ÀUDIO

Elements en la percepció del so musical

- Font sonora

o Font d’energia – mecanisme d’activació

o Element vibrant – Depèn de l’altura de la nota i dels harmònics

o Ressonador addicional – Ex. caixa dels instruments.

- Aire

o Medi pròxim a la font que transmet el so

o Límits de medi que afecten a la propagació

- Oient / receptor

o Orella externa – Pren les vibracions de pressió sonora per a convertir-se en

vibracions mecàniques

Pavelló auricular – Protegeix el timpà de l’acció del vent

Canal auditiu extern – Atenua els sons no desitjats

o Orella mitjana - Prem les vibracions mecàniques i les transmet a l’orella interna

Trompa d’Eustaqui – Iguala la pressió i permet el funcionament

Timpà – Rep les vibracions de pressió que arriben de l’orella externa. Amb la

vibració s’experimenta la sensació d’audició

Cadena d’ossicles (martell, enclusa i estrep)

o Orella interna – Les vibracions són separades en funció de la seva freqüència per a

ser convertides en impulsos nerviosos

Laberint

Còclea – Òrgan en forma de caragol

Altura, intensitat i timbre

- Altura

o Indica si el so és greu, agut o mitjà

o Es mesura en hertzs

o Depèn de la freqüència (o període fonamental) de les ones sonores

o A major freqüència (número de vibracions per segon) més agut és el so

o La freqüència fonamental dóna lloc a la resta dels sons harmònics

o A mesura que augmenta la freqüència d’un so pur, augmenta la sensació d’altura

(ho fa seguint la llei de Weber-Fechtner)

- Intensitat

o Indica si un so és fort o suau (dèbil). És el volum del so

o Es mesura en decibels

o S’associa a l’amplitud de la pressió d’oscil·lació de l’ona

- Timbre

o Ens permet diferenciar les veus i els instruments

o S’associa a l’espectre d’intensitat dels harmònics

o Depèn de la freqüència i de la intensitat

Freqüència

- Magnitud física que mesura les vegades per unitat de temps que es repeteix una senyal

periòdica.

- Quan augmenta la freqüència d’un so pur, augmenta la sensació d’altura.

- Els tons més aguts es perceben millor que els tons més greus amb la mateixa intensitat.

Objecte sonor – és el que se sent quan s’escolta una font de so sense tenir en comte la

identificació

Tons purs

- Formats per una sola freqüència

- No existeixen en la naturalesa

- La seva ona te forma sinusoïdal

- A mesura que augmenta la freqüència d’un to pur, augmenta la seva altura, però no ho fa

de manera lineal, sinó seguint la llei de Weber-Fechtner

Espectre

- Representa una estimació de les freqüències que componen un so

Espectrograma

- Gràfica tridimensional que representa con va variant el senyal freqüencial al llarg del temps

- Resultat de calcular l’espectre de trames d’un senyal.

Sonograma

- Representació gràfica visual del so sobre un eix de coordenades.

- En la part superior es representen els tons aguts i en la inferior els greus.

Freqüència de mostreig

- És el número de mostres per segon en un procés de conversió entre senyal analògica i

digital.

Audició musical - Sonoritat

- Orella humana – 20 Hz i 20.000 Hz

- Infrasons – Inferiors als 20 Hz

- Subson – Poca intensitat. No es perceben

- Suprasons – Molta intensitat. Produeixen dolor

Procés de conversió d’un senyal analògic a un digital

- Mostreig

o Es prenen mostres d’una amplitud d’ona a intervals de temps petits i constants.

o S’ha de seguir el criteri de Nyquist per a no tenir pèrdues de qualitat

- Quantificació

o Es mesura el nivell de tensió que cada mostra i se’ls atribueix un valor finit

o Si no coincideix amb ningun número, es pren el valor inferior més pròxim

- Codificació

o Converteix el senyal en una seqüència de bits.

o Normalment es codifica en un codi numèric binari

Formes d’ona

- Sinusoïdal

o És la més simple de totes

o No conté cap tipus d’harmònic

o És la base de la síntesi additiva

o El seu to és molt prim

- Dent de serra

o Té molts harmònics

o La seva relació de freqüència és f*1, f*2, f*3... i una relació d’amplitud a/1, a/2,

a/3...

o El seu so és brillant i s’apropa al del saxo

- Quadrada

o Té una relació de freqüències senars en els seus harmònics, f*1, f*3, f*5... i una

relació d’amplitud a/1, a/3, a/5...

o El seu so és molt ple i s’apropa al clarinet

- Triangular

o Té la mateixa relació de freqüències que l’ona quadrada, però la seva amplitud és

1/h^2

o El seu so és semblant al de la flauta

Transformada de Fourier

- Es fa dividint el senyal en petits fragments i en cadascun d’ells es fa una estimació de

l’espectre.

- Amb la mitjana dels resultats obtinguts es dóna lloc a la gràfica

Teorema de mostreig de Nyquist

- La freqüència de mostreig mínima que es requereix per a realitzar una gravació digital de

qualitat, ha de ser superior al doble de la freqüència d’àudio del senyal analògic que

s’intenta digitalitzar i gravar.

Llei de Weber-Fechner

- El menor canvi discernible en la magnitud d’un estímul és proporcional a la magnitud de

l’estímul

- La relació entre la magnitud de l’estímul i com aquest es percep és una relació logarítmica.

- Això significa que no podrem distingir entre una massa de 100 gms i una de 105, però sí

entre 100 i 150 grms.

- Quan l’estímul sobrepassa el llindar diferencial (LD) és quan se detecta un canvi en la

sensació d’altura.

- Aquest grau de sensibilitat a la freqüència es denomina resolució de freqüència i varia molt

d’una persona a una altra.

Aliàsing

- És un efecte que apareix quan es mostreja digitalment un senyal i no es compleix el

teorema de Nyquist.

- Perquè això no passi, la freqüència de mostreig ha de ser el doble de l’amplada de banda.

Clics

- Són uns espetecs o distorsions que indiquen que la potència de l’ordinador és insuficient

- Apareixen quan l’ordinador no aconsegueix processar les dades d’àudio per a la mida del

buffer imposat.

- Es poden eliminar amb “Processos>Eliminació d’espetecs i detonacions” de l’Audition

Emmascarament

- És un fenomen que es pot produir quan l’oïda s’exposa a dos o més sorolls simultanis

- El so que desapareix és el so emmascarat i el que domina és el so emmascarador

- A partir de sons de la mateixa intensitat, els greus (freq. baixes) s’emmascaren més

fàcilment pels aguts (freq. altes).

- Sons de baixa freqüència que emmascaren els d’alta freqüència – Passa quan els de baixa

freqüència tenen un nivell més elevat d’amplitud

- Sons d’alta freqüència que emmascaren els de baixa freqüència – Els sons de baixa

freqüència tenen una intensitat baixa

Interferències

- Interferència constructiva

o Dos tons purs A i B amb la mateixa freqüència i fase – s’obté un so amb la mateixa

freqüència que el so original i la seva amplitud serà la suma dels sons A i B.

o Les crestes i les valls de les dues ones coincideixen

- Interferència destructiva

o Els tons purs tenen la mateixa freqüència i desplaçats 180º de l’altre – La suma

dels dos senyals dóna lloc a una línia recta i el so desapareix.

o Las cresta d’una ona coincideix amb la vall de l’altra

Batements de primer i segon ordre

- Dos tons purs de diferents freqüències (la diferència és gran) les regions de ressonància de

la membrana basilar estan separades i se senten dos tons totalment diferenciats

- Dos tons purs de diferents freqüències (la diferència és petita) les regions de ressonància

de la membrada basilar es trepitgen i se sent només una nota batent.

Rang dinàmic

- És un fragment sonor determinat per la diferència en dB entre la intensitat més forta i la

més feble.

Compressors

- S’utilitzen per a reduir el rang dinàmic d’un senyal.

- Aconsegueix pujar els valor situats per sota d’un mínim i reduir els que es troben per sobre

d’un màxim

- S’utilitza en:

o Enregistraments de rock i música pop

o Guitarres, baixos i bateries per a obtenir més pegada

o Enregistraments de veu, per a diferenciar-la del soroll de fons

o Amb una compressió més exagerada sobre la veu s’aconsegueix l’efecte intimista,

accentua el so de la respiració i dels moviments bucals.

Limitadors

- Cas extrem de compressors

- Limiten l’amplitud màxima possible a un valor llindar

- S’utilitzen en concerts per a evitar que es pugui produir saturació

Expansors

- Oposat a un compressor

- Accentua els canvis, disminuint els nivells febles i augmentant els forts

- S’utilitzen per a realçar enregistraments antics amb rang dinàmic estret

Reducció de soroll

- Enregistrament: combinació de compressors i portes de soroll

- Reproducció: expansors

Filtres

- Passabaix

o Permet passar les freqüències més baixes i atenua les més altes

o La freqüència de tall determina la zona en la que el guany comença a atenuar i no

ho fa bruscament, disminueix en 3 dB.

o S’utilitza:

Quan es vol reduir la freqüència de mostreig, per a evitar l’aliàsing (la

freqüència de tall ha de ser igual a la meitat de la nova freqüència de

mostreig)

Quan hi ha un bombo i una guitarra i es vol eliminar el so de la guitarra (el

bombo té la freqüència més greu)

- Passaalt

o Permet passar les freqüències més altes i atenua les més baixes

o La freqüència de tall determina la zona en la que el guany comença a atenuar i no

ho fa bruscament, disminueix en 3 dB.

o S’utilitza:

En un enregistrament de veu en un bar molt sorollós (la freqüència de la veu

és més alta que el soroll de fons)

Per a eliminar el soroll del vent, la respiració de la persona que parla o

sorolls d’interferència.

- Pas de banda / passabanda / filtre ressonant

o Deixa passar les freqüències intermèdies eliminant les freqüències altes i baixes.

o La freqüència de ressonància correspon a la freqüència en la qual l’amplitud és

màxima.

o S’aconsegueix mitjançant la connexió en cascada d’un filtre passabaix i un filtre

passalt.

o S’utilitzen en la música electrònica actual

- Rebuig de banda

o Actua de manera inversa al de passabanda

o La freqüència de ressonància correspon a la freqüència en la qual l’amplitud és

mínima.

- Filtre pinta – Les seves corbes tenen forma de pinta. Deixa passar bandes estretes de

freqüència separades per buits de freqüència de la mateixa mida.

- Filtre passatot – Deixa passar totes les freqüències sense modificació del guany però

introduint canvis de fase. S’utilitza per a construir unitats de reverberació.

- Shelving

o A mig camí entre un filtre convencional i un equalitzador

o S’aconsegueix mitjançant la connexió en paral·lel d’un filtre passabaix amb un filtre

passalt

o Emfatitza o atenua certs parts de l’espectre sense eliminar cap freqüència

Equalitzador

Aporta color a l’enregistrament i producció musical professional. És aconsellable amb

enregistraments de veu

- Al igual que el filtratge, consisteix a emfatitzar o atenuar algunes regions freqüencials per

a aconseguir determinat efecte.

- L’equalitzador està construït per diversos filtres

- Està pensat per a ser utilitzat per un usuari que no coneix a fons els fonaments del filtratge.

- Tipus:

o Equalitzador gràfic

Banc de filtres ressonats en paral·lel

Freqüència de ressonància pròpia i amplada de banda fixa

Només es pot modificar el guany

S’incorporen a equips d’àudio domèstics o aplicacions informàtiques de

reproducció musical

Divideixen el senyal en diferents bandes de freqüència les quals es pot

modificar els paràmetres. A més bandes més precís serà el control.

S’utilitza per emular les característiques sonores de telèfons, ràdios antigues,

megàfons, etc.

Implementacions:

Maquinari amb filtres analògics

Maquinari amb filtres digitals

Programari

o Equalitzador paramètric

Només presenta dues o tres bandes configurables

Té una amplada de banda variable en cada una de les bandes

Es pot controlar el guany, la freqüència central i l’amplada de banda

Es troba en les taules de mescles professionals

S’utilitza per:

Compensar la resposta de freqüència dels micròfons: l’augment del

so greu a mesura que ens apropem al micro

Compensar les característiques direccionals dels micròfons: Permet

capturar el so al qual apunten però també el so ambient d’un

repertori

Correcció de soroll durant la captura de senyal, com el so del vent,

cops d’aire quan es parla prop del micro, pua d’una guitarra, etc.

Compensa els efectes de ressonància d’instruments musicals

En un concert, la veu ha quedat més forta que la resta dels

instruments i es vol atenuar sense afectar massa la resta

d’instruments.

o Equalitzador paragràfic

Equalitzador híbrid amb les virtuts dels dos tipus anteriors.

Incorpora 10 filtres configurables amb molta flexibilitat

Sintetitzadors

- Sintetitzadors analògics

o Dispositius de maquinari

o Generen sons a partir de circuits electrònics

o Utilitzen ones simples generades per oscil·ladors electrònics, modificades amb

filtres i altres oscil·ladors

- Sintetitzadors digitals

o Necessiten un programari

o Generen so a partir d’algoritmes matemàtics i també sons que tenen

emmagatzemats

o Més precisió en el control de paràmetres que els analògics

o Cost menor

o Poden emmagatzemar configuracions en memòria de diferents sons per a accés

instantani

o Tipus:

Sintetitzadors digitals per maquinari

Es dediquen únicament a la síntesi del so

Tenen molts botons i controls i de vegades porten incorporat un

teclat

Sintetitzadors digitals per programari

És un ordinador on corre un programari

Aprofiten la targeta de so de l’ordinador. La qualitat final del so

dependrà d’aquesta

L’ordinador necessita un processador potent però és independent de

la targeta de so que tingui

Consumeix molts recursos

Síntesi additiva

- Es pot construir qualsevol so periòdic mitjançant la combinació correcta de diferents ones

sinusoïdals

- Se basa en la transformada de Fourier:

o Primer es descompon el so en els seus harmònics per a estudiar la seva evolució en

el temps

o S’obté un envolupant de cadascun dels harmònics

o A partir d’aquesta informació i la suma de sinusoïdals, es crea un nou so

- Es pot crear qualsevol so, però es necessiten un nombre molt elevat d’oscil·ladors, un per a

cada variació d’ona

Síntesi substractiva

- Donat un so molt ric, es poden obtenir molts sons nous per mitjà de la sostracció de part

de l’energia del seu espectre.

- Necessita menys oscil·ladors que la additiva

Síntesi per taula d’ona

- L’utilitzen els sintetitzadors digitals moderns. És un mètode digital

- Substitueix els oscil·ladors de forma d’ona per petits fragments d’àudio digital, extrets de

sons reals i emmagatzemats en la memòria

Síntesi FM o per modulació de freqüències

- Permet la modulació d’un timbre per a obtenir sons reals i naturals

- S’utilitzen de dos a sis oscil·ladors

- Els dispositius digitals que generen el so per modulació de freqüència se denominen

operadors.

Síntesi granular

- És una tècnica de producció de sons que se basa en la combinació d’un conjunt enorme de

sons de durada curta (entre 5 i 100 ms) anomenats grans de so.

- S’obté un so de gran qualitat ja que disposa de gran quantitat de paràmetres.

Estructura d’un sintetitzador modern

Envolupant – Expressa l’evolució temporal d’un so. Cada so té el seu envolupant

- Atac / attack – Temps que passa des de la pulsació de la tecla fins al nivell màxim

- Decaïment / decay – El que triga en reduir-se el nivell màxim fins al nivell de manteniment

- Manteniment / sustain – Zona estable del so. El timbre i el volum romanen constants

- Alliberament / release – Es produeix l’amortiguació del nivell fins el cero.

LFO (Oscil·lador de Baixa Freqüència – Low Frequency Oscilation) – Genera una ona de molt baixa

freqüència, que no és audible però que els sintetitzadors utilitzen per a modificar els paràmetres

- Pitch o control d’afinació

o Actua sobre el timbre

o Mitjançant LFO es modifica l’afinació del so que cal reproduir.

o Es produeix l’efecte vibrato

o Si s’exagera la profunditat es poden simular tot tipus de sirenes

- TVF o filtre variable en el temps

o Controla el timbre amb un passabaix i elimina els harmònics de les freqüències més

altes

o Si la frequência de tall es redueix proporcionalment a l’ona de baixa freqüència es

produeix un efecte sordina

- TVA o amplificador variable en el tems

o Permet variar el volum del so

o Si es fa proporcional a l’amplitud d’ona del LFO es produeix l’efecte trèmolo

o En el cas exagerat es produeix un efecte irreal

- Balanceig

o El control de panorama regula la quantitat de so que enviem a cada un dels dos

canals de sortida

o Si es fa proporcionalment a l’amplitud d’ona del LFO es pot passar el so d’un

altaveu a un altra de manera periòdica.

Mostrejador o sampler

- Utilitza més quantitat de memòria que un sintetitzador

- No té cap forma d’ona emmagatzemada

- Permet carregar biblioteques de sons

- Pot convertir qualsevol so en un instrument musical

- Bucles o loops

o Es necessari definir dos punts: inici i final del bucle

o S’utilitzen quan es vol que un instrument soni mentre es manté una tecla activada

o Quan el punt inicial i final coincideixen amb l’inici i final del fitxer de so, es creen

fragments rítmics repetitius.

Efectes del so sobre l’amplitud

- Modificació del guany

o Modifica l’amplitud del senyal

o Consisteix a multiplicar cada una de les mostres per un valor real. Si el valor està

comprès enter 0 i 1 el nivell sonor disminueix i a partir d’1 augmenta.

o S’utilitza per a potenciar sons que s’han gravat a un nivell molt baix o per a reduir

son molt intensos.

- Guany i distorsió

o La distorsió i saturació se manifesta quan se superen els límits

d’emmagatzemament del sistema i aquest no és capaç de representar la forma

d’ona correctament.

- Silenciament – consisteix a multiplicar per 0 la zona seleccionada.

- Porta de soroll (compressor)

o S’utilitza per a silenciar mostres per sota d’un determinat valor llindar

o Útil per a processar pistes de bateria

- Normalització

o Consisteix a obtenir la màxima amplitud possible sense que es produeixi distorsió

o És molt útil per a uniformitzar el nivells d’enregistrament de procedències dispars i

obtenir la màxima resolució per a cada cas.

- Trèmolo

o Modulació de l’amplitud

o Variacions periòdiques de la intensitat (volum o amplitud) d’una nota musical.

o Consisteix a multiplicar el fragment per un senyal periòdic, normalment sinusoïdal.

o El que es percep és que s’allarga i puja el so, però no els cops periòdics que es

perceben amb el vibrato.

Efectes del so sobre la freqüència

- Modificar la freqüència de mostreig sense modificar la freqüència del so

o Per passar per exemple de 44.100 Hz a 22.050 Hz s’elimina una mostra de cada

dues i es fa una interpolació

o S’utilitza per a reduir la mida (i la qualitat) d’un arxiu.

- Modificar la freqüència de reproducció, modificant la freqüència del so

o No se modifica la informació de l’àudio, només la manera d’interpretar-la.

o Aquesta opció equival a visionar una cita de vídeo amb alentiment o a càmera

ràpida.

- Transposició

o Pujar o baixar una nota o una melodia

o Es modifica l’altura però mantenint la freqüència de reproducció

- Vibrato

o Vibració periòdica en l’altura (freqüència) d’una nota musical

o Són uns cops de so que se van allargant en el temps. La nota oscil·la, ondula i

reverbera.

o Afecta a l’afinació

Efectes del so basats en retards (comparar sons: https://www.youtube.com/watch?v=Ed56RcLmrw4)

- Reverberació

o El so no ens arriba d’un únic emissor, sinó que també de les còpies reflectides per

les parets

o Depèn del material reflector. Més reverberació amb superfícies poc absorbents.

o Pot passar de manera natural o artificial

o Temps de reverberació = lapse que ha de transcórrer perquè el so inicial s’atenuï en

60 dB.

- Retroalimentació o feddback

o Part del senyal obtingut a la sortida es torna a processar i s’envia novament a

l’entrada

- Flanger

o Retard variable periòdic

o Recorda al sons de ciència ficció i la psicodèlia

o Es fa mitjançant filtres pinta

o En Audition es diu bordeador

o Es pot aplicar a les guitarres

- Phaser

o És semblant al flanger però més subtil

o Es fa mitjançant filtres passatot que desplacen les fases del so original amb

diferents retards

- Chorus

o Se simula que un sol instrument o una veu humana soni com diversos instruments a

l’uníson.

o S’aplica als cantants

- Convolució

o Amb dos senyals d’àudio es filtra l’espectre d’un so amb l’espectre d’un altre.

o Es pot simular l’acústica d’una sala determinada, de qualsevol micròfon,

amplificador o altaveu.

Banda sonora

- Pista de so en què es combinen musiques, efectes de so, ambients, veus de personatges,

etc

Banda musical

- Conjunt de músiques que apareixen en un producte audiovisual

Banda internacional

- Pista on es graven les veus d’un producte audiovisual per a facilitar la substitució de veus

d’un nou idioma, conservant així les músiques originals i els efectes de so

Soundtrack

- Pista que conté tots els efectes de so de la pel·lícula; en alguns casos inclou també les

músiques

- Guió de soundtrack

o Ambients (ex. trànsit d’una ciutat)

o Efectes (ex. porta que es tanca)

o Sala (ex. passos sobre l’herba)

Sons objectius

- Formen part de l’acció i es corresponen directament amb la informació visual

Sons subjectius

- No formen part de l’acció però ajuden a crear un determinat clima

Música objectiva

- Forma part directament de l’acció.

Música subjectiva

- Acompanya diferents climes d’acció.

Mètodes d’obtenció de música per a un producte audiovisual

- Música per encàrrec

o La crea un compositor amb estreta col·laboració amb el director i el guionista

o El compositor coneix el guió en profunditat

o Produccions mitjanes i grans

o La músic coincideix amb l’acció perquè se crea amb un guió previ

- Música de biblioteca

o Les subministren empreses i són de pagament

o Es solen catalogar segons estils o èpoques

- Música comercial

o S’han de pagar drets d’autor

o La durada de la música no s’ajustarà a les nostres necessitats

- Música Creative Commons

o BY – Reconeixement

Es permet explotació comercial de l’obra i creació d’obres derivades sense

cap restricció

o BY-NC – Reconeixement – No comercial

Es permet la creació d’obres derivades sense fer ús comercial.

No es permet l’explotació comercial

o BY-NC-SA – reconeixement – No Comercial – Compartir Igual

No es permet l’ús comercial de l’obra ni de les obres derivades

La distribució de l’obra s’ha de fer amb la mateixa llicència

o BY-NC-ND – Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada

No es permet l’ús comercial de l’obra original

No es permet generar obres derivades

o BY-SA – Reconeixement – Compartir Igual

Es permet l’ús comercial de l’obra i de les derivades amb la mateixa licència

que la que regula l’obra

o BY-ND – Reconeixement – Sense Obra Derivada

Es permet l’ús comercial de la obra

No es permet generar obres derivades

- So directe

o Capta el so real d’una escena

o Veus amb màxima naturalitat

o És difícil en ambients sorollosos o amb escenes d’acció

Doblatge – enregistrament de veu per a un producte audiovisual en un estudi de so

- S’utilitza:

o Cinema d’animació i dibuixos animats

o Impossibilitat del so directe

o Veu en off

o Subtitulació i superposició d’una nova veu

o Format del guió de doblatge:

Cada segon correspon a 24 fotogrames numerats del 00 al 24

Hores : minuts : segons : fotogrames

Inducció electromagnètica

- Mètode de captació de so

- Consisteix a aplicar un corrent elèctric sobre un electroimant; element metàl·lic vibrant

dins d’un camp magnètic

- La pastilla és l’element que capta la vibració

Senyal elèctric

- L’ona es presenta directament en format elèctric per la qual cosa no necessita ser

transformada per a digitalitzar-la

- S’utilitza per a digitalitzar antigues gravacions analògiques

Exportació del material sonor:

- Masterització

o Es corregeix la mescla i es crea un màster a partir del qual es fan les còpies de

distribució

- Exportació

o Pas entre la mescla i la masterització. Es pot efectuar constantment al llarg de la

producció

- Bounce

o Són exportacions parcials de dues o més pistes a una altra pista reservada per a

poder seguir utilitzant les pistes alliberades

Components principals per al treball sonor

- Maquinari

o Sistemes de captació d’ona: micròfons

o Processadors de senyal

Taula de so

Envia per separat cada senyal al dispositiu de gravació abans de la

mescla

S’utilitza en sonorització en directe, i en estudi per a facilitar el

control de tot el procés

Previ

Integrat a la taula de mescles

Fa un tractament previ a l’ona elèctrica

Té una funció de preamplificació, compressió o reverberació

o Digitalitzadors: targetes digitalitzadores, Pods, etc

o Connectors i accessoris

o Equips integrats DAW

Gravació i edició d’àudio mitjançant un sofware i un harware compost d’un

ordinador i una interfície d’àudio digital.

La DAW més utilitzada en els estudis professionals és ProTools HD

- Programari

o Programes

Gravadors – Emmagatzemen dades que arriben del digitalitzador (Audacity,

Adobe Soundbooth, Audition, etc)

Seqüenciadors – Permeten crear projectes musicals per mitjà de

sintetitzadors

Trackers – Són com els seqüenciadors, però en lloc de basar-se en

sintetitzadors es basen en samplers

Editors de partitures – Generen arxius visuals que es poden guardar com a

seqüència MIDI.

o Plugins

o Recursos i protocols

Micròfons segons robustesa

- Micròfons de fibra òptica

o Suporten grans camps magnètics, immersions i altes temperatures

- Micròfons de cinta

o Els pot espatllar una ràfega de vent fort

o Funcionen amb voltatges molt baixos (entre 6 i 12 V)

Micròfons segons mecanisme

- Micròfons dinàmics

o Inducció electromagnètica similar a les pastilles

o Sonorització en directe perquè hi sol haver soroll de fons

o Per a contrarestar els sons forts de la s o la p s’utilitza amb un filtre antipop

o Funcionen amb voltatges molt baixos (entre 6 i 12 V)

- Micròfons de condensador

o Fan la traducció del senyal a través de canvis de capacitància

o Més sensibilitat a la majoria de freqüències i volums

o Funcionen amb voltatges alts (48 V)

- Micròfons piezoelèctrics

o Es basen en cristalls piezoelèctrics

o Funcionen bé com a micròfons de contacte

o Funcionen amb voltatges alts (48 V)

- De cinta

o Funciona com els micròfons dinàmics però l’element metàl·lic és una cinta suspesa

en un cilindre

Micròfons segons patró direccional

- Omnidireccional

o Capta el so de totes direccions

o S’utilitza per a captar sons ambientals a espais oberts

- Subcardioide

o Capta en totes direccions però amb un màxim de sensibilitat frontal i un mínim en

la part posterior

- Cardioide

o És igual que l’anterior però el mínim de sensibilitat posterior és zero

o S’utilitza en sonoritzacions en directe

- Supercardioide i hipercardioide

o Angle frontal més tancat i capta els sons de la part posterior

o S’utilitza en estudi i té la direccionalitat més alta que un cardioide

- Bidireccional

o Mateixa sensibilitat anterior i posterior

o Molt sensibles al vent

- De canó

o Altament direccionals. Capten els sons frontals

o S’utilitzen en cinema i televisió, com a micròfons de girafa o per a captar sons

concrets en espais oberts.

Formats d’àudio

- WAVE / WAV

o Format d’intercanvi entre sistemes operatius Window, Mac OS i Linux

o La majoria de reproductors domèstics no el reconeixen

o No està comprimit

o S’utilitza en producció

- AIFF

o És un format d’Apple de similars característiques que el WAVE

o Pensat per a producció

o Compatibles amb editors i reproductors moderns

- MP3

o Format no gratuït

o Compressió amb pèrdua (MPEG-1 compressions més baixes i MPEG-2 compressions

més altes)

o Format de distribució popular per Internet

- AAC

o Successor del MP3 però gratuït

o Format de distribució comercial per Internet

o Compatible amb la majoria de programes i navegadors web

o No el poden llegir tots els reproductors domèstics

- OGG Vorbis

o Format amb pèrdua

o Pot contenir àudio, vídeo o text

o Integrat amb HTML5

o Compatible amb la majoria de reproductors

- WMA (Windows Media Audio)

o Creat per Microsoft com a alternativa al MP3

o Compressió amb pèrdua

o Semblant a AAC i OGG

- MIDI

o Protocol per a la industria musical basat en notació

o El pes de l’arxiu és molt petit

o La variant no oficial KAR està pensada per a sistemes de karaoke i sincronitza les

lletres amb el so

Suports de distribució

- Audio Cd

- DVD

- Super Àudio CD (SaCD)

- DCD Àudiok

Inclusió de sons en documents HTML

Abans de l’HTML5 (per a Internet Explorer)

<BGSOUND src=”ruta” loop=”1” balance=”b” volume=”v”> </BGSOUND>

Abans de l’HTML5 (per a tots els navegadors). Té una consola que controla play, pause i stop

<EMBED src=”ruta” type=”audio/midi” autostart=”true” loop=”false”>

</EMBED>

Per a HTML5

Els arxius d’àudio es reprodueixen sense plugin de flash.

<AUDIO src=”ruta” type=”audio/mp3” controls> </AUDIO>

Altres atributs:

- Autoplay – Es reprodueix sol

- Loop – es reprodueix indefinidament

Es pot utilitzar l’element source per a poder publicar l’àudio en diferents formats per a diferents

navegadors:

<AUDIO controls>

<source src=”archivo.opp” type=”audio/ogg”>

<sourece src=”archivo.mp3 type=”audio/mp3”>

</AUDIO>