Temps de Franja 59 - ascuma.org

Any 7 • núm. 59 • La Franja, setembre i octubre de 2006

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Rèt

ol d

’ent

rada

a la

pob

laci

ó ba

ixar

agon

esa

de B

ellm

unt d

e M

esqu

í

Trobada Cultural del MatarranyaArenys de Lledó va acollir els actesorganitzats per l’AsCuMa, ambinteressants exposicions i debats.

Entrevista aRoman RodaEl president delConsellComarcal delMatarranya ensparla de lespossibilitatsmediambientalsde la comarca.

JM G

RÀ

CIA

II Congrés de l’aragonèsEl passat juliol se celebraren els actesplenaris on assitiren la major part de lesentitats defensores d’aquesta llengua.

RICARD SOLANADetall de la porta principal de l’Església de Calaceit

Retolacióbilingüe?Retolacióbilingüe?

BABEL AL BAIX ARAGÓBABEL AL BAIX ARAGÓ

Núm. 59. Setembre-octubre de 2006 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

CAP DE REDACCIÓ:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

COORDINACIÓ DE COMARQUES:Marta Canales

REDACCIÓ:Antoni Bengochea, Lluís Rajadell,Carles Sancho i Pasqual Vidal(el Matarranya). Arcadi Abad, Damià Torrent, Marta Canales, Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Carles Barrull, Anna Enjuanes,Neus Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Carles Sancho, Ramon Sistac i Carles Terès.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaPapelería GerminalC/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

Els mesos passats la sostenibilitat, l’ubicacióde noves indústries, el medi ambient i l’ecolo-gisme han estat a la primera pàgina de l’actua-litat del Baix Cinca i del Segrià, en concret i resu-min t , l a p r eocupac ió pe r l a zona del’Aiguabarreig Cinca–Segre–Ebre. Però amitjans de juliol es va encetar un nou tema: elsabocaments il·legals al riu Cinca de l’empresaCAZSA, dedicada al tractament de cadàversd’animals, al terme de Saidí.

El Seprona va trobar una canonada clandes-tina per llançar els residus directament al riu,sent el major abocament presumptament il·legalde residus biològics que s'ha detectat fins ara al’Aragó. L’acusació seria haver llençat 400tones de matèria orgànica sense depurar.

Per la seva part, el Departament d'Agriculturade la DGA havia detectat un funcionament irre-gular en la depuradora de la citada empresa, perla qual cosa va ordenar el cessament d'activi-tats i la clausura de l'empresa, sis dies desprésde descobrir-se els abocaments. El directorgeneral de Qualitat Ambiental del Govern d'Ara-gó, Roque Vicente, va dirigir un escrit al jutjatde Fraga en el qual sol·licità que s’autoritzés laretirada dels abocaments que romanen en el riuCinca per minimitzar les afeccions ambientals.

Tot això en quant a la gestió de l’Adminis-tració, perquè per part dels Ecologistes enAcció–Baix Cinca, aquest col·lectiu va presen-tar l’11 de juliol davant la Conselleria i la Confe-deració Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) un escrit

demanant una investigació del tractament d’aquestsresidus de risc a Saidí.

Hi ha una cosa clara en tot aquest cas. Si s’hadetectat el presumpte delicte, els diferents serveispúblics amb responsabilitat mediambiental esta-ven al cas, s’han obert diligències judicials i elscol·lectius socials o ciutadans denuncien, podemdir que el sistema funciona? Ha de funcionar, ésimperatiu. Aquesta situació ens porta a Saidí, peròels pobles «implicats» en l’Aiguabarreig i quereben les seves aigües són catorze, per tant, és unproblema de salut pública, és un problema de totsque ens queda més prop del que alguns potservoldríem.

Però quan les decisions passen pels sedassospolítics les coses canvien. A l’àrea del Baix Cincai Baix Segre hi ha projectes industrials pendentsd’implementació, amb la contundent oposicióveïnal. D’una banda una central tèrmica a Mequi-nensa, d’altra una planta incineradora de residuscarnis a la Granja d’Escarp. Quin és el problema?En molt pocs quilòmetres quadrats hi volen ferfuncionar dues indústries contaminants que vanen contra d’interessos turístics, de la salut i de laqualitat ambiental. Com? Doncs, per exemple,fent l’anàlisi d’impacte mediambiental per sepa-rat, com si la tèrmica estés a Sant Pau de Feno-llet i la incineradora a Oriola. Senyors, això és fertrampa perquè els de per ací ens ho haurem derespirar tot, i a l’hora. Per cert, els tècnics mediam-bientals saben què són els hiverns amb segallo-sa?

Alguna cosa fa olor a podrit

Temps de Franja 59 28/9/06 09:49 Página 2

Núm. 59. Setembre-octubre de 2006TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorNormalment sol acudir al cor dels mortals, quan la tardor s’atan-

sa i es torna de les vacances, una mandrosa malenconia quetothom atribueix a la por d’ensopegar-se abruptament amb lanormalitat quotidiana.

Jo, en canvi, he sentit aquesta absurda i feixuga malenconiades del bell punt d’inici de l’estiu i no m’ha abandonat, ni molt menys, al setembre, quan l’an-helat retorn a la feina sol ser per a mi un estrany factor d’equilibri.

I és que cada part de l’estiu del 2006 m’ha anat recordant l’aniversari de diferents fets luctuo-sos que van succeir aquell maleït estiu de 2005, on van desaparèixer el Jesús Moncada, desprésel Toni Llerda i, ja al final de les vacances, al setembre, es descobrí la mortal malaltia de JosepGalan que acabaria amb la seua vida al mes següent.

Però res. Lluny de desanimar-nos, aquesta malenconia ha de convertir-se en ràbia i coratge pera animar-nos a continuar una feina col·lectiva que no pot aturar-se.

És l’únic que podem fer per a què l’esperit d’aquests i de molts altres companys franjolins quehan lluitat i treballat per la seua terra no quede en l’oblit.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectors

Editorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaRoman Roda, president de la Comarca del Matarranya

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió: El regidor de Cultura i «el cafè per a tots»

2

3

4

8

10

15

16

17

18

«El Imperio» contraatacaHace unos días cayó en mis manos el último

número de la revista Temps de Franja que dirigeel periodista y corresponsal de La Vanguardia enZaragoza, el Sr. Mario Sasot. Yo me pregunto Sr.Sasot. ¿De donde sacan uds. el dinero para sacara la calle una revista de tanta calidad? !De la Gene-ralitat, claro¡

Y para disimular, les llega ese dinero vía Valen-cia, a través de los casales Jaime I que, dudo muchosea una una institución valenciana.

Por cierto. Leí la revista y no encontré, ni una expre-sión, ni un vocablo en las Modalidades Lingüísticasde esas cinco comarcas aragonesas. Todo está escri-to en la lengua oficial del Imperio.

Una, Grande, Libre… Recuerda? Pues eso es loque están haciendo uds.

Lo que más me preocupa es que, lleven a nues-tros niños a Barcelona a visitar cosas que, a sus años,no les importa un pepino. Para mí, están uds.«corrompiendo» las mentes vírgenes de estos niños,les están inculcando la idea de que pertenecen a unente superior que no existe mas que en las mentescalenturientas de unos pocos, de una minoría.

Sr. Sasot. ¿Es ud. aragonès? Si lo es, está hacien-do un flaco favor a Aragón. Además, son uds. unoscolaboracionistas. Si no son uds. aragoneses…¡Déjennos en paz¡ Los aragoneses tenemos nues-tros Hechos Diferenciales y una historia que nonecesita de ninguna tergiversación por lo recia ylo contundente que es.

Y nada más Sr. Sasot. Luchemos por una convi-vecia justa y en paz.

Joaquín Borruel

Franquisme a la vila de FragaA finals d’agost l’estàtua eqüestre de Franco del’Acadèmia General Militar de Saragossa va quedarfora de circulació. Tot i que les protestes d’algunsmilitars i de gent de dretes no es va fer esperar, mai

més ningú haurà de suportar aquell escarni. Aquest gest tan lloable contrasta amb l’escàs

coratge polític de l’Ajuntament de Fraga, que ajor-na una i altra vegada la supressió del carrer Alcázarde Toledo i del Grupo 28 de marzo, habitatges querecorden l’entrada de les tropes franquistes en aques-ta vila. Tant els que han fet retirar l’estàtua de Fran-co com l’equip de govern fragatí es considerensocialistes. Però aquests darrers al·leguen que elsveïns d’ambdós indrets de Fraga no volen cap canvide nom en els seus domicilis. I com que no ho volen,caldrà continuar suportant aquest escarni.

Visca la democràcia!Quim Gibert

Fraga

Si la Franja desapareix Diferents mitjans, també l'AVUI, s'han fet ressò

del documental Aguaviva, dirigit per A. Pujol.Diuen que parla d'un poble de la província de Terolamb una important immigració que repobla una àrearural. Però Aiguaviva és una vila de la Franja queal llarg del segle XXI perdrà els darrers parlantsd'una de les varietats més significatives del català,estudiada ja per Sanchis Guarner. La vila, dinsdels límits de llengua catalana de la Franja, s'ano-mena Aiguaviva, amb i, o si es vol en la pronún-cia pròpia, Aiguaiva. Però fa anys que la transmissiódel català s'ha tallat, fins que s'ha deixat de recor-dar que el nom de la vila era Aiguaviva.

A la reforma d'enguany de l'Estatut d'Aragótambé s'ha oblidat de nou el català d'Aiguaviva iel català de la Franja, amb el vot del PSOE, IU, PARi PP. Prompte s'haurà d'aprovar este Estatut aMadrid. Després que a Saragossa haiguen oblidatel parlar d'Aiguaviva, ara hauran de dir la seua elspartits representats a Madrid. Podrem oblidar persempre que Aguaviva es deia Aiguaviva, o deixaroberta l'esperança.

Natxo SorollaPena-roja

13

19


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T –unes construccions

de fens ives que e sconserven al naixementdel riu Matarranya– ipels pobles de Beseit iVall-de-roures.

Contrariament altòpic que associa laviolència desplegadaper Cabrera a la mort desa mare a mans del libe-rals, Rújula recorda queeste dirigent carlista «jahavia mostrat anterior-ment la seua crueldat.Cal recordar que lamort de la mare va arri-bar com a repressàliaper l’execució de dosalcaldes liberals delBaix Aragó. Cabrerasempre va emprar laviolencia com a un

instrument de poder». La polèmica figura del gene-

ral i del carlisme seran analit-zades el 23 de setembre a lajornada organitzada per l’As-sociació Cultural del Ma-tarranya a Beseit, on intervin-dran els historiadors NúriaSauch, Pedro Rújula, JosepSànchez Cervelló, JoaquimMontclús i Joan Lluís Camps.Per la tarda es farà el recorre-gut turístic adés mentat perBeseit i Vall-de-roures.

Però a petjada de Cabreratambé és molt fonda a un altrepunt de la província de Terol,Cantavella, on, amb motiu delsdos segles del naixement delmilitar carlista es preparentambé una seguida d’actes desde setembre fins a desembre.La capital del Maestrat contades de fa pocs mesos, a més,amb un museu permanentsobre el carlisme. A més deCantavella –capital del minies-tat independent creat perCabrera a la primera GuerraCarlista–, seran escenaris delprograma altres llocs de lacomarca com Castellote oVillarluengo.

Dos-cents anys després delseu naixement, el record deRamon Cabrera, el líder carlis-ta més famós als territoris del’antiga Corona d’Aragó, estornarà a refrescar a Beseit. Unaserie d’institucions i associa-cions culturals coordinades perl’Institut Ramon Muntaner,prepara actes a Catalunya,Aragó, i el País Valencià percelebrar el segon centenari dela vinguda al món de l’anome-nat Tigre del Maestrat, una figu-ra clau del segle XIX espan-yol. Beseit i Vall-de-rouresseran dos escenaris dels actesprogramats a l’Aragó dins del’«Any Cabrera». Beseit va serla primera base territorial delpoder de Cabrera. L’historia-dor del carlisme Pedro Rújularecorda que aquesta no va seruna elecció capritxosa. «Ellhavia naixcut a Tortosa i conei-xia prou bé el territori dels Portsde Beseit. A més, esta zona,com el Maestrat, eren les mésadientes per a la estratègiacarlista, que evitava els enfron-taments en camp obert ambl’exèrcit liberal i optava per una

guerra irregular». La presència de Ramon

Cabrera va deixar una petjadainesborrable a la memòriapopular de la comarca del Ma-tarranya, un record en bonamesura associat a la crueltat dellíder carlista. L’episodi mésconegut de la seua estada per lazona va ser l’arribada de la notí-cia de l’afusellament de samare, Maria Grinyó, a Tortosapel Govern liberal. Segonsconta la tradició, al rebre la tris-ta informació de la mort de lamare, Cabrera va amenaçar enconvertir en sang les aigües delMatarranya al seu pas per Vall-de-roures, on es trobava al rebrela tràgica comunicació.

No va tardar en complir, almenys en part, la seua amenaçaal ordenar matar a les donesde tres militars liberals alsafores del poble. Aquest episo-di negre serà recreat a Vall-de-roures el proper dia 23 desetembre dins dels actes del’«Any Cabrera», que, previa-ment, inclouran una visita guia-da organitzada per l’empresaSenda pels Forts de Cabrera

Sols al cinemaSempre que tinc l’oportu-

nitat d’anar a Barcelona, emfaig la il·lusió que la meuafilla podrà gaudir d’unapel· l ícula en català. Laseqüència dels fets és semprela mateixa: compro l’Avui,obro les pàgines de «Carte-l l e ra iden t i f i co qu inespel·lícules fan en català i aquin cinema. A partir d’acícomença l’epopeia, que potresumir-se en cinc fases: 1.Decepció en comprovar elspoquíssims films que hi haen la nostra llengua. 2. Indig-nació quan veig les sessions:minses i en hores poc practi-cables. 3. La meua filla diu lafrase fatídica «M’és igual quesigui en castellà! Jo vullveure-la!» Intento aïllar-me i,tot suant, confecciono hora-ris que ens permetin fer tot elque volem i, a més, poderanar al cine en català. 4. Hohe aconseguit! Fem la diges-tió del dinar en una mini-salasense més espectadors quenosaltres tres. 5. Eixim delcine. La mossa talla el meudiscurs amargat sobre les difi-cultats dels qui volem viureen català amb un «No comen-cis, papa!». Més val callar.Al capdavall la pel·lícula haestat entretinguda.

De tot això, el que em famés por és que la filla non’acabi fins al capdamunt,d’aquestes «manies» de sonpare. Per a n’ella la normali-tat és que les coses «guais»,les que no donen problemes,són en castellà; mentre que lallengua que parlem a casasovint acaba essent unamurga que només portamaldecaps. Algú pot fer resper invertir aquesta tendèn-cia? Algú vol que realmentcanviï?

Carles Terès Bellès

La petjada del Tigre dos-cents anys desprésLluís Rajadell

Gravat de l’atac Carlí al fort de Beseit


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

L’onomàsticadesgavellada

Per les traces, ací tots somuns en tesos en matèr ialingüístico-onomàstica. Ocom a mínim, en vista delmonumental desgavell gene-rat amb la fixació dels nomsde les poblacions per part delsAjuntaments del Baix Aragó,així ho pareix. Durant la taularedona sobre el tractament deles llengües en lo nou estatutd’Aragó, celebrada a Arenysde Lledó, Víctor Angosto,president de la Comarca delBaix Aragó, es va excusardient que els ajuntaments sónelegits democràticament i que,per tant, les decisions queprenen són l’expressió de lavoluntat dels seus veïns. Noentraré a discernir, ara i ací,si els ajuntaments són o nojurídicament competents pera prendre tal decisió ambcaràcter definitiu. Però el certés que, ni la DGA, ni laComarca, ni la majoria delsajuntaments, ha demanatassessorament a cap institucióamb reconeguda solvència enmatèria onomàstica. Enconseqüència, a l’hora dedecidir, alguns ajuntamentss’han pronunciat basant-sesolament en los criteris i lesinclinacions personals. I, comere d’esperar, el resultat noha pogut ser més calamitós.Perquè, a més de la polèmicaexistent per l’ús de la lletra«ñ» en el cas de la Codonye-ra, alguns altres s’han decan-tat per grafiar el nom guiant-se únicament per la pronúncia.Traslladant-ho a un altredomini lingüístic, és com siels responsables municipalsde Cádiz i de Granada, hague-ren decidit que, a partir d’ara,les seues ciutats han de passara dir-se oficialment Cai iGraná. Esclar que, de situa-cions com la present, semprehi ha qui en trau profit. I ningún’és responsable. Ja se sap: ariu revolt…

J.A. Carrégalo

VIL

ES

I G

EN

TS

gran èxit en apropar el llibre alpúblic. La distribució és un altredels problemes que s’ha deresoldre –segons Octavi Serret–els llibres han d’arribar a tot elterritori, no només a les gransciutats. La Llibreria Serret deVall-de-roures va ser conside-rada, per la majoria dels assis-tents, com un model a seguir enla venda i promoció del llibre:fòrum literari, presentacions deles novetats, assistència a fires,signatures de llibres… Desprésde la taula redona es va oferirals assistents una degustacióde productes i vins del Ma-tarranya.

Malgrat totes aquestes difi-cultats apuntades cal seguirapostant pel llibre adscrit alterritori, que dóna oportunitatsals nous escriptors, a les peti-tes editorials, a la promociódes de les entitats i al llibreterque s’identifica amb el seuproducte. Només des de laconcurrència d’aquests factorspodem fer possible la viabili-tat dels nostres llibres i elprogressiu augment del nombrede lectors.

A Fontdespatla es va cele-brar el 13 d’agost la Trobadad’autors ebrencs, matarran-yencs i franjolins amb lacol·laboració de la Penya delCorb, l’Associació Cultural delMatarranya, la Llibreria Serreti Iniciativa Cultural de la Fran-ja. L’encontre va consistir enuna taula redona que duia coma títol «Els autors, el món del’edició i la distribució al Ma-tarranya i a la Franja» i on hivan participar els escriptors:Alicia Estopiñá, EstrellaRamon, Francesca Aliern,Jesús M. Tibau, Juanjo Rovi-ra, Silvestre Hernández i VicentPellicer, els editors: Núria Grauper Cossetània Edicions, Rafa-e l Dalmau per Edi tor ia lDalmau i Ramon Badia perPagès Edicions, els promotors:Albert Pujol per Ll ibresEbrencs i M. Carme Jiménezper l’Institut Ramon Muntaneri Octavi Serret per LlibreriaSerret. La taula fou una troba-da per a la reflexió i el debat detots aquells que ens relacio-nem a través de la produccióeditorial. Els escriptors ens van

explicar el difícil i complicatcamí fins la publicació del seuprimer original que en la majorpart dels casos l’havien d’au-tofinanciar. Estrella Ramon,escriptora i pedagoga, argu-mentava que en el cas del llibreinfantil la situació és excel·lentperquè els alumnes fins els 12anys llegeixen molt però és enel pas a secundària on es perdenper sempre molts lectors fidelsfins a aquesta edat. Un cas bensingular és el del valencià Juan-jo Rovira que és a la vegadaescriptor i editor dels seusllibres. Els editors es lamenta-ven de la seua dificultat percompetir amb les grans multi-nacionals del llibre. RafaelDalmau assenyalava que per aser viable el llibre adscrit a unpúblic reduït calia sobretotencertar amb el tema escollit iel volum d’edició, per tal dereduir al màxim les despeses.Albert Pujol explicà l’encertque van tenir en organitzar aMóra d’Ebre la Fira del llibreebrenc, una convocatòria queno veu perillar la seua conti-nuïtat i que ha aconseguit un

Primera Trobada d’autors ebrencs, matarranyecs i franjolins

Carles Sancho


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

Els passats 4, 5 i 6 d’agost,l’Associació Cultural del Ma-tarranya (Ascuma) va celebrarla seua trobada anual a Arenysde Lledó amb una sèrie d’ac-tes molt variats i per a totes lesedats.

El divendres dia 4 es va inau-gurar l’exposició «DesideriLombarte: Ataüllar el món desdel Molinar», sobre la vida iobra de l’escriptor pena-rogí.

La Pepa Nogués va dirigirprimer uns tallers didàcticsbasats en l’exposició per alsxiquets, i el mateix dia a la nitla va presentar als adults. A lanit se va fer una sessió de cine-ma en català.

L’endemà, dissabte 5, elprimer acte també va ser perals xiquets, la fira de jocs «Flòs-tics Lúdics», que oferien jocsd’habilitat, tradicionals i

gegants al Poliesportiu delpoble. A continuació es vapresentar la segona exposició,«La llengua catalana a l’Ara-gó», amb explicacions de laMercè Gimeno, qui en un tomolt didàctic va anar explicantles diverses parts: l’origen ievolució del català a la Franja,els seus trets distintius, els estu-diosos més significatius, la lite-ratura tradicional i la literaturad’autor, l’ensenyament de lallengua, la seua presència sociali la situació oficial.

L’acte següent, una taularedona sobre el tractament dela llengua catalana a l’Estatutd’Aragó, va ser el que va aple-gar més gent, entre la qual hihavia molts socis de l’Ascu-ma. José Miguel Vallés, direc-tor del diari La Comarca, vaconduir les intervencions delspolítics dels diversos partitsamb representació a la comar-ca matarranyenca i va moderarel posterior debat amb el públic,

El Matarranya es troba a Arenys de LledóM.D. Gimeno / C. Sancho

molt animat. A la n i t , soc i s i ve ïns

d’Arenys van compartir unsopar de germanor al Polies-portiu. La part lúdica la vancompletar un concert del grupTemps al temps, format perjòvens de la zona que musi-quen poemes de diversosautors locals, i un correfoc ambel Ball de Diables de Pratdippels carrers del poble.

El tercer dia, diumenge 6, alsaló del cine, el professor ArturQuintana va presentar el llibreAproximació geolingüística alsparlars del Ma-tarranya, editatper l’Ascuma, de Pere Nava-rro, professor de la Universi-tat Rovira i Virgili de Tarra-gona. El llibre, com indica elseu títol, és un suggerent estu-di inicial que convoca a unaprofundiment per part de nousestudiosos; hi destaquen elsseus mapes lingüístics, on esrepassa la morfologia i diver-sos camps lèxics, que perme-ten comparar les diferentsparles locals.

L’últim acte, un concert deguitarra i veu per part de Sergioi Raquel Esteve, de Calaceit,que van interpretar versions decançons famoses, des de bole-ros a cantautors i pop interna-cional. Un aperitiu ofert perl’Associació Cultural «LoGaleró», la qual va col·laboraramb l’Ascuma en l’organitza-ció dels actes, va tancar la 16Trobada Cultural del Ma-tarranya.

Durant tots els dies, unaparada de llibres i CDs editatsper l’Ascuma va estar a ladisposició dels assistents. Enresum, aquesta setzena edicióconfirma la consolidació de latrobada, que és una bonaocasió per als socis de reunir-se i intercanviar idees i tambéd’obrir-se al públic donant aconèixer la seua importanttasca cultural i de defensa dela llengua.

TAULA REDONA: LA LLENGUA CATALANA EN EL NOU ESTATUT D’ARAGÓ

L’acte més esperat de la Trobada d’enguany va ser la taula redona sobre el tractament de lallengua catalana al nou estatut aragonès que va comptar amb la presència de tots els grups parla-mentaris aragonesos representats a les Corts– excepte IU– i José Miguel Vallés, director de LaComarca, va ser el moderador. En la primera intervenció es va veure la divisió entre els partitsque estaven a favor de l’estatut i la CHAque el rebutjava entre altres qüestions perquè no es deno-minaven pel seu nom les tres llengües aragoneses: castellà, català i aragonès –segons el parla-mentari Chesús Juste–. Ens sorprengué que tots els partits estessen d’acord que el que es parlaal Matarranya, al Mesquí i al Bergantes fos denominat català i que a l’Aragó només es parlaventres llengües. El diputat José Ramón Ibáñez del PSOE reconeixia que el seu partit havia incom-plert el compromís electoral en no haver aprovat la Llei de Llengües i que en el nou estatut s’ha-via preferit rebaixar el text per arribar a un acord amb la major part dels grups polítics aragone-sos per resultar aquest més consensuat. El practicisme és essencial quan es governa, segons elrepresentant socialista. Francisco Esteve, alcalde de Pena-roja pel PAR, argumentava que si laLlei de Llengües no arriba prompte potser siga massa tard i, quan arribe, la llengua s’haga perdutdefinitivament. Miguel Navarro parlamentari del PP, després de disculpar-se per no poder parlaren català, tot un gest, i d’anomenar com a català la nostra llengua va matisar que el seu partitdonava llibertat als seus militants per altres denominacions com xapurriau. El debat posterior ambla participació del públic assistent que omplia la sala fou molt intens. Sobretot les crítiquesanaven adreçades als representants del PSOE per l’incompliment de les promeses electoralsrespecte les llengües minoritàries aragoneses. Si amb Marcel·lí Iglesias, catalanoparlant, com apresident del govern aragonès no aconseguim valorar la llengua… Què hem d’esperar?

La impressió del públic era que amb el nou Estatut d’Aragó s’havia perdut una gran oportu-nitat per a donar a les dos llengües minoritàries l’oportunitat d’una necessària cooficialitat a travésd’una cada vegada més urgent Llei de Llengües que mai arriba i, tal com va anar el debat, tenimla impressió, tan de bo que ens equivoquem, que tardarà en arribar.

Presentació del llibre de Pere Navarro, Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya

RIC

AR

D S

OLA

NA


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Aquest primer de setembreens va deixar, als 83 anysd’edat, Ramon Saura Segarra,més conegut pel Ciego deMont-roig o com Ramon loCiego. És, molt possiblement,l’últim músic tradicional quehavia acompanyat, durant lesúltimes dècades, els principalsactes festius a la seua vila i ales poblacions properes: ballsde plaça, romeries, plegues,rondes, casaments, menjades…On interpretava un ampli reper-tori de músiques populars itradicionals del Matarranya i detot arreu. Els balls recuperatsa Mont-roig del Moixó deMontpeller i de l’Avena esdeuen, en gran manera, aRamon. La falta de la vista noera cap obstacle per acompa-nyar sempre la seua veu ambla guitarra o l’acordió que toca-va d’oïda i que suaument acari-

ciava amb els dits hàbils i àgilsde les seues mans. L’acom-panyament musical es comple-mentava magníficament ambuna entonada veu molt perso-nal i potent i rica en matisos, através de la qual exterioritza-va els seus sentiments.

Aquests últims anys va rebrehomenatges i el reconeixementdel seu treball per part delsmont-rogins. L’AssociacióCultural Sucarrats el va anome-nar soci d’honor de l’entitat,van dedicar-li un emotiu home-natge i la revista local PlanaRasa un número monogràfic.L’Ajuntament, en inaugurar elnou alberg de la Consolació, eldedicà al músic cec: AlbergRamon Saura Segarra. Totsaquests reconeixements es vanfer, molt encertadament, quanRamon, degut a l’avançadaedat, ja feia anys que havia

perdut el seu anterior protago-nisme. L’emoció, l’agraïment ila felicitat del bo del Ramon vaser immensa en cada und’aquests actes.

El més sincer agraïment al’entranyable Ciego de Mont-roig perquè va contribuir demanera especial a recuperarmaterials musicals i festiusforça interessants que vamincloure al Cançoner del Moli-

Ha mort Ramon Saura, lo Ciego de Mont-roig, un gran transmissor de la música tradicional del Matarranya

Carles Sancho

nar i per al recull de literaturapopular de Mont-roig queproperament publicarà elnostre amic José AntonioCarrégalo. Per tot això Ramonreviurà eternament i serà recor-dat a través de la seua músicaque és i serà publicada i inter-pretada per altres músicsgràcies a la seua aportació al’extens cançoner tradicionalmatarranyenc.

El passat 26 d’agost va tenirlloc, a Mont-roig del Ma-tarranya, la primera trobadaentre les juntes de l’AssociacióCultural Muntanya Roja deMont-roig del Camp i l’Asso-ciació Cultural Sucarrats. Fauns mesos, aquestes associa-cions es van comunicar lamútua voluntat d’establirlligams, a partir, inicialment,del fet que les dues poblacionscomparteixen un mateix nom.

La jornada va ser molt inten-sa. Fetes les presentacions derigor, la van encetar amb lavisita al santuari de la Mare deDéu de la Consolació; la puja-da a la Mola, per a veure lesrestes del castell i per a poderadmirar des d’allí la grandio-sa perspectiva que abraça elsPorts, des del Montsagred’Horta fins a la serra de SantMarc, a Sorita, i també la serraPalomita, allà per l’Anglesola

i Cantavella. A continuació van baixar

fins al pou de la Vila, una edifi-cació del s. XVIII que, per lesseues característiques, recordales construccions de l’èpocaàrab. Durant el dinar de germa-nor, mont-rogencs i mont-rogins van tindre ocasió deconfraternitzar mentre parla-ven dels seus projectes i de lesseues inquietuds. I, en acabat,les dues associacions es vanintercanviar les respectivesproduccions editorials. El dinarel van poder pair amb una visi-ta turístico-cultural pels carrersdel poble, amb detinguda visi-ta als diferents monuments: elsportals de les antigues mura-des, les murades pròpiamentdites, les cases destacades, lesamagades restes gòtiques del’església, i la casa de la Vila,amb l’antiga presó i la llonja,en el marc de la plaça de Dalt;

Primera trobada entre associacions culturals dels dos Mont-roigJ. A. Carrégalo

sense oblidar els múltiples ideliciosos racons de la geogra-fia mont-rogina. I la jornadava concloure amb la recepcióen la seu de l’Associació Cultu-ral Sucarrats, acompanyadad’un berenar-sopar ambproductes del Matarranya i deles comarques limítrofes, i unaespontània festa, amb intru-ments de corda i molta gresca,al voltant d’un bon calmant,que va acabar ben entrada la nit.

Va se r una jo rnada deconvivència, magnífica i benaprofitada, en la que, mont-rogencs i mont-rogins vanpoder constatar que són moltesles coses que els uneixen, entreles quals, com a més destaca-des, una mateixa llengua i unamateixa cultura. I els mont-rogins van prometre tornar lavisita pròximament, per a conti-nuar estrenyent els llaços entreles dues poblacions.

Homenatge a Ramon Saura l’abril de 2002

J.A

. C

AR

RÉG

ALO


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

informació, facilitar l’inter-canvi de material didàctic,donar a conèixer nous mate-rials, dinamitzar intercanvisescolars i col·laborar amb elProjecte d’Animació Culturala les escoles de la Franja.

P. I funciona?R. El Seminari resulta força

útil, però hi noto cert desencís.Jo l’atribueixo a les diferentsrealitats amb què es troba cadaprofessor o professora allà onexerceix, al fet que la majoriad’aquestes persones no sabensi tindran continuïtat l’anysegüent. El Seminari, però, esfa en hores lectives i dónacrèdits de formació.

P. Com valores els ja vint-i-dos anys d’ensenyament delcatalà? Quants docents hi haimplicats actualment en l’en-senyament de la llengua catala-na? A quants alumnes s’arriba?

R. La valoració és positivaperquè l’alumnat ha anat enaugment. Actualment cursenl’assignatura de català 3.905alumnes, que representa el 85%de la població escolar de lesnostres comarques. La reparti-ció, però, és desigual percomarques (encara quedencentres sense ensenyament delcatalà al Mesquí), així com elnombre d’hores que s’impar-teixen, que poden variar d’unaa tres hores setmanals. Sovintles hores de català queden a«les puntes» de l’horari i això,que es veu com un càstig,dissuadeix alguns possiblesalumnes de cursar el català o hihan de renunciar forçosamentaquells que depenen del trans-port. A més, hi ha cursos quequeden sense professorat, compassa a 1r i 2n d’ESO quan, perpetició de les famílies, aquestsdos cursos continuen fent-seen el mateix centre de primà-ria en lloc de passar a fer-los alcentre de secundària correspo-nent. Els alumnes del Ma-

Conversem amb la CarmeMesalles. Mestra especialis-ta en anglès, el seu nom estàindefectiblement lligat a l’en-senyament del català a laFranja i a les ja clàssiquesescoles d’Estiu de la Franjaque aquest setembre hanacomplit la seua Xª edició.Durant els darrers anys hatreballat com a assessora decatalà i polivalent al Centrede Professorat i Recursos deFraga. Aquest curs torna ales aules del Col·legi PúblicMiguel Servet de Fraga onparticiparà al projecte d’En-senyament bilingüe d’aquestcentre. És moment de fer unbalanç de la seua tasca durantaquests darrers anys de dedi-cació a aquesta matèria.

Pregunta. Carme, què voldir això de polivalent?

Resposta. Vol dir que abanda de coordinar el Semi-nari Permanent de Català id’organitzar cada any l’Esco-la d’Estiu, em toca fer-mecàrrec de cursos de qualsevolmatèria, encara que miro dereservar-me els d’anglès o elsque tenen a veure amb lesBelles Arts, per formació iaf ic ió personals . Também’ocupo d’atendre i coordi-nar les biblioteques escolars.

P. Explica’ns què és el Semi-nari Permanent de Català.

R. El SPC integra tot elprofessorat de català que exer-ceix en els centres de lescomarques catalanoparlantsd’Aragó i té com principalobjectiu la formació del profes-sorat que imparteix l’assigna-tura tant en l’educació infan-til com en l’educació primàriai secundària, així com la coor-dinació de l’assignatura a nivellde tot Aragó.

Ens trobem quatre o cinccamins cada curs amb unaagenda ajustadíssima, ja quepretenem oferir formació i

l’ensenyament bilingüe, és a dir,cap a l’ensenyament d’assigna-tures en català. Els alumnesmateixos es queixen que no sesenten segurs escrivint en català,que no tenen prou rodatge.Aquest desequilibri s’hauria decorregir. Ara bé, ha d’haver-hiuna implicació clara de l’admi-nistració i fer un bon màrqueting.

P.Ara fa poques setmanes, elBaix Cinca va dispensar unhomenatge a Jesús Moncadaen què hi van treballar dife-rents associacions i que vaucoordinar des del mateix CPR.Ens pots explicar com va anar?

R. En general estem contents,però la resposta de la gent deFraga i comarca va ser irregu-lar i ens hauria agradat arribara més gent i a un públic mésampli i divers.

P. Què prepareu per a lapropera Escola d’Estiu?

R. Entre els temes que esbarallaven per enguany hi haviaun taller de lectura i escriptu-ra o de tradicions i costums,però finalment ens hem decan-tat per «Un món de música»,que inclourà potser també lapoesia.

Entrevista a Carme Mesalles, excoordinadora del Seminari Permanent del Català

Carme Massaguer

tarranya que passen aAlcanyís queden senseser atesos en català,mentre que a Graus síque poden cursar elcatalà els alumnesprocedents de Bena-varri. Els docents són35, que se senten pocvalorats pels seuscompanys de feina id iuen que en l e spoques hores i malrepartides que podenensenyar català tot justels ve per a parlar delfolklore, i no diguemper a cobrir tots elscon t i ngu t s quecontempla el currícu-lum. Tampoc semprehi ha departament propi decatalà en els diversos IES.

P. Fa unes setmanes, el claus-tre d’un IES de Fraga rebutja-va la proposta d’impartir duesassignatures en català en elcentre. Què és el que no deviaanar bé?

R. Quan al CEIP MiguelServet de Fraga es va començara impartir una assignatura encatalà, Coneixement del medi,va ser fruit de la implicació detot un equip. Hi havia hagutdiverses conferències sobre«Les llengües a l’escola» ambMiquel Siguan com a ponentmés destacat, va haver-hi certasensibilització i es va presen-tar un projecte dins del progra-ma d’Innovació Educativa, queanava avalat per la direcció delcentre, el professorat implicati l’associació de mares i pares.El Consell Escolar hi va donarllum verda i el curs que ve elsxiquets i xiquetes beneficiats jafaran 5è.

P. Llei de llengües a banda,quines millores creus ques’haurien d’introduir de mane-ra més immediata en l’ense-nyament del català a l’Aragó?

R. La millora ha d’anar per


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

«Missing»

Marta Canales

Durant uns dies molts fragatins hem estat amb el cor compun-git. No vèiem el Canal 33, i en el seu lloc hi havia una cosa estran-ya: la Sexta. Què ha passat amb el 33? I ara, com podrem veurel’Àgora, Thalassa i De llibres? La veritat, jo, el National Geograp-hic, no, però aquests i tant que sí! Però Déu deu existir, perquède cop i volta, al cap de dies i queixes a qui pertoca, miracle: alnúmero quatre del comandament a distància hi sortia la gent cone-guda en la llengua coneguda, la pròpia. I TV3 encara aguanta-va, hi era.

Quina felicitat, totalment desangoixada, alliberada, lleuge-ra… havia recuperat un referent mediàtic de la meva cultura, unmitja on la premsa rosa espanyola no existeix, on la literatura ésuna realitat, on el debat sobre política, que no polític, pot ser vistsense que el telespectador mori de vergonya aliena (encara quepensant que els hi paguem el sou, potser és una mica pròpia)….i en mig de tota aquesta quimera, reapareix a la meva vida el Víctor,

de la mà del Ferran. El Víctor Alexandre, exercint d’ell mateix, que prou costa…,

em fa una pregunta: «TV3 a traïció. Televisió de Catalunya od’Espanya?». Ja hi som. Víctor, si us plau, ara no, que acabo derecuperar-me d’un ensurt traumàtic. Però ell, amb el seu llibreal carrer, i amb un pròleg amb el seu segell personal, em deixacaure: «La involució experimentada per TV3 d’un temps ençàha estat espectacular. En donen fe les nombroses queixes quedia a dia apareixen als diaris denunciant la seva progressiva desca-talanització i l’abandonament de la idea per la qual va ser crea-da: disposar d’una televisió pública que reflecteixi els valors queens configuren com a poble, dotar la llengua catalana d’un espaique garanteixi la seva presència en un àmbit dominat abasse-gadorament per l’espanyola i crear consciència de pertinença auna comunitat nacional diferenciada. Aquests principis, elsmateixos que els de totes les televisions públiques d’arreu delmón, han desaparegut. Aquella emissora que el 10 de setembrede 1983 vam veure néixer amb llàgrimes als ulls ja no existeix».Víctor, t’he de dir una cosa: tens raó i gràcies per fer-me aterrar.La felicitat és relativa. Serà allò de què tot depèn de com i desd’on es miri…

1177aa CCOONNVVOOCCAATTÒÒRRIIAA DDEE BBEEQQUUEESS DD’’IINNVVEESSTTIIGGAACCIIÓÓ AAMMAANNDDAA LLLLEEVVOOTT

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca– IEA convoca aquest concurs amb dues seccions: una general i una altra per als esco-lars (segon cicle de secundària, batxillerat o cicles formatius del Baix Cinca), encara que amb el mateix objectiu d’inves-tigar sobre temes que tinguin el marc de referència al Baix Cinca.

Per a la categoria general, el projecte de treball tindrà un màxim de 5 fulls a doble espai i s’haurà de lliurar abans del25 d’octubre de 2006. Hi ha una única beca de 600 euros, la qual es farà efectiva quan s’hagi lliurat el treball becat,en paper i gravat en CD o DVD, abans del 15 de novembre de 2007. Tant el projecte com el treball poden ser redactatsen castellà o en català.

Per a la categoria escolar, hi ha dues beques de 180 euros cadascuna, i la participació pot ser en grup o individual,sota la direcció d’un professor del centre escolar. Els projectes de treball s’hauran de presentar abans del 25 d’octubrede 2006, i el jurat farà publica la seva decisió abans del 6 de novembre de 2006. Els dos treballs becats tindran un termi-ni de realització fins al 30 de juny de 2007. Es lliurarà una còpia del treball en paper i l’altra gravada en CD o DVD.Tant el projecte com el treball poden ser redactats en castellà o en català.

Per a més informació o enviament de projectes i treballs:

IINNSSTTIITTUUTT DD’’EESSTTUUDDIISS DDEELL BBAAIIXX CCIINNCCAA –– IIEEAA1177aa CCOONNVVOOCCAATTÒÒRRIIAA BBEEQQUUEESS DD’’IINNVVEESSTTIIGGAACCIIÓÓ ««AAMMAANNDDAA LLLLEEVVOOTT»»AAppaarrttaatt 1111662222552200 FFrraaggaa ((BBaaiixx CCiinnccaa))


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006 TEMPS DE FRANJA10 ENTREVISTA

Lo Govern d’Aragó vaentregar el Premi de MediAmbient d’Aragó 2006 a laComarca del Matarranyaper «les accions realitzades el2005 involucrant-se activa-ment amb recursos econò-mics propis en els equipa-ments i accions dirigides a laprevenció i defensa d’incen-dis forestals, així com la seuaimportant tasca en la reco-llida selectiva d’envasos a laComarca». Va rebre el Premiel president de la Comarcadel Matarranya, RomanRoda –exalcalde i actualmentregidor de Pena-roja deTastavins pel PSOE–, en unacte celebrat el passat 5 dejuny a Saragossa.

Pregunta. Per què creu queel Govern d’Aragó li ha conce-dit a la Comarca del Mata-rranya el Premi de MediAmbient d’Aragó 2006 en lacategoria d’AdministracióLocal?

Roman Roda, president de la Comarca del Matarranya

Resposta. El Matarranyas’ha esforçat al màxim en lapreservació del medi ambientdins de les competències de laComarca.

P. Quines actuacions s’hanfet dins d’este camp?

R. Hem posat en funciona-ment en un any la recollidaselectiva d’envasos i hemampliat a tots els pobles larecollida de paper i cartró. Hemdesenvolupat una campanyade sensibilització per a lapoblació i el comerç –distri-buïnt gratuitament bosses depaper entre les tendes, perexemple– sobre el tractamenti reciclatge de residus urbansi la protecció del medi ambient.A més hem treballat en laprevenció dels incendis fores-tals. Des de fa tres anys tenimun conveni amb la DGA i laDiputació Provincial per millo-rar els equipaments de preven-ció i lluita contra el foc. Hemdotat a tots els municipis d’unhidrant de càrrega ràpida i hem

adquirit maquinària per atreballs preventius. Tot aixòdemostra la sensibilització dela comarca.

P. En materia de reciclat espot dir que és una comarcapionera?

R. Pel que fa a una zonarural, sí, i això que aquí elscostos són molt més elevatsper la dispersió de la població.

P. On es reciclen els envasos–de plàstic i metall– recollits?

R. Es reciclen a Tarragona.L’empresa recicladora ha feli-citat a la població de la comar-ca pel bé que classifique estosres idus domèst ics . Aixòevidència la concienciació dela ciutadania.

P. Quins altres projectes té laComarca en matèria de resi-dus urbans?

R. Hem tret una línia d’ajutsa tots els pobles per a crear un«punt net» on puguen conce-trar-se residus de gran volumcom algunes enrunes o elec-trodomèstics.

P. A què creu que es deu laconcienciació veïnal sobreprotecció del medi ambient?

R. Per la part que ens tocacom a administració comarcal,intentem desenvolupar unacompetència nostra, el mediambient. Per a constatar l’im-plicació de la població val unexemple: el contracte ambl’empresa de reciclat d’envasospreveia un volum de quilos perhabitant que s’ha superat.

P. Quina importancia té elmedi ambient en el creixementturístic de la comarca?

R. Jo crec que influeix deci-sivament. Estem a una zona denatura verge, un element quecada dia és més buscat pel turis-me. Tenim per davant un reptemolt delicat: buscar l’equilibrientre la conservació de la natu-ra i el desenvolupament turís-tic, que contribueix a mantenirla població comarcal.

P. Com es poden compati-bilitzar aquestes dues priori-tats?

R. La sensibilitat comarcal ésmàxima. Amés, la DGAprepa-ra unes directrius urbanístiquescomarcals, com s’ha fet al Piri-neu. Són mecanismes per aplanificar el creixement i queno s’ens en vagi de mare.També es preparen directriusurbanístiques per al Maestrat,la Serra d’Albarracín i Gúdar-Javalambre. Són uns docu-ments que marquen les línies aseguir en matèria urbanística.Per exemple, centren el crei-xement urbanístic entorn alsnuclis urbans.

P. Al costat del turisme decerta qualitat apareixen habi-tualment projectes que presen-ten inconvenients ambientales,com els camps de golf o lesurbanitzacions. Quina és laseua postura respecte a aquestsprojectes si algun dia s’arrivena plantejar?

«Los Ports de Beseit han de caminar

El president de la Comarca del Matarranya, Roman Roda, del PSOE, al seu despatx

LLU

ÍS R

AJA

DEL

L


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

cap a la declaració de Parc Natural»R. Són projectes que avui

per avui no estan sobre la taula.S’en va parlar d’ells al voltantd’un projecte hípic, però allòs’ha aparcat. Sí que és veritatque el Matarranya està a l’ullde l’huracà, és una zona moltpròxima a Catalunya i Valèn-cia en la que este tipus deprojectes poden apareixer qual-sevol dia. Si arriven a plante-jar-se s’hauran d’estudiar moltdetingudament i s’hauran d’im-plicar en la seua autorització odenegació moltes administra-cions. Són, a més, projectesassociats; al costat dels campsde golf venen les urbanitza-cions.

P. Si algún dia arrive a lacomarca un projecte d’urba-nització independent dels nuclisurbans, quina serà la posturade la Comarca?

R. És una qüestió que enca-ra no s’ha debatut. Però en totcas serem molt sensibles a unaproposta d’este tipus. Crec quela resposta no l’haurie de donarun ajuntament pel seu comptesinó que hauria de ser compar-tida per totes les administra-cions.

P. Una de les iniciatives mésnovedoses de la Comarca quevinculen tur i sme i mediambient és el manual de bonespràctiques ambientals que esreparteix entre els visitants.

R. Jun t amen t amb l acampanya de concienciació dela població i el comerç sobrereciclatge i conservacio del

(Castelló), que també estàprotegida i que a la llarga seràtambé Parc Natural. O seguimel mateix camí per natrosmateixos o mos imposaran laregulació des de fora, i llavorsel canvi encara serà méstraumàtic. O ho fem o mos hofaran.

P. Los Ports de Beseit han deencaminar-se cap a un ParcNatural?

R. Crec que sí. Pel que veiemal voltant, aquesta és la pers-pectiva més factible. A més,les zones que podrien entrar alfutur Parc ja són LIC (Llocd’Interés Comunitari) o ZEPA(Zona d’Especial Protecció pera les Aus), dos catalogacionsque ja suposen protecció enca-ra que no ho paregue.

P. El pantà de la Freixneda,una obra que ha centrat el debatmedi ambiental al Matarranyadurant anys, està definitiva-ment descartat?

R. Pareix que sí. Però losque coneixem la comarcaveiem que els afluents delMatarranya són un secarral al’estiu. O regulem aigua o s’hi-potequen moltes possibilitatsde desenvolupament.

P. És partidari de la regula-ció del Tastavins?

R. Sí perque és imprescin-dible. L’aigua que es beu a laconca del Tastavins procedeixde pous perquè no hi ha altraalternativa degut a la mancade regulació. Però cal tenirpresent que un pantà mig buitfa més mala vista que un riusec. En lloc de fer granspantans, valdria més construirembassaments més menutsrepartits pel territori i de menysimpacte ambiental.

Lluís Rajadell

medi ambient, se va editar unmanual de bona conducta perals turistes, amb consells bàsicscom no fer foc al bosc o tirarla brossa als contenidors.

P. Una de les darreres polè-miques sobre conservació del’entorn ha girat al voltat de laproliferació pel camp de case-tes de fusta prefabricades.

R. Vista la possibilitat de queaquesta tècnica edificatoriaanare a més, la Comarca vaacordar en un ple controlar estetipus de construccions, que nopoden proliferar sense control.

P. En materia de protecciópaisatgística, la Comarca vaoptar fa temps per una mesurap ione ra , r enunc i a r a l ainstal·lació de parcs eòlics, moltde moda per tot el país.

R. El ple de la Comarca hova aprovar per unanimitat famés d’un any i cap alcalde sen’ha desdit des de llavors.Considerem que si hem fet unaaposta pel turisme, l’hem demantenir amb totes les seuesconseqüències fins al final,encara que hi ha algun alcaldeque es posa nerviós al veure laproliferació de parcs eòlics pertot arreu. Encara que la Comar-ca no té competència en auto-ritzar estes instal·lacions, vahaver-hi un acord que esrespectat pels alcaldes com unpacte entre cavallers.

P. La càrrega ramadera, sobretot de porcí, i la conseqüentproducció de purins és un riscmediambiental?

R. El problema ambientalderivat de l’elevada cabanyaporcina, afortunadament odesafortunadament, va a menysperque la cabanya està estabi-litzada o va a la baixa. He sigutalcalde d’un poble ramader,estic implicat dins d’aquestsector i sóc molt sensible a lasituació. Crec que la gestió delpurín ha millorat molt i els

ramaders estan cada dia mésconcienciats sobre la necessi-tat de millorar la gestió. Tot iaixò, serie interessant, i enca-ra no s’ha descartat, crear unaplanta de tractament per aeliminar l’excés de purins ievitar problemes de contami-nació i de mals olors.

P. Quina és la principalamenaça per al medi ambientcomarcal?

R. La més preocupant, sobretot a l’estiu, són els incendisforestals, per això posem totsels mitjans per a prevenir-los.Des de la Comarca promovem,a través de la Taula del Sénia–que aglutina a administra-cions dels ports de Morella(Castelló)– regular l’accés alPort, una iniciativa que potcontribuir a la prevenció. Toti les mesures adoptades, jorecomano als que siguencreients que posin veles alssants per demanar l’ajuda divi-na contra els focs.

P. El conseller de MediAmbient de la DGA, AlfredoBoné, va dir fa unes setmanesa Vall-de-roures que els Portsde Beseit s’han de protegir ique si no es fa des d’Aragó esfarà des de la Unió Europea.Qué creu que s’haurie de fer alrespecte?

R. Los Ports de Beseit limi-ten amb los Ports de Tortosa(Tarragona), que són ParcNatural, i amb la Tinença

«Éncara no hi ha

projectes de grans

urbanitzacions

al Matarranya,

però arribaran»

«Tots els alcaldes

de la comarca van

renunciar a la

instal·lació de parcs

eòlics per preservar

el nostre paisatge»


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006 TEMPS DE FRANJA12 EL BAIX CINCA

Les jornades de l’Observatori, gènesi d’una esmena

Marta Canales. ACPV-Casal Jaume I de Fraga

Els passats 26 i 27 de maigvan tenir lloc a Fraga les jorna-des anuals de l’Observatori dela Llengua Catalana, entitat dela qual el Casal Jaume I en formapart. Amb un programa fona-mentat en la situació sociolin-güística i jurídica del nostre terri-tori, es van abordar qüestionsclaus sobre la llengua, vincula-des directament al procés dereforma estatutària a l’Aragó.

Amb la participació de perso-nes de la Franja rellevants enles diferents àrees de tracta-ment lingüístic, és van posarsobre la taula valoracions ianàlisis sobre la llengua enl’ensenyament – participant laCarme Mesalles i en RamonSistac–, l’ús social de la llen-gua, dinamitzacions socials encatalà, marc jurídic autonòmic,estatal i europeu –amb el JuliPallarol com a ponent–, oiniciatives per la llengua des del’administració local – amb elsrepresentants polítics JosepAntoni Chauvell i AlfredoSancho–.

Una de les taules cabdals vaser la que van fer membres delservei jurídic de l’Observato-ri, analitzant la Carta Europeade Llengües Regionals o Mino-ritàries. Aquesta Carta, ratifi-cada pel govern espanyol i envigor per a Espanya des del’agost del 2001, és vinculant,formant part de l’ordenament

jurídic espanyol. El seu compli-ment pressuposa per a l’estat laconstrucció d’un nou marc jurí-dic, on s’impulsi el respecte, elconeixement i l’ús de la plura-litat lingüística, amb un afegit:es demana explícitament laprotecció i l’impuls del catalàa l’Aragó, considerant la situa-ció del català a la Franja coma «molt crítica».

Amb aquest antecedents, esfa molt difícil fer una lectura enpositiu de la reforma estatutà-ria aragonesa.

Les associacions que ens hemimplicat directament en aquestprocés de reforma (ACPV –Casal Jaume I de Fraga, Asso-ciació Cultural del Matarranya,Centre d’Estudis Ribagorçans,Institut d’Estudis del BaixCinca i L’Ateneu del BaixCinca), hem tramés als dife-rents grups parlamentaris arago-nesos, a través del President deles Corts, la nostra propostad’esmena a l’article 8è, el qualrecull els continguts lingüís-tics. La nostra esmena propo-sa l’oficialitat del català i del’aragonès, enteses com a llen-gües pròpies del territori; el seuús amb caràcter general i pree-minent a l’administració, i unallei de Corts que reguli la polí-tica lingüística.

També recollim una esmenaa la disposició transitòria, dientque, fins que no existeixi

aquesta llei de llengües, s’apli-quin els preceptes de la CartaEuropea de Llengües Regio-nals o Minoritàries.

Avui per avui, ja tenim unnou estatut remès a Madrid, ons’aprovarà durant el primerquadrimestre del 2007. Un nouestatut, que amb una propostaconjunta d’article 8è de tots elspartits excepte la ChuntaAragonesista, queda resumiten què les llengües són unelement del patrimoni cultu-ral, equiparan tota l’estona lesllengües amb les modalitatslingüístiques, i que una llei deCorts establirà (en futur, i jaconeixem la sinonímia, per aalguns, entre futurible i entelè-quia. Portem dues legislaturespatint-ho…) les zones d’úspredominant, regularà els dretsd’utilització, promourà laprotecció, ensenyament ,promoció…

En resum, un nou estatut peral segle XXI que continuasense garantir l’oficialitat iprometent una llei de llengües.Com podem veure, les prome-ses del segle passat continuensent el futur que alguns volenque tinguem. Però hi ha unacosa certa, no és el futur que jovull, per tant, com a catalano-parlant i demòcrata, tinc meca-nismes per aconseguir que lescoses canviïn. Bon vent i barcanova… avís a navegants.

L’ababolAra fa un any, Josep Galan em

va demanar que el substituís enla columna habitual en aques-tes pàgines, i li vaig dir qued’acord, temporalment, mentrees posava més fort. Aquestaconversa la vam tenir a la terras-sa del Casanova, a Fraga, amitjans de setembre. Va ser l’úl-tim camí que vam parlar. Diesdesprés, l’Hèctor Moret, el Fran-cesc Ricart i jo el vam anar aveure a l’Arnau, però ell janomés dormia, sedat. L’endemà,a primera hora del matí, em vancomunicar que ens havia deixat.

Ara fa un any, vaig fer unapromesa, i no l’havia complertfins ara. Espero que no m’ho tingueen compte, no en tenia ganes.

Ben aviat s’encetaran elsactes d’homenatge a la memò-ria de Josep, a la tasca que vafer per les nostres terres, queeren seues. Tan endins lesportava que hi va invertir unmunt d’energia en canviar elque no li agradava, en recu-perar allò que es perdia, i arael recordo en una terrassa deBenavarri una tarda de prima-vera no es pot dir llimpio!,havia d’haver una altra parau-la en la memòria d’algú, i rela-tava com entre els escrits deles germanes Bean haviatrobat esclarit, esclarit! escla-rit! Parlava amb totes lesexclamacions d’un nen queha ensopegat en la pedra filo-sofal. Era així com estimavala seua terra i la seua gent.

Aviat s’encetaran els actesd’homenatge, deia, i, tanma-teix, no li podrem dedicar elmillor de tots. Ho sento, Josep,aquests socialistes tenen cosesmillor a pensar que fer-nossentir aragonesos de veritat.

Ja em disculpareu que aques-tes línies siguen tan íntimes.

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

MA

RTA

CA

NA

LES


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Diumenges a la tarda i jo tan trist.Diumenges a la tarda, neguits.El nas a la finestra quan els vidres ploraven llàgrimes de

boirim

Una imatge de tristesa, la que ens evoca la lletra d’esta cançódel grup de Perpinyà Blues de Picolat, mestres del blues. Tris-tesa de la infantesa, tristesa de dia de mal temps. Tristesa, en defi-nitiva, de diumenge. Tristesa que se’ns arrapa a la pell ja d’in-fants i s’hi manté al llarg dels anys: exactament igual ara que quanportàvem pantalons curts, o aquells horribles leotardos de lesnenes. Els diumenges a la tarda són un final de cicle curt fruitdel llarg weekend de la «setmana anglesa». Potser qui fa festanomés diumenges tan sols experimenta eixa sensació atàvica iagredolça a última hora; no ho sé pas. Però jo, encara que tingal’expectativa d’un dilluns esplendorós treballant en allò quem’agrada, o viatjant, o amb un tiberi programat… no deixo inde-fectiblement de veure en els vidres, diumenges a la tarda, llàgri-mes de boirim.

Tan sols hi ha una excepció: l’estiu, durant les vacances que,

Diumenge

Ramon Sistac

en el meu cas i com a professor que sóc, continuen coincidintamb les escolars; igual com quan era xiquet. En el període esti-val els diumenges es desdibuixen i passen desapercebuts. Finsi tot, si tot va com ha d’anar, acabes perdent la percepció delsdies de la setmana. Normalment viatjo amb els trastes de treba-llar i, durant l’estiu, ja siga al poble o a qualsevol altre indret,no acabo mai de desconnectar de la feina. I tanmateix experi-mento la sensació agradosa que no hi ha diumenges, i ja emcompensa prou. Un plaer que sol anar-se’n en orris per SantRamon, la tristíssima diada del meu sant, quan cal començar unaaltra vegada a preparar-se la cartera d’anar a «cole», igual quefeia gairebé ja en fa una cinquantena (per bé que aleshores noem calia anar-hi unes setmanes abans que la canalla, i el curscomençava a l’octubre o gairebé). Un daltabaix que coincideixamb les móres més madures, amb els primers pebrassos i rove-llons als serrats més obacs, amb l’olor de la confitura casolana…

Al setembre els dies són més curts, però encara hi sol ferforça calor. Tanmateix, hom comença a intuir-hi ben aviat latardaó, eixa època dolça (la primavera d’hivern) que en el nostrepaís és bellíssima, amb l’esclat de colors ocres i castanys contras-tats amb el verd de les primeres pluges importants (ai!), i l’em-bafament de sentors terreres i boscanes. El temps beneït dels fruitsdel bosc i de la carn de cacera; per a mi, sens dubte, l’estaciómés bonica de tot el cicle anyal. Bellesa mediatitzada, any rereany, pel regust amarg dels diumenges retrobats (i pels quilos demés posats a l’estiu).

L’aragonès, una mort anunciada La XIII Trobada d’Escriptors al Pirineu va tractar la situació de risc en què es troba la parla aragonesa

Aina Mercader

La tranquil·litat de Bellver deCerdanya acostuma a trencar-se només per les invasions turís-tiques dels dies festius. Aquestestiu, però, va rebre una novaincursió: la més gran concen-tració d'escriptors per metrequadrat de la comarca, a causade la Trobada d’Escriptors alPirineu, que organitza des de fa13 anys el Grup d’Estudis deLlengua i Literatura de Ponenti del Pirineu i el Consell deCultura de les Valls d’Àneu.

Després de la trobada de l’anypassat amb els escriptos bascos,de la qual n’ha quedat el recullLauburu (Proa), enguany va serel torn de barrejar autors catalansi aragonesos, però deixant almarge la polèmica de l’art de laFranja. No se’n va dir ni unaparaula.

Els catalans convidats (CarmeRiera, Vicent Usó, Marta Alòs)han descobert que la seva llen-

gua de creació potser no estàtan malament com pensaven.Els aragonesos, encapçalats perFrancho Nagore (cap visible delConsello d’a Fabla Aragonesa)va pujar l’autoestima a tots:«Nosaltres tenim una literaturamolt xiqueta i amb molt pocsautors; haurem de prendre notade Catalunya per millorar lasituació de la nostra parla».

La llengua aragonesa, igno-rada pel govern d’Aragó, està,segons el mateix Nagore, «en unestat de malaltia terminal, a puntde desaparèixer». Resulta quehi ha unes 30.000 persones quela parlen, prop de 30 escriptors,3 editorials i 4 professors que laimparteixen com a activitatextraescolar. A més d’aquestesxifres tan minses, no hi ha capnormativa que reguli la llenguai, per tant, cada autor escriu ambel dialecte d'on és.

Quan al reconeixement polí-

tic d’aqueta llengua, Nagore noés gaire optimista: «La reformaestatutària del juny no ha tinguten compte ni l’aragonès ni elcatalà, que es parlen al territori,cosa que no ens dóna gairemarge».

La mort anunciada d’aquestallengua i d’aquesta manera deveure el món –més rural que

urbana– pot servir d’inspiracióper als contes que ompliran elproper llibre de relats.

En aquesta crònica d’una mortanunciada, tot són pistes perquèla resta dels organitzadors de lacomissió catalana –XavierMacià, Ferran Rella, Pep Coll–i els escriptors convidats doninforma al seu relat.

Paisatge del Pirineu des de Roda d’Isàvena

RIC

AR

D S

OLA

NA


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006 TEMPS DE FRANJA14 LA RIBAGORÇA

Sobre elCarlisme

Sota el títol «El Carlisme.L lums sob re un pa s sa tamagat» la Caixa de Tarrago-na, amb motiu de complir-seel dos-cents aniversari delnaixement del general RamonCabrera i Griñó, ha organitzatuna interessant exposició ambpeces i amb una abundantcol·lecció de documents refe-rents a les nostres terres.

L’Associació Cultural delMatarranya també s’ha sumata aquest esdeveniment ambl’organització de diversosactes. Un d’ells es va realitzara la vila de Beseit el passat 23de setembre amb una taularodona, per cert, d’un graninterès, on hi van participar elshistoriadors, Josep SánchezCervelló, Pedro Rújula, NúriaSauch i el que subscriu aques-tes ratlles.

El Carlisme sempre ha estatpresent a les nostres terres.Sovint la gent explica anèc-dotes i fets relacionats amb elgeneral Cabrera i d’altresaspectes de les tres guerrescarlistes. Malgrat aquestinterès i coneixement popularels estudis històrics universi-taris sobre carlisme encaraestan molt endarrerits. Elsliberals durant molts anys hanimposat la seva visió. Natu-ralment és la visió dels gua-nyadors i això no es corresponde cap manera amb la realitat.Per sort, des de fa un certtemps, han aparegut una sèried’historiadors que d’unamanera molt més objectivaens intenten apropar el quefou aquest món.

El dos-cents aniversari delnaixement de Cabrera és unabona ocasió per donar a conèi-xer aquesta nova visió. Comés obvi els carlistes no forentan dolents com els pinten elsestudis liberals ni tan bonscom escriuen els seus parti-daris.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O L’esperit de Joaquim Maurín torna a BonansaOrganitzat pel CeRib i amb la presència del president del Govern d’Aragó,més de 100 persones assistiren a l'homenatge al fundador del POUM

Carles Barrull

L’acte, organitzat pel CeRib,i presentat pel president delGovern d’Aragó, analitzà latrajectòria política i culturaldel polític ribagorçà.

El passat dissabte 26 d’agostla Plaça Major de Bonansas’omplí de gom a gom peresco l t a r l a confe rènc ia«Maurín, el POUM i el mónrural» a càrrec de l’historiadorde la Universitat de Barcelona,Pelai Pagès, dins del cursd’història «70 anys. Ribagorçaa la història» que mes rera mesrealitza el Centre d’EstudisRibagorçans (CERIb), i que enaquest cas comptava amb elsuport de l’Ajuntament deBonansa i del seu alcalde. Toti que aquest no hi va poderassistir a darrera hora, fou repre-sentat pel President del Govern.

Més de 80 persones s’ins-tal·laren davant la Casa natalde Joaquim Maurín, presidintla taula presidencial la placacommemorativa d’un home-

natge i la foto del polític riba-gorçà. L’acte, presentat pelpresident del Govern d’Aragó,l’Excm. Sr. Marcelino Iglesias,originari també de Bonansa,comptà amb la presència delpresident del CERIb, D. JoséMiguel Pesqué Lecina i del’historiador Ferran SánchezAgustí que moderà la taula iaportà algunes dades al debatposterior.

L’acte, realitzat sempre en lallengua pròpia d’una part delsribagorçans i del propi Maurín,és a dir la llengua catalana,analitzà la trajectòria humana,cultural i política d’aquestinsigne polític i intel·lectualribagorçà que nascut a Bonan-sa al 1896 i es veié obligat aexiliar-se després de la GuerraCivil i de patir uns anys depresó. Morí a Nova York el1973. Tant el president delGovern com Pelai Pagès dona-ren diverses pinzellades de lavida de Maurín.

El debat posterior amb elpublic se centrà en discernirtermes populars però nosempre ben emprats com repú-blica o democràcia (als anys30), la bibliografia existentsobre Joaquim Maurín o lesrelacions entre Estat Català i elPOUM, entre d’altres, a més deconèixer la realitat d’un polí-tic originari de la Ribagorça, fetal que tantes poques vegadeses fa al·lusió en el seu bagat-ge personal.

Com ve sent ja costum enaquestes jornades, l’acte acabàamb un refrigeri ofertat pelsorganitzadors.

El proper debat serà a lalocalitat de Fonz (Cinca Mitjà)el proper 22 de setembre ambuna xerrada sobre «L’evolu-ció dels fronts realitzada perl’historiador José María Azpi-roz i moderada per l’historia-dor, president del CERIb iTècnic de cultura de la DPHU,José Miguel Pesqué.

Homenatge a Joaquim Maurin a la plaça Major de Bonansa

CA

RLE

S B

AR

RU

LL


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

La impossible senyalització bilingüe al Baix AragóM.D. Gimeno

A falta d’una Llei de Llen-gües autonòmica a l’Aragó,s’han dictat disposicions d’àm-bit comarcal que recullen tantl’esperit de la disposició finalsegona de la Ley del Patrimo-nio Cultural Aragonès (1999)com les demandes lingüísti-ques de ciutadans individualsi de diversos col·lectius. Este éslo cas de la Llei de comarca-lització de la Comarca del BajoAragón (3 maig 2002, llei10/2002), la qual va decidirdesignar la comarca de formaexclusiva en castellà si bé vaestablir los noms catalans delsseus ajuntaments «bilingües”;tots ells hi apareixen escritscorrectament tant en català comen castellà, llevat del de laSorollera, que apareix a la lleinomés amb lo topònim castellàde La Cerollera.

Com que les qüestions admi-nistratives van a poc a poc, noha estat fins ara, any 2006, ques’ha iniciat la «nova» senya-lització. Però tot i el manamentlegal, les noves senyals sola-men t i nc louen noms encastellà, amb l’ excepció detres pobles: La Cerollera/laSorollera, Aguaviva/Aiguaiva(que ha inclòs la denominacióen la parla local) i Belmonte delMezquín/Bellmun [sic] deMesquí (és a dir, en català inco-rrecte, ja que hi falta la –t final).Als anteriors pobles s’hi potafegir La Ginebrosa, queapareix amb un sol nom, peròcom que coincidix gràficamenten ambdós llengües, cada ú potpensar que està escrit en la llen-gua de la seua preferència iimaginar la diferent pronun-ciació. Curiosament, l’únicpoble oblidat per la mencio-nada Llei de comarcalització éstambé l’únic que té lo seucartell escrit en un catalàcorrecte.

Què passa amb la resta de lacomarca catalanòfona? LaCodonyera, la Torre (de Vile-lla) i la Canyada de Bèric? Los

responsables comarcals afir-men que han rebut queixesd’ajuntaments a les institucionscomarcals per fer servir losnoms catalans correctes, i lacomarca les defensa amb l’ar-gument de què s’ha de respec-tar la «voluntat» del poblemanifestada en acord plenari,de manera que considera lesdecisions municipals perdamunt de la seua pròpia llei!En sentit contrari, també s’hanproduït queixes pel incompli-ment de la llei comarcal; a unapetició particular sobre elsrètols de la Codonyera lasenyora Cristina Jarque, capde premsa del Consell comar-cal, lo passat 19 de juliol respo-nia: «El motivo de que aparez-ca el nombre únicamente encastellano es que el ayunta-miento ha manifestado que esesa su voluntad, y además la haexpresado mediante acuerdoplenario. Lo mismo exacta-mente ha ocurrido con la loca-lidad de Torrevelilla. En laspoblaciones donde no se iden-tifican con otro nombre hanpreferido dejar el castellano».

Què hauria passat si un Ajun-tament haguera decidit de posarnomés lo nom en català? O encatalà correcte i en castellàincorrecte (p.e. Velmonte delMezquino)? O –posant-mosmés absurds– en una exòticatranscripció dels topònims encaràcters grecs, ciríl·lics oàrabs? Jo imagino noves fogue-res inquisitorials cremantcartells o una més modernaguerra de esprais.

Una nota de premsa emesal’11 de juliol per l’al·ludidacap de premsa, amb el títol«Esta semana concluyen lostrabajos para instalar la seña-lización turística en el BajoAragón», indicava amb pocaprecisió: «Especial atenciónmerecen los pueblos bilingüesque presentan su nombre encastellano, así como la deno-minación empleada en su loca-

lidad». Auna pregunta deldirector d’esta revista,Temps de Franja, el dia 18de juliol a propòsit de laclara omissió del nom dela llengua autòctona,Jarque manifestava: «Meparece muy bien que tútengas muy claro que loque se habla en tu puebloes catalán, pero como nocomparten contigo esecriterio todos los bilin-gües prefiero no metermeen ese jardín. Antes quetener que disculparme conunos o con otros, prefie-ro no decantarme porninguna postura, porqueademás, no es a mi [sic] aquien corresponde. […] tengomuchos amigos catalanoparlantes [sic], unos aseguranque hablan catalán, mientrasotros afirman que es chapu-rriau, y además no considerandespectiva esta palabra».

Uns dies més tard, el dia 5d’agost a Arenys de Lledó, ambmotiu de la taula redona sobreel tractament del català a l’Es-tatut aragonès, el president dela mateixa comarca, Sr. VíctorAngosto, tenia més clar que laseua cap de premsa que a lazona del Mesquí es parlavacatalà i explicava, de formamolt realista, la poca cons-ciència lingüística i casos derebuig del català que ell obser-va entre bona part dels ciuta-dans baixaragonesos. Però nofeia cap propòsit de fer respec-tar la llei comarcal sobre topo-nímia i es preguntava si eramissió dels polítics la de ferpedagogia per tal de fer enten-dre la defensa de la llenguaautòctona; com que la pregun-ta era retòrica, Angosto no vaoferir cap resposta concreta.

En resum, mentre es fanprotestes de prudència, s’estàactuant de manera inconscient,negligent i poc rigorosa, ja queningú pregunta a qui s’ha depreguntar: els tècnics en la

matèria, com se fa en qualse-vol altre àmbit de la vida públi-ca. Per posar algun exemple,les autoritats sol·liciten l’as-sessorament del heraldistesquan s’ha de confeccionar unescut, dels metges per lescampanyes de vacunació o deprevenció de malalties i delsgeòlegs per determinar l’estatd’un terreny abans d’actuarsobre ell. Se’ls demana uninforme professional i es creuen ell; a ningú mitjanamentresponsable se li acut sotmetrecasos com estos a un acordmunicipal plenari.

Però en qüestions lingüísti-ques ningú consulta els filò-legs, que no tenim res a dir almón real fora de les nostresclasses o investigacions; i elque és més greu, oblidantl’evidència acadèmica, moltsencara ara gosen rebutjar excathedra la denominació de«català» a la llengua a la Fran-ja o amb la mateixa rotunditatse refugien en ambigüitats. Aixíva passant inexorable eltemps… Confio que hi hauràun moment en què es demanaràamb tota la raó no únicamentuns miserables cartells bilin-gües amb el nom de les nostresviles sinó també totes les altresinformacions escrites als espaispúblics baixaragonesos.

JM G

RÀ

CIA


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Celebrat el II Congrés de l’Aragonès

Trescant per camins gens fàcilsA. Quintana

Chuntos por l’Aragonès, ungrup de treball on han partici-pat la quasi totalitat de les asso-ciacions que treballen per l’ara-gonès, ha anat preparant durantmés d’un any el II Congrés del’Aragonès, celebrat a Sara-gossa i a Osca dels dies 13 a 15del juliol proppassat. El camíper a arribar-hi no ha estat gensfàcil. Tot i que tothom quetreballa per la llengua arago-nesa va ser cridat a participaren el Congrés, alguns no hi hanvolgut participar, com ara laSociedat de Lingüística Arago-nesa o els professors del depar-tament d’Hispàniques de laUniversitat de Saragossa. I hiha hagut també qui desprésd’haver-s’hi adherit, ja iniciatel Congrés se n’ha fet enrera.Per altra part l’objectiu bàsicdel Congrés era la creació del’Acadèmia de la LlenguaAragonesa, i no gaires diesabans de començar el Congréses va comunicar oficialmentals organitzadors que no espodia registrar una associacióamb el nom d’Académia, jaque això és ara potestat exclu-siva del Govern d’Aragó.Malgrat tot el Govern ha tingutel bon sentit de participar en elII Congrés, oferint ajut econò-mic i la pròpia seu per als actescelebrats a Saragossa, i parti-cipant-hi no només protocolà-riament, que no és poc, sinótambé a través dels discursosdel vice-conseller de Cultura iEducació, Juan José Vázquez.A Osca ha ajudat especialmental bon èxit del Congrés la Dipu-tació, l’Ajuntament i l’Institutd’Estudis Altaragonesos.

El Congrés es va estructuraren tres grans blocs: un primerde sis ponències, altamentinstructives, sobre els proces-sos de normativització de totesles llengües d’Espanya perrepresentants de les respectivesacadèmies, amb la sola excep-ció, com no hauria de ser natu-

ral, de la de la llengua caste-llana. Aquest bloc es va clou-re per una ponéncia sobre lasituació de l’aragonès dins elconjunt de les llengües romà-niques, on el ponent MichaelMetzeltin, de l’AcadèmiaAustríaca de Ciències, vaevidenciar un cop més quel’aragonès no és un patués delcastellà sinó una llengua romà-nica independent, cosa quetothom sap, però que algunssegueixen fent veure que hoignoren. Un altre bloc eraformat per diverses comunica-cions lliures sobre temes rela-cionats amb la llengua arago-nesa i la seua normativitzaciósobretot. De cara a la norma-lització de la llengua cal desta-car la comunicació d’en NatxoSorolla amb dades força fiablesde la difícil situació de l’ara-gonès i en especial de la seuatransmissió generacional.Ambdós blocs feien d’esplèn-did marc als actes d’aprovaciódels Estatuts de l’Academiad’a Luenga Aragonesa primeri seguidament dels primersmembres numera r i s del’Acadèmia per part delscongressistes constituïts enassemblea. Finalment hi vahaver un acte d’agraïment atotes les institucions que hantreballat per fer possible elCongrés, així com les saluta-cions a l’acadèmia de la Llen-gua Aragonesa, acabada defundar, per part de les perso-nalitats convidades, la majo-ria en nom de les acadèmies ialtres institucions que repre-sentaven, com ara en RamonSistac per l’Institut d’EstudisCatalans i jo mateix per la ICF.El rector de la Universitat deSaragossa, Felipe Pétriz vacloure el Congrés anunciant lapropera creació d’una càtedrad’aragonès a la seua universi-tat. Si aquesta càtedra esde-vingués realitat podria signifi-c a r un ce r t nombre de

professionals dedicats exclusi-vament a la investigació i al’ensenyament universitari de lallengua i la literatura aragone-sa on fins ara només hi ha untractament marginal –gairebénomés cursos de dialectologia–d’aquesta llengua. Seria tambéla primera càtedra d’aragonèsque mai s’haja creat, no ja al’Aragó, sinó a tot el món.

La nova Academia d’a Luen-ga Aragonesa s’enfronta ja desde la seua creació amb tot unseguit de problemes. El nomper començar: oficialment no espot anomenar Acadèmia. Caldoncs, especialment per a poderentrar en el registre d’associa-cions, crear-li un altre nom, quepot ser «Chuntos por l’Ara-gonès» o una cosa semblant.Tanmateix aquest nom nomésfigurarà a efectes formals decara a l’administració i fiscalssobretot, altrament, especial-ment de cara al públic en gene-ral, s’anomenarà «Academiade l’Aragonès». És un ball a lacorda fluixa, però pot anar. Hiha també el secessionisme de laSociedat de Lingüística Arago-nesa i, encara pitjor, l’inhibi-cionisme dels hispanistes de laUniversitat de Saragossa i el

seu àmbit d’influències, aixícom les defeccions o semide-feccions d’última hora de l’Ins-titut d’Estudis Altaragonesos ide gent del Consello d’a FablaAragonesa com ara FranchoNagore i Chusé I. Nabarro,entre altres. Tot això no hauriade ser cap gran obstacle si elGovern d’Aragó volgués adop-tar –després de més de vint anysde pensar-s’ho– una actituddecidida per la normativitza-ció de l’aragonès, si més no,fent el que calga perquè l’actualAcadèmia de la Llengua Arago-nesa, amb un o altre canvi,acabe convertint-se en un orga-nisme plenament reconegut.Penseu que el Govern de laMancomunitat de Catalunya,sota la direcció d’en Prat de laRiba, amb moltíssim menyspoder que el Govern d’Aragó,va aconseguir, ja fa cent anys,en ben poc de temps excel·lentsresultats en la normativitzacióde la llengua catalana. L’acti-tud favorable del Governd’Aragó tant en l’ajut al IICongrés, com en el seu desen-volupament, permeten creureque tot plegat no quedarà enuna efímera i esplèndida troba-da.

Acte de clausura del Congrés

AR

TUR

QU

INTA

NA


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Notes del natural:la Ranzilla

Esteve Betrià

En altres ocasions ja he mostrat per escrit un cert interès pellèxic que emprem per descriure el patrimoni natural de lesnostres comarques. Ara voldria iniciar una sèrie de textos apropòsit dels noms que reben als nostres pobles alguns animals(zoònims) i plantes (fitònims). Avui en concret em centraré enun zoònim que serveix per designar un insecte que popular-ment, a partir de la seua morfologia, s’associà al mosquit comú:la ranzilla.

’Ranzilla’ és el nom que li donem al Poble a un petit insecteinofensiu en forma de mosquit minúscul que carrega en espes-sos eixams l’atmosfera dels capvespres i de les nits dels estiusmequinensans. Encara ara recordo com el meu nebot Manelseparava escrupolosament els bocins de la blanca clara dels ousestrelats que sopava, acompanyats d’un bon pam de salsitxad’elaboració local, les nits estiuenques si pel que fos hi haviaanat a parar algun exemplar de ranzilla. No cal dir que cada maitíhavia de torcar l’hule de la taula del menjador per desfer-nos dels’cadàvers’ de ranzilla que s’havien anat dipositant durant la nit.I encara ara ho he de fer. Ara bé, no recordo que al Poble velln’hi haguessen –suposo que sí perquè sinó no tindríem el nom–,potser perquè la família vivia al darrer carrer, serra del castellamunt, de l’antiga vila, prou lluny de les aigües de l’Ebre i del

Segre on devien de reproduir-se les ancestrals ranzilles.Un zoònim, ’ranzilla’, de clares ressonàncies mossàrabs que

sembla estar relacionat, formalment, amb el ’rantell’ que enre-gistren els diccionaris generals com a simple sinònim de mosquiti que els grans diccionaris etimològics i geolingüístics catalansassenyalen com a zoònim propi del nord-est de Catalunya (Alti Baix Empordà, Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Gironès, etc.),sovint amb variants diverses: ’randell’, ’rampell’, ’rinxola’,caracteritzat per tenir una picada dolorosa, o com em deien alBaix Empordà referint-se a la ’rinxola’: ’mosquit petit que picafort, que més aviat mossega’.

Al sud del territori català –Terres de l’Ebre i País Valencià–,el zoònim que trobem per referir-se a un mosquit petit que o béno pica o que té picada molesta però no gaire dolorosa és ’rendi-lla’, forma que, en les nostres comarques documenta en MiquelBlanc a Calaceit, n’Olga Cubells a la Palma d’Ebre i FrancescMestre, a Tortosa (encara que aquí la ’rendilla’ és mosquit petit,però que pica fort); i les variants ’rampella’ i ’rantella’ –enambdós casos es tracta d’un mosquit que, com la ranzilla mequi-nensana, vola a eixams–, ’rantelleta’. Sens dubte, aquestes formesmeridionals estan relacionades amb la ’ranzilla’ mequinensana.

Mentre que en el cas del rantell (i variants) septentrional gaire-bé sempre és descrit com a petit mosquit de picada forta i dolo-rosa, en el cas de la rantella (i variants) meridional no s’hi fagaire referència a la picada d’aquest insecte sinó al fet que volaa eixams.

No cal dir que qualsevol informació o documentació addicionalper part dels lectors serà molt ben rebuda, i agraïda. Unes dadesque em podeu fer arribar a l’adreça electrònica [email protected]

Jesús Pallarés, dibuixant i fotògraf

«M’agrada passejar pels camins matarranyencs»A. Quintana

Nascut el 1957 a la Codo-nyera, al Mesquí, on mantécasa, Jesús Pallarés compaginaamb prou sort la feina de cadadia al Centre d’Investigació iTecnologia Agroalimentària dela DGAa Saragossa amb el seuamor a la natura i a la comar-ca que coneix fins al darrerdetall. Amb els germans JoséAntonio i Jesús Celma ha treba-llat al club fotogràfic Foti-Cludes que es va fundar el 1996 ala Codonyera fins a la dissolu-ció el 2004, amb nombrosesexposicions, en algun temps deperiodicitat mensual, sobre elpaisatge, la flora i la fauna, l’ar-quitectura popular, els vellsoficis, els vestits antics, etc.,contribuint així a la conscien-ciació de la població del seulloc sobre el valor del medi físic

CRÒNIQUES TAGARINES

i cultural propis. Val la penaindicar que els peus de les fotosdel Foti-Club eren en català,cosa que a altres llocs ja es veucom a natural, però que a laCodonyera encara és novetat–recordeu que la Codonyera ésde les poques localitats de laFranja on no hi ha cap ensen-yament de la llengua pròpia.Com a fotògraf i autor detreballs sobre la natura partici-pa també en diversos llibres: aLa Codoñera en su historia i Lalínea del cielo, i altres més, iobté molt de ressò amb el calen-dari nudista del 2005 Descu-bre la Olivera. El Pallarés dibui-xant segueix una temática moltsemblant a la que fa servir enla fotografia, centrant-se en elpaisatge i l’etnografia delMesquí, en especial al seu

monumental. Recuer-dos del lloc. En altresobres, com a L’ombra.La sombra empréncamins més oberts a lafantasia. Ha participatcom a il·lustrador dediferents llibres, comara en el poemari Fetsi temps de la Codon-yera de J.M. Gràcia,publicat el 2005, i ambaquest mateix escrip-tor té en premsa unrecull de dibuixos detotes les ermites delMatarranya: Si lespedres parlaren. JesúsPallarès és home d’unaactivitat constant i benfeta, I un gran seguidorde camins matarra-nyencs.


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006 TEMPS DE FRANJA18 PAÏSOS CATALANS

Ja se sap que mai no plou a gust de tothom. El que és refotutés que no plogue. Aquí, però, no patiu que no tractaré del temps.Vull dir que, quan a notícies, un estiu dóna per molt i, segons comens ho mirem, no en traus res. Una hora em sentia il·luminat ambun bé de déu de coses noticiables i, de seguida, les llançava a lapaperera. Per exemple, un dia ensopegava amb la notícia que unatelevisió nova organitzava un karaoke al Cegonyer de Fraga im’adonava que no sabia com tractar-la. Era una còpia de Canta-mania, el programa vergonyant de TV3? Es tractava d’una bonaobra al servei de…, de què? Per cert que no era gens original i,si no, fixeu-vos que l’últim TdeF ja se m’havia avançat amb lainformació d’una «Escala en Hi-Fi a Saidí» que ve a ser el mateix(bé, allò era una versió d’origen televisiu, de quan la vida era enblanc i negre). Un altre dia una notícia aparentment amable emcridava l’atenció: de Fraga eixien els bombers que enviava la Gene-ralitat de Catalunya per a col·laborar en l’extinció dels focs endè-mics d’aquest estiu a Galícia; això ho llegia en un diari del diai, en un diari en espanyol de nom mundial, hi llegia un titular espec-tacular: «Catalunya, l’última a l’hora de solidaritzar-se amb Galí-cia». Què hi farem! Més endavant, un altre exabrupte de l’ex-ministre José Bono m’ha tingut entretingut: la criatura ha relacionat,poeta com és, l’independentisme amb el càncer. M’ho repenso,però, i no dedico ni un mot més al senyor JB, no fos cas que estorne a esfuriar la mateixa gent de l’altre camí, quan fa pocs

números en vaig fer una menció fugaç.Més teca: Saidí també ha estat un lloc periodístic aquest estiu

per coses més reals i, quan això s’esdevé en els nostres pobles, japots comptar que serà per cap cosa gaire bona: primer els aboca-ments tòxics de la planta de tractaments de residus animals;després l’acusació d’haver tret el cartell de Reservat el dret d’ad-missió per al sopar de la festa Major davant la demanda de perso-nes que volien sopar però que no tenien prou pedigrí saidinenc.

Aquest apuntador, en canvi, no va parar esment a la marabun-ta assedegada dels que van okupar els Monegres per obra i gràciade la convocatòria Monegros Desert Festival, sens dubte, una deles notícies procedents del nostre country. Per cert, parlant d’ame-ricanades, m’ha frapat molt una fotografia de la notícia mésdesgraciada i llarga de l’estiu: la de la pancarta Made in USA, lavau veure?, presidint unes runes dantesques al Líban, resultatdels atacs israelians. Tot plegat, per pensar en tanta cosa ameri-cana que pot arribar a presidir les nostres vides.

Amb tot, allò més noticiable de ca nostra va esdevenir a l’ini-ci de l’estiu, quan les associacions de la Franja es van compro-metre a fer pressions davant les instàncies més elevades de l’Es-tat per denunciar la negació de la notícia més esperada: la declaracióde l’oficialitat del català a l’Estatut d’Aragó.

Això últim lliga amb la frase que acaba la columna de JoanSolà al suplement de Cultura del diari Avui, aparegut en tornarde les vacances: «Als ciutadans que lluitem per aquesta llenguael govern ens hauria de dir, amb fets, si vol o no vol que perdu-ri». És clar que el Doctor Solà no es refereix a l’Aragó, però, noem negareu (lluitadors o simples pagadors de quota d’una asso-ciació de la Franja) que el govern aragonès s’ho pot ben atribuir.Joan Solà deixava anar la frase a partir d’una reflexió que li provo-cava Cantamania que és un programa televi… Però si això jaho he escrit!

Notícies d’estiu(o, poseu-hi, de Saidí)

SOM D’EIXE MÓN

Més enllà dels Països Cata-lans hi ha uns països occitans,que s’estenen des de Bordeu ales valls alpines del Piemont ides de la Vall d’Aran a Llemot-ges.

Occitans i occitanes proce-dents de les cinc regions dialec-tals –Gascunya, el Llemosí,Llenguadoc, Provença i lesvalls alpines– s’apleguen cadaany en l’Escola Occitana d’Es-tiu, que enguany arribava a laseua 32a edició.

L’Escola Occitana d’Estiues desenvolupa al llarg d’unasetmana d’agost a Vilanovad’Olt (l’Agenès) i inclou cursosdels diferents dialectes occi-tans a diferents nivells, aixícom classes monogràfiquesque aborden aspectes concrets

Al país de les prunes i les oquesCarme Messeguer

d’història, llengua o culturaoccitanes. A més, s’ofereixentallers de cuina, cant i dansa;una calandreta per atendre lagent més petita i una llibreriaon remenar tant com es vol.Tot això salpebrat amb cants idanses que sorgeixen espontà-niament pels passadissos del’escola o a la cua del menja-dor, on, per cert, es practicauna deliciosa gastronomia «defusió». Hi ha també excursionsalternatives (passejada fluvialper l’Olt, visita al Museu delfetge-gras, a factories deproducció de prunes seques,etc.). Els vespres hi ha vetlla-des de cinema, contes, músicao dansa, sempre seguides perinterminables sessions de ballstradicionals. Les diverses acti-

vitats tenen lloc en un ambientd’immersió absolut en occità,on la llengua no és tan solsobjecte d’estudi sinó princi-palment vehicle de comunica-ció i d’intercanvi. Cal dir queenguany les persones assistentsa l’EOE van celebrar la decla-ració d’oficialitat, arran del nouEstatut, de la llengua occitanaa tot Catalunya.

La p re sènc ia ca t a l anasempre és important a l’EOE,representada per membres delCercle d’Agermanament Occi-tano-Català (CAOC), quepresideix l’incombustibleEnric Garriga. Aquesta asso-ciació, amb seu a Barcelona ia Pàmies, promou el coneixe-ment mutu i l’intercanvi de lescultures catalana i occitana

amb activitats ben variades,entre les quals destaquen elscursos de llengua i culturaoccitanes, el concurs de Dicta-da en occità, els viatges a dife-rents indrets d’Occitània, laparticipació en l’Aplec delsFocs de Sant Joan a Montse-gur, la pujada al Coll de Salau,la participació en la Felibreja-da del Perigord, l’organitza-ció de festes occitanes, larecepció d’alumnes de laCalandreta a Catalunya, etc.

Des de fa dos anys hi hatambé una Escola Occitanad’Hivern, amb seu variable ique es desenvolupa al voltantde les vacances de Nadal. Lad’enguany està en preparació.Pe r a més i n fo rmac iówww.caoc.cat.

Francesc Ricart


Núm. 59. Setembre-octubre de 2006TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

El regidor de Cultura i «el cafè per a tots»Júlia Pérez

Llegint el darrer número deTDF, observo com hi ha unaentrevista que m’ha sorprèsmolt, que és la realitzada alregidor de Cultura de l’ Ajun-tament de Fraga, en MiguelLuis Lapeña Cregenzán.Sorprèn moltísim com unapublicació com TdF editadaper la ICF on entre d’altrescol·lectius es troba l’IEBC,publicita un polític que entermes culturals fa un cafè pera tots i demostra poquescontemplacions per la llenguai la cultura locals de Fraga i dela Franja. Tot i que a l’articlefa diverses referències al catalài que va signar un Manifest elpassat mes de juny demanantla cooficialitat de l’aragonès idel català a l’Estatut, la reso-lució de les subvencions localsen matèria de cultura que haconcedit l’Ajuntament fragatíno contempla, ni de lluny,aquesta predisposició per a lallengua. De fet, el que ha fet lacorporació municipal de lacapital del Baix Cinca és admi-nistrar una quantitat de dinersper a cultura subvencionant atotes les agrupacions sense teniren compte un mínim de rigorcientífic i cultural. De lessubvencions atorgades a asso-ciacions catalanoparlants querealitzen activitats a Fraga comsón els Casals Jaume I il’IEBC, la suma és igual a lasubvenció atorgada a els«Amigos de Fraga» i el seuaragonès-oriental o fragatí. Defet, per a la corporació muni-cipal, cada llengua ha de tenirla mateixa quantia pressu-postària, no vagi a ser que elsaltres s’enfadin. Poc importa,llavors el reconeixement cien-tífic, cultural i universitari dedeterminades entitats; ni lacultureta d’anar per casa i lessimpaties político–ideològi-ques ultradretanes de l’altre,perquè el que ha de primar ésel «buen talante», hereu de la

transició. Entenc que aquest bon

senyor, com tots els represen-tants polítics de la Franja, siguiquina sigui la seva filiació polí-tica, puguin actuar així, davantla inexistència d’un marc legallingüístic, però ni amb les reite-rades promeses electorals iparlementàries formulades pelpresident aragonès per a trami-tar una Llei de Llengües, niamb la Reforma estatutàrianingú protesta. Tothom calla. Isi no preguntem o preguntem-nos: quants regidors i alcaldess’han queixat als secretarisprovincials, regionals, al capdel seu grup parlamentari a lesCorts d’Aragó? CAP!!!!. Algúho farà amb el seu grup parla-mentari a Madrid?. Molt emtemo que NINGÚ, no sigui quesi li expedienti per defensar unsposicionaments que el propiGovern espanyol a l’any 2001,en temps d’Aznar, va ratificari es va comprometre a defen-sar la Carta Europea de Llen-gües Minoritàries, fins arapaper mullat. Bé, m’equivoco,hi va haver al 2005 catorzecàrrecs electes del PAR, vellesglòries de la Llitera i el Cinca,molt properes a la ultradretanaFACAO que SÍ que es vanqueixar perquè NO volien unaLlei de Llengües, però NINGÚni del seu partit, ni del PSOE,CHA, IU o PP va sortir per acriticar tot això, i un copmés…SILENCI, que el silen-ci afavoreix la desmemòria il’oblit, i si s’oblida tot el temalingüístic, doncs, molt millor,tant de bo que s’oblidessin deparlar i escriure en català a laFranja.

Davant tot aquest panoramaNO PUC COMPRENDRE, laconstant predisposició i some-timent del moviment associa-tiu de la Franja vers la classepolítica i els governants quantaquests ens han portat engan-yats, una vegada si i una altra

també com a mínim durant setanys,o millor dit, portem mésde vint anys de MENTIDESPOLÍTIQUES!! ! ! . Se’ l spregunta als diputats regionalspossibles solucions i callen, seli formula la proposta i l’escrital grup parlamentari i no respo-nen, vulnerant així el protocoli la legislació que ells van apro-var; potser perquè estan méspreocupats per les vacances oper cobrar a fi de mes, un souque paguem entre tots, fins i totels remitents de les cartes queno es dignen a contestar. Sesuposa que respondran elproper any quan vulguin queels tornem a votar. Suposo quellavors tornarem a tenir prome-ses de Llei de Llengües: però

mentrestant callen, demostrenpoc respecte per les diferentsentitats culturals i associativesi per la societat civil que treba-lla al territori, i només cadaquatre anys es preocupen perella. Pel que es veu, l’únic queels interessa és poder estar a lapoltrona quatre anys més, iquatre més. No sé si la ICFexigirà a la classe política mésrespecte i coherència, més fetsi activitats i menys paraulesboniques, però el que estar clarés que SI ELS POLÍTICSVOLEN RESPECTE,TAMBÉ HAN DE RESPEC-TAR ELLS ALS ALTRES I AL’HORA DE LEGISLAR,S’HA DE SABER ESCOL-TAR I COMPLIR LES LLEIS.

SUBSCRIU-T’HI978 85 15 21

[email protected]

SIG

RID

SC

HM

IDT

VON

DER

TW

ER

Seu de les Corts d’Aragó a Saragossa


Any 7 • núm. 59 • La Franja, setembre i octubre de 2006

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Rèt

ol d

’ent

rada

a la

pob

laci

ó ba

ixar

agon

esa

de B

ellm

unt d

e M

esqu

í

Trobada Cultural del MatarranyaArenys de Lledó va acollir els actesorganitzats per l’AsCuMa, ambinteressants exposicions i debats.

Entrevista aRoman RodaEl president delConsellComarcal delMatarranya ensparla de lespossibilitatsmediambientalsde la comarca.

JM G

RÀ

CIA

II Congrés de l’aragonèsEl passat juliol se celebraren els actesplenaris on assitiren la major part de lesentitats defensores d’aquesta llengua.

RICARD SOLANADetall de la porta principal de l’Església de Calaceit

Retolacióbilingüe?Retolacióbilingüe?

BABEL AL BAIX ARAGÓBABEL AL BAIX ARAGÓ

Temps de Franja 59 - ascuma.org

Documents

Transcript of Temps de Franja 59 - ascuma.org