BREU INTRODUCCIÓ DELA COMÈDIA ROMANA

Nil López

La comèdia romana imita la Comèdia Nova grega, el principal autor de la qual va ser Menandre.

Tant l'una com l'altra són una comèdia de caràcters amb un argument d'embolics i confusions. Sempre acaba amb un final feliç, sovint amb la trobada d'un pare amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per un marca o un objecte.

També acostuma a haver-hi un conflicte amorós: una parella d'enamorats als quals el seu pare no els deixa casar-se.

Els personatges són arquetípics: el vell de mal geni, el seu astut esclau que sempre l'enganya i li pren diners, el noi i la noia, el militar fatxenda, la prostituta, l'alcavot sense escrúpols.

Els autors romans partien d'un original grec, però no es limitaven a traduir-lo al peu de la lletra, sinó que el tractaven amb molta llibertat (contaminatio): allargaven o escurçaven els diàlegs o els monòlegs i podien introduir en una obra una escena o un personatge d'alguna altra comèdia grega, cosa possible pel caràcter recurrent de temes i personatges.

Els personatges tenen noms grecs, molt complicats i ridículs per als romans, els actors porten els vestits típics grecs, el lloc de l'acció és sempre una ciutat grega.Una diferència important de la comèdia llatina respecte de la Comèdia Nova de la qual deriva és el lloc destacat que hi tenen la música, el cant i la mímica.

En efecte, mentre que la Comèdia Nova no incloïa música dins l'obra, a la llatina, i sobretot a Plaute, les parts cantades i les parts recitades amb acompanyament musical eren majoritàries.

Només queden comèdies de dos autors: Plaute i Terenci.

OBRES DE PLAUTE

OBRES DE PLAUTE

La comèdia de l’olla (Aulularia) RESUM

La comèdia dels ases (Asinaria) RESUM

La comèdia del cistell (Cistellaria)

La comèdia del Bagul (Vidularia)

La comèdia del fantasma (Mostellaria) RESUM

Les tres monedes (Trinummus)

Truculent (Truculentus) RESUM

El soldat fanfarró (Miles gloriosus) RESUM

El cartaginès (Poenulus) RESUM

FER CLIC A “RESUM” PER VEURE EL RESUM DE LES OBRES

OBRES DE PLAUTE

Amphituro

Addictus

Casina

Bacchides

Mercator

Mostellaria

Persa

Ruddens

Captivi

OBRES DE TERENCI

OBRES DE TERENCI

Andria

L’Eunuc

La sogra (Hecyra)

El turmentador de sí mateix (Heautontimoroumenos)

Formió

Els germans (Els Adelphi)

LA COMÈDIA LLATINA

Marc Rodríguez

Terenci• Nascut a Cartago el -184 (o -194), Terenci fou fet esclau quan encara era un infant. També el seu

sobrenom Afer era el que es donava als africans. Aviat fou venut (o donat) al senador romà Terentius Lucanus. Gràcies al seu talent i a la seva bellesa, que impressionaren fortament el seu mestre, va rebre una educació d'home lliure i fou ràpidament manumès. Va tenir una filla que va casar-se amb un cavaller romà.

• Havent estat acollit dins l'alta societat aristocràtica, Terenci fou protegit pels Escipions, el cercle dels quals comprenia Publi Corneli Escipió Emilià, Gai Leli el Sabi, Luci Furi Filus. De bell antuvi començaren a circular insídies sobre la identitat del veritable autor de les comèdies de Terenci.

• Escrigué obres més literàries que centrades en la representació, dirigides a un públic frisós d'hel·lenisme. Aquest caràcter de les seves obres feia possible que algunes d'elles fossin representades diverses vegades, en contra del que era habitual en el teatre romà. Això li valgué tota mena de dificultats, no només amb el públic, en ocasió de les representacions, sinó també amb la crítica oficial i, en particular, amb Luscius de Lanuvium, president del collegium poetarum, que omplí Terenci de recriminacions.

• La seva carrera és molt breu. Després d'haver presentat les seves comèdies a Roma, el 160 aC va partir cap a Grècia per a cercar-hi motius d'obres inèdites. Allí traduí, sembla, 108 comèdies de Menandre d'Atenes. Però a partir de l'ant 159 aC, quan decidí tornar de Grècia, no en sabem res més, d'ell. La seva vida sembla interrompre's en aquell moment, quan tenia 25 (o 35) anys. S'han formulat dues tesis:

• Terenci hauria naufragat a la mar, a la badia de Leucata i hauria mort d'aflicció a Stymphale, a Arcàdia.

Virgili• Poeta llatí. Encara que fill de pares modests, Virgili va estudiar retòrica i llengua i filosofia

gregues en *Cremona, Milà, Roma i Nàpols.

Si ben no va intervenir de manera directa en la vida política, des de molt ràpid Virgili va gaudir del suport de mecenes i amics, com *Cayo Mecenes, el poeta Horaci i fins i tot *Octavio, el futur emperador Augusto, en part propiciat per l'èxit de la seva primera obra major, les Bucòliques, en les quals desenvolupa molts temes de la tradició *pastoril, presos sobretot dels Idil·lis de *Teócrito, encara que va introduir nombroses al·lusions a personatges i situacions de la seva època.

Incitat pels seus protectors, va escriure les *Geórgicas, en suport de la política imperial de rellançar l'agricultura a Itàlia, en les quals recrea la bellesa de la vida camperola i els seus diferents aspectes

Plaute• Ben poca cosa se'n sap sobre la joventut de Titus Maccius Plautus. Es creu que nasqué a

Sarsina (una ciutat d'Umbria) vora el 254 aC (o el 251 segons alguns estudiosos). Segons Morris Marples, Plaute treballà a teatres (de fuster, d'escenògraf) durant els seus primers anys. [4] Gràcies a aquestes feines, potser, s'originà el seu amor pel teatre. Amb el temps descobriren el seu talent com a actor i adoptà els noms de "Maccius" (un personatge secundari bufonesc de farses populars) i "Plaute" (que significa "peus plans" o "orelles planes" com les d'un gos [5]). La tradició explica que acumulà força diners en un negoci nàutic, però que acabà anant-se en orris. Plaute hagué de treballar d'obrer manual i estudià drama grec —particularment l'Antiga Comèdia Grega de Menandre d'Atenes durant el seu temps lliure. Els estudis li permeteren de crear les seves obres, publicades entre el 205 i el 184 AC. Plaute assolí gran popularitat i el seu nom esdevingué sinònim d'èxit teatral.

• Les comèdies de Plaute són majoritàriament adaptacions dels models grecs per al públic de Roma, i sovint estan basades directament en dramaturgs hel·lens. Reescrigué texts grecs amb la intenció de donar-los un aire que atragués els romans. Les seves obres són de les més primerenques que ens resten intactes en la literatura llatina (tot i que més pròpiament, potser, podrien anomenar-se "adaptacions"). Títols seus són Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina, Cistellaria, Curculio, Epidicus, Menaechmi, Mercator, Miles Gloriosus, entre d’altres.

Golfus de Roma

Resum• Explica la història de uns veïns del mateix carrer: Erronius, que

es passa tota la pel.licula buscant als seus fillsLycus que es dedica a vendre dones,Senex qu és un patrici, la seva dona i el seu fill Heros que esta enamorat de una de les dones que té Licus, Philia i gràcies a Pseudulus, esclau de la seva família aconsegueix tenir al costat a la dona que estima però a vegades passen alguneas situacions on pot ser que els dos amants es separin .Heros havia promès a Pseudulus la seva llibertat si aconseguia a la dona i axí quedar lliure, com al final va passar.Mentre’s Miles Gloriusus ja anteriorment havia comprat a Phidia i la vindria a buscar per emportar- se –la, però al final resulta que els fills de Erronius eren Phidia i Miles Gloriosus, axí el nou “ status” d’ella permet casar-se amb Heros.