En venda a Albelda Estanc Conchita Calaceit Papereria Abagraves El Torricoacute Llibreria Pilariacuten Fraga Llibreria Badia i Kiosko Casanova GironaLlibreria Les Voltes Lleida Llibreria de la Generalitat Mequinensa Papereria Gonzaacutelez Reus Llibreria Gaudiacute Saidiacute Llibreria Panadeacutesi Llibreria Sorolla Saragossa Papeleriacutea Germinal C Sepulcro 21 Tamarit Estanc Patrito Tortosa Llibreria El Temple Vall-de-roures Llibreria Serret

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15C

AR

TES

CR

EUA

DES

2

TEMPS DE FRANJA digital 19

Sumari

2 Cartes dels lectors

3 Editorial

4 Matarranya

7 Baix Cinca

10 Entrevista

12 Llitera

13 Ribagorccedila

14 Cultura

15 Tema del mes

16 Aragoacute

17 Cultura

18 Paiumlsos Catalans

19 Opinioacute

Edita

C Major 4 44610 Calaceit T 978 85 15 21bull Associacioacute Cultural del Matarranyabull Consells Locals de la Franjabull Institut drsquo Estudis del Baix Cinca-IEAbull Centre drsquo Estudis Ribagorccedilans (CERib)

Coordinacioacute Carles Teregraves i Isabel Calafinfoteresantolincom

Gestioacute i administracioacute Cegravelia Badet

Cap de redaccioacute i maquetacioacute gragraveficaIsabel Calaf bull tempsdefranjagmailcom

Consell de redaccioacuteEl Matarranya Josep M Baroacute M D GimenoJoseacute Miguel Gragravecia Artur Quintana CarlesSancho El Baix Cinca Pep Labat Rosa Arqueacute CarmeMesseguer i Hugo Sorolla La Llitera i la Ribagorccedila Carles Barrull JosepEspluga Glograveria Francino i Josefina MotisAragoacute Magraverio Sasot PPCC Hugo Sorolla

Fotografia Marina Barrafon Sigrid Schmidt Von der Twer

Opinioacute Esteve Betriagrave Quim Gibert Merxe LlopVicent de Melchor Juli Micolau JoaquimMontcluacutes Ramoacuten Mur Francesc Ricart M TeresaSerrano Ramon Sistac Natxo Sorolla CarlesTeregraves i Joaquim Torrent

Subscripcions i publicitat 978 85 15 21

Produccioacute Teregraves amp Antoliacuten scinfoteresantolincom

Disseny Carles Teregraves Bellegraves

Dipogravesit legal TE-882000

ISSN 1695-7709

Cartell estrafolari

El cartell que fa referegravencia enguany a lafestivitat de Sant Sebastiagrave a Benavarri eacutesmolt estrafolari per dir-ho drsquouna manerasuau Barreja els tipus de lletres les ma-juacutescules i minuacutescules es situen sense mas-sa criteri i el catalagrave i el castellagrave apareixensense cap norma Almenys aixograve eacutes el que empareix a mi Per lrsquoany que ve potser que des-preacutes de recollir les propostes de les entitatsparticipants la programacioacute dels muacutelti-ples actes de la festa lrsquohauria de revisar unresponsable per donar coheregravencia al text ifer el disseny del cartell Veig que el que srsquohaintentat fer eacutes un text bilinguumle per acon-tentar a tots perograve aixograve complica el cartelli srsquoha drsquoordenar amb un uacutenic criteri Pen-seu que la publicitat arriba als alumnes enformacioacute i aixograve no els ajuda gens ni mica enlrsquoaprenentatge i valoracioacute de les dos llen-guumles que apareixen en el text Lrsquoany que vea veure si us ix un disseny informatiu meacutesben estructurat i coherent La poblacioacute deben segur que us ho agrairagrave i els mestres iels professors de catalagrave i castellagrave tambeacute

Joan Alzina

Agravengel Villalba a la residegravenciaSant Roc

El diumenge divuit de gener els iaios dela residegravencia de Sant Roc de Calaceit vantindre una visita molt especial LrsquoAgravengel Vi-llalba el cantautor de Favara va cantar no-vament en puacuteblic despreacutes de dos anys

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinioacute Enviarsquo ns les teuescartes tot indicant el teu nom ipoblacioacute atempsdefranjagmailcom

Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja

que ens comuniquin la sevaadreccedila de correu electrogravenic aadministracioascumaorg

per a rebre els pdf dels nuacutemeros digitals

SUBSCRIU-Trsquo HIT 978 85 15 21tempsdefranjagmailcom

Imatge coberta Escorccedila drsquouna oliveramilmiddotlenagraveria del Matarranya Foto copyC Teregraves

drsquohaver-se acomiadat dels escenaris a laseua vila El motiu drsquoesta especial i emoti-va actuacioacute va ser cantar una composicioacuteque havia escrit per a la seua mare que maiva poder-li dedicar perquegrave va morir elpassat mes de desembre despreacutes drsquouna cur-ta estanccedila de mig any a la residegravencia cala-ceitana LrsquoAgravengel acompanyat del seu in-separable timple canari va cantar a meacutes dela composicioacute dedicada a la seua mareaquells temes meacutes celebrats del seu amplirepertori molt lligat a la nostra terra i a lanostra llengua Interpretagrave la divertida i re-frescant Havanera del riu drsquoAlgars lrsquohim-ne Cant al Matarranya la recreacioacute musi-cal de La xica que va a la font poesia delpena-rogiacute Desideri Lombarte la humoriacutes-tica Rondalla del miravetagrave i Popular canagrave-ria Una emotiva actuacioacute que va agrairmolt la gent de la residegravencia

Gragravecies Agravengel

Joaquim Aguilar

Testaments

Enyoro quan totes les revistes eren en pa-per A veure si alguacute fa un testament a favorde la revista i podem tornar a la normali-tat Tot i que em temo que gragravecies als nos-tres governants el testament lrsquohauragrave de ferTemps de Franja lrsquouacutenica revista de la meuaterra feta en la meua llengua

Quima Rutllan

3

El passat 13 de desembre es vacelebrar a Fraga lrsquoacte de lliura-ment dels premis del ldquoXIII Con-cuacuters (sic) Literari en Aragoneacutes (sic)Oriental lsquoRoberto GBayodrsquo orga-nitzat per la Federacioacute drsquoAsocia-cions Culturals de lrsquoAragoacute Orien-tal (FACAO)

Entre els assistents es trobavenrepresentants poliacutetics del Partit Po-pular Partit Aragonegraves Rolde Cho-ben Compromiacutes amb Aragoacute i Ciu-tadans

Se suposa que els vells militantsde la FACAO que han treballat du-rant molts anys colze a colze amblrsquoiacutenclit alcalde de Bellmunt des-aparegut fa pocs anys saben ben beacutede la seua trajectograveria poliacutetica fran-quista ultradretana i violenta es-pecialment durant els primers anysde la transicioacute democragravetica

Perograve ho saben tambeacute els joves se-guidors de tan ilmiddotlustre progravecer Hosabien els representants poliacuteticsque van anar a la vetllada dels pre-mis literaris que porten el seunom Ho sabia el representant deCiutadans un partit relativamentnou que vol transmetre un aire demodernitat i de regeneracioacute a Es-panya

La figura de Roberto GonzaloBayod Pallareacutes apareix amb llumprogravepia emergida de les entranyesmeacutes tegraverboles i obscures del fran-quisme amb motiu dels desgraciatsfets de Montejurra de lrsquoany 1976 onun militar jubilat Joseacute Luis MariacutenGarciacutea-Verde ldquolrsquohome de la gavar-dinardquo assassinagrave a sang freda amb laseua pistola el jove demogravecrata carliacuteAniano Jimeacutenez Santos Uns mi-nuts abans al peu de la muntanyaera assassinat el jove drsquoEstella Ri-cardo Garciacutea Pellejero

Els carlistes meacutes tradicionalistesencapccedilalats per Sixte de Borboacute de-fensors de mantindre en la celebra-cioacute anual a Montejurra (Navarra)ldquolrsquoesperit del 18 de juliolrdquo com ellsmateixos deien no estaven dispo-sats a permetre que els carlistes de-mocragravetics i federalistes de CarlosHugo en aquell moment molt meacutesnombrosos i amb molta joventutdarrere ocupessen aquell lloc sa-

grat per a ells Perograve aquella vio-

lenta jornada del 9de maig drsquoaquell anyno va sorgir espontagrave-niament Havia estatpregraveviament ldquoescal-fadardquo minuciosa-ment preparada lessetmanes anteriorsamb pintades ame-naccediladores atemptatsamb bombes drsquoes-cassa potegravencia i esca-mots violents ambferits disseminats perdiferents punts deMadrid CastellaAragoacute i especial-ment a Navarra Les investigacionsrealitzades arrel dels fets que cul-minaren amb dos morts i meacutesdrsquouna dotzena de ferits a Monte-jurra demostraren que tot un se-guit drsquoorganitzacions extremistesde lrsquoantic regravegim amb el suport eco-nogravemic drsquoalgunes forces vives de lrsquoa-parell franquista i la connivegravenciadrsquoalgunes persones vinculades alsserveis drsquointelmiddotligegravencia espanyolscolmiddotlaboraren en fer drsquoaquell Mon-tejurra un polvoriacute que podia haveracabat ben be en una autegraventica car-nisseria

En un dossier presentat pels ad-vocats de la viacutectima al judici ambel que hi colmiddotlaboraren centenarsde testimonis drsquoaquells fets i dese-nes drsquoadvocats el nom i les accionsde Roberto Bayod apareixen re-flectides en diferents apartats deldossier i del sumari

Com a responsable de totaaquesta ldquoOperacioacute Reconquestardquoa Saragossa va quedar demostratdurant el judici que RobertoBayod va rebre drsquoun dels magraveximsresponsables drsquoUnioacuten Nacional Es-pantildeola (UNE) governador de Gui-puacutescoa i Conseller del Reino JoseacuteMariacutea de Araluce la quantitat de 6milions de pessetes ingressats a uncompte que segons consta en el Su-mari laquoRoberto Gonzalo RobertoBayod Pallareacutes con domicilio enPrincesa 18 Zaragoza fundador delos Cruzados Voluntarios Legiona-

EDITORIAL

Sap Ciutadans qui era Roberto Bayod

rios colaborador de la revista ldquoQueacutePasardquo y miembro de UNE recibioacutemediante un taloacuten negociado enuna oficina bancaria madrilentildea delldquoBanco Popular Espantildeolrdquoraquo Ambaquests diners i altres ajuts drsquoaltresmecenes de la causa com AntonioMariacutea de Oriol y Urquijo Bayodsegons els informes periodiacutestics ideclaracions drsquoadvocats de lrsquoegravepocalaquoes va poder organitzar els esca-mots previs a Saragosssa de grupsespecialment violents com el PENSi la campanya violenta de Monte-jurra amb la inestimable colmiddotlabo-racioacute drsquoaltres membres de UNEcom lrsquoextinent drsquoalcalde franquistade lrsquoAjuntament de Saragossa i iacuten-tim amic de Bayod Aroz Pascualraquo

Be aquest eacutes un dels perfils im-portants de la densa biografia deRoberto Bayod inspirador i se-nyera espiritual de la FACAO

La frequumlentacioacute drsquoactes en el seuhonor per part de representants departits poliacutetics democragravetics enscausa preocupacioacute i algunes refle-xions

Ciutadans per exemple srsquohauragravede plantejar si a meacutes de ser un par-tit ldquocentralistardquo (ldquoccedila va de soirdquo) as-pira a ser un partit ldquocentrista i cen-tratrdquo o tal volta aspira a cobrir elflanc drsquoextrema dreta que enaquest paiacutes deixa lliure el PP

La decisioacute eacutes seua perograve caldriaque la fessen palesa als seus possi-bles votants

Lrsquoassassiacute deMontejurraGarciacutea-Verdeencara amb la pistola a la magraveWWWEKA

PARTIDOCARLISTACOM

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15ED

ITO

RIA

L

4

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15M

ATA

RR

AN

YA

Els XI Premis Vila de Pena-rojade Tastavins es van atorgar el pas-sat vint de gener festivitat delssants patrons de la poblacioacute SantFabiagrave i Sant Sebastiagrave Al Concursde Relats Curts Maties Pallareacutessrsquohan presentat un total de cin-quanta-nou originals una mica meacutesde la meitat que lrsquoany passat cin-quanta-tres en castellagrave i nomeacutes sisen catalagrave En esta ocasioacute en el jurathi va haver molta unanimitat en lavaloracioacute dels relats presentats enla convocatograveria El primer premidel concurs valorat en 250 eurossrsquoha concedit a lrsquoescriptor drsquoAlta-fulla (Tarragonegraves) Jaime CalatayudVentura pel relat en castellagrave Des-amor y yerro Un text drsquointriga enquegrave la trama comenccedila a partir de lamort i posterior lrsquoenterrament drsquoungos i eacutes este fet el que va desenvo-lupant una histograveria que doacutena lloc aun final sorprenent per al lectorJaime Calatayud eacutes un escriptorque participa en molts concursosde relats i que ha obtingut forccedila gu-ardons El segon premi li ha cor-respost a Javier Palomo Traver perCaminada escrit en catalagrave dotatamb 150 euros El relat descriu unaexcursioacute a peu pel terme de Pena-roja lrsquoautor recorre els llocs meacutesemblemagravetics de la poblacioacute matar-ranyenca i evoca els fets que es re-lacionen amb lrsquoitinerari i que elnarrador coneix prou beacute Javier Pa-lomo ha publicat recentment la no-velmiddotla drsquointriga La Hermosura i eacutes

XI Premis Vila de Pena-roja CARLES SANCHO

lrsquoautor drsquouna segona El avispero Apart dels dos anteriors relats resse-nyats van quedar com a finalistesdel concurs Vivencias navidentildeasEl amor de Marina Sin noticias deMario i El suentildeo de una noche deReyes Respecte al Concurs de Pin-tura Desideri Lombarte que es vaatorgar en esta mateixa jornadafestiva srsquoha concedit lrsquouacutenic premide la convocatograveria de 700 euros alrsquoobra Estado de bienestar de lrsquoar-tista Gonzalo Romero Navarro deMarines (Paiacutes Valenciagrave)

Curtmetratge realitzat a lrsquoestudi de Nebulosa Gragravefica i rodat en les antiguespresons de Massalioacute el 2 de novembre de 2014

bull Directorguionista Marc Martiacute bull Edicioacutecagravemerapostproduccioacute Laira Gonzalo bull Muacutesica Germaacuten Celma i Marc Martiacute bull Repartiment Raquel Adell Carlos Balbiacuten i Mireia Aznarbull Podeu veure aquest curt entrant vimeocom115581533 o clicant sobre la imatge

Lrsquo ESMOLET

ldquoOra et laborerdquo un curt fet a Massalioacute

Lrsquoofici i el desfici Carles Teregraves

El 1979 amb disset anyets el dissenyador Joan Fors em vaagafar drsquoaprenent Lrsquoestudi era a tocar de la Model a tres quartsdrsquohora drsquoautobuacutes Al llarg de la ruta mrsquoentretenia a comptarquants regravetols hi havia en catalagrave que aleshores no nrsquoeren gaires(ja duia el lsquotemarsquo de segraverie es veu) Els matins mersquols passava re-tocant originals amb gouache blanc muntant textos revelantfotos i fent molts encagraverrecs Era un moacuten fascinant mdashara en di-riacuteem multidisciplinar Per aixograve en acabar el COU (aleshoreshi havia el lsquonocturnrsquo) vaig decidir drsquoentrar a lrsquoEscola Massa-na en aquell moment la meacutes prestigiosa i sobretot lrsquouacutenica as-sequible per als meus pares Poc despreacutes la vida familiar es vacomplicar forccedila perograve aixograve ja eacutes tota una altra histograveria

Quan arran de la nominacioacute oliacutempica de Barcelona es va po-

pularitzar allograve drsquolaquoestudies o dissenyesraquo jo ja en tenia els ditspelats de lrsquoofici Els anys a la Massana mrsquohavien donat una baseteograverica perograve lrsquoescola veritable va ser el muntatge de minuacutesculsanuncis per a la Vanguardia on srsquohavia drsquoencabir la informa-cioacute convenientment jerarquitzada i ilmiddotlustrada Eacutes com allograve denetejar vidres de Karate Kid perograve sense lrsquoegravepica ni les planto-fades Lrsquoaltra cara del disseny la reflexioacute i el concepte la vaigaprendre a lrsquoestudi d lrsquoEnric Huguet on calia tenir idees con-sistents per a desenvolupar projectes que agradessin alsclients i tambeacute molt important que estiguessin sustentats perun argumentari sogravelid Despreacutes va venir lrsquoaventura aragonesaque alguns lectors ja coneixeu I lrsquoabril drsquoenguany com qui novol la cosa ja en faragrave vint-i-dos anys Deacuteu nrsquohi do

3

El passat 13 de desembre es vacelebrar a Fraga lrsquoacte de lliura-ment dels premis del ldquoXIII Con-cuacuters (sic) Literari en Aragoneacutes (sic)Oriental lsquoRoberto GBayodrsquo orga-nitzat per la Federacioacute drsquoAsocia-cions Culturals de lrsquoAragoacute Orien-tal (FACAO)

Entre els assistents es trobavenrepresentants poliacutetics del Partit Po-pular Partit Aragonegraves Rolde Cho-ben Compromiacutes amb Aragoacute i Ciu-tadans

Se suposa que els vells militantsde la FACAO que han treballat du-rant molts anys colze a colze amblrsquoiacutenclit alcalde de Bellmunt des-aparegut fa pocs anys saben ben beacutede la seua trajectograveria poliacutetica fran-quista ultradretana i violenta es-pecialment durant els primers anysde la transicioacute democragravetica

Perograve ho saben tambeacute els joves se-guidors de tan ilmiddotlustre progravecer Hosabien els representants poliacuteticsque van anar a la vetllada dels pre-mis literaris que porten el seunom Ho sabia el representant deCiutadans un partit relativamentnou que vol transmetre un aire demodernitat i de regeneracioacute a Es-panya

La figura de Roberto GonzaloBayod Pallareacutes apareix amb llumprogravepia emergida de les entranyesmeacutes tegraverboles i obscures del fran-quisme amb motiu dels desgraciatsfets de Montejurra de lrsquoany 1976 onun militar jubilat Joseacute Luis MariacutenGarciacutea-Verde ldquolrsquohome de la gavar-dinardquo assassinagrave a sang freda amb laseua pistola el jove demogravecrata carliacuteAniano Jimeacutenez Santos Uns mi-nuts abans al peu de la muntanyaera assassinat el jove drsquoEstella Ri-cardo Garciacutea Pellejero

Els carlistes meacutes tradicionalistesencapccedilalats per Sixte de Borboacute de-fensors de mantindre en la celebra-cioacute anual a Montejurra (Navarra)ldquolrsquoesperit del 18 de juliolrdquo com ellsmateixos deien no estaven dispo-sats a permetre que els carlistes de-mocragravetics i federalistes de CarlosHugo en aquell moment molt meacutesnombrosos i amb molta joventutdarrere ocupessen aquell lloc sa-

grat per a ells Perograve aquella vio-

lenta jornada del 9de maig drsquoaquell anyno va sorgir espontagrave-niament Havia estatpregraveviament ldquoescal-fadardquo minuciosa-ment preparada lessetmanes anteriorsamb pintades ame-naccediladores atemptatsamb bombes drsquoes-cassa potegravencia i esca-mots violents ambferits disseminats perdiferents punts deMadrid CastellaAragoacute i especial-ment a Navarra Les investigacionsrealitzades arrel dels fets que cul-minaren amb dos morts i meacutesdrsquouna dotzena de ferits a Monte-jurra demostraren que tot un se-guit drsquoorganitzacions extremistesde lrsquoantic regravegim amb el suport eco-nogravemic drsquoalgunes forces vives de lrsquoa-parell franquista i la connivegravenciadrsquoalgunes persones vinculades alsserveis drsquointelmiddotligegravencia espanyolscolmiddotlaboraren en fer drsquoaquell Mon-tejurra un polvoriacute que podia haveracabat ben be en una autegraventica car-nisseria

En un dossier presentat pels ad-vocats de la viacutectima al judici ambel que hi colmiddotlaboraren centenarsde testimonis drsquoaquells fets i dese-nes drsquoadvocats el nom i les accionsde Roberto Bayod apareixen re-flectides en diferents apartats deldossier i del sumari

Com a responsable de totaaquesta ldquoOperacioacute Reconquestardquoa Saragossa va quedar demostratdurant el judici que RobertoBayod va rebre drsquoun dels magraveximsresponsables drsquoUnioacuten Nacional Es-pantildeola (UNE) governador de Gui-puacutescoa i Conseller del Reino JoseacuteMariacutea de Araluce la quantitat de 6milions de pessetes ingressats a uncompte que segons consta en el Su-mari laquoRoberto Gonzalo RobertoBayod Pallareacutes con domicilio enPrincesa 18 Zaragoza fundador delos Cruzados Voluntarios Legiona-

EDITORIAL

Sap Ciutadans qui era Roberto Bayod

rios colaborador de la revista ldquoQueacutePasardquo y miembro de UNE recibioacutemediante un taloacuten negociado enuna oficina bancaria madrilentildea delldquoBanco Popular Espantildeolrdquoraquo Ambaquests diners i altres ajuts drsquoaltresmecenes de la causa com AntonioMariacutea de Oriol y Urquijo Bayodsegons els informes periodiacutestics ideclaracions drsquoadvocats de lrsquoegravepocalaquoes va poder organitzar els esca-mots previs a Saragosssa de grupsespecialment violents com el PENSi la campanya violenta de Monte-jurra amb la inestimable colmiddotlabo-racioacute drsquoaltres membres de UNEcom lrsquoextinent drsquoalcalde franquistade lrsquoAjuntament de Saragossa i iacuten-tim amic de Bayod Aroz Pascualraquo

Be aquest eacutes un dels perfils im-portants de la densa biografia deRoberto Bayod inspirador i se-nyera espiritual de la FACAO

La frequumlentacioacute drsquoactes en el seuhonor per part de representants departits poliacutetics democragravetics enscausa preocupacioacute i algunes refle-xions

Ciutadans per exemple srsquohauragravede plantejar si a meacutes de ser un par-tit ldquocentralistardquo (ldquoccedila va de soirdquo) as-pira a ser un partit ldquocentrista i cen-tratrdquo o tal volta aspira a cobrir elflanc drsquoextrema dreta que enaquest paiacutes deixa lliure el PP

La decisioacute eacutes seua perograve caldriaque la fessen palesa als seus possi-bles votants

Lrsquoassassiacute deMontejurraGarciacutea-Verdeencara amb la pistola a la magraveWWWEKA

PARTIDOCARLISTACOM

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15ED

ITO

RIA

L

4

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15M

ATA

RR

AN

YA

Els XI Premis Vila de Pena-rojade Tastavins es van atorgar el pas-sat vint de gener festivitat delssants patrons de la poblacioacute SantFabiagrave i Sant Sebastiagrave Al Concursde Relats Curts Maties Pallareacutessrsquohan presentat un total de cin-quanta-nou originals una mica meacutesde la meitat que lrsquoany passat cin-quanta-tres en castellagrave i nomeacutes sisen catalagrave En esta ocasioacute en el jurathi va haver molta unanimitat en lavaloracioacute dels relats presentats enla convocatograveria El primer premidel concurs valorat en 250 eurossrsquoha concedit a lrsquoescriptor drsquoAlta-fulla (Tarragonegraves) Jaime CalatayudVentura pel relat en castellagrave Des-amor y yerro Un text drsquointriga enquegrave la trama comenccedila a partir de lamort i posterior lrsquoenterrament drsquoungos i eacutes este fet el que va desenvo-lupant una histograveria que doacutena lloc aun final sorprenent per al lectorJaime Calatayud eacutes un escriptorque participa en molts concursosde relats i que ha obtingut forccedila gu-ardons El segon premi li ha cor-respost a Javier Palomo Traver perCaminada escrit en catalagrave dotatamb 150 euros El relat descriu unaexcursioacute a peu pel terme de Pena-roja lrsquoautor recorre els llocs meacutesemblemagravetics de la poblacioacute matar-ranyenca i evoca els fets que es re-lacionen amb lrsquoitinerari i que elnarrador coneix prou beacute Javier Pa-lomo ha publicat recentment la no-velmiddotla drsquointriga La Hermosura i eacutes

XI Premis Vila de Pena-roja CARLES SANCHO

lrsquoautor drsquouna segona El avispero Apart dels dos anteriors relats resse-nyats van quedar com a finalistesdel concurs Vivencias navidentildeasEl amor de Marina Sin noticias deMario i El suentildeo de una noche deReyes Respecte al Concurs de Pin-tura Desideri Lombarte que es vaatorgar en esta mateixa jornadafestiva srsquoha concedit lrsquouacutenic premide la convocatograveria de 700 euros alrsquoobra Estado de bienestar de lrsquoar-tista Gonzalo Romero Navarro deMarines (Paiacutes Valenciagrave)

Curtmetratge realitzat a lrsquoestudi de Nebulosa Gragravefica i rodat en les antiguespresons de Massalioacute el 2 de novembre de 2014

bull Directorguionista Marc Martiacute bull Edicioacutecagravemerapostproduccioacute Laira Gonzalo bull Muacutesica Germaacuten Celma i Marc Martiacute bull Repartiment Raquel Adell Carlos Balbiacuten i Mireia Aznarbull Podeu veure aquest curt entrant vimeocom115581533 o clicant sobre la imatge

Lrsquo ESMOLET

ldquoOra et laborerdquo un curt fet a Massalioacute

Lrsquoofici i el desfici Carles Teregraves

El 1979 amb disset anyets el dissenyador Joan Fors em vaagafar drsquoaprenent Lrsquoestudi era a tocar de la Model a tres quartsdrsquohora drsquoautobuacutes Al llarg de la ruta mrsquoentretenia a comptarquants regravetols hi havia en catalagrave que aleshores no nrsquoeren gaires(ja duia el lsquotemarsquo de segraverie es veu) Els matins mersquols passava re-tocant originals amb gouache blanc muntant textos revelantfotos i fent molts encagraverrecs Era un moacuten fascinant mdashara en di-riacuteem multidisciplinar Per aixograve en acabar el COU (aleshoreshi havia el lsquonocturnrsquo) vaig decidir drsquoentrar a lrsquoEscola Massa-na en aquell moment la meacutes prestigiosa i sobretot lrsquouacutenica as-sequible per als meus pares Poc despreacutes la vida familiar es vacomplicar forccedila perograve aixograve ja eacutes tota una altra histograveria

Quan arran de la nominacioacute oliacutempica de Barcelona es va po-

pularitzar allograve drsquolaquoestudies o dissenyesraquo jo ja en tenia els ditspelats de lrsquoofici Els anys a la Massana mrsquohavien donat una baseteograverica perograve lrsquoescola veritable va ser el muntatge de minuacutesculsanuncis per a la Vanguardia on srsquohavia drsquoencabir la informa-cioacute convenientment jerarquitzada i ilmiddotlustrada Eacutes com allograve denetejar vidres de Karate Kid perograve sense lrsquoegravepica ni les planto-fades Lrsquoaltra cara del disseny la reflexioacute i el concepte la vaigaprendre a lrsquoestudi d lrsquoEnric Huguet on calia tenir idees con-sistents per a desenvolupar projectes que agradessin alsclients i tambeacute molt important que estiguessin sustentats perun argumentari sogravelid Despreacutes va venir lrsquoaventura aragonesaque alguns lectors ja coneixeu I lrsquoabril drsquoenguany com qui novol la cosa ja en faragrave vint-i-dos anys Deacuteu nrsquohi do

4

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15M

ATA

RR

AN

YA

Els XI Premis Vila de Pena-rojade Tastavins es van atorgar el pas-sat vint de gener festivitat delssants patrons de la poblacioacute SantFabiagrave i Sant Sebastiagrave Al Concursde Relats Curts Maties Pallareacutessrsquohan presentat un total de cin-quanta-nou originals una mica meacutesde la meitat que lrsquoany passat cin-quanta-tres en castellagrave i nomeacutes sisen catalagrave En esta ocasioacute en el jurathi va haver molta unanimitat en lavaloracioacute dels relats presentats enla convocatograveria El primer premidel concurs valorat en 250 eurossrsquoha concedit a lrsquoescriptor drsquoAlta-fulla (Tarragonegraves) Jaime CalatayudVentura pel relat en castellagrave Des-amor y yerro Un text drsquointriga enquegrave la trama comenccedila a partir de lamort i posterior lrsquoenterrament drsquoungos i eacutes este fet el que va desenvo-lupant una histograveria que doacutena lloc aun final sorprenent per al lectorJaime Calatayud eacutes un escriptorque participa en molts concursosde relats i que ha obtingut forccedila gu-ardons El segon premi li ha cor-respost a Javier Palomo Traver perCaminada escrit en catalagrave dotatamb 150 euros El relat descriu unaexcursioacute a peu pel terme de Pena-roja lrsquoautor recorre els llocs meacutesemblemagravetics de la poblacioacute matar-ranyenca i evoca els fets que es re-lacionen amb lrsquoitinerari i que elnarrador coneix prou beacute Javier Pa-lomo ha publicat recentment la no-velmiddotla drsquointriga La Hermosura i eacutes

XI Premis Vila de Pena-roja CARLES SANCHO

lrsquoautor drsquouna segona El avispero Apart dels dos anteriors relats resse-nyats van quedar com a finalistesdel concurs Vivencias navidentildeasEl amor de Marina Sin noticias deMario i El suentildeo de una noche deReyes Respecte al Concurs de Pin-tura Desideri Lombarte que es vaatorgar en esta mateixa jornadafestiva srsquoha concedit lrsquouacutenic premide la convocatograveria de 700 euros alrsquoobra Estado de bienestar de lrsquoar-tista Gonzalo Romero Navarro deMarines (Paiacutes Valenciagrave)

Curtmetratge realitzat a lrsquoestudi de Nebulosa Gragravefica i rodat en les antiguespresons de Massalioacute el 2 de novembre de 2014

bull Directorguionista Marc Martiacute bull Edicioacutecagravemerapostproduccioacute Laira Gonzalo bull Muacutesica Germaacuten Celma i Marc Martiacute bull Repartiment Raquel Adell Carlos Balbiacuten i Mireia Aznarbull Podeu veure aquest curt entrant vimeocom115581533 o clicant sobre la imatge

Lrsquo ESMOLET

ldquoOra et laborerdquo un curt fet a Massalioacute

Lrsquoofici i el desfici Carles Teregraves

El 1979 amb disset anyets el dissenyador Joan Fors em vaagafar drsquoaprenent Lrsquoestudi era a tocar de la Model a tres quartsdrsquohora drsquoautobuacutes Al llarg de la ruta mrsquoentretenia a comptarquants regravetols hi havia en catalagrave que aleshores no nrsquoeren gaires(ja duia el lsquotemarsquo de segraverie es veu) Els matins mersquols passava re-tocant originals amb gouache blanc muntant textos revelantfotos i fent molts encagraverrecs Era un moacuten fascinant mdashara en di-riacuteem multidisciplinar Per aixograve en acabar el COU (aleshoreshi havia el lsquonocturnrsquo) vaig decidir drsquoentrar a lrsquoEscola Massa-na en aquell moment la meacutes prestigiosa i sobretot lrsquouacutenica as-sequible per als meus pares Poc despreacutes la vida familiar es vacomplicar forccedila perograve aixograve ja eacutes tota una altra histograveria

Quan arran de la nominacioacute oliacutempica de Barcelona es va po-

pularitzar allograve drsquolaquoestudies o dissenyesraquo jo ja en tenia els ditspelats de lrsquoofici Els anys a la Massana mrsquohavien donat una baseteograverica perograve lrsquoescola veritable va ser el muntatge de minuacutesculsanuncis per a la Vanguardia on srsquohavia drsquoencabir la informa-cioacute convenientment jerarquitzada i ilmiddotlustrada Eacutes com allograve denetejar vidres de Karate Kid perograve sense lrsquoegravepica ni les planto-fades Lrsquoaltra cara del disseny la reflexioacute i el concepte la vaigaprendre a lrsquoestudi d lrsquoEnric Huguet on calia tenir idees con-sistents per a desenvolupar projectes que agradessin alsclients i tambeacute molt important que estiguessin sustentats perun argumentari sogravelid Despreacutes va venir lrsquoaventura aragonesaque alguns lectors ja coneixeu I lrsquoabril drsquoenguany com qui novol la cosa ja en faragrave vint-i-dos anys Deacuteu nrsquohi do

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15M

ATA

RR

AN

YA

5

Un any meacutes la festivitat de SantAntoni srsquoha celebrat a les viles delMatarranya amb tots els elementstradicionals que li donen forccedila iidentitat fogueres benediccionsdrsquoanimals exposicioacute del sant a la pla-ccedila pa amb oli misses plegues ofer-tes ditxos balls xarangues rostidesdiables I com que enguany el diadel sant ha caigut en dissabte totesles viles lrsquohan celebrat el mateix 17de gener i per tant ha comptat ambun gran nombre de participants quesrsquohan apropat a les nostres viles Elvisitant de la comarca ha poguttriar entre els muacuteltiples actes i elsamplis programes que oferien les di-ferents poblacions

Un dels elements meacutes significati-us de la festa soacuten els diablets els dia-bles o les diableres que tenen unadenominacioacute diferent segons les vi-les Soacuten uns personatges temiblesque tenen lrsquoorigen en el dimonique va presentar les temptacions alpecat a Sant Antoni al desert Aquiacuteal Matarranya lrsquoescenografia canviai el sant viu en una barraca feta debranques de pi que posteriorment eldiable cremaragrave i donaragrave origen a lasimbologia de les fogueres ben pre-sents en la festivitat Els diablets dia-bles o diableres srsquohan anat recupe-rant a les diferents viles de la me-mograveria colmiddotlectiva i ara formen partdestacada en la festivitat Primera-ment va ser la Torre del Comte i laFreixneda a la degravecada dels vuitantadespreacutes els de la Portellada a partirde la representacioacute de la vida delsant i que ara srsquohan convertit en elsanimadors dels correfocs popularsque srsquoorganitzen en qualsevol dia delrsquoany Meacutes tard es van recuperar els

Les diableres de Sant Antoni a Vall-de-roures CARLES SANCHO

diables de Ragravefels Enguany les diableres de Vall-de-

roures han estrenat indumentagraveria iprotagonisme en la festa de Sant An-toni gragravecies al treball de lrsquoAssocia-cioacute Cultural Repavalde Ja feia unsquants anys que estos personatgestan tradicionals i significatius haviencaigut en lrsquooblit i no apareixien enla celebracioacute i molta gent els troba-va a faltar per animar la festa i ferparticipar als meacutes menuts Es trac-ta de dos diableres vestides de roigque amb una granera a les mans en-corren la canalla pels carrers i pla-ces de la poblacioacute Antigament elsmenuts els hi cantaven i cridavenamagant-se

Diablera coixa diable cornutanaven a festesa Calataiud La nova indumentagraveria de les dia-

bleres ha seguit la tradicioacute dels an-tics personatges que anteriormenthavien acompanyat la festa Du-rant els uacuteltims anys de la degravecada delsnoranta apareixien amb vestits ro-jos i banyes negres i sense cap de-coracioacute perograve els meacutes antics de prin-

cipi dels setanta la indumentagraveria por-tava dibuixades les cares drsquouns dia-bles i els duien el sereno i agutzil delpoble Els nous vestits de les dia-bleres de Vall-de-roures han volgutincorporar lrsquouacuteltima tradicioacute que esrecorda i soacuten de teixit de color roigndashno de roba de sac com a la Torrela Freixneda i Ragravefelsndash i amb un grandibuix a la part del darrere repre-sentant la cara drsquoun diable ambpintura negra de gruixudes liacutenies re-marcades i color blanc per a les pun-xegudes banyes els ulls i els ullalsDavall la coga negra A la part su-perior del vestit apareixen la boca iels ulls decorats i les banyes tambeacutede color negre Enguany les diable-res van estrenar-se breument nomeacutesdurant lrsquoencesa de la foguera lavespra de la festa Ara srsquohauragrave debuscar lrsquoencaix en la celebracioacute perdonar meacutes protagonisme a estospersonatges tradicionals i popularsen el Sant Antoni vall-de-rourencque antigament acompanyaven laplega dels majordoms per tota la po-blacioacute i que ara no es celebra el matiacutedel dia del sant si no en un cap desetmana anterior a la festivitat

Les diableresde Vall-de-rouresANTONIO SEGURA

Els dies 15 16 i 17 de maig proper tindragrave lloc a Calaceitla VIII Trobada drsquoEstudi per a la Preservacioacute del Patrimonide la Pedra Seca coordinada per lrsquoAssociacioacute Cultural delMatarranya

La informacioacute sobre els objectius bases inscripcions icontactesla podeu trobar en la 1ordf Circular emesa

Trobada a Calaceit pel patrimonide la pedra seca

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15M

ATA

RR

AN

YA

6

Tragravefec agrari Juli Micolau

Lrsquo ARGADELL

Lo moacuten rural ha canviat tant en coranta anys que mon iaio nosrsquoatreviria a dir res en contra de la mecanitzacioacute i dels avanccedilos tec-nologravegics io cientiacutefics Lrsquoagricultura ha evolucionat drsquouna maneratremenda gragravecies als enginyers agrogravenoms i els biogravelegs sense res-tar cap megraverit pels esforccedilos continuats dels camperols la gent queestima meacutes la terra Estic convenccedilut que fa dos generacions qual-sevol donaria el seu consentiment per transformar aquell modusvivendi ancestral en un de meacutes productiu i humagrave Ara nomeacutes calun homenatge merescut a totes aquelles persones que van esgar-rapar la terra per a fer-la fegravertil i generosa de fruits Ells i elles esvan donar tiberi autegraventicament ecologravegic no com ara Les coses jagairebeacute no soacuten aixiacute Qui recorda fer prou guaret I la sembra El

porgador i lrsquoenclusa la dalla i la falccedil batre per separar la palla delgra ndashsigue blat o qualsevol cerealndash el trill de ferros tallants ambtrossos de pedra foguera fer la garba amb un bon vencill calci-gar el rostoll o espigolar veure la tonga damunt de lrsquoera per exem-ple formen part drsquouna egravepoca no tan llunyana O anar a les olivesamb la batolla i el ganxet fer els pollissos esporgar amb traccedila ser-rar cimals i troncs la borrassa amunt i avall la sagraveria plena drsquooli-ves cap al moliacute les torrades de pa untat amb all i rajat amb oli re-cent eixit dels cofins tastar olives drsquoaigua i anar cap a casa al racoacutedel foc per aguaitar hipnotitzats el topiacute coent-se mentre aparei-xien espurnecs quan es movien les brases per escalivar per a ellsva el grat record que per sort encara no srsquoesmuny I la glograveria

La Mancomunitat de la Taula delSeacutenia estagrave formada per 27 munici-pis de les comarques catalanopar-lants del Baix Maestrat el Matar-ranya el Montsiagrave i els Ports Tots elsmembres estan situats en una fran-ja de 15 quilogravemetres a la vora del riuSeacutenia i entre tots superen els centmil habitants

Els municipis membres soacuten 12 delBaix Maestrat Benicarloacute Cagravelig Ca-net Cervera La Jana Rossell SantJordi Sant Rafel del Riu TraigueraVinarograves Pobla de Benifassagrave i Castellde Cabres 3 del Matarranya BeseitPena-roja i Vall-de-roures 9 delMontsiagrave Alcanar Freginals Go-dall La Galera Mas de BarberansSant Carles de la Ragravepita SantaBagraverbara La Seacutenia i Ulldecona i 3dels Ports Herbers Morella i Valli-bona

La seua forccedila es basa en cercar elmagravexim consens entre els municipiscolmiddotlaborar amb totes les adminis-tracions i cooperar amb els sectorseconogravemics i socials

La Mancomunitat ha impulsat lacreacioacute de lrsquoAssociacioacute Territori delSeacutenia formada al 50 per la progravepiaMancomunitat de la Taula del Segraveniai lrsquoaltre 50 per sectors econogravemicsde la zona Eacutes ella qui ha gestionatel projecte Oli i Oliveres Milmiddotlenagrave-ries del Territori del Seacutenia que havaloritzat aquest important patri-moni viu uacutenic al moacuten

Les oliveres milmiddotlenagraveries de la Taula del Seacuteniacandidates a premi Europa JOSEacute MIGUEL GRAgraveCIA

Fa uns anys i amb molta gent im-plicada es va fer un inventari com-plet amb 4157 oliveres repartidesper 18 pobles Potser es podragrave arri-bar a les 5000 quan es finalitzin ellstreballs Per fer lrsquoinventari srsquohi vanfixar com a condicions obligatograveriesla mesura a partir de 350 m de pe-riacutemetre de tronc i a 130 m del ter-ra (Galeria drsquoimatges al seu web)

El Consell drsquoEuropa organitzacada dos anys el Premi del PaisatgeEuropeu i els 47 estats membres hande triar el seu representant Entre elsprojectes presentats a Espanya unJurat drsquoexperts ha escollit com el mi-llor el Paisatge drsquooliveres milmiddotlenagrave-ries del Territori Seacutenia el qual seragraveel representant drsquoEspanya en el2015

Desitgem molta sort a les oliveresmilmiddotlenagraveries que parlen catalagrave desque van ser plantades Diguem-neque algunes es defineixen com a par-lants de valenciagrave que eacutes el mateixDrsquoaltra banda les matarranyenqueshan de cridar molt fort per demos-trar que tambeacute ho fan en catalagrave i noamb lrsquoinvent inculte estuacutepid i ridiacute-cul que el partit PPPAR es va in-ventar perquegrave la paraula ldquocatalagraverdquoels produeix urticagraveria forccedila irritantEl meacutes estrany eacutes que per aquest ti-pus drsquourticagraveria no hi ha remei ofici-nal ni cap medicament sintegravetic mo-dern Fins i tot srsquoescapa del camp dela psiquiatria

Podeu llegir la notiacutecia al web de laTaula del Seacutenia i al de la Crogravenica deVinarograves

OliveramilmiddotlenagraveriaCROgraveNICA DE VINAROgraveS

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15BA

IX C

INC

AJornades Culturals i Llibertagraveries a Fraga PATRICI BARQUIacuteN

Aquest any Les Jornades Cultu-rals i Llibertagraveries van estar centra-des en el tema de la transicioacute espa-nyola aquest moment que ens hanrepetit fins al cansament el modegravelici paciacutefic que va estar Com els lli-bertaris tenim el mal costum de serpoc donats a les comunions ambrodes de moliacute i ja que estem vivintuna egravepoca intensa pel que fa alsmoviments socials i a les maniobrespoliacutetiques vam creure que era unbon moment per abordar el temade la transicioacute amb la visioacute criacuteticaque el tema mereix

Les jornades van transcoacuterrer en-tre el sis i el setze de novembre idurant tots aquests dies es podia vi-sitar lrsquoexposicioacute ldquoLes Jornades Lli-bertagraveries de 1977 i la Transicioacute Lli-bertagraveria 1974-1979rdquo Aquesta ex-posicioacute la muntem en colmiddotlaboracioacuteamb lrsquoAteneu Enciclopegravedic Popu-lar de Barcelona i srsquohi podia con-templar una segraverie de panells expli-catius de la histograveria del movimentllibertari durant la transicioacute A meacuteslrsquoexposicioacute comptava tambeacute ambcartells de lrsquoegravepoca

La primera xerrada-colmiddotloqui quevam poder gaudir va ser a cagraverrec dePepe Ribas fundador i director dela revista Ajoblanco publicacioacute re-ferent de la seva egravepoca i que va sa-ber retratar com poques la culturai la societat de lrsquoEspanya dels se-tanta i principis dels vuitanta

Pepe Ribas va fer un recorregutper tot el moviment cultural sociali revolucionari de la Barcelona dela transicioacute on ens va explicar quees va viure una egravepoca de llibertatsorprenent

Els joves srsquoacosten al llibertarigairebeacute sense saber res perograve ho fanamb la ilmiddotlusioacute del descobrimentdrsquouna cosa nova que els parla de lli-bertat i drsquoigualtat Arriben les jor-nades llibertagraveries el seu gran egravexit ila logravegica por del poder establert iper establir Els partits aspirants oparlamentaris srsquoafanyen a pactarles bases drsquouna democragravecia que teacutepoc a veure amb el que passa al po-ble i que tracta de desbaratar i fre-nar un moviment florent Es co-menccedila a escriure la histograveria disso-

ciada del poble i donada a partirdrsquoaquest moment com lrsquouacutenica his-tograveria possible Per si aixograve fos poc ir-romp lrsquoheroiumlna com a reina de ladesprogramacioacute social

La seguumlent xerrada va anar a cagraver-rec de Sonia Turoacuten i Laia Creus in-tegrants de la Comissioacute drsquoExhuma-cions del Grup de Treball de Me-mograveria Histograverica de la CNT i parti-cipants en lrsquoelaboracioacute de lrsquoinformede la CNT per a la Querella Ar-gentina La xerrada va coincidiramb lrsquoanunci de la justiacutecia argen-tina de lrsquoacusacioacute sobre 20 sinistrespersonatges relacionats amb el go-vern i la repressioacute franquista entreells Rodolfo Martiacuten Villa vell co-negut del nostre sindicat Aixograve li vadonar un plus de novetat a la xer-rada ja que Sonia i Laia ens van po-sar al dia de com estan succeint elsesdeveniments en el proceacutes Tambeacuteens van parlar dels assassinats llan-ccedilats a les cunetes i fosses comunesi ho van fer des del respecte ob-viant detalls escabrosos perograve po-sant tot de sentiment sobre la taulade conferegravencies

El seguumlent acte va ser la projec-cioacute de la pelmiddotliacutecula ldquoBarcelona erauna festa underground 1970-1980rdquoque relata a traveacutes de diferents

personatges relacionats amb la cul-tura (muacutesica cogravemic pintura teatreetc) lrsquoevolucioacute social de la Barce-lona de la transicioacute des de la lli-bertat meacutes intensa fins la irrupcioacutede lrsquoheroiumlna com a eina atordidora

Les jornades van acabar amb laxerrada de Guillem Martiacutenez pe-riodista i escriptor que va encunyarel terme Cultura de la TransicioacuteGuillem va parlar del present i delfutur I vivim temps prou estranys iinteressants com perquegrave resulti tancomplicat predir el futur com com-prendre el que estagrave succeint Re-sulta que aquells discursos que finsara havien funcionat ja no ho estanfent Ja no nrsquohi ha prou amb asse-nyalar un colmiddotlectiu com a violent oantisistema per desacreditar-lo Nonrsquohi ha prou amb estar al poder pererigir-se en dispensador de demo-cragravecia i gestor de llibertats El quehavia funcionat fins ara srsquoha ensor-rat com lrsquoeconomia i lrsquoocupacioacuteAixograve obre un camiacute a lrsquoesperanccedilaenmig de tot aquest panorama drsquoa-tur i desnonaments ja que no somtan fagravecils de manipular Ara beacute elsaber cap a on caminem i com pre-tenem fer-ho dependragrave de nosal-tres mateixos i drsquoallograve que siguemcapaccedilos de construir entre tots

Pepe Ribasfundador idirector de larevistaAjoblancoPATRICI BARQUIacuteN

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15BA

IX C

INC

A Es culmina el proceacutes de restauracioacute de la documentacioacute histograverica de Mequinensa REDACCIOacute

cuperar menys encara srsquohan pogutsalvar els documents que antiga-ment formaven part de lrsquoarxiu mu-nicipal de Mequinensa sobretotpel que fa a lrsquoegravepoca medievalrdquo vaafirmar Aixiacute ldquosi beacute aquest arxiu de-gueacute ser abundoacutes i proliacutefic fa seglesavui nomeacutes se nrsquoha aconseguit reu-nir una mostra significativa perograve alcap i a la fi nomeacutes una mostra de laquantitat de pergamins i de llibresque el devien formarrdquo

Lrsquoinvestigador va explicar queels pergamins que han arribat alsnostres dies estaven deterioratsldquoLa primera vegada que hi vam ac-cedir eren al calaix drsquouna taula dedespatx i durant anys van ser enuna capsa de cartroacuterdquo va assegurarPer tant va caldre contractar unaempresa especialitzada en restau-

racioacute de pergamins que es va ocu-par de netejar-los de donar-los lahumitat necessagraveria per tal drsquoestirar-los i planxar-los ndashja que estaven do-blegatsndash i de posar-los en unes car-petes especiacutefiques per guardar-losals calaixos Els pergamins es vanlliurar cap al novembre de 2010 ivan estar enllestits a lrsquoagost de2011 Al mes de setembre del ma-teix any una altra empresa dedi-cada a la digitalitzacioacute va escanejar-los i va efectuar una cogravepia digitalen diversos formats Segons HegravectorMoret aquest suport fotogragravefic ldquoeacutesessencial en uns manuscrits drsquoa-questes caracteriacutestiques ja quequalsevol persona pot solmiddotlicitar-neuna cogravepia i drsquoaquesta manera no eacutesnecessari manipular lrsquooriginal i esgaranteix la perfecta conservacioacute

La sala drsquoexposicions Miguel Ibarzva acollir entre el 3 i lrsquo11 de generlrsquoexposicioacute titulada Mequinensa i elsmequinensans a traveacutes dels perga-mins Srsquohi van exposar una vintenade pergamins originals de la pobla-cioacute datats als segles XIV XV XVIi XVII bona part dels quals escritsen catalagrave Eacutes una mostra represen-tativa de les desenes de documentsdrsquoaquests segles que es conserven alrsquoarxiu de la localitat i que recent-ment srsquohan restaurat en la seua to-talitat

Abans drsquoinaugurar lrsquoexposicioacuteels filogravelegs Maite Moret i HegravectorMoret promotors del proceacutes derestauracioacute van oferir una confe-regravencia a la Sala Goya de Mequi-nensa ndashplena malgrat la manca decalefaccioacutendash per tal de contextualit-zar la mostra Aixiacute van explicarquina feina havia calgut dur a termeper recuperar els documents i tam-beacute van detallar en quins arxius hi hadocumentacioacute sobre aquesta po-blacioacute del Baix Cinca aixiacute com elcontingut dels diversos escrits

Hegravector Moret va recordar quepart de la documentacioacute de Mequi-nensa no es conserva a causa de lescircumstagravencies certament singularsde la vila ldquoEl trasllat drsquoun poble alrsquoaltre va provocar no nomeacutes la pegraver-dua durant anys drsquouna identitatdels records i de part de la nostrahistograveria sinoacute tambeacute la de molts ob-jectes que en aquell moment no esva considerar que tinguessen la im-portagravencia que potser tenien Si soacutenpocs els elements que hem pogut re-

Els ponentsMaite Moret iHegravector MoretHUGO SOROLLA

Convocatograveria de proves per a lrsquoobtencioacute dels certificats de catalagrave2015 b2 i c1 fraga

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalu-nya ha efectuat la convocatograveria de proves per a lrsquoobtencioacute delscertificats de catalagrave 2015 Igual que lrsquoanterior convocatograveriaFraga seragrave localitat drsquoexamen per al Certificat de nivell in-termedi de catalagrave B2 (anterior nivell B) i per al Certificat denivell de suficiegravencia de catalagrave C1 (anterior nivell C) Aques-tes proves es realitzaran a lrsquoIES ldquoR J Senderrdquo els dies 9 i 30de maig respectivament El termini de presentacioacute de solmiddotli-

cituds comenccedila el 30 de gener i finalitza el 18 de febrer Espoden fer servir diferents canals drsquoinscripcioacute presencialment(oficines de la Direccioacute General de Poliacutetica Linguumliacutestica a Bar-celona o dels Serveis Territorials del Departament de Cul-tura a Girona Lleida Tarragona i Terres de lrsquoEbre) o per in-ternet (Oficina Virtual de Tragravemits httpwww gencatcatovt)amb un 10 de bonificacioacute Per ampliar informacioacutehttpwwwgencatcatllenguacertificats

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15BA

IX C

INC

A Es culmina el proceacutes de restauracioacute de la documentacioacute histograverica de Mequinensa REDACCIOacute

cuperar menys encara srsquohan pogutsalvar els documents que antiga-ment formaven part de lrsquoarxiu mu-nicipal de Mequinensa sobretotpel que fa a lrsquoegravepoca medievalrdquo vaafirmar Aixiacute ldquosi beacute aquest arxiu de-gueacute ser abundoacutes i proliacutefic fa seglesavui nomeacutes se nrsquoha aconseguit reu-nir una mostra significativa perograve alcap i a la fi nomeacutes una mostra de laquantitat de pergamins i de llibresque el devien formarrdquo

Lrsquoinvestigador va explicar queels pergamins que han arribat alsnostres dies estaven deterioratsldquoLa primera vegada que hi vam ac-cedir eren al calaix drsquouna taula dedespatx i durant anys van ser enuna capsa de cartroacuterdquo va assegurarPer tant va caldre contractar unaempresa especialitzada en restau-

racioacute de pergamins que es va ocu-par de netejar-los de donar-los lahumitat necessagraveria per tal drsquoestirar-los i planxar-los ndashja que estaven do-blegatsndash i de posar-los en unes car-petes especiacutefiques per guardar-losals calaixos Els pergamins es vanlliurar cap al novembre de 2010 ivan estar enllestits a lrsquoagost de2011 Al mes de setembre del ma-teix any una altra empresa dedi-cada a la digitalitzacioacute va escanejar-los i va efectuar una cogravepia digitalen diversos formats Segons HegravectorMoret aquest suport fotogragravefic ldquoeacutesessencial en uns manuscrits drsquoa-questes caracteriacutestiques ja quequalsevol persona pot solmiddotlicitar-neuna cogravepia i drsquoaquesta manera no eacutesnecessari manipular lrsquooriginal i esgaranteix la perfecta conservacioacute

La sala drsquoexposicions Miguel Ibarzva acollir entre el 3 i lrsquo11 de generlrsquoexposicioacute titulada Mequinensa i elsmequinensans a traveacutes dels perga-mins Srsquohi van exposar una vintenade pergamins originals de la pobla-cioacute datats als segles XIV XV XVIi XVII bona part dels quals escritsen catalagrave Eacutes una mostra represen-tativa de les desenes de documentsdrsquoaquests segles que es conserven alrsquoarxiu de la localitat i que recent-ment srsquohan restaurat en la seua to-talitat

Abans drsquoinaugurar lrsquoexposicioacuteels filogravelegs Maite Moret i HegravectorMoret promotors del proceacutes derestauracioacute van oferir una confe-regravencia a la Sala Goya de Mequi-nensa ndashplena malgrat la manca decalefaccioacutendash per tal de contextualit-zar la mostra Aixiacute van explicarquina feina havia calgut dur a termeper recuperar els documents i tam-beacute van detallar en quins arxius hi hadocumentacioacute sobre aquesta po-blacioacute del Baix Cinca aixiacute com elcontingut dels diversos escrits

Hegravector Moret va recordar quepart de la documentacioacute de Mequi-nensa no es conserva a causa de lescircumstagravencies certament singularsde la vila ldquoEl trasllat drsquoun poble alrsquoaltre va provocar no nomeacutes la pegraver-dua durant anys drsquouna identitatdels records i de part de la nostrahistograveria sinoacute tambeacute la de molts ob-jectes que en aquell moment no esva considerar que tinguessen la im-portagravencia que potser tenien Si soacutenpocs els elements que hem pogut re-

Els ponentsMaite Moret iHegravector MoretHUGO SOROLLA

Convocatograveria de proves per a lrsquoobtencioacute dels certificats de catalagrave2015 b2 i c1 fraga

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalu-nya ha efectuat la convocatograveria de proves per a lrsquoobtencioacute delscertificats de catalagrave 2015 Igual que lrsquoanterior convocatograveriaFraga seragrave localitat drsquoexamen per al Certificat de nivell in-termedi de catalagrave B2 (anterior nivell B) i per al Certificat denivell de suficiegravencia de catalagrave C1 (anterior nivell C) Aques-tes proves es realitzaran a lrsquoIES ldquoR J Senderrdquo els dies 9 i 30de maig respectivament El termini de presentacioacute de solmiddotli-

cituds comenccedila el 30 de gener i finalitza el 18 de febrer Espoden fer servir diferents canals drsquoinscripcioacute presencialment(oficines de la Direccioacute General de Poliacutetica Linguumliacutestica a Bar-celona o dels Serveis Territorials del Departament de Cul-tura a Girona Lleida Tarragona i Terres de lrsquoEbre) o per in-ternet (Oficina Virtual de Tragravemits httpwww gencatcatovt)amb un 10 de bonificacioacute Per ampliar informacioacutehttpwwwgencatcatllenguacertificats

9

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15BA

IX C

INC

Adel manuscritrdquo A meacutes a meacutes arasoacuten en un armari metagravelmiddotlic de calai-xos fet a mida i amb mesures de se-guretat perquegrave es puguen mante-nir en condicions ograveptimes

Maite Moret per la seva banda vaexplicar que a traveacutes del projecteDARA (Documentos y Archivos deAragoacuten) qualsevol persona podragraveaccedir a traveacutes drsquointernet a lrsquoesca-nejat drsquoaquests pergamins i obtenir-ne les dades necessagraveries data com-pleta resum del contingut i noms deles persones principals que hi apa-reixen i ho va exemplificar in situentrant a la pagravegina web de DARATambeacute va assegurar que aquesta tas-ca eacutes importantiacutessima ja que un ar-xiu eacutes important ldquodepenent de lrsquoac-cessibilitat que teacute per als usuaris i dela quantitat de produccioacute cientiacuteficaque nrsquoix eacutes a dir els articles o llibresque sersquon fan ressograverdquo A meacutes els do-cuments srsquohan transcrit ja que soacutende difiacutecil lectura cosa que encara fa-cilita meacutes el seu estudi

Tot seguit va explicar que la do-cumentacioacute relativa a Mequinensano es troba nomeacutes a la poblacioacute Du-rant els anys drsquoestudi srsquoha aconseguitlocalitzar manuscrits de Mequinen-sa o referits a la vila que es localit-zen en diversos arxius depenent deltipus drsquoarxiu hi ha documentacioacute dediferent iacutendole ldquoHem trobat docu-mentacioacute mequinensana en quatretipus drsquoarxius un municipal el de

Mequinensa un drsquohistograveric el de lesTerres de lrsquoEbre a Tortosa dos ecle-siagravestics el capitular de Lleida i el mo-nacal de la poblacioacute tarragoninade Poblet i un drsquoestatal el de la Co-rona drsquoAragoacute Sabem que se nrsquohanperdut molts que alguns han pogutcaure en mans de particulars o quesrsquohan destruiumlt i drsquoaltres que encarano hem sabut localitzar per tantavui nomeacutes podem donar notiacuteciadels que estan exposats de manerapuacuteblicardquo va reblar Maite Moret queva acompanyar la seua exposicioacuteamb exemples de documents trobatsa cadascun drsquoaquests arxius

Els ponents van cloure la confe-regravencia advertint que en tant que fi-logravelegs lrsquoestudi de la documentacioacute

que han dut a terme fa referegravencianomeacutes a la llengua ldquoMirem els per-gamins amb ulls de linguumlistes en rea-litat tenim especial interegraves peraquells documents que estan es-crits en catalagrave ja que el que ens in-teressa eacutes lrsquoestat de la llengua cata-lana en aquella egravepoca el legravexic em-prat lrsquoonomagravestica i la toponiacutemia elsnoms de persona i els de lloc la mor-fologia etcrdquo Amb tot els investi-gadors van assegurar que aquest se-guit de documents ofereix moltespossibilitats a investigadors inte-ressats per altres aspectes histogravericsLa cirereta del pastiacutes seragrave el llibre enquegrave treballen actualment que re-colliragrave les transcripcions de tots elsdocuments

Lrsquoexposicioacutede pergaminsHUGO SOROLLA

El CEIP Mariacutea Quintana de Mequinensasubstitueix Catalagrave per Orientalals butlletins de notes REDACCIOacute

En el discurs inaugural de lrsquoexposicioacute Mequinensa i els mequinensanslrsquoalcaldessa Magda Godia es va mostrar satisfeta amb la restauracioacute delfons documental de lrsquoarxiu municipal ja que aquests pergamins recullenla histograveria de la poblacioacute Tambeacute va agrair la feina dels filogravelegs Hegravector Mo-ret i Maite Moret a lrsquohora de capitanejar aquest proceacutes Godia va asse-gurar que li fa especial ilmiddotlusioacute que bona part dels documents que datenentre els segles XIV i XVII estiguen escrits en catalagrave cosa que demos-tra que aquesta eacutes la llengua de Mequinensa des de fa molts segles Defet lrsquoalcaldessa va aprofitar lrsquoavinentesa per fer una defensa genegraverica dela llengua planys que dissortadament mai no van meacutes enllagrave del terrenyestrictament retograveric A meacutes es va mostrar astorada amb el CEIP MariacuteaQuintana de la localitat que al butlletiacute de notes de Nadal (corresponental primer trimestre) on abans hi deia Catalagrave ara hi diu Oriental [sic]

El butlletiacute de notes que inclou lrsquoassignatura drsquoOriental HUGO SOROLLA

10

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15EN

TR

EVIS

TA

Pregunta On vas nagraveixerResposta Vaig nagraveixer a Barcelonaperquegrave la meua mare eacutes drsquoalliacute Tot ique va conegraveixer el meu pare a No-nasp i viuen aquiacute vaig nagraveixer aBarcelona on vivien els meus iaiosper part de ma mare perograve als pocdies vam vindre a Nonasp Era lrsquoany1988P Quegrave recordes de la teua infagravencia alpoble i a les escoles del pobleR Vaig comenccedilar lrsquoescola als estudisvells i a segon de Primagraveria vamanar als estudis nous Tambeacute em vanportar a la guarderia Recordo elsprofessors els nois i noies de lameua quinta Una lliccediloacute que no heoblidat i recordo amb tendresa eacutesldquoEls components nutritius dels ali-mentsrdquo Vam fer una representacioacuteamb titelles dibuixades en cartolinesi degraveiem ldquoSoacutec la llet i tinc molt de cal-cirdquoTambeacute recordo quan als 7 anys vaiganar a Eurodisney amb els meus co-sins Toni (de la meua edat) i Laura(una mica meacutes gran) i els nostres pa-res Recordo que quan Toni desco-bria qui eren en veritat el Mickey ila Minnie jo mrsquoho vaig passar su-perbeacute potser per aixograve sempre he si-gut meacutes innocent que altres de lameua edatSempre em van comparar en lomeu cosiacute estimat ldquomira com estudiai treu tan bones notes Mira com

viatjardquo Jo no en feia cas sabia quehavia de tenir el meu propi ritmeJa de petita als 3 anys encara portavaxumet i em deien veus Toni ja noporta xumet I jo mersquol treia de laboca i lis responia pos jo siacute I un al-tra volta en lo xumetP Quins eren els teus jocs meacutes esti-matsR Jugavem al picaparet Cantagravevemldquoun dos tres picaparetrdquo i a lrsquoes-condite Recordo que alguns noiseren cruels i brutotsP LrsquoESO Batxillerat on ho vas es-tudiarR Dos anys a Favara i tres a MaellaBatxillerat a Tortosa al Seminari i aBarcelona Turisme i xinegravesP En quin moment es va despertar entu el desig de conegraveixer gentR Recordo un fet concret Anavaamb la mare en tren a Saragossa demetges tenia 10 anys i al tren vaigconegraveixer una xiqueta meacutes petita de7 anys i ens vam fer amigues i vandecidir escriurersquons cartes Ella era deLa Puebla de Hiacutejar i com no sabiaescriure li dictava a la seua mare queli escrivia les cartes per a mi Tam-beacute vaig enviar la meua adreccedila a unarevista drsquoamigues de la Barbie imrsquoarribaven 10 cartes per setmanatenia 1011anys Tinc un calaix amb60-70 cartes drsquoaquell temps I les vaigcontestar totesP Per quegrave Turisme

La Laia a lesenvistes de laconfluegravenciade lrsquoAlgars i el MatarranyaMERXE LLOP

R Ho vaig decidir al batxilleratperquegrave sempre se mrsquohan donat beacuteels idiomes i volia veure moacutenP On i quan vas aprendre a escriu-re catalagraveR A casa sempre lrsquohe parlat amb elsmeus pares i a lrsquoescola anava dos ho-res a la setmana a classes de catalagravetambeacute a la ESO a Favara On el vaigperfeccionar va ser a Tortosa on vaigestudiar el batxillerat A meacutes a meacutesllegia i llegeixo moltP Parla dels primers viatges quehas fet que seragrave llargR Als 17 anys vaig anar a Angla-terra a Worthing dos setmanes perfer un curs drsquoanglegravesQuan acabava Batxillerat lrsquoany2008 tenia comprat el bitllet drsquoavioacuteper anar a Londres a un concert ambuna amiga (de Anti-Flag i Gallows)i com eren els exagravemens finals vaigperdre la possibilitat de fer lrsquoexameni vaig haver de fer-lo a la recupera-cioacute i vaig aprovarFaig molts viatges Nonasp-Sara-gossa-Barcelona Tinc un bon amicque va anar a estudiar a Saragossai toca amb un grup de muacutesica vaigconegraveixer els seus colmiddotlegues i elsvaig a veure Alliacute vaig fer amistatsque em van motivar a viatjarP I tambeacute vas treballar al pobleR Lrsquoany 2007 vaig estar des de junyfins el 12 drsquooctubre a la caseta drsquoin-formacioacute turiacutestica de Nonasp mrsquoa-

LAIA SOLER NAVARRO

ldquoDe la Franja al moacutenrdquo MERXE LLOP

laquoA casa sempre he parlat catalagrave ambels meus pares i a lrsquoescola anava dos ho-res a la setmana a classes de catalagrave a No-nasp i tambeacute a lrsquoESO a Favara i a Mae-llaraquo

laquoMrsquoagrada tornar sempre que puc iquan torno la gent em pregunta ldquoJa es-tagraves aquiacuterdquo Jo penso que ja veuen que es-tic aquiacute perograve penso que ho fan perquegravesempre estic a un lloc o altreraquo

laquoEns morirem i no ho haurem vist totni ho sabrem tot Viatjant srsquoapregraven moltsempre hi ha coses i persones noves perconegraveixer encara que solament es vagi detapes amb una cervesa al costat aprenscosesraquo

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15EN

TR

EVIS

TA

gradava el contacte amb la gentP Continuem amb els viatgesR Al 2010 vaig anar a Pariacutes amb lrsquoa-miga drsquoAnglaterra una setmanaLrsquoany 2011 vaig estar drsquoErasmus aHelsinki quatre mesos i vaig conegravei-xer Noruega Suegravecia em va agradarespecialment LapograveniaAl 2012 a Califogravernia a lrsquoestiu Nor-malment busco per Internet gentque ofereix allotjament de formagratuiumlta i em llanccedilo a lrsquoaventura isempre he encertat menys una vol-ta a los Aacutengeles que vaig anar ambel meu cosiacute i el pis era molt petit i fi-nalment ens va acollir un altra per-sona genial Vam aprofitar per viat-jar a San Francisco Los Aacutengeles SanDiegoAquell any tambeacute vaig visi-tar una amiga a DinamarcaLrsquoany 2013 a Portugal Lrsquoany 2014 ala Repuacuteblica Txeca a Brno vaiganar amb una beca de la Universi-tat que tenia un conveni amb unaxarxa drsquohotels molt coneguda Vaigfer una visita a Viena sempre a ca-ses drsquoamigues Despreacutes a NantesDubliacuten i ara mersquon vaig a estudiar xi-neacutes cinc mesos a Shanghai

P Teacute algun significat important el fetdrsquohaver nascut a la Franja amb el teudesig de viatjarR No ho seacute potser Mrsquoagrada tornarsempre que puc i quan torno lagent em pregunta Ja estagraves aquiacute Jopenso que ja veuen que estic aquiacuteperograve penso que ho fan perquegrave sem-pre estic a un lloc o altreP Perograve tens altres formes de conegraveixergentR Una cosa curiosa que em va pas-sar eacutes que jugant al Trivial del mograve-bil una jugadora de 57 anys i jo ensvam conegraveixer i com vaig fer un viat-ge a Sevilla i ella eacutes drsquoalliacute vam que-dar un dia que va resultar ser el delmeu aniversari i em va regalar unapolsereta va ser molt emocionantP Jo sempre trsquohe vist diferent de lesnoies de la teua edat per la teua sen-sibilitat la passioacute que tens per la lec-tura per lrsquoamabilitat la simpatia latransparegravencia Ets conscient drsquoa-quest cuacutemul de valors humans quetensR Siacute especialment perquegrave la gentmrsquoho diu Sempre surto de casa ambtemps per xarrar amb la gent gran i

tambeacute mrsquoagraden els xiquets i elsanimals especialment els gossosTambeacute penso que soacutec bastant so-ciable en tots perquegrave sempre vaigveure que la meua iaia Dolors queen pau descansi trigava 15 minutsmeacutes de lo normal en arribar a lrsquoes-gleacutesia perquegrave es parava a xerrar entotsP De la Franja al moacuten que ens potdir per acabarR Ens morirem i no ho haurem visttot ni ho sabrem tot Viatjant srsquoapregravenmolt sempre hi ha coses i personesnoves per conegraveixer encara que so-lament es vagi de tapes amb una cer-vesa al costat aprens coses

Pel moacutenMERXE LLOP

El catalagrave ha de conviure tant siacute com no amb el castellagrave desque foacuterem infantats tant la nostra generacioacute com la dels paresavis i rebesavis La familiaritat que hem establert amb la llenguacastellana explica que no la sentim com una imposicioacute aliena Ijustament perquegrave eacutes omnipresent des que tenim uacutes de raoacute a vol-tes ens desvetlla simpatia i empatia Un historiador empordanegravessubratlla que aquesta normalitat linguumliacutestica trontolla quan trsquoa-costes a la Catalunya del Nord laquoiquestQuegrave hi fa aquiacute el francegravesraquo eacutesmolt saludable fer-se la pregunta Ben mirat les comarques delrsquoaltra vessant de la serra de les Alberes soacuten tan catalanes comel Matarranya Andorra La Safor o Menorca Perograve allagrave dalt laintromissioacute del francegraves per a la gent de la resta dels Paiumlsos Ca-talans amb una certa sensibilitat es transforma en una agressioacutelinguumliacutestica Resulta aixiacute drsquoexpliacutecit ategraves que el francegraves eacutes una llen-gua encara molt meacutes artificial de Portbou a Guardamar Passael mateix perograve a la inversa quan els nord-catalans enfilen capa avall I es demanen laquoQuegrave hi fa aquiacute el castellagraveraquo Qualsevolimposicioacute linguumliacutestica forana eacutes una agressioacute la reminiscegravencia drsquouncolonialisme que persisteix a lrsquoEuropa meravellosa del segle XXI

La divisioacute territorial tambeacute ha estat una altra mena drsquoimpo-sicioacute exterior Al capdavall la Catalunya del Nord eacutes oficialmentPirineus Orientals un departament a hores drsquoara de la regioacute Mig-dia-PirineusLlenguadoc-Rosselloacute Lrsquoexpressioacute laquoCatalunya delNordraquo no disposa de cap reconeixement institucional a lrsquoEstatfrancegraves Sigui com sigui els nord-catalans que malden per viu-re en catalagrave es presenten a arreu com a catalans Nrsquohi ha que espermeten fer bromes com ara lrsquoescriptor rossellonegraves Joan-Da-

niel Bezsonoff laquosoacutec francegraves perograve mrsquoestic curantraquoPrecisament perquegrave hi ha molts nord-catalans que srsquoestimen

aquesta laquopagravetria tan petitaraquo i la somien laquocompletaraquo en paraulesdel poeta que lrsquoassociacioacute Aire Nou (wwwairenoucat) deBaoacute el Rosselloacute cerca una entitat local de la Franja de Ponentde cara promoure un intercanvi cultural Aire Nou ofereix pre-parar un correfoc actuacions castelleres i fins i tot de falconsen el poble que els pugui acollir Els falcons eacutes una manifesta-cioacute gimnagravestica apareguda en el Penedegraves fa un segle consistenta fer construccions acrobagravetiques Herveacute Pi portaveu drsquoAire Noudetalla que cada juliol lrsquoentitat passeja per algun punt dels Paiuml-sos Catalans laquoHem visitat les Illes hem anat al Paiacutes Valenciagrave imai hem acabat drsquoarribar a la Franja Ara per ara no tenim resde concret per enguanyraquo Si Georges Brassens cantava laquole jourdu 14 juillet je reste dans mon lit douillet la musique qui mar-che au pas celmiddotla ne me regarde pasraquo els de Baoacute tambeacute evitenla laquofete nationaleraquo procurant fer-la coincidir amb lrsquoestada drsquoes-tiu a lrsquoexterior

Un dels meus primers contactes amb nord-catalans fou un Onzede Setembre drsquoinicis dels 80 a Arenys de Mar Un home la mu-ller i dos vailets dempeus sense cap altre suport que la veu vancomenccedilar a entonar canccedilons reivindicatives a la placcedila de lrsquoesgleacutesiaDesprenien un aire hippy i molt de convenciment Tot i que sal-tava a la vista que no es tractava de professionals de la muacutesicaels vianants srsquohi van acostar encuriosits Segurament perquegrave lrsquoes-cena impressionava el compromiacutes drsquoaquella famiacutelia humil tras-puava un insogravelit esperit de lluita i amor per les coses nostrades

Nord-catalans culturalment actius cerquen Quim Gibert

ESTAMPES RIBERENQUES

10

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15EN

TR

EVIS

TA

Pregunta On vas nagraveixerResposta Vaig nagraveixer a Barcelonaperquegrave la meua mare eacutes drsquoalliacute Tot ique va conegraveixer el meu pare a No-nasp i viuen aquiacute vaig nagraveixer aBarcelona on vivien els meus iaiosper part de ma mare perograve als pocdies vam vindre a Nonasp Era lrsquoany1988P Quegrave recordes de la teua infagravencia alpoble i a les escoles del pobleR Vaig comenccedilar lrsquoescola als estudisvells i a segon de Primagraveria vamanar als estudis nous Tambeacute em vanportar a la guarderia Recordo elsprofessors els nois i noies de lameua quinta Una lliccediloacute que no heoblidat i recordo amb tendresa eacutesldquoEls components nutritius dels ali-mentsrdquo Vam fer una representacioacuteamb titelles dibuixades en cartolinesi degraveiem ldquoSoacutec la llet i tinc molt de cal-cirdquoTambeacute recordo quan als 7 anys vaiganar a Eurodisney amb els meus co-sins Toni (de la meua edat) i Laura(una mica meacutes gran) i els nostres pa-res Recordo que quan Toni desco-bria qui eren en veritat el Mickey ila Minnie jo mrsquoho vaig passar su-perbeacute potser per aixograve sempre he si-gut meacutes innocent que altres de lameua edatSempre em van comparar en lomeu cosiacute estimat ldquomira com estudiai treu tan bones notes Mira com

viatjardquo Jo no en feia cas sabia quehavia de tenir el meu propi ritmeJa de petita als 3 anys encara portavaxumet i em deien veus Toni ja noporta xumet I jo mersquol treia de laboca i lis responia pos jo siacute I un al-tra volta en lo xumetP Quins eren els teus jocs meacutes esti-matsR Jugavem al picaparet Cantagravevemldquoun dos tres picaparetrdquo i a lrsquoes-condite Recordo que alguns noiseren cruels i brutotsP LrsquoESO Batxillerat on ho vas es-tudiarR Dos anys a Favara i tres a MaellaBatxillerat a Tortosa al Seminari i aBarcelona Turisme i xinegravesP En quin moment es va despertar entu el desig de conegraveixer gentR Recordo un fet concret Anavaamb la mare en tren a Saragossa demetges tenia 10 anys i al tren vaigconegraveixer una xiqueta meacutes petita de7 anys i ens vam fer amigues i vandecidir escriurersquons cartes Ella era deLa Puebla de Hiacutejar i com no sabiaescriure li dictava a la seua mare queli escrivia les cartes per a mi Tam-beacute vaig enviar la meua adreccedila a unarevista drsquoamigues de la Barbie imrsquoarribaven 10 cartes per setmanatenia 1011anys Tinc un calaix amb60-70 cartes drsquoaquell temps I les vaigcontestar totesP Per quegrave Turisme

La Laia a lesenvistes de laconfluegravenciade lrsquoAlgars i el MatarranyaMERXE LLOP

R Ho vaig decidir al batxilleratperquegrave sempre se mrsquohan donat beacuteels idiomes i volia veure moacutenP On i quan vas aprendre a escriu-re catalagraveR A casa sempre lrsquohe parlat amb elsmeus pares i a lrsquoescola anava dos ho-res a la setmana a classes de catalagravetambeacute a la ESO a Favara On el vaigperfeccionar va ser a Tortosa on vaigestudiar el batxillerat A meacutes a meacutesllegia i llegeixo moltP Parla dels primers viatges quehas fet que seragrave llargR Als 17 anys vaig anar a Angla-terra a Worthing dos setmanes perfer un curs drsquoanglegravesQuan acabava Batxillerat lrsquoany2008 tenia comprat el bitllet drsquoavioacuteper anar a Londres a un concert ambuna amiga (de Anti-Flag i Gallows)i com eren els exagravemens finals vaigperdre la possibilitat de fer lrsquoexameni vaig haver de fer-lo a la recupera-cioacute i vaig aprovarFaig molts viatges Nonasp-Sara-gossa-Barcelona Tinc un bon amicque va anar a estudiar a Saragossai toca amb un grup de muacutesica vaigconegraveixer els seus colmiddotlegues i elsvaig a veure Alliacute vaig fer amistatsque em van motivar a viatjarP I tambeacute vas treballar al pobleR Lrsquoany 2007 vaig estar des de junyfins el 12 drsquooctubre a la caseta drsquoin-formacioacute turiacutestica de Nonasp mrsquoa-

LAIA SOLER NAVARRO

ldquoDe la Franja al moacutenrdquo MERXE LLOP

laquoA casa sempre he parlat catalagrave ambels meus pares i a lrsquoescola anava dos ho-res a la setmana a classes de catalagrave a No-nasp i tambeacute a lrsquoESO a Favara i a Mae-llaraquo

laquoMrsquoagrada tornar sempre que puc iquan torno la gent em pregunta ldquoJa es-tagraves aquiacuterdquo Jo penso que ja veuen que es-tic aquiacute perograve penso que ho fan perquegravesempre estic a un lloc o altreraquo

laquoEns morirem i no ho haurem vist totni ho sabrem tot Viatjant srsquoapregraven moltsempre hi ha coses i persones noves perconegraveixer encara que solament es vagi detapes amb una cervesa al costat aprenscosesraquo

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15EN

TR

EVIS

TA

gradava el contacte amb la gentP Continuem amb els viatgesR Al 2010 vaig anar a Pariacutes amb lrsquoa-miga drsquoAnglaterra una setmanaLrsquoany 2011 vaig estar drsquoErasmus aHelsinki quatre mesos i vaig conegravei-xer Noruega Suegravecia em va agradarespecialment LapograveniaAl 2012 a Califogravernia a lrsquoestiu Nor-malment busco per Internet gentque ofereix allotjament de formagratuiumlta i em llanccedilo a lrsquoaventura isempre he encertat menys una vol-ta a los Aacutengeles que vaig anar ambel meu cosiacute i el pis era molt petit i fi-nalment ens va acollir un altra per-sona genial Vam aprofitar per viat-jar a San Francisco Los Aacutengeles SanDiegoAquell any tambeacute vaig visi-tar una amiga a DinamarcaLrsquoany 2013 a Portugal Lrsquoany 2014 ala Repuacuteblica Txeca a Brno vaiganar amb una beca de la Universi-tat que tenia un conveni amb unaxarxa drsquohotels molt coneguda Vaigfer una visita a Viena sempre a ca-ses drsquoamigues Despreacutes a NantesDubliacuten i ara mersquon vaig a estudiar xi-neacutes cinc mesos a Shanghai

P Teacute algun significat important el fetdrsquohaver nascut a la Franja amb el teudesig de viatjarR No ho seacute potser Mrsquoagrada tornarsempre que puc i quan torno lagent em pregunta Ja estagraves aquiacute Jopenso que ja veuen que estic aquiacuteperograve penso que ho fan perquegrave sem-pre estic a un lloc o altreP Perograve tens altres formes de conegraveixergentR Una cosa curiosa que em va pas-sar eacutes que jugant al Trivial del mograve-bil una jugadora de 57 anys i jo ensvam conegraveixer i com vaig fer un viat-ge a Sevilla i ella eacutes drsquoalliacute vam que-dar un dia que va resultar ser el delmeu aniversari i em va regalar unapolsereta va ser molt emocionantP Jo sempre trsquohe vist diferent de lesnoies de la teua edat per la teua sen-sibilitat la passioacute que tens per la lec-tura per lrsquoamabilitat la simpatia latransparegravencia Ets conscient drsquoa-quest cuacutemul de valors humans quetensR Siacute especialment perquegrave la gentmrsquoho diu Sempre surto de casa ambtemps per xarrar amb la gent gran i

tambeacute mrsquoagraden els xiquets i elsanimals especialment els gossosTambeacute penso que soacutec bastant so-ciable en tots perquegrave sempre vaigveure que la meua iaia Dolors queen pau descansi trigava 15 minutsmeacutes de lo normal en arribar a lrsquoes-gleacutesia perquegrave es parava a xerrar entotsP De la Franja al moacuten que ens potdir per acabarR Ens morirem i no ho haurem visttot ni ho sabrem tot Viatjant srsquoapregravenmolt sempre hi ha coses i personesnoves per conegraveixer encara que so-lament es vagi de tapes amb una cer-vesa al costat aprens coses

Pel moacutenMERXE LLOP

El catalagrave ha de conviure tant siacute com no amb el castellagrave desque foacuterem infantats tant la nostra generacioacute com la dels paresavis i rebesavis La familiaritat que hem establert amb la llenguacastellana explica que no la sentim com una imposicioacute aliena Ijustament perquegrave eacutes omnipresent des que tenim uacutes de raoacute a vol-tes ens desvetlla simpatia i empatia Un historiador empordanegravessubratlla que aquesta normalitat linguumliacutestica trontolla quan trsquoa-costes a la Catalunya del Nord laquoiquestQuegrave hi fa aquiacute el francegravesraquo eacutesmolt saludable fer-se la pregunta Ben mirat les comarques delrsquoaltra vessant de la serra de les Alberes soacuten tan catalanes comel Matarranya Andorra La Safor o Menorca Perograve allagrave dalt laintromissioacute del francegraves per a la gent de la resta dels Paiumlsos Ca-talans amb una certa sensibilitat es transforma en una agressioacutelinguumliacutestica Resulta aixiacute drsquoexpliacutecit ategraves que el francegraves eacutes una llen-gua encara molt meacutes artificial de Portbou a Guardamar Passael mateix perograve a la inversa quan els nord-catalans enfilen capa avall I es demanen laquoQuegrave hi fa aquiacute el castellagraveraquo Qualsevolimposicioacute linguumliacutestica forana eacutes una agressioacute la reminiscegravencia drsquouncolonialisme que persisteix a lrsquoEuropa meravellosa del segle XXI

La divisioacute territorial tambeacute ha estat una altra mena drsquoimpo-sicioacute exterior Al capdavall la Catalunya del Nord eacutes oficialmentPirineus Orientals un departament a hores drsquoara de la regioacute Mig-dia-PirineusLlenguadoc-Rosselloacute Lrsquoexpressioacute laquoCatalunya delNordraquo no disposa de cap reconeixement institucional a lrsquoEstatfrancegraves Sigui com sigui els nord-catalans que malden per viu-re en catalagrave es presenten a arreu com a catalans Nrsquohi ha que espermeten fer bromes com ara lrsquoescriptor rossellonegraves Joan-Da-

niel Bezsonoff laquosoacutec francegraves perograve mrsquoestic curantraquoPrecisament perquegrave hi ha molts nord-catalans que srsquoestimen

aquesta laquopagravetria tan petitaraquo i la somien laquocompletaraquo en paraulesdel poeta que lrsquoassociacioacute Aire Nou (wwwairenoucat) deBaoacute el Rosselloacute cerca una entitat local de la Franja de Ponentde cara promoure un intercanvi cultural Aire Nou ofereix pre-parar un correfoc actuacions castelleres i fins i tot de falconsen el poble que els pugui acollir Els falcons eacutes una manifesta-cioacute gimnagravestica apareguda en el Penedegraves fa un segle consistenta fer construccions acrobagravetiques Herveacute Pi portaveu drsquoAire Noudetalla que cada juliol lrsquoentitat passeja per algun punt dels Paiuml-sos Catalans laquoHem visitat les Illes hem anat al Paiacutes Valenciagrave imai hem acabat drsquoarribar a la Franja Ara per ara no tenim resde concret per enguanyraquo Si Georges Brassens cantava laquole jourdu 14 juillet je reste dans mon lit douillet la musique qui mar-che au pas celmiddotla ne me regarde pasraquo els de Baoacute tambeacute evitenla laquofete nationaleraquo procurant fer-la coincidir amb lrsquoestada drsquoes-tiu a lrsquoexterior

Un dels meus primers contactes amb nord-catalans fou un Onzede Setembre drsquoinicis dels 80 a Arenys de Mar Un home la mu-ller i dos vailets dempeus sense cap altre suport que la veu vancomenccedilar a entonar canccedilons reivindicatives a la placcedila de lrsquoesgleacutesiaDesprenien un aire hippy i molt de convenciment Tot i que sal-tava a la vista que no es tractava de professionals de la muacutesicaels vianants srsquohi van acostar encuriosits Segurament perquegrave lrsquoes-cena impressionava el compromiacutes drsquoaquella famiacutelia humil tras-puava un insogravelit esperit de lluita i amor per les coses nostrades

Nord-catalans culturalment actius cerquen Quim Gibert

ESTAMPES RIBERENQUES

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15EN

TR

EVIS

TA

gradava el contacte amb la gentP Continuem amb els viatgesR Al 2010 vaig anar a Pariacutes amb lrsquoa-miga drsquoAnglaterra una setmanaLrsquoany 2011 vaig estar drsquoErasmus aHelsinki quatre mesos i vaig conegravei-xer Noruega Suegravecia em va agradarespecialment LapograveniaAl 2012 a Califogravernia a lrsquoestiu Nor-malment busco per Internet gentque ofereix allotjament de formagratuiumlta i em llanccedilo a lrsquoaventura isempre he encertat menys una vol-ta a los Aacutengeles que vaig anar ambel meu cosiacute i el pis era molt petit i fi-nalment ens va acollir un altra per-sona genial Vam aprofitar per viat-jar a San Francisco Los Aacutengeles SanDiegoAquell any tambeacute vaig visi-tar una amiga a DinamarcaLrsquoany 2013 a Portugal Lrsquoany 2014 ala Repuacuteblica Txeca a Brno vaiganar amb una beca de la Universi-tat que tenia un conveni amb unaxarxa drsquohotels molt coneguda Vaigfer una visita a Viena sempre a ca-ses drsquoamigues Despreacutes a NantesDubliacuten i ara mersquon vaig a estudiar xi-neacutes cinc mesos a Shanghai

P Teacute algun significat important el fetdrsquohaver nascut a la Franja amb el teudesig de viatjarR No ho seacute potser Mrsquoagrada tornarsempre que puc i quan torno lagent em pregunta Ja estagraves aquiacute Jopenso que ja veuen que estic aquiacuteperograve penso que ho fan perquegrave sem-pre estic a un lloc o altreP Perograve tens altres formes de conegraveixergentR Una cosa curiosa que em va pas-sar eacutes que jugant al Trivial del mograve-bil una jugadora de 57 anys i jo ensvam conegraveixer i com vaig fer un viat-ge a Sevilla i ella eacutes drsquoalliacute vam que-dar un dia que va resultar ser el delmeu aniversari i em va regalar unapolsereta va ser molt emocionantP Jo sempre trsquohe vist diferent de lesnoies de la teua edat per la teua sen-sibilitat la passioacute que tens per la lec-tura per lrsquoamabilitat la simpatia latransparegravencia Ets conscient drsquoa-quest cuacutemul de valors humans quetensR Siacute especialment perquegrave la gentmrsquoho diu Sempre surto de casa ambtemps per xarrar amb la gent gran i

tambeacute mrsquoagraden els xiquets i elsanimals especialment els gossosTambeacute penso que soacutec bastant so-ciable en tots perquegrave sempre vaigveure que la meua iaia Dolors queen pau descansi trigava 15 minutsmeacutes de lo normal en arribar a lrsquoes-gleacutesia perquegrave es parava a xerrar entotsP De la Franja al moacuten que ens potdir per acabarR Ens morirem i no ho haurem visttot ni ho sabrem tot Viatjant srsquoapregravenmolt sempre hi ha coses i personesnoves per conegraveixer encara que so-lament es vagi de tapes amb una cer-vesa al costat aprens coses

Pel moacutenMERXE LLOP

El catalagrave ha de conviure tant siacute com no amb el castellagrave desque foacuterem infantats tant la nostra generacioacute com la dels paresavis i rebesavis La familiaritat que hem establert amb la llenguacastellana explica que no la sentim com una imposicioacute aliena Ijustament perquegrave eacutes omnipresent des que tenim uacutes de raoacute a vol-tes ens desvetlla simpatia i empatia Un historiador empordanegravessubratlla que aquesta normalitat linguumliacutestica trontolla quan trsquoa-costes a la Catalunya del Nord laquoiquestQuegrave hi fa aquiacute el francegravesraquo eacutesmolt saludable fer-se la pregunta Ben mirat les comarques delrsquoaltra vessant de la serra de les Alberes soacuten tan catalanes comel Matarranya Andorra La Safor o Menorca Perograve allagrave dalt laintromissioacute del francegraves per a la gent de la resta dels Paiumlsos Ca-talans amb una certa sensibilitat es transforma en una agressioacutelinguumliacutestica Resulta aixiacute drsquoexpliacutecit ategraves que el francegraves eacutes una llen-gua encara molt meacutes artificial de Portbou a Guardamar Passael mateix perograve a la inversa quan els nord-catalans enfilen capa avall I es demanen laquoQuegrave hi fa aquiacute el castellagraveraquo Qualsevolimposicioacute linguumliacutestica forana eacutes una agressioacute la reminiscegravencia drsquouncolonialisme que persisteix a lrsquoEuropa meravellosa del segle XXI

La divisioacute territorial tambeacute ha estat una altra mena drsquoimpo-sicioacute exterior Al capdavall la Catalunya del Nord eacutes oficialmentPirineus Orientals un departament a hores drsquoara de la regioacute Mig-dia-PirineusLlenguadoc-Rosselloacute Lrsquoexpressioacute laquoCatalunya delNordraquo no disposa de cap reconeixement institucional a lrsquoEstatfrancegraves Sigui com sigui els nord-catalans que malden per viu-re en catalagrave es presenten a arreu com a catalans Nrsquohi ha que espermeten fer bromes com ara lrsquoescriptor rossellonegraves Joan-Da-

niel Bezsonoff laquosoacutec francegraves perograve mrsquoestic curantraquoPrecisament perquegrave hi ha molts nord-catalans que srsquoestimen

aquesta laquopagravetria tan petitaraquo i la somien laquocompletaraquo en paraulesdel poeta que lrsquoassociacioacute Aire Nou (wwwairenoucat) deBaoacute el Rosselloacute cerca una entitat local de la Franja de Ponentde cara promoure un intercanvi cultural Aire Nou ofereix pre-parar un correfoc actuacions castelleres i fins i tot de falconsen el poble que els pugui acollir Els falcons eacutes una manifesta-cioacute gimnagravestica apareguda en el Penedegraves fa un segle consistenta fer construccions acrobagravetiques Herveacute Pi portaveu drsquoAire Noudetalla que cada juliol lrsquoentitat passeja per algun punt dels Paiuml-sos Catalans laquoHem visitat les Illes hem anat al Paiacutes Valenciagrave imai hem acabat drsquoarribar a la Franja Ara per ara no tenim resde concret per enguanyraquo Si Georges Brassens cantava laquole jourdu 14 juillet je reste dans mon lit douillet la musique qui mar-che au pas celmiddotla ne me regarde pasraquo els de Baoacute tambeacute evitenla laquofete nationaleraquo procurant fer-la coincidir amb lrsquoestada drsquoes-tiu a lrsquoexterior

Un dels meus primers contactes amb nord-catalans fou un Onzede Setembre drsquoinicis dels 80 a Arenys de Mar Un home la mu-ller i dos vailets dempeus sense cap altre suport que la veu vancomenccedilar a entonar canccedilons reivindicatives a la placcedila de lrsquoesgleacutesiaDesprenien un aire hippy i molt de convenciment Tot i que sal-tava a la vista que no es tractava de professionals de la muacutesicaels vianants srsquohi van acostar encuriosits Segurament perquegrave lrsquoes-cena impressionava el compromiacutes drsquoaquella famiacutelia humil tras-puava un insogravelit esperit de lluita i amor per les coses nostrades

Nord-catalans culturalment actius cerquen Quim Gibert

ESTAMPES RIBERENQUES

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15LL

ITER

A Egravexit dels concursos de fotografies de Sant Esteve de Llitera i drsquoAlcampell J ESPLUGA TRENC

Ja fa cinc anys consecutius que elspobles lliterans drsquoAlcampell i SantEsteve de Llitera celebren senglesconcursos fotogragravefics El de Sant Es-teve de Llitera premia les millors fo-tografies sobre paisatges vistes ielements singulars del municipi El13 de desembre passat es va fer lrsquoac-te de lliurament dels premis de lacinquena edicioacute del Concurs en elque Ana Torguet Sergio Monzoacuten iAacutelvaro Casal es van fer amb els pre-mis dotats amb 300euro 200euro i 100eurorespectivament Lrsquoacte del lliura-ment va anar acompanyat de laprojeccioacute de totes les fotografies pre-sentades que tambeacute es poden veu-re al compte que lrsquoAjuntament teacute aPinterest Cada any la Comissioacute de

cultura de lrsquoAjuntament seleccionadotze fotografies i elabora un vistoacutescalendari que gaudeix drsquouna gran ac-ceptacioacute popular

El concurs drsquoAlcampell en canvigira al voltant drsquoun eix temagravetic quecanvia cada any En les cinc edi-cions celebrades els temes han es-tat lrsquooli el vi la ceragravemica els fenograve-mens meteorologravegics i els animalsLes fotos srsquoexposen uns dies a laCasa de la Cultura durant les festesde Nadal i srsquoatorguen dos premisun per votacioacute popular i lrsquoaltre perun jurat format per a lrsquoocasioacute Eldia 5 de gener passat es van donarels premis (dos lots de Chelats Sar-rate) que van ser per a Fermiacuten Ba-reacutes (premi del puacuteblic) i Rafel Trenc

Associacioacute de Parkinson drsquoAragoacute JOSEFINA MOTIS

malats i familiars que ofereixen elsserveis i informacioacute amb publica-cions Darrerament srsquoha difoacutes elbutlletiacute nuacutem 50

Les dades de la delegacioacute soacutenAsociacioacuten Parkinson AragoacutenCentro de Rehabilitacioacuten IntegralCJuslibol 32-40 50015 ZaragozaT 976 134 508 Fax 976 134 509asociacionparkinsonaragoncomwwwparkinsonaragoncom

Dependent de la Associacioacute Par-kinson Aragoacuten al 2001 es va creara Montsoacute la Delegacioacuten ParkinsonMontzoacuten-Cinca Medio com a ne-cessitat drsquoun grup de personesafectades coneixedores dels avan-tatges i de les activitats tan neces-sagraveries que lrsquoassociacioacute ofereix

El primer moment van ser deupacients impulsats per Ma LuisaLaborda que tenia una bona ex-periegravencia amb lrsquoAss de Catalu-nya

Aquest pacients van comenccedilartractament amb activitats com xer-rades orientatives per a tothom lo-gopegravedia i fisioteragravepia Al 2008 jaeren meacutes de 50 associats de Mont-

soacute i de pobles propers Al 2005 esva crear un grup de teragravepia a Ta-marit i al 2007 un altre grup a Al-balat de Cinca per posar meacutes aprop la delegacioacute als ciutadansque tindriacuteem difiacutecil o impossibletraslladar-se a Montsoacute Aquestesdelegacions no han tingut conti-nuiumltat per no haver-hi pacients su-ficients Amb el temps totes les de-legacions estan situades a ciutatsgrans on van millorant les instalmiddotla-cions i ampliant les activitats a meacutesde comptar amb professionals es-pecialitzats

Actualment lrsquoatencioacute a pacientsde la Llitera i Baix Cinca eacutes aMontsoacute on fan les activitats progravepiesde lrsquoAssociacioacute informacioacute atencioacutea famiacutelies conferegravencies a meacutes de ta-llers i fisioteragravepia adequada a cadapersona

Parkinson Aragoacuten MontsoacuteCentro Ciacutevico ldquoManuel Azantildeardquoc San Mateo 16 22400 MONTSOacuteTel 974 415 832 Obert tots els dimecres de 10 a 14hores

La ldquoFederacioacute Espanyola de Par-kinsonrdquo (FEP) ofereix un serveimolt uacutetil en tot el que es refereix adubtes sobre al malaltia El seu ob-jectiu eacutes informar-ne adequada-ment els tractaments i els avenccediloscientiacutefics evitant al mateix tempslrsquoaiumlllament social i comunicatiuOfereix un servei megravedic continuatper atenuar una mica les compli-cacions associades

Un diplomat drsquoinfermeria espe-cialista en Parkinson i un neurogravelegespecialitzat en trastorns de movi-ment soacuten els encarregats drsquoatendrea les consultes de la liacutenia 902 113942 lsquoParkinson responrsquo amb aten-cioacute de dilluns a divendres de 10 a 16hores

Al 1995 va comenccedilar lrsquoAssocia-cioacute Parkinson Aragoacuten amb lrsquoob-jectiu drsquoapropar al malalt les pro-postes conegudes per a millorar laseva salut La seu principal eacutes a Sa-ragossa amb delegacioacute a Terol iOsca havent millorat els locals iquedant consolidada cada vegadameacutes lrsquoAssociacioacute amb professionalsadequats i la responsabilitat de

(premi del jurat) Entre les 44 fotospresentades han predominat elsgossos (15 fotos) seguits per gatscavalls tossinos vedells cordersvuit tipus drsquoaus (esparavers gallsgarses orenetes etc) set drsquoinsectesartrogravepodes i cucs dos sargantilles iuna granota

Una de les fotos

presentadesal concurs

drsquoAlcampellFERMIacuteN BAREacuteS

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15R

IBA

GO

RCcedil

A

13

Hi ha matins que fa un fred que arronsa les idees i la boirapixa o gebra segons com li agafa damunt de la plana Com quetinc per costum de matinar forccedila alguns dies no resistisc la temp-tacioacute drsquoanar a passejar a punta de dia i drsquoendinsar-me en lrsquoam-bient fantasmagograveric del bosc de ribera amb els arbres pelatsdifuminats entre la broma Eacutes una experiegravencia gairebeacute miacutesti-ca iniciagravetica com drsquoentrada en una altra dimensioacute Perograve pera ser sincer hi ha altres matins ndashuns quants meacutesndash que envejoprofundament els oacutessos Abans de deixar-me glaccedilar les orellespreferiria mil camins de quedar-me tot lrsquohivern colgat al llit bencalent i descansar fins lrsquoarribada de la primavera Per quegrave elsoacutessos han de tindre el dret drsquohivernar i nosaltres no Els dretsel dret el vam inventar els humans Si els oacutessos en volen quefacen primer la Revolucioacute Francesa Tot i que reconec que apli-cant estrictament est argument els drets serien per als francesosque aciacute la Revolucioacute a hores drsquoara encara estagrave per fer Perograve noeacutes menys cert que la nostra cultura ja va produir a partir delsegle XI les assembles de Pau i Treva de Deacuteu que consagra-ven el dret de sagrera i soacuten lrsquoorigen del parlamentarisme que

va caracteritzar la Corona drsquoAragoacute per oposicioacute a la de Cas-tella O els Usatges de Barcelona ndashbase del dret civil catalagravendashi els Costums de Lleida i de Tortosa i els Furs drsquoAragoacute i de Va-legravencia O dos textos andorrans que compilaven els drets i deu-res dels ciutadans anteriors a la Revolucioacute el Manual digestdrsquoAntoni Fiter i Rossell i el Politar andorragrave drsquoAntoni Puig

En fi crec que ja he justificat prou el dret que tinc a no sal-tar del llit De fet no he de donar explicacions a ninguacute de ressoacutec un individu lliure i sobiragrave de mi mateix Em reservo el dretfins i tot de desertar de la feina de desatendre els quefers quo-tidians drsquoestalviar-me la depressioacute matutina de les notiacutecies dela ragravedio el diari o la televisioacute Llagravestima que lrsquoedat no perdo-na i mica en mica vaig perdent autonomia La bufeta em cri-da a sometent i derrotat busco amb els peus les sabatilles Vi-sito cal Roca engego la cafetera i comenccedilo un nou cicle de di-vuit hores fent lrsquoonso

Si lrsquoargumentacioacute pareix excessiva penseu que meacutes exces-sos dialegravectics es fan per tal de justificar sense anar meacutes llunyla vigegravencia i intangibilitat de la Constitucioacute espanyola

La cova de lrsquoonso Ramon Sistac

TOT ENSENYANT LES DENTS

eacutes perquegrave utilit-zaven els co-gnoms o nomsrelatius a les ca-ses dels nens onenes i aixograve vaprovocar empa-tia amb als es-pectadors lagent del pobleUn altre aspecteinteressant va serque algunes es-cenes van anaracompanyadesde muacutesica ambels acordionsdiatogravenics de dues germanes i un nenque formen part del grup ribagorccedilagraveels Ribatogravenics que ha revifat lescanccedilons tradicionals de la comarcaamb aquest instrument musicalTambeacute cal destacar que tot el grupetde joves i nens van cantar una can-ccediloacute amb lletra inventada per ellsmateixos amb referegravencies a la vidarural de Sopeira

Aquestes activitats soacuten el fruit deltreball de les mares i dels meacutes jovesque els caps de setmana es reunei-xen per preparar la festa dels Reisque acaba amb els regals que rebenels meacutes xics i les cases dels habitants

Que la literatura forma part de lavida humana eacutes prou evident Elllenguatge eacutes un dels trets que ensdistingeix i des de temps immemo-rials lrsquoeacutesser humagrave ha sentit la ne-cessitat de comunicar-se amb els al-tres drsquoaciacute naix la literatura oral con-tes llegendes rondalles endevinallescanccedilons acudits jocs i tants altres re-cursos que srsquohan utilitzat a totes lescultures drsquoarreu del moacuten

Sempre hi ha sorpreses en el moacutende la literatura com eacutes ara el dia quela meva mare em va explicar elconte de Lrsquoorquesta Qui mrsquohavia dedir que era una versioacute ribagorccedilanadel famoacutes Els muacutesics de Bremen delsgermans Grimm Doncs siacute els ani-mals eren drsquoalgunes cases concretesdel poble i feien cap a lrsquoermita deSant Antoni on es trobaven els lla-dres Tothom trobaria anegravecdotesper explicar

Aquest hivern durant la celebra-cioacute de la festa dels Reis els minyonsi mossetes de Sopeira van fer una re-presentacioacute de lrsquoobra literagraveria deCharles Dickens Conte de NadalNaturalment amb un guioacute reduiumlt jaque els actors eren la canalla meacutesxica del poble a la qual tambeacute srsquohivan ajuntar drsquoaltres que soacuten com decasa Lrsquoadaptacioacute tenia el seu inter-

De literatura nadalenca GLOgraveRIA FRANCINO

fixos del poble perquegrave lrsquoAjuntamentsrsquoencarrega drsquoescriure cada any unallarga carta a ses majestats els ReisdrsquoOrient i tot i la crisi sempre arri-ben carregats drsquoobsequis

Per Nadal cada ovella al seu cor-ral I una estona per gaudir-la totsjunts tambeacute

Per acabar un altre exemple de li-teratura popular propi de les festespassades en versioacute ribagorccedilana PaNadal posarem lo porc en sal la po-llina a la pastera i el polliacute al cap delpi Correu correu minyons que el no-tari fa tarrons i lrsquoescolagrave els ha gustati els ha trobat salats salats

Celebracioacute dela festa delsReis Mags aSopeiraGLOgraveRIA FRANCINO

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15C

ULT

UR

A

14

Activitats al voltant de lrsquoAny Desideri Lombarte 1989-2015 CARLES SANCHO

Cultural del Matarranya es va cele-brar el passat estiu a Pena-roja percommemorar el vint-i-cinquegrave ani-versari del traspagraves de lrsquoescriptoramb molts actes al voltant del seupermanent testimoni LrsquoAny Lom-barte va cloure coincidint amb ladata de la seua mort a Pena-roja elsprimers dies drsquooctubre de 1989 ambun lsquomural partyrsquo i una espontagravenialectura de poemes davant de la casaon va viure

Durant tot lrsquoany passat es va pu-blicar el blog Any Desideri Lombartei srsquoha mantingut una pagravegina a Face-book Han aparegut extensos articlesdurant el 2014 a les revistes en pa-per i digitals Temps de Franja No-tiacutecies de Llengua i Treball UGTRolde Plana rasa de Mont-roig

Frontissa La Comarca Diario de Te-ruel Notiacutecies del Matarranya Co-marquesNord Matarranya Tempsde Franja va dedicar els dos suple-ments literaris Styli locus de la revistaa commemorar lrsquoAny Desideri Senrsquoha parlat a traveacutes de les emissorescomarcals Ragravedio Matarranya i Ma-tarrantildea radio Els blogs han anunciati donat notiacutecies dels actes de lrsquoho-menatge La franjanet Lo finestroacuteASCUMA Mas drsquoen Bringueacute En-tre paacuteginas

I de segur que em deixo alguna re-feregravencia meacutes de la participacioacute alrsquoAny Desideri Lombarte 1989-2014Gragravecies a tots per la vostra colmiddotla-boracioacute a lrsquoegravexit de la convocatograveriapromoguda des de lrsquoAssociacioacute Cul-tural del Matarranya

Durant lrsquoAny Desideri Lombarte1989-2014 en quegrave es celebrava elvint-i-cinquegrave aniversari de la seuamort els actes i reconeixements delrsquoescriptor pena-rogiacute han segut moltnombrosos i amb molta participacioacutetant a tiacutetol individual com drsquoinstitu-cions Es va inaugurar lrsquoAny Lom-barte a Pena-roja el 15 de febrer ambun concert i una exposicioacute a la Marede Deacuteu de la Font organitzat perlrsquoAssociacioacute de Joacutevens de Pena-roja despreacutes les presentacions vancontinuar a Fraga a lrsquoAlta Riba-gorccedila a Barcelona i Tortosa Es vaportar lrsquoexposicioacute Atauumlllar el moacuten desdel Molinar a la Universitat Rovirai Virgili a Tortosa a Montsoacute i aPena-roja La muacutesica ha fet arribarels seus poemes a un puacuteblic molt di-vers Tuacuternez i Seseacute lrsquohan homenatjaten els concerts fets a Barcelona ndashtresdurant lrsquoany passatndash a Pena-roja i alrsquoHospitalet El Duo Recapte hadut el seu espectacle musical sobreel poeta a Saidiacute Torrent del CincaSaragossa dues vegades lrsquoAlbelda elCampell Torredarques i el TorricoacuteTemps al temps ha interpretat mu-sicalment els seus textos a Pena-rojaMont-roig i Beseit Ya babeacute ha fet elmateix a Mont-roig Srsquohan repre-sentat dues obres teatrals de lrsquoes-criptor matarranyenc Lo pobre llopa cagraverrec de La Quiquereta a Pena-roja i Pena-roja i Vallibona poblesgermans traduiumlda a lrsquoanglegraves a lrsquoEs-cola Oficial drsquoIdiomes drsquoAlcanyiacutesSrsquohan fet dos lectures puacutebliques deles seues obres es va llegir la novelmiddotlaEl sastre Roc drsquoArccedila organitzat perla Comarca del Matarranya a Pena-roja per Sant Jordi i a Bellmunt periniciativa de Ramon Mur A ti no teconozco A Pont de Suert es van lle-gir poemes seus tambeacute per SantJordi a peticioacute de Glograveria Francino Itambeacute a Vallibona al Paiacutes Valenciagravevila agermanada amb Pena-roja ABeseit com una activitat dels PremisSerret es va fer un itinerari poegravetic-musical pels llocs meacutes emblemagraveticsde la vila interpretant els seus textosdirigit per Joan Arrufat La Trobada

DALT Actuacioacutede Temps altemps a laMare de Deacuteude la Font(febrer 2014)C TEREgraveS

BAIX TrobadaCultural delMatarranya a Pena-roja(juny 2014)ARXIU ASCUMA

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15R

IBA

GO

RCcedil

A

13

Hi ha matins que fa un fred que arronsa les idees i la boirapixa o gebra segons com li agafa damunt de la plana Com quetinc per costum de matinar forccedila alguns dies no resistisc la temp-tacioacute drsquoanar a passejar a punta de dia i drsquoendinsar-me en lrsquoam-bient fantasmagograveric del bosc de ribera amb els arbres pelatsdifuminats entre la broma Eacutes una experiegravencia gairebeacute miacutesti-ca iniciagravetica com drsquoentrada en una altra dimensioacute Perograve pera ser sincer hi ha altres matins ndashuns quants meacutesndash que envejoprofundament els oacutessos Abans de deixar-me glaccedilar les orellespreferiria mil camins de quedar-me tot lrsquohivern colgat al llit bencalent i descansar fins lrsquoarribada de la primavera Per quegrave elsoacutessos han de tindre el dret drsquohivernar i nosaltres no Els dretsel dret el vam inventar els humans Si els oacutessos en volen quefacen primer la Revolucioacute Francesa Tot i que reconec que apli-cant estrictament est argument els drets serien per als francesosque aciacute la Revolucioacute a hores drsquoara encara estagrave per fer Perograve noeacutes menys cert que la nostra cultura ja va produir a partir delsegle XI les assembles de Pau i Treva de Deacuteu que consagra-ven el dret de sagrera i soacuten lrsquoorigen del parlamentarisme que

va caracteritzar la Corona drsquoAragoacute per oposicioacute a la de Cas-tella O els Usatges de Barcelona ndashbase del dret civil catalagravendashi els Costums de Lleida i de Tortosa i els Furs drsquoAragoacute i de Va-legravencia O dos textos andorrans que compilaven els drets i deu-res dels ciutadans anteriors a la Revolucioacute el Manual digestdrsquoAntoni Fiter i Rossell i el Politar andorragrave drsquoAntoni Puig

En fi crec que ja he justificat prou el dret que tinc a no sal-tar del llit De fet no he de donar explicacions a ninguacute de ressoacutec un individu lliure i sobiragrave de mi mateix Em reservo el dretfins i tot de desertar de la feina de desatendre els quefers quo-tidians drsquoestalviar-me la depressioacute matutina de les notiacutecies dela ragravedio el diari o la televisioacute Llagravestima que lrsquoedat no perdo-na i mica en mica vaig perdent autonomia La bufeta em cri-da a sometent i derrotat busco amb els peus les sabatilles Vi-sito cal Roca engego la cafetera i comenccedilo un nou cicle de di-vuit hores fent lrsquoonso

Si lrsquoargumentacioacute pareix excessiva penseu que meacutes exces-sos dialegravectics es fan per tal de justificar sense anar meacutes llunyla vigegravencia i intangibilitat de la Constitucioacute espanyola

La cova de lrsquoonso Ramon Sistac

TOT ENSENYANT LES DENTS

eacutes perquegrave utilit-zaven els co-gnoms o nomsrelatius a les ca-ses dels nens onenes i aixograve vaprovocar empa-tia amb als es-pectadors lagent del pobleUn altre aspecteinteressant va serque algunes es-cenes van anaracompanyadesde muacutesica ambels acordionsdiatogravenics de dues germanes i un nenque formen part del grup ribagorccedilagraveels Ribatogravenics que ha revifat lescanccedilons tradicionals de la comarcaamb aquest instrument musicalTambeacute cal destacar que tot el grupetde joves i nens van cantar una can-ccediloacute amb lletra inventada per ellsmateixos amb referegravencies a la vidarural de Sopeira

Aquestes activitats soacuten el fruit deltreball de les mares i dels meacutes jovesque els caps de setmana es reunei-xen per preparar la festa dels Reisque acaba amb els regals que rebenels meacutes xics i les cases dels habitants

Que la literatura forma part de lavida humana eacutes prou evident Elllenguatge eacutes un dels trets que ensdistingeix i des de temps immemo-rials lrsquoeacutesser humagrave ha sentit la ne-cessitat de comunicar-se amb els al-tres drsquoaciacute naix la literatura oral con-tes llegendes rondalles endevinallescanccedilons acudits jocs i tants altres re-cursos que srsquohan utilitzat a totes lescultures drsquoarreu del moacuten

Sempre hi ha sorpreses en el moacutende la literatura com eacutes ara el dia quela meva mare em va explicar elconte de Lrsquoorquesta Qui mrsquohavia dedir que era una versioacute ribagorccedilanadel famoacutes Els muacutesics de Bremen delsgermans Grimm Doncs siacute els ani-mals eren drsquoalgunes cases concretesdel poble i feien cap a lrsquoermita deSant Antoni on es trobaven els lla-dres Tothom trobaria anegravecdotesper explicar

Aquest hivern durant la celebra-cioacute de la festa dels Reis els minyonsi mossetes de Sopeira van fer una re-presentacioacute de lrsquoobra literagraveria deCharles Dickens Conte de NadalNaturalment amb un guioacute reduiumlt jaque els actors eren la canalla meacutesxica del poble a la qual tambeacute srsquohivan ajuntar drsquoaltres que soacuten com decasa Lrsquoadaptacioacute tenia el seu inter-

De literatura nadalenca GLOgraveRIA FRANCINO

fixos del poble perquegrave lrsquoAjuntamentsrsquoencarrega drsquoescriure cada any unallarga carta a ses majestats els ReisdrsquoOrient i tot i la crisi sempre arri-ben carregats drsquoobsequis

Per Nadal cada ovella al seu cor-ral I una estona per gaudir-la totsjunts tambeacute

Per acabar un altre exemple de li-teratura popular propi de les festespassades en versioacute ribagorccedilana PaNadal posarem lo porc en sal la po-llina a la pastera i el polliacute al cap delpi Correu correu minyons que el no-tari fa tarrons i lrsquoescolagrave els ha gustati els ha trobat salats salats

Celebracioacute dela festa delsReis Mags aSopeiraGLOgraveRIA FRANCINO

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15C

ULT

UR

A

14

Activitats al voltant de lrsquoAny Desideri Lombarte 1989-2015 CARLES SANCHO

Cultural del Matarranya es va cele-brar el passat estiu a Pena-roja percommemorar el vint-i-cinquegrave ani-versari del traspagraves de lrsquoescriptoramb molts actes al voltant del seupermanent testimoni LrsquoAny Lom-barte va cloure coincidint amb ladata de la seua mort a Pena-roja elsprimers dies drsquooctubre de 1989 ambun lsquomural partyrsquo i una espontagravenialectura de poemes davant de la casaon va viure

Durant tot lrsquoany passat es va pu-blicar el blog Any Desideri Lombartei srsquoha mantingut una pagravegina a Face-book Han aparegut extensos articlesdurant el 2014 a les revistes en pa-per i digitals Temps de Franja No-tiacutecies de Llengua i Treball UGTRolde Plana rasa de Mont-roig

Frontissa La Comarca Diario de Te-ruel Notiacutecies del Matarranya Co-marquesNord Matarranya Tempsde Franja va dedicar els dos suple-ments literaris Styli locus de la revistaa commemorar lrsquoAny Desideri Senrsquoha parlat a traveacutes de les emissorescomarcals Ragravedio Matarranya i Ma-tarrantildea radio Els blogs han anunciati donat notiacutecies dels actes de lrsquoho-menatge La franjanet Lo finestroacuteASCUMA Mas drsquoen Bringueacute En-tre paacuteginas

I de segur que em deixo alguna re-feregravencia meacutes de la participacioacute alrsquoAny Desideri Lombarte 1989-2014Gragravecies a tots per la vostra colmiddotla-boracioacute a lrsquoegravexit de la convocatograveriapromoguda des de lrsquoAssociacioacute Cul-tural del Matarranya

Durant lrsquoAny Desideri Lombarte1989-2014 en quegrave es celebrava elvint-i-cinquegrave aniversari de la seuamort els actes i reconeixements delrsquoescriptor pena-rogiacute han segut moltnombrosos i amb molta participacioacutetant a tiacutetol individual com drsquoinstitu-cions Es va inaugurar lrsquoAny Lom-barte a Pena-roja el 15 de febrer ambun concert i una exposicioacute a la Marede Deacuteu de la Font organitzat perlrsquoAssociacioacute de Joacutevens de Pena-roja despreacutes les presentacions vancontinuar a Fraga a lrsquoAlta Riba-gorccedila a Barcelona i Tortosa Es vaportar lrsquoexposicioacute Atauumlllar el moacuten desdel Molinar a la Universitat Rovirai Virgili a Tortosa a Montsoacute i aPena-roja La muacutesica ha fet arribarels seus poemes a un puacuteblic molt di-vers Tuacuternez i Seseacute lrsquohan homenatjaten els concerts fets a Barcelona ndashtresdurant lrsquoany passatndash a Pena-roja i alrsquoHospitalet El Duo Recapte hadut el seu espectacle musical sobreel poeta a Saidiacute Torrent del CincaSaragossa dues vegades lrsquoAlbelda elCampell Torredarques i el TorricoacuteTemps al temps ha interpretat mu-sicalment els seus textos a Pena-rojaMont-roig i Beseit Ya babeacute ha fet elmateix a Mont-roig Srsquohan repre-sentat dues obres teatrals de lrsquoes-criptor matarranyenc Lo pobre llopa cagraverrec de La Quiquereta a Pena-roja i Pena-roja i Vallibona poblesgermans traduiumlda a lrsquoanglegraves a lrsquoEs-cola Oficial drsquoIdiomes drsquoAlcanyiacutesSrsquohan fet dos lectures puacutebliques deles seues obres es va llegir la novelmiddotlaEl sastre Roc drsquoArccedila organitzat perla Comarca del Matarranya a Pena-roja per Sant Jordi i a Bellmunt periniciativa de Ramon Mur A ti no teconozco A Pont de Suert es van lle-gir poemes seus tambeacute per SantJordi a peticioacute de Glograveria Francino Itambeacute a Vallibona al Paiacutes Valenciagravevila agermanada amb Pena-roja ABeseit com una activitat dels PremisSerret es va fer un itinerari poegravetic-musical pels llocs meacutes emblemagraveticsde la vila interpretant els seus textosdirigit per Joan Arrufat La Trobada

DALT Actuacioacutede Temps altemps a laMare de Deacuteude la Font(febrer 2014)C TEREgraveS

BAIX TrobadaCultural delMatarranya a Pena-roja(juny 2014)ARXIU ASCUMA

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15C

ULT

UR

A

14

Activitats al voltant de lrsquoAny Desideri Lombarte 1989-2015 CARLES SANCHO

Cultural del Matarranya es va cele-brar el passat estiu a Pena-roja percommemorar el vint-i-cinquegrave ani-versari del traspagraves de lrsquoescriptoramb molts actes al voltant del seupermanent testimoni LrsquoAny Lom-barte va cloure coincidint amb ladata de la seua mort a Pena-roja elsprimers dies drsquooctubre de 1989 ambun lsquomural partyrsquo i una espontagravenialectura de poemes davant de la casaon va viure

Durant tot lrsquoany passat es va pu-blicar el blog Any Desideri Lombartei srsquoha mantingut una pagravegina a Face-book Han aparegut extensos articlesdurant el 2014 a les revistes en pa-per i digitals Temps de Franja No-tiacutecies de Llengua i Treball UGTRolde Plana rasa de Mont-roig

Frontissa La Comarca Diario de Te-ruel Notiacutecies del Matarranya Co-marquesNord Matarranya Tempsde Franja va dedicar els dos suple-ments literaris Styli locus de la revistaa commemorar lrsquoAny Desideri Senrsquoha parlat a traveacutes de les emissorescomarcals Ragravedio Matarranya i Ma-tarrantildea radio Els blogs han anunciati donat notiacutecies dels actes de lrsquoho-menatge La franjanet Lo finestroacuteASCUMA Mas drsquoen Bringueacute En-tre paacuteginas

I de segur que em deixo alguna re-feregravencia meacutes de la participacioacute alrsquoAny Desideri Lombarte 1989-2014Gragravecies a tots per la vostra colmiddotla-boracioacute a lrsquoegravexit de la convocatograveriapromoguda des de lrsquoAssociacioacute Cul-tural del Matarranya

Durant lrsquoAny Desideri Lombarte1989-2014 en quegrave es celebrava elvint-i-cinquegrave aniversari de la seuamort els actes i reconeixements delrsquoescriptor pena-rogiacute han segut moltnombrosos i amb molta participacioacutetant a tiacutetol individual com drsquoinstitu-cions Es va inaugurar lrsquoAny Lom-barte a Pena-roja el 15 de febrer ambun concert i una exposicioacute a la Marede Deacuteu de la Font organitzat perlrsquoAssociacioacute de Joacutevens de Pena-roja despreacutes les presentacions vancontinuar a Fraga a lrsquoAlta Riba-gorccedila a Barcelona i Tortosa Es vaportar lrsquoexposicioacute Atauumlllar el moacuten desdel Molinar a la Universitat Rovirai Virgili a Tortosa a Montsoacute i aPena-roja La muacutesica ha fet arribarels seus poemes a un puacuteblic molt di-vers Tuacuternez i Seseacute lrsquohan homenatjaten els concerts fets a Barcelona ndashtresdurant lrsquoany passatndash a Pena-roja i alrsquoHospitalet El Duo Recapte hadut el seu espectacle musical sobreel poeta a Saidiacute Torrent del CincaSaragossa dues vegades lrsquoAlbelda elCampell Torredarques i el TorricoacuteTemps al temps ha interpretat mu-sicalment els seus textos a Pena-rojaMont-roig i Beseit Ya babeacute ha fet elmateix a Mont-roig Srsquohan repre-sentat dues obres teatrals de lrsquoes-criptor matarranyenc Lo pobre llopa cagraverrec de La Quiquereta a Pena-roja i Pena-roja i Vallibona poblesgermans traduiumlda a lrsquoanglegraves a lrsquoEs-cola Oficial drsquoIdiomes drsquoAlcanyiacutesSrsquohan fet dos lectures puacutebliques deles seues obres es va llegir la novelmiddotlaEl sastre Roc drsquoArccedila organitzat perla Comarca del Matarranya a Pena-roja per Sant Jordi i a Bellmunt periniciativa de Ramon Mur A ti no teconozco A Pont de Suert es van lle-gir poemes seus tambeacute per SantJordi a peticioacute de Glograveria Francino Itambeacute a Vallibona al Paiacutes Valenciagravevila agermanada amb Pena-roja ABeseit com una activitat dels PremisSerret es va fer un itinerari poegravetic-musical pels llocs meacutes emblemagraveticsde la vila interpretant els seus textosdirigit per Joan Arrufat La Trobada

DALT Actuacioacutede Temps altemps a laMare de Deacuteude la Font(febrer 2014)C TEREgraveS

BAIX TrobadaCultural delMatarranya a Pena-roja(juny 2014)ARXIU ASCUMA

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15T

EMA

DEL

MESEls drets civils dels parlants drsquoaragonegraves i catalagrave

sota miacutenims a partir de lrsquo1 de gener de 2015Els sociogravelegs aragonesos especialitzats en les nostres llenguumles analitzen lrsquoimpactedrsquoaquestes poliacutetiques puacutebliques sobre els territoris amb llengua progravepia

SEMINARI ARAGONEgraveS DE SOCIOLINGUumlIacuteSTICA

per la Universitat de Saragossa laReial Acadegravemia Espanyola de lallengua el Consell drsquoEuropa lrsquoA-cadegravemia Valenciana de la Llenguao la Universitat de les Illes Balears

A lrsquoantic redactat drsquoaquesta Lleide Patrimoni srsquoafirmava que ldquolrsquoa-ragonegraves i el catalagrave llenguumles minori-tagraveries drsquoAragoacute en lrsquoagravembit de lesquals estan compreses les diversesmodalitats linguumliacutestiques soacuten una ri-quesa cultural progravepia i seran espe-cialment protegides per lrsquoAdminis-tracioacuterdquo (article 4) Lrsquoany 2013 es vaaprovar la segona Llei de LlenguumlesdrsquoAragoacute (Llei 32013) en la que deforma destacada no es nomenavales llenguumles que pretenia protegirEncara que al llarg de la llei es reite-rava el reconeixement de lrsquouacutes la pro-teccioacute i la promocioacute de les ldquollenguumlesi modalitats linguumliacutestiques progravepiesdrsquoAragoacuterdquo aquestes no eren defini-des i nomeacutes especificava aparent-ment que aquestes llenguumles eren dos(i no meacutes) en la definicioacute de les ldquozo-nes drsquoutilitzacioacuterdquo de ldquola llengua ara-gonesa progravepia de les agraverees pirinen-ca i prepirinencardquo i de la ldquollenguaaragonesa progravepia de lrsquoagraverea orientalrdquoi eacutes per aixograve que van calar en lrsquoopi-nioacute puacuteblica els acrogravenims de LAPAOi LAPAPYP

La Llei de Patrimoni permetia re-soldre aquesta mancanccedila definintquines eren aquestes dues llenguumlesdrsquoacord amb els estudis filologravegicsLrsquoarticulat es va aprovar lrsquoany 1999quan governaven els socis PP iPAR com actualment i amb el votfavorable de tots els partits a lrsquoo-posicioacute Les coincidegravencies fan queJavier Callizo fos conseller de Cul-tura en aquell moment (PAR) iactualment ocupe el cagraverrec de di-rector general de Patrimoni Cultu-ral

El nou redactat elimina les deno-minacions de catalagrave i aragonegraves drsquoa-questa Llei per apuntar que ldquoameacutes del castellagrave Aragoacute teacute com a prograve-pies originals i histograveriques les llen-

guumles aragoneses amb les seues mo-dalitats linguumliacutestiques drsquouacutes predomi-nant en les agraverees septentrional ioriental de la comunitat autogravenomardquoliquidant per complet qualsevol re-feregravencia a quines soacuten les llenguumles aprotegir per la legislacioacute linguumliacutesticaa Aragoacute

Lrsquouacutenic mecanisme possible pelqual la Llei de Llenguumles pot resol-dre aquesta indefinicioacute drsquoallograve que esprotegeix eacutes lrsquoAcadegravemia Aragone-sa de la Llengua Perograve aquesta ins-titucioacute inexistent no compta encaraamb els seus Estatuts que havien deser aprovats vuit mesos despreacutes delrsquoentrada en vigor de la Llei amb elque acumula meacutes drsquoun any de retard(desembre de 2013)

Uacutenicament mitjanccedilant el reco-neixement del catalagrave i lrsquoaragonegraves ob-jectes de proteccioacute i promocioacute perpart de la legislacioacute aragonesa coma llenguumles progravepies drsquoAragoacute eacutes pos-sible iniciar els mecanismes drsquoesta-bilitzacioacute drsquoaquestes comunitats lin-guumliacutestiques a meacutes de la reversioacute delsprocessos de substitucioacute drsquoaquest pa-trimoni aragonegraves

Meacutes informacioacute Natxo Sorolla(647 820 689) i Chabier Gimeno(617 502 105)

El 21 de febrer se celebra el DiaInternacional de la Llengua Mater-na instituiumlt per la UNESCO Men-trestant el catalagrave i lrsquoaragonegraves es tro-ben en un profund proceacutes de mino-ritzacioacute a Aragoacute tot i ser llenguumlesprogravepies i originagraveries del paiacutes Com aresultat drsquouna banda la progressi-va substitucioacute de lrsquoaragonegraves fins alrsquoagravembit territorial que actualmentocupa a lrsquoAltaragoacute ha anat acom-panyat drsquouna vitalitat sociolinguumliacutes-tica molt feble que no garanteix laseva supervivegravencia com a llenguaviva durant el segle XXI De lrsquoaltrasrsquohan creat les condicions perquegravelrsquoactual generacioacute jove de catala-noparlants a la Franja ja siga la pri-mera que no compta amb un contextde plenitud linguumliacutestica amb majoriademolinguumliacutestica fet que fins arahavia frenat el proceacutes drsquointerrupcioacutede la transmissioacute intergeneracionalde la llengua i el desenvolupamentdrsquoun proceacutes similar al de la llenguaaragonesa

La Llei aragonesa de Pressupos-tos aprovada el 30 de desembre(Llei 142014) a meacutes de tractar elstemes fiscals que li soacuten propis in-corpora canvis legislatius en segonpla que li soacuten aliens Entre aquestscanvis hi ha la supressioacute del catalagravei lrsquoaragonegraves a la Llei de PatrimoniCultural Aragonegraves (Llei 31999)Aquest tipus de maniobres habi-tualment intenta ocultar temes es-pinosos de cara al debat puacuteblic I lapoliacutetica linguumliacutestica per meacutes quesrsquohauria de tractar des drsquoun esperitobert inclusiu i de proteccioacute del pa-trimoni ha trobat importants debatsi polegravemiques en quegrave el Govern srsquohaembolicat de manera innecessagraveriacom el ja famoacutes LAPAO Lrsquoorigenhistograveric del catalagrave a Aragoacute ve avalat

LuisaFernanda

RudiARAINFO

Natxo Sorolla (URV) Chabier Gimeno (Unizar)Rosa Bercero (U Oxford) Ceci Lapresta (UdL)Aacutenchel Reyes Josep Espluga (UAB) Investigadorsen les Llenguumles drsquoAragoacute Javier Giralt (Unizar)Maite Moret (Unizar)

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15A

RA

GOacute

16

El passat 17 de desembre es vanpresentar a la seu de la Institucioacute Fer-ran el Catogravelic de la Diputacioacute de Sa-ragossa les Actes de les II JornadesAragoneses de Sociologia editadesper Gara drsquoEdizions amb la colmiddotla-boracioacute de la IFC i Premses Univer-sitagraveries

Allagrave es recullen bona part del con-tingut de les ponegravencies presentadespel grup de treball ldquoLlenguumles i iden-titatsrdquo del Seminari Aragonegraves deSociolinguumliacutestica en el marc drsquoaque-lles Jornades

Chuseacute Araguumleacutes director de GaradrsquoEdizions va fer en la seua inter-vencioacute que obriacute lrsquoacte una diagnosimegravedica de lrsquoestat de salut de la llen-gua aragonesa deixant sobre la tau-la una radiografia no gaire optimis-ta laquoEl malalt teacute uns sanadors que avegades no srsquohi parlen que utilitzentres tipus drsquoortografia diferents i al-guns drsquoaquests ldquocuradorsrdquo no lle-geixen mai un text en aragonegraves escriten una ortografia que no sigue laseuaraquo

Chavier Gimeno un dels coordi-nadors del Seminari de Sociolin-guumliacutestica atribuiacute a lrsquoatzar meacutes que a lesinstitucions laquoles possibilitats de sal-vacioacute de les nostres llenguumlesraquo Co-mentagrave que laquocalia fer un esforccedil de ri-

gor cientiacutefic en lrsquoestudi de les llenguumlesdrsquoAragoacute perquegrave el camiacute de les Ciegraven-cies Socials estagrave menys contaminat desectarisme que la linguumliacutesticaraquo

Natxo Sorolla sociograveleg recordagrave elseu primer contacte amb el catalagrave es-crit a lrsquoInstitut de Vall-de-roures i comallograve lrsquoimpulsagrave a aprofundir en el co-neixement de la seua llengua laquoA par-tir de llavors vaig patir la lsquopeculiari-tatrsquo aragonesa Una drsquoelles va ser queen tot el proceacutes de debat sobre unafutura llei de llenguumles entre 2005 i el2014 cap dels partits poliacutetics arago-nesos ni els contraris ni els favorablesa aquesta llei haguessen consultat maia la Universitatraquo i valoragrave el fet de queel Seminari de Sociolinguumliacutestica Ara-gonesa vage unint estudis i esforccedilosdispersos que finalment laquotindranun corpus meacutes coherent i sogravelidraquo

El professor de Sociologia de laUniversitat de Barcelona Josep Es-pluga rememoragrave la seua ponegravenciapresentada al Seminari sobre el Trac-tament de la premsa a la Llei deLlenguumles drsquoAragoacute on analitzava la po-sicioacute dels articles drsquoopinioacute sobre eltema favorables i desfavorables a lallei Com a conclusioacute Espluga digueacuteque la Llei aprovada pel governPAR-PP en 2013 va rebre de lapremsa una oposicioacute frontal on es cri-

ticava principalment la falta de con-sens Tambeacute es trobaren posturescontragraveries a la regulacioacute de les llen-guumles (les minoritagraveries es clar) Es-pluga tambeacute observagrave que les criacutetiquesdels columnistes eren bagravesicamentinstrumentals sobre lrsquooportunitat dela Llei laquoCap ni un drsquoells es planteja-va la defensa dels drets dels parlantsraquo

Cecili Lapresta professor de laUniversitat de Lleida comentagrave els re-sultats drsquouna enquesta realitzada pelseu equip on el 90 dels enquestatsde lrsquoagravembit de lrsquoaragonegraves identificavala seua llengua progravepia amb el caste-llagrave A lrsquoagravembit del catalagrave el 70 iden-tificava la seua llengua materna ambel catalagrave amb diferents denomina-cions Quant als seus sentiments drsquoi-dentitat el 90 es sentien aragone-sos i espanyols en front drsquoun 8 quees consideraven catalans

Theo Colborn M Llop

DONES

Theodora Emily Colborn (Plainfield Nova Jersey EUA1927- Paonia Colorado EUA 2014) eacutes una dona amb una tra-jectograveria professional impressionant Casada i mare de quatrefills un cop es va alliberar de responsabilitats familiars i pro-fessionals (era farmacegraveutica) a partir del 50 anys va decidirestudiar ciegravencia i ecologia a lrsquoState College of Colorado i esva doctorar a la Universitat de Wisconsin-Madison en Zoo-logia El 1985 el Congreacutes dels Estats Units li va atorgar unabeca de la Oficina drsquoavaluacioacute tecnologravegica per continuar ambles seues investigacions tambeacute es va dedicar a assessorar di-ferents institucions dels EUA i Canadagrave com lrsquoAgegravencia de Pro-teccioacute Mediambiental el Comitegrave de Gestioacute de la Ciegravencia deles Substagravencies Togravexiques lrsquoAgegravencia de Proteccioacute Ambiental(EPA) Va estudiar els efectes sobre la salut de la tegravecnica deperforacioacute coneguda com a facturacioacute hidragraveulica o ldquofrackingrdquoPresidenta del Endocrine Disrupcion Exchange El 1988 les

seues investigacions sobre lrsquoestat del medi ambient delsGrans Llacs va revelar que les substagravencies quiacutemiques persis-tents artificials estaven sent transferides als animals El 2003va fundar una organitzacioacute no lucrativa TEDX per a conti-nuar la labor de proporcionar informacioacute objectiva tegravecnica so-bre les alteracions endocrines de les substagravencies togravexiques Se-gons la Dra Colborn els disruptors endocrins soacuten uns pro-ductes quiacutemics que fins i tot en dosis molt petites poden com-prometre la salut a lrsquointerferir amb el desenvolupament i fun-cionament dels sistemes reproductor immunitari neurologravegici del metabolisme amb consequumlegravencies greus en diferents ma-lalties i problemes com la infertilitat diferents tipus de cagraven-cer autisme Parkinson Alzheimer diabetishellip El seu curriacuteculumde premis i mencions eacutes ampliacutessim Eacutes imprescindible llegir lrsquoo-bra traduiumlda a 18 idiomes El nostre futur robat 1996 El 14 dedesembre passat ens va deixar Descansi en pau

ChuseacuteAraguumleacutesChavier

Gimeno iNatxo Sorolla

MAgraveRIO SASOT

Uns actes per a reflexionar sobre la nostra realitat linguumliacutestica MAgraveRIO SASOT

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15C

ULT

UR

A

17

Eacutes prou conegut que en la replega i anagravelisi del patrimoni legrave-xic de la nostra llengua sovint srsquohan exclograves ndashobviat si es volndashnombrosos mots i expressions que fan referegravencia al sexe i a lesactivitats de caragravecter sexual Ja en lrsquoescrit ldquoPecats de refrany-errdquo publicat el 22 drsquoabril de 2005 al setmanari tortosiacute La Veude lrsquoEbre manifestava la meua estranyesa sobre aquest fet apartir del refrany de matriu valenciana lsquoDels pecats del piu Nos-tre Senyor sersquon (en)riursquo proverbi que les xiques valencianes meacutesdespertes hi afegixen lsquoI els de la figa ni sersquols mirarsquo Paregravemiandashapogravecrifament atribuiumlda a sant Vicent Ferrerndash que no trobemen cap dels reculls paremiologravegics a lrsquoabast ni tan sols amb unde tiacutetol tan ambicioacutes com ara Tots els refranys catalans (1999)drsquoAnna Pareacutes Nrsquoeacutes excepcioacute lrsquoobra de Maria Conca Els refranyscatalans (1988) ndashcal notar la valencianitat de lrsquoautorandash i lrsquoex-tensa obra de Sebastiagrave Farneacutes Paremiologia catalana compa-rada encara que en aquest uacuteltim cas amb una errata (tipo-gragravefica) que fa incomprensible la paregravemia lsquoDe pecat de pi Deacuteusersquon riursquo Farneacutes la pren de lrsquoobra drsquoEstanislau Alberola i Ma-nuel Peris Refraner valenciagrave Colmiddotleccioacute de refrans populars edi-tada el 1928 amb prograveleg i correccioacute de Lluiacutes Fullana Mira (pot-ser la lsquocorreccioacutersquo del pare Fullana estiga en lrsquoorigen de lrsquoapa-rent errata tipogragravefica que fa que lsquopiursquo es convertisca en lsquopirsquo)

Tot aixograve mrsquoha vingut ara al magiacute a partir de la folia que mrsquohafet arribat aquest mes de gener el doctor Artur Quintana lle-gida em diu al valenciagrave Infomigjorn una folia tanmateix ori-ginagraveria del Prat de Llobregat ldquoMare meva vull casar-me quemersquon pica el salamiacute ndashFilla meva ten paciegravencia que tambeacute em

picava a mirdquo El mestre Quintana continua dient-me telemagrave-ticament que ldquoAl Carxe em vam aplegar una amb la mateixatemagravetica perograve sense el salamiacute que siacute que vam aplegar a la Ri-bagorccedila com ja saps Salamiacute salamoacute ta on mi casareacute jordquo lsquoACatalunya o a Aragoacutersquo cal recordar que aixiacute es completava elconegut ndashsi meacutes no a la Ribagorccedilandash encantall que dictaven lesxiquetes de la ratlla colmiddotlocant-se una cuqueta de Nostre Se-nyor ndashuna marietandash a la magrave o a les puntes dels dits tot espe-rant que el vol drsquoaquest insecte de la famiacutelia dels coccinegravelmiddotlidsli indiquessen la direccioacute del seu futur vital i meacutes especiacutefica-ment sentimental

Evidentment ni el Diccionari CatalagraveValenciaBalear deMn Antoni M Alcover ni el Tresor de la llengua de les tradi-cions i de la cultura popular de Catalunya de Mn AntoniGriera diuen res del lsquosalamiacutersquo de les fadrines pradenques o noEl que eacutes meacutes estrany eacutes que tampoc en diu res el Diccionarierogravetic i sexual (1989) de Joan J Vinyoles i Vidal tan sols tro-bem en aquesta darrera obra lexicogragravefica referegravencies esca-dusseres al mot lsquosalamoacutersquo en el sentit de lsquopriacuteap membre viril enereccioacutersquo aixiacute com moltes referegravencies a lsquopiursquo lsquopiuarsquo lsquopegar elpiursquo lsquopunta de piursquo etc Perograve esclar que sense anar meacutes llunyel DCVB ja recull lsquopiursquo amb lrsquoaccepcioacute lsquomembre virilrsquo a Va-legravencia i Menorca

Com beacute sap tothom la sexualitat femenina no sempre ha es-tat prou i correctament atesa Em diuen que si beacute la cosa hamillorat en les darreres degravecades encara ens queda especial-ment als hogravemens molt camiacute per fer

Salamiacute salamoacute Esteve Betriagrave

U12

Dissabte 27 de desembre la SalaGoya de Mequinensa va acollir laconferegravencia drsquoEduardo Lolumo sobreLa originalidad del clima de Aragoacutenen un acte organitzat pel Grupo de in-vestigacioacuten ldquoCoses del Poblerdquo encolmiddotlaboracioacute amb lrsquoAjuntament deMequinensa

Eduardo Lolumo que ha esde-vingut popular com a ldquohome deltempsrdquo drsquoAragoacuten TV va impartiruna llarga conferegravencia en quegrave vapropiciar les intervencions del puacuteblicassistent Lolumo ndashgeogravegraf de for-macioacutendash va explicar de manera moltdidagravectica que lrsquooriginalitat del climaaragonegraves rau justament en la seua di-versitat climagravetica que respon a la di-versitat de factors atmosfegraverics i geo-gragravefics

Els assistents a lrsquoacte van ser ob-sequiats amb lrsquoopuscle titulat Lrsquooratgede Mequinensa editat per ldquoCosesdel Poblerdquo que a meacutes drsquoun extractede la conferegravencia conteacute un recull de

paraules i dites sobre el temps reco-pilades pel filograveleg Hegravector Moret ambla colmiddotlaboracioacute de muacuteltiples infor-mants

A meacutes la sala Miguel Ibarz va aco-llir els dies previs una exposicioacute defotografies del paisatge i del clima dela poblacioacute

Lrsquooratge de Mequinensa REDACCIOacute

ConferegravenciadrsquoEduardoLolumoMAgraveRIO SASOT

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15PA

IumlSO

S C

ATA

LAN

S

18

No eacutes el primer camiacute que em passa He deixat lrsquoarticle en-cetat i lrsquohe canviat quan he llegit que ja es comenccedila a substi-tuir la denominacioacute de lrsquoassignatura de la llengua catalana enels butlletins de notes dels alumnes a les escoles Mentre laquoes-tripavaraquo lrsquoarticle he llegit tambeacute ndashgragravecies al Facebookndash que elgovern drsquoAragoacute ha eliminat lrsquouacutenica referegravencia del catalagrave coma llengua segons la Llei de Patrimoni Cultural vigent des de1999 que era un dels pocs arguments que esgrimien els de-fensors de la bona voluntat dels aragonesos envers el catalagraveAixiacute queda lrsquoesguerro laquoAdemaacutes del castellano Aragoacuten tienecomo propias originales e histoacutericas las lenguas aragonesas consus modalidades linguumliacutesticas de uso predominante en las aacutereasseptentrional y oriental de la Comunidad Autoacutenomaraquo

Res no eacutes gratuiumlt prou que ho diem des de fa massa tempsEs viu i pateix a tots els territoris de lrsquoEstat els governs del PPldquomatxaquenrdquo la llengua catalana lrsquoasfixien la volen fer desa-paregraveixer I a lrsquoAragoacute tambeacute el catalagrave els fa mal la llengua queparlem a les nostres comarques els fa nosa la veuen com unperill Lrsquoensenyament opcional de lrsquoassignatura ndashno ho per-deacutessim de vista una assignaturandash de llengua catalana que srsquoo-fereix des del curs 1984-1985 ha estat molt fragravegil sempre pen-jant de fils molt prims i en passar els anys nomeacutes ha estat unamena drsquolaquohagravebit escolarraquo que lrsquoadministracioacute permetia continuarI gragravecies Manta vegades hem dit que el catalagrave a lrsquoescola eacutes unade les grans notiacutecies drsquoaquests temps a la Franja i potser la meacutesbona notiacutecia en ajudar a eixir de lrsquoanalfabetisme tantes pro-mocions de conciutadans Lrsquoeficagravecia perograve drsquoaquest ensenya-

ment lrsquohem quumlestionada tambeacute sovint perquegrave els resultats erenmolt migrats insuficients Eacutes tanta la distagravencia entre lrsquoense-nyament opcional drsquounes poques hores drsquouna llengua i el quehauria de ser lrsquoensenyament en la llengua I aixograve que eacutes un pos-tulat per a totes les llenguumles esdeveacute drsquouna necessitat imperio-sa quan parlem en un agravembit com eacutes el de la Franja on el ca-talagrave teacute una salut de malalt terminal i on cal una actuacioacute tera-pegraveutica a fons i constant i no el placebo de les hores de lsquollen-gua estrangerarsquo que es fa als centres escolars

I fins aciacute hem arribat Res no eacutes gratuiumlt i la Llei de llenguumlesvigent amb la denominacioacute execrable que ha fet riure i plorara tanta gent va atemptar de ple la nostra llengua ara les no-tiacutecies que ens ocupen nomeacutes fan que confirmar allograve que avi-sagravevem volen la desaparicioacute del catalagrave a lrsquoAragoacute que hi des-aparegui perquegrave es diu llengua catalana i hi veuen perills in-confessables Ara amb el refregit de la Llei de 1999 i la cosaaquesta del butlletiacute de notes dels escolars arriba a un grau deburla social inacceptable

I mentrestant Anem fent sense molestar Eacutes millor tenir elque tenim que no voler anar meacutes lluny ndashescola en catalagrave ca-talanitzacioacute en tots els agravembitsndash perquegrave si no la gent srsquoespan-ta (ldquomassa catalagraverdquo ldquoaixograve eacutes molt catalagraverdquo) no els donem ar-guments que encara seragrave pitjor Santa innocegravencia Em ve alcap un acudit del gran Joan Capri som manats per la llei deles tres emes Menistracioacute Menistracioacute i Menistracioacute Tres ad-ministracions que ens neguen lrsquoespanyola lrsquoaragonesa i la lo-cal Una autegraventica M

La menistracioacute mos nega Francesc Ricart

NO SOM Drsquo EIXE MOacuteN

El Moviment Franjoliacute per la Llen-gua colmiddotlectiu que defensa a la xar-xa la llengua catalana progravepia de laFranja davant la lamentable situa-cioacute que srsquoha esdevingut els uacuteltimsdies amb lrsquoanulmiddotlacioacute per llei de lesCorts aragoneses de lrsquoesment que esfeia al catalagrave com a patrimoni cul-tural i als fets ocorreguts en una es-cola de Mequinensa (Baix Cinca)on en els informes drsquoavaluacioacute ofi-cials de lrsquoalumnat anomenaven alrsquoassignatura de llengua catalanacom a ldquoLlengua orientalrdquo vol fer lesseguumlents consideracions

ndashReclamem per a la llengua ca-talana un estatus digne una consi-deracioacute apropiada per a la llenguaprogravepia de la Franja i la implemen-tacioacute de poliacutetiques linguumliacutestiques queduguin a la plena normalitzacioacute delcatalagrave a lrsquoescola les institucions i elsespais puacuteblics

ndashCreiem que el fet ocorregut aMequinensa no eacutes casual per moltque la DGA lrsquohagi atribuiumlt a una ldquoer-

Reclamem un estatus digne pel catalagrave a la Franja MOVIMENT FRANJOLIacute PER LA LLENGUA GENER 2015

rada informagraveticardquo sinoacute que respona una calculada operacioacute de des-cregravedit i negacioacute de la llengua progravepiade la Franja el catalagrave que teacute com aobjectiu lrsquoarraconament del catalagrave ales escoles i a la societat franjolina

ndashAquesta situacioacute contribueix aimplementar la confusioacute vers les ap-tituds adquirides en llengua pelsalumnes de la Franja ja que aques-ta denominacioacute erragravetica del catalagravedeixa dubtes a les famiacutelies quan a laconvalidacioacute o no dels coneixe-ments amb la denominacioacute oficial dela llengua catalana

ndashDonem tot el suport a lrsquoassocia-cioacute de pares i mares del Colmiddotlegi Ma-ria Quintana de Mequinensa que jaha expressat puacuteblicament el seu re-buig a aquesta denominacioacute que tit-llen com a ldquoaberrantrdquo fet que com-partim totalment

ndashPalesem que a la Franja lrsquoeternasituacioacute de no normalitzacioacute de lallengua progravepia ha esdevingut elsdarrers temps en un atac sistemagravetic

on es nega la filiacioacute catalana de lallengua des de les progravepies institu-cions amb la denominacioacute de ldquoLa-paordquo

ndashConvidem totes les entitatscolmiddotlectius i persones que defensin lallengua catalana de la Franja i de laresta del domini linguumliacutestic a de-nunciar aquests fets i sumar esfor-ccedilos per revertir la situacioacute

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15O

PIN

IOacute

19

Pegida ARTUR QUINTANA

crates (CDU) amb els cristiano-so-cials (CSU) i els social-demogravecrates(SPD) des de sempre ndashi sempre voldir des que van comenccedilar les gransimmigracions a final dels 50 principidels 60ndash srsquohan mostrat prou reticentsa lrsquohora drsquoatorgar drets i obrir francsprocessos drsquointegracioacute a lrsquoimmi-grant al lsquotreballador-hostersquo com elqualifiquen eufemiacutesticament Hiha hagut certament la frase aque-lla del president alemany ChristianWulff que lsquolrsquoIslam es part drsquoAle-manyarsquo amb tantes implicacionsPerograve al costat drsquoaixograve quants drsquoen-trebancs no srsquohan fet als immi-grants que fins i tot quan tenen lanacionalitat alemanya sersquols segueixtitllant de persones amb lsquoantece-dents migracionalsrsquo i sersquols insta aparlar tant a casa com en puacuteblic enalemany ndashcom consta en el recent-ment aprovat programa de la CSUactualment al Govern Federal Perograveja se sap si la xenofogravebia doacutena votsbeacute cal aprofitar-la com feacuteu el pre-sident democristiagrave de Hesse RolandKoch recollint signatures contra laproposta drsquoatorgament de la na-cionalitat alemanya als immigrantstot mantenint la drsquoorigen Replegagrave

cinc milions de signatures guanyagrave leseleccions de Hesse i la llei de la do-ble nacionalitat no ha prosperat Decasos semblants sersquon podrien afegirmolts meacutes La xenofogravebia poc o moltencoberta doacutena vots a Alemanya AEspanya no tant ara com ara la Pla-forma per Catalunya no teacute gaire meacutesque la xenofogravebia al seu programaperograve els seus resultats electoralssoacuten escassos Soacuten unes altres fogravebiesles que donen meacutes vots a Espanyales fogravebies contra les llenguumles espa-nyoles no castellanes i la cultura queconformen Les podriacuteem anome-nar autofogravebies perquegrave soacuten agradeo no fogravebies drsquoespanyols contra es-panyols Penseu nomeacutes en Ciuta-dans un partit que no teacute al seu pro-grama gaire meacutes que la catalanofograve-bia amb resultats electorals proupresentables O tambeacute amb la ca-talanofogravebia els egravexits del PP al PaiacutesValenciagrave a les Balears i entre nosal-tres Resumint xenofogravebia a caradescoberta o vergonyant a Alema-nya amb ben poca autofogravebia ndashunamica contra els sograverabs A Espanya laxenofogravebia tira meacutes a vergonyantmentre que lrsquoautofogravebia deu abastarel 70 de la poblacioacute

PEGIDA llegiu PEGUIDA soacutenles sigles alemanyes de ldquoPatriotes eu-ropeus contra la islamitzacioacute drsquoOc-cidentrdquo Eacutes una organitzacioacute xenograve-foba coneguda sobretot des de finalsdel 2014 per les seues manifesta-cions auto-qualificades de paciacutefiquespassejades que en alguns casos ar-riben a les 20000 persones espe-cialment a Dresden Es meacutes que respresent a lrsquoAlemanya Oriental on hiha poquiacutessims estrangers mentreque a lrsquoOccidental on hi ha molts es-trangers no acaba drsquoengegar Enca-ra que no oficialment PEGIDA sesent volgudament acomboiada pelpartit Alternativa per a Alemanya(AFD) tot fent veure que no en volsaber res dels partits neonazis evi-dentment presents tambeacute a les seuespassejades LrsquoAFD eacutes un partit con-trari a lrsquoEuro i a Europa i cada ve-gada meacutes obertament xenofograveb Fun-dat el 2013 va pujant com lrsquoescumaa les darreres eleccions regionals deSaxogravenia va traure el 97 dels votsi si ara hi haguessen eleccions en-traria al Parlament Federal Ahir ndashescric aquest text el 21 de generndash PE-GIDA esperava de 40000 a 60000manifestants a Leipzig perograve nomeacutesnrsquohi van anar uns 15000 mentre hihavia 20000 manifestants a favordels estrangers Eacutes possible queaquesta baixada tan considerablehaja estat perquegrave abans drsquoahir es vasaber que Lutz Bachmann lrsquoautoa-nomenat cap de PEGIDA haviafet anteriorment a la xarxa declara-cions rabiosament xenogravefobesLrsquoAFD lrsquohauria obligat a dimissio-nar per a evitar drsquoeacutesser empesa capal racoacute neo-nazi En aquests prograveximsdies es veuragrave si PEGIDA continuao no Perograve persiundecagraves a Madrid jahan corregut a fundar una PEGIDAlrsquoendemagrave de lrsquoatemptat a Charlie-Hebdo

Tot plegat aixograve de les Peguides ilrsquoAFD ha esvalotat el galliner delspartits alemanys tradicionals que ac-tuen com altament sorpresos enveure que un bon gruix drsquoalemanyses mostra suposadament de repentdescaradament xenogravefob Perograve perquegrave se nrsquohaurien de sorprendre si elsgrans partits els cristiano-demograve-

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15A

RA

GOacute

16

El passat 17 de desembre es vanpresentar a la seu de la Institucioacute Fer-ran el Catogravelic de la Diputacioacute de Sa-ragossa les Actes de les II JornadesAragoneses de Sociologia editadesper Gara drsquoEdizions amb la colmiddotla-boracioacute de la IFC i Premses Univer-sitagraveries

Allagrave es recullen bona part del con-tingut de les ponegravencies presentadespel grup de treball ldquoLlenguumles i iden-titatsrdquo del Seminari Aragonegraves deSociolinguumliacutestica en el marc drsquoaque-lles Jornades

Chuseacute Araguumleacutes director de GaradrsquoEdizions va fer en la seua inter-vencioacute que obriacute lrsquoacte una diagnosimegravedica de lrsquoestat de salut de la llen-gua aragonesa deixant sobre la tau-la una radiografia no gaire optimis-ta laquoEl malalt teacute uns sanadors que avegades no srsquohi parlen que utilitzentres tipus drsquoortografia diferents i al-guns drsquoaquests ldquocuradorsrdquo no lle-geixen mai un text en aragonegraves escriten una ortografia que no sigue laseuaraquo

Chavier Gimeno un dels coordi-nadors del Seminari de Sociolin-guumliacutestica atribuiacute a lrsquoatzar meacutes que a lesinstitucions laquoles possibilitats de sal-vacioacute de les nostres llenguumlesraquo Co-mentagrave que laquocalia fer un esforccedil de ri-

gor cientiacutefic en lrsquoestudi de les llenguumlesdrsquoAragoacute perquegrave el camiacute de les Ciegraven-cies Socials estagrave menys contaminat desectarisme que la linguumliacutesticaraquo

Natxo Sorolla sociograveleg recordagrave elseu primer contacte amb el catalagrave es-crit a lrsquoInstitut de Vall-de-roures i comallograve lrsquoimpulsagrave a aprofundir en el co-neixement de la seua llengua laquoA par-tir de llavors vaig patir la lsquopeculiari-tatrsquo aragonesa Una drsquoelles va ser queen tot el proceacutes de debat sobre unafutura llei de llenguumles entre 2005 i el2014 cap dels partits poliacutetics arago-nesos ni els contraris ni els favorablesa aquesta llei haguessen consultat maia la Universitatraquo i valoragrave el fet de queel Seminari de Sociolinguumliacutestica Ara-gonesa vage unint estudis i esforccedilosdispersos que finalment laquotindranun corpus meacutes coherent i sogravelidraquo

El professor de Sociologia de laUniversitat de Barcelona Josep Es-pluga rememoragrave la seua ponegravenciapresentada al Seminari sobre el Trac-tament de la premsa a la Llei deLlenguumles drsquoAragoacute on analitzava la po-sicioacute dels articles drsquoopinioacute sobre eltema favorables i desfavorables a lallei Com a conclusioacute Espluga digueacuteque la Llei aprovada pel governPAR-PP en 2013 va rebre de lapremsa una oposicioacute frontal on es cri-

ticava principalment la falta de con-sens Tambeacute es trobaren posturescontragraveries a la regulacioacute de les llen-guumles (les minoritagraveries es clar) Es-pluga tambeacute observagrave que les criacutetiquesdels columnistes eren bagravesicamentinstrumentals sobre lrsquooportunitat dela Llei laquoCap ni un drsquoells es planteja-va la defensa dels drets dels parlantsraquo

Cecili Lapresta professor de laUniversitat de Lleida comentagrave els re-sultats drsquouna enquesta realitzada pelseu equip on el 90 dels enquestatsde lrsquoagravembit de lrsquoaragonegraves identificavala seua llengua progravepia amb el caste-llagrave A lrsquoagravembit del catalagrave el 70 iden-tificava la seua llengua materna ambel catalagrave amb diferents denomina-cions Quant als seus sentiments drsquoi-dentitat el 90 es sentien aragone-sos i espanyols en front drsquoun 8 quees consideraven catalans

Theo Colborn M Llop

DONES

Theodora Emily Colborn (Plainfield Nova Jersey EUA1927- Paonia Colorado EUA 2014) eacutes una dona amb una tra-jectograveria professional impressionant Casada i mare de quatrefills un cop es va alliberar de responsabilitats familiars i pro-fessionals (era farmacegraveutica) a partir del 50 anys va decidirestudiar ciegravencia i ecologia a lrsquoState College of Colorado i esva doctorar a la Universitat de Wisconsin-Madison en Zoo-logia El 1985 el Congreacutes dels Estats Units li va atorgar unabeca de la Oficina drsquoavaluacioacute tecnologravegica per continuar ambles seues investigacions tambeacute es va dedicar a assessorar di-ferents institucions dels EUA i Canadagrave com lrsquoAgegravencia de Pro-teccioacute Mediambiental el Comitegrave de Gestioacute de la Ciegravencia deles Substagravencies Togravexiques lrsquoAgegravencia de Proteccioacute Ambiental(EPA) Va estudiar els efectes sobre la salut de la tegravecnica deperforacioacute coneguda com a facturacioacute hidragraveulica o ldquofrackingrdquoPresidenta del Endocrine Disrupcion Exchange El 1988 les

seues investigacions sobre lrsquoestat del medi ambient delsGrans Llacs va revelar que les substagravencies quiacutemiques persis-tents artificials estaven sent transferides als animals El 2003va fundar una organitzacioacute no lucrativa TEDX per a conti-nuar la labor de proporcionar informacioacute objectiva tegravecnica so-bre les alteracions endocrines de les substagravencies togravexiques Se-gons la Dra Colborn els disruptors endocrins soacuten uns pro-ductes quiacutemics que fins i tot en dosis molt petites poden com-prometre la salut a lrsquointerferir amb el desenvolupament i fun-cionament dels sistemes reproductor immunitari neurologravegici del metabolisme amb consequumlegravencies greus en diferents ma-lalties i problemes com la infertilitat diferents tipus de cagraven-cer autisme Parkinson Alzheimer diabetishellip El seu curriacuteculumde premis i mencions eacutes ampliacutessim Eacutes imprescindible llegir lrsquoo-bra traduiumlda a 18 idiomes El nostre futur robat 1996 El 14 dedesembre passat ens va deixar Descansi en pau

ChuseacuteAraguumleacutesChavier

Gimeno iNatxo Sorolla

MAgraveRIO SASOT

Uns actes per a reflexionar sobre la nostra realitat linguumliacutestica MAgraveRIO SASOT

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15C

ULT

UR

A

17

Eacutes prou conegut que en la replega i anagravelisi del patrimoni legrave-xic de la nostra llengua sovint srsquohan exclograves ndashobviat si es volndashnombrosos mots i expressions que fan referegravencia al sexe i a lesactivitats de caragravecter sexual Ja en lrsquoescrit ldquoPecats de refrany-errdquo publicat el 22 drsquoabril de 2005 al setmanari tortosiacute La Veude lrsquoEbre manifestava la meua estranyesa sobre aquest fet apartir del refrany de matriu valenciana lsquoDels pecats del piu Nos-tre Senyor sersquon (en)riursquo proverbi que les xiques valencianes meacutesdespertes hi afegixen lsquoI els de la figa ni sersquols mirarsquo Paregravemiandashapogravecrifament atribuiumlda a sant Vicent Ferrerndash que no trobemen cap dels reculls paremiologravegics a lrsquoabast ni tan sols amb unde tiacutetol tan ambicioacutes com ara Tots els refranys catalans (1999)drsquoAnna Pareacutes Nrsquoeacutes excepcioacute lrsquoobra de Maria Conca Els refranyscatalans (1988) ndashcal notar la valencianitat de lrsquoautorandash i lrsquoex-tensa obra de Sebastiagrave Farneacutes Paremiologia catalana compa-rada encara que en aquest uacuteltim cas amb una errata (tipo-gragravefica) que fa incomprensible la paregravemia lsquoDe pecat de pi Deacuteusersquon riursquo Farneacutes la pren de lrsquoobra drsquoEstanislau Alberola i Ma-nuel Peris Refraner valenciagrave Colmiddotleccioacute de refrans populars edi-tada el 1928 amb prograveleg i correccioacute de Lluiacutes Fullana Mira (pot-ser la lsquocorreccioacutersquo del pare Fullana estiga en lrsquoorigen de lrsquoapa-rent errata tipogragravefica que fa que lsquopiursquo es convertisca en lsquopirsquo)

Tot aixograve mrsquoha vingut ara al magiacute a partir de la folia que mrsquohafet arribat aquest mes de gener el doctor Artur Quintana lle-gida em diu al valenciagrave Infomigjorn una folia tanmateix ori-ginagraveria del Prat de Llobregat ldquoMare meva vull casar-me quemersquon pica el salamiacute ndashFilla meva ten paciegravencia que tambeacute em

picava a mirdquo El mestre Quintana continua dient-me telemagrave-ticament que ldquoAl Carxe em vam aplegar una amb la mateixatemagravetica perograve sense el salamiacute que siacute que vam aplegar a la Ri-bagorccedila com ja saps Salamiacute salamoacute ta on mi casareacute jordquo lsquoACatalunya o a Aragoacutersquo cal recordar que aixiacute es completava elconegut ndashsi meacutes no a la Ribagorccedilandash encantall que dictaven lesxiquetes de la ratlla colmiddotlocant-se una cuqueta de Nostre Se-nyor ndashuna marietandash a la magrave o a les puntes dels dits tot espe-rant que el vol drsquoaquest insecte de la famiacutelia dels coccinegravelmiddotlidsli indiquessen la direccioacute del seu futur vital i meacutes especiacutefica-ment sentimental

Evidentment ni el Diccionari CatalagraveValenciaBalear deMn Antoni M Alcover ni el Tresor de la llengua de les tradi-cions i de la cultura popular de Catalunya de Mn AntoniGriera diuen res del lsquosalamiacutersquo de les fadrines pradenques o noEl que eacutes meacutes estrany eacutes que tampoc en diu res el Diccionarierogravetic i sexual (1989) de Joan J Vinyoles i Vidal tan sols tro-bem en aquesta darrera obra lexicogragravefica referegravencies esca-dusseres al mot lsquosalamoacutersquo en el sentit de lsquopriacuteap membre viril enereccioacutersquo aixiacute com moltes referegravencies a lsquopiursquo lsquopiuarsquo lsquopegar elpiursquo lsquopunta de piursquo etc Perograve esclar que sense anar meacutes llunyel DCVB ja recull lsquopiursquo amb lrsquoaccepcioacute lsquomembre virilrsquo a Va-legravencia i Menorca

Com beacute sap tothom la sexualitat femenina no sempre ha es-tat prou i correctament atesa Em diuen que si beacute la cosa hamillorat en les darreres degravecades encara ens queda especial-ment als hogravemens molt camiacute per fer

Salamiacute salamoacute Esteve Betriagrave

U12

Dissabte 27 de desembre la SalaGoya de Mequinensa va acollir laconferegravencia drsquoEduardo Lolumo sobreLa originalidad del clima de Aragoacutenen un acte organitzat pel Grupo de in-vestigacioacuten ldquoCoses del Poblerdquo encolmiddotlaboracioacute amb lrsquoAjuntament deMequinensa

Eduardo Lolumo que ha esde-vingut popular com a ldquohome deltempsrdquo drsquoAragoacuten TV va impartiruna llarga conferegravencia en quegrave vapropiciar les intervencions del puacuteblicassistent Lolumo ndashgeogravegraf de for-macioacutendash va explicar de manera moltdidagravectica que lrsquooriginalitat del climaaragonegraves rau justament en la seua di-versitat climagravetica que respon a la di-versitat de factors atmosfegraverics i geo-gragravefics

Els assistents a lrsquoacte van ser ob-sequiats amb lrsquoopuscle titulat Lrsquooratgede Mequinensa editat per ldquoCosesdel Poblerdquo que a meacutes drsquoun extractede la conferegravencia conteacute un recull de

paraules i dites sobre el temps reco-pilades pel filograveleg Hegravector Moret ambla colmiddotlaboracioacute de muacuteltiples infor-mants

A meacutes la sala Miguel Ibarz va aco-llir els dies previs una exposicioacute defotografies del paisatge i del clima dela poblacioacute

Lrsquooratge de Mequinensa REDACCIOacute

ConferegravenciadrsquoEduardoLolumoMAgraveRIO SASOT

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15PA

IumlSO

S C

ATA

LAN

S

18

No eacutes el primer camiacute que em passa He deixat lrsquoarticle en-cetat i lrsquohe canviat quan he llegit que ja es comenccedila a substi-tuir la denominacioacute de lrsquoassignatura de la llengua catalana enels butlletins de notes dels alumnes a les escoles Mentre laquoes-tripavaraquo lrsquoarticle he llegit tambeacute ndashgragravecies al Facebookndash que elgovern drsquoAragoacute ha eliminat lrsquouacutenica referegravencia del catalagrave coma llengua segons la Llei de Patrimoni Cultural vigent des de1999 que era un dels pocs arguments que esgrimien els de-fensors de la bona voluntat dels aragonesos envers el catalagraveAixiacute queda lrsquoesguerro laquoAdemaacutes del castellano Aragoacuten tienecomo propias originales e histoacutericas las lenguas aragonesas consus modalidades linguumliacutesticas de uso predominante en las aacutereasseptentrional y oriental de la Comunidad Autoacutenomaraquo

Res no eacutes gratuiumlt prou que ho diem des de fa massa tempsEs viu i pateix a tots els territoris de lrsquoEstat els governs del PPldquomatxaquenrdquo la llengua catalana lrsquoasfixien la volen fer desa-paregraveixer I a lrsquoAragoacute tambeacute el catalagrave els fa mal la llengua queparlem a les nostres comarques els fa nosa la veuen com unperill Lrsquoensenyament opcional de lrsquoassignatura ndashno ho per-deacutessim de vista una assignaturandash de llengua catalana que srsquoo-fereix des del curs 1984-1985 ha estat molt fragravegil sempre pen-jant de fils molt prims i en passar els anys nomeacutes ha estat unamena drsquolaquohagravebit escolarraquo que lrsquoadministracioacute permetia continuarI gragravecies Manta vegades hem dit que el catalagrave a lrsquoescola eacutes unade les grans notiacutecies drsquoaquests temps a la Franja i potser la meacutesbona notiacutecia en ajudar a eixir de lrsquoanalfabetisme tantes pro-mocions de conciutadans Lrsquoeficagravecia perograve drsquoaquest ensenya-

ment lrsquohem quumlestionada tambeacute sovint perquegrave els resultats erenmolt migrats insuficients Eacutes tanta la distagravencia entre lrsquoense-nyament opcional drsquounes poques hores drsquouna llengua i el quehauria de ser lrsquoensenyament en la llengua I aixograve que eacutes un pos-tulat per a totes les llenguumles esdeveacute drsquouna necessitat imperio-sa quan parlem en un agravembit com eacutes el de la Franja on el ca-talagrave teacute una salut de malalt terminal i on cal una actuacioacute tera-pegraveutica a fons i constant i no el placebo de les hores de lsquollen-gua estrangerarsquo que es fa als centres escolars

I fins aciacute hem arribat Res no eacutes gratuiumlt i la Llei de llenguumlesvigent amb la denominacioacute execrable que ha fet riure i plorara tanta gent va atemptar de ple la nostra llengua ara les no-tiacutecies que ens ocupen nomeacutes fan que confirmar allograve que avi-sagravevem volen la desaparicioacute del catalagrave a lrsquoAragoacute que hi des-aparegui perquegrave es diu llengua catalana i hi veuen perills in-confessables Ara amb el refregit de la Llei de 1999 i la cosaaquesta del butlletiacute de notes dels escolars arriba a un grau deburla social inacceptable

I mentrestant Anem fent sense molestar Eacutes millor tenir elque tenim que no voler anar meacutes lluny ndashescola en catalagrave ca-talanitzacioacute en tots els agravembitsndash perquegrave si no la gent srsquoespan-ta (ldquomassa catalagraverdquo ldquoaixograve eacutes molt catalagraverdquo) no els donem ar-guments que encara seragrave pitjor Santa innocegravencia Em ve alcap un acudit del gran Joan Capri som manats per la llei deles tres emes Menistracioacute Menistracioacute i Menistracioacute Tres ad-ministracions que ens neguen lrsquoespanyola lrsquoaragonesa i la lo-cal Una autegraventica M

La menistracioacute mos nega Francesc Ricart

NO SOM Drsquo EIXE MOacuteN

El Moviment Franjoliacute per la Llen-gua colmiddotlectiu que defensa a la xar-xa la llengua catalana progravepia de laFranja davant la lamentable situa-cioacute que srsquoha esdevingut els uacuteltimsdies amb lrsquoanulmiddotlacioacute per llei de lesCorts aragoneses de lrsquoesment que esfeia al catalagrave com a patrimoni cul-tural i als fets ocorreguts en una es-cola de Mequinensa (Baix Cinca)on en els informes drsquoavaluacioacute ofi-cials de lrsquoalumnat anomenaven alrsquoassignatura de llengua catalanacom a ldquoLlengua orientalrdquo vol fer lesseguumlents consideracions

ndashReclamem per a la llengua ca-talana un estatus digne una consi-deracioacute apropiada per a la llenguaprogravepia de la Franja i la implemen-tacioacute de poliacutetiques linguumliacutestiques queduguin a la plena normalitzacioacute delcatalagrave a lrsquoescola les institucions i elsespais puacuteblics

ndashCreiem que el fet ocorregut aMequinensa no eacutes casual per moltque la DGA lrsquohagi atribuiumlt a una ldquoer-

Reclamem un estatus digne pel catalagrave a la Franja MOVIMENT FRANJOLIacute PER LA LLENGUA GENER 2015

rada informagraveticardquo sinoacute que respona una calculada operacioacute de des-cregravedit i negacioacute de la llengua progravepiade la Franja el catalagrave que teacute com aobjectiu lrsquoarraconament del catalagrave ales escoles i a la societat franjolina

ndashAquesta situacioacute contribueix aimplementar la confusioacute vers les ap-tituds adquirides en llengua pelsalumnes de la Franja ja que aques-ta denominacioacute erragravetica del catalagravedeixa dubtes a les famiacutelies quan a laconvalidacioacute o no dels coneixe-ments amb la denominacioacute oficial dela llengua catalana

ndashDonem tot el suport a lrsquoassocia-cioacute de pares i mares del Colmiddotlegi Ma-ria Quintana de Mequinensa que jaha expressat puacuteblicament el seu re-buig a aquesta denominacioacute que tit-llen com a ldquoaberrantrdquo fet que com-partim totalment

ndashPalesem que a la Franja lrsquoeternasituacioacute de no normalitzacioacute de lallengua progravepia ha esdevingut elsdarrers temps en un atac sistemagravetic

on es nega la filiacioacute catalana de lallengua des de les progravepies institu-cions amb la denominacioacute de ldquoLa-paordquo

ndashConvidem totes les entitatscolmiddotlectius i persones que defensin lallengua catalana de la Franja i de laresta del domini linguumliacutestic a de-nunciar aquests fets i sumar esfor-ccedilos per revertir la situacioacute

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15O

PIN

IOacute

19

Pegida ARTUR QUINTANA

crates (CDU) amb els cristiano-so-cials (CSU) i els social-demogravecrates(SPD) des de sempre ndashi sempre voldir des que van comenccedilar les gransimmigracions a final dels 50 principidels 60ndash srsquohan mostrat prou reticentsa lrsquohora drsquoatorgar drets i obrir francsprocessos drsquointegracioacute a lrsquoimmi-grant al lsquotreballador-hostersquo com elqualifiquen eufemiacutesticament Hiha hagut certament la frase aque-lla del president alemany ChristianWulff que lsquolrsquoIslam es part drsquoAle-manyarsquo amb tantes implicacionsPerograve al costat drsquoaixograve quants drsquoen-trebancs no srsquohan fet als immi-grants que fins i tot quan tenen lanacionalitat alemanya sersquols segueixtitllant de persones amb lsquoantece-dents migracionalsrsquo i sersquols insta aparlar tant a casa com en puacuteblic enalemany ndashcom consta en el recent-ment aprovat programa de la CSUactualment al Govern Federal Perograveja se sap si la xenofogravebia doacutena votsbeacute cal aprofitar-la com feacuteu el pre-sident democristiagrave de Hesse RolandKoch recollint signatures contra laproposta drsquoatorgament de la na-cionalitat alemanya als immigrantstot mantenint la drsquoorigen Replegagrave

cinc milions de signatures guanyagrave leseleccions de Hesse i la llei de la do-ble nacionalitat no ha prosperat Decasos semblants sersquon podrien afegirmolts meacutes La xenofogravebia poc o moltencoberta doacutena vots a Alemanya AEspanya no tant ara com ara la Pla-forma per Catalunya no teacute gaire meacutesque la xenofogravebia al seu programaperograve els seus resultats electoralssoacuten escassos Soacuten unes altres fogravebiesles que donen meacutes vots a Espanyales fogravebies contra les llenguumles espa-nyoles no castellanes i la cultura queconformen Les podriacuteem anome-nar autofogravebies perquegrave soacuten agradeo no fogravebies drsquoespanyols contra es-panyols Penseu nomeacutes en Ciuta-dans un partit que no teacute al seu pro-grama gaire meacutes que la catalanofograve-bia amb resultats electorals proupresentables O tambeacute amb la ca-talanofogravebia els egravexits del PP al PaiacutesValenciagrave a les Balears i entre nosal-tres Resumint xenofogravebia a caradescoberta o vergonyant a Alema-nya amb ben poca autofogravebia ndashunamica contra els sograverabs A Espanya laxenofogravebia tira meacutes a vergonyantmentre que lrsquoautofogravebia deu abastarel 70 de la poblacioacute

PEGIDA llegiu PEGUIDA soacutenles sigles alemanyes de ldquoPatriotes eu-ropeus contra la islamitzacioacute drsquoOc-cidentrdquo Eacutes una organitzacioacute xenograve-foba coneguda sobretot des de finalsdel 2014 per les seues manifesta-cions auto-qualificades de paciacutefiquespassejades que en alguns casos ar-riben a les 20000 persones espe-cialment a Dresden Es meacutes que respresent a lrsquoAlemanya Oriental on hiha poquiacutessims estrangers mentreque a lrsquoOccidental on hi ha molts es-trangers no acaba drsquoengegar Enca-ra que no oficialment PEGIDA sesent volgudament acomboiada pelpartit Alternativa per a Alemanya(AFD) tot fent veure que no en volsaber res dels partits neonazis evi-dentment presents tambeacute a les seuespassejades LrsquoAFD eacutes un partit con-trari a lrsquoEuro i a Europa i cada ve-gada meacutes obertament xenofograveb Fun-dat el 2013 va pujant com lrsquoescumaa les darreres eleccions regionals deSaxogravenia va traure el 97 dels votsi si ara hi haguessen eleccions en-traria al Parlament Federal Ahir ndashescric aquest text el 21 de generndash PE-GIDA esperava de 40000 a 60000manifestants a Leipzig perograve nomeacutesnrsquohi van anar uns 15000 mentre hihavia 20000 manifestants a favordels estrangers Eacutes possible queaquesta baixada tan considerablehaja estat perquegrave abans drsquoahir es vasaber que Lutz Bachmann lrsquoautoa-nomenat cap de PEGIDA haviafet anteriorment a la xarxa declara-cions rabiosament xenogravefobesLrsquoAFD lrsquohauria obligat a dimissio-nar per a evitar drsquoeacutesser empesa capal racoacute neo-nazi En aquests prograveximsdies es veuragrave si PEGIDA continuao no Perograve persiundecagraves a Madrid jahan corregut a fundar una PEGIDAlrsquoendemagrave de lrsquoatemptat a Charlie-Hebdo

Tot plegat aixograve de les Peguides ilrsquoAFD ha esvalotat el galliner delspartits alemanys tradicionals que ac-tuen com altament sorpresos enveure que un bon gruix drsquoalemanyses mostra suposadament de repentdescaradament xenogravefob Perograve perquegrave se nrsquohaurien de sorprendre si elsgrans partits els cristiano-demograve-

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15C

ULT

UR

A

17

Eacutes prou conegut que en la replega i anagravelisi del patrimoni legrave-xic de la nostra llengua sovint srsquohan exclograves ndashobviat si es volndashnombrosos mots i expressions que fan referegravencia al sexe i a lesactivitats de caragravecter sexual Ja en lrsquoescrit ldquoPecats de refrany-errdquo publicat el 22 drsquoabril de 2005 al setmanari tortosiacute La Veude lrsquoEbre manifestava la meua estranyesa sobre aquest fet apartir del refrany de matriu valenciana lsquoDels pecats del piu Nos-tre Senyor sersquon (en)riursquo proverbi que les xiques valencianes meacutesdespertes hi afegixen lsquoI els de la figa ni sersquols mirarsquo Paregravemiandashapogravecrifament atribuiumlda a sant Vicent Ferrerndash que no trobemen cap dels reculls paremiologravegics a lrsquoabast ni tan sols amb unde tiacutetol tan ambicioacutes com ara Tots els refranys catalans (1999)drsquoAnna Pareacutes Nrsquoeacutes excepcioacute lrsquoobra de Maria Conca Els refranyscatalans (1988) ndashcal notar la valencianitat de lrsquoautorandash i lrsquoex-tensa obra de Sebastiagrave Farneacutes Paremiologia catalana compa-rada encara que en aquest uacuteltim cas amb una errata (tipo-gragravefica) que fa incomprensible la paregravemia lsquoDe pecat de pi Deacuteusersquon riursquo Farneacutes la pren de lrsquoobra drsquoEstanislau Alberola i Ma-nuel Peris Refraner valenciagrave Colmiddotleccioacute de refrans populars edi-tada el 1928 amb prograveleg i correccioacute de Lluiacutes Fullana Mira (pot-ser la lsquocorreccioacutersquo del pare Fullana estiga en lrsquoorigen de lrsquoapa-rent errata tipogragravefica que fa que lsquopiursquo es convertisca en lsquopirsquo)

Tot aixograve mrsquoha vingut ara al magiacute a partir de la folia que mrsquohafet arribat aquest mes de gener el doctor Artur Quintana lle-gida em diu al valenciagrave Infomigjorn una folia tanmateix ori-ginagraveria del Prat de Llobregat ldquoMare meva vull casar-me quemersquon pica el salamiacute ndashFilla meva ten paciegravencia que tambeacute em

picava a mirdquo El mestre Quintana continua dient-me telemagrave-ticament que ldquoAl Carxe em vam aplegar una amb la mateixatemagravetica perograve sense el salamiacute que siacute que vam aplegar a la Ri-bagorccedila com ja saps Salamiacute salamoacute ta on mi casareacute jordquo lsquoACatalunya o a Aragoacutersquo cal recordar que aixiacute es completava elconegut ndashsi meacutes no a la Ribagorccedilandash encantall que dictaven lesxiquetes de la ratlla colmiddotlocant-se una cuqueta de Nostre Se-nyor ndashuna marietandash a la magrave o a les puntes dels dits tot espe-rant que el vol drsquoaquest insecte de la famiacutelia dels coccinegravelmiddotlidsli indiquessen la direccioacute del seu futur vital i meacutes especiacutefica-ment sentimental

Evidentment ni el Diccionari CatalagraveValenciaBalear deMn Antoni M Alcover ni el Tresor de la llengua de les tradi-cions i de la cultura popular de Catalunya de Mn AntoniGriera diuen res del lsquosalamiacutersquo de les fadrines pradenques o noEl que eacutes meacutes estrany eacutes que tampoc en diu res el Diccionarierogravetic i sexual (1989) de Joan J Vinyoles i Vidal tan sols tro-bem en aquesta darrera obra lexicogragravefica referegravencies esca-dusseres al mot lsquosalamoacutersquo en el sentit de lsquopriacuteap membre viril enereccioacutersquo aixiacute com moltes referegravencies a lsquopiursquo lsquopiuarsquo lsquopegar elpiursquo lsquopunta de piursquo etc Perograve esclar que sense anar meacutes llunyel DCVB ja recull lsquopiursquo amb lrsquoaccepcioacute lsquomembre virilrsquo a Va-legravencia i Menorca

Com beacute sap tothom la sexualitat femenina no sempre ha es-tat prou i correctament atesa Em diuen que si beacute la cosa hamillorat en les darreres degravecades encara ens queda especial-ment als hogravemens molt camiacute per fer

Salamiacute salamoacute Esteve Betriagrave

U12

Dissabte 27 de desembre la SalaGoya de Mequinensa va acollir laconferegravencia drsquoEduardo Lolumo sobreLa originalidad del clima de Aragoacutenen un acte organitzat pel Grupo de in-vestigacioacuten ldquoCoses del Poblerdquo encolmiddotlaboracioacute amb lrsquoAjuntament deMequinensa

Eduardo Lolumo que ha esde-vingut popular com a ldquohome deltempsrdquo drsquoAragoacuten TV va impartiruna llarga conferegravencia en quegrave vapropiciar les intervencions del puacuteblicassistent Lolumo ndashgeogravegraf de for-macioacutendash va explicar de manera moltdidagravectica que lrsquooriginalitat del climaaragonegraves rau justament en la seua di-versitat climagravetica que respon a la di-versitat de factors atmosfegraverics i geo-gragravefics

Els assistents a lrsquoacte van ser ob-sequiats amb lrsquoopuscle titulat Lrsquooratgede Mequinensa editat per ldquoCosesdel Poblerdquo que a meacutes drsquoun extractede la conferegravencia conteacute un recull de

paraules i dites sobre el temps reco-pilades pel filograveleg Hegravector Moret ambla colmiddotlaboracioacute de muacuteltiples infor-mants

A meacutes la sala Miguel Ibarz va aco-llir els dies previs una exposicioacute defotografies del paisatge i del clima dela poblacioacute

Lrsquooratge de Mequinensa REDACCIOacute

ConferegravenciadrsquoEduardoLolumoMAgraveRIO SASOT

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15PA

IumlSO

S C

ATA

LAN

S

18

No eacutes el primer camiacute que em passa He deixat lrsquoarticle en-cetat i lrsquohe canviat quan he llegit que ja es comenccedila a substi-tuir la denominacioacute de lrsquoassignatura de la llengua catalana enels butlletins de notes dels alumnes a les escoles Mentre laquoes-tripavaraquo lrsquoarticle he llegit tambeacute ndashgragravecies al Facebookndash que elgovern drsquoAragoacute ha eliminat lrsquouacutenica referegravencia del catalagrave coma llengua segons la Llei de Patrimoni Cultural vigent des de1999 que era un dels pocs arguments que esgrimien els de-fensors de la bona voluntat dels aragonesos envers el catalagraveAixiacute queda lrsquoesguerro laquoAdemaacutes del castellano Aragoacuten tienecomo propias originales e histoacutericas las lenguas aragonesas consus modalidades linguumliacutesticas de uso predominante en las aacutereasseptentrional y oriental de la Comunidad Autoacutenomaraquo

Res no eacutes gratuiumlt prou que ho diem des de fa massa tempsEs viu i pateix a tots els territoris de lrsquoEstat els governs del PPldquomatxaquenrdquo la llengua catalana lrsquoasfixien la volen fer desa-paregraveixer I a lrsquoAragoacute tambeacute el catalagrave els fa mal la llengua queparlem a les nostres comarques els fa nosa la veuen com unperill Lrsquoensenyament opcional de lrsquoassignatura ndashno ho per-deacutessim de vista una assignaturandash de llengua catalana que srsquoo-fereix des del curs 1984-1985 ha estat molt fragravegil sempre pen-jant de fils molt prims i en passar els anys nomeacutes ha estat unamena drsquolaquohagravebit escolarraquo que lrsquoadministracioacute permetia continuarI gragravecies Manta vegades hem dit que el catalagrave a lrsquoescola eacutes unade les grans notiacutecies drsquoaquests temps a la Franja i potser la meacutesbona notiacutecia en ajudar a eixir de lrsquoanalfabetisme tantes pro-mocions de conciutadans Lrsquoeficagravecia perograve drsquoaquest ensenya-

ment lrsquohem quumlestionada tambeacute sovint perquegrave els resultats erenmolt migrats insuficients Eacutes tanta la distagravencia entre lrsquoense-nyament opcional drsquounes poques hores drsquouna llengua i el quehauria de ser lrsquoensenyament en la llengua I aixograve que eacutes un pos-tulat per a totes les llenguumles esdeveacute drsquouna necessitat imperio-sa quan parlem en un agravembit com eacutes el de la Franja on el ca-talagrave teacute una salut de malalt terminal i on cal una actuacioacute tera-pegraveutica a fons i constant i no el placebo de les hores de lsquollen-gua estrangerarsquo que es fa als centres escolars

I fins aciacute hem arribat Res no eacutes gratuiumlt i la Llei de llenguumlesvigent amb la denominacioacute execrable que ha fet riure i plorara tanta gent va atemptar de ple la nostra llengua ara les no-tiacutecies que ens ocupen nomeacutes fan que confirmar allograve que avi-sagravevem volen la desaparicioacute del catalagrave a lrsquoAragoacute que hi des-aparegui perquegrave es diu llengua catalana i hi veuen perills in-confessables Ara amb el refregit de la Llei de 1999 i la cosaaquesta del butlletiacute de notes dels escolars arriba a un grau deburla social inacceptable

I mentrestant Anem fent sense molestar Eacutes millor tenir elque tenim que no voler anar meacutes lluny ndashescola en catalagrave ca-talanitzacioacute en tots els agravembitsndash perquegrave si no la gent srsquoespan-ta (ldquomassa catalagraverdquo ldquoaixograve eacutes molt catalagraverdquo) no els donem ar-guments que encara seragrave pitjor Santa innocegravencia Em ve alcap un acudit del gran Joan Capri som manats per la llei deles tres emes Menistracioacute Menistracioacute i Menistracioacute Tres ad-ministracions que ens neguen lrsquoespanyola lrsquoaragonesa i la lo-cal Una autegraventica M

La menistracioacute mos nega Francesc Ricart

NO SOM Drsquo EIXE MOacuteN

El Moviment Franjoliacute per la Llen-gua colmiddotlectiu que defensa a la xar-xa la llengua catalana progravepia de laFranja davant la lamentable situa-cioacute que srsquoha esdevingut els uacuteltimsdies amb lrsquoanulmiddotlacioacute per llei de lesCorts aragoneses de lrsquoesment que esfeia al catalagrave com a patrimoni cul-tural i als fets ocorreguts en una es-cola de Mequinensa (Baix Cinca)on en els informes drsquoavaluacioacute ofi-cials de lrsquoalumnat anomenaven alrsquoassignatura de llengua catalanacom a ldquoLlengua orientalrdquo vol fer lesseguumlents consideracions

ndashReclamem per a la llengua ca-talana un estatus digne una consi-deracioacute apropiada per a la llenguaprogravepia de la Franja i la implemen-tacioacute de poliacutetiques linguumliacutestiques queduguin a la plena normalitzacioacute delcatalagrave a lrsquoescola les institucions i elsespais puacuteblics

ndashCreiem que el fet ocorregut aMequinensa no eacutes casual per moltque la DGA lrsquohagi atribuiumlt a una ldquoer-

Reclamem un estatus digne pel catalagrave a la Franja MOVIMENT FRANJOLIacute PER LA LLENGUA GENER 2015

rada informagraveticardquo sinoacute que respona una calculada operacioacute de des-cregravedit i negacioacute de la llengua progravepiade la Franja el catalagrave que teacute com aobjectiu lrsquoarraconament del catalagrave ales escoles i a la societat franjolina

ndashAquesta situacioacute contribueix aimplementar la confusioacute vers les ap-tituds adquirides en llengua pelsalumnes de la Franja ja que aques-ta denominacioacute erragravetica del catalagravedeixa dubtes a les famiacutelies quan a laconvalidacioacute o no dels coneixe-ments amb la denominacioacute oficial dela llengua catalana

ndashDonem tot el suport a lrsquoassocia-cioacute de pares i mares del Colmiddotlegi Ma-ria Quintana de Mequinensa que jaha expressat puacuteblicament el seu re-buig a aquesta denominacioacute que tit-llen com a ldquoaberrantrdquo fet que com-partim totalment

ndashPalesem que a la Franja lrsquoeternasituacioacute de no normalitzacioacute de lallengua progravepia ha esdevingut elsdarrers temps en un atac sistemagravetic

on es nega la filiacioacute catalana de lallengua des de les progravepies institu-cions amb la denominacioacute de ldquoLa-paordquo

ndashConvidem totes les entitatscolmiddotlectius i persones que defensin lallengua catalana de la Franja i de laresta del domini linguumliacutestic a de-nunciar aquests fets i sumar esfor-ccedilos per revertir la situacioacute

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15O

PIN

IOacute

19

Pegida ARTUR QUINTANA

crates (CDU) amb els cristiano-so-cials (CSU) i els social-demogravecrates(SPD) des de sempre ndashi sempre voldir des que van comenccedilar les gransimmigracions a final dels 50 principidels 60ndash srsquohan mostrat prou reticentsa lrsquohora drsquoatorgar drets i obrir francsprocessos drsquointegracioacute a lrsquoimmi-grant al lsquotreballador-hostersquo com elqualifiquen eufemiacutesticament Hiha hagut certament la frase aque-lla del president alemany ChristianWulff que lsquolrsquoIslam es part drsquoAle-manyarsquo amb tantes implicacionsPerograve al costat drsquoaixograve quants drsquoen-trebancs no srsquohan fet als immi-grants que fins i tot quan tenen lanacionalitat alemanya sersquols segueixtitllant de persones amb lsquoantece-dents migracionalsrsquo i sersquols insta aparlar tant a casa com en puacuteblic enalemany ndashcom consta en el recent-ment aprovat programa de la CSUactualment al Govern Federal Perograveja se sap si la xenofogravebia doacutena votsbeacute cal aprofitar-la com feacuteu el pre-sident democristiagrave de Hesse RolandKoch recollint signatures contra laproposta drsquoatorgament de la na-cionalitat alemanya als immigrantstot mantenint la drsquoorigen Replegagrave

cinc milions de signatures guanyagrave leseleccions de Hesse i la llei de la do-ble nacionalitat no ha prosperat Decasos semblants sersquon podrien afegirmolts meacutes La xenofogravebia poc o moltencoberta doacutena vots a Alemanya AEspanya no tant ara com ara la Pla-forma per Catalunya no teacute gaire meacutesque la xenofogravebia al seu programaperograve els seus resultats electoralssoacuten escassos Soacuten unes altres fogravebiesles que donen meacutes vots a Espanyales fogravebies contra les llenguumles espa-nyoles no castellanes i la cultura queconformen Les podriacuteem anome-nar autofogravebies perquegrave soacuten agradeo no fogravebies drsquoespanyols contra es-panyols Penseu nomeacutes en Ciuta-dans un partit que no teacute al seu pro-grama gaire meacutes que la catalanofograve-bia amb resultats electorals proupresentables O tambeacute amb la ca-talanofogravebia els egravexits del PP al PaiacutesValenciagrave a les Balears i entre nosal-tres Resumint xenofogravebia a caradescoberta o vergonyant a Alema-nya amb ben poca autofogravebia ndashunamica contra els sograverabs A Espanya laxenofogravebia tira meacutes a vergonyantmentre que lrsquoautofogravebia deu abastarel 70 de la poblacioacute

PEGIDA llegiu PEGUIDA soacutenles sigles alemanyes de ldquoPatriotes eu-ropeus contra la islamitzacioacute drsquoOc-cidentrdquo Eacutes una organitzacioacute xenograve-foba coneguda sobretot des de finalsdel 2014 per les seues manifesta-cions auto-qualificades de paciacutefiquespassejades que en alguns casos ar-riben a les 20000 persones espe-cialment a Dresden Es meacutes que respresent a lrsquoAlemanya Oriental on hiha poquiacutessims estrangers mentreque a lrsquoOccidental on hi ha molts es-trangers no acaba drsquoengegar Enca-ra que no oficialment PEGIDA sesent volgudament acomboiada pelpartit Alternativa per a Alemanya(AFD) tot fent veure que no en volsaber res dels partits neonazis evi-dentment presents tambeacute a les seuespassejades LrsquoAFD eacutes un partit con-trari a lrsquoEuro i a Europa i cada ve-gada meacutes obertament xenofograveb Fun-dat el 2013 va pujant com lrsquoescumaa les darreres eleccions regionals deSaxogravenia va traure el 97 dels votsi si ara hi haguessen eleccions en-traria al Parlament Federal Ahir ndashescric aquest text el 21 de generndash PE-GIDA esperava de 40000 a 60000manifestants a Leipzig perograve nomeacutesnrsquohi van anar uns 15000 mentre hihavia 20000 manifestants a favordels estrangers Eacutes possible queaquesta baixada tan considerablehaja estat perquegrave abans drsquoahir es vasaber que Lutz Bachmann lrsquoautoa-nomenat cap de PEGIDA haviafet anteriorment a la xarxa declara-cions rabiosament xenogravefobesLrsquoAFD lrsquohauria obligat a dimissio-nar per a evitar drsquoeacutesser empesa capal racoacute neo-nazi En aquests prograveximsdies es veuragrave si PEGIDA continuao no Perograve persiundecagraves a Madrid jahan corregut a fundar una PEGIDAlrsquoendemagrave de lrsquoatemptat a Charlie-Hebdo

Tot plegat aixograve de les Peguides ilrsquoAFD ha esvalotat el galliner delspartits alemanys tradicionals que ac-tuen com altament sorpresos enveure que un bon gruix drsquoalemanyses mostra suposadament de repentdescaradament xenogravefob Perograve perquegrave se nrsquohaurien de sorprendre si elsgrans partits els cristiano-demograve-

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15PA

IumlSO

S C

ATA

LAN

S

18

No eacutes el primer camiacute que em passa He deixat lrsquoarticle en-cetat i lrsquohe canviat quan he llegit que ja es comenccedila a substi-tuir la denominacioacute de lrsquoassignatura de la llengua catalana enels butlletins de notes dels alumnes a les escoles Mentre laquoes-tripavaraquo lrsquoarticle he llegit tambeacute ndashgragravecies al Facebookndash que elgovern drsquoAragoacute ha eliminat lrsquouacutenica referegravencia del catalagrave coma llengua segons la Llei de Patrimoni Cultural vigent des de1999 que era un dels pocs arguments que esgrimien els de-fensors de la bona voluntat dels aragonesos envers el catalagraveAixiacute queda lrsquoesguerro laquoAdemaacutes del castellano Aragoacuten tienecomo propias originales e histoacutericas las lenguas aragonesas consus modalidades linguumliacutesticas de uso predominante en las aacutereasseptentrional y oriental de la Comunidad Autoacutenomaraquo

Res no eacutes gratuiumlt prou que ho diem des de fa massa tempsEs viu i pateix a tots els territoris de lrsquoEstat els governs del PPldquomatxaquenrdquo la llengua catalana lrsquoasfixien la volen fer desa-paregraveixer I a lrsquoAragoacute tambeacute el catalagrave els fa mal la llengua queparlem a les nostres comarques els fa nosa la veuen com unperill Lrsquoensenyament opcional de lrsquoassignatura ndashno ho per-deacutessim de vista una assignaturandash de llengua catalana que srsquoo-fereix des del curs 1984-1985 ha estat molt fragravegil sempre pen-jant de fils molt prims i en passar els anys nomeacutes ha estat unamena drsquolaquohagravebit escolarraquo que lrsquoadministracioacute permetia continuarI gragravecies Manta vegades hem dit que el catalagrave a lrsquoescola eacutes unade les grans notiacutecies drsquoaquests temps a la Franja i potser la meacutesbona notiacutecia en ajudar a eixir de lrsquoanalfabetisme tantes pro-mocions de conciutadans Lrsquoeficagravecia perograve drsquoaquest ensenya-

ment lrsquohem quumlestionada tambeacute sovint perquegrave els resultats erenmolt migrats insuficients Eacutes tanta la distagravencia entre lrsquoense-nyament opcional drsquounes poques hores drsquouna llengua i el quehauria de ser lrsquoensenyament en la llengua I aixograve que eacutes un pos-tulat per a totes les llenguumles esdeveacute drsquouna necessitat imperio-sa quan parlem en un agravembit com eacutes el de la Franja on el ca-talagrave teacute una salut de malalt terminal i on cal una actuacioacute tera-pegraveutica a fons i constant i no el placebo de les hores de lsquollen-gua estrangerarsquo que es fa als centres escolars

I fins aciacute hem arribat Res no eacutes gratuiumlt i la Llei de llenguumlesvigent amb la denominacioacute execrable que ha fet riure i plorara tanta gent va atemptar de ple la nostra llengua ara les no-tiacutecies que ens ocupen nomeacutes fan que confirmar allograve que avi-sagravevem volen la desaparicioacute del catalagrave a lrsquoAragoacute que hi des-aparegui perquegrave es diu llengua catalana i hi veuen perills in-confessables Ara amb el refregit de la Llei de 1999 i la cosaaquesta del butlletiacute de notes dels escolars arriba a un grau deburla social inacceptable

I mentrestant Anem fent sense molestar Eacutes millor tenir elque tenim que no voler anar meacutes lluny ndashescola en catalagrave ca-talanitzacioacute en tots els agravembitsndash perquegrave si no la gent srsquoespan-ta (ldquomassa catalagraverdquo ldquoaixograve eacutes molt catalagraverdquo) no els donem ar-guments que encara seragrave pitjor Santa innocegravencia Em ve alcap un acudit del gran Joan Capri som manats per la llei deles tres emes Menistracioacute Menistracioacute i Menistracioacute Tres ad-ministracions que ens neguen lrsquoespanyola lrsquoaragonesa i la lo-cal Una autegraventica M

La menistracioacute mos nega Francesc Ricart

NO SOM Drsquo EIXE MOacuteN

El Moviment Franjoliacute per la Llen-gua colmiddotlectiu que defensa a la xar-xa la llengua catalana progravepia de laFranja davant la lamentable situa-cioacute que srsquoha esdevingut els uacuteltimsdies amb lrsquoanulmiddotlacioacute per llei de lesCorts aragoneses de lrsquoesment que esfeia al catalagrave com a patrimoni cul-tural i als fets ocorreguts en una es-cola de Mequinensa (Baix Cinca)on en els informes drsquoavaluacioacute ofi-cials de lrsquoalumnat anomenaven alrsquoassignatura de llengua catalanacom a ldquoLlengua orientalrdquo vol fer lesseguumlents consideracions

ndashReclamem per a la llengua ca-talana un estatus digne una consi-deracioacute apropiada per a la llenguaprogravepia de la Franja i la implemen-tacioacute de poliacutetiques linguumliacutestiques queduguin a la plena normalitzacioacute delcatalagrave a lrsquoescola les institucions i elsespais puacuteblics

ndashCreiem que el fet ocorregut aMequinensa no eacutes casual per moltque la DGA lrsquohagi atribuiumlt a una ldquoer-

Reclamem un estatus digne pel catalagrave a la Franja MOVIMENT FRANJOLIacute PER LA LLENGUA GENER 2015

rada informagraveticardquo sinoacute que respona una calculada operacioacute de des-cregravedit i negacioacute de la llengua progravepiade la Franja el catalagrave que teacute com aobjectiu lrsquoarraconament del catalagrave ales escoles i a la societat franjolina

ndashAquesta situacioacute contribueix aimplementar la confusioacute vers les ap-tituds adquirides en llengua pelsalumnes de la Franja ja que aques-ta denominacioacute erragravetica del catalagravedeixa dubtes a les famiacutelies quan a laconvalidacioacute o no dels coneixe-ments amb la denominacioacute oficial dela llengua catalana

ndashDonem tot el suport a lrsquoassocia-cioacute de pares i mares del Colmiddotlegi Ma-ria Quintana de Mequinensa que jaha expressat puacuteblicament el seu re-buig a aquesta denominacioacute que tit-llen com a ldquoaberrantrdquo fet que com-partim totalment

ndashPalesem que a la Franja lrsquoeternasituacioacute de no normalitzacioacute de lallengua progravepia ha esdevingut elsdarrers temps en un atac sistemagravetic

on es nega la filiacioacute catalana de lallengua des de les progravepies institu-cions amb la denominacioacute de ldquoLa-paordquo

ndashConvidem totes les entitatscolmiddotlectius i persones que defensin lallengua catalana de la Franja i de laresta del domini linguumliacutestic a de-nunciar aquests fets i sumar esfor-ccedilos per revertir la situacioacute

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15O

PIN

IOacute

19

Pegida ARTUR QUINTANA

crates (CDU) amb els cristiano-so-cials (CSU) i els social-demogravecrates(SPD) des de sempre ndashi sempre voldir des que van comenccedilar les gransimmigracions a final dels 50 principidels 60ndash srsquohan mostrat prou reticentsa lrsquohora drsquoatorgar drets i obrir francsprocessos drsquointegracioacute a lrsquoimmi-grant al lsquotreballador-hostersquo com elqualifiquen eufemiacutesticament Hiha hagut certament la frase aque-lla del president alemany ChristianWulff que lsquolrsquoIslam es part drsquoAle-manyarsquo amb tantes implicacionsPerograve al costat drsquoaixograve quants drsquoen-trebancs no srsquohan fet als immi-grants que fins i tot quan tenen lanacionalitat alemanya sersquols segueixtitllant de persones amb lsquoantece-dents migracionalsrsquo i sersquols insta aparlar tant a casa com en puacuteblic enalemany ndashcom consta en el recent-ment aprovat programa de la CSUactualment al Govern Federal Perograveja se sap si la xenofogravebia doacutena votsbeacute cal aprofitar-la com feacuteu el pre-sident democristiagrave de Hesse RolandKoch recollint signatures contra laproposta drsquoatorgament de la na-cionalitat alemanya als immigrantstot mantenint la drsquoorigen Replegagrave

cinc milions de signatures guanyagrave leseleccions de Hesse i la llei de la do-ble nacionalitat no ha prosperat Decasos semblants sersquon podrien afegirmolts meacutes La xenofogravebia poc o moltencoberta doacutena vots a Alemanya AEspanya no tant ara com ara la Pla-forma per Catalunya no teacute gaire meacutesque la xenofogravebia al seu programaperograve els seus resultats electoralssoacuten escassos Soacuten unes altres fogravebiesles que donen meacutes vots a Espanyales fogravebies contra les llenguumles espa-nyoles no castellanes i la cultura queconformen Les podriacuteem anome-nar autofogravebies perquegrave soacuten agradeo no fogravebies drsquoespanyols contra es-panyols Penseu nomeacutes en Ciuta-dans un partit que no teacute al seu pro-grama gaire meacutes que la catalanofograve-bia amb resultats electorals proupresentables O tambeacute amb la ca-talanofogravebia els egravexits del PP al PaiacutesValenciagrave a les Balears i entre nosal-tres Resumint xenofogravebia a caradescoberta o vergonyant a Alema-nya amb ben poca autofogravebia ndashunamica contra els sograverabs A Espanya laxenofogravebia tira meacutes a vergonyantmentre que lrsquoautofogravebia deu abastarel 70 de la poblacioacute

PEGIDA llegiu PEGUIDA soacutenles sigles alemanyes de ldquoPatriotes eu-ropeus contra la islamitzacioacute drsquoOc-cidentrdquo Eacutes una organitzacioacute xenograve-foba coneguda sobretot des de finalsdel 2014 per les seues manifesta-cions auto-qualificades de paciacutefiquespassejades que en alguns casos ar-riben a les 20000 persones espe-cialment a Dresden Es meacutes que respresent a lrsquoAlemanya Oriental on hiha poquiacutessims estrangers mentreque a lrsquoOccidental on hi ha molts es-trangers no acaba drsquoengegar Enca-ra que no oficialment PEGIDA sesent volgudament acomboiada pelpartit Alternativa per a Alemanya(AFD) tot fent veure que no en volsaber res dels partits neonazis evi-dentment presents tambeacute a les seuespassejades LrsquoAFD eacutes un partit con-trari a lrsquoEuro i a Europa i cada ve-gada meacutes obertament xenofograveb Fun-dat el 2013 va pujant com lrsquoescumaa les darreres eleccions regionals deSaxogravenia va traure el 97 dels votsi si ara hi haguessen eleccions en-traria al Parlament Federal Ahir ndashescric aquest text el 21 de generndash PE-GIDA esperava de 40000 a 60000manifestants a Leipzig perograve nomeacutesnrsquohi van anar uns 15000 mentre hihavia 20000 manifestants a favordels estrangers Eacutes possible queaquesta baixada tan considerablehaja estat perquegrave abans drsquoahir es vasaber que Lutz Bachmann lrsquoautoa-nomenat cap de PEGIDA haviafet anteriorment a la xarxa declara-cions rabiosament xenogravefobesLrsquoAFD lrsquohauria obligat a dimissio-nar per a evitar drsquoeacutesser empesa capal racoacute neo-nazi En aquests prograveximsdies es veuragrave si PEGIDA continuao no Perograve persiundecagraves a Madrid jahan corregut a fundar una PEGIDAlrsquoendemagrave de lrsquoatemptat a Charlie-Hebdo

Tot plegat aixograve de les Peguides ilrsquoAFD ha esvalotat el galliner delspartits alemanys tradicionals que ac-tuen com altament sorpresos enveure que un bon gruix drsquoalemanyses mostra suposadament de repentdescaradament xenogravefob Perograve perquegrave se nrsquohaurien de sorprendre si elsgrans partits els cristiano-demograve-

TEM

PS D

E FR

AN

JA

dig

ital

n

19

fe

bre

r 20

15O

PIN

IOacute

19

Pegida ARTUR QUINTANA

crates (CDU) amb els cristiano-so-cials (CSU) i els social-demogravecrates(SPD) des de sempre ndashi sempre voldir des que van comenccedilar les gransimmigracions a final dels 50 principidels 60ndash srsquohan mostrat prou reticentsa lrsquohora drsquoatorgar drets i obrir francsprocessos drsquointegracioacute a lrsquoimmi-grant al lsquotreballador-hostersquo com elqualifiquen eufemiacutesticament Hiha hagut certament la frase aque-lla del president alemany ChristianWulff que lsquolrsquoIslam es part drsquoAle-manyarsquo amb tantes implicacionsPerograve al costat drsquoaixograve quants drsquoen-trebancs no srsquohan fet als immi-grants que fins i tot quan tenen lanacionalitat alemanya sersquols segueixtitllant de persones amb lsquoantece-dents migracionalsrsquo i sersquols insta aparlar tant a casa com en puacuteblic enalemany ndashcom consta en el recent-ment aprovat programa de la CSUactualment al Govern Federal Perograveja se sap si la xenofogravebia doacutena votsbeacute cal aprofitar-la com feacuteu el pre-sident democristiagrave de Hesse RolandKoch recollint signatures contra laproposta drsquoatorgament de la na-cionalitat alemanya als immigrantstot mantenint la drsquoorigen Replegagrave

cinc milions de signatures guanyagrave leseleccions de Hesse i la llei de la do-ble nacionalitat no ha prosperat Decasos semblants sersquon podrien afegirmolts meacutes La xenofogravebia poc o moltencoberta doacutena vots a Alemanya AEspanya no tant ara com ara la Pla-forma per Catalunya no teacute gaire meacutesque la xenofogravebia al seu programaperograve els seus resultats electoralssoacuten escassos Soacuten unes altres fogravebiesles que donen meacutes vots a Espanyales fogravebies contra les llenguumles espa-nyoles no castellanes i la cultura queconformen Les podriacuteem anome-nar autofogravebies perquegrave soacuten agradeo no fogravebies drsquoespanyols contra es-panyols Penseu nomeacutes en Ciuta-dans un partit que no teacute al seu pro-grama gaire meacutes que la catalanofograve-bia amb resultats electorals proupresentables O tambeacute amb la ca-talanofogravebia els egravexits del PP al PaiacutesValenciagrave a les Balears i entre nosal-tres Resumint xenofogravebia a caradescoberta o vergonyant a Alema-nya amb ben poca autofogravebia ndashunamica contra els sograverabs A Espanya laxenofogravebia tira meacutes a vergonyantmentre que lrsquoautofogravebia deu abastarel 70 de la poblacioacute

PEGIDA llegiu PEGUIDA soacutenles sigles alemanyes de ldquoPatriotes eu-ropeus contra la islamitzacioacute drsquoOc-cidentrdquo Eacutes una organitzacioacute xenograve-foba coneguda sobretot des de finalsdel 2014 per les seues manifesta-cions auto-qualificades de paciacutefiquespassejades que en alguns casos ar-riben a les 20000 persones espe-cialment a Dresden Es meacutes que respresent a lrsquoAlemanya Oriental on hiha poquiacutessims estrangers mentreque a lrsquoOccidental on hi ha molts es-trangers no acaba drsquoengegar Enca-ra que no oficialment PEGIDA sesent volgudament acomboiada pelpartit Alternativa per a Alemanya(AFD) tot fent veure que no en volsaber res dels partits neonazis evi-dentment presents tambeacute a les seuespassejades LrsquoAFD eacutes un partit con-trari a lrsquoEuro i a Europa i cada ve-gada meacutes obertament xenofograveb Fun-dat el 2013 va pujant com lrsquoescumaa les darreres eleccions regionals deSaxogravenia va traure el 97 dels votsi si ara hi haguessen eleccions en-traria al Parlament Federal Ahir ndashescric aquest text el 21 de generndash PE-GIDA esperava de 40000 a 60000manifestants a Leipzig perograve nomeacutesnrsquohi van anar uns 15000 mentre hihavia 20000 manifestants a favordels estrangers Eacutes possible queaquesta baixada tan considerablehaja estat perquegrave abans drsquoahir es vasaber que Lutz Bachmann lrsquoautoa-nomenat cap de PEGIDA haviafet anteriorment a la xarxa declara-cions rabiosament xenogravefobesLrsquoAFD lrsquohauria obligat a dimissio-nar per a evitar drsquoeacutesser empesa capal racoacute neo-nazi En aquests prograveximsdies es veuragrave si PEGIDA continuao no Perograve persiundecagraves a Madrid jahan corregut a fundar una PEGIDAlrsquoendemagrave de lrsquoatemptat a Charlie-Hebdo

Tot plegat aixograve de les Peguides ilrsquoAFD ha esvalotat el galliner delspartits alemanys tradicionals que ac-tuen com altament sorpresos enveure que un bon gruix drsquoalemanyses mostra suposadament de repentdescaradament xenogravefob Perograve perquegrave se nrsquohaurien de sorprendre si elsgrans partits els cristiano-demograve-