TransgèNics

26

Transcript of TransgèNics

Page 1: TransgèNics
Page 2: TransgèNics

Índex

• Què són els transgènics?

• PERILLS

• Arguments en contra

• La situació Mundial actual

• Sabies que…

• Solucions

Page 3: TransgèNics

Què són els transgènics?

• Un transgènic (Organisme Modificat Genèticament, OMG) és un organisme viu obtingut per manipulació genètica que contenen un additiu derivat d'un organisme sotmès a enginyeria genètica.

• Les tècniques d'enginyeria genètica consisteixen a aïllar segments del ADN (el material genètic) d'un ésser viu (virus, bacteri, vegetal, animal i fins i tot humà) per a introduir-los en el material hereditari d'un altre.

Page 4: TransgèNics
Page 5: TransgèNics

PERILLS• Alguns dels perills d'aquests cultius

per al medi ambient i l'agricultura són: - L'increment de l'ús de tòxics en l'agricultura.

- La contaminació genètica. - La contaminació del sòl.

- La pèrdua de biodiversitat. - El desenvolupament de resistències en insectes i "dolentes herbes?.

Els riscos sanitaris a llarg termini dels OMG presents en la nostra alimentació o en la dels animals els productes dels quals vam consumir no s'estan avaluant correctament i el seu abast segueix sent desconegut. Noves al·lèrgies, aparició de nous tòxics i efectes inesperats són alguns dels riscos

Page 6: TransgèNics
Page 7: TransgèNics

Arguments en contra

• No s'ha pogut demostrar que les alteracions genètiques siguin inofensives per als humans.

• La major part dels insecticides són fabricats per les mateixes empreses que ara promouen la investigació genètica.

• Monopolització del mercat, control de l'agricultor.

Page 8: TransgèNics

Arguments en contra

• Contenen un ADN estrany. • Poden contenir substàncies noves que no es

troben en la dieta. • Poden contenir substàncies tòxiques. • Poden produir al·lèrgies. • Poden crear al·lèrgia a antibiòtics. • Els transgènics poden ser transferits als

microorganismes de l'intestí. • Els transgènics poden escapar-se a l'ambient.

Page 9: TransgèNics

Arguments en contra Ètica :No seria ètic manipular la naturalesa mateixa d'un

organisme.

Legalitat: La producció d'aliments transgènics està íntimament lligada amb el registre de patents. En diversos països està en discussió el tema de si els aliments transgènics han o no tenir un etiquetatge especial que els identifiqui com a tals.

Salut i medi ambient: Els transgènics suposarien un perill per a la biodiversitat a través del risc que hagi transferència no intencional de gens entre espècies.

Page 10: TransgèNics

La situació Mundial actual

• La Unió Europea va decretar en 1999 una prohibició de quatre anys contra els aliments transgènics. Després, a la fi de 2002, es van establir controls d'identificació de productes transegènics.

• La política actual de la UE no és prohibir el consum ni el comerç de transgènics, sinó donar al públic la major informació possible sobre el que està ingerint.

• Estats Units no té legislació que exigeixi característiques o condicions especials als transgènics.

• Xile no té una legislació que explícitament prohibeixi o condicioni la comercialització i consum d'aliments transgènics.

Page 11: TransgèNics

Sabies que…• A Espanya arriben uns 6 milions de tones de soia, de les quals

aproximadament el 66% és transgènic, i un milió i mig de tones de blat de moro que han estat conreats en països que han optat per l'ús massiu de transgènics?

• Espanya és l'únic país de la Unió Europea que conrea transgènics a gran escala i que en 2008 es van conrear unes 80.000 hectàrees de blat de moro modificat amb gens de bacteris?

• Dos terceres parts dels aliments que vam ingerir contenen derivats de soia i de blat de moro?

• Que des del 18 d'abril de 2004 tots els aliments (excepte els productes derivats d'animals com la carn, llet i ous) procedents de collites transgèniques han de tenir en l'etiqueta l'esment "modificat genèticament"?

Page 12: TransgèNics

Solucions

• Com a consumidors podem exigir un etiquetatge que ens informi de quins productes contenen ingredients transgènics

Page 13: TransgèNics
Page 14: TransgèNics
Page 15: TransgèNics

Treball individual

• Soja menys al·lèrgica

• El blat de moro StarLink

• El cas del arròs daurat

Page 16: TransgèNics

Soja menys al·lèrgica

Ricard Pérez

1er Batxillerat C 2008/2009

Page 17: TransgèNics

Soja menys al·lèrgica

• La soia és un dels aliments que pot produir al·lèrgia en certes persones. La meitat dels casos s'han d'específicament a una proteïna, denominada P34. Recentment, s‘ha demostrat que és possible silenciar l'expressió del gen corresponent sense alterar la maduració ni la composició de les llavors. A Espanya arriben uns 6 milions de tones de soia, de les quals aproximadament el 66% és transgènic

:

Page 18: TransgèNics
Page 19: TransgèNics

El blat de moro StarLink

Pol Balagué

1er Batxillerat C

2008/2009

Page 20: TransgèNics

Què és el blat de moro StarLink?

• És un de diversos tipus de blat de moro Bt que han estat genèticament modificats per a produir un insecticida dintre de la mateixa planta, de tal manera que es puguin reduir o eliminar les aplicacions externes de plaguicidas.

• La proteïna Cry9C havia trigat més que Cry1A(b) en descompondre's en les proves de digestió artificial.

• Com no es va resoldre la qüestió de la alerginicidad de Cry9C, la EPA va atorgar el permís per a produir el cultiu sempre que no fos usat per a consum humà.

• Els agricultors simplement havien d'assegurar-se que la seva collita de StarLink no es dirigiria a canals que conduïssin a la seva inclusió entre els aliments de consum humà.

Page 21: TransgèNics

• Una enquesta entre 230 agricultors, va indicar que dos agricultors havien venut la seva collita de StarLink para ser usada com aliment de l'home.

• Es va trobar StarLink en les botigues d'abarrotis Al setembre de 2000.En uns dies els productes van ser retirats.

• Alguns governs estatals i agricultors en els cultius dels quals no transgènics es va trobar StarLink van amenaçar iniciar procediments judicials.

• En la primavera de 2001, van ser acomiadats el president, l'assessor jurídic i el vice-president de desenvolupament del mercat de la divisió nord-americana de ciències dels cultius de Aventis CropScience.

• Per a l'estiu de 2001, es va estimar que la quantitat de StarLink en les existències de blat de moro era inferior a 0.125%.

Page 22: TransgèNics

El cas del arròs daurat

Albert Pujol Armendáriz

1er Batxillerat C

2008/2009

Page 23: TransgèNics

Segons l'Organització Mundial de la salut (OMS), 230 milions de nens corren el risc de patir dèficit de vitamina A (retinol), el qual es pot prevenir. Cada any més d'un milió de nens moren a causa de aquest dèficit ja que els afectats són més vulnerables a les infeccions i a la curació de les mateixes. A més, en països en vies de desenvolupament, 500.000 nens pateixen ceguesa com a conseqüència del dèficit de vitamina A. Si se subministra aquesta vitamina al nen deficient, UNICEF valora la disminució del risc de mort en un 23%.

Page 24: TransgèNics

L'anèmia associada a la falta de ferro és la malaltia nutricional més comuna en el món. La causa d'aquesta anèmia és la falta de hemoglobina en la sang que comporta la reducció de capacitats tant mentals com físiques a gent de totes les edats així com la debilitat del sistema immunitari. Aquesta deficiència es deu majoritàriament a la falta d'ingesta de ferro en la dieta.

Page 25: TransgèNics

El projecte de l'arròs daurat o Golden Arrissi en anglès va ser portada de la revesteixi Science en l'any 2000. Val dir que la revista Nature va refusar prèviament l'escrit sense haver-lo revisat. Mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, es va introduir una mutació en el genoma de l'arròs perquè aquest produís el precursor de la vitamina A, cridat provitamina A o beta-caroteno, en el gra doncs la planta d'arròs naturalment ho produeix en les fulles.

Al juny de 2005, el Dr. Peter Beyer va obtenir finançament de la Fundació Melinda i Bill Gates per a millorar l'arròs daurat incrementant els nivells o la biodisponibilidad de provitamina A, vitamina I, ferro i zinc.

Page 26: TransgèNics

• Tot i que l'arròs daurat va ser desenvolupat com un aliment humanitari s'ha trobat amb moltes dificultats relacionades amb les patents i l'oposició per part d'activistes anti-globalització i del medi ambient. Ara com ara, cap de les varietats pot ser utilitzada per al consum humà.