TREBALL EN XARXA : OPTIMITZACIÓ DE LES INTERVENCIONS...
59
TREBALL EN XARXA: OPTIMITZACIÓ DE LES INTERVENCIONS SOCIOEDUCATIVES AMB INFANTS Lluís Ballester
Transcript of TREBALL EN XARXA : OPTIMITZACIÓ DE LES INTERVENCIONS...
TREBALL EN XARXA: OPTIMITZACIÓ DE LES INTERVENCIONS SOCIOEDUCATIVES AMB
INFANTS
Lluís Ballester
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
2
• Les intervencions produeixen sempre els efectes esperats?
1 • Totes les accions
preventives són igual de efectives?
2 • Amb totes les comunitats, grups o
famílies ofereixen els mateixos resultats?
• Es coneixen i controlen els efectes no desitjats? …
3...
Primer... algunes preguntes
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
3
El punt de partida: les necessitats
1
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
4
“Un infant no té un sol futur” M.Cartarescu Solenoide
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
5
Les necessitats
Necessitats comuns a tots els infants?
Necessitats diferenciades segons els contexts de vida, el moment
evolutiu...
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
6
Situacions de risc
Mapa de risc: • infants i adolescents sense adults
educatius de referència; • infants i adolescents amb dificultats en els contexts de
socialització (famílies, educació)
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
7
Contexts de protecció
Primer les famílies
Després, serveis i entitats... • Centres educatius • Centres de salut
• Centres esportius i d’esplai... • Els serveis socials
…tots els qui podrien fer part de la xarxa a l’àmbit comunitari de referència
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
8
Repte: • dissenyar intervencions que resultin efectives;
• en base al coneixement científic disponible,
• proporcionar oportunitats perquè els infants i
adolescents puguin assolir el seu desenvolupament potencial.
Necessitats i serveis
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
9
Situacions de risc més greus 2
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
10
Pobresa
Pobresa infantil Pobresa infantil i risc no són sinònims
D'acord amb els criteris establerts a la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l'adolescència. BOE núm.180, de 29 de juliol del 2015.
Coneixem una part dels
infants en situacions de
pobresa
Coneixem una part dels
infants en situacions de
risc
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
11
Tracte adequat
RELACIONS AMB ALTRES
PERSONES
En el context
familiar i altres contextos
Tracte
inadequat Maltractament
Caracterització del risc i la pobresa en relació a la situació de la infància
Risc en la infància
25,3% en situacions de
risc de pobresa
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
12
Contexts de risc 2.1
Nova demanda
Valoració No desprotecció
Desprotecció
MESURA
Valoració no concloent. Millora de la valoració.
Guarda
Declaració de risc
Tutela
Centre residencial
Acolliment amb la família biològica extensa
Manteniment en domicili familiar amb recursos de suport
Acolliment amb família aliena
Retorn familiar
No retorn familiar
Adopció
Preparació de la família
Manteniment de la mesura
Preparació de la emancipació
Sense mesura
Amb declaració de
risc
Preparació de membres de la família (quan hi hagi possibilitats) per facilitar
suport posterior a l'emancipació
Nova demanda
Valoració No desprotecció
Desprotecció
MESURA
Valoració no concloent. Millora de la valoració.
Guarda
Declaració de risc
Tutela
Centre residencial
Acolliment amb la família biològica extensa
Manteniment en domicili familiar amb recursos de suport
Acolliment amb família aliena
Retorn familiar
No retorn familiar
Adopció
Preparació de la família
Manteniment de la mesura
Preparació de la emancipació
Sense mesura
Amb declaració de
risc
Preparació de membres de la família (quan hi hagi possibilitats) per facilitar
suport posterior a l'emancipació
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
15
Acolliment residencial
Cimera internacional a Anglaterra (2016) sobre l'acolliment residencial. Ens conviden a pensar-los amb
orientació comunitària:
"ambient de convivència multidimensional, dissenyat per desenvolupar o proveir socialització,
suport i protecció a infants i adolescents amb necessitats, en cooperació amb les seves famílies i
la col·laboració d'un ampli espectre de recursos comunitaris formals i informals."
Acolliment residencial
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
16
Acolliment familiar
L'acolliment familiar ha de reforçar la preparació i suport de les famílies.
Els estudis longitudinals fets als Estats Units,
dels antics acollits, amb grups comparatius, en acolliment familiar, mostren que hi ha
problemes persistents entre els antics acollits en àrees de salut mental i física, ocupació i resultats acadèmics (Pecora et al., 2005).
Acolliment familiar
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
17
Tota intervenció basada en famílies d'acolliment i acolliments residencials-
comporten punts forts i limitacions.
És essencial que les avaluacions longitudinals identifiquin com cal
reforçar les millors pràctiques.
Revisió de les polítiques per a la infància en situacions de dificultat social
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
18
- Implicació dels serveis socials comunitaris en la gestió de les situacions de risc.
- Models de programes de pràctiques innovadores: suport socioeducatiu en àmbits comunitaris, suport terapèutic, mentoria, etc.
- Intervenció amb les famílies i implicació de les mateixes com a col·laboradors actius.
- Preparació dels joves per a transicions a la vida adulta des de l’acolliment residencial i familiar.
- Programes de suport dels 18 als 25 anys.
Revisió de les polítiques per a la infància en situacions de dificultat social
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
19
Canvi normatiu 2.2
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
20
Reforma de 2015 La parte de imagen con el identificador de relación rId3 no se encontró en el archivo.
Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol Llei 26/2015, de 28 de juliol ...de modificació del Sistema de Protecció a la Infància i a l'Adolescència.
Modificació de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
21
La parte de imagen con el identificador de relación rId3 no se encontró en el archivo.
mesures consensuades per totes les parts (pares, cuidadors, tutors, professionals, jutges, etc.).
La llei reforça la prevenció amb els menors i les famílies i
Mesures en relació a la reforma de les institucions competents en aquesta matèria. PRIORITATS...
Reforma de 2015 Alguns dels canvis rellevants…
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
22
La parte de imagen con el identificador de relación rId3 no se encontró en el archivo.
Reforma de 2015 Alguns dels canvis rellevants…
Es regulen actuacions en situació de risc... per casos en que no hi hagi col·laboració per part dels pares i/o tutors.
1
Desemparament: s’elimina la pobresa dels progenitors, tutors o guardadors per a considerar el desemparament.
2
S'incorpora l'obligació de preparar els joves ex-tutelats a poder portar una vida independent.
3
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
23
Contexts de protecció 3
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
24
• Necessitat de desenvolupar programes preventius als diversos nivells.
1 Famílies
• Canvis en les dinàmiques educatives.
• Suport socioeducatiu. 2
Educació
• Treball en xarxa: entitats i serveis.
• Temps lliure educatiu. • Esport i altres.
3 Comunitat
Pri
nci
pal
s co
nte
xts
Contexts de referència Investigació Competència Familiar (UIB), trajectòries d’èxit (URL), Jóvenes e Inclusión…
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
25
Suport familiar 3.1
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
26
• De la parentalitat positiva a la COMPETÈNCIA FAMILIAR: enfortiment de les dinàmiques familiars
1 Enfocament
• Programes basats en l’evidència • Programes avaluats i validats amb
investigació quasi-experimental i longitudinal
2 Fonamentació
• Prevenció universal • Prevenció selectiva • Prevenció indicada
3 Tres nivells
26
Característiques dels millors programes
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
27
• Tota la població • Recomendable adaptació cultural i
evolutiva • Contexts normalizats
Universal
• Població en risc. Demanda d’ajuda. • Selecció de participants en contexts
mixtes • Imprescindible adaptació cultural
Selectiva
• Població en greus situacions de necessitat (diagnosticada)
• Famílies singulars • Contexts de seguretat
Indicada
Enfo
cam
ent
de
la p
reve
nci
ó Prevención familiar
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
28
Prevenció indicada Enfocament terapèutic…
Prevenció selectiva Enfocament socioeducatiu…
Prevenció universal Enfocament educatiu…
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
29
Millora de les RELACIONS FAMILIARS (dinàmiques familiars) 1
Incrementar les COMPETÈNCIES PARENTALS… (parentalitat positiva)
2 Millorar les COMPETÈNCIES dels fills i filles (saber, actituds i conducta)
3 Millora de la RESILIÈNCIA FAMILIAR... 4
Prevenir el consum d’ALCOHOL I ALTRES DROGUES i CONDUCTES de RISC
5
Objectius generals
Reduir els factors de risc en els fills (problemes de comportament social, emocionals i a l’escola). a Millora dels factors de protecció (desenvolupament afrontament positiu, relacions significatives). b
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
30
Suport educatiu i social 3.2
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
31
Reptes educatius i socials
• Millora de les taxes d’escolarització en tots els nivells, especialment en els nivells postobligatoris.
• Reducció dels indicadors d’absentisme i d’abandonament prematur al mínim.
• El repte de l’aprenentatge significatiu i la motivació de l’alumnat…, però també un repte col·lectiu.
1. Lluita contra les desigualtats, el fracàs i l’abandonament prematur
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
32
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
33
Reptes educatius i socials
• Recuperar el projecte d’educació infantil. • Canvis en els nivells postobligatoris. • El repte de la connexió i integració
educativa: • Centres organizats en xarxa:
vertical (infantil, primària, secundària, universitat).
2. La problemàtica concreta de les etapes educatives
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
34
Integració vertical de nivells
Infantil
Primària
Secundària
Integració horitzontal de centres d’una zona
Centre 1
Centre 2
Centre 3
Integració de recursos d’una zona
C.educatius Ser.socials Ser.salut Policía local Altres
Integració real de la comunitat educativa
Professorat Alumnat Pares i mares Altres profess centres
Articulacions organitzatives, quatre àmbits d’intervenció socioeducativa:
TREBALL EN EQUIP XARXA INTERNA
TREBALL INTERCENTRES XARXA EDUCATIVA 1
TREBALL INTERCENTRES XARXA EDUCATIVA 2
ARTICULACIÓ XARXA SOCIOEDUCAT.
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
35
Reptes educatius i socials
• Centres amb capacitat per a fer innovació pedagògica: teatre, intercanvis, creació de material didàctic, TIC, etc.
• El repte de l’autonomia vinculada a la comunitat.
• Centres organizats en xarxa: horizontal (territori). Centres inserits a la seva comunitat.
3. L’autonomia i la gestió democràtica dels centres educatius
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
36
Reptes educatius i socials
• Millorar les opcions per a que les FAMÍLIES participin constructivament (canvi legal i cultural).
• El repte de les famílies.
4. La participació de la comunitat educativa
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
37
Reptes educatius i socials
• Capacitat per a gestionar la diversitat (gènere, discapacitats, diversitat cultural...).
• Distribució equilibrada de la complexitat educativa (immigració estrangera, precarietat...)
• Modificar els protocols de disciplina (expulsions?). • Recuperar els programes de suport (p.e.:
comprensió lectora). • Departaments d’Orientació, educadors socials... • El repte de l’educació i formació inclusiva a tots
els nivells.
5. L’escola inclusiva
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
38
Reptes educatius i socials
• Donar al profesorat més estabilitat, motivació, millor formació i incentius.
• Promoure el reconeixement social. • El repte dels equips interdisciplinars i del
treball en equip.
6. Equips educatius
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
39
Optimització dels serveis: el treball en xarxa
4
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
40
• Tradició a Palma (Jovent, Naüm…)
• Programa de prevenció del conflicte juvenil,
• Projectes treball amb famílies,
• Xarxa de treball prostitució (GEPIB),
• TISE als IES de les Illes Balears
• Experiència Caixa Proinfància (S’Arenal…)
• ... Llei de Serveis Socials (juny 2009), art. 39h
Experiències de treball en xarxa a les illes
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
41
• Què canviam? • Què aportam? Valor afegit
• Recursos • Relacions, organització • Formació
Capital social
• Connexions significatives • Construcció-percepció de comunitat Cohesió social
Model general
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
42
Què és i què no és el TX? 4.1
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
43
Treball en xarxa CaixaProinfància a Palma
Vídeo 5 min.
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
44
... què no és?
• no és un instrument que feim servir
– és un model metodològic (col·laboratiu)
• no és fer reunions interminables
– és fer la feina en comú més eficaç
• no és coordinació en el territori
– és articulació (nova organització)
– creació de comunitat (relacions significatives)
Com entenem el TX
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
45
... què ha d’incloure el TX?
• una comprensió comú de la realitat
– es pot aprendre, es pot construir (DAFO)
• un procés, plantejament estratègic
– escenari de futur en construcció, comunitat
• una sèrie de productes – materialitzar el canvi previst, mostrar
capacitat de fer
Com entenem el TX
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
46
• Revaloritzar els recursos – tots els recursos presents: OSC i altres
• Desenvolupar participació – crear complicitats, organitzar
• Fer front a les necessitats – centralitat dels serveis socials, educatius
i de salut;
– avaluar els canvis
Recuperar el T. Comunitari
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
47
• xarxes de relacions personals – ...familiars, veïnatge, amistat, afinitat, etc.
• xarxes de dependència administrativa – xarxes de serveis, superposició de
xarxes no articulades
• ... xarxes locals-supralocals, xarxes ideològiques-culturals, etc. – tradició anàlisi de les xarxes
Però, ...no hi ha ja xarxes?
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
48
• xarxes socioeducatives – aprenentatge col·laboratiu, canvi
• xarxa interna-externa – canviar la pròpia organització
– treball en equip
• treball interxarxes (marc de responsabilitat pública en un territori) – ...de serveis, entitats
Les xarxes que construïm
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
49
Com estructurar el TX Quatre criteris
1. Disseny de la xarxa 2. Metodologia
3. Efectes esperats 4. Impactes
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
50
1. Marc operatiu conjunt • Definició de projecte • Consens objectius • Coneixement comú de la realitat
2. Participació, implicació • Implicació d’agents socials del territori. • Lideratge públic, però compartit
3. Pla de treball conjunt • Objectius • Projectes • Referents estables • Com treballar junts
Estructurar el TX: 1.DISSENY DE LA XARXA
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
51
1. Metodologies bàsiques • Diagnòstic, treball en equip… • Actuar com a xarxa
2. Clima de cooperació-col·laboració • Generar ambiet de confiança. • Comunicació i coneixement mutu • Feina entre sessions (comissions, delegació…)
3. Percepció d’utilitat • La feina de la xarxa és útil • Hi ha productes comuns • Nou nivell d’organització
Estructurar el TX: 2. METODOLOGIA
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
52
1. Sinèrgies de recursos • Mobilització de nous recursos • Aprofundir les dinàmiques socials i implicar:
comunitats, empleadors… • Visibilització projecte comú
2. Situacions de benefici col·lectiu • Reduir els errors i la indefensió professional. • Avaluació compartida • Comunitat estructurada
3. Eficiència i eficàcia • Reduir cost d’intervenció • Coordinació eficaç: no duplicitats, no competència • Seguiment de processos més àgil
Estructurar el TX: 3. EFECTES ESPERATS
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
53
1. Integralitat de les actuacions • Prevenció i promoció comunitària • Intervencions: Família en la comunitat
2. Plena integració a l’entorn • Adaptació comunitàcia i cultural • Avaluació compartida • Comunitat estructurada
3. Generació de capital social • Recursos socials • Relacions socials i comunitàries • Formació i coneixement
Estructurar el TX: 4 IMPACTES
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
54
Com es pot desenvolupar el TX?
4.2
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
55
Fer EFICAÇ LA XARXA
Fer OPERATIVA LA XARXA
Construir les bases del TX
Procés construcció xarxa socioeducativa
Com desenvolupar TX?
6 mesos
12 mesos
18 mesos
Cicle vital-Procés complet: d’1 a 2 anys?
Estructures de treball en xarxa
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
56
Possiblesmetodologiesde cada fase
1. CONSTRUCCIÓDE LES BASES
DEL TREBALL ENXARXA
Anàlisi DAFO
Anàlisi ECOMAPA
2. FEROPERATIVA LA
XARXA
Tècniques de diagrama de fluxepels PROTOCOLS
Tècniques de programació ipreparació PROJECTES
3. FER EFICAÇ LAXARXA
Treball en EQUIP
Cercles de COMPARACIÓ
Metodologia bàsica del TX
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
57
– Em podria dir quin és el camí que he de seguir? - va demanar Alícia.
– Això depèn d’on vols anar - va contestar el moix.
– És que no sé on vull anar. – Llavors, tant fa quin camí
segueixis.
TREBALL EN XARXA: OPTIMITZACIÓ DE LES INTERVENCIONS SOCIOEDUCATIVES AMB
INFANTS
Lluís Ballester
OPT
IMIT
ZACI
Ó D
E LE
S IN
TERV
ENCI
ON
S SO
CIO
EDU
CATI
VES
AMB
INFA
NTS
. L.B
alle
ster
59 17 16 15 14 13 12 11 10 9
+6
+4
+2
0
-.2
-.4
-.6
Factors de protecció
Edat
Més protecció
Vincle familiar
Autocontrol
Vincle escolar
Autoeficàcia
Confiança en Un mateix
Suport social
Menys protecció
