TIPUS DE MERCAT

1. Introducció. 1. Variables2. Esquema

2. El mercat en competència perfecta.1. Gràfica

3. El monopoli.1. Causes2. Anàlisi entre competència perfecta i monopoli3. Regulacions

4. L´oligopoli.1. Tipus d’oligopoli2. Comportament dels competidors

5. La competpència monopolista.1. Característiques

• Quan estudiem el mercat ens podem adonar que hi ha quatre tipus diferents : Monopoli, Oligopoli, Competència Perfecta i Competència Monopolística.

• El tipus de mercat es defineix per diverses variables.

• Nombre referents. ⤇ Quantitat d’oferents que hi ha.• Barreres d’entrada. ⤇Competència ⤇ De tipus legal, administratiu, requeriment de capitals, recurs de primera matèria, patents, etc.• Producte. ⤇ Pot ser Homogeni Heterogeni• Informació. ⤇ Si els agents disposen d’informació perfecta.

• Definició: Estructura de mercat caracteritzada per l’existència d’infinits oferents que produeixen un mateix bé (homogeni). No existeix en la realitat però s’aproxima:− El mercat agrícola i el mercat de la borsa.

• Funcionament: L’oferta i la demanda és qui determinen el preu al qual ha de vendre el seu bé el productor. Si:

−Productors pugen el preu d’un bé ⤇ no venen tota la producció−Productors baixen el preu d’un bé ⤇ venen tota la producció (informació perfecta). Però pot encetar una guerra de preus, que fa que baixen els beneficis dels productors i que puguen tindre pèrdues. −Així els productor han d’admetre el preu que marca el mercat: són preu-acceptants. Gràficament:

Dda

Oferta

P

Q

Oferta

P

Q

Dda

• Definició: L’oferta en un mercat queda reduïda a una sola empresa, perquè hi ha fortes barreres d’entrada.

Aquest mercat monopolista cobreix tota la demanda.

Té relativa llibertat per fixar el preu, però si posen el preu del seu bé elevat, els compradors el demandaran en menys quantitat (llei de la demanda), així s’enfronten a una demanda de pendent negativa.

Exemples: RENFE o empresa de neteja d’una ciutat o poble.

• Econòmiques.− Tenint en compte la demanda existent, sols pot hi haure

una empresa, més empreses suposaria incòrrer en pèrdues.

− El monopoli natural produeix d’una manera més barata i eficient que altres empreses, com el subministrament d’aigua, les industries elèctriques i de gas.

• Legals i administratives:− Quan l’Estat ofereix el control d’un bé o servei d’una

empresa (concessions administratives).− Proteccions legals, és a dir, patents; fabricar productes

exclussius i que la competència no els puga copiar. • Control estatal de l’oferta d’un servei.

− L’Estat és qui dirigeix el règim monopolista .(RENFE)• Control en exclusivitat d’un recurs productiu.

− Control exclussiu de la primera matèria per a la producció del bé

• Quan una industria es monopolitza, el preu de venta serà major que el fixat en competència perfecta, i el nivell de producció inferior i de menor qualitat. Doncs, el monopolista obtindrà majors beneficis i els consumidors es veuran perjudicats en pagar un preu superior per una quantitat menor.

• En l’estructura monopolística, el preu de venda es més gran en comparació amb la competència perfecta, i el nivell de producció es més xicotet. La competència estimula la millora del producte i el proses de producció. Com que els perjudicats es el consumidor, el governs fixen polítiques reguladores per a protegir als consumidors i a les empreses competidores.

• Definició: Mercat en el qual hi ha un nombre reduït d’oferents que produeixen un bé similar, qualsevol empresa no pot entrar en el sector, perquè les barreres d’entrada son elevades. Així:– Nombre d’empreses competidores reduït– Són grans empreses i tenen un gran

percentatge significatiu de quota de mercat.– El nombre d’oferents fa que les decisions

que prenen una d’aquestes influïsquen decisivament en el que faran les altres.

• Duopoli. Es dona quan solament hi ha dues empreses

• Empreses capdavantera. Un líder marca els preus i els altres

reaccionen al que fa.

• Col·lusiu o cartel. Els oferents es posen d’acord en taxar un

preu únic.

• Cooperativa. Limiten la producció o acorden no competir en

preus, per a que els beneficis seguen els màxims, i així eixir tots guanyant. Càrtels, acords prohibits per la llei.

• D’equilibri no cooperatiu o de Nash. Quan no puga ser possible la cooperació, cada

empresa optarà per seguir l'estratègia dominant. Això pot dur a la pitjor situació (menys beneficis).

• Deslleial. Quan s’arriba a un acord previ, i una o més

empreses decideixen obviar-los per a obtenir uns beneficis addicionals.

• Definició: Mercat que té una gran quantitat d’oferents a causa de les baixes barreres d’entrada i que ven productes similars (homogenis), però diferenciats entre si (heterogeni).

• La marca i les estratègies de màrqueting juguen un paper important per diferenciar els béns.

• Poques barreres d’entrada i d’eixida.

• Gran quantitat de producció.

• El bé intercanviat és un producte diferenciat.

• El productor té cert poder per fixar el preu, perquè el producte és diferent.