FOTO: OLGA BOIX

TRIBUNAmaresmemesames

Capital de la Sardana

Número 274. Abril 2013www.tribunamaresme.com

COMARCA. L’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis (CUP), ens parla de la capitalitat de la Sardana.

‘VOLTA’. Crònica de Rafael Vallbona de l’arrencada maresmenca de la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya.

MOTOCICLISME. Crònica sobre l’exposició ‘Campions del motociclisme’, a Premià de Mar.

SANT JORDI 2013. Reportatge sobre les novetats editorials del Maresme i les Roses per a la Diada.

ENTREVISTES. Ferran Corbalán, director de teatre (Secció ‘Cultura’). I Sebastià Serrano (Secció ‘Valors’).

GASTRONOMIES. El Plat de Mataró i els Pèsols del Maresme.

Un espectacular muntatge va obrir els actes de capitalitat de la Sardana a Arenys de Munt

TEMA DEL MES

En la recta cap al 23 d’abril, Diada del llibre, seleccionem, com ja és tradicional, alguns dels títols dels autors i editorials de la comarca. En edicions posteriors de la publicació recullirem d’altres llibres que per data no s’hagin pogut incloure en aquest article.

Pel que fa a narrativa, una de les grans apostes d’aquest Sant Jordi és la novel-la L’aire que respires, de Care Santos. Després del fenomen editorial que va suposar el seu darrer llibre Habitacions tancades, l’es-criptora mataronina llança una suggerent història que entrellaça intriga, memò-ria i amor pels llibres en territoris pròxims.

L’autor de Pineda de Mar Toni Sala, conegut tant per la seva interessant obra literària com perquè és el coordinador de di-versos clubs de lectura de la comarca, presenta dos llibres nous: l’assaig Notes sobre literatura i Provisionalitat, publicats per l’editorial Empúries. A Notes sobre literatura, Sala ens parla de l’obra d’Oller, Guimerà, Verdaguer, Bertrana, Gaziel, Carner, Rodoreda, Porcel, Comadira o Perejaume, entre d’altres, des de la mirada del lector i pensant en compartir el camí cap al descobriment d’aquests autors de referència. L’altre títol, Provisionalitat, recull en aquest cas dues narracions llargues, la que dóna títol al llibre i ‘El cotxe’.

La rebelión de los Soldaditos de Plomo, publicada per Edi-ciones Hades, és una novel·la

signada amb el pseudònim Eowin de Camelot sota el qual hi ha una autora vinculada a Premià de Dalt. L’obra és

el primer volum de la trilogia Casa Usher, descriu amb una interessant i complexa trama narrativa les idees i senti-ments del que s’ha anomenat ‘moviment dels Indignats’, barreja vicissituts personals amb polítiques i interrelaciona gèneres narratius a través de les vivències d’uns activistes que es resisteixen als poders polítics i

empresarials d’un país suposada-ment imaginat.

Amb Seixanta mil paraules, publicat per Edicions 1984,

l’escriptor mataroní Manel Subirats reflexiona en clau narrativa sobre la comunicació entre les

persones.I pel que fa a llibres

col·lectius, dos títols: 1) L‘antologia de relats de gènere negre Crims.cat

2.0., editada per Alrevés, compta amb una selec-ció de 15 autors catalans

entre els que es troba Rafael Vallbona, que hi aporta un conte. I 2) 20 relats de la fi del món, publicat en català i en castellà, a càrrec del se-gell Otros Mundos, aplega una selecció de diversos

autors entre els que hi ha els maresmencs Albert Calls i Sílvia Tarragó, que hi aporten textos de gènere fantàstic.

Un Sant Jordi ‘maresmenc’

Entre les novetats que presenta La Comarcal Edicions per a la Diada de Sant Jordi hi trobem El mar dels altres, de Josep Fàbre-ga, poemari guanyador de la darrera edició del Premi Alella a Maria Oleart, la XVI. També Amor i silenci, de Marc Freixas, un llibre de poe-mes on l’autor reflexiona sobre el món actual amb el seu particular llenguatge, original i espontani. En l’àmbit infantil, dos títols. Un és el darrer número de la col·lecció ‘Els contes de Premià de Dalt’ –Enigma 91.4. El segrest d’en Fèlix Maldit–, de Quim Fornés i Fiol i Xavi Visa Arau–. Mentre que l’altre està ambientat a Sant Vicenç de Montalt –La Muntala, la llum del gorg–, d’Antònia Caño Ber-múdez i Marion Fitzgerald. També el recull de relats Judith, de Xavier Me-dina. I d’altres títols diversos que tre-uen són Los tulipanes son siempre un buen comienzo, de Maribel Montero; l’obra teatral Verí, de Sílvia Romero; i la novel·la El misteri del Pantocràtor, de Joan Riera.

Voliana, el segell editorial dirigit per Jordi Solé i Camardons, presenta per a aquests dies una impor-tant novetat. Es tracta de La Memòria de l’Esteve Albert, amb vivències inèdites de l’es-criptor i erudit inclassificable, estretament vin-

culat amb el Maresme, amb textos seus que parlen de personatges cabdals de la nostra història re-cent com Serra i Moret, Pau Ca-sals, Josep Carner, Carles Carbó,

Millet i Maristany, Antoni Comas i Joan Peiró. Més novetats de Voliana: El vol

de l’Esparver, de Francec Mompó, una barreja d’his-tòria d’amor amb els anhels

d’una societat que lluitava per alliberar-se, primer de

les imposicions de l’Antic Rè-gim, i després de l’imperialisme bor-bònic espanyol. I també Viatge a l’illa dels pingüins, de Bernat Gasull Roig; entre d’altres títols del seu catàleg.

Katelani 2000, l’editorial de Jordi Garcia Jacas, proposa per a aquest Sant Jordi el llibre Poemes, de Feliu Novell i Capilla, de Vilassar de Mar. Poemes paisatgístics, de la memòria, l’evocació i el record, que compten amb un proleg de M. Gràcia Gelpí. Del mateix segell, en preparació, Catalunya/Amèrica. La navegació a vela al segle XIX, de l’historiador mas-noví Joan Muray.

I l’Editorial Gregal publica Quan cremàvem les fàbriques, de Jordi

Carbonell i Roure, novel·la breu que descriu els impac-

tes que va causar la industrialització en els ambients popu-

lars de la capital del Maresme. També, per a infants, En Jordi i el

drac, de Rosa M. Pas-cual i Antònia Molero.

EDITORIALS NARRATIVA

Text: Albert Calls. Foto: Olga Boix

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a · 08302 MATARÓTel. 93 799 18 40 · publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.com · www.tribunamaresme.comDip. Legal: B-26375-2005 · Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

TRIBUNAmaresmemesames

30.123 EXEMPLARS TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es refl ecteix, tan sols, en l’editorial.

Amb el suport de

En la línia del treball acurat i preciosis-ta al qual ens té acostumats l’escriptora Teresa d’Arenys, destaca la traducció que ha fet dels Rèquiems, de Rainer Maria Rilke, publicada per Arola Editors. Lluïsa Julià i Miquel Desclot hi signen articles de presentació i inclou una suggeridora imatge de l’ar-tista maresmenc Enric Maass. Teresa d’Arenys, a més, ha sa-but contextualitzar amb força l’obra de Rilke i entrellaçar-la amb la seva experiència vital.

Glops de nit és un poemari de Montse Assens, autora de Premià de Dalt i

Anna Rispau i Falgàs, publicat per Germania i una part del qual va ser guardonada amb una Menció espe-cial del Premi Marià Manent 2011. Compta amb pròleg de l’escriptora Sílvia Romero. “Glops de nit és un

poemari de poesia oberta, de poe-sia viva. En aquest recull trobareu una excelsa combinació de formes poètiques, d’estils treballats amb acurat cisell on cada poema, cada vers, neix de l’essència vital i de la necessitat”, s’apunta en el pròleg. Al tancament de l’edició ens arriba

notícia, també, que Anna Rossell publica un nou poemari, Àlbum d’Ab-sències, dins el segell Playa de Ákaba.

POESIA

L’escriptora barcelonina Carme Rovi-ra, vinculada molts anys al Maresme, en concret a Cabrera de Mar i a Cabrils i coneguda sobretot per la seva obra poètica, ha publicat el llibre Vivències d’una xarnega integrada i altres memò-ries d’Àfrica, en català i en castellà, de la mà d’Edicions Saragossa. Es tracta de l’obra més ambiciósa que ha fet aquesta autora, que ens acosta la seva trajectòria vital, personal, humana i

cultural, amb els moments dolços de la vida, però també els més dolorosos i colpidors. I l’Associació Cultural Grup d’Història del Casal de Mataró ha editat el llibre L’arqueologia medieval en el Maresme, amb els treballs de les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, celebrades l’11, 12 i 13 de febrer de 2012 a Argentona, amb la col·laboració del Centre d’Estu-dis Argentonins “Jaume Clavell”.

MEMÒRIES / HISTÒRIA

El mataroní Jordi Lopesino presenta aquest Sant Jordi Aprender Astrono-mía con 100 ejercicios prácticos, dins el segell Marcombo. El lector interessat, encara que no tingui ni idea sobre astrono-mia, podrà fer un re-corregut guiat, de cero fi ns a la construcció d’un observatori o, fi ns i tot, col·laborar amb els professionals, amb 100 pràctiques i senzilles lliçons. El llibre ve acompanyat d’un CD amb programes i cartes celests gratuïtes. Molt útil i molt pràctic, per a tots els amants de la observació astronòmica.

Un jove autor de Pineda de Mar, Raül Moreno Supervia,

ha publicat també el seu primer llibre La Font del Deliri (La Busca, 2013). La Font del Deliri és un conjunt de crea-cions d’escriptura lliure que beuen del teatre, de la poesia, de la narrativa, del cinema, de la música

i de la fotografi a. Dins el gènere per a infants,la nove-

tat editorial El raïm inquiet. Història d’un gotim que volia ser vi, d’Elisenda Guiu i Cristina Caupena Guilarte. I també, de Lola Casas i Pere Cabaret, el títol Com ho acabes?

ALTRES GÈNERES

ALELLA

Sant Jordi. Dimarts 23 tot el dia. Instal·lació de parades de llibres i roses: a la Porxada, plaça de l’Ajuntament, plaça d’Antoni Pujadas, carrer Àfrica.

Sant Jordi amb les Escoles Bressol. Dimarts 23 de 9h a 12h. Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec d’Elisabeth Ulibarri. Ho celebrarem amb el conte Sopa de Cabara-bassa. Per a transmetre les emocions ens acompanyarà una ballarina, Jessica Llano. A les 17.30h: Hora del conte. Els avis i les àvies de Els Rosers ens teatralitzaran els contes Sant Jordi i el cavaller i Forallac i els ratolins.

CABRERA DE MAR

Sessió de contes especials, per a escoles. Dijous 18 i divendres 19. Biblioteca Ilturo. Plats de llegenda a càrrec de la narradora Mon Mas.

Cançons a la vora de Sant Jordi. Dissabte 20 a les 21h. Cal Conde. Concert de cançons de l’àmbit dels Països Catalans i occitanes a càrrec del grup Trescant.

Parades de venda de llibres. Diumenge 21 a partir de les 10h. Plaça de l’Ajuntament.

2n Concurs de Narrativa Curta ‘Memorial Anton Isern’. Diumenge 21 a les 12h. Sala Nova. Lliurament de premis del concurs literari als guanyadors.

Cantata per a Cor infantil i grup instrumental. Diumen-ge 21 a les 12.30h. Envelat. A càrrec de l’escola de música.

Colles Sardanistes. Diumenge 21 a les 18h. Plaça Nova.

Lectura teatral dramatitzada. Dissabte 27, 19h. Cal Conde.

Recital Salvador Espriu: 3 obsessions i una visió. Di-marts 23, 19h. Biblioteca Ilturo. A càrrec d’Anna Maluquer.

MATARÓ

L’hora del conte Especial Sant Jordi. Del 22 al 26 d’abril a les 17.30h. Biblioteca Caixa Laietana.

Trobada de gegants. Dimarts 23, 19h. Pl. Santa Maria

Actuació castellera dels Capgrossos. Dimarts 23 a les 19.30h. Davant de l’Ajuntament.

Fogonada. Dimarts 23 a les 21.45h. Des de la Riera.

Ball de Sant Jordi: La Coixinera. Dimarts 23 a les 23h. Plaça de l’Ajuntament.

CAPS.A. 13/13. 4/13 Sis tipografi es. Dimarts 23 tot el dia. C/Sant Josep. Sis dissenyadors presenten els seus treballs entorn de la lletra com a element gràfi c.

PREMIÀ DE DALT

Hora del conte, a càrrec de Gemma Ventura. Dimarts 23 a les 18h. Biblioteca Jaume Perich.

La gent gran celebra Sant Jordi. Dimarts 23 a les 18h. Associació de la gent gran.

Projecció Hola Europa. Dimarts 23 a les 20h. Sala Sant Jaume. Col·loqui amb la directora, M. Dolors Genovès.

Concert de Sant Jordi amb “L’Orquestra Corxera” de l’Escola Municipal de Música de Premià de Dalt. Dimecres 24 a les 18h. A l’Ajuntament. Hi participen les escoles de primària de Premià de Dalt, amb poesies i dibuixos.

Presentació llibre Glops de nit, de Montse Assens i Anna Rispau. Dijous 25 a les 20h. Biblioteca Jaume Perich. Visita de l’exposició de Poesia i Imatge “Glops de Nit” de Ferran Planell, amenitzada per l’Escola de Música.

Sopar de Sant Jordi. Divendres 26, 21h. Sala de l’Orfeó.

PREMIÀ DE MAR

Taller Preparem la festa de Sant Jordi, fabriquem ex-libris. Diumenge 14 de 12h a 14h. Museu de l’Estampació.

La porta de l’escenari. Musicals basats en novel·les. Dimarts 16 a les 19h. Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. S’enregistrarà en viu una edició del programa La porta de l’escenari, conduït per Octavi Egea, amb la projecció de diferents moments de musicals basats en novel·les d’èxit.

Presentació de llibre: Contra las cuerdas, de Susana Hernández. Dimecres 17 a les 19.30h. Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de l’escriptora Sílvia Tarragó.

Taller de lectura a càrrec de Griselda Ballester. Diumen-ge 21 a les 12.30h. Museu de l’Estampació.

Parades llibres i roses. Dimarts 23. Plaça Ajuntament.

Poemes i música. Dimarts 23 a les 18h. Biblioteca. A càr-rec del grup de clarinets de l’Escola Municipal de Música.

L’hora del conte: Les escates del monstre. Dimecres 24 a les 18h. Biblioteca. A càrrec de Mon Mas.

40è Aplec de la Sardana. Diumenge 28 d’11h a 17h. Plaça de la Sardana. Amb les cobles Ciutat de Girona, Mediterrània i Premià.

TEIÀ

Revetlla de Sant Jordi. Dilluns 22 de 17h a 22h. Bibliote-ca Can Llaurador. Parada de llibres gratuïts i la possibilitat d’alliberar un llibre a l’espai del Bookcrossing. A partir de les 17h: Marató poètica. A les 18h: Presentació de la Guia Comarcal de les Biblioteques i homenatge a Antònia Lladó. A les 19h: Perquè un dia torni la cançó a Sinera. Poesia de Salvador Espriu interpretada per Francesc Ribas a la veu i Carles Morales a la guitarra. A les 20.30h, Dins del laberint: Performance de poesies de Salvador Espriu i Joana Raspall a càrrec d’ArtdemfaSí. Amb la col·laboració del Racó poètic. A les 21h, Sant Jordi llunàtic: Observació de la lluna plena davant de la biblioteca.

VILASSAR DE MAR

El club de la novel·la del s. XX: El cor de les tenebres. Divendres 19 a les 19h. Biblioteca Municipal E. Lluch. A càrrec d’Antonio G. Iturbe.

Presentació de Maresme en vers. Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme 2013. Dissabte 20 a les 11.30h. Biblioteca Municipal E. Lluch. Amb recital poètic a càrrec de la Tropa Teatre.

Exposició novetats per Sant Jordi: Reserva la teva novel·la! Del 20 al 27 abril. Biblioteca Municipal E. Lluch.

Programa especial de Vilassar Ràdio. Diumenge 21 de 10h a 14h. Plaça de l’Ajuntament.

Parades de venda de llibres i roses. Diumenge 21 a les 10h. Plaça de l’Ajuntament i c/ Sant Pau. A les 12h: Sardanes amb la Cobla Lluïsos de Taradell. A les 18.30h: Escenifi cació de la llegenda de Sant Jordi. Plaça Picasso.

Veredicte i lliurament dels premis del Concurs de Microrelats Sant Jordi 2013 via Twitter. Dilluns 22 a les 20h.

Trobada de clubs de lectura. Dilluns 22 a les 21.30h. Biblioteca Municipal E. Lluch. Els lectors s’intercanvien els llibres que més els han colpit.

Parades de venda de llibres i roses. Dimarts 23 matí i tarda. Pels carrers.

Trobada amb autor: Muriel Villanueva, autora de La gatera, parlarà amb els seus lectors. Dimecres 24 a les 19.30h. Biblioteca Municipal E. Lluch.

VILASSAR DE DALT

Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca. Dilluns 22, a les 20h. L’escriptor Francesc Rovira Llacuna ens presentarà el llibre La Irrelevancia de llamarse Lucy de l’autor local José Antonio Lorente Díez. . A continuació, presentació de la Guia de Recursos del Maresme 2013, El Maresme en vers, a càrrec de Joan Abril Español i Ñoño.

Fira de Sant Jordi. Dimarts 23, a la plaça de la Vila.

SANT JORDI AL MARESME

MÉS OBRES D’AUTORS DE LA COMARCA. A www.tribunamaresme.com podreu trobar més informació de novetats aparegudes recentment: El Maresme fantàstic, de Ramon Coll. Paraísos a ciegas, de Juan Antonio Masoliver Ródenas. Fraccions, d’Emília Illamola. La mala reputació, de Bel Olid. Lluny de Pequín, d’Andrea Ro-dés. Dues ratlles vol dir positiu, de Joan Botta i Orfi la. Per França i Anglaterra. La I Guerra Mundial dels aliadòfi ls catalans, de Joan Safont Plumed. Bitácora de un masón, de Gaspard Galland. Xavi Tondo. El triomf de l’obsti-nació, de Rafael Vallbona. L’aire que respires, de Care Santos. Contra las cuerdas, de Susana Hernández.

SELECCIÓ D’ACTES AL TANCAMENT D’EDICIÓ

La crisi es deixarà sentir enguany en la campanya de la rosa, l’única que fins ara s’havia anat mantenint estable en el sector de la floricultura i horticultura ornamental. Entre les causes d’aquest possible descens hi ha l’increment de l’IVA imposat pel govern sobre el co-merç de flors i plantes vives, que passa del 8% al 21%.

Pel que fa a xifres, les previsions més optimistes esperen que s’arribi fins als 6 milions de roses venudes. “La pressió de l’IVA és molt forta per al client final, i malgrat que els pro-ductors mantinguin els preus dels darrers anys, la rosa resultarà cara per un consum massiu i popular com el d’anys anteriors”, explica Jordi Ro-dón, president del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. De

l’àmplia oferta de rosa que es comer-cialitza per Sant Jordi, la de més qua-litat és sense dubte la dels floricultors catalans, majoritàriament del Mares-me. Suposen només un 25% de l’ofer-ta per aquesta Diada, ja que els costos de producció i l’alt volum de producte requerit fan que no n’hi hagi prou per atendre la forta demanda d’aquests dies. És per aquest motiu que s’estima que la resta de rosa que surti a la ven-da provingui en un 30% de Sudamèri-ca –sobretot de Colòmbia i Equador–, un 25% del mercat holandès, un 10% del Llevant i el sud de la Península, i un 10% d’Àfrica, principalment de Kènia.

Més del 80% de les roses que es ven-dran seran de varietats vermelles, es-sent la Lovely Red, la Red Monarch i la

Samurai les més importants de la pro-ducció local, mentre que la Freedom és l’estrella pel que fa a les varietats im-portades, per davant de la Red Naomi i la Grand Prix. A banda, cal destacar l’àmplia gamma de roses de color, amb un ventall que abraça des del blanc i el rosa pàl·lid fins a diferents grocs, ta-ronges i bicolor. A aquestes cal afegir a més, aquelles que se’ls aplica tints i tècniques d’estampació per a persona-litzar-les a les modes i gustos del con-sumidor.

Els darrers anys s’ha detectat també un lleuger i continu increment en les vendes de rosers com a planta en test, especialment el roser de pitiminí, de flors petites.

Font i foto: Mercat de la Flor.

Torna la Festa de la Rosa

Al tancament d’aquesta edició i a un mes de la Diada de Sant Jordi, el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya estima un descens del 20% de les vendes de rosa respecte l’any passat. La compra de la rosa és tradicional i mobilitza milers i milers de catalans que l’adquireixen per regalar-la.

TEMA DEL MES4 ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

El poeta masnoví Juan A. Masoliver ha estat triat als Estats Units com un dels principals autors espanyols

El poeta masnoví Juan Antonio Masoliver Ródenas ha estat tri-at per la revista nord-americana Words Without Borders com un dels principals autors espa-nyols poc traduïts a l’anglès. La publicació, en línia i especia-litzada en la traducció d’autors d’altres llengües a l’anglès, ha editat un número especial, en col-laboració amb l’ambaixada es-panyola a Washington, en què es recull el treball de Masoliver Ró-denas, conjuntament amb el d’au-tors com Pere Gimferrer, Miquel de Palol o Cristina Fernández Cubas, entre d’altres.

El volum especial, titulat Spa-in’s Great Untranslated, va ser presentat en una llibreria del SoHo novaiorquès el divendres 22 de març, amb l’assistència de Masoliver. Els promotors de la iniciativa van destacar la impor-tància de la revista perquè l’obra dels autors inclosos pugui ser co-neguda als Estats Units, un mer-cat difícil per als escriptors d’al-tres llengües.

Font: www.elmasnou.cat

TEMA DEL MES 5 TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

CRÒNIQUES6

El Maresme de la ‘Volta’ a Catalunya arriba al món

La ‘Volta’ i el MaresmeL’aposta que han fet l’Ajuntament de Calella i els empresaris turístics portant la sortida de la ‘Volta’ ciclista a Catalunya a la ciutat ha sortit rodona. El bon temps, la gernació, l’ambient acolorit i cosmopolita, uns quants hotels més plens i unes espectaculars imatges de televisió vistes a 164 països han engrandit el bon nom del litoral del Maresme arreu del món i han es-tat el millor marc paisatgístic i humà que podria tenir la ‘Volta’, una de les curses ciclistes més importants del món. L’anunciada continuïtat per quatre anys més de l’acord entre Calella i la ronda catalana és el resultat evident d’aquesta excel·lent cooperació.

La ‘Volta’ a Catalunya ha de formar part ja per sempre de l’agenda de la comarca, a Calella han posat la primera pedra. En un territori com el Maresme amb una personalitat tan diluïda, fenòmens com aquest, o el tiratló ‘Challenge Costa de Barcelona Maresme’ que també im-pulsa Calella, contribueixen a donar visibilitat a la comarca tant a l’exterior com a l’interior del país. Cal que tot Catalunya sàpiga que al Ma-resme passen coses potents. Llavors, tot el que sigui guanyar personalitat també redunda en l’activació econòmica.

Estaria bé tanmateix que d’altres ciutats dinà-miques del país analitzessin els efectes benèfi cs d’acollir la ‘Volta’ a casa. La resposta, tan directa com indirecta, a canvi d’una mòdica inversió, no té color. Una despesa d’aquest tipus són diners invertits i guanyats ja d’entrada. És ridícul que molts alcaldes que s’omplen la boca de l’adhe-sió al sobiranisme del seu municipi, es neguin a voler un fi nal d’etapa de la cursa nacional per excel·lència, i més internacional a la vegada i, a més, renunciïn a uns benefi cis per a l’economia del municipi. Miopia o ignorància? L’alcaldesa Monserrat Candini els podria fer quatre núme-ros per fer-los sortir de la seva ofuscació.

RAFAEL VALLBONAPeriodista i escriptor

Les imatges d’aquesta prova es-portiva van arribar a 540 mili-ons de llars de tot el món gràcies al seguiment que en van fer vuit grans xarxes de televisió entre les quals destaquen Eurosport, FOX Sports, FOX Esports Brasil, FOX Sports Asia, Universal Sports TV, Teledeporte, ETB i Esport 3 que han emès el senyal de La Volta a 163 països en 25 idiomes dife-rents. Això va suposar una gran projecció internacional de la cursa esportiva.

Segons també informa el con-sistori calellenc, a fi d’acollir les

persones que formen part de la “caravana”, el sector hoteler de la localitat va posar a disposició de l’organització un total de cinc ho-tels que representen el 10% de la capacitat hotelera del municipi, establiments que van registrar més d’un miler i mig de pernoctacions relacionades amb l’esdeveniment.

D’altra banda, segons els càlculs realitzats per la Policia Local de Calella, unes 1.300 persones van seguir l’evolució de la prova des dels carrers de la ciutat, donant un fort caliu als ciclistes.

Per la seva banda, l’alcaldessa,

Montserrat Candini, va destacar un cop més la importància d’aco-llir esdeveniments com aquest com a “eina per aconseguir una bona projecció internacional del municipi” i va anunciar la seva vo-luntat d’acollir aquesta competició els propers anys.

El guanyador d’aquesta prime-ra etapa de La Volta va ser el bel-ga Gianni Meersman. A la meta, també es va entregar a Joaquim “Purito” Rodríguez el trofeu com a número u del món el 2012.

Text i fotos: Redacció

Nou èxit del tret de sortida i arribada a Calella de la primera etapa de la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya

Diverses imatges de la ‘Volta’ a Calella, que va convocar un nombrós públic

assistent a aquest esdeveniment esportiu.

L’Ajuntament de Mataró ha aprovat per unanimitat de tots els partits un conjunt d’acords que permet desen-callar l’inici de les obres del Corte In-glés als terrenys que ocupava l’antiga fàbrica de Can Fàbregas. El consistori ha hagut de refer tota la tramitació ur-banística, després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés el plane-jament que es va aprovar l’any 2008. També s’ha modificat el pla local del Patrimoni Arquitectònic per donar validesa al desmuntatge i posterior reconstrucció de Can Fàbregas. En aquest sentit, s’ha acordat que la nau aculli la Casa de la Cultura Popular de Mataró i que aquesta s’haurà d’inau-gurar per la festa major de l’any 2015.

Es preveu que passat l’estiu ja no hi hagi cap impediment perquè el Corte Inglés comenci a construir els grans magatzems que fa anys té previst fer al centre de Mataró. Després d’una llarga història de contenciosos, recur-sos i resolucions judicials, l’Ajunta-ment de Mataró ha aconseguit donar legitimitat al projecte. El consistori, amb el suport de tots els partits po-

lítics, ha aprovat el nou planejament urbanístic del sector on s’ha d’aixecar el centre comercial. Una sentència re-cent del TSJC anul·lava tota la feina feta des de l’any 2008 i calia refer la documentació per tal de garantir la legalitat del projecte. Aquesta feina ja s’ha fet i es preveu que en els pròxims mesos pugui entrar en vigor.

En paral·lel, l’Ajuntament de Ma-taró també ha modificat el Pla Espe-cial del Patrimoni Arquitectònic, que dóna validesa al desmuntatge, trasllat i posterior reconstrucció de la nau de l’antiga fàbrica de Can Fàbregas. En aquest sentit, s’ha acordat que quan es reconstrueixi la nau, aquesta aco-llirà la Casa de la Cultura Popular de Mataró.

Can Fàbregas es tornarà a aixecar a la vorera de davant del Corte Inglés i es preveu que sigui un equipament de difusió i projecció exterior de la festa major de Mataró, Les Santes. La in-tenció és que les obres estiguin acaba-des abans del 24 de juliol del 2015, per tal de poder inaugurar l’equipament durant la festa major d’aquell any.

Text: ACN

Mataró refà els tràmits urbanístics de Can Fàbregas per donar llum verd al Corte Inglés

Felicitat i llibertat són dos dels con-ceptes que, segons es va anar repetint al llarg de tot el I Fòrum de Joves Em-prenedors del Maresme, guien la cul-tura emprenedora. La persona que vol muntar el seu propi negoci ha de tenir somnis (projectes), idees, ganes de fer coses, assumir riscos i no caure en el desànim davant dels impediments o dels fracassos perquè “aprendre dels fracassos condueix a l’èxit”. Aquesta actitud davant la vida i saber-se en-voltar d’un equip que complementi els coneixements individuals són les claus per assolir els objectius marcats. Tam-bé ho és apassionar-se pel que es fa i mantenir una actitud mental positiva.

En aquest context, els 760 joves que van participar en el I Fòrum de Joves Emprenedors del Maresme, guiats per l’emprenedor Xavier Verdaguer, van dipositar els seus somnis en un globus i van marxar a casa amb dos deures: vetllar perquè s’acompleixi i recordar-li al company que ha de treballar per fer realitat els seus objectius.

Verdaguer, català afincat a Califòr-

nia, defensa que la cultura emprenedo-ra s’ha de començar a fomentar a l’esco-la promovent les capacitats i les habili-tats necessàries per emprendre. Aques-ta és una de les línies d’actuació que des del Consell Comarcal s’està oferint als centres de secundària amb els “Tallers d’emprenedoria per a joves”.

El I Fòrum de Joves Emprenedors, que va fer-se al Teatre Monumental de Mataró el passat 20 de març, va in-tentar demostrar que qualsevol per-sona pot arribar a muntar el seu propi negoci i que el que cal, principalment, és creure-hi i no deixar-se vèncer per la por del fracàs. Van ser missatges avalats per l’experiència personal: Marta Bach i Roser Tarragó, meda-llistes olímpiques de waterpolo Lon-dres 2012; Xavier Verdaguer, funda-dor d’Innovalley,Inc...

Text: Consell Comarcal del Maresme.

I Fòrum de Joves Emprenedors del Maresme

CRÒNIQUES 7 TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

Tret de sortida a la Capitalitat de la Sardana 2013Una imponent sardana aèria que va dansar sobre Arenys de Munt va obrir el passat 16 de març els actes de la Capital de la Sardana 2013, que ostenta aquest municipi maresmenc.

L’arrencada d’aquest esdeveniment cultural va ser amb un espectacle únic: una gran sardana aèria que va sobrevo-lar la plaça de l’Església. Els dansaires de la colla Xàldiga de Barcelona van ballar suspesos a l’aire al ritme de la Cobla dels Sons Essencials.

L’espectacle, batejat amb el nom de Sardana Universal, va integrar també la

participació de trabucaires, geganters, capgrossos, diables i esbarts diversos, configurant un “guió únic” pensat per aquest esdeveniment. L’únic precedent similar de la colla Xàldiga és una altra sardana “volada” interpretada durant l’aplec internacional de Budapest de l’any 2012. D’aquesta manera va do-nar-se el tret de sortida a una àmplia

programació que pot consultar-se a www.arenysmuntcapitalsardana.cat. Aplecs, concursos, teatre, conferèn-cies, espectacles teatrals, trobades de penyes, concerts, trobades de puntai-res, exposicions… i moltes coses més, donaran forma a un any d’activitats únic, que convertiran Arenys de Munt en punt de referència català.

CRÒNIQUES8 ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

LA SARDANA UNIVERSAL. “Un nou des-pertar de la sardana”. Així defineix el director artístic de la Sardana Univer-sal, Jordi Pesarrodona, el que va repre-sentar l’espectacle d’Arenys de Munt. “Deixeu-me ser agosarat”, va assegu-rar prèviament al muntatge. Tampoc no va revelar detalls de com seria, però si avançar que “pluridisciplinar” i amb un toc de “modernitat” sense oblidar les arrels de la cultura popular.

I la sardana aèria va ser la cirereta d’un espectacle de gran format a les vuit del vespre de dissabte a la plaça de l’Església. Gegants i Capgrossos de la comarca van cobrar vida com a mestres de cerimònia i diverses danses es van anar succeint fins arribar al moment més àlgid, quan els dansaires de la colla Xàldiga es van enlairar per ballar sobre els caps de tots els assistents. Les imat-ges parlen per si soles!

La música la va posar la Cobla dels Sons Essencials i, a més de la Xàl-diga, hi van participar també els ge-gants d’Arenys de Munt, els grups de teatre Cocou i Eskakejats, l’esbart dansaire del Centre Moral d’Arenys de Munt, la colla de diables Els Es-bojarrats, la coordinadora de Tra-bucaires de Catalunya, els castellers de Badalona i el grup de batucada de l’Aula de Música del municipi. El programa complet del tret de sorti-da d’Arenys de Munt com a Capital de la Sardana el van arrodonir diversos actes que es van anar succeint des de les deu del matí: puntaires, capgrossos, dinar popular, recital de sardanes, cer-cavila i teatre. Un altre dels actes des-tacats va ser la presentació de ‘l’Estela-da’ d’Antoni Mas Bou. És una sardana feta especialment per Arenys de Munt amb motiu d’aquesta Capitalitat.

Text: Redacció / ACN.

ARENYS DE MUNT. CAPITAL DE LA SARDANA 2013

Diverses imatges de la gran festa que va viure el municipi d’Arenys de Munt per commemorar que

són Capital de la Sardana 2013. FOTOS: Olga Boix

T

Per què Arenys de Munt assumeix la Ca-pitalitat de la Sardana 2013?

El món sardanista tenia un projecte que pretenia dinamitzar, renovar i pro-jectar el món de la sardana. El comitè organitzador de la Capital de la Sarda-na ens va proposar ser la primera seu de la capitalitat i Arenys de Munt decidí assumir-ho perquè vam creure que era una bona oportunitat per tornar a ser capdavanters en una iniciativa desta-cada, en propostes que també sacsegen una mica tot el país. El poble pot donar resposta a aquesta inquietud i també és una bona manera de promocionar-lo davant aquest atzucac econòmic que vivim. A més a més, entenem que la cultura pot ser un motor molt potent, una alternativa molt vàlida per dina-mitzar el teixit econòmic local.

El municipi compta amb una rica tradició sardanista. Ens la podria explicar sintè-ticament?

Arenys de Munt ja comptava amb un dels aplecs més antics de tot el país, que es feia cada any el dilluns de Pas-qua. Però a més a més, des de fa 50 anys, és la localitat que organitza la final del Concurs Bàsic d’Honor de les colles sardanistes. A principis dels anys 40 teníem una agrupació que organit-zava concursos i altres actes relacio-nats amb la sardana... Per tant, sempre hi ha hagut molta vinculació, no només fent aplecs i ballades sinó en d’altres àmbits com la composició sardanista o els concursos; tot plegat per contribuir a fer-ne una bona difusió.

Quin balanç fa de l’acte inaugural amb la sardana aèria?

El balanç és del tot positiu. Evident-ment la sardana aèria va ser la flor que

adornava el pastís i que va aportar l’espectacularitat que buscàvem. Però també al llarg de tot el dia, amb la de-mostració de les puntaires, el so de La Principal de la Bisbal, l’estrena de la sardana “L’estelada”... L’acte institu-cional i el dinar popular van aplegar nombroses autoritats i assistents, tot i que també ens va visitar la pluja sobta-da i una mica de fred...

El concert va ser magnífic i amb un èxit rotund d’assistència. Després vam comptar amb una cercavila amb totes les agrupacions d’Arenys de Munt. Les entitats van participar en tots els actes, des del grup de teatre “el Cocou” o “els Eskakejats”, passant per la batucada o l’esbart entre d’altres. La valoració és molt satisfactòria perquè poder realit-

zar un acte d’aquesta magnitud fet amb gent del poble és un repte molt impor-tant pel que representa, ja que ajuda a crear molta cohesió entre els vilatans. Cal agrair, doncs, a tots els voluntaris i especialment a la Comissió Organitza-dora per resoldre els imprevistos que el temps va poder complicar en algun moment. Els arenyencs n’estan molt satisfets.

Quins són els actes principals que es viu-ran durant la resta de l’any?

N’hi ha molts. Destacar-los tots seria molt complicat. Un dels més propers que tenim és que el 7 d’abril (durant les festes del Remei) hi haurà sardanes cantades a l’Ofici, i després, a la plaça de l’Església, 17 colles de gegants par-

ticiparan la primera “ballada gegant” d’una sardana. A la tarda es farà un con-cert de cant coral amb diferents cors del país cantant sardanes. El dia 14 d’abril, els dos Arenys faran un aplec conjunt. Arenys de Mar ja té un aplec molt tra-dicional i ens interessa col·laborar amb ells per poder establir ponts d’entesa que obrin les portes a projectes de man-comunitat cultural, per exemple. Tot i que enmig n’hi ha molts d’altres, el 8 de juny destaquem el certamen “Cuina és cultura”, on els restauradors d’Arenys de Munt crearan plats inspirats en la sardana i que seran apadrinats per 12 grans cuiners del país. Esperem reunir més de 15 estrelles Michelin al nostre poble davant d’una sardana enorme, a la plaça, que ens anirem menjant entre tots. Creiem que pot tenir molta reper-cussió, i així ho esperem. La gent del municipi (persones, enti-tats, col·lectius...) com participen en el desenvolupament de les activitats de la Capital de la Sardana?

El teixit associatiu d’Arenys de Munt és molt potent i té un gran múscul or-ganitzatiu, i això ho hem demostrat sempre. Aquí sempre es fan coses. Quan apareixen reptes col·lectius de magnitud nacional, que no és la pri-mera vegada, la gent respon. Darrere la comissió de la sardana hi ha molta gent, moltes entitats amb ganes que surti tot bé, i amb la voluntat de projec-tar el municipi a la globalitat del país. Per tant, tots hi són i volem que hi si-guin. L’Ajuntament, tot i ser el pal de paller, volem que quedi en un segon pla (tot i que la seva presència sigui indis-pensable), que no eclipsi la feina de les entitats i dels voluntaris sinó que els acompanyi perquè ells siguin els prota-gonistes en tots els esdeveniments.

Entrevista: Albert Calls / Foto: ACN.

Podeu llegir l’entrevista sencera a www.tribunamaresme.com

“La cultura pot ser un motor molt potent, una alternativa per dinamitzar el teixit econòmic local”

CRÒNIQUES 9 TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

ARENYS DE MUNT. CAPITAL DE LA SARDANA 2013 JOSEP MANEL XIMENIS. ALCALDE D’ARENYS DE MUNT

El municipi d’Arenys de Munt serà durant 2013 la Capital de la Sardana. El passat 16 de març van iniciar-se els actes amb un espectacle aeri batejat amb el nom de la Sardana Universal, en el marc d’una jornada carregada de pro-postes festives i un any que estarà marcat per una clara aposta per la cultura popular. Conversem amb l’alcalde d’Arenys de Munt sobre el que suposa per a la població aquesta capitalitat.

Els afectats de Mataró per les preferents de Caixa Laietana reben el suport de tots els grups del Parlament

CRÒNIQUES10 ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

Els aproximadament 15.000 afectats per les preferents de Caixa Laietana han rebut el suport de tots els grups parlamentaris després de la reunió que va mantenir el passat 14 de març l’al-calde Mataró, Joan Mora, membres de la plataforma d’afectats Estafabanca, el Defensor del Ciutadà de Mataró i el director de l’Agència Catalana de Con-sum amb la presidenta de la cambra, Núria de Gispert. Mora va explicar que a Mataró hi ha uns 15.000 afectats i que arreu de Catalunya es calcula que en són uns 300.000. L’alcalde de Mataró va criticar que per la “mala praxis ban-cària” els petits estalviadors que van po-sar els seus diners en dipòsits a termini fi x ara siguin considerats inversors de Bankia, intervinguda pel FROB, des-prés de pressions “d’una intensitat molt elevada al març del 2012”, abans de sor-tir a borsa.“El que volem és vigilar que la sortida que es doni vagi encaminada

que els inversors recuperin els estalvis i no se’ls tracti com a inversors”, va in-sistir. Per Mora, “algú ha de pagar” des-prés que milers de ciutadans hagin per-dut els estalvis “de tota la vida” i “que avui se’ls ha segrestat vilment”.

ESCENARI COMPLEX. Al tancament d’aquesta edició, però, els afectats en el cas de Bankia quedaven fora de la mesura aprovada pel Consell de Mi-nistres, a l’espera d’una possible solu-ció que podria arribar quan s’injectés

capital per sanejar l’entitat i pugin les accions i els que les tenen les puguin vendre i recuperar els seus diners.

Una nova incertesa, aquesta, per als nombrosos afectats per aquesta pro-blemàtica. Precisament, l’alcalde de Mataró va respondre a De Guindos fent una crida als afectats a seguir llui-tant per la via judicial per recuperar els seus estalvis.

En paral·lel, el Parlament va aprovar el passat 20 de març una proposta de resolució presentada per ICV-EUiA en la qual es reclama als exdirectors gene-rals de Caixa Laietana que renunciïn a les indemnitzacions rebudes i que els diners es destinin a un fons social. Alhora, s’insta al Govern de la Genera-litat a investigar per depurar responsa-bilitats de la mala gestió de Caixa Laie-tana en els darrers anys.

Text: Redacció / ACN

La problemàtica de la contaminació acústica de l’autopista C-32 al seu pas per la localitat preocupa els masnovins. Per això, l’octubre de 2011 va fer-se una moció al ple municipal. Posteriorment, el març de 2012 la Comissió de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va apro-var una proposta de resolució per resol-dre el tema, però encara està pendent.

El regidor de Medi Ambient i Paisatge del Masnou, Jordi Matas (CiU), explica que a principis del passat mes de març, el consistori va reunir-se amb el Direc-tor general de Carreteres, Xavier Flores, per demanar una solució a la Generali-

tat, que alhora haurà de reclamar-la a la concessionària de l’autopista. Matas comenta que al gener van rebre un es-tudi de sonometria de la Diputació de Barcelona. S’hi apunta que en la zona de Santa Madrona no se supera el límit de sonometria per poc, i a la de l’Escola Rosa Sensat, lleugerament. “Tot i aques-tes dades, ens preocupa que el soroll mo-lesti els veïns i un cop tenim l’informe és quan ens reunim amb la Generalitat per resoldre-ho”, sentencia Matas.

Entre les solucions possibles, hi ha asfaltar amb material sonoreductor la zona de l’autopista afectada o també po-

sar pantalles. “S’ha de valorar tenint en compte l’impacte visual”, apunta Matas, que també afegeix que “les possibles solucions es plantegen dins un estudi global de tota l’autopista”. Precisament, aquesta actuació global fa referència al pas de la C-32 per tot el terme del Masnou, no solament davant les zones que han manifestat problemàtiques.

Per la seva banda, els socialistes mas-novins recorden en un comunicat que la Comissió de Territori i Sostenibilitat va aprovar el març de 2012 una proposta de resolució –presentada pel grup par-lamentari del PSC– on es demanava la instal·lació de pantalles acústiques a la C-32 al seu pas pel municipi, que el go-vern de CiU a la Generalitat no ha com-plert encara. En aquesta nova legislatu-ra, la portaveu del grup municipal PSC

Joan Mora, alcalde de Mataró, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert FOTO: ACN.

El Masnou reclama una solució per a la contaminació acústica

HONDA NT 700 V ABS, AÑO: 2009, 27.700 KM ................... .......................................................................Desde: 119€

HONDA CBR 600 RR, AÑO 2007, 17.000KM ...Desde: 101€

SUZUKI V-STROM 650, AÑO 2009, 20.000KM .................... .........................................................................Desde: 94€

BMW F 800 R, AÑO 2009, 24.000KM .............Desde: 101€

BMW R 1200 RT, AÑO: 2005, 61.000 KM .......Desde: 150€

SUZUKI BANDIT 650, AÑO 2009, 18.000KM .....Desde: 75€

HONDA CBF 600 N, AÑO 2007, 37.000KM ........Desde: 64€

HONDA CB 600F HORNET ABS, AÑO: 2012, 3.800 KM ........ ......................................................................Desde: 105 €

SUZUKI GLADIUS 650, AÑO 2009, 11.800KM ...Desde: 79€

HONDA TRANSALP 650, AÑO 2007, 6.100KM ...Desde: 71€

SUZUKI GS 500, AÑO 2007, 37.000KM .............Desde: 47€

del Masnou, Marta Neira, ha demanat a la diputada socialista del PSC del Ma-resme, Alicia Romero, que de manera urgent s’iniciïn els tràmits, motiu pel qual s’ha entrat de nou una proposta de resolució, segons asseguren.

El PSC també recorda que l’ante-rior alcalde del Masnou, el socialista Eduard Gisbert, “ja va fer les gestions oportunes davant ACESA i el govern de la Generalitat per tal que adoptessin les mesures oportunes, sense obtenir l’èxit desitjat”. Alhora que demanen so-lucions, afegeixen que “el pressupost de l’actuació no és un problema de la Ge-neralitat sinó d’ACESA. El que ha de fer la Generalitat és exigir-li que els diners recaptats dels peatges els inverteixin a fer millores ambientals reclamades”.

Text: Albert Calls

CULTURA11

L’Ateneu inaugura una exposició amb l’obra de J.M. Calleja & Yago Vilamanyà‘asseyez-vous Madame Nicotine’ és el títol de la nova mostra que recull el treball de dos artistes mataronins amb una sòlida trajectòria. Podrà visitar-se del 18 d’abril (inauguració a les 20 h) fi ns al 19 de maig a l’espai de L’Ateneu (Riera, 92, Mataró).

Aquesta nova exposició de L’Ateneu és un projecte comú de dos creadors que provenen de camps artístics molt diferents, però que comparteixen en aquesta mostra la ironia i l’humor.

Els treballs han estat realitzats aquest últim any i apropen al públic una exposició “agosarada i lúdica, seriosa i alhora plena de referènci-es. És un homenatge a l’estètica del fumador, personatge emblemàtic del segle XX”, tal com expli-quen els promotors d’aquesta proposta cultural.

L’exposició ‘asseyez-vous Ma-dame Nicotine’ entrellaça el treball en un projecte comú de dos artistes provinents de camps artístics ben di-ferents. D’una banda, Yago Vilamanyà (Ripoll, 1943) és un escultor que tre-balla la pedra, la fusta i el fang. De l’altra, J.M. Calleja (Mataró, 1952), és un artista visual conegut pels seus treballs en poesia visual, instal·lacions i perfomances.

ELS ARTISTES I LA SEVA OBRAYago Vilamanyà va estudiar a l’Escola d’Arts Aplicades i Ofi -cis Artístics (l’antiga Llotja) a Barcelona. Perfecciona la seva

de poesia experimental, visual i per-fomances. Alhora, ha fet nombroses accions poètiques a ciutats espanyoles i també de França, Regne Unit, Ale-manya, Mèxic, Xile… i també diver-ses exposicions individuals. L’obra de Calleja també ha pres forma a través de llibres publicats com Llibre de les hores, Sr. L. López López, Homenajes, Fragments o Arxipèlag, entre d’altres. També ha coordinat antologies de poesia visual catalana i espanyola i és cofundador de revistes com CAPS.A, Traç i Vèrtex. El crític Daniel Giralt-Miracle destaca del seu treball que

“els seus són suggeriments treballats en el territori de la penombra, aquell tram que hi ha entre el signifi cant i el signifi cat, i no estableixen fronteres ni territorials ni culturals, perquè allò que interessa Calleja sobre tota altra cosa és demostrar que no hi ha sola-ment una hermenèutica sinó moltes i que malgrat utilitzar les mateixes lle-tres, els mateixos números o les ma-teixes imatges, podem ser prosaics o podem ser poètics i si ell ha preferit la segona opció és perquè en el fons és un alquimista de la intel·ligència”.

Text: Redacció. Fotos: Cedides.

tècnica al taller de l’escultor Josep Viladomat i assisteix habitualment al cercle Sant Lluc de Barcelona i al Re-ial Cercle Artístic a l’estudi de dibuix al natural. A partir de 1967 que fa ex-posicions, individuals i col·lectives, a diverses ciutats catalanes i europees. Admirador de les obres del Renaixe-ment ha fet llargues estades a Itàlia. També ha viscut i exhibit la seva

obra a Dinamarca, alhora que té obra pública a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Mataró. El crític Francesc Rodon apun-ta d’aquest artista que “entre la

perfecció i la perturbació sembla moure’s l’obra plàstica de Yago Vilamanyà, és a dir, el dibuix i l’es-cultura. Però sobretot és en les se-ves escultures, on l’artista sap i pot desenvolupar-se en una absoluta llibertat creadora”.

Per la seva banda, J. M. Calleja és poeta visual, performer i agi-tador cultural. Prové del món de la imatge amb diversos fi lms (s.

8m/m) realitzats entre 1976 i 1981. Ha participat activa-ment en diferents festivals, trobades i exposicions na-cionals i internacionals

A dalt, obra de J. M. Calleja. Al costat, una escultura de Yago Vilamanyà.

Alella es prepara per commemorar els 300 anys dels fets de 1714

Una primera acció és la convocatòria de la segona beca de recerca històrica per part de l’Ajuntament que enguany se centra en el paper d’Alella el 1714. La beca, dotada amb 3.000€, s’atorgarà per un jurat al millor pro-jecte inèdit centrat en el paper dels alellencs i alellenques durant la Guerra de Successió.

D’una banda, s’impulsa així el coneixement sobre el poble i s’amplia la historiografi a lo-cal en el marc també del Maresme, i d’altra banda, la convocatòria situa Alella en l’àmbit més ampli de les commemoracions que es preparen arreu del país pels 300 anys dels fets de 1714. Precisament, la ciència històrica ha de permetre superar reduccionismes i propiciar una relació de poble adult amb el seu passat. I ho farà en un context com l’actual en què totes les opcions sobre el futur de Catalunya són preses seriosament per la ciutadania.

L’Ajuntament d’Alella, testimoni institu-cional entre generacions, promou amb la convocatòria bianual d’una beca de recerca històrica, la memòria dels orígens i les causes del present. Les sol·licituds per optar a la beca s’han de presentar per escrit abans del 19 d’abril d’aquest any.

La primera beca d’investigació convocada l’any 2011, va correspondre al doctor en His-tòria de l’Art, el mataroní Joaquim Graupera, amb la temàtica ‘Els Desplà com a promotors d’art’ (les famílies Desplà-Gralla com a pro-motors d’art entre els segles XIV i XVI). La presentació pública del treball guanyador, pendent ara de publicació, va fer-se per part de l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, dins del programa de la VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme organit-zada per l’entitat Cerquem les Arrels a Alella, l’octubre de 2012.

En referència a la VII Trobada d’entitats, tindrà lloc al Museu Municipal de Nàutica del Masnou el 26 d’octubre d’enguany i les comunicacions que s’hi presentin tractaran ‘La guerra de Successió i les seves conseqüències: el segle XVIII al Maresme’.

El Museu de l’Estampació de Premià de Mar acull fi ns el 31 de desembre una exposició sobre la indumentària tècnica de diverses modalitats de motociclisme.

El concepte bàsic de la mostra, se-gons explica la comissària de l’ex-posició, Teresa Vidal Peig, és mos-trar que darrere d’aquest esport hi ha una sèrie de dissenyadors, enginyers tèxtils i col·laboradors que fan possible l’equipament dels pilots professionals. La indumen-tària que utilitzen ha de seguir les tendències i colors que marca la moda especialitzada d’aquest sector i ha de ser funcional, però a més, ha de tenir en compte el seu propòsit comunicatiu pel que fa a patrocinadors. Aquesta funció publicitària, tal com es pot veure a la mostra, s’aconsegueix gràcies a l’estampació de logos i marques sobre aquests teixits tècnics.

Campions del motociclisme posa a l’abast del visitant un recorregut visual que mostra la indumentà-ria de campions de trial, enduro i motocròs, ral·li raid i moto GP de diverses èpoques. Així hi trobem els equipaments de Toni Bou, Jordi Tarrès, Javi Garcia Vico, Toni Elias, Marc Colomer i Francesc Rubio, entre d’altres. També hi ha una bona mostra de motos que apleguen clàs-sics com la Montesa Impala 4 M 175 de 1962 o la Bultaco Sherpa 125 de 1973, a més de models actuals com una Rieju RS3 125.

En aquest repàs al món del mo-tociclisme es pot conèixer l’evolu-ció de la indumentària en matèria de resistència, seguretat i protec-ció, així com les característiques de cada modalitat. En el cas de l’enduro i motocròs s’explica com

També l’estampació té un paper important en aquesta mostra. El mono i els altres components d’in-dumentària dels pilots són els su-ports idonis per donar a conèixer el nom i les marques dels patroci-nadors. Professionals especialit-zats en màrqueting i comunicació estudien els moviments que fan els campions per posicionar els logo-tips i altres dissenys estampats en les parts més exposades per tal que les marques tinguin la major visibilitat en les competicions i en els mitjans de comunicació. És per això que els logos s’imprimeixen sobre paper amb una impressora digital i es transfereixen al teixit per sublimació. Un sistema ano-menat transfer que permet estam-par tots els teixits base que poden conformar l’equipament dels pi-lots, fi ns i tot, les botes i els TPR amb les tècniques de termopres-sió, alta freqüència i serigrafi a.

Alhora, en aquesta aproximació al món del motociclisme s’apre-cia la importància dels teixits, un factor determinant a l’hora de ga-rantir la llibertat de moviments, la comoditat i, sobretot, la protecció i la seguretat dels grans campions.

Text: Sílvia Tarragó

els nous avenços tècnics tèxtils han permès substituir la rigidesa de la pell amb la combinació de teixits d’alta resistència. Pel que fa a la moto GP, es demostra com, a part de la protecció, les característiques més valorades són aerodinamis-me, transpirabilitat, comoditat, durabilitat, fl exibilitat, lleugeresa i resistència a l’aigua. Per la seva banda, es veu com la indumentària d’un pilot de trial, d’una peça, ha d’aconseguir combinar la protecció amb l’elasticitat i la lleugeresa, per tal d’assolir el triomf.

Campions del motociclisme

L’exposició fa un trajecte per les modalitats de trial, enduro i MX, raids i moto GP, on es mostren motos històriques, amb les què grans campions han guanyat com-peticions i que han portat espor-tistes de primera fi la. Juntament amb les motos, podrem seguir el palmarès dels millors pilots cata-lans. Coneixerem les fi tes assolides per Nani Roma, Toni Bou i Laia Sanz entre d’altres. A Premià de Mar, a més, compten amb una estrella del motociclisme i per des-comptat de l’exposició: el que va ser cinc vegades campió d’Espanya d’enduro, Francesc Rubio.

CULTURA12 ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

SOTA LA COLJORDI ALBALADEJO

‘La porta de l’escenari’, a la Biblioteca Martí Rosselló, de Premià de Mar

El 16 d’abril, a les 19 hores, s’en-registrarà en viu una edició del programa ‘La porta de l’esce-nari’, conduït per Octavi Egea, amb la projecció de diferents moments de musicals basats en novel·les d’èxit: Els Miserables, El Fantasma de l’Òpera, Oliver!, Càndid, Peter Pan, entre altres. L’acte s’emmarca en les celebra-cions que es fan a la ciutat amb motiu de la Festa del Llibre, per la Diada de Sant Jordi.

‘La porta de l’escenari’ és un programa dedicat al Teatre Mu-sical que emet Ràdio Premià de Mar (95.2 FM) els dimarts a les 22 hores i, en remissió, els diu-menges a les 10 hores. Cada set-mana, fa un recorregut cronolò-gic per les obres més emblemàti-ques del gènere i per l’actualitat de les cartelleres de Broadway, Londres, Barcelona, Madrid, Berlín, Roma o París.

Quina història explica als espectadors ‘Fuita’?Les aventures i desventures d’un polític

corrupte que, en ser descobert, intenta suïcidar-se. Però abans vol fer una cosa que mai no ha fet, i aquí comencen els problemes. Quants de temps han estat per preparar-la? Quines han estat les dificultats tècni-ques amb què s’han trobat?

Ha requerit 6 mesos de preparació. No hi ha hagut dificultats tècniques, el repte és saber transmetre els sentiments dels personatges al públic. Quina és la trajectòria de la Cia. UNGLOP.TEATRE?

El grup té més de 15 anys. Els actors han anat canviant al llarg del temps. L’esperit sempre ha estat el mateix: oferir un bon teatre, amb l’esperança de poder, un dia, estrenar obra en un teatre professional. I els projectes de futur?

Portar a bon port les dues obres següents:

la coneguda ‘La jaula de las locas’, i més endavant ‘L’estiueig’, de Carlo Goldoni. El teatre amateur demana molt de sacrifici a les persones que l’impulsen?

Molt més del que hom es pot imaginar.

Amb quin equip humà compta actualment la companyia?

Compta amb 29 persones d’edats dife-rents. Tenen intenció de representar l’obra fora de Premià de Mar?

Sí. Només cal que ens ho proposi algun teatre amateur.

Hi ha circuits per poder moure les obres més enllà del propi municipi?

Sí. El Patronat pertany a la Federació de Teatre Amateur de Catalunya i a la Co-ordinadora del Maresme que faciliten els contactes entre companyies i teatres.

Entrevista: Albert Calls / Foto: cedida.

ENTREVISTA A FERRAN CORBALAN. DIRECTOR DE LA CIA. UNGLOP.TEATRE

“ El repte és saber transmetre els sentiments dels personatges al públic ”

El Patronat de Premià de Mar (Pa-tronat Social Premianenc) posa en escena els dies 13, 14, 20 i 21 d’abril (dissabtes, 22h i diumenges, 19h) l’obra ‘Fuita’, de la Cia. UNGLOP.TEATRE, dirigida per Ferran Cor-balan. Actor, director i adaptador d’algunes obres; dissenya i realitza vestits per als seus actors (precisa-ment, ara està preparant el vestuari de ‘L’estiueig’) i dirigeix grups ama-teurs a Premià de Mar i a Cabrils.

CULTURA 13 TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

HISTÒRIA - EL MARESME

Quan fa tres-cents anys l’arxiduquessa va desem-barcar a Espanya per Mataró per tal de reunir-se amb el seu marit l’arxiduc Carles durant l’episodi de la Guerra de Successió, la ciutat va gastar-se l’ingent quantitat de 6.326 lliures, 6 sous i 7 diners en despeses de benvinguda. Els jurats de Mataró (els alcaldes) van equipar-se per a l’ocasió i van encarregar unes gramalles noves de color carmesí, nous capells (barrets) de vellut, un tà-lem perquè l’arxiduquessa anés “sota pal·li” i un embalum de robes de gala que se’n va endur, en conjunt, una desena part del volum total de la despesa.

Dins de les 6.326 lliures trobem unes masses per verguers (o porrers) que encara es conserven (Museu de Mataró) i tota la xocolata, confi tura, cacau, canyella i “vidre” comprats en previsió de refrescs que evidentment foren ventilats oportu-nament pels presents malgrat la calor d’aquelles jornades de fi nals de juliol de 1708. Hem d’inclou-re també els 24 canelobres de paret platejats i diverses canes de tafetà per a fer cortines. Un bell dispositiu de cortinatges que obvià de proveir el llit de l’arxiduquessa d’una mosquitera. Fatídic error que provocar un episodi bèl·lic amb efusió de sang entre diversos mosquits mataronins i la que anys a venir seria àvia de la futura Maria Antonieta de França.

En l’import general, trobem també els 27 moltons (corders), les quatres vedelles i quatre vaques per donar alimentar tot el reial seguici. I fi ns i tot el pont de fusta o moll que es va cons-truir ex professo fer tal que la nostra arxiduques-sa pogués desembarcar a la platja de Mataró, sense mullar-se peus i vestits, des de la xalupa que la portà a terra ferma i que l’anà a buscar a la nau principal de la fl ota amb la qual arribà a Espanya.

De tota la inversió efectuada, el Comú (la Universitat de Mataró) es va poder rescabalar venent, de segona mà, la fusta del pont i una part dels cortinatges, robes i canelobres de paret. Es van recuperar però només 179 lliures.

La manera com es van buscar els diners ne-

cessaris per a fer front a aquestes despeses fou l’habitual i anterior a l’aparició, al segle XIX, dels bancs tal com els coneixem avui en dia. Seguint a Joaquim Llovet en el seu llibre Mataró, 1680-1719: El pas de vila a ciutat i a cap de corregiment, trobem que la ciutat va buscar els diners via un censal, és a dir, per mitjà d’un préstec entre par-ticulars sense intermediaris fi nancers (els bancs). Concretament es va anar a demanar diners a Mariàngela, vídua de Joan Francesc Milans del Bosch (avui Castell de l’Oliver) de Sant Vicenç de Llavaneres (avui Montalt) i al seu fi ll, avant-passats directes d’un cert general que fa una 30 d’anys va intentar fer unes falles a València pel febrer.

L’operació no es feu però de forma directe ja que segurament els de can Milans del Bosch no es deurien fi ar de la solvència de la Universitat mataronina. Un seguit de persones particulars del país va subscriure el censal o document notarial que suportava l’operació (el préstec). Es van endeutar directament amb els hereus de can Milans del Bosch. Es van obligar per tant a pagar les pensions (interessos) anuals reservant-se el dret a exercir la lluïció (cancel·lació) del censal. A canvi de destinar l’import aconseguit a fer front a les despeses de la vinguda de l’arxidu-quessa, aquests privats rebrien de la Universitat de Mataró (el Comú) els ingressos provinents de l’arrendament dels molins fariners de la ciutat (els que donaren nom al barri dels Molins), ja que la moltura de grans eren un monopoli que tenia el Comú. Amb aquests imports cobrats (i l’afegitó d’una part de l’impost de la gabella), els esmentats privats farien front al pagament de les pensions (interessos) del censal i a la seva extinció si era el cas (la lluïció, ja que els censals eren deute perpetu que s’amortitzava a desig del que havia demanat els diners, el creador del censal).

Buscar fi nançament fa 300 anys Josep Punsola a Curial

JAUME VELLVEHÍlaraconera.blogspot.com

RAMON REIXACHHistoriador i economista

TRIBUNA DE LA HISTÒRIANOTES HISTÒRIQUES

El novembre de 1949, en el seu tercer número, la revista Curial publicava dos fragments d’un ambiciós poema narratiu de Josep Punsola i Vallespí (Mataró, 1913-1949). Concretament, del primer i quart Cants de la inacabada i enigmàtica Freda a Quer-sec. Només coneixem aquests dos fragments –l’un del cant introductori titulat Del nom i àmbits i l’altre del quart amb

l’epígraf que dóna títol a l’obra– i difícilment po-dem intuir-ne el fi l argu-mental. Amb prou feines que Freda és el nom de la protagonista, Frede-rica, i que correspon al caràcter del personatge, que se’ns intueix com un

personatge complex, que fuig dels maldients i els remoreigs i que busca refugi a Quer-sec.

Punsola havia mort prematurament el 10 de maig d’aquell any, tot just tres mesos després que un grup d’universitaris fundessin Curial, la primera revista universitària literària en català després de la guerra espanyola. Una revista que fou prohibida i que veié alguns exemplars impresos en la semi-clandestinitat a Mataró. Al seu darrere hi havia personalitats que esdevindrien cabdals en la cultura del país: Joan Ferran Cabestany, Joaquim Molas, Albert Manent, Miquel Porter i el mataroní Antoni Comas. Més endavant hi col·laboraria també un altre mataroní, Albert Pera. No sabem amb certesa quina va ser la mà que va propiciar la inclusió de Punsola en aquell número, però ben segur tant la de Comas com la de Pera.

Un dels dèfi cits de Punsola va ser, probablement, la descon-nexió amb els nuclis culturals i universitaris barcelonins que difi cultaren la difusió i la coneixença així com l’enfortiment enriquit de la seva obra. Si l’atzagaia no hagués estroncat la seva trajectòria vital, aquesta connexió vés a saber si no l’hau-ria trobada a Curial. Ens imaginem el que hauria pogut donar de si? Un poeta, un escriptor carregat de projectes, enmig d’aquells joves crítics literaris que començaven. Un actor-gui-onista reconegut internacionalment amb els fi lms amateurs amb l’Enric Fité, vinculat a un crític cinematogràfi c com Miquel Porter...

CULTURA14 ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

Los amantes pasajeros(Pedro Almodóvar, 2013)

Les estrenes de Pedro Almodóvar són esdeveniments importants. Ja sigui perquè és el director espanyol amb més projecció internacional, pels seus enfrontaments públics amb els crítics (tal com també passa amb directors com Isaki Lacuesta o Albert Serra), o bé pel ressò de les seves promocions que treuen a passejar el circ de la fauna hispànica madrilenya. El cas és que Almodóvar amb Los amantes pasajeros retorna al passat “petardo” de les seves comèdies de “La Movida” de la que Mujeres al borde de un ataque de nervios n’és l’exemple paradigmàtic.

Al seu nou fi lm el manxec canvia la direcció de la seva fi lmografi a recent basada en melodrames que tendien a la tragèdia del que seria el cas més do-lorós La piel que habito, una pel·lícula immensa, cruel i molt sofi sticada. Los amantes pasajeros, per la seva banda, es col·loca en les coordinades de la comèdia desmesurada, desinhibida i molt gai. Però sembla que, després de tant drama contingut, el director no ha sabut trobar el tempo i la cinta pateix un gran problema de ritme, presentant escenes molt divertides al costat d’al-

tres molt tedioses. El trio protagonista d’“hostessos” (on

destaquen uns grans Areces i Cámara) compta amb els millors moments de la cinta (coreografi es, drames personals, diàlegs picants...) que presenta, a l’estil de paràbola crítica, un avió on tots els ocupants de la classe turista han estat sedats per prescripció del pilot. Però el fi lm fl aqueja quan busca el drama per-sonal de diferents passatgers de prime-ra classe. Cal destacar l’alt contingut sexual dels diàlegs, que eleven el nivell de comèdia, però es troba a faltar més agosarament, més incorrecció. Possi-blement és el preu que s’ha de pagar per tenir un fi lm distribuït a tot el món per la Warner Bros.

HOTEL ELÈCTRIC

Museu Arxiu de Llavaneres: Activitat Expositiva

Fins a mitjans del mes d’abril, el Mu-seu Arxiu de Llavaneres presenta dos artistes mataronins, ben diferenciats estilísticament, però que en aquesta ocasió han coincidit amb la fi guració, i curiosament, dins un tarannà que frega cert academicisme: Pere Màrtir Brasó i la seva mostra De pedres i bèsties, i un deliciós i exquisit Tastet del reconegut escultor i pintor Manuel Cusachs.

Brasó presenta una exposició zo-ològica, realitzada en tècnica mixta sobre paper o tela, i format gran, que evidentment no pretén fer un estudi exhaustiu de les característiques mor-fològiques dels animals en qüestió, sinó ben al contrari: presenta una visió metafòrica de l’ésser humà, en base a la sempre freda neutralitat del fons blanc –tot i que se’l consideri el color de la perfecció– i un dibuix perfecta-ment defi nit, amb algunes concessions al minimalisme, i amb un joc cromàtic auster però signifi catiu. Una mostra que es podria qualifi car de “terra-es-pai”, ja que algunes de les peces expo-sades fan referència a la particular visió de l’artista –que en totes elles expressa un sentit de l’humor corrosiu– sobre

altres planetes o universos, que poden fer pensar en l’origen de les espècies –inclòs l’home com a tal, sense ser sapiens– i l’entorn espacial que l’en-volta, essent la solitud el constant nexe d’unió del conjunt expositiu, en lluita desaforada per la vida biològica, i una existència més equilibrada.

Per la seva banda, Manuel Cusachs, delecta l’espectador amb una sèrie de dibuixos realitzats amb llapis de color blau principalment, alguna aquarel·la o tinta, on sensualitat i erotisme es posen de manifest, d’una manera elegant, de vegades simbòlica fi ns i tot onírica, a través d’un traç dúctil i lleuger i quasi volàtil. Una delicatessen visual encisadora, i per què no, sucu-lenta on el mestre Cusachs fa gala, també, de fi na ironia.

ART AL MARESME

JESÚS GONZÀLEZCrític i historiador de l’art

MARTA TEIXIDÓwww.cuadrosenunaexposicion.com

CULTURA 15 TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

OPINIÓ16

‘Fumata blanca’… però desvestint un santÉs una perspicaç interpretació afi r-mar –com feien els mitjans gratuïts mataronins– que la darrera aprovació del paquet de mesures sobre Can Fàbregas i El Corte Inglés, en el ple municipal de març, representa per a la ciutat una autèntica fumata blanca. I és que l’arribada de la locomotora comercial a la ciutat penjava d’un fi l després que el novembre es conegués una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que invalida-va diverses parts del procés urbanístic dut a terme fi ns al moment.

Cal aplaudir la destresa del govern municipal i l’alcalde Mora per haver sabut desplegar un paquet de mesures que van més enllà d’una estricta mo-difi cació urbanística i que buscava, en darrer terme, recuperar la pau social a la ciutat a l’entorn d’aquest assumpte i obrir la porta defi nitivament a l’apara-dor comercial. De totes maneres hi ha un però important en l’afer, que és la inclusió en aquest paquet de mesures del destí fi nal de la nau reconstruïda de Can Fàbregas, que es convertirà en la Casa de la Cultura Popular de la ciutat. Això, que a primera vista no sembla pas cap mala idea, comporta algunes problemàtiques.

Per començar, si en comptes de tenir un ús terciari la nau refeta s’ha d’usar en clau pública, l’espai s’haurà de man-tenir amb recursos de les arques mu-nicipals. Precisament per no abonar aquest terreny, el govern ha anunciat

que els 2,5 milions d’euros que val la reconstrucció es pagaran fent ús d’una aportació en concepte d’ajuda al mu-nicipi que El Corte Inglés tenia previst fer (el govern anterior havia apuntat que la reconstrucció en si anés a càrrec de PUMSA i que un concurs posterior d’explotació de l’espai servís per resca-balar aquests diners, aconseguint que el cost de l’operació per a la ciutat fos inexistent).

Amb aquest canvi de posicionament, desvestirem un sant per vestir-ne un altre, perquè aquests diners ja s’havia acordat amb El Corte Inglés que aniri-en per a rehabilitar el conjunt de Can Marfà –que havia d’esdevenir així el nou Museu de la Ciutat- i també per traslladar a la nau petita del complex –des de fa temps rehabilitada gràcies al Plan E- la maquinària tèxtil custo-diada per la Fundació Jaume Vilaseca, dibuixant així l’esquelet del Museu del Gènere de Punt (aquesta darrera ope-ració costava “tan sols” 100.000 euros i permetria obrir “de facto” el museu). A més, el que havia de ser el nou Mu-seu de la Ciutat de fet ja incloïa una mena de Casa de la Cultura Popular, l’espai on es guarden els gegants actu-alment, l’existència del qual va fer de-cidir els governs anteriors a situar en el mateix complex el citat Museu del Gènere de Punt, conformant allò que

l’exregidor de Cultura Jaume Graupe-ra en va dir un Museu de Museus.

Es podria argumentar que el con-sens que suscita el destí de la nova Can Fàbregas és la clau que permet emetre la fumata blanca. Però és que resulta que tampoc: malgrat que la creació de la Casa de la Cultura Popular va ser una proposta defensada per la CUP fa pocs dies, els de Xavier Safont-Tria han dit públicament que no conside-ren que vincular la proposta amb la nova Can Fàbregas sigui prioritari. Que s’hi podria fer l’Escola de Música Municipal, per exemple. El mateix diu la Plataforma Salvem Can Fàbregas.

Si les coses són així... perquè hem hagut de concretar ja l’ús de la nau un cop refeta? No es podria haver obert un procés participatiu –igual que s’està fent amb el Cafè de Mar– per a efectu-ar una pluja d’idees d’acord amb enti-tats i col·lectius ciutadans que portés a una decisió defi nitiva?

Havent decidit i aprovat ja al ple municipal el nou ús de la nau un cop tornada a aixecar, ens hem posat la soga al coll a nivell de terminis –ha d’estar reconstruïda el 2015– i de costos –haurem d’assumir una nova despesa pública. I, sobretot, seguirem amb Can Marfà paralitzat i sense con-vertir-se en el somiat Museu que la ciutat es mereix.

Recuperar l’èticaEl drama humà que pateixen moltes persones i al qual han portat les males pràctiques d’entitats fi nanceres i bancà-ries ha de solucionar-se sense pedaços i no pot repetir-se.

En primer lloc, el que cal és resoldre amb resultats reals la problemàtica dels afectats, però en paral·lel establir els fonaments sòlids i ètics per-què no es torni a parlar mai més de les males praxis amb opcions preferents, deute su-bordinats i altres mecanismes d’enginyenria fi nancera que han acabat sent, per a molta gent, una gran estafa i una greu problemàtica vigent per al conjunt de la societat.

Al Maresme, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, ha lide-rat un procés de reivindicació política per demanar una so-lució als afectats, amb l’acom-panyament i suport de totes les forces polítiques de la ciutat; un crit i un clam aquest que s’ha propagat a través del Consell Comarcal i els alcal-des d’altres municipis.

A la base d’aquesta reivin-dicació, però, no s’ha d’oblidar el paper de la societat civil a través de les entitats i per-sones que continuen fent-se escoltar per demanar una solució justa a la qual encara no s’ha arribat i que ha de ser objectiu prioritari inqüestio-nable de la societat.

Desencallat l’afer de Can FàbregasL’anunci de l’arribada d’un gran ope-rador comercial a la nostra ciutat, El Corte Inglés, l’anomenada locomotora comercial, amb la creació d’un impor-tant nombre de llocs de treball, des del primer moment va ser objecte de po-lèmica, començant pels comerciants, que no tots ho valoraven de la mateixa

manera. Malgrat experiències d’altres poblacions que han viscut una situació igual, és fa difícil qualsevol valoració.

A part d’aquesta consideració lògica i que caldrà analitzar a partir de l’inici de l’activitat comercial, és d’agrair l’acord a què van arribar els partits polítics, la Plataforma Salven Can Fàbregas i la CUP en el darrer Ple Municipal, per desencallar el tema, eliminant obstacles que impedien continuar les obres.

Recordem que s’havien iniciat després d’una sentència judicial que va semblar que hi donava llum verda –diem va semblar, perquè després va resultar no ser així– ja que una sentèn-cia posterior del TSJC obligava a la

paralitzar-les.En resum, per desencallar la qüestió

calia trobar-hi una sortida. No podíem perdre més temps ni diners. Davant aquesta realitat, l’alcalde Joan Mora va apostar per negociar amb tots els grups polítics i amb la Plataforma Salvem Can Fàbregas, per trobar una solució defi nitiva que permetés unani-mitat per fer realitat el projecte.

Evidentment no va ser gens fàcil, malgrat les reunions prèvies al Ple, l’acord defi nitiu no va ser possible sen-se que abans s’hagués suspès i reiniciat dues vegades la sessió plenària, un fet insòlit a casa nostra que desitjaríem que no es repetís. Va costar, però fi nal-ment hi va haver acord i el tema es va

desencallar.No és moment d’analitzar amb

detall les contrapartides exigides per aconseguir l’acord, però sí que val la pena aprofi tar aquest fet per insistir una vegada més que els que tenen responsabilitats de govern i els que estan a l’oposició, han de ser més nego-ciadors, han de treballar pensant més en la ciutat, que a fi de comptes és el compromís que els lliga a l’electorat, que és qui els ha fet confi ança.

Gairebé a la meitat de la legislatura i encara no s’ha articulat cap compro-mís amb els grans temes de ciutat. Ens agradaria poder pensar que el que els acabem de comentar és l’exemple d’un canvi de tarannà polític.

EDITORIAL

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA i CUADRADAPeriodista

LARIERA48JOAN SALICRÚjoansalicru.blogspot.comTwitter: @joansalicru

Una imatge d’arxiu de la zona de Can Fàbregas FOTO: ACN.

OPINIÓ 17 TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

Qui té la culpa del drama dels desnonaments?El passat 14 de març, el Tribunal de Justícia de la UE va emetre una sen-tència on s’establia que alguns aspec-tes de la llei hipotecària espanyola no són compatibles amb la directiva euro-pea de protecció dels consumidors, de l’any 1993. Aquesta directiva recollia que els Estats membres “han de vetllar per a què no s’incloguin clàusules abu-

sives als contractes”. En vint anys, cap govern estatal ho ha fet. Intolerable i injust. Tot té el seu origen en unes qüestions prejudicials que en seu dia va presentar un jutge de Barcelona, arrel d’una denúncia presentada per Mohamed Aziz, que havia estat des-nonat de casa seva. Gràcies a la lluita d’aquest ciutadà, amb l’ajut del seu advocat, ha arribat fi nalment aquesta sentència.

Amb aquesta sentència, els jutges podran suspendre l’execució i fi ns i tot impedir un desnonament. També podran establir si les condicions dels contractes són abusives (interessos de demora, etc.), i no cal ser un expert en fi nances per veure que ho són. No ho oblidem: estem davant d’un dels drames més injustos i indignants que pateix la nostra societat, amb uns 250.000 desnonaments a Espanya

entre 2008 i 2012. Una barbaritat. I a un l’indigna que aquesta victòria ciu-tadana hagi arribat per una sentència europea, i que no hagi estat gràcies a una decisió política dels nostres go-vernants. Ara, la llei hipotecària espa-nyola (un decret del 1946) s’haurà de modifi car. Per fi .

El paper de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) és fonamental en la lluita contra aquesta injustícia que pateixen milers de persones, que veuen com han d’abandonar casa seva i quedar-se al carrer. Recentment, la PAH va presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per dema-nar la dació en pagament retroactiva, avalada per gairebé un milió i mig de signatures. El govern el PP, però, ja ha dit que alguns punts no podran ser assumits: dació en pagament, para-lització dels desnonaments i creació

d’una bossa d’habitatges per a lloguer social. Si al fi nal el govern no assumeix aquestes demandes, quedarà retratat, i la lluita seguirà al carrer.

Des d’aquí, el meu reconeixement a totes aquelles persones que lluiten dia a dia contra aquesta injustícia dels des-nonaments, i en especial a la tasca de la PAH. I el meu absolut rebuig a aquells partits que una vegada rere l’altra, des de fa anys, han votat al Congrés dels Diputats en contra de propostes que presentaven grups minoritaris per aca-bar amb aquest drama social. Aquests partits tenen la culpa del que està passant. Recentment, el referent de la PAH de Mataró, Sebastián Tenés, va estar a punt de ser escollit “Mataroní de l’any”. Jo el vaig votar, perquè sabia que no estava votant només la persona, sinó tot un col·lectiu que es mereix tots els èxits del món.

L’Alt Maresme, el gran desconegutLa revista Descobrir dedicava el seu número de març al “Maresme gastro-nòmic”. Excel·lent treball periodístic que recollia les “delícies” d’una comar-ca de mar i muntanya. La llàstima és que en un número dedicat a la gastro-nomia i els productes de la comarca no hi fi gurés l’Alt Maresme amb la presència que es mereix. El director de la publicació, Joan Morales, em va comentar amablement a Twitter que el criteri no era territorial (per muni-cipis) sinó per productes. No obstant això, aprofi to l’ocasió per posar de manifest que el nord és el gran desco-negut dins i fora de la comarca. Passat

Arenys, els barcelonins es perden. I els mataronins més joves no van més enllà d’una escapada estiuenca a la turística Calella. La resta, desconei-xement absolut d’un territori que els amics Albert Calls, Eloi Aymerich i Joan Salicrú van intentar redescobrir recentment amb el seu documental Nosaltres els maresmencs.

La divisió eclesial és encara vi-gent. La barrera mental del Bisbat de Girona hi és, en la part que coincideix amb el partit judicial d’Arenys i en allò que històricament havíem denominat Alt Maresme. La manca de lideratge polític i la crisi, afegit a una necessària redefi nició d’estructures administrati-ves, dilapida qualsevol intent de dotar el nord del Maresme d’una unitat co-herent i potent, encara que sigui de la mà de la Sela Marítima. Volta el món i torna a Josep Maria Pons i Guri. La geografi a s’imposa.

La maduixa de Sant Cebrià de Vallalta i la cirera d’Arenys de Munt són el màxim exponent de l’Alt Ma-resme al Descobrir. De productes i

d’oferta gastronòmica de primer nivell, n’hi ha al nord. De fet, la producció agrícola a la Tordera és extraordinària. I després hi ha la potència, menystin-guda, de l’eix Calella-Pineda, i el tri-angle Malgrat-Palafolls-Tordera. L’Alt Maresme turístic és un motor, amb Calella, Santa Susanna i Malgrat en l’oferta massiva. Pineda per al turisme familiar, i Sant Pol per als barcelonins més selectes. Deixar de banda aquesta força, sumada al relat cultural i natu-ral, de l’Alt Maresme és perdre’s una

part rellevant d’aquesta llenca entre la Tordera i el Besòs.

La prolongació de l’autopista va apropar-nos a Barcelona, va diluir la segona en primera residència i va per-metre que el Mataró Park substituís l’Hipercor de Girona. Aquest creixe-ment econòmic i urbanístic no ha anat lligat amb una millor projecció i difu-sió fora de la comarca. Som capaços de vendre’ns a Moscú o Londres, però infl uir als mitjans de Barcelona no ha estat el nostre fort.

L’Alt Maresme té molts potencials per descobrir

MIGUEL GUILLÉN BURGUILLOSPolitòleg

BLOC SENSE FULLSSAÜL GORDILLOPeriodistawww.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

Si les dades del seu negoci no són correctes o no hi surten poc contactar amb nosaltres al

93 799 18 40 o a comercial@tribunamaresme.com

Estem preparant els anuaris comercials 2013 de

PREMIÀ DE MAR i VILASSAR DE MAR

Estat propi: ens interessa a les empreses?

En els darrers anys i sobretot en les darrers mesos la societat civil catalana s’ha posicionat clarament a favor que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. Les dues mani-festacions multitudinàries, sobretot la de l’11 de setembre de 2013, els darrers resultats electorals i la re-solució aprovada pel Parlament de Catalunya amb dues terceres parts que donen suport a la Declaració de Sobirania són proves evidents d’aquesta àmplia majoria.

I els empresaris què en diuen? Malgrat alguns intents per fer veure que s’hi oposen, la realitat és molt diferent a la que sovint ens volen vendre. Posaré dos exemples: el primer les enquestes fetes per dues patronals catalanes. En concret, un 53% dels empresaris de Cecot i un 66% dels de Pimec declaren que volen la independència. Xifres reve-ladores.

Un segon exemple és l’acte “Anem per feina” organitzat per Foment i Fepime en el qual tant la Cambra de Comerç de Barcelona, com la Pimec i la Cecot van anunciar que no hi anirien. Per què es van desdir? Fàcil: ho van fer perquè no volien que l’ac-te es convertís en un instrument de propaganda en contra de la voluntat del poble Catalunya i en contra del procés sobiranista.

Els empresaris no som aliens a la realitat del país. Segur que hi ha em-presaris a favor i d’altres en contra, de la independència. Però la volun-tat majoritària dels empresaris és la mateixa que la de la majoria dels ciutadans de Catalunya que crec que és esdevenir un nou estat d’Europa. Això sí: volem i treballarem per tenir un estat modern, àgil, on sigui fàcil crear empreses, on sigui senzill contractar. Un país amb il·lusions renovades i ànim emprenedor. Un país on els joves tinguin oportuni-tats reals de crear empreses (de for-ma ràpida!) i no hagin de marxar a fora per treballar. Un país innovador i exportador. Un país d’oportunitats i no pas d’amenaces. Els empresaris no som éssers estranys. Simplement volem el millor pel nostre país.

David Anton i Martínez, empresari (Òmnium Mataró-Maresme va organitzar el passat 21 de març l’acte “Empresa i Independència: preguntes i respostes”. L’acte va donar resposta als empre-saris per les pors i els dubtes que poden sorgir res-pecte una possible independència de Catalunya).

Plena ocupació Cada vegada més persones estan fent el gran esforç de pensar i de treure’s la vena dels ulls per copsar la reali-tat que els envolta. S’està patint una gravíssima crisi, que tot i que ningú entén ni sap com ha vingut i ni quan acabarà, es té molt clar que està pro-duïda per un sistema econòmic que premia els rics i condemna els pobres. Es podria afi rmar que això tota la vida ha passat, si bé avui dia es creu pos-sible canviar-ho. Es compta amb dos components bàsics, els d’unes noves formes de comunicació i relació i el d’unes noves fonts d’energia, que han servit per canviar models de societat,

quan històricament s’han produït. És del tot inacceptable que una pe-

tita minoria de persones molt riques, exploti una gran majoria de persones molt pobres. És per això que a algunes persones se’ls ha omplert el pap i han dit prou. Fins aquí podríem arribar! Llavors cal preguntar-se, què cal fer? Existeixen solucions possibles concretes que es poden aplicar? La resposta és afi rmativa. Cal cercar al-ternatives que solucionin problemes reals. En aquests moments el més greu i urgent és la xacra de l’atur. Els models de producció que funcionen d’acords amb les lleis del mercat, no poden continuar creixent per donar feina a tothom. L’atur estructural s’ha convertit en crònic i es creu que a Espanya difícilment baixarà del 15%.

La plena ocupació és l’aposta del moviment sènior, paradoxalment amb un plantejament els principis del qual, s’ha constatat que ja van ser defensats fa més de 100 anys pels nostres pro-

genitors. Suposa una clara aposta per models de producció autogestionats, fonamentats en el cooperativisme i l’ajuda mútua, en un entorn d’autosu-fi ciència territorial. Amb la diferència substancial que avui dia, comptem amb xarxes distribuïdes que permeten el lliure accés al coneixement i a la comunicació. També energies verdes renovables que faciliten la utilitza-ció de noves energies, que poden ser localment produïdes. Finalment l’experiència negativa d’una societat insostenible i inviable, basada en con-sumisme i en competir, en lloc de so-lidaritat i compartir. La pràctica de la indignació serveix per protestar, però no per construir. Per fer-ho es necessi-ten organitzacions modernes en xarxa, amb lideratges plurals per cada tema específi c, amb nivells jeràrquics que no poden ser substituïts per “entre tots ho farem tot”, que porten la majoria de vegades que els quatre innocents de sempre ho acabin fent tot o no fent res.

Habemus PapamVida eterna: El producte estrella de qualsevol religió. Així i amb l’afegitó ( llàstima que en vendre’ns la de més enllà, ens amarguin la de més aquí), elucubrava a l’abril del 2006 en el meu bloc personal, sobre el nostre controvertit futur un cop traspassats.

Certament a qui més qui menys, i independentment de quan sigui que ens arribi l’hora, la nostra passejada per la vida sempre se’ns intuirà caprit-xosament curta. Suposo que aquest és el principal motiu de l’ingent munió de seguidors que s’apleguen al voltant de tot moviment religiós.

Per edat, sóc un dels tants que nas-

quérem apressats, gairebé per impo-sició, a ser en pocs dies batejats a fi de contribuir a fer més gran l’església catòlica, apostòlica i romana. I dic per imposició, perquè la perspectiva del temps no m’ha dut a considerar mai els meus pares com a creients de prou convicció per a fer-me batejar. Eren temps de dictadura i no podem oblidar que Franco va ser cabdill d’Espanya per obra i gràcia de Déu —entengui’s del de la referida esglé-sia— i per tant, en deute amb aquesta, lògic era que el règim fes tot el possi-ble per engreixar-li el cens.

El record de la fi gura del dictador sota pal·li em reafi rma en el més re-calcitrant agnosticisme; però també que s’invoqui constantment la gràcia de l’Esperit Sant perquè il·lumini els cardenals electors a fi d’escollir encertadament un digne Pastor de tot el ramat de Crist, quan les lluites internes per al poder que es lliuren conclave rere conclave estan a l’abast

del públic en general.Escrivint aquestes ratlles, l’austera

xemeneia que, si hi cap, encara fa més remarcable l’insultant sump-tuositat Vaticana, ha escopit la ‘fu-mata bianca’ anunciant el nou Papa, Francesc. Veurem si un jesuïta que ha escollit —suposadament— com a nom el del fundador dels franciscans, acaba fent quelcom per a rebaixar la deïfi cada lluïssor cardenalícia a ni-vells més terrenals. Els fi dels així ho demanen.

Benauradament, he tingut la gran sort de conèixer religiosos amb els quals no tan sols he compartit conei-xements, sinó que també m’han do-nat valuoses lliçons per encarar com a persona aquesta mundana vida. De gent com ells, que sense deixar de somniar amb la del més enllà, es preocupen per fer més portadora la de més aquí, m’agradarà parlar-ne en l’article del proper mes. Al maig: De Roma al Maresme, una qüestió de fe.

JUGANT A ESCRIUREFERRAN PLANELLEscriptor

TRIBUNA ÒMNIUMDAVID ANTONEmpresari

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’Eurosenior

joarxa@gmail.com

TRIBUNA ÒMNIUM

OPINIÓ18 ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

19

GASTRONOMIESLA RECEPTA

PÈSOLS OFEGATS

FORANELL CUPATGE

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

Foranell cupatge és el resultat d’unir les tres varietats tradicionals de la DO Alella: Pansa Blanca, Garnatxa Blanca i Picapoll, cultiva-des a la fi nca de La Sentiu amb agricultura

ecològica i situada davant del mar a la localitat de Tiana.

Vi amb marcada salinitat i un grau de mineralització elevat que aporten

als sentits nous registres olfactius i gustatius, amb tonalitats molt fl orals (gessamí), fruita madura i compotes que en boca es re-gistren de manera molt untuosa i saborosa degut a una criança d’un any en lies fi nes. És un vi diferent amb una marcada conno-tació de vi de fi nca.

INGREDIENTS: Pèsols tendres; Alls tendres; Ceba; Pernil i/o bacó; Sal, sucre (poc); Fulles de menta fresca; Gotes d’anís

PREPARACIÓ: En una olla hi posem un raig d’oli i saltem el pernil i la cansalada; ho re-tirem i ho guardem. En el mateix oli, hi so-fregim la ceba tallada petita i a mig coure hi tirem els pèsols. S’hi afegeix una mica d’ai-gua fi ns que quedin els pèsols semi coberts. Quan arrenquin el bull abaixem el foc per tal que no es desfacin (no han de coure massa o en ser tan tendres es desfarien) i tirem dins l’olla el pernil i la cansalada que ja tenim sal-tejada i unes fulles de menta fresca. Apaga-rem el foc i en el mateix moment hi tirarem unes gotes d’anís i taparem l’olla.

RECOMANACIÓ: És interessant, si teniu el llibre de la cuina de l´Àvia Remei, que con-sulteu la pàg. 64, ja que allà hi teniu dues maneres de fer aquests pèsols ofegats.

En marxa les Jornades del Plat de MataróS’han consolidat ja com un referent gastronòmic. El passat dijous 14 de març es va donar el tret de sortida a les XVI Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró, “Pèsols amb sèpia i patates”, que es perllongaran fi ns el proper 30 d’abril.

Es tracta d’unes jornades amb per-sonalitat pròpia que s’emmarquen en la Ruta del Pèsol del Maresme que es celebra cada any en temporada de primavera a la comarca. Els restau-rants participants d’aquesta edició són un total de 22, 15 dels quals són de Mataró i 7 de fora de la ciutat.

En el marc de la programació d’ac-tes de les mateixes Jornades, el diu-menge 7 d’abril es realitzarà a la plaça Santa Anna de Mataró el III Tast Po-pular del Plat de Mataró (Sèpia amb patates i pèsols), de la mà dels alum-nes de l’Escola de Restauració del Gremi, el qual podrà ser degustat pel públic assistent.

Aquest acte inclou a més un petit mercat on diferents productors i pa-gesos de la nostra comarca vendran verdures, fruites… i altres productes, i també una subhasta de peix amb la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar. Precisament, en aquest context, el Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme també partici-pa i col·labora conjuntament amb el Consorci de Promoció Turística Cos-ta del Maresme, en les Jornades Gas-tronòmiques del Pèsol del Maresme.

Text: Redacció.

L’edició 2013 de les Jornades Gas-tronòmiques de la Cuina del Pèsol del Maresme baten rècord de parti-cipació. 18 municipis, el 50% més que l’any passat, i 105 establiments de res-tauració, el 48% més, promocionaran la gastronomia de l’anomenada “perla verda del Maresme”. Les jornades van començar el 14 de març i duraran fi ns el 30 d’abril.

El president del Consorci de Pro-moció Turística, Jaume Borrell; el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Rey;

i el president del Gremi d’Hostaleria i Turisme, Josep Navarro, van donar el passat 14 de març el tret de sortida de l’edició 2013 de les Jornades Gas-tronòmiques del Pèsol del Maresme i de les XVI Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró amb pèsols, sèpia i patates. En l’acte es va constatar l’in-terès creixent que hi ha a la comarca per la incorporació a la restauració del producte de proximitat i de qua-litat, un valor que exerceix d’impor-tant pol d’atracció per al turisme de proximitat i que està situant el Ma-

resme com a destinació gastronòmica d’excel·lència.

MÉS PARTICIPACIÓEn el cas del pèsol, una de les joies de l’horta maresmenca, les xifres de participació a l’edició 2013 de les Jornades Gastronòmiques són con-tundents: 18 municipis davant dels 12 que hi van participar l’any passat; 105 restaurants i establiments de menjar cuinat (71 a l’edició anterior) i 17 pro-ductors davant els 14 del 2012.

Text: Consell Comarcal del Maresme.

18 municipis s’uneixen per promocionar la cuina del pèsol del Maresme

RESTAURANTS DE MATARÓCA L’OLIVA. Font dels Reis, 17. Tel. 93.798.66.50

CAMINETTO. Camí Ral, 407. Tel. 93.796.14.28CAN BRUGUERA. Veïnat Valldeix, 23. Tel. 93.790.36.43

CAN MANOLO. Pepeta Moreu, 10. Tel. 93.798.28.92CAN ROSENDO. Port de Mataró, L 15-16. 93.790.76.13

ILURO. La Rambla, 14. Tel. 93.790.32.08L’HARMONIA. C. Cristina, 18. Tel. 93 790 32 39

LA GIRELLA. C. Santa Marta, 37. Tel. 93 755 21 74LA MORERA. Avda. Maresme, 507. Tel. 93 796 07 54

LA NOVA ROSALEDA. C. Altafulla, 39. Tel. 93 799 43 21LA PISCINA . Passeig del Callao, s/n. Tel. 93.796.28.06

LA TROKA. Via Europa, 26. Tel. 93 798 99 95MUNDIAL. Camí Ral, 548. Tel. 93.798.15.97

NUUS. Passeig Marítim, 324. Tel. 93.222.60.06SANGIOVESE. Sant Josep, 31. 93.741.02.67

RESTAURANTS FORA DE MATARÓLA TECA. ARGENTONA

General Llauder, 46. 93.756.13.49SANT JAUME. ARGENTONA

Sant Jaume, 15. Tel. 93.797.00.01CALS FRARES. CABRERA DE MAR

Camí de Santa Elena, 28. Tel. 93 759 05 93MAROLA. CALDES D’ESTRAC

Ps. Dels Anglesos, 6. Tel. 93 791 32 00VORAMAR. CALDES D’ESTRAC

Ps. Musclera, 10. Tel. 93 791 09 44PINS MAR. ST. ANDREU DE LLAVANERES

Ctra. N-II, Km 651. Tel. 93.792.69.02EL RACÓ DE CAN FELIU. VILASSAR DE DALT

Àngel Guimerà, 41. Tel. 93.753.29.16

19

la localitat de Tiana.

Vde mineralitzaci

APUNTS20

MÓN LEGAL

Els problemes dels contractes en matèria de telecomunicacions

XAVIER CASAS MARTÍNEZ

Advocat. JCM ADVOCATSxcasas@icamat.org

En els últims temps, alguns dels meus clients m’han consultat sobre diverses incidències que han tingut amb les companyies de serveis de telecomu-nicacions: la factura de l’operador de telefonia mòbil que computa serveis no demanats, problemes per canviar d’operador, defi ciències en la connexió Adsl, indignació per la facturació de servei SMS Premium…

L’estadística demostra que les inci-dències i reclamacions contra aquestes empreses va en augment i la sensació d’inseguretat del abonats també, quan es troben amb aquestes situacions.

Respecte això, la Dirección General

de Telecomunicaciones és l’òrgan, a nivell nacional, encarregat de resol-dre les controvèrsies entre operadors i usuaris d’aquest tipus de serveis. La Ley 32/2003, general de Telecomuni-caciones és la que regula aquests tipus de situacions controvertides.

El que molta gent no sap, és que hi ha mecanismes legals per reclamar davant aquestes empreses operado-res, quan considerem que els nostres drets com a consumidors es veuen perjudicats, drets, entre altres, com els següents:

- A subscriure i/o rescindir el con-tracte de manera ràpida i segura.- Dret a obtenir informació veraç, transparent i ràpida.- Dret a una indemnització en cas d’incompliment per part de l’em-presa operadora.

Un altre fenomen és el dels SMS Pre-

Enric Graupera Iglesias, nascut a Mataró l’any 1937, des de molt jove va formar part del teixit empresarial de la ciutat, era la tercera generació de Casa Graupera (coneguda per les seves fa-moses neules i torrons).

Amb una voluntat quasi intermina-ble d’aconseguir que l’ofi ci de neuler no es perdés en l’oblit, degut a la gran industrialització que el sector va patir als anys 70, tenia molt clar que es po-dia anar molt més enllà, sense deixar l’essència que el caracteritzava: tre-ballar amb matèries primeres de pro-ximitat i d’alta qualitat… “No hem de perdre mai la qualitat i el saber fer, i ser una empresa respectuosa amb tot el que ens envolta”, era una de les se-ves frases més repetides en les reuni-ons. Amb la seva passió va fer que tots els seus fi lls continuessin en el negoci familiar.

mium o serveis de tarifació addicional mitjançant missatges curts SMS amb publicitat que es reben en el telèfon mòbil. En el moment en què donem el nostre número de telèfon mòbil en una web publicitària que ens ha proposat un premi, un sorteig o un test d’intel-ligència, a títol d’exemple, estem subs-crivint el servei de pagament SMS pre-mium. L’afectat pagarà per cada SMS publicitari que rebi, essent carregat aquest cost en la seva factura telefòni-ca. Davant d’aquestes possibles situa-cions irregulars, es pot exigir la baixa del servei i reclamar pels imports que ens hagin carregat durant el temps que haguem estat subscrits sense saber-ho i sempre que acreditem la nostra falta de voluntat de subscriure realment el servei. En conclusió, cal estar ben assa-bentats dels nostres drets i deures, en el moment de subscriure un contracte de serveis de telecomunicacions.

EN RECORD

Comiat a Enric Graupera, mestre neuler de MataróEl propietari de la coneguda Casa Graupera, un referent de l’artesania ali-mentària de la capital del Maresme, va morir el passat 25 de març.

Feia temps que es dedicava a estudi-ar la història de la neula, els seus orí-gens, era una cosa que l’obsessionava fi ns tal punt d’haver recorregut tots els arxius possibles de Catalunya, en la recerca d’escrits al·legòrics a la neula dins la gastronomia catalana.

Estudiós, humanista, fi latèlic, his-toriador, amant de la música barro-ca, inscrit a un munt d’associacions locals, redactor durant molts anys en diferents revistes locals com l’Erol, la Vall... i diaris com Catalunya Cris-tiana, cofundador de l’associació de botiguers de la plaça gran i de Mataró, obert a totes les iniciatives i a totes les persones, sempre amb paraules afa-bles i d’ànims per tots els seus amics. Des de feia 20 anys que explicava a les fi res com es feien les neules, amb el seu somriure i la seva paciència contestava a totes les preguntes de grans i petits

i desvelava el secret de com es fa una bona neula.

L’any 2010, durant l’acte d’inaugura-ció de l’exposició “L’art es menja” en el marc de la celebració del 115è aniver-sari de Casa Graupera que va tenir lloc a la plaça de Cuba de Mataró, feia una simbòlica i emotiva sessió del pal de fer neules, símbol de la seva experièn-cia en l’ofi ci la total confi ança en les se-ves fi lles, actualment quarta generació

que està al capdavant de l’empresa. Entre moltes distincions obtingu-

des durant la seva trajectòria, destaca la l’any 2011 dins la jornada de l’em-presariat del Maresme, on va rebre el premi a la “Trajectòria Empresarial” iniciativa del Maresme, de la mà de Joan Mora, alcalde de Mataró, i Roser Moret, presidenta de la FAGEM.

Text: Redacció

Enric Graupera ensenyant l’art de fer neules FOTO: CEDIDA

FIRES COMERÇ

Del 18 al 21 d’abril l’Espai Firal del Nou Parc Central novament acolli-rà entre 250 i 300 vehicles i motos exposats a la venda, en la cinquena edició de la fira dedicada al vehicle d’ocasió, Km. 0 i nou en condicions excepcionals.

En més de 4.500 m2, quedaran representades 25 marques punteres del sector (Mercedes, Smart, Audi, Volkswagen, Chevrolet, Ssangyong, Volkswagen Comercials, Mitsubishi, Seat, Lancia, Jeep, Dodge, Chrysler, Ford, Hyundai, Peugeot, Fiat, Dacia, Tata, Kia, Citröen, Honda, Yama-ha, Opel i Skoda) consolidant així Mataró com a capital automobilís-tica. Una exposició amb el principal objectiu de potenciar el sector i on els concessionaris exposaran vehicles d’ocasió, Km. 0 i nous en condicions excepcionals i amb les màximes ga-ranties de qualitat.

Passem moments complicats, i és per això que des de l’organització de MotorTotal i dels expositors parti-cipants, amb la intenció d’incentivar la venda, tots aquells que comprin el seu vehicle els dies de la fira podran

estalviar-se 300 €.Aquest gran aparador obrirà les

seves portes el dijous 18 a les 16.00 h fins les 20.00 h. El divendres 19, dis-sabte 20 i diumenge 21 la fira restarà oberta al públic en horari ininterrom-put de 10.30 h a 20.00 h. El diumen-ge 21 a les 12.00 h es celebrarà la 2a Concentració MotorTotal de cotxes i motos clàssiques gentilesa de Mares-me Clàssics. Una exposició d’autènti-ques relíquies que van des dels anys 40 fins els 70. A més, durant els dies de la fira, els més “petits de la casa” podran passar-s’ho d’allò més bé al parc infantil que hi haurà instal·lat.

Text: MotorTotal

Viena inaugura el seu primer establiment al Maresme

Establiments Viena va inaugurar el passat 14 de març el seu primer esta-bliment al Maresme, ubicat al Cen-tre Comercial Mataró Parc. La in-auguració d’aquest nou establiment Viena, que representa el 40è local d’entrepans de l’empresa, va anar a càrrec de Silvestre Siscart, president d’Establiments Viena, Pere Llorens, vicepresident d’Establiments Viena i Marc Siscart, conseller delegat i di-rector general d’Establiments Viena, acompanyats per Maria Isabel Fer-reras i Cano, vicepresidenta 1a del Consell Comarcal del Maresme, Die-go Sánchez i Simón, vicepresident 2n del Consell Comarcal del Maresme i Joaquim Fernàndez i Oller, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró.

Silvestre Siscart va explicar que “ens sentim orgullosos de donar el tret de sortida d’aquest nou local, i ho fem amb la total voluntat de servei per als mataronins. Podeu tenir per segur, que els professionals que es-

tan al càrrec d’aquest local, han estat preparats per donar el servei Viena tal com s’espera de nosaltres”.

El nou Viena, situat a la primera planta del centre comercial, té una superfície de 431 metres quadrats i una capacitat total de servei per a 249 comensals asseguts, 203 a l’in-terior del local i 46 a la terrassa. El local disposa de wi-fi gratuït i ofe-reix servei en un ampli horari, de les 08.00 h a les 24.00 h cada dia, i fins a la 01.00 h els divendres, dissabtes i vigílies de festius. Les obres del local, que es van iniciar a mitjans del passat mes de desembre, han suposat per a l’empresa una inversió total d’un milió d’euros i ha generat 26 llocs de treball, coberts amb noves incor-poracions i personal d’altres establi-ments promocionats amb aquesta obertura.

Text: Viena

Arriba la 5a edició MotorTotal

APUNTS 21 TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

ELS QUE NINGÚ VOLTots els animals que us mostrem pertanyen a la campanya “Els que ningú vol” perquè són de difícil adopció a causa de la seva edat, el seu físic o el seu estat de salut o comportament. Per això, excepcionalment l’adopció només costa 30€ i inclou el microxip, vacunes i desparasitació.

info@protectoramataro.org www.protectoramataro.org

SUCRE ARA DARK: És un mestís de pastor alemany preciós de 7 anys d’edat. És un gos molt dinàmic i educat. Actualment, qui més temps porta en el CAAC de Mataró, 6 anys al refugi. Ajudeu-nos a acabar amb aquesta situació que viu. CAAC de Mataró: c/ Galícia s/n.

NICO: És un mestís de pequinès de 8 anys que fa molts anys que viu al refugi. Té un caràcter fort i és preferible que qui l’adopti en sigui conscient. Li cal una llar on seguir una teràpia amb etòleg que nosaltres mateixos proporcionarem. Un cop reeducat, sabem que serà una meravella de gos. Necessita familia abans no recaigui.Cal Pilé: N-II Km.648,4

ALEGRE: Té només 4 anys i és un gat molt cassolà, li encanta anar darrera de la gent, que l’acaronin i pujar a la faldilla. És molt tranquil i bo. Ara mateix té conjuntivitis a l’ull i seria molt feliç si una casa el vulgués cuidar i donar les atencions i afecte que es mereix un gat tan bo.CAAC de Mataró: c/ Galícia s/n.

CAMPANA: És un jovenet de 2 anys a qui han abandonat fa molt poc amb una obstrucció urinària que quasi el mata. Ara està estable però no entèn perquè ja no viu a casa seva i està molt entristit. És molt simpàtic i bo, aju-deu-nos a retornar-li l’esperança de creure en què pot tornar a viure a l’escalfor d’una llar. CAAC de Mataró: c/ Galícia s/n.

Quatre anys després del seu darrer lli-bre, l’expert en comunicació, Sebastià Serrano, fi lòleg i teòric de la comuni-cació, torna amb l’obra L’actitud posi-tiva (Ara Llibres) en la qual ens dóna idees per ajudar-nos a créixer, però també per relacionar-nos millor.

Les relacions són fonamentals pel crei-xement d’una persona?

La cosa que causa més plaer al nostre cervell és tenir unes bones relacions, des que som petits fi ns que marxem d’aquest món.

Déu n’hi do per començar. Creu que re-lacionar-nos és un aprenentatge diari?

L’home ha nascut per relacionar-se, això és innat en ell. De fet, l’home neix preparat per relacionar-se. Tota l’evolució ens ha portat a guanyar ha-bilitats que tenen a veure amb les rela-cions. Ara bé, els homes som “sistemes oberts”: un sistema obert és una perso-na que és sensible a l’entorn i als seus canvis. El problema de la societat ac-tual és que els canvis ara són continus. La societat sempre ha estat sotmesa a canvis, si no, no podríem explicar l’evolució. De fet, quan més canvis es produeixen més evolució es produeix, perquè, en general, als éssers vius els canvis ens estressen.

Ara per exemple ens trobaríem en un moment estressant?

Sí, però abans també hem viscut al-tres moments estressants. Ara diuen que estem en un moment de molta crisi, però a mi m’agrada recordar que nosal-

tres som el resultat de superar una crisi molt forta, per exemple, quan en un mo-ment determinat alguna espècie prèvia a la nostra va viure en una situació d’una gran escassetat i una gran sequera. Som fruit de la sequera i de l’escassetat. Això ens va fer espavilar i canviar els cossos.

I en aquests moments d’estrès, l’home tendeix a obrir-se més vers els altres o en moments de tensió, per protecció, passa a reduir el seu cercle de relacions?

En aquests moments, la millor in-versió que pot fer l’home és obrir-se als altres. Fins i tot des del punt de vista evolutiu, podem dir que, aquells que es relacionin poc, deixaran pocs descen-dents. Les persones que es relacionen poc són com carrerons sense sortida. En canvi, aquells que s’obrin, que tinguin més amics… superaran més fàcilment l’estrès i la por. I, molt probablement, sabran transformar aquesta por contro-lada en satisfacció i, potser, fi ns i tot, en

felicitat. Per què, al cap i a la fi , què és la felicitat? Doncs, l’absència de por.

Perfecte, doncs.Sí, perquè una altra manera fàcil de

superar la por és l’amistat, l’amor… en defi nitiva, totes aquelles relacions més fortes. S’han fet moltes proves clíniques sobre aquest tema, però és evident que les persones malaltes passen millor l’an-goixa si tenen una persona al costat que els agafa la mà. L’espera, per exemple, també es passa millor acompanyada. Precisament, ara, el pitjor problema del sistema sanitari actual és el temps d’espera. Les sales d’espera dels centres d’atenció primària sempre estan plenes. Doncs en aquella estona que moltes persones parlen entre elles i s’expliquen els seus mals, ja comencen a curar-se. Algunes, potser, quan tornin a casa no tornaran a parlar amb ningú durant dies. L’espera del patiment és molt dura!

Entrevista: Maria Coll

TRIBUNA AMB VALORS

“Obrir-nos als altres és la millor inversió”

La Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena som una organit-zació sense ànim de lucre, creada en 1647 pel Rnd. Jaume Sala. La nostra missió és acompanyar les persones i organitzacions, des d’un punt de vista integral, en la seva recerca evolutiva cap a un major benestar, convivència i solidaritat. Som un referent sociosanitari, en el desenvolupament de la qualitat de vida de les persones més necessi-tades –que vivim a Mataró i al Ma-resme– a nivell emocional, social i existencial, defensant els mateixos valors des de fa segles.

Els nostres principals serveis són: psicologia i psiquiatria infantil i juvenil, acompanyament al dol, lo-gopèdia, desenvolupament perso-nal en l’adolescència i en la vellesa, postgrau en dol, teràpies naturals (acupuntura, homeopatia, osteo-patia i refl exoteràpia), investigació sobre la violència de gènere, coac-hing individual i grupal i activitats fi sicoemocionals (tai-txi i ioga). També gestionem l’Agenda per a la Solidaritat de Mataró, una borsa de 200 voluntaris socials, un banc del temps i un hotel amb 20 entitats sociosanitàries.

Pasqual Maragall, en la seva vi-sita com a president de la Genera-litat ens va dir: “Mai no he vist res igual”. Des de la Fundació Hospital donem les gràcies per poder desen-volupar aquest llegat.

ENTITATS

CARLOS A. SÚNICOPatró de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena

ó Hospital Sant Jaume i

Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena

La revista ‘Valors’, en la seva edició del mes de març, analitza les ‘relacions’ en la vida de les persones. La vida de l’ho-me històricament es constitueix en comunitat i les relacions són inevitables. L’home és un ser social. I per tractar les relacions ho fan de la mà d’un personatge excepcional, el fi lòleg i teòric de la comunicació Sebastià Serrano, al qual entrevisten. Tot seguit recollim un fragment de l’entrevista. www.valors.org

22 ABRIL 2013 TRIBUNAMARESMEAPUNTS

LES NOSTRES MASCOTES

El conill d’índies o la coneguda popu-larment com ‘cobaia’ és un rosegador perfectament adaptat a conviure amb les persones i és un animal ideal pels més petits, gràcies al seu caràcter tran-quil, social i fàcilment domesticable, que fi ns i tot li permet realitzar certes accions com asseure’s o respondre en funció del so que li emetem. Pels més petits, podem dir que és el rosegador idoni, ja que mai mossegaran, donat que el seu sistema de defensa no es basa en mossegar sinó en quedar-se immòbil.

Existeixen diferents varietats de conills d’índies. A NATUR CENTER en podreu trobar una gran varietat d’espècies, races i colors, des de negre o marró fi ns a blanc o tricolor. El seu pèl també pot ser diferent, pot variar entre pèl curt, semi llarg, llarg o amb pèl rissat o llis.

Pel que fa a l’allotjament, amb un estil una mica més petit d’una gàbia de conill tindrem espai sufi cient perquè el

Els conills d’índies, uns companys ideals

nostre conill d’índies es mogui còmo-dament. És important proporcionar-li un espai net amb material absorbent i una caseta on refugiar-se. A la gàbia podem afegir-hi petits complements com escales, rodes o rampes perquè faci una mica d’exercici. A més d’aquest material, li hem de proporcionar palla perquè ella mateixa es creï el seu llit a la seva caseta, ja que són animals que els agrada descansar ben tapadets.

Pel que fa a l’alimentació, als centres especialitzats hi ha una àmplia varie-tat d’aliments amb elevada quantitat de Vitamina C adequats al conills d’ín-dies i compostos de llavors, vegetals i fruites. Recomanem complementar l’alimentació amb fruites i verdures fresques altes en vitamina C. És im-portant que l’animal disposi de fenc per aportar els nutrients que troben a la natura i afavorir la digestió. El més important de tot és que hi ha d’haver un abeurador on sempre hi hagi aigua.

Hi ha un ventall de productes per

ajudar a mantenir la higiene de la vos-tra mascota: xampús en sec, per bany, antiparasitaris, colònies, desodorants... Els conills d’índies poden atraure una quantitat important de pols, per aquest motiu es important raspallar-les amb raspalls adequats.

A part de tot el que hem mencionat, també hem de pensar en proporcionar-li llaminadures, material per rosegar i

joguines perquè s’entretinguin i facin exercici a la vegada.

Els conills d’índies són la mascota ideal per una llar, ja que no ocupen gai-re espai i són sufi cientment grans per ser mimats i prou petits per ser agafats. En defi nitiva, són uns entranyables companys per a tota la família.

Text: NATUR CENTER

Existeixen una gran varietat d’espècies, races i colors de conills d’índies.

23 TRIBUNAMARESME ABRIL 2013 APUNTS

SALUT I BELLESA24

Cal exfoliar el cuir cabellut?La pell del cuir cabellut es renova igual que la de la resta del cos. I, com ella, de vegades es troba asfixiada per la pols o la brutícia. Però, és necessari que aju-dem al cuir cabellut a oxigenar amb una exfoliació? Només en casos molt con-crets.

Els cuirs cabelluts grassos, que afecten el 20,9% de dones i al 19,1% d’homes a Europa (estudi Health & Beauty), po-den acumular humitat i residus causa de l’excés de sèu. En aquests casos s’acaba formant una pel·lícula que obstrueix els porus de la pell i asfíxia el cabell.

També és convenient en els cuirs cabe-lluts que pateixen de caspa, els irritats o els agredits freqüentment per coloraci-ons, per eliminar els residus que poden produir picors.

És convenient llavors tractar el cabell per sanejar sense danyar el cuir cabellut. En algunes perruqueries es pot sol·licitar aquest tipus de tractaments. Com que és un tractament puntual, val la pena que ho faci un professional.

Si s’opta per fer l’exfoliació a casa cal tenir en compte que mai cal utilitzar un exfoliant corporal en el cuir cabe-llut, sinó que sempre cal optar per un cosmètic capil·lar específic. Tampoc cal exfoliar freqüentment, ja que podem da-nyar greument la flora microbiana. Cal pensar que, en aquest cas, la exfoliació és un tractament puntual que no s’ha de repetir si no es donen les circumstànci-es específiques per a això. I, si es donen aquestes sovint, és convenient consultar amb el dermatòleg per saber per què el cabell pateix aquesta asfíxia.

Text: ACPG

SkyLiner, estètica integral i formació per al professional

Se centra en àmbits com ungles de gel i d’acrílic, nail art, solucions per a l’ungla mossegada, estètica del peu, esmaltat permanent, micro-pigmentació, aplicacions paramè-diques, microtatuatge, permanent de pestanyes sense ‘rulo’ ni pega-ment, teràpies facials i corporals i teràpies naturals, entre d’altres propostes que tenen com a objectiu aprendre a cuidar de l’estètica i de la imatge, obtenint èxit professio-nal i fidelitzant les clientes.

Al capdavant d’SkyLiner hi ha Ana M. Tarrasón Alfocea, que compta amb estudis d’estètica i cosmetologia, naturopatia, quiro-massatge a l’escola Dr. Ferrándiz, drenatge limfàtic a l’escola Dr. Vo-der o química aplicada a la cosme-tologia, entre d’altres camps com micropigmentació, tatuatge artís-tic o pírcing; formació aquesta que ha complementat amb relacions públiques, màrqueting i tècnica de venda, direcció d’empreses o comu-nicació.

La seva trajectòria professional s’inicia el 1975 treballant en una perruqueria de maquilladora i es-teticista. El 1977 comença a dirigir el seu propi Centre d’Estètica. Fa de maquilladora per a sessions fo-togràfiques i realitza un centenar de curtmetratges amb efectes es-

pecials i diversos documentals per a televisió, fins que el 1983 treballa en el seu primer llargmetratge. A més, marxa a Itàlia per treballar en les col·leccions de Giorgio Armani, Ungaro, Versace i Bluemarine, amb un prestigiós fotògraf. L’any 1985 es dedica solament a maquillatge de publicitat i al cinema, partici-pant en una quinzena de pel·lícules per a directors com Antonio Isasi, Ventura Pons, Francesc Bellmunt o Ferran Llagostera.

Ana M. Tarrasón també ha re-

alitzat més de 400 campanyes publicitàries com a directora de maquillatge i efectes especials per a destacades empreses de publi-citat i participat en campanyes de diverses marques amb actrius com Raquel Welch, Kim Novak, Ornella Mutti o Gina Lollobrigida. El 1999 va fundar l’empresa.

A SkyLiner “es treballa de ma-nera artesana, amb pocs aparells i sobretot un contacte persona-litzat amb el client”, explica Ana M. “Es tracta de mimar, cuidar i empatitzar, aconseguint així un clima de benestar”, afegeix. Tre-ballen amb productes d’alta gam-ma. “La bona formulació i ma-tèria primera és l’essència d’uns excel·lents resultats, amb una qualitat-preu fabulosa per a les nostres butxaques”, destaca Ana M. Tarrasón.

A més, totes les persones interes-sades poden demanar assessora-ment estètic, cosmètic i de maqui-llatge totalment gratuïts.

SkyLiner proposa des de Premià de Mar formació continuada d’alt nivell en els camps estètics i d’imatge

SKYLINERC/ Rafael de Casanova, 4

08330 Premià de Mar93 754 78 87 · 93 001 32 68

info@skyliner.es · www.skyliner.es

Ana M. Tarrasón amb la coneguda actriu Gina Lollobrigida.

SALUT I BELLESA 25 TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

La mort sobtada és una mort sense cap símptoma previ, la persona pot estar re-alitzant qualsevol activitat i de sobte el cor pateix una arítmia maligna, la víc-tima perd el coneixement, cau a terra i deixa de respirar. Gairebé sempre, mi-nuts abans de produir-se l’aturada car-díaca, el ritme elèctric del cor s’altera

produint-se la fibril·lació ventricular. En aquesta situació el temps és vital,

cada minut que passa es perd un 10% de les possibilitats de supervivència i l’úni-ca opció efectiva és la utilització d’un desfibril·lador en els primers moments.

El DEA és un aparell que analitza el ritme cardíac i només en els casos que

MÉS INFORMACIÓ:info@grupfies.com · www.grupfies.com

Apartat de correus 392 · TEIÀ607 293 199 · 661 600 946

SABRIA QUÈ FER DAVANT D’UNA ATURADA CARDÍACA O MORT SOBTADA? Estar preparat per a la reanimació cardiopulmonar pot marcar la diferència entre la vida o la mort. FIES (Formació Integral en Emergències i Seguretat) ha desenvolupat un programa de cardioprotecció integral, considerat per molts experts com un dels més complets i avançats, alhora que competitiu en prestacions, preu i efectivitat.

El Maresme ‘cardioprotegit’ estigui indicat realitza la descàrrega, fet que determina una total seguretat en la seva manipulació i que qualsevol persona el pugui utilitzar, el seu ús és molt senzill i tant sols requereix una formació bàsica per tal d’optimitzar els resultats.

Les dades ho deixen ben clar: cada any a Europa es produeixen de l’ordre de 500.000 casos d’aturada cardíaca i d’aquests, més d’un 80% són provocats per una cardiopatia isquè-mica.

Davant d’aquestes si-tuacions, l’inici precoç de la reanimació cardiopul-monar i la ràpida desfibril·lació (entre 1 i 10 minuts) mitjançant un desfibril-lador extern (DEA), milloren l’índex de supervivència en més d’un 70%.

En els darrers temps la sensibilitat social i la informació de què es disposa, han fet possible que una part de la po-blació conegui l’existència i la implan-tació dels programes de cardioprotec-ció, aconseguint en molts casos davant d’una mort sobtada que la víctima dis-posi d’una segona oportunitat.

En aquest context cal situar el pro-grama de cardioprotecció integral de FIES, considerat per molts experts

com un dels més complets i avançats, alhora que competitiu en prestacions, preu i efectivitat.

Tanmateix, FIES com a empresa de-dicada a l’àmbit de la formació en pre-

venció, emergències i se-guretat, disposa d’un ampli ventall de plans formatius. Dins de la seva cartera docent, FIES ofereix, per exemple en l’àmbit sani-tari: formació en primers auxilis, suport vital bàsic, formació per a l’utilització del desfibril·lador extern automàtic. En l’àmbit de la seguretat i prevenció: treballs amb alçada, espais

confinats nivell I i II, equips respirato-ris (obert i tancat), gestió i control de simulacres,treballs verticals, coordina-ció de seguretat, etc.

El grup humà que integra FIES i la seva experiència garanteixen la màxi-ma qualitat de formació i un disseny específic ajustat a cada necessitat i per a cada curs que proposa.

26 ABRIL 2012 TRIBUNAMARESME

La Festa de la Santa Creu arriba a CabrilsFESTA MAJOR DE CABRILS

EL PROGRAMA D’ACTES, DEL 28 D’ABRIL AL 5 DE MAIG, CONVIDA A PARTICIPAR EN UNA GRAN DIVERSITAT DE PROPOSTES

DIUMENGE 28 D’ABRIL

A partir de les 9h, als Horts de Santa Creu

XIX Pedalada de muntanyaOrganitzada per la Secció Ciclista “La Concòrdia”.

DIMECRES 1 DE MAIG

De 10 a 14h, al carrer Domènec Carles

XX Trobada de Puntaires de CabrilsOrganitzada per la Regidoria de Cultura i col·labora les Puntaires Santa Creu de Cabrils.

A les 11h, als Horts de Santa Creu

Mini tennis al carrer 2013Organitzat pel Club de Tennis La Llobera i la Federació Catalana de Tennis.

A les 18h, al Museu de Cabrils

Acte De DonacióDe la partitura Cabrils/Cabrera = X, de Miquel Pujol, estrenada el 2 de maig de 1987, a la Creu de l’Abella.

DIJOUS 2 DE MAIG

A les 12h, a la Plaça de l’Església

Circumloqui a càrrec de Ne Me Títere Pas. Un Circ muntat al capdamunt d’un tricicle motoritzat, on s’hi barreja l’humor, la enginyeria casolana i la música.

A les 18h, a la Plaça de l’Església

La Gran Festa A càrrec de La Sal Dels Mars. Un tarda per gaudir ballant de les millors danses i cançons.

A les 19.30h, des de la Plaça de l’Església

Cercavila de Gegants Amb els gegants de Cabrils. L’Esteve, l’Eulàlia, l’Oliver i la Maria, seran acompanyats pels Geganters de Cabrils.

A les 20h, a la Plaça de l’Església

Pregó de Festa Major A càrrec del grup de teatre de “La Concòrdia”.

A les 20.30h, des del Campanar

Repic de campanes A càrrec del campaner Jaume Tolrà i Ferrer.

Tot seguit, a la Plaça de l’Església

Acte d’entrega del Premi ConcòrdiaAquest Premi distingeix a un cabrilenc o cabrilenca que hagi destacat en qualsevol aspecte de la vida cultural, associativa, esportiva o social del poble.

DIVENDRES 3 DE MAIG

A les 10h, des del Campanar

Repic de campanes

A les 11h, a l’Església Parroquial

Ofici de Festa Major

En acabar l’Ofici, a la Creueta

Benedicció de la CreuetaBenedicció del terme.

Tot seguit, a l’edifici de l’antiga Escola Tolrà

Acte de recuperació de l’antiga placa identificativa de l’Escola Tolrà.

En acabar, al carrer Emília Carles

Tradicional vermut De Santa CreuPreu del tiquet: 1 euro.

A les 14h, a La Fàbrica

Homenatge a la gent granDinar popular per a la gent gran del nostre poble. Tot seguit, Ball amb el Duet Magma.

A les 17h, a Can Botella

Tarda d’atraccionsUna tarda per gaudir d’inflables i altres atraccions.

A les 19h, a sala de La Concòrdia

Xerrada A càrrec de l’A.E. MONTCABRER.

A les 22h, a La Fàbrica

Inauguració del Nou Espai Escènic

Tot seguit, a La Fàbrica

Teatre de Festa Major

DISSABTE 4 DE MAIG

A les 11h, a l’Església

Coneguem l’Església de Santa CreuVisita guiada per conèixer la nostra església parroquial i els diferents tocs de campanes.

A 2/4 de 12 del migdia, a La Fàbrica

Entrega de premis Del XLIII Concurs de Dibuix i de la V Mostra Literària de Cabrils.

Tot seguit, a La Fàbrica

Planeta Tumàcat!Viatgeu al planeta Tumàcat per un univers imaginari, a càrrec de Més Tumàcat.

A les 18h, a la Plaça de l’Església

La festa dels més TumàcatUna gran festa per a totes les edats, a càrrec de la companyia Més Tumàcat.

A les 20h, a La Fàbrica

Concert de Festa Major

A les 22h, des de la Plaça de l’Església

Correfoc de Santa Creu: 10 anys Celebració del 10è aniversari dels Peluts de Foc, amb la participació d’altres colles convidades.

A 23.30h, a La Fàbrica

Ball de Festa Major i nit Jove 2013Al transcurs de la mitja part hi haurà una exhibició de balls urbans a càrrec de les pink ladies. En acabar, esmorzar.

DIUMENGE 5 DE MAIG

A les 11h, a Can Barba

Hopa-li!!! Espectacle de circ amb la companyia Topt Circ.

A les 12.30h, a Can Barba

Ballada de sardanes A càrrec de la Cobla Premià.

A les 14h, a Can Barba

Arrossada de Festa MajorCal portar plat, got, forquilla i ganivet. Preu del tiquet: 8€.

A les 17h, a la Plaça de l’Església

Exhibició Jove de Balls Urbans i Breakdance a càrrec de les Pink Ladies de Cabrils.

Tot seguit, a la Plaça de l’Església

Harlem Shake CabrilsVine disfressat i preparat per gravar, en directe, un multitudinari Harlem Shake! Veniu a passar una bona estona i crear un gran muntatge audiovisual.

A les 19h, a La Fàbrica

Gran Concert de Festa MajorEl darrer acte de la Festa Major serà un gran concert amb la cantant Lucrécia i la Coral Santa Helena i La Societat Coral “La Concòrdia”, de Cabrils.

Programa d’actes provisional, rebut al tancament d’aquesta edició

27TRIBUNAMARESME ABRIL 2012

Nova celebració de la Festa dels Sants MàrtirsFESTA MAJOR DE VILASSAR DE DALT

DEL 28 D’ABRIL A L’1 DE MAIG, EL MUNICIPI PROGRAMA UNA ÀMPLIA OFERTA D’ACTES FESTIUS, TRADICIONALS I LÚDICS, PENSATS PER A TOTS ELS PÚBLICS

DIVENDRES 26 D’ABRIL

A les 21h, a la plaça de la Vila

II Vilabars (cercatasques)Consisteix en una cercavila per diferents bars del poble acompanyats de música i bon ambient tot degustant les millors tapes Preu: 13€.

A les del 23h, al pavelló de Can Banús

I Festa dels 80Reviu l’epoca dels anys 80. Preu 3 €.

DISSATBE 27 D’ABRIL

A partir de 10.30h, a la Plaça de la Vila

Gegantonada 2013Plantada de Gegantons dels nens i nenes de Vilassar i esmorzar popular. A les 11h. Tallers Ge-gants: Construcció de Capgrossos, PintaGegants, Trencaclosques. A les 12.30h. Cercavila de gegan-tons i capgrossos fets al taller. A les 13h. Ballada final, lliurament de records i cloenda de festa.

Tot el dia, Centre Cultura Vilassarenc La Massa

Exposició guitarres elèctriquesHorari: d’11 a 14h. i de 16 a 19h.

A les 18h, a la Plaça de la Vila

Gimkama VilassarencaA càrrec de L’Esplai.

A 20.30h, a la Plaça de la Vila

Sopar PopularTot seguit animació i musica per ballar.

DIUMENGE 28 D’ABRIL

A les 18.45h, a l’església parroquial

Últim dia de la Novena

A les 19.30h, des de diferents llocs

Inici de dues cercaviles simultàniesAmb les figures i comparses de la festa major, que s’encaminaran cap a la plaça de la Vila. Arribada de les cercaviles i colles a la plaça de la vila a les 20h.

Seguidament, a l’església parroquial

Acte d’Obrir els Sants Màrtirs i cant dels GoigsA continuació, renovació simbòlica del vot de po-ble per part del Sr. Alcalde. Tot seguit, repic de campanes i enlairament de coets anunciant l’inici de la festa.

A les 23h, al pavelló de Can Banús:

Ball de nit Amb Taxman Band Orquesta. Preu 3€.

DILLUNS 29 D’ABRIL

Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

Exposició: USA tintypes/ferrotypes western time (circa 1856/1880)Fins el 9 de juny. Cuidada col·lecció històrica de ferrotips americans.

A les 11.30h, a l’església parroquial

Ofici solemne

A les 13h, a Can Ruhí

Inauguració de la tómbola A benefici del Casal. Del 29 d’abril al 1 de maig.

A les 13.30h, a la Plaça de la Vila

Vermut dels Pere Màrtirs

A les 17h, a la Plaça de la Vila

Animació musical A càrrec de la Cia. Ail’as. Espectacle musical d’ani-mació amb cançons i danses de creació pròpia i de populars, de caràcter participatiu i dirigit al públic infantil, juvenil i familiar. Al finalitzar hi haurà pa i xocolata pels nens.

A les 21.30h

Correfoc infantil A càrrec dels Diablons Anònims.Recorregut: Place-ta Barberà - Sants Màrtirs - Salvador Riera - Plaça del Teatre - Àngel Guimerà - Plaça de la Vila.

A les 22h

Sopar PopularFideuà. A carrec dels Diablons Anònims. Tot seguit animació i musica per ballar

DIMARTS 30 D’ABRIL

A partir de les 10h, al parc de Can Rafart

Festa de L’arròs

A les 12h, a Can Rafart

Ballada de Sardanes A càrrec de la cobla Premià

A la 13h

Final del curset SardaTICProp de 150 nens i nenes de les tres escoles de Vilassar de Dalt ballaran un galop d’entrada i una sardana de cinc tirades. A partir de les 14h,

Arrossada popular Preu: 3€. Hi hauràn inflables i jocs populars de 11h a 17h.

A les 20h, al pavelló de Can Banús

Concert de Cavall Bernat Un espectacle únic de veus i instruments, passant per la música catalana, el jazz, el tango, cant líric, cant popular, òpera, sarsuela...Entrada gratuita.

A les 20h, a l’església parroquial

Missa per als confrares difunts

A les 22h, al Teatre del Casal

Teatre: “El Coronel Ocell”De Hristo Boitxev, a càrrec de EL TERNAL TEATRE. L’obra es tornarà a fer els dies 5, 11 i 12 de maig.

A les 22.30h, a la plaça de la Vila:

Akelarre diabòlicDiabòlics Anònims. Versot i espectacle.

A les 00h, al pavelló de Can Banús

Ball nit amb Hotel Cochambre. A partir de 3, marxa fins ben entrada la matinada amb musica. Preu 5 €.

DIMECRES 1 DE MAIG

A partir 10h, al Parc de Can Rafart

XXXI Trobada de gegants 30è aniversari de la Colla de Geganters. Rebuda de les colles participants a la XXXI Trobada de Ge-gants de Vilassar de Dalt i plantada de gegants. A les 11.45h, Cercavila.

A les 13.30h, a la Plaça de la Vila

Celebració del 30è aniversari de la Colla de GegantersBallada Final de tots els gegants participants a la XXXI Trobada de Gegants, lliurament de records i cloenda de festa.

A les 17.30h, a la Plaça de la Vila

V Concurs dels Flams-màrtirs

A les 18.30h, a la Plaça de la Vila

Castellers Capgrossos de Mataró

A les 20.30h, a l’església parroquial

Completes solemnesEn acabar, el tradicional acte de Tancar els Sants Màrtirs, Cants des Goigs i repartiment de les roses que hauran guarnit la capella.

Programa d’actes provisional, rebut al tancament d’aquesta edició

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com. PROPOSTES

ALELLA. CAN LLEONARTLes petits mouchoirs. De Guillaume Canet (França, 2010). Dimecres 17 a les 20h.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESVinyetes palestines. Dimecres 10 a les 19h. Documental sobre la realitat que viu la població del territori palestí.

MATARÓ. ARCÀDIA CAFÈ CULTURALLes tertúlies del club 12. De les lletres a la imatge. Dimecres 10 a les 21h. Reflexió sobre l’adaptació de novel·les al cinema.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE SANT JAUMEEl irlandés. De John Michael McDonagh (Iralnada, 2011). Divendres 19 a les 22h.

TEIÀ. CASAL DE JOVESEl timbaler del Bruc. Divendres 12 a les 17:30h. Dins la setmana cultural de Teià.

VILASSAR DE DALTPresentació Cineclub Dedalt. Dijous 25, 21h.

CINEMACONCERTS

DIVERSOS

EXPOSICIONS

EL MASNOU. CA N’HUMETFragments d’opereta. Diumenge 7 a les 19h. La vídua alegre i El comte de Luxemburg, de Franz Lehár.

MATARÓ. CLAPD’Callaos. Dissabte 6 a les 23h. Rock, rumba, pop i ritmes llatins: tot aromatitzat amb l’aire flamenc que aporta la veu de La Canija.

MATARÓ. SALA PRIVATLa Porta dels Somnis. Dins el 3r cicle.cat. Divendres 12 a les 23h.

MATARÓ. CAN XAMMARConcert d’Orquestra de Corda, Banda i Big Band. Dins el III Cicle de Concerts de Primavera. Dissabte 13 a les 11.30h.

MATARÓ. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT2n Concert Vermut Punt de Trobada amb Carles Belda. Dins el III Cicle de Concerts de Primavera. Dissabte 13 a les 12.30h.

MATARÓ. CAPELLA ANTIC HOSPITAL DE ST. JAUME I STA. MAGDALENAConcerts de Petits Conjunts. Dins el III Cicle de Concerts de Primavera. Dissabte 14 a les 18h.

MATARÓ. SALA PRIVATBlaumut. Dins el 3r cicle.cat.Divendres 19 a les 23h.

MATARÓ. CLAPLos Mambo Jambo. Dissabte 20 a les 23.55h. Dani Nel.lo i els seus. Tota una lliçó musical, una mescla explosiva de rock’n’rol,blues i jazz incendiari.

MATARÓ. SALA PRIVATPep Sala recorda Sau. Dins el 3r cicle.cat.Divendres 26 a les 23h. Commemoració dels 25 anys de la fundació de Sau.

PREMIÀ DE MAR. CASAL BENÈFICCantada a càrrec de la Coral l’Amistat. Dissabte 13 a les 16.30 h. Organitza: Associació Coral l’Amistat.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATVella Dixieland. Dissabte 13 a les 21.30h.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA NOVA“Funk” Festa Premià Jove. Divendres 19 a les 22.30h. Classe magistral de cultura musical a través del funky i els seus deri-vats com el soul, latin... Amb dos mestres d’aquest estil: el Dj Dumper (Alfonso Giner) i el Dj Sun-Z (Dani Sanz).

TEIÀ. CMC LA UNIÓConcert de Jazz Machín. Diumenge 21 a les 19h. El quartet de jazz de Celeste Elias ha agafat les cançons d’Antonio Machin i n’ha fet la seva particular interpretació.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAJoan Dausà i els Tipus d’Interès en con-cert. Dissabte 6 a les 21h. Presenten el seu èxit Jo mai mai, millor disc del 2012 segons els oients d’iCat

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAAgrupació jazzera de Mataró. Divendres 19 a les 22h.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAFranc Albir en concert. Dissabte 20 a les 21h. Combinació el rock simfònic i el jazz fusió amb cançons pop-rock.

Love of LesbianMATARÓ. CLAP. DIVENDRES 19, 23H.Allà a on van arrasen i això és el que faran al Clap amb el seu doble àlbum “La noche eterna. Los días no vividos” .

Lax’n’Busto + SuiteMATARÓ. CLAP. DISSABTE 27, 22H.Presentaran la nova proposta de cançons, de perfil més íntim, sense perdre l’essència d’un dels grups més enèrgics .

CURSOS

ALELLA. CAN MANYÉLes restes d’un naufragi. Inauguració divendres 12 a les 20.30h. Milers de llibres formaran la instal·lació del poeta i artista visual J.M. Calleja. Recital poètic d’home-natge a Salvador Espriu.

ALELLA. CAN MANYÉPerformance. Neofòbia. L’art contempo-ràni vist per tres artistes. Dijous 25 a les 20h. A càrrec de Victòria Pujadas, Norberto Sayegh i Pepe Jiménez Espejo. Tres artistes analitzen l’espai en blanc i la relació caòti-ca que apareix entre un sector del públic i l’art contemporani. www.canlleonart.com

CABRERA. BIBLIOTECA ILTUROMira que són bèsties! Del 18 d’abril al 14 de maig. Ja en temps immemorials les faules van aprofitar-se dels animals per posar en evidència el comportament dels humans i des d’aleshores ençà, les bèsties s’han passejat còmodament pels paratges de la literatura infantil i juvenil.

CABRILS. BIBLIOTECAExposició 100 anys d’en Massagran. Del 5 al 30 d’abril.

MATARÓ. EDIFICI ESPENYES. CAN XAMMARPresentació del projecte CAPS.A. 10. Bloc in progress. Dissabte 20 a les 20h. Fins al dimarts 23. Festa-instal·lació multimèdia per presentar CAPS.A. 10, un projecte web amb més de 150 creadors. CAPS.A. són J.M. Calleja, Jordi Cuyàs i Jaume Simon. www.blocinprogress.org

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAAsseyez-vous, Madame Nicotine. Del 18 d’abril al 19 de maig. Proposta poètica i plàstica a càrrec de J.M. Calleja & Yago Vilamanyà.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA J.PERICHExposició Poesia i Imatge Glops de nit. De l’1 al 30 d’abril. Poemes de Montse Assens i Anna Rispau. Fotografies d’en Ferran Planell.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓCampions del motociclisme. Fins al 31 de desembre. L’estampació per a l’equipa-ment dels motociclistes.

TEIÀ. LA UNIÓBartomeu Rosselló. L’imitador del foc. Inauguració divendres 19 a les 20h. Expo-sició sobre el poeta i traductor mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

TEIÀ. CMC LA UNIÓ L’amor per l’art. Inauguració divendres 26 a les 20h. Mostra de la col·lecció privada de Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art, que durant els 50 anys d’ofici ha reunit un seguit de peces envejables: un oli de Luis Burgos o una tela d’Opisso, per citar-ne algun.

VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIUUSA tintypes/ferrotypes (circa 1856/1880). Del 28 d’abril fins al 9 juny.

VILASSAR DE MAR. CAN BISA Vilassar de Mar en dansa. Inauguració dissabte 27 a les 19h. Amb imatges de ballarins sortits de l’Escola de Dansa Madó.

Rafael Estrany i el marMATARÓ. CA L’ARENAS. FINS 30 JUNYInauguració divendres 12 a les 19.30h. Fins al 30 de juny. Recull d’obres que l’artista va realitzar inspirant-se en el mar.

Col·lecció BassatMUSEU ART CONTEMPORANI. FINS 19 MAIGMostra de peces d’alguns dels artistes més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPALInici Curset de Sardanes. Dijous 11 a les 21h.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPALCurs de Salsa. Dimarts de 18.30h a 20h o dissabtes de 17.30h a 19h. Curs trimestral.

EL MASNOU. CAN MALETEm cuido i m’estimo. Dijous 11 i 25 d’abril i 9 i 23 de maig a les 15.30h: El temps de les dones, aliances i desigualtats. Taller de gestió dels usos del temps. Dimarts 16 i 30 d’abril, 14 i 28 de maig i 11 de juny a les 10h: Més enllà del mirall, compartint les mira-des. Taller de creixement personal. Dijous 18 d’abril, 2 i 16 de maig, i 6 i 20 de juny a les 15.30h: Quan ric, faig salut. Taller de risoteràpia. Dimarts 23 d’abril, 7 i 21 de maig, i 4 i 18 de juny a les 10h: Buscant el màxim potencial amb el ioga.

EL MASNOU. PLATJA D’OCATAXII Volada d’estels. Diumenge 14 a les 9h. Tallers i enlairada d’estels, castell inflable i exhibicions d’estels acrobàtics.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Taller de teatre terapèutic. Dissabte 6 a les 10h. A càrrec de M. Laura Fernández, psicòlo-ga. Formació en tècniques psicodramàtiques i corporals. www.fundaciohospital.org.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Sessió de Ioga: Relaxació i Meditació. Dijous 18 a les 18h. A càrrec de Dúnia Torné. www.fundaciohospital.org.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Taller de reflexoteràpia per a ús personal. Dimarts 9, 16, 23 i 30. Classes teòric pràcti-ques. www.fundaciohospital.org.

TEIÀ. LA UNIÓCuina amb flors. Divendres 12 i 19 a les 19.30h. Descobrirem plats de cuina vegetaria-na utilitzant les flors i les herbes aromàtiques com a ingredients.

TEIÀ. CASAL DE JOVESTaller de cuina dolça. Divendres 26 a les 17.30h. A partir de 12 anys.

VILASSAR DE MAR. BRICBARCACurs de patró de iot. A partir 16 abril. Per a majors de 18 anys en possessió del PEE. Inscripcions bricbarcaestudis@gmail.com.

ARENYS DE MUNT. PLAÇA DE L’ESGLÈSIAI Fira independentista. Dissabte 6. Mestre de cerimònies: Quim Masferrer. Inclou: presentació del llibre Lliures o morts, presentació de L’endemà d’Isona Passola, Taller de castells, saradanes, etc.

ALELLA. CAN MANYÉPoemes i paraules. Trobada de poetes del Maresme. Vermut literari. Dissabte 13 a les 12h. Anna Maluquer, Juan Antonio Masoliver Ródenas i Care Santos, recone-guts autors maresmencs, llegiran els seus poemes i conversarem amb ells sobre la seva obra. Coordinació Albert Calls.

CABRERA. CENTRE CÍVIC PLA DE L’AVELLÀMercat intercanvi. Dissabte 13 i diumenge 14. Org: Associació D’ones Cabrera de Mar.

CABRILS. BIBLIOTECAEntrega de premis de la XII Campanya de Lectura els Superlectors. Divendres 26 a les 18h.

CABRILS. LES ESCOLESXV Trobada de Gegants d’Escola de Catalunya. Diumenge 21a les 9h. A les 12h, amb sortida des de l’Escola i arribada als Horts de la Santa Creu, Cercavila de gegants, gegantons i capgrossos.

CABRILS. CAN BOTELLACabrilenca BTT, 19a Pedalada de Mun-tanya de Cabrils. Diumenge 28 a les 9h. Organitza: Secció Ciclista La Concòrdia.

EL MASNOU. PLAÇA DE LA LLIBERTATFira d’artesania de primavera. Dissabte 6 a les 9h. Tot fet a mà. Hi trobareu: alimen-tació, objectes de regal, patchwork, roba de casa, complements, moda...

MATARÓ. ESPAI LAIA ARQUERA Fira d’Antiguitats de Mataró. Dissabte 13 de 9h a 15h. Fira d’antiguitats, brocanters, col·leccionisme i oportunitats..

MATARÓ. LOCAL DELS CAPGROSSOSActuació castellera. Diumenge 14, 11h. Amb els Capgrossos de Mataró i els Caste-llers de Caldes amb motiu de la inaugura-ció del Passatge Mariona Galindo i Lora.

PREMIÀ DE DALT. PARRÒQUIA SANT PERE7a Nit de la Poesia de Premià de Dalt. Dissabte 13 a les 21h. Poeta, Jordi Cornudella. Espectacle Verdaguer, Canigó, recitat per l’actor Martí Peraferrer.

TEIÀ. PLAÇA DE LA COOPERATIVAMercat del Vi i Formatge. Dissabte 6 a les 9h mercat temàtic i divulgatiu que té com a protagonistes aquests dos aliments, amb un total aproximat de 25 parades.

TEIÀ. PÀRC DE CAN GODÓ2n Premi GAES, 3h de Resistència en BTT. Diumenge 7 a partir de les 8h.

VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETSInauguració de la Setmana de la Salut 2013 de Vilassar de Mar. Diumenge 7.A les 10h Sortida simultània des de totes les escoles de primària per fer una camina-da de les rutes saludables. A les 11.30h, a la plaça Josep Tarradellas, esmorzar.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Veredicte i lliurament de premis de la Mostra literària Mn. Pere Ribot de Vilassar de Mar. Divendres 12 a les 19.30h.

X Jornades CientífiquesMATARÓ. PLAÇA SANTA ANNADissabte 13 a partir de les 17h. De 17h a 20h 5a Gimcana científica. De 18h a 20h Fira de ciència al carrer.

III Caminada SolidariaST. VICENÇ MONTALT. AV TONI SORS.Diumenge 14 a les 10.30h. A favor de la ONG Kirabo per Camerun. Preu: 10€. www.kirabo.eu

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com. PROPOSTES

PROPOSTESTRIBUNAMARESME ABRIL 2013

XERRADES MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARÍARestauració de la Soledat de Jordi Arenas. Dissabte 20 a les 18.30h. Conferència a càrrec de Laia Contreras, tècnica en conser-vació i restauració de patrimoni. Tot seguit visita a les pintures murals del Baptisteri (50è aniversari).

MATARÓ. CAN PALAUETPresentació Cementiri dels Caputxins. Dijous 25 a les 19h. Presentació del llibre de Manuel Cusachs, amb fotografies de Ramon Manent. A càrrec de Manel Salicrú.

MATARÓ. SALA D’ACTES CAIXA LAIETANA Retallades o reactivació econòmica. Dijous 25 a les 20h. A càrrec de Josep González i Sala, President de Pimec.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL‘El meu fill no para quiet i treu males no-tes! És un nen hiperactiu?’ Dimarts 30 a les 19h. A càrrec de Glòria Farràn, psicòloga de la Fundació Hospital. Cal inscripció a www.fundaciohospital.org.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE L’ORFEÓXerrada sobre la figura de l’Elisabet Eidenbenz, a càrrec d’Assumpta Montellà. Dimecres 10 a les 20h. Org: Dones de Dalt.

PREMIÀ DE DALT. JARDINS DE CAN FIGUERESPresentació e Enigma 91.4, El segrest d’en Fèlix Maldit. Dissabte 20 a les 19h. Text, Quim Fornès i Fiol. Il·lustracions, Xavi Visa Arau.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ‘Les indianes i la Barcelona del Baró de Maldà.’ Diumenge 7 a les 12h. A càrrec de Jaume Sobrequés.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓPresentació De l’anonimat a l’etiqueta, de Laura Casal-Valls. Diumenge 21 a les 12h.

TEIÀ. CMC LA UNIÓToni Albà: Ser o no ser, Catalunya nou estat d’Europa. Dissabte 20 a les 12h.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECAFahrenheit 451 de Ray Bradbury. Dijous 18 a les 19h. Amb la col·laboració voluntària de Joan Bustos.

VILASSAR DE MAR. SALA ROSER CARRAUPresentació El caminant davant del Congost de Jordi Pujol. Divendres 5 a les 20h. Amb la presència del Molt Honorable Jordi Pujol i Soley. Presentarà el llibre l’alcalde Joaquim Ferrer i Tamayo. Org: Llibreria Index.

ALELLA. CAN LLEONARTDir sense por: testimoniatge d’un escriptor perseguit. Dijous 11 a les 20h. A càrrec de Salem Zenia, periodista i escriptor refugiat a Catalunya. www.canlleonart.com.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAClub de lectura. Les Imminències, de Marius Sampere. Dijous 18 a les 20h. Amb la presència del poeta.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROLa novel·la negra a Catalunya. Divendres 12 a les 19h. Trobada d’autors, especialistes i editors d’aquest gènere literari en auge al nostre país. Participants: Anna Maria Villagonga, professora de filologia, Alrevés, editorial i Susana Hernández, escriptora. Moderador: Albert Calls.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESVicis i virtuts dels mitjans de comunicació. Dimarts 9 a les 18.30h. Conferència a càrrec de Jordi Mir, professor de la UPF, seguida d’un col·loqui obert a la participació.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESPresentació Sgàile, de l’escriptora masnovi-na Carolina Lozano. Dimecres 17 a les 19h.

MATARÓ. FUNDACIÓ CAIXA LAIETANACatalunya, on vas? Dijous 4 a les 20h. A càrrec de Josep González i Sala, president de Pimec.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAPresentació Quan cremàvem les fàbriques. Dijous 11 a les 19h. De l’autor mataroní Jordi Carbonell. Obra ambientada a Mataró durant la Revolució Industrial.

MATARÓ. SALÓ DE SESSIONS AJUNTAMENTLa Processó General de Divendres Sant de Mataró. Dissabte 13 a les 19h. Conferència a càrrec de Xavier Alarcón amb motiu del reconeixement de la Processó General del Divendres Sant com a patrimoni cultural de la ciutat.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRESPresentació Plans de futur. Dissabte 13 a les 19h. A càrrec de l’autor, Màrius Serra.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASPresentació Muntanyes russes. Dimecres 17 a les 19.30h. De Rosa Roca Riera.

ALELLA. TEIÀ. EL MASNOUVIII Caminada dels 3 pobles: Teià, Alella i El Masnou. Diumenge 14 a les 9 h. Alella: El Bosquet; El Masnou: Plaça Ramón y Cajal; Teià: Poliesportiu El Cim. El recorregut serà d’aprox. 10km per la serralada litoral.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSVisita cultural audioguiada a la Casa Coll i Regàs. Dissabtes 6 i 28 de 10.30h a 12h.

MATARÓ. NAU GAUDÍVisita guiada a la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani de Catalunya. Diumenge 7 a les 12h.

MATARÓ. CEMENTIRI DE LES CAPUTXINESRuta literària. El Mataró de Josep Punsola. Dissabte 27 a les 18h. Recorregut per dife-rents punts de la ciutat vinculats a la vida i l’obra de Josep Punsola. Cal inscripció prèvia a www.mataro.omnium.cat.

PREMIÀ DE DALT. PATI DE SANT JAUMECaminada de Premià de Dalt a Teià. Dissab-te 13 a les 8h. Visita a la Cella Vinaria (parc Arqueològic). Hi haurà tast de vi.

PREMIÀ DE DALT. PLAÇA DE LA VILAL’ermita de Sant Mateu. Diumenge 14 a les 9.30h. Sortida senderista per a gent amb bones aptituds per caminar. Informació i ins-cripcions Punt d’Informació de Can Lleonart.

PREMIÀ DE DALT. AJUNTAMENT CABRERAIbers. Diumenge 28 a les 9.30h. Sortida històrica als poblats ibers d’Ilturo i la Cadira del Bisbe. Informació i inscripcions Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet.

SANT VICENÇ MONTALT. PK. GINESTARuta dels contrabandistes. Diumenge 7 a les 8h. Pels corriols del Maresme, en temps de penúries, els homes forts feien passar els fardos de mercaderies des de el Port d’Arenys de Mar fins els camins que portaven cap a S.Celoni o Mataró. Josep Grau: 666 77 12 81. www.montaltrek.org.

SANT VICENÇ MONTALT. LOCAL ENTITATSDe Tavertet a Rupit. Diumenge 21 a les 7h. Caminarem a prop de les Cingleres. Sisku Calopa: 660 32 81 48. www.montaltrek.org.

SANT VICENÇ MONTALT. PK. GINESTANordik walking. Els camps de flor del Camí del Mig. Diumenge 28 a les 9.00 h. Caminarem entre hortes amb plantacions de flors, que amb la primavera brollen amb tots els colors. Josep Grau: 666 77 12 81. www.montaltrek.org.

SORTIDESINFANTILCABRILS. BIBLIOTECAHora del Conte: Karaganda, d’en Pep Molist. Divendres 12 les 18h. A càrrec de Montse Manzanas.

CABRILS. BIBLIOTECAConcurs de Dibuix Infantil. Diumenge 14 a les 12h.

CABRILS. BIBLIOTECAEntrega de premis. XII Campanya de Lectu-ra els Superlectors. Divendres 26 a les 18h.

EL MASNOU. CA N’HUMET Clic! Diumenge 14 a les 18h. Espectacle d’humor per a tots els públics i un joc constant amb els espectadors.

EL MASNOU. BIBLIOTECA PÚBLICA Contes de Sant Jordi, a càrrec de Laura Rubio. Divendres 19 a les 18h. A partir de 4 anys.

MATARÓ. CA L’ARENASLa mar d’amics. Dissabtes 6, 13, 20 i 27 a les 18h. A partir de 5 anys. Places limitades.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAPresentació del llibre Com ho acabes? Dissabte 6 a les 18h. De l’escriptora Lola Casas. Il·lustrat per Pere Cabaret.

MATARÓ. SALA CASAL ALIANÇAEl circ dels núvols. Diumenge 7 a les 12h. Contes de circ amb la cia. De Puntetes.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANALes joguines de l’Elisabet, d’Emma Thomson. Dijous 11 a les 17.30h. Al cim del món, de Holly Hobbie. Dijous 18 a les 17.30h. El conte de la rotllana. Tots els divendres.

MATARÓ. CAN SERRAJuguem a ser arqueòlegs. Diumenge 14 a les 11.30h. A partir de 5 anys.

MATARÓ. SALA CABANYESÒpera infantil El Petit Escura-xemeneies. Divendres 26 a les 19h i a les 21h. El cor infantil escènic de l’EMMM i actors de la Sala Cabanyes interpretaran aquesta obra de Benjamin Britten en commemoració del centenari del seu naixement.

MATARÓ. NAU GAUDÍLa capsa de la imaginació. Diumenge 21 a les 11.30h. Visita i conte amagat en dues

obres de Serra de Rivera.

TEIÀ. CELLA VINÀRIAEl raïm inquiet. Diumenge 7 a les 11.30h conte d’Elisenda Guiu sobre el procés d’elaboració del vi. En acabar, els assis-tents estan convidats a fer un tastet del vi Tempus, elaborat íntegrament a Teià.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAXarop de Cargol de la Cia. Mercè Framis. Diumenge 7 a les 12h.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECAEls contes de la Nathalie. Divendres 12 a les 18.30h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Empassapupes. Divendres 5 a les 17.30h. A càrrec de Sol Teixidó.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSTeatre: Llepafils. Diumenge 14 a les 18h. De la companyia Teatre al Detall.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL El zoo de les lletres. Dissabte 27 a les 11h. Activitat familiar, literatura infantil i creati-vitat amb Begoña Chezz, Mireia Martínez i Laia Ventura. Cal inscripció prèvia.

Toca TocaCABRERA DE MAR. NATURCENTERDissabtes 6, 13 i 20 de 10h a 13.30h. Vine a gaudir dels animals i contribueix a la recuperació dels Goril·les de Muntanya. Espai per descobrir, conèixer, aprendrem i sobretot interactuar amb els animals.

S’ha acabat el bròquilMATARÓ. TEATRE MONUMENTAL.Diumenge 28 a les 12h. Concert familiar a càrrec de la companyia Electrotoylets.

TEATREEL MASNOU. CA N’HUMET No sé si...Dissabte 20 a les 22h. La pro-ximitat del públic, la barreja de dansa, paraula i gest, i el dubte són els eixos que articulen el nou treball de Marta Carrasco.

EL MASNOU. CA N’HUMET Fragments de dansa. Diumenge 21 a les 19h. L’Associació de Dansa del Masnou presenta, amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, una mostra de dansa clàssica i contemporània.

MATARÓ. DIVERSOS ESPAISTeatre, on vas? Dissabte 6. Jornada parti-cipativa formada per quatre taules rodones sobre les arts escèniques amb motiu del Dia Mundial del Teatre. Formació: Aula de Teatre, 10h. Creació: Sala Cabanyes, 10h. Exhibició: Sala Casal Aliança, 10h. Conclusi-ons: Aula de Teatre, 12.30h.

MATARÓ. SALA CABANYESLa Ratera. Dissabtes 6, 13 i 20 a les 21.30h i diumenge 7, 14 i 21 a les 18.30h. Clàssic del misteri escrit per Agatha Christie.

MATARÓ. EL PÚBLICAbril en dansa. Els dies de l’erm. Diumen-ge 7 a les 20h. A càrrec de la Companyia INsomnes. Oxigen. Dijous 11 a les 20h. A càrrec de Companyia eN movimeNt. Endis-tancia. Diumenge 14 a les 20h. A càrrec de Companyia 3 Cossos.

MATARÓ. RESIDÈNCIA DE SANT JOSEPAbril en dansa. Noves experiències de Moviment. Dijous 18 a les 19h. Taller parti-cipatiu de moviment obert a tothom amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, a càrrec de Daniel Rosado i Roser Tutusaus.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍDesdoblaments. Diumenge 21 a les 18.30h. De Josep Maria Pou. A càrrec del grup de teatre Segle XX.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍIX Cicle de Sarsuela. La del manojo de rosas. Diumenge 28 a les 18h.

MATARÓ. CAN GASSOLAbril en dansa. A place to bury strangers. Diumenge 28 a les 19h. De Roberto Olivan. Espectacle de dansa que cerca l’interior més pur de l’ésser humà a través de múlti-ples llenguatges escènics.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEEspectacle de Dansa Oriental Fusió. Flo-ritures. El despertar dels sentits. Dissabte 13 a les 20h.

PREMIÀ DE DALT. ASSOCIACIÓ GENT GRANPerruqueria de Senyores. Dissabte 27 i diumenge 28 a les 18h. A càrrec del quadre escènic del Casal.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE SANT JAUMECelebració “Dia Internacional de la Dan-sa”. Diumenge 28 de 12h a 14h i de 18h a 20h. Dansa Catalana, dansa espanyola, Flashmob i solidaritat amb Càrites.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATCosmètica de l’enemic, d’Amélie Not-homb. Dissabte 20 a les 21.30h.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAEugenio con Reugenio. Dissabte 27, 21h.

VILASSAR DE MAR. SALA ROSER CARRAUEl trampós entrampat, de Nicky Hassy. Dissabte 13 a les 22 h i diumenge 14 a les 19h. Direcció Kim Cabot. La Tropa Teatre.

VILASSAR DE MAR. SALA ROSER CARRAUDeixa’t il·lusionar. Dissabte 20 a les 18 h.

Quan despertem d’entre els mortsMATARÓ. TEATRE MONUMENTALDISSABTE 6 A LES 21H.De Ferran Madico. El testament literari d’Henrik Ibsen, que aglutina els grans temes de la seva literatura.

FuitaPREMIÀ MAR. PATRONAT SOCIAL.DISSABTE 13 I 20 (22H.) I DIUMENGE 14 I 21 (19 H)De Jordi Galceran. De la companyia Unglop Teatre. Dirigit per Ferran Corbalan.

TNC

ANY ESPRIU

L’espriu que vam conèixerMATARÓ. CAN PALAUETDivendres 5 a les 19h. Amb Manuel Cusachs, Carles Maicas i Ramon Manent. Moderador: Manuel Cuyàs.

Salvador Espriu, avuiMATARÓ. SALÓ DE SESSIONS AJUNTAMENTDijous 18 a les 20h. Conferència instituci-onal de Sant Jordi, a càrrec d’Agustí Pons, periodista i escriptor.

29

CLASSIFICATS30

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classificats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim

d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrò-nic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran iden-

tificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de març van ser: JOSEFA PARERA REIG, PILAR MOLINS GRAUPERA, LUIS PALET VILLACAMPA iCARLES MARROT BUXADÉ.

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

SE OFRECE CHICA para trabajar en manipulación, operaria, apres-to, fábricas. Mucha experiencia buena presencia. vehículo pro-pio. Tel.675.66.80.26.

ADMINISTRATIVA COMPTA-BLE PER HORES. M’ofereixo per treballs comptables i admi-nistració. Assentaments, cicle complert. Impostos IVA, IRPF, etc. mrcmataro@gmail.com

AUXILIAR DE EMFERMERIA EN GERIATRIA. Doy mis servi-cios a personas mayores por 6 euros la hora. Srta Carolina. ca-rol_mariposa@live.com

SERVEIS PROFESSIONALS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

TECNICO INFORMATICO A DO-MICILIO. Reparación de PCs y portátiles, configuración de adsl o cualquier otro problema, diag-nóstico gratuito. Tel.610.85.36.62.

PSICOLOGIA INTEGRAL. Servei de Psicologia Integral, teràpies de creixement conscient. Ajuda en crisi personal, parella, familiar. mahavayra@yahoo.es

INSTAL·LACIONS I REPARACI-ONS. Aigua, gas, electricitat i cli-matització. Instal·lador autoritzat. Salvador Tel.619.517.680.

PÀGINES WEB. Informàtic, faig pàgines web. A partirt dels 150 euros. De 3 a 8 euros al mes de manteniment. jferrerfunes@gmail.com. Animacions, Fotografies, vi-deos...jferrerfunes@gmail.com

ADIESTRADOR CANINO A DO-MICILIO. Necesita ayuda con su perro? Consulte nuestra oferta de pack de Adiestramiento Básico. Visite nuestra weeb: www.yotelo-adiestro.com o Tel.609.79.39.06.

PINTORES DEL MARESME. Pin-tor pinta piso de 3 o 4 habitaci-ones material incluido 500 euros limpieza y experiencia excelentes acabados. Sr. Roberto. carol_mariposa@live.com

DESBROSSAMENTS - DES-BROCES. Zona Maresme: Nete-ja de parcel·les, finques, patis… Recuperació d’espais naturals, camins. Preus econòmics. ocelldelamuntanya@hotmail.com

MANETES. S’ofereix manetes, re-paraciOns de tot tipus, pintura de pisos. Econòmic. 672081995.

PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy economicos lim-pio, rapido y de toda confianza experiencia y puntualidad pisos, comunidades etc. Sr. Molins .Pin-tor_misterapid@hotmail.com

REPARTO DE FOLLETOS PU-BLICITARIOS. Particular se ofrece para realizar reparto de folletos publicitarios (buzoneo, carteles) experiencia y seriedad, económico. Tel.622.327.353.

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

DIMARTS I DIMECRES

20%descompte

Porta’ns

una amiga

i us farem

Keratina brasilera120€ Keratina

plàstica

90€

ENSENYAMENT

SALUT IBELLESA

PROFESSORA LICEU dóna classes piano-violí-llenguatge musical. Nens i adults. Efi-càcia i tracte personalitzat. Tel.650.41.80.18.

DIVERSOS

INGRESOS EXTRAS. Tel.93.469.44.91

HERBALIFE, DISTRIBUIDOR INDEPENDIENTE. Llame para productos u Oportunidad de Ne-gocio. Tel.629.32.42.52.

INGRESOS EXTRA. A tiempo parcial o completo. Información en 93.100.02.03.

ESPAI DE MATERNITAT I CRI-ANÇA MIMA’M. Tallers Massatge Infantil i Reflexologia, assessora-ment portanadons. www.espai-mimam.com. Tel.650.95.92.88

COLABORADORA DE GAS NA-TURAL COMERCIALES. Bus-camos comerciales para captar clientes para instalar gas natural,gasodomesticos,calefaciones. Ofrecemos carpeta trabajo y bu-ena renumeración.

PARKING PER LLOGAR ARENYS DE MUNT. Lloguer pla-ça d’aparcament per 50€/mes. Tel.677.20.90.28.

POR JUBILACIÓN SE ALQUI-LA PELUQUERIA. Interesados llamar al 615.39.84.82 de 9 a 12.30h. y de 15 a 17.30h.

IMMOBILIARIA

COMPRAVENDA

VENC TAULA. Particular, venc una Taula de pi massís, amb dos calaixos, per despatx, men-jador o cuina. molt econòmic. mahavayra@yahoo.es

VENC OBJECTES antics variats. Llibres i còmics. I discos anys 60/70. Envio llistat. I coses de 2ª mà. Super-preu. 93.757.00.71.

COLLAR D’ENSINISTRAMENT. De vibració, agafa 350M, 3 nivells. Preu 60€ (per treure males conductes del gos a distancia) 646.68.62.00 au-rastyle_n@hotmail.es

COMPRO Tebeos antics, còmics, superherois, manga, àlbums de cromos, llibres, postals, calenda-ris de butxaca, soldats de plom i joguines. Tel.630.93.06.16.

SE VENDE MINI ONE color pis-tacho en perfectas condiciones con 56000km. Motor 1500, 75cv. Gasolina año 2011, matricula gvn. Se vende por 10000 euros negocia-bles. karlosnieto1981@hotmail.com

31 TRIBUNAMARESME ABRIL 2013