L--

'"

tf

W & «Q g *O co

-2-ARA FA 21 ANYS QUE...

* Per les obres del local parro-quial es duien recaudades 432.714ptes., però ja n'hi havia 507.714de gastades.

* En el mes de Març va ploure53,2 litres.

* La novena de Sant Josep vaser per demanar protecció damuntles obres que s'estaven realitzantal local parroquial.

* El dia del Ram es va fer latradicional benedicció dels matei-xos i després es va celebrar unaMissa Solemne.

* L'horabaixa es va fer el viacrucis, que el va predicar MossènCecili Buele.

* Dia 20 d'abril va concluirála nostra parròquia, gràcies al'atenció que el nostre amic ibenefactor, Mossèn P. Tugores vatenir en escollir-la per realitzar lasegona jornada de fraternitat.

Margalida Taberner.

T \

MONTBLANC

Els darrers anys s'han caracteritzatper una massiva vinguda de turistes,cosa que ha suposat que la costa hagiestat víctima d una destrucció grandís-sima per poder acollir tanta gent. Araque la costa ja està pràcticament plenad'urbanitzacions, i quasi cap espaiverd, gent que fa grans inversions enaquest negoci s'ha proposat construira l'interior, un parell d'exemplesd'això que vos dic poden ésser elscasos de Sant Martí a Vilafranca, SantAntelm a Llucmajor, Son Ferrandell iSo N'Olesa a Valldemossa i també aMontblanc, al terme de Maria de la Sa-lut, entre molts d'altres casos. Moltagent a Mallorca ha començat a protestarper tota aquesta destrosa que es fa dela nostra illa, gràcies a aquesta gent jas'ha aconseguit aturar algunes urbanit-zacions. He demanat als joves d'Arianyla seva opinió sobre aquest tema deMontblanc i he arribat a la conclusióde què cada vegada la gent està més aldia sobre aquests assumptes que ensafecten a tots. Ja que les que hi haactualment a Mallorca sobren per lademanada que esté, l'unie que s'acon-segueix amb tot això és destruir elspocs espais verds que ens queden, pertot això i moltes coses volem demanardes d'aquí que es deixi de destruir lapoca natura que ens queda.

Toni Ribot i MayolSion Molines Julià.

RACÓ POÈTICTranscrivim aquí, un poema

de Khalil Gibran, autor d'origenlibanès molt seguit per la /oven tu tactual i que segur a més d'unfarà pensar un poc.

El teus fills, no són els teus fillssón fills i filles de la vidadesitjosa de si mateixa.

No vénen de tu, sinó a través de tu,i encara que estiguin en tu,no et pertanyen.

Pots donar-los el teu amor,però no els teus pensaments, ja queells tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossosperò no les seves ànimes perquè ellsviuen a la casa del demà,que tu no pots visitar,ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te en ésser com ells,però no procuris fer-lossemblants a tu.

Perquè la vida no s'aturani torna arrera a I ' ahir.Tu ets el fletxer del qual els teus fillscom a fletxes vives són llançades.Deixa que la inclinacióen la teva mà de fletxer,sia per la felicitat.

Biel Tovell.

REVISTA LOCAL INDEPENDENTAdreça: C/ Dumeto, 12, 0752O. Arlan yTelèfon: 56-14-72Imprimeix : "Apóstol y Civilizador".- PetraDipòsit Legal: FM. 207-1971Col·laboren: Parròquia d'Ariany, Associació de Pensionistes de la 3»

Edat d'Ariany.Redacció i Muntatge: Gabriel Frontera Mestre, Jaume Taberner R ¡bot,

Catalina Pont Julià, Joan Molines Julià, Margalida TabernerRibot, Tomeu Bauçà Frontera, Maria Magdalena Julià Lliteras.

NOTA: La Revista no s'identifica amb els diferents escrits que en ellaapareguin, aquests expressen únicament l'opinió dels seus autors.

ARIANY

JA HEM PASSAT PASQUA -3-

Un any més han passat les festesde Pàsqua i així com va passant eltemps les coses van evolucionant icanviant, potser que el que més can-viï siguin les festes tradicionals o lamanera de fer-les, aquí hi ha una petitamostra del que era Pàsqua fa un temps.

El Dijous Sant es veia l'anyellamorta i penjada, o un tros que la gentcomprava, perquè els que tenien man-co diners ho havien de fer així, a totesles cases feien panades, menys a lesque duien dol fort. A aquestes les famí-lies, parents i veïnes se ' n cuidaven dedur-les-ne, com també un parell derubiols i crespells. Hi havia cases que1 ' any que menjaven més panades, ro-biols i crespells, era l'any que duiendol.

Quasi cada família tenia la sevarecepta per fer les panades, robiols icrespella, la guardaven amb cert secret, itenien en prou estima que la gentdigués:"Na Francina, sa madona A i na o sasenyora Catalina fan ses panades o esrobiols de lo millor".

Les visites que es feien per les fes-tes de Pàsqua, no es deien tan sols"anar a donar ses bones festes", comper Nadal, sinó "a tastar ses panades"',i llavors a la casa no faltava el dir: "voshan sortides molt bones i ben cuites",però quan s'ananaven: "sa pasta eramassa forta, sa carn no tenia gust deres", o "eren crues", o "massa cuites".I qualque vegada, poques: "eren bonesperquè si"', "se fonien dins sa boca", o"enguany hi han posat pocs ossos".

Per Ciutat, per allò de no ser comels pagesos, per ventura, feien general-ment les panades de pasta dolça i a lesque no eren dolces les deien panadesllises.

Les panades poden estar entrabau-lades amb el pa sense llevat i el xotpasqual de temps enrera, de quan Jesu-crist anava pel món.

Els robiols que són de pasta dolça,se fan de brossât o de confitura decabell d'àngel, i ben ensucradets perdamunt. Els crespells són de la mateixapasta, afegint-hi llavoretes d'anís, ifets amb motllos d'estrélleles i cors.

En sentir tocar "glòria", el Dissab-te Sant, totes les campanes repicaven itots els de la família que eren per lacasa, a tastar les panades s'ha dit!. Laquaresma estava acabada.

El dia de Pasqua ben dematí, totsels joves que tenien qualque escopeta oarma de foc per casa seva, ja havienpreparats cartutxos solament amb pól-vora i taps de paper, i pujaven alsterrats per disparar, quants més tirsmillor, a l'instant de 'TEncontrada",entre trons, manibelletes i papers quevolaven, el trui era gros, era l'exaltacióde l'alegria pascual.

Després d'aquell solemne ofici iprocessó, la família compareixia a caseva a menjar freixura, el frit de Pàs-qua, aquell fritet mesclat amb verduradel temps, sens dubte era el millor detot l'any, i més regat amb bon vi de lacasa o del celler que més bo el tenia.

Les madones i senyores havien dat"es present" (panades, robiols i unparell d'ous) al Senyor Vicari o Rectorque amb ruquet, estola i bonet feien elsolpàs el Dissabte Sant, per la vila, i eldia de Pàsqua el dematí per les posses-sions. A més de beneir la casa, les dei-xaven un trosset de ciri de fas i unsquans "de cera del Corpus" que servienper guardar de trons i llamps.

No mancaven per les festes de Pàs-qua els estols de joves, o "salers", quecantaven els goigs o "ses sales", capta-ven la panada i els robiols, i també ous.Lo primer per menjar a sa berenada eldia del ball de les panades, que soliaser el Dia de l'Àngel, i els ous per ven-dre i així pagar les despeses d'aquellball de bot de lo més eixint. Tothomels solia dar qualque cosa, perquè sinóles cançons fiblaven, com per exempleaquestes :

¿No mos donau sa panada?No la vos agrairem,i a sa fia li direm:ratada, més que ratada!

O també aquesta que és inèdita delnostre poble'd'Ariany:

¿És que no heu fet panades,0 és que no me'n voleu dar?Es xot que vàreu matar,tornarà ressucitar1 vos matarà a sucades.

La madona tenia esment en tenir lespanades en lloc fresc, perquè no tre-guéssin fus i no haver-les de bescoure ;mai bescuites eren 'tan bones. Les ne-cessàries pel Dia de l'Àngel, que esfeia la berena o pancaritat, les duienembolicades dins les senalletes, ambtorcaboques, i les botelles de- vi lesse 'n tornaven. Ara el que no sé, és si lagent era més curiosa o si aquelles cosesvalien més.

Margalida Taberner Ribot.

MARC

*Dia3Els majors del nostre poble,

com cada any, varen ésser convi-dats per l'ajuntament a anard'excursió. Els majors que perun motiu o l'altre no varen poderanar-hi varen ésser obsequiáisamb una ensaimada.*Dia 10

Unes cent-cinquanta personesdel nostre poble varen anar d'ex-cursió convidats per una entitatbancària.*Dia 18

Un important grup de matri-monis del nostre poble es varenreunir per anar-se'n d'excursió idonar una mica a conèixer el nos-tre poble, ja que es podia llegiruna gran pancarta que deia:

Amics d'Ariany, el millor pobledel món.

*Deprés d'una llarga absèn-

DIA A DIAeia del nostre poble va arribar ala nostra parròquia la Mare deDéu, ja restaurada i en condicionsd'estar per molts anys dins lanostra Església, Benvinguda sia!

* També dins aquest mes demarç el nostre ecònom, MossènMateu Bauzà, ens va deixar peranar-se'n al monesteri de Leirea la llunyana Pamplona, per adedicar-se a la vida contempla-tiva, des d'aquesta redacció lidesitjam molta sort.

ABRIL

*Dia 10.Es va celebrar la tradicional

entrega de rams d'olivera, a laplaça de Sa Creu, i la processófins a l'església per celebrar eldia del Ram.*Dia 15.

El dia del Dijous Sant amb lacol·laboració d'un grup de jovesdel nostre poble, que pertanyena I'Associació Juvenil del nostrepoble, de recent creació varen fer

la rentada dels peus dels apòstolsi varen participar a la processóportant les imatges.*Dia 16.

Dia del Divendres Sant, se vacelebrar sa missa amb gran parti-cipació de la gent jove del nostrepoble que varen fer la representa-ció de l'enterrament del nostresenyor Jesucrist.*Dia 18.

El dia de Pàsqua es va canviar,o millor dit, es va tornar a l'anticrecorregut de la processó deS'Encontre, va quedar una cele-bració molt llui'da.

*Dia 30.El dia 30 d'aquest mes, es

varen començar a netejar tots elscamins dels nostre poble. Totesles voreres es varen fer netes permillorar els camins, així com laseva visibilitat a l'hora de con-duir.

Hem de donar l'enhorabona aEn Pere Bunyola que va acompa-nyar amb la seva música, les cele-bracions de la Setmana Santa.

ESGLÉSIADEFUNCIONS

Març-Abril

Jaume Genovard Bonet, 89anys. Dia 13 de març.

Catalina Gomis Darder, 88anys. Dia 14 de març

BAPTISMES

DIARIA NEUS r.lASCARO' BAUZA.^illa de Toni i deCatalina.

EL PERSONATGE

El personatge d'aquest mesés Don Pere Ribot Mestre que haprestat la seva col·laboració des-interessada a la celebració de lesfestes de Pasqua.

Des d'aquest racó li volemdonar la nostra enhorabona perfer tan lluïdes aquestes festes iper aconseguir que els joves delnostre poble participassin activa-ment en el desenvolupamentd'aquestes festes tan nostres itan entrenyables pel nostrepoble.

NOTICIA

Des d'aquí volem donar elnostre adéu al nostre darrer rec-tor, Don Mateu Buades Cladera,que ens ha deixat per tal de dedi-car-se a la vida contemplativa enel monestir de Leire, a les llunya-nes terres de Navarra. Adéu imolta sort.

ELS ESPORTS AL NOSTRE POBLE

Un cop més torn ésser amb vos-altres per parlar dels esports del nostrepoble, més concretament de futbol.

Un any més ha passat el campio-nat de Tercera Regional grup B, en elqual està enclavat el nostre equip, si béno es pot destacar la classificació jaque 1 ' equip ha quedat el segon (per sapart de darrera), sí que s'ha de desta-car (i no ens podem cansar de repertir-ho) l'esforç que han duit a terme elstres únics directius que hi havia, EnMiquel Frontera, En Buillem Botó i EnJoan Font, posant moltes vegades de laseva butxaca les despeses que suposava

el pagar a l'àrbitre, i malgrat això ellsno han afluixat de tota la temporada ihan aconseguit que l'equip poguésarribar a final de temporada.

De cara a l'any que ve, les perspec-tives són les millors ja que s'han acon-seguit un any més el patrocini delsequipatges per part del bar "Es Cruce",i també s'espera que En Miquel Fron-tera pugui repescar una sèrie de juga-dors del nostre poble que han manifes-tat les seves ganes de vestir l'any queve la samarreta groga i negre del nostreequip, amb els quals i amb l'ajuda detots vosaltres es pot fer un equip en elque predomini la gent d'Ariany i que

ens pugui donar certes garanties decara a la nova temporada.

Ja per acabar, davall aquest escritla foto final de la temporada 1989-90.

També cal donar les gràcies a totsels jugadors de fora poble que aquestany ens han ajudat acabar la tempora-da deixant a vegades les seves ocupa-cions per poder venir a jugar el partit.

Adéu, amics, i fins una altra.

Tomeu Bauçà i Frontera

D'ESQUERRA A DRETA: MIQUEL FRONTERA(PRESIDENT), MIQUEL,SEBASTIÀ, GUILLEM, BIEL (CAPITA), TONI, JOAN REUS, TOLO DE MANACOR,TOMEU I GUILLEM BOTODAVALL; MIQUEL NADAL, TOLO, LLOBERA, JOAN DE S'ESTANY, MARCAMADOR, LLUC.

-6- LA PREMSA A ARIANYCom ja haureu observat aquesta

secció ha canviat el seu nom. El motiués ben senzill, pareix ésser que la prin-cipal font de notícies que teníem(corresponsalía "Diario de Mallorca")s'ha agafat una mena de vacances permotius laborals. Així que a. falta d'ar-ticles referents a Ariany, hem agafattemes que hagin aparegut a la premsa ique puguin tenir alguna relació amb lavida quotidiana del nostre poble.

Primerament un temé referent a lapolítica. S ' ha parlat del possible pacteentre les formacions del PP i de UM,sense entrar a valorar la importànciaque pugui tenir aquesta unió i miranttant sols el nostre poble, tenim una cir-cumstància força curiosa. Als darrerscomicis electorals, a Ariany tant solses presentaren dues formacions, unadel PP i l'altra vinculada a UM. Aixídoncs, si no canvia el panorama polí-tic del nostre ajuntament, podrem veu-re a la propera legislatura un governsense oposició o d ' acord amb ella. Per-sonalment pens que el pacte pot facili-tar la gobernabilitat a altres poblacionsmés conflictives, però en el nostre casés molt negatiu, ja que tant sols potafavorir el partit governant. En qualse-

vol cas està demostrat que la gent esrefia dels pactes i que no està ben assu-mit el fet de què es puguin barrejaridees per raons de conveniències. Peròla política és cosa de polítics i ells sem-pre tenen la darrera paraula.

Molt breument també vull fer re-ferència a una notícia sobre un con-flicte que ha dividit la barriada de SonGotleu a Ciutat. Allà, s'han donat unssuccessos sobre un tema que tambéestà d'actualitat dins del nostre poble,he pogut sentir comentaris i pulsardiverses opinions, i crec que en generala Ariany no tenim problemes delsanomenats racistes i que consideramque el sentit comú ha d'estar part da-munt de races i credos. Tant sols mequeda a l'aire la pregunta que me for-mulava uri amie: discriminació racial?No serà por a la mala reputació (meres-cuda o no) de vividors, marrullers i de-linqüents? De totes formes ja se sapque als pobles petits, la mala fama(premsa) és difícil de superar.

Esperant que molt prest poguemtornar a parlar d'Ariany a la premsa, ique totes les notícies siguin bones.

Fins una altra.

Joan Molinas i Julià,

fsss$íí;/í

*

jjÏ/;//jíJ5fSJ

í;

/fí;//////

ENTREVISTA

Aquest cop li feim l'entrevista ala Religiosa que més carisme té de laComunitat actual de Franciscanes delnostre poble.

- Quin temps fa que vesteix elshàbits?

Trenta y siete años.

- Quin temps fa que és a Ariany?Nueve años.

Lì va costar molt acostumar-se a lavida dels arianyers?

No, porque la payesi'a y el pueblopequeño es lo mío, ya que tambiéncrecí' en ambientes parecidos.

Qué destaca mes de les personesd'Ariany?

Que la mayon'a son gente muysencilla ytionesta.

Què és lo que creu que H falta alpoble?

Creo que para la juventud hacefalta algo para poder trabajar y centrosde diversión al alcance del pueblo, nograndes centros ni grandes discotecas,y que la juventud esté muy unida, porlo que os pido que si alguna vez quealguien está desunido con el resto decompañeros que le ayudéis a integrarseen vuestro grupo.

Quin és el seu paper dins la Comu-nitat de Franciscanes d'Ariany?

Esto es una familia en la que cadauna tiene una serie de funciones. LaComunidad ejerce obras de Misericor-dia ya que somos Hijas de la Misericor-dia, nosotras ayudamos a todos los ne-cesitados y siempre estamos para quiennos necesite, por lo que os puedo decirque quien nos busca nos encuentra.

- Quantes religioses formen laComunitat?

Actualmente son 4: Sor BárbaraGenovard, Sor Magdalena Garci'a, SorMan'a Díaz y una servidora.

Com és el comportament delsarianyers respecte a la Comunitat?

Muy bueno, estamos agradecidas atodo el pueblo, para el que sólo tene-mos palabras de agradecimiento.

Amb que ocupen el temps lliure?Lavar ropa de enfermos, arreglar y

ornamentar la parroquia. Sor Bárbarase encarga de organizar todo lo referen-te a mùsica para las celebraciones de laparroquia, y los trabajos de una amade casa corriente. Una servidora cuida,además, unas tórtolas, que me regalóuna devota de nuestro pueblo, comohacía San Francisco, y sobre todo una

A. SOR IGNACIA CICUENDEZ NIETO-7-

cosa por la que velamos todas en co-mún es el dispensario, que está abiertoa todo el mundo a cualquier hora deldía o de la noche.

Creu que es durà a terme la resi-dencia per la tercera edat, i si és neces-sària?

Yo creo que la esperanza nunca setiene que perder, y creo que es algonecesario pero que necesita la ayudade todo el pueblo ya que es algo quedebe de hacerse entre todos.

Com creu que estan actualmentles vocacions al nostre poble, i dins laComunitat Cristiana en general?

En el pueblo están algo frías, perono hay que perder la esperanza, ya queel señor dijo que habri'a vocaciones porlo tanto no hay que preocuparse. Conrespecto a la Comunidad creo que esalgo que va bien, no hay mucha voca-cón aunque haya gente joven muyentregada y muy activa. Vocación nosignifica tener que encerrarse en unconvento o hacerse cura, sino que laverdadera fe se demuestra ayudando a

los demás, como por ejemplo los jóve-nes que actuamente están ayudando encosas de la parroquia como son dar lacatequesis, hacer las lecturas los domin-gos, ayudar con el coro parroquial yotras obras que ahora mismo no tengoen mente.

Hi ha pobles que han llevat elsConvents, creu que és possible quedesaparegui al nostre poble?

No, yo en estos momentos digorotundamente que no, ya tendría queser que nos invadiera una epidemiaa todas nosotras.

Com creu que s'hauria de solucio-nar I 'actual problema de la parroquiadesprés de la "fuita" de D. Mateu?

La manera de solucionar el proble-ma es que venga otro sacerdote, ademásque es algo que deseamos porque unpueblo como el de Ariany no puedeestar sin un sacerdote, además nocreo que el Sr. Obispo nos olvide,además que el nuevo sacerdote será re-cibido como todos los que han pasadopor aquí con mucha alegría y se va aencontrar con una casa Rectoral nuevay sin ninguna deuda que pagar.

Creu que manca col.laboracíó a laparròquia?

A veces creo que los jóvenes ten-drían que acercarse más pero lo que nopodemos negar es que hay un grupo dejóvenes que cuando se les necesita ahíestán para ayudar, así. por ejemplo enlas fiestas mayores (Navidad, Pasqua,Reyes...) y esto es algo que la gente defuera que visita nuestro pueblo puedetener envidia de ver unos chicos queayudan tanto a la parroquia.

- Ja per acabar, hi ha alguna cosaque vulgui dir al poble d 'Ariany?

Pues, que cuando haya algo quehacer que hay que aunarse todos parahacer el bien, y si hay alguien que noquiera participar que la dejemos y quela fe es algo que se tiene que demostrarcon obras, ya que hay gente que correpara ir a misa y que a la hora de ayudarno quiere mover un dedo y hay queunirse en las alegrías y en las penas.

Be, per acabar només desitjar-lique continuï" transmitint el bon humoral que ens té acostumats a tots els delnostre poble, i esperam que poguemtenir el gust d'estar molts anys amb laseva amable companyia, i també donar-li les gràcies per haver-nos conceditaquesta entrevista.

Tomeu i Jaume.

-8-

L

D

1ÌI

B

M

I

S

AT&rIHIMiVŒSB*'

a

A

L;

11

I

<f>

E

o

K

A;r

Df^s^i

L

R

c

E

E

S

a

S

Març 1990

«Balears: sentiment de poble»Quan el poble veu que els problemes sesolucionen més aviat,Quan reclama més autogovern.Quan els ciutadans senten com a pròpiesla seva cultura i la seva terra.Quan lluiten tots junts per millorar laqualitat de vida, els serveis públics il'ajuda als més necessitats,

Comunitat

Quan el poble balear reconeix que lescoses es fan millor des d'aquí,Quan comprova que les institucions dela nostra autonomia són més efectives.És perquè hi ha un autèntic, un vertaderSENTIMENT DE POBLE

Autònoma

de les Illes Balears

OPOSICIONS A BRUIXA-9-

OPOSICIONS A BRUIXAPer José Antonio del Cañizo

LA CASA ENCANTADALa mare d'En Pau havia fet sopa

de lletres per sopar.Va posar dos plats de sopa sobre

la taula del menjador i va tornar a lacuina per fer uns ous ferrats.

En Pau s'anava a prendre la prime-ra cullerada de sopa, mirant-la. A lasuperficie de la sopa que hi havia a lacullera, quatre lletres de pasta havienformat la paraula:

HolaDesprés de la sorpresa inicial va pensar:

- Quina casualitat! Mira que anara caure precisament així aquestes lle-tres...

I somrient, divertit, es va prendrela primera cullerada.

Quan anava a prendre 's la segona,va descobrir que les lletres deien:

"ESTÚPID, QUI HO LLEQEltí'Allò ja era massa. Amb la boca oberta-per dos motius- i la cullerada davantd'ella, En Pau va mirar el plat.

Entre la multitud de lletres delplat soper regnava una gran agitació.Totes nedaven amb pressa d'unabanda a l'altra. S'empenyien. S'obrienpas a cops de colze. Intentaven ofegar-se les unes a les altres. Semblava que esbarallessin per ocupar els llocs millors.Moltes d'elles, derrotades, masegades,fugien nedant cap a les vores del plat is'hi arribar a una platja.

Després totes van quedar-se quie-tes. I al centre del cercle de sopa varestar escrita clarament una advertèn-cia:

"Compte: no em mengis. Si t'atre-veixes a menjar-me escriure paraulotesdins la teva panxa".

En Pau, molt alarmat, va agafar elplat, va anar a la cambra de bany, vavessar la sopa al Water i va estirar lacadena.

Va fer un sospir d'alleujament.Va eixugar-se la suor freda del frontamb el revers de la mà. Va tornar a lataula. La mare li va portar un ou ferratamb patates i se n'anà a la cuina a fer-se el seu.

Així que ella es girà d'esquena,l'ou ferrat va dur a terme un enlaira-ment espectacular en sentit vertical. Vafrenar un mil·límetre abans d'estave-llar-se contra el llum i va començar adonar voltes per tota l'habitació agran velocitat.

- Sembla un OVNI -va exclamarEn Pau, seguint-lo amb les vores d'es-cuma rossa, ornejava elegantment, comels volants d'un vestit de gitana.

- És molt bonic! -va dir extasiatEn Pau.

L'ou ferrat va fer una exhibicióde vol acrobàtic sensacional. Ja l'hau-rien volgut fer els millors pilots! Va vo-lar fent zig-zag. Va fer una figura en es-piral. Va lluir-se especialment en el volinvertit, amb la seva cúpula ataronjadagirada cap avall.

I, quan va advertir que la mared'En Pau tornava, va dur a terme unaterratge impecable al plat i es va que-dar molt quiet, al costat de les patatesfregides.

En Pau havia seguit amb autènticembadaliment l'àgil vol de l'OVNIavícola. És molt digne d'admiracióla singular bellesa que un ou ferrat enple vol pot arribar a oferir.

De sobte va tenir por, veritablepor. Alguna força desconeguda i miste-riosa rondava al seu voltant.

La seva primera reacció va ser in-tentar escapar ràpidament, correntescales avall, fins al carrer.

Però en creuar el rebedor, va veureamb sorpresa que el seu paraigua, fentun salt molt àgil, sortia del paraigüer.Va caure a terra sobre la seva puntametàl·lica i va obrir les seves barnillesdesplegant la seva volta negra. Va feruna elegant reverència a l'obrel.la dela seva mare i la va treure a ballar.

Ella va llançar-se a la pista, obrintla seva airosa faldilla de color rosa, i vainiciar un vals. Sobre el terra a quadresdel rebedor, el distingit cavaller negre il'esvelta damisel·la rosada van fer vol-tes i més voltes, ballant un vals cadacop més vertiginós.

En Pau va recular, desconcertat.

13 de març del 1990.

4-íac-rrz^#i.¿ c¿e, (eà- ^fáed- C&ezfe¿vteí-

^^¿í&&ne¿ í¿& ¿SÍerrtaa-

ACTA DE LA CELEBRACIÓ DEL VII ANIVERSARI DE L'APROVACIÓ DE L tSTATUT D'AUTONOMIA:

D i e s passats es celebrà a la Seu del Parlament de les I l l e s B a i e r a s ,EL VII A N I V E R S A R I DE L'APROVACIÓ DE L'ESTATUT D" AUTONOMIA.

A l'acte a s s i s t i r e n les p r i m e r e s a u t o r i t a t s , representants de lesnostres i n s t i t u c i o n s , nombrossos b a t i e s i p e r s o n a l i t a t s del mon c u l t u -r a l , a r t í s t i c i econòmic de les nostres I l l e s .

El P r e s i d e n t del Parlament, J e r o n i A l b e r t i , pronuncià unes parau-les de caràcter i n s t i t u c i o n a l , per tant "la v o l u n t a t i n d e c l i n a b l ed'estari i v i u r e d i n s el l i m i t que ens imposa la C o n s t i t u c i ó , va u n i d aa la v o l u n t a t també i n d e c l i n a b l e d'acceptar únicament aquests l í m i t si no d'altres".

El P r e s i d e n t A l b e r t i , r e v i n d i c a d e manera c l a r a l a reforma d e f i n i t i -va de l'Estatut.

F i n a l m e n t resalta e l s problemes que ens d e r i v e n del fet de que elsD i p u t a t s s i g u i n al m a t e i x temps membres d e l s C o n s e l l s i n s u l a r s , fetú n i c entre totes les c o m u n i t a t s Autònomes. Afirma que "l'experiènciaha demostrat que, al marge d'avantatges que s'hi p u g u i n veure es per-j u d i c i a l , si mes no, per a la i n d e p e n d è n c i a i l'automia d'amb duesi n s t i t u c i o n s . Que la reforma de l'Estatut no es faci ú n i c a m e n t pera s s o l i r el m à x i m de competències, sinó que, passats els c i n c anys,també esdevengi l'instrument p o l i t i c i j u r í d i c que a l l u n y les mancan-ces, per assegurament desenvolupament harmònic í p o s i t i u de les i n s t i -t u c i o n s i esdevengui l'eine per a c o n s t r u i r el futur.

Acaba d i g u e n t que el P a r l a m e n t B a l e a r ha estat t r a b a l l a n t , m a l g r a tles c r i t i q u e s , per a p r o f u n d i r d i n s l'autogobern de la nostre C o m u n i t a tAu tonoma.

TEST CULTURAL

1) A quin poble de Mallorca brollenles fonts ufanes?

- Muro- Sa Pobla- Campanet- Búger

2) Qui va compondre Topera Tosca?- Bela Bartok- Bizet- Verdi- Puccini

3) Si parlam d'En Rafa Forteza,segurament sabrás que parlam de...

- Un escriptor- Un pintor- Un músic- Un escultor

4) Qui va escriure la novel.la "ElsDéus inaccessibles"?

- Miquel Angel Riera- Alexandre Ballester- Joan Alcover- Carme Riera

5) L'any 1977, a Ariany teníem Bat-le pedani, però sabries dir el seu nom?

- Gregori Obrador Ribot- Antoni Pascual Ribot- Joan Curient Cànoves- Melsion Julià Pont

\jj\•

«

íf•

•

fÍ»

•

í

PASSATEMPS -11-

PENSAMENTS

- Esborrar el somriure d'un infant ésmutilar el demà.

(Arturo Ruibal)

- Qualsevol frase, és la resposta a unapregunta no formulada.

(Fynn)

- El fanatisme, és símbol de pobresaintelectual.

(Schumacher)

- Per trobar, es necessita temps; dete-nir-se, escollir.

(Llorenç Villalonga)

- Quan algú massa agressivament esdefineix com a "entès" en determinatsplaers, es pot apostar que és perquè nos'hi ha recreat mai del tot, i això H hapermès veure 'Is des de fora.

(Fernando Savater)

Mfc

SABIES QUÈ...?

- El codi postal d'Ariany és el 07529...

- Sant Telm pertany al terme munici-pal d'Andratx...

- França és el pafs més visitat del mónseguit per Espanya...

- Més o manco el 431 de la poblaciómallorquina resideix a Palma...

- A un estudi de renda per càpita fetaEspanya i transportat a Mallorca, dinsun grup de 9, Ariany es troba al grup 5amb una renda que va des de 660.000a 825.000 ptes...

IDÒ ARA JA HO SAPS!!

*

•

í

PENSAMENTS

J amai sap una persona dei que éscapaç fins que ho intenta.

iDlkens)

L'amor, ha de transmetre's peralguna cosa més alta que per les parau-les: l'Amor, s'ha d'endevinar.

(Josep Albanell)

Dins la vida de cada un, hi ha ne-cessitat per damunt tot de dues coses:Comprendre i oblidar.

(Phil Bosmans)

No hi ha curolla més tiècia que lade voler tenir sempre raó. •

(Ricardo Utrillo)

Ningú, sense empobrir-se, potviure tot sol.

(Michel Quo ist)

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) Consonant. B)Mitja dotzena. C) Tallar les messes ol'herba amb una falç. D) Fer de badoc.E) Nom de futbolista. Present indica-tiu verb acusar. F) Paí's que antigaments'estenia pel litoral mediterrani desdel'Alta Itàlia f ins al Rosselló. G) Dialec-talment i en plural, recipient gran mésample de dati que de baix fet de ví-mens o canyes. H) Article femení plu-ral. I) La primera.

VERTICALS.- 1) Consonant. 2) Critque fan els animals de llana i les cabres.3} Forat que fan les bestioles a les sè-quies, per on es filtra l'aigua. 4) Queté set. 5) Llinatge arianyer. Terceramembrana de l'ull, cara posterior del'iris. 6) Que participa de la naturalesadel sucre. 7) Tip, ple de menjar. 8)Plec de la pell, de la roba o d'altrecosa flexible. 9) Símbol químic delsofre.

4 ¿ 3 «i 5 6 > « 1A

B

C

D

<|

r&H

•

LLETRES BARREJADES

Enmig de tanta lletra i si et fixesbé trobaràs 10 noms començats per lalletra B

A B R U I O P T R EF L K I H G F A S IC A T R T B E N E TH I T T D A A R E RM N B A G R T E S EL K N E A T F B F BM V C B I O Y T R EB Y R G F M L K J HF A S D B E R T A JB E A T Y U M V X Z

-12-

_}a. vo.'Toßa.

Ore í í Judo,

- Bon dia, i que t'ha passat?Vas ben nefrada.

- ES que es carrers de 's pobleestan plens de clots i he fotuttrave/oda, i quasi m 'he xepat esbarram.

- ES que tu no ho creus peròja tomes vella i necessites ulleres.

- Ulleres, me faran pagar permirar-me ets ulls.

- Jesús que ets d'estreta!,amb aquestes ofertes que fan enes local de sa tercera edat. Ha! jaho se', és que tu per no pagar not'has fet sòcia.

- No som jo sa que s'ha deposar ulleres, es Balìe se n 'hauriade posar, que no veu es clots amblo grossos que són. Ja veuries sifotia de morros i se pelava es nas.

- Al manco ha vist ses herbesde ses voreres, i si no arreglen lode 's clots és perquè han de posarses aigües brutes, i mos estuvie-rem un parell de duros.

- Sempre els defenses tu! iencara no mos han fet sa Pitxinaque mos varen prometre.

- Què ja tens ganes de solear-te ses margalides?

- Deumevet que ets de gros-sera. Pareix que no has anat maia costura.

- I parlant de costura, mancoaprenen ara amb aquestes mes-tres.

- / per què dius això, parei-xen ben agudes.

- Sa meva neboda m'ha ditque sa seva nina no ha arribat nia sa meitat de sa plagúela, i va

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

TEST CULTURAL1) Campanet2) Puccini3) Un pintor4) Miquel Àngel Riera5) Gregori Obrador Ribot

LLETRES CREUADESHoritzontals: A) R. B) Sis. C) Segar. D) Ba-docar. E) Pele. Acús. F) Liguria. G) Covos.H) Ses. I) AVerticals: 1) p. 2) Bel. 3) Sàlic. 4) Sedegós.5) Rigo. Uvea. 6) Sacaros. 7) Raci's. 8) Rua.9) S

LLETRES BARREJADES

\f\r\r\anar a xerrar amb elles i li varenenflocar que duen molt de retràsd'enrera i jo dic que són ellesque no les fan anar gens envant.

- Què me dius? i això que ésvera?

- I que hi ha mares que hivan a xaferdejar en temps d'es-cola.

- / d'on són aquestes entebe-nades?

- No ho sé, crec que una e'sd'Inca, un de barbut que no séd'on deu esser i després n'hi hauna altra que me pareix que és dePetra.

- Petrera havia d'esser perfer anar les coses a la torta.

- Tens tota sa raó, ja mosfoteren sa biga de nort des pouJurà.

- Ja ho diven ¡a que a Petrael dimoni s'hi va retre.

- Als qui no els ret gens safeina són a aquests de Sa Fulleta,que d'ençà que la tornen fernomés ha sortit un pic, i ja tornadu retràs.

- Se veu que no van de feina.S'estimen més anar de sales defestes i a s 'hipoteque.

- Discoteca se diu. No estàsal dia.

- / parlant de tot, que talt'han sortit ses panades, hi de-gueres posar tots ets ossos.

- No punyetes, així' surtenmés gustoses i més plenes.

- Jo de tu les hi hagués posatsa llana de 's Xot.

- No i només va quedar sade's quintos,que novaren passar.

- Jo ja no n 'hi vaig fer, sisón com es de l'any passat quevaren replegar es doblers i novaren fer cap festa, ja són de sateva raça que només estiren cap aells. Però degueres anar a s'excur-sió de s'ajuntament que és defranc.

- A s'excursió no hi vaiganarperò me dugueren una bona en-saimada, com que ja tene més desetanta anys.

- Que ja te l'has acabadatota.

- No, en vaig congelar mitjaper convidar es dia que faig festa,l'encalenteixes a dins es forn iqueda com a mel.

- Es pardal! i jo teñe es rostitdins es forn, me'n vaig que eltrobaré ben socarrat. Bona nit.

- Bona nit.