pel mal temps i un recorreguten avioneta el dia 17, coincidintamb la pujada a l’ermita, on es con-gregà un nombrós públic. Les car-rosses, tot i que van ser menysnombroses, no van estar minvadesd’imaginació i colorit.

Carrosses de pujada a l’ermita de Sant AntoniLAURA BELENGUER

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12BA

IX C

INC

A

explicarà quina és la situació eco-nòmica i social que estem vivint iaportarà idees sobre com fer fronta la crisi i quines serien les polítiquesque s’haurien de seguir per eixir-ne.

A l’hora de tancar aquest article

ja han tingut lloc els dos primers ac-tes programats i, segons Juan CarlosChiné, l’avaluació és molt positiva jaque l’assistència ha estat nombrosai els temes tractats han generat undebat interessant.

Durant tot el mes de gener de 2012es fan a Fraga les Jornades Culturalsi Llibertàries organitzades pel sin-dicat CNT i el Centre d’Estudis Lli-bertaris José Alberola. Enguany lesJornades han estat estructuradesentorn del tema de la crisi econòmicaamb la finalitat d’aportar diversesmirades i contribuir al debat gene-rat tant per les seves múltiples cau-ses com per les seves greus conse-qüències. Però, segons l’organització,també s’ha volgut realçar, fomentari recolzar algunes alternatives pro-peres que qüestionen el model eco-nòmic actual.

El primer dels actes programats ésla projecció del documental La doc-trina del Xoc, de Michael Winter-botton i Mat Whitecross, basat en elllibre del mateix títol de NaomiKlein, que analitza el fenomen ano-menat «el capitalisme del desas-tre», una teoria que demostra que al-guns governs aprofiten momentsde crisi econòmica, guerres, desastresnaturals, etc., per a fomentar mesu-res que afavoreixen el lliure mercati tenen conseqüències molt negati-ves per a la població.

Uns altres del participants de lesJornades són els membres de laPlataforma Stop Desahucios i de laPlataforma Solidària d’Actur-Par-que Goya, plataformes compostesper col·lectius i associacions veïnalsde Saragossa, que pretenen fer vi-sible la dramàtica realitat que estanvivint els directament afectats per lacrisi, denunciar-ne les causes que hangenerat aquesta situació i impulsarexperiències col·lectives de suportals afectats. D’altra banda, Javier Or-tega, membre de COOP 57 Aragó,explicarà el funcionament d’aques-ta cooperativa de serveis financers,creada a Barcelona en 1995, per a re-colzar projectes d’economia social ipromoure la sostenibilitat sobre labase de principis ètics i solidaris. Fi-nalment, Arcadi Oliveres, professordel Departament d’Economia Apli-cada de la Universitat Autònoma deBarcelona i activista en defensa dela justícia social i la pau, president del’organització Justícia i Pau i autorde diversos llibres sobre economia,

Jornades culturals i llibertàries a Fraga// ROSA ARQUÉ

Nova temporada de ’Títeres por el Camino’HUGO SOROLLA

L’Ajuntament de Fraga ha reprès un any més el programa d’animació infantil tea-tral ’Títeres por el Camino’. Aquest cicle aproparà a la capital del Baix Cinca vuit com-panyies de teatre amb titelles que actuaran al Palau Montcada els primers o segonsdissabtes de gener, febrer, març, abril, octubre, novembre i desembre d’aquest 2012.

La primera representació, a càrrec de la companyia Binixiflat, ha tingut lloc aquestdissabte 14 de gener, amb l’espectacle en llengua catalana Rita, la Rínxols i Els TresÓssos, una adaptació del conte clàssic anglès Rínxols d’Or. L’actuació ha aplegat du-rant una hora vora cinquanta fragatins de totes les edats.

Enguany el preu de l’entrada general serà de 3,75 euros. Els menors de 7 anys i lespersones amb minusvalidesa tindran una tarifa especial de 2 euros. A més, s’han creatabonaments de temporada al preu de 10 euros per als menors de 7 anys i de 19,50 perals que superen aquesta edat.

Cartell de lesjornades

9

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12BA

IX C

INC

AUn recent informe de la Universitat Pompeu Fabra ha tor-

nat a demostrar els avantatges del bilingüisme. No és la pri-mera vegada, com és de general coneixement, que hi surten ala llum estudis sobre aquest tema, en tot cas és un més, peròd’una institució seriosa dedicada a la docència i a la investi-gació, juntament amb investigadors de les universitats italia-nes San Raffaele de Milà i de Trento, de la Universitat deHong Kong (Xina) i del University College of London(Regne Unit). L’esmentat informe diu, entre altres coses, que:«Tot sembla indicar que dominar un segon idioma afavoreixque, davant una situació de conflicte que requereix una deci-sió immediata, l’elecció correcta es faci més ràpidament. Unexemple d’aquesta mena de situacions en la vida quotidianaseria el conflicte que genera el senyal d’un agent de trànsitque indica aturar-se amb la llum verda del semàfor. La capa-citat d’ometre la informació irrellevant i conflictiva (el semà-for) per atendre i actuar segons la informació rellevant (les

indicacions de l’agent) seria mes eficient en el cas dels bilin-gües.»

De les conclusions més importants que es poden extraurede l’estudi, a tall d’exemple podríem distingir el següentspunts: les persones bilingües són més ràpides i eficients al’hora de prendre decisions, les persones bilingües presentenavantatges cognitius que van més enllà del llenguatge, i tambéque els subjectes bilingües tenen més matèria gris a l’escorçacingulada anterior, una àrea cerebral que és fonamental per asuprimir informació irrellevant i conflictiva.

S’hauria de deixar ben clar que quan es parla de bilingü-isme, s’ha d’entendre com a domini de dues llengües, parladesi escrites. Parlar i escriure una llengua i tenir coneixementsd’una altra, encara que siguin avançats, no es ser bilingüe. Iuna altra cosa més, els avantatges que representa el bilingü-isme són més evidents quant la qualitat de bilingüe s’hi ha ad-quirit en edats primerenques.

Avantatges del bilingüisme // José Miguel Gràcia

ESTAMPES RIBERENQUES

Excursió de l’IEBC a TV3// INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca farà una excursió a TV3 el proper dijous 23 defebrer. S’eixirà de l’estació d’autobusos de Fraga a les 8 del matí. En arribar a TV3es realitzarà una visita guiada per les instal·lacions (platós, unitats mòbils, tallers, etc)i per la tarda s’assistirà de públic al programa Divendres.

Les places són limitades: cal inscriure’s a la seu de l’IEBC (estació d’autobusos),la qual obre al públic els dimarts (de 10h a 13 h) i els dijous (de 16 h a 19 h). El preusón 10 euros per persona i s’han de pagar a l’hora de fer la inscripció.

Projecte ARCE a l’IES Bajo Cinca de Fraga// EQUIP DEL PROJECTE ARCE

L’IES Bajo Cinca de Fraga ha en-gegat enguany una sèrie d’activitatsque formen part del projecte ARCEi que es desenvoluparan al llarg dedos cursos escolars (2011-12 i 2012-13).

El projecte forma part d’un pro-grama del Ministeri d’Educacióanomenat «La literatura a través delas TIC» i té com a objectiu final l’e-laboració d’un mapa virtual queens permetrà apropar-nos a l’obrade diferents escriptors en llengua ca-talana.

Des de l’IES Bajo Cinca es tre-ballarà Jesús Moncada i DesideriLombarte, dos escriptors de la zona.

Els dies 25, 26 i 27 d’abril el nos-tre centre acollirà els alumnes delsaltres tres instituts participants en elprojecte (Inca, Aldaia i Sabadell) is’organitzaran activitats en dife-rents poblacions de la Franja: Fraga,Mequinensa i Pena-roja de Tastavins.Per dur a terme aquestes activitats,participen, a més dels alumnes delsgrups bilingües de l’IES Bajo Cin-ca, els professors i professores delsDepartaments de Català, Ciènciessocials, Educació visual i plàstica,Educació Física, Tecnologia, LlenguaCastellana, la Biblioteca i professorsde diferents matèries a títol perso-nal (Francès, Música, Ciències Na-turals…).

El projecte farà que tots els cen-tres participants es relacionin ambentitats i associacions de les diferents

comarques i que els alumnes cone-guin les diverses modalitats lin-güístiques existents.

IIES BajoCincaJÚLIO MORENO

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12EN

TR

EVIS

TA

10

Pregunta. Es considera vostè una es-criptora de vocació tardana?Resposta. Escric des de molt petitaquan feia signes amb significat a labanda blanca dels diaris que venia lameua iaia. Avui esta manera d’es-criure s’inclou en la corrent anome-nada Constructivisme. Jo dic que sócaprenent d’escriptora. Com diu Cha-plin: Tots som aprenents, la vida és tancurta que no dóna per a més.P. Què suposa per a una aragonesa re-bre un premi de literatura catalana ala seva terra natal d’Aragó?R.Tots saben què és el premi GuillemNicolau. Jo em vaig posar molt con-tenta quan m’ho van comunicar.P. Una aragonesa, de Nonasp, catala-noparlant de la Franja, és una arago-nesa diferent de les altres?R. Cada persona és única. La meuacondició de franjolina m’ha permèsveure la vida des de diferents puntsde vista i entendre millor les contra-diccions humanes. M’agrada posar-me de l’altra banda quan es tracta decomprendre els diferents punts de vis-ta; no solament per qüestions objec-tives, sinó per respecte a la personai degut a una actitud democràtica.P. Què és Ressò a l’obscuritat?R. És una obra amb diferents veus onel concepte temps representa un pa-per molt important: temps actual,temps del passat, temps de les histò-ries, temps del no temps... Em va cos-tar molt trobar la manera de lligarunes històries, uns relats, un conte ifins i tot uns poemes, de manera

que tinguessincoherència in-terna. L’obraestà escritacom sóc jo; es adir, no tinctemps d’aprofundir en les històries, al-gunes estan escrites de forma quasi te-legràfica, vaig per la vida fent moltescoses diferents, tinc interessos múlti-ples, etcètera. Però, en cada activitatque realitzo poso tota l’energia quepuc. Mon pare ja m’ho va dir fatemps: Fes allò que vulgos però fes-ho lo millor que pugos. Qualsevolcosa, encara que semblo senzilla,procuro fer-la lo millor que sé, m’en-trego totalment, i les persones que emconeixeu sabeu que és així. Aixòtambé es reflexa en el llibre. P.A mi em sembla un retaule escrit, po-licromat, de personatges que obren laseva ànima al lector. Per això diu vos-tè en el seu llibre que «potser totes lesnarracions les he viscudes i no n’eraconscient»?R. Ho diu la protagonista, però pot serla manifestació escrita d’un pensa-ment inconscient. M’agrada escriuresobre els sentiments que ens fan so-lidaris pel fet que són patrimoni detots.P. Vostè considera que té un estil per-sonal d’escriptura?R. Persones que han llegit el llibre i esdediquen a la crítica literària coinci-deixen en dir que el meu estil és moltoral, directe i que fa pensar més en-llà de les paraules escrites.

P. Què vol dir un estil d’escriptura moltoral?R. Que es una obra on les paraules es-crites sonen, tenen un sentit auditiui amb diferents ritmes i veus. Tinc unaamiga escriptora que em va dir:«Quan llegeixes amb l’oïda, la his-tòria flueix d’una altra manera, iaixò passa amb Ressò en l’obscuritat».

No obstant això, la sevamanera d’escriure semblamolt depurada.Escriure d’una manera di-recta i senzilla és difícil.Vaig treballar una mitjade vuit hores diàries durantdos mesos per tal de donarforma a textos que ja teniaescrits. Perquè no es trac-ta solament d’escriure sinóde llegir i llegir i llegir allò

que has escrit fins a trobar la parau-la més concreta que expressi allò querealment vols dir, de manera que lacomunicació entre escriptor i lectorsigui fluïda per aconseguir que lespersones que entren en l’ànima d’unllibre, com és el Ressò, s’enganxin desdel primer moment. P. Però la protagonista, de fet, qui és?R. Per a mi, el fil conductor de les di-ferents històries i dels relats o pen-saments que hi ha a l’obra tenen una

«M’agradaposar-me de l’altra banda percomprendre els altres»

MERXE LLOP, PREMI GUILLEM NICOLAU 2010 DEL GOVERN D’ARAGÓ

«La meua condició franjolina m’ha permésveure la vida de diferents punts de vista»// RAMON MUR

Merxe Llop és una escriptora vital. Practica la re-sistència activa i dinàmica davant les dificultats de lavida. La seva obra premiada amb el Guillem Micolau2010, ’Ressò en la obscuritat’ està sentida, viscuda,abans de ser escrita. És una novel·la, una ficció –si ésque existeix diferència entre la ficció i la realitat– nas-cuda de l’existència quotidiana d’uns personatges ac-tuals que viuen i senten la realitat en què viuen. És unaaragonesa que va néixer parlant català a Nonasp i con-fessa que «la meua condició de franjolina m’ha per-mès veure la vida des de diferents punts de vista».

La Merxevora elMatarranyaDOLORS OLIVAS

11

P. Què és el que més liagrada i el que més lidesagrada de la seva ter-ra del Baix Aragó-Casp?R. M’agraden les mun-tanyes del meu poble,les pedres dels rius Ma-tarranya i Algars i les di-ferències sociològiquesentre les viles. No m’a-grada la intolerància nila rancor.P. Li sembla encertadal’accepció ‘violència degènere’?R. No massa.P. Si tornés a néixer, liagradaria tornar a serdona o preferiria provarla masculinitat en la sevasegona existència?R. M’agraden els ho-mes, per tant, m’estimomés ser dona.P. El llibre què més l’ha commogut?R. Tota l’obra, no fantàstica, d’AnaMaría Matute.P. Què li diria a cau d’orella a una joveen coma, com la protagonista del seullibre?R. Depèn de la relació afectiva ambla jove. Però faria tot el que poguésper fer-li sentir la meua presència il’estima.P. Hi ha vida després de la vida?

R. No ho sé, però segur que com estano.

P. Què espera l’any 2012?R. Salut i alegria a pesar delpanorama.P. Diria alguna cosa espe-cial per als lectors de Tempsde Franja?R. Tenim la sort de sergent de frontera i una re-

vista que ens identifica.

protagonista que és la Maria. Comem va dir un lector important, mai nohavia vist una persona, amb un nomsenzill, que estigués absent però queno la pots traure del cap en tota la lec-tura.P. Es considera una escriptora femi-nista?R. Sóc dona, i des d’aquí escric. Lesmeues vivències i la percepció delmón estan condicionades per aques-ta realitat ineludible. És això femi-nisme?P. Es pot dir amb encert que per a vos-tè la vida és una vall de llàgrimes peròdel qual sempre es pot sortir triomfantsobre el dolor i el sofriment?R. Estic convençuda del valor curatiude l’afecte; no vol dir que sigui unamedicina, vol dir que una persona quese sent estimada, s’enfronta millor ales situacions difícils de la vida.P. Quin és el gènere literari en què mi-llor se sent: la narrativa, la poesia o l’as-saig?R. Em sento molt emparada per unpoema que m’identifica en allò queés difícil d’expressar en prosa. Ambla poesia em sento lliure, és una ma-nifestació més íntima que no troba fà-cilment a l’altre –lector– però que siel troba és d’una gran satisfacció i pau. P. On es troba millor: a la gran ciutato en un petit llogaret?R. Per descansar, al poble. Per al diaa dia, la ciutat.P. «Em Sent amb pau», així acaba elseu llibre. És un missatge, una con-fessió personal o un desig dedicat alslectors?R. La protagonista se sent en pau per-què ella estima els seus amics i se sentcompensada al veure l’esforç que fanper ella. Una situació tràgica es con-verteix en l’ocasió de manifestarafectes que d’altra forma no haguésestat possible. És com poder dir«t’estimo pare», «t’estimo amiga»...són afectes que sentim però que,normalment no es verbalitzen.P.Vostè és professional de l’Educació.També en aquest camp desbordad’optimisme?R. Continuo aprenent cada dia, aixòvol dir que no sóc conformista.P. És veritat que avui, per a un mestre,són pitjors els pares que els alumnes?R. Les relacions humanes són com-plicades. Moltes voltes els pares ne-cessiten ser escoltats. El diàleg fa com-prendre moltes coses.

Llegir Llop en catalàMerxe Llop, llicenciada en Filosofia i Lletres, dedicada a l’ensenyament i l’educa-

ció gran part de la seva vida, recorda a aquells mestres republicans, lliurats per vo-cació a les missions culturals i que buscaven sempre ensenyar aprenent l’alumne. Peraixò ella diu de si mateixa que «em motiva especialment tot allò relacionat amb lapsicologia humana».

Aquesta escriptora de Nonasp mai abandona l’aula de la mestra per escriure. Quanescriu ensenya. Ensenya a viure, a sentir, a gaudir, a patir i a resistir. Merxe Llop es-criu sempre des de la pissarra de l’escola. Tot el que escriu és una lliçó gens imposa-da sinó lliure, Merxe Llop practica la llibertat d’ensenyament a l’escola i en les pà-gines dels seus llibres.

En un capítol de Ressò en l’obscuritat, la protagonista Maria mostra el seu desigd’aprendre alemany per a poder llegir a Sigmund Freud, el pare de la Psicoanàlisi,en el seu propi idioma, de la mateixa manera que el propi Freud va aprendre caste-llà per a millor poder psicoanalitzar a Cervantes i al seu cavaller errant Don Quixotde la Manxa.

També l’escriptura de Merxe Llop convida a conèixer millor el català per poder en-dinsar-se en la comprensió total del seu missatge literari, de les seves vivències, delsseus sentiments passats a paper. Saber català per llegir a l’escriptora de Nonasp és,sens dubte, la millor manera que tingui efecte en el lector aquest propòsit seu: «M’a-grada buscar paraules precises per construir un relat o un poema».

«Escriure d’unamanera directai senzilla és difícil»

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12EN

TR

EVIS

TA

Merxe Llop LOSÉ LUIS MORTE

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12R

IBA

GO

RÇ

A

Sabina Spielrein (1885-1941) // M. Llop

DONES

Nacuda a Rostov dins d’una família jueva de metges, el seugermà Isaac va ser un psicòleg soviètic pioner de la psicologiadel treball. Casada amb un metge d’origen jueu. Mare de duesfilles. El 1904 va ingressar a l’hospital mental de Burghözli, propde Zürich, on treballava Carl Gustav Jung utilitzant tècniquesde la psicoanàlisis que començava a difondre’s. Allí hi va ro-mandre un any durant el qual establí una intensa relació emo-cional amb Jung. Més endavant van col·laborar professional-ment. Estudià medicina i estava molt interessada en les novesformes de tractar l’esquizofrènia i altres malalties mentals. Es-collida membre de la Societat Psicoanalítica de Viena, s’en-trevistà amb Sigmund Freud a Viena. La correspondència en-

tre ella, Freud i Jung està publicada i és de gran interès per en-tendre els orígens de la psicoanàlisi i la concepció de la conductasexual com a factor bàsic en el desenvolupament de la perso-na. El 1923, Spielrein tornà a Rússia i establí un centre infan-til psicoanalític a Moscou. Les autoritat soviètiques van fer tan-car la guarderia. El marit i el seu germà van morir en la GranPurga del règim de Stalin. Sabina i les seues filles van ser afu-sellades per l’Esquadró de la Mort de les SS nazis el 1942 aZmievskaya Balka. L’artista Keire Knightley interpreta la vidade Sabina en la pel·lícula Un mètode perillós del director i guio-nista David Cronenberg a partir de la novel·la de ChristopherHampton.

Encara que no és una decisió enferm, fonts de la Diputació Provinciald’Osca, consultades per aquesta re-dacció, indicaven que, possiblement,el Ribagorça Pop Festival que se ce-lebra a Graus en el mes de juny, seràun dels que no es realitzarà en 2012.Entre les causes que portarien aprendre aquesta decisió, hi ha el fetque als pressupostos de la instituciódel proper any 2012, s’ha reduït con-siderablement la partida destinada afestivals. Tots ells patiran retalladespressupostàries fins al punt que al-guns no es podran dur a terme.

Des del passat mes de setembres’han celebrat diferents reunions en-tre la institució provincial i l’ajunta-ment de Graus per a parlar sobre elfutur d’aquest esdeveniment musical.

Tant les dades d’assistents, que nocompleixen amb les expectativesamb les què va néixer –segons un es-tudi tècnic realitzat, han descendit,gradualment, en les dues últimesedicions–, com la posició del consis-tori, serien raons de pes per a pren-dre la decisió de no realitzar el Ri-bagorça Pop Festival el 2012. En l’e-dició d’aquest any 2011 va comptaramb un pressupost de 180.000 euros.

Aquest festival va néixer fa sisanys com una cita musical innovadoraa la província, però en els últimstemps han sorgit, en municipis pro-pers, propostes similars, que possi-blement, són les que hagin restat as-sistència al Ribagorça Pop.

Encara que caldrà esperar a co-nèixer el calendari definitiu de festi-vals 2012 de la Diputació, per a po-der confirmar oficialment la no ce-lebració del Ribagorça Pop, tant lainstitució provincial com l’ajunta-ment de Graus es mostren partidarisde reforçar altres iniciatives culturalsque es duen a terme tant a la vila coma la comarca de la Ribagorça.

Perilla l’edició de 2012 del Ribagorça Pop Festival// REDACCIÓ

Presentació del disc «Era una begadaa Laspauls» // REDACCIÓ

El proper dia 5 de febrer tin-drà lloc la presentació del disc decançons infantils en ‘patuès’ (sic)Era una begada a Laspauls, queha estat gravat per l’AssociacióChen Chobe, amb la col·labora-ció de l’Associació per al Des-envolupament de la RibagorçaRomànica.

Hi ha participat gent de les Pa-üls de totes les edats, unides pelseu entusiasme per la música iper la seva llengua.

Aquest acte tindrà lloc a l'Es-glésia de les Paüls a partir de les11.30 h.

Cartell del festival

del 2011

Cartell de la presentació

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12LL

ITER

A

13

Vent de Mar // Teresa Serrano

Heroic esforç en els temps que vivim.Al carrer Heroisme de Saragossa, una taverna valenciana es

bressola al vaivé del món hostaler,apostant pels arrossos i elspeixos de la mediterrània.

El Vent de Mar, així, escrit en valencià, reducte de la llenguamare, un cas insòlit en la cartellera pública saragossana, s’obrepas per les aigües tempestuoses d’uns dies incerts i porucs, unapor enemiga de l’ànima i de la voluntat que planeja sobre elsimpulsos dels avesats.

Iván, el timoner d’aquest vaixell que navega al casc antic deSaragossa, un valencià de la part castellana d’aquest país, es ves-

teix l’impermeable d’alta mar i s’endinsa en les aigües terbo-lenques del nou segle, amb l’esperit ferm del que sap que el pà-nic es venç amb una actitud positiva i escarrassant-se cada dia.

Al mal temps, bona cara, i bon menjar.Ficant ceba al sofregit, i pebrot i safrà, combinant els sabors,

donant gust al paladar.Allí hi trobem variada carta d’arrossos i entrants entretinguts

i exquisits, com calamars d’ham, gambes fresques, etc.Tot servit sense artificis ni floritures.La proposta és ben clara: fer una passejada fins al lloc, tro-

bar taula i a gaudir!

Milers de persones de totes lesedats van endrapar sense pausa du-rant el matí del passat 29 de gener,tot complint amb el ritual de laXXV Festa del Tossino d’Albelda,un dels esdeveniments més popularsi singulars del nostre territori.

A l’explanada de la cooperativa,milers de visitants s’agrumollavenamb paciència al voltant dels mos-tradors on es repartia l’exquisidacarn de tossino acabada de coure.Grups d’amics, famílies senceres,parelles de totes les edats, rotlles deiaies o adolescents incomunicatspels respectius ipods, caminavensense deixar de rossegar els delicio-sos entrepans mentre se saludavenamb ganyotes (única possibilitatquan es té la boca plena). Uns por-ronets de vi negre proveïts per l’or-ganització circulaven de mà en mà

tot afegint un plus d’alegria a una fes-ta que ja havia començat a les 8 delmatí amb una xocolatada popular.

A un centenar de metres, la míti-ca Rambla d’Albelda es trobavacol·lapsada per una multitud que esmovia amb parsimònia entre lesparades de la Fira Artesana, on lagent aprofitava per a comprar cu-lleres de fusta, cistelles de vímet, for-matges curats, reparats de pa, gar-rafes d’oli, fruites d’hivern, olivers deplanta, sabó de casa, davantals ipeücs, llonganisses de tots colors i sa-bors, CDs de la rondalla local, xuxesi tota mena d’estris d’utilitat dubtosaperò encisadors sense parió.

A mig matí, a la plaça major, elssocis de la penya ‘Lo Magré’ haviencomençat a disseccionar els més de25 tossinos sacrificats, posterior-ment convertits en saboroses vian-des i compartides gratuïtament amb

Gran èxit de la Festa del Tossino d’Albelda// J. ESPLUGA

tots els visitants. Uns tossinos que javan arribar morts a la plaça perquè,ara fa uns anys, a causa de les de-núncies de grups animalistes, estaoperació s‘ha de fer d’amagat de lavista del públic. Més tard, cap al mig-dia, l’organització va començar a re-partir racions d’olla barreada (cos-tella de tossino, carn magra, trumfesi espinacs) i, per a rematar la jor-nada, van rifar un tossino amb elmandongo ja elaborat.

La Festa del Tossino està consi-derada d’interès turístic pel Depar-tament de Cultura i Turisme del go-vern d’Aragó. La primera edició esva fer el 1987, quan uns quants socisde la Penya Lo Magré van decidirmatar un tossino per a celebrar la fi-nalització d’un curset de soldadura.Els anys posteriors la cosa va anarcreixent fins a assolir les descomu-nals dimensions actuals. Enguany, pera commemorar el seu 25è aniversa-ri, es va celebrar un pròleg especialel 13 de gener amb un tastet de pro-ductes locals i un sopar ‘conduït’ pelxef Antonio Arazo (el millor res-taurador d’Aragó segons l’AcadèmiaAragonesa de Gastronomia) i pelperiodista Javier Gironella (del Dia-rio del Alto Aragón). En el mateixacte li van col·locar la samarreta dis-tintiva de la Penya Lo Magré a l’et-nògraf i documentalista EugenioMonesma, com a reconeixement a laseua labor divulgativa de les tradi-cions populars. Segons l’organització,l’edició d’enguany ha tingut un costd’uns 25.000 euros i s’han repartituns 1.400 kg de carn.

Un momentde la festaJOSEP ESPLUGA

LA VIDA EN CALMA

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12C

ULT

UR

A

14

El ple del Tribunal Constitucionalha admès el recurs interposat pel Go-vern català contra l’aplicació del dretde retracte plantejat des d’Aragósobre les peces del patrimoni histo-ricoartístic del Monestir de Sixena(Osca) venudes a partir dels anys vui-tanta a la Generalitat de Catalunya.

La sentència, que posa fi a un con-flicte de competències plantejat desd’Aragó el 1998, argumenta que l’a-plicació d’un dret de retracte sobre elsbéns en conflicte hagués suposat unaextralimitació del Govern aragonèsen l’exercici de les seues competèn-cies i un detriment de les que cor-responen a Catalunya.

El tribunal considera que en elconflicte plantejat prevalen els dretsde Catalunya, ja que és a aquesta Co-munitat a la qual correspon exercir lacompetència sobre béns patrimonialsdipositats en el seu territori amb in-dependència del seu lloc d’origen.

Contra la sentència del tribunal, en-capçalat pel president del TC, PascualSala, s’han emès dos vots particularsde quatre dels magistrats, per alsquals el conflicte no té rellevànciaconstitucional.

«Així —diu el TC—, mentre el Go-vern de la Generalitat de Catalunya

ha actuat respecte d’uns béns que es-taven ja en el seu territori procedinta la seua adquisició i actuant a favorde la seua protecció, el Govern d’A-ragó va exercir el dret de retracte comuna manera per procurar el retorndels mateixos al seu territori».

Recorda també el tribunal que lafunció que compleix el retracte en lalegislació del patrimoni històric és ga-rantir la protecció de béns, una tascaque «compleix» el Govern català.

Els béns en conflicte, entre elsquals hi ha peces d’especial signifi-cat històric, van ser venuts per l’or-dre de Sant Joan de Jerusalem, queocupava llavors les dependènciesdel cenobi, en dues operacions re-alitzades el 1983 i 1992 que va su-pervisar el llavors bisbe de LleidaRamon Malla.

Enrere resten totes les declaracionsdels ajuntaments i Govern d’Aragó,manifestacions populars i tanta in-necessària crispació ciutadana. Tantde bo s’hi hagués arribat a un acordsobre una mesa de negociació, en re-lació als béns de Sixena i de tots elsaltres provinents de les parròquies dela Franja. Només per avorriment hedeixat d’escriure envers aquest temai la seua solució negociada.

La venda dels béns de Sixena va ser legal// LLUÍS ROIG

«Pompa i circumstància» (Military March No. 1, Opus 39) ésla magistral i popular peça d’Edward Elgar (1857-1934), es-trenada a Londres l’any 1901 amb motiu de la coronació d’E-duard VII. Al llarg de més de cent anys l’èxit del tema ha es-tat de tal magnitud que tothom l’associa a l’expansió històri-ca de l’imperi britànic, i fins i tot hi ha qui el confon amb l’him-ne d’Anglaterra. De fet, ha servit com a il·lustració musical enmés d’una pel·lícula de «casaques roges», per bé que és pos-terior a l’època victoriana.

Posats a recordar anacronismes, jo també vaig sentir ressonsde «Pompa i circumstància» –el títol és millor que la melodia–en ocasió d’una visita a Madrid ja fa gairebé un any, quan elsafers professionals em van portar al Palau Reial, a un dinar ofi-cial amb els reis d’Espanya motivat pel lliurament del premiCervantes, atorgat per la Real Academia Española a l’escrip-tora barcelonina en castellà Ana M. Matute. Hi vaig experi-mentar, doncs, una proximitat relativa amb la reialesa (éremuna seixantena de persones), envoltat de molta naftalina i mol-ta caspa: alabarders per les escalinates, cambrers amb lliurea,reverències, canelobres i cops de colze per eixir a la foto. Vaja,

com a Sissí amperatrís. El dinar va ser tan excel·lent com ma-gre. Tant, que vaig envejar el dinar de tapes que la meua donafeia per algun lloc popular de Madrid, ciutat que, com tothomsap, excel·leix en esta mena de plats de petit format. I va sermolt comentat el moment en què, a l’hora del brindis i al migdel discurs protocol·lari –llegit, és clar–, el Borbó es va quedartotalment en blanc durant un minut.

Ha passat menys d’un any i el personatge en qüestió, hereupoc legitimat dels reis d’Aragó, ens ha dit que tots els espanyolssom iguals davant la llei. Podrà caure més o menys simpàtic,més o menys campechano. Però que ho diga ell, qui precisa-ment és l’únic que no és igual (Constitució dixit), em pareix tin-dre una miqueta de barra. Jo no sóc especialment republicà;de fet, sóc escèptic davant qualsevol tipus de govern. Però ara,aprofitant que suposo que un dia o altre haurà d’abdicar, pot-ser serà el moment de fer-hi un pensament i aplicar a la Na-ción (per als fatxes) o a la Nación de naciones (per als pseu-doprogres) un tractament a base de xampú anticaspa, tot en-gegant a rodar institucions obsoletes, anacròniques, obscu-rantistes i, sobretot, massa cares.

Pompa i circumstància // Ramon Sistac

TOT ENSENYANT LES DENTS

Una de les peces del litigiARXIU

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12C

ULT

UR

AEl programa «Borradores» d’Antón Castrodesapareix de la televisió aragonesa// MÀRIO SASOT

El passat 17 de gener es va emetrea la televisió autonòmica aragonesa(Aragón Televisión) l’últim pro-grama cultural setmanal ‘Borrado-res’, dirigit per l’escriptor i periodistaAntón Castro, després de més de cincanys i mig en pantalla i 280 progra-mes produïts. L’escriptor gallec esta-blert a Saragossa des de fa gairebétres dècades va comentar, després deconèixer la decisió de la direcció dela cadena que «per descomptat que atot l’equip del programa ens hauriaencantat seguir» i va agrair «les mos-tres d’afecte i de complicitat que enshan arribat des de tots els llocs d’Es-panya i d’Aragó». La cadena, dinsdels canvis de programació i d’adju-dicacions a les productores que pre-veu aquesta nova temporada, ha es-trenat ja el programa musical ‘Co-munidad Sonora’ i a partir de febreremetrà un nou magazín cultural diri-git per la periodista Adriana Olive-ros, tots dos produïts pel Grup Zeta.

Pel programa «Borradores» hanpassat 750 músics i més de 2.000agents culturals entre escriptors, his-toriadors, artistes plàstics, actors, fo-tògrafs, artistes circenses, etc., arri-bant a constituir-se en un referent dela cultura viva i multidisciplinari que

es feia a Aragó i una finestraoberta a totes les figures del’art i de les lletres que pas-saven per aquesta terra del’àmbit nacional i internacio-nal.

Pel que fa a escriptors, vanintervindre en el programaautors com Jorge Edwards ien la nòmina dels catalans fi-guren, entre altres, JavierCalvo, Enrique Vila-Matas,Jordi Soler, Isabel Núñez,Jordi Puntí, Sergi Pàmies, Marcos Or-dóñez o Sergio Vila-Sanjuán.

A la secció musical, que obria i tan-cava el programa, han intervingut, amés de molts autors novells d’Aragóque tenien la seva primera oportuni-tat d’obrir-se al gran públic, artistesde la talla de Montserrat Caballé,Zubin Metha, Joaquín Achúcarro,Joan Manuel Serrat, Bebo i ChuchoValdés o El Cigala, cineastes comVíctor Erice, Fernando Trueba, Ra-fael Azcona o Albert Boadella, pe-riodistes com Iñaki Gabilondo, i filò-sofs com Gustavo Bueno.

Esporàdicament es realitzavenprogrames monogràfics com els de-dicats a Serrat i Miguel Hernández, ala literatura infantil i juvenil, a la co-

marca del Matarranya, en dues oca-sions, de Labordeta, de Costa, de Fé-lix Romeo, el Festival de cinemad’Osca, etc.

En aquests anys ha sét dels pocsprogrames de la televisió autonòmicaon han sortit escriptors i artistes ques’han pogut expressar en català, comel cas del duo Recapte, Anton Abad,Tomàs Bosque, La Chaminera, etc.

Com afirma el director de ‘Borra-dores’ «hem intentat ser sempre unafinestra oberta, plural, amb vocacióde servei de la cultural en el sentitmés ampli del terme». «Així mateixhem donat a molts escriptors debu-tants i molts grups musicals que maihavien gravat en un altre programatelevisiu» –explica Antón Castro.

Eduard Peña i Haitz // Joaquim Montclús

DESPERTA FERRO

Per casualitat, passejant per Barcelona, em trobo amb l’amicEduard Peña i Haitz. Aquest és un prestigiós advocat que re-sideix a Girona, però que també té despatx a Barcelona. Des-cendeix d’una important família de juristes i notaris de la co-marca del Matarranya, concretament de la vila de Fondespat-la. El seu pare, Eduardo Peña Belsa, després de llicenciar-se endret i aprovar les oposicions, fou notari de Vall-de-roures, en-tre els anys 1948 i 1956. El seu oncle Enric, que resideix a Bar-celona i té 85 anys, també va ser notari. Actualment és el pro-pietari de la casa pairal situada a la Plaça Major de la població.

L’Eduard és un pou de ciència i un enamorat de les seves ter-res. Malgrat que va nàixer a Barcelona l’any 1949, fins als seto vuit anys, va estudiar a Vall-de-roures. Em parla de tota unasèrie de personatges originaris de la comarca del Matarranyaque resideixen a Barcelona i que jo desconec. Entre d’altres,del doctor Jordi Fontcuberta i Boj, un prestigiós metge consi-derat com el número u en l’especialitat d’hemospàsia i trom-

bosis i que és el cap d’aquesta especialitat a l’hospital de SantPau de Barcelona.

Em diu que és de Calaceit, cosa que m’estranya i desconecper complet. Després de fer les oportunes investigacions, re-sulta que l’esmentat doctor és de la Vall del Tormo, poblacióque es troba a tan sols dotze quilòmetres de Calaceit. Preci-sament, aquest personatge va ser el darrer pregoner de les fes-ta major de la vila. En un magnífic discurs, fet tot en català, elmateix doctor afirma que el seu cognom és originari de Cala-ceit, però que va nàixer a la Vall i allí va estudiar les primereslletres.

L’Eduard m’explica que està emparentat amb les principalsfamílies del Matarranya i que a Girona, a prop de la seva casa,resideix la seva amiga, Emília Puig de Cabrera, una descendentdirecta del famós general carlista Ramon Cabrera i Griñó. Liagafo la paraula per quedar un dia tots junts i fer-li una en-trevista.

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12A

RA

GÓ

16

Reunió extraordinària del Consell de Llengües// LLUÍS ROIG

El passat dia 11 es va reunir a Sa-ragossa el Consell Superior de Llen-gües d’Aragó amb caràcter extraor-dinari. A més del seu President, JoséBada, i els Consellers, va assistir-hi laConsellera de Cultura, Dolors Serrat,i el Director General del Patrimoni,Javier Callizo. Des de feia bastant detemps, el Sr. Bada havia intentatreunir-se amb la Consellera senseèxit. No han transcendit massa els te-mes tractats, encara que, segons in-formacions de fonts properes, la re-unió es va desenvolupar de maneradistesa, tant per part de la Sra. Ser-rat com dels altres assistents. Tambéha transcendit que la Sra. Conselle-ra va manifestar que no entra en elsprojectes del Govern la derogació dela Llei de Llengües, tot i que estan es-tudiant d’introduir canvis en algunsarticles que, segons les interpretacionsde la Conselleria i del mateix PartitPopular, són massa imperatius o co-ercitius. Si fem cas de les manifesta-cions que en diverses ocasions han fetmembres significats del Partit Popu-lar, l’obligació de les institucions pú-bliques de la Franja de rebre i con-

testar escrits en català, o en aragonès,en els corresponents territoris, ésuna part a modificar.

Per la seua part, el president delConsell superior de Llengües, JosepBada, va valorar com a un fet posi-tiu, dins de la pobresa d’objectius dela reunió, el compromís «ferm» quearrencaren de la Consellera de pre-sentar les possibles reformes de laLlei al CSL per a que aquest òrgandone la seua valoració abans de sot-metre-les a debat a les Corts.

Com a colofó, voldria expressar elmeu convenciment de que els re-sultarà força difícil trobar articles oapartats de la Llei que amb la lògi-ca o el sentit comú, com a normad’interpretació, se’ls pugui qualificarde coercitius. La qual cosa ens por-ta a deduir que pocs canvis podranfer a l’actual Llei, que tantes vega-des hem qualificat de timorata. Men-trestant s’estan exhaurint els termi-nis del seu desenvolupament i apli-cació.

Desconvocat el I PremiLiterari de la Universitatde Saragossa// LL. R.

Premis «FundaciónAragonesista 29 de junio» // LL. R.

El Tècnic de la Gestió Cultural de la Universitat de Sara-gossa acaba de comunicar al corresponent departament de ladita Universitat que, com a conseqüència de la crisi econòmica,ha quedat desconvocat el I Concurs Literari en català d’aquestaUniversitat, malgrat la publicitat i demés treballs que s’havienportat a terme fins avui. Sembla que l’ordre afecta a tots elsconcursos literaris convocats.

La «Fundación 29 de junio» ha lliurat els premis 2011, elpassat 21 de gener en un sopar al Sella, Villanueva de Gàllego.El més important dels quals, «Premi Aragó 2011» ha estat pera la Comissió Promotora de la «ILP Cant a la Llibertat».

És un honor i una alegria per a tots el reconeixement deltreball realitzat per aquesta Comissió, i per això el premi per-tany a totes les persones que han col·laborat en la campanya.

L’Associació Cultural del Matarranya, des del primer mo-ment, forma part d’aquesta Comissió com a membre pro-motor.

Constituciódel Consellsota elgovernanteriorDGA

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12G

ALE

RIA

DE

PER

SO

NA

TG

ES

17

Quedem cap a final del matí a la re-placeta del Carbó de Fraga. La Finave de fer de caixera en la botiga deCàritas de Fraga, on venen roba desegona mà i joguines. També col·la-bora amb la botiga de Comerç just encampanyes determinades, per la firaMercoEquip, pel Pilar, pel Nadal. ElDia de la Faldeta col·labora en elmuntatge de l’estampa tradicionalque escenifiquen les integrants del’associació de malalts de fibromiàl-gia. Fa un parell de legislatures tam-bé milita en un partit local, puntual-ment es fa càrrec de dones grans de-pendents en tant que titulada com au-xiliar de geriatria, i encara atén a es-tones els tres néts que té fins ara.

La Fina és sòcia de l’Institut d’Es-tudis del Baix Cinca i col·labora en totallò que se li demana: atendre una pa-rada de llibres, lligar un menú per di-nar, acompanyar convidats... I vamerèixer un dels premis Josep Galana la normalització lingüística que

atorga cada any aquesta entitat. Abanda de ser una manera de reco-nèixer públicament la seua implica-ció amb l’IEBC, la Fina va merèixeraquest guardó perquè fa servir ha-bitualment el català en les comuni-cacions per l’altaveu que fa com a tre-balladora en la recepció de les pis-cines municipals de Fraga, un fet quepot parèixer anecdòtic però que elsqui llegim aquesta revista sabemque sovint resulta ser un acte valentde militància.

Es coneixien amb Galan en tantque fragatins, però van coincidir aBarcelona com a donants de sang. LaFina, amb formació en comptabilitat,taquigrafia i estenografia, hi treba-llava com a secretària d’un membrede la família del famós doctor An-dreu que feia carrera política. Per es-barjo es va matricular en un curs decatalà que s’organitzava al barri ons’estava. Diu que el professor li va ferentendre que la llengua que ella

«Quan vaig començar a llegir en català, vaig descobrir en MercèRodoreda les mateixes paraules que havia sentit a ca meua»// CARME MESSEGUER

Ja em perdonaràs, benvolgut lector, per la llarga citació dela crònica del número anterior de Temps de Franja. Sobretotara que continuo, sense més preàmbuls, en el mateix punt enquè l’havia deixat: Y si aun desde Calaceite se tirase una línearecta en dirección al Norte, llegando a los Pirineos, encerraríaen una cuña de tierra limítrofe con Cataluña muchos pueblosde Aragón, aunque pertenecientes a las provincias de Zarago-za y Huesca, y por lo tanto fuera y lejana del triángulo ante-riormente delimitado, en que se habla catalán correcto.

Desde la primera línea del triángulo, esto es, desde una para-lela que pasaría por las Parras, Más de la Matas, Calanda, Cas-telserás, Torrecilla y Valdealgorfa, extendida en dirección a Teruely Zaragoza, en todos los pueblos se habla castellano, de marca-do acento aragonés; y dentro del triángulo, en los próximos al pri-mer vértice, como síntomas de indeterminación de influencias, nohay dos pueblos, por próximos que estén, cuyos habitantes no sedistingan entre sí por ciertas modalidades de la pronunciación,o el acento, dentro del mismo léxico. Díganlo Aguaviva con Gi-nebrosa, Torrevelilla con Codoñera, Belmonte, etc. etc.

La Cañada de Verich, sencillamente la Cañada, o con el apó-cope la «Cañá» para algunos, tiene su término dentro del trián-gulo, próximo al primer vértice y junto a la segunda de las lí-neas, de que antes se hizo relación. […] Segurament no es po-dia dir d’una manera més clara i concisa el 1933 com ha va fer

Mir Vallés. Fins i tot hi trobem –a l’inici del capítol IV– una micade dialectologia comparada: Dura y penosa fue para Marón lavida en los primeros años en territorio francés. Al principio auntuvo una suerte relativa al encontrar en Perpiñán un acomodopara trabajar en la construcción de una carretera […] Uno delos temores que llevaban era el cambio de la lengua, y al tras-pasar la frontera quedaron gratamente sorprendidos al obser-var que podían entenderse perfectamente. La gente del pueblo,los trabajadores, los vendedores ambulantes, las personas, en fin,con quien ellos habían de relacionarse empleaban un idioma dis-tinto al suyo, pero que tenía grandes analogías con el catalán,y éste lo entendían muy bien, por las notables concomitanciascon el dialecto de su país. […]

De fet, són nombroses les referències i descripcions que deles tradicions i les llegendes del Matarranya trobem en moltspunts de Grivas y Tordos, com ara, entre les pàgines 167 i 170,la història del Floro (El terrible bandido de sangrienta histo-ria), o una breu descripció de les albaes a les pàgines 206 a 208.Fins i tot hi trobem mostres de la literatura popular com arael refrany «el catalá si no te l’a fet te la fará» (p. 44), o un in-sòlit xant del parlar d’Aiguaviva: «Si vas a la vega talla, y pa-ses por la marjal, si veus a la meua dona, li pegarás un bon bram,li dirás que lo nin plore». Acentuando ese «plore» con el clási-co acento peculiar del pueblo (p. 113).

Límits, sobiranies i influències (II) // Esteve Betrià

U12

parlava tenia nom i dignitat i ella esva adonar que calia aprendre-la bé.Retornada a Fraga, Galan va esde-venir el seu mentor en qüestions lin-güístiques i la Fina ha anat recollintparaules «esmorteïdes» (segons vaconceptualitzar Galan), noms de jocstradicionals, dels tocs de campanes...

La Fina marxa en bicicleta, en unaestampa que ha esdevingut habitual,i té anotades a l’agenda les diversesmarxes senderistes que ara proliferenper la contrada.

Josefina Vilar Royes, militant del voluntarisme

Josefina VilarCARME MESSEGUER

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12PA

ÏSO

S C

ATA

LAN

S

18

resme, la demarcació de Tarragona,el Penedès i el Vallès Oriental).Doncs bé, sembla que ni tan sols aixíels números quadren i la capçaleraresultant de la fusió, El Punt Avui,ha hagut de fer un nou ERO que hacomportat l’acomiadament de 49treballadors. Amb tot, el diari encarano ha pagat les nòmines de desem-bre i gener i els treballadors han de-cidit no signar els seus escrits finsque no cobren.

Un altre mitjà amb problemeseconòmics greus és Badalona Co-municació, l’empresa que gestionala televisió, la ràdio i la revista mu-nicipal i que ocupa 66 treballadors.Segons el portal Economia Digital,l’empresa acumula un deute d’1,3milions d’euros, mentre que els in-gressos no arriben als 600.000, unsnúmeros que poden condemnar-la altancament. Les televisions que jahan tancat han estat les de l’Hospi-talet i Gavà, ambdues municipals, ila privada Canal Nord, de l’AltEmpordà. Les televisions públiquesde Fraga, el Segrià i el Besòs (ges-tionada pels consistoris de SantAdrià i Santa Coloma) mai no hanarribat a engegar, tot i estar projec-tades.

Sembla que la crisi està fent patirde valent els mitjans de comunica-ció de tota mena, petits i grans, del’associacionisme i dels grans im-peris. Com ja deveu saber, Temps deFranja només eixirà en paper tri-mestralment, a causa de la caigudade la publicitat –que ja de per sí eraminsa– i del nul suport institucional,fins i tot del cantó on se suposa quesón «dels nostres».

Al Baix Cinca la Cadena SER hadesmantellat la seua delegació il’ha deixat sota mínims amb tan solsuna redactora. Uns pocs quilòmetresmés enllà, el diari La Mañana deLleida podria tancar: acumula undeute de sis mesos als seus treba-lladors i ha presentat el preconcursde creditors. El diari vol vendre lacapçalera i la seua televisió local, Ca-nal Català La Mañana, però fins arano se n’ha sortit. La meitat de laplantilla ja ha demanat a l’empresarescindir els contractes i reclamar lesindemnitzacions.

La fusió de les capçaleres històri-ques en llengua catalana El Punt iAvui va comportar un importantERO de desenes de treballadors(van tancar les edicions locals d’ElPunt del Barcelonès nord, el Ma-

Aviat farà deu anys que vaig escriure a TdF l’article FRAGAversus FRAGA. Ja em perdonareu la immodèstia, però en vaigquedar content i descansat: aleshores em lamentava del llast d’ha-ver de compartir el nostre topònim amb el d’aquell home, fran-quista, pare de la Constitució espanyola i molts anys presidentde la Xunta de Galícia, com quan la desgràcia del Prestige a lacosta gallega i amb el seu nom, de bracet amb el xapapote, em-brutava bona part del territori i del pensament dels gallecs i, jodeia, també el de la nostra Fraga.

Quan he sabut que Manuel Fraga Iribarne s’ha mort, a banda defer una repassada mental higiènica de tants mals records i més d’unmalson, lligats a la seva trajectòria, he pensat que recuperarem l’es-pai vital que correspon al topònim Fraga, el nom que anomena lacapital del Baix Cinca. I m’he deixat anar, per compensar allò delsmalsons i la mala llet, a pensar en el relleu que podria prendre Fra-ga, la bona, la del bon nom. És clar, he pensat en les figues, les do-nes de faldetes, el cóc...; però quan he volgut aprofundir i trobar llocsd’excel·lència més elevats, doncs, m’he aturat i no he sabut per ondirigir el pensament: quins esdeveniments dels últims temps podenencimbellar la nostra ciutat? I he tornat a recargolar el magí i, em

direu viciós, però sí que veig l’eixida perquè Fraga ocupe un lloc comcal en el món, en el món de la catalanitat: ja us ho podíeu imaginar.

Més d’un camí ho he apuntat. Si Fraga aprofités i desenvolupésel potencial que suposa exercir de capital del ponent de l’àmbit lin-güístic català, estic convençut que Fraga es revigoritzaria i la Fran-ja hi guanyaria... Ja veig que penseu que aquests guanys no alimen-ten, que la gent no viu de l’aire. Teniu raó, teniu raó. Però, mentreels polítics i tothom treballa i se les empesca per fer bullir l’olla quefa girar el món, tothom també ha de ser conscient de la importàn-cia cabdal del paper que juga en el seu món més particular, el mónque li dóna personalitat i Fraga podria guanyar valor afegit si juguésel paper de protagonista en l’àmbit que va de Fraga a Maó.

Em pareix que ja ens entenem i ara tenim un exemple d’aques-ta visió: el mes de març està anunciada una jornada organitzada perl’Institut d’Estudis del Baix Cinca, amb la col·laboració del Casal Jau-me I, i sobretot amb la mà de morter de Quim Gibert, amb un car-tell de Champions: Diego Gómez, gran impulsor de l’escola valen-ciana, Juan Carlos Moreno Cabrera, un espanyol que ens entén i elsgrans escriptors Francesc Serés i Albert Sánchez Piñol. El títol de laJornada: Llengua i seducció. Seducció? Fraga, sense cap llast.

Fraga SENSE Fraga // Francesc Ricart

NO SOM D’EIXE MÓN

SHUT

TERS

TOCK

Mals temps per als mitjans de comunicació// HUGO SOROLLA

19

Punxó d’infern; canyiula; pomd’escala; turrull; menjamistos; bal-dragues; advocat de conillera;agaús... Es tracta d’insults divertitsque es fan servir sobretot amb la ca-nalla a Fraga i rodals. Emprenyador;escarransit; curt de gambals; esverat;sense traça; deixat; saberut; egoista;en són les respectives expressions encatalà estàndard. Conèixer i gaudird’un vocabulari local tan singular,tan autèntic, ens nodreix cultural-ment. Aquesta mena d’aliment, noexempt d’humor, ens confirma quela nostra és una cultura potencial-ment seductora. Estimar-la significagarantir que serà transmesa, com unactiu valuós, a les noves generacionsde fragatins. Això vol dir sentir-se unfactor dinàmic d’aquest patrimoni,el qual ha de ser viscut amb orgulli lluït a tothora.

Els entesos diuen que quan els in-sults tenen un caràcter simpàtic dei-xen de ser insults. El polític republicàJoaquim Ventalló (1899-1996) vademostrar molta lucidesa en el mo-ment de traduir els renecs del capi-tà Haddock, el llop de mar de lesaventures de Tintín. Entre les inno-cents exclamacions que engalta elbarbut bevedor de whisky n’hi had’inspirades arran de converses deVentalló amb els pescadors de Portde la Selva. Tros de tifa interplane-tària amb ulleres; cadell de gos sar-nós; nas de mocs; cuc endimoniat; es-campafems; esquitx de mico filós es-dentegat i tísic; ronya d’infidels;gep de dromedari; filibuster de pasucat amb oli; mussol mal dissecat...són alguns dels 800 malnoms que arahan quedat recopilats a Llamp dellamp de rellamp de contra-rellamp!(Acontravent). Quim Torra, l’editor,diu que és «un monument lingüísticde primer ordre i un espectaculartreball filològic». L’inseparable amicmariner de Tintín fins i tot disposad’un terme que caldria incorporar enel parlar de Fraga: despenjafigues. Iés que Fraga s’ha distingit pel con-reu d’aquesta fruita.

En aquesta línia, la tardor passa-

da tardor va sortir reeditat elsegon disc que va publicar elcantant Pau Riba, a comen-çaments dels 70, intitulat Jo,la donya i el gripau. Ribadiu: «el vaig dedicar al meuprimer fill, en Pau, o griPau,que traduït vol dir gran RibaPau» (Ara, 9-7-11). Pel poe-ta Enric Casasses, Riba ha sa-but «ajuntar la tradició po-pular i la revolució» (Ara, 22-11-11).

Presentar el català comuna llengua divertida, amb laqual és possible jugar amb lesparaules, genera adhesions ipossiblement fa augmentar elnombre de catalanoparlants.Encara diria més, viure en po-sitiu la llengua és un requisitper a rellançar la nostra iden-titat lingüística.

Despenjafigues// QUIM GIBERT*

Llengua i seducció Jornades per la dignificació lingüística

Fraga (Baix Cinca)

DIVENDRES, 16-3-2012, Hotel Casanova (Av. Madrid 54)21:00 Sopar presentació del llibre Llengua i emoció. 7 mirades sobre el goig de ser

a cura d’Àngel Velasco i Quim Gibert, coeditors.

DISSABTE, 17-3-2012, Palau Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12)10:00 Obertura a càrrec de Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de Fraga.10:15 Ponència «Un món, dues literatures, mil punts de vista» a càrrec de Francesc Serés, escriptor.11:00 Ponència «L`’antiseducció del genocidi» a càrrec de Josep M. Prim, assagista i autor del llibre

Contra la Franja. Crònica de l'agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida.11:45 Descans12:15 Xerrada sobre «L’experiència d’Escola Valenciana, federació d’associacions per la llengua»,

a càrrec de Diego Gómez, en representació de l’entitat. 12:45 Ponència «Renaixement de la llengua hebrea.Un model a seguir» a càrrec de Tessa Calders,

presidenta de l'Institut d'Estudis Món Juïc.

Programa complementari:17:00 Passeig per la Fraga. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

DIUMENGE, 18-3-201210:00 Eixida Naturalista a càrrec de José Luis Escuer, biòleg. Punt de trobada: rotonda del Sotet.

Organització:

Casal Jaume I de Fraga, amb suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida;

Òmnium Cultural de Ponent, Fogaril i calaixera i Fundació Reeixida.

*Psicòleg i coautor de «Removent consciències»

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

/ f

ebre

r 20

12O

PIN

IÓ