Carme Ruscalleda,la cuina més internacional del Maresme

Els grups polítics del Maresme opinen sobre el pacte per la mobilitat que comportarà rebaixes als peatges de l’autopista

Entrevistem el guanyador i l’accèssit del Premi Iluro de Caixa Laietana en l’edició 2009, Ramon Reixach i Francesc Forn

En la recta del 23 d’abril, els llibres dels autors de la comarca i les roses del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya

Agenda amb els actes de Sant Jordi , les festes majors de Vilassar de Dalt i Cabrils i una selecció de propostes dels municipis del Maresme

TRIBUNAmaresmemesames

Número 238Maig 2010

PERSPECTIVES POLÍTIQUESConversem amb el candidat a la presidència de la Generalitat d’ICV-EUiA, Joan Herrera, i amb el candidat a l’alcaldia de Mataró d’aquesta formació política

Més informació a www.tribunamaresme.com

02 | TRIBUNAmaresme

H-D MARESME · Avda. del Maresme, 103 · 08302 Mataró · Tel. 937 414 429 · www.hdmaresme.comHARLEY-DAVIDSON ESPAÑA, S.L.U., con domicilio social en Av. de les Corts Catalanes, nº 9-11, 1º, Sant Cugat del Vallès (Barcelona), anuncia la presente promoción por tiempo limitado de sus distribuidores autorizados adheridos, hasta el 31 de Mayo de 2010, y sujeta a existencias. Su validez está condicionada a la firma de contrato. Podrá obtener más información sobre esta promoción en cualquiera de los distribuidores autorizados de Harley-Davidson España, S.L. adheridos a la misma. Los productos válidos para esta promoción son, para la primera compra, los modelos de la familia Sportster y, para la segunda compra, los de la familia Dyna, Softail, Touring o Vrod. Las imágenes contenidas en este folleto pueden no corresponderse con los productos promocionados. La presente referencia publicitaria y la totalidad de su contenido se encuentran protegidos por las leyes españolas e internacionales sobre propiedad intelectual e industrial. La modificación, distribución, reproducción, transmisión, copia o cualquier otra utilización, con fines públicos o comerciales, no autorizada expresamente, se considerará una infracción tipificada y penalizada por la legislación vigente.

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina

de Justificació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

SUMARI

Amb el suport de

Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

EDITORIAL

Solucions per a la mobilitatL’acord al qual han arribat els grups del Consell Comarcal del Maresme és un pas important en la resolució dels problemes per a la mobilitat a la comarca. Però es tracta d’un pas més, no de la solució definitiva. Tot i el suport majoritari dels tres principals grups polítics, el vot en contra i l’abstenció dels altres dos deixa fissures en un projecte en què és molt important el consens. Entre els factors que duen a aquest escenari hi ha la necessitat de prendre una decisió però també la proximitat de les eleccions catalanes, que posa sobre la taula que aquesta s’hagi pres massa fora de temps i les solucions que es proposen, com el sistema de rebaixa de peatges, caldrà valorar-les en la seva justa mesura quan s’hagin posat en marxa. Cal entendre, doncs, que aquest és un nou pas cap endavant, estructural, però pendent de valorar-ne els resultats en uns moments de proximitat d’eleccions. Per copsar totes les sensibilitats polítiques del CCM al voltant d’aquest tema, recollim l’opinió dels grups en aquesta edició de TRIBUNA Maresme del mes d’abril, territori per excel·lència dels llibres i les roses dels quals també parlem en un reportatge. Pel que fa a personatges destacats, hem conversat amb la coneguda xef del restaurant Sant Pau, de Sant Pol, que ens acosta als secrets de l’èxit de la cuina més internacional i prestigiosa de la nostra comarca. També, en l’apartat polític, seguim el cicle de converses amb els líders dels partits, centrant-nos aquest mes en la coalició ecosocialista ICV-EUiA.

04RuscalledaParlem amb la coneguda xef del restaurant Sant Pau, de Sant Pol de Mar, sobre la gastronomia local i internacional

08Sant JordiRoses i llibres d’autors locals tornen a ser els protagonistes al Maresme del mes més cultural de l’any

12Conversemamb Joan Herrera i Esteve Martínez, de la coalició ICV-EUiA

16Entrevistem el guanyador i l’accèssit del Premi Iluro 2009, Ramon Reixach i Francesc Forn, dos historiadors de la nostra comarca

22OpinióPàgines amb articles d’opinió dels nostres col·laboradors habituals i de temàtiques locals i comarcals

26GastronomiesEl pèsol i la maduixa de la Vallalta, principals protagonistes de la primavera gastronòmica a la nostra comarca

28MotorSecció de notícies del món del motor i la segu-retat viària, complemen-tada amb la millor oferta d’anuncis del sector

32Festes majorsa Vilassar de Dalt i a Cabrils. Recollim el programa de propostes que obren les portes del calendari festiu

34Agenda amb una àmplia selecció dels actes que es fan a la comarca: conferències,cursos, tallers i tota mena de propostes diverses

20L’acord per la mobilitat ens acosta a una solució per a aquest problema. Els grups polítics n’opinen

30MascotesSecció destinada a les notícies dels animals de companyia

04 | TRIBUNAmaresme

GENT DEL MARESME. CARME RUSCALLEDA

“La taula vol il·lusió, experimentar, tastar els àpats del món. Menjar és cultura”Carme Ruscalleda i el restaurant Sant Pau, de Sant Pol, són un nom propi de la gastronomia internacional, avalat pel prestigi de tres estrelles Michelin, entre molts altres reconeixements. Ruscalleda i Toni Balam han aconseguit que el Maresme sigui un referent de la cuina catalana i moderna, un espai en el qual, en paraules de la coneguda xef, “els catalans retroben el gust i els estrangers el descobreixen de nou”. Però Ruscalleda també sintetitza l’equilibri entre el local i l’universal, el respecte per la cultura culinària del propi territori i la seva projecció en el món. Visitem el Sant Pau un dia de març que, entre d’altres suggestius plats, cuinen pèsols del Maresme.

Com neix el restaurant Sant Pau i com arriba a la seva projecció actual, amb el prestigi internacional de les estrelles Michelin?

Pel creixement professional de dues persones: jo mateixa i el meu marit, en Toni. Treballàvem ja a la botiga dels meus pares i la vàrem canviar i donar la volta obrint camí cap a la gastronomia. Els anys 80 ja era una botiga d’èxit co-marcal, amb una infraestructura i una imatge moderna. El nostre principal cavall de batalla era la carn fresca, prin-cipalment el porc. Vam fer tota una sèrie d’embotits nous. Cada dia hi havia pasta fresca diferent, un llegum cuit diferent, menjar per emportar per acabar de rea-litzar a casa amb molt poc esforç... Vam anar fent un creixement professional gastronòmic fins tocar un sostre que no podíem créixer més. La botiga era

de dimensions grans i al damunt tenia un espai. Pensàvem en posar taules so-bre la botiga i en fer esmorzars o bere-nars tardans, en horari de botiga, com a complement per créixer. Estàvem molt il·lusionats i era molt costós. Al desco-brir que estava a la venda l’hostal que era davant i valia els mateixos diners que fer les obres al local, la pròpia fa-mília ens va aconsellar que invertir en un immoble en un negoci nou era la ga-rantia. Així vam anar no sobre la botiga sinó al davant. Hi vam entrar acabada la temporada i estava molt malmès. Fins i tot, el meu pare ens va dir que s’havia de vendre de seguida. Aleshores, amb 36 anys, teníem aquella il·lusió de joventut i vàrem decidir fer-ho. Obríem l’estiu del 88 amb la mateixa carta pensada per a la botiga: “platillos”, embotits, format-ges, croquetes... Ens trobàvem que aquí

TRIBUNAmaresme | 05 Gent del Maresme. Carme Ruscalleda

es veia el mar i això convida a oferir productes del mar, que van començar a entrar de forma discreta i ara, si repas-sem la carta, principalment és producte marítim. Sempre dic que és com un ac-cident professional, vols fer una cosa, se’t torça i descobreixes que n’hi ha una altra.

Amb el temps, però, ve el prestigi del restaurant, el treball dels crítics i el reconeixement internacional.

Estic segura que hem aconseguit po-sicionar-lo perquè amb en Toni tení-em 20 anys d’experiència a l’esquena. Sabíem que la qualitat era un treball molt lent, una cosa molt exclusiva. Això és una força que deixa molt clar que el camí serà dur. Vam apostar per la quali-tat des del primer dia i sabíem el difícil que era. Els mitjans fan que es desco-breixi el poble, la comarca, Catalunya, i com més se’n parla, més gent llegeix una ressenya amb personalitat i s’apro-pa a comprovar-ho.

L’experiència del restaurant Sant Pau a Tòquio és una important pro-jecció. Com entren en aquesta aven-tura professional?

La proposta ve d’un empresari japonès que hi té més de 40 establiments. Ens proposa de fer la còpia del restaurant a la ciutat i nosaltres diem que no, que és molt lluny, impossible i inviable, en un moment que havíem rebut propostes de Madrid i Barcelona i no arribàvem a una entesa. L’únic secret d’una casa com aquesta és oferir un bon producte i tenir un bon equip humà per poder-hi posar tots els detalls necessaris. La per-sona que contacta vol un bon negoci i ha de tenir molt clar que això mai no és un gran negoci, només quadrar els núme-ros ja és un èxit. L’empresari japonès torna una segona vegada i ens diu que vol la nostra cuina, li diem que ja que ha visitat altres establiments que provi una altra opció i se’n torna a anar. Retorna un tercer cop, un mes i mig després, amb la maqueta d’una còpia de casa nostra i diu que s’està construint el local, el té en lloguer i que li agradaria que el visités-

“L’únic secret d’una casa com aquesta és oferir un bon producte i tenir un bon equip humà per poder-hi posar tots els detalls necessaris”

i tenim allí dirigint la sala com a la cui-na dues persones, formades amb nosal-tres, amb qui hi ha contacte cada dia. Al restaurant hi van japonesos, estrangers i molts catalans que viatgen al Japó i volen veure el Sant Pau de Tòquio. És realment una ambaixada catalana en aquella ciutat. La carta és la mateixa, a l’avançada a Sant Pol de Mar i es viatja a Tòquio amb les receptes noves i les pro-ven. L’empresari japonès es va fixar en la nostra cuina perquè conceptualment la d’ells i la nostra s’assemblen molt: els japonesos deleixen molt per menjar la cuina estacional i la catalana va a cavall de cada estació. També defensen una cocció per a no perdre el gust i que hi hagi gust i contrast. I la cuina catalana està carregada d’aquests matisos.

Quines són les claus de la seva pro-posta gastronòmica?

Cuina catalana i moderna per con-cepte i per formació. Jo sóc autodidac-ta, formada en una família pagesa que vivia de la producció. Això em permet entendre com canvien les estacions a la cuina, em serveix per projectar-ho i ens fa originals i interessants. Al res-taurant, rebem gent catalana i de tot el món. Els catalans retroben el gust i els

“Al restaurant Sant Pau de Tòquio hi van japonesos, estrangers i molts catalans que viatgen al Japó. És una ambaixada catalana”

estrangers el descobreixen de nou. I és cuina moderna perquè no ens agrada ni tan greixós, ni espès, ni tan cuit i tenim la voluntat de fer-ho en llibertat i amb una interpretació personal.

Veig que al restaurant funcionen com un equip, tot sincronitzat?

Oi tant! Aquesta experiència és el pre-mi a la trajectòria de treball amb qua-litat. Quan vam obrir el 88 érem vuit i actualment som 32. Cadascú té el seu detall: que faci olor de net, que el men-jar no falti, és molt complex.

Catalunya té nom propi en el món de la gastronomia. Però de cara enfora, aquest nom propi es diferencia del d’Espanya?

A Tòquio, la cuina del Sant Pau es con-sidera catalana. Adrià és un artista català. Fora ho saben i són conscients del pòsit cultural. La cuina catalana és un renai-xement, no una moda. Ve de molt lluny. En aquest sentit cal tenir en compte que hi ha un receptari català molt antic i que és nostre l’invent de la forquilla.

Qualitat i quantitat han d’anar de bra-cet? Ho dic perquè encara que no sigui el cas del seu restaurant, hi la tendèn-

sim i veure com es treballa al Japó. Hi anem i podem veure la qualitat i respec-te que els japonesos tenen pel menjar. En la proposta que ens fa l’empresari es contempla que la dirigim nosatres i ens trasllada el repte personal. Tornem, ho proposem a la “cantera” de la casa i tres maresmencs hi van amb el compromís de resistir tres anys el 2004, quan s’inau-gura. Ja en portem sis i estem preparant el tercer relleu. La relació que mante-nim és que nosaltres portem la direcció, el concepte i la creativitat gastronòmica

06 | TRIBUNAmaresme Gent del Maresme. Carme Ruscalleda

cia a pensar que en la cuina més inno-vadora i moderna es passa gana.

Nosaltres convencem a la taula els nostres comensals. El primer objectiu de menjar és saciar la gana. Es tracta de donar el plat en la mesura que creiem justa: la mida justa, el ritme, són aspec-tes molt importants de les propostes gastronòmiques.

No fa massa reivindicava la cuina amb meduses?

Estem en una fase de descobriment a la mediterrània d’unes meduses molt inte-ressants i en canvi la Comunitat Econò-mica Europea no ens permet cuinar-les. Estem lluitant contra aquesta llei, no hem tirat la tovallola. Les meduses les descobrim a Tòquio, en un establiment xinès, i les tenim a la nostra memòria com un exotisme, mai m’havia plantejat treballar-hi. Tres estius enrere vàrem te-nir una allau de meduses molt important, cada dia sortia als diaris i vam dir: “Aquí ens molesta i a l’altra banda del món se les mengen d’una manera quotidiana i setmanal!” És molt saludable menjar medusa, la llista de propietats medicinals és enorme, millora el sistema cardiovas-cular, la pell, el colesterol, la tensió arte-rial..., per això va entrar a la cuina xinesa, basada molt en l’alimentació. Vam dir que això serà una clucada d’ullet i vam fer una etapa de medusa asiàtica, que es pot comprar al mercat de Barcelona. Quan servíem aquests aperitius a l’estiu, va ser un continu d’informació dels cli-ents, que ens deien que a la mediterrània hi ha una medusa que es pot menjar. Un dia un senyor es va presentar amb una galleda d’aquestes meduses, popular-ment anomenades ‘ou ferrat’ perquè s’hi assemblen. Davant de la globalització, tot aliment que no està contemplat com a cultura pròpia, la llei no ens permet pescar-lo, ni menjar-lo ni oferir-lo. En la reivindicació, m’ajuden des de la funda-ció Alícia i la Universitat de Barcelona.

Les sensacions, en el menjar, són im-portants?

Sí, menjar és un art. S’han de sentir

emocions menjant i bevent.

I els clients que vénen al seu restau-rant, se’ls escolta?

S’han de posar aspectes en comú, es-coltar-los. Són una font molt important d’informació, els clients.

Més enllà dels referents coneguts, el Maresme té possibilitats en l’àmbit gastronòmic?

Jo sempre dono suport al Maresme. Penso que cadascú ha d’estar al seu lloc, però buscant l’equilibri entre preu i qua-litat. Cal sentir la professió com un acte personal i podríem ser l’enveja del món.

Els ingredients que fan servir per crear els seus plats, tenen un procés de selecció determinat?

Són productes d’origen, que anem a buscar directament als productors. Com es va a la llotja a buscar peix, els format-ges i els altres productes els anem a bus-car directament al productor.

Com veu la polèmica gastronòmica que es va viure no fa gaire al voltant

dels productes amb conservants a la cuina?

La polèmica, amb pena. Ho trobo trist. La llei regula els productes de mercat. És trist que davant de la inventiva es trenqui la llança.

El vi és una part molt important de tots els àpats. Quin tractament li do-nen al Sant Pau?

Fem que la carta entronqui amb el menjar. El sommelier s’encarrega del maridatge. Cada dissabte fem cates de vins nous, dins l’àmbit internacional, tot i que el producte de Catalunya hi té molta presència.

Per què creu que no s’acaba d’im-plantar el vi de la DO Alella al Ma-resme tant com ho han aconseguit d’altres DO en el seu territori?

Nosaltres el tenim molt implantat, el vi de la DO Alella. Cal creure en el propi producte, treballar, insistir. No parar de treballar, insistir.

El que s’anomena cuina experimen-tal o de laboratori ha obert noves

fronteres, però tothom està preparat per entrar-hi?

La taula vol il·lusió, experimentar, tas-tar els àpats del món. Menjar és cultura, ser un tastaolletes.

I del mestissatge culinari, què en pensa?

Per això la llei és dura, per protegir els ecosistemes, el que parlàvem abans de les meduses, tema pel qual continuem lluitant. A favor, però, la cuina s’executa amb llibertat, rigor, ordre i equilibri.

Quins serien els seus projectes de futur?

El menjar sa, ja que tenim un llegat saníssim a Catalunya en aquest aspec-te, però ens hem desviat per comoditat i els nens descobreixen a les colònies que el préssec té pell i pinyol. Ara estem per captar l’atenció dels nens pels vegetals i la fruita a través dels cuiners i dels men-jars, fer veure els valors nutricionals i de forma divertida.

Text: Albert Calls. Fotos: Enric Puche.

TRIBUNAmaresme | 07

LA CRISI I L’ESCEPTICISMESempre he cregut que tant els escèptics com els pessimistes són persones molt optimistes però ben informades.

L’optimista crec que és la persona mal informada però que procura (és el cas de certs polítics) amb els seus somriures, quan haurien d’estar plorant, fer-nos creure que tot són flors i violes, que aquí no passa res i que si passa alguna cosa no és per culpa seva, per descomptat, ja que ells s’estan sacrificant en la política per tots nosaltres i intenten, i fins i tot aconsegueixen, proporcionar-nos una vida millor que la que ens mereixem o ens guanyem.

Jo em considero un pessimista convençut. Des d’aquells anys de la guerra, la postguerra i aquells temps d’orfandat, fam, fred i infinites calamitats, crec que en tinc motius.

Amb la que està caient m’atreviria a preguntar-li al president Zapatero i a altres polítics: de què ri-uen o per què somriuen quan tenen motius no per riure, sinó més aviat per plorar?

Potser dels quasi cinc milions de parats?, o dels milers de persones que fan cues esperant que algu-na organització benèfica els doni un plat de men-jar?, o potser dels que dormen en un banc al carrer aguantant temperatures sota zero?, o de tants pe-tits empresaris i autònoms que veuen que les seves empreses es desmunten i han de despatxar els seus treballadors amb molta pena i dolor ja que deixen al carrer treballadors bons i fidels que en la majoria de casos han lluitat braç a braç amb l’empresari, col-laborant i esforçant-se en el manteniment de l’em-presa i potser en la seva extensió?

Estimats polítics: No són temps per riure sinó per plorar i perquè

tots junts, i posant-hi tots de la nostra part tot el que sabem i podem, aconseguim alguna cosa bona per al país, però la major part l’heu de posar vosaltres ja que sou els que heu portat Espanya a la situació actual.

Si amb tot el que acabo de dir aconsegueixo treure un somriure encara que sigui d’un dels nostres ria-llers polítics donaré per ben aprofitat el temps que he trigat a escriure aquest comentari.

Miguel Ferrer Calzada

08 | TRIBUNAmaresme

EL TEMA DEL MES

Roses, llibres i autors de la comarca per celebrar una nova edició de Sant JordiTorna Sant Jordi un any més amb les parades de llibres i roses i un ampli programa d’activitats culturals carregat de tota mena de propostes al vol-tant dels escriptors i la lectura. En aquest article, recollim algunes de les principals novetats editorials d’autors de la comarca que estan a l’abast dels lectors aquestes dies, destaquem l’important sector al voltant de les ro-ses que des del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya es projecta per la diada i l’edició d’un festival de Poetes del Maresme, a Alella, dins el cicle Espais de Poesia. També, en aquest mateix número de TRIBUNA Ma-resme, es publica una agenda amb els actes que es faran a la comarca.

NARRATIVA. L’oferta narrativa del Ma-resme per a aquest Sant Jordi és alta-ment qualitativa, com no es veia des de fa anys. Començant per la novel·la Los muertos (Mondadori), nova pro-posta de la literatura sempre de risc i innovadora de l’autor mataroní Jor-ge Carrión. D’altra banda, l’escriptor de Vilassar de Mar Damià del Clot va obtenir el Premi Fiter i Rossell de novel·la amb Absolut taronja (Colum-na), una proposta sobre els clarobs-curs de l’oci dels estudiants universi-taris a Barcelona que ens acosta a uns personatges i uns temps ben actuals. Per agafar-se la vida bé i riure’s per no plorar de les conseqüències del pas del temps, cal llegir el nou llibre de l’escriptor i periodista premianenc Rafael Vallbona, L’encant de fer 50 anys. Crònica optimista i sense manies (Edicions 62). Més literatura actual i amb ganes de trobar nous camins: El Rus. La mort del pronom feble (Alre-vés), de l’autor de Tiana Roger Tar-tera. Compte, també, amb l’obra del mataroní Pere Cabra, que amb la

seva novel·la Oh, sí! Oh, sí! (Crònica de la maldat), publicada per Setzevents, mostra una bona dosi de talent litera-ri. Finalment, per tancar aquest apar-tat, l’oferta narrativa de dues autores: una és La veu del roure, de l’escriptora de Cabrera de Mar Sílvia Tarragó, novel·la centrada en les llegendes del Baix Maresme. L’altra, T’ho puc expli-car, els relats de l’autora del Masnou Gemma Karné.

POESIA. Pel que fa a poesia els lectors del Maresme tenen diverses propos-tes al seu abast, com l’obra de Vicenç Llorca, autor vinculat al Masnou de qui l’editorial Òmicron acaba de pu-blicar un volum que aplega tota la seva poètica editada fins al moment. Sota el títol Les places d’Ulisses. Poe-sia reunida (1984-2009), el lector pot accedir als vuit títols que Llorca ha fet al llarg de 25 anys i també recuperar els seus primers poemes. Una altra proposta és Triomf, (Premi Miquel de Palol, editat per l’editorial Columna), de l’autora de Calella Laia Noguera.

TRIBUNAmaresme | 09 El tema del mes

Des del Masnou, l’escriptora Sònia Hernández publica Los nombres del tiempo en la prestigiosa editorial DVD Ediciones. També, Edicions Saragossa recupera una obra emblemàtica d’una escriptora vinculada amb la comarca, Entre llençols. Poemes per a la tauleta de nit, la poesia eròtica de Carme Ro-vira. I per acabar, cal tenir en compte el recull de dos autors viculats a Mataró, Eva Bassó i Pau Fleta: Poemes a dues veus.

PER A INFANTS I JOVES. Per a un públic infantil i juvenil, aquest Sant Jordi es podran trobar les novetats editorials de l’autora mataronina Care Santos, que treu la versió catalana de Se ven-de mamá, amb el títol Em venc la mare (Cruïlla), per a lectors de 8 a 11 anys. De la mateixa escriptora, també, una col·lecció de tres títols per a nens, El geni Ifigeni (McMillan). I una altra autora ben coneguda a Mataró, Lola Casas, presenta aquests dies el seu nou llibre, plenament lligat amb la diada, Visca Sant Jordi! (Baula), il·lustrat per Carmen Queralt.

ASSAIG. Dins el camp de l’assaig, aquest 23 d’abril es podran trobar obres com Geografia literària dels Països Cata-lans. Comarques barcelonines (Pòrtic), primer volum d’un ampli i ambiciós projecte a càrrec del professor i escrip-tor argentoní Llorenç Soldevila. De l’historiador del Masnou Joan Mu-ray, el llibre Pirata i negrer (Katelani 2000), treball centrat en la trajectòria del capità Joan Maristany, genocida de l’Illa de Pasqua. També, l’obra Front d’Alliberament Català. Sabotatges per la independència (Editorial Base), del periodista mataroní Blai Manté, se centra en aquest moviment de la lluita clandestina a Catalunya i aporta llum a uns temps claus de la nostra història més contemporània. Finalment, pel que fa a aquest apartat, l’Ajuntament de Premià de Mar i l’editorial El Cla-vell publiquen El Quadern d’Albert Calls, llibre d’articles, pensaments i

reflexions sobre la comarca, la política i la cultura, recollits en el bloc del ma-teix nom del periodista i escriptor ma-resmenc Albert Calls.

ALTRES PROPOSTES. I per concloure la nostra proposta, dos suggeriments vinculats amb el Maresme que tam-bé poden ser un bon regal per aquest Sant Jordi. Una és la novel·la Retrum (Estrella Polar), de l’autor barceloní Francesc Miralles, una història de misteri per a joves i grans ambienta-da al Baix Maresme. L’altra, per a qui no vulgui comprar un llibre, és l’opció d’adquirir un CD. En aquest cas sugge-rim La voz del alma (Rosazul), amb les balades romàntiques del premianenc Marc Muria, recentment presentat a la comarca.

Alella ens acosta alspoetes del MaresmeL’Ajuntament d’Alella organitza durant aquest abril un ampli ven-tall de propostes literàries, vehi-culades a través del programa Espais de Poesia. Un dels actes, Poetes del Maresme, aposta per mostrar una panoràmica d’algu-nes de les veus poètiques desta-cades de la comarca en format de festival en directe, que es farà el dia 17 d’abril, a les vuit del vespre, a Can Manyé. Poetes del Maresme comptarà amb la presència de Juan Antonio Masoliver Ródenas (El Masnou), JM Calleja (Mataró), Teresa d’Arenys (Arenys de Mar), Vicenç Llorca (El Masnou), Sílvia Tarragó (Cabrera de Mar), Sònia Hernández (El Masnou) i Laia No-guera (Calella). Són set escriptors ben diferents, tots amb una tra-jectòria sòlida i representativa de diversos estils i formes d’afrontar la creació poètica.

Les floristeries i gàrdens del Maresme fa setmanes que es preparen per afron-tar una nova diada de Sant Jordi amb l’objectiu d’aixecar una temporada que és la tercera en descens de vendes. Per arribar a aquesta fita comercial, els productors ja han fet la seva feina, que es desenvolupa, com a pas previ, al llarg de tot l’any.

Sant Jordi és el dia que es venen més flors a Catalunya, un total d’uns sis milions de roses, segons informa el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. La diada és tan important per al sector com el que passa amb el món del llibre, el mateix 23 d’abril.

Pel que fa a xifres, un deu per cent de les roses que es vendran aquest Sant Jordi a Catalunya han crescut al Maresme, on es troben la majoria de productors. Es posen a la venda al Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, de Vilassar de Mar, on hi tenen parada els principals cultivadors catalans.

Les característiques més apreciades en una rosa que s’ha de vendre tallada –segons expliquen del Mercat– són una tija llarga i recta, un botó gran i l’espes-sor dels pètals. Els clients s’interessen cada cop més per les novetats, quant a colors –les blaves, per exemple– o les distintes tonalitats de vermells, roses, grocs i blancs. La rosa també és més cò-moda si no té espines i la primera que va fer-se així va ser la Grand Gala.

Pel que fa al volum, les roses poden ser de flor grossa, mitjana o petita i tam-bé existeixen les ‘mini’. Dins d’aquesta classificació, n’hi ha de múltiples vari-etats i colors. Fins i tot, algunes tenen dos colors i se’n creen de noves per al mercat europeu. D’altra banda, entre les que es conreen aquí hi ha la Love-ly Red (híbrid de te de color vermell imperial molt envellutat), la Samurai (botó de color vermell que no perd intensitat amb el fred) o la Sexy Red (botó color vermell granatós).

Redacció

Sis milions de roses a la venda, pensades per a tots els gustos

10 | TRIBUNAmaresme

El Sant Jordi al Maresme

ALELLA

Parades de roses i llibres de segona mà. Divendres 23 a les 8.30 h a la por-xada. A benefici dels gossos i gats de la gossera. Organitza: ADANA.

Els colors del drac. Divendres 23 al matí a la biblioteca Ferrer i Guàrdia. La bibli-oteca celebrarà Sant Jordi amb les llars d’infants. La narradora Elisabet Ulibarri explicarà contes i tot seguit es farà un joc sobre el món màgic dels dracs.

Espais de poesia 2010. Club de lectura: La passió d’escriviure, de Ponç i Pons. Dijous 15 a les 21 h a la biblioteca d’Alella. El poeta menorquí Ponç Pons conversarà sobre el seu món poètic a partir de la seva darrera obra, Dillatari. Coordinació a càrrec de Tònia Minguet i Toni Tomàs.

Inauguració de l’exposició El signe po-ètic, d’Abdó Martí. Divendres 16 a les 20 hores a Can Manyé, espai d’art i creació. Mostra de poesia visual. Visites comenta-des per l’artista: dissabte 24 i diumenge 25 a les 12 hores.

Concert: Taverna de poetes. Divendres 16 a les 22 h a Les Golfes de Can Lleonart. Espectacle creat per Santi Arisa en el qual la música s’entrellaça amb els versos de Salvador Espriu, Josep Carner, Vicent An-drés Estellés, Pere Quart i Miquel Martí i Pol entre d’altres.

Bon profit, Miquel. Dissabte 17 a les 12 h a la Biblioteca d’Alella. Espectacle infantil amb textos del poeta Miquel Martí i Pol.

Recital: Poetes del Maresme. Dissabte 17 d’abril a les 20 h a Can Manyé, espai d’art i creació. Lectura de poesia que aplegarà set poetes vinculats al Mares-me: Juan Antonio Masoliver, JM Calleja, Teresa d’Arenys, Sílvia Tarragó, Sònia Hernández, Vicenç Llorca i Laia Noguera. La proposta pretén oferir una panoràmi-ca de la poesia maresmenca dels darrers anys a través de diferents veus, totes elles amb una trajectòria sòlida i representati-va de diversos estils i formes d’afrontar la creació poètica. Presentat i coordinat per Albert Calls, poeta i periodista.

Concert. Lletres i música, al celler. Diu-menge 18 a les 12 h al Celler Alta Alella (Can Genís, s/n, Tiana). La Coral Polifònica d’Alella cantarà coneguts poemes d’arreu i homenatjarà la poeta alellenca Guida Al-zina. Per acabar, un tast de vins del celler. Cal inscriure’s prèviament a Can Lleonart. Trobada a les 11 h davant de Can Lleonart per a qui vulgui anar passejant.

Lliurament dels premis de la XXVII Mostra Literària del Maresme (fase lo-cal). Concert. Tríptic per a una formació diversa. Diumenge 18 a les 18 hores a Les Golfes de Can Lleonart. Les orquestres municipals d’Alella i la coral de l’escola Ressò interpretaran algun dels textos guanyadors de la Mostra Literària 2009, musicats per Emili Cuenca, director del projecte de Can Lleonart ‘Alella viu la mú-sica’. L’acte compta amb la col·laboració de l’actriu Mariona Casanovas, del gui-tarrista Narcís Perich i de la pianista Elisa Subietas.

Tertúlia: Cicle Converses amb el pre-sent. La filosofia a l’esquena. Dijous 22 a les 20 h a Les Golfes de Can Lleonart. Amb Josep Pedrals, poeta, i Abel Cutillas, filòsof i Gregorio Luri (filòsof).

Espectacle infantil. De llunes i micos, hi-verns i tardors. Divendres 23 a les 11.30 h a Les Golfes de Can Lleonart. Nens i ne-nes de 4t i 5è de l’Escola Fabra presen-taran un espectacle amb poesies pròpies i amb improvisació musical de membres de les orquestres municipals d’Alella. Di-recció artística i coordinació a càrrec de Laia Noguera, poeta. Activitat adreçada als alumnes de l’Escola Fabra.

Concert. Divendres 23 a les 22 hores a les Golfes de Can Lleonart. Mirna (veu), Marcel Casellas (contrabaix), Pau Figue-res (guitarra) i Pere Olivé (percussió). Interpretaran poemes de Maria Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Hermínia Mas, Joan Vinyoli i Joan Salvat-Papasseit, entre d’altres. Preu: 4€ (menors de 18 anys gratuït).

Presentació del llibre Teixeixo cortines d’aire. Dissabte 24 a les 18 h a Can Ma-nyé, espai d’art i creació. Es presentarà el llibre guanyador del premi Alella a Maria Oleart 2009, de Roser Domènech.

Espectacle: El vi en la poesia. Dissabte 24 a les 20 h a Les Golfes de Can Lleonart. Eduard Miró, poeta i rapsode, i Salvador Pané, pianista i compositor, ens faran viatjar des de l’antic Egipte fins a l’actua-litat pel fil conductor del món que relaci-ona la poesia i el vi. Preu: 4€.

Teatre familiar: El Petit Roure. Diumen-ge 25 a les 12 h a Les Golfes de Can Lle-onart. A càrrec de la cia. Animamundi. Espectacle d’ombres, actors i titelles amb cançons i poemes. Acte de Espais de Po-esia. Preu: 1€.

Itinerari. Geografies i poemes. Un pas-seig literari per Alella. Diumenge 25 a

les 11 h a Can Lleonart. Recorregut per in-drets emblemàtics d’Alella acompanyat de textos de poetes i literats que hi viuen o hi han viscut. Conducció de la ruta: Anna Maluquer, poeta i rapsode. Inscrip-cions fins al 22 d’abril a Can Lleonart.

Cloenda d’Espais de Poesia. Diumen-ge 25 a les 13 hores a Can Manyé, espai d’art i creació. Can Manyé serà l’última estació de l’itinerari Geografies i poemes i el lloc on es clourà la tercera edició d’Es-pais de Poesia.

ARENYS DE MAR

Presentació del llibre Set dones i un home sol. Divendres 16 a les 19 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. A càrrec del seu autor Víctor Alexandre.

Presentació del llibre El laboratori d’his-tòria. La pràctica en la comprensió del passat, de Francesc Forn, professor de l’Institut Els Tres Turons. Divendres 16 a les 20 h a la Biblioteca. A càrrec d’Assum Balliu, regidora d’Educació, Toni Curto, director de l’Institut i Gemma Tribó de la Universitat de Barcelona.

Tertúlia de novel·la: El pont dels jueus. Dilluns 19 a les 19 h a la Biblioteca. Amb la presència de l’autor, Martí Gironell.

Parades de llibres i roses. Divendres 23 durant tot el dia a la Riera, davant del C.C. Calisay.

L’Espai Jove surt al carrer. Divendres 23 durant tot el dia a la Riera, davant del C.C. Calisay. Activitats, roses, llibres, intercanvis...

La Biblioteca surt al carrer. Divendres 23 tot el dia davant del C.C. Calisay.

Audició de sardanes. Divendres 23 a les 19.30 h al pati del C.C. Calisay. A càrrec de la cobla Mediterrània.

Sorteig d’una almorratxa dels macips. Divendres 23 a les 20 h a la Riera, davant del C.C. Calisay.

L’autèntica llegenda de Sant Jordi. Dissabte 24 a les 12.30 h al pati del C.C.Calisay. A càrrec de la Cia. La Coctele-ra, amb la participació del drac Arenyot.

Tallers i jocs gegants. Dissabte 24 a les 17.30 hores al pati del C.C.Calisay. Amb Mimajocs.

Botifarrada popular. Dissabte 24 a les 20 h al pati del C.C.Calisay.

XVI Trobada de Puntaires. Diumenge 25 a les 10 h a la plaça de l’església. Con-

centració de 500 puntaires d’Arenys de Mar i de la resta de Catalunya.

CABRERA DE MAR

Audició de Sant Jordi. Dilluns 26 a les 18 h a l’Escola de Música.

CALDES D’ESTRAC

La biblioteca surt al carrer. Divendres 23 de 10 a 13 h a l’esplanada de Can Munta-nyà. Paradeta de Sant Jordi.

Venda de roses. Divendres 23 davant de l’estació i a la Riera, a l’alçada de l’espla-nada de Can Muntanyà. A càrrec de l’as-sociació El somriure dels nens i dels alum-nes de l’IES de Sant Vicenç de Montalt. Les associacions de dones repartiran exemplars de Dona i Salut, gentilesa de la regidoria de Salut de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac.

Presentació del primer volum de la col-lecció Geografia literària dels Països Catalans. Dissabte 24 a les 19 h a la Sala Picasso de la Fundació Palau. En comme-moració del dia internacional del llibre. Amb la presència de l’autor, Llorenç Sol-devila. A càrrec de Manuel Llanas, presi-dent d’Arts i Lletres.

Inauguració de l’exposició Pau Oller, polièdric. Diumenge 25 a les 12.30 h a la Fundació Palau.

Hora del conte especial Sant Jordi. Diu-menge 25 a les 18 h a la Sala Cultural. Tot seguit: Lliurament dels premis de la XXVII Mostra Literària del Maresme. Fase local.

EL MASNOU

Racó d’ambientació. Dimecres 14, 21 i 28 a les 18 hores a Ca n’Humet (Espai de trobada). Decoració de l’espai de troba-da amb motiu de Sant Jordi amb materi-al reutilitzable.

Sant Jordi. Dijous 22 a les 17 h a Ca n’Hu-met placeta i sala polivalent. Book Cros-sing, llibres, roses dolces i nit literària. Porta un llibre i canvia’l i t’enduràs una rosa de sucre. A partir de les 21 h sopar a la sala polivalent i nit literària. Entrada: un llibre. Tiquet sopar: 5€. Organitza: Ajuntament del Masnou i Lleureka.

Sant Jordi al Mercat Municipal. Diven-dres 23 a les 9 h al Mercat Municipal. L’Associació de Venedors entregarà 600 roses als clients i clientes per compres

Una selecció dels actes que es celebren a la comarca

TRIBUNAmaresme | 11

superiors a 3€. Fins a les 20 h o fins a exhaurir les existències.

X Conte Gegant de la Biblioteca. Di-vendres 23 a les 18 h a la Sala Polivalent (Edifici Centre). Taller que tindrà com a protagonistes les lletres, els dibuixos i els infants. Les places són limitades i cal reservar-les a la Biblioteca. Per a nens i nenes a partir de 6 anys.

I Concurs de Punts de llibre. Del 19 al 23 d’abril. En col·laboració amb l’Ajun-tament i les escoles del Masnou, es farà aquest concurs adreçat als infants de les escoles del municipi de 2n, 3r i 4t de pri-mària. Al guanyador del primer premi se li farà un regal i el seu punt de llibre serà publicat i lliurat a tots els comerços fede-rats perquè puguin repartir-lo durant la setmana de Sant Jordi. El segon i tercer classificats també tindran premi. Més in-formació a: www.comercmasnou.com.

MATARÓ

Setmana Especial de Sant Jordi. Cada dia a les 17.30 h al Centre de Cultura de Caixa Laietana, presentació de les nove-tats editorials de Sant Jordi per a nens i joves. Dilluns 19: La llegenda de Sant Jordi, de Roser Rimbau. Dimarts 20: Pre-sentació del llibre L’Escurçó. Dimecres 21: Amb la simpàtica participació d’un escur-çó viu i els seus cuidadors! Les Bruixes de Burriac. Dijous 22: Espectacle d’anima-ció, conte i activitat. Lectura de contes. Divendres 23: Peticions dels lectors més petits de la casa.

Cicle de poesia Sant Jordi. Dijous 15, 22 i 29 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Dijous 14: Mentides que són veritat, a càrrec de Jordi Amenós, veu i Sam Atencia, saxo. Recital de poesia amb acompanyament de música. Dijous 22: Taima Tessao: cançons per la inter-culturalitat, a càrrec de Laura Guiteras, veu, i Toni Xuclà, guitarra. Un repertori cantat en sis idiomes diferents. Dijous 29: Quan els músics canten l’amor, a càrrec de Lluís M. Bosch i Carolina Rius.

Aproximació a una geografia cultural catalana. Del 16 d’abril a l’1 de maig. Coincidint amb Sant Jordi, Mataró acull aquesta mostra d’Albert Gusi, una sèrie de retrats de personatges vinculats a la cultura catalana que porten un cognom relacionat amb el territori i que s’han re-partit pels aparadors del centre de la ciu-tat, a manera de recorregut. Dimecres 21 a les 19 h a l’IMAC conversa oberta entre l’artista, Albert Gusi i Anna Capella, direc-tora del Museu de l’Empordà.

Taller de Sant Jordi. Dimecres 21 de 16.15 h a 19.15 h a l’Espai Caixa Laietana. Manualitats: pintura sobre teula.

Signatura de llibres. Dimecres 21 d’abril de 18 h a 20.30 h a la llibreria Robafa-ves. Eduard Miró i Saladrigas, que condu-eix l’espai de poesia Perfum de Silenci a Mataró Ràdio, signarà els seus llibres.

Celebrem Sant Jordi a la Biblioteca. Activitats per les escoles de primària.

De dimarts 13 a divendres 16 i de dimarts 20 a divendres 23 a les 10.30 h a la sala d’actes, àrea infantil i sala de reunions de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. L’hora del conte. Per alumnes de P3 fins a 4t de primària. A càrrec de Núria Clemares, Pepa Lavilla, Violeta Alivés i M. Àngels Gil. Tallers. Per alumnes de 5è i 6è de primària. A càrrec de Carles Alcoy. Cal concertar la visita a b.mataro.pf@diba.cat.

PINEDA DE MAR

Hora del conte: La serp blanca i El drac mandrós i Sant Jordi. Divendres 23 a les 18 h a la Biblioteca Serra i Moret a càrrec de Lucrecia Garcia.

Presentació de la Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme: Passeja-des pel Maresme. Divendres 23 a les 20h a la Biblioteca Serra i Moret. Participaran a l’acte: Sr. Ramon Platja i Sr. Francesc Roldan. Obsequiarem tots els assistents amb la guia.

Concert de Sant Jordi. Sonets de Toldrà. Divendres 23 a les 18.30 hores a l’Audi-tori Pau Casals de l’Escola Municipal de Música.

Anem d’excursió: Passejada per un iti-nerari poètic, homenatge a Josep Bru-gada. Dissabte 24 a les 9.00 h a la Bibli-oteca Serra i Moret. Durada: 2 hores. Cal portar esmorzar i roba còmoda.

PREMIÀ DE DALT

IV Nit de la Poesia. Divendres 16 a les 20.30 h a la Parròquia de sant Pere. Reci-tal del poeta Narcís Comadira, espectacle teatral Match Ball Sindreu, creat a partir de textos de Carles Sindreu, i el jazz del grup 256 Trio. Preu: 10€. Més informació a www.pdepoesia.cat.

Exposicions al carrer. Del 16 al 26 d’abril a la Riera de sant Pere i al pati de Can Figueres. Selecció de poemes de Mossèn Jaume Rafanell. Poemes a l’exili. A Con-travent.

Diner negre. Dissabte 17 i diumenge 18 a les 18 h a la Benèfica. A càrrec del grup de teatre del Casal.

30 anys del Servei de Català. A partir del 16 d’abril a la Biblioteca. Amb il-lustracions de Lluís Juste de Nin.

Contes del Follet Barbut. Dijous 22 a les 18.30 h a la Biblioteca Jaume Perich. A càrrec del Follet Barbut.

Narració cinc contes de Premià de Dalt. Divendres 23 al matí al CEIP Marià Ma-nent i CEIP Santa Anna i a les 17.30 h al pati de Sant Jaume. A càrrec dels seus au-tors: Armonia Rodríguez, Fina Manent, Pere Planas, Enric Gassol i Lali Ribera.

Exposició Tasta Valerià. Divendres 23 tot el dia al pati de Sant Jaume. Selecció de poemes de Valerià Pujol i Bosch. Al pati de Sant Jaume.

Parada del PIJ La Fletxa. Divendres 23 tot el dia al torrent Santa Anna.

Estand de l’Ajuntament, inflables, “Ve-nen els pirates a la tarda”, vendes de lli-bres, contes i DVD “La Guerra Civil a Pre-mià de Dalt”, parades d’entitats, llibres, roses... Divendres 23 tot el dia al pati de Sant Jaume.

Diada de Sant Jordi. Divendres 23 tot el dia al pati de Sant Jaume.Taula d’enti-tats, parades de llibres, roses, solidaritat i, com és tradicional, obsequi de coques casolanes de les Dones de Dalt.

Representació del conte Ivan l’emi-grant. Divendres 23 a les 15 h al pati del CEIP Santa Anna.

Concert de Cambres. Divendres 23 a les 18 hores al pati de Sant Jaume. A càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música.

Tarda poètica i literària. Recital de Cant Coral veus mixtes “Amics del Cant”. Di-vendres 23 a les 18 h a La Benèfica.

Representació del conte El fantasma de Can Franquesa, Divendres 23 a les 20 h al pati de Sant Jaume.

Projecció del documental Premià de Dalt en temps de la Guerra Civil. Diven-dres 23 a les 21.30 hores al teatre de Sant Jaume.

Sopar de Sant Jordi. Dissabte 24 a les 21 h a la Sala l’Olivera de Sant Jaume. Orga-nitza: Arts i Lletres.

III Concurs de curtmetratges de Premià de Dalt. Dissabte 24, projeccions dels curtmetratges i votació. Diumenge 25 lliurament de premis. Al teatre de Sant Jaume.

PREMIÀ DE MAR

Presentació del llibre El quadern d’Albert Calls. Dimecres 21 a les 18 h a la masia de Can Manent. Número 4 de la col·lecció Primilia Lletres.

Parades de llibres i roses. Divendres 23 tot el dia a la plaça de l’Ajuntament.

25 anys de Diada a la Ràdio. Divendres 23. Programa especial de Ràdio Premià de Mar.

Concert de Sant Jordi a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Mú-sica. Divendres 23 a les 18 h a l’auditori de l’escola. Repertori variat de piano i guitarra, la Big Band i la Coral Juvenil.

ParauLots i ParauLínies. Divendres 23 a les 18.30 h i 19.30 h a la plaça de l’Ajun-tament. Joc obert a nens i adults. Hi hau-rà premis per als guanyadors.

Actuació dels bastoners infantils de De Bòlit! Divendres 23 a les 19 h a la plaça de l’Ajuntament.

Inauguració de la Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras. Dissabte 24 a les 18 h a la Biblioteca Municipal Martí Rosselló.

Concert de Corals. Dissabte 24 a les 18.30 h a l’auditori de l’Escola Municipal de Música. Concert de Sant Jordi a càrrec de la coral Pedres Blanques de Sant Boi,

el Cor-xera de Tarragona i el Cor d’adults de l’Escola Municipal de Música de Pre-mià de Mar.

37è Aplec de la Sardana. Diumenge 25 a les 11 h i a les 17 h a la plaça de la Sarda-na. A càrrec de les cobles Premià, Ciutat de Girona i Mediterrània.

Fira de Sant Ponç. Diumenge 25 tot el dia a la plaça de la Sardana. Fira d’ali-mentació artesanal i herbes remeieres.

Lliurament dels premis del Concurs Li-terari Sant Jordi 2009. Diumenge 25 a les 12 hores a la Biblioteca Municipal Martí Rosselló.

Inauguració de l’exposició Francesc Macià i Llussà. Dilluns 26 a les 18 h a la Biblioteca Municipal Martí Rosselló.

Conferència Macià i el seu temps. Dime-cres 27 a les 20 h a la Biblioteca Martí Rosselló. A càrrec de Josep M. Roig Ro-sich, director del Centre d’Història Con-temporània de Catalunya.

ST ANDREU LLAVANERES

Premis de la Mostra Literària 2010. Divendres 23 a les 18.30 h a la Sala de plens de l’Ajuntament. Lliurament oficial dels premis literaris.

Ballada de sardanes amb motiu de la diada de Sant Jordi. Divendres 23 a les 19 hores a la plaça de la vila. Amb la Co-bla Iluro.

SANT POL

Parades de roses i llibres. Divendres 23 tot el dia a la plaça de l’estació.

Espectacle infantil. Divendres 23 a les 18 h a la plaça de l’estació.

VILASSAR DE DALT

Sant Jordi. Parades de llibres i roses. Divendres 23 durant tot el dia a la plaça de la vila.

VILASSAR DE MAR

Presentació de la publicació de la III Beca Ernest Lluch Evolució i paisatge a Vilassar de Mar (1850-2006), de Lluís Parcerisas i Benedé. Dijous 15 a les 19 h a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch.

Veredicte i lliurament dels premis de la Mostra Literària. Divendres 16, 19.30 h a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch.

Itinerari i presentació de Passejades pel Maresme, guia de les Biblioteques del Maresme 2010. Dissabte 17 a les 11.30 h a la plaça de l’Ajuntament. A càrrec d’Alexis Serrano (Centre d’Estudis Vilassarencs).

Programa especial de Vilassar Ràdio en directe. Diumenge 18 de 10 h a 14 h a la plaça de l’Ajuntament. A partir de les 10 h: Parades de venda de llibres i roses de les entitats. A les 12 h: Sardanes amb la Cobla Lluïsos de Taradell.

12 | TRIBUNAmaresme

PERSPECTIVES POLÍTIQUES

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, davant de l’ajuntament de Mataró.

El mes de març reunim a Mataró dos dels candidats de la coalició ecosocia-lista. Joan Herrera, secretari general d’ICV, optarà a les eleccions de la tar-dor a la presidència de la Generalitat, mentre que Esteve Martínez serà, l’any que ve, el cap de llista d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de la capital del Maresme. Parlem amb ells de quines són les noves direccions de l’esquerra en uns mo-ments de crisi i després de l’experiència de govern tant a Catalunya com a Mataró. L’aposta pels nous reptes d’uns temps canviants i la sortida solidària de la crisi, són els principals eixos de la conversa en la qual analitzem aspectes de la situació actual a Catalunya i al Maresme.

JOAN HERRERA

Com veu la situació del govern des-prés de les polèmiques declaracions que va fer fa uns dies el conseller Maragall, dient que els catalans es-tan cansats del tripartit?

No vull entrar en polèmiques. Es tracta de governar i donar respostes a la crisi. A Catalunya hi ha un senti-

ment que majoritàriament s’identifica amb les esquerres, on hi pot haver part de desencís. La qüestió és com crear il-lusions en un escenari de crisi, on pot haver-hi temptacions de fer ajustos que afectin els més desfavorits. No-saltres creiem en els nous reptes i una sortida de la crisi justa i solidària. El tema d’en Maragall són consideraci-ons que després va rectificar.

“Nosaltres creiem en els nous reptesi en una sortida solidària de la crisi”

TRIBUNAmaresme | 13 Perspectives polítiques

Quin paper ha de tenir la coalició ecosocialista a la política catalana?

Nosaltres estem pels nous reptes amb l’eix de sortir de la crisi de forma solidària, ampliant drets i fent que això signifiqui més oportunitats per a la gent i més ocupació. Necessitem més sensibilitat social amb un fort compro-mís ambiental, una sortida equitativa de la crisi i amb compromís nacional. Això ho traduïm amb més presència, més força d’Iniciativa. Creiem que hem pogut fer coses, que hem canviat realitats com per exemple la política de l’aigua, però no anar tan lluny com voldríem. I l’altre gran repte perquè l’economia torni a rutllar, necessita un compromís més gran de l’àmbit cata-là, és el de l’exigència a les entitats fi-nanceres però també a l’empresa, fins i tot mitjana o gran. Que el problema sigui la manca d’accés al crèdit per a les famílies i que aquest crèdit no arri-bi perquè les entitats financeres, amb les injeccions de liquidat que s’han produït, les aprofitin per donar res-postes als problemes de morositat que tenen perquè van endeutar o massa a la gent o massa a les promotores, que deuen grans actius i han de mantenir els preus dels habitatges més alts dels que estan en realitat. Aquesta festa la paguem entre tots i és un debat de

valentia política que contrasta amb els debats-parany, com els acomiada-ments més barats o que la gent es jubili més tard. L’Artur Mas ens pot treure de la crisi, però estic segur que amb més esforç dels sectors més febles. És una forma de sortir-ne errònia perquè no ens avancem al signe dels temps que vindran, i insolidària, perquè suposa l’esforç dels més vulnerables.

Visualitza, però, un altre tripartit a Catalunya?

Et sóc sincer, crec que no hem d’anar

a la lògica del tripartit tres, sinó a la de les polítiques d’esquerres, abans que la de govern d’esquerres, diria. Hi ha nous reptes i la lògica del 2010 són reptes més durs: més persones hipotecades, amb sobreendeutament, cases desno-nades o a qui li embarguen de per vida el salari. Això què vol dir: tripartit? No ho sé, però sí que sé que s’han de fer polítiques d’esquerres. Per tirar enda-vant les coses que fem, amb Esquerra i el PSC ens costarà una mica, però pot-ser ens en sortim. I millor si tenim més força. Hi ha l’opció que en Mas sigui

president, no podem fer veure que no, amb tot el que representa, des del punt de vista econòmic: més conservadora i lliberal que el que representava el ma-teix Pujol.

La resposta dels governs de Ca-talunya i l’Estat a la crisi és la millor possible?

La crisi l’abandones quan comences a generar ocupació. La prioritat, per tant, és generar ocupació, no apalan-car-nos. El govern de la Generalitat va avançar-se a la crisi amb el pacte

“Artur Mas ens pot treure de la crisi amb ajustos als sectors més febles. No es tracta de sortir-ne d’una forma errònia i insolidària” Joan Herrera

“És cabdal que la nostra ciutat segueixi liderant tota la zona del seu àmbit d’influència i torni a esdevenir motor de dinamització per a la comarca” Esteve Martínez

14 | TRIBUNAmaresme Perspectives polítiques

ESTEVE MARTÍNEZ

Hi ha qui diu que ICV-EUiA passa desapercebuda al govern municipal?

ICV-EUiA és la segona força del govern, la que li dóna estabilitat i la que posa l’accent en les polítiques d’esquerres i ecologistes. Segura-ment, Mataró no tindria determinats equipaments o no faria determinades polítiques si nosaltres no fóssim al govern. Governem sense escarafalls, perquè ens dediquem a treballar. Quines són les diferències de perfil amb els seus socis de govern?

El nostre perfil, que és el que m’inte-ressa, és d’esquerres i ecologista. Sem-pre. I no canviem les nostres idees per a obtenir més vots. L’ADN de la nostra formació diu que hem de ser honrats i coherents amb la nostra ideologia, encara que això ens porti a haver-nos d’explicar molt, com ha passat, per exemple, amb la prostitució.

Què necessita Mataró per anar cap endavant?

Il·lusió. Mataró necessita un nou impuls que ha de venir de la mà de tota la ciutadania i que, necessària-ment, ha de ser vehiculat per aquelles forces polítiques que aconsegueixin il·lusionar la gent amb nous projec-tes, noves propostes i solucions d’es-querres per a sortir de la crisi d’una manera justa.

Les prioritats de cara als propers anys per a ICV-EUiA Mataró qui-nes seran?

Fa anys que ICV-EUiA hem fet una aposta estratègica per l’educació a la ciutat i de moment creiem que està funcionant molt bé. Tot i mantenir aquesta prioritat, ara el que és fo-namental és repensar el model pro-ductiu, aplicar polítiques socials i de foment de l’ocupació per a sortir de la crisi i reconstruir totes aquelles estructures socials que n’hagin pogut quedar afectades.

La crisi és el gran problema dels mataronins?

La crisi és el gran problema de tots

Esteve Martínez: “L’ADN de la nostra formació diu que hem de ser honrats i coherents amb la nostra ideologia”

Perspectives polítiques

estratègic i no negar-la, reconeixent les mancances perquè no té tots els instruments. Ens hem trobat amb el govern Zapatero que primer va dir que no hi havia crisi i després potser sí, esperant que Europa ens en tregui sense fer reformes. I va decidir no fer res. També, durant molt temps s’ha fet una política des del punt de vista fis-cal nefasta i s’han eliminat impostos quan no tocava, com el de patrimoni. Estem en uns moments d’impàs i en Zapatero ha de triar cap a on avança. Ens preocupa cap a on, com el tema de les pensions.

Les relacions Catalunya-Espanya no passen pel millor moment.

El dia de l’editorial conjunt dels di-aris catalans jo era a Madrid i una de les virtuts és que es van adonar que era el seu problema també. L’Estatut és el pacte entre catalans i la resta de l’Estat, amb una interpretació fede-ralitzant. I hem federalitzat l’Estat si tu vols a cops de martell. I és veritat que ens falten federalistes, però igual que autonomistes durant la transició i hem fet l’Estat de les autonomies. Hem aconseguit que molts estatuts hagin copiat l’estatut català. La gran paradoxa és que impugnen l’estatut català aquells mateixos que han vo-tat a favor els mateixos articles que estan a l’estatut andalús, valencià o a tants i tants estatuts. És cert, però, que passem un mal moment, que fal-ta lideratge federalista, que podria haver representat Rodríguez Zapate-ro amb aquell discurs que semblava esperançador de l’Espanya plural i que sembla haver abandonat. També és veritat que si no accepten aquest pacte no només Catalunya entra en conflicte, sinó Espanya mateix. I això em fa estar esperançat. Nosaltres fa dies que ho diem, que aquest consti-tucional plegués, que hauria d’haver estat renovat i que se’n formi un altre d’on surti la sentència que ha d’avalar

la constitucionalitat de l’Estatut.

Sembla lògic, però, el desengany d’una part de la societat catalana?

L’Estatut no s’ha de donar per amortitzat, és l’instrument que està canviant la realitat d’Espanya, les institucions estatals. Sabem que no és l’objectiu final. No volem el con-formisme que hem arribat ni el catas-trofisme que tot està acabat i no hi ha res a fer. Creiem en el dret a decidir i per una proposta amb la qual la ma-joria del país s’identifiqui. Quan par-lem d’un federalisme plurinacional amb contingut, es basa en el país que tenim.

Encara hi ha diferències entre les dretes i les esquerres?

Entre les dretes i les esquerres i en-tre l’antic i el modern, com que els més vulnerables paguin la crisi. Cal un lideratge públic i un canvi de para-digma en temes ambientals.

Quin paper han de jugar el Mares-me en l’àrea metropolitana?

El maresme nord i el sud són molt diferents. Calen millores en mobilitat i accessibilitat, solucions per a l’N-II, el tren i la connexió amb el Vallès. Són molt importants les noves cen-tralitats i definir les estratègies. Del Maresme destacaria la seva singula-ritat agrícola i la qualitat de vida, que poden combinar-se.

Les conseqüències dels darrers temporals han obert un fort debat.Els que critiquen la Conselleria d’In-terior no aixequen la veu contra les elèctriques. És curiós com després d’un temporal tot s’ha normalitzat excepte les elèctriques. Espanya té una llei que és la més liberalitzada de tot Europa i no permet que les elèc-triques inverteixin. El monopoli està en mans privades i alguna cosa ha de canviar.

TRIBUNAmaresme | 15 Perspectives polítiques

els catalans i les catalanes per culpa d’un govern espanyol, del PSOE, que pretén fer pagar la crisi que han pro-vocat uns quants poderosos a tota la ciutadania, amb mesures com la pu-jada de l’IVA o l’augment de l’edat de jubilació.

Des de l’oposició, PP i CiU es passen el dia dient que el govern no està a l’alçada de les circumstàncies, que hi ha manca de lideratge...

El govern té bons lideratges, té pro-jecte i té legitimitat sobrera. A l’opo-sició li toca fer d’oposició, però de tant en tant ens sorprèn amb demandes d’entrar a formar part d’aquest govern que tant critiquen... No érem tan do-lents?

Des de l’oposició també es reclamen grans acords. Són necessaris?

Els gran acords de ciutat són positius, si es respecten i compleixen, però no són imprescindibles. El govern ha de go-vernar sempre amb la mà estesa a l’opo-sició, però no pot deixar de fer les seves polítiques quan no hi ha acord. Per això s’ha votat un govern i no un altre. Vostè ha apuntat que portarà un cert grau de renovació a l’Ajunta-ment. Per on començarà?

Sóc relativament nou a la política, això em dona l’avantatge de no estar cremat i de no portar cap “vici” adqui-rit. La meva prioritat personal serà la participació, la radicalitat democrà-tica. Hem d’aconseguir que el nostre Ajuntament sigui realment un espai de participació horitzontal per a tots els ciutadans i ciutadanes.

La relació amb els barris de la ciu-tat, la interlocució del govern amb la societat civil de Mataró, és la més adequada?

Tenim un model de relació que es pot millorar, que es pot ampliar en quant a drets de la ciutadania, que es pot ex-plicar una mica millor... Però el que sí que s’ha demostrat és que el govern té la voluntat de fer-ho, de treballar en aquest sentit per millorar la seva inter-locució i la participació dels territoris.

Quin paper creu que ha de jugar Mataró en el conjunt del Maresme?

Mataró ha de reforçar el seu rol de capitalitat. És cabdal que la nostra ciutat segueixi liderant tota la zona del seu àmbit d’influència i torni a esdeve-nir motor de dinamització econòmica, social i cultural per a la comarca.

Text: Albert Calls. Fotos: Enric Puche

Perspectives polítiques

NOVES TECNOLOGIESL’exalumne de l’EUPMT Ernest Delgado explicaen una conferència la seva experiència a GoogleL’exalumne de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró Ernest Delgado va explicar en una xerrada que es va fer el passat 23 de març en aquest centre, la seva experiència com a treballador a la multinacional nord-americana Google. Ernest Delgado és enginyer a Google, on treballa específicament amb les comu-nitats Google Chrome, Google Chrome Extensions i Google Chrome OS. L’especi-alitat d’aquest enginyer format a l’EUPMT és experimentar amb HTML5 i resoldre problemes relacionats amb el web performance. Abans de Google va treballar a la també multinacional dels EUA Yahoo! com a Front End Engineer amb l’objectiu d’especialitzar-se en JavaScript. Ernest Delgado viu actualment a San Francisco (California). La seva xerrada a la sala d’actes de l’EUPMT va aixecar una gran expectació entre els alumnes. Font: Tecnocampus Mataró-Maresme

‘Pensaments del Maresme’ pretén donar una visió de la comarca des del punt de vista dels seus ciutadansEl nou projecte té la forma d’un bloc i a l’interior s’hi troba informació actual, en temps real, del que passa al Maresme, enviada per la seva gent mitjançant el servei gratuït de microblogger Twitter. De fet, es tracta de notícies que són molt breus, gairebé titulars, publicades al moment. Segons apunta el seu creador, el re-gidor de Comunicació, Participació i Noves tecnologies de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, Laureà Folch: “Estic convençut que gaudirà d’una bona acceptació, i que alguns mitjans digitals agafaran el meu relleu per donar més importància als seus usuaris, seguidors i lectors. Tot el que sigui aportar idees innovadores al món de la comunicació digital és una satisfacció per a mi.”

Folch és el guanyador del Premi Blocs Catalunya 2009 en la categoria de formats audiovisuals. Està vinculat a la Xarxa desde 1995. Es pot accedir a “Pensaments del Maresme” des de la següent adreça electrònica: http://pensaments.blogspot.com.

16 | TRIBUNAmaresme

L’historiador mataroní Ramon Reixach va guanyar el Premi Ilu-ro en l’edició 2009 amb l’obra Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Dels ini-cis de la Revolució Industrial a la primera Guerra Mundial. L’assaig tracta les interaccions entre el catolicisme social i el pensament econòmic liberal en la societat industrial, el procés d’identificació del catolicisme amb els movi-ments socials, sota la influència de l’encíclica Rerum Novarum, de Lleó XIII i la importància que van tenir les organitzacions de vocació social i identificació confessional en l’evolució econòmica i cultural de la ciutat. Amb aquest guardó, Reixach ja ha obtingut el Premi Iluro tres vegades.

El jurat de l’edició del premi tam-bé va proposar la concessió d’un accèssit a l’historiador d’Arenys de Munt Francesc Forn i Salvà per l’obra Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva (castell de Montpalau i castell de Palafolls). L’obra ha estat elaborada a partir de fonts documentals conservades a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar i, després d’una valoració de les dures condicions de vida al segle XVI (la fam, la pesta i el ban-dolerisme), se centra en l’amenaça que patien les poblacions de la Marina de la Selva davant les incur-sions dels pirates turcs i algerians. Anteriorment, Forn va ser guardo-nat amb un accèssit al Premi Iluro l’any 1992.

Coincidint amb el mes del llibre i la diada de Sant Jordi, Caixa Laietana publica i presenta les obres del Premi Iluro 2009.

ENTREVISTA ALS GUANYADORS DEL PREMI ILURO 2009 DE CAIXA LAIETANA

Amb ‘Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró’ vol mostrar una part de la història de la ciutat que havia estat silenciada?

Més que silenciada, el que he fet és agrupar i sintetitzar el que estava frag-mentat. Hi ha històries dels col·legis catòlics de Mataró, generals o parcials. Hi ha històries d’algunes personalitats i d’alguns moments o fets concrets, però faltava l’agrupació i integració de tot aquest material sota el sentit que va moure totes aquestes actuacions.

Quina va ser la tasca social del cato-

licisme que vostè reflecteix? I la seva relació amb el pensament econòmic liberal en la societat industrial?

Plantejar el problemes socials i actuar superant els esquemes del pensament que dominava aleshores, el liberalisme econòmic, i de les reaccions contràries a aquest darrer, és a dir, el socialisme revo-lucionari i l’anarquisme. No va ser feina fàcil. El domini del pensament liberal, el laissez faire i l’antiintervencionisme radical i l’antisindicalisme, a Catalunya era gairebé abassegador –com ara ho és el progressisme d’esquerres. Una part dels catòlics catalans i mataronins no

van superar aquest marc conceptual. D’altra banda, la demagògia, fanatisme i violència del moviment socialista i anarquista impossibilitava a les terceres vies, la de la democràcia social cristiana, qualsevol apropament. Aquests últims eren titllats de criptosocialistes (pels liberals) i de col·laboracionistes del ca-pital (pels socialistes).

Vostè vol trencar tòpics amb el seu treball?

Si un vol anar més enllà de la fanfàrria de la història esponsoritzada pels gover-ns que ens manen, haurà de reconèixer un cosa: no hi ha un precedent millor del nostre Estat social i democràtic de Dret que el pensament i comportament de catòlics com els del Círcol Catòlic de Mataró quan hi va penetrar la Demo-cràcia social cristiana d’encuny papal, alemany, italià i belga (Lleó XIII i Pius X, Toniolo, la Volksverein, Antoine Po-ttier...). Posem com a models els nanos o dediquem carrers a emprenedors li-berals que van ser incapaços d’anar més enllà del seu propi interès, o a líders socialistes o anarquistes que tenen de ben poc de demòcrates, però ningú vol posar el dit a la nafra: reconèixer que el catolicisme és el principal element hu-manitzador i civilitzador que ha tingut mai Europa. Afirmar això seria la inco-rrecció política més gran que es pot fer a Catalunya ara.

Quin ha estat el procés de treball?

Ramon Reixach, guanyador del Premi Iluro 2009

“Cal reconèixer que el catolicisme és el principal element humanitzador i civilitzador que ha tingut mai Europa”

T

TRIBUNAmaresme | 17

Llegir molt, recopilar, sintetitzar i or-denar-ho tot seguint el fil conductor de la relació dels catòlics més inquiets de Mataró amb el problema social que es va despertar a la ciutat amb l’arribada de la Revolució Industrial.

Tanca un cicle de les seves obres d’investigació o seguirà d’altres hori-tzons?

No ho sé. Com més investigues més camps i línies s’obren.

Ha guanyat el Premi Iluro tres cops. S’hi troba bé. Quina és la importàn-cia d’aquest guardó plenament con-solidat?

El Premi Iluro és un dels premis d’història més consistents acadè-micament parlant i més desvincu-lats d’interessos polítics que tenim a l’escenari català. Estem molt faltats d’institucions i premis independents. Caixa Laietana fa una obra molt meri-tòria. Més n’hi haguessin!

En el seu treball aprofundeix en els mecanismes de defensa davant les incursions dels corsaris, turcs i alge-rians. Quins eren?

Bàsicament, la defensa enfront del perill dels pirates nord-africans es va dur a terme mitjançant la construcció de torres de defensa, de muralles i de baluards. Molt lligada a la defensa es va desenvolupar la prevenció i l’atac. Aquest darrer s’efectuà amb una mena de sometents permanents organitzats pel mateixos pobles. Aquests sometents es varen estructurar mitjançant grups de deu, cinquanta o cent persones amb el seu cap al davant. Els governadors generals de la baronia procuraven que tothom tingués bones armes, amb mu-nició i a punt de fer servir. Les revistes d’armes, quan s’acostava el bon temps (aprofitat pels corsaris per atacar les po-blacions del litoral) varen ser constants al llarg de l’Edat Moderna. Avui ens queden un bon grapat de torres de de-fensa, testimonis excepcionals d’aquell món llunyà i dur. Moltes torres han des-aparegut, però, víctimes de l’especulació i de la manca de sensibilitat històrica.

Funcionaven aquests sistemes de defensa?

La defensa es mostrà ineficaç la majo-ria de vegades i les captures de persones per ser portades a les presons d’Alger foren constants. Llavors ja només que-dava el recurs del rescat. Durant el segle XVI es crearen les confraries de Sant Elm, l’objectiu més important de les quals fou el rescat dels presos en te-rres de musulmans.

Quins són els grans eixos que deter-minen la seva obra d’investigació?

El meu objectiu a l’iniciar aquesta re-cerca va ser acostar-me i fer més ente-nedora la situació de la nostra comarca durant el segle XVI. La part de la Mari-na de la Selva, corresponent als castells de Montpalau i de Palafolls, visqué en aquell segle uns canvis importants que portaren a la creació de l’estructura ur-bana de la majoria de pobles, d’Arenys de Mar a Malgrat de Mar, tal com els coneixem avui.

El seu treball ens acosta a com era l’època?

A l’encarar l’obra he procurat bastir aquests escenaris quasi immutables com són el relleu, el clima i la vegetació i, damunt seu, l’acció de les comunitats humanes. El segle XVI fou molt dur i la presència de la mort fou una constant. El que he anomenat una societat aba-tuda estigué colpejada per quatre pro-blemes fonamentals: la fam, la pesta, el bandolerisme i la guerra. La guerra més cruel i permanent fou la que es portà a terme contra els corsaris musulmans, un autèntic malson per als nostres avantpassats del segle XVI. Una part del treball l’he dedicat a reconstruir la situació que es visqué a cada poble per tal de fer front als corsaris turcs i alge-rians.

Parla de les comunitats del segle XVI d’una part de la marina de la Selva, la que correspon als termes dels castells de Montpalau i de Pa-lafolls. Quins són els elements que

determinaven la vida de les persones en aquest context històric?

La recopilació de dades extretes dels nombrosos fons documentals de l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar m’ha permès refer les dures condicio-ns que hagueren d’afrontar les perso-nes en la seva vida quotidiana. Un cop superat l’hivern que, no oblidem, que durava mig any, s’entrava en un període en el qual la sequera o l’excés de pluges portava fatalment cap a la manca de blat i l’aparició de la fam. D’altra banda, cada any a l’acostar-se l’estiu també es feia ben present dues amenaces molt grans: l’atac dels pirates i l’aparició de la pesta. Aquella gent havia de pensar en el dia a dia; el demà quedava massa lluny i era ple d’incerteses. En aquell món tan cruel i incert, la religió aporta-va una mica de consol i d’esperança.

Continua fent recerca històrica en aquest àmbit o està treballant en d’altres temàtiques?

Podria dir que la meva recerca s’insereix en tres eixos generals. Pri-mer, l’estudi i comprensió de la societat catalana al llarg de l’Edat Moderna. Se-gon, la necessitat de valorar i preservar el nostre patrimoni històric arqueolò-gic i documental pertanyent a totes les èpoques històriques. Tercer, treballar en l’elaboració d’eines didàctiques per tal de motivar les generacions més jo-ves en la comprensió i en l’estimació del nostre passat.

Text: Albert CallsFotos: Olga Boix

“El segle XVI fou molt dur i la presència de la mort fou una constant, una societat abatuda per la fam, la pesta, el bandolerisme i la guerra”

Francesc Forn, accèssit del Premi Iluro 2009

18 | TRIBUNAmaresme

TRIBUNAmaresme | 19

CULTURA

El passat dimecres 31 de març a la sala d’exposicions de Caixa Laietana, a la plaça de Santa Anna de Mataró, va in-augurar-se la mostra La sardana fa fes-ta. Dels orígens de la Cobla al pubillat-ge de Mataró. L’exposició, presentada per la Fundació Caixa Laietana, amb la col·laboració de la Federació d’Enti-tats Sardanistes i de Dansa Tradicional Catalana de Mataró, s’emmarca dins els actes de cloenda de “Mataró, Ciutat Pu-billa de la Sardana 2009”.

Estructurada en diversos eixos temà-tics, La sardana fa festa reviu les bece-roles de la sardana amb diversos instru-ments d’època cedits pel Museu d’His-tòria de la Ciutat de Girona i el Museu de la Música de Barcelona. Quan es compleix el centenari de la primera cobla que es va crear a Mataró, l’expo-sició també ret homenatge als composi-tors de sardanes (la col·lecció de Josep Burniol) i els luthiers constructors de tenores i tibles, com el mataroní Miquel Puigdellívol (Mataró, 1939).

Precisament, el mateix Miquel Puigde-llívol, un dels principals constructors de tenores i tibles del nostre país, serà el protagonista de la xerrada-col·loqui que farà amb l’acompanyament musical de la tenora d’Enric Ortí, solista de la Co-bla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. La cita, que tindrà lloc el dijous 8 d’abril, a les 7 de la tarda, a la sala d’actes de Cai-xa Laietana, al carrer de Santa Teresa de Mataró, serà una excel·lent oportunitat per a conèixer de primera mà la mes-tria i la capacitat de treball de Miquel Puigdellívol i les seves vivències amb el món de la sardana, d’ençà que l’any 1979 va construir per primer cop una tenora, la sonoritat de la qual va deixar emba-dalit Ricard Viladesau.

Un altre acte que complementa l’ex-posició és el recital poètic sobre temes sardanistes, a càrrec de Josep Maria Cu-sachs i Lluís Vilert, que tindrà lloc el di-jous següent, 15 d’abril, a les 7 de la tarda a la sala d’actes de Caixa Laietana.

Amb el fil conductor de les expressi-ons de la lliçó magistral que pronuncià Joaquim Dorda, aviat farà un any, al Te-atre Monumental de Mataró, amb mo-tiu de la proclamació de Mataró com a Ciutat Pubilla de la Sardana, l’exposició projecta la història i el moment que viu la sardana amb partitures, fotografies i documentació diversa. Amb clau lo-cal, també repassa un segle de sardanes dedicades a Mataró i vinculades amb fets i gent de la ciutat, les cobles que hi ha hagut, les colles i entitats sardanis-

tes... Finalment, l’exposició detalla les activitats que s’han anat celebrant amb motiu de “Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana” i honora l’Escala, la població que agafa el relleu com a “Ciutat Pubilla de Sardana 2010”.

Font: Caixa Laietana

El món de la sardana a Mataró

Conxi Duro

20 | TRIBUNAmaresme

OPINIÓOPINIÓ

El Ple del Consell Comarcal del Maresme va aprovar el passat mes de març amb els vots favorables de l’equip de govern (PSC, CiU i ERC), amb l’abstenció del PP i amb el vot en contra d’ICV, el document Propostes per a la Mobilitat del Maresme, que recull les actuacions en mobilitat que es faran al Maresme a curt, a mitjà i a llarg termini. Ha estat tre-ballat conjuntament per la Comissió Especial de Mobili-tat creada al Consell Comar-cal del Maresme el 2008 i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Fa unes refl exions globals sobre les infraestructures i els serveis viaris i ferroviaris de la comarca, proposa ac-tuacions concretes de millo-ra de les infraestructures de mobilitat i del transport pú-blic del Maresme i especifi ca que abans del 30 de setem-bre d’aquest any s’aprovarà un calendari d’execució i es determinaran les previsions fi nanceres tot concretant ja les actuacions per a l’any 2010. Una de les actuacions amb data és l’aplicació de bonifi cacions en els peat-ges. Hem demanat la seva opinió sobre aquest pas tan important per a la comarca als grups polítics del Ma-resme, que expressen en aquest article el seu punt de vista, valoracions i neguits.

Mestral Auto, S.L.Servei ofi cialServei ofi cialServei ofi cial

Taller de reparació MultimarcaC/ Núria, 2 · Premià de Mar · Tel. 93 752 28 48Mob. 606 330 336 · mestral@fordservicios.com

La mobilitat al Maresme

El document sobre mobilitat que aquests dies han aprovat amb amplíssima majoria els grups polítics comarcals signifi ca un compromís responsable i estratègic per la viabilitat econòmica i social del Mares-me.

Han estat molts mesos de treball, de discussions que vàrem plantejar sense apriorismes, cercant les coincidències i sumant tots aquells aspectes que crèiem que era imprescindible abordar en aquest acord. Per això, més enllà del debat sobre la carretera i els peatges, s’han incorporat elements fonamentals per una mobilitat que respongui a les necessitats actuals i futures de la comarca. Transport públic, infraestructures ferroviàries, alternativa a l’N-II, connexió interna del Maresme i amb Girona, peatges… fi guren en el docu-ment acordat, un document que compta

Un acord estratègicament responsableamb el vistiplau del govern de la Genera-litat de Catalunya.

Com que durant massa temps el debat dels peatges ha monopolitzat i crec que impedit un acord sobre la mobilitat de la comarca, vull ressaltar el que hem pogut avançar en aquest tema tan sensible per als maresmencs. Sense oblidar que som la gent que fa més temps que paga peatges en aquest país, l’acord assolit permet im-portants descomptes per als residents de la comarca i fa gratuïts els desplaçaments interns. Voldria també posar èmfasi en el fet que primera vegada, i segurament an-ticipant-nos al que ha de ser un model de peatges per Catalunya, aquests s’han pre-vist com a eines de gestió de la mobilitat sostenible. Criteris que donen prioritat a l’alta ocupació dels vehicles i els cotxes de baixa emissió són eines importants

que poc a poc s’aniran aplicant a la resta d’autopistes catalanes. I en això, també, al Maresme haurem estat pioners.

L’acord necessitarà, en els propers me-sos, concrecions importants i ens caldrà seguir discutint i consensuant. Concre-cions importants i per les quals caldrà de nou actuar amb la responsabilitat, visió estratègica, paciència i generositat que han fet possible l’acord actual. I potser se-ria convenient recordar a tothom que els polítics hi som per resoldre els problemes de la ciutadania, no per perpetuar els ac-tuals, crear-ne de nous o fer brindis al sol.

El Maresme necessitava un pacte que per-metés dur a terme les grans transformaci-ons d’infraestructures de manera que els diversos governs, tant a nivell comarcal com a Catalunya, s’hi sentissin compro-mesos. Amb el document Propostes per a la mobilitat del Maresme, que assumeix en gran part les modifi cacions proposades per CiU, s’aconsegueix aquest pacte de llarg recorregut amb propostes concretes de millora de les infraestructures de mo-bilitat i del transport públic de la comar-ca.

En primer lloc, el pacte planteja la prio-ritat del transport públic, especialment en la millora del transport ferroviari en di-recció a Barcelona, incrementant la capa-citat de la via i dibuixant un horitzó a llarg termini, per quan la via del tren sigui tras-lladada a l’interior. També es millora el trànsit amb la resta de l’àrea metropolita-na gràcies a la línia orbital ferroviària, que permet la nova connexió amb Granollers i, per extensió, amb la resta del Vallès i,

Opinió sobre la mobilitat al Maresme / CiU

a proposta de CiU, es millora la comuni-cació de l’Alt Maresme amb Girona per Maçanet.

Però el que ha tingut més transcendèn-cia mediàtica ha estat el règim de peat-ges. En aquest sentit, l’aposta de CiU era clara: potenciar el factor recurrència i fer un tractament específi c per als trànsits intracomarcals. Tots coincidim que l’N-II s’ha de pacifi car, convertint-la en una via de caràcter urbà, i que s’ha d’articular una alternativa, que és la Ronda del Maresme. Mentre no estigui construïda cal un règim de peatges que sigui més just per als usu-aris de la comarca. És aquí on el paper de CiU ha estat clau. El document original plantejava bonifi cacions en funció de si es disposava d’un cotxe ecològic, del nombre de passatgers i del nombre de trajectes. Nosaltres hem volgut prioritzar la recur-rència per trànsits intracomarcals i, a pro-posta de CiU, s’arriba a un descompte del 100% tant per l’Alt com pel Baix Mares-me, independentment del tipus de cotxe.

S’han dibuixat diverses fases a partir del segon semestre d’aquest any, quan es lici-tin les obres. Així doncs, a partir del segon semestre del 2010 les bonifi cacions seran de fi ns al 65%. A partir de l’aprovació de-fi nitiva de l’estudi informatiu de la Ronda del Baix Maresme, les bonifi cacions se-ran de fi ns al 85% i a partir de l’inici de les obres de la Ronda del Baix Maresme les bonifi cacions seran de fi ns al 100%. Aquest descompte del 100% lligat al pe-ríode d’obres s’aplicarà a aquells vehicles lleugers que de dilluns a divendres tinguin el seu origen i destí dins el Maresme i que compleixin tres requisits com són el de ve-hicle ecològic, vehicle amb alta ocupació o recurrència. Sense CiU, aquesta bonifi ca-ció del 100% no hauria estat possible.

Joan Antoni Baron i EspinarAlcalde de Mataró i representant

del PSC a la Comissió de Mobilitat

Jaume BorrellAlcalde de Sant Cebrià de Vallalta.Representant de CiU a la comissióde Mobilitat del Consell Comarcal

TRIBUNAmaresme | 21

El millor acord possible?

El passat 16 de març el Ple del Consell Comarcal del Maresme va aprovar l’Acord per la Mobilitat a la nostra comarca. Malauradament el Partit Popular no va poder donar suport a aquest acord, tal com ens hagués agradat, ja que en bona part estem d’acord amb el que s’hi recull i hem participat amb un ànim constructiu i de responsabilitat en la confecció del mateix.

Per què finalment el nostre suport no va ser total i ens vàrem abstenir? Els motius són de diversa índo-le i tractaré d’explicar-los. En primer lloc, no estem d’acord en com s’ha concretat el tema dels peatges, no volem fer demagogia però no podem oblidar l’es-lògan de “Catalunya lliure de peatges” que molts van exhibir ara fa uns anys. On ha quedat aquell desig? Creiem que condicionants com ara les bonificaci-ons per als vehicles ecològics són més un brindis al sol que un veritable avantatge per als maresmencs. Estem per fer servir el peatge com a eina reguladora del trànsit però no a costa de la butxaca dels nostres veïns i, en qualsevol cas, creiem que les mesures han de beneficiar a tots els maresmencs que facin trajec-tes intracomarcals o bé es dirigeixin cap al seu lloc de feina fora del Maresme.

En segon lloc, creiem que l’acord és massa condici-onal. Encara hi ha moltes coses per lligar i que que-den pendents a un estudi posterior. Què passarà si els estudis diuen que els semidirectes entre Mataró i Barcelona són inviables? Ens quedarem com esta-ven fins ara?

Per finalitzar, creiem que un document en el qual s’estava treballant des de 2003/04, no es pot tancar a corre-cuita i amb les concrecions més importants, calendari i finançament de les obres, a pocs mesos de les eleccions. Resulta curiós veure com aquest ca-lendari i finançament es concretaran abans d’acabar el mes de setembre d’enguany, en campanya electo-ral pràcticament de les eleccions al Parlament de Catalunya. Té gaire sentit el treball previ dels grups fet sense partidisme per acabar així?

En definitiva, creiem que un acord millor hauria estat possible i des d’aquí expressem el nostre ferm compromís perquè, dintre de les nostres responsa-bilitats, amb allò que estem d’acord pugui ser una realitat ben aviat.

Opinió sobre la mobilitat al Maresme / ERC

Per què hem votat que no al manteniment dels peatges

Ara fa dos anys, ERC al Maresme iniciàvem una cam-panya sota el títol “Per un nou model de mobilitat al Maresme”. Quan les altres formacions polítiques parlaven únicament de construir calçades laterals a l’autopista com a solució als problemes de mobilitat, des d’Esquerra vam manifestar que s’havia d’afrontar de manera global, parlant del transport públic, de pe-atges i de com havien de ser les noves infraestructures viàries si calien. El primer èxit reeixit per ERC va ser que la resta de formacions assumissin el nostre posi-cionament i que el debat s’hagi produït sota els parà-metres que nosaltres vam fixar.

Després de llargues negociacions hem aconseguit tancar un acord que recull allò que proposàvem. Par-la d’inversions i actuacions de transport ferroviari a curt, mitjà i llarg termini, de transport públic per carretera per millorar-ne la xarxa a tota la comarca, s’ha elaborat un estudi molt complet sobre la mobi-litat, diferents alternatives i escenaris de futur, i s’ha aconseguit passar d’una proposta inamovible per part de l’Estat i de la Generalitat de calçades laterals a la C-32 pensades com a infraestructura de pas, a una via

que ha de relligar tots els municipis del baix Maresme i millorar-ne la connectivitat.

El darrer punt era la consecució de bonificacions en els peatges per als veïns i veïnes del Maresme. S’ha aconseguit que des d’aquest mes de juliol s’implanti un sistema que permetrà descomptes des d’un 25% fins al 65% per als usuaris habituals de les barreres de Vilassar de Dalt, i que a mitjà termini podrà arribar fins al 100%. També s’ha aconseguit que el peatge de Santa Susanna no es vegi incrementat en el 30% del seu import per als moviments interns.

Malgrat haver assolit tot això, ERC continua tre-ballant i no renuncia a aconseguir la gratuïtat de tots els peatges del Maresme per als seus ciutadans. Hem afrontat una problemàtica endèmica de la comarca de manera global i hem conduït un procés que millorarà la qualitat de vida dels maresmencs i maresmenques.

El document aprovat a primers de març pel Consell comarcal del Maresme sobre la proposta de mobilitat al Maresme amb el vot favorable de CiU-PSC-ERC conté aportacions importants al pronunciar-se per donar prioritat a les inversions en transport públic en tots els àmbits, per millorar el servei de rodalies, impulsar les variants ferroviàries i la nova connexió amb el Vallès o per l’establiment de mesures de re-ducció selectiva dels peatges per als residents a la comarca.

Però des d’ICV-EUiA vàrem votar en contra, mal-grat els aspectes positius, per tal com no estem d’acord que s’aposti per la construcció d’una nova carretera o autovia paral·lela a l’autopista, malmetent encara més l’escàs sòl lliure de la comarca.

La nostra proposta va en el sentit d’invertir els di-ners de l’Estat en la millora de les connexions entre els nuclis de població amb un sistema de rondes ur-banes i interurbanes que tinguin continuïtat, amb la reconversió de l’antiga N-II en un passeig urbà amb tràfic pacificat i que doni prioritat als vianants, a les bicicletes, etc. Insistim en la creació d’un nou carril

DINS l’actual autopista que es reservi per al transport públic i per als vehicles amb més de dos ocupants i que s’obrin noves entrades a l’autopista a Cabrils i Teià. Per últim, NO ESTEM D’ACORD que es renunciï a la reivindicació que, després de les actuacions i millo-res que calguin, es pugui alliberar l’actual autopista de peatges per als moviments que tinguin origen o destí dins la nostra comarca.

Volem deixar clar que no compartim l’argument que suprimir els peatges DINS la comarca hagi de provo-car el col·lapse viari, ja que la nostra proposta preveu la creació d’un peatge dissuasiu per evitar els desvia-ments des de l’AP-7 o la nova A-2 abans d’entrar a la comarca, així com també acceptem que els peatges puguin utilitzar-se com un sistema de regulació intel-ligent de la mobilitat per regular els accessos al nucli urbà de Barcelona, com ja es fa en d’altres grans me-tròpolis d’Europa.

Andreu Francisco i RogerAlcalde d’Alella i president d’ERC al Maresme

Salvador Milà i SolsonaDiputat d’ICV-EUiA Parlament de Catalunya

José Manuel LópezRepresentant del PP a la comissió de Mobilitat del Consell Comarcal.

President del PP a Mataró

22 | TRIBUNAmaresme

OPINIÓ

Manuel Roca i CuadradaPeriodista

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

Les processonsde Setmana Santa

L’any 1940 acabada la guerra civil, la ciutat, com tot el país, treballava per recuperar la normalitat per sortir d’aquella situació caòti-ca a què s’havia arribat.

La desfeta provocada pels anys de la Guer-ra Civil i les privacions viscudes havien estat importants arreu i per tant la recuperació era una tasca difícil i complicada a la vegada, a tots nivells. A casa nostra la vida quotidiana torna-va poc a poc a la normalitat gràcies a l’esforç, la complicitat i el compromís dels mataronins que feien realitat la recuperació.

Sens dubte en l’ambient es respirava l’anhel per poder recuperar el més aviat possible les tradicions i celebracions populars. La veritat és que va ser el primer a recuperar-se. Era lògic que després dels anys de guerra viscuts, els ciutadans desitgessin oblidar-se de tot allò que els va tocar viure i patir i retornar a la normalitat. En aquest sentit recordem que aquell mateix any (1940) la ciutat recupera-va les tradicionals i populars processons de Setmana Santa. La iniciativa no va ser fàcil, ja que cercar els elements que permetessin organitzar les processons era poc menys que impossible, però, una vegada més, els mata-ronins van posar de manifest que saben fer bé les coses quan hi ha interès i es treballa de forma unànime.

A partir d’aquell any les processons varen tornar a formar part de la Setmana Santa ma-taronina i fins a finals dels seixanta van anar sumant el nombre de passos i la participació.

El 1969, la pluja va impedir la sortida de la processó, circumstància que es va aprofitar per tancar una etapa de la vida de les pro-cessons de Setmana Santa a la nostra ciutat. Mataró perdia aquesta tradició i no és fins a finals dels noranta quan de nou la recupera.

Avui torna a viure l’esplendor dels cinquan-ta, però amb l’interrogant que planeja sobre el seu futur.

La crisi econòmica actual es tradu-eix, al nostre territori, en una im-portant pèrdua de llocs de treball. El tancament d’empreses, l’augment d’expedients de regulació d’ocupa-ció, acomiadaments massius i una important davallada de l’ocupació en sectors industrials masculinitzats ha provocat un augment considerable de la taxa d’atur masculina que, fins ara, era més moderada que la femenina. Aquest fet ha provocat que les dades d’atur puguin donar la impressió que la crisi no està afectant les dones ja que, en aquests moments, presenten un percentatge d’atur molt similar al dels homes.

Davant d’aquest panorama es fa necessari un nou model econòmic per abordar la desigualtat laboral per-sistent entre dones i homes, perquè el mercat laboral segueix caracterit-zant-se per la segregació ocupacional,

Igualtat d’oportunitats, també en la crisi econòmica

que col·loca majoritàriament les do-nes en ocupacions i sectors menys va-lorats socialment i econòmicament. Això ens situa davant d’un problema de desigualtat laboral, que s’agreuja en grups de dones especialment vul-nerables: joves, amb discapacitat o immigrades.

Les altes expectatives d’ocupació creades a partir de l’entrada en vigor de la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència, s’han vist frenades per la crisi. Però això, ha reforçat el paper assistencial de la llei perpetuant el rol de la dona en les tasques domèstiques i de cura no assalariades.

La Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes va comportar la incorporació d’impor-tants propostes per actuar de manera efectiva en l’àmbit laboral. Una llei que fixa una especial atenció en la

prevenció i l’eliminació de conductes discriminatòries en l’àmbit específic dels sectors i de les empreses, mitjan-çant l’adopció d’estratègies a favor de la igualtat.

El nostre repte de futur ha d’anar encaminat a la millora de les condici-ons laborals i socials de les dones i els homes, a través de la negociació col-lectiva i amb les accions necessàries en els àmbits socials i de concertació del nostre territori reclamant que assegurin l’avançament de la igual-tat i l’exercici dels drets legalment establerts en les recents modificaci-ons legislatives en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

El Parc Central antic, ahir i avui

El Parc Central, el nostre parc de tota la vida, per una banda ens porta records inoblidables i per l’altra és el gran oblidat. Mirem-lo com a espai públic, és a dir, un lloc per a tothom, i veurem les mancances que pateix.

Resulta trist i evident que aquest espai públic tan important per Mataró estigui encara a anys llum de tenir una accessibilitat ja no correcte, sinó mit-janament acceptable en el dia d’avui.

S’han fet reformes, però no han ajudat gaire a l’accessibilitat. Hi man-quen rampes, n’hi ha de mal realitza-des, sortides/entrades del parc im-possibles de passar per una persona en cadira de rodes de forma autòno-ma, etc. I llocs com els lavabos públics són totalment inaccessibles per poder

entrar des del mateix parc.Davant això, Mataró Sense Bar-

reres, en el seu afany de lluitar per aconseguir una ciutat lliure de traves, ha volgut novament col·laborar amb la ciutat i com no, amb la seva Admi-nistració, fent un estudi més exhaus-tiu de l’accessibilitat comptant amb la col·laboració d’un arquitecte tècnic. Dins l’estudi es poden trobar també propostes per a possibles solucions.

Continuarem posant els nostres esforços i mitjans per intentar fer una aportació positiva per a tots el ciuta-dans, sense cap distinció, destacant que aquest estudi no ha representat cap despesa per l’Admistració local i molt menys per cap contribuent, és a dir, la despesa ha estat pels nostres

socis i col·laboradors.Volem demostrar també que, amb

aquesta situació econòmica tan de-sastrosa que estem vivint tots, és pos-sible fer moltes coses amb voluntat i ganes, moltes ganes, sense pensar que si no hi ha diners no es pot fer res.

Ovidi Huertas Castillo

Secretari General CCOO Vallès Oriental- Maresme

Antoni García Sancho

Mataró Sense Barreres

TRIBUNAmaresme | 23

QUÈ CAL FER AMB EL MONUMENTAL PA-TRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CABRERA DE MAR? En diversos moments Cabrera de Mar ha tingut un paper històric impor-tant: capital política i administrativa de la Laietània en temps dels ibers, comp-ta amb una ciutat romana -Ilturo- que les recents excavacions estan traient a la llum amb les termes públiques més antigues que es coneixen a Hispània. Ilturo, Empúries i Tàrraco, van ser les tres localitats clau des d’on es va iniciar la romanització del territori català. Ex-cepcional és també el conjunt arqueo-lògic de Can Modolell. Ja en època me-dieval, bona part de l’actual Maresme estava sota el jou del senyor del Castell de Burriac que, avui enrunat, encara do-mina tota la vall i plana costanera.

PERÒ COM S’HA DE GESTIONAR AQUEST PATRIMONI? Primer s’ha de protegir, després s’ha d’excavar i investigar per-què finalment sigui divulgat. Aquest procés de treball estaria definit en un Pla Director del Patrimoni de Cabrera que ens ha de portar finalment a veu-re aquests jaciments ben museïtzats i oberts al públic.

PROTECCIÓ. Per a tal fi Cabrera compta amb un experimentat arqueòleg (Albert Martín) i el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Històric. És lloable la labor de Joan Carles Alay (SCA) de seguiment i denúncia del fur-tivisme que es produeix al poblat ibè-ric. Cal declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) el poblat ibèric que té incomprensiblement la declaració de BCIN incoada des de l’any 1983 i també caldria declarar BCIN la Ilturo romana. Una mesura complementària fora instal-lar videocàmeres als jaciments com a elements de vigilància i dissuasió.

EXCAVACIÓ. Cal realitzar excavacions programades. El poblat ibèric i la ciutat romana, per la seva complexitat, només

poden ser excavats de forma programa-da i gestionats des d’una institució cien-tífica (Universitat, Museu Arqueològic de Catalunya, ICAC, etc.). Poblacions amb problemàtiques semblants com Olèrdola, Ullastret, Tornabous, Tivissa, Guissona, Castelló d’Empúries, tenen al darrere una institució cinetífica reco-neguda.

INVESTIGACIÓ. Per entendre les restes ar-queològiques és fonamental fer recerca.

DIFUSIÓ. S’ha de fer difusió científica, educació formal, turisme cultural, di-vulgació amb tots els mitjans com con-gressos, llibres, publicacions audiovi-suals, publicacions en línia, mitjans de comunicació, publicitat. Darrerament ha vist la llum la pàgina web Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni (www.cabrerademarpatrimoni.cat), que té per objectiu divulgar al gran públic, però sobretot als estudiants, l’arqueologia i el patrimoni de Cabrera.

CONCLUSIONS. La primera tasca seria cercar una institució científica capaci-tada per a la redacció d’un Pla Director del Patrimoni de Cabrera i la creació paral·lela d’un Patronat Municipal o Consell assessor del Patrimoni de Cabrera, d’aquesta manera compta-ríem amb els millors tècnics i especia-listes treballant de forma coordinada. Aquest és el camí a seguir; només amb un projecte seriós podrem obtenir els recursos humans i econòmics necessa-ris. Per acabar, voldria recordar que són els nostres representants a l’Ajuntament de Cabrera qui tenen la facultat i la res-ponsabilitat d’iniciar aquest procés, al-tra cosa serà ‘marejar la perdiu’.

L’arquelogia a Cabrera, una opció de futur

Josep Maria Rovira Redactor del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar

24 | TRIBUNAmaresme

OPINIÓ

MÉS ENLLÀ DEL MARESMELa periodista mataronina Queralt Flotats explica la seva experiència al programa ‘Afectos Matinales’ de RNE.

De 4 a 6 de la matinada

Afectos Matinales és un programa que dirigeix Jordi Tuñón i s’emet en directe per Ràdio Nacional d’Espanya de 4 a 6 de la matinada. Són dues hores de bo-geria i bon rotllo. Cada dia escollim un tema, una pregunta que plantegem als oients perquè la responguin en directe.

A part de la producció, que realitzo jun-tament amb l’altre membre de l’equip, Jordi Pujó, la meva tasca és copresentar el programa i les seccions de “pregun-tes existencials” i “notícies curioses”. A més, comptem amb grans col·laboradors que ens posen al dia de diferents temes: Miquel Murga explica les novetats tele-visives, Ivan Rosquellas ens transporta als anys 80, l’Imma Sust demostra que no és fàcil ser soltera al segle XXI, el discjòquei Nando Dixcontrol ens reve-la les conspiracions que ens envolten i El Sevilla dels Mojinos Escozíos aporta la seva particular visió del món. També tenim música en directe cada setmana amb el Jose del grup Barba Azul.

L’única pretensió del programa és fer passar una bona estona a qui ens escolta per començar el dia amb un somriure, que tal i com està el món, ens fa molta falta a tots.

Tenim un grup al Facebook amb més de 3.000 amics on els oients de diferents punts de l’estat donen la seva visió del tema del dia i poden seguir en directe les nostres bogeries.

Queralt Flotats. Periodista

L’any 2020 el vint per cent de l’energia primària generada a Europa haurà de ser renovable. Si féssim una enquesta ràpida sobre les energies renovables més cone-gudes potser resultarien guanyadores la solar o l’eòlica. Però poques persones di-rien la incineració, ja que fa alguns anys que aquesta forma de generar energia no surt als catàlegs habituals d’energies re-novables. Aquest és un oblit que no ens podem permetre.

Sovint s’ha comès l’error de considerar que tot allò que es generi en una incine-radora no pot ser mai energia renovable, ja que es parteix del prejudici que aques-ta és una instal·lació contaminant (una altra gran errada), i per tant no pot ser mai productora d’energia verda. Això no és així i la mateixa normativa europea ha fet un pas decisiu per esmenar aquest greu error.

Segons una directiva europea tota la

Existeix la llei universal de l’etern retorn, i també la del pèndul, que ens permet afir-mar que no existeix res de nou sota el cel. Una forma d’interpretar aquesta llei con-sisteix a constatar que la història es carac-teritza pel seu desenvolupament cíclic al-tern d’etapes d’eufòria i altres de desgana, com passa actualment. Observem asto-rats situacions de pares que aparquen els seus fills i el mateix fan amb el seus pares quan es converteixen en dependents. La crisi econòmica actual és una clara mos-tra d’una societat desencisada que passa de tot I s’acontenta amb un individualis-me i consumisme que atempten contra la dignitat humana. Però questa situació ha tocat fons, la qual cosa és un símptoma clar que novament ha arribat el moment de començar una nova etapa d’eufòria. Si acceptem que la història no planteja mai problemes que no tinguin solució no és

d’estranyar el naixement del Moviment Sènior en una societat amb una gran població envellida, que s’ha d’enfocar no com un problema, sinó com un repte que requereix assumir plantejaments de transformació social per afrontar-lo.

Tot just en aquests moments perso-nes jubilades o prejubilades comencen a qüestionar les solucions existents, pròpies del segle XX, per entretenir aquestes per-sones, ja sigui jugant a cartes o al dòmino o fent activitats manuals o d’altres tipus que no fomenten el compromís social. Aquest comportament passiu no les satisfà i cer-quen alternatives del segle XXI; no es conformen a no fer res que les faci sentir-se útils i necessàries. Aquest plantejament que algú podria qualificar d’utòpic i de fer volar coloms, té precisament en compte els moviments de la llei del pèndol d’eufò-ria i desgana. La paradoxa d’aquest segur

inici d’una etapa d’eufòria, consisteix a afirmar que probablement el seu lideratge serà promogut pels sèniors, les persones excloses del treball remunerat per qües-tions d’edat, que trobaran noves fórmules per avançar en aquest nou camí d’autore-alització personal.

Ens agradaria la divulgació d’aquest plantejament de canvi social mitjançant la millor forma de comunicació existent, el boca-orella que avui dia es pot fer amb un simple SMS o e-mail que només digui: ”Mira la pàgina web www.eurosenior.net, és interessant.” Des d’aquesta pàgina es pot baixar gratuïtament el llibre Aigua de vida de divulgació del Moviment Sènior i d’altres informacions sobre aquest nou moviment.

L’energia renovable oblidadafracció biodegradable dels residus mu-nicipals s’ha de considerar energia reno-vable. Per tant, són els recursos a partir dels quals es genera l’energia el que per-meten qualificar-la com a renovable i no pas la instal·lació on es produeix. Aques-ta fracció biodegradable està formada per residus d’origen cel·lulós com el pa-per de cuina, compreses, bolquers, mo-cadors de paper, però també hi podem incloure els residus orgànics, les fustes, els tèxtils d’origen vegetal i el paper car-tró, que seria preferible recollir selecti-vament però que encara ens els trobem en les fraccions de rebuig.

Tot aquest conjunt tan heterogeni suma la meitat de la fracció que resta dels residus municipals. Si tot aquest material decidim enterrar-lo en un abo-cador, no el recuperem energèticament de cap manera, i això és el que està pas-sant a l’estat espanyol. Dels 24 milions

de tones de residus municipals generats, 16 milions de tones s’enterren en aboca-dors. Si tenim en compte que la meitat dels residus d’aquests abocaments són biodegradables, estem perdent ni més ni menys que la possibilitat de generar un 3% de l’energia elèctrica espanyola, una energia verda que ens pot ajudar a aconseguir que d’aquí a deu anys arri-bem a acomplir els percentatges d’ener-gia renovable que ens demana Europa. Però per fer-ho hem de complir les nor-matives comunitàries que, per sort, ens refresquen la memòria: la incineració és una font d’energia renovable, i de les importants!

Eufòria i desgana

Carles SalesaDirector tècnic Consorci per al Tractament de RSU del Maresme

Josep Aracil i Xarrié

President d’Euroseniorinfo@eurosenior.es

TRIBUNAmaresme | 25

L’ESPAI DE VALORS

Una cultura que ajudi a pensar De cultura, concretament de llibres, se’n parla molt a Catalunya durant el pe-ríode que precedeix Sant Jordi i la mateixa diada. Aquell dia es venen milers i milers de llibres, però la resta de l’any el consum cultural és més aviat escàs. En general, a més, el con-

sum cultural va lligat a casa nostra i a tot el món occidental sobretot a l’oci, a l’entreteniment. Es busca una cultura que ajudi a l’evasió, no una cultura que permeti aprofundir en els grans interrogants que té plantejats la societat moderna. És en aquest marc que la revista Valors dedica el mes d’abril el seu monogràfic a parlar de la cultura, entesa com una expressió de la forma en què l’home viu, s’expressa i pensa sobre si mateix i la societat que l’envolta. A pensar sobre tot això ens hi ajudarà el popular escriptor Josep Maria Espi-nàs; Xavier Bru de Sala, expresident del Consell de les Arts i la Cultura de Catalunya i persona de reconegut prestigi dins el món de la cultura; el coordinador de redacció del suple-ment “Cultura|s” de La Vanguardia, Sergio Vila-Sanjuan, i el periodista i escriptor maresmenc Albert Calls.

D’altra banda, Valors prepara pel proper 22 de maig la tercera edició de la Jornada Valors i Compromís que versarà sobre la llibertat i comptarà amb la presència, entre d’al-tres, de la catedràtica d’Ètica Victòria Camps.

Associació cultural ValorsMés informació a www.valors.org

Després de més de dos anys de forta crisi econòmica i financera són moltes les petites i mitjanes empreses que han hagut que tan-car portes, amb les moltes con-seqüències que aquest fenomen comporta. Una de les més impor-tants és la de la RESPONSABI-LITAT davant tercers pels deu-tes que la societat deixa vigents en el moment de plegar.

El nostre sistema legal, en l´àmbit mercantil, disposa uns deures a càrrec de l’empresa i també dels administradors res-pecte el pagament de les obliga-cions adquirides per la societat a partir del moment en què aques-ta cessa la seva activitat. Així, les lleis societàries ( S.A., S.L.) disposen tres tipus de responsa-bilitat en què poden incórrer els administradors socials que no actuiïn segons disposa la llei en relació al cessament efectiu de l´activitat empresarial, articu-lant tres tipus d´acció a exercitar

contra aquests: social, individual i solidària. La primera procedirà quan la conducta dels adminis-tradors hagi lesionat directa-ment els interessos de la societat i la seva finalitat és restituir el patrimoni social perjudicat; la segona persegueix restituir el patrimoni de socis o creditors pels perjudicis causats per la conducta reprotxable dels admi-nistradors, i la tecera sanciona els admnistradors per no haver complert els seus deures respec-te a la ordenada dissolució de la societat davant la producció de determinades causes previstes per la llei. Totes aquestes acci-ons vénen a combatre l’incom-pliment per part dels adminis-tradors del seu deure d´actuació com a empresari ordenat i lleial representant.

Tanmateix, la Llei concursal 22/2003 regula un règim de res-ponsabilitat dels administradors davant la insolvència de la seva

empresa disposant una sèrie de supòsits, la producció dels quals comporta la responsabilitat per-sonal dels administradors davant els deutes socials i en aquells im-ports que no quedin coberts pel patrimoni social.

Per tant, davant una situació de tancament de l’empresa, el cre-ditor podrà valorar l´exercici de les diferents accions que la llei societària i concursal posa al seu abast per mirar de recuperar el seu crèdit, així com rescabalar-se econòmicament dels perjudi-cis que li ha causat la conducta negligent o culpable dels admi-nistradors socials, atacant pre-cisament el patrimoni personal d’aquests.

Tancament d’empreses:

Atenció a la responsabilitatdels administradors

Rivière, Duch, De Ahumada, Puigverd i Luri a la II Jornada Valors i Compromís, el maig de 2009 a la Sala Cabañes. Foto: Sergio Ruiz / Valors

Xavier Casas MartínezAdvocat. Administrador concursal. Bufet Casas-de Doria &Advocats, sc

26 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIES

En marxa la ruta del pèsol

El passat divendres 12 de març van co-mençar les jornades gastronòmiques del pèsol de la nostra comarca, jorna-des que configuren la Ruta del Pèsol del Maresme i que inclouen la 16a Pesolada de Caldes d’Estrac, les 13es Jornades Gastronòmiquers del Plat de Mataró (la sèpia amb pèsols i patates), l’11a Fes-

pèsol a la nostra comarca. Entre els ac-tes més destacats de cada població cal fer esment del concurs de cuina del pè-sol de Caldes on participen cuiners joves de diferents escoles, el concurs del plat de Mataró on participen els restaurants inscrits, i la festa del pèsol i el sopar del pèsol on es lliura el Pèsol d’Or a Sant Andreu de Llavaneres.

D’altra banda, el Gremi publica el tríp-tic de les Jornades de Mataró i dóna su-port a l’edició de l’opuscle de La Cuina del Pèsol del Maresme 2010, conjunta-ment amb el Consorci de promoció tu-rística Costa del Maresme. Per la seva banda, l’Ajuntament de Caldes edita el seu propi tríptic informatiu. Les dates de les jornades són: Caldes d’Estrac, del 12 de març al 2 de maig; Mataró, del 12 de març al 30 d’abril; Sant Andreu de Llavaneres, del 2 d’abril al 2 de maig; Cabrils, del 12 de març al 25 d’abril, i Vilassar de Mar, de l’1 al 30 d’abril.

Font: Gremi d’Hostaleriai Turisme de Mataró i Maresme

Arrenca l’11a MostraGastronòmica del Pèsol de Llavaneres

Des del divendres 2 d’abril i fins al diumenge 2 de maig, els quinze restaurants participants a la mostra ofer-eixen menús que inclouen pèsol i coca de Llavaneres. Aquestes són les propostes i els preus dels restaurants participants en la Mostra Gastronòmica.

RESTAURANT CAN JAUME. Port Balís. Telèfon 93 792 69 60. MENÚ: Aperitiu d’en Jaume i coca torrada de tomàquet. Crema freda d’esca-marlans. Pèsols de Llavaneres ofegats a l’estil d’en Jaume. Sorbet de llimona i menta. Coca de Llavaneres. Preu: 37,50 €.

LA TAVERNA DEL PORT. Port Balís, local 11. Te-lèfon 93 792 73 03. MENÚ: Aperitiu. Amanida Taverna. Pèsols ofegats amb botifarra. Coca de Llavaneres. Cafès i xopets. Preu: 35 €.

HANDICAP RESTAURANT. Escola de Golf, HCP1. Telèfon 93 791 34 98. MENÚ: Pèsols de Llavaneres ofegats amb botifarra negra. Lluç a la donostiarra. Coca de Llavaneres. Preu: 30 €.

MASIA BARTRÉS. Passeig Bellaire, 48. Telèfon 93 792 70 01. Pèsols de Llavaneres ofegats: 13,37 €. Coca de Llavaneres: 4,50 €.

GRUP GRAUPERA. Pg. de les Monges, 48. Telè-fon 93 792 64 47. MENÚ: Pèsols de Llavaneres a l’estil de l’àvia. Suquet de rap o carré de xai a la mostassa. Coca de Llavaneres. Preu: 37 €

MAS NADAL. Veïnat d’Avall, 8. Telèfon 93 792 72 44. MENÚ: Pèsols de Llavaneres. Lluç a la donostiarra o espatlla de xai al forn. Coca de Llavaneres o pinya farcida amb crema. Preu: 35 €.

LA BRASA 48. C. de Munt, 48. Telèfon 93 7 92 64 19. MENÚ: Pèsols de Llavaneres ofegats. Fri-

candó amb bolets. Coca de Llavaneres. Preu: 29 €.

NOSTRUM LLAVANERES. Camí de la Masia, 5. Telèfon 93 792 94 56. Pèsols amb pernil: 3,60 €. Crema de pèsols: 3,35 €. Sèpia amb pèsols: 4,95 €.

LA CALETA. Passeig del Marquès de Casarie-ra, 45. Telèfon 93 791 16 58. MENÚ: Pèsol de Llavaneres. Suprema de lluç al forn o entre-cot al gust. Coca de Llavaneres. Cafès. Preu: 30,50 €

LAS PALMERAS. Ctra. Nacional II, km 652. Telèfon 93 793 00 44. MENÚ: Pèsols de Llavaneres ofegats amb botifarra de Planoles. Peu de porc desossat, farcit de botifarra del Perol. Coca de Llavaneres o coulant de xoco-lata. Copa de cava de benvinguda. Blanc de Rueda; Viña Zimbrón; Verdejo; Sauvingnon. Negre Rioja; Martínez Lacuesta, collita. Copa de dolç de Mataró. Preu: 43 €.

LA PANIFICADORA. Carrer del Doctor, 17. Te-lèfon 93 792 80 85. MENÚ: Pèsols ofegats, amanida d’encenalls de foie amb pernil d’ànec, timbal d’escalivada amb formatge de cabra, pasta farcida de poma amb salsa de ceps o carpaccio de vedella amb par-mesà. Bacallà al gust, entrecot de Girona al gust, xurrasco de vedella, sèpia amb pè-sols i escarxofes o turbot al forn. Coca de

Llavaneres, tiramisú o poma al forn. Añares criança (DO Rioja) o Homenaje rosat (DO Navarra). Preu per: 25 €.

PINS MAR. Passeig Marítim, 86-100. Telè-fon 93 792 69 02. MENÚ: Pèsols ofegats a l’estil de Llavaneres. Bacallà al gust. Coca de Llavaneres. Cafès. Preu: 28 €.

METUMBO. Ctra. Nacional II, km 650,8. Telèfon 655 921 011. MENÚ:Xató de pèsols amb codony, mango i romesco suau de ma-racujà. Crema de pèsols amb foie a la pae-lla, calçots confitats i xantillí de tòfona. Filet de bou amb salsa caputxino i patata flame-jada amb rom anyenc. Aigües, refrescs, vi negre Arco del Sol (Ribera del Duero). Ca-fès. Preu: 38 €.

EL RACÓ DEL NAVEGANT. Port Balís, 24. Telèfon 93 792 86 13. Pèsols amb man-donguilles de sèpia: 26,64 €. Tripa i morro amb cigrons: 17,66 €. Calamars amb ceba i pèsols: 26,22 €.

CAN MORERA DELS TARONGERS. Passeig de les Alzines, 16-18. Telèfon 93 792 93 51. MENÚ: Pèsols de Llavaneres ofegats a la ca-talana. Rotllet de rap i gambes amb crema de pèsols garrofals i bacon i ceba confita-da o mandonguilles amb sèpia, patates i pèsols de Llavaneres. Coca de Llavaneres. Preu: 39€.

ta del Pèsol i Mostra Gastronòmica de Llavaneres, les 8es Jornades del Pèsol de Cabrils i les 2es Jornades del Pèsol de Vilassar de Mar.

Un total de 77 restaurants del Mares-me participen en aquestes mostres gas-tronòmiques i jornades que al llarg dels anys han anat recuperant el conreu del

TRIBUNAmaresme | 27

Sant Cebrià organitza una nova Fira de la Maduixa

La Fira de la Maduixa és una festa que es convoca a la Vallalta durant els mesos d’abril o maig. Es celebra al final de la collita de la maduixa i serveix per demostrar la gran qualitat d’aquest producte, que el fa únic a la comarca. Hi participen tam-bé restaurants, pastisseries i establiments d’alimentació que ofereixen plats cuinats amb maduixes. Cada població que l’organitza ofereix activitats complementàries com fira d’artesania alimentària, venda de maduixes, degustacions, concursos de pastissos, tallers de cuina, espectacles i exposicions.

DISSABTE 1 DE MAIG

18.00 h, al casc anticActe oficial d’inauguració.

A continuació, al casc anticTastet inaugural de productes locals.

18.30 h, al casc anticTaller de cuina infantil del maduixot de Sant Cebrià. A càrrec de la cuinera Mònica Serra.

A partir de les 18.00 h, al casc antic Exposició i presentació de projectes de menjadors escolars ecològics. Eduquem i alimentem de manera responsable. A càr-rec de productors, educadors i professio-nals del sector al Maresme.

A partir de les 22.30 h1r edició del Sant Cebrià Blues Festival.

DIUMENGE 2 DE MAIG

A partir de les 10 h, al casc anticVenda de maduixes a càrrec dels produc-tors locals.

12.00 h, al casc anticEngresca’t a fer el Taller de cuina del ma-duixot de Sant Cebrià!

17.30 h, al casc anticLliurament de premis del 1r Concurs de di-buix “El racó favorit de Sant Cebrià”.

18.00 h, al casc anticLliurament de premis del 2n Concurs popu-lar de postres i pastissos de la maduixa de la Vallalta del Maresme.

A partir de les 18.30 h, al casc antic Contes i històries al carrer. Espectacle Una de gegant amb La Cremallera Teatre.

ALTRES ACTIVITATS PER GAUDIR ELS DOS DIES DE LA FIRA: Mostra gastronòmica i tas-tet de productes elaborats pels restauradors i establiments d’alimentació locals | Fira d’artesania | Exposició i venda de productes de la terra, artesania alimentària i produc-tes ecològics | Animació al carrer per als més petits i per a tota la família | Mostra i expo-sició del cultiu del maduixot de Sant Cebrià | 1r Taller i concurs de dibuix. Temàtica: “El racó favorit de Sant Cebrià de Vallalta”.

RESTAURANTS PARTICIPANTS: RESTAURANT CA L’ADRI CAN CONA. Crta. de Sant Pol a Sant Cebrià, km. 26,5 (davant Camp de Golf). Tel.: 93 763 09 84. RESTAURANT CAN JOAN. Cal Sant , s/n. Tel. 93 763 03 01. BAR RESTAURANT MARTRI. C/ Centre, 3. Tel. 93 763 11 15. RESTAURANT PIM PAM PUM Avda. Maresme, 33 local 5. Tel. 93 763 25 66

PASTISSERIES I ESTABLIMENTS D’ELABORACIÓ ARTESANAL: FORN DE PA CA L’ANDREU C/Centre, 11. Tel. 93 763 05 54. PASTISSERIA S. SAULEDA Sot de les Vernedes, 20. Tel. 93 763 03 30. CARNISSERIA-XARCUTERIA MARTRI Carrer Centre, 6. Tel. 93 763 00 43

28 | TRIBUNAmaresme

El Maresme començarà a gaudir de descomptes als peatges a partir del juliol

MOTOR

El govern del Consell Comarcal del Ma-resme (PSC, CiU i ERC) i la Secretaria per a la Mobilitat han arribat a un acord definitiu sobre la nova política de peat-ges, que es començarà aplicar a partir de l’1 de juliol. Les negociacions s’han allar-gat molts mesos, però a la fi s’ha trobat l’acord per donar resposta a una de les re-ivindicacions històriques de la comarca.

Després de 40 anys pagant el peatge troncal de Vilassar de Dalt, el més antic de l’Estat, els conductors podran gau-dir de descomptes de fins al 65% en una primera fase. Un 25% si es fan més de 16 viatges mensuals en dies laborables, un 20% si el cotxe és poc contaminant i un altre 20% si hi viatgen tres o més ocu-pants.

Tot i que inicialment la majoria de vehicles es podrà beneficiar únicament del 25% de bonificació, corresponent al nombre de viatges –hi ha pocs vehicles ecològics i poca gent que viatgi acompa-nyada en els seus desplaçaments habitu-als–, el govern del Consell Comarcal ho ha valorat de manera satisfactòria.

El president del CCM, Josep Jo (PSC), assegura que aquest dimarts és un “dia important” per a una comarca que “es mereixia” un acord d’aquestes caracterís-tiques. Des d’ERC, Andreu Francisco, ha destacat que a més de la nova política de peatges també s’estudiaran millores en el

transport públic ferroviari i per carretera, mentre que Joan Baliarda (CiU) espera que el PP i ICV, a l’oposició, s’acabin su-mant a l’acord.

La bonificació del 65% que es comen-çarà a aplicar aquest estiu arribarà al 85% quan s’aprovi el projecte de la nova carretera que substituirà l’actual N-II. Aquesta, alhora, es convertirà en un pas-seig dels pobles marítims de la comarca. En aquesta segona fase, els percentatges es repartiran de la següent manera: 35% en funció del nombre de viatges, 25% per a vehicles ecològics i 25% per a tres o més ocupants.

En una tercera fase, quan comencin les obres d’aquesta ‘tercera carretera’, els descomptes podran arribar al 100%: 50% en funció del nombre de viatges, 25% per a vehicles ecològics i 25% per a tres o més ocupants. També en aquesta fase, els tra-jectes intracomarcals amb origen i destí a la mateixa comarca del Maresme seran gratuïts en tots els peatges, i no només en el de Vilassar de Dalt.

Finalment, també s’ha acordat que els veïns del nord del Maresme no paguin el 30% d’augment del preu del peatge que es preveu aplicar a la barrera de Santa Susanna quan l’autopista C-32, que ac-tualment arriba fins a Tordera, estreni la prolongació fins a Palafolls.

ACN

La comarca del Maresme ha aconseguit la fita que feia anys que perseguia i a partir del pròxim 1 de juliol els vehicles que circulin per la C-32 gaudiran de descomptes en el peatge troncal que hi ha a Vilassar de Dalt, en funció de tres variables: el nombre de viatges, el nombre d’ocupants de cada cotxe i la tipologia de vehicle. La bonificació podrà arribar a ser del 65% per a un cotxe que faci més de 16 viatges mensuals en dies laborables (25%), dugui tres o més ocupants (20%) i sigui poc contaminant (20%). Aquests descomptes arribaran fins al 85% quan hi hagi un projecte per a la construcció de la carretera que ha de substituir l’N-II, i d’un 100% quan es comenci a construir aquesta nova via.

L’Infiniti FX és un tot terreny de circu-lació en carretera procedent d’Amèrica. Està disponible amb dos nivells d’equipa-ment, en qualsevol cas amb uns nivells de confort i de disseny remarcables.

Un element molt curiós de l’Infiniti Fx és el dispositiu Automatic Driving Posi-tion System, mitjançant el qual si varia el posicionament del seient durant la mar-xa, el sistema modifica també, de manera automàtica, el volant i els miralls exteri-ors, de manera que el conductor no ha de treure la mirada de la carretera.

Alguns dels elements del confort de sèrie que podem esmentar de l’Infiniti són: aire condicionat, seients davanters amb calefacció, alçavidres elèctrics, fun-ció de memòria per al seient, la columna de direcció i els retrovisors, il·luminació seqüencial, retrovisors exteriors plega-bles elèctricament, sostre solar elèctric i sensor de pluja i de llum. La tapisseria, el volant i la caixa de canvis són de cuir.

MOTOR. El vehicle està disponible amb motoritzacions a benzina, un propulsor V6 de 320 cavalls i un V8 de 390 cavalls, tot i que al llarg de l’any hi haurà disponi-ble una opció dièsel V6 de 238 cavalls.

El motor V6 de 320 cavalls acredita una velocitat màxima de 233 km/h, amb una acceleració de 0 a 100 en 6,8 segons i un consum mitjà de 12 litres als 100 quilò-metres.

Pel que fa al motor V8 de 390 ca-valls, es tracta d’un propulsor amb una velocitat punta de 249 km/h, amb una acceleració de 0 a 100 en 6 segons i un consum mitjà de 13 litres als 100 quilòmetres.

En qualsevol cas, incorporen una caixa de canvis automàtica de set relacions. També es poden posar les marxes de forma manual mitjançant un activador que hi ha darrere el vo-lant.

SEGURETAT. Un sistema de càmeres estratègicament situades perme-ten tenir un total control de l’entorn del vehicle. Aquest sistema és ajuda especialment en els moments dels avançaments, per evitar l’angle mort, i també en els estacionaments.

També és d’utilitat el programador de velocitat actiu, amb el qual també s’aconsegueix mantenir una distàn-cia prudencial respecte el vehicle que va al davant. I incorpora un altre dispositiu que, si detecta que s’ha de produir una col·lisió, activa els frens i desaccelera el vehicle.

De sèrie equipa en totes les versi-ons: sis coixins de seguretat, control d’estabilitat, fars de doble xenó amb il·luminació adaptable, recolzacaps actius per a les places del davant, en-tre d’altres. ACPG

INFINITI FX

TRIBUNAmaresme | 29

30 | TRIBUNAmaresme

LES NOSTRES MASCOTES

Des de començaments d’any, la SPAM ha entrat en els seus refugis 58 cadells de gos i es prepara per rebre centenars de cadells de gat que ben aviat, amb la primavera, col·lapsaran la protectora. Aquesta història es repeteix any rere any sense que cap administració destini els recursos econòmics a aturar la situació.

La SPAM fa el servei de recollida i aco-llida a 31 municipis catalans que destinen un total de 800.000 € perquè la protec-tora s’encarregui d’aquesta gestió. La xi-fra és desorbitant però el que ens ha de posar en alerta és que aquesta quantitat serveix tan sols per mantenir els animals mentre se’ls troba una família, “és a dir, només serveix per mantenir ” afirma la presidenta, Sílvia Serra, “és com un got foradat que vols omplir d’aigua sabent que mai no ho aconseguiràs”.

“En èpoques de retallades pressu-postàries i d’estalvi és incomprensible que els municipis no pensin seriosa-ment a reduir despeses i ser més efec-tius sense fer un pas enrere, quan és totalment possible fer-ho”, diu Serra. Per aconseguir-ho, només caldria apli-car la llei i sancionar els propietaris dels animals que els passegen sense dur-los identificats. “Considerem que més de la meitat dels gossos que viuen en els nostres refugis s’han perdut. Si du-guessin xip, serien retornats en pocs dies. Però la realitat és que es queden en els nostres refugis de per vida per-què no sabem qui és el seu propietari”, recorda la presidenta de l’entitat.

Si els diners públics es destinen a sancionar els propietaris dels animals sense identificar i aturar els naixements incontrolats la xifra es reduirà dràsticament.

La SPAM demana als governs que apliquin les sancions per no identificar els animals de companyia com es fa amb les infraccions de trànsit i alcoholèmia. “A més, no podem amagar el fet que un gos perdut a la carretera pot provocar accidents i la mort dels qui se’l cre-uen”, afegeix.

Esterilitzacions subvencionadesL’altre punt fort per acabar amb aques-

ta situació és subvencionar les esteri-litzacions de gats i gossos per aturar les cadellades incrontrolades que col·lapsen cada any els refugis.

L’entrada massiva de cadells que està vivint i viurà la protectora en les prope-res setmanes és el que fa entendre que no es treballa en prevenció. “Els diners públics s’haurien de destinar al ben-estar dels animals que s’han d’acollir per motius totalment justificats, com passa a Europa” , afegeix Serra, “però sembla ser que, ara per ara, els governs prefereixen continuar tancant els ulls i la ment abans que aportar solucions preventives al problema que sempre acaba generant despesa pública”.

Malauradament, aquest mínim control de la situació de l’animal de companyia a casa nostra l’acaben pagant els ciutadans a través dels impostos o de la pròpia but-xaca, en el cas d’aquells que col·laboren voluntàriament amb les entitats protec-cionistes a través de donacions o de fer-se socis o padrins.

Font: SPAM

El preu de la irresponsabilitat i del’abandonament ascendeix a 800.000 euros

L’Àrea d’Espais Naturals de la Dipu-tació de Barcelona ha editat el tríptic El senglar: impacte i precaucions, on s’expliquen els perjudicis de l’augment d’aquests animals, les activitats correcto-res, i les recomanacions que cal seguir en cas de trobar-se’n.

El senglar és un animal salvatge molt freqüent als parcs de la província de Barcelona. En els darrers anys, la seva població ha augmentat força i es calcula que actualment n’hi ha sis per cada 100 ha. L’excés de senglars fa que, en molts casos, surtin dels seus espais habituals i accedeixin a carreteres i zones habitades, cosa que ocasiona danys a persones, vehi-cles, camps de conreu i l’entorn natural.

Per minimitzar els perjudicis d’aquest excés de població de senglars es recoma-

Compte ambels senglars!

na, sobretot, no alimentar-los, ja que es modifica la seva pauta de comportament, i recórrer a les batudes de cacera orga-nitzades per les societats de caçadors en període permès (d’octubre a febrer).

L’Àrea d’Espais Naturals de la Dipu-tació de Barcelona fa el seguiment dels senglars a diversos espais de la Xarxa de Parcs Naturals, com ara el Parc Natural del Montseny, el Parc del Montnegre i el Corredor, el Parc de la Serralada de Marina, el Parc de Collserola i el Parc del Garraf, on pot trobar-se el tríptic.

Font: Sostenible.cat

TRIBUNAmaresme | 31

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït)

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 - VILASSAR DE MAR

VENDA DE PINSOS

CLÍNICA VETERINÀRIA

PANDAPALOMA CARRERA FERRER

Platja Cassà, 76ARENYS DE MAR

Tel. 93 792 39 53pandakania@arenysdemar.com

Pl. Josep Tarradellas, 21-2708340 Vilassar de Mar

Tel. 93 750 23 72

Roser Turrau i Balaña Col. 1876Mª Lluïsa Tauler i Daunis Col. 1875

Medicina internaAnàlisis · Cirurgia

NutricióVISITES A DOMICILI

ADOPTA’LSSón víctimes de l’abandonament. Molts han perdut l’esperança de trobar una família que els estimi i que els faci oblidar el que han vis-cut. Ens ajudes a canviar el seu destí?

IVAN: És víctima de la vida al carrer. Té uns 7 anys i va arribar al refugi molt espantat i mort de fam. Necessitem urgentment una família que li faci com-

prendre que la vida pot ser meravellosa i que no tot és rondar pel carrer espantat i passar gana. La seva carona i expressió ex-pliquen tot el que ha viscut. La seva adopció és gratuïta i la SPAM es fa càrrec de les des-peses veterinàries que pugi ocasionar.

BICHU: La Bichu no ha tin-gut gens de sort en la seva curta vida. La família amb qui vivia la va deixar dins d’un contenidor perquè tin-gués una mort trista i dura.

Per sort, algú se’n va adonar i ara viu en el nostre refugi esperant una veritable família que li faci comprendre que no totes les per-sones són dolentes.

ROTRING: El vam trobar amb un cop molt fort que li va provocar un trenca-ment dels nervis d’una pota del davant. Ara, ja l’estem tractant i s’està

recuperant a poc a poc. Només té un any i és boníssim. Busquem una família perquè descobreixi com és la vida envoltat dels qui t’estimen. La seva adopció és gratuïta i la SPAM es fa càrrec de les despeses vete-rinàries que pugi ocasionar.

MOLA: La Mola és una di-vertida gateta grisa tigrada, rodoneta. És força mansa i reclama afecte, encara que també és independent. Es va perdre pel centre de Ma-

taró i va entrar en una llar que no era la seva. Ara viu en el refugi a l’espera que el miracle arribi i que alguna família es decideixi a do-nar-li una veritable llar. Adopta-la!

Protectora d’Animals de Mataró www.protectoramataro.orginfo@protectoramataro.org

902 908 043

Catalunya tindrà els primers 40 ensinistradors canins oficials de l’estatLa Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) oferirà el curs vinent el Màster d’Instrucció d’Unitats Canines de Tre-ball, convertint-se així en el primer cen-tre de l’estat que ofereix un títol oficial per a personal especialitzat en l’ensinis-trament d’animals. Els estudis es posen en marxa arran de l’aprovació el passat mes de novembre d’una llei en sessió parlamentària que estableix l’obligato-rietat de posseir una acreditació oficial per a desenvolupar aquesta tasca. El màster oferirà una quarantena de pla-ces anuals i està destinat a personal amb experiència prèvia en el treball a nivell professional amb animals.

Es tracta dels primers estudis reglats al voltant de l’ensinistrament caní que hi ha a l’estat, i molt probablement els primers també de tot el món, segons han apuntat fonts de la direcció del màster. Les lliçons, amb un fort component pràctic, es desenvoluparan a l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral, situada al campus de Bellaterra de la Universi-tat Autònoma de Barcelona. L’objectiu

del curs és dotar d’una titulació oficial als alumnes, d’acord amb la Llei d’Ac-cessibilitat de Gossos d’Assistència, que el Parlament de Catalunya va aprovar el mes de novembre del passat 2009.

“Els alumnes que venim al curs ja te-nim una experiència prèvia i assistim a classe amb el nostre gos”, explica la Ruth, una voluntària de Protecció Civil de Montornès del Vallès (Vallès Orien-tal) que acudirà al curs acompanyada d’en Zen, el seu animal de companyia, un pastor alemany de set anys. Tant la Ruth com en Zen estan especialitzats en la recerca de persones desaparegudes, ja sigui vives, ferides o mortes, entre un bosc o entre les runes d’un edifici, per exemple.

En Dani, un altre voluntari del mateix cos, assegura que entre setmana aquests gossos són “companys, com la resta d’animals”. Tot i això, diu en Dani, en arribar el cap de setmana “sortim a practicar amb la resta de l’equip”.

El curs servirà per materialitzar de ma-nera oficial la capacitat de la persona a

l’hora d’aprendre les claus per ensinistrar ens animals, ja sigui en matèria de recerca de persones, detecció d’explosius o dro-gues o ajuda a les persones que pateixen algun tipus de discapacitat. A l’animal se li han de saber donar les ordres correctes i sobretot premiar-lo per tal que associï la seva bona conducta amb un agraïment per part de l’amo o ensinistrador.

“Un curs com aquest era molt ne-cessari, no només a nivell d’ensinis-trament, on fins ara no hi havia cap estudi reglat, sinó pels mateixos en-sinistradors, ja sigui professional o un particular”, explica la directora del màster, Marga Macias, que assegura que un ensnistrador que treballa amb explosius o en tasques de rescat ha de tenir una professionalització a través d’estudis oficials.

Tot i que encara no està oficialment reglat, ja s’estan duent a terme lliçons teoricopràctiques al mateix campus. Les classes arrencaran el proper mes de setembre amb l’inici del curs acadèmic.

ACN

Les dents del gatEl gat és un animal cent per cent car-nívor i, com a tal, disposa d’una denta-dura perfectament adaptada per a la depredació, captura i masticació de les petites peces que caça. A diferència del gos, el gat no disposa de grans molars trituradors, característics de l’alimen-tació omnívora. Aquesta petita màqui-na depredadora té, tanmateix, 32 peces dentals que s’adapten a la perfecció a les necessitats alimentàries del felí.

LA RESORCIÓ DENTAL. La pateixen al vol-tant del 65% dels gats, i la seva freqüèn-cia augmenta amb l’edat. Es desconeix la causa que origina aquesta malaltia,

consistent en l’aparició d’una inflamació dels teixits adjacents a la dent, que fa que aquest vagi fent-se progressivament més fràgil fins a trencar-se. L’arrel es destrueix, i pot donar lloc a trastorns de gravetat. Els gats que pateixen aquesta afecció solen bavejar constantment i es neguen a menjar o bé es mostren afa-mats davant el seu plat, sense decidir-se a provar mos. A vegades, el gat fa com si volgués desprendre’s d’un objecte es-trany usant les seves potes.

LA TOSCA. Es tracta d’una acumulació de sals minerals presents en la saliva, i que queden adherides a la placa dental. En acumular-se la tosca, s’inflama la geni-va i els teixits que uneixen la peça amb l’alvèol dental. Freqüentment, la dent

acaba caient. El tractament consisteix a realitzar al gat una neteja bucal, que el veterinari efectuarà mitjançant una suau anestèsia.

LA GINGIVITIS. La gingivitis, que con-sisteix en la inflamació de les genives, apareix provocada per diversos factors: arrels de dents que han quedat allotja-des dins la geniva, dipòsits de tosca, una alimentació inadequada, infeccions, trastorns del metabolisme... El primer símptoma que podem observar és l’apa-rició d’una zona vermella al voltant de la dent. Si la malaltia es troba al comen-çament, n’hi haurà prou amb l’adminis-tració d’antibiòtics. En casos més greus, pot ser necessària l’extracció d’algunes peces. Font: animascota.com

32 | TRIBUNAmaresme

Vilassar de Dalt commemora una nova edició de la Festa Major dels Sants Màrtirs

Tradició i actes lúdics pensats per a tota mena de públic s‘harmonitzen en la Festa Major dels Sants Màrtirs vilassarenca. Un any més, el programa de fes-tes s’obre als ciutadans i ciutadanes del municipi i als de fora que vulguin acostar-s’hi amb propostes que conviden a la participació i a passar-s’ho bé.

PROGRAMA D’ACTES

DIMECRES 28 D’ABRIL

FESTA D’OBRIR ELS SANT MÀRTITS I RENOVACIÓ SIMBÒLICA

DEL VOT DE POBLE:

A les 19h. A l’església parroquialÚltim dia de la Novena

A les 19.30h. A l’església parroquialMissa de la vigília

A les 19.30h. Des de Can Rafart i des de l’EstrellaCercaviles simultànies Fins a la plaça de la Vila amb els gegants i ge-gantons de Vilassar de Dalt. S’hi afegiran grups i associacions dels veïns dels diferents verals del poble portant les cistelles de roses.

A les 20h. A la plaça de la vilaArribada de les cercaviles Amb les colles de veïns i les comparses.

Tot seguit, a l’església parroquial:Ofrena de les roses, ball dels gegantsi acte d’obrir els Sants Màrtirs mentre en canten els Goigs.

I a continuació, a les escales de l’església: Renovació simbòlica del Vot de Pobles A càrrec de l’alcalde de Vilassar de Dalt. Balls dels gegants, els gegantons i el drac, petards dels di-ables, repicada de campanes i enlairada de coets anunciant l’inici de la Festa Major. Al final, hi haurà coca i vi dolç per a tots els assistents.

DIJOUS 29 D’ABRIL

A les 11.30h. A l’església parroquialOfici solemne en honor dels Sants MàrtirsPresidit per el Mossèn Jordi Gutiérrez Bassa. Pro-nunciarà l’homilia Mn. Aureli Gómez de Cadiña-nos Pinedo antic rector de la nostra parròquia.

Un cop acabat l’Ofici es lliurarà el títol de CON-FRARE D’HONOR a Mn. Aureli Gómez de Cadiña-nos Pinedo.

A les 13h. Al Museu Arxiu MunicipalInauguració de l’exposició Les masies, factor d’identitat i tot seguit cap a 2/4 de 2 del migdia, Vermut dels Pere Màrtirs al jardí del Museu Arxiu Municipal

A les 17h. A la Plaça de la Vila:Animació musical i clown Pep Callau i els Pepsi-colen presenten: MARREMANGU (en cas de pluja a l’interior del pavelló). Al finalitzar hi haurà pa i xocolata pels nens.

A les 18h. A la plaça de la VilaInauguració de la tómbola a benefici dels CasalDel 29 d’abril al 2 de Maig de 12 a 2 del migdia i quan hi hagi algun acte a la plaça a la tarda.

A les 20h. Al pavelló de Can Banús:Concert amb l’orquestra MARAVELLA

A les 21.30h. Al pavelló de Can Banús:Monòlegs a càrrec d’Albert Boira (Paramount Comedy) i dos pinxes de “La Cocina de los Monólogos”, que estan actuan el teatre Teatreneu de Barcelona.

A les 23.30h. Al pavelló de Can BanúsBall de nit amb l’orquestra MARAVELLA

DIVENDRES 30 D’ABRIL

A les 12h. A la Pèrgola de Can RafartBallada de Sardanes a càrrec de la cobla Premià.

A partir de les 14h.Arrossada popular amb l’animació, la música i l’ambientació de la Ràdio de Vilassar de Dalt. I per els més petits, hi haurà un parc infantil amb inflables de 11 del matí a 5 de la tarda.

A les 20h. Al pavelló de Can BanúsBall de tarda amb l’orquestra GIRASOL

A les 20h. A l’església parroquialMissa per a tots els confrares difunts.A l’altar dels Sants Màrtirs.

A les 22h. Al Casal PopularLA FORMA DE FER LES COSES Obra de Neil Labute, organitzat per El Ternal Teatre. Què faries per amor? I per amor a l’art? L’Adam és un noi insegur que ho faria tot per acontentar la seva xicota, l’Evelyn. Ella és una ambiciosa estudiant d’art que s’entesta en fer-lo canviar, cosa que no agradarà als seus amics. Una tragicomèdia que parla de la manipulació i de l’art de la seducció. El seu autor, el nordameri-cà Neil Labute està considerat l’hereu directe del cèlebre Davi Mamet. Venda d’entrades anticipa-des a Riera-Baylach (plaça de la Vila, 19) (L’obra es tornarà a fer al Casal el 2 de maig a les 6 de la tarda)

A les 23h. A la plaça de la VilaAKELARRE DIABÒLIC“Saquegem i canviem el poder!” a càrrec dels Diabòlics Anònims. Versot i espectacle

A les 23.30h. Al pavelló de Can BanúsBall nit amb l’orquestra GIRASOL

i a partir de 01.30h NIT JOVEFins ben entrada la matinada.

DISSABTE 1 DE MAIG

Des de les 9:30h. Al Parc de Can RafartXXVIII TROBADA DE GEGANTS Rebuda de les colles participants a la XXVIII Tro-bada de Gegants de Vilassar de Dalt i plantada de gegants. Amb la participació de les colles de geganters de: Maresme: Arenys de Munt,

Calella, Premià de Dalt, Cabrils, Premià de Mar, Teià i Caldes d’Estrac. Vallès Oriental: Gualba i Vilanova del Vallès. Vallès Occidental: Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Ullastrell. Bar-celonès: La Barceloneta. Ripollès: Ribes de Freser i Camprodon. Bages: Castellbell i el Vilar. La Sel-va: Anglès.

Des de les 10:30h. Al Parc de Can Rafart. Taller d’estampació de samarretes.Estampeu-vos la samarreta per 1 euro!!!

A les 12h. pels carrers de la vila Cercavila de la XXVIII Trobada de Gegants

A 13.30h. A la Plaça de la VilaBallada Final de tots els gegants participants a la XXVIII Trobada de Gegants, lliurament de records i cloenda de festa. Recorregut: Parc de Can Ra-fart, Riera de Targa, Ignasi Iglésias, Sant Antoni, Sant Genís, Manuel Moreno, Murillo, Pius XII, Av. Santa Maria, Àngela Parera, Anselm Clavé, Sant Antoni, Nou, Mestra Viladrosa, Àngel Guimerà i Plaça de la Vila.

A les 17.30h. A la Plaça de la VilaConcurs dels Flams-màrtirs Consisteix en menjar flams en un temps limitat.

A les 18h. A la Plaça de la VilaDiada Castelleraamb l’actuació dels castellers de Mataró.

A les 20.30h. A l’església parroquial: Completes solemnes i, en acabar, el tradicional acte de Tancar els Sants Màrtirs, Cant des Goigs i repartiment de les roses que hauran guarnit la capella durant la Festa Major.

A les 21.30h. Correfoc infantil a càrrec dels Diablons Anònims: Recorregut: Pla-ceta Barberà - Sants Màrtirs - Salvador Riera - Pla-ça del Teatre - Àngel Guimerà - Plaça de la Vila.

TRIBUNAmaresme | 33

Cabrils celebra la Santa Creu

PROGRAMA D’ACTES

El municipi del Baix Maresme proposa un seguit d’activitats festives per cele-brar la seva Festa Major de la Santa Creu, punt de trobada de tots els cabrilencs i visitants que vulguin integrar-se en l’ampli ventall d’actes.

DISSABTE 24 D’ABRIL

A les 11h. Davant de la BibliotecaPREMIS SUPERLECTORS 2010. Entrega dels premis de la VIII Campanya de Lectura Infantil.

Tot seguit, al mateix llocContes a dues veus. Espectacle de contes a càrrec de la companyia FES-T’HO COM VULGUIS.

DIUMENGE 25 D’ABRIL

A partir de les 8h, als Horts de Santa CreuXVI PEDALADA DE MUNTANYA

A partir de les 10h, a La FàbricaXL CONCURS DE DIBUIX INFANTIL

DIVENDRES 30 D’ABRIL

A les 20h, a la Plaça de l’EsglésiaPREGÓ DE FESTA MAJOR a càrrec del grup de teatre de “La Concòrdia”.

A les 21h, al C. C. “La Fàbrica”Disco infantil amb el grup SOLIMAR. Pro-viatge fi de curs dels alumnes de 6è de l’Escola L’Olivera.

A les 21h, a l’EsglésiaCONCERT CORAL DE FESTA MAJOR

DISSABTE 1 DE MAIG

De 10 a 14h, al carrer Domènec CarlesXVII TROBADA DE PUNTAIRES DE CABRILS

A les 11h, als Horts de Santa CreuMINI TENNIS AL CARRER 2010

A les 17h, Aparcament dels Horts de les MongesPARC INFANTIL DE FESTA MAJOR. Tota una tarda per gaudir d’inflables, llists elàstics, toro mecànic...

A les 18h, a la Plaça de l’EsglésiaEXHIBICIÓ JOVE de Balls Urbans i Breakdance a càr-rec de joves de Cabrils.

A les 22h, des de la Plaça de l’EsglésiaCORREFOC DE SANTA CREU 2010 a càrrec dels Peluts de Foc de Cabrils i una colla convidada.

A les 23.30h, al C. C. La FàbricaNIT JOVE 2009 amb LA BANDA PUIG i DISCOMÒBIL.En acabar, al C. C. La Fàbrica: Esmorzar pel qui enca-ra aguanti. Tot seguit, pels carrers del poble: MATI-NADES a càrrec dels Timbalers de Sant Antoni.

DIUMENGE 2 DE MAIG

A les 11h, a la Plaça dels MotiusESMORZAR POPULARXocolatada popular per a tothom.

A les 12h, des de la Plaça dels MotiusTROBADA DE GEGANTS 2010. En Cristòfol i Helena celebren 25 anys. Cercavila de Gegants pels carrers de Cabrils i ballada final a la Plaça de l’Església.

A les 13h, a la Plaça de l’EsglésiaBALLADA DE SARDANES amb l’orquestra SELVATANA.

Tot seguit, a la Plaça de l’EsglésiaACTE D’ENTREGA DEL PRIMER PREMI CONCÒRDIAPer la seva tasca de promoció de la cultura catalana i concretament de la Sardana, La Concòrdia entrega el guardó a Sigfid Galbany.

A les 14h, a Can BarbaARROSSADA DE FESTA MAJOR

A les 17h, als Horts de Santa CreuFIRA DE PRIMAVERA de l’A.E. Montcabrer. Tallers, pont de mico, jocs... Per gaudir amb la família.

A les 19h, al C. C. La FàbricaCONCERT FESTA MAJOR amb l’orquestra SELVATANA

A 20.30h, des del CampanarREPIC DE CAMPANES

A les 23h, al C. C. La FàbricaBALL FESTA MAJOR amb l’orquestra SELVATANA.

DILLUNS 3 DE MAIG

A les 10h, des del CampanarREPIC DE CAMPANES.

A les 11 h, a l’Església ParroquialOFICI DE FESTA MAJOR. Missa presidida per Mn. Antoni Ba-bra i concelebrada pels rectors dels pobles veïns. El predica-dor serà Mn. Josep Colomer, rector de Premià de Dalt.

En acabar l’Ofici, a la CreuetaBENEDICCIÓ DE LA CREUETA.

Tot seguit, a la Plaça de l’EsglésiaVERMUT DE SANTA CREU

A les 14h, al C. C. La FàbricaHOMENATGE A LA GENT GRANDinar popular per a la gent gran del nostre poble.

Tot seguit, al C. C. La FàbricaBALL DE LA GENT GRAN amb el DUET ÀRIA

A 17.30h, a la Sala “La Concòrdia”ENTREGA DE PREMIS DEL XL CONCURS DE DIBUIX

Tot seguit, a la Sala “La Concòrdia”LA FESTA DELS MÉS TUMÀCAT. Espectacle d’animació infantil a càrrec de la companyia + TUMÀCAT.

A les 21h, al C. C. La FàbricaTEATRE DE FESTA MAJOR. Entrada gratuïta.

DISSABTE 8 DE MAIG

A les 9h, als Horts de Santa creuELS ENCANTS DE CABRILS 2n mercat de segona mà.

DIUMENGE 9 DE MAIG

A les 10h, a Can BarbaTROBADA I EXHIBICIÓ CANINA DE CABRILS 2010

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

34TRIBUNAmaresme

CINEMA

ALELLACinema i educació. Hoy empieza todo (França 1999). Dijous 29 a les 20 hores a Can Lleonart. Dirigida per Bertrand Tavernier.

ARENYS DE MARTarda de projecció: Petita mostra del 7è art. Dissabte 17 a les 17 h a l’Espai Jove del C.C.Calisay.

ARENYS DE MUNTCinema al Centre Moral tots els dissab-tes a les 22 hores i diumenges a les 20 hores. Diumenges i festius de tot l’any a les 17.30 h sessió infantil gratuïta pels socis.

EL MASNOUCinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Con-sulteu programació. Tel.93 555 43 01.

MATARÓCinema al Teatre Monumental. Tots els dijous a les 21.30 h i el 2n i 4t diu-menge de mes a les 19h. Informació a www.cultura.mataro.cat. Dijous 15: La cinta blanca, de Michael Haneke (Ale-manya 2009). VOSE. Dijous 22: Prees-trena Reykjavik-Rotterdam, d’Óskar Jónasson (Islàndia, 2009). VOSE. Diumenge 25: La flor del desierto, de Sherry Hormann (Alemanya, Àustria i França 2009). VOSE. Dijous 29: I’m not there, de Todd Haynes (Estats Units, 2007).

Cinema al Foment Mataroní. Tots els dilluns (dia de l’espectador excepte festius i vigília de festius) i divendres. Consulteu la programació a www.matarofoment.org. Cinema en versió original. Els dimarts a les 20h cinema en versió original. Dimarts 13: Juntos. Dimarts 20: Bienvenidos a Farewll-Gutmann. En acabar, tertúlia amb el director, Xavi Puebla. Dimarts 27: Tres dies amb la família. En acabar, tertúlia amb la directora, Mar Coll.

PINEDA DE MARMein Führer, de Dani Levy. Divendres 9 a les 21 h a l’Auditori de Can Comas.

PREMIÀ DE MARCinema al Patronat Teatre. Ds. i dg. Consulteu www.elpatronat.org.

CONFERÈNCIESI TERTÚLIES

ALELLAXerrada Els rebels del benestar. Claus per a la comunicació amb els nous adolescents. Dijous 15 a les 20 h a Can Lleonart.A càrrec de Jordi Royo, autor del llibre del mateix nom.

IV Trobada de Noves d’Experiències Empresarials. La innovació com a filo-sofia d’empresa. Divendres 16 a les 9 h a Les Golfes de Can Lleonart.. A càrrec de l’empresa de serveis Perspectiva d’Alella.

Xerrada de pediatria. Dijous 22 a les 11 h al local de l’Associació de Dones Montserrat Roig. A càrrec de la infer-mera Montse Ollés.

Tertúlia. L’Equador, país d’on venim. Dijous 6 de maig a les 20 hores a Can Lleonart.

ARENYS DE MARPresentació del llibre: Removent consciències. Dissabte 10 a les 17 h a la Biblioteca. A càrrec de Roser Maresma. Participaran també Ramon Verdaguer, advocat; Anna Arqué, d’Afers Interna-cionals i Comunicació de les Consultes Sobiranistes, i Quim Gibert, psicòleg, coautors del llibre.

Conferència de literatura: El mite del jardí perdut. Dimarts 13 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. A càrrec de Vicenç Villatoro.

Conferència: Situació dels cristians als països orientals. Dissabte 17 a les 17.45 h a la Sala d’actes de la Bibliote-ca. A càrrec de Javier Menéndez Ros.

Conferència: Les mesures de l’univers. Dissabte 17 a les 20 h a l’Institut Els Tres Turons. A càrrec d’Enric Monreal, presi-dent dels grup d’astronomia de Tiana. Conferències i observacions astronòmi-ques a l’Institut Els Tres Turons.

Conferència col·loqui amb el diputat Mohammed Chaib Akhdim. Diumen-ge 18 a les 11.30 h a la Sala d’actes de l’ajuntament. Sobre la comunitat mu-sulmana i la seva integració.

Conferència: La vaca cega de Joan Maragall. Una nova lectura. Dimarts 20 les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C.Calisay. A càrrec de Sam Abrams, escriptor.

Conferència: La pàtria dels catalans. Dissabte 24 a les 19 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. A càrrec de Josep Maria Fradera, catedràtic d’Història Contem-porània a la Universitat Pompeu Fabra.

Conferència: Pensament i ètica con-temporanis. Dimarts 27 a les 18 h a l’Auditori J.M. del C.C. Calisay. A càrrec d’Andreu Majó professor de filosofia.

CABRERA DE MARConferència. Diumenge 25 a les 18.30 h al Centre Civic (costat Caixa Laieta-na). Organitza: Associació Pensionistes i Gent Gran.

CALDES D’ESTRACXerrada: Avui pot ser un gran dia. Di-mecres 14 a les 17 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. A càrrec de Francesc Fossas.

Xerrada-taller: Eficiència energètica a casa. Divendres 30 a les 19 h a la Sala Cultural. A càrrec de Míriam Romero, geògrafa ambiental.

EL MASNOUPresentació del llibre Los espacios ha-bitados de Rafael Alberti. Dilluns 12 a les 19.30 h a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. De l’autor masnoví Joan Carles Fogo Vila.

Xerrada: Educació en el consum actu-al dels adolescents. Dimarts 13 a les 19.30 h a l’IES Mediterrània.

Tertúlia literària: L’ombra de l’eunuc, de Jaume Cabré. Dimecres 28 a les 19 h a la Biblioteca Pública Joan Coromines. A càrrec de l’escriptora M. Carme Roca.

MATARÓ2es Jornades d’assessorament al mú-sic. Del 8 al 29 d’abril a la sala gran del Clap. Destinades a informar, orientar i donar suport als músics. Utilització de pedals: efectes de guitarra. Dijous 8 a les 20 h a la sala petita del Clap. A càrrec de Jordi Carles Mas, guitarrista de Monday Club, Aspid o Almadrava. Coneixements tècnics: a l’escenari. Dijous 15 a les 20 h a la sala petita del Clap. A càrrec de Pedro Javier Gonzàlez. Marc Legal i assessorament fiscal. Di-jous 22 a les 20 h a la sala petita del Clap. L’autoedició: format i difusió de

la teva música promoció: com ven-dre el peix. Dijous 29 a les 20 h a la sala petita del Clap. Més informació a: clap@clap.cat.

Arquitectura contemporània a Euro-pa. Dimarts 13, 20 i 274 a les 18 h a la Sala d’actes de Can Palauet. Dimarts 13: Berlin. La ciutat i la seva arquitectu-ra. Dimarts 20: París. La ciutat i la seva arquitectura. Dimarts 27: Florència. La ciutat i la seva arquitectura. Preu: 4 eu-ros per sessió.

Limfedema. Què puc fer per preve-nir-lo? Com l’he de cuidar? Quin és el tractament a seguir? Dijous 15 d’abril a les 19h, a la sala d’actes de la Fundació Hospital (C/ Sant Pelegrí, 3 · Mataró). Ponència a càrrec de Mònica Mallafré Mercadé, Fisioterapeuta departament d’Obsteticia, Ginecologia i Reproducció del Institut Universitari Dexeus.

Presentació del llibre Primer volum de la geografia literària dels països catalans. Dijous 15 a les 20 h a Òmni-um Cultural.

Llegeix amb nosaltres. 2n cicle de ter-túlies de lectura fàcil. Dimecres a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Dimecres 14: Pensaments, de Miquel Martí i Pol. Nivell intermedi. Dimecres 21: Oi, Eloi?, de Miquel Desclot. Nivell elemental.

Cicle de conferències Quinzena Sue-ca a Mataró. XX anys d’intercanvis Mataró-Suècia. Taula rodona dilluns 19 i dimecres 21 a les 19 hores a la Bi-blioteca Pública Pompeu Fabra. Dilluns 19: L’alumne enfront del món. Dimecres 21: Del Nord i del sud. Dos estils de vida, dos països.

I Jornada Professional Advisoria. L’impagament, un problema de tots. Dimecres 21. Jornada dirigida al sector econòmic-empresarial de l’eix Vallès-Maresme. Amb el suport de l’IMPEM.

Pensar Bé-Pensament Positiu. Dime-cres 21 a les 19 h a Lepant Centre. Xer-rada gratuïta. Més informació: www.lepantcentre.net.

La Llei dels Centres de Culte. Dilluns 26 a les 20 h a la Sala d’actes de Cai-xa Laietana. Conferència a càrrec de Montserrat Coll, Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

La supervivència de les músiques. Música i Guerra Civil a Mataró. Dijous 29 a les 19.30 h a Ca l’Àrenes Centre d’art del Museu de Mataró. Xerrada emmarcada dins el cicle Art i Guerra a càrrec dels musicòlegs Francesc Cortès i Maria Salicrú.

Mataró fa recerca sobre el canvi climà-tic. Dijous 29 a les 19 h. Xerrada sobre el canvi climàtic a partir de les dades re-als que s’estant recollint a Mataró.

Conferència-recital amb motiu del centenari del naixement de Miguel Hernández. Divendres 16 a les 20 h al Centre Cívic de Rocafonda. Divendres 23 a les 20h al Centre Cívic de Molins. Dijous 29 a les 20 h al Centre Cívic de Cerdanyola.

PINEDA DE MARDel bon ús dels medicaments, vols que en parlem? Dimecres 21 a les 17.30 hores a la sala gran del Casa d’Avis de Les Mèlies.

PREMIÀ DE DALTTertúlia de llibres. Divendres 30 a les 21 h a la Sala l’Orfeó.

PREMIÀ DE MARJornades de conferències fotogràfi-ques. La fotografia directa. Dissabte 10 a les 18 h a la Fàbrica del Gas.

Nova visió europea. Dissabte 17 a les 18 hores al Centre Cívic. Surrealisme. Dissabte 24 a les 18 h al Centre Cívic. A càrrec d’antonio Molinero Cardenal, crític de fotografia i professor de l’Ins-titut d’Estudis Fotogràfic de Catalunya, col·laborador de la revista FV i autor del llibre sobre història de la fotografia El óxido del tiempo.

SANT ANDREU DE LLAVANERESRound Tables en anglès. Dijous 8 i 22 de 20.30 h a 22 h a la sala de lectura i audiovisuals de El Casal de Llavaneres. Distesa tertúlia en anglès amb l’asses-sorament de professorat nadiu.

Xerrada: Mou-te en bici. Dijous 29 a les 18.30 h al Casal de la Gent Grn. A càrrec de Genaro Gutiérrez, repre-sentant del BACC (Bicicleta Club de Catalunya).

VILASSAR DE MARTertúlia: Llegim? Què? Com? Quan? Divendres 9 a les 21.30 h al Museu Monjo. Conduïda pel grup de lectura de Viladona.

Jornada informativa per al Curs de patró d’esbarjo. Dimarts 20 a les 19.30 h a Masia Bricbarca (c/ de la Peirota, Cabrera de Mar). El curs s’im-partirà a Vilassar de Mar i té l’inici el 27 d’abril. Inscripcions i informació: llibert@arrakis.es.

CURSOSI TALLERS

ALELLATaller de cuina romana. Dijous 15 de 18 h a 20 h al Centre d’Acollida Turística (c/Ernest Lluch, 40 Teià). Inscripcions: reserves@cella-vinaria.cat.

Taller d’opus tessellatum. Diumenge 25 a les 11 h al Centre d’Acollida Turísti-ca. Taller didàctic sobre l’elaboració de mosaics romans.

ARENYS DE MAREl Nacionalisme musical al segle XIX: Bohèmia. Dijous 15 a les 20.30 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Curs d’histò-ria de la música a càrrec de Joan Vives.

El Nacionalisme musical al segle XIX: Anglaterra. Dijous 22 a les 20.30 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Curs d’histò-ria de la música a càrrec de Joan Vives

El Nacionalisme musical al segle XIX: La música llatinoamericana. Dimecres 28 a les 20.30 h a la Sala Noble del C.C.Calisay. Curs d’història de la música a càrrec de Joan Vives.

Tallers. Divendres a les 17 h a l’Espai Jove del C.C. Calisay. Taller de clauers: Divendres 9. Taller de moneders: Di-vendres 16.Taller de construcció de carretons. Taller per a joves de flors i titelles.Divendres 30.

CABRERA DE MARIoga i puntes de coixí. Fins al juny al Casal dels avis. Adults 45€ trimestrals i jubilats 35 € trimestrals.

CALDES D’ESTRACCurs de sardanes. Tots els diumenges a partir de l’11 d’abril d’11.30 h a 13.30 h a l’esplanada de Can Muntanyà. Or-ganitza: Agrupació de Pensionistes i Tercera Edat.

Taller monogràfic: Vols treballar a l’Administració Pública? Saps com fer-ho? Dimecres 14 a les 9 h a l’Es-pai Jove de Caldes. Més informació a: ocupació@caldetes.cat.

Taller de manualitats. Tots els dime-cres de 16 h a 18 h a la Fundació Palau. A càrrec de Pilar de Vilar. Per a totes les edats. Cal fer inscripció prèvia a Serveis Socials.

Taller monogràfic: La recerca de fei-na: objectiu professional, autoconei-xement i motivació. Dimecres 21 a les 9 h a l’Espai Jove. Més informació a: ocupacio@caldetes.cat.

Curs estatal d’Aikido. Dissabte 24 i diumenge 25 a les 10 hores al Pavelló Municipal. Impartit pel mestre Kitaura vuitè Dan.

Taller monogràfic: La recerca de fei-na per internet. Dimecres 28 a les 9 h a l’Espai Jove. Més informació a: ocupacio@caldetes.cat

EL MASNOUSetació 2010. Curs de monitors i moni-tores de lleure. Fins el 18 d’abril. Horari intensiu. Preu: 220€. Preu Carnet Jove: 200€. Preu Jove del Masnou: 150€. Inscripcions al Punt d’Informació Juve-nil Ca n’Humet, els dilluns d’11 h a 14 h i de dimarts a divendres de 17 h a 20 h.

MATARÓTaller d’iniciació a la informàtica. Di-lluns 12, 19 i 26 d’abril de 10.30 h a 12 h. Informació i inscripcions al Centre de Cultura de Caixa Laietana.

Musiclab. Fins el 21 d’abril a la sala pe-tita del Clap. Oferta estable de contin-guts musicals online, multidisciplinars i multiestilístics, per a tots els nivells i totes les edats. Musiclab corda: estra-tegia d’adaptació per a la guitarra. Dimecres 7 a les 19 a la sala petita del clap. A càrrec de Pedro Javier Gonzàlez guitarrista que ha participat en gires de Toti Soler, Serrat o Maria del Mar Bo-net. Musiclab vent: El saxo tenor al se-gle XXI. Dimecres 21 a les 19 h a la sala petita del Clap. A càrrec de Llibert For-tuny. Més informació: clap@clap.cat

Curs: Dietètica essencial. Dissabte 10 i diumenge 11 de 10 h a 14 h a Lepant Centre.

Taller monogràfic: Salsateràpia. Dis-sabte 10 o dissabte 17 de 18 h a 20 h i/o 20 h a 22 h a Lepant Centre.

Seminari: The Spirit of life. Diumenge 11 de 10 h a 13.30 h i de 15 h a 18.30 h a Lepant Centre. Més informació: www.lepantcentre.net.

PREMIÀ DE DALTCursos a la Sala de Juntes de Sant Jaume. Curs d’àrab bàsic: Dilluns de 18 h a 19 h. Classes de català: Dimarts de 19 h a 21 h.Curs de conversa català: Dimecres de 19 h a 21 h.

Curs d’Escacs: Dijous de 18 h a 19 h a la sala d’Escacs de Sant Jaume.

Dibuix i pintura, chi kung, tai txi, salsa cubana, ritmes llatins, flors de Bach, percussió africana... De gener a març a Can Figueres. Informació: Servei de Cultura tel: 93 751 09 42.

Country, labors, manualitats... AAVV barri del Remei. Tel: 93 751 23 30.

PREMIÀ DE MARTaller de danses i ball obert a tothom. Diumenge 11 a partir de les 18 hores a la plaça de l’Ajuntament. Organitza: De Bòlit.

SANT ANDREU DE LLAVANERESSessions de Ioga, taller d’art, curs de teatre juvenil, balls de saló, Tai-Txi, curs Country nivell zero, sessions d’escacs, ceràmica per a nens, pin-tura i classes de gralla i tabals. A El Casal de Llavaneres. Més informació: casaldellavaneres@hotmail.com.

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes d’abril. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 30 de cada mes en curs i seran publicades.

35TRIBUNAmaresme

Entrenaments oberts dissabte 10 i cursa diumenge 11. Inscripcions de 8 h a 9.30 h. Informació: www.bttpremiadedalt.com i www.lapomabikepark.com.

VILASSAR DE DALTBelluga’t. Quarta quinzena d’esport jove de Vilassar de Dalt. Del 6 al 22 d’abril.

EXPOSICIONS

ALELLAExposició a Can Manyé (Espais de Po-esia). El signe poètic, d’Abdó Martí. Del 16 d’abril al 16 de maig.

ARENYS DE MARExposició de fotografies: Arquitectu-ra. Del 15 al 25 d’abril a la Sala de les Bótes del C.C. Calisay. VII lliga social de fotografia-4t lliurament.

Drets humans a la ciutat. Del 27 al 13 de maig a la Sala Polivalent del C.C. Ca-lisay. Dimarts 27 a les 19 h Inauguració i visita guiada.

CALDES D’ESTRACPau Oller, polièdric. Des del 25 d’abril a la Fundació Palau. Inauguració diu-menge 25 a les 12.30 h.

EL MASNOUSedentaris. Els primers poblats a Catalunya. De dimecres 14 a les 19 h fins al 23 de maig a Casa del Marquès. Mostra les formes artístiques, econòmi-ques, tecnològiques, culturals i rituals de les comunitats neolítiques del nos-tre territori.

MATARÓQuatre: Irene Bou, Albert Coma, Kiku Poch i Teresa Vidal. Fins l’11 d’abril a l’Ateneu Caixa Laietana.

Pere Munné. Fins el 2 de maig a l’Ate-neu Caixa Laietana. Àmbit Zero. Dilluns a dissabte de 17.30 a 20.30 hores, diu-menges i festius d’11.30 a 13.30 hores i de 18.30 h a 20.30 h. Recull una tren-tena d’obres destacades en diversos suports: tela, fusta, paper i cartró. So-bresurten títols com Vista de Barcelona deserta des de Montjuïc, Treballadors de la mar, Temps de silenci, Viatge al fons de la nit o la seva interpretació de Ren-dició de Breda.

Amfibis i rèptils. Del 27 d’abril al 25 de juliol a l’Ateneu Caixa Laietana. Cicle: Cuidem la natura i les espècies en perill.

La Sardana fa festa. Fins el 23 de maig a la Sala d’exposicions Caixa Laietana. Dels orígens de la Cobla al Pubillatge de Mataró.

Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la nova temporada 2009-2010 de Ca l’Arenas. Primera planta: Destrucció, espoli i salvaguar-da del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Fins el 12 de setembre. Mostra la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català, i sobretot el local. Menjador: Germans Arenas: el llarg servei militar. Fins al 4 de juliol. Mostra de dibuixos i pintures dels germans Arenas quan van estar destinats a Vitòria i a Barcelona. Sala 1: Marià Fortuny. Crònica de la guerra d’Àfrica (1859). Fins al 4 de juliol. Sala 2 i La galeria: Para Bellum 12 mm. 4 a Intervenció. Fins al 16 de maig. Exposi-ció col·lectiva formada per el vídeo The Dud effect, de Deimantas Narkevicius, i Desire, pintures i dibuixos de la sèrie Wats de Nedko Solakov.

Noves adquisicions del fons d’art. Fins el 18 d’abril a la Sala d’Exposicions de

MATARÓDia Mundial del Parkinson. Dissabte 10 de les 10 h a les 20 h a la plaça de Santa Anna.

10è Aniversari de la Coordinadora de Colles Geganteres. Dissabte 10 tot el dia al Parc Central. Jocs, gimcanes ge-gants, xerrades, exposicions, balls de gegants...

Nit XQSI. Divendres 23 a les 23 h a la Sala Privat. Amb l’humor de Reugenio, imitador del gran humorista Eugenio, i la música del grup Mala Vida,que ver-siona temes del pop-rock espanyol dels 80 i 90. Preu: 12€ clients de Caixa La-ietana 5€. Venda d’entrades al Servei Entrades de Caixa Laietana i a www.serveientrades.cat. Més informació a les oficines de Caixa Laietana i a www.caixalaietana.cat.

Beques per a la gravació de maque-tes. Fins el 15 d’abril. La Casa de la Música de Mataró ofereix 6 beques a grups o cantants de música moderna. Més informació a:clap@clap.cat.

Actes de cloenda de Ciutat Pubilla de la Sardana. Miquel Puigdellívol, arte-sà de la tenora: Dijous 8 a les 19 h a la Sala d’Actes Caixa Laietana. Dansa tradicional catalana: Dissabte 10 a les 18 h a la plaça de l’Ajuntament. Amb l’Esbart Català de Dansaires acompa-nyats del grup musical El Grupet. Audi-ció de sardanes dedicades a Mataró: Diumenge 11 a les 11 h a la plaça de Santa Anna. Amb les cobles: Ciutat de Mataró, Costa Daurada i Iluro. Recital poètic: Dijous 15 a les 19 h a la Sala d’Exposicions de Caixa Laietana. Re-cital de poesia de temes sardanistes a càrrec de Josep Maria Cusachs i Lluís Vilert. Acte de cloenda del Pubillatge: Divendres 16 a les 21 h al Teatre Monu-mental. Ballada de Sardanes de Sant Jordi: Dissabte 17 a les 19 h a la plaça de santa Maria. A càrrec de la Cobla Iluro. Proclamació nova ciutat Pubilla. Dissabte 24 a partir de les 11 h al port de Mataró. Rebuda de les autoritats i comitiva de L’Escala per acomiadar la flama i el pubillatge de Mataró.

PINEDA DE MARFira d’artesania. Dissabte 10 i diumen-ge 11 de 9 a 21 hores, a la plaça de les Mèlies.

Carxofada popular. Diumenge 18 a par-tir de les 11 h, a la plaça de les Mèlies.

Fira d’artesania. Dissabte 24 a partir de les 10 h al carrer Major.

PREMIÀ DE DALTDinar de germanor de la Gent Gran. Diumenge 25 a la Torre del Pi.

Celebració de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Dimarts 27 a les 18 h. a la Benèfica.

PREMIÀ DE MARLliga fotogràfica. Dijous 8. Les bases es poden trobar a la web: grupargent.blogspot.com

Moments màgics. Diumenge 11 a les 12 h a la plaça dels Països Catalans. Amb l’il·lusionista Charlie Mag.

Projecció de fotografies. Divendres 23 a les 20 h al Centre Cívic. Oberta a tothom que hi vulgui participar. Orga-nitza: Grup Fotogràfic Argent.

Happy parc. Divendres 30 a les 22 h a la plaça de la Sardana. Futbol 3x3, ro-còdrom, circuit d’elements de conduc-ció i 3 llits elàstics.

SANT ANDREU DE LLAVANERES11a Festa del Pèsol. Del 2 d’abril al 2 de maig. Dijous 22 a les 21 h al Restaurant Vil·la Minerva: 3r Sopar del pèsol i lliu-rament de la 4a distinció Pèsol d’Or. Cal inscripció i pagament previs. Preu: 50€. Divendres 23 a les 9 h a la Sala polivalent de Ca l’Alfaro i fins divendres

SANT POLActivitats i tallers Dones de la Vallalta. Grup de caminar, reiki, mas-satge infantil, tai txi, patchwork, classes d’àngles (diversos nivells). Informació: donesdelavallalta@hotmail.com

VILASSAR DE MARTaller d’iniciació de tècniques de rela-xació. Dilluns 26 de 10 h a 12 h al Cen-tre social Mn. Josep M. Galbany. A càr-rec de Roser Casas, psicòloga de l’equip de Serveis Socials de Vilassar de Mar.

Taller: Tenint cura de les cuidadores i cuidadors. Dilluns 12 de 10 h a 12 h al CAP Dr. Masriera. Adreçat a les per-sones que tenen o han tingut cura de familiars, per tal de poder reflexionar sobre la seva pròpia experiència.

DIVERSOS

ALELLA Homenatge a la República. Dimecres 14 a les 11h a la plaça Antoni Pujades.

Diada de Montserrat. Dimarts 27 a les 11 h davant del local de l’Associació de Dones Montserrat Roig. Degustació de panets i recollida de flors. A les 12.45 h ofrena de flors a la imatge de Verge de Montserrat de l’església d’Alella.

ARENYS DE MARTarda de Playstation: Sing Strar. Dis-sabte 10 a les 19h a l’Espai Jove del C.C. Calisay.

Tarda de Playstation: Guitar Hero. Dissabte 24 a les 17h a l’Espai Jove del C.C. Calisay.

CALDES D’ESTRACLectura poètica: Alguns dels millors poemes d’amor de la literatura. Di-vendres 16 a les 19 h a la Biblioteca Can Milans. Explicacions a càrrec d’Àngels Massisimo, bibliotecària i llicenciada en literatura hispànica. Els textos seran recitats per actors amateurs.

II Festival Catalunya amb l’Índia. Diu-menge 18 a les 10 h al Pavelló Munici-pal. Més informació: www.elsomriure-delsnens.org.

CABRERA DE MARBall Grup Sheila. Diumenge 11 a les 18 h a l’Envelat Municipal.

Trobada de colles sardanistes. Diu-menge 18 a les 18 h a la plaça Nova.

Cabrera de Mar pel dret a decidir. Diu-menge 25 durant tot el dia.

CALDES D’ESTRACXVI Pesolada. Del 12 de març al 2 de maig. Consulteu menús al web: www.caldetes.cat.

EL MASNOUCirculació del trenet. Diumenge 11 i 25 a les 11 h al Parc temàtic Caramar. Fins a les 13.30 h.

Espai malabars. Dilluns 12, 19 i 26 a les 18 h a Ca n’Humet (Sala polivalent). Espai obert per practicar tot tipus de malabars.

Setmana de l’Educació i l’Esport. Del 12 al 16 d’abril al Complex Esportiu Mu-nicipal i platja del Masnou. Setmana dedicada al treball dels valors educatius i els hàbits sadudables mitjançat l’acti-vitat física, l’esport i el joc.

Racó de bijuteria. Dimarts 13, 20 i 27 a les 18 h a Ca n’Humet (Espai de tro-bada). Espai obert per crear pulseresl, collarets, etc.

Xip i Xapa, segona edició. Diumenge 18 a les 11 h a la platja d’Ocata. Desfila-da de gossos en adopció.

30: Exposició Aprèn a consumir amb responsabilitat. Divendres 23 a les 10 h a la plaça de la vila: Lliurament del tre-ball sobre el pèsol elaborat pels alum-nes de les escoles. A les 11 h al passeig de la Mare de Déu de Montserrat: Ta-ller de cuina del pèsol. Dissabte 24 a les 10 h al Parc de Ca l’Alfaro: Fira del pèsol. Fins les14 h i de 17 h a 19.30 h. A les 11 h al passeig de la Mare de Dèu de Montserrat: 3r Musicart. Trobada de música i art al carrer. Fins les 14 h i de 18 h a 24 h. A les 10.30 h al Parc de Ca l’Alfaro: Taller infantil i taller de marqueteria. A les 17 h: Anem a jugar! Activitat infantil. Recuperació dels jocs tradicional de cucanya i espectacle de titelles. A les 20.30 h: 2n Sopar popu-lar del pèsol garrofal. Diumenge 25 a les 10 h al Parc de Ca l’Alfaro: Fira del pèsol. Exposició i venda per part de productors de pèsol garrofal i comer-ciants. A les 12 h: Degustació popular dels pèsols ofegats de Llavaneres. A les 11 h al passeig de la Mare de Déu de Montserrat: 3 r Musicart.

Ball i festa country. Divendres 16 a les 10.30 h a la sala gran de El Casal de Llavaneres.

VILASSAR DE DALT15a Trobada de Puntaires de Vilassar de Dalt. Diumenge 18 a la plaça de la vila.

Festa Major dels Sants Màrtirs. Del 29 d’abril a l’1 de maig.

VILASSAR DE MARII Jornades del pèsol a Vilassar de Mar. De l’1 al 30 d’abril. La Nova At-làntida 2, el Club Naùtic de Vilassar de Mar, el Sot, el Terral i Can Pocurull.

Premi Protagonista Jove. Divendres 9 a les 18.30 h a la Biblioteca Munici-pal Ernest Lluch. De 13 a 16 anys. Per comentar Carta al rei i No i jo, a càrrec de Glòria Gorchs. També es votaran la millor de cada categoria.

Trobada fotogràfica amb el tema Tex-tures. Dissabte 8 de maig a les 10 h al Veral de l’Ocata. Organitza: Viladona.

ESPORTSALELLA4t Mini Trial Infantil. Diumenge 25 de 10 a 13 hores a la Riera Principal. Ins-cripcions al Poliesportiu abans del dia 22 d’abril.

ARENYSJornada d’atletisme a la platja. Diu-menge 18 a les 10.30 hores a la Platja Picòrdia.

CALDES D’ESTRACII Volta patinatge. Dissabte 10 a les 9 h al Pavelló Poliesportiu Municipal.

Partit de Futbol Sala (Pre-benjamí) FS Caldes FC vs CEIP Cirera. Dissabte 10 a les 13 h a l’esplanada de Can Mun-tanyà.

Petanca. LLiga Burriach. Cada diumen-ge al matí a les pistes de la platja del Bassiot.

Partit de futbol sala (Pre-benjamí) FS Caldes FC vs Vaixell de Burriac “A”. Dissabte 17 a les 13 h al Pavelló Polies-portiu Municipal.

Partit de futbol sala sènior (Preferent Catalana) Caldes d’ Estrac Futbol Sala vs. P.B. Prosperitat – Nou Barris “A”. Dissabte 17 a les 18.30 h al Pavelló Poli-esportiu Municipal.

PREMIÀ DE DALTCopa Catalana de FourCross i Open Infantil de FourCross. Dissabte 10 i diu-menge 11 d’abril a La Poma BikePark.

La Belle E.P.O.C.SANT ANDREU DE LLAVANERES. De dijous 22 a les 19.30 h fins el 23 de maig a Can Caralt.

Magnífica exposició amb els dibuixos realitzats per Josep No-vellas durant la seva estada ingressat a l’Hospital de Bellvit-ge, collages quasi acabats i un magnífic tríptic on apareix el propi artista. Nascut a Mataró l’any 1950, Novellas deixa com a llegat una trajectòria fruit d’un llenguatge pictòric molt per-sonal que té un dels seus punts culminants l’any 1992, quan va ser distingit com a artista oficial per als Jocs Olímpics de Barcelona.

Conferència de literatura: El mite del jardí perdutARENYS DE MAR. Dimarts 13 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay.

A càrrec de Vicenç Villatoro. El mite del jardí perdut travessa tota la literatura europea del segle XX. La idea que hi ha un jardí que correspon a la infantesa o al temps en el què vam ser feliços i que el pas del temps ha destruït algunes de les prin-cipals obres d’aquesta literatura i forma part de la mitologia europea contemporània.

Pere MunnéMATARÓ. Fins el 2 de maig a l’Ateneu Caixa Laietana. Dilluns a dissabte de 17.30 h a 20.30 h, diumenges i festius d’11.30 h a 13.30 h i de 18.30 h a 20.30 h.

Recull una trentena d’obres destacades en diversos suports: tela, fusta, paper i cartró. Sobresurten títols com Vista de Barcelona deserta des de Montjuïc, Treballadors de la mar, Temps de silenci, Viatge al fons de la nit o la seva interpretació de Rendició de Breda.

DESTAQUEM

Sedentaris. Els primers poblats a CatalunyaEL MASNOU. Del 14 d’abril al 23 de maig a Casa del Marquès.

Fa 8.000 anys, els habitants del territori que actualment ano-menem Catalunya van deixar de viure en coves per adoptar progressivament un estil de vida sedentari. Van passar a for-mar poblats estables i a adquirir formes noves de producció d’aliments com l’agricultura i la ramaderia. Aquest tipus de vida nou el van motivar els canvis climàtics derivats del final del període glacial i l’augment demogràfic, que feia insosteni-ble alimentar els grups humans exclusivament amb la caça i la recol·lecció. Arran d’aquesta evolució, també van aparèixer altres novetats típiques d’allò que coneixem com el període neolític: la indústria de la pedra polida, la ceràmica, la mine-ria i els nous costums funeraris.

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

36TRIBUNAmaresme

Can Palauet. Exposició de les darreres adquisicions de l’IMAC des de l’obertu-ra de Ca l’Arenas.

Santi Estrany. Recorregut vital. Del 30 d’abril a l’11 de juliol a la Sala d’Expo-sicions de Can Palauet. Pintures mono-gràfiques dedicades a una ciutat o a un país, dibuixos i fotografies de nus i car-tells publicitaris entre d’altres treballs. Inauguració divendres 30 a les 20 h.

Zona Intrusa 3. Fins al 25 d’abril a Es-pai F. Resultat del treballs pedagògic i cultural que s’ha realitzat als centres d’educació secundària de Mataró du-rant els mesos d’octubre i novembre de 2009. Divendres 16 a les 19 hores presentació de la publicació i valoració del projecte.

Art i guerra. Resistències a Palesti-na: Vides a l’altra banda del mur. De l’1 al 30 d’abril a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició fotogràfica que denuncia les conseqüències que el mur que està construint Israel té so-bre la població palestina. Inauguració dijous 8 a les 19 h amb la conferència: Drets humans a Palestina i la projecció de dos vídeos curts.

Del Nord i del Sud. Del 12 al 25 d’abril a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Mostra fotogràfica que dóna testimoni dels 20 intercanvis escolars celebrats entre l’Institut Satorras i centres simi-lars suecs. Dins la Quinzena Sueca a Mataró en l’aniversari del XXè Inter-canvi Mataró-Suècia.Inauguració i acte institucional dilluns 12 a les 19 h.

Mataró fa recerca sobre el canvi cli-màtic. A la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metereològica i el mesurador del CO2 atmosfèric, instal·lats recent-ment al terrat del Museu de Mataró.

Paisatges: Elena Hoya Garralaga. Del 16 al 30 d’abril al Centre Cívic Cerdanyola.

Segones vides. Del 9 al 30 d’abril al Centre Cívic de Rocafonda.

República! Cartells i cartellistes. Del 12 d’abril al 14 de maig a Tres Roques Centre de Formació Permanent.

Punts de llibre: exposició col·lectiva. Fins al 2 de maig a la Sala d’Exposici-ons de l’Associació Sant Lluc, al Casal Aliança.

Fé, esperanza y caridad: Conxi Mo-lons Sanroman. Del 28 d’abril al 22 de maig a l’UEC.

Després de la crisi, documents per al segle XXI: Agàpit Borràs. Fins al 15 de maig al Col·legi d’aparelladors i arqui-tectes tècnics de Barcelona.

Punts de llibre. Fins al 28 d’abril a l’Es-pai Capgròs.

PINEDA DE MAREl casament. 26 artistes. Fins al 2 de maig a la Sala Municipal d’Exposicions de Pineda de Mar.

PREMIÀ DE DALTPoetes i artistes plàstics de Premià de Dalt. De l’1 al 30 d’abril a la Biblioteca Jaume Perich. Inauguració i vernissage dijous 8 a les 20 h.

Mediterrània. Cruïlla de cultures. Fins el 18 d’abril al Museu de Premià de Dalt.

Exposició homenatge a Sidru Grau. Pati de Can Figueres.

PREMIÀ DE MARExposició temporal Una vida en batik. Del palau dels sultans als pobles de Java. Fins al 9 de maig al Museu de l’Es-tampació. El Museu exposa una sèrie de batiks inèdits que recuperen l’antiga tradició d’elaboració de batiks.

10è aniversari d’AAPP. Del 9 al 18 d’abril a la Sala Premiart. Exposició col-

lectiva de l’Associació d’Artistes Plàstics de Premià de Mar.

Mil i una imatges. Del 12 al 19 d’abril al Centre Cívic. Exposició de fotografies.

Els monuments de la nostra Serralada Prelitoral. Del 20 d’abril a l’11 de maig al Centre Cívic. Exposició de pintura a càrrec de Yolanda López.

Exposicions col·lectives. Del 23 d’abril al 2 de maig a la Sala Premiart. Sala 1: Dibuixos de l’artista Ferran Costa i es-cultures de l’artista Rosalia Orgaz. Sala 2: pintures a l’oli de l’artista Jaume Bas i escultures de l’artista Ramon Pe-rarnau.

SANT ANDREU DE LLAVANERESEl camí de Santiago. Fins el 18 d’abril al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Exposició de fotografies artístiques d’Àlvar Sáez sobre el Camí de Santiago.

La Belle E.P.O.C. De dijous 22 a les 19.30 h fins el 23 de maig a Can Caralt. Dibuixos i pintures de Josep Novellas.

SANT POLEl patí de vela. Fins al 27 de juny al Museu de Pintura (plaça de la vila, 1). Dissabtes de 18 h a 20 h i diumenges i festius d’11 h a 14 h.

VILASSAR DE DALTLa vida a tragos. Historias de Guatemala. Fins el 7 de maig a la sala d’exposicions de La Massa. Fotografies de Juan Carlos Tomassi de Metges sen-se fronteres. Inauguració dimarts 27 a les 20 h.

VILASSAR DE MAREscultures 05-09. Fins mitjans d’abril al Museu Monjo. Obres de Pol Codina.

Exposició fotogràfica Mares. Fins el 18 d’abril al Museu Monjo. Homenatge a les mares treballadores.

Exposició d’escultures de Marta Solsona. Del 16 d’abril a mitjans de maig al Museu Monjo. Inauguració di-vendres 16 a les 19.30 h.

Visions màgiques d’Haití. Fins el 23 de maig al Museu de la Marina. Pintura naïf de la col·lecció Duran-Garcia.

La gran aventura dels velers mer-cants. El capità Pau Lloveras. Al primer pis del Museu de la Marina. Exposició semipermanent.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Exposició permanent. Museu de la Mina Vella.

INFANTIL

ALELLAEspectacle infantil Cacau de contes. Diumenge 11 a les 11 h al Centre d’Acolli-da Turística (C/Ernest Lluch, 40 Teià), A càrrec de Cia. Deparranda. Preu: 3.5€. Gratuït menors de 7 anys i membres del Club Super3.

ARENYS DE MARHora del conte. Els dijous a les 18 h a la Biblioteca.

Teatre familiar: Blancaneus i Campa-neta en acció. Diumenge 25 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de la Cia. Irrintzi Teatre.

En Cuc i la Cuca. Dimarts 27 a les 18 h a la Biblioteca. A càrrec de Mon Mas. Paraules per a nadons, narració amb objectes.

CABRERA DE MARHora del conte. Els dijous a les 18 h a la Biblioteca Ilturo.

Recull poètic infantil i juvenil. Dissab-te 24 a les 18 h a l’Envelat Municipal. Amb el grup de teatre Grillats.

CALDES D’ESTRACHora del conte. Els divendres a les 18.30 h a la Biblioteca Can Milans. Di-vendres 9: Contes universals, a càrrec de Lídia Clua. Divendres 30: Els altres Sants Jordis, a càrrec de Carles Alcoy.

EL MASNOUContacontes al Museu. Divendres 9 a les 18 h al Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Teatre familiar: Cuac. Dissabte 24 a les 18 hores a Ca n’Humet (sala poliva-lent). Preu: 2€ infants fins als 11 anys i 4€ adults.

IX Volada d’Estels. Diumenge 25 a les 9 h a la platja d’Ocata. Taller i vola d’es-tels, recorregut amb el trenet i xocola-tada. Activitat oberta a tothom. Fins a les 14 h.

Hora del conte: El bosc dels embolics. Divendres 30 a les 18 h a la Sala de Con-ferències (Edifici Centre).

MATARÓCampi qui puga. Diumenge 11 a les 12 hores a Casal l’Aliança. Mataró un casal de titelles.

L’Alba busca la llum. Diumenge 25 a les 12 h a Casal l’Aliança.

En Tòfol i la Tina. Diumenge 18 a les 18 hores al Teatre Monumental. De la Cia. Pa Sucat.

Els dijous a la Biblio. Els dijous a les 17.30 h a la Biblioteca de Caixa Laieta-na contes per a nens i nenes a partir de 2 anys. Dijous 8: El taller de les papa-llones, de Gioconda Belli. Dijous 15: En SuperJuli i l’arma secreta, d’Anna Man-só. Dijous 22: La llegenda de Sant Jordi, de Roser Rimbau. Dijous 29: Chevalier Auguste Dupin i la Carta Robada, adap-tació de Rosa Moya basada en l’obra d’Edgar Allan Poe.

L’hora del conte. Els dimecres a les 18 h a la llibreria Robafaves. Dimecres 14: En Teo va al circ. Dimecres 21: La llegen-da de Sant Jordi. Dimecres 28: No vull menjar més tomàquets.

Club gomet vermell. Els dijous a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.Tertúlia infantil a partir de lectures tri-ades expressament per fomentar la lectura entre els més petits. Dijous 8: Trobada dels participants en le 5è Pre-mi de literatura infantil Atrapallibres 2009/2010.

L’hora del conte. Els dimarts a les 18 hores a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Dimarts 6: Una de nassos, de M.Àngels Gil. Dimarts 13: Celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil amb un conte de Hans Christian Ander-sen. Dimarts 20: El pirata Kim: Niti i el Lleó, a càrrec de Quim Arnal. Dimarts 27: Twins’n Klowns, en llengua oral i de signes.

PINEDA DE MARLectures compartides. Els dilluns (de 5 a 7 anys) i tots els dimecres (de 8 a 10 anys) a la Biblioteca Serra i Moret de 17.30 h a 18 h. Activitat per a nens i nenes que llegiran plegats un conte. Cal inscripció prèvia.

Hora del conte: El professor i la puça. Dilluns 12 a les 18 h a la Biblioteca Serra i Moret. A càrrec del grup de teatre La Trup. Celebrarem el dia internacional del llibre infantil.

SANT ANDREU DE LLAVANERESEspectacle infantil de La Xarxa: Secret a l’armari. Diumenge 11 a les 18 h a la sala gran de El Casal de Llavaneres. A càrrec de la cia. L’Estaquirot. Preu: 4€.

L’hora del conte. Els dissabtes a les 12

h a la Sala infantil de la Biblioteca Mu-nicipal. Dissabte 10 amb el grup Dins-dungat Animació. Dissabte 24 amb la rondallaire Lidia Massó.

SANT POLLa caixa de Sant Jordi. Dissabte 10 a les 12 hores a la Biblioteca Municipal. Per a infants de 2 a 3 anys. A càrrec de Sílvia Serra, mestra de la Llar d’Infants Pi del Soldat.

Hora del conte en anglès. Dissabte 17 a la Biblioteca Municipal. Contes tradi-cionals del món amb narradora nativa anglesa. Per a infants a partir de 6 anys. Informació i inscripcions a la Biblioteca de 17 h 20 h. Places limitades.

10 anys de contes a la Biblioteca. Dis-sabte 24 a la Biblioteca Municipal. Ta-ller de contes a càrrec de Marta Romà. A partir de 3 anys. Informació i inscripci-ons a la Biblioteca de 17 h 20 h.

SANT VICENÇ DE MONTALTL’hora del conte. Els dimecres a les 17.30 hores a la Biblioteca Municipal la Muntala.

VILASSAR DE MARPremi Atrapallibres (de 9 a 12 anys). Dijous 8 a les 17.30 h a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch. Per comentar El contador de contes. També es faran les votacions finals.

L’hora del conte: Les nenes al poder. Divendres 9 a les 18 h a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch. A càrrec de Laia Ventura. A partir de 4 anys.

Teatre infantil: Le Cirque Déjà vu. Diumenge 18 a les 17.30 h a l’Ateneu Vilassanès. A càrrec de La Baldufa.

MÚSICA

ARENYS DE MARConcert a dos pianos. Diumenge 11 a les 18 hores al Palau de la Música Cata-lana. A càrrec dels pianistes arenyencs Mireia Fornells Roselló i Joan Miquel Hernández Sagrera, integrants de Ne-xus Piano Duo.

Concert de Gospel. Diumenge 11 a les 19 h a l’Auditori del Col·legi de La Pre-sentació. A càrrec de Gospel Viu. La recaptació anirà destinada a Pro SOS Haití i Joan Petit Nens amb Càncer. Preu: 12€. Entrades anticipades a: lli-breria El Set Ciències, Carmen Rossell i al C.C. Calisay.

El rapte en el serral. Dimecres 21 a les 20 hores al Teatre Principal. Re-transmissió en directe des del Gran Teatre Liceu de Barcelona de l’òpera de Wolfgang Amadeus Mozart.

CABRERA DE MARConcert de Pascua. Dissabte 8 a les 20.45 hores a l’església parroquial sant Feliu.

MATARÓAi Ai Ai + Achilifunk DJ Set amb Txarly Brown. Divendres 9 a les 22 h a la sala gran del Clap. Gran nit de rumba.

Cristina Alís, Corine Viser, Joan Antoni Poch: concert de piano, violí i violon-cello. Dissabte 10 a les 20.30 h al Fo-ment Mataroní.

Gospelsons. Diumenge 11 a les 19 ho-res al Teatre Monumental. Direcció: Ramon Escalé. Amb nou repertori i nous ritmes.

Zahara. Diumenge 11 a les 20.30 h a Cafè Cultural El Dau.

El gup del mes de les cases de música: 100 Elephants. Dijous 15 a les 22 h a la sala petita del Clap. Quartet de música

indie que presentarà el seu darrer disc.

Deviaje. Dijous 15 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau.

Nits de Jazz. Dijous a les 21 h a la Sala Casal Aliança. Standards. 256 Trio: Di-jous 15 a les 21 h. Jazz. Nono Fernández Trio: Dijous 22. Originals Propis. Joan Díaz quartet featuring i Perico Sambe-at. Dijous 29 d’abril. Plujazz. Elisaberth Raspall Quartet. Dijous 6 de maig.

Lax’N’Busto. Divendres 16 a les 22 h a la sala gran del Clap. Un dels grup més emblemàtics de Catalunya.

Orquestra de Cambra I Dilettanti. Di-vendres 16 a les 21.30 hores al Foment Mataroní.

Recital Lied alemany. Divendres 16 a les 19 h a Can Palauet.

La Troba Kung-Fu. Dissabte 17 a les 22 h a la sala gran del Clap. Presentaran les noves cançons del seu darrer disc, d’imminent aparició.

El rapte en el serral. Dimecres 21 a les 20 hores al Teatre Monumental. Retransmissió en directe des del Gran Teatre Liceu de Barcelona de l’òpera de W. A. Mozart. Activitat emmarcada dins del projecte Anella Cultural, que pretén intensificar l’ús de la xarxa com a instrument de difusió, producció i in-tercanvi cultural i facilita la innovació de formats.

La Puerta de los Sueños. Dijous 22 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau.

Orquestra Aula Lírica + solistes: La Traviata. Diumenge 25 a les 18 h al Foment Mataroní.

Gunars Kalnins. Dijous 29 a les 21.30 h a Cafè Cultural El Dau.

La Pegatina + Microguagua. Diven-dres 30 a les 22 h a la sala gran del Clap. Rumba catalana i reggae.

Nueva Vulcano + Alado Sincera. Dis-sabte 1 de maig a les 22 h a la sala gran del Clap. Presentaran els seus respec-tius nous discs.

Banc de proves: Bohemian Factory + Momex & La Banda Tarumba. Dijous 8 a les 22 h a la sala petita del Clap. Checkmate Rock Band + Cauta. Dijous 22 a les 22 h a la sala petita del Clap.Task Forcefull & Say How + Mlamar-go & El puto manso & Gehos. Dijous 29 a les 22 h a la sala petita del Clap. Hip Hip.

Concert d’Intercanvi Mataró-Argentona i Marbach (Alemanya) Dimarts 27 a les 19.30 hores al Teatre Monumental.

PINEDA DE MARMoments musicals. Dimarts 27 a les 19.30 h a l’auditori Pau Casals de l’Es-cola Municipal de Música. Audidions dels alumnes de l’escola.

PREMIÀ DE DALTConcert coral per cloure l’Any de la Cisa. Dissabte 24 a les 20 h al Santuari de la Mare de Déu de la Cisa. A càrrec de La Nota i la Coral Primiliana.

PREMIÀ DE MARGala Primavera Lírica. Premi Ciutat de Premià de Mar. 1a eliminatòria. Dissabte 10 a les 18 h a l’Escola Música i Dansa Teresa Maria. Vuit intèrprets competiran per arribar a la final en òpera, sarsuela i cançó catalana. 2a eliminatòria dissabte 24.

El violí, l’instrument del diable. Dissab-te 10 a les 19.30 h al Centre Cívic. Con-cert amb algunes de les més emblemà-tiques obres per a aquest instrument, de la mà d’Octavi Martínez Batolomé, premianenc que estudia a Londres be-cat pel govern del Regne Unit. Entra-des anticipades una setmana abans al Centre Cívic o per correu electrònic a cultura@premiademar.cat.El mateix dia 1 hora abans al Centre Civic.

37TRIBUNAmaresme

Pensionistes i Tercera Edat.

EL MASNOUSortida a Montserrat. Dimecres 21 a les 8 h. Informació i reserves: Casal de Gent Gran Can Malet.

PREMIÀ DE DALTSortida a Viladrau. Dissabte 10 a les 8 h al pati de Sant Jaume. Itinerari del Castanyer de les 9 branques. Organit-za: Grup de Muntanya de la SC Sant Jaume.

PREMIA DE MARCéllecs: Història i natura. Diumenge 18 a les 10 h al Centre Cívic. Amb ve-hicle particular. Organitza: Regidoria de Cultura.

SANT ANDREU DE LLAVANERESSortida de gegants a Santa Eulàlia de Ronçana. Dissabte 10 a El Casal de Llavaneres.

Sortida de gegants a La Sagrada Família. Diumenge 11 a El Casal de Llavaneres.

Sortida de gegants a Piera. Dissabte 17 a les 17 h a El Casal de Llavaneres.

Anada al Monestir de Montserrat. Di-marts 27. Autocar + cremallera: 28€, no socis: 33 euros. Informació i inscrip-cions: 619 618 251 Tona Devesa.

Sortida al Coliseum de Barcelona per anar a veure El Llac dels cignes. Divendres 30 a la plaça de la vila a les 19.30 hores. Compra d’entrades fins el 15 d’abril a Ca l’Alfaro. Preu: 35 euros (inclou bus i entrada al teatre). Orga-nitza: Regidoria de Cultura i Festes.

Sortida al Delta de l’Ebre. Dissabte 1 i diumenge 2 de maig. Informació a secretaria de El Casal de Llavaneres. Inscripcions fins el 28 d’abril.

SANT VICENÇ DE MONTALTExcursió tot el dia a Cingles de Tavertet. Diumenge 25 a les 8 h al local de les Entitats (Aparcament Con-dis). Dificultat Mitja. Desplaçament en cotxe. Cal portar esmorzar i dinar. Or-ganitza: Montaltrek-Associació Excursi-onista de S.V.M.

VILASSAR DE MARSortida al teatre a Barcelona. Infor-mació: Ateneu Vilassanés.

Concert a càrrec de la pianista Eugè-nia Guri. Dilluns 12 a l’auditori de l’Es-cola Municipal de Música.

Auditori viu. Dilluns 19 i dimarts 20 a les 18 h i dijous 22 a les 20 h, a l’audi-tori de l’Escola Municipal de Música. A càrrec dels alumnes.

SANT ANDREU DE LLAVANERESOpera al Casal: Carmen, de Georges Bizet. Diumenge 11 a les 17.30 h a la sala de lectura i audiovisuals de El Ca-sal de Llavaneres.

Més K Música. Dissabte 17 a les 13 ho-res a la plaça del Bestiar de Sant Celoni. Trobada de música i dansa d’escoles de música del Maresme i el Vallès Orien-tal per a alumnes de 6 i 7 anys. Amb la participació de l’Escola Municipal de Música de Llavaneres.

VILASSAR DE DALTPatchwork musical. Diumenge 18 a les 18 h al Teatre La Massa. Amb la Co-ral Mareny. Preu 10€.

VILASSAR DE MARConcert de Jazz a càrrec de Francesc Moreno. Diumenge 18 a les 19 h a la sala petita de l’Ateneu Vilassanès.

SORTIDES

ALELLAV Caminada dels Tres Pobles. Diumen-ge 2 de maig a les 9 hores a El Bosquet (davant l’IES Alella). Inscripcions fins al 29 d’abril. www.alella.cat.

Sortida al teatre. Nit de reis, de Wi-lliam Shakespeare. Dimecres 5 de maig a les 19 h davant la plaça Antoni Pujadas. Dirigida per Josep Maria Mes-tres. Preu: 24€. Inscripcions abans del 22 d’abril. Organitza: Ajuntament d’Alella.

Itinerari: Observem els ocells. Dissab-te 8 de maig a les 8 h a Can Lleonart. A càrrec d’Alfons Alier, ornitòleg. Cal inscriure’s abans del 25 d’abril.

CALDES D’ESTRACExcursió a Queralbs i visita guiada a Ventolà. Diumenge 25. Informació i inscripcions: Local de l’Agrupació de

TEATRE I DANSA

ARENYS DE MARSol, sota el sol. Diumenge 18 a les 19 h al Teatre Principal. A càrrec de la Cia. Lazzigags Produccions. Espectacle basat en un recull de textos del llibre de Francesc Trabal De cara a la paret. Preu: 10€.

EL MASNOUDiumenge amb lletres. Diumenge 25 a les 19 h a Gent del Masnou. Vetllada artística, literària, musical..

MATARÓL’embolic. Diumenge 11 a les 18.30 h a Foment Mataroní.

Monòlegs i Sketch. Dimecres 14 a les 22 h a Cafè Cultural El Dau.

Arquitectura del poder. Dimecres 14 a les 20.20 h al Teatre Monumental.

Vuit dones. Dissabtes 17 i 24 a les 21.30h, Diumenges 18 i 25 a les 18.30 h a la Sala Cabañes.

Nixon-Frost, de Peter Morgan. Dis-sabte 17 a les 21 hores al Teatre Mo-numental. Direcció: Àlex Rigola. Amb: Lluís Marco, Andreu Benito i Joan Car-reras. A les 19 h hi haurà el Cafè amb, amb membres de la companyia.

Sechs Tänze/ I like five/ Minus 16. Dissabte 24 a les 21 h al Teatre Monu-mental. IT Dansa. Direcció: Catherine Allard. Tres treballs de coreògrafs pres-tigiosos. A les 19 h Café amb.

Assortits de l’Aula. Dimecres 28 a les 22.15 h a Aula de Teatre. Exercicis pràctics del grup de Dansa II de l’Aula de Teatre de l’IMAC, a l’entorn de la coreografia Six Dances, de Jiri Kylian, dirigits per Sol Vázquez.

PREMIÀ DE MARDe música i d’homes. Dissabte 17 a les 22.30 h al Patronat Teatre. Entra-des anticipades una setmana abans al Centre Cívic o per correu electrònic a cultura@premiademar.cat. El mateix dia 1 hora abans al Patronat Teatre.

Reprís. Diumenge 25 a les 18 h al Pa-tronat Teatre. A càrrec de la companyia Teatre Mòbil.

SANT POLDissabte, diumenge i dilluns, d’Eduar-do de Filipo. Dissabte 10 a les 21.30 hores i diumenge 11 a les 18 hores, al Centre Cultural i d’Esbarjo. Reserva d’entrades a: Foto P.Sauleda.

VILASSAR DE DALTEl sopar dels idiotes. Diumenge 11 a les 18 hores al Teatre La Massa. De la companyia La Cúpula de Guastavino. Preu: 12 euros, 10 euros jubilats i 5 eu-ros socis de Massa Jove.

La síndrome de Bucay. Dissabte 24 a les 22 hores al Teatre La Massa. De la companyia Donsamí Magradat. Preu: 15 euros, 12 euros jubilats, joves i socis de Massa Jove.

VISITES

MATARÓ Una volta pel món del gènere de punt. Tots els dijous feiners, de 15 h a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca.

Ruta per la història de Mataró. Diu-menge 11 a les 11 hores a l’ajuntament de Mataró.

El modernisme a Mataró. Diumenge 25 a les 11 hores a l’ajuntament de Mataró.

Passejada pel patrimoni arquitec-tònic i natural del veïnat de Mata. Diumenge 25 a les 10 h a la plaça de Puerto Rico.

Ruta audioguiada per Mataró. Tots els dies de la setmana des de l’Oficina de Turisme (La Riera, 48). Per descobrir al vostre aire l’empremta dels romans, els carrers i les places barroques, els edificis neoclàssics, l’arquitectura mo-dernista i una de les primeres obres d’Antoni Gaudí, la Cooperativa Obrera Mataronense, coneguda com la Nau Gaudí.

Ruta comercial audioguiada. Tots els dies de la setmana des de l’Oficina de Turisme. Us permetrà descobrir la his-tòria comercial de la ciutat. Informa-ció: 93 758 26 98 turisme@ajmataro.cat. Horari: de dilluns a dissabte de 10 h a 13 h i de 17 h a 19 h. Diumenges i festius de 10 h a 14 h. Cal fer reserva prèviament. Gratuït.

25TRIBUNAmaresme

DESTAQUEM

Nits de JazzMATARÓ. A la Sala Casal Aliança

STANDARDS. 256 Trio: Dijous 15 a les 21 h. JAZZ. Nono Fernández Trio: Dijous 22. ORIGINALS PROPIS. Joan Díaz quartet featuring i Perico Sambeat. Dijous 29 d’abril. PLUJAZZ. Elisaberth Raspall Quartet. Dijous 6 de maig.

Nixon-FrostMATARÓ. Dissabte 17 a les 21 h. al Teatre Monumental.

De Peter Morgan. Direcció: Àlex Rigola. Amb: Lluís Marco, Andreu Benito i Joan Carreras. A les 19 h hi haurà el Cafè amb, amb membres de la companyia. L’obra es basa en una sèrie d’entrevistes que l’expresident Richard Nixon va concedir a David Frost -un famós presentador britànic de talk shows- a la televisió el 1977. La tàcita admissió de cul-pabilitat per part del propi Nixon en l’escàndol infame del Watergate va ser el punt central de les entrevistes.

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els gua-nyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de març van ser: Mª Belén Sánchez Rodríguez, Tony Juan Pla, Vicente Rodríguez Rauet, Ismael Llamas Duran

CONCURSOSTRIBUNA MARESME

et convida a PARADISE

Carretera de Barcelona, 24MATARÓ · Tel. 93 741 49 87www.paradiseesport.com

TROBA LA TEnvia la paraula PARADISE i les teves dades (nom complet i DNI) al correu:promocio@tribunamaresme.com i d’entre els correus rebuts es sortejaran 4 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise.

Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individuals s’hi podrà anar cada dia durant un mes. D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un passi individual o doble indicant el nom complet dels benefi-ciaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut beneficiats amb el premi.

Els guanyadors de l’edició de març van ser: Josep Maria Nonay Pont, Genoveva Tenas Duran, Mireia Garcia, Esmeralda Moreno Van Der Velden

Nit XQSIMATARÓ. Divendres 23 a les 23 h a la Sala Privat.

Amb l’humor de Reugenio, imitador del gran humorista Eugenio, i la música del grup Mala Vida ,que versiona temes del pop-rock espanyol dels 80 i 90. Preu: 12€ clients de Caixa Laietana 5€. Venda d’entrades al Servei Entrades de Caixa La-ietana i a www.serveientrades.cat.

clas

sific

ats

38TRIBUNAmaresme

VENTA POR CATALOGO. INGRESOS EXTRAS. Haz-te vendedora por catálogo. Necesitamos personas para venta por catalogo articulos joyeria, oro, plata, bisuteria, acero, relojes y marroquineria. Tel.607.82.48.92

LANZAMIENTO XANGO. Dis-pones de tiempo libre? Dispo-nes de ordenador? Elevados ingresos. Solicita más informa-ción a: lanzamientoxango2010@gmail.com.

TE GUSTARIA GANAR UN DINERO EXTRA? Obtén un dinero extra sólo con tu cesta de la compra, no son ventas, no hay que invertir nada, in-fórmate. lovigeminis@hotmal.com. Tel.622.85.01.74

SELECCIONEM JOVES PER ATENCIÓ AL CLIENT. Colabo-radora d’una multinacional de reconegut prestigi selecciona 22 persones per diferents áre-es d’asesorament, representa-ció i promoció de varis produc-tes i serveis. wenlife@live.com. Tel.606.01.55.88

SI QUIERE TRABAJAR en su domicilio ensobrando publi-cidad, diríjase al apartado de correos nº9808921 de Santa Coloma Gramanet, Enviando sello de 0,25 euros para recibir toda la información sin com-promiso.

SI T’AGRADA LA COSMÈ-TICA i perfumeria francesa fes-te distribuïdor./a Dinerets extres. Productes fàcils de vendre. Activitat independent bones comissions i progra-ma de marketing. Anima’t!!. s iscu.boba@wanadoo.es. T.606.09.68.51

TREBALLOFERTA

TRABAJOSCASEROS

Confeccione manualmente:bolígrafos, mecheros,

llaveros, pulseras,coches miniatura.

INGRESOS 1600 euros Tel. 902 01 14 96

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

Es necessita PERRU-QUERA per Vilassar Mar. Tel.93.750.29.94

NECESITAMOS PERSONAS para venta por catalogo artícu-los joyeria, oro, plata bisuteria, acero y relojes. Importantes ganancias. No necesaria ex-periencia. Compatible otras ocupaciones. jluislola@terra.es.T.607.82.48.92

BUSCO JEFAS DE GRUPO. Se necesita cubrir 10 pues-tos de jefa de grupo y 20 de distribuidoras para empresa de alta cosmética natural, sin inversiones, compatible con otras actividades, be-neficios desde el primer día. kina.oriflame@hotmail.com. Tel.697.80.00.69

GANA UN EXTRA SIN VEN-DER ponte en marcha. Gana un sueldo solo por hacer tus compras semanales de ali-mentación. Para que se lo ganen los grandes centros comerciales ganatelo tú. lov igeminis@hotmai l .com. Tel.622.85.01.74

¿ERES EMPRENDEDOR? ¿Te gustan los ingresos al-tos? ¿Estas harto del sonido del despertador? ¿Maldices los lunes? ¿Estas cansado de no llegar a fin de mes? Dale un giro a tu vida aho-ra mismo. Telf.610.000.442. hispanianetmanresa@yahoo.es

¿ERES HOLANDES, HABLAS HOLANDES?. Necesitamos tres personas para la expan-sión internacional de nuestros productos exclusivos, pro-ductos de primera necesidad. Concertar entrevista Sr. Anto-nio perez. Tel.610.000.442

PASEADOR DE PERROS en Mataró. 10 euros la hora, de 17 a 20 horas. pabloesperante@hotmail.com. Tel.615.36.56.50

FORNER / BRIOXER amb experiència busca feina. toni-ok@live.com. Tel.680.97.75.41

SANT ANDREU DE LLAVANE-RES. Chico serio y responsa-ble busca trabajo, con carnet de conducir y coche, vigilante, pintor, restaurante, agrícola, jardinero. Tel.697.30.76.10

SE OFRECE CHOFER CON CARNET B+E. Sr. ecuato-riano con documentación en regla y carnet de conducir b+e español se ofrece para chófer particular, chófer para mudanzas con experiencia. f ranklara30@hotmai l .com. Tel.679.12.82.08

SE OFRECE SEÑORA PARA LIMPIEZA. Sra. se ofrece para limpieza por horas, can-guro, en Sant Andreu de Lla-vaneres y alrededores, tengo referencias y mucha expe-riencia. Vivo en Llavaneres. ingmart34@hotmail.com. Tel. 636.93.78.25

MATARÓ. Chica con referen-cias busca trabajar tarnes noches para cuidar personas mayores o niños. Seriedad. Ka-rolin. Tel.687.37.33.21

SE OFRECE chico español 35 años para enseñar pisos en in-mobiliaria como vendedor, cho-fer particular o otros, con coche propio, muy buena presencia, educado y con don de gentes. Llamar al T.693.70.17.76

TREBALLDEMANDA

CUINERA PROFESSIONAL. Experiència menú i car-ta, cuina del arròs, marisc i vegetariana. Domini tracte col·laboradors, proveïdors i clients. francès parlat i escrit, residència 12 anys França i Suïssa. i.freixedas@gmail.com, T.699.37.14.02

AUXILIAR DE LA LLAR. Sen-yora de 56 anys busca feina per atendre la llar i gent gran. Tel.627.98.09.95.

DISEÑADORA Y MAQUE-TADORA con amplia expe-riencia en el sector editorial. Tel.626.26.26.57

SE OFRECE CHICO con furgoneta, para hacer todo tipo de transportes y pequeñas mu-danzas. Tel. 669.13.54.91

CHICA RESPONSABLE bus-ca tarbajo por la noche o fin de semana para cuidar abue-los o niños. Karolina 608.48.57. 18.

BUSCO TRABAJO URGEN-TE! Chico joven de Mataró busca trabajo por Mataró o cercanias de mozo almacen, dependiente,o cualquier otra cosa. Tel.692.52.26.75

PSICÓLOGA-CANGURO . Busco trabajo de canguro. Soy psicóloga, tengo experiencia con niños y soy madre de 2. 46 años. Idiomas Castellano, Català. Tel.93.798.85.83

ENSENYAMENT

PROFESSOR DE DIBUIX. Pro-fessor de dibuix i il.lustrador, dóna classes particulars i a grups. Jordi Tel.620.16.19.17.asdrillos88@yahoo.es.

CLASSES PARTICULARS. Anglès i alemany. Tots els nive-lls. Tel. 639.37.45.97

CASAL DE SETMANA SANTA AL C.A. LAIETÀNIA. Casal de Setmana Santa amb tennis i un munt d’activitats, Classes parti-culars, entrenament professio-nal, mini-tennis, preparació físi-ca. albert_adts@hotmail.com

TÈCNICA INFORMÀTICA (PROFESSIONAL) s’oferix classes de tècnica informà-tica “online”. Només online, és a dir, en un xat. guillemb.f@hotmail.com

CLASES PARTICULARS. Jor-di Barros. Tel.93.750.13.25

PROFESORA NATIVA da clases de francés. Tel. 93.792.01.39

CLASES DE REFUERZO de todas las asignaturas hasta 2º de ESO. Castellano, catalán y alemán. Tel.687.350.698

CONFERENCIAS. Master en naturopatia, ofrece conferen-cias sobre orinoterapia gratis. Haz tu grupo y llámanos. Tel. 651.67.36.35

CURSOS GRATUITOS. Forma-ción profesional e idiomas por internet para trabajadores con nómina. Tel.654.69.14.27

COMPRAVENDA

COMPRO TODO TIPO MAQUI-NARIA INDUSTRIAL de res-taurantes, bares etc... Pago a un buen precio. Interesados/as llamar Tel.666.45.26.00

VENTA DE BISUTERIA CON PIEDRAS NATURALES. En www.artislands nuestro obje-tivo es ofrecer piezas de bi-sutería compuestas por mate-riales naturales, ampliando la var. elisabeth@artislands.com. Tel.628.40.04.01.

VENC PASTISSOS DE BOL-QUERS, regal ideal i pràctic per a nous nats. A les ma-res és el que millor els hi va. mixeta81@hotmail.com

VENDO LAMPARAS LED para ojos de buey, 3W led’s de se-gunda generación, precio de mercado 44 € vendo a 32 € ne-gociables según pedido. Otros modelos en bajo consumo. Sr Juan. info@suministrosperez.com. T.692.68.45.27

VENDO FAX Y DVD con mando. Usados. T.615.36.56.50. Ma-taró. pabloesperante@hotmail.com. T.615.36.56.50

COMPRO MAQUINARIA IN-DUSTRIAL de maquinaria in-dustrial de hosteleria. Interesa-dos/as llamar Tel.654.31.15.06. compres@sathi2010.com

COMPRO COCHES, 4X4,

FURGONETAS YVEHICULOS

DE GAMA ALTA

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

SALUT IBELLESA

Perruquers

Maria Vidal, 52 · VILASSAR DE MAR · Tel. 93 759 50 61

Maquillatge · Manicura · Pentinats cerimònies

MES DELCOLOR

dimarts i dimecres

50%descompte

MOTOR

VENDO RENAULT LAGU-NA GASOLINA del año 2000 con matrícula del 2003, co-che en perfecto estado in-terior y exterior, lo tengo en Llavaneres, a toda prueba. f ranklara30@hotmai l .com. Tel.679.12.82.08

VENDO AUDI A-4 color granate. Matrícula: B-7901-PY Precio: 1600 Euros. joanfigueraslago@hotmail .com. Tel.677.59.89.35

RENAULT KANGOO 1.9D 12/2005 puerta lateral co-rredera, todos los extras, sólo 40.000Km. Impeca-ble mejor verla y probarla Tel.93.421.49.30. automovilesfeno@automovilesfeno.

VW TRANSPORTER 2.5 TDI 12/1999 8 plazas libro revisio-nes muy buen estado de interior y exterior. Pocas unidades. Pre-cio a convenir. a.feno@hotmail.com. Tel.93.296.57.13

VW GOLF GTI impecable estado rojo muy pocos ki-lometros Y VW GOLF CA-BRIOLET impecable estado de plancha e interior. Precio a convenir. Tel.608.49.57.90. lumpoes@hotmail.com.

PEUGEOT PARTNER 2005 Blanca, puerta lateral. Im-pecable estado de placn-ha y pintura diesel 80.000 Km puerta lateral todos los extras! Tel. 93.421.49.30. lumpoes@hotmail.com

VENC MOBILETTE CADDY totalment restaurada, perfecte estat de conservació i bon fun-cionament. Està documentada i amb el impost i segur pagats. 390 euros. Tel.659.59.60.57

VENDO PLAZA DE PARKING en Vilassar de Mar, calle Pica-so, cerca mercado municipal. Tel.670.88.11.73.

EMPURIBAVA. Venta aparta-mento, primera línea de mar. Nuevo, 2 habitaciones, co-medor grande, cocina, equi-pada de nevera, lavadora, vitro horno. Ascensor. 155.000 euros. molllinarp@hotmail.com. Tel.649.25.65.25

ALQUILER PISO OCATA (EL MASNOU). 2a linea mar, junto estación Ocata y playa. 3º con ascensor, 66 m2 + terracita 8 m2, 2 hab. dobles, ventanas aluminio, armarios empotrados. 660 euros. michcale@gmail.com. Tel.637.20.11.47

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA Es necessita persona per com-partir lloguer de casa amb jardí. 400 €/mes. vioyol@gmail.com

MATARÓ. Venc solar urbà al centre de 4,9x19 m. Edif. Sostre de 240m Per construir una casa o per inversió (Sòtan/bodega + baix+ 2 pisos + estudi). 298.000 euros. Particular. siullcat@gmail.com, T.616.43.95.28

IMMOBLES

TRASPÀS

ES TRASPASA SABATERIA de 140 m2 per jubilació. El local està ubicat al centre de Pineda de Mar (carrer Major cantonada Roig i Jalpí). Estat impecable. Tel.686.26.41.07

TRASPASO LIBRERÍA - Pa-pelería - Copiado. Ubicada en Mataró, esquina de vía Europa, frente a parada de bus. Local de 70m2 totalmente acondicio-nado, 10.65m2 de vitrina exte-rior. Visítanos. Tel.93.757.22.23

Es TRASPASSA botiga de roba de nens en ple rendiment. Bona situació. Lloguer baix. Tel.695.25.28.82

39TRIBUNAmaresme

DIVERSOS

PRESTO DINERO EN AL ACTO

Garantía:Coche, embarcación,

moto o inmueblesMÁXIMA SERIEDAD

Tel. 689 186 323

ADOPCIÓ DE ANIMALS ABANDONATS. Molts gossos y gats buscan una nova llar! Truca’ns al 639.37.45.97

CARNET F C BARCELONA.Alquilo o vendo carnet FC Bar-celona 3 ª graderia, por no po-der asistir. Tel.670.88.11.73

REGALO CACHORRO. Es de raza pequeña, esta des-

SERVEIS PROFESSIONALS

HERBALIFE, distribuidor inde-pendiente, llame para produc-to u oportunidad de negocio. Tel.629.32.42.52

ALQUILER SILLAS DE RUE-DAS baratas, estrechas, sillas de ruedas infantiles. Alquiler y venta de material geriatrico. Tel.902.19.62.27

ASSESSORIA FISCAL, LA-BORAL I COMPTABLE.Membre d’ACCID. Codifi cació i processament comptable seguint la normativa legal vi-gent. Declaració d’impostos, moduls, altes/baixes seguretat social. jmorell@empresistes.com. Tel.93.798.21.18

TOT FERRO. Baranes, rei-xes, escales, balcons, tan-cats metàl·lics, reparacions, etc... Particulars i comunitats. Tel.689.09.03.68

ESTUDI D’ARQUITECTURA I DISSENY. Treballem en di-ferents àmbits, creant i for-mant la imatge corporativa d’empreses renovant els seus espais i cuidant tots els de-talls per tal de potenciar-les. info@casadesusdisseny.com. T.93.668.47.60

TRADUCCIONS CASTELLÀ-CATALÀ. Traducciones profe-sionales castellano-catalán y catalán-castellano, para em-presas y particulares. Correc-ción ortográfi ca, gramatical y de puntuación. T.660.18.90.51

TRANSPORTES de todo tipo, pequeños y grandes. Mudanzas y pequeños por-tes. Por todo el Maresme y Barcelona. Seriedad y expe-riencia. Pedir Presupuestos. Tel.689.41.70.23

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

No tens temps de fer les petites reparacions o el bricolatge de casa teva?

Col·laboro amb gent de la meva confi ança i amb preus competitius

TRUCA’M al Tel. 663 891 339ET DONARÉ UN

COP DE MÀ

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la fi -nestra que no tanca, solucio-nar una fuita d’aigua, etc.

parasitado y vacunado. Es bueno y muy cariñoso. sonia.adopcio@gmail.com

GRUP D’AMISTAT MARES-ME. Fem sortides, sopars, balls i altres activitats. Trucans i vine amb nosaltres per passar estones divertides i fer bones amistats. Sense limit d’edat. Dolors telf. 652478760.

qui és quia PREMIÀ DE MAR?

Anuari Comercial 2010-11

PREMIÀDE MAR

si vol que tothom conegui el seu negoci, ja pot contractar

el seu espai a l’anuarid’enguany trucant

al 93 799 18 40

...no se’l pot perdre!!!