Tribuna Maresme Mes a Mes 255

TRIBUNAmaresmemesames

Número 255. Setembre2011

FOTO: CARMEN VILA / COMEDIANTS

LA VEREMA. Alella celebra la 37a Festa de la Verema, punt de trobada dels amants de la cultura del vi i la DO Alella.

DO ALELLA. Parlem del sector vinícola amb el president del Consell Regulador de la DO Alella, Joan Antoni Pérez Roura.

FIRA DE CALELLA. L’Ajuntament vol dotar la Fira de Calella i l’Alt Maresme d’un nou “segell de qualitat” per promocionar-la.

ÈXIT DEL ‘CÀNTIR’. La fi delitat dels col·leccionistes i la bona acollida del ‘Càntir de l’any’ marquen la Fira del Càntir d’Argentona.

CULTURA. Entrevista a l’escriptor Vicenç Llorca, del Masnou, que ha publicat recentment la novel·la Tot el soroll del món.

ENSENYAMENT. Monogràfi c dedicat a l’ensenyament amb les notícies destacades d’aquest retorn al cicle escolar.

Comediantsa la 4a Fira

Modernistade Canet

02

ALELLA: Proxim, CAP, Marfil, Duran Bar, Vinyallonga, Xarel·lo, Mercat Munici-pal, Ajuntament d’Alella, Garden Arenas, Sorli-discou, Peluqueria Dolors.

EL MASNOU: CAP Ocata, Condis, Farmàcia Ocata, Ca n’Humetc, Pastisseria Bautista, Bomboneria Miquel, Can Basomba, Merceria Romeu, Ajuntament del Masnou, Sabateria Teresa Serra, Associació Botiguers Centre, L’Esbarjo, CAP, Berhouse, Bianco e Nero, Bar Del Barri, Mercat del Centre, Oficina Ben-estar Social, Edifici Itàlia, Piscina Municipal, Bibliotec, Club Tenis Masnou, Forn Pomosa,Pastisseria Núria, Mateu Electrodomèstics.

TEIÀ: Biblioteca, Aluminis Teià, Ajuntament de Teià, Cafè del Baix, Club Tenis Barcelona-Teià.

PREMIÀ DE MAR: Papeleria Verge De La Mercè, CAP, Farmàcia Viayna, Pre-mià Motors, Xarcuteria Juan, Mercat Municipal, Premià In, Pastisseria Daunis, Superpressing, El Paller, Llibreria Sinera, No + Vello, Llibreria Marinada, Ajun-tament de Premià, Bar de la Plaça, Fruiteria, Primilia, Centre Cívic, Jardineria Mandri, Exclusives Catalunya, Pastisseria Canals, Pizzeria Rigoletto, Satec, Piscina Municipal, Casal Benèfic Premià, Tintoreria Vaper, Adm. Loteria, Vicky Perfumeria, Sorli -discount.

PREMIÀ DE DALT: Panaderia Pascual, Sorli-discou, Club de Tennis, CAP, Centre Sant Jaume, Fleca San Jorge, Ajuntament.

VILASSAR DE MAR: Piscina Municipal, Mobles L’Era, Servei d’Ocupació, CAP, Sorli, Mercat de la Flor (Restaurant Jardí), Pastisseria Falgueras, Can Pocu-rull, Xarcuteria Manel, Ajuntament de Vilassar, Toco-cotó, Disseny amb Vidre, J.Martin Aluminio, Index, Pere i Angel, Josep Selva, Mercat Municipal, Finques Viser, Eladio TV, L’Espigol, Restaurant L’Atlantida, Can Bofarull, El Rei del Pa.

CABRILS: Xeflis Restaurant, Pizzeria de l’Hort, Ajuntament de Cabrils, CAP, Spal Restaurant, Finques Cabrils, La Concòrdia, Proxim, Sorli-discou.

VILASSAR DE DALT: Daunis, Carnisseria Beltran, Mercat Municipal, Ajuntament de Vilassar, Bar Tropicana, Finques Tràmit, El Racó de Can Feliu, Piscina Muni-cipal, Papereria Issa.

CABRERA DE MAR: Cooperativa Agrícola, Autoservei Roig, Ajuntament de Ca-brera, Ortopèdia, Piscina Municipal, Sastre Verd, Natur Center, CAP, Rest. El Racó del Pla.

MATARÓ: ZONA PLA D’EN BOET: Mossos d’Esquadra, Tecnocampus, Caixa Laietana, Edifici de Vidre, Dinners Restaurant, Gimnàs Paradise, Farmàcia c/ Sant Valentí, Centro Cívico, AB Clinica Dental, Cuadros Vergara, El Racó Del Bierzo. ZONA CERDANYOLA: Bazar Oriental, Javier Equip, Centre Civic / Casal Avis Cerdanyola, Aldafran, Farmàcia Av/ Gatassa, Adm. Loteria, Muebles Eslar, Fet D’ara, Sorrall Gimnàs, CAP Cerdanyola Nord, Cotton Flor. ZONA PERAMÀS: Churreria Gemma, Metges Especialistes, Maxipa, Casal del Barri, Copimar, Bibli-oteca Pompeu Fabra, Espai Caixa Laietana. ZONA EIXAMPLE: CAP Rda. Prim, Bar Nou Fragola, Farmàcia, Oficina Central Correu, Eurocampers, Il·lustre Col·legi d’Advocats, Il·lustre Col·legi de Procuradors, Panaderia Paula. ZONA CENTRE: Garriga, Farmàcia Simon, Consell Comarcal del Maresme, Autoescola Marc, Su-per del Rio, EMDR (Lepant Centre), CETEMMSA, Pa Valls, C.Q.M.C., Geriatric Ma-resme, Pa Valls, Maxipa, Mercat Plaça Cuba, Garriga, Farmàcia J. Planas, Granja Sant Josep, Fermalli Maresme, Patronat Municipal de Cultura, La Nova Granja de la Riera, Foment Mataroní, Fet a Mà, Forn Uñó, Cafeteria Iris, El Crostonet, La Montserratina, La Coca de Mataró, Tienda de Té, Ajuntament de Mataró, Oficina Caixa Laietana (c. Palau), Bar Centre Mataroní, Pastisseria Miracle, Forn Can Bastons, Bar Mcdover, CAP la Riera, Ferreteria Colomer, Joieria Barcelona, Classic Coffe, Bar Iluro, Farmàcia Santa Anna, Som-hi, Mataro In (Edifici BBVA), Churreria Rosita, CAP Camí Ral, Casal Avis Can Marfá, Bar Sala Cabañes, Cambra de la Propietat, Autoescuela Beltran, Gimnàs Halteres, Forn Díaz, Club Nàutic de Mataró, Hospital (Antic), Fundació Hospital, OTT, Electrodomèstics M. Bruc. ZONA ESCORXADOR-PALAU: IMPEM, Panaderia Pons, Pastisseria El Pilar. ZONA ROCAFONDA: Casal d’avis / Centre Cívic Rocafonda, CAP, Forn Somi, Fet d’Ara. ZONA MOLINS: La Sirena, Estanc-20, Centre Cívic Molins, Piscina Municipal. ZONA CIRERA: El Pilar, Fet a Mà, CAP Cirera, Forn Rafael. ZONA VIA EUROPA: Bar Crisenc, Casal Gent Gran, Cerrajeros del Maresme, Aluminis Iluro, Forn Diaz, Optica Denuc, Casal Gent Gran La Llàntia, Hospital de Mataró,

SANT ANDREU DE LLAVANERES: Club de Golf, El Món dels Animals, Salome, Biblioteca, Ajuntament de Llavaneres, CAP, Panaderia Sant Pere, Club Nàutic Llavaneres.

SANT VICENÇ DE MONALT: Bar Casinet, El Món de la Fruita, Centre Cívic El Gorg, Peixateria Guitart, Condis, Ajuntament de Sant Vicenç.

CALDES D’ESTRAC: Ajuntament de Caldes d’Estrac, Fundació Palau, Mercat Municipal, Club jubilats Caixa Laietana, Farmàcia Riera, La Cervezeria, Hotel Colon.

ARENYS DE MUNT: Bazar Oriental, Mercat Municipal, Café Rovira, Ajuntament d’Arenys de Munt, CAP.

ARENYS DE MAR: Pavelló Municipal d’esports, CAP, Fermat, Mercat Municipal, Global Fincas, Biblioteca, Fundació IFO, Ajuntament d’Arenys de Mar, Ferreteria Cifec, Confort-10.

Troba el TRIBUNA MARESME el primer dijous de cada mes als següents punts de distribució:

SUMARI

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina

de Justificació de la DifusióEdita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. [email protected]. [email protected]. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport deTRIBUNAmaresmemesames

06 ComediantsParlem de present i de futur amb la coneguda Companyia que participa en els actes de la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar.

18 La VeremaEl municipi d’Alella convoca la 37a Festa de la Verema, que un any més projecta tot el ric univers de la viticultura al voltant de la DO.

09 Fira del CàntirValoració satisfactòria dels organitzadors de la Fira del Càntir d’Argentona 2011, malgrat un context marcat per la crisi.

20 DO AlellaEl president del Consell Regulador de la DO Alella (CRDO), Joan Antoni Pérez Roura, ens explica els reptes i inquietuds d’aquest ens.

11 Fira de CalellaLa Fira de Calella i l’Alt Maresme és tot un referent. Enguany tindrà un espai monogràfic dedicat a l’esport i es busca un nou “segell de qualitat”.

28 Dones detectiusMJ Detectius Privats és la primera agència d’investigació privada creada al Maresme per una dona. La seva creadora ens ho explica.

14 CulturaEntrevistem l’escriptor Vicenç Llorca, que després d’una reconeguda trajectòria com a poeta, publica la novel·la Tot el soroll del món.

31 MascotesLa SPAM ha recollit dels carrers de 31 municipis catalans uns 900 animals en tres mesos, una mostra de la problemàtica existent.

17 Nou llibreFragment en exclusiva de la nova obra de l’autora Anna Rossell.Mondomwouwé és una narració coral situada a l’Àfrica.

32 EnsenyamentMonogràfic sobre temes d’ensenyament en un mes que ve determinat pel retorn dels alumnes al cicle escolar.

06 09 11

14 17 18

28 31 32

També el podeu rebre a casa, pagant només la despesa d’enviament. Feu la sol·licitud enviant un correu

electrònic a: [email protected]

03

4a Fira Mercat Modernista

Arriba la 4a edició de la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar

La quarta edició de la Fira Mercat Modernista vestirà novament Canet de Mar d’aquest important moviment artístic, en una localitat en la qual n’ha quedat un destacat element patrimoni-al com a llegat històric.

La Fira Mercat compta amb un ex-tens programa en el qual hi haurà el mercat d’artesans; un espai de ciu-tats modernistes; el pregó a càrrec de Jaume Bernadet Munné, “Jaumet”, de la companyia de teatre Comediants, centrat en les arts escèniques durant el període modernista; ball de tango i d’altres modalitats musicals argenti-nes; taller d’oficis; fira de dibuix i pin-tura; menús modernistes i màgia, entre nombroses altres propostes d’aquest bigarrat escenari en el qual es barregen activitats lúdiques, patrimoni i promo-ció econòmica del municipi.

Pel que fa a l’àmbit cultural desta-quen l’exposició temporal del fotògraf canetenc Eugeni Forcano: Fotografies 1960-1996, en el marc de la inaugura-ció de la Casa Museu Ll. Domènech i Montaner; l’exposició fotogràfica Els indians en la intimitat i l’exposició de Lones Gegants Modernistes i Cilindres Modernistes.

Hi haurà, també, rutes i visites gui-ades per conèixer el ric patrimoni modernista de la localitat. En concret, visita guiada pel centre històric de Ca-net que inclou la Casa Roura i el Petit Palauet; com a novetat, la Ruta dels

Indians, resseguint el patrimoni arqui-tectònic impulsat gràcies a la fortuna dels “americanos” i la Ruta Modernis-ta carrilet “Castell de Santa Floren-tina”, entre d’altres visites que poden fer-se a la Casa Museu Ll. Domènech i Montaner i als panteons modernistes del cementiri municipal.

D’altra banda es comptarà, alhora, amb espais ambientats com un cotxe d’època de l’any 1927, per fer-se foto-grafies antigues; l’escenari Cafè Tea-tre, recreant un cafè teatre modernista amb actuacions; un espai lúdic infantil i tallers modernistes; activitats i jocs tradicionals per a infants i joves; l’Ori-ent i el Modernisme amb comerciants que porten articles de l’Índia i la Xina; La Genuïna, espai ambientat d’èpo-ca per fotografiar-se com ho feien els nostres avis i besavis; productes per degustar propis d’aquell temps a La Taverna de Cal Marsenc; El Cosidor amb expertes cosidores; la Plaça Mer-cat o a la Platja del Cavaió, el litoral a principis de segle, on es gaudirà de la teatralització de com “prenien els banys de mar” els nostres avis i besa-vis, entre d’altres propostes que tenen l’epicentre de l’animació de carrer i la intervenció a càrrec dels Comediants, teatre, conferències, cercaviles, jocs, gimcana, contes o dansa. Festa grossa modernista!

Text: Redacció / Foto: Cedida Ajuntament

Canet de Mar tornarà a convocar una nova edició de la Fira Mercat Mo-dernista, en concret els propers dies 16, 17 i 18 de setembre, amb un ampli ventall d’activitats de difusió del patrimoni i l’especial contribució dels Co-mediants –tot un referent internacional, amb seu al municipi–, en el món escènic. Enguany també destaca la inauguració de la renovada Casa Museu Ll. Domènech i Montaner.

04

4a Fira Mercat Modernista

Quines novetats presenta la Fira d’en-guany?

Enguany la Fira Mercat fa un salt qualitatiu molt important per molts as-pectes, el primer des del punt de vista de la consolidació com un dels esdeve-niments de referència en turisme cul-tural i familiar de la nostra comarca, i també, lògicament, desde la vessant de les novetats en l’oferta que aquest any presentem.

Cal destacar una sèrie de novetats importants que sens dubte atrauran molta gent per la seva importància. La primera fa referència als continguts culturals: aquest setembre inaugurem la nova Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, que en els darrers mesos ha experimentat una renovació total de les instal·lacions a partir d’un nou projecte museogràfic on es prioritzen la qualitat dels seus continguts, així com l’adapta-ció de les noves tecnologies, que sens dubte faran gaudir grans i petits d’una experiència i un viatge en el temps per conèixer d’una manera molt propera la relació del nostre poble amb els cons-tants moviments culturals, com ara el Modernisme.

Quantes persones visiten habitualment la Fira Mercat?

La darrera edició va superar els 20.000 visitants. Esperem superar aquesta xifra com ha anat passant any rere any.

Cada any ens coneix més gent i tant la publicitat com el boca orella fan que cada edició tingui més ressò i assistèn-

cia de visitants de moltes comarques, atrets pel Modernisme, i sobretot pel turisme familiar i cultural, que és el que es pretén potenciar.

Quant al programa d’activitats, quines destacaria?

És difícil destacar alguna activitat en concret, ja que els dies de la Fira en te-nim moltes, sobretot de tots els gustos i colors i per a tots els públics. Cal des-tacar, però, les aportacions i activitats de les diferents associacions, comerços i restauradors del poble que s’han vol-cat en l’esdeveniment. I que cada any fan que la Fira Modernista tingui un programa farcit d’activitats: tindrem espectacles, una nova ruta d’Indians, geganters, teatre, música, dansa i poe-sia, totes elles ambientades en l’època de primers del segle XX. I sobretot cal destacar la transformació que pateix Canet durant aquests dies amb la col-laboració popular, ja que moltíssima gent de Canet es vesteix d’època i fa que el visitant, juntament amb la quantitat de decorats, es senti transportat tal-ment a l’època.

D’altra banda, el gremi de restau-radors ens ofereix menús modernis-tes amb una oferta variada de menús i preus. La Plaça Mercat i molts comer-ços es transformaran per tal que el visi-tant pugui comprar productes típics de la nostra vila i comarca, veurem com es treballaven els diferents oficis i tindrem, també, un espai de Ciutats Modernistes, molt apreciat pels visitants.

I per últim, gaudirem dels espectacles

d’una de les companyies de teatre més internacionals, amb seu a Canet, Come-diants, que s’ha volcat en aquest esdeve-niment i ens oferirà tota l’ambientació i espectacles i desfilades durant els tres dies de la Fira.

Quins són els reptes de Canet quant a l’àmbit d’actuació de la seva regidoria?

Som en uns moments crítics per as-sentar les bases del desenvolupament econòmic del nostre municipi, i com a Àrea de Promoció Econòmica ens hem proposat treballar en molts aspec-tes. Un d’ells és bàsic, la creació d’un Pla Estratègic, juntament amb totes les forces polítiques i alhora amb els agents econòmics del nostre municipi. Continuar donant suport a l’empresa i a l’emprenedor, gestionar la Borsa de Treball amb la màxima eficàcia i efici-ència, i continuar amb els cursos de for-mació ocupacional. Tot això sense dei-xar d’impulsar i donar suport al comerç local, les activitats firals, i sobretot, el Projecte de Construcció i Reforma del Nou Mercat Municipal. Sens dubte tenim molta feina a fer, i aquesta no és només una tasca que es pugui fer des de la regidoria, sinó que necessitem la col-laboració i participació de tothom per definir quin és el millor model econò-mic pel nostre municipi, així com mar-car un full de ruta clar que ens indiqui, hi hagi qui hi hagi, governi qui governi, un camí a seguir. Hem de treballar pel present, pel dia a dia, però sens dubte, el repte més important és projectar un Canet de futur.

ENTREVISTA A ALBERT LAMANA I GRAU, REGIDOR DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, COMERÇ I TURISME DE CANET DE MAR

La Fira Mercat Modernista de Canet de Mar ja és tot un referent en el seu àmbit, que enguany afronta la seva quarta edició. Interrelacionant el patri-moni modernista de la localitat i la dinamització comercial, atrau un nombrós public cada any. Parlem amb Albert Lamana i Grau (UMdC), regidor respon-sable de l’impuls d’aquesta proposta.

“Enguany destaquen novetats per atreure més visitants”

05

PROGRAMA FIRA MERCAT MODERNISTA

DIVENDRES 16 SETEMBRE

19.00h a la Plaça Universitat

Pregó inaugural a càrrec de Jaume Bernadet Munné “Jaumet” de la companyia de teatre Comediants, centrat en les arts escèniques durant el període modernista, amb dife-rents perfomances de cada una de les arts.

22.30h a la Plaça Universitat

Tango: orígens i connexionsBallant Tango a la fira modernista.

DISSABTE 17 SETEMBRE

11.00h Casa museu Lluís Domènech i Montaner

Modernisme pista a pista “M’agrada Canet”Joc de pistes i gimcana adreçada als nens i nenes de 7 a 14 anys pel municipi descobrint elements arquitectò-nics, gastronòmics i culturals modernistes.

11.00h pels carrers del poble

Cercavila d’inauguració amb la figura d’en Domènech acompanyat pel Sol, la Lluna, els Gegantets i l’orquestra modernista. A càrrec de Comediants.

12.00h a la Sala Infantil de la Biblioteca

Contes del modernismeA càrrec Mireia Ros

12.00h a la Plaça Mercat

Màgia a la Plaça Mercat “Street Magic”


Animació de carrer: Picasso exaltat perseguirà els artistes de circ escapats dels quadres del seu període blau i rosa als Quatre Gats. A càrrec de COMEDIANTS.

13.00h a la Plaça Macià

Màgia al carrer “Street Magic”Actuacions itinerants de màgia pel recinte firal durant tot el cap de setmana.


Animació de carrer: Els cuiners de versos sembraran de poemes les parades del mercat d’arte-sans i faran un homenatge a Joan Maragall en l’any del seu centenari. A càrrec de COMEDIANTS.

17.45h a la Pl. Universitat - Escenari Cafè Teatre

La dansa a l’època modernista

18.00h Pl. Macià, Ajuntament, Plaça Biblioteca i pati Masia Rocosa

Actuacions itinerants de Cor Assai


Animació de carrer: El cafè Comediantsportarà ballarines exòtiques, músics i passavolants de fama internacional de gira pels carrers i places.A càrrec de COMEDIANTS.

19.30h Sala d’Actes. CRTT - Escola de Teixits

Les cases i els jardins dels indians a CatalunyaConferència a càrrec de la Dra. Mireia Freixa, historia-dora i professora de la Universitat de Barcelona.

20.00h Plaça Universitat

Màgia al carrer “Street Magic”

20.30h Espai Cafè Teatre - Plaça Universitat

Cercavila i Desfilada popular dels personatges vestits d’època acompanyats per la figura d’en Domènech, el Sol, la Lluna, els Gegantets i l’orquestra modernista. Anima-ció per part de COMEDIANTS.

21.30h Plaça Universitat - Escenari Cafè Teatre

Perfomance de l’evolució del ModernismeL’evolució de l’estètica des del principis de S.XIX a l’actualitat a través d’una perfomance plena de llum, música i diversió.

22.00h Sala d’Actes del CRTT - Escola de Teixits

Estrena curtmetratge “Discussió Abstracta” d’Alfons ViñasUn pintor postmodernista, descobreix en uns quadres modernistes quelcom que pertorba la seva mirada. Decideix posar en ordre el que ell veu, però els qua-dres prenen vida i tenen una discussió entre ells, sense que el pintor se’n assabenti.

23.00h Centre Parroquial

Teatre Gente biende Santiago Rusiñol. Sainet en un acte. Un divertimen-to amb un fons de burla cap a la nova burgesia indus-trial que sorgia a la Barcelona del modernisme.

DIUMENGE 18 SETEMBRE

10.00h Riera Buscarons davant la plaça Mercat

Plantada de gegants

10.00h Plaça Universitat

Trobada d’intercanvi plaques de cava

11.00h Riera Sant Domènec

Màgia al carrer “Street Magic”

11.30h Plaça Mercat i20.30h Plaça Universitat - Escenari Cafè Teatre

Cercavila de gegants i Desfilada personatges vestits d’èpocaamb la figura d’en Domènech, el Sol, la Lluna, els gegantets i l’orquestra modernista de Comediants, els Gegants Modernistes de Terrassa, els Gegants de Vilassar de Mar, els Gegants de Canet de Mar i els Ge-gants del Barri dels Abells de Canet de Mar, Associació Amics de la Sardana i l’Associació Cultural i Recreativa “La Llanterna” de Terrassa, recreant un casament de classe benestant barcelonina.

12.30h a la Plaça Mercat

Refresc d’èpocaGranissat de llimona amb paperina de tramussos, cigrons secs o faves, les llaminadures de principis del s. XX.

17.00 h pels carrers del poble

Animació de carrer: El firaire cameràmanèmul de Fructuós Gelabert - pioner del cinema català - anirà de càsting amunt i avall buscant la noia per rodar el seu film “Baralla en un cafè”. A càrrec de COMEDIANTS.

17.30h Pl. Universitat - Escenari Cafè Teatre

La dansa a l’època modernista

18.00h Plaça Universitat - Escenari Cafè Teatre

Musical “d’Època”Espectacle musical que ens porta a les belles històries de l’època modernista a través de cançons de teatre musical. Amb Víctor Arbelo i Gara Roda com a intèr-prets i Luc-Olivier Sánchez al piano.

19.00 h Església Parroquial

Concert de Cant Coralamb l’Orfeó Misericòrdia de Canet de Mar


Animació de carrer: El cafè Comediantsportarà ballarines exòtiques, músics i passavolants de fama internacional de gira pels carrers i les places. A càrrec de COMEDIANTS.

21.30h A la Plaça Universitat

Cloenda de la Fira amb llum, videoprojecció, música i foc.

22.30h Centre Parroquial

Teatre Gente bien

06

GENT DEL MARESME ENTREVISTA A COMEDIANTS

La vinculació que té Comediants amb Canet de Mar i el Maresme, sobretot a través del centre de creació de La Vinya, quan comença i per què?

Comediants arriba a Canet de Mar el gener del 1975. La cooperativa la Unió ens cedeix els locals del teatre Odèon pel temps que durin els assajos d’una nova producció. Ens hi quedem i fem de Canet el nostre lloc de treball i la nostra casa. Sumant esforços amb el grup de joves canetencs i amb els beneficis dels bars de les sis i les dotze hores, decorem, pintem i adeqüem el local i obrim el Cafè-Teatre Odèon, inspirat en l’esperit que imperava al local modernista dels Quatre Gats: lloc de trobada de noves formes, idees, grups, concerts, exposici-ons, cinema. Al local conegut arreu del Maresme i mes enllà s’hi va crear el nos-tre espectacle Sol solet i també el disc l’Ou com balla de la Dharma. La Claca hi va assajar Mori el Merma, paròdia so-bre el dictador amb ninots de Joan Miró, que va assistir personalment al assajos. També d’altres com Tortell Poltrona o Orquestra Plateria hi van assajar i pre-sentar els seus espectacles. La intensa activitat que porta a terme l’Odèon fa que cerquem un altre espai per tenir un taller on poder estar en permanent crea-ció. Trobem la Finca Vil·la Soledat amb una part de terreny rústic que transfor-mem en el Centre de Creació Comedi-ants La Vinya. I és des d’aquest lloc on a partir del 1985 continuem la nostra línia

“L’art total és una manera de fer sempre present en les propostes de Comediants”

Comediants, en la recta dels 40 anys de trajectòria professional, és un nom de referència dins el món de l’espectacle. Amb l’epicentre de les seves activitats a Canet de Mar i el Maresme i una gran projecció internacional, les seves inter-vencions formen part del nostre patrimoni cultural col·lectiu. Aquest setembre, a més, aporten el seu segell artístic a la Fira Mercat Modernista canetenca. Plou i fa sol, Sol solet, Boccato di cardinale, Les mil i una nits, Num3r@lia o Persèfone, són alguns dels seus principals muntatges, entre d’altres intervencions de gran ressò públic com la dels Jocs Olímpics’92 o l’Expo Lisboa’98. Parlem amb aques-ta companyia sobre els seus objectius, propostes de futur i plantejaments.

de recerca de noves formes d’explicar ve-lles històries i d’explicar noves històries a partir de velles formes. Es tracta en de-finitiva d’innovar a partir de la tradició o, si voleu, de ser fidels a la frase d’en Foix, “m’exalta el nou i m’enamora el vell”.

En aquests 25 anys el Centre de Cre-ació La Vinya ha seguit amb l’esperit de l’Odèon i ha ampliat el seu radi d’acció: creant tots els espectacles de Comedi-ants, impartint cursos locals i interna-cionals, programant espectacles per a tots els públics i per a escolars, cedint els espais a creadors com Carles Santos, La Fura dels Baus o Pep Bou. Ha estat la seu de l’artista i artesà Lluís Traveria, constructor de totes les figures de Co-mediants i també de gegants, capgros-sos, enginys i invents per a nombroses companyies, associacions i ajuntaments, com per exemple la figura emblemàtica d’en Lluís Domènec i Montaner que presideix el Museu de Canet i encap-çala les cercaviles modernistes i altres sortides festives. Actualment La Vinya és també Aula del batxillerat d’arts es-cèniques que s’imparteix a Canet.

En l’edició d’aquest any de la Fira Mercat Modernista, quina serà la seva aportació?

Enguany Comediants vol contribuir a l’esforç ciutadà i municipal per difondre l’esperit modernista des de Canet arreu. Ja que el patrimoni del nostre poble és molt ric en la seva vessant arquitectòni-ca, volem posar el nostre granet de sorra

KAREN BERNAL / COMEDIANTS

07

en la vessant de les arts escèniques. Ens inspirem de manera lliure i he-

terodoxa en els bars, colmados i cafès cantants de l’època on es canta i balla fins a altes hores de la matinada. Un pe-ríode en el qual no només la dansa, sinó també el teatre català viurà l’aparició de nous gèneres, lligats tots ells amb la idea d’art total, una manera de fer que sem-pre ha estat present en les propostes de Comediants.

El dia 16 de Setembre farem un pregó il·lustrat amb escenes de música, dansa, teatre i poesia al·lusives a les arts escè-niques del període modernista.

Per als dies 17 i 18 hem dissenyat unes accions itinerants que conviden a parti-cipar els ciutadans i ciutadanes: el sol, la lluna, els gegantets i l’orquestra mo-dernista, acompanyaran la figura d’en Domènec i Muntaner en les cercaviles. Els cuiners de versos, sembraran de po-emes les parades del mercat d’artesans i faran un homenatge a Joan Maragall en l’any del seu centenari. El cafè Co-mediants, portarà ballarines exòtiques, músics i passavolants de fama interna-cional de gira pels carrers i les places. Picasso, exaltat, perseguirà els artistes de circ escapats dels quadres del seu període blau i rosa als Quatre Gats. El firaire cameràman, èmul de Fructuós Gelabert –pioner del cinema català que ja al 1897, sols dos anys després de la primera projecció de Louis Lumière, va rodar el seu primer curtmetratge– anirà de càsting amunt i avall buscant la noia per rodar el seu film Baralla en un cafè.

Esperem contribuir amb les nostres imatges, músiques, accions, danses i versos en el creixement d’aquesta fira que difon un dels millors patrimonis que tenim a casa nostra. La forma llu-minosa d’un art que en les seves nom-broses i múltiples vessants és reflex de la llum i del sol: “el gran pintor de les terres mediterrànies”.

En la recta dels 40 anys de trajectòria, com tenen previst de celebrar aquesta xifra emblemàtica?

Estem preparant un programa pel

nostre centre La Vinya, on es podrà viatjar a través dels estils, materials, vestuaris, escenografies i músiques de Comediants i també recórrer l’aventu-ra de crear en comunitat. També estem preparant un documental que reflectei-xi aquests 40 anys d’uns Comediants que, perseguint la utopia del viatge al sol, han portat –en paraules manlleva-des d’en Rossinyol– l’alegria que passa arreu del món.

En quins projectes escènics o espectacles treballen actualment?

El pregó escenificat La veu del Cava, de la Setmana del cava de Sant Sadurní; Miró al cor, macroespectacle amb motiu del centenari de l’anada del pintor Joan Miró a Mont-Roig del Camp i, també, l’òpera Il Barbiere di Siviglia, de Rossi-ni, per al teatre de Houston, Texas.

Més enllà dels muntatges escènics, Co-mediants ha explorat d’altres camps de la creació: disseny, discos, llibres, mate-rial pedagògic, pel·lícules... En un món

en canvi constant i dominat per les noves tecnologies, quins són els seus projectes de futur en aquest aspecte?

Actualment hem incorporat projec-cions que interaccionen amb els actors en els espectacles Skribo i Persèfone, on s’ha desenvolupat un nou programa in-formàtic pel moviment de les pantalles-mirall de l’escenografia. Al setembre obrim el nou web amb l’actualització d’imatges, formats i continguts. També la filmació d’un documental d’autor so-bre els 40 anys de la companyia vol bar-rejar tecnologia amb artesania.

La seva tasca, més enllà de Catalunya i Espanya, ha traspassat fronteres i s’ha extès al món. Com a properes actuacions on tenen previst d’anar fora de l’estat?

Acabem d’estrenar el nostre darrer es-pectacle Persèfone a Moscou, on ha es-tat deu dies en cartell al Festival Chéjov, que també n’és un dels coproductors, a més del Centro Dramático Nacional i el Teatre Lliure on farà temporada a la tardor i hivern, respectivament. El nos-

tre director fundador Joan Font amb l’equip habitual serà el setembre i oc-tubre a Houston per muntar l’òpera Il Barbiere di Siviglia, de Rossini. També hi ha projectes especials en curs a Itàlia, com la inauguració de la Ciutat dels lli-bres a Cinisello Balsamo (Milà).

La globalitat, en el camp escènic, és més present que en d’altres? Els ho pregunto per la interrelació que deuen tenir vostès amb artistes d’altres països.

Tots els grans espectacles que rea-litzem al carrer els fem sempre en col-laboració amb artistes i grups locals, tant artistes consolidats com col·lectius no professionals. Així aprenem els uns dels altres. En el cas de les òperes és evi-dent la barreja artística de cantants, cor, figurants, músics, que intentem sempre que aporti la mateixa il·lusió, esponta-neïtat i autenticitat que posem en cada un dels nostres treballs.

En un context de crisi global, tot se’n ressenteix, però la cultura especialment.

Comediants és un col·lectiu format per directors, actors, músics i artistes multidisciplinars dedicat completament al món de la creació. Són coneguts internacionalment com a grup teatral, tot i que al llarg dels anys han anat acumulant una extensa produc-ció en els camps més diversificats, com el teatre convencional, el de carrer, discos, llibres, projectes especials, pel·lícules, disseny i confecció de vestuari i atrezzo, creació i desenvolupament de materials pedagògics o producció de sèries de televisió, només per citar algunes de les seves polièdriques activitats.

Des dels seus orígens Comediants, tal i com expliquen, “ha estat unit al que podríem anomenar l’esperit festiu de l’existència humana”. És per aquest motiu que totes les seves creacions, “rituals, cerimònies paganes, populars, religioses o iniciàtiques, celebren el pas cíclic dels humans per la Terra”, com indiquen. Tanmateix, les representacions i espectacles van més enllà del fet purament teatral o musical i pretenen reactivar “les profundes arrels festives que ens uneixen com a espècie i ens connecten amb la natura de la qual formem part”, també asseguren.

Per tot plegat, pioners del món actual cada cop més global i on tot és més a prop, Comediants ha desenvolupat un treball

que no té límits. “Qualsevol lloc del nostre planeta es pot con-vertir en un escenari (un carrer, una plaça o tot un barri, un gran riu, un prat, l’aqüeducte de Segòvia, l’Estadi Olímpic, l’es-tació de metro de Times Square o el Palau dels Papes d’Avinyó o l’Òpera House de Sydney), qualsevol element pot ser objecte de dramatització (una ampolla de vi, un llit, una llegenda...) i tots els tipus de llenguatge i forma d’expressió (sombres, màs-cares, teatre visual i objectual, comèdia dell’arte, titelles...) es poden convertir en maneres immillorables d’arribar als espectadors de diverses cultures a tot el món i sense distinció d’edat”, afirmen.

D’altra banda, com a objectiu estructural Comediants proposa un Teatre dels Sentits, que defineixen com “una manifestació teatral de colors, olors i textures, però també de provocació: la que implica recórrer a l’optimisme per fer front a determinades realitats actuals. La provocació que implica el redescobriment d’allò quotidià envers a la imparable roda del temps. I final-ment, la provocació del compromís amb el present: obrir els ulls a la humanitat perquè torni a contemplar el món com una meravellosa gran casa de cultura i amistat que tots tenim el compromís de cuidar abans no sigui massa tard”.

40 ANYS PORTANT ESPECTACLES AL MÓN

08

Han notat l’afectació d’aquesta proble-màtica?

Sí. Sobretot en el fet que cada cop és més difícil fer del carrer la nostra sego-na casa. Hi ha un retraïment, una por al risc, tirar coets ja sembla un acte sub-versiu i l’esperit festiu mediterrani que tant ens caracteritza es veu retallat no sols per raons de pressupost sinó tam-bé per raons de normativa i burocràcia. Els polítics no han sabut defensar prou a Europa la nostra singularitat festiva, que és una forma d’entendre la vida. Jo crec que s’està acabant una forma de fer teatre al carrer, que és la manifestació col·lectiva de la nostra forma d’estar en

aquest món, l’esperit lúdic està cada cop més encotillat i, per tant, cada cop és mes mediocre i esporuguit.

Les institucions espanyoles, en els darrers anys, han estat receptives en fomentar el món escènic? Ens falta molt per arribar encara a l’estàndard europeu?

Han estat bastant receptives en el foment de les arts escèniques però ara se’ls ha encomanat el cangueli de la cri-si. Es dóna la paradoxa que havent fet un gran esforç per posar-nos al dia en infraestructures, ara tothom està una mica obsessionat a conservar el lloc i hi ha molt pocs programadors que s’arris-quin en nous talents o a seguir aportant recursos a la creativitat i a la cultura en general. Desgraciadament l’estàndard europeu també ha abaixat el llistó. Hi ha institucions privades que hi seguei-xen compromeses, però en general les estructures públiques retallen perquè és “el papu” que recorre Europa, sense adonar-se que retallant la innovació ar-tística, és possible que estiguem caient en un conservadorisme cultural. Potser farà falta un nou modernisme que ho ventili i ho sacsegi tot de nou.

Comediants ha canviat en aquests 40 anys de trajectòria el seu públic també. Com s’adapten a aquesta evolució?

Intentem mantenir l’esperit original de frescor i generositat, amb una sana anarquia creativa, i sobretot donem oportunitat i cabuda a joves actors, ac-trius, ballarins, que comparteixin el nostre llenguatge i de mica en mica pu-guin volar i manifestar plenament el seu talent.

Com funciona la incorporació de nous ac-tors i actrius a Comediants?

A través de contactes amb les noves fornades de l’Institut del Teatre, a través de càstings per a rols específics, i sobre-tot mantenint la fidelitat amb el planter que ja fa molts anys que estan amb la companyia i que en són part fonamental en totes les seves intervencions en grans espais i esdeveniments al carrer.

Quanta gent integra la companyia actu-alment i com es vertebren?

A dia d’avui estan en actiu les 10 per-sones que treballen indefinidament en l’equip de direcció, producció i adminis-tració. Hi ha les 12 que formen l’equip itinerant de Persèfone i que seran fixes mentre durin les gires i representaci-ons.

Finalment, els més de 40 actors, ac-trius ballarins i músics que estan a la reserva i s’ajunten en funció de cada projecte i cada espectacle especial i fet a mida de cada lloc, com per exemple les 28 persones que han treballat a la festa del 25 aniversari del festival de Peralada el passat 15 d’agost.

Text: Albert CallsFotos: Cedides Comediants

GENT DEL MARESME

09

CRÒNIQUES

Balanç positiu de la Fira Internacional que va celebrar-se a principis del passat mes d’agost. Tot i que encara perduren els efectes de la crisi, els organitzadors han destacat que la també coneguda com a Fira del Càntir ha mantingut el nom-bre de visitants (entre 50.000 i 55.000), i que segueix sent punt de referència per als apassionats del món de la ceràmica. Els col·leccionistes segueixen despla-çant-se fins al municipi maresmenc per trobar la peça que cerquen i per la qual estan disposats a invertir centenars d’eu-ros. A més, el ‘Cantir de l’Any’, un model jaspiat i en forma de tap procedent de Piera (Anoia), ha tingut una excel·lent acceptació entre el públic.

El director del Museu del Càntir i de la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, Oriol Calvo, ha reconegut en declaracions a l’ACN que el context econòmic actual “no és el millor moment per fer una fira com aquesta”. Malgrat això, afirma que es-tan “contents” pel fet que el certamen se’l consideri encara un dels de referèn-cia de Catalunya i l’estat espanyol.

“Ha estat un bon any”, continua Calvo, “ens ha anat bé que la fira co-incidís de ple amb la Festa Major d’Argentona i el nombre de visitants s’ha mantingut amb una xifra més que respectable”, ha afegit. En aquest sentit, el director de la fira inclou les vendes a aquest balanç positiu. “L’ale-gria dels anys 90 i 2000 ja no hi és”, ha raonat, “però aquella era una situ-ació desbordant, on molts artesans

havien de marxar abans d’hora per-què literalment no els quedava res per vendre”.

Les vendes imparables de fa uns anys han donat pas a unes vendes més selectives. En el cas concret dels col-leccionistes, Oriol Calvo assegura que la primera setmana d’agost està marcada en tots els calendaris dels qui volen fer-se amb una peça de ceràmica concreta. “Un terrissaire de Salamanca em va explicar que el primer dia de fira ja tenia esperant gent a les set del matí, quan oficialment s’obre el certamen a les deu”, ha explicat.

D’aquests col·leccionistes, Calvo co-menta que “vénen a buscar peces molt

concretes” i que no se n’estan de ras-car-se de butxaca. “Aquí a Argentona, els col·leccionistes troben peces molt valuoses, i no deixen de venir”, ha conclòs.

Una vuitantena d’expositors, xifra semblant a l’edició anterior, han partici-pat enguany a la fira, dividida en quatre seccions: terrissa popular i tradicional, reproducció de ceràmica antiga, cerà-mica artística i antiguitats. El gruix de firaires han vingut d’arreu de Catalunya i de l’estat espanyol, però també hi ha re-presentació d’altres països com França, Bèlgica, Rússia, Itàlia o Bulgària.

Tal com indiquen els organitzadors, la fira és una “extensió” de la Festa del

Càntir d’Argentona, que enguany com-memora el seu 60 aniversari des de la seva recuperació, l’any 1951, si bé els seus orígens es remunten al segle XVII. La llegenda popular diu que els precs a Sant Domènec de Guzmán van lliurar el municipis maresmenc de la pesta. Cada 4 d’agost, doncs, es beneeix l’aigua que brota de les fonts i que van omplint els càntirs.

Un total de 53.500 persones van vi-sitar la fira d’Argentona el 2010. La ma-jor part, un 60%, eren visitants d’altres municipis del Maresme; un 30% de la resta de Catalunya i un 10% era de fora de Catalunya.

Text: ACN

Satisfacció dels organitzadors de la Fira del Càntir d’Argentona tot i el context de crisi

10

Els 1.500 treballadors de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva prestaran la paga d’objectius de l’any vinent a l’em-presa per tal que pugui eixugar el seu dè-ficit. Aquesta mesura permet evitar que s’apliqui un ERO temporal que afectava en diferent mesura fins a 950 treballa-dors i que ja s’havia presentat davant el departament d’Empresa i Ocupació. Comitè i empresa van acordar aquesta solució en una reunió maratoniana que va durar tot el dimarts. Aquest dimecres les assemblees dels hospitals de Blanes i Calella i d’altres centres de salut adscrits de la Selva han donat suport a la propos-ta. L’empresa es compromet a retornar els diners als treballadors el març del 2013.

La Corporació de Salut del Maresme i la Selva evita in extremis aplicar un ERO a 950 dels 1.500 treballadors. Fi-nalment, i després de més de 12 hores de reunió, comitè i empresa han acordat una fórmula que evita que ningú hagi de reduir la jornada laboral ni anar a l’atur. La proposta inicial, que el 8 d’agost es va presentar davant la Generalitat, preveia

que 95 persones anessin a l’atur des de l’1 de setembre fins a gener del 2012 i la resta, 857 treballadors, veiessin reduïda la seva jornada laboral en percentatges que s’estenien entre el 12 i el 50%. A més, alguns d’aquests (fins a 729) també havien d’anar una setmana a l’atur.

Finalment, però, s’ha arribat a una altra solució que evita que cap empleat hagi d’abandonar el seu lloc de treball. Segons ha explicat el delegat de CCOO, Juan José Contreras, tots els treballa-dors prestaran a l’empresa la seva paga per objectius. Es tracta d’una paga que havien de cobrar el març del 2012 se-gons els ítems assolits i que és de dife-rent import segons les categories. L’em-presa es compromet a retornar-los els diners el març del 2013. Per controlar com evoluciona el compte de despeses-ingressos de l’empresa, s’ha acordat fet dues reunions a l’octubre i el gener. “Si l’empresa va molt bé potser no caldrà prestar-los tota la paga”, ha manifestat Contreras.

D’altra banda, la previsió és que si l’empresa no es recupera de manera su-

Els treballadors de la Corporació de Salut Maresme i Selva prestaran la paga d’objectius a l’empresa per evitar l’ERO

ficient, els treballadors també hagin de prestar-li la meitat de la paga per objec-tius que s’ha de cobrar el març del 2013.

Aquestes mesures permetran a l’em-presa estalviar fins a 2,7 MEUR. Segons Contreras, el dèficit que arrossega la Corporació actualment és de 4 MEUR però la mesura acordada entorn la paga per objectius permetrà a l’empresa tirar endavant sense necessitat de presentar un ERO.

Contreras també ha explicat que s’ha optat per crear un nou tipus d’excedèn-

cia que no estava prevista en el conveni actual i que permet els treballadors aga-far-se una excedència (sense dret a sou) per un mínim d’un mes i fins a dos anys sense perdre la plaça. “Això permetria a l’empresa estalviar diners durant un temps però només per aquells que vulguin marxar de manera voluntà-ria”, ha explicat.

A tots els centres s’ha obtingut un su-port majoritari dels treballadors respec-te la nova proposta.

Text: ACN

CRÒNIQUES

11

L’Ajuntament de Calella aposta fort per la Fira de Calella i l’Alt Maresme, que enguany arriba a la seva 31a edició amb aires de canvi. Tot i que el marge de maniobra del nou govern era limitat pel que fa a l’organització de l’edició d’enguany –se celebra al setembre–, l’alcaldessa, Montserrat Candini, asse-gura que s’ha treballat perquè a la fira ja se li noti un nou “segell de qualitat”. Segons Candini, la fira havia perdut “massa muscular” en els últims anys. Un dels canvis que ja s’ha notat és en l’elecció del tema de l’espai monogràfic que, en els darrers temps, es dedicava a un país o regió. Aquest any el mono-gràfic estarà dedicat a l’esport, un dels eixos del model turístic de la ciutat.

Per aquesta edició de la fira, l’Ajun-tament de Calella ha dissenyat unes jornades lúdiques i recreatives basa-des en l’esport i l’activitat física, amb l’objectiu de mostrar l’esport com quelcom més que una competició i po-sant en valor el seu factor socialitzador o els seus beneficis per a la salut, a més de reivindicar-lo com a motor turístic i econòmic.

La fira s’estructurarà en tres grans eixos: hi haurà un espai per al desen-volupament d’activitats esportives, s’impartiran classes magistrals amb esportistes de prestigi i s’instal·larà una carpa per a taules rodones, xerra-des, exposicions i projecció de docu-mentals. Candini entén que projectes com aquest han d’ajudar a consolidar el turisme esportiu. “El sol i platja és bàsic però cal generar noves mar-ques”, recorda Candini.

A més del canvi en l’elecció del mo-nogràfic –fins ara eren països–, el nou govern de Calella vol que la fira doni un nou salt de qualitat després de 30 anys. Darrerament la fira “havia perdut massa muscular, nervi i capacitat de traslladar dinamisme”, assegura l’al-caldessa. Candini vol canviar el plan-tejament, amb una nova distribució i un major impacte visual que afavorei-xin més la participació del públic.

La fira s’inaugurarà el 22 de setem-bre, en plena Festa Major de Calella. L’Ajuntament ha confirmat la presèn-cia del secretari general de l’Esport, Ivan Tibau, durant aquest acte.

Text i foto: ACN

L’edició d’enguany tindrà un monogràfic dedicat al món de l’esportL’alcaldessa Montserrat Candini durant la presentació de la Festa Major del municipi.

Calella es replanteja dotar amb un nou segell de qualitat la seva Fira

CRÒNIQUES

12

Èxit del IV Torneig de Voleibol 4x4 Casino del Masnou

La platja d’Ocata va acollir el passat diumenge 7 d’agost el IV Torneig de Voleibol 4x4 el Casino del Masnou. Durant tota la jornada tant els parti-cipants com banyistes i els especta-dors que es van acostar a la zona van gaudir de l’esport, la competició i el companyerisme associat a l’esport i que promou aquest torneig.

Enguany s’ha assolit un nou rècord: la participació ha superat els 200 participants, distribuïts en tres cate-gories (masculina, femenina i mix-ta). A més, el regidor d’esports Jordi Matas i la presidenta del Casino del Masnou, Eulàlia Villà, van ser partí-ceps de la competició i a la cloenda d’aquesta van fer entrega dels premis als primers i segons classificats de cada categoria.

Aquest torneig il·lustra un fenò-men que des dels últims anys s’in-tensifica als dies d’estiu, i és que el voleibol platja ha passat de ser un es-port desconegut a tenir una gran ac-ceptació, tant entre els residents als nostres municipis com entre aquelles persones que s’apropen per gaudir de les platges i les instal·lacions. Tal

com ho demostren les xifres de par-ticipants al torneig, tot i que la major part dels equips provenen d’altres localitats catalanes, el voleibol cada cop té més seguidors, en aquest cas, masnovins.

L’estat excepcional de la platja d’Ocata, la proximitat a la ciutat de Barcelona, el gran ventall de serveis que s’ofereixen a la vora del mar i la creixent demanda i interès per aquest esport garanteixen l’èxit d’iniciatives com aquesta i fan del Masnou un in-dret ideal per a la celebració d’aquest torneig amateur.

Text: Torneig de Voleibol 4x4 Casino del Masnou.

Comiat de Pere Boix i SalaEn Pere posseïa la llavor del futur. Quan era molt jove, es va alçar en estat de revolta i mai no va cedir al cansament ni a les represàlies ni es va acomodar a les renúncies. Ha estat sempre, el seu, un pensament jove, alternatiu, actua-litzat, que no envellia.

Li agradava estar a prop de tots els conflictes socials i com si Mataró se li fes petit, sovint agafava el primer tren i baixava a Barcelona per ser present a totes les manifestacions i accions del calendari. Omplia la seva bossa de pam-flets i manifestos, de crides a la desobe-diència, de força revolucionària.

Tenia passió pel coneixement, per la història i per la transformació. Te-nia passió pel compromís i necessitava donar resposta a totes les agressions. Estimava la nostra llengua, els nostres països catalans, com un projecte de futur. A l’estiu viatjava a Occitània o al Pirineu d’Aragó, només per sentir les darreres paraules vives de les llengües minoritzades.

Però estimava el seu Mataró i la seva comarca, va ser present en una infinitat de lluites des finals dels anys setanta. Liderava, molt jovenet, la pri-mera ocupació a Mataró –abans que ocupar s’escrigués amb k– quan van crear l’Ateneu amb els seus companys de l’independentisme llibertari.

Els qui hem estat amb ell en la seva dimensió de compromís social, omplim el nostre record d’imatges plenes de pancartes i cartells, de grans i petites manifestacions, de carrers plens de dignitat i de pobles en lluita. De con-verses als carrers, als bars, a les festes, amb alegria o amb indignació, amb ironia o transcendència. Ens omplim de lluites amb noms concrets del nos-tre territori: la Cadira del Bisbe –quan en Pere es va llançar a terra davant un alcalde desorientat–, la Cisa –quan

en Pere cridava amb el megàfon a la porta del xalet dels especuladors, les Cinc Sènies, l’Horta Ferrerons, Serra de Marina, Can Fàbregas, Salvem les rieres, Aturem l’ampliació del port... I aquest mateix any 2011 celebrava la victòria contra els laterals de l’autopis-ta, una lluita que finalment va assolir la dimensió històrica que en Pere havia desitjat. Són històries plenes i obstina-des que eren la seva passió per viure.

Aquests darrers mesos en Pere pas-sava davant l’acampada dels indig-nats, hauria volgut tenir la força per es-tar-hi compromès, i no la tenia. Tenia l’enyorança de ser dins els nous temps de revoltes, era l’enyorança de la lluita per una vida justa perquè en Pere tenia la llavor del futur. Per això tants joves compromesos se li acostaven buscant les fonts, les referències, l’esperit de lluita generosa i humil.

Gràcies, a la seva mare per haver-nos donat la seva vida, per haver-lo es-timat; res no ha estat en va, gràcies per la força que li heu donat per travessar la vida i acompanyar-nos en cada lluita il·lusionada.

El seus companys i companyes de lluita.

Text: CUP – Mataró

CRÒNIQUES

14

CULTURA

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és un autor vinculat al Masnou amb una sò-lida trajectòria literària. Destaca la seva intensa obra poètica, guardonada amb premis com el Salvador Espriu, l’Ausiàs March o el Vicent Andrés Este-llés, entre d’altres i aplegada en el volum Les places d’Ulisses. Poesia reunida, 1984-2009. També ha conreat l’assaig, la narrativa i el retrat i és col·laborador habitual en la premsa. Recentment ha publicat Tot el soroll del món, la seva primera novel·la, una història atractiva i suggeridora on es planteja, entre d’altres qüestions vitals, si és possible que resorgeixi l’amor en persones mar-cades per una relació sentimental anterior, en el marc d’un viatge al Carib del protagonista, que alhora servirà per conèixer-se a ell mateix.

Amb la novel·la Tot el soroll del món fa el pas de la poesia a la narrativa, un pas que ha tardat molts anys a donar. Per què?

No se sap gaire que les meves prime-res passes literàries van ser com a nar-rador. De fet, als quinze anys guanyo un premi -per cert, un bon record és que en Vázquez Montalbán formava part del jurat- amb una narració llarga. Ara bé, en aquella època, la poesia em va capti-var i vaig decidir bastir un món literari a partir de la creació lírica i de la reflexió sobre la mateixa literatura, i d’aquí la

meva feina també com a assagista i ar-ticulista. Quan vaig publicar La pèrdua (1987) un editor em va demanar per què no feia novel·la. “Als quaranta anys” li vaig respondre jo. Doncs, bé, això és el que he fet. Per a mi, la novel·la és un gènere sobretot de maduresa on l’ex-periència vital i la literària esdevenen cabdals, i he intentat ser coherent amb el pla que vaig definir.

Vostè és essencialment poeta i no renun-cia a ser-ho en la seva novel·la. Se sent còmode en el nou registre. Hi continuarà treballant?

Cada cop estic més convençut que per fer novel·la cal una consciència po-ètica. No dic ser poeta, però sí generar una tensió poètica en el flux narratiu. I veig que això és el que estan declarant alguns del novel·listes nord-americans més destacats del moment, i no cal dir que és el que reflecteixen obres com la de Murakami, per exemple. Posseir consciència poètica en novel·la signi-fica acceptar obertament el repte de la creació d’un estil propi. I m’he sentit molt més còmode del que m’esperava en el nou registre. De cop, m’he vist amb molta llibertat per abocar-hi la meva experiència literària i humana. La veritat és que m’agradaria seguir per aquest camí que em permet créixer com a escriptor i assumir el repte d’ar-ribar a públics molt interessants que, dissortadament, no són lectors habitu-als de poesia.

“L’art i la literatura ens proporcionen instants d’eternitat enmig del soroll d’aquest món”

ENTREVISTA A VICENÇ LLORCA, ESCRIPTOR

Un moment de la presentació de la novel·la Tot el soroll del món de Vicenç Llorca al Masnou.CEDIDA

15

El procés de treball de la novel·la i el temps per fer-la quin ha estat?

Entre el 2004 i el 2005 vaig decidir dedicar mitja jornada a la creació de la novel·la. Tenia una idea que em servia com a punt de partida. D’aquesta ma-nera, em vaig posar davant l’ordinador i quina va ser la meva sorpresa quan em vaig posar a escriure una història que no havia previst. Una història que em duia al cor del Carib. Jo em deia a mi mateix que no podia ser possible. Llavors vaig recordar que el 2002 havia anat a la República Dominicana per descansar i començar una novel·la. Vaig buscar en la meva biblioteca i, efectivament, vaig trobar el quadern que m’havia endut aleshores. Ara bé, tot el que hi havia es-crit era la paraula “Novel·la”. Per tant, resultava clar que l’havia estat creant interiorment. En un any havia enllestit la primera redacció. Però jo sóc partida-ri de deixar reposar la literatura, com si es tractés d’un vi del que esperem el mi-llor sabor, sense presses editorials. Això m’ha permès corregir amb lentitud el que vaig escriure amb intensitat i, s’ha de dir, amb molta passió. Vivia cada es-cena de la meva novel·la com si fos una pel·lícula que estigués visionant.

El ressorgiment de l’amor, l’escenari de la República Dominicana, la cultura, el canvi personal... grans temes que vostè encaixa. Què ha volgut donar-li al lector en la seva obra?

En primer lloc he volgut oferir al lec-tor una novel·la d’amor. Crec que aquest sentiment és el que millor defi neix l’és-ser humà i les seves expectatives, de manera que he volgut explicar com un home, que de jove ha perdut la seva dona en circumstàncies molt dures, es refà a partir d’una nova relació amb una altra dona. Per passar després a un altre tema amorós que no explico per no revelar secrets de l’argument. En segon lloc, és una novel·la de viatge (de fet, l’acció passa durant l’espai d’unes vacances a República Dominicana i a Haití) que planteja el mateix viatge com una me-tàfora de la vida. Els meus personatges

són a primer cop d’ull turistes més o menys acomodats, quan en realitat han d’assumir la seva condició de nàufrags en l’illa on es troben per tornar a co-mençar. D’aquí que Tot el soroll del món posi de manifest la necessitat de reiven-tar-nos, i de generar noves oportunitats per a la nostra vida. I així arribem a un tercer punt: la novel-la planteja una visió de la complexitat del món en què vivim, i que massa vegades podríem resumir com un gran soroll. D’aquí la metàfora del títol: allò que ens envolta pot arribar a ser un gran soroll pertorbador del qual ens hem de protegir amb el si-lenci del nostre interior. Finalment, he intentat fer una novel·la d’una gran ac-ció en les emocions que senten els per-sonatges i que intento que comparteixi el lector, de manera que s’incrementa el ritme de lectura a mesura que s’avança i s’acaba gairebé com el pas de l’huracà que descric.

L’amor, el pes de la mort i la recerca de la felicitat, són els grans temes de fons. L’experiència vital de Francesc Bertran, el protagonista, és en defi nitiva la de molta gent en circumstàncies similars? Bertran és, en certa manera, un arque-tip?

Crec que Francesc Bertran representa molts dels valors del nou home del segle XXI. No és dogmàtic, però sap dues co-ses: que en la complexitat de la vida i del món no tot s’hi val, i que la sensibilitat és una guia extraordinària cap a les ac-tituds que han de forjar després les nos-tres decisions personals i col·lectives. I aquí trobem un dels punts importants de l’obra: la tendresa masculina, un va-lor molt oblidat que jo hi reivindico. En

certa mesura, el que viu en Francesc és el que viu la major part de persones en la nostra societat: la soledat, una sole-

dat que es vol amagar massa per la cultura de l’entreteniment. El protagonista decidi-rà buscar la felicitat a partir d’una segona oportunitat perquè creu en l’amor i en l’harmonia que gene-ra al seu voltant.

Quins són els seus referents literaris que podem trobar en aquesta obra?

Jo em sento un escriptor humanista i, en aquest cas, és molt important la fi gura d’un dels pa-res de l’humanisme

modern: Francesco Petrarca. En un mo-ment de crisi interior després d’haver perdut la seva estimada Laura i els seus punts de referència, Petrarca va escriu-re un llibre extraordinari: Secretum, en què parla de la necessitat de la vida com a reinvenció. I, en aquest sentit, lligo els referents amb La vita nuova de Dante, ja que és la vida renovada la que triomfa. Després hi podem trobar molts home-natges literaris que van des de Mercè Rodoreda al Realisme Màgic americà. Ara bé, un dels aspectes que em sembla més singular és l’atenció a la nostra lite-ratura de l’exili americà. El lector hi po-drà advertir homenatges a autors com Vicenç Riera Llorca o Pere Calders. I també molts moments humorístics...

L’art és present a la novel·la de forma molt clara. Què vol manifestar amb aquest enfocament?

L’art és una de les expressions més nobles de l’esperit humà. Seguint els clàssics, diríem que ens acosta als déus. Per això, en Francesc quan se sent ferit per la vida es tanca en el que anome-no la “síndrome de la tortuga”, és a dir,

dins una closca que li permet resistir els embats adversos. Aquesta closca està constituïda entre altres coses per l’amor a l’art i a la música. Jo crec que el món és un llibre obert que cal llegir: des de l’alfabet dels llibres als signes dels vents, tot passant per les imatges dels quadres o les cadències de les músiques. Quan més codis coneixes, més pots compren-dre aquest món que ens ha tocat de viu-re i formar-ne part. En Francesc aprèn a Quisqueya -el nom que els indígenes donaren a l’illa- entre altres coses això: a sortir de la seva closca per tornar a veure el món i a creure en el món.

L’escenari al Carib i la natura són pre-sents a la història. Per què busca aquest espai per a la novel·la?

Al llarg dels anys, he realitzat diver-sos viatges a aquella zona del planeta per motius personals o culturals. Sem-pre m’ha fascinat i, encerta mesura, la novel·la resumeix diverses experiències que hi he viscut: des de l’espera d’un hu-racà a l’emoció de recórrer espais carto-grafi ats per la nostra literatura d’exili; des de la bellesa del mar a ballar sota les estrelles seguint el ritme del merengue haitià; des de fer una conferència a ob-servar la precarietat d’Haití i a valorar el treball d’ajuda humanitària que s’hi fa, sovint amb molt pocs recursos... En certa mesura, la novel·la vol ser un ho-menatge al Carib, a la seva llum, a la seva gent i a la seva literatura, a partir de la República Dominicana i Haití.

L’art, la literatura... ens ajuden a viure?No crec que l’art sigui superior a la na-

tura. Això és un somni humà, molt bell, però un somni. Ara bé, l’art és una de les formes que la natura té per expressar-se a través nostre, i això sí que és transcen-dent. I, des d’aquesta perspectiva, l’art ens ajuda molt a viure, ja que destaca els nostres valors creatius i de comprensió de la realitat i de la nostra realitat. L’art i la literatura ens proporcionen instants d’eternitat enmig del soroll del món.

Text: Albert Calls

í tol:

que ens envolta pot arribar a ser un gran soroll pertorbador

dat que es vol amagar massa per la cultura de l’entreteniment. El protagonista decidi-rà a partir d’una segona oportunitat perqucreu en l’amor i en l’harmonia que gene-ra al seu voltant.

Quins s

16

VESTIGIS MUSULMANS AL MARESME

El Maresme històricament ha estat una zona de pas cap al Pla de Barcelona i durant el domini musulmà va esdevenir –amb escassa població– zona de frontera. Fou però un període curt: amb prou feines els 15 anys que separen la caiguda de Girona i l’ocupació de Barcelona el 801. Les hosts carolíngies utilitzaren el Camí dels Contrabandis-tes per la Serralada per arribar a Barcelona i els musulmans devastaren sovint el litoral mares-menc el segle X. La ràtzia que Ibn Abi Hamama va fer l’any 935 sembla que assolà Palafolls i Calella i que remuntà la Tordera fins a Maçanet. Amb tot, de la presència musulmana no hi ha cap vestigi físic. Sí, però, que a través de la toponímia podem trobar alguna pista que faci intuir aquesta presència.

L’únic topònim clarament d’origen àrab és el riu d’Alfatà, la riera de Santa Susanna, per bé que

documentalment consta molt escadusserament i en una cronologia tardana (s. XII). Un altre cas, rebutjat de fa temps però, seria Burriac en el sentit de “cap erm”. Finalment, l’aportació de Pere Balañà identificava l’actual nom del veïnat de Cirera de Mataró com a possible arabisme que voldria dir talaia o torre de guaita; o el nom Vi-lelles associat a l’antiga parròquia de Sant Genís de Palafolls, i encara com a hipòtesi el topònim Altafulla a Teià o el nom d’Ocata.

Segles després encara vindria la pirateria tur-ca i algeriana deixant empremta en una costa torrejada als segles XVI i XVII, o en les tradicions com la llegenda dels Encantats de Caldes d’Estrac, i alguna de nova collita com la festa pirata de Pre-mià de Mar i d’altres que ben segur vindran.

REFLEXIONS ENTORN DE L’ART

Al llarg de la temporada 2010-2011, poques han es-tat les mostres artístiques que realment hagin tingut una qualitat destacable dins la comarca. A Mataró, Raúl Capitani, Jordi Garcia Alomà i Nieves G. Nau al Col·legi d’Aparelladors, i l’antològica dedicada a J. Novellas. A la comarca, Xavier Rodés a la Casa de Cultura del Masnou, Joan Vila Puig o Antoni Tàpies a la Fundació Palau Fabra de Caldes d’Estrac, Motto Portillo a Llavaneres... i no gaire més.

La massificació existent en el món de l’art, propiciada també per sales d’exposicions, entitats culturals o centres cívics que en ares de donar una oportunitat al pintor, en la majoria dels casos, han ofert obres on la mediocritat domina a plaer, i on molts artistes, masses autodidactes, amb gran mancança d’autocrítica, amb escassos coneixe-ments d’història i literatura de l’art, i sense interès per obtenir-los, substituint-los pel desenvolupa-ment tècnic, aconsegueixen un currículum expo-sitiu, que proporciona nom, però sense ressò per part dels mitjans de comunicació, ni de la crítica especialitzada, sense valoració econòmica per part del mercat i amb prou feines vendes, per la qual cosa és difícil que tots puguin viure del seu art. La crisi es fa patent i la conseqüència és la decadència.

Per una altra banda, el ciutadà gris, cridat

només cada quatre anys a manifestar el seu parer a través de les urnes, esclavitzat per la hipoteca, la pèrdua del treball, el pagament dels rebuts i mil i una coses més, se li enrrefot l’art com el primer que ha trobat avui –encara que després presumeixi d’haver anat al Thyssen o al Prado, al Picasso o al MNAC– però ignora que a través dels seus impostos, es mantenen sales d’exposicions per afavorir l’engranatge burocràtic d’un funcio-nariat pertanyent a una minoria selecta, que es creu intel·lectualment erudita, i en ares d’educar les “nostres pobres ments”, en realitat cobren tant cada mes... a expenses nostres.

Degut a la crisi, és hora de replantejar-se alguns suports públics a certes manifestacions ar-tístiques; com s’ha demostrat al llarg del temps, moltes d’elles sempre vénen donades pels criteris, a vegades dubtosos, de la ideologia governant, i no han deixat ni record ni empremta.

L’art ha de ser independent, fruir lliurament de la societat, sense pressions públiques. No ens fa falta la “cultura oficial” sinó gent amb passió per l’ART i que aquest sigui valorat per la seva quali-tat, imaginació, treball, coneixements, disciplina i constància.

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

JAUME VELLVEHÍlaraconera.blogspot.com

MARTA TEIXIDÓwww.cuadrosenunaexposicion.com

ART AL MARESME

L’11 de juliol celebràvem a l’Auditori de Barcelona que feia 50 anys que un grup de cinc persones havia creat Òmnium Cultural, una institució capda-vantera a Catalunya que lluita per la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat nacional. La seu d’Òmnium Cultural de Mataró, però, tam-bé celebra enguany que fa 40 anys que va néixer l’aleshores Delegació de Mataró. L’entitat vol celebrar aquest aniversari amb una festa oberta a tothom, el 3 de setembre a la tarda, a la plaça Santa Anna i en els mesos següents amb diversos actes i un homenatge als pri-mers fundadors d’Òmnium Mataró.

La delegació d’Òmnium Cul-tural de Mataró va sorgir sobre-tot arran de la inquietud d’uns mataronins per contribuir a la divulgació del català. Des dels anys 60 que ja s’instava a estu-diar català, clandestinament, en diversos punts de la ciutat. Arran d’algunes accions cultu-rals, com el reconeixement a Josep Puig i Cadafalch (1967) i la commemoració del cente-nari de Pompeu Fabra (1968), es van prendre els primer con-tactes per gestionar la primera Delegació d’Òmnium a Mata-ró. De les primeres reunions, en va sortir l’acord que Jaume Llavina, que havia estat alcalde de Mataró l’any 1933, seria el president de la delegació. Es va aconseguir, així mateix, que la Caixa d’Estalvis Laietana ce-dís els baixos de la casa Coll i Regàs com a estatge social, que

després passaria a ser l’edifici del costat per poder gaudir de més espai, al mateix lloc on es troba avui dia.

Al llarg d’aquests 40 anys Òmnium ha contribuït a la normalització de la nostra llengua, augmentant les clas-ses de català tant per a cata-lanoparlants que no havien pogut estudiar en català, com després, per a no catalanopar-lants provinents d’Espanya, i actualment per als nouvinguts provinents d’Àfrica i Suda-mèrica, sobretot. Un altre pilar ha estat la promoció de la cul-tura catalana, de manera que des del principi va començar a organitzar conferències i altres actes culturals. Des de 2009, la delegació d’Òmnium de Mata-ró va passar a ser la Seu territo-rial de Mataró-Maresme.

Actualment, a la nostra co-marca ja som més de 1.600 so-cis, s’han creat les seccions del Montnegre (al Maresme Nord) i de Premià i s’organitzen acti-vitats en diversos àmbits: cicles de conferències de temàtica política, social, econòmica, i també , és clar, culturals; vo-luntariat per la llengua (les “parelles lingüístiques”); el programa de cohesió social Quedem?; la Flama del Cani-gó i el manifest unitari l’Onze de Setembre; cursos de català per a nouvinguts i també de perfeccionament; concursos per a escolars i de recerca; col·laboracions amb els Ajun-taments i amb entitats de la societat civil, etc.

Text: Òmnium Cultural Mataró.

40 anys d’Òmnium Cultural a Mataró

CULTURA

17

THÉRÈSE[…] El vello se le erizó con el recuer-do de la gran revuelta, la otra, aquel nefasto 1991 en que, aún niña, había visto a su padre por última vez. Ella lo había oído todo, los golpes, el grito, después la sangre en la tierra y los ojos desorbitados de su madre. Desde en-tonces los sueños, cada noche, ponían el resto, aquellas pesadillas que le ha-cían revivir los recuerdos: el fuego, el humo, la destrucción en las calles y los cadáveres mutilados. Los sueños tam-bién daban cuerpo con detalle a lo que no vio en la casa. Después, la memoria quedaba interrumpida y los recuerdos empezaban de nuevo ya en Sokodé, donde habían encontrado un techo en su huida, provisionalmente en casa de una parienta lejana: su madre, ciega y desquiciada, el desamparo de Agbeko, Nounagnon y Clarice, la larga enferme-dad de la pequeña, el entierro. Todo lo había sobrellevado bien, todo, excep-to la aparición repentina de aquel tío, supuesto hermano de su madre, que se llamaba a sí mismo “su protector” y la intimidaba y acosaba en sus visi-tas regulares. En esa escuela aprendió a odiar a los hombres y, sin embargo, ella misma se sorprendió al comprobar que no sentía odio por el niño. Ahora la familia tenía un humilde techo pro-pio un poco más al norte, a donde el azar de la vida la había llevado: el mis-mo color rojizo, la misma tierra, pero habían salido adelante. Thérèse se in-corporó exhausta, dejó caer la azada y se enjugó el sudor. El sofocante calor la envolvía, sin que el sol llegara a atra-vesar la fi na película neblinosa que le daba al cielo un color pálido, lechoso, no azul intenso como el que un día ha-bía visto en la televisión de la pizzería del centro. Aquél debía de ser pintado. Allí nunca se veía así. Cerró los ojos y la expresión penetrante y maliciosa de la mirada de su marido se le impuso con toda nitidez en la oscuridad. Ningún rumor en el aire despejaba aquella imagen, que persistió unos segundos todavía, nítida y viva en su cerebro, aún después de que, al volver a abrir los ojos, la claridad le devolviera de nuevo la silueta borrosa de los chami-zos del poblado.

(Anna Rossell, Mondomwouwé, pp. 88-89)

‘Mondomwouwé’, d’Anna Rossell

L’escriptora del Masnou Anna Rossell acaba de publicar la novel·la Mondomwouwé. TRIBUNA Maresme n’ofereix un fragment en exclusiva per als seus lectors.

Fins a 46 personatges surten en aques-ta narració que se situa a una ciutat al nord de Togo (Àfrica occidental). Vuit d’ells –Clarisse, Séverin, Thérèse, Samuel, Jérémie, Marcel, Christine, Louis i la veu d’una narradora estran-gera–, constitueixen el grup de prota-gonistes principals, a través dels quals el lector anirà participant en la situa-ció del país i de com succeeix la vida quotidiana dels seus habitants. Aquest ampli ventall de personatges se suma, doncs, a una tècnica perspectivista i un calidoscopi de nou veus narrado-res, monòlegs interiors que alternen i

permeten conèixer vides, sentiments, opinions i punts de vista diferents, so-vint contrastats amb anotacions del diari de viatge que escriu l’estrangera i serveixen de contrapunt.

La novel·la, una nova aportació dels autors de la comarca, pot adqui-rir-se a la llibreria de viatges Altaïr de Barcelona o a Internet: http://an-narossell.blogspot.com. Rossell ha publicat d’altres obres (poesia, narra-tiva…) i impulsa diverses activitats de difusió de la literatura.

Text: Redacció

CULTURA

Amb lletres del Maresme

18 37A FESTA DE LA VEREMA

Tot un clàssic al Maresme que fa un zoom directe al món del vi i ens recor-da la riquesa patrimonial i la projecció econòmica de la DO Alella. Durant els dies 9, 10 i 11 de setembre, el municipi s’omplirà d’activitats que a més de per-metre passar-s’ho bé, interrelacionen tradició, festa, gastronomia i difusió de la cultura del vi, un món obert a infini-tes possibilitats, que perviu i es renova projectant els noms dels nostres vins més enllà de les fronteres comarcals.

“El segon cap de setmana de se-tembre, com cada any, celebrem la nostra Festa de la Verema. Una festa viva que, mantenint la seva essèn-cia, està en contínua evolució per tal de conservar tot el seu interès i po-sar en valor allò que som, la nostra identitat”, assegura l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco.

L’alcalde alellenc també destaca en el programa que aquesta 37 edició “combina la tradició amb la moder-nitat, els nostres vins i el bon men-jar, identitat i lleure, però enguany també fem front a un dels reptes més importants que teníem pendents: fer créixer els espais de la mostra de vi i gastronomia. Una proposta que, amb imaginació, supera l’espai limitat de l’Hort de la Rectoria”.

Per a Francisco, l’horitzó està en “fer del nostre poble un referent del turisme i la cultura del vi”, direcció en la qual estan treballant en aquest moment. Alhora, per “posicionar-nos davant la gent com a territori de vins de qualitat”.

Per la seva banda, la regidora respon-

La Verema d’Alella acosta de nou el referent patrimonial de la viticultura

sable de la Festa de la Verema, Isabel Nonell, incideix en el fet que “la Festa de la Verema d’aquest any 2011 pre-senta una notable innovació. L’espai de la mostra gastronòmica s’amplia a la plaça de l’Ajuntament, que es con-vertirà en un restaurant perquè els alellencs i alellenques puguin seure i assaborir els plats dels restauradors que aquest any hi participen en un major nombre”. La regidora també afegeix que “estem satisfets que tots els cellers de la DO Alella finalment

puguin estar en la mostra gastronò-mica, tant els sis que fins ara hi havia com els dos nous que han obert les seves portes enguany. Els bars del poble repeteixen l’experiència de Ta-pes i Vi, de la qual podrem gaudir el dissabte i el diumenge”.

La Festa de la Verema congrega anu-alment gent del propi municipi i de fora, al voltant de multitud d’activitats que tenen el vi i la viticultura com a ei-xos. N’hi ha per a tots els públics, de les més tradicionals a les més innovadores:

tallada de raïm a la vinya de Can Maga-rola; inauguració de l’exposició Vere-mes; fira d’artesans, el pregó de la festa, a càrrec de Montse Velasco, sommelier Nas d’Or 2011; la Mostra gastronòmica; correfoc amb els Diables del Vi d’Alella; ball amb La Salseta del Poble Sec; visi-ta als cellers; itinerari “Les masies i el vi d’Alella”; presentació de vins DO Alella; trabucaires; conferència temàti-ca o cercavins, entre d’altres propostes del programa.

Text: Redacció

Un moment de l’acte de presentació de la Festa de la Verema amb Isabel Nonell, Andreu Francisco i Fede Salas.

1909/10/11 DE SETEMBRE. ALELLA

Els cellers de la DO Alella ja es troben en ple procés de verema

Aquests són dies de molta activi-tat a la DO Alella; la majoria dels seus cellers ja han començat a co-llir el raïm. El primer a fer-ho va ser Alta Alella, que s’hi va posar a mitjans d’agost amb varietats com la Pinot Noir o la Chardonnay, que s’han de collir més verdes que d’altres per a l’elaboració del vi base per a cava. Vicenç Galbany, enòleg d’Alta Alella, explica que “amb la calor dels darrers dies hem obtingut bones maduraci-ons i això ha comportat un molt bon equilibri grau-acidesa en blancs”.

Al celler Bouquet d’Alella ja han començat a collir la Garnat-xa Blanca amb què elaboren els seus vins blancs. Toni Cerdà, res-ponsable del celler, confessa que “estàvem una mica espantats pel temps que havia fet durant el mes de juliol, però l’arribada de la calor ens ha tranquil·litzat perquè tot es va posar al seu lloc i estem collint un raïm de quali-tat excel·lent”.

Com és habitual, a l’altre costat de la Serralada Litoral, el moment d’iniciar la verema arribarà una mica més tard. Enric Gil, enòleg del celler Can Roda, amb seu a Santa Maria de Martorelles, ex-plica que “ja falta ben poc per començar a collir, però no ens hi posarem fins que el raïm tingui el grau i l’acidesa perfectes per elaborar els vins que volem fer-ne. Estem fent anàlisis gairebé diàriament per determinar el moment exacte que comença-rem a collir”.

Font: Pansa Blanca

Un cop conclosa la Festa de la Verema, continuaran les activitats al voltant del vi en el marc de la Setmana del vi DO Alella, organitzada pel Consorci DO Alella i programada del 23 de setembre al 2 d’octubre. Constarà de visites a ce-llers, tast de vi, passejades per les vinyes amb segway i amb poni, música en viu, visites teatralitzades, gastronomia, ma-ridatges, pintura, cinema i fotografia, entre d’altres activitats que es faran a diversos municipis del Maresme i del

Torna una altra Setmana del vi DO Alella plena d’actesVallès. En total, la Setmana portarà 45 activitats a un total de 14 municipis.

El programa de la Setmana del vi DO Alella s’inicia amb un acte inaugural el proper divendres 23 de setembre a les 19h, a la Sala Àmbit Cultural d’El Corte Inglés del Portal de l’Àngel, a Barcelona. Durant aquest, es farà una xerrada que tractarà el tema “El ter-rer de la DO Alella”, en la qual Xavier Garcia i Xevi Carbonell, enòlegs i direc-tors tècnics dels cellers Alella Vinícola

i Marqués d’Alella, respectivament, ex-plicaran quines són les característiques del clima, el sòl i les varietats de raïm, que fan que la DO Alella tingui un terrer únic que facilita l’elaboració d’uns vins d’excel·lent qualitat.

Menús i maridatges, sopars concert, exposicions, passejades, tasts o una vi-sita teatralitzada: Vinalia Rustica, a la Cella Vinaria de Teià, en la qual es re-cordarà com a l’antiga Roma, a finals de l’estiu, es celebrava la Vinalia Rustica

que marcava l’inici de la verema. En aquesta celebració es pregava a Júpiter pel raïm que madurava als ceps i davant l’altar el gran sacerdot del déu espremia, amb les mans pròpies, el primer raïm i li feia l’ofrena del suc. Tanmateix, un altre dels actes de la Setmana serà el cinefò-rum al Masnou, amb la projecció de la pel·lícula Entre copas, que després de visionar-se es comentarà amb una copa de vi DO Alella a la mà i la col·laboració de la sommelier Gemma Ferran. I aquests són solament alguns dels actes de l’ampli programa de la Setmana del vi DO Alella.


“Es salvarà la crisi quan es promocioni l’arribada a compradors importants”

ENTREVISTA A JOAN ANTONI PÉREZ ROURA, PRESIDENT DEL CONSELL REGULADOR DE LA DO ALELLA

Quina és la funció del CRDO Alella?Promocionar, controlar la qualitat,

la protecció de la vinya i determinats aspectes en l’àmbit d’urbanisme que afecten el sector, entre d’altres temes de promoció i difusió.

Actualment integren el Consell Regula-dor 18 pobles del Maresme i del Vallès, però en falten especialment del Mares-me. A què és degut aquest fet?

Ja es va presentar una ampliació de 10 municipis més l’any 2009, però s’està pendent d’una normativa nova a Brusel-les (tots els reglaments s’han d’adaptar a la normativa europea i aprovar un nou plec de condicions, adaptant la normati-va a la Comunitat), i fins que aquesta no estigui vigent no podrem ampliar-nos. Els 10 municipis ja compleixen els re-

quisits per pertànyer a la DO (Badalona, Granollers, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Cabrils, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Sant Iscle de Vallalta). Es decideix am-pliar per la demanda de les localitats i per la capacitat de venda en nombre d’habi-tants, especialment en grans ciutats com Badalona, Granollers o Mataró, que te-nen molta població. També, d’aquesta manera, es dóna l’oportunitat de ser-hi a algun celler nou en alguns llocs que de moment fan vins per a ús personal.

S’han incorporat nous cellers, darrera-ment, a la DO Alella?

Sí, els dos últims són Can Roda, de Martorelles, i Can Bouquet, d’Alella. Quan vam començar fa sis anys hi havia sis cellers i ara n’hi ha vuit.

La Festa de la Verema a Alella és un punt d’inflexió anual que posa en el punt de mira els vins de la DO i tot l’univers cultural i gastronòmic que els envolten. Un dels principals pro-tagonistes és, sens dubte, el Consell Regulador de la DO Alella (CRDO). La DO identifica el vi de la zona i està reconeguda des de l’any 1953, quan va crear-se el CRDO Alella. Joan Antoni Pérez Roura ha tornat a ser reelegit recentment president del Consell Regulador. Parlem amb ell sobre la projecció i els reptes que es plantegen des d’aquest ens.

La promoció continua sent un dels grans reptes que tenen?

Aquest any serem a les festes de la Mercè, de Barcelona. A la Verema d’Alella hi participem amb els cellers i fent presentacions de vins i curs de tast, entre d’altres formes que tenim de fer difusió. L’INCAVI (Institut Català del Vi) té empenta per difondre els vins de Catalunya i la nostra idea és cada cop més promocionar els nostres vins, per-què tota promoció és sempre bona. Però primer ens hem centrat en sanejar el Consell Regulador com a prioritat.

La crisi continua sobre la taula com a tema preocupant.

Hi ha una problemàtica general, al sector, més aviat de vendes i de cobra-ments, però es continua treballant per obrir nous camins malgrat la situació. Per exemple, a Alella es fa a FP un Grau Superior de Màrqueting Vitivinícola en el qual hem col·laborat i ja ha sortit una primera promoció amb alguns alumnes que ja treballen. Però el més important, la salvació de la crisi, ve pel camí de l’exportació. Vaig proposar a l’INCA-VI que fes una reunió entre empreses catalanes i importadores. Se salvarà la crisi quan es faci l’esforç necessari i des de Catalunya es promocioni l’arribada a compradors importants.

Les apostes per difondre l’enoturisme són molt necessàries?

És una via de treball molt interessant perquè al vi se l’ha de conèixer i agafar estimació.

Text: Albert Calls / Foto: Enric Puche


El Celler Joaquim Batlle està ubicat a la localitat de Tiana, dintre del que és el parc de la Serralada de Marina, on es realitza un cultiu sostenible amb l’en-torn del mateix Parc. D’aquesta forma el cultiu i l’elaboració dels vins que es realitza és completament ecològic.

La finca de la Sentiu està orientada cara a mar i és acaronada contínua-ment pel Foranell (la brisa que ens ve de mar), que ens dóna el caràcter salí en els vins. El terreny on es troba és completament granític, molt ero-sionat i que ha configurat els saulons blancs que són presents a tota la ves-sant marina de la Serralada, i que ens aporten als vins les característiques minerals.

La distribució de la vinya a la finca està marcada per les característiques pròpies de les varietats. A la part més obaga es troba la Pansa blanca a una alçada de 200 metres sobre nivell de mar, protegida pel relleu arrodonit de la faldilla de la muntanya; el picapoll

el trobem a la part més empinada amb una inclinació del 30% i a una alçada de 300 metres i, per últim, la Garnatxa blanca, que en el cim de la muntanya i a una alçada de 340 metres, contempla el mar en un espai natural incompara-ble de bellesa.

La filosofia de Celler Joaquim Bat-lle és recuperar la tradició dels vins del Maresme, vins consistents amb un paladar marí, salobres, alcohòlics, madurs, rodons i molt minerals, vins que han passat força temps en repòs perquè la mateixa salinitat s’acomplís al boquet del vi. Per aquest motiu el vi Foranell que s’elabora no és un vi de collita sinó que es precisen vora de dos anys per donar-li aquella consistència i característiques que varen fer escriure a Plinio el Vell al classificar els nostres vins laietans de nobles Hispaniarum Laeetana copia nobilitantur, i possible-ment a afirmar allò de IN VINO VE-RITAS (en el vi està la veritat).

Avui en dia aquells vins Laietans

Joaquim Batlle recupera la tradició dels vins del Maresme

els identifiquem amb la DO Alella i és en aquest espai on el vi Foranell vol aportar un sentit i gustos que, per perduts, els podem veure i beure com originals.

Text: Celler Joaquim Batlle

El Celler Joaquim Batlle suposa tota una tradició al voltant de la viticultura. La seva filosofia és recuperar la tradició dels vins de la comarca.


PROGRAMA D’ACTES DE LA FESTA DE LA VEREMADIJOUS 8 SETEMBRE

18.30 h. Pati de Can Magarola

Tallada de raïmi berenar infantil. Inscripcions del 29 d’agost al 7 de setembre de 9 a 14 h. a Can Lleonart (places limitades).

20 h. Can Manyé

Inauguració de l’exposició “Veremes”amb la participació de l’artista audiovisual Joana Balfegó i la poetessa Anna Maluquer.

DIVENDRES 9 SETEMBRE18 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart

Fira d’artesans

19 h. Plaça de l’Ajuntament

Inauguració de la Festa de la Verema• Pregó a càrrec de Montse Velasco, sommelier Nas d’Or 2011. • Proclamació de la pubilla del 2011, Laura San-sa Oromí, acompanyada de les dames d’honor, hereus i la pubilla del 2010.• Trepitjada del raïm pels hereus i dames d’ho-nor. Benedicció del primer most.• Lliurament dels premis del concurs d’apara-dors.• Presentació del XXXVII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

20 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament

Mostra GastronòmicaDegustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques. Venda del XXXVII Porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

23 h. Riera Fosca

Correfoc amb els Diables del Vi d’Alella. Recorregut: Riera Fosca, Quatre Torres, Eduard Serra i Güell, Santa Eulàlia, Escoles Pies, Torrent Vallbona, Empedrat del Marxant, Rambla d’Àngel Guimerà, Plaça dels Germans Lleonart. Final, amb castell de focs, a la Riera Principal davant de la plaça d’Antoni Pu-jadas.

24 h. Plaça Antoni Pujadas

Ball amb l’orquestra La Salseta del Poble Sec

DISSABTE 10 SETEMBRE9 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart

Fira d’artesans

9.15 h. Oficina de Turisme

Visita al celler Parxet Preu: 4,5 € (places limitades).


Visita al celler Joaquim Batlle Preu: 4,5 € (places limitades).


Visita al CAT de Teià, Alella i el Masnou-Parc arqueològic Cella Vinaria Preu: 4,5 € (places limitades).

10 h. Oficina de Turisme

Itinerari “Les masies i el vi d’Alella”Preu: 4,5 € (places limitades).


Visita al celler Bouquet d’AlellaPreu: 4,5 € (places limitades).


Visita al celler Alella VinícolaPreu: 4,5 € (places limitades).

11 a 14 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Activitats infantilsMini tennis, amb el club Sistres, acompanyats d’inflables per a tots els infants.

12.30 a 14 h.

Tapes + ViVine a tastar la selecció de tapes pensades es-pecialment per degustar amb una copa de vi DO Alella.

14 a 18 h. Can Gaza

Activitats jovesPaellada, quinto (bingo cantat) i concert.

18 h. Can Lleonart

Presentació dels vins DO Alella A càrrec del Consell Regulador i els enòlegs dels cellers DO Alella, amb la col·laboració d’estudi-ants del Grau Superior en Gestió comercial i màr-queting enològic. Fins al 7 de setembre a Can Lle-onart, de 9 a 14 h. Preu: 10,5 € (places limitades)

20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament


22.30 a 24.30 h. Can Gaza

CercavinsActivitat adreçada als joves per descobrir els vins DO Alella, a càrrec de CEP’S.

23.30 h. Plaça Antoni Pujadas

Ball amb l’orquestra Pensylvania

DIUMENGE 11 SETEMBRE8 h. Recorregut per diferents carrers amb final a la Plaça de l’Ajuntament

Despertada amb els Trabucaires del Vi d’Alella acompanyats de la colla Miquelets de Badalona.

9 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart

Fira d’artesans

9 h. Poliesportiu Municipal

II Cursa de la Verema El Centre Excursionista d’Alella organitza una cur-sa de 14,5 km pel Parc de la Serralada Litoral.

9 h. Plaça de l’Ajuntament

Botifarrada popular


Itinerari “Ruta paisatgística per les vinyes de la Vall de Rials”amb el pagès Rafael Barnadas.Preu: 4,5 € (places limitades).


Visita als cellers Altrabanda i Can RodaPreu: 4,5 € (places limitades).


Visita al celler Alta AlellaPreu: 4,5 € (places limitades).


Visita al celler Parxet Visita en anglès. Preu: 4,5 € (places limitades).


Visita al celler Alella VinícolaPreu: 4,5 € (places limitades).

10 h. Can Gaza

Plantada de gegants19a Trobada de colles geganteres. Amb la par-ticipació dels gegants dels municipis d’Alella, Almoster, Anglès, El Masnou, La Jonquera, Montcada i Reixach, Sant Andreu de Palomar, Sant Feliu de Llobregat, Siurana i Teià.


Visita al celler RouraPreu: 4,5 € (places limitades).

11 h. Pati de Can Lleonart

Diada Nacional de CatalunyaOfrena floral i cantada dels Segadors, amb la Po-lifònica Joia d’Alella i els Grallers d’Alella. Coca i cava per a tothom.

12 h. Can Gaza

Cercavila de la Colla de Gegants, Cap-grossos, Grallers i Timbalers d’AlellaRecorregut: Can Gaza, Passeig Sant Josep de Calassanç, Les Heures, Torrent Vallbona, Santa Madrona, Balmes, Plaça de l’Església, Plaça de l’Ajuntament, Empedrat del Marxant, Rambla d’Àngel Guimerà (per la calçada), Plaça dels Germans Aymar, Riera Principal i final a Plaça d’Antoni Pujadas.

17.30 h. Plaça Antoni Pujadas

Sardanes amb la cobla Principal LlobregatTrobada de colles veteranes

20 h. Pati de Can Lleonart

Conferència “Maridatge. Art o ciència”a càrrec del convidat de la festa Manel Pla, tasta-dor de vins i restaurador.

20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament


22 h. Parc Gaudí

Havaneres amb el grup Bergantí i rom cremat, preparat per Quico Lluch

T


OBRES I REFORMES ALELLARehabilitació integral de l’habitatge, projectes i instal·lacions

C/ Sant Josep de Calassanç, 37 · 08328 ALELLATels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77 · Fax 93 540 51 [email protected]

ALTA ALELLA cultiva vinyes i elabora vins amb D.O. Alella, D.O. Cava i D.O Catalunya amb vocació de transparència

ALTA ALELLA PRIVATALELLA. Camí Baix de Tiana . Finca Can Genís+34 93 469 37 20. Fax +34 93 469 13 43Mòbil enoturisme +34 628 624 182www.altaalella.catFacebook: Alta Alella – Cava Privat

VISITA’NS

Descobriu.... Alta Alella PrivatGaudiu de les nostres vinyes entre el mar i el cel, dins del Parc Na-tural de la Serralada de Marina (Alella-Tiana). Basant-nos exclusi-vament en l’agricultura ecològica, ens trobem a pocs quilòmetres de Badalona, Mataró i Granollers, i a tan sols 20 minuts del centre de Barcelona. Degusteu els nostres vins i caves “transparents”, fruit del conjunt home, terra, vinya i anyada, en un entorn únic apte per a diverses activitats.Horaris de visites de dilluns a diumenge de 10 h a 14 h

Vins ... amb vocació de transparènciaAlta Alella cultiva vinyes i elabora vins dins de la D.O. Alella amb vocació de transparència. La Finca, entre els termes d’Alella i Tiana, amb una altitud de 100 a 250 metres sobre el nivell del mar. El conjunt de varietats és molt ampli, buscant transmetre l’expres-sió del terrer per sobre del caràcter varietal. Les elaboracions son específi ques depenent de l’anyada.

L’evolució del cavaEls caves d’Alta Alella Privat pertanyen a la D.O. Cava. S’elaboren amb varietats molt expressives i amb cupatges atrevits, i junt amb una presentació molt personal, transmeten un llenguatge apte per a consumidors amb criteris cosmopolites. Intentant elevar el cava a la categoria de gran vi, capaç de marcar un nou estàndard amb la mateixa base de terra i clima, però evolucionant en quant a varietats i sistema d’elaboració. Per a més informació: [email protected]

SETMANA DEL VI DO ALELLADIVENDRES 23 SETEMBRE

Fins el 2 d’octubre. Rest. Orfi la (El Masnou)

Menú Alta Alella amb visita al celler

Restaurant Cuinalella (Alella)

Sopar entre vinyes amb versions de clàssics del pop i el rock

DISSABTE 24 SETEMBRE Matí. Vilassar de Dalt

Excursió amb segways per les vinyes

11h Celler Alta Alella (Tiana)

Aprofundim en el Syrah d’Alta Alella

11h. Celler Roura (Alella)

Visita al celler Roura

11h, 13h i 16h. Parc Arqueològic Cella Vinaria

Vinalia Rustica a la Cella Vinaria

12.30h. Celler Alella Vinícola

Visita al celler Alella VinícolaTambé dissabte 1 d’octubre a les 12.30h.

DIUMENGE 25 SETEMBRE11h. Celler Bouquet d’Alella

Visita al celler Bouquet d’AlellaGratuït. Cal fer reserva.

12.30h Celler Alella Vinícola

Tast de mostosGratuït. Cal fer reserva.

DILLUNS 26 SETEMBRE21h Can Malet (El Masnou)

Cinefòrum: Entre copes

DIMARTS 27 SETEMBRE20h Can Malet (El Masnou)

Tast de vins DO Alella

DIMECRES 28 SETEMBRE21h. Espai Di.Vi (Alella)

Maridatge de vins amb xocolates

DIJOUS 29 SETEMBRE20h. Restaurant El Paller (Premià de Mar)

Tast de vins amb DO Alella

21.30h. Vins i Divins (El Masnou)

Concert de tango amb vi DO Alella

DIVENDRES 30 SETEMBRE21.30h Espai Di.Vi (Alella)

Menú mediterrani amb música en directe

Nit. Restaurant Moll Oest (El Masnou)

Sopar maridatge al so del piano

DISSABTE 1 OCTUBRE

Matí. Tiana

Excursió amb segways per les vinyes

11h. Celler Quim Batlle (Tiana)

Visita al celler Quim Batlle

11h Celler Alta Alella (Tiana)

Coneix el naixement dels vins d’Alta Alella

Nit. Restaurant Les Terrasses (Alella)

Sopar amb vi i raïm

Nit. Restaurant Les Terrasses de St. Romà (Tiana)

Sopar especial Setmana del Vi DO Alella

DIUMENGE 2 OCTUBRE

11h. Celler Bouquet d’Alella (Alella)

Anem de verema!Aprendrem com i quan es talla el raïm, farem la verema, trepitjarem el raïm per després premsar-lo i endur-nos el most a casa amb instruccions per convertir-lo en el nostre propi vi.

11h. Restaurant El Racó Can Feliu (Vilassar Dalt)

Visita als forns romans + dinar maridatge

12.30h. Celler Alella Vinícola

Tast de mostos

24

OPINIÓ

LARIERA48JOAN SALICRÚ

Llegeix el bloc setmanal LaRiera48 a MataróNotícies.cat

LARIERA48

Desvetllament: ja n’hi ha prou

Les festes es fan i es desfan de for-ma gairebé espontània, però a l’or-ganització de qualsevol activitat, també aquesta, hi ha un timó, un volant, que serveix per anar acom-passant la realitat social als actes en si. Doncs això és el que cal fer, i ara. El nou govern municipal de Mataró té la gran oportunitat de fer-ho, de fer aquest canvi de timó necessari. El que no es pot és repe-tir el que va passar el passat 25 de juliol al Desvetllament Bellugós: desenes d’adolescents armats amb bidons de ‘calimotxo’ o qualsevol altra beguda empenyent a tothom qui es trobava davant seu, i de fet, joves i grans de totes les edats xis-clant com bojos des del primer mo-ment i cantant, per exemple, can-çons al·lusives al Barça que no sé què tenen a veure amb Les Santes. Però sobretot escenes de pànic -li-teral- que em van explicar diversos companys de la premsa i persones properes. Em va corprendre espe-cialment la imatge d’un nen caient de les espatlles del seu pare, perquè el meu pare també m’havia portat a mi desenes de vegades a collibè en aquest acte i recordo que no passa-va res, al contrari. Era un acte equi-librat, on hi havia convivència en-tre gent gran, joves grandets i joves

més petitets. Ara això s’ha acabat. I no pot ser. El Desvetllament Bellu-gós ha mort d’èxit i és hora d’actuar: o actuem nosaltres, els que hem gaudit de l’acte durant tants anys, o morirà defi nitivament com a acte, per més que se segueixi celebrant. Estem al límit. Què es pot fer? Des de tancar tota la zona de manera que s’hi accedeixi després d’haver-se comprovat, per exemple, que ningú porta ampolles de vidre per poder tirar sobre en Robafaves, a canviar-ne la ubicació. És hora d’actuar.

La refl exió sobre els espais on se celebren els actes va més enllà del Desvetllament. Almenys la Crida a la Festa Major té un problema homologable. L’espai que queda davant l’Ajuntament ha deixat de ser l’idoni per a celebrar-la. De les 4.000 o 5.000 persones que hi havia concentrades a les proximi-tats de l’Ajuntament, jo crec que podien veure l’acte en condicions unes 500 o 1.000 a tot estirar. Al-tre cop la imatge corprenedora: la gent que se’n torna cap a casa, abans de començar l’acte, perquè “total, per no veure res, millor gi-rar cua”. I altra vegada la refl exió que s’imposa: si volem que aquest sigui el punt de partida de la Festa Major cal prendre decisions. Dolo-roses, si voleu, trencant consensos històrics, espais habituals... però s’ha de fer. El menysteniment que suposa al conjunt de la ciutadania fer la Crida davant l’Ajuntament és excessiu: no val la pena. Amb això no creem ciutat, la mantenim no-

més pels quatre de sempre, “pels de casa”, perquè la gaudeixin els propis protagonistes.

La Festa Major és l’acte més polític de tots els que se celebren durant l’any. El que té més càrrega política possible, encara que im-plícita, per estrany que això pugui sonar. Tot allò que es fa té una di-mensió política, des dels actes que es fan a com es fan o com es fi nan-cen i a quins convidats vénen a la Missa de les Santes (aquest any el conseller Felip Puig i una diputada de Bildu; volen més signifi cants?). No és una cosa per sobre del Bé i el Mal, no. És política pura. Des del discurs de l’alcalde Mora fi ns a la celebració de tots i cadascun dels actes. I el govern de torn té l’obli-gació d’anar adaptant la realitat de la festa a la festa en si. Alcalde Mora: els anteriors executius no s’han atrevit a posar sobre la taula de forma defi nitiva aquests debats, perquè la seva intersecció amb les forces vives que van muntar les Santes modernes, les del 79 ençà, era massa gran com per poder-se’n desmarcar. Vostè no, vostè és lliure, no té aquesta cotilla. Apro-fi ti-ho. Vostè ja ha demostrat que no li tremola el pols per prendre decisions impopulars. Ara -fi ns el proper mes de juliol- té una patata calenta sobre la taula del despatx. Hem d’obrir la festa defi nitivament a tota la ciutat alhora que mante-nim l’essència dels actes que li han donat singularitat i reconeixement arreu de Catalunya. No tingui por i obri en conseqüència.

EDITORIAL

Promoció econòmica i promoció del patrimoniLa Fira de la Verema d’Alella, la Fira Mer-cat Modernista de Canet de Mar o la Fira de Calella i l’Alt Maresme, són tres potents propostes que aquest mes de setembre s’or-ganitzen a municipis de la nostra comarca. L’èxit d’aquests punts de trobada està en la síntesi entre la difusió d’elements del patrimoni, lligats a la promoció comercial i la seva projecció a un públic molt ampli. A les fi res o les mostres (un bon exemple també és la Mostra Gastronòmica, Comer-cial i d’Artesans de Cabrils, que se celebra cada any a mitjans d’agost), hi passen molts visitants que poden conèixer millor –si ja la coneixien–, o si no descobrir, la rique-sa dels productes del territori. Aquesta capacitat de difusió, present en la voluntat de promocionar els vins i el patrimoni enoturístic o la riquesa modernista de la localitat, entre els altres exemples, vincula-da a la voluntat de fomentar la promoció econòmica, són propostes que demanen esforç i treball durant tot l’any.

És cert, també, que l’impacte de la crisi genera molt de desànim, però no s’ha d’oblidar tampoc que amb la feina que es faci ara se n’acabarà sortint un moment o altre. I que entre els atractius que té la comarca del Maresme, hi ha el territori (litoral i muntanya) i les capacitats de conèixer-lo en el context d’un turisme que no necessàriament ha de ser el de sol i platja. Aquests grans aparadors que són fi res i mostres, juntament amb d’altres estratègies més selectives especialitzades que es fan, són apostes de futur molt més necesàries que mai.

25

Cartró pedraAjuntaments, consells comarcals i diputacions. Parlament català i espa-nyol. Ah, i el Senat, com tothom sap, la cambra més útil de totes. Parlament europeu. I resulta que qui ens gover-na són “els mercats”, i una miqueta la Merkel, l’Obama i suposo que també des de la Xina. Gent a la que mai no podrem votar. Com tampoc podem votar el Tribunal Constitucional, que està per sobre de la voluntat de tot un poble. No és que les esquerres estiguin en crisi, és que senzillament ja no hi ha política per part dels par-tits polítics, ni de dreta ni d’esquerra ni de centre. Tot és un “anar fent”, i que vagin dictant els passos a seguir aquells de rostre ocult que es veu que sempre saben allò que s’ha de fer, els mateixos que no van preveure la crisi i van anar infl ant la bombolla pensant que era més resistent que un condó, però ai las!, no sabien que un 2% dels condons, fallen. Mentrestant ens tor-naran a cridar a les urnes, hi anirem com ramats de xais perquè és “la festa de la democràcia”, i fi ns i tot estarem atents als resultats pensant que serà molt diferent si guanyen els uns que si guanyen els altres. Tot és de cartró pedra, decorats entre els que aparei-xen actors que se’n riuen del públic quan s’oculten entre bambolines, i els seus sequaços ens els fan seguir tan atentament que ni tan sols veiem que, com als Pastorets, hi ha una llu-na, també, és clar, de cartró, que treu la llengua, i no pas per burlar-se dels Jonàs i Mataties de torn, sinó dels que estem asseguts a platea i a galli-ner, i que a sobre hem pagat entrada.

JOSEP ARACIL I XARRIÉPresident d’[email protected]

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

Després del capitalisme, què?L’actual crisi fi nancera, igual que l’an-terior crac del 29, són fets naturals propis del sistema capitalista, que co-mença a ser qüestionat com el princi-pal problema, d’una societat descon-certada, que s’adona que el que té no li serveix i que ignora completament el que ha de venir. Des d’un plantejament radical, si el problema és el capitalisme, cal canviar-lo, però, per quin nou siste-ma? Aquest nou sistema no existeix, ningú sap com serà, tot hi que ja s’està covant. Sí que sabem, en canvi, quines són les dues cares del capitalisme. La

negativa, que promou que una minoria de persones, motivades per una cobdí-cia insaciable, s’enriqueixi explotant a una majoria sotmesa al seu poder, i esgotant a la vegada els ecosistemes naturals. La positiva és la progressiva millora dels mitjans de producció, que comencen a fer possible substituir, l’es-forç físic humà pel realitzat per robots. El capitalisme ha cobert positivament el seu període històric, fent el que li tocava fer, de la mateixa forma que ho varen fer les civilitzacions precedents. Una observació elemental de cada una d’elles, denota un progressiu augment del concepte de llibertat. La nova civi-lització, encara sense nom successora del capitalisme, s’ha de caracteritzar per un major grau de llibertat per a to-tes les persones.

Si el capitalisme es defi neix com un sistema rígidament jeràrquic, imposat agressivament per una minoria, el nou sistema hauria de ser horitzontal, amb una mínima estructura jeràrquica, que fomentés la igualtat d’oportunitats

perquè cada persona pogués ser ella mateixa. Es comença a dir que la nova societat serà la dels nosaltres. La d’una societat interactiva en què cada per-sona hi pugui intervenir, ja sigui tant com a membre actiu o com a passiu. Aquest plantejament suposa que no hem de demanar ni culpar els altres de la solució dels nostres problemes, sinó que hem de ser nosaltres mateixos, qui de forma comunitària, hem d’ajudar a solucionar-los. Per fer-ho possible la nova societat s’ha d’organitzar en forma de xarxa, utilitzant com a eines de comunicació les noves tecnologies. Arribat aquest punt és possible aven-turar possibles accions que en cap cas han de ser “en contra de” sinó “a favor de”. Inicialment l’exclusió total de la violència, substituïda per una clara aposta per un pacifi sme, que defensi valors com els de la solidaritat i l’ajuda mútua. Finalment el qüestionament de la propietat privada, com ja actual-ment es comença a produir, en el camp de la propietat intel·lectual.

Tornem-hiL’inici del mes de setembre ens porta el retorn a la normalitat quotidiana. Enrere queden les vacances d’estiu que paralitzen en bona mesura l’acti-vitat productiva, cultural, esportiva, escolar i també en part la relacionada amb la política. A partir d’ara la ciutat anirà recuperant l’activitat que li és habitual a tots nivells i àmbits.

Per una banda la classe política, amb les piles carregades i de ben segur

amb la lliçó ben apresa escalfarà mo-tors amb el ple municipal del primer dijous de mes que marca el nou curs i estem segurs que ho farà amb el ferm propòsit d’arribar a acords i pactes en aquells temes de ciutat que els hauran de permetre estabilitat en la gestió de govern. Evidentment que no ho tenen fàcil, però tampoc impossible. Hem de confi ar que per damunt de les ideologi-es polítiques prevaldrà el sentit comú i el compromís amb els ciutadans.

Recordem que venim d’unes elec-cions municipals que per primer cop des de l’etapa democràtica han possibilitat un canvi de govern en la ciutat. Cal esperar-ne un nou estil de governar i de plantejar-se les priori-tats que en l’actualitat més que mai estant subjectes a la crisi econòmica i fi nancera que estem patint i que sense

cap mena de dubte obligarà l’elabora-ció d’uns pressupostos municipals pel 2012 restrictius, ajustats i realistes. Aquest, estem segurs, ha de ser un dels temes que més ha de preocupar a ho-res d’ara el nou equip de govern, que no té majoria i haurà de pactar per poder aprovar-los.

Està per veure fi ns a quin punt el govern de CiU podrà mantenir les seves prioritats i què i amb qui estarà disposat a pactar. Estem segurs que el parèntesi estival no ha paralitzat els contactes de l’actual govern amb les altres forces polítiques amb represen-tació municipal.

Confi em que a partir d’ara es pugui parlar de transparència en la gestió, de decisions importants, de propostes serioses que garanteixin la governabi-litat de la ciutat. Mataró s’ho mereix.

DES DEL SEIENT DEL COSTAT

XAVIER AMATPeriodista

26 OPINIÓ

La puteta i la ramoneta?

No hi ha polític ni política capaç de fer a tothom content. Això és d’un tal fo-nament com que els mercats setmanals que trobem a gairebé totes les poblaci-ons tampoc satisfan a la totalitat dels seus vilatans. Els venedors que arriben amb les seves furgonetes a vessar tenen tot el dret a guanyar-se la vida. Els co-merciants amb establiment a la locali-tat no deixen de tenir una certa raó en titllar-los de competència deslleial. Els consumidors aprofiten les ofertes. Els veïns més propers pateixen les conse-qüències en veure’s privats de l’espai necessari per poder accedir als seus habitatges i haver de canviar el cotxe ben aparcat a la recerca d’un lloc incert, per a l’endemà potser no tornar a trobar

Sobre CiutadansCiutadans ha estat des de la seva funda-ció entre nosaltres, de vegades amb més notorietat de vegades amb menys. Ha es-tat a partir de l’any 2010 que una sèrie de ciutadans molt més implicats en la vida social i política de Mataró ens hem unit al projecte, i aquest s’ha revitalitzat.

El fet que Ciutadans no es presentés en les últimes eleccions municipals ha creat un cert desconcert. El planteja-ment era solament presentar-se en els municipis on tingués un projecte local

FERRAN PLANELLEscriptor

JUGANT A ESCRIUREl’aparcament conquerit el dia abans.

Muntar i desmuntar parades, aglo-meracions de gent, xivarri... Mentre es-cric això, cada cop trobo més similituds entre els mercats setmanals i la políti-ca. Aquella manera tan seva que tenen els firaires d’oferir els seus productes, amb la manera que els polítics tenen en campanya d’oferir-se als seus votants. Sempre he volgut creure que quan a mercat amb aquella veu forta, però afa-ble, acompanyada d’una cantarella de notació universal se’ns ofereix el millor gènere al preu més baix, si comprem, sabem que o la qualitat serà la que serà o com a mínim la procedència inicial o la fiscalitat final seran de dubtosa ob-servança. Del que ja no n’estic tan se-gur, és si davant d’obvietats semblants en promeses electorals, som igualment capaços de discernir que no hi ha duros a quatre pessetes.

De tots és ben conegut —i consti que no sóc jo qui ho diu, sinó que per evident està comunament acceptat— que CiU acostuma a fer el joc de “la puteta i la ramoneta”. I si us plau que no se m’ofen-gui ningú perquè si l’expressió pogués

tenir quelcom de pejoratiu, queda del tot esvaït per la seva força descriptiva i recurrència en el parlar popular. O si no, de quina millor manera, hom podria re-ferir-se al fet de quedar bé amb tothom i no comprometre’s?

Ignoro quants votants de CiU poden fer fàstics a l’estelada, però, sí que conec molta gent de CiU que l’enarbora amb un orgull patriòtic que els honora.

A molts ajuntaments aquest 11 de setembre onejarà l’estelada. Premià de Dalt hagués pogut ser un d’ells. SI i ERC amb el suport de la plataforma Premià de Dalt Decideix, van presentar conjun-tament al Ple extraordinari del prop-passat 1 d’agost, una moció referent a poder hissar l’estelada al pal de l’edifici de l’antic Ajuntament. CiU amb la seva abstenció va propiciar que els vots en contra de PSC i PP —d’altra banda del tot coherents— la tombessin. Això sí, van justificar el seu vot adduint que te-nen votants de moltes sensibilitats. Un cop més, van desaparèixer pel fòrum sense mullar-se.

Potser a la propera fira electoral, algú en farà record.

sòlid i estructurat. I no com d’altres or-ganitzacions polítiques, presentant-se amb plataformes electorals amb equips dubtosos i programes elaborats quinze dies abans de les eleccions. Crec que aquesta mateixa honestedat electoral és la que en aquest moment està defensant Ciutadans, lluitant per materialitzar una tercera via amb UPyD, per no haver d’explicar als ciutadans perquè opcions que defensen el mateix es presenten per separat. Aquesta honestedat electoral és una part, indubtablement petita, d’un procés molt més ampli de regeneració política que des de la societat civil s’està reclamant a totes les forces polítiques.

El fet que Ciutadans no hagi concor-regut a les últimes eleccions municipals a Mataró no ha de ser impediment per no estar presents en la vida política lo-cal. Fins i tot el fet que al no presentar-se en les últimes eleccions hagi possibi-

litat que el vot no nacionalista no es di-vidís ens dóna legitimitat per denunciar el que s’està fent amb aquest vot rebut.

Per exemple, ja hem criticat dura-ment al Partit Popular a Mataró pel seu suport a CiU sense contraprestacions polítiques. En general aquesta és la tò-nica a tot Catalunya, ja que aquesta és una estratègia presa des de les més altes estades, el suport barat a CiU. Però aquí a Mataró s’arriba a l’extrem: el suport ha estat gratuït. I aquesta política local, ja està creant una forta desil·lusió i des-concert entre els votants no naciona-listes. Per això es fa més necessari que mai la nostra presència, ja fa anys que entre els votants del PSC no s’entén el seu compromís amb les polítiques més radicalment identitàries que han prac-ticat, però anem pel mateix camí de no entendre què defensa el PPC amb el seu servilisme a la política de CiU.

JUAN CARLOSFERRANDO CASASECACiutadans Mataró-Maresme

Valentia davant del nou curs Comença un nou i apassionant curs per a la revista Valors. Una temporada en què la voluntat de la publicació és millorar en qualitat i continuar creixent. I és que, malgrat les incertes i les difi-cultats del moment, tenim ganes de seguir treballant per generar reflexió al voltant dels valors, com hem fet des de l’any 2004. De fet, és normal sentir neguit davant un nou curs. Els experts asseguren que l’home actual és un dels éssers històricament més porucs. Tenim pànic als canvis, a la pobresa, als fenòmens clima-tològics, a la violència, al com-promís... Per això aquest mes proposem endinsar-nos en el valor de la valentia. I ho fem de la mà d’un dels filòsofs més reco-neguts en aquest moment a ni-vell estatal, José Antonio Marina, autor de Anatomía del miedo: Un tratado sobre la valentía, que ens acosta a l’autèntica essència de la valentia que no és no tenir por sinó precisament superar-la. També ens aporten les seves re-flexions en aquest número Maria Teresa Abellán, pedagoga i auto-ra del bloc “Educació emocional, una filosofia de vida”; Joan Ordi, doctor en Filosofia per la Univer-sitat Ramon Llull, llicenciat en Te-ologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i professor de l’Ins-titut Superior de Ciències Religio-ses de Vic; Joan Riart, doctor en psicologia i professor d’Estudis de Psicologia i Psicopedagogia de la Universitat Ramon Llull; i Maria Neus Calleja Fernández, directora del Telèfon de l’Espe-rança de Barcelona.

ASSOCIACIÓ CULTURAL VALORS

L’ESPAI DE VALORS

ADOPTA’LSAquests animals estan esperant la seva segona oportunitat. Ajuda’ns a trobar-los una família que els faci oblidar el que han viscut!

Informeu-vos [email protected] 902 908 043

www.protectoramataro.org

FORD. Si estàs pensant en adoptar un gos podries passar-te i veure in situ a alguns dels magnifics exem-plars que busquen casa i manada. Però ves amb compte , igual Ford s’instalper sempre a la teva vida sen-se que puguis fer res per impedir-ho. Adopta’l

POK. Pok és una gat jove, molt dò-cil amb persones i juga molt amb els seus companys de gatera, es deixa manipular molt bé i és capaç de satisfer qualsevol lloc. animate i vine a veure-ho.

ALANA. Preciosa femella tipo pastor aleman. De tamany gran. Es un cadellot de poc més d’ un any que cerca la seva familia o una de nova a partir de la data esmentada.

GATETS. Estem en plena temporada d’arribada de cadellets de gat als nos-tres refugis, provinents del carrer, nas-cuts de gates perdudes o de colonies incontrolades o fins hi tot llençats a les ecombraries com un rebuig més. Neces-sitem families que els vulguin adoptar. Només heu de venir al nostres refugis per adoptar-los. Us hi esperem.

28

APUNTSMón professional

MJ Detectius Privats (L.2237) és la primera agència d’investigació priva-da creada al Maresme per una dona. Per a això s’ha comptat amb l’asses-sorament i suport de l’Institut Mu-nicipal de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró a través del Tecnocampus.

L’ofici de detectiu privat tradicio-nalment ha estat realitzat per homes, no obstant això, actualment el Minis-teri de l’Interior està donant tantes o més llicències a dones, aconseguint així trencar els tòpics que envolten aquesta professió. Existeixen avan-tatges en realitzar investigacions per dones: passem més desapercebudes, no solem aixecar sospita, podem aconseguir informació més fàcilment, generem més confiança, etc.

Com desmitificar el detectiu privat? Després de tres anys de carrera uni-versitària és el Ministeri de l’Interior qui ens habilita per exercir la professió dins de la legalitat. Alguns clients te-nen remordiments per contractar-nos, uns altres prefereixen no venir a les nostres oficines per por de ser vistos. No obstant això, som professionals com ho pot ser un psicòleg o advocat. Acudim al psicòleg perquè ens ajudi a afrontar situacions que per nosaltres mateixos no podem resoldre, requerim d’un advocat per solucionar conflictes, d’igual manera hem de considerar acu-dir a un professional de la investigació

Dones detectiusPaciència, ment freda i intel·ligència social

privada per aconseguir proves amb les quals obtindrem finalment un benefici econòmic o personal.

És car contractar un detectiu? Del que es tracta és d’invertir en tranquil-litat i poques coses n’ofereixen tanta com la certesa de tenir proves sobre un fet que està succeint, conèixer veritats que es desconeixien o resoldre situa-cions que ens estan generant pèrdues econòmiques. Així mateix, els nostres informes tenen validesa judicial ja que el Tribunal Suprem considera el detectiu privat com a testimoni pri-vilegiat en un procés judicial, sent un mitjà de prova dotat d’exclusivitat.

Actualment s’investiga especial-ment casos relacionats amb temes econòmics (subarrendaments, cobra-ments/prevenció d’impagats, pensi-ons compensatòries i d’aliments, ren-

diment/absentisme laboral, compe-tència deslleial, solvència d’empreses i particulars, etc). També requereixen cada vegada més els nostres serveis pa-res que creuen necessari vigilar el seu fill/a adolescent perquè estan preocu-pats pels seus possibles hàbits nocius o amics amb els quals es relacionen.

Però sobretot recordi que a causa del creixent intrusisme professional en el sector, ha d’assegurar-se quan contracti un servei d’investigació pri-vada d’estar confiant en un detectiu privat degudament habilitat; en cas contrari pot ser castigat amb elevades multes i la informació obtinguda no tindrà validesa legal.

MARIA JOSÉ VICENTE LOPEZ Detectiu Privat – L.2237MJ Detectives Privados

Hípica

Èxit maresmenc al Campionat d’España de ponis 2011En el marc d’aquest campionat, més de 400 genets amb els seus ponis es van donar cita en aquesta recent edició al Club de Campo Villa de Madrid.

En concret, pel que fa a Catalunya, va aportar-hi un gran nombre de bino-mis, tenint-hi una destacadíssima ac-tuació. Precisament, és el cas de l’èxit aconseguit pel Centre Eqüestre Òrrius, en concret en la disciplina de Concurs Complet.

El resultat ha estat aconseguir dues medalles: una de bronze per a Pablo Sancho Garcia en Ponis B i una altra per a l’amazona Aina Anderton, muntant a Space Cookie. Tots dos genets són veïns de Cabrils.

Aquestes són les primeres medalles que s’aconsegueixen en la disciplina de Complet per a Catalunya. Confirmen el bon moment que està vivint l’equi-tació amb ponis a Catalunya i situen al Centre Eqüestre Òrrius com la segona millor escola d’equitació catalana, acu-mulant un total de 21 medalles en la temporada.

L’entrenador, Pablo Sancho, destaca que “els nostres genets han treballat molt dur, s’han esforçat molt i han ob-tingut la recompensa”. També afegeix que “aquestes medalles signifiquen molt per a nosaltres i ens reconfor-ta saber que treballem en la direcció correcta, motiu pel qual només puc felicitar els meus alumnes”.

CENTRE EQÜESTRE ÒRRIUSwww.hipicaorrius.com

29

Món legal

Ja han passat les vacances déstiu, aquelles que des de fa mesos esperàvem amb can-daletes tots plegats, tant per desconnectar de la feina diària com per esvair temporal-ment lángoixa del que no en té. Durant aquest període sembla com si la realitat quotidiana es relaxi, els problemes quedin aparcats i les negativitats sésvaeixin de cop i volta. Ja sabem que els dies de festa comencen i sácaben, però mentre duren tenim la sensació que tot va bastant millor i el nostre to vital es regenera.

Ja hem arribat al setembre i la reanuda-ció del dia a dia econòmic, polític i social ens fa veure que els problemes segueixen allà on els havíem deixat, molts conflictes estan pendents de resolució i les pers-pectives de millora general a curt termini semblen pura utopia. Per això és aquest un moment de vital importància per tots plegats, d’adoptar sense embuts una ac-titud positiva i esforçada, de fer les coses

millor que mai i de remar en una sola di-recció. Sembla aquesta una cançó llarga-ment sentida, però ara toca interpretar-la de debò tots plegats... i sense desafinar.

La represa del curs polític ens porta no-vetats molt importants, com l’ultimació de l’avantprojecte definitu de la Llei Òmni-bus catalana i el recent iniciat procés par-lamentari de reforma de la Constitució espanyola pel que fa al sostre de despesa; reformes normatives que ens afectaran i molt. Igualment, la situació a nivell in-ternacional tampoc convida a celebraci-ons, el món borsari i financer s’enfronta a molts reptes i interrogants i la creació de llocs de treball, al cap i a la fi, allò que a la majoria de nosaltres ens interessa especi-alment, es fa pregar i no arriba.

Davant d’aquest panorama, la millor manera de sortir endavant és creure en nosaltres mateixos, avançar i perseverar, tenir plena consciència que ara tan sols hi ha una sola direcció, l’ascendent.

Que la tornada al dia a dia després del parèntesi estival no ens faci defallir o dubtar que sens dubte superarem aques-ta llarga crisi, això sí, amb lésforç i ferm compromís de tothom.

XAVIER CASAS MARTÍNEZ

[email protected]

Punt... i a part

Entitats

L’edició del llibre Aigua de vida des-criu la història inacabada del Mo-viment Sènior. Es pot descarregar gratuïtament des de la pàgina web www.eurosenior.net/llegirllibrecat.html i també des de www.euro-seniorpremia.net.

A la UE cada any aug-menta en tres mesos l’es-perança de vida. Si no es pren consciència d’aquesta realitat, l’envelliment de la població esdevindrà un dels seus principals proble-mes. La paradoxa d’aquesta situació és l’acceptació dels sèniors jubilats, amb una àmplia capacitat intel·lectual i amb un enorme temps lliure, com un grup parasitari, total-ment infrautilitzat, en lloc de la seva integració en la societat com a mem-

La història del moviment sènior

bres actius.Per als sèniors, la utilització massi-

va del seu cervell, l’únic òrgan humà que no envelleix, es converteix en una qüestió de supervivència. Per a la societat, pot suposar un gran be-nefici l’aprofitament dels potencials recursos sèniors, per superar l’actual crisi econòmica i de valors, d’acord

amb les previsions de la UE de declarar l’any 2012, com l’any europeu de l’envelli-ment actiu.

El llibre Aigua de vida, aspira convertir el proble-ma de l’envelliment en un repte històric, demostrant que hi ha vida després de la jubilació, que és possible utilitzar-la per canviar una societat que

forçosament haurà de començar a afrontar el fet real del seu envelli-ment, no com una situació decadent, sinó com una situació creativa pro-motora de canvis socials, cap una nova societat del coneixement con-ceptualment intergeneracional.

JOSEP ARACIL I XARRIÉ

President del Consell Sènior de Premià i d’Eurosenior

30

La directora general de Turisme, Ma-rian Muro, va afi rmar el passat mes d’agost que l’evolució del model tu-rístic de Catalunya passa per vincular el turisme de sol i platja amb altres atributs del país, com són la cultura i la gastronomia. Muro va assegurar que cal fer una clara aposta en aquest sentit perquè això “ens farà únics i di-ferents”. “El turisme de sol i platja és el nostre millor actiu però no po-dem deslocalitzar totes les nostres riqueses i els recursos que tenim”, va apuntar.

El turisme de sol i platja s’ha de vin-cular amb la cultura i la gastronomia. Aquest és el repte que el govern de la Generalitat vol assolir perquè el model turístic de Catalunya segueixi evoluci-onant. Per això, la directora general de Turisme, Marian Muro aposta per una vinculació directe entre aquest turis-me que busca el sol i la platja i també amb el turisme gastronòmic i cultural. En aquest sentit, Muro va posar

La Generalitat vol vincular el turisme de sol amb la cultura i la gastronomia

ROURA ROSAT‘MERLOT 2007’

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta cu-linària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

TOMÀQUETS FARCITS

LA PROPOSTADE L’ÀVIA REMEI

Sagnia de raïm Merlot escuada. Maceració de 8 hores. Fermentació 10 dies a 15 -16º C. De color rosa

intens, de superfície brillant amb una aroma d’intensitat mitjana, amb records de fruitetes vermelles.

Bona entrada, viu, amb bona aroma de boca i retrogust franc de persis-tència mitjana.

Acompanya bé els en-trants, fumats i anxoves,

arrossos i pastes, carns i peixos. Ideal com a vi d’aperitiu. Especialment indi-cat per a peixos poc elaborats i mariscs.

GASTRONOMIES

Sagnia de raïm Merlot escuada. Maceració de 8 hores. Fermentació 10 dies

El litoral del Maresme, un punt important de destinació turística.

El vi no només es degusta amb el gust, sinó amb els sentits: pel seu color, la seva aroma i la seva textura. Existeix una normativa per beure els vins. Per exemple, s’aconsella acompanyar les carns blanques, en especial el peix i el marisc, amb vins blancs, i les carns vermelles amb vins negres o vermells de molt cos. Això es deu al fet que els sabors dels vins blancs acostumen a ser

menys intensos que els dels negres, i les carns de peix i crustacis són magres, per la qual cosa no tenen tants greixos com per difi cultar la degustació dels vins blancs. També és costum que els vins blancs es beguin frescos (de 8 a 10ºC) i que els negres es beguin a temperatura ambient (de 18 a 25ºC). El que no s’ha de fer mai és posar una ampolla de vi al congelador, ja que una regla bàsica per a tot bon vi és evitar que pateixi canvis bruscos de temperatura. Pel que fa a la cristalleria, per als vins fi ns es recoma-

d’exemple alguna de les activitats que duu a terme el Càmping Salatà de Ro-ses, com fer la ruta de l’anunci Estrella Damm o visitar de nit el Museu Dalí de Figueres.

La directora general de Turisme va

avançar que la Generalitat farà una valoració global de la temporada de turisme d’enguany el dia 15 de setem-bre, un cop hagi passat l’època estival i es puguin analitzar bé les dades.

Text: ACN

na l’ús de copes de vidre translúcides, per poder apreciar el color i les tonali-tats del vi. A més, les copes han de tenir una lleugera corba cap a dins i una boca bastant ampla, per mantenir més bé les aromes i veure més bé els matisos i les brillantors del vi.

Hi ha recipients decantadors on s’aboquen els vins perquè s’airegin i se’n decantin els sediments. S’acostu-men a decantar els vins anyencs i que han estat molt temps estacionats.

Text: ACPG

Degustar els vins

TOMÀQUETS FARCITS

INGREDIENTS: Tomàquets grossos i ma-durs, però que no siguin tous. Pa rallat. Margarina o mantega. Sal i oli. Per al farcit farem servir allò que disposem, com per exemple cansalada, carn picada passada per la paella, marisc, patates i pèsols, amanida russa, botifarra espar-racada, sobrassada, pastanaga ratllada, olives, brandada de bacallà, etc.

PREPARACIÓ: Els tomàquets els tallem traient-li la part de dalt i, amb compte, els buidem. Els deixem una estona cap per avall per tal que s’escorri el suc. Tot seguit els farcim amb allò que ens vin-gui de gust, o amb el que disposem en aquell moment.

Un cop estiguin plens, per damunt, per tal de tancar-los, els empolvorem amb pa rallat i una mica de margarina o man-tega. També poden anar tapats amb for-matge ratllat i una mica de mantega.

Seguidament els posarem al forn perquè quedin gratinats. Tanmateix els podem fer en fred, és a dir, sense posar-los al forn, posant ou dur tallat per sobre i guarnir-los amb una tira de pebrot esca-livat i unes olives.

Amb una mica d’imaginació, podem fer una cara o una fl or, tot depèn del gust o la gràcia que tinguem, i així queda molt decoratiu pels entremesos.

31

LES NOSTRES MACOTES

La SPAM retorna un gat perdut des de feia dos anys

El felí malvivia al carrer i es trobava a més de 30 quilòmetres de casa seva. Gràcies al microxip, la SPAM va contactar amb la propietària, que el gat va reconèixer immediatament.

El 8 d’agost serà una data per recordar en els refugis de la SPAM. La protectora ha viscut una història amb final feliç jus-tament en un mes en què s’acostumen a viure situacions complicades a conse-qüència de la saturació d’animals que hi ha en els centres d’acollida. La història té a veure amb un gat que feia dos anys que havia desaparegut i que ha pogut ser retornat a la seva propietària després de trobar-lo a més de 30 km del lloc on es va perdre, gràcies al microxip identifica-tiu que duia.

El 22 de juliol els serveis de recollida de la SPAM van recollir un gat manso i malferit dels carrers de Mataró, on mal-vivia en un solar des de feia un any. En arribar al refugi, l’equip veterinari li va practicar l’examen de reconeixement ha-bitual i en aquell moment va detectar que duia microxip. Per sort, les dades que hi apareixien encara eren vigents i van po-der contactar amb la seva propietària.

Maria Dolors Toledo, propietària del felí, va perdre el seu gat el gener del

2009 i va passar mesos penjant car-tells al voltant de casa seva per trobar “Mixu1”, nom del gat. El que mai no s’hauria imaginat és que el gat s’hagués desplaçat més de 30 kilòmetres des del punt inicial on es va perdre, a Sant Pere de Vilamajor.

A la SPAM, es van viure moments molt emotius quan en arribar al refugi, el gat va reconèixer de seguida la propi-etària i va entrar sense dubtar-ho ni un segon dins del seu transportín perquè el dugessin de nou a casa, després d’una aventura de més de dos anys.

Aquesta història demostra que molts dels animals que viuen en els refugis no són abandonats sinó que s’han perdut i que l’única alternativa possible per re-trobar-los és identificant-los amb un microxip. Malauradament, només un 1% dels gats que la SPAM recull als car-rers el duen, una xifra molt llunyana a la dels gossos, que s’apropa al 25%, tot i que també és insuficient.

Text: SPAM

El període estiuenc ofereix unes dades que no deixen indiferents. Des de l’1 de juny fins el 28 d’agost, la protectora ha recollit dels carrers de 31 municipis ca-talans un total de 898 animals. Aquesta xifra és un 6% superior a la del 2010 tot i que s’ha de tenir en compte que aquest any la SPAM inclou en els seus movi-ments els animals del Centre Comar-cal d’Acollida d’Animals de Companyia (CCAAC) del Barcelonès, centre que va començar a gestionar l’1 de gener d’aquest any. Sense comptar aquest dar-rer, l’augment d’entrades hauria estat d’un 3%.

La xifra que més colpeja els centres és l’entrada massiva de cadells de gat, dels quals se n’han registrat fins a 197. Quant a gats adults, se n’han recollit 105. Pel que fa als gossos, la protectora n’ha recollit 596, dels quals 494 han si-

gut animals adults i 102, cadells. Aques-ta entrada massiva de cadells de gat i de gos és habitual cada estiu i no millora amb els anys, provocant un esforç humà i econòmic i afectant el benestar dels animals. La presidenta de l’entitat, Sílvia Serra, diu que “a més, el fet d‘abando-nar cadells mostra un cop més on arriba la misèria humana i la manca de prevenció i de voluntat de la nos-tra administració. Aquest problema genera una alta despesa econòmica i només amb esterilitzacions obligatò-ries hi posaríem fre”.

Tot i que no al mateix ritme que les xi-fres d’entrada, les adopcions també han estat presents. Fins a 457 animals han trobat una família, un 6% més que l’any passat durant el mateix període. En to-tal, s’han adoptat 331 gossos i 126 gats. L’adopció té una tendència a l’alça i ve

acompanyada d’una creixent sensibilitat de la població envers els animals. Mal-auradament, aquesta dada no creix al mateix ritme que la del maltractament i de l’abandonament, que no s’aturen en tot l’any. Hi ha encara molta feina a fer i la SPAM assegura que s’avergonyeix en veure la passivitat i permissivitat dels governants que no evolucionen al ma-teix ritme positiu dels ciutadans.

Alguns dels animals han pogut retornar a casa seva gràcies al microxip identifica-tiu o bé perquè els seus amos han buscat

refugi per refugi fins trobar-los en un dels centres de la SPAM. En aquest cas, la diferència entre gossos i gats és abismal: s’han retornat 216 gossos i només 10 gats. Sílvia Serra afirma que aquesta xifra és minsa pels gossos i que pels gats és inex-plicable: “En ambdós casos és intolera-ble, tenint en compte que el microxip és obligatori per llei. Les dades mos-tren que el compliment de la llei brilla per la seva absència. Altre cop, inope-rància de la nostra administració”.

Text: SPAM

Entrada massiva de cadells de gats i gos durant l’estiu

32

IDIOMES:Anglès, francès.

BALLS: Salsa, country, balls de saló, dansa oriental, dansa tribal, sevillanes, lindy-hop (Swing).

TALLER D’AUTOAJUDA FÍSICA I PSÍQUICA:Manteniment personal (gimnàstica), tai-txi i pilates, defensa personal femenina.

ARTS, CREATIVITAT, DIVERSIÓ I ESPLAI:Cuina, rebosteria, taller d’escriptura, cosir i pintar roba, guitarra, construcció d’un “cajón flamenco”, art floral, feng-shui (curs teòric), patrimoni i cultura, bijuteria i complements, taller d’automaquillatge, pintura, pintura sobre roba, fotografia, taller de caricatures, taller d’escacs, iniciació a l’aerografia, teatre, comèdia i drama, teatre de text i personatges.

ALTRES TERÀPIES: Iniciació al massatge i iniciació a la reflexoteràpia.

ALTRES CURSOS: Manipulador d’aliments.

TALLERS D’INFORMÀTICA: Informàtica bàsica, processador de textos, internet, presentacions gràfiques, disseny web, fotografia digital, retoc fotogràfic.

CORALS:- Coral rodasons per a nens de 5 a 9 anys.- Coral rodamón per a nens i joves de 10 a 16 anys.- Coral Primavera per la Pau per adults.

Horari d’atenció al públic de dilluns a divendresMatins de 10:00 a 13:00Tardes de 16:00 a 21:00

PER MÉS INFORMACIÓ:Tel. 93 790 34 50 · www.matarofoment.org

ENSENYAMENTEls sindicats denuncien que les escoles començaran el curs amb menys professorat

Els sindicats de l’ensenyament han tor-nat a denunciar que les escoles comen-çaran el curs 2011-2012 amb menys professorat que l’any passat. Tot i que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat en reiterades ocasi-ons que es mantindrà la mateixa planti-lla que el curs passat, els representants dels professors han asseverat que tenen constància que hi ha menys llocs de tre-ball. A falta de tenir les dades concretes, afirmen que és indiscutible que si els professors faran una hora lectiva més i els alumnes una menys, amb la retirada de la sisena hora, s’estalvien llocs de tre-ball. Els sindicats asseguren que serà un inici de curs “complicat” i avisen que estaran alerta de cara al pressupost.

El cap de comunicació de CCOO, Àngel Garcia, ha explicat a l’ACN que els han arribat casos de professors que s’han quedat sense feina. La consellera per contra assegura que tots els interins mantenen el seu lloc de treball. Des del sindicat consideren però que aques-ta afirmació no és del tot certa, ja que molts d’aquests interins no seran con-tractats per a tot el curs (de setembre a 31 d’agost) com l’any anterior sinó que ho faran a jornada reduïda o per cobrir substitucions. “Molts interins han passat a ser substituts i aquests pas-

sen directament a l’atur”, ha declarat Garcia.

Aquesta mateixa visió la compartei-xen la portaveu d’USTEC·STEs, Rosa Cañadell, i la responsable d’Ensenya-ment d’UGT, Roser Font. Font conside-ra una “evidència” que hi haurà menys professors per a més alumnes, ja que ha assegurat que “potser molts conti-nuen però amb la degradació del seu lloc de treball”.

La representant d’UGT ha assegurat que això està comportant que en alguns centres els professors que no fan la jor-nada completa rebin “pressions” per part de les direccions perquè ampliïn la seva jornada i que es quedin més hores al centres de les que li pertoquen.

NOVES RETALLADESEn l’àmbit econòmic, els sindicats te-men que durant el curs la conselleria presenti noves mesures d’estalvi, i per això han anunciat que vigilaran quins són els pressupostos que es presenten per al 2012. Cañadell ha expressat la seva temor que, un cop coneguts tots els números, la situació “sigui pitjor del que s’ha anunciat”. Davant d’aquesta situació ha demanat que s’aturin totes les retallades i que es recuperi el que s’ha perdut fins ara.

Des de CCOO, Garcia també ha de-manat a Rigau que negociï un pacte d’estabilitat per als professors que vagi més enllà d’un any (que és el que es va aconseguir en la darrera negociació). “Estem demanant garanties per-què si aposten per la continuïtat de la plantilla als centres, doncs que ho portin a la mesa sectorial”, ha dit Garcia. El sindicat lamenta que no hi ha garanties que les retallades no vagin a més, i ha asseverat que treballarà per recuperar el que s’ha perdut fins ara.

INICI DE CURS ‘COMPLICAT’En general, i en paraules de Cañadell, intueixen que el curs serà “complicat”, tant pel context econòmic com pel seguit de mesures que està adoptant el govern. La portaveu d’USTEC·STEs ha lamen-

tat que les retallades estiguin afectant els més necessitats, així com que els pro-fessors estiguin carregant sobre l’esque-na “una crisi que no han creat”.

Des d’UGT, Font ha explicat que des dels governs es vol fer creure que el curs començarà amb normalitat i ha afegit que si això és així és gràcies al “com-promís i l’esforç” de la comunitat edu-cativa, especialment el professorat. S’ha preguntat, en canvi, quin és el compro-mís del govern en la lluita contra el fra-càs escolar si han reduït el pressupost. “El que no podem amagar de cap manera és que s’estan deteriorant les condicions de treball i hi ha menys recursos per fer front a les necessi-tats educatives”, ha declarat.

Text i foto: ACN

Alerten que les ‘retallades’ provocaran conseqüències en la qualitat educativa a llarg termini.

33

Els Premis Educaweb d’Orientació Acadèmica i Professional han rebut, en la seva quarta edició, un total de 35 projectes d’orientació en tots els àmbits educatius. En aquesta edició, la comu-nitat autònoma amb més propostes presentades ha estat Catalunya, segui-da per Castella i Lleó, Andalusia, Aragó, Madrid, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Galícia, Múrcia i País Basc.

A més de les categories individual i institucional, aquest any, com a novetat, s’ha obert la participació a projectes en-cara no aplicats, elaborats per orienta-dors i professionals menors de 35 anys.

A partir dels projectes rebuts, Montserrat Oliveras, directora d’Edu-caweb, psicòloga i orientadora, expli-ca que és normal que les iniciatives presentades es caracteritzin per anar majoritàriament dirigides a persones que es troben en un període d’elecció i transició d’uns estudis o d’una profes-sió, com són els cursos finals de l’ESO, la formació professional i el batxillerat. Això és a causa que “són etapes clau en el procés d’elecció dels joves en les quals escullen itineraris que els

Es presenten més de 30 projectes als Premis Educaweb d’Orientació Acadèmica i Professional

obren noves portes i oportunitats, canalitzen les seves il·lusions i pro-jecten el seu futur. Són moments es-pecials que requereixen un acompa-nyament també especial”.

Així mateix cal destacar que, amb motiu de la situació actual del mercat laboral, ha augmentat el nombre de pro-jectes adreçats a persones en situació de desocupació, joves sense estudis i perso-nes en situació de dificultat social.

La decisió del jurat, format per experts en orientació acadèmica i professional,

tots ells independents d’Educaweb i provinents de l’àmbit acadèmic, laboral i institucional, es farà pública a l’acte de lliurament dels Premis Educaweb que tindrà lloc el novembre d’aquest 2011.

Al certamen, a més de la publicació i difusió del projecte i del lliurament d’una distinció, Educaweb dotarà de 1.000 euros el guanyador individual, i d’un any de publicitat al portal d’Edu-caweb, valorat en 12.000 euros, al pre-miat de la categoria institucional. En la modalitat de projectes no aplicats s’es-collirà un sol guardonat, el qual obtin-drà la publicació i difusió de la seva pro-posta i una distinció de reconeixement.

La finalitat d’aquests premis és po-tenciar l’orientació acadèmica i profes-sional donant a conèixer totes aquelles experiències, projectes i materials in-novadors relacionats amb aquest àmbit. Per això compten, des dels seus inicis, amb el suport de la Confederación de Organizaciones de Psicopedagogía y Orientación de España i la Asociación Internacional para la Orientación Edu-cativa y Profesional, entre d’altres.

Text: ACPG

34

La presidenta de la Federació d’Associ-ació de Pares de Catalunya (FAPAC), Imma Fuyà, ha alertat que el transport escolar per alumnes que estudien en un altre poble o lluny de casa deixarà de ser gratuït aquest curs en alguns punts del país. Segons la FAPAC, alguns consells comarcals deixaran d’oferir gratuïta-ment el servei i faran pagar a les famílies el 25% del cost, uns 350 euros per curs i fill. Fuyà assegura que els consells co-marcals han pres aquesta decisió perquè “amb el que reben d’Ensenyament no poden fer front a la despesa”. La FA-PAC també alerta que les ajudes per a les famílies que cedeixen els llibres per-què els reutilitzin altres alumnes cauen dels 25 als 10 euros.

La presidenta de la FAPAC, Imma Fuyà, ha alertat que l’inici de curs pot ser “feixuc” per a les famílies perquè hi haurà una davallada generalitzada de les ajudes tant per a la compra de material, sortides extraescolars i tam-bé per al transport. És en aquest darrer capítol que la representant dels pares i mares ha donat la veu d’alerta perquè ha reconegut que pot deixar de ser un servei gratuït.

Fins ara, els consells comarcals s’en-carregaven de gestionar el servei que era gratuït per als estudiants que s’han de desplaçar a un altre poble -especial-ment perquè no hi ha IES en el seu- o aquells que han de recórrer més de tres quilòmetres per anar al seu centre, en-cara que sigui dins el mateix municipi. Ara però, segons ha dit Fuyà, tenen constància que alguns consells comar-cals faran pagar a les famílies fins el 25% del servei. “Això vol dir en alguns casos passar de no pagar res a pagar 350 euros per fill i curs”, ha alertat.

Fuyà assegura que els consells co-marcals han pres aquesta decisió per-

La FAPAC alerta que les famílies hauran de pagar fins a 350 euros pel transport escolar dels fills

què amb el que reben del Departament d’Ensenyament “no poden fer front a la despesa” i ha avançat que aquest és un dels temes que vol tractar amb la consellera del ram, Irene Rigau, en la reunió que tenen prevista abans no co-menci el curs.

La presidenta de la FAPAC també ha assenyalat que, malgrat que el Govern manté la partida per al programa de reutilització de llibres, cada vegada hi ha més demanda i les ajudes que rebien les famílies que sol·licitaven el progra-ma són més baixes.

Un altre dels capítols que ha volgut destacar la presidenta de la FAPAC és el destinat a les beques per necessitats socioeconòmiques. Aquestes són unes ajudes que permeten als fills de famíli-es que passen dificultats econòmiques fer les mateixes activitats que la resta de companys, bàsicament colònies i sortides extraescolars. Segons ha aler-tat Fuyà, aquestes ajudes “no estan garantides ni pels municipis ni pel Departament d’Ensenyament”.

Davant aquesta situació, la FAPAC alerta que això pot agreujar les dife-rències entre alumnes. “Serà trist veure com un nen no podrà fer una sortida perquè no ho podrà pagar”, ha avançat Fuyà que assegura però que aquí hi entra el paper “solidari” de les AMPAS.

Davant aquesta radiografia de la situ-ació, la FAPAC ha demanat a les 2.050 AMPAS que representa que estiguin “alerta” i que “se solidaritzin” amb les famílies que pitjor ho estan passant. Per això, Fuyà no descarta mobilitza-cions durant el curs. “Serà un curs difícil i si en un moment determinat hem de sortir al carrer ho farem”, ha avançat.

Text: ACN

La taxa de desocupació a dia d’avui entre els universitaris és del 7,6%. Tot i que la dada és superior a la taxa del 3% de l’any 2008, la lectu-ra positiva és que la xifra d’aturats entre els universitaris és la meitat de la taxa de desocupació d’atur de la població activa de 25 a 54 anys, que el primer trimestre de 2011 era del 17% segons l’EPA. Tot això es desprèn de l’enquesta d’inserció laboral de la població graduada de l’Agència per la Qualitat del siste-ma universitari de Catalunya que revela que les persones amb estudis universitaris tenen més feina, gua-nyen més i ocupen llocs de respon-sabilitat.

A Catalunya el 88,8% dels univer-sitaris tenen feina tres anys després de finalitzar els seus estudis i 8 de cada 10 a jornada completa, segons l’enquesta basada en 16.000 entre-

vistes que van obtenir el seu títol fa tres anys.

Les dades de l’enquesta desgrana-des treuen a la llum petites diferèn-cies entre les diferents disciplines universitàries. Les carrerers relaci-onades amb les ciències de la salut, per exemple són les que garanteixen més inserció laboral, amb una taxa del 92%. Les més desafavorides, en canvi, són les humanitats, amb una taxa d’ocupació del 81,51%.

L’estudi també assenyala que la formació universitària augmenta l’estabilitat laboral i està ben re-munerada: més de la meitat dels contractes són fixos i un 45% dels que treballen a jornada completa cobren més de 24.000 euros anuals mentre que només un 13% en reben menys de 15.000.

Text: ACPG

Els universitaris tenen més feina, sobretot del sector salut

La taxa d’atur dels graduats és del 7,6%, encara que el sector de les humanitats és el que presenta més problemes d’inserció.

35

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca du-rant el mes de setembre. Qui vulgui pot fer arribar informació de les seves activitats i propostes del mes següent a [email protected] abans del dia 20 de cada mes en curs i seran publicades.

AGENDAEL MARESME MES A MES

CALDES D’ESTRAC

ACTES, DIA A DIAFesta Major de Caldes d’Estrac. Del 3 a l’11 de setembre.

Recepció a l’ofrena floral Diada Na-cional de Catalunya. Diumenge 11 a les 12.30 h a la Pèrgola del Parc de Can Muntanyà. Entitats, partits polítics mu-nicipals i veïns i veïnes de Caldes que ho desitgin podran reunir-se per participar en l’ofrena floral.

Ofrena floral Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11 a les 13 h a la Pèrgola del Parc de Can Muntanyà.

Inauguració de l’exposició Després del vent. Dissabte 17 a les 18 h a l’Equipa-ment de Promoció Econòmica i Cultural. De l’artista pintor Pere Pujades. Consulteu horaris a les cartelleres municipals.

Colla de geganters i grallers de Caldes d’Estrac. Podeu consultar les sortides, i altra informació referent a la Colla, al web http://webs.gegants.cat/caldesdestrac

Associació El somriure dels nens. Cada segon diumenge de mes, d’11 h a 14:30 h, l’associació té una parada venda d’espèci-es, bijuteria i roba importada de l’Índia al Parc Joan Maragall. La recaptació va desti-nada a una escola i orfenat a l’Índia. Més informació: www.elsomriuredelsnens.org i [email protected]

Petanca. Melés els dissabtes a les 18 h a les pistes de la platja del Bassiot. Organit-za: Club de Petanca de Caldes d’Estrac.

CURSOS I TALLERSCurs d’iniciació a Internet: Troba el Nord. Dilluns 12, dimarts 13 i dimecres 14 de 18:30 a 20:30h a la Biblioteca Can Milans. Places limitades. Cal haver fet ins-cripció prèvia a la Biblioteca Can Milans.

Taller de la memòria. Dimarts i dijous de 9.30 h a 11.30 h del 20 de setembre al 21 d’octubre a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. Cal fer inscripció prèvia a Serveis Socials. Tel. 93 791 00 05.

EXPOSICIONSDesprés del vent. Del 17 al 30 de se-tembre a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. De l’artista pintor Pere Pujades. Inauguració: dissabte 17 a les 18 h.

SOS: Senyals de fum des d’un subsòl. A partir del diumenge 18 de setembre a la Fundació Palau. L’exposició és una mostra de la darrera preocupació plàstica de l’artista i teòric Antoni Llena: defensar per sobre de tot el llenguatge de la plàstica. L’artista reflexiona sobre el procés creatiu amb les seves obres així com amb la pa-raula escrita. Coproducció amb Tecla Sala de l’Hospitalet. Inauguració diumenge 18 a les 12.30h.

INFANTILHora del conte. Divendres 23 a les 18 h a la Biblioteca Can Milans. Conte i taller: Ja ha arribat la tardor, a càrrec de la Bibliote-ca Can Milans.

SORTIDES I VISITESSortim a pasejar. Dimecres 14 i 21. Passejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials de l’Ajuntament. Tel. 93 791 00 05.

TEATREEl sopar dels idiotes. Divendres 23 i dissabte 24 a les 22 h, diumenge 25 a les 19 h, a la Sala Cultural. A càrrec d’Strak Teatre. Venda anticipada d’entrades a partir del 5 de setembre a l’estanc del Camí Ral.

ACTES, DIA A DIAClub de lectura. Dijous 8 a les 21 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Comentarem la biografia de Frida Kahlo de l’autora Rauda Jamis.

37a Festa de la Verema d’Alella. Durant els dies 9, 10 i 11 de setembre, el municipi s’omplirà d’activitats que a més de perme-tre passar-s’ho bé, interrelacionen tradició, festa, gastronomia i difusió de la cultura del vi, un món obert a infinites possibili-tats, que perviu i es renova projectant els noms dels nostres vins més enllà de les fronteres comarcals.

Bus consum. Divendres 23 de 10.30 h a 13 h a l’aparcament de davant de Can Lleonart.

Com cobrir les autèntiques necessitats dels infants. Divendres 30 a les 20 h Biblio-

ALELLA

teca Ferrer i Guàrdia. Xerrada a càrrec de Momo Cardona.

CURSOS I TALLERSInscripcions als cursos de Can Lleonart. Divendres 16 i fins a l’inici de les activitats (3 d’octubre) al Centre Cultural de Can Lleonart. S’obre el termini per fer les inscripcions als cursos i tallers del progra-ma de tardor per als nous usuaris. Horari: De dilluns a dijous de 8 h a 14 h i de 16 h a 21 h i divendres de 8 h a 14 h. Pels antics usuaris les inscripcions es fan el 14 i 15 de setembre. www.canlleonart.com.

INFANTILHora del conte. Dimarts 27 a les 17 h a la Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. Contes de ciutats i de semàfors, a càrrec de Núria Clemares.

ACTES, DIA A DIAPresentació del llibre Com explicar aquest país als estrangers, de Matthew Tree. Divendres 9 a les 19.30 h a la Sala Noble del C.C.Calisay (Riera Pare Fita, 31). Selecció d’articles publicats en anglès al llarg dels últims deu anys, amb la intenció d’explicar la situació d’aquest racó d’Eu-ropa (des d’un punt vista personal) als que sàpiguen llegir anglès. Inèdits fins ara en català, entre aquests textos hi ha una conferència polèmica donada al London School of Economics, i molts articles que parlen de vivències personals, la literatura d’aquí, la catalanofòbia...

Trobada de gegants a Caldes d’Estrac. Dissabte 10 a les 24 h a Caldes d’Estrac. Amb la participació dels nostres gegants. Organitzat per Associació de Geganters de Caldetes.

1a Baixada de torxes per la independèn-cia. Dissabte 10 a les 20.30 h del monu-ment per la Independència de can Jalpí fins a la plaça de l’Església d’Arenys de Mar. Baixada de torxes caminant des del mo-nument per la Independència de can Jalpí fins a la placeta de l’Església on, després, començarà un potent correfoc. Organitzat per CUP d’Arenys de Mar.

Correfoc per la Llengua. Dissabte 10 a les 21.30 h a la Plaça de l’Església. Acaba al balcó del Xifré.Organitzat per Plataforma per la Llengua.

Fira-Mercat del col·leccionisme i antiqua-ris. Diumenge 11 de 10 h a 21 h a la Riera, davant del C.C.Calisay. Organitza: Associa-ció Col·leccionisme Nou i Vell.

Trobada de cotxes i motos d’època. Diu-menge 11 a les 10 h a la Plaça de l’Església. Fins les 14 h. Organitzat per Ateneu Are-nyenc-Secció Motera “ A tota vespa”.

Ofrena floral. Diumenge 11 a les 11 h al Balcó del Xifré. A càrrec de les entitats, col·lectius i autoritats locals.

Festa al carrer Sant Rafel. Divendres 16 a les 24 h al carrer Sant Rafel. Durada: Fins al 18 de setembre. Organitzat per Comissió de festes carrer Sant Rafel.

Tertúlia de novel·la: Érem 4, de Lluís Ferran de Pol. Dilluns 26 a les 19 h a la Sala d’actes de la Biblioteca (c/ Bonaire, 2). A càrrec de Teresa Montmany.

INFANTILInici de la temporada de l’Hora del conte. Dijous 22 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca (C. Bonaire, 2). A càrrec de l’Ós Mandrós.

MUSICA I DANSABallada de sardanes. Dissabte 10 a les 19.30 h al Passeig Xifré (davant l’Ateneu).

Relk:Gran esperança del propi no-res. Dissabte 10 a les 22 h al Teatre Principal (c/Església, 45-47). Presentació del nou disc. Preu: 7 €.

Ball a l’Ateneu, amb el grup Ària. Dissab-te 24 a les 22 h a la Sala de Ball- Ateneu Arenyenc. Inici de la temporada de Ball, amb obsequi de venvin-guda. (Copa cava i galetes). Preu: Socis 6€ No socis 7€. Organitzat per Ateneu Arenyenc.

SORTIDES I VISITES5a Pujada al Montalt a penjar l’estelada. Diumenge 11 a les 9 h a la Plaça de l’Esglé-sia. Pujada al Montalt a penjar l’estelada. Després hi haurà esmorzar per tothom. Organitzat per CUP d’Arenys de Mar.

Excursió al Solsonès. Dijous 15 a les 8 h matí, sortida davant del Calisay. Visites: Santuari del Miracle. Solsona i la Catedral i Església Romànica de Sant Esteve d’Olius. Dinar a Solsona. Preu: 33 €. Organitzat per Esplai de la Gent Gran.

TEATRESopar d’amics. Diumenge 25 a les 19 h al Teatre Principal (c/ Església, 45-47). A càrrec de la Cia. de Teatre del Centre de Canet de Mar. Preu: 10 €.

Espectacle: Enchanté! Divendres 30 a les 22 h al Teatre Principal. A càrrec de la companyia Divinas. Preu: 10 €.

ARENYS DE MAR

Relk: Gran esperança del propi no-resDissabte 10 a les 22 h al Teatre Princi-pal (c/Església, 45-47).

Presentació del nou disc. Segons Jordi Bilbeny, lletrista de Relk, defineix el disc com “un viatge al fons negre del pou de cadascú en els moments més difícils per cercar-hi llum”. Preu: 7 €.

ACTES DIA A DIAXXVII Fira d’Artesania Catalana. Diumen-ge 11 durant tot el dia a la Riera.

Acte Institucional. Diumenge 11 a les 11 h a la plaça de l’Església.

Lliurament d’un obsequi a la puntaire de més edat. Diumenge 11 a les 13 h a la Riera.

Tertúlia de literatura per a adults. Diven-dres 16 a les 20 h a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori.

2n Aplec per la Independència. Diumenge 18 durant tot el dia. A partir de les 10 h a la Sala Municipal, Plenari. Al parc de Can Jalpí, Guinguetes. A les 11 h, al parc de Can Jalpí, Intervencions, recitacions i música. A les 16.30 h, al parc de Can Jalpí, Homenatge a Òmnium Cultural, Mèxic i Argentina. Organitzat per l’Ateneu Inde-pendentista d’Arenys de Munt.

Fira artesana. Diumenge 18 de les 10 ha les 14 h a la plaça de l’Església.

Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Dilluns 19 de les 17 h a les 22 h a la Sala Municipal.

Activitats del Dia Mundial de l’Alzhei-mer. Dimecres 21 de les 10 h a les 19 h a la plaça de l’Església, Organitzat per Residèn-cia Sant Martí (Fundació Vella Terra).

Fira de col·leccionistes i brocanters. Dissabte 24 de les 10 h a les 14 h a la plaça de l’Església.

Tertúlia de literatura per a joves. Dis-sabte 24 a les 13 h a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori.

Trobada de Malalts i Gent Gran. Diumen-ge 25 de les 11 h a les 14 h al Santuari de Lourdes, Organitzada per Càritas Arenys de Munt.

Celebració del 6è aniversari de Donavi-va. Diumenge 25 a les 17.30 h a la Sala Municipal.

Grup d’ajuda a la lactància. Dimecres 28 de les 11.30 h a les 13 h a Can Borrell. A

càrrec del CAP d’Arenys de Munt.

Presentació del llibre El setè camió, a càrrec de l’autora, Assumpta Montellà. Divendres 30 a les 20 h a la Biblioteca Antònia Torrent i Martori. Organitzat per Donaviva.

CURSETS I TALLERSTastet de tallers a càrrec del Col·lectiu de Joves de l’Escorxador. Dissabte 10 De les 10 a les 13 h, a la plaça de l’Església.

Aula Cultural 2011-2012. Cursos de for-mació d’adults. Informació i inscripcions a l’Ajuntament.

CINEMAEl documental del mes: La Revolució dels Saris Roses. Dissabte 10 a les 22 h i diu-menge 11 a les 19.30 h al Centre Moral.

EXPOSICIONSII Biennal de fotografia. De l’11 al 30 de setembre a la Sala d’Exposicions.

MÚSICA I DANSAConcert de comiat de l’estiu a càrrec de Big Fish. Dissabte 10 a les 22 h a la Piscina Municipal.

Ball de l’Esplai Verge del Remei. Diumen-ges 11 i 18 a les 18 h a la Sala Municipal.

Concert 10 hores de música per la inde-pendència. Dissabte 17 a partir del vespre al parc de Can Jalpí. Organitzat per l’Ate-neu Independentista d’Arenys de Munt.

SORTIDES I VISITESPassejada del Parc del Montnegre i el Corredor: De Can Jalpí al Turó del Pollastre. Diumenge 25 a les 9 h, sortint de la Central (parc de Can Jalpí). Durada aproximada d’entre 3 i 4 hores. Adreçat a persones acostumades a caminar. No cal inscripció prèvia.

XXIII Marxa Popular Termes d’Arenys de Munt. Diumenge 2 d’octubre a les 7.30 h sortint de la plaça de l’Església.

ARENYS DE MUNT

ACTES DIA A DIALectura del Manifest del Correllengua 2011. Diumenge 11 a les 11 h al Parc de Les Corts.

Ofrena floral a Rafael Casanova i Comes. Diumenge 11 a les 11 h al Parc de Les Corts. Finalitzada l’ofrena es cantarà Els Segadors amb el Cor Parroquial Sant Feliu.

L’art de viure, de Goliarda Sapienza. Dijous 29 a les 19 h a la Biblioteca Ilturo. Tertúlia literària , conduida per l’escriptor Toni Sala.

MÚSICA I DANSAConcert de la coral Primavera per la Pau. Dissabte 10 a les 22 hores a Can Bartomeu. 34è Festival de Música del Maresme.

Sardanes. Diumenge 11 de setembre a les

18 hores a la plaça Nova.

INFANTILL’hora del conte. Dijous 15 a les 18 h a la Biblioteca Ilturo. A càrrec d’Ulldistret.

SORTIDES I VISITESLa muntanya de Burriac: d’Ilturo al castell medieval. Cada primer diumenge de mes a les 10.30 h al clos arqueològic Can Modolell (Camí de Can Segarra). Visita al clos arqueològic romà Can Modolell-Fundació Burriac, visita a les estructures ibèriques del poblat laietà d’Ilturo i visita al castell de Burriac. Cal inscripció previa. Grups concertats tots els dies de la set-mana. Preu: 2€ per persona. Cal portar esmorzar, aigua i calçat còmode. Reserves a [email protected].

CABRERA DE MAR

De Can Jalpí al Turó del Pollastre. Passejada del Parc del MontnegreDiumenge 25 a les 9 h, sortint de la Central (parc de Can Jalpí).

Durada aproximada d’entre 3 i 4 hores. Adre-çat a persones acostumades a caminar. No cal inscripció prèvia.

>>Sortida

36

Curs d’ofimàtica. PhotoShop. Dimecres 5 d’octubre a les 10.45 h a la Biblioteca Joan Coromines. Com fer retocs i canvis a les teves fotografies. Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip de formadors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït.

Curs d’ofimàtica. Power Point. Dimecres 5 d’octubre a les 11.45 h a la Biblioteca Joan Coromines. Com fer presentacions eficaces. Organitza: Biblioteca Joan Coro-mines i l’equip d’eformadors de l’Ajunta-ment del Masnou. Gratuït.

Taller de bijuteria. Dimecres 5 d’octubre a les 18 h a Ca n’Humet (Espai de Trobada). Espai obert per crear braçalets, collarets, etc. amb una tallerista especialitzada. Gratuït.

Taller d’escriptura creativa. Dimecres 5 d’octubre a les 19 h a l’Aula de Formació de la Biblioteca. Nivell bàsic. A càrrec de l’escriptora Lola Andrade.

CINEMACinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consul-teu programació. Tel.93 555 43 01.

INFANTILClasse gratuïta de ioga en anglès per a nens i nenes. Dissabte 10 a les 18 h a Niu Ioga (c/ Fontanills, 18-22). Professora nativa. Classe gratuïta.

MÚSICABallada de sardanes amb la Cobla Marinada. Dissabte 10 a les 22 h a la Plaça d’Ocata. Amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya l’Agrupació Sardanista organitza una ballada de sarda-nes amb la Cobla Marinada. I en acabar, al voltant de mitjanit, la Cobla Marinada interpretarà l’himne de Catalunya: Els segadors.

Nit d’Havaneres i Rom 2011. Dissabte 24 a les 22 h a la Plaça d’Ocata - Ca n’Humet en cas de pluja. Havaneres i rom cremat.

SORTIDES I VISITESVisita guiada al Cementiri del Masnou. Diumenge 25 a les 11.45 h al Cementiri del Masnou. Aquesta activitat proposa apropar-se a l’obra d’escultors, artistes i arquitectes destacats que van treballar al Masnou sota encàrrec de famílies impor-tants. Hi podrem veure obres d’arquitectes i mestres d’obra com Maurici Augé i Robert, Eduard Balcells i Buigas, Bonaven-tura Bassegoda i Amigó, Gaietà Buïgas i Monravà…, i de grans escultors de renom dins dels ambients burgesos, com ara Rafael Atché i Farré, Fausto Barata i Rossi, Pere Carbonell i Huguet, Josep Llimona i Bruguera, i Josep Maria Subirachs, entre d’altres.Organitza: Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Gratuït.

Sortida al Pirineu aragonès. Diumenge 2 d’octubre a les 6.30 h. El recorregut serà: El Masnou-Sabiñanigo/Jaca-Panticosa-Can-danchú-Astún-Osca-Parc Nacional d’Or-desa-San Juan de la Peña-Yesa-Monestir de Leyre-Jaca-La Vall de Hecho-Canfranc Sabiñanigo/Jaca-El Masnou. Durada: Sis dies. Informació i reserves: Casal de Gent Gran Can Malet (Passatge de Marià Ros-sell, 2), Tel.: 93 555 47 26.

TEATRE¡Ay, Carmela! Dissabte 17 a les 21.30 h a Ca n’Humet, Sala polivalent (Fontanills 77-79). Representació de l’obra Ay, Carme-la, de José Sanchis Sinistierra, a càrrec del Grup Egar Show, de l’ONCE de Terrassa. L’actriu que interpreta el personatge de Carmela, Carmen García Batuecas, és cega, i malgrat la seva discapacitat, balla i interpreta amb absoluta mobilitat, a més de cantar i col·laborar en un número còmic de màgia.

Entretres. Dissabte 24 a les 22 h i diumen-ge 25 a les 19 h a Ca n’Humet, Sala poliva-lent (Fontanills 77-79). Aquest setembre, l’Associació Juvenil de Teatre del Mansou (AJTEM) obre les portes amb l’obra Entre-tres, una adaptació de l’obra original del Tricicle. Preu: 2€.

MATARÓEL MASNOU

ACTES, DIA A DIAConferència-Col·loqui: Catalunya, cap a on? Divendres 9 a les 20 h a la Sala Capitular de l’Ajuntament del Masnou. Commemoració oficial de la Diada Nacional de Catalunya amb una conferència-col·loqui a càrrec del doctor en Ciències Econòmiques i professor universitari Germà Bel, autor del llibre España, capital París.

Festes de la Tardor. Dissabte 10 a la Plaça de Ramon y Cajal. Activitats infantils, revetlla popular i concert. Fins al dia 11.Or-ganitza: AVV Ramón y Cajal.

Revetlla de la Diada. Dissabte 10 a les 20.30 h a Cal Ros de les Cabres. Sopar, ball i actuació dels Marxosos d’Ocata. Organit-za: Casal de la Gent Gran d’Ocata - Ajunta-ment del Masnou.

Ofrena floral. Diumenge 11 a les 12 h a la Plaça de l’Onze de Setembre. Diada Nacio-nal de Catalunya.

Celebració de la Diada al Bell Resguard. Diumenge 11 a les 22 h al Parc del Llac. Concert La Teoría del Taburete.

Reunió de la Comissió de Festes. Dilluns 12 a les 20 h a la Casa de Cultura. Cavalcada de Reis 2012.

Deixalleria mòbil. Dimarts 20 a les 10.30 h a La Nimfa (Fins el 25 de setembre) i Dimarts 4 d’octubre a les 10.30 h a Pau Casals (Fins el 9 d’octubre). Qui hi pot accedir? Tots els veïns i veïnes del Masnou, Alella i Teià, que hauran d’identificar-se mitjançant la targeta d’usuari/ària o amb un document oficial que acrediti la perti-nença a un d’aquests tres municipis. No s’hi acceptaran residus comercials. Què s’hi pot portar? Roba i sabates, Ferralla, Cables elèc-trics, Olis vegetals i/o de cuina, Làmpades fluorescents, Radiografies, Tòners, Telèfons mòbils, Miralls, Piles i bateries, Pintures, Aerosols, Petits electrodomèstics, Miralls i vidre pla.

Mozart, el naixement d’un gen. Aules d’Extensió Universitària. Dimarts 20 a les 19 h a la Biblioteca Joan Coromines. Inau-guració del Curs 2011-2012 amb aquesta conferència impartida per Joan Vives Bellalta (Mataró, 1/6/64), flautista de bec, professor d’història de la música i divulga-dor musical català. Gratuït.

Presentació pública d’ISI-ISEC. Dissabte 24 a les 11 h al Casal de la Gent Gran Can Malet. Es dóna a conèixer el partit del veritable socialisme.

Celebració del dia d’Extremadura. Diu-menge 25 a les 12 h a la Plaça de Ramon y Cajal. Dia d’agermanament en comme-moració de totes les persones d’origen extremeny de la vila. Hi haurà servei de bar, on es podran assaborir els gustos d’Ex-tremadura, i per dinar, migas gratis per a tothom. Durant tot el dia hi haurà diferents actuacions de flamenc.

Reunió de la Comissió de Festes. Dilluns 26 a les 20 h a la Casa de Cultura.

Cos i ment, el mètode Pilates. Dissabte 1 d’octubre a les 18 h a Niu Ioga (carrer Fontanills, 18-22). Conferència i classe gratuïta. Duració aprox. 1 h 30 m.

CURSOS I TALLERSOfimàtica 1. Dilluns 12 a les 9.30 h a l’Aula d’informàtica, Edifici Centre. Curs Ofimàtica 1, els dilluns, dimecres i divendres. Preu: 117 €. Fins al 03/10/2011. Organitza: Ajunta-

ment del Masnou.

Curset de sardanes. Dilluns 12 a la Plaça d’Ocata, 8. Ensenyament de sardanes per a totes les edats.Fins al 30 de novembre. Places limitades. Oberta la inscripció. Infor-mació: [email protected].

Curs d’ofimàtica. Word. Dilluns 19, dime-cres 21 i dilluns 26 a les 10 h a la Biblioteca Joan Coromines. Iniciació al programa Word o com redactar textos. Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip de formadors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït.

Curs d’ofimàtica. Excel. Dilluns 19, di-mecres 21 i dilluns 26 a les 11.45 h a la Biblioteca Joan Coromines. Iniciació al maneig del full de càlcul amb el programa Excel.Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip d’eformadors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït.

Inscripcions als cursos i tallers 2011-2012. Dimecres 21 i dijous 22 de 18 h a 20 h a Can Malet, 3ª planta. Inscripcions als tallers de l’Associació de les Arts i l’Arte-sania del Masnou 2011-2012. Oferta de cursos i tallers: Cuina (Magda Corts: 93 555 12 82/628 337 520). Restauració de mobles, marqueteria i estampació (Lluïsa Domínguez: 93 555 28 03/654 235 050). Plàstica en anglès i Gestalt (Elena Matzkin: 630 319 921). Pintura i dibuix (Olga Pelayo i Neus Francesch: 627 451 237). Fil i agulla (Fina Marín: 93 555 37 52). Ioga i Pilates (Marta Díaz: 645 894 306). Art floral (flor seca i flor natural) (Toni Pintat: 617 336 461). Esmalts freds, bisuteria, vitrines i quadres amb sorra (Mª Lluïsa Fernández: 93 540 97 44). Art creatiu plàstic (Victòria Pujadas: 667 070 726). Patchwork i labors (Concepció Carreras: 93 555 27 13/686 534 758). Fotografia (teòrica i pràctica) (Alberto Canalejo). Escriptura creativa (Lola Andra-de: 636 176 214/93 540 90 56). Diferents preus: de 23 a 50 €/mes, en funció del curs i el nombre de dies mensuals.

Curs d’ofimàtica. Power Point. Dimecres 28 de setembre i dilluns 3 d’ocubre a les 10 h a la Biblioteca Joan Coromines. Iniciació al programa PowerPoint o com aprendre a fer presentacions. Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip d’efor-madors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït.

Curs d’ofimàtica. PhotoShop. Dimecres 28 de setembre i dilluns 3 d’octubre a les 11.45 h a la Biblioteca Joan Coromines. Com fer retocs i canvis a les teves fotografies. Organitza: Biblioteca Joan Coromines i l’equip de formadors de l’Ajuntament del Masnou. Gratuït.

Inici del nou curs del Centre Obert Ma-ricel. Dijous 29 a les 10 h al Centre Obert Maricel. Inscripcions dilluns 26 i divendres 29 de 10 h a 13.30 h, i dijous 28 de 16 h a 19.30 h.

Internet 1. Dilluns 3 d’octubre a les 19 h a l’Aula d’informàtica, Edifici Centre. El curs serà els dilluns, dimecres i divendres fins al 9 de novembre. Organitza: Ajuntament del Masnou. Preu: 117 €.

La maçoneria, una institució singular. Dimarts 4 d’octubre a les 19 h a la Bibliote-ca Joan Coromines. Curs a càrrec de Pere Sánchez Ferré (Barcelona, 1946), doctor en història moderna i contemporània per la Universitat de Barcelona. Organitza : Aules d’Extensió Universitària del Masnou.

ACTES, DIA A DIAOfrena floral. Diumenge 11 a les 10.30 h a la Plaça de Rafael Casanova. Ofrenes florals d’entitats ciutadanes i ofrena insti-tucional amb motiu de la Diada.

El conte com a gènere literari. Dijous 15 a les 20 h al Casal l’Aliança. Conferència a càrrec de Joan Comellas.

Festa del carrer de Sant Pelegrí. Del 16 al 18 de setembre.

Festa del carrer d’Amàlia. Del 16 al 18 de setembre.

Marià Ribas i Bertran, apunts d’una biografia de l’any 1902 al 1940. Dimecres 21 a les 19.30 h a Ca l’Arenas. Conferència a càrrec de Maria Ribas.

Cinc anys amb les dones de Chiapas. Di-jous 22 a les 20.30h al Centre de Solidari-tat i Cooperació La Peixateria. Conferència a càrrec de Gemma Daban.

Presentació dels catàlegs. Divendres 23 a les 19.30 h al soterrani de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Pre-sentació dels catàlegs de les exposicions temporals de les temporades Art i guerra 2009-2011 de la Sala 1, del menjador i del cicle de la sala 2 i la galeria: Para Bellum 12 mm (temporada 2009-2010) dels comisa-ris Martí Peran i Andrea Aguado. Warlike. Atles d’un món difícil (temporada 2010-2011) dels comissaris Magdala Perpinyà i Jordi Font.

Conferència “La vellesa: una etapa de referència”, a càrrec de mossèn Jordi Cus-só, prevere. Dimarts 27 a les 19h a la sala d’actes Caixa Laietana. Actes de la 56ena. Festa de la Vellesa. Organitza: Patronat Local de la Vellesa.

Alimentació de l’adult, la dieta mediter-rània. Dijous 29 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Conferència a càrrec d’Alicia Aguilar Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. La recuperació i preservació de les pautes alimentàries característiques de la dieta mediterrània es presenta com un model d’alimentació equilibrada, saluda-ble i sostenible.

Presentació del disc Les ales del vent. Divendres 30 a les 20 h a Casal l’Aliança.

CINEMACinema al Foment Mataroní. Consulteu la programació a www.matarofoment.org. Preu: 5 € (3,5€ sessió de l’espectador).

CURSOS I TALLERSMatrícules obertes a l’Aula de Teatre. Del 12 al 16 de setembre a l’Aula de Teatre (c/ Meléndez Valdés, 2). Informació a: www.mataro.cat, [email protected] i a l’Aula de Teatre de dilluns a divendres de 18 h a 21 h.

Introducció al Facebook. Dimecres 21, de 17:30 a 19:30 h al Centre de Cultura Caixa Laietana.

Correu Electrònic. Dilluns 26, de 10:00 a 12:00 h al Centre de Cultura Caixa Laietana.

Retoc Fotogràfic Bàsic. Dimecres 28, de 17:30 a 19:30 h al Centre de Cultura Caixa Laietana.

EXPOSICIONSEl llenguatge de signes. De l’1 al 30 de

setembre a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Organitza: IMAC-Biblioteca Pompeu Fabra i Centre de persones sordes del Maresme a Mataró.

Joan Maragall, el poeta extasiat. Del 5 al 18 de setembre a Tres Roques.

Les Santes 1968-1989. Fins al 25 de se-tembre a Sales d’Exposició de Can Palauet. Mostra del fons documental de l’Arxiu Municipal de Mataró, 10 anys abans i 10 anys després de la primera Festa Major de l’ajuntament democràtic.

Sant Lluc 2011. Del 15 de setembre al 30 d’octubre a l’Ateneu Caixa Laietana.

Expo A.C.A. 2011. 2a Exposició d’Agapor-nis i altres psitàcids. Dissabte 17 de 10 h a 20 h a la Masia de Can Trissac (c/ Repun-tadora s/n, cantonada amb c/Teixidora, al Polígon Industrial Les Hortes del Camí Ral de Mataró). Exposició d’Agapornis i d’altres psitàcids de talla petita, realitzada per l’ACA (Associació Catalana d’Agapor-nis). Entrada lliure.

Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les ex-posicions de la temporada 2010-2011 a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Fins al 10 de setembre a la Primera plan-ta: Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. La salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català i, sobretot, local. Comis-sariada per Assumpta Montellà. Fins al 25 de setembre a la Sala 1: Jordi Cuyàs. Danys col·laterals. Instal·lació de Jordi Cuyàs a partir dels fets ocorreguts a Nova Bagdad durant la guerra de l’Iraq de 2007. Fins al 25 de setembre al Menjador: El conjunt del baptisteri de la Basílica de Santa Maria (1960-1963). Mostra d’esbossos i treballs preparatoris de Jordi Arenas per a la decoració del nou baptisteri de la Basílica de Santa Maria. Fins al 25 de setembre al Soterrani: Homenatge a Emilia de Torres. Dins dels actes d’homenatge de l’Associ-ació Amics de Ca l’Arenas a la trajectòria artística de l’artista Emilia de Torres (Sabadell, 1910 – Barcelona, 2010), es mostra una petita part de la seva obra més representativa. Fins al 25 de setembre a la Sala 2 i La galeria: Warlike. Atles d’un món difícil. 4a intervenció. Cicle comissariat per Jordi Font Agulló i Magdala Perpinyà. Toni Giró presenta Poema global, producció expressa per a l’exposició.

Entremig. Des del 13 de juny a Sales d’Exposicions de Can Palauet. Projecte d’investigació de l’artista Eva Marín sobre el paisatge que es genera al voltant del recorregut del Camí del Mig al Maresme.

El treball del vidre. La donació de Crista-lleries Mataró. Fins al 25 de setembre al Museu de Mataró. Mostra de la donació de la Cooperativa Cristalleries Mataró a la ciutat, un recorregut històric al llarg del segle XX a partir de les seves col·leccions artístiques i documentals on es podran veure objectes de vidre de producció artesanal i industrial.

Col·lecció Bassat 1970-1979. Art con-temporani de Catalunya. Fins al 6 de novembre a la nau Gaudí.Centrada en una dècada de grans canvis polítics al nostre país, durant la qual es consolidaren molts dels artistes més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.

Mataró fa recerca sobre el canvi cli-

Ballada de sardanes amb la Cobla MarinadaDissabte 10 a les 22 h a la Plaça d’Ocata.

Amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya l’Agrupació Sarda-nista del Masnou organitza una ballada de sardanes amb la Cobla Marinada. I en acabar, al voltant de mitjanit, la Cobla Ma-rinada interpretarà l’himne de Catalunya: Els segadors.

>> Música L’art romànic de l’EmpordàDiumenge 18 a les 8 hLloc de trobada: a la plaça dels Bous de Mataró en cotxes particulars.

Visita comentada a Bellcaire d’Empordà, Albons, La Tallada d’Empordà i Marenyà. Preu: 25€ socis del Grup d’Història del Casal, 30€ no socis. El preu inclou les visites comentades i el dinar. Inscripció: Fins diven-dres 9 al 93.798.70.03 o al correu electrònic [email protected].

>> Sortida

AGENDA

37

màtic. A la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metereològica i el mesurador del CO

2 atmosfèric, instal·lats a Mataró, dins el

Projecte Europeu Carboschools+.

INFANTILEls dijous a la biblio: La Wanda va a l’es-cola. Dijous 8 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Imagina quina sorpresa s’emporta la Wanda quan descobreix que totes les seves companyes són fades, sobretot perquè ella és una bruixeta! Un divertit conte sobre un primer dia de classe “diferent”.

En Cuc i la Cuca. Dimarts 13 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Amb Mon Mas. Empedrat de contes: contes als jardinets de la biblioteca.

Els dijous a la biblio: El peix irisat torna a casa. Dijous 15 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Una gran tempesta està a punt d’esclatar al fons del mar, però el peix Irisat està massa ocupat per tenir por. Mentre recull còdols blaus en les profun-ditats, un fort corrent el sacseja i el porta molt lluny dels seus amics...

Els colors del món. Dimarts 20 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Amb Ma. Àngels Gil. Empedrat de contes: contes als jardinets de la biblioteca.

Els dijous a la biblio: Amunt i avall. Di-jous 22 a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa

Laietana. Vet aquí una vegada dos amics, un dels quals sempre havia desitjat volar...

Contes. Dimarts 27 a les 18 h a la Bibliote-ca Pública Pompeu Fabra. Amb Pep Duran. Empedrat de contes: contes als jardinets de la biblioteca.

Els dijous a la biblio: La provisió de petons de la Zea. Dijous 29 a la Biblioteca Caixa Laietana a les 17.30 h. La Zea està preocupada perquè ha de marxar de colònies, però els seus pares li preparen una provisió de petons per si els trobés a faltar...

El meu germà, en Jaume. Cada dissabte a les 18 h a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Activitat recomanada a partir de 5 anys.

MÚSICA I DANSABallada de sardanes. Dissabte 10 a les 19 h a la Plaça de Santa Anna. Amb la Cobla Ciutat de Mataró.

Banc de proves: Szyslak + Paquillo. Dijous 15 a les 22 h al Clap.

Camerart-Orquesta del Maresme. Divendres 16 a les 21.30 h al Foment Mataroní. Cicle de Concerts simfònics. Fomació simfònica que interpretarà obres de Moisès Bertran i la simfonia Júpiter de Mozart. Director: Jordi Colomer. Preu: 20€/18€ reduïda.

Flanagan. Divendres 16 a les 23 h al Clap. Preu: 5€ anticipada/8€ taquilla.

Cicle Col·lectiu de Músics del Maresme: Estrip+Misión imposible. Dissabte 17 a les 23 h al Clap. Preu: 4€ anticipada/5€ taquilla.

Banc de proves: Blight + The Cabin. Dijous 22 a les 22 h al Clap.

Roe Delgado & Wild style. Divendres 23 a les 12 h al Clap.

Àries i duos d’òpera. Diumenge 25 a les 18 h al Foment Mataroní. Cicle de Sarsue-la. L’Aula Lírica, sota la direcció d’Anibal Gil torna al Foment Mataroní per presentar un concert amb una gran selecció d’àries. Preu: 22€/20€ reduïda.

Aliaga + Steam Roller. Dijous 29 a les 22 h al Clap. Preu: 5€ anticipada/7€ taquilla.

SORTIDES I VISITESMataró: de la indústria tèxtil al Tecno-campus. Dissabte 17 a les 11 h des de la Plaça de Miquel Biada. Organitza: IMPEM.

L’art romànic de l’Empordà. Diumenge 18 a les 8 h, lloc de trobada: a la plaça dels Bous de Mataró en cotxes particulars. Visita comentada a Bellcaire d’Empordà, Albons, La Tallada d’Empordà i Marenyà. Preu: 25€ socis del Grup d’Història del Casal, 30€ no socis. El preu inclou les visites comentades i el dinar. Inscripció: Fins divendres 9 al correu electrònic [email protected].

Ruta per la història de Mataró. Diumen-ge 18 a les 11 h a l’ajuntament. Organitza: IMPEM.

El Modernisme a Mataró. Dissabte 24 a les 11 h a l’ajuntament. Organitza: IMPEM.

De la Iluro romana a la Mataró del segle XVI. Dissabte 24 a les 18 h des de l’ajunta-ment. Organitza: IMPEM.

Una volta pel món del gènere de punt. Dijous 8, 15, 22 i 29 de 15 h a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca.

Visita guiada al Museu de Mataró. Cada dimecres a les 19 h a Can Serra. Museu de Mataró. Organitza: IMAC – Museu de Mataró.

Visita guiada a la Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 10 a les 19 h i dissabtes 17 i 24 a les 12 h al Clos arqueològic de Torre Llauder. Organitza: IMAC – Museu de Mataró.

Ruta audioguiada per Mataró i Ruta comercial audioguiada. Cada dia de la setmana. Organitza: IMPEM.)

TEATRELa Rositeta. Diumenge 18 a les 18.30 h al Foment Mataroní. Preu: 10€/5€ socis i jubilats.

Un violinista a la teulada. Dissabte 24 i diumenge 25 a les 21.30 h i divendres 30 a les 18.30 h a la Sala Cabañes. Preu: 11€.

MATARÓ

ACTES, DIA A DIAActe de presentació de l’Assemblea Nacional Catalana a Premià de Mar. Dissabte 10 a les 18 h al Centre Cívic. Conferenciant: Josep Maria Terricabras. També hi participaran els membres de l’ANC Maresme Juli Carbonell i Antoni Llimona.

Ofrena floral al monument Rafael de Casanova. Diumenge 11 a les 12 h a la plaça de Can Manent.

Les raons econòmiques de l’Estat pro-pi. Dijous 22 a les 20 h al Centre Cívic. Conferència. Ponents: Jordi Bages-Querol (Responsable de Comunicació i Secre-tari d’organització del Centre Català de Negocis), Jordi Millà Sánchez (Responsa-ble-coordinador d’ Actes i Presentacions del CCN) i Ramon Carner (President del CCN). Organitza: Reagrupament de Premià de Mar.

Lliurament de premis del concurs de fotografia de la Festa Major 2011. Dissabte 24 a les 20 h al Centre Cívic.

30è Aplec de St. Mateu. Diumenge 18 a les 11 h a l’Ermita de St. Mateu (Premià de Dalt). Sardanes amb les cobles Ciutat de Mataró i Premià. Organitza: Amics de la Sardana.

CURSOS I TALLERSInici del Taller d’escriptura creativa. Dijous 29 de 18.30 h a 20.30 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras.

Filar: una experiència molt especial. Divendres 30 de 16 h a 19.30 h al Museu de l’Estampació. Curs d’observació, manipulació i difenrenciació de les fibres naturals d’origen animal i vegetal a càrrec d’Anna Homs. Informació i inscrip-cions al telèfon 937529197 o a l’email [email protected].

EXPOSICIONSDespulles il·luminades, de Mariaelena Roqué. Fins el 31 de desembre al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. L’artis-ta visual i d’escena Mariaelena Roqué ens brinda l’oportunitat d’admirar la seva obra en una gran mostra retrospectiva, en residència al Museu de l’Estampació. Es poden admirar els treballs que ja formen part de l’exposició permanent del Museu, com les Indianes despullades” i La Fabricanta”, així com els seus darrers treballs de vestuari i imatge, resultat de tot un món escènic construït al servei dels personatges.Els vestits s’han concebut i elaborat dins de les tècniques de l’alta costura, sobre cada cos, amb una bellesa sublim. L’exposició s’ha muntat en una dinàmica interactiva amb les peces i el discurs del Museu, si bé s’ha escollit un eix central que vertebra el conjunt: la

PREMIÀ DE MAR

temàtica de la dona, creadora d’idees i productora incansable.La concepció d’aquest esdeveniment, lligat al món del teatre i de la moda, s’ha pensat com un treball de progrés, que s’acompanyarà de diverses accions amb diferents artistes i grups social amb la intenció de fusió multicultural.

És l’existència II. De l’1 al 23 de setembre a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. Exposició de Vicente Llamero.

Cent anys d’estelada. Un segle d’icono-grafia independentista. Del 4 al 15 de setembre al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

Festival Laietània. Exposició arqueolò-gica de Premià. Del 16 al 25 de setembre al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

Fotografies de la Festa Major 2011. Del 19 de setembre al 2 d’octubre, al Centre Cívic. Exposició de les fotografies del concurs de fotografia de Festa Major.

Barris mariners. Del 30 de setembre al 26 d’octubre a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras.

INFANTILUn arbre de contes. Dimecres 21 a les 18 h a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de Santi Rovira.

La Xarxa presenta: La gallineta cega. Diumenge 25 a les 18 h al Patronat Tea-tre. A càrrec de la cia Teatre Imaginari. La gallineta trobarà finalment allò que busca amb l’ajut dels nens, que gaudiran com mai en conèixer una mica més aquest personatge tan familiar. Teatre Imaginari capgira el joc tradicional i ens el presenta transformat en un conte deliciós, carregat de valors positius. Un espectacle tan divertit i emocionant que deixarà bocaba-dats els més petits.

MÚSICABallada de sardanes amb la Cobla Premià. Diumenge 11 a les 20 h a la plaça de l’Ajuntament.

Gafarrock. Festival de Rock del Premià Jove. Dissabte 17. Vine a gaudir de bona música tota la tarda i fins ben entrada la nit! Més informació al facebook del Pre-mià Jove i al web www.premiajove.net.

Country a la plaça. Diumenge 25 de 12 h a 14 h a la plaça de la Sardana. Aprèn a ballar country amb els Mosqueters del Country.

TEATREHomes i no, de Manuel de Pedrolo. Dissabte 17 a les 22 h i diumenge 18 a les 19 h al Patronat Teatre. A càrrec d’InAlbis. Direcció: Carme Abal.

CAMERARTOrquesta del MaresmeDivendres 16 a les 21.30 h. Foment Mataroní. Cicle de Concerts simfònics. Fomació simfònica que interpretarà obres de Moisès Bertran i la simfonia Júpiter de Mozart. Aquest programa de concert, confeccionat amb música de dos compositors molt diferents en l’expressió dramàtica de la seva música, conté elements comuns entre Tres Momentos en Antioquia i la simfonia mozartiana. Preu: 20€/18€ reduïda.

>> Sortida

Expo A.C.A. 20112a Exposició d’Agapornis i altres psitàcidsDissabte 17 de 10 h a 20 h a la Masia de Can Trissac (c/ Repuntadora s/n, cantonada amb c/Teixidora, al Polígon Industrial Les Hortes del Camí Ral de Mataró).

Exposició d’Agapornis i d’altres psitàcids de talla petita, realitzada per l’ACA (Associació Catalana d’Agapornis). Entrada lliure.

>> Exposició

AGENDA

CONCURS TROBA LA ‘T’Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: [email protected] en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrò-

nic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran iden-tificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició d’agost van ser:JOSEFA TORRENTS ORRIOLS, FRANCESCA LLADÓ, MERCEDES RUIZ GRANADOS, PATRICIA E. REINA RUIZ

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatit-zat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça:

CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

38

ACTES, DIA A DIAOfrena floral amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Diumenge 11 a les 12 h. Ofrena floral d’entitats i associacions al monument de Rafael Casanova. A continuació, ofrena de l’Ajuntament i acte institucional amb la presència de la Coral Englantina i l’AVAL, al jardí del Museu de la Marina–Museu Municipal de Vilassar de Mar.

Presentació del llibre: Que no mori la tendresa: poesies i pensaments de M. Roser Llopart i Trias. Divendres 16 a les 18 h a la Biblioteca Ernest Lluch. A càrrec de Montserrat Oller i amb l’acompanya-ment musical de Maria Jesús Guasch.

Ofici i festa de la capella del Crist. Diumenge 18 a les 17 h a la Capella del Crist i Roses Vila, finca El Molí.

IV Cursa Policial. Dissabte 24 a les 9 h. El recorregut, de 10 km., serà un circuit urbà i de muntanya. Tindrà la sortida i l’arribada davant de la porta d’entrada del Pavelló Municipal Paco Martin. El recorregut enguany s’ha allargat i inclou un tram per l’interior de la nostra locali-tat. Preu: 5 €.

EXPOSICIONSSortida confirmada. Del 2 al 29 de setembre a la Biblioteca Ernest Lluch. Exposició fotogràfica: del fotògraf local Enric Sirera.

Exposició de fotografies del 18è Concurs de fotografies per a joves. Del 16 al 30 de setembre a Can Jorba. Arriba a Vilassar de Mar l’exposició itinerant de fotografies del 18è concurs de fotografia per a joves.

INFANTILTaller infantil: Dolents de conte. Dies 5, 6, 7 i 8 de setembre de 17 h a 18.30 h a la Biblioteca Ernest Lluch. a càrrec de Sílvia Cantos. Adreçat a nens i nenes de 7 a 10 anys. Inscripció previa (Places limitades).

L’hora del conte (Story Tales) The very hungry caterpillar , d’Eric Carle. Diven-dres 9 a les 18 h a la Biblioteca Ernest Lluch. Acàrrec de Matilde Tejederas. A partir de 4 anys.

Nascuts per llegit - Taller amb famí-lies: Fora llàgrimes, posem nom als sentiments a través dels contes. Dime-cres 14 a les 18h a la Biblioteca Ernest Lluch. A càrrec de Laia Ventura. Adreçat a famílies amb nadons d’1 fins a 3 anys. Inscripció previa (Places limitades).

L’hora del conte: Contes... de bibli-oteca i Sorteig i entrega de premis als participants al joc d’estiu (B.E.LL.) Divendres 23 a les 18 h a la Biblioteca Ernest Lluch. A càrrec Sílvia Cantos. A partir de 4 anys.

Nascuts per llegir: Trobada de famílies Presentació de novetats bibliogrà-fiques per nens/es. Dimecres 28 de 17.30 h a 19 h al pati de la Biblioteca Ernest Lluch. Espai d’intercanvi i diàleg entre famílies i la biblioteca.

MÚSICA I DANSASardanes amb motiu de la Diada. Dissabte 10 a les 22 h a la Plaça de l’Ajuntament. Amb la Cobla Sabadell.

Sardanes a la Casa Pairal. Dissabte 17 a les 17.30 h a la Casa Pairal.

VILASSAR MARSANT VICENÇDE MONTALT

ACTES DIA A DIAActe institucional de la Diada nacional de Catalunya. Dissabte 10 a les 21 h a la Plaça Onze de Setembre. Parlaments dels grups polítics locals. A les 21.30 h: Ofrena floral. A continuació: Ballada de sardanes a càrrec de la cobla Iluro.

15a Megadiada de can Salvet. Diumen-ge 11 al Barri de can Salvet. A les 9h: Cer-cabarri amb gegants i timbalers. A les 10 h: Xocolatada popular. Tot seguit tallers de pintura i de xapes. Inflables i tren gua gua. Regals i obsequis pels més petits! A les 17 h: Continua la Megadiada. A les 19 h: Pallassos amb el grup Bitxi-Cleta. Rifa d’una bicicleta.

Club de lectura. Libre escollit: Men-trestant agafa’m la mà de Kirman Uribe. Dijous 15 a les 19 h a la Biblioteca Pau Piferrer.

Inauguració de l’exposició de pintura acrílica i figurativa de Dolores Herrero. Divendres 16 a les 20 h a la Sala d’ex-posicions del Centre Cultural. Fins el 2 d’octubre.

El jaciment de Sota el Camp de Futbol. Les restes d’una pars rustica i una ne-cròpolis tardo antiga a les noves Pistes d’Atletisme. Divendres 23 a les 20 h. Conferència a càrrec de Lourdes Moret i Oriol Achón, arqueòlegs directors de les campanyes d’excavació. Museu Arxiu Vilassar de Dalt.

EXPOSICIONSPintura acrílica i figurativa de Dolores Herrero. Del 16 de setembre al 2 d’oc-tubre a la Sala d’exposicions del Centre Cultural. Inauguració divendres 16 a les 20 h.

INFANTILExcursió amb nens a Montserrat. Cap de semana 10 i 11 de setembre. Coves de Salnitre, camí equipat, vivac en una balma, pràctiques d’escalada i excursió pel massís. Organitza: Secció de Munta-nya de La Massa CCV.

L’Hora del conte. Olla de grills a càrrec de Ada Cusidó. Divendres 16 a les 18.30 h a la Biblioteca Pau Piferrer.

Els rituals de la mort. Taller d’antro-pologia. Dissabte 24 a les 11 h a les Pistes d’Atletisme de Vilassar de Dalt. Taller infantil i visita comentada. Per apropar als més petits les diferents tipologies d’enterraments d’època ibèrica i romana. Edats: de 8 a 12 anys. Inscripció gratuïta al 93 750 74 88 o [email protected] (places limi-tades). (Visita comentada a la necròpolis de les Pistes d’Atletisme per als adults acompanyants)

MÚSICA I DANSA4t 1a en concert. Pop folk. Divendres 30 a les 22 h al Teatre La Massa.

SORTIDES I VISITESAscensió al Tuc de Mulleres. Cap de semana 24 i 25 de setembre. Ascensió al Tuc de Mulleres (3.010 mts.) des de Pla de la Besurta dormint en tendes. Organit-za: Secció de Muntanya de La Massa CCV.

TEATRESagarra dit per Rosa Ma Sardà amb Mercè Pons i Rosa Vila. Dissabte 8 d’octubre a les 22 h al Teatre La Massa.

TEIÀ

PREMIÀ DE DALT

ACTES, DIA A DIAInauguració de l’exposició Pirates a la Mediterrània. Divendres 9 a les 19.30 h al Museu de Premià de Dalt. Romandrà exposada fins al 6 de novembre.

Berenar i Ball per celebrar el comença-ment de temporada. Dissabte 10 a les 18 h a La Benèfica. Organitza: Associació de la Gent Gran.

Diada Nacional de Catalunya. Diumen-ge 11 a les 11.30 h. Parlament a càrrec d’Albert Manent, 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ofrena floral al monument 11 de setembre de 1714, al passeig de Can Balet.

Festa Solidària. Diumenge 11 al pati de Sant Jaume. Organitza: Grup de Solida-ritat amb el Tercer Món i Ajuntament de Premià de Dalt

Tarda de Bingo. Diumenge 18 a les 18 h a La Benèfica.

IV Festa Ibera de la Cadira del Bisbe. Divendres 25 de 10 h al Poblat Iber de la Cadira del Bisbe. Activitats simultànies a la Cadira del Bisbe i a la plaça de la Vila.

CURSOS I TALLERSInici de classes de gimnàstica de la gent gran. Dimarts 13 a les 17 h a La Benèfica. Organitza: Associació de la Gent Gran.

Taller de teatre Fem Comèdia. Dijous 15 i 22 a les 18 h a La Benèfica. A càrrec del Benestar Social. Organitzen: Associació de la Gent Gran i Regidoria de Benestar Social.

Classes de vídeo i fotografia. Dilluns 19 de 19 h a 20 h a La Benèfica. A càrrec de Manel Avellana.

Classes d’informàtica bàsica. Dimecres 21 de 19 h a 20 h a La Benèfica. A càrrec de M. Avellana.

Curs Català nivell intermedi.Curs de 120 hores, inici dia 3 d’octubre i acaba al juny. Presencial (dilluns i dimecres, de 9.30 a 11.30 h) a l’Oficina de Català (plaça de Mil·lenari, s/n). Organitzen: Regidoria de Cultura i l’Oficina Normalit-zació Lingüística de Premià de Dalt.

EXPOSICIONSExposició de fotografia Guggenheim. De l’1 al 15 a la Biblioteca Jaume Perich i Escala. A càrrec de Montse Assens i Ferran Planell.

Les fotografies dels racons secrets que hi havia sota la fàbrica.... Pou, mina i hipogeus; lloc de possible falsificació de monedes. Fotografies exposades al Bar- Restaurant “El Sindicat” (Ctra. Premià de Dalt, 141).Organitza: Arxiu Pujol-Villà-Puig, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura i Museu, Actium i La Pinassa.

Poemes il·lustrats. Exposició perma-nent a l’Auditori de Can Figueres.

SORTIDES I VISITES Aplec de Sant Mateu i Ballada de sardanes. Diumenge 18 sortida a les 9 h des de l’Ajuntament. Esmorzar gratuït per a tots els socis.

La fauna del Parc de la Serralada Litoral. Itineraris Guiats. Passejades 2011. Diumenge 25 a les 9.30 h Sortida naturalista (Argentona i Òrrius) amb una xerrada introductòria sobre la fauna d’aquest espai protegit. Places limitades i les reserves es faran segons l’ordre d’inscripció. Informació i reserves: Cen-tre d’Informació de la Creu de Can Bo-quet. Tel. 656 903 642, [email protected] i www.diba.cat/parcn/litoral. Activi-tat Gratuïta. Hora i punt de trobada: a les 8.30h al Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt)

Caminada a Montserrat. Divendres 30. Preu inscripció 16€ (autocar i assistèn-cia). 1€ es destinarà a la Marató de TV3. Inscripcions a Instal·lacions Cortada. Or-ganitza: Grup excursionista La Tortuga.

ACTES DIA A DIAXXV Aniversari de la colla de Dimonis de Teià. Dissabte17 a les 11.30 h. A les 11.30 h: Activitats infantils al Parc de Can Godó. A les 13.30 h Dinar (cal dur la cadira de casa): Paella, beguda, pa i postres. Per la tarda música per ame-nitzar la festa. Preu del tiquet: Venda anticipada: 10€. El mateix dia: 12€ | Menors de 12 anys: 7€. Venda de tiquets a la Unió a les tardes i a ca la Rosi tot el dia.

Presentació del llibre de poesia Que no mori la tendresa, de M. Roser Llopart. Dimecres 21 a les 18 h. Acte organitzat pel Racó Poètic de la biblioteca de Can Llaurador. La Primitiva López condueix aquest espai per als amants de la poesia que se celebra cada tercer dimecres de mes.

Xerrem de llibres. Divendres 23 a les 18 h. La Rosa Villaplana condueix aquest espai destinat a comentar, recomanar, criticar... els llibres que llegim. Si t’agra-da llegir apunta’t a aquestes trobades que es fan el tercer divendres de cada mes.

CURSOS I TALLERSCursos de Català 2011-2012. Suficiència (nivell C) (octubre a juny), dll i dc de 15 h a 17 h a la CMC la Unió. Grup de Conversa (gener-juny) de 15.45 h a 17.15 h a la Biblioteca de Can LLaurador. Proves de col·locació 7 i 8 de setembre de 10 h a 14h (cita prèvia) a la CMC la Unió. Inscripcions per a antics alumnes CNL 12 i 13 de setembre de 10 h a 14 h a la Oficina de Català (Ajuntament). Inscripcions per alumnes nous 19, 20 i 21 de setembre de 10 h a 14 h.

SORTIDES I VISITESCaminades Matinals pel Parc de la Ser-ralada Litoral. Diumenge 11 a les 8.30 h. Cada 2on diumenge de mes, sortida del Parc de Can Godó. No cal apuntar-te. Porta aigua i esmorzar. Organitza: Club Excursionista Teià.

10a Caminada Popular Serralada del Litora. Diumenge 25 a les 8.30 h. Per inscripcions consultar la pagina del CET. www.teia.cat/cet

VILASSAR DALT

ACTES DIA A DIAConferència: Per raons econòmiques, per l’Estat propi. Divendres 9 a les 20 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Ramon Carner, Joan Canadell i Jordi Bages-Querol, del Centre Català de Negocis.

2a Botifarrada per la independència. Dissabte 10 a les 21 h a la pista annexa al Pavelló Municipal. Preu: 10 €. En aca-bar el sopar, música, gresca i xerinola. A la mitjanit: Marxa de torxes i ofrena floral al monòlit de l’Onze de Setembre.

Acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Diumen-ge 11 a les 12 h a l’Av. Onze de setembre. Entrada dels Gegants, a càrrec de la Colla de Geganters. Lectura del Mani-fest, a càrrec de l’alcalde. Ofrena floral. Interpretació del cant dels Segadors, a càrrec de l’Orfeó. Audició de Sardanes. Vermut popular.

Grans lectors. Dimarts 20 i 27 de 20 h a 21.30 h al Casal de la Gent Gran. Conduït per Sílvia Sánchez.

Club de feina. Dimecres 21 i 28 de 10 h a 13 h al Telecentre.

Vídeo-xerrada: Egipte, 5.000 anys d’història. Divendres 23 a les 20 h al Centre Cívic. A Càrrec de Ramon Orcau.

CURSOS I TALLERSCurs avançat de fotografia digital: Ex-plorant la fotografia. Dimarts 20 i 27 de 20.30 h a 22 h al Centre Cívic. A càrrec de Montse Vilert i Mercè Corachan.

Curs inicial de fotografia digital: Com desenvolupar el nostre ull fotogràfic. Dijous 22 i 29 de 20.30 h a 22 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec de Montse Vilert i Mercè Corachan.

INFANTILCinema: Rango. Diumenge 18 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. Preu: 2 €.

MÚSICA I DANSAConcert: La volta al món en 80 minuts. Diumenge 11 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg. A càrrec del Quartet Promenade.

Balls de saló. Diumenge 25 a les 18 h al Centre Cívic El Gorg.

SORTIDES I VISITESGorgues de Carançà. Cap de Setmana del 17 i 18. Sortida: Dissabte 17 a les 7 h al pàrking c/Ginesta.Anirem des de Núria a Thues-Entre-Valls, al Languedoc a França. Dificultat Alta. Cal portar dos esmorzars, un dinar i un sopar. Infor-mació: Sisku Calopa Tn: 660 328 148. Organitza: MONTALTREK – Associació Excursionista de S.V.M.

Sortida de la Colla de Geganters a Taradell. Diumenge 25.

Excursió cultural al Museu de cotxes d’època. Dimecres 28 a les 7.30 h a l’Av. Verge de Monserrat, s/n. Preu: 38 € socis Xurravins i 40 € no socis. Inscrip-cions: a partir del 6 de setembre a la Secretària del Casal de la Gent Gran, de dilluns a divendres d’11 h a 12 h.

Gorgues de CarançàSortida: Dissabte 17 a les 7 h al pàrking c/Ginesta.

Anirem des de Núria a Thues-Entre-Valls, al Languedoc a França. Dificul-tat Alta. Cal portar dos esmorzars, un dinar i un sopar. Informació: Sisku Calopa Tn: 660 328 148. Organitza: MONTALTREK.

SANT ANDREUDE LLAVANERES

ACTES DIA A DIADiada Nacional de Catalunya. Diumen-ge 11 a les 11.45 h al Parc del passeig de la Mare de Déu de Montserrat. A les 11.45 h: Ballada de sardanes amb la Cobla Popular. A les 12.30 h: Hissada de la senyera i ofrena floral davant del monòlit de Rafael Casanovas. A les 13 h: Ballada de sardanes amb la Cobla Popular.

CURSOS I TALLERSCurs d’ofimàtica bàsica. Dilluns 19 a les 18 h a l’escola de Sant Andreu. De 20 hores de durada. Organitza: Gestion Excelencia Empresarial.

Com reduir les despeses? Dimarts 27 a les 13.30 h a la Biblioteca municipal. Fins a les 16:30 hores. Organitza: Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona- Tallers Modernitza’t.

Crea la teva pròpia pàgina web. Dijous 6 d’octubre a les 18 h a l’escola Sant Andreu. Durada: Fins a les 20.00 h. Organitza: Edertone.

INFANTILL’hora del conte. Bruixes i bruixots, amb la rondallaire Assumpta Mercader. Dissabte 8 d’octubre a les 12 h migdia a la sala infantil de la Biblioteca Muni-cipal. Organitza: Biblioteca Municipal, Regidoria de Cultura.

Sagarra dit per Rosa M. Sardà amb Mercè Pons i Rosa VilaDissabte 8 d’octubre a les 22 h al Teatre La Massa de Vilassar de Dalt.

L’espectacle és un recorregut per la obra de Josep M. de Sagarra de la mà de Rosa M. Sardà. Al llarg d’una hora i escaig un recull de versos, poemes, articles periodístics i teatre, són llegits, dits i interpretats de manera magis-tral per la Sardà. Preu: 15€. Anticipada: 13€.

>> Teatre

AGENDA

39

CLASSIFICATS ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça www.tribunamaresme.com/classificats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

SALUT IBELLESA COMPRA - VENDATREBALL

OFERTASERVEIS PROFESSIONALS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERST’ajudaré a: des de penjar els

quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

MAQUILLATGEMANICURAPEDICURA

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

COMPRO COCHES, 4X4,

FURGONETAS YVEHICULOS

DE GAMA ALTA

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

DIVERSOS

COMPRO VIDEOJOCS ANTICS de MSX, NINTENDO, SEGA, etc. (pago màxim 3€ per joc, depen de l’estat). També compro consoles. 695176907.

TEBEOS ANTICS, CÒMICS SU-PERHEROIS, Manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca. Scalextric, Madelman, Playmobil i joguines en general. [email protected]

VENC BICICLETA de ciutat de roda gran per dona marca GIANT. [email protected]

VENTA DE ARTICULOS VARIOS. 1 Bici estatica, 1 mesa de madera marron de tv con ruedas, cuadros varios, 1 mesa de cristal con sopor-tes metalicos negros un mueble. Luis [email protected]

COMPRO COCHES DE SCALEX-TRIC. No importa l’estat dels co-txes, pago en efectiu i rapid! paso a recollir a domicili. [email protected] 608967032 .

COLLAR D’ENSINISTRAMENT AMB COMANDAMENT. Abast de 300m, funciona per vibració, 3 ni-vells de descarrega, per a gos petit o gran per treure males conductes. Nou. preu 70€. 646686200.

ES VEN una Derbi senda impeca-ble del 2006, 2 variants clàssiques, 2 Mecatecnos 1 de trial i una infan-til. Molt bon estat! [email protected]

VENC PECES d’ocasió de Honda Scoopy 50,100 i també de tot tipus de Derbi Variant modernes o anti-gas. [email protected]

BUSCO ÁTICO - ZONA MA-RESME. Busco ático o duplex de alquiler para vivir todo el año. Con 2 habitaciones y terraza. Ameublado. Zona del Maresme y cerca de la estación de Renfe. [email protected]

IMMOBLES

TREBALLDEMANDA

TECNICO-AGRONOMO. Hom-bre activo: le gusta la naturaleza, me agradaría vivir en finca,casa de campo;a cambio de un reconocimiento,para gastos.Por mantenimiento,huerta.etc. [email protected]

ASCENSORES. Busco trabajo como ayudante en instalación y mantenimiento de ascensores. [email protected]

LIMPIEZA DE CASAS Y ES-CALERAS. Se ofrece chica de Arenys de Mar para limpieza de casas y escaleras, con refe-rencias y experiencia. Teléfono 644.25.63.20. Marta.

Tribuna Maresme Mes a Mes 255

Documents

Transcript of Tribuna Maresme Mes a Mes 255