TRIBUNAmaresme | 01

Generar ocupacióen temps de crisi

ENTREVISTESEl periodista ambiental José Luis Gallego analitza el canvi climàtic i el medi ambient L’escriptora Care Santos ens parla de les històries de fantasmes dels seus nous llibres

OPINIÓDavid Farell alerta sobre el perill de degradació que pateix actualment el castell de Burriac

PREMI ILUROL’historiador mataroní Ramon Reixach obté el Premi Iluro de Caixa Laietana per tercer cop

I MOLT MÉS...Temes de gastronomia, articles d’opinió, una completa agenda comarcal i fins a 40 pàgines amb temes d’interès sobre el Maresme

TRIBUNAmaresmemesames

Número 233Novembre 2009

UN PASSEIG AMB L’ALCALDE

Miquel BuchFem un recorregut per Premià de Mar amb l’alcalde

02 | TRIBUNAmaresme

EDITORIALMolt bona acceptació de TRIBUNA Maresme “Mes a Mes”TRIBUNA Maresme agraeix als seus lectors, amics i anunciants, la bona acollida al nostre periòdic en aquesta nova etapa com a mensual. Han estat nombroses les persones que ens han fet arribar les seves mostres de suport, suggerències i crítiques constructives, que ens han servit per valorar la bona acceptació del nostre mitjà de comunicació en la seva nova trajectòria. No ha estat un procés fàcil passar de setmanari a men-sual, tot i que estem convençuts que el Maresme estava mancat d’un mitjà de comunicació d’aques-tes característiques. Dins aquesta nova identitat de TRIBUNA Maresme, ara “Mes a Mes”, preval encara l’aposta decidida i clara per la informació de proximitat al voltant dels municipis que dia a dia fan de la nostra comarca un territori viu i amb projecció de futur. És per aquest motiu que cada mes obrim la publicació fent un recorregut amb un alcalde del Maresme. Aquest cop, passejant amb l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). D’altra banda, com a tema del mes, des-taquem la principal preocupació de tothom en aquests moments: com trobar feina i remuntar la crisi. Per aquest motiu hem ajuntat en una taula la presidenta de l’IMPEM de Mataró, Alícia Rome-ro, i l’empresari Josep-Lluís de Gabriel, que ens expliquen el seu punt de vista de què s’ha de fer per combatre l’atur. Per completar aquesta edició, el lector trobarà entrevistes al conegut periodista i divulgador del medi ambient José Luis Gallego i a l’escriptora Care Santos, que ens parla dels seus dos darrers llibres. Tot plegat acompanyat d’una àmplia oferta d’articles d’opinió i una completa agenda d’actes de la comarca, entre d’altres pro-postes d’interès.

El periòdic del Maresme des de l’any 2002Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 1a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

SUMARI

FE D’ERRADES. En la passada edició de TRIBUNA Maresme (número 232), a la pàgina 24, dins l’entrevista a l’enòleg i se-cretari de la DO Alella Jordi Pujolràs, es va publicar la parau-la “etnoturisme” quan havia de dir “enoturisme”. Aquesta er-rada va repetir-se en tot el text relacionat amb aquest tema.

04Un passeigamb l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), que ens mostra els projectes de la ciutat

07Parlemamb la presidenta de l’IMPEM, Alícia Romero, i l’empresari Josep-Lluís de Gabriel d’ocupació

10Entrevistemel periodista ambiental i escriptor José Luis Gallego

12L’historiador mataroní Ramon Reixach guanya el Premi Iluro per tercera vegada amb una obra que tracta el catolicisme social

16El FòrumInnova 360º torna al Nou Parc Central de Mataró, del 19 al 22 d’aquest mes, per promocionar les iniciatives empresarials

20Opinióamb articles de la diputada del PSC, Consol Prados, i del portaveu municipal del PPC de Mataró, Paulí Mojedano

24Seccionsde Gastronomies, Salut i bellesa, Les nostres mascotes i Motor

34Agendaamb una completa oferta dels actes del Maresme: conferències, cursos, tallers i diversos

38ClassificatsUna selecció d’anuncis de compravenda, treball, decoració, serveis, motor, immobles, etc.

14L’escriptoraCare Santos ens parla de les seves dues darreres obres, una novel·la i un recull de relats de fantasmes

30Festes Majors de Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Munt i Teià

Javi

er C

albe

t

04 | TRIBUNAmaresme

UN PASSEIG AMB L’ALCALDE

La ciutat que vol ser capitalL’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), ens ensenya els projectes de futur de la localitat

A les deu del matí d’un dia laborable d’oc-tubre quedem amb l’alcalde de Premià de Mar a l’Ajuntament. Ja sabem que haurem de córrer i que ens ha preparat un progama ampli de visites, perquè Miquel Buch viu la seva activitat al capdavant de la ciutat molt intensament. Premià de Mar és un municipi extens i en alguns punts haurem d’agafar el cotxe per complir el calendari que ens ha marcat el batlle, perquè una de les condicions que posem com a norma per fer aquest passeig és que sigui ell qui plantegi l’itinerari i ens mostri el que con-sidera important per a la seva localitat.

“A vostè, alguns dels seus adversa-ris l’acusen de vendre fum, de molts projectes...”, li plantejo a Buch abans de començar el recorregut. “Ja es veuran els resultats”, m’etziba ell com a respos-ta amb la paciència zen del que ja està acostumat als cops de punys dialèctics. Buch va començar jove a la política, però els anys d’experiència l’han endurit. Ar-renquem a peu. Des del primer moment ja es veu que una marxa ràpida, aturada constantment per parlar amb els veïns, determinarà aquest passeig urbà. Des-prés d’una primera conversa arribem a L’Amistat, l’emblemàtic equipament cul-tural del municipi, situat a pocs metres del consistori i actualment en obres.

“Acabar L’Amistat suposarà com-plir un deute amb la ciutat, que pugui tenir un teatre públic”, assegura l’al-calde. Buch també ens explica que serà un equipament cultural en el qual esta-ran integrades les associacions i un cen-tre cívic. “Tindrà 400 cadires i volem aconseguir una simbiosi entre Ajun-tament i entitats. Hem trobat alguns problemes amb la construcció, però anem bé”, sentencia l’alcalde i explica,

així, el retard dels treballs. Ens posem el casc de l’obra i entrem a dins, on els ope-raris fan la feina. Entre remors parlem de fonaments i micropilotatges després d’haver passat per la simbòlica façana del centre cultural, que és l’únic que es con-serva de l’edifici antic. A l’interior, entre estructures de ferro, intentem imaginar-nos el teatre conclòs. De moment, però, ens conformem amb veure les bigues de metall, el ventre de la balena.

REIVINDICANT EL ‘POBLE AMABLE’

Sortint de L’Amistat enfoquem l’itinerari cap a la plaça de la Constitució. Ens ense-nyen unes fotos de com era aquesta zona i de les obres que s’hi han fet. La transfor-mació de l’escorça de la ciutat és una de les principals obsessions dels alcaldes, una obligació del seu càrrec.

“Apostem per un espai de gaudi i passeig, amb els cotxes a sota terra i voreres amples, el ‘poble amable’”, ens explica el batlle. Jo li qüestiono que no deu ser fàcil. “El que és nou ja ho fas bé, en canvi, el més vell és el que és di-fícil”, sentencia Buch. Aquest és un dels canvis del municipi que veurem durant el passeig programat.

CAPITALS PER AL BAIX MARESME

De camí cap al Port surt el tema que pla-na a l’aire, el projecte de capitalitat del Baix Maresme. Li demano a l’alcalde que ens l’expliqui.

“Estem mancats d’unitat comarcal, tot i que recentment Mataró està més obert”, explica Buch, i destaca la integra-ció de Premià de Mar en el projecte de TecnoCampus Mataró-Maresme. “En

28.000 habitants i poc espai són dues cons-tants que determinen la ciutat de Premià de Mar, al sud de la comarca. Entre Mataró i Barcelona, aquesta localitat malda per resol-dre tres grans problemes: acabar de desen-volupar el seu port i convertir-lo en un gran espai de lleure i oci, el trasllat de l’N-II i la seva conversió en una via cívica, i que el bai-xador de Can Pou-Camp de Mar, una reivin-dicació històrica, es posi finalment en marxa després de molts anys de demanar-ho. El go-vern municipal actual està integrat per CiU i ERC i l’alcalde és el nacionalista Miquel Buch. Un dels seus grans objectius estratègics és aconseguir que Premià de Mar tingui una cer-ta capitalitat de la zona del Baix Maresme; i en el dia a dia, l’aposta pels equipaments, la participació ciutadana i la proximitat de l’Ajuntament amb els veïns, entre els quals hi ha molta població immigrant.

RECORREGUT:Itinerari proposat per l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch:

- Punt de sortida: Ajuntament.

- L’Amistat.

- Plaça de la Constitució.

- Port. / Baixador.

- Obres segona piscina.

- Nova biblioteca.

- Cementiri. / Camp de futbol.

- Obres al barri del Gas.

- Gran Via.

- Can Sanpere. / Plaça dels Països Catalans.

Punt d’arribada:Ajuntament de Premià de Mar.

1

TRIBUNAmaresme | 05

moltes coses haurem d’anar agafats de la mà per fer propostes més potents i la gent haurà d’acostumar-se que no tots els serveis es poden donar a cada barri”, assegura l’alcalde. Per ell, la idea de capitalitat és posar Premià de Mar a disposició per materialitzar la voluntat de servei i unió existent entre els munici-pis del Baix Maresme, amb l’objectiu de poder treballar plegats en una mateixa direcció. “Sumar sinergies i omplir, per responsabilitat, un buit en matèria de lideratge, històric. Cal que aquest debat vagi quallant. Per exemple, re-centment, els ajuntaments del Baix Maresme hem subscrit un acord, sota el paraigües de la DO Alella, per poder treballar plegats i buscar el nostre es-pai turístic, comercial i dinamitzador. El Baix Maresme té la seva especifi-citat, està a 10 minuts de Barcelona i pot apostar per un tipus de turisme de qualitat, relacionat amb el seu patri-moni”, afegeix Buch.

Em queda un dubte, però, i li demano que me’l resolgui: si la capitalitat que planteja té alguna lectura administrativa. “No, la meva línia acaba aquí, que tre-ballem junts, amb unitat”, conclou.

PORT, BAIXADOR I N-II

Arribem al Port i parlem uns minuts amb dos veïns sobre política general, el Bé i el Mal, i també surt la figura del Guti, l’his-tòric polític del PSUC, fill de Premià de Mar, molt valorat encara al poble. Una conversa molt interessant que hem de tallar perquè el temps determina aquest petit periple urbà. Uns metres més avall trobem un angle des del qual es pot veure el Club Nàutic, l’emplaçament dels fu-turs locals de lleure que hi haurà al Port, un paisatge amb vaixells i barques, l’etern baixador sense funcionar de Can Pou-Camp de Mar i la carretera N-II, que travessa impietosa la ciutat, carregada de vehicles que circulen i que malaurada-ment va veure morir en accident l’anteri-or alcalde, Jaume Batlle.

“Per acabar de resoldre el Port cal desencallar-lo a Madrid i ampliar el temps de concessió dels locals. Ara, s’estan acabant de tancar els problemes

tècnics a Madrid i des d’allí és necessa-ri que es digui que no s’aturarà el Pla Especial ja aprovat per l’Ajuntament aquest any”, explica l’alcalde. Superats aquests obstacles i tenint en compte que la crisi també pot suposar un fre per al creixemet econòmic d’aquesta àrea, Buch ens explica com creu que serà aquest espai un cop desenvolupat: “Quan estigui en marxa visualitzo una bombolla d’oxi-gen social, un pol d’atracció per als premianencs i l’entorn. Entre d’altres, serà un espai de serveis i festes, amb oci nocturn sense molestar els veïns. I a més, salvem el Torreó del Club Nàutic, molt característic de la ciutat, que es convertirà en un equipament públic.”

Continuem parlant una estona de les reivindicacions ciutadanes del Baixador i el No N-II, a les quals l’Ajuntament ha donat suport i que segueixen pendents de resolució a hores d’ara.

L’ESPORT I LA SEGONA PISCINA

Des del Port, anem amb cotxe a veure la construcció de la segona piscina del mu-nicipi, obra possible gràcies a la implica-ció del sector privat i situada al davant de l’actual. “Amb la construcció de la se-gona piscina per a la localitat, guanya-rem un gran centre esportiu, en el qual la gent podrà banyar-se i a més fer es-port federat. La nova piscina serà poc fonda i la vella la reformarem perquè, quan s’acabi, la nova pugui assumir la part més esportiva”, explica l’alcalde.

“Però quan estarà acabada?”, li pre-gunto, conscient que els finals són tan importants com els inicis. “A principis de l’any que ve”, em respon Buch. Tam-bé, davant la meva pregunta de per què aquesta aposta per l’esport aquàtic, m’as-segura que “la natació la pot practicar tothom, però també és molt complexa. Amb aquests equipaments apostarem per l’esport, però també per la salut. I a més es donarà resposta a un cert dè-ficit en l’esport familiar.”

Tornem a agafar el cotxe i enfilem cap a la futura gran biblioteca que tindrà la ciu-tat, a la zona de Can Farrerons, al costat de les termes romanes i al barri Cotet i que serà “el gran equipament local”.

1. L’alcalde de Premià de Mar mostrant-nos la futura nova biblioteca. 2. El centre cultural L’Amistat, va ser el punt de sortida del passeig. 3. Al port, Miquel Buch va poder conversar amb dos ciutadans de la seva localitat. 4. El Club Nàutic, un dels espais emblemàtics del municipi. 5. Mosaic fet pels veïns en una plaça sense nom que hi ha rere el cementiri i que ha estat reordenada amb el fons d’un FEIL. 6. L’alcalde, davant el baixador de Can Pou-Camp de Mar, llargament reivindicat al llarg dels anys.

Un passeig amb l’alcalde

2

3

4

5

6

06 | TRIBUNAmaresme Un passeig amb l’alcalde

UNA BIBLIOTECA GEGANT

Només entrar a la futura nova bibliote-ca, que previsiblement s’inaugurarà per Sant Jordi del 2010, es comença a veure que aquest espai comporta un impor-tant salt tant qualitatiu com quantitatiu. A part de tots els serveis, activitats i mul-tizones al voltant del llibre i la cultura, pensats per a totes les edats, el centre incorporarà un local per a l’Associació de Veïns del Barri Cotet, sales poliva-lents, zones d’ordinadors i polaritzarà, sens dubte, gran part de l’activitat cultu-ral de la ciutat. L’anterior govern liderat pel PSC va proposar fer una nova bibli-oteca, que va ser redefinida i ampliada, en el període de govern CiU-ERC.

Passegem amb l’alcalde pels espais buits i ell no pot evitar d’estar satisfet. De fet, ningú que vegi una biblioteca així l’evitaria; és un sentiment humà i com-partit, el triomf de l’activitat pública al servei del ciutadà, una victòria de tots els premianencs. Recorrem les inacaba-bles estances i Buch ens les omple amb la imaginació de llibres, actes i persones. Diuen que somiar és gratis, però per fer cal buscar finançament. Fins i tot hi ha una petita terrassa, amb una gran vista, on segurament s’hi faran actes a l’estiu.

“Amb aquest equipament apostem també pels barris. No pararem de de-manar per aconseguir més recursos amb la Llei de barris. En aquest, en concret, que no està degradat, s’hi ha

invertit poc”, assegura l’alcalde refe-rint-se al barri Cotet.

EL DIÀLEG AMB ELS CIUTADANS

Desembarquem del vehicle prop del camp de futbol. Buch ens explica que s’ha de reformar i posar un pàrquing a sota. “Permetrà que hi hagi aparca-ments per a l’ambulatori, la zona i per als usuaris del camp de futbol i del pavelló”, explica l’alcalde. El projecte, però, caldrà replantejar-lo perquè el sector privat, de moment, no ha volgut invertir-hi.

Rere el cementiri visitem una plaça sense nom, reordenada amb el fons d’un FEIL. Zona de petanca, espai infantil i un mosaic fet pels veïns que reflecteix una altra obsessió de Miquel Buch: la participació ciutadana. A prop, una senyora gran ha relliscat i ha caigut. L’alcalde es preocupa i parla una esto-na amb ella i una acompanyant. Men-trestant, jo puc conversar amb un veí, l’Antoni, que diu que “aquí es viu bé, pero hi ha molta massificació”. En aquesta zona també hi ha l’oratori del col·lectiu musulmà, a l’espera d’una ubi-cació definitiva, un altre gran tema pen-dent, que actualment estan estudiant experts de la universitat. Li pregunto a l’alcalde si hi ha diàleg amb el col·lectiu musulmà, molt nombrós a la ciutat. “Sí, però m’agradaria que n’hi hagués més”, em respon.

Amb el temps proposat en números vermells baixem cap a la Gran Via. Pel camí parlem de la crisi. “Han augmen-tat un 2,5% els expedients d’ajut i per 5 els ajuts urgents. Hem aplicat mesures anticrisi, d’austeritat, més serveis socials i arreglat els temes de pagaments de l’Ajuntament”, ens as-segura el batlle.

Passem pel pàrquing de Can Boter i després visitem les obres de reparació, conservació i manteniment que s’han fet a diversos carrers del Barri del Gas per pacificar-los. L’actuació ha consistit en una nova reurbanització dels passatges, amb paviment a nivell únic i millores dels serveis a diversos carrers. Des d’allí anem cap a la Gran Via, on veiem les voreres més amples, que han molestat alguns veïns per la pèrdua de places de pàrquing. Tot i així, primer dues senyo-res i després una tercera, li manifesten a Buch que els ha agradat com queda.

Recta final de l’itinerari. D’esquit-llentes passem per Can Sanpere, zona pendent de resolució i que podria ser un pulmó verd de la ciutat; la plaça dels Països Catalans, en la qual s’ha treballat amb un procés de participació ciutada-na per decidir com serà; i Buch ens co-menta, a les portes de l’Ajuntament, que de cara a l’any que ve vol intensificar la feina en una altra assignatura pendent. “Una ciutat més neta, endreçada i amable”, afirma.

A. Calls

7

7 i 8. La futura biblioteca s’inaugurarà, previsiblement, per Sant Jordi del 2010. Amb aquest nou centre es vol apostar doblement per la cultura i els veïns, que també hi tindran un espai.

Fotos: Olga Boix

8

TRIBUNAmaresme | 07

TEMA DEL MES

Com lluitar contra la crisi amb més formació i emprenedors

Conversem amb la regidora i presidenta de l’IMPEM, Alícia Romero, i l’empresari Josep-Lluís de Gabriel

Encara que aquests dies s’estigui parlant molt de corrupció, el principal problema dels ciutadans continua sent la dificultat de trobar feina quan les empreses tan-quen i la manca d’horitzons crea preocupació, angoixa i problemes per a moltes famílies. Parlem de situació laboral i empresarial actual amb la regidora de Pro-moció Econòmica i presidenta de l’IMPEM de Mataró, Alícia Romero, i el director de l’empresa d’Internet Màrqueting, Bitlònia.com, Josep-Lluís de Gabriel.

Escollim la Nau Gaudí com a punt de trobada per parlar amb Romero i De Gabriel perquè, actualment, aquest equi-pament que acabarà sent l’espai que aco-llirà de forma provisional el futur Museu Bassat, és un actiu telecentre per a joves i un lloc de suport i recerca per trobar feina. Un dels serveis que els usuaris hi poden trobar és la plataforma multimè-dia Porta 22, un programa informàtic basat en una metodologia d’autoús que

potencia l’autonomia de les persones, permet obtenir informació sobre noves ocupacions, sectors emergents, noves cultures del treball i noves oportunitats professionals. Són molts els usuaris que el fan servir per buscar informació sobre perspectives laborals.

Però què es fa, estructuralment, des de l’Ajuntament de Mataró, per fomentar l’ocupació en uns moments d’extremada dificultat per trobar feina?

08 | TRIBUNAmaresme

C/ Sant Josep de Calassanç, 37 · ALELLATels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77

Fax 93 540 51 70 · alella@obresireformes.com

OBRES I REFORMES ALELLARehabilitació integral de l’habitatgeProjectes i instal·lacions

Un passeig amb l’alcalde

“Des de l’IMPEM fem diverses co-ses que es sintetitzarien en informar, orientar i donar eines. Atenem aque-lles persones que no tenen feina o les que en tenen però volen millorar-la, un sector important que ha crescut a causa de la situació econòmica i l’augment de l’atur. Per tant, fem una primera assistència amb informació i recursos, valorem la trajectòria pro-fesional per conèixer-la, ajudem a fer currículums, càpsules de formació, donem suport per afrontar les entre-vistes de treball, ajuda a reorientar-se en sectors emergents i recol·locar-se en el mercat laboral (el programa Por-ta 22 aquí és molt útil). Però jo dona-ria un missatge important: per trobar feina més fàcilment, és indispensable estar format, així tindràs més possibi-litats a l’hora d’aconseguir-ne”, expli-ca la regidora

Dins el sector empresarial, De Gabriel assegura que la crisi “no és positiva, però ha de ser un moment de canvi, de millora i d’optimització, que cal aprofitar per tenir molta visió del que s’ha fet malament”. El director de Bit-lònia.com explica que les empreses ara dediquen més temps a la planificació i comenta un cas d’una persona emprene-dora “que ha viscut el drama personal de quedar-se sense feina, però ara viu la il·lusió de crear una nova empresa, amb molta visió del que havia fet ma-lament en el seu anterior treball”.

CONTRA L’ATUR, EL MOVIMENT

Segons un estudi recent de la Diputació de Barcelona, als municipis de Catalunya, un 70% de les persones aturades les ate-nen els serveis locals d’ocupació, quan és una competència de la Generalitat. A Mataró, la xifra és més alta, el 80%, i això vol dir que s’han anat fent les coses bé, que hi ha un bon itinerari fet en aquest àmbit de treball municipal.

La regidora suggereix a les persones que s’han quedat sense feina anar a l’IM-PEM i demanar una entrevista persona-litzada, on els podran donar informació, recomanar possibles canvis de sector, formació i també, a partir de l’anàlisi

de la seva trajectòria laboral, entrar a la borsa de treball. “Moure’s, moure’s és la fórmula, no et pots quedar a casa. Hi ha alternatives com capitalitzar l’atur i muntar una empresa. A l’IM-PEM també tenim un servei de crea-ció d’empreses i aquesta també és una opció interessant. A casa, esperant que et truquin, no trobes feina”, asse-gura Romero.

Des de Bitlònia.com, De Gabriel ha apostat per la creació de mercats molt més enllà de Mataró i de la comarca. “Tots els sectors han de tenir una visió global i conèixer el que fa el seu àmbit arreu del món. Fa temps que estem al segle XXI i la visió d’una empresa ha de ser global, de tots els mercats, aconseguint la màxima informació que li permeti marcar-se les seves estratègies i orientar-se”, afirma De Gabriel. També afegeix que “no conec cap empresari que hagi visitat algun altre país per informar-se i aquest viatge no li hagi estat útil. Per tant, el meu consell seria que ho provin i des-prés opinin”.

Per la seva banda, la regidora explica que en unes jornades recents a les quals va assistir, es va citar el cas de Benas-que, un municipi molt petit prop de Jaca (Aragó), on va néixer la primera botiga per Internet. “La xarxa et facilita l’en-trada al món global i això s’ha de tenir com una premissa”, comenta Romero.

De Gabriel incideix en què prop de les grans ciutats poden haver-hi centres de projecció global. Comenta que en una visita a les instal·lacions de Google, a Califòrnia, a uns 50 quilòmetres de San Francisco, algú va dir que aquesta distàn-cia és similar a la que hi ha entre Mataró i Barcelona.

“Hem de trencar més fronteres i fer una regió potent. Barcelona és la sego-na regió del món més emprenedora i, per tant, hem de potenciar elements de l’entorn clarament i les nostres condicions”, afirma la presidenta de l’IMPEM.

D’altra banda, tot i els núvols foscos de la crisi, la capital del Maresme té a l’ho-ritzó visibles apostes concretes que en un futur no gaire llunyà han de generar

ocupació. Una és la posada en marxa de TecnoCampus i l’altra, dins l’àmbit més comercial, l’arribada de El Corte Inglés a la ciutat. En parlem.

UN HORITZÓ DE POSSIBILITATS

“El Corte Ingles és un gran aparador comercial en el qual fa molt de temps que estem treballant, hem de ser cons-cients que comportarà una millora de l’oferta comercial esdevenint així més competitius i un augment en llocs de treball. Per tant, és una bona notícia per a la ciutat. I el TecnoCampus és un projecte més estratègic que ha de per-metre que la generació del coneixe-ment es transformi en més empreses i alhora més riquesa i llocs de treball, però d’una qualitat determinada”, as-segura Romero.

Per la regidora, Mataró ha patit el dèficit d’una baixa qualificació general

“La crisi no és positiva, però és un moment de canvi que cal

aprofitar per tenir molta visió del que s’ha fet malament”

Josep Lluís de Gabriel

“Hem de trencar més fronteres i fer una regió potent. Hem de potenciar elements de l’entorn de la Barcelona emprenedora”

Alícia Romero

“TecnoCampus ha de permetre que la generació del

coneixement es transformi en riquesa” A. Romero

Foto

s: E

nric

Puc

he

TRIBUNAmaresme | 09 Un passeig amb l’alcalde

dels ciutadans i la creació de TecnoCam-pus incidirà directament en la millora d’aquest nivell, que ha de permetre “per-sones més formades, empreses menys vulnerables i que no hagin de patir tant davant de les situacions econò-miques adverses”, comenta Romero, que també està plenament convençuda de l’important benefici que suposarà aquesta aposta que interrelaciona trans-versalment la societat del coneixement amb les universitats i les empreses.

SECTOR PÚBLIC I SECTOR PRIVAT

Els grans projectes que afronta Mataró demanen, sens dubte, una entesa entre sector públic i privat, que no sempre és fàcil. Pel director de Bitlònia.com, “en els 10 anys que fa que treballo en aquesta ciutat, el món públic i el privat ha passat de no veure’s a tenir relació i veure’s contínuament. Uns adminis-

tren el diner de tothom i els altres els de les seves empreses. El gran repte, però, és apropar els llenguatges”.

De Gabriel també creu que Tecno-Campus serà un espai en el qual con-viuran el món públic, l’empresarial i les universitats. “S’ha començat a treba-llar junts mantenint llenguatges que no són iguals i, per tant, sóc optimista que quan es reuneix gent preparada amb un objectiu comú, tot i no ser gens fàcil, sortirà bé”, assegura l’em-presari. També afegeix que “Tecno-Campus pot ser un canvi molt impor-tant per a la nostra comarca. Això no és fàcil de fer. Hem de ser conscients de la dificultat per la grandesa de la missió i que això no ens tregui il·lusió i confiança en algunes persones que lideren el projecte”.

Per la seva banda, Romero creu que des de la seva posició manté una bona relació amb els gremis i el món empre-sarial de la ciutat. “Es tracta d’intentar fer projectes conjunts i avançar en la mateixa direcció i ho anem aconse-guint, a diverses velocitats i ritmes, però amb bona cohesió. Déu n’hi do, l’esforç que estem fent tots plegats. Quan hem de discrepar discrepem, però l’important és poder asseure’s

en una taula i parlar-ne”, afirma la pre-sidenta de l’IMPEM.

EL PERFIL DEL TREBALLADOR

Canviem de tema i parlem de com hau-ria de ser el treballador anticrisi. Per De Gabriel “ha de tenir esperit d’empre-nedor, no tenir la visió de les hores de treball sinó d’un projecte i voler guanyar molts diners i que la feina no sigui per a ell hores avorridíssimes. També, voler aprendre contínuament i ser ètic en la seva tasca”.

Romero coincideix en tot. “Ha de ser una persona emprenedora, amb ganes de participar en el projecte, sigui seu o d’un altre, amb voluntat d’aprendre contínuament i ganes de treballar de manera honesta i responsable”, re-marca. També afegeix que a través d’IM-PEM i TecnoCampus es treballa per ajudar els emprenedors a desenvolupar la seva idea de negoci.

“Cada dia es fan mes coses a Inter-net. L’empresa ha de mirar el que fa el món i anar més ràpid per oferir coses que la gent necessiti i compri. Estem obligats a anar per aquí”, sentencia De Gabriel. No hi ha futur sense la xarxa.

A . Calls

La presidenta de l’IMPEM, Alícia Romero, i l’empresari Josep-Lluís de Gabriel, a la Nau Gaudí, on vam reunir-los per parlar de l’actual situació econòmica, la problemàtica laboral i els emprenedors. Entre d’altres aspectes, en aquesta entrevista es va analitzar quin ha de ser el perfil dels treballadors per trobar feina i les estratègies i accions que des de l’empresa pública i privada es desenvolupen per donar resposta a la crisi.

La perspectiva pública i la privada per plantar cara a la situació de crisiALÍCIA ROMERO (PSC) és quarta ti-nenta d’Alcalde de l’Ajuntament de Mataró, presidenta de l’Àrea d’Inno-vació i Promoció de Ciutat i de l’Insti-tut Municipal de Promoció Econòmi-ca (IMPEM), així com de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme. És el rostre que mostra la política del foment d’ocupació i nous horitzonts empresarials del govern tripartit ma-taroní (PSC, ICV i ERC). Des que va co-mençar la seva tasca, Romero ha ha-gut de trobar l’encaix amb els sectors empresarials de la ciutat i negociar i liderar un procés que, sens dubte, és clau per al futur de la capital del Ma-resme: tota l’expansió del projecte TecnoCampus. La regidora que ha de fomentar la feina dels emprenedors té fama de treballadora i capacitat per trobar consens. Una altra de les seves responsabilitats és a l’IMPEM, motor de promoció econòmica i pun-ta de llança per promoure ocupació, formació i suport a emprenedors.

JOSEP-LLUÍS DE GABRIEL represen-ta una nova línia d’empresaris de Mataró que aposten per la projecció dins el mercat global, un nou posi-cionament davant un canvi de para-digma. Director de Bitlònia.com, una empresa polivalent i multidisciplinar que treballa dins el sector d’Inter-net Màrqueting, des de la capital del Maresme estan obrint mercat a d’altres països del món com la Xina o l’Argentina. De Gabriel és president dels empresaris TIC (Tecnologia i Co-municacions) del Maresme (GENTIC), i vicepresident dels de Catalunya (FA-ETICC). Vinculat a l’aposta estratègica de TecnoCampus, De Gabriel és engi-nyer en telecomunicacions i professor de diverses universitats com la UPC, Ramon Llull i Abat Oliva.

10 | TRIBUNAmaresme

L A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

R i c a r d V i l l a r r u b i a

C/ Almeria, 27 · EL MASNOU · Tel/Fax 93 540 42 26 · defotosrw@hotmail.com

ALBUMS DIGITALSCodi album fuji: CKK7R (www.fujifilm.es)

Codi album Hofmann: 203762 (www.hofmann.es)(Recepció en botiga 24 h sensecost adiccional per missatger)

GENT DEL MARESME

Actualment està treballant en el programa Terra verda, per a TVE Catalunya, un pas més en la divulgació ambiental que vostè desenvolupa. Com va néixer i amb quins objectius?

El projecte de fer una sèrie de divulgació ambiental per promoure la participació ciutadana en la defensa del medi ambient em rondava pel cap des de feia temps. I finalment sorgí l’oportunitat de la mà de la productora de la Julia Otero (Somos.Som) i per a TVE Catalunya. Són 13 capí-tols de 25 minuts en els quals fem un repàs a l’evolució dels diferents àmbits del medi ambient (residus, aigua, energia, mobili-tat, conservació de la natura, etc.). Tinc la sort de treballar amb el millor equip de TV que hi ha actualment a la professió, a les ordres del realitzador David Fontseca (Entre línies, No em ratllis, OIK m’entns?, Las cerezas, La columna, etc.).

Com a periodista i naturalista, la seva obra s’ha divulgat també en llibres. Quin balanç fa del seu últim treball, Ecología para no ecologistas?

És un dels àmbits de la meva tasca com a divulgador ambiental que més m’interes-sa i de la qual em sento més orgullós. El darrer títol, Ecologia per a no Ecologistes, ha estat publicat per Ariel, una editorial de referència en molts àmbits de la cultu-ra, i està funcionant molt bé, fins i tot en els països iberoamericans.

Ara està preparant algun nou llibre perquè surti editat?

Sí, aviat sortirà publicat un llibre sobre

José Luis Gallego, periodista ambiental i escriptor

“La nova economia hauràde ser sostenible o no serà”

El Maresme, segons Gallego, té una població majoritàriament sensibilitzada pels temes mediambientals

El medi ambient cada vegada preocupa més la nostra societat i és un tema que està a l’ordre del dia. Des del reciclatge fins al canvi climàtic, passant pel grau d’ecologisme dels maresmencs, José Luis Gallego respon a les preguntes de TRIBUNA Maresme i ens parla del present i del futur del nostre planeta. José Luis Gallego (Barcelona, 1964), vinculat a Cabrils, és periodista ambiental i escriptor, membre de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i col·laborador habitual de premsa, ràdio i televisió en temes de medi ambient. Ha publicat més d’una dotzena de llibres de divulgació ambiental, el darrer dels quals és Ecología para no ecologistas (Editorial Ariel, 2009), un recull d’idees i petits gestos quotidians que contribuiran a millorar la nostra relació amb el planeta. Col·labora setmanalment al programa de televisió Els matins de TV3, que dirigeix i presenta Josep Cuní amb l’espai “El medi ambient” i al programa de Julia Otero a la cadena Onda Cero. Columnista d’opinió al diari El País, també podem llegir cada diumenge el seu “Diari de la natura” a El Periódico de Catalunya. Premi Institut Català del Consum 1996 per la seva secció d’ecologia i consum a El Periódico de Catalunya, premi Ones Mediterrània 1999 a la tasca informativa en defensa del medi ambi-ent, premi Ecovidrio 2002 per la secció “Ecologia Domèstica” al programa La columna de TV3, amb Julia Otero, premi Panda de Comunicació Ambiental 2006 atorgat pel Fons Mundial per a la Natura (WWF/Adena) per la seva tasca a la premsa escrita i premi Medi Ambient 2003 de la Generalitat de Catalunya.

Foto

: Ced

ida

TRIBUNAmaresme | 11

L’escalfament global del planeta és el compendi de tots els dilemes ambientals que afrontem, la incògnita més difícil del nostre futur

El món no s’acaba. El que s’hauria d’acabar és aquest catastrofisme que empeny la gent a la desconfiança amb els temes de medi ambient

Gent del Maresme. José Luis Gallego

el canvi climàtic que hem escrit a mitges amb el professor Javier Martín Vide, ca-tedràtic de Geografia del Clima de la UB.

L’economia sostenible que apunta aquests dies el president d’Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, és un ho-ritzó de futur. És possible? És creïble?

És l’única possible sortida de la crisi. La nova economia haurà de ser sostenible o no serà. El temps de la disbauxa i del malbaratament ha acabat. I això és una bona notícia també per al planeta. Hem de repensar la nostra manera de créixer per tal d’ajustar-nos al marges reals de la sostenibilitat i aquests marges no els ha d’imposar el mercat sinó el planeta.

El món s’acaba per la nostra desídia amb el medi ambient? Ho dic perquè diàriament hem de veure als mitjans de comunicació una pel·lícula de ter-ror centrada en el canvi climàtic: el mar pujarà perquè els pols es desglaça-ran, cauran meteorits que extingiran la vida a la Terra, les pandèmies ens ex-terminaran... Se n’ha fet un gra massa de tot plegat?

El món no s’acaba. El que s’hauria d’aca-bar és aquest catastrofisme que empeny la gent a la desconfiança i que genera rebuig i desinterès per part del públic respecte els continguts informatius relacionats amb el medi ambient. Per això jo he optat pel perfil baix, pel possibilisme, el “què puc fer jo per ajudar el planeta” i he in-tentat defugir sempre de l’alarmisme, tot i que de vegades les informacions puguin esdevenir alarmants. Però sempre hem de donar a la gent una possibilitat d’actuar per millorar les coses. Bàsicament perquè les coses poden efectivament millorar si tots decidim que millorin.

La crisi ha afavorit el medi ambient? Realment es generen menys residus en general?

Això és una percepció que està calant entre la opinió pública perquè algunes activitats, tradicionalment relacionades amb el deteriorament ambiental i l’esgo-tament dels recursos naturals, s’han vist reduïdes i això ha donat pas, per exemple, a una reducció de les emissions contami-nants o un retrocés de la demanda ener-

gètica. Però les tendències ja eren positi-ves abans de la crisi financera. Cada ve-gada són més els ciutadans que actuen en el seu dia a dia a favor del medi ambient i en contra del canvi climàtic: reciclant els seus residus, fent un ús més eficient de l’energia, raonant el consum d’aigua o apostant per opcions de mobilitat més sostenibles, entre d’altres, i això es nota.

La societat ha entès el reciclatge o encara estem a anys lluny d’un resultat òptim?

A Catalunya els ciutadans reciclem el 34% dels residus que generem. Això és exactament el doble del que estan reci-clant a Espanya (17%) i supera en dos punts la mitjana europea (32%). Estem lluny de l’objectiu que s’ha proposat el go-vern (50% abans del 2015) però anem bé. Anem molt bé. Els indicadors mediambi-entals –i la taxa de recollida selectiva n’és un dels més importants– no poden avan-çar a empentes. Cal anar pas a pas per tal que siguin estables. Ara hem d’avançar en termes de reducció. Aquest és un dels ob-jectius que hem de treballar més a fons.

Quins creu que són els problemes me-diambientals del Maresme?

Ufffff! Tindríem on triar. Amb un litoral altament transformat i segrestat al mar, una especulació urbanística que ha as-solat el territori des d’on abans hi havia la platja fins més enllà de la serralada i un patrimoni natural assetjat i isolat, les dades respecte la qualitat ambiental de la nostra comarca –que es diu “mares-

me” sense que ens quedi cap– ens parlen d’un temps passat d’abusos i agressions constants, motivats en bona mesura pel considerable augment de població que ha hagut de suportar el territori. Però les co-ses avui dia estan canviant. La nostra co-marca és pionera en la recollida selectiva de la brossa , amb municipis com Tiana o Argentona, que són l’exemple a seguir. Pel que fa a l’aigua, la nostra capital, Mataró, n’és un dels millors testimonis, de com gestionar de manera acurada i responsa-ble aquest recurs vital. Cal ser optimistes. Hem engegat diferents iniciatives en di-versos àmbits que ens permeten apuntar una certa recuperació ambiental.

Per tant, cal entendre que al Maresme s’ha donat resposta des de l’adminis-tració als aspectes mediambientals i ecològics, més que no pas fer una polí-tica de galeria, per quedar bé o sortir a la fotografia?

Insisteixo a apuntar un cert canvi en de-terminats municipis. I permeteu-me va-lorar molt positivament la tasca que s’està fent a la nostra capital. No és fàcil gesti-onar un territori tan densament poblat i amb un teixit industrial tan important. La comarca ha patit molts abusos i els esfor-ços que s’estan fent trigaran més temps a donar resultats que a altres indrets. Enga-nyapastors i trapezistes n’hi ha com a tot arreu, però tenim un valor que ens ha de fer creure en la recuperació: una població majoritàriament sensibilitzada pels te-mes mediambientals i que en els darrers

anys s’ha mostrat molt bel·ligerant res-pecte a les agressions a l’entorn. Al Ma-resme, anar en contra del medi ambient surt cada vegada més car.

Les grans ciutats del futur seran abo-cadors controlats o incontrolats?

Les grans ciutats del futur seran més confortables, sanes i equilibrades amb l’entorn que els monstres de ferro i ci-ment que van anar creixent als anys 60 i 70. Conceptes com l’eficiència energèti-ca, l’aprofitament de les fonts renovables, l’arquitectura bioclimàtica o l’optimitza-ció del consum d’aigua són ja preceptes bàsics del nou urbanisme. Anem cap a ciutats més ecològiques, dissenyades des d’una nova perspectiva mediambiental que és estalviadora de recursos i respec-tuosa amb l’entorn.

L’espècie humana és un virus de la na-tura? Creu que l’home del segle XXI finalment s’integrarà amb l’entorn na-tural o hi continuarà en conflicte?

L’aparició d’una nova consciència plane-tària és quelcom que podem comprovar en diferents manifestacions de la nova socie-tat. Insisteixo que els canvis no poden ser d’avui per demà perquè estem parlant de coses tan difícils de modelar com els hàbits i costums dels individus, el seu àmbit més personal. Per això cal impulsar l’educació ambiental, a dins i fora de les escoles.

Quins són els grans reptes mediambi-entals del món?

L’escalfament global del planeta és el compendi de tots els dilemes ambientals que afrontem, la incògnita més difícil so-bre el nostre futur com a societat i com a espècie. En aquest sentit, espero moltís-sim de la propera cimera mundial del cli-ma a Dinamarca, al desembre, d’on haurà de sortir el nou Protocol de Copenhaguen que haurà de substituir l’estèril Protocol de Kioto. El principal repte que tenim és ser capaços d’entendre quina és la re-alitat que ens està tocant viure, prendre consciència que això del canvi climàtic va de debò i participar a nivell individual i col·lectiu en la seva mitigació, amb gestos tan simples com recollir la brossa a part o substituir aquella bombeta incandescent per una de baix consum. A.C.

José Luis Gallego amb Josep Cuní, amb qui col·labora setmanalment al seu programa de TV3

amb un espai dedicat al medi ambient. Gallego també treballa en la divulgació ambiental per al

programa Terra verda de TVE Catalunya.

12 | TRIBUNAmaresme

El Premi Iluro és un espai en el qual els historiadors de Mataró i el Maresme es troben a gust. Potser per això no és es-trany que alguns repeteixin en el certa-men. És el cas de Joaquim Llovet, que ha estat guardonat sis vegades, i també del guanyador d’aquesta edició, Ramon Reixach, que l’obté per tercer cop.

L’acte de lliurament del Premi Iluro és una festa de la cultura per Mataró i en el seu cinquantè aniversari consolida tota una tradició. Precisament, per com-memorar aquests 50 anys, l’entrega del guardó va celebrar-se divendres passat, 30 d’octubre, a l’espai de l’Ateneu Caixa Laietana i va comptar amb l’assistència de gairebé 500 persones de públic. Per primera vegada, la cerimònia no va fer-se a la sala d’actes de la plaça Santa Anna, com era habitual, sinó que es va triar el modern espai -punta de llança de les ac-tivitats culturals de Caixa Laietana- per commemorar l’efemèride, a la qual van assistir convidats d’honor com el presi-dent de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras.

El Jurat d’aquesta edició, integrat per

Jordi Nadal (president), els vocals Pilar Gonzàlez-Agàpito, Antoni Pladevall, Manuel Salicrú, Joan Sanmartí i Ricard Navarro (secretari), va donar com a gua-nyador l’historiador mataroní Ramon Reixach, amb el seu treball Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Dels inicis de la Revolució In-dustrial a la primera Guerra Mundial. El premi està dotat amb 9.000 euros i la publicació de l’obra.

UN ACCÈSSIT PER A FRANCESC FORND’altra banda, el Jurat també va conce-dir un accèssit a l’historiador arenyenc Francesc Forn pel seu estudi sobre els castells de Montpalau i Palafolls, que por-ta per títol Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva (castell de Mont-palau i castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el rescat davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians. L’accèssit està dotat amb 3.000 euros i el jurat va recomanar la publicació de l’obra.

El triple guanyador de l’Iluro, Ramon Reixach, llicenciat en economia, doctor en història moderna i professor, va expli-car de la seva obra que forma part d’una

trilogia i va destacar que en el darrer vo-lum guardonat es parla de l’important paper del Círcul Catòlic Obrer, quan jus-tament se’n celebren 125 anys. Reixach també va comentar que el primer dels seus treballs de la trilogia de monografies històriques tracta de com “l’absolutisme es carrega els mecanismes de partici-pació política de la població”; el segon, “de com reaccionen contra l’absolutis-me a nivell local”, i aquesta tercer, “de com afecta, en la resposta social, el li-beralisme econòmic en el món obrer”.

Segons també va explicar l’historiador, la temàtica del treball guardonat “se si-tua al Mataró industrial del segle XIX i es centra en les respostes que van donar els catòlics inquiets a la ciutat davant la problemàtica obrera. Un es-forç per part d’aquelles persones que s’ha oblidat reivindicar”. D’altra banda, l’obra comprèn un període que va des de l’aparició de la Revolució Industrial fins a la I Guerra Mundial, analitza la resposta a la problemàtica obrera des de la gent, en tant que creient i mostra d’altres aspectes d’interès com el fet que, al segle XIX, Mataró era una ciutat puntera i pionera.

L’historiador Joan Giménez Blasco, un dels autors del llibre commemoratiu, glossa 50 anys del guardóEl doctor Joan Giménez Blasco, coau-tor juntament amb Pere Tió i el fotògraf Ramon Manent, del llibre Premi Iluro. 50 anys d’història, editat per Caixa La-ietana amb motiu de l’efemèride, va ser l’encarregat de la conferència que tradi-cionalment acompanya l’acte acadèmic de l’entrega del guardó. Precisament, Gi-ménez Blasco va tractar, en la seva inter-venció, la història d’aquest premi que ja ha arribat a mig segle de trajectòria.

L’erudit va començar fent un interes-sant repàs del que ha estat la història de Mataró des dels primers pobladors, set mil anys enrere, fins als temps actuals. Emparant-se amb la cronologia històri-ca, va destacar l’època del Renaixement, en la qual es comencen a plantejar “les preguntes: com? quan? qui? per què?

I apareixen diversos relats que expli-quen l’origen de Mataró”. Segons el ponent, també hi ha un moment en què comença a haver-hi consciència de la memòria històrica. Com a exemple de precursors en la recerca històrica va des-tacar Francesc Carreras Candi i la pri-mera meitat del segle XX. I dins aquesta evolució, va situar la creació del Premi Iluro per part de Caixa Laietana com a punt de sortida per publicar els resultats de les recerques.

En la seva intervenció, Giménez Blas-co també va remarcar l’excel·lent nivell acadèmic dels guardonats i el fet que a principis dels anys 70, el premi comen-cés a tenir prestigi a l’Estat Espanyol, fins al punt que, fins i tot, el 1972 s’hi varen presentar uns investigadors de Ro-

Ramon Reixach guanya el seu tercer Premi Iluro amb un treball sobre el catolicisme social

Imatge superior: L’historiador Ramon Reixach, gua-nyador del Premi Iluro. A la taula, d’esquerra a dreta, el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras; el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau; el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron.

Imatge inferior: El llibre commemoratiu que ha editat Caixa Laietana, escrit per Joan Giménez Blasco i Pere Tió Casas, amb fotografies de Ramon Manent. De fons, una mostra dels títols publicats al voltant del premi.

L’historiador Joan Giménez Blasco va ser l’encarregat de glossar el mig segle d’història de la trajectòria del premi.

L’historiador mataroní, premiat amb l’obra Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. El jurat també va concedir un accèssit a l’historiador arenyenc Francesc Forn per un estudi sobre els castells de Montpalau i Palafolls.

PREMIS ILURO 2009

sario, a l’Argentina. Aquest moment, se-gons el conferenciant, va ser l’inici d’una societat interessada a conèixer la seva història. D’altra banda, com a dades des-tacables del premi, va apuntar que fins avui s’han publicat 70 treballs monogrà-fics i que gràcies al guardó, el Maresme és el territori català de més investigació historiogràfica, com avalen 24.800 en-trades al buscador Yahoo “i un gran re-coneixement públic, testimoniat amb la Creu de Sant Jordi”.

Per concloure el seu parlament, Gi-ménez Blasco va destacar el fet que ara “tenim moltes respostes a les pregun-tes primigènies que es feien els nostres antecessors” i va afegir que “durant 50 anys el Premi Iluro ha construït un pont entre el que vam ser i el que som”.

PREMI ILURO 2009 DE MONOGRAFIA HISTÒRICA - 50 ANYS D’HISTÒRIA

En representació del Jurat, Antoni Pladevall va substituir al seu president, el doctor Jordi Nadal, absent per malaltia, i va fer una glossa de les 12 obres presen-tades. Del treball de Reixach va destacar “la gran tasca d’investigació, el seu pes, profunditat i el fet que estudia molt bé el Mataró del segle XIX”. De l’accèssit, va valorar que “és un estudi molt complet sobre la pirateria i que de seguida els va cridar l’atenció”.

TRIBUNAmaresme | 13

El president Montilla destaca el compromís del guardó amb el país i el prestigi acadèmic

FOTO

: OLG

A BOIX

D’altra banda, durant l’acte acadè-mic, també van haver-hi paraules d’ho-menatge al doctor Jordi Nadal, al qual el president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, va agrair els 10 anys que ha presidit el Jurat, així com la feina que encara fa com a historiador als seus 80 anys d’edat. Boter també va anunciar que Manel Salicrú ha dei-xat de ser del Jurat després de sis anys, destacant la seva vàlua com a gran co-neixedor de la història.

50 ANYS EN UN LLIBRE

El llibre commemoratiu Premi Iluro. 50 anys d’història, editat en format de volum luxós, comença amb un interes-sant recorregut que analitza la necessi-tat de fer història ja des de temps antics i continua amb un repàs pels principis de la historiografia a Mataró. També s’hi tracten els primers historiadors i arque-òlegs, la difusió de la història mitjan-

Els premis Iluro han potenciat, des de la seva creació per part de Caixa Laietana, els treballs dels historiadors de Mataró i del Maresme i han contribuït a crear una biblioteca temàtica que salvaguarda el patrimoni històric comarcal. Precisa-ment, en la seva intervenció, el president Montilla, convidat d’honor de l’acte de commemoració dels 50 anys, va destacar en aquesta línia “el mèrit que suposa per aquest premi haver arribat al mig segle de vida, considerant les condici-ons existents l’any 1959, quan poques persones li auguraven una vida tan llarga i fructífera”. El president també va remarcar el fet que aquest escenari no frenés els responsables de Caixa Laieta-na per impulsar el certamen i va definir la iniciativa cultural com a “compromesa amb el país i el prestigi acadèmic”.

Entre d’altres aspectes, en el seu par-lament, Montilla va recordar el fet que s’inaugurés la primera línia de ferroca-ril fa 161 anys i va destacar el paper de Caixa Laietana en el desenvolupament de Mataró, del Maresme i de Catalunya. També, fent referència als difícils mo-ments econòmics que s’estan vivint, va animar “a seguir amb el doble com-promís econòmic i social de les caixes d’estalvis” i es va manifestar respectuós amb la independència d’aquestes entitats financeres. Finalment, el president de la Generalitat va afegir que l’obra social de les caixes ha de continuar sent un ele-ment de suport, remarcant que “el Pre-mi Iluro és un estímul per a la recerca, l’excel·lència i el coneixement”.

Per la seva banda, com a màxim repre-sentant de Caixa Laietana, el seu pre-sident, Jaume Boter de Palau, va fer un repàs històric, començant pels inicis de

l’entitat financera i destacant l’important creixement d’oficines en 50 anys. Bo-ter de Palau també va recordar com en aquells temps es va voler ajudar a solu-cionar les mancances de la població da-vant la problemàtica social que hi havia. Segons el president de l’entitat financera mataronina, els temps actuals són ben diferents: “Ara tot ha canviat, Caixa Laietana ha multiplicat per tres mil els dipòsits de clients, la ciutat s’ha transformat, així com l’economia, la moneda, la feina o el sistema polític, però persisteix la voluntat d’aportar i donar suport a les inquietuts que sor-geixin.”

En el seu parlament, Boter de Palau també va voler destacar com un dels va-lors del guardó és poder comptar “amb la proximitat i amb el coneixement de primera mà de les qüestions que es plantegen a casa” i va recordar, especi-alment, que la Generalitat hagi recone-gut la tasca del premi concedint-los la Creu de Sant Jordi aquest mateix any.

Per la seva banda, l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, en la seva interven-ció, va fer una reflexió sobre la quantitat de treballs elaborats per al Premi Iluro durant aquests 50 anys, tenint en comp-te els que no han estat guardonats. Tam-bé, va destacar especialment que “són 50 anys d’història de la història de la nostra ciutat i de la nostra comarca, 50 anys que han servit perquè el pre-mi es consolidi i es converteixi en pa-trimoni de la ciutat”. Cap al final de la seva intervenció, per destacar la continu-ïtat del premi, Baron va remarcar que era molt probable que alguns historiadors ja estiguessin treballant per participar en la propera convocatòria.

El president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat pel president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, i el director general de l’entitat financera, Josep Ibern, entre d’altres autoritats que van assistir a l’acte.

çant diverses publicacions, la important aportació de l’Associació Excursionista de Mataró i la voluntat de recuperar la identitat històrica col·lectiva.

Un altre aspecte destacat que recull el volum són les aportacions que s’han produït durant els 50 anys del premi. Així, es dóna una visió de vint segles d’història, amb enfocaments sobre cultures antigues com la ibera o la ro-mana, societats feudals o industrials, moments polítics com la Guerra del Francès o la Renaixença, entre molts d’altres. També s’hi pot trobar un apar-tat que recupera els orígens de Caixa Laietana, constituïda cent anys abans del naixement del premi. I fent un re-pàs del que ha estat aquest mig segle de vida del Premi Iluro, recorda alguns dels premiats, membres del jurat i d’al-tres persones que amb la seva dedica-ció ens han acostat una mica més a com era el nostre passat.

Redacció

14 | TRIBUNAmaresme

GENT DEL MARESME

Continua escrivint a un ritme diabò-licament imparable i ara ha tret dos nous llibres. Parlem, però, de Bel: amor més enllà de la mort...

Una vegada, una revista literària de Madrid em va anomenar “la locomoto-ra de Mataró”. Això, ara que hem com-memorat l’aniversari del tren de Miquel Biada, és oportú... Diguem que sóc de metabolisme ràpid, però sóc conscient que el metabolisme amb el temps, canvia. Qui sap com serà el meu ritme de treball a partir d’ara...

Bel: amor més enllà de la mort és una mostra més de la meva obsessió per les històries de fantasmes, però des d’un punt de vista radicalment diferent. Aquí, la protagonista és una noia que al primer capítol fa el terrible descobriment que, malgrat que és morta, continua relaci-onada amb el món dels vius. Necessita, doncs, investigar les causes de la seva mort, que són les mateixes que la man-tenen aferrada al món terrenal. I desco-breix per una banda el poder de l’amor que sent cap al noi que estima i per una altra, alguna cosa terrible que no estaria bé que jo expliqués aquí.

Per què aquesta obsessió en les seves obres per allò que hi pugui haver més enllà de la vida terrena? Pensa que hi ha vida més enllà d’aquesta?

En això, sóc una escèptica il·lustrada. Si m’ho pregunta tan directament li diré que no crec en cap mena de vida després d’aquesta, però també que sospito que la realitat és molt més rica del que nosaltres podem percebre. Per tant, nedo i guardo la roba. I em deixo fascinar per l’únic ter-reny que m’ofereix respostes que m’inte-

ressen: la literatura. I jugo a buscar res-postes escrivint, és clar.

L’editorial ha fet una gran aposta: en castellà, 40.000 exemplars. És una xi-fra molt alta. Vol dir que vostè ja arri-ba a un públic molt gran...

M’estaborneixen una mica aquestes xifres. Em fan sentir una enorme res-ponsabilitat. I també molt feliç, per des-comptat. És fantàstic escriure sabent que hi ha persones que esperen els teus llibres. És un motiu per fer-ho millor, per exigir-te el màxim, per treballar de valent... I la millor excusa per continuar escrivint, que és el que més m’agrada fer del món. Sóc una dona afortunada, i me n’adono dia a dia.

En el llibre de Bel s’ajunta la literatura i la música. És una manera d’arribar millor al públic jove?

No és la primera vegada que faig servir fragments de cançons en una novel·la. La música té una càrrega de sentiment que sovint m’ajuda a emfasitzar allò que vull dir, per això l’he fet servir sovint. Aquest cop, vaig voler que la protagonista tin-gués una especial relació amb la música perquè, de fet, no pot relacionar-se amb gairebé res més. Era una manera de no deixar-la tan sola. Els editors, però, ho van saber aprofitar molt bé, convertint aquesta presència musical a la novel·la en alguna cosa que singularitza el llibre, i que el fa únic perquè es ven amb un disc. Només puc dir que els lectors tenen mol-ta sort de tenir productes tan bonics com aquest. A mi m’hauria encantant tenir-ne de semblants quan era una lectora inqui-eta i adolescent.

Care Santos, escriptora

“Tinc una obsessió per les històries de fantasmes”

Care Santos va néixer a Mataró el 1970. A més de multipremiada, és autora d’una llarga bibliografia que comprèn llibres per a infants, per a joves, novel·les i col·leccions de relats. Els seus darrers títols són la novel·la Bel: amor més enllà de la mort (Cruïlla i SM en castellà) i el llibre de contes Los que rugen (Páginas de Espuma). Les dues obres comparteixen la temàtica dels fantasmes i el món dels esperits, que no és nova en la seva narrativa. A més, Bel: amor més enllà de la mort, en la versió en castellà, surt amb 40.000 exemplars, una xifra rècord.

Foto

: SM

TRIBUNAmaresme | 15

No és la primera vegada que faig servir fragments de cançons en una novel·la. La música té una càrrega de sentiment que sovint m’ajuda a emfasitzar allò que vull dir.

És fantàstic escriure sabent que hi ha persones que esperen els teus llibres. És un motiu per fer-ho millor, per exigir-te el màxim, per treballar de valent

Gent del Maresme. Care Santos

Necessàriament s’ha de ser jove per connectar amb aquesta història? Està excessivament acotada la literatura per a joves avui en dia?

Jo no crec en això que s’anomena “li-teratura per a joves”. Penso que allò que llegeix un jove de 15 anys és el mateix que podem llegir vostè i jo, i em fa malí-cia que de vegades hi hagi autors que no ho veuen així, i que s’entesten a rebai-xar el nivell o explicar coses edul-corades i fàcils. D’altra banda, la bona literatura és aquella capaç de seduir lectors de diferents edats per motius diferents. Està clar que això és el que vull fer quan escric. Bel... és una novel·la que agra-da als joves pel que té de romanticisme sobrena-tural i als grans perquè parla de la vida i les seves dificultats més grans. No només hi ha perso-natges adolescents, per descomptat, i al-gun dels adults agrada molt als lectors... i sorprenentment no només als més gra-nadets.

En paral·lel, l’editorial Páginas de Espuma també publica un llibre de contes seu: Los que rugen. En aquesta obra també parla d’històries de fan-tasmes i del post mortem, però sembla que es trobi en un registre més lliure. En els relats és on es deixa anar més?

I tant! En les novel·les, escric pensant constantment en qui em llegirà. Em com-porto com un narrador oral: penso quina cara faria algú que m’estigués escoltant i què puc fer perquè s’animi, s’emocioni, s’atemoreixi, es sorprengui... Quan escric contes, només escric per a mi. M’orde-no el cap, espanto pors, recordo coses que no vull oblidar, exorcitzo fantasmes

personals o trec fel... No penso tant en el lector, en general,

com en mi mateixa. Podríem dir que els meus contes són un

acte d’egoisme lite-rari.

Què hi poden trobar els lectors a Los que

rugen?El llibre duu una cita de

James Joyce que diu que un fantasma ho pot ser per

tres causes: mort, absència o canvi de costums. Al llibre

hi ha fantasmes de totes tres categories: els que tornen d’ultratomba, els que vi-uen al nostre armari i els que sempre ens acompanyen encara que no es deixin veu-re. Hi ha alguna història per riure, alguna per pensar, alguna per plorar...

Els contes que fa són embrions de novel·les o neixen i moren fent de re-lats?

Mai he escrit un conte que després

s’hagi convertit en una novel·la, tot i que sovint hi penso, en “assajar” les novel·les en una distància més curta. El problema és que els assajos esdevenen parts de la futura novel·la o res. Encara que siguin parts que després llenço a les escom-braries. Potser és que respecto massa els contes –i m’agraden massa– per fer-los servir només com a banc de proves.

Es tracta de ficcions que surten de la seva imaginació o també hi ha recollit històries que li han explicat?

Els contes de Los que rugen són molt personals. Hi ha vivències pròpies al cos-

tat de fantasies creades a partir d’aques-tes experiències. Però una història –qual-sevol– d’un escriptor mai té un sol origen, i aquesta és una de les seves gràcies. Cada conte d’aquest recull té, almenys, mitja dotzena de pares i mares. Un d’ells sem-pre sóc jo, això sí.

El conte sempre és menystingut pels editors i possiblement per molts lec-tors. Aquest punt de marginalitat li dóna un valor més gran?

Això està canviant una mica, darrera-ment. Hi ha editorials especialitzades en conte que rutllen prou bé. Tinc la impres-sió que la sensibilitat dels lectors cap al conte també ha augmentat. És clar, mai no serà un gènere majoritari. Si l’editor d’un llibre de contes en fes 40.000 ens pensaríem que s’ha tornat boig. Però hem de tenir en compte que certa literatura mai no serà majoritària i pretendre-ho és com voler jugar al parxís aplicant les regles dels escacs. A mi el conte em per-met fugir d’una literatura sovint massa esclava del mercat i recordar per què vaig començar a escriure.

I en el futur, quins són els seus projec-tes?

Escriure, escriure i escriure. Tinc una novel·la al cap. Començaré a tenir-la tam-bé a l’ordinador pels volts de cap d’any, si tot va bé.

A. C.

16 | TRIBUNAmaresme

El Fòrum Innova 360º tornaamb activitats per promocionarles iniciatives empresarials

L’Espai Firal del Nou Parc Central acollirà el Fòrum Innova 360º entre els propers dies 19 i 22 de novembre. Aquesta proposta, que té com a objectiu la divulgació de les iniciatives empresa-rials i l’aposta per les noves tecnologies, ja va ser un èxit de públic en la seva pri-mera convocatòria, l’any passat, quan va aconseguir la participació d’unes 2.000 persones.

Amb el TecnoCampus cada vegada més a prop de ser una realitat tangible, Mataró continua exercint de capital de les noves tecnologies al Maresme. En aquest context, el Fòrum Innova 360º és una iniciativa de l’Ajuntament mata-roní que promou l’esdeveniment a tra-vés de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró i de la fundació TecnoCampus Mataró-Maresme. A més, el TecnoCampus també tindrà un

estand a l’espai firal del parc central on, juntament amb l’empresa municipal PUMSA, exposarà la transformació econòmica que viurà la façana marítima de Mataró amb el desenvolupament del parc TecnoCampus Mataró-Maresme i la zona de negocis del Rengle.

D’altra banda, en la seva segona edi-ció, segons informen els organitzadors, el fòrum s’allargarà un dia (fins diumen-ge) i la programació tindrà especial cura a segmentar el públic. Els dos primers dies, dijous i divendres, el fòrum se cen-trarà en el públic professional, amb xer-rades i activitats centrades en tres sec-tors que tenen una especial rellevància: TIME (TIC i Media), la nanotecnologia i la salut i dependències. Dissabte i diu-menge, el fòrum també s’obre a la ciutat amb activitats pensades per a tots els públics.

16 | TRIBUNAmaresme Innova 360º

TRIBUNAmaresme | 17 TRIBUNAmaresme | 17

CONVIDATS DE PRESTIGI

L’esdeveniment del Fòrum Innova 360º tindrà lloc, doncs, durant qua-tre dies, del dijous 19 al diumenge 22 de novembre, i el programa compta-rà amb diferents sessions on hi seran convidats gurús del sector tecnològic, persones que presenten noves idees de negoci en aquests temps d’incer-tesa, experiències empresarials amb una mica més de recorregut a través de casos pràctics i finalment un so-par en què es donen també els premis Cre@tic, que aquest any arriben ja a la novena edició, i que es farà el dimecres 18 de novembre a la sala Privat.

La pàgina web creada per Innova 360º (http://www.innova360.cat) dóna mostra de la creativitat, l’ús i el coneixement de noves tecnologies que exigeix ser membre de la Comunitat o participar al Fòrum Innova 360º. L’es-pai web ofereix la possibilitat als visi-tants d’“estar in”, és a dir, ser un mem-bre registrat a la comunitat per obte-nir beneficis de promoció del projecte a través de la web, a la revista Capgròs, així com compartir experiències amb la resta d’integrants del Fòrum.

En el context actual, segons tam-bé destaquen els organitzadors del fòrum, Innova 360º ens recorda que amb creativitat i esforç sortirem de la crisi, i que aquests dos valors poden ser presents a qualsevol tipus de pro-fessió i sector. D’altra banda, aquesta proposta va néixer amb la voluntat de concentrar les millors idees empresa-rials amb l’esperit de crear sinergies, potenciar les seves virtuts i alhora po-sar-les en coneixement de tothom.

Redacció / Font: TecnoCampus

A LA XARXAPots trobar més informació a:

www.innova360.cat.

Innova 360º

18 | TRIBUNAmaresme18 | TRIBUNAmaresme Innova 360º

DIMECRES 1821:00h a 24:00h NIT AMB VISIÓ. (Premis Cre@tic/RSO)4a edició de la trobada anual d’empresaris/es i emprenedors/res, persones que algun dia van tenir la visió d’emprendre un projecte empresarial. Durant l’acte, dinamitzat per Queco No-vell, es lliuraran els premis Cre@tic. Presidit pel Sr. Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, la Sra. Alícia Romero, consellera de-legada d’Innovació i Promoció de Ciutat i Presidenta de l’Insti-tut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró.

DIJOUS 19 09:30h - 10:30hACTE INAUGURAL INNOVA 360ºPonència: De startup a multinacional. Sr. Pedro Costa. Fundador de Biocentury. Llicenciat en Ciències Empresarials i Master M.B.A. per ESADE Barcelona, amb una ampla ex-periència professional en grans companyies com Chocolates Torras, Merck, Laboratoris Isdin i Nestle-Findus. Modera: Sr. Carles Trenchs. Director de Caixa Capital Risc y Director pro-grama EmprenedorXXI (“la Caixa”). Especialitzat en estratè-gia i creixement d’empreses en etapes inicials.

11:00h - 13:30hEMPRENDRE EL FUTURPresentació de 20 micro-ponències de 5 minuts per aportar una visió constructiva al moment econòmic actual destacant els valors de les persones emprenedores. Són temes sobre l’emprenedoria que compten amb la visió personal i profes-sional d’un grup d’emprenedors i emprenedores del país.Acció de difusió de models d’emprenedoria i innovació a Catalunya. Modera: Sr. Toni Sellas. Periodista i professor de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).

16:00h - 20:00hNANOTECNOLOGIA, TECNOLOGIES DE MATE-RIALS I TECNOLOGIES DE LA PRODUCCIÓUna aproximació objectiva i pràctica per a l’industria. Apli-cacions industrials de la nanotecnologia (Sr. Jordi Reverter. Institut Català de Nanotecnologia). Materials Intel·ligents i aplicacions orientades a la innovació. (Dr. Jaume Josa. CETEMMSA centre tecnològic). Per què al pot petit hi ha la bona confitura? Exemples pràctics d’avantatges de l’apli-cació de les nanotecnologies a productes (Dr. Rafael Rubio. ASCAMM centre tecnològic). Aplicacions industrials i carac-terització de materials i recobriments nanoestructurats. (Dr. Jaume Caro. CTM centre tecnològic). Experiències em-presarials: EcoPol Tech. Sr. Josep Rocas (Tints Quadrada. Sr. Joaquim Quadrada).

COMPETÈNCIES TRANVERSALS11:00h - 11:45h COMPETIR GLOBAL. 7è PROGRAMA MARC DE R+D . Siguis una petita o gran empresa, pots participar i cooperar en projectes europeus. Sra. Mariona Sanz i Ausàs. Cap de R+D+I Internacional d’ACC1Ó.

12:00h - 12:45h COM PUC PROTEGIR LA MEVA MARCA. Perquè protegir la meva marca i com puc fer-ho. Sr. Enrique Astiz. Director General PROPI Patents and Trademarks.

13:00h - 14:00h OPORTUNITATS DE NEGOCI EN MERCATS EMERGENTS EN BIO, TIC I MEDI AMBIENT. La ponència es centrarà en les oportunitats existents en mercats d’elevat potencial de creixement en alguns sectors de nova gene-ració com la Biotecnologia, TIC, Medi ambient i energies

renovables. Sr. Antoni Fita. Research Manager. Foresight Observatory for International Markets (OME) d’ACC1Ó

16:00h - 16:45h OPEN INNOVATION I INTERMEDIARIS VIRTUALS: EL CAS D’INNOGET. Els intermediaris d’innova-ció virtuals desenvolupen una labor fonamental facilitant la interacció entre l’empresa i el coneixement extern. Sr. David Ràfols. Gerent Innoget

17:00h - 17:50h EL PES DE LA INDÚSTRIA A L’ECONOMIA CATALANA: LA NOVA INDÚSTRIA. La nova industria: solu-cions tecnològiques que es produeixen per ser aplicades en aquest entorn. Sr. Joaquim Boixareu Portaveu d’IN-DÚSTRIA XXI. Sr. Miquel Obradors. President Comissió TIC del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

18:00h - 20:00h FORMACIÓ I CERTIFICACIONS: CLAUS PER COMPETIR. Amb aquesta jornada us volem propor-cionar informació pràctica i útil per conèixer quines són les principals certificacions existents i els beneficis que comporten a les diferents empreses ajudant-les a ser més competitives en el mercat global i a fer front als reptes actuals. 18 h. Benvinguda i presentació del pla de for-mació del TIC.CAT. Ens comentarà les diferents iniciatives que s’estan duent a terme des del TIC.cat. Sr. Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. 18:20 h. Qualitat i For-mació. Ens parlarà durant la sessió sobre les diferents certificacions existents, com utilitzar-les com a instrument de millora per al negoci; de la gestió de la qualitat com a clau per augmentar la productivitat. Sr. Francesc Piedra-fita Borruel, expert en qualitat i formació. 19:10 h. L’expe-riència d’una empresa. Empresa certificada o en procés de certificació que parlarà de la seva experiència personal en el procés”: Lluís Martínez Sánchez, Soci Director de G2, Gobierno y Gestión de TI. 19:20 h. Cloenda i cafè networ-king. Sr. Sergi Marcen, Responsable del Pla TIC.cat de la Generalitat de Catalunya.

FACE TO FACE10:30h a 14:00h RESOL ELS TEUS DUBTES AL FACE TO FACE EMPRESARIAL: TIC / AUDIOVISUAL. Espai per a que puguis plantejar a un consultor estratègic especialista en el sector TIC i audiovisual les teves consultes o contrastar algun tema relacionat amb la teva estratègia empresarial, aliances o projectes conjunts i millores de gestió. Sessions de mitja hora amb reserva d’agenda. Sr. Jordi Martí i Sr. Guillermo Tejerina. Consultors Altrium. De 16:00h a 20:00h Amb Sr. Jaime Marsal. Director Comunicació i Vicepresident de VAE (Voluntaris en assessoria empresarial).

DIVENDRES 2010:00h - 14:00hTIC, SALUT I DEPENDÈNCIES Presentació: Sr. Joan Cornet, president executiu de la Fun-dació TicSalut. 10.15h.Ponència Lògica Sanitària i webs 2.0: Canvi de Paradigma. Sr. Genís Roca. Soci Director de Roca Salvatella. Especialista en les lògiques socials de l’anomena-da Web 2.0 i en incorporar la xarxa i les tecnologies a l’es-tratègia de les organitzacions. 11h. Departament de Salut: Història Clínica Compartida, Recepta Electrònica, Imatge Mèdica. Dr. Joan Guanyabens i Calvet, Coordinador General de les TIC Departament de Salut. Conseller delegat de l’Agèn-cia d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM). 11:15h. Corporació de Salut del Maresme i la Selva. La car-peta personal de salut, un projecte al servei del ciutadà. Hospital de Calella. Dr. Xavier Conill, Director de Planifica-ció i Desenvolupament. Corporació de Salut del Maresme i la Selva. 11:30h. Consorci Sanitari del Maresme. Disseny,

desenvolupament i implantació d’un sistema de reporting de l’activitat assistencial basada en una solució de Business Intelligence. Sr. Pol Pérez Sust, adjunt a Direcció de Sistemes d’Informació del Consorci Sanitari del Maresme i Sra. Maria José Rodenas, informàtica de la Direcció de Sistemes d’Infor-mació del Consorci Sanitari del Maresme. 11:45h. Fundació Barcelona Digital. Intimitat, emoció i voluntat dels usua-ris en la compartició d’informació personal de salut. Sra. Mariona Estrada. Investigadora del laboratori d’Interacció centrada en l’usuari de Barcelona Media. LIVING LABS I DE-PENDÈNCIES: INNOVACIÓ OBERTA, CENTRADA EN ELS USU-ARIS: 12.30h. Presentació: Léonard Janer. Secretari General Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme i de 12:45h a 14h. Presentació d’experiències de Living Labs. 16:00h - 18:00h TIC I MEDIA. Creativitat Audiovisual Aplicada. La jornada serà una visió de diverses solucions aplicades a la creativitat en el sector audiovisual. Com diferents col·lectius professio-nals s’enfronten al repte de crear nous continguts, formats i aplicacions per a un públic cada cop més exigent.

18:00h - 20:00hTERTÚLIA DIGITAL: PANORAMA AUDIOVISUAL 2010Estat de la qüestiò, repàs al 2009. Crisi, globalització, nous formats i mitjans... Internet, Televisió, Ràdio... Estatut i com-petències... Ponents: CAC, CMT, COM Ràdio, Lavinia, Mares-me Digital, Mediapro, TCM Audiovisual, TVE, TV3, VODAFO-NE, XAL. Moderació: Tomàs Cascante. Tertúlia Digital.

COMPETÈNCIES TRANVERSALS

10:00h - 11:45h CONSELLERS/ES I CREIXEMENT. Modera: Sra. Esther Casademont. Sòcia Directora de Caucus. Pre-sentació Cas ESADE de Consells Assessors. Cas d’èxit que vol recolzar a les empreses de la ciutat com a instrument estratègic i efectiu per afavorir el seu creixement. Sr. Este-ban Serra. President Latin Bridge Business, profesor Esade i del CEI. El Consell Assessor com a motor de creixement. Coneix l’experiència real de Consellers Independents com a fórmula motivadora i eficient per definir orientació es-tratègica. Sr. Guillem Mora. Director d’Expansió del Grup Agrolimen. Sr. Joan Juliá. Soci Director de S&E Partners.

12:00h - 14:00h INNOVACIÓ I IGUALTAT D’OPORTUNI-TATS. Modera: Sra. Carme Martí. Directora de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM). LÍNIES INNOVADORES DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’IGUAL-TAT D’OPORTUNITATS. Sra. Mònica Geronès. Subdirec-tora General de Programes d’Igualtat de les dones en el Treball. “FEMTALENT: LA INNOVACIÓ APLICADA A LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS”. Sra. Pilar Roura. Directora de femtalent de 22@.

16:00h - 17:50h TALLER D’INNOVACIÓ LEGO FAST PLAY: PRODUCT TO MARKET. Una nova fórmula per promoure la innovació, la creativitat i l’emprenedoria. El taller con-tribueix al desenvolupament dels valors de la innovació i la creativitat.

18:00h - 20:00h TALLER D’INNOVACIÓ LEGO FAST PLAY: PRODUCT TO MARKET. Adreçat a estudiants universitaris. Una nova fórmula per promoure la innovació, la creativi-tat i l’emprenedoria.

10:00h a 14:00h i de 16:00h a 20:00h.

FACE TO FACEApropa’t a consultors per a que puguis plantejar i contrastar les teves idees, projecte empresarial i obtinguis una primera orientació i suggeriments al respecte. Sessions de mitja hora amb reserva d’agenda. Sr. David Anton. President AIJEC-Ma-resme. Associació de Joves Empresaris de Catalunya.

14:00h a 16:00hLES EMPRESES DE GENTIC VOLEN APRENDREEn aquesta jornada volem escoltar, ser receptius, aprendre dels usuaris, per ajudar-los millor a resoldre els seus proble-mes i les seves situacions d’una manera molt més eficient. En aquest acte, amb lunch inclòs, es lliurarà un obsequi a l’empresari o empresària que hagi aportat l’anècdota més original de temes TIC.

DISSABTE 2119:00h - 21:00hSEGURETAT DE MENORS A INTERNET19:00h Presentació: Sra. Ma Àngels Miranda. Directora general de Segurbaby. L’objectiu de la jornada és donar a conèixer a famílies i professionals, la realitat de la utilitza-ció d’Internet per part dels i les menors així com les eines de que disposem per un control i supervisió adient per part dels adults. 19:15h Per on naveguen els menors?. Sr. Luis Cangas, soci i fundador de Danba, ens explicarà les dades més rellevants de l’estudi sobre les preferències dels i les menors a l’hora de navegar per Internet i la necessitat d’un control parental per conèixer-los i protegir-los. 19:35h Eines de control i supervisió, de navegació i xarxes socials. Sr. José Luis Cruz Marcos, Consultor Tecnològic en Microsoft, s’exposarà les eines per controlar i supervisar el Navegador d’Internet per part dels i les menors, i els contactes dels nens i nenes a Messenger i Hotmail. 19:55h Internet Segura. Sra. Núria Castellano Peralta i Sr. Pol Cumalat Mercader. Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d’Esquadra. Do-naran les eines per a que els i les menors facin un ús adient i segur de la xarxa d’Internet, alertant i conscienciant de les activitats il·lícites en les que les persones usuàries poden in-córrer o ser-ne víctimes. 20:15h Demostració pràctica sobre eines de seguretat informàtica.

17:00h - 18:30hTALLER DE SKYPEParla per telèfon de forma gratuïta.Transmissió de veu en viu a través d’internet i de forma gra-tuïta. Descobrir totes les possibilitats que ens ofereix Skype: descarregar el programa i conèixer el seu funcionament.

19:00h - 20:30hTALLER DE MOGULUSCrea el teu propi canal de TV a Internet.Mogulus és una web que permet crear fàcilment i de forma ràpida el teu propi canal de televisió a Internet.

DIUMENGE 2210:00h - 11:30hTALLER DE PODCASTINGPublica arxius d’audio per Internet. Podcast és una eina per a publicar arxius d’audio, que l’usu-ari el pugui escoltar en qualsevol moment.

12:00h - 13:30hTALLER D’UBUNTU. Sistema operatiu lliure alternatiu al programari propietari.Sistema Operatiu alternatiu a l’oferta privativa de Micro-soft. Ensenyar a la gent, alternatives gratuïtes a Microsoft i Windows per a tal de no dependre de una multinacional i estalviar el màxim possible en software.

ACTIVITATS INNOVA 360º

TRIBUNAmaresme | 19 TRIBUNAmaresme | 19 Innova 360º

Bitlonia.com desenvoluparà el primer espai “Lovework” d’Espanya al TecnoCampusEl projecte Lovework, que s’ubicarà al Tecnocampus de Mataró, combi-na l’espai de treball amb el d’entrete-niment per aconseguir una creativi-tat i productivitat més gran dels seus treballadors. Entre les aplicacions que ofereix hi haurà un simulador de vol, i unes al-tres formes d’entreteniment que al seu torn permetin conèixer el perfil dels usuaris i els seus potencials per aplicar-los professionalment.

Seguint la tendència de les prin-cipals empreses tecnològiques del món, Bitlonia.com ha desenvolupat un projecte que instal·larà a la seva nova seu central -en el complex TecnoCampus Mataró-Maresme-, orientat per tal que el seu personal

pugui compaginar les hores de tre-ball amb l’ús d’aplicacions d’entrete-niment pensat per potenciar la crea-tivitat i fomentar la innovació.

Aquest és un projecte impulsat per Bitlonia.com juntament amb Tec-noCampus Mataró-Maresme amb l’objectiu de crear un espai diferen-cial, que sigui referent de la política de teambulding i que permeti avalu-ar els beneficis d’incorporar zones d’oci tecnològic en la creativitat i productivitat de les empreses amb activitat intensa en innovació.

La primera fase del projecte cons-tarà del disseny i implementació d’un complet entorn de simulació de vol amb dues o tres activitats de vol que permetin conèixer el perfil dels

usuaris i els seus potencials per apli-car-los professionalment. La segona aplicació serà instal·lar una màqui-na d’origen japonès, coneguda com Panchiko, semblant al Pinball.

Es preveu que la fase incial del projecte s’iniciï el primer semestre del 2010 i que tot el projecte s’ha-gi completat el segon semestre de 2011.

La presentació es va realitzar el passat dimarts 27 d’octubre, en el marc del BCN Meeting Point amb la participació de la presidenta de Tec-noCampus Mataró-Maresme, Alícia Romero, i el director general de Bit-lonia.com, Josep-Lluís de Gabriel.

BITLÒNIA.COM

Deu empreses volen instal·lar-se l’any que ve al nou edifici del parc TecnoCampus Mataró-MaresmeL’EPE TecnoCampus Mataró, en-carregada de la comercialització dels espais del nou edifici del parc TecnoCampus Mataró-Maresme al Rengle, ha firmat declaracions d’in-tencions amb deu empreses que han manifestat la intenció d’instal·lar-se l’any que ve al parc, a la torre TCM2. Aquestes declaracions d’intencions es concretaran un cop es convoqui el concurs públic per l’adjudicació dels espais destinats a empreses. Aquest concurs públic està previst que s’obri el desembre tant per l’edi-fici per a empreses TCM2 com pel TCM3. L’edifici TCM2 està pensat per a petites i mitjanes empreses,

amb espais modulables a partir de 20 m2 amb un model Plug&Play amb diversos serveis compartits inclosos en el preu del lloguer. La torre TCM3, per contra, es destina-rà a mitjanes i grans empreses, amb espais a partir de 250 m2. La torre TCM2, a més, té espais destinats a la incubadora, la preincubadora i les dependències de la fundació Tecno-Campus Mataró-Maresme, encar-regada de la gestió del parc, tal com informa TecnoCampus.

Les empreses que han declarat la voluntat d’instal·lar-se al TCM2 són: Solset Enginyers (Energies re-novables), G2 Gobierno y Gestión

(Serveis informàtics i consultoria), Cesc-It (Enginyeria de software), Dracnet Projects (TIC’s), Sam-cla-Eisc (Gestió de l’aigua i control mediambiental), Musicazo (Inter-net), Vextron Automatización (Au-tomatització de sistemes informà-tics), Fusion Pages (Enginyeria de Software), Sensalia (Cosmètica), Reexporta (Productes Telemàtics i consultoria de màrqueting digital in-ternacional). Aquestes empreses te-nen la seu actualment en municipis del Maresme com Vilassar de Mar, el Masnou, Dosrius, Sant Vicenç de Montalt i, especialment, Mataró.

Redacció / Font: TecnoCampus

20 | TRIBUNAmaresme

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

El parc ForestalMataró, com moltes d’altres po-blacions de la costa, ha viscut durant dècades ignorant la seva muntanya. No l’ha utilitzat com un indret de lleure. No n’ha sabut treure partit.

Va ser l’alcalde Francesc Robert i Graupera (1973-1977), aprofi-tant la seva vinculació a l’Insti-tuto Nacional de Conservación de la Naturaleza (ICONA) com a enginyer de monts, que va pro-moure la declaració d’utilitat pú-blica d’uns terrenys de propietat municipal que l’Ajuntament havia adquirit uns anys abans per situ-ar-hi un nou abocador controlat.

El projecte preveia convertir aquell espai natural en un parc forestal. Ràpidament, les obres es van iniciar i el mes de maig de 1975 se n’inaugurava la primera fase, més de dos terços del total de la superfície que el parc tindria un cop acabat.

Avui, després d’uns anys de mí-nimes actuacions de conservació, l’administració hi ha dedicat re-cursos i el parc Forestal ha recu-perat espais malmesos i torna a ser un indret de lleure per a molts mataronins.

Malgrat tot, pensem que con-tinua sent un recurs natural des-aprofitat ja que, sens dubte, pot ubicar tot tipus d’activitats lúdi-ques i culturals, sobretot durant l’estiu.

OPINIÓ

Manuel Rocai CuadradaPeriodista

Formació per una millor integracióHem començat la tramitació parlamen-tària del Projecte de Llei d’Acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya. És una mesura que es desprèn del Pacte Nacional per a la Immigració que vàrem signar les forces polítiques (bé, totes menys el PP) i els agents socials i econòmics el desembre del 2008. I és una mesura que també es desprèn de l’Estatut. L’Estatut és també assumir les nostres responsabilitats en els reptes del país, i la immigració és un d’aquests reptes.

Aquesta llei farà crear un Servei d’Aco-llida per a les persones immigrades, amb l’objectiu de reforçar l’autonomia perso-nal i la mobilitat social. El nostre país ha incorporat més d’un milió de persones d’arreu en menys de 10 anys, i no és fàcil. Té els seus impactes a nivell social, cultu-ral, demogràfic..., impactes que cal gestio-

nar amb intel·ligència. Molts ajuntaments i associacions fa temps que realitzen aco-llida a les persones vingudes de fora. És just reconèixer la tasca que han realitzat perquè propicien un marc de convivència més positiu. Ara toca fer un pas més i re-collir aquesta experiència, donar-hi forma i unificar-la.

Les persones immigrades que viuen a les nostres ciutats i pobles, que paguen els impostos, que els seus fills van a l’es-cola, s’han d’incorporar a la nostra soci-etat, hem de compartir un espai públic comú. És bo i necessari per a la cohesió i el progrés com a societat. Per això cal que oferim els recursos i les eines adequades i per això el Servei d’Acollida es basarà en la formació lingüística (català i castellà), en el coneixement del país (els drets i els deures, els principis democràtics, el funci-

De nou el “dolent conegut”?El govern municipal de Mataró, reflex pro-bablement del seu propi cap, està format per polítics de laboratori, del que se’n diu “cuina” dels partits. No del nivell més òp-tim, tot sigui dit. Pot semblar que funciona en temps de bonança, quan la maquinària municipal no té problemes per recaptar, la gent té feina i només es preocupa per on passarà les vacances. Funciona amb la ca-lor de la propaganda i de la militància in-condicional. Però en el terreny de la veri-tat, quan s’ajunten la reflexió i la incertesa, la realitat present i l’esperança en un futur millor, la impetuosa joventut i la serenitat de la maduresa, aquest govern fa aigües i es desmunta. Necessitaria encara més tò-pics, més discursos fets, més “dretes que tornen”. El problema és que això pot fun-cionar un temps (en queda gaire més....?).

Els pot salvar que els espanyols (i els mataronins entre ells) en el fons hem estat sempre un poble dèbil d’esperit i condem-nat a trobar-nos un cop darrere l’altre amb els nostres dimonis familiars. La nostra

irritació sol ser la de la impotència i la de la falta de força i de confiança per prendre una decisió trencadora (d’aquelles capa-ces de guanyar el futur) i seguir-la amb convicció. Ens queixem de la marxa de la ciutat i de la gestió del govern. I ho fan ciu-tadans, associacions, veïns, entitats i, fins i tot, alguns membres dels partits socis de govern del PSC. S’enfaden i criden, donen algun cop de puny damunt la taula però, de sobte, semblen lamentar el que han dit i miren cap a un altra banda. Per això, tot i ser conscients que els socialistes que governen la ciutat (els seus socis aporten alguna cosa....?) fa temps que no saben per on caminen ni a on van, i que viuen instal-lats en la propaganda i els tòpics, van gua-nyar encara les darreres eleccions. Va ser l’èxit del “dolent conegut”, del conformis-me resignat i del pessebre interessat i tam-bé d’aquells que, amb por a la novetat, van preferir el costum de la tristor abans del risc de trobar-se amb una alegria descone-guda. Ara es diu per la ciutat que el canvi

polític serà possible per fi, que ja es respi-ra. Però els dimonis familiars segueixen presents en una societat, la mataronina, que ha seguit debilitant el seu esperit. Si alguna cosa em sembla especialment greu en aquests trenta anys de governs muni-cipals d’esquerres a Mataró és el profund adormiment de la seva societat civil. La inoculació d’una terrible creença que tot passa per l’Ajuntament. És hora de rege-nerar-se, de deixar de banyar-se a la platja de la mandra. La resignació i la por no han mogut mai muntanyes. La societat civil mataronina s’ha de mobilitzar, persona a persona i al marge dels partits polítics, i reclamar que només aquesta té la clau per aconseguir el seu somni d’abraçar el futur.

Consol PradosDiputada PSCal Parlamentde Catalunya

onament del municipi...) i en la formació ocupacional. Aquests recursos formatius són beneficiosos per a les persones immi-grades perquè augmenten el seu nivell de relació i mobilitat en la societat, i és bene-ficiós per a tota la societat en general.

Catalunya, com qualsevol altra societat moderna, és diversa i ho serà per sempre. Cal reconèixer la realitat i governar-la. No ens podem permetre comunitats aïllades en si mateixes o persones que resten al marge. Les polítiques d’integració i cohe-sió són en benefici de tothom.

Paulí MojedanoPortaveu MunicipalPPC de Mataró

TRIBUNAmaresme | 21 Opinió

El govern català ha aprovat l’Avant-projecte del Llibre II del Codi Civil de Catalunya que adapta les lleis de la persona i la família a la nova realitat catalana.

La societat catalana es troba davant de profunds canvis, tant a nivell social com demogràfic: un augment de l´esperança de vida de la població, fet que compor-ta viure en una societat cada cop més envellida; la incorporació de la dona al món del treball, que està provocant una repartició en el món de la parella de les tasques domèstiques i educacionals dels fills, rol atribuït tradicionalment a la dona; l’increment clar del nombre de divorcis; la proliferació de nous models de família (homosexuals, monoparen-tals, les unions estables de parella); i les noves relacions convivencials d´ajuda mútua, així com famílies recompostes o reconstruïdes, que totes elles responen a una nova realitat social que calia que fos normalitzada legalment.

I aquesta és justament la finalitat de la nova llei, la qual estableix un nombre considerable de novetats adreçades a adequar l´ordenament jurídic a aques-tes noves necessitats socials.

Però, anem a pams, en primer lloc, aquest nou text dóna una nova defini-ció del que s´ha d´entendre per convi-vència estable en parella i introdueix tanmateix una important novetat a l’àmbit de les famílies reconstruïdes o recompostes, és a dir, les integrades per parelles que tenen al seu càrrec fills i filles no comuns, com ara que la llei fa-culta la parella del progenitor biològic

Adaptació de la llei catalana a la nova realitat social: importants novetats en

l’àmbit familiar i de les persones(1a part)

a intervenir en les qüestions referents a l´educació, i les necessitats ordinàries dels menors.

En segon lloc, quant a temes relaci-onants amb les crisis matrimonials (separacions i divorcis) es produeixen importants novetats d’incidència, tant a nivell personal com econòmic.

En la vessant estrictament econòmi-ca, tot i que el projecte manté el princi-pi de separació de béns, excepciona els béns mobles destinats a l’ús familiar, com ara vehicles familiars, mobiliari de la llar o aparells domèstics que perta-nyen als dos cònjuges.

D’altra banda, el nou codi recomana els pactes en previsió del cessament de la convivència, és a dir, els acords amistosos de separació. Com qual-sevol fet que es preveu amb temps, no solament atorgarà més garanties a les parts, sinó que evitarà mes d’un mal de cap en moments emocionalment difícils per a la parella.

En el proper article aprofundirem en altres novetats d´aquest nou text, com la institucionalització dels plans de paren-talitat, l´impuls de la mediació familiar, l´aposta per la guarda i custòdia com-partida davant les crisis matrimonials, així com l´actualització de les normes sobre l´adopció i filiació i la major sen-sibilització de la problemàtica legal i social de la nostra gent gran per part del nou text .

Núria Moreno RomeroAdvocada i Mediadora Familiar

Titular del Bufet Casas-De Dòria & Advocats

No és un titular gratuïtament incendia-ri. Aquest “visca” l’he pensat molts cops des del diagnòstic. Ara faré un esforç mental: no cal entrar en detalls, però la malaltia m’ha fet més atàxic, dubitatiu, insegur caminant, imprecís en la vi-sió, espàstic en els moviments, en fi, un “txurrito”. Un de cada 1.000 a Occident. El que jo no sabia és que jo acabaria sent l’u. El meu cas no és sagnant. N’hi ha que ho són més, evidentment.

El problema social de les malalties invisibles és... que no es veuen, clar. Si això fos un vídeo, aquí podria “entrar” la veïna ben intencionada que, en veure’m deambulant pel carrer i agafat a un ar-bre, es va oferir per ajudar-me a tornar a casa sota la premissa “quina borratxera eh, tio?”.

La malaltia m’ha ajudat a conèixe’m i

a conèixer. Sé que sóc tan cagadubtes i burro com abans, però em conec les for-ces (“arribaré a dalt”). Crec que sé dife-renciar els mals bitxos de les marietes, en un circuit infernal il·lusió-decepció, que ha donat bons resultats.

No som màquines. El “disca” necessi-ta parlar. I escoltar. I discutir. I engegar a fer punyetes. I fer un cafè. Ara em faig falsament portaveu de tots. No volem fer pena ni remenar consciències. No som cristians ni ateus ni políticament correctes o incorrectes. Només volem fer veure que no ens passa res.

Visca l’esclerosi múltiple!

Albert FontPeriodista

22 | TRIBUNAmaresme Opinió

I Jornades de Fotografia Creativa del MasnouEls passats dies 23 i 24 d’octubre es varen celebrar les I Jornades de Fotografia Cre-ativa del Masnou organitzades per l’As-sociació Fotogràfica el Masnou (FEM) i l’Ajuntament del Masnou. Les jornades es varen desenvolupar en dos dies amb objectius clarament diferenciats.

Durant el primer, amb la presència de l’alcalde, Eduard Gisbert; la regidora de cultura, Marta Neira; la directora del mu-seu nàutic, Cristina Espuga, i el coordina-dor de la FEM, Hector Zampaglione, va tenir lloc l’entrega de premis del XXII Concurs Fotogràfic del Masnou (“El Masnou, vila cultural, gastronòmica i marinera”). Per la seva banda, el secretari d’organització de la UPIF, Sindicat de la Imatge, Lluís Salom, va presentar el tre-ball de Pilar Aymerich, “Montserrat Roig: entre el retrat i la crònica·”. Finalment, per tancar l’acte es va fer la taula rodona “Confrontació i convivència de la fotogra-fia digital i analògica”. L’alta participació de públic va ser una bona mostra de l'in-terès pel món de la fotografia a la vila del Masnou.

Pel que fa a la jornada del dissabte es va-ren realitzar els tallers de fotografia digi-tal creativa, a càrrec del professor Ramiro Elena, i el taller de retrat, de la mà del pro-fessor Alfons Rodriguez. El dos tallers va-ren tenir el màxim d’inscripcions, fet que n’ha motivat la repetició per al 14 de no-vembre, que ja tenen el màxim nombre de participants apuntats. Aquesta excel·lent acollida va fer que les nou hores de taller fossin una autèntica festa de la imatge a la nostra vila. FEM

L’espai de Valors

Les seguretats, a debat aquest mes a ‘Valors’

“La seguretat no és un fet polí-tic, ni tan sols un fet social, sinó un fet personal. La sensació i la vivència de la seguretat es troba dins un mateix. Per tant, la se-guretat familiar, social i política dependrà que cadascú de nosal-tres siguem persones segures.” Ho diu J. Enric Armengou, psi-quiatre i director mèdic del Cen-tre ABB, en l’article introductori del monogràfic que aquest mes la revista Valors dedica a parlar de la seguretat. No només, òbviament, des d’un punt de vista policial, sinó reflexionant sobre quines co-ses ens fan sentir segurs i de fins a quin punt podem adquirir una se-guretat que ens permeti desenvo-lupar-nos en plenitud a la vida.

D’altra banda, després de l’exi-tosa presentació a Mataró del vo-lum El Desig essencial (Fragmen-ta), del jesuïta i antropòleg Xavier Melloni (recupera intervenció a http://vimeo.com/7112336 o a www.valors.org), el proper 2 de desembre Valors i la Fundació Carulla han programat també a la sala d’actes de Caixa Laietana (Santa Teresa, 63) de Mataró una nova presentació, en aquest cas d’un nou llibre editat per l’Ob-servatori de valors de la Fundació Lluís Carulla que es titula Políti-ca i valors i que ha escrit Daniel Ortiz. Hi participaran també el director de la Fundació Carulla, Carles Duarte, el director de l’Ob-servatori, Angel Castiñeira, i el propi autor.

Associació cultural ValorsMés informació a www.valors.org

Televisió de Mataró i Maresme Digital:s’imposa la lògica, cinc anys després Maresme Digital i Televisió de Mataró passaran a formar a partir de l’1 de gener de l’any que ve una sola unitat televisiva. L’Ajuntament ho planteja com una fusió entre la tecnologia de la cadena pública i l’ànima de la privada però la realitat ens acosta més a una absorció del canal pri-vat per part del públic. Després de just 25 anys de feina, doncs, TVM abaixa la persiana i Mataró és ja des d’ara una mica més pobre culturalment parlant.

Per al govern municipal l’operació és rodona: en primer lloc, perquè Mares-me Digital Televisió podria haver estat avortada si seguia el ritme de desercions per part dels ajuntaments integrants del Consorci Digital Mataró Maresme i, en segon lloc, perquè l’absorció de TVM su-posa tancar un capítol molt incòmode per l’executiu Baron, que ha dut a terme des de 2004 una política erràtica que consis-

tia a promoure Maresme Digital Televi-sió, seguir subvencionant TVM i fins i tot que TVM com a productora fes part dels continguts de Maresme Digital TV.

Tot això –molts debats i molts milers d’euros- ens ho podríem haver estalviat. Però ara toca mirar endavant i no tornar a cometre els mateixos errors: la nova televisió ha de ser una emissora amb àni-ma, amb esperit, amb el seny necessari i la rauxa imprescindible i moltes ganes de fer comarca. Ha de ser una televisió crítica amb el poder, independent, amb una mirada pròpia sobre el món. Calen polítics valents i professionals compe-tents per a posar-la en marxa. Mataró i el Maresme no es poden permetre cap més atzagaiada en el camp televisiu.

Joan SalicrúPeriodista

Oriol Debat (Argentona, 1982). És llicenciat en periodisme per la Fa-cultat de Comunicació Blanquerna. Actualment, ocupa el càrrec de cap d’informatius i és també el responsable de la programació d’esports de Mataró Ràdio.

Què suposa, dirigir un informatiu d’aquestes característiques?

Doncs, molta responsabilitat. I també mol-ta satisfacció. Fer televisió, fer periodisme en un mitjà de comunicació local, on sempre vas just de recursos, exigeix molta passió i dedica-ció. Però, el més important és que ho fas amb tota la llibertat del món.

Des de quan treballa a Televisió de Mataró?Fa nou anys. Els primers sis anys vaig estar

a la secció d’esports, i els altres tres a infor-matius; primer com a redactor i ara com a director. Puc dir que he fet tots els papers de l’auca, i això m’ha estat molt útil, m’ha for-mat professionalment com a periodista.

Li ha tocat viure moments difícils, tràgics.Sí. En aquests últims tres anys hem tingut

dues pèrdues molt importants. Primer el director de la casa, en Lluís Lligonya. I poc després, la cap d’informatius, l’Anna Palà. Ha estat molt dur. Però, la dinàmica de la feina, el sentit de la responsabilitat que ells ens van encomanar, amb un seguiment frenètic de l’actualitat, fa que no tinguis temps per la-mentacions.

I ara, el repte d’aquesta anunciada fusió amb Maresme Digital, la televisió pública consor-ciada per diversos ajuntaments.

Sí. M’hauria agradat que s’hagués produït abans. És la millor opció. No té sentit que hi hagi dues televisions en un mateix territori amb el mateix model. Penso que la fusió ga-ranteix la continuïtat del projecte periodístic iniciat ara fa 25 anys per Televisió de Mataró. Fins i tot amb més força que mai. Faré i farem el que estigui a les nostres mans per consoli-dar el model d’aquest nou projecte. No tinc cap mena de por. Ens en sortirem.

Alguna lamentació?Sí. Em sap greu que hi hagi veus que diguin

que aquesta fusió no es va dur a terme fa cinc anys perquè el desaparegut Lluís Lligonya s’hi va oposar. No és cert.

Creu que la televisió local forma part de la quotidianitat de la població?

I tant. La gent la té molt assumida. Ho veig també entre la gent més jove, que segueixen, per exemple, els partits del waterpolo mata-roní a través la nostra televisió. La tele de casa forma part de la seva vida. P. Andreu

PROGRAMA A PROGRAMA

Entrevista a Oriol Debat,cap d’informatius

TRIBUNAmaresme | 23 Opinió

Guanyadors del Torneig Open Plata del Circuit Català de Pàdel

El Club de Tennis el Masnou va celebrar la passada setmana del 12 al 18 d’octubre la prova esportiva del Torneig del Circuit Català de Pàdel amb Categoria Open Plata. Els cam-pions de les diferents categories van ser:

X. Casadesús i E. Sanmartí(1a Categoria Masculí )

F. Bou i R. Souto(2a Categoria Masculí )

N. Bartolí i X. Abella(3a Categoria Masculí )

C. Gomis i S. Alves(Categoria Femenina)

D’altra banda, cal apuntar que el cap de setmana amb les finals va tenir un gran èxit de públic, que va poder gaudir alhora d’un gran espectacle esportiu.

Gràcies a tots els participants i assistents.

Podeu visitar la nostra web i veure les noves instal·lacions. Qualsevol informació que vol-gueu sol·licitar podeu trucar al telèfon 93 555 03 70. www.clubdetenismasnou.com

El Castell de Burriac, alerta de degradacióLes fotografies que publiquem són fetes recentment i el mateix dia, el 12 d’octu-bre de 2009. Sembla mentida! I quina vergonya i pena que sento pel fet de mostrar-ho i de denunciar l’abandó en què es troba el nostre símbol històric i paisatgístic. I més que es parla de turis-me de proximitat, i de sostenibilitat, i de la marca turística Costa del Maresme... I més administracions que suposa que se’n cuiden: que si ajuntaments, Con-sell Comarcal, ADF, parc Serralada Litoral. Tant se val! Passen uns anyets i ja hi tornem a ser: el castell en degra-dació constant. Pintades, enderrocs, brutícia... Però que no se n’adonen, se-nyors/es gestors i administradors, que a aquest bell racó li cal un manteniment regular?

Només demano això, manteniment. Sóc conscient que de la darrera res-tauració ja n’han passat 15 anys, però potser un manteniment i revisió hauria pogut evitar l’enderroc parcial d’una de les parets més delicades. La versió ofici-al és que un llampec del mes d’agost fou la causa de tal esquerda. És molt possi-ble, però que consti que si no s’atura a temps la trencadissa, encara haurem de lamentar algun que altre ensurt perso-nal en forma de roc al cap d’algú.

El mateix ho dic per les escombra-

ries que més d’un cop hem vist que s’hi amunteguen. Un cas més difícil de salvar és el de les pintades amb esprai, tenint en compte que el castell és un indret obert al públic i no vigilat, tret dels mesos d’estiu en horari de guaites forestals. Difícil, ja que encara avui en dia aquestes bretolades són possibles i no estan precisament produïdes pels excursionistes. Això ho sabem tots.

I mira que els agrada anar dient que aquí, al Maresme, organitzem la Challenge internacional, la Cursa de Muntanya de Burriac, la Burriac Atac, la Trobada d’Amics de Burriac i no sé quantes coses més. Doncs què esperem per a dedicar-hi una mica d’atenció, al nostre patrimoni cultural i natural, se-nyors? Com pot ser que un Bé Cultural protegit per llei, com és un castell me-dieval, pugui presentar aquest aspecte als nostres dies? Quina imatge donen aquestes fotografies als visitants del castell principal d’una comarca que vol ser turísitica? Senzillament vergonyós, vergonyós.

David Farell i GarrigósCoordinador de la Fundació Burriac

i Membre de Natura i del Grup de Muntanya d’Argentona (GMA)

Atenció als caps, i no és cap dita ni cap broma. La paret s’esquer-da sense remei -d’ençà, sembla ser, d’un llampec- i les pedres cauen i posen en greu perill els visitants. Aquest mur afectat correspon a una reconstrucció feta en la restauració del 1994. Es veu que el ciment ja ha començat a degradar-se, no? Doncs mira que si no el consolidem de nou encara queden moltes muralles per caure. Repeteixo: no és cap broma, perquè un bloc d’aquests pot costar una vida humana si no ens afanyem a restaurar-lo de nou. Per això en farem la denúncia ràpidament, fins i tot abans que aquest article surti publicat. D.F.

24 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIES

Les Jornades Gastronòmiques del Raïm iVi DO Alella arriben a la seva cinquena edició

Quins són els objectius de futur de les Jornades Gastronòmiques del Raïm i Vi DO Alella?

Les Jornades Gastronòmiques arriben a la cinquena edició com una aposta estratè-gica d’alguns dels municipis de la DO per promocionar el vins de la Denominació d’Origen en els nostres restaurants. Vam començar amb quatre ajuntaments i ara ja en són 10. L’objectiu és que s’acabi es-tenent als 18 municipis del Maresme i el Vallès Oriental que formen la DO.

Menjar, vi, patrimoni... l’aposta per l’enoturisme és clara. Falta molt camí per recórrer?

El camí per recórrer és molt llarg. A Alella ja fa dos anys que estem treballant

en el desenvolupament del Pla Estratègic de Turisme basat, sobretot, en la nostra peculiaritat vitivinícola. Però la DO no és només Alella, són 18 municipis amb molta riquesa cultural, gastronòmica i patrimo-nial que val la pena difondre dins del de-nominador comú que ens uneix i ens fa di-ferents: el vi i la cultura vinícola. Tenim les condicions, tenim el vi, tenim el paisatge, tenim un producte exclusiu a tocar d’una de les principals referències dels turistes del món, que és Barcelona. Les possibili-tats són moltes i estem donant les prime-res passes per poder-les desenvolupar.

Hi ha entesa entre els ajuntaments de la DO i la mateixa DO?

Ara fa un any vam començar a trobar-

nos els diferents ajuntaments de la DO per treballar de manera conjunta la promoció econòmica i el turisme basant-nos en el vi. Les trobades s’han fet de la mà dels cellers i del Consell Regulador de la DO que han mostrat la seva predisposició i la seva sa-tisfacció per veure que per una vegada, des de les institucions de tots els municipis de la DO, es treballa en una mateixa línia. Aquesta entesa culminarà l’any que ve amb la creació d’un consorci que ha d’aglutinar els municipis de la DO i que comptarà també amb la col·laboració de la Direc-ció General de Turisme. L’objectiu serà crear sinergies amb el Consorci Costa de Barcelona-Maresme per tal de dinamitzar els nostre municipis amb una oferta turís-tica de qualitat.

Cal més projecció internacional de la DO Alella?

Segurament sí, però tenim una feina prèvia que és la promoció dins del propi territori de la Denominació d’Origen. Cal fer pedagogia i un treball de sensibilització molt important per tal que els veïns de la DO i els restauradors se la sentin seva, con-sumeixin els seus productes i la promocio-nin. S’han començat a fer algunes actuaci-ons, però encara queda molta feina.

Les institucions del Maresme i el Vallès ja tenen en compte els vins de la DO per als seus actes?

El passat 3 d’abril vam signar un conveni tots els ajuntaments i els cellers de la DO per tal de promocionar els vins de la zona en tots els actes que organitzem. És el pri-mer gran acord institucional en el marc de la Denominació que esperem poder des-envolupar d’una forma més directa a partir de la creació del consorci. Aquest ens ha de permetre anar molt més enllà.

Redacció / Font: Ajuntament d’Alella

Entrevista a l’alcalde d’Alella sobre les jornades

”Cal fer pedagogia perquè els veïns de laDO i els restauradors se la sentin seva”

Alella, a més de donar el nom a la DO, és un dels municipis promotors de la difusió de les Jornades Gastronòmiques del Raïm i Vi DO Alella i de diverses propostes al voltant de la dinamització de la viticultura al Baix Maresme. En cinc preguntes, l’alcalde del municipi, Andreu Francisco, ens expli-ca el seu punt de vista d’un sector clau per a l’estructura socioeconòmica de la comarca.

El menjar i el vi són una parella immillo-rable, com des de fa cinc anys pot desco-brir-se a les Jornades Gastronòmiques del Raïm i Vi DO Alella. Així, un any més, la cuina del raïm i el vi de la Denominació Alella, seran els productes estrella a les taules d’una seixantena de restaurants del Maresme i del Vallès Oriental. Les V Jornades se celebraran del 13 al 29 de novembre. Serà una nova cita amb els fruits de la vinya que cada any aconse-gueix sumar i implicar més municipis del territori DO. Aquestes jornades van ar-rencar fa cinc anys amb la participació de quatre municipis: Alella, Montgat, Teià i el Masnou; però en l’edició d’enguany ja són deu les localitats que hi partici-pen, vuit del Maresme: Alella, Cabrils, el Masnou, Montgat, Premià de Mar, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt, i dues del Vallès Oriental: Montornès del Vallès i Vilanova del Vallès. Les jornades també compten amb la col·laboració dels consorcis de promoció econòmica i turístics de totes dues comarques.

Un altre aspecte important que cal destacar de les Jornades és que enguany s’han sumat per primera vegada a la cita gastronòmica els municipis de Vilassar de Dalt i Montornès. Durant quinze dies 59 restaurants oferiran menús especials amb la seva millor cuina, acompanyats de vins de la DO Alella. Els preus dels menús són tan variats com les propostes culinà-ries. S’hi podran degustar plats suggestius com el confit d’ànec amb vi negre Marfil i cruixent de ceba, filet de brou amb reduc-ció de chardonnay negre d’Alella, garoi-nes farcides i gambes al cava, suprema de lluç de palangre amb salsa cremosa de vi sauvignon blanc o picantons al raïm amb crema de porros i xampinyons. Receptes fetes amb raïm, vi o cava de la zona, acom-panyades de caldos de la DO: tot un plaer per al paladar i per als sentits.

TRIBUNAmaresme | 25

EL RESTAURANT RECOMANAT

El Sopar Gastronòmic del Bolet va reunir per segona vegada quatre restaurants de Llavaneres, Arenys de Mar, Argentona i Premià de Mar per oferir els plats més saborosos al voltant de la cuina del bolet. La cita gastronòmica va ser el passat 22 d’octubre a l’emblemàtic Vil·la Minerva, de Llavaneres.

Els bolets, que de per si ja són gusto-sos cuinats de la manera més senzilla, encara ho són més si qui els prepara té una llarga i sòlida experiència culinària i s’arrisca, a més, en les propostes que pre-para. Per segon cop i marcant ja trajec-tòria d’alta cuina, quatre restaurants del Maresme van proposar el passat dijous 22 d’octubre a la nit, al Vil·la Minerva de Llavaneres, la segona edició del Sopar Gastronòmic del Bolet.

A l’acte hi van assistir un total de 170 comensals que van poder degustar au-tèntiques exquisideses, sempre a l’entorn del bolet, que ofereix unes possibilitats culinàries excel·lents. Aquesta iniciativa gastronòmica va estrenar-se l’any passat i omple un buit existent a la comarca.

Als tres restaurants que van posar en marxa la iniciativa l’any passat, el Vil·la Mi-nerva de Llavaneres, Can Majó d’Arenys de Mar i Les Ginesteres d’Argentona, s’ha unit en aquesta segona edició del sopar el restaurant El Paller de Premià de Mar. L’objectiu de la proposta gastronòmica és

Cita gastronòmica al voltantde l’alta cuina del bolet

ben clar: promocionar la cuina d’un dels fruits més valorats de la temporada, el bo-let, i fer-ho des de la perspectiva de l’alta gastronomia i la qualitat.

Els comensals al segon Sopar Gas-tronòmic del Bolet per començar es van menjar un biquini de tòfona, pernils i minirotllets de bolets. Va ser el primer de fins a nou plats, incloent-hi les postres, i el preludi d’un autèntic plaer per als sen-tits. Es va servir, entre d’altres, carpaccio de gambes d’Arenys amb rossinyols de Canyamars, cep del Montseny amb boti-farra negra d’Argentona, i mandoguilles de rap amb trompetes del Maresme.

Font: Ajuntament de Llavaneres.Foto: TRIBUNA Maresme.

Can Pa amb TomàquetUn referent de la cuina popular al Maresme

Can Pa amb Tomàquet, a Vilassar de Mar, és un restaurant que va ser fundat l’any 1986 per Justo Ruiz i Immaculada Serrano i que amb el pas dels anys s’ha anat convertint en tot un referent de la cuina popular, tant al Maresme com fora de la nostra comarca, on aquest establiment també és prou conegut, com demostra la variada procedència dels seus clients.

Cal buscar els ingredients de l’èxit d’aquest restaurant en una trajectòria que s’ha basat sempre en l’aposta pels productes de qualitat, juntament amb un tracte cordi-al que permet un ambient distès en el qual els clients s’hi poden sentir ben còmodes. Per aquest motiu, Can Pa amb Tomàquet és avui un restaurant pel qual ja han pas-sat generacions de la mateixa família, que conserva l’esperit inicial d’acostar la cuina catalana als seus clients, on s’hi va a menjar per gaudir de les seves saboroses propostes, però també a compartir un espai del temps de lleure amb els amics i familiars.

La tradició de la cuina catalana i el caris-ma de Justo Ruiz. Can Pa amb Tomàquet s’inspira, tal com es desprèn del seu mateix nom, en els costums i en la tradició de la cui-na catalana. Així, prenent com a referent el conegut clàssic català, el pa de pagès sucat amb tomàquet i oli, han bastit tota una sèrie de plats als quals acompanya.

Però abans d’arribar a la carta actual del restaurant, hi ha hagut un procés que par-teix de l’experiència i les inquietuds de Justo Ruiz, un home que va vincular-se al món de la restauració ben aviat i per atzar i que, des de llavors, no ha deixat d’aprendre i d’evolu-cionar. De fet, el restaurant és un reflex de la seva personalitat i de la seva manera de fer afable i atenta amb la clientela.

L’èxit de la proximitat amb el client. El cui-ner vilassarenc, en un principi, va començar servint només plats freds, pa amb tomàquet amb diverses varietats d’embotits, però a poc a poc, la seva voluntat de superació professional el va fer anar ampliant la carta amb diferents especialitats. La majoria, prou conegudes per la població catalana, però

també de creació pròpia basada en els seus anys d’experiència.

Ja de molt jove, després d’emigrar d’Almeria, el lloc on va néixer, Justo va co-mençar a treballar al món de la cuina. La seva primera feina a l’Hotel Europe de Co-marruga va ser l’inici d’una llarga trajectòria que el va dur a cuinar a diferents ciutats, fins que va començar treballar en el servei de menjador escolar dels col·legis públics de Vilassar de Mar.

El següent pas va ser muntar el seu propi negoci amb la seva dona, Immaculada Ser-rano. Tenint en compte la situació professio-nal que hi havia en aquell moment a Vilassar de Mar, van arribar a la conclusió que neces-sitaven crear un nou lloc, un nou concepte de restaurant que oferís menús populars a preus assequibles per a tot tipus de públic. Des d’aleshores, el prestigi que el tracte i la bona gastronomia li han donat, no ha deixat de créixer i ha fet de Can Pa amb Tomàquet un lloc que fidelitza els seus clients.

Avui en dia, amb l’establiment posicionat, l’èxit i la bona acollida d’aquest popular es-tabliment es troba en tres factors: el tracte al client amb amabilitat i sense hipocresies, que dóna com a resultat un ambient distès en el qual tothom s’hi pot trobar a gust; po-sar a la taula aliments de qualitat i que els clients puguin veure que el plat que se’ls ha servit és del dia i, per últim, un servei de tau-la ràpid i la total dedicació al negoci per part dels seus propietaris i treballadors.

C/ Santa Isabel, 20VILASSAR DE MAR

Telèfon 93 759 28 04

26 | TRIBUNAmaresme

SALUT I BELLESA

Milions d’usuaris d’MP3s’arrisquen a perdre l’audició

Segons un informe publicat per la Unió Europea, s’estima que de 2,5 a 10 mili-ons d’europeus corren el risc de malme-tre la seva audició permanentment per culpa d’uns hàbits perillosos a l’hora d’escoltar música. En el grup d’alt risc, hi ha entre 50-100 milions d’europeus que escolten música amb els seus re-productors de música individuals.

Una hora al dia durant cinc anysAquest comportament perillós està associat a escoltar amb regularitat mú-sica a un volum alt durant llargues es-tones. Segons els autors de l’informe, escoltar música més d’una hora al dia a un volum excessiu durant un perío-de de cinc anys pot causar una pèrdua d’audició permanent i irreversible. Els autors senyalen que els danys auditius

permanents causats, no necessària-ment es fan evidents de manera imme-diata, sinó que poden aparèixer al cap d’un temps.

L’informe, el van elaborar nou espe-cialistes associats amb el Comitè cien-tífic dels riscos sanitaris emergents i recentment identificats. La Comissió Europea els va demanar que investi-guessin sobre els riscos associats a es-coltar amb reproductors MP3.

Els usuaris d’MP3 poden millorar els seus hàbits, el primer i més impor-tant és abaixar el volum i limitar el temps a l’hora d’escoltar música amb equips individuals.

Font: www.spanish.hear-it.orgXavier Oliver, audioprotesista del

COWidex Oliver Mataró

Ioga per a tots, ioga per a tu S’ha de veure el ioga com una tècnica amable que ens convida a millorar la nostra salut

El desconeixement de la pràctica, de vegades, ha fet que se la conegui com un treball d’uns quants privilegiats molt flexibles i místics. Però la realitat és ben diferent; els exercicis proposats, les meditacions i els exercicis de res-piració ens van bé a tots i existeixen moltes variacions adaptables a les pos-sibilitats de qualsevol persona, per poc que un s’ho proposi.

En la meva experiència de més de 12 anys amb el ioga Kundalini, observo els canvis espectaculars que es pro-dueixen en els practicants que, amb constància, van veient evolucionar i millorar la seva salut i postura. Quins beneficis s’obtenen amb el ioga?Ioga Kundalini és una tecnologia, és ciència, experimentes sobre tu mateix sense competició amb els altres, ana-litzes el que et succeeix, ets el teu propi instrument de mesura. Les teves emoci-ons, el teu cos i la teva ment et donen les pautes per saber on estàs i a on vols anar; tot el que aconsegueixes és pel teu propi mèrit, enriquint-te com a persona.

És aconsellable en qualsevol procés emocional que et pertorbi, la teva salut millorarà, la teva postura es transfor-ma en poc temps, la columna vertebral s’enforteix, desapareixen les tensions que acumules a la feina o pel poc exer-cici, etc.

En el ioga Kundalini es fa especial èmfasi en l’equilibri glandular, la re-generació del sistema immunològic, i l’enfortiment del sistema nerviós. Les classes bàsicamente són estructurades i dirigides a compensar i equilibrar tots els sistemes, millorar problemes de co-lumna, artritis, obesitat, depressió, mi-granyes, etc.. Què és el ioga Kundalini?El ioga Kundalini és anomenat el ioga de la consciència i és el ioga de la nos-tra era. Cap a on va l’ésser humà? A ser més conscient de qui és, deixar de viure en realitats imaginàries, ser més tranquil, vital i feliç.

Elena VilaNiu Ioga

TRIBUNAmaresme | 27

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

VENDA DE PINSOS

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 · VILASSAR DE MAR

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem: 93 759 86 36 (Servei gratuït)

LES NOSTRES MASCOTES

La SPAM aconsegueix trobar família a 33 gossos i 20 gats en el Saló de l’Animal Abandonat

El resultat de les adopcions del Saló de l’Animal Abandonat ha estat un èxit. La SPAM ha aconseguit trobar família a 53 animals, 33 dels quals han sigut gossos i 20, gats. L’entitat valora molt positiva-ment aquesta xifra i agraeix les famílies que van fer aquest gest solidari envers aquests animals.

A més, la SPAM va tenir un paper molt destacat durant aquest 5è saló que es va fer al Palau Sant Jordi de Barcelona el 23, 24 i 25 d’octubre. Aquesta és la fira més important per a les protectores, ajuntaments i entitats relacionades amb el món dels animals abandonats.

LA SPAM I L’AJUNTAMENTDE MATARÓ, PREMIATSLa protectora va rebre el premi FEDAN 2009 pel seu programa de ràdio Peluts, que es fa des de Mataró Ràdio i que s’emet

a 15 emissores de tot Catalunya. El guar-dó, que premia Mataró Ràdio per comptar amb un espai que parla dels animals aban-donats, es va lliurar el 24 d’octubre i el va recollir la directora de l’emissora, Mei Ros, juntament amb l’equip del programa.

A més, l’Ajuntament de Mataró es va endur el premi Segle XXI de FEDAN 2009 per les accions positives que ha fet el consistori envers els animals abando-nats. Durant la recollida del guardó, l’al-calde de Mataró, Joan Antoni Barón, va agrair personalment l’equip de la SPAM pel seu model de gestió, únic a Catalunya i a Espanya.

Alhora, la SPAM va presentar la seva primera exposició fotogràfica anome-nada “La cara de l’abandonament”, on va mostrar la vida a un refugi d’animals a partir dels retrats que la fotògrafa ani-malista alemanya Carola Schmitt va fer a

començaments d’any en els refugis de la protectora.

Alguns dels professionals de la SPAM també van participar a les xerrades i con-ferències organitzades. En aquest sen-tit, van ser convidats el cap de benestar animal de la protectora, Jaume Fatjó, la coordinadora de gats, Maria Morera, i el veterinari Ricard Adán.

Per altra banda, els gossos de la pro-tectora van mostrar el resultat de l’ensi-nistrament que han rebut per part dels professionals de l’escola d’educació cani-na de la SPAM, Daina. L’objectiu va ser mostrar públicament que els gossos de protectora també es poden ensinistrar, fins i tot dins del refugi.

No hem d’oblidar que més de 1.000 ani-mals de diferents protectores han trobat família en les darreres edicions del saló. Per això, la SPAM va incrementar el seu stand fins arribar als 96 m2 i el va dividir en dos parts: una, per rebre i mostrar els animals adoptables i l’altre, per represen-tar els ajuntaments als quals fa el servei de recollida i acollida d’animals. SPAM

ADOPTA’LSAquests animals estan esperant trobar una família ben aviat. Viuen als refugis de la SPAM. Si els vols adoptar i fer un gest solidari envers ells, truca al 902 908 043 o escriu-nos a info@protectoramataro.org. Ells t’estan esperant: dóna’ls aquesta segona oportunitat que es mereixen!

MOVET: Té un any i mig i és molt dolç i ca-rinyós. Ens va arribar de Mollet del Vallès, desnodrit i en mal estat. Ara s’ha recuperat però necessitem urgentment una família per a ell. Busca carícies i s’avé amb altres gats. Ajuda’l!

CLÀUDIA: Té dos anys i mig i la van trobar perduda al carrer amb una poteta mal am-putada. És molt bona i tranquil·la. Busquem una família que li faci oblidar tot el que ha viscut i que li doni l’afecte que es mereix. L’adopció és gratuïta i la SPAM es fa càrrec de les despeses veterinàries que pugui oca-sionar de per vida.

BIANCO: Cadellot d’un any i mig, que té una bona edat per aprendre tot el que calgui. És molt afectuós i molt juganer. És urgent la seva adopció perquè ja ha estat mossegat diverses vegades pels gossos del refugi. Està molt nerviós i se li fa molt complicat viure a la protectora. És boníssim i necessita de manera urgent sortir per anar a viure amb una família.

PERSI: Encantadora gateta persa. La seva família no se n’ha pogut fer càrrec i ara està molt espantada i insegura, no entén per què ja no viu a casa seva. La tenim a una casa d’acollida, a l’espera de trobar-li una família. Necessita una llar molt tranquil·la. Si esteu interessats a adoptar-la, veniu al nostre refugi per entrevistar-vos amb nosal-tres i concretar la trobada.

28 | TRIBUNAmaresme

Mestral Auto, S.L.Servei oficial

Taller de reparació Multimarca

C/ Núria, 2 · Premià de Mar · Tel. 93 752 28 48Mob. 606 330 336 · mestral@fordservicios.com

MOTOR

SEAT s’acosta al futur amb el seu nou concepte de cotxe, l’EXEO ST. Aquest vehicle està dissenyat pensant en tots i cadascun dels seus ocupants i també en cada moment de la setmana. El seu dis-seny aerodinàmic, de formes corbades i amb un interior confortable i ple d’espai, fa que tothom se senti dins d’aquest ve-hicle com si fos a casa seva. En concret, pel que fa al seu disseny, s’adapta a cada moment i a cada situació, de manera que dóna l’oportunitat de gaudir de la con-ducció durant tota la setmana i respon a les necessitats de l’elegància o de l’esport, de les sortides amb família o dels despla-çaments de la feina. Cada dia de la nostra vida és únic i diferent per a nosaltres i, per aquest motiu, el nou EXEO ST està pensat per a aconseguir la màxima versa-

tilitat i eficàcia per als seus conductors. D’altra banda, conscients de la im-

portància de la família, però també d’un mateix, SEAT ha desenvolupat aquest model que resulta tan còmode com atrac-tiu. Per les seves línies, pel seu estil, per la tecnologia, pels seus avantatges…, tot plegat fa de l’EXEO ST un espai idoni per a l’oci, l’aventura o la vida laboral. És per això que està dotat amb les prestacions més altes en seguretat incloent-hi fins a nou coixins de seguretat, la generació més recent de sistema antibloqueig en la frenada, el programa electrònic (ESP) i el sistema de control d’estabilitat (EBA). Els seus tres motors TDI d’alt rendiment, amb tecnologia Common Rail, porten allà on es vulgui anar i també, al maleter, hi ha espai suficient per a tot l’equipatge

que el conductor es consideri necessari.SEAT, a més, ha dotat a l’EXEO ST amb

tota la tecnologia disponible: navegador i infotainment per a MP3, iPod, USD i Bluetooth. Incorpora els fars Xenón Plus amb llums de conducció diürna i amb funció AFS, que controla que seguexin la direcció de rotació del volant. A més, presenta un sofisticat sistema de navega-ció RNSE amb pantalla de color de 6.5”, mapes en 3D d’alta resolució i nombroses opcions de visualització. També disposa de dues escletxes per a targetes SD per a MP3 i connexió per a iPod i USB. Tot plegat per fer del nou SEAT EXEO ST un espai confortable i ple de possibilitats, un vehicle elegant amb tots els avantatges que la més avançada tecnologia posa a l’abast de la conducció. Redacció

La distànciade seguretatSegons la DGT, la distància de se-guretat és la distància entre vehi-cles que permet aturar-se en cas de frenada brusca sense topar amb el vehicle de davant, tenint en compte la velocitat de circulació i les con-dicions de frenada i adherència a la carretera. Cal recordar que, davant d’una frenada inesperada, en pri-mer lloc, el conductor ha d’assimi-lar la situació, després ha d’actuar i, per tant, frenar, i finalment, el cotxe ha de respondre. En funció de la velocitat a què s’estigui circulant en aquell moment, es necessitaran més o menys metres per aturar completament el vehicle.

Per saber quina és la distància més convenient entre vehicles, Trànsit aconsella aplicar la regla del quadrat. D’aquesta manera, per exemple, si aneu a 90 km/h heu de multiplicar el 9 per ell mateix. El resultat és 81, que són els metres que heu de deixar amb el vehicle que teniu al davant.

Però mesurar les distàncies quan s’està conduint no és gens fàcil. Per això, un bon truc és buscar un punt de referència i quan el vehicle de davant el superi comptar mental-ment “mil cent-u, mil cent-dos” (això equival a uns dos segons). Si heu arribat al punt de referència abans d’acabar de comptar aquests dos números, heu d’augmentar la distància.

ACPG

SEAT EXEO STel cotxe del futur

T

TRIBUNAmaresme | 29

Fest

a M

ajor

de

Sant

And

reu

de L

lava

nere

s30TRIBUNAmaresme

Avda. Verge Montserrat, 2Sant Andreu de Llavaneres

Tel. 93 792 63 07www.munneblanco.com

Us desitgem unafeliç Festa Major

serveis immobiliaris

munneblanco

Sant Andreu de Llavaneres torna a convocar els seus veïns a la festa

PROGRAMA D’ACTES. DEL 21 AL 30 DE NOVEMBRE

DISSABTE 28 NOVEMBRE

10.00h al Casal de la Gent Gran Torneig de ràpides d’escacs

12.00h a la Biblioteca municipalL’hora del conte“Contes tradicionals” amb la rondallaire Eu-gènia González.

16.00h a l’IES LlavaneresTorneig de tennis taula

18.30h a l Casal de LlavaneresPremis de l’Esport 2009

22.30h a la sala polivalent d’El Casal de Llavaneres Ball amb el grup ORGUE DE GATS

DIUMENGE 29 NOVEMBRE

07.00h a la Font de la Llorita XIX Campionat Social de Caça

08.00h pels carrers de LlavaneresMatinades

09.00h XVIII als terrenys de sota el pont de l’autopista 3 hores de resistència de Ciclomotors

09.30h des de l’aparcament del passeig Jaume Brutau Marxa cicloturista de les ermites

10.00h al Casal de la Gent GranGran simultània d’escacs per a tothomA partir de 9 anys, amb la participació del mestre Viktor Moskalenko.

DISSABTE 21 NOVEMBRE

12.00h a la Biblioteca municipalL’hora del conte“La fada Englantina a casa dels Masriera”, amb l’Espina de la Sardina.

11A PROMOCIÓ DE PRODUCTES TÍPICS16.00 h a la sala de plens de l’Ajuntament.Fira i exposició de bolets. 17.00h al passeig de la Mare de Déu de Montserrat. Fira d’ali-mentació, de la tardor i del bolet. Com a novetat, aquest 2009 es comptarà amb la participació de productes de la terra i d’arte-sania alimentària del Maresme. 18.00h. a la Biblioteca municipalCine Fòrum: “Agua” de Deepa Mehta

22.00h. a la sala polivalent d’El Casal de Llavaneres.XII Mostra de Teatre Dani Tàpias“Els hereus”, d’Alain Krief, a càrrec de la Companyia Inestable.

DIUMENGE 22 NOVEMBRE

08.00h. des del pati d’El Casal Marxa popularSortida a les 8.00h marxaires i a les 9.00h corredors.

11A PROMOCIÓ DE PRODUCTES TÍPICS10.00h al passeig de la Mare de Déu de Montserrat. Fira d’alimentació, de la tar-dor i del bolet. 10.00 h a la sala de plens de l’Ajuntament. Fira i exposició de bolets. 12.00 h al parc del passeig de la Mare de Déu de Montserrat. Degustació popular.De-gustació de pomes farcides, bolets, coca de Llavaneres, vi i cava.

10.00h. al pavelló municipalArts marcials: exhibició de taekwondo i hapkido

11.00h a 18.00h al poliesportiu de Sant PereV Festa de l’Skate

12.15h a la plaça de la VilaBallada de sardanes amb la Cobla Contemporània

18.00h a la sala polivalent d’El Casal de LlavaneresPresentació del DVD “Mirar enrere”Hi col·labora: Museu-Arxiu de Llavaneres.

DIMARTS 24 NOVEMBRE

19.15h l’auditori de Can CaraltAudició d’alumnesOrganitzat per: Escola Municipal de Música

DIMECRES 25 NOVEMBRE

19.30h a la plaça de la VilaJornades per a la no violènciaLectura del manifest i encesa d’espelmes.Hi col·labora: Diputació de Barcelona

DIJOUS 26 NOVEMBRE

22.00h al temple parroquialConcert de Gospel, a càrrec de la formació mataronina Gospel Sons

DIVENDRES 27 NOVEMBRE

17.00h al Casal de la Gent GranXocolatada i ball amb música en directe a càrrec de Jordi Bruch. Organitza: Casal de la Gent Gran.

19.00h a la sala d’exposicions de Can CaraltInauguració de l’exposició “Figures de pessebre”. L’exposició es podrà visitar fins al 10 de gener.

20.30h pels carrers de LlavaneresCorreguspira infantil amb Els Banyuts de Llavaneres

22.00h a la sala polivalent d’El Casal de Llavaneres Nit joveSAFREIG (segon classificat del Musicart 09) SINCRONIA (versions pop-rock)

11.00h pels carrers de Llavaneres Cercavila amb els gegants

19.00h al pavelló municipal XI Desfilada de moda “Tope Models”

21.30h pels carrers de Llavaneres Correfocamb Els Banyuts de Llavaneres

DILLUNS 30 NOVEMBRE

10.00h a 14.00h al parc de Ca l’AlfaroLudoteca infantil

11.30h al temple parroquialConcelebració solemne de l’Eucaristiapresidida pel bisbe auxiliar emèrit de Barcelona, monsenyor Pere Tena i Garriga. La Coral Sant Andreu interpretarà la missa Hoc est corpus meum, de Lorenzo Perosi.

12.45h Des del temple parroquial a El Casal de LlavaneresCercavila d’acompanyament als Andreus i Andrees amb els gegants

13.15h a la sala polivalent d’El Casal de Llavaneres Acte de felicitació dels Andreus i Andreesamb lliurament d’obsequis i piscolabis

18.00h a la sala polivalent d’El Casal de Llavaneres Espectacle infantil: “Colossal” amb la companyia Teatre Mòbil

19.00h a la sala polivalent d’El Casal de Llavaneres Xocolatada popular

31TRIBUNAmaresme

Festa Major de Sant M

artí d’Arenys de Munt

DIVENDRES 6 NOVEMBRE

A les 19 h, a Can BorrellLliurament del premi del Concurs de Cartells per al Programa de Festa Major 2009 i del XVII premi d’investigació Raimon TorrojaA continuació, Inauguració de l’exposició “Raimon Torroja, una figura cabdal de la pe-dagogia catalana del segle XX”. A les 19.15 h, Lliurament de la Capa de Sant Martí. A les 19.30 h, Conferència “El mestre Raimon Torroja, un renovador a Catalunya i a l’exili de Caracas”, a càrrec de Salomó Marquès i Sureda.

DISSABTE 7 NOVEMBRE

Durant tot el dia, a la plaça de l’EsglésiaMercat Medievala càrrec d’Alquimia Medieval.

A partir de les 11 h, a la Sala d’ExposicionsExposició de fotografies delXXXVII Concurs de Fotografia

De les 11 a les 14 h, a la pista poliesportivaCampanya Viu el ParcTaller Cirkomotic, a càrrec de la Cia. El negro y el flaco. Jocs i inflables per als més petits i xocolatada popular.

A les 18 h, a la sala petita del Centre Moral“Pxescolabis”Espectacle en homenatge a Xesco Boix, a càrrec de la Cia. Mamacaca.

A les 21.30 h, sortint del CEIP SobiransCampanya Viu el ParcSortida nocturna amb observació d’estels, a càrrec de l’Escola de Natura del Corredor.

DIUMENGE 8 NOVEMBRE

Durant tot el dia, a la plaça de l’EsglésiaMercat Medieval

A les 11 h, a la plaça de l’EsglésiaPregó de Festa MajorA càrrec de la secció d’Hoquei del Centre d’Esports Arenys de Munt, en el seu 50è ani-

versari. Gran traca de la Comissió de Festes i cercavila amb els gegants d’Arenys de Munt.

A les 12 h, a la plaça de CatalunyaXIV Mostra de Relleno

A les 18 h, a la Sala MunicipalBall de l’Esplai de Jubilats

DIMARTS 10 NOVEMBRE

A les 21 h, a la Sala MunicipalSopar-espectacle de Festa MajorAquest any estarà dedicat a les cuineres de pomes de relleno que participen a la Mostra de Relleno d’Arenys de Munt. Amb el patro-cini de Pastisseria L’Obrador.

DIMECRES 11 NOVEMBRE

A les 11 h, a l’Església ParroquialOfici de Sant MartíPredicat pel pare Josep Turull, caputxí. Can-tarà la Coral del Remei, amb l’acompanya-ment de l’orquestra Rosaleda.

A les 12.30 h, a la plaça de l’EsglésiaAudició i ballada de sardanesAmb l’orquestra Rosaleda. Ballada de la Dan-sa d’Arenys de Munt, amb les espolsades.

A les 17.30 h, a la Sala MunicipalConcert de Festa Majoramb l’orquestra Rosaleda.

A les 20 h, a la Sala MunicipalBall de Festa Major amb l’orquestra Rosaleda.

A les 22.30 h, al Centre MoralSigues infidel i no miris amb quiTeatre a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral. Obra original de Ray Cooney.

DIVENDRES 13 NOVEMBRE

A les 21 h, a Can BorrellConferència col·loqui “El català i Europa”amb motiu del Correllengua a Arenys de Munt, a càrrec de Bernat Joan.

A les 23 h, a la Sala MunicipalNit Jove amb Tony K Sueps i l’orquestra Metropol.

DISSABTE 14 NOVEMBRE

Durant tot el dia, a la plaça de l’EsglésiaInstal·lació d’un rocòdromper als més atrevits

A les 19 h, a la Sala MunicipalLliurament de premis de la XXVI Mostra Literària del Maresmeamb la participació de l’Esbart Dansaire.

A les 22 h, al Centre MoralSigues infidel i no miris amb quiTeatre a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral. Obra original de Ray Cooney.

DISSABTE 15 NOVEMBRE

De les 10 a les 14 h, a la plaça de l’EsglésiaFira Artesana

A les 10 h, al parc de Can JalpíXXX Cross dels Arenys

A les 11.30 h, a la plaça de l’EsglésiaLIII Concurs de Colles SardanistesBàsic d’Honor per al Campionat de Catalunya, amb la Cobla La Flama de Farners.

A les 17 h, a la Sala MunicipalTreballar entre elefants, lleons i mosquits: les aventures d’un arenyenc a la Tanzània més desconeguda. Xerrada naturalista a càrrec de Manel Lladó, biòleg i guia de natu-ra. Per a tots els públics.

A les 18.30 h, al Centre MoralSigues infidel i no miris amb quiTeatre a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral. Obra original de Ray Cooney.

DIMARTS 17 NOVEMBRE

A partir de les 10 h, al Castell JalpíPuntaires i PalilleirasI Jornada de diagnosi i reptes de futur de la punta de coixí.

DIVENDRES 20 NOVEMBRE

A les 19.30 h, a la Sala Municipal9è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica

A les 20 h, al CEIP Sant MartíXerrada col·loqui sobre federalismea càrrec de Lídia Santos Arnau, diputada al Parlament de Catalunya. A

Dissabte 21 NOVEMBRE

A partir de les 10 h i durant tot el dia, a la Sala Municipal9è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica

A les 18.30 h, al Centre MoralConcert compartit de la Coral del Remei i la Coral del Carmen de Guadalajara

A les 20 h, a TorrentbòRepicament de campanes anunciant la Festa Major de Santa Cecília de Torrentbò

A les 23 h, al local social de TorrentbòFesta Major de Santa Cecília de TorrentbòBall popular amb Latin Swing.

Diumenge 22 NOVEMBRE

A les 8 h, a Can JalpíCursa BTT

A les 10 h, a la plaça de l’EsglésiaDesfilada canina i demostració d’Agility.

A les 12 h, a l’ermita de TorrentbòOfici solemneen honor a Santa Cecília, patrona de Torrent-bò. Tot seguit, cantada de goigs, cercavila amb els gegants d’Arenys de Munt.

A les 13 h, a la Sala d’ExposicionsLliurament de premis del XXXVII Concurs de Fotografia

A les 18 h, a la Sala MunicipalBall de l’Esplai Verge del Remei.

Actes i propostes per a tots els públicsen la Festa Major de Sant Martí

PROGRAMA D’ACTES. DEL 6 AL 22 DE NOVEMBRE

Fest

a M

ajor

de

Sant

Mar

tí d

e Te

ià32TRIBUNAmaresme

DIVENDRES 6 NOVEMBRE

17.30h al Casal de JovesTALLER DE CONSTRUCCIÓ DE JOCS DE TAULA I APRENDRE A JUGARSortim de l’escola i encara no ha començat la festa? Us oferim un divertit taller de jocs de taula per a passar la tarda. Cada partici-pant s’endurà el seu joc construït. Organitza: GRAMC.

17.30h al Pavelló Poliesportiu El CimEXHIBICIÓ STYLE DANCEOrganitza: Regidoria d’Esports

19h a la CMC La Unió“PROHIBIDA L’ENTRADA DELS GRANS NO ACOMPANYATS PER UN NEN....”Inaugurem l’exposició que posa condici-ons.... Vols venir a veure-la? Doncs t’hauràs de fer acompanyar per algun petit; de la teva familia, del veí, segur que en tens un ben a prop. Organitza: CMC La Unió.

20h a la Plaça CatalunyaPREGÓ DE FESTA MAJORLa Lilian és una noia aventurera que ha vi-atjat per tots els racons del planeta. Avui ha aterrat a Teià: l’hem convidat a la festa! Vine a inaugurar la festa amb ella, si tenim sort potser ens explica alguna de les seves his-tòries... Tanaka Teatre són l’Ariadna Matas i l’Elsa Lluch. 20h al Pavelló Poliesportiu El CimMASTER CLASS DE PILATESÉs gratuït i no cal inscripció prèvia. Obert a tothom. Organitza: Regidoria d’Esports.

21h al Parc de Can GodóSOPAR JOVE I CERCATASQUESEstàs avorrit, cansat de la rutina, sense res a fer perquè no hi ha diversió i trobes a faltar les festes d’estiu? DONCS LA FESTA TORNA PER TU, VINE AL CERCATASQUES DE TEIÀ! Anima’t i porta el barret més originalOrganitza: Comissió de Joves.

22h a la CMC La Unió CONCERT DE MÚSICA DE CAMBRA“L’univers per a violí”El duo format per Kalina Macuta i Daniel Blanch, una de les formacions més destaca-des del panorama cambrístic del nostre país, ens presenta un brillant recital on sobresur-ten les infreqüents obres de Joan Manén, un dels més grans compositors catalans dels inicis del segle XX. Preu 4 €.

24h al Pavelló Poliesportiu El CimCONCERT JOVEOrquestra Aigua del KarmeL’AIGUA DE KARME ens farà ballar sense pa-rar, t’ho perdràs? Organitza: Regidoria de Joventut i Comissió de Joves.

DISSABTE 7 NOVEMBRE

9h a la CMC La UnióXV PASSEJADA POPULAR RUTA DE LES CAPELLES, GOIGS I ORATORISPreu 3€, cal comprar el tiquet a la Caixa La-ietana abans del 6 de novembre. Organitza: Arxiu Històric i CMC La Unió.

11h de Can Cambray a la Pl. Ordidores i TeixidoresBAIXADA DE VEHICLESAvui tot s’hi val! Agafa l’andrómina que més nosa et faci, afegeix-hi unes rodes, una mica de color i... vinga, Riera avall! Organitza: AMPA CEIP El Cim.

Tot seguit al Torrent de Sant MateuBOMBARDESEl Mintaka arriba amb més bombardes que mai. Veniu i enfarineu tothom qui pugueu!Organitza: AE Mintaka.

13h al Pavelló Poliesportiu El CimHOMENATGE A LA VELLESAOrganitza: Patronat de la Vellesa.

17h al Parc de Can GodóELS VIKINGS ENVAEIXEN TEIÀ!Vine a salvar el nostre poble d’una gran invasió vikinga. El teu coratge pot alliberar

Teià. T’esperem! Activitat infantil recoma-nada per a nens a partir de 5 anys. Si fan l’activitat acompanyats per algun adult els més petits també són benvinguts! Organit-za: Esplai Itaca.

17h a Complex Esportiu Sant BergerTORNEIG DE PETANCAUna any més celebrem el Torneig de Festa Ma-jor, aprofitem la festa i pugem a Sant Berger a animar els experts! Aquest any hem convi-dat al Club de Petanca de Premià de Mar, el Club de Petanca Bonavista, el Club de Petanca Ramón y Cajal i al Club de Petanca Casc Antic. Organitza: Club de Petanca de Teià.

18.30h al jardí de Ca la CecíliaTALLER DE BANDERES TEIANENQUESJa has penjat la teva bandera? O es que en-cara no la tens? Vine al taller, te n’estampa-rem una i podrà lluir al teu balcó!

20h a la Pl. CatalunyaCORREFOCAquest any la Colla de Dimonis de Teià no estarà sola, els Diables del Vi d’Alella i els Diabòlic Anònims de Vilassar de Dalt vindran a saltar, cridar i ballar sota el foc amb nosal-tres! Recorregut: Plaça Catalunya, Passeig de La Riera, Torrent Doctor Barrera, carrer Antonio Machado, Antonio Gaudí, Passeig de La Riera fins el parc de Can Godó. Orga-nitza: Dimonis de Teià

22h al Pavelló Poliesportiu El CimSOPAR TEIÀWESTNo et perdis el sopar del farwest més proper: vestuari, ambientació i menú pensats per a l’ocasió. No desentonis i anima’t: campe-res, texans, camisa a quadres, mocador i barret! Cal comprar el tiquet a la Caixa La-ietana abans del 4 de novembre, no es ven-dran tiquets el mateix dia. Preu 12 € (8 € sopar i 4€ ball).

A continuació...GRAN BALL DE FESTA MAJORAquest any amb “l’Orquestra Swing Lati-no”, impressionant formació d’onze mú-sics, amb secció de vents en directe, molta

energia i un muntatge espectacular. Tin-drem ball amb les peces de sempre i una segona part per als més marxosos. Si no veniu al sopar, el preu de l’entrada és de quatre euros. Les podeu comprar anticipa-des a la Caixa Laietana o al mateix moment.

DIUMENGE 8 NOVEMBRE

9h a l’avinguda Roca Suárez LlanosXXIII TROBADA DE GEGANTSPlantada amb més gegants que mai! Ve-niu a veure’ls i seguiu el cercavila a partir de les 11.30h per la Riera fins al Parc de Can Godó. A les 13.30h, gran ballada de gegants, aquest any amb la visita de les co-lles d’Alella, Caldes d’Estrach, El Masnou, El Prat de Llobregat –Delta-, El Masnou -Escola Bergantí, Esplai Itaca, Moià, Pineda de Mar, Ribes de Fresser, St. Andreu de Llavaneres, St. Feliu de Guíxols, St. Feliu de Llobregat, St. Hipòlit de Voltregà i St. Just Desvern. Orga-nitza: Colla de Geganters de Teià.

9h a l’Escola CEIP El CimTORNEIG DE DOMINO DE SANT MARTÍObert a tothom. Informació i inscripcions trucar al 678 464 462 (Jordi). Organitza: Club de Domino de Teià.

9h a La CMC La UnióCONCURS DE PINTURA RÀPIDAArtistes locals i foranis! Us oferim l’oportuni-tat de mostrar les vostres aptituds amb una obra relacionada amb el centre urbà de la vila de Teià.

16h al Pavelló Poliesportiu El CimFESTA POPULARI com cada any un gran acte per a petits i grans, aquest any en companyia de “La Tres-ca i La Verdesca”. Jocs, xocolata, cançons,... l’oferta més variada per a passar la tarda més animada de la festa.

18h a la CMC La UnióBALL I BERENAR PER A LA GENT GRANVeniu a passar la tarda amb l’“Axis Duet”: temes d’ara i de sempre. Hi col·labora el Ca-sal de la Gent Gran

Teià celebra una Festa Major carregada d’activitats participatives

PROGRAMA D’ACTES. DEL 6 AL 15 DE NOVEMBRE

TRIBUNAmaresme | 33

DIMARTS 10 NOVEMBRE

14h des del campanar de l’Església de Sant MartíREPICADA DE CAMPANESRepiquen la Martina, la Maria Assumpta, la Jose-pa i la Jacoba anunciant que el patró s’acosta.

21h a la CMC La UnióTORNEM ALS 60Recordeu les lletres d’aquelles cançons que ens feien ballar? Les hem recuperat per vosaltres per a escoltar-les amb perspectiva i nous punts de vista. Música, ball, vestuari... tot allò que ens remeti a aquella època. Organitza: Dones 21.

DIMECRES 11 NOVEMBRE

9h des del campanar de l’Església de Sant MartíREPICADA DE CAMPANESSonen a festa? És clar que sí, avui és Sant Martí!

11h a l’Església parroquialMISSA SOLEMNE DE SANT MARTÍPresidida pel reverent rector de la parròquia i concelebrada per sacerdots i amics. Un any més, el cor parroquial cantarà la Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi.

A continuació al carrer Pere NogueraSARDANESA càrrec de la Cobla Canigó.

13h a la CMC La UnióXXIX CONCURS DE RELLENOQuè millor que una recepta tradicional per a man-tenir vigent la nostra història? Un any més us ani-mem a participar al concurs de Relleno. Es poden presentar un màxim de dues pomes per persona, presentades en una safata de terrissa, cal portar-les a les 12.30h. Organitza: CMC La Unió.

18h a la CMC La UnióENTREGA DEL TEI DE PLATAQui serà el personatge o entitat de l’any? Vine a descobrir-ho! Aquest any amb la presència de la Coral Picarol.

20h al Teatre La Palma“L’HERMOSURA DEL MÓN”Virdung amb Patricia McGillPer a acabar la nostra festa, un concert per als pares que entusiasmarà als petits: qui no ha somniat mai en viure en un castell? Vestir una armadura dalt d’un cavall? Escoltar un trobador des de dalt del balcó? Us proposem un conte musical acompanyat de repertori extret d’alguns dels principals còdex medievals com “El Llibre Vermell de Montserrat”, les “Cantigues d’Alfons X el Savi” o “Le manuscrit du Roi”. Preu 4 €.

DIUMENGE 15 NOVEMBRE

8h a la plaça d’Ordidores i TeixidoresTEIALADA Pedalada popularCursa no competitiva amb bicicleta de muntanya per la plana d’El Maresme i el Parc de la Serra-lada Litoral. Hi hauran dos itineraris: CURT de 17 Km. amb un desnivell acumulat de 450 me-tres (dificultat mitjana), amb un avituallament. LLARG de 35 Km. amb un desnivell acumulat de 1.465 metres (dificultat alta), amb dos avitualla-ments. Al final un esmorzar per a tots els partici-pants inscrits.

12.30h a la Plaça d’Ordidores i TeixidoresMINIPEDALADA Passejada, neutralitzada, per dintre el poble amb un recorregut molt fàcil. Recomanada a nens de fins a 9 anys. Els nens han d’anar acom-panyats d’un adult i portar casc.

Divendres 13 de novembre a les 18h

INAUGURACIÓ DEL FONS BARRERAEl Fons és un mirall de les aficions i les disci-plines d’estudi del Dr. Jacint Barrera i Arenas (1852-1932): doctor en física i llicenciat en far-màcia, apassionat de l’astronomia, l’esperanto i ornitologia. La major part dels llibres provenen del segle XVIII i XIX, encara que es poden tro-bar alguns documents de la família Barrera del S.XVI.

En motiu de la Setmana de la Ciència hem tri-at els llibres científics més representatius per a presentar la col·lecció a tota la ciutadania.

Dimarts 17 de novembre a les 18h

L’HORA DEL CONTELA LLUNA, LA PRUNAD’Oriol Toro i Sebastià Serra. Per a commemo-rar els 400 anys de l’invenció del telescopi, l’Iva-na Ares us explicarà aquest conte llunàtic.

Dijous 19 de novembre a les 18h

METEORITS: ELS FENÒMENS DEL CELCom són i d’on vénen? Inclús podrem veure’n i tocar-ne: trossos d’altres móns que ja existien abans del nostre propi planeta. Conferència a càrrec de Jordi Llorca.

A més a més.... Exposició de lllibres i CD sobre l’any de l’astronomia i mostra de llibres infantils sobre ciència.

Av. J. Roca Suárez-Llanos, 40Horaris de la Biblioteca. Matins: dimecres i dissabte de 10 a 14h. Tardes: de dilluns a divendres de 16 a 20.30h

BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORDEL 13 AL 24 DE NOVEMBRE. SETMANA DE LA CIÈNCIA 2009. UN UNIVERS PER DESCOBRIR

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

34TRIBUNAmaresme

CINEMAALELLAProjecció de curtmetratges del Maresme presentats al 10è Vídeo Jove. Divendres 27 a les 18 h a Can Lleonart. Dissabte 28 10.30h: Projecció i veredicte dels treballs guanyadors del 10è Vídeo Jove.

ARENYS DE MARVideofòrum: Shura. Divendres 20 a les 19.30 h a la Biblioteca. Documental sobre els testimonis de les dones víctimes de la guerra d’Afganistan i debat posterior amb Marta Michelena de l’associació ASDHA.

ARENYS DE MUNTCinema al Centre Moral dissabtes a les 22 h i diumenges a les 20 h. Diumenges i festius de tot l’any a les 17.30 sessió infantil gratuïta per els socis.

CABRERA DE MARQuiero ser como Beckham, de Gurinder Chadha. Divendres 6 a les 18 h a la Biblio-teca Ilturo. A partir de 12 anys.

EL MASNOUCinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Consul-teu programació. Tel.9355543 01.

MATARÓMostra de cinema documental musical. A les 21 h. a la Sala gran del Clap: Dime-cres 11: End of the century: The story of the Ramones. Dijous 12: Dame Veneno. Dime-cres 18: The Devil and Daniel Johnston. Dijous 19: Joy Divison. Preu 5€.

Peaceble Kingdom. Divendres 13 a les 20.30 h a Les Esmandies Casal de Barri. Documental sobre els animals a càrrec de l’Associació Animalista Libera.

La chaqueta metálica. Dissabte 28 a les 20.30 h a l’IES Miquel Biada. Preu 2€.

Cinema al Teatre Monumental. Cada dijous a les 21.30 h i el 2n i 4t diumenge de mes a les 19h. Més informació: www.cultura.mataro.cat.

Cinema al Foment Mataroní. Projeccions de cinema tots els dilluns (dia de l’espec-tador excepte festius i vigília de festius), divendres i dissabtes. Cinema en versió original dimarts a les 21 h. Dimarts 10: Mongol. Dimarts 17: Can Tunis. Dimarts 24: Trabajo ocasional de una esclava. Con-sulteu a www.matarofoment.org.

PREMIÀ DE DALTCinefòrum: Gran Torino. Dissabte 14 a les 22 h al teatre de Sant Jaume.

PREMIÀ DE MARCinema al Patronat Teatre. Ds. i dg. Con-sulteu www.elpatronat.org.

SANT ANDREU DE LLAVANERESCinefòrum: Agua. Dissabte 21 a les 18 h a la Sala d’actes de la Biblioteca Municipal.

CONFERÈNCIES I TERTÚLIES

ALELLATaula rodona: Context i figura històrica de Ferrer i Guàrdia. Dijous 5 a les 19.30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia.

Tertúlia: Per què tenim dolor?, Dijous 5 a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec del Dr. Juan Antonio Aguilera, especialista en ci-rurgia ortopedica i traumatologia.

Taula rodona: Activitat pedagògica de l’Escola Moderna. Influències teòriques i model educatiu. Divendres 6 a les 19.30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia.

Club de lectura: El romanç de Tristany i Isolda. Dijous 12 a les 21 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia.

Tertúlia: Filosofia i ciència: amigues o ri-vals. Dijous 19 a les 20 h a càrrec del filòsof Josep Maria Terricabras.

Xerrada: Control medicació, genèrics. Di-marts 1 de 17 a 19 h al Casal de la Gent Gran Can Gaza. A càrrec de personal sanitari de l’ABS Alella-El Masnou.

Créixer amb tu. Dijous 3 a les 20 h a Can Lleonart. A càrrec de Daniel Cañero, psicò-leg i psicoanalista. Gratuït. Cal inscripció prèvia a educacio@alella.cat.

ARENYS DE MARConferència d’Història cultural. Civilitza-ció dels hàbits i costums: història de la vida domèstica. Dimarts 10 a les 18 h a l’Audi-tori J.M. Arnau del C.C. Calisay. A càrrec de Jordi Collet, de la UAB.

Conflicte al Congo: el negoci ocult del col-tan. Dijous 12 a les 19 h a la Sala Noble del C.C. Calisay. A càrrec de Caler Soler, cap de projectes de Veterinarios sin fronteras.

Internet segura per a infants i joves. Di-jous 12 a les 19.30 h a l’Auditori J.M. Arnau de C.C. Calisay. Xerrada a càrrec de Llorenç Silva, caporal dels Mossos d’Esquadra.

Quines joguines comprar? Divendres 13 a les 19 h a la Biblioteca. Conferència a càrrec d’Isabel Sanagustí.

Col·loqui en àrab i amazig amb dones magrevines. Dissabte 14 a les 17 h a la Sala Noble del C.C. Calisay.

Presentació del llibre: Un de tants, de Ferran de Pol. Dissabte 14 a les 19 h a la Biblioteca. A càrrec de Josep-Vicent Garcia Raffi, Joaquim Cassà i Maria Bohigas.

Conferència de Món Contemporani: Una introducció a la realitat dels emirats. Di-marts 17 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. A càrrec de Victor Pallejà de la Universitat Oberta de Catalunya.

Conferència: Els nostres parlars. Diven-dres 20 a les 19 h a la Sala Noble del C.C. Calisay. A càrrec de Montserrat Alegre, Doctora en Filologia Catalana.

Tertúlia literària de la novel·la: Set cases a França, de Bernardo Atxaga. Dilluns 23 a les 19 h a la Sala d’actes de la Biblioteca. A càrrec de Paquita Zaragoza.

Conferència de Món Contemporani: La Xina que arriba. Dimarts 24 a les 18 h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. A càr-rec de Manel Ollé de la UPF.

Protocol de violència de gènere d’Arenys de Mar. Dimarts 24 a les 20 h. a la Sala Noble del C.C.Calisay. Presentació i taula rodona amb la Comissió tècnica del Proto-col de violència d’Arenys de Mar.

Parlem sobre la coeducació, mares i pa-res per la Igualtat. Divendres 27 a les 19 h a la Sala Noble del C.C.Calisay.

ARENYS DE MUNTIX Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica. Dissabte 21 i diumenge 22 a la Sala Municipal.

CABRERA DE MARRecursos de lleure: jocs, joguines, acti-vitats... Dimarts 24 a les 18h a E.B.M. El Castellet. Xerrada gratuïta per a famílies amb infants.

Tertúlia literaria. Fins al juny. últim dijous de mes a les 20 h a la Biblioteca Ilturo.

CALDES D’ESTRACCicle lectures de tardor. Un vespre amb Miquel Bauçà. Dissabte 7 a les 20 h a la Fundació Palau. A càrrec de Perejaume. Antoni Artigues, professor de la Universitat de les Illes Balears, ens presentarà el po-eta Miquel Bauçà, sobre qui recentment ha publicat el llibre Poesia és el discurs. Tot seguit, espectacle poètic Caminar i riure molt, amb textos del mateix autor.

Cicle lectures de tardor. 25 aniversari de la mort de Joan Vinyoli. Divendres 13 a les 20 h a la Fundació Palau. Lectura de textos i comentaris a càrrec de Miquel de Palol.

Xerrada sobre l’alubia de Tolosa. Dissab-te 14 a les 18 a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. A Càrrec de Roberto Ruiz, gastrònom de la mongeta i autor del llibre Pul pul pul, alubias de Tolosa. Hi hau-rà tast de mongetes del tastet.

Xerrada: Venedor o comunicador?. Dime-cres 18, 19 h a l’Equipament de Promoció Econòmica. A càrrec de ServiCials.

Conferència-Debat: El llegat de Charles Darwin. Dissabte 21 a les 19 h a l’Equipa-ment de Promoció Econòmica i Cultural. A càrrec del Dr. A. Matella Dueñas, investiga-dor científic.

Taula rodona: Divagacions a l’entorn d’una col·lecció: els dibuixos de la Funda-ció Palau. Dilluns 23, 20 h a la Fundació Pa-lau. Per Joan Abelló i Juan Manuel Bonet.

Xerrada: La tolerància. Dimecres 25 a les 17.30 h a l’Equipament de Promoció Eco-nòmica. A càrrec de Ramon Buscallà.

MATARÓLa música del temps del racionalisme, en el 200 aniversari de la mort de F.J. Hay-dn. Dimarts a les 18 h a la Sala d’actes de Can Palauet. Dimarts 10: Luigi Boccherini, el geni quasi oblidat. Dimarts 17: Franz Joseph Haydn (1a part). Dimarts 24: Franz Joseph Haydn (2a part). A càrrec de Joan Vives, músic, locutor-redactor de Catalunya música i divulgador musical.

Prevenció d’Accidents a la Llar. Dijous 5 a les 17 h a Can Palauet. Fundació Agrupació Mútua. Vicente Botella, metge. Jaume Fer-nández, pediatre.

Astronomia. A les 19 h a la Biblioteca Pú-blica Pompeu Fabra. Dijous 12: Meteorits: els fenòmens del cel, a càrrec de Jordi Lorca, professor de la U.P.C. i investigador de l’Institute of Meteoritics (Estats Units), del CNRS (França) i de la U.B. Dijous 26: A la lluna de València. Històries i llegendes del cel i de les estrelles, a càrrec d’Albert Estengre, rondallaire.

Llegeix amb nosaltres. 2n Cicle de tertú-lies de lectura fàcil dimecres 18 i 25 a les 19 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Dime-cres 18: Històries poc corrents: selecció de contes de Pere Calders. Dimecres 25: Setze contes de Maria Mercè Roca.

Tres segles de música. Segles XVII, XVI-II, XIX. Dilluns a les 18 h a Les Esmandies Casal de Barri. Monogràfic musical a càrrec de M. Teresa Julià, professora de música i especialista en la recerca de música antiga. Dilluns 9: W. A. Mozart. 1a part. Dilluns 16: W. A. Mozart. 2a part. Dilluns 23: Franz Schubert. Dilluns 30: Robert Schumann. Preu: 4 € per sessió.

Aproximació a l’art català de la 2a mei-tat del segle XX. Divendres 13 a les 19 h a Tres Roques. Jornada d’aprofundiment en la figura de l’artista Miquel Barceló i les seves obres presents a la col·lecció Funda-ció Privada Carmen i Lluís Bassat. A càrrec de Rosa Torroja, llicenciada en història de l’art. Preu 4€.

Finances ètiques i transformació social. Els dijous a les 19 h a Tres Roques Centre de Formació Permanent. 4€ per sessió.

Conferència: Ciutadania, entitats i parti-cipació. Dimecres 11 de 19 a 21 h a la Nau Gaudí. A càrrec del Dr. José Ramón Mon-tero, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid.

Mesurant l’univers amb un gra d’arròs. Dijous 19 a les 20.30 a l’Escola Pia Santa Anna. Edifici de Mar. A càrrec de Jordi Lo-pesino, escriptor i astrònom amateur.

La pau i el desarmament. Divendres 20 a les 18 h al Casal de Gent Gran ICASS Mataró. A càrrec de Raül Romeva, de l’Es-cola de la Pau.

Jornada d’assesorament al músic. Dis-sabte 21 a les 18 h al Centre de Formació Permanent 3 Roques. Preu gratuït.

Saps manejar la teva irritabilitat? Di-marts 24 de 19.30 a 21.30 h al Foment Mataroní. Xerrada-taller. Preu: 10€. Cal inscriure’s amb antelació.

La genètica del càncer. Dijous 26, 20 h a la Sala d’Actes de Caixa Laietana. Confe-

rència sobre la genètica del càncer amb el Dr. Tauls, de l’Institut Català d’Oncologia.

Etnoclimatologia marítima a l’Alt Mares-me. Estudis dels sabers populars davant del canvi climàtic. Dissabte 28 a les 17 h a El RAcó del Casal Nova Aliança. Presenta-ció del projecte de recerca a càrrec d’Eliseu Carbonell.

Crisi econòmica, valors humans i valors cristians. Dilluns 30 a les 20 h a la Sala d’Actes de Caixa Laietana. Conferència a càrrec de l’expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol.

PREMIÀ DE DALTConverses de Tardor. La crisi econòmica. Divendres 9 a les 20 h a la Sala de l’Orfeó de Sant Jaume. Ponent Sr. Francesc Caba-na, economista.

Tertulia de llibres. Divendres 27 a les 21 h a la Sala de l’Orfeó de Sant Jaume.

PREMIÀ DE MARXerrada en relació al dia internacional contra la violència de gènere. Divendres 27 a les 19 h al Centre Cívic. Hi assstirà l’Im-ma Moraleda.

Club de lectura. La família del meu pare, de Lolita Bosch. Dijous 5, 19 h a Can Manent.

SANT ANDREU DE LLAVANERESAlimentació i salut infantil. Dijous 12 a les 19 h a la Sala d’actes de la Biblioteca Municipal. Amb Griselda Marfà, educadora nutricional.

VILASSAR DE DALTCicle de xerrades: Obert als pares. Dijous 5 a les 7.30 h al Centre Cultural. Xerrada informativa a càrrec de JIS. Parlar de sexu-alitat a casa.

Conferència Guastavino 100 anys. Dis-sabte 7, 20 h al teatre La Massa. Vilassar de Dalt i Guastavino, a càrrec de Josep Sa-mon, estudiós de la història local.

CURSOSI TALLERS

ARENYS DE MARCurs d’iniciació a la fotografia. Dissabte 14 a les 9 h a la Sala Noble del C.C. Calisay. A càrrec de Joan Marlet. També els dies 21, 22 (taller pràctic al port) i 28 de novembre. Preu: 45€, socis AFA i Seràfics 35€ Inscrip-cions: afaarenys@gmail.com

ARENYS DE MUNTClasses d’escacs. Dissabtes de 17 a 18 h al celler del Centre Moral.

CABRERA DE MARHerbes a la cuina per a la nostra salut. Dijous 19 i dijous 26 de 16 a 18 h a l’espai social de la gent gran. Gratuït.

Ioga. Fins al juny dimarts i divendres de 9.30 a 11 h al Casal dels avis. Gratuït.

Puntes de coixí. Fins al juny dilluns i dijous de 16 a 19 h al Casal dels avis. Adults 45€/trimestrals. Jubilats 35 €/trimestrals.

CALDES D’ESTRACXVIII Taller de Bonsais. Del 7 d’octubre al 16 de juny dimecres de 20 a 22 h a la case-ta de Can Muntanyà. Més informació: 937 913 696 (Aurèlia) i 616 239 018 (Joan).

MATARÓTaller de DJ’s. A partir del 9 tots els dilluns de 20 a 22 h a la Sala Gran del Clap. Preu 40€. Informació i inscripcions: mataro@casadelamusica.cat.

Taller per conèixer com entendre l’eti-quetatge dels aliments. 10 i 17 de 19 a 20.30 h al Centre Cívic Rocafonda (c. Poeta Punsola, 47). Activitat oberta.

Tallers cap de setmana. Comunicació. Dis-sabte 14 de 10 a 14 h Introducció a l’enea-

grama. Diumenge 15 de 10 a 14 h El clown que portes dins. Diumenge 29 de 16 a 20 h Lloc: Espai de Diàleg. Informació i inscrip-cions: info@espaidedialeg.com

Pla d’Empresa. 11 i 18 de novembre de 10 a 13 h. 24 de novembre i 1 de desembre de 16 h a 19 h a Maresme Centre de Negocis. Formadors: Tècnics del Consell Comarcal del Maresme. www.ccmaresme.cat

Taller de fotografia de concerts. Dimecres 11 a les 19 h. Dissabte 14 a les 21 h, a la Sala Clap. Preu: 20€. Informació i inscripcions mataro@casadelamusica.cat

PREMIÀ DE DALTCursos Dibuix i Pintura, Reflexologia Po-dal, Tai Txi, Salsa Cubana, Flors de Bach, Percussió Africana, Balls i Ritmes Llatins. Informació a la Casa de Cultura de Can Figueres. Tel. 937 523 144 i 937 510 942. Country, Labors, Manualitats. Associació de Veïns del Barri del Remei. Tel. 937 512 330. Aeròbic, Balls de saló, Fitness, Jazz, Jazz funky i hip hop, Manteniment, Tonifi-cació... Gimnàs del Poliesportiu. Informa-ció i inscripcions al 937 523 799.

PREMIÀ DE MARBalls tradicional. Diumenge 8 a partir de les 18 h a la plaça de l’Ajuntament. Taller de danses i ball obert a tothom.

Taller: Intel·ligència emocional i vida quotidiana. Dimarts 10 i 17 a les 19 h a Can Manent. A càrrec de Mercè Escribrano, psi-copedagoga. Cal inscripció prèvia.

VILASSAR DE MARTaller de treballs per a Nadal per a flo-ristes. Dilluns 16 al Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. Els formadors de Rosa Valls mostraran guarniments nous amb les imprescindibles ponsèties.

Pla desenvolupament comunitari. Dilluns de 20 a 22h Sevillanes. Dimarts de 17.30 a 19h Jocs de taula. Dm. de 18 a 20h Taller de reciclatge. De 20 a 22h Teatre adults. Dj. de 17.30 a 19h Jocs de taula. De 20 a 22h Sevillanes. Dv. de 17.30 a 18h Guitarra Infants. De 18 a 19h Guitarra Infants. Dis-sabte (quinzenalment) de 18.30 a 22h Bio-dinàmica. Diumenge de 18.30 a 22h Ball.

Arts i manualitats. Dilluns a divendres Pintura decorativa. Sant Josep, 26 (L’Es-tudi, Associació per a les Arts Decoratives del Maresme). Dilluns a dijous Tallers per a infants i classes per a adults (tècniques mixtes, oli, aquarel·la, dibuix, pastel, cerà-mica, escultura i pintura artística). Narcís Monturiol, 23 (Vilassart). Dilluns a dijous Manualitats, ioga, pintura, salut, escacs, informàtica, internet... Sant Pau, 22 (Ass. Cívica i Social Gent Gran). Dilluns, dimarts i dimecres. Patchwork. 3er pis Ateneu Vilassanès. Dimarts i dijous Puntes de coi-xí tradicionals i contemporànies –punt de creu–, frivolité i malla. Sant Pau, 22, 1er pis (Ass. Puntaires Centre Cívic Passeig). Dilluns a dissabte Puntes de coixí... Lluís Jover, 22 (Ass. Cívica i Social Lluís Jover). Dijous Complements decoratius per a la llar de patchwork. Sant Josep, 26 (L’Estu-di, Associació per a les Arts Decoratives del Maresme). Divendres 17 h Puntes de coixí. Sala petita Ateneu Vilassanès. Divendres 16 h Manualitats (pintat de roba, pintat de vidre i altres). 3er pis Ateneu Vilassanès.

Música i cant. Dilluns 21 h Classes de percus-sió per a adults amb els Ssstrèpits. Soterrani del Vaixell Burriac. Informació: 635276828 (Uri). Dilluns 22 h Cor Vila Azari, música coral. Narcís Monturiol, 23 (Aula de Músi-ca). Dilluns a divendres Arpa, guitarra, pi-ano, violí, bateria, saxo, trompeta… Narcís Monturiol, 23 (Aula de Música). Divendres 19 h La Banda, grup instrumental de vent obert a tothom. Narcís Monturiol, 23 (Aula de Música). Divendres 19h Classes de per-cussió amb els Ssstrèpits (19-20h iniciació; 20-21h millora; i 21-22h perfeccionament). Soterrani Vaixell Burriac.

Altres. Dilluns i dijous 19.30 h Grup de conversa d’alemany. Gratuït. Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín. Dimecres 22 h Voleu portar un capgròs o una figura de gegant? Soterrani del Vaixell Burriac.

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes de novembre. D’altra banda, qui vulgui pot fer arribar infor-mació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 30 de cada mes en curs i seran publicades.

35TRIBUNAmaresme

de bioconstrucció i amb materials total-ment orgànics i biodegradables.

Exposició de fotografies d’Ernes Ricci i Gian Luca Vidotto. Fins al 22 de novem-bre al Saló de Pedra de l’Antic Ajuntament d’Argentona.

Exposició de fotografies de Pepe Alorda. Fins al 29 de novembre a Casa Gòtica.

Exposició de fotografies de membres del GFA i de alumnes de diferents escoles. Fins al 29 de novembre a diferents comer-ços de la vila.

Exposició de les fotografies participants al Ralli fotogràfic. Del 27 al 29 de novem-bre al Saló de Pedra de l’Antic Ajuntament d’Argentona.

CALDES D’ESTRACInauguració de l’exposició: La col·lecció d’un poeta. Els dibuixos de la Fundació Palau. Diumenge 22 a les 12.30 a la Fun-dació Palau.

Exposició: La col·lecció d’un poeta. Els di-buixos de la Fundació Palau. Inauguració diumenge 22 a les 12.30 a la Fundació Pa-lau. Horari: de dimarts a dissabte de 10.30 a 14 h i de 16 a 19 h. Diumenges i festius de 10.30 a 14 h.

MATARÓHell en. Del 2 de novembre al 2 de de-sembre a Comuna de l’Art Exposició de fotos a càrrec d’Elena Garcia. Inauguració dissabte 7 a les 19 h., amb l’actuació mu-sical d’Ayala.

Punts de reflexió: les violències contra les dones. Del 2 al 20 de novembre de di-lluns a dijous de 9 a 13 h i de 16 a 19h. Di-vendres de 9 a 13 h al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones CIRD (carrer de Blai Parera, 6) A càrrec de l’Institut Català de les Dones (ICD) Entrada lliure.

Parlem-nos. Del 2 al 28 de novembre a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Recull fotogràfic de parelles lingüístiques.

XX Aniversari Fundació Gaudí. Del 3 al 15 de novembre a Ateneu Caixa Laietana.

Exposició sobre la tasca realitzada per l’Institut Gaudí de la Construcció durant els seus 20 anys d’història.

El bolet al plat. Del 5 de novembre al 8 de desembre a Ateneu Caixa Laietana. Inau-guració dijous 5 a les 19.30h.

Mags de Llum. Del 6 al 30 de novembre a Espai d’Art Mossèn Jacint Verdaguer. Inau-guració el divendres 6, a les 8 del vespre. Exposició de pintura, escultures, poemes, fotografies i petites actuacions.

25 anys de bolets. Del 7 al 15 de novem-bre al Museu de Mataró.Tradicional mos-tra de la diversitat de bolets del Maresme.

Entre copes. Del 7 al 28 de novembre a la Sala d’exposicions de l’Associació Sant Lluc, al Casal Nova Aliança. Inauguració el dissab-te 7 a les 19.30 h. Exposició d’olis recents de l’artista mataroní Jordi Santamaria.

090909. Del 9 de novembre al 9 de de-sembre a la sala d’exposicions Caixa Laie-tana (Plaça Santa Anna). Exposició de 99 nous de 99 creadors.

Xarxes. Els primers intercanvis fa 6000 anys. Del 20 de novembre al 17 de gener de 2010 a Can Serra (C. El carreró, 17-19). Inauguració eldivendres 20, 19.30 h. Ex-posició que ens mostra que la globalitza-ció i les comunicacions no són un fenòmen de la nostra època.

Obra Gràfica - Edicions Murtra. Del 20 de novembre al 14 de desembre al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Recull d’obra gràfica de Sandra Lehnis, Perejaume, Riera i Aragó, Melinda Schawel i Francine Simonin, realitzada al Taller de Gravat d’Edicions Murtra.

Mataró fa recerca sobre el canvi climà-tic. A partir del 25 de novembre al Museu de Mataró. Inauguració dimecres 25 a les 19.30 h. Exposició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generin l’estació metereològica i el mesurador del CO2 atmosfèric, instal·lats recentment al terrat del Museu de Mataró.

Golha (flors). Aproximació a l’Afganistan. Del 26 de novembre al 26 de desembre a la Sala d’actes Tres Roques. Un recorregut

Tardes de Ball amb l’Angel i Pol. Diu-menge 15 a l’envelat municipal a les 18 h.

Dia de la NO violència. Dimecres 25 tar-da/vespre a l’envelat municipal.

CALDES D’ESTRACBall popular. Dissabtes 7 i 21a les 19 h a la Sala Cultural.

Mongetada popular amb ‘alubias’ de Tolosa. Diumenge 15 a les 12 h a l’espla-nada de Can Muntanyà. A càrrec del pres-tigiós restaurador i gastrònom de Tolosa, Roberto Ruiz. Amb la presència de la Co-fradía de la Alubia de Beasain i represen-tants de lAjuntament de Tolosa. Preu 2.5€ (amb cassola de regal). Venda anticipada de tiquets: Pa i cafè.

EL MASNOUTrobada de col·leccionistes de plaques de cava. Diumenge 29.

Trenet de cinc polzades. Jornada Via Zero (A favor de la Marató TV3). Diumenge 15 d’11 a 13.30 h. al Parc Temàtic Caramar. Circula també els segons i quarts diumen-ges de cada mes en el mateix horari. Infor-mació: trenetmasnou@gmail.com.

MATARÓ14a Diada colla castellera Capgrossos. Diumenge 8 a les 12 h. Amb la participació dels Castellers de Barcelona, els Castellers de Lleida i els Capgrossos de Mataró.

Presentació de l’Agenda Llatinoameri-cana 2010 “Salvem-nos amb al Plane-ta”. Divendres 13 a les 20.30 h. al Centre Civic Pla d’en Boet. A càrrec de: L’escriptor i periodista, Ignasi Riera i Gassiot i la parti-cipació de la Jove Orquestra Iluro.

VI Setmana Cultural de Cerdanyola. Del 13 al 22 de novembre. Setmana d’activi-tats diverses: exposicions de pintura i cò-mic, concerts, balls tradicionals, tallers, re-citals de poesia i conferències. Diumenge 15 a les 12 h: actuació de l’Esbart Dansaire d’Iluro. Diumenge 22 a les 12 h: concert vermut amb la Banda Ciutat de Mataró.

Festa solidària amb el poble saharauí. Dissabte 14 durant tot el dia a la Plaça de l’Ajuntament. Activitats durant tot el dia per fer ressò de la problemàtica del Sàha-ra occidental i la cultura saharauí.

Festa de la Tardor. Diumenge 15 durant tot el dia. Marxa popular pel Parc Forestal i rodalies (sortida a les 8 del matí des de la Plaça de Canyamars), exposició micològi-ca i dinar de germanor.

Pol sud sense límits. Divendres 20 a les 20.30 h a Les Esmandies Casal de Barri.

Presentació de l’audiovisual Pol sud sense límits a càrrec de Xavier Valbuena.

3r Mercat d’intercanvi de punts de lli-bre. Dissabte 21 d’11 a 13 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

V Trobada Gegantera de Tardor. Dissab-te 21 a les 17.30 h.Cercavila de gegants des de l’escola Cor de Maria fins a la plaça de Santa Anna.

Innova 360º. Del 19 al 21 al Parc Central. Conjunt de ponències, taules rodones, tallers pràctics, demostracions, espais d’interrelació, etc. per a sensibilitzar les persones assistents sobre l’oportunitat que ofereix la generació de cultura inno-vadora. A càrrec de: Institut Municipal de Promoció Econòmica.

25a Exposició de bolets del Maresme. Del 7 al 15 de novembre. Mostra de bolets. Sortida a buscar bolets per l’exposició. Visites guiades a l’exposició. Tallers de bolets per a escolars. Curs de bolets per a adults. L’organitza la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i l’Institut Municipal d’acció cultural (IMAC).

Presentació de l’Elisenda. Dissabte 28 a les 17 h des de la Plaça de l’Ajuntament. Cercavila de gegants pels carrers del centre fins arribar a Can Marchal on es presenta-rà i batejarà la nova geganta Elisenda de la Colla Bogeria Gegantera.

PREMIÀ DE DALTMarató “Recuperem el Teatre de Sant Jaume”. Dissabte 14 a les 12 h fins diu-menge 15 de les 12 h a Sant Jaume So-cietat Cultural. Festival Playbacks Festa

DESTAQUEM

El bolet al platCONFERÈNCIES A L’ENTORN DE L’EXPOSICIÓ

MATARÓ. Els dijous a les 18.30 a l’Ateneu Caixa Laietana.

Dijous 5: Gastronomia. A càrrec de Santi Santamaria, cuiner del restaurant Can Fabes. Dijous 12: Toxicitat. A càrrec d’Anselm Mayoral, membre de l’Associació Catalana de Micologia. Dijous 19: Conreu de bolets. A càrrec de Miquel Bolea, membre de l’Associació Catalana de Micologia. Dijous 26: Bolets. A càrrec de Salvador Mateu, propietari i cuiner del restaurant Les Ginesteres d’Argentona.

DIVERSOS ALELLAActe de cloenda de les VIII Jornades Ferrer i Guàrdia d’Innovació Educati-va. Dissabte 7 a les 13 h a Can Manyè. El guitarrista Emili Cuenca interpretarà “La llum, homenatge a Ferrer i Guàrdia”, del compositor Eduard Rodés.

Jornades de cooperació. Cooperació en temps de crisi? Divendres 13 a les 20 h. a la biblioteca Ferrer i Guàrdia presentació de les “Mirades al món 2009” i Cinefòrum “La pesadilla de Darwin”. Debat a càrrec de l’Observatori del Deute en la Globalit-zació. Dissabte 14 a les 12 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia conferència: La crisi, tan certa en el Sud com en el Nord, a càrrec d’Arcadi Oliveres. A les 18 h a Can Lle-onart: L’experiència de dues alellenques a El Salvador, a càrrec de Noemí Ballester i Marina Tallada, becades amb una esta-da solidària. Diumenge 15 a les 11 h a la Plaça de l’Ajuntament presentació dels projectes desenvolupats amb el suport de l’Ajuntament. A les 11.30 h Xocolatada de comerç just i espectacle infantil.

Dia Internacional contra la violència envers les dones. Dimecres 25 a les 19 h a la plaça de l’ajuntament. Parades de les associacions de dones d’Alella. Lectura del manisfest conra la violència envers les dones. Encesa d’espelmes en record a les víctimes de violència masclista. Espectacle de dansa i teatre: Solo Dona, a càrrec de la Companyia NS Danza.

Espectacle per a adults: Contes zen. Di-vendres 27 a les 18 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec de l’actriu Marta Millà (veu) i Horacio Curti (shakuhachi).

ARENYS DE MARConte d’estels i observació nocturna del cel. Dissabte 14 a les 18 h al Calisay. A càr-rec d’Albert Estengre.

Jornada de portes obertes al Museu Mollfulleda de Minearologia amb motiu de la Setmana de la Ciència. Dissabte 14, diumenge 15 i diumenge 22.

XXXè Cros dels arenys. Diumenge 15 a les 10 al Parc Can Jalpí.

2n dia de la granota. Dissabte 21 de 10 a 19 h. Exposició i venda d’amfibis, plantes, accessoris i aliment viu. Les conferències es realitzaran a la Sala Noble del C.C. Calisay.

25 de novembre dia internacional de la NO violència contra les dones. Dimecres 25 a les 19.30 h al pati del C.C.Calisay. Lectura del Manifest del dia internacional i encesa d’espelmes al Pati del Calisay.

ARENYS DE MUNTArenys de Munt Viu el Parc. Dissabte 7 i diumenge 8 durant tot el dia, Mercat Me-dieval a la plaça de l’Esglèsia. Dissabte 7 a les 9 h Sortida a buscar bolets, des de la plaça de l’Esglèsia. D’11 a 14 h Inflables i taller Cirkomotic de la Cia. El negro y el flaco a la pista poliesportiva. De 17 a 21 h. Exposició dels bolets trobats a la sortida del matí. A les 18 h Rau-Rau presenta: Espectacle infantil en homenatge a Xesco Boix a la sala petita del Centre Moral. A les 21.30 h Nit d’estels. Caminada nocturna amb observació déstels, a càrrec de l’Es-cola de Natura del Corredor, des del CEIO Sobirans.Reserva: 932157411. Diumenge 8 de 10 a 14 h Exposició micològica dels bolets trobats a la sortida de dissabte, a la Sala d’Exposicions. A les 12 h XIV Mostra de Relleno a la plaça de Catalunya. A les 19 h Xerrada micològica a càrrec de l’Escola de Natura del Corredor.

VII Tria i remena a l’Eixample. Dia 29.

CABRERADiada del soci. Diumenge Agrupació Sar-danista i cultural de Cabrera de Mar cele-bra la “Festa del soci”. De 12 a 14h. a la Plaça Nova: Ballada de sardanes amb la Cobla La Nova Vallés.

Sopar solidari a benefici de la fundació “Joan Petit”. Dissabte 14 a les 21 h a l’en-velat municipal.

Major, Concert Coral Primiliana, Màgia, Pallassos, Escola de Dansa, Cinema, 7 de mikq, Discoteca a la Nit Festa 70’s, sub-hasta, Sopar ofert per Dones de Premià de Dalt, Esmorzar ofert per la Secció “Recu-perem”, Futbol, Remember IFIS, Exhibició country, Teatre, Música en viu.

Trobada de Penyes del Maresme. Diu-menge 15 a les 10 h al pati de SC Sant Jaume. Corre calles, sardanes, botifarra-da, gegants i partit de futbol.

Jornada participativa. Dissabte 28 a les 10 h a la Sala de l’Orfeó, Sala de Juntes de Sant Jaume. Pla acció cultural a Premià de Dalt.

PREMIÀ DE MARCountry a la plaça. Diumenge 29 de 12 a 14 h a la plaça de la Sardana. Aprèn a ballar country amb els Mosqueters del Country.

Tu i Jo som 25. Ràdio Premià de Mar. L’emissora municipal de Premià de Mar acompleix 25 anys d’existència. Al 95.2 i a radiopremiademar.org aquestes són al-gunes de les propostes:“Cinc cèntims d’il-lusió” amb Maite Rubinat. Un espai per recordar-nos que la il·lusió no ha de deixar de formar part de les nostres vides. Dime-cres alterns a les 10.40 h.“La Taverna”, amb Joan Botey, Jaume Romaguera i Joan Pineda. Torna el programa d’havaneres i música tradicional més emblemàtic. Dijous de 18 a 19 h i diumenges de 10 a 11 h.

VILASSAR DE DALTDia Internacional contra la violència en-vers les dones. Dimecres 25 a les 12 a la plaça de la Vila. Lectura del manifest con-tra la violència de gènere.

VILASSAR DE MARIII Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme: “El patrimoni funerari al Maresme”. Diumenge 14 de 9.30 a 16.45 h. a la Biblioteca Municipal.

Dinar solidari per a Càritas. Diumenge 14 a les 14 h. a l’Escola del Mar (Parròquia Sant Joan)

Dissabtes excursions i diumenges a les 18 h Ball i berenar gent gran del Centre Cívic del Passeig (Assossiació Cívica i Soci-al Gent Gran).

Diumenges excursions i a les 18 h Ball i berenar gent gran del Centre Cívic Lluís Jover (Ass. Cívica i Social Lluís Jover).

EXPOSICIONSARENYS DE MARExposició de pintures i esmalts al foc. Del 6 al 29 de novembre a la sala d’expo-sicions Lloveras. A càrrec de M. Arbolí i A. Bachs. Inauguració divendres 6, 19 h.

Tenyits de pols de carbó. Del 6 al 22 de novembre a la Sala Exposicions del C.C. Calisay. Inauguració divendres 6, 21 h.

Patchwork, una mirada al món de les puntaires. Dissabte 7 a les 19 h al Museu Marès de la Punta. Fins al 21 de febrer.

Exposició Golha (Flors), aproximació a l’Afganistan. Del 9 al 26 de movembre a la Biblioteca.

Alter-Ludus. Divendres 13 a les 20 h a Espai Local (C/A. Clavé, 59 bx) Exposició d’art contemporani de Massimo Cova. Fins al 20 de desembre.

Retrats conta la violència contra les do-nes. Del 16 al 29 de novembre a la Sala de les Bótes del C.C. Calisay. Exposició foto-gràfica de retrats cedida per l’Ajuntament d’Arenys de Munt a càrrec de l’Associació Donaviva.

ARGENTONAExposició monogràfica. Càntirs bestials. Fins el 31 de desembre al Museu del Càntir. Comprèn prop de 300 exemplars que con-formen un important conjunt patrimonial de formes animals al voltant del càntir.

Arrels. Fins al 29 de novembre al Museu del Cantir. Marta Petit presenta la seva instal·lació artística realitzada amb criteris

Mostra de cinemadocumental musicalMATARÓ. A les 21 h. a la Sala gran del Clap

Dimecres 11: End of the century: The story of the Ramo-nes. Un monumental repàs per la història del grup mu-sical Los Ramones. Dijous 12: Dame Veneno. Producció que il·lustra la carrera d’un dels grups fonamentals del pop espanyol: Veneno, conjunció dels talents de Kiko Veneno i els germans Amador. Dimecres 18: The Devil and Daniel Johnston. Retrat fascinant sobre un artista amb un impuls creador malaltís. Dijous 19: Joy Divison. Grup de punks inspirats que van canviar ràbia perangoixa sota el lideratge del llegendari Ian Curtis,funcionari de dia i poeta maleït de nit. Preu 5€.

La FàbricaSetmana de la ciència

PREMIÀ DE MAR. Diumenge 22 a les 12 h alMuseu de l’Estampació de Premià de Mar

Inauguració la tercera fase de l’exposició permanent, dedicada a la tècnica d’estampació “a la lionesa”. Tot seguit, presentació del quadern didàctic del museu. D’11 a 14 h es farà jornada de portes obertes amb visites guiades a l’exposició permanent i l’exposició temporal “Habita et labora”. A les 13 h presentació de l’audiovisu-al Viatge pel sistema solar en 3D.

Càntirs bestialsARGENTONA. Fins el 31 de desembre. Museu del Càntir

Exposició monogràfica que comprèn prop de 300 exem-plars que conformen un important conjunt patrimonial de formes animals al voltant del càntir.

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

36TRIBUNAmaresme

pel passat i el futur de l’Afganistan a tra-vés de la mirada de 26 dones afganeses, a partir d’una proposta de l’Associació drets humans a l’Afganistan.

El geni de les coses. ODA. Del 27 de novembre al 31 de gener a Can Palauet. Inauguració divendres 27 a les 20 h. Pro-jecte de Rosa Pera que aplega treballs de 10 creadors contemporanis procedents de diversos indrets.

Dones grans, grans dones. Del 30 de no-vembre al 18 de desembre al Centre d’Infor-mació i Recursos per a les Dones CIRD (car-rer de Blai Parera, 6) A càrrec de l’Institut Català de les dones (ICD). Entrada lliure.

Sabies que a Catalunya existeix una altra llengua? Fins al 13 de novembre a la Biblioteca Pompeu Fabra. Al llarg de la història ha estat coneguda amb diferents noms: gestos, mímica, llenguatge mímic, llenguatge de signes...

Escoles d’altres mons. Fins al 21 de no-vembre a la Sala d’actes Tres Roques. Mostra fotogràfica del fotoperiodista ca-talà Kim Manresa que reuneix cinquanta imatges recollides durant anys de treball arreu del món.

Més enllà de l’objecte. Obres de la col-lecció MACBA. Fins al 15 de novembre a les Sales d’exposicions de Can Palauet. Ex-posició col·lectiva comissariada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Amb obres de Joan Brossa, Leandre Cristòfol, Antoni Llena, Robert Llimós, Miralda Mun-tadas, Carlos Santos i Francesc Torres...

Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la nova temporada de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Destrucció, espoli i salvaguar-da del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Fins al 12 de se-tembre de 2010. Mostra la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català, i sobretot el local. Impressions de guerra. Fins al 13 de desembre. Dibuixos, aquarel·les i olis de Jordi Arenas que mostren la visió d’un noi de 15 anys davant uns fets, la Guerra Civil, que li van marcar per sempre la vida i, de retruc, la seva professió. Perecoll. Marka-le, Sarajevo. 5 febrer 1994. Fins al 13 de desembre. L’artista mostra la seva particu-lar visió sobre la guerra, en una interpreta-ció de la massacre del mercat de Markale de Sarajevo del 5 de febrer de 1994. Para Bellum 12mm. 1a Intervenció. Fins al 18 de desembre. Cicle d’exposicions que mostren el treball de 12 artistes que, prescindint de l’imatge explícita de l’horror, mostren l’ex-periència bèl·lica des dels flancs a vegades invisibles de la vigília i la seqüela.

Taller de gravat. Fins al 29 de novembre a l’espai f. Exposició del treball dels alum-nes del Taller de Gravat de l’IMAC.

Festa de la primavera. Fins al 13 de no-vembre al Centre Cívic de Cerdanyola. Ex-posició del concurs de dibuix i pintura de la Festa de la primavera del Parc de l’Alegria.

PREMIÀ DE DALT10è Aniversari de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Exposició Col·lectiva. Inauguració dijous 8 a les 12 h a l’espai d’Arts i Lletres de Sant Jaume. Fins al 29 de novembre.

Exposició a càrrec de l’Associació d’Ar-tistes de Premià de Dalt. Divendres 13 a les 19.30 h al Museu. Fins el 10 de gener.

Expo-V “Buscant un somni”. Del 20 de novembre al 7 de desembre a la Biblio-teca Jaume Perich i Escala. Produïda pel Programa de Cooperació Internacional de l’Obra Social “La Caixa”.

Mans de dones treballadores. Dimecres 25 a les 19h a la Sala de l’Orfeó de Sant Jaume fins al 30 de novembre.

PREMIÀ DE MARAbstraccions i últimes obres de l’artista Enric Abadal. Fins al 8 de novembre a la Sala Premiart.

Punts de reflexió: la violència contra les dones. De l’11 de novembre al 4 de desembre al Centre Cívic.

Exposició temporal: Habita et labora. Colònies industrials a Catalunya. De l’1 de novembre al 17 de gener al Museu de

l’Estampació. Exposició que ens endinsa en les colònies industrials.

Últimes obres de l’artista Antoni Bachs. Del 27 de novembre al 6 de desembre a la Sala Premiart.

VILASSAR DE DALTInauguració de l’exposició de pintura i aquarel·la d’Antoni Mas Gregori. Diven-dres 13 a les 20 h al Centre Cultural. Fins el 29 de novembre.

VILASSAR DE MARReflectXina instal·lació. Fins al 29 al Mu-seu Monjo. Exposició de l’artista multidis-ciplinar Soler & Balcells.

Marines. Una passejada amb aromes de mar. Fins al 13 de desembre al Museu de la Marina. Exposició fotogràfica del grup de Viladona “Una mirada particular”.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Ex-posició permanent. Museu de la Mina Vella.

FIRESARENYS DE MUNTFira medieval. Dissabte 7 i diumenge 8.

Tria i Remena, fira de productes de segona mà. Diumenge 29 de 9 a 15 h a l’Eixample.

CABRILSFira de tardor. Dissabte 7 de novembre.

MATARÓ14ª Fira mercat de tardor. Dissabte 7 i diu-menge 8 a la Plaça de l’Ajuntament. Fira mercat de productes relacionats amb la tardor i el bosc. Amb activitats paral·leles com la Exposició de bolets del Maresme i les Jornades Gastronòmiques dels Bolets.

Firocasió Tardor. Del 13 al 15 a Plaça de Santa Anna/La Rambla. Articles d’ocasió dels establiments associats

Fira Mercat de Pessebres i Ornaments de Nadal. Del 28 de novembre al 23 de desembre a la Plaça Santa Anna. De di-lluns a dijous: de 10 a 14 h i de 16 a 21 h. Divendres, dissabte i festius: de 10 a 14 i de 16 a 22 h.

PREMIÀ DE DALT13a Mostra i tast de bolets. Dissabte 7 i diumenge 8 a les 11 h a la SC Sant Jaume. Exposició i Tast de Bolets.

PREMIÀ DE MARSegona Festa del Bolet. Dissabte 7 de 10 a 20 h a la plaça de l’Ajuntament. Mostra de bolets, tastet de bolets gratuït (de 12 a 14 h) i concurs de dibuix per a nens i nenes.

INFANTILALELLAEspectacle infantil. Agredolç: el cacauò-tic. conte de la xocolata a càrrec de la Cia. Roger Canals. Diumenge 15 a les 12 h a la plaça de l’ajuntament.

Hora del conte: Naps i cols, contes de camperols. Dimarts 24 a les 17.30 a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec de Noemí Caballer.

ARENYS DE MARHora del conte. Els dijous a les 18 h a la Biblioteca.

II Mostra de Dibuix Coeducativa. Diven-dres 6 a les 18.30 a la Sala de les Bótes. Dibuixos realitzats per nenes i nens de pri-mària sobre la igualtat de gènere i la no discriminació per raó de sexe. Fins al 15.

Hansel i Gretel. Diumenge 8 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de la Cia Sim-Sa-labim. Preu 5€.

Taller de minerals. Diumenges 15 i 22 al Museu de Mineralogia. Taller adreçat a noies i nois de 8 a 12 anys per conèixer els

la Sala infantil de la Biblioteca Municipal. Dissabte 7: Contes amb la rondallaire Glò-ria Arrufat. Dissabte 21: La fada englantina a casa dels Masriera. Amb l’Espina de la Sardina.Dissabte 28: Contes tradicionals amb la rondallaire Eugènia Gonzàlez.

VILASSAR DE DALTEls tres porquets, de la companyia L’esta-quirot teatre. Diumenge 8 a les 12 al te-atre La Massa. Espectacle de titelles. Preu 6€ Massa jove 5 €.

MÚSICAALELLAConcert de piano amb Hisako Hiseki. Divendres 6 a les 21 h a Can Lleonart. Re-cital de piano dedicat a Isaac Albéniz, en l’any del seu centenari, Federic Monpou i Enric Granados. Preu 3€, menors de 18 anys gratuït.

Concert d’Spanis Brass Luur Metalls. Divendres 13 a les 21 h a Can Lleonart. Quintet de metall creat l’any 1989 per cinc músics valencians que van iniciar un pro-jecte eclèctic i innovador. Preu 3€, menors de 18 anys gratuït.

Cicle de música clàssica. 6, 13 i 20 de novembre.

Concert de música de cambra. Divendres 20, 21 h a Can Lleonart. Helena Satué (vio-lí), una jove alellenca ens interpretarà jun-tament amb Vladislav Bronevetsky (piano) una selecció de les sonates més significa-tives del repertori per a violí i piano. Preu 3€, menors de 18 anys gratuït.

Concert de grups joves. Divendres 27 a les 22 h al Casal D’Alella. Amb l’actuació de Moussa & The Latin Reggae Band, Space Invaders i Fresh Trash. Gratuït.

ARENYS DE MARConcert de Jazz Tango. Divendres 6 a les 22 h al Teatre Principal. A càrrec del grup Azzango (França). Preu 7€.

Presentació del nou disc de Dídac Rocher. Dissabte 14 a les 22 h al Teatre Principal. Preu 7€.

Circuït folk dissabte 21 a l’Auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. A les 19 h: El pont d’Arcalís. Música i cançó de tradició oral del Pirineu. A les 20 H: El petit de Cal Eril. Folk psicodèlic. A les 22 h: Dekrèpits.

Concert Jove Gegant’s & Cau Rock. Dis-sabte 21 a les 23 h a la Fàbrica Llobet i Guri. Amb els grups Kayo Malayo i Cram.

Mostra de Cant Coral. Diumenge 22 a les 19 h al Teatre Principal. Coral L’Esperança.

Òpera: Falstaff de Guiuseppe Verdi. Dimecres 25, 20 h al Teatre Principal. Re-transmissió via satèl·lit des del Palais Opé-ra de Lieja. Anticipada 12€ Taquilla 15€.

Obertura dels actes del 25è aniversari de l’Escola de Música. Diumenge 29 a les 12.30 h al pati del C.C. Calisay. Concert de la Banda de l’Agrupació Musical Badia del Vallès i la Banda de l’Escola de Música .

MATARÓVersión Original. Dijous 5 a les 21.30 h a Cafè Cultural el Dau. Formació de pop rock que neix a Mataró l’agost del 2008.

Absenta. Dijous 5 a les 22 h a la Sala peti-ta del Clap. La formació recupera cançons perdudes en el temps amb una força reno-vada. Gratuït.

Le Punk. Divendres 6 a les 22 h a la Sala gran del Clap. El grup madrileny Le Punk oferirà una nit plena de tango, rock i funk. Preu anticipada: 8 € Taquilla: 10€.

Javier Krahe. Dissabte 7 a les 22 h a la Sala gran del Clap. Tot un clàssic irreverent de la música popular. Preu anticipada: 15€ Taquilla: 18€.

Dídac Rocher. Dijous 12 a les 21.30 a Cafè Cultural El Dau. Cantautor les cançons del qual destil·len penombra, desconcert i també amor i calma.

Dj Cjordi Rumânu. Divendres 13 a les 11.30 h a Cafè Cultural El Dau. La música de l’est d’Europa té una alta càrrega sentimental.

Fascinats per aquest folklore musical, els Cjordi Rumânu conviden a gaudir-la.

Javier Ruibal. Divendres 13 a les 22 h a la Sala Gran del Clap. Un dels màxims expo-nents de la cançò d’autor més andalusa, pioner del mestissatge i la fusió d’estils. Preu anticipada: 15€ Taquilla: 18€.

27a Setmana de Música Antiga. Entre el cel i la terra. Divendres 13 a les 21 h a la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria. Concert a càrrec de Música Reserva-ta de Barcelona, grup de cambra coral que vol donar a conèixer el repertori menys co-negut del Renaixement i Barroc. Preu 9€.

Angram + Atrasluz. Dissabte 14 a les 22 h a la Sala gran del Clap. Nit de rock amb dues formacions que pertanyen al col-lectiu de músics del Maresme. Preu: 5€.

Il susurro di l’ària. Quartet Meridien, Quartet de Corda. Dissabte 14 a les 20.30 h al Foment Mataroní. Una aproximació a la música dels segles XVII i XVIII.

Sol@ ante el peligro! Dissabte 14 a les 19.30 h a Comuna de l’Art. Concert de pop a càrrec de Leila Trip.

Vinodelfin. Diumenge 15 a les 20.30 h a Cafè Cultural el Dau. Banda de pop rock que combina sons contemporanis amb una actitud independent amb les seves pròpies arrels.

La Bundu Band. Diumenge 15 a les 17.30 h a la Sala gran del Clap. Combina el so típic jamaicà, mestissatge i ska amb l’electròni-ca del drum’m´bass més actual i el so de les dolçaines, graelles i tarotes. Preu 2€.

El clavicèmbal, entre dos aniversaris. Dimecres 18 a les 20.30 h a Can Palauet. Conferència-concert a càrrec d’Albert Ro-maní, reconegut clavecinista que presen-tarà un recorregut pel repertori de Henry Purcell, G.F. Händel i F. Joseph Haydn. Preu 9€. Localitats a l’IMAC.

Henry Dark. Dijous 19 a les 21.30 h a Café Cultural el Dau. Primer disc amb un so amb influències del rock de principis dels 90.

Swan Fyahbwoy + Havana Klub Rkr. Divendres 20 a les 22h a la Sala gran del Clap. Una de les referències del dancehall estatal. Anticipada: 10€ Taquilla: 12€.

A dos cuerdas + Quico. Divendres 20 a les 20 h a Casal Nova Aliança. Un parell de propostes de pop rock acústic en un ambient acollidor i càlid. Preu 4€.

Banda Municipal de Barcelona. Diven-dres 20 a les 21.30 h al Foment Mataroní. Aquesta institució musical de llarga tradi-ció, present a les majors celebracions fes-tives del país, oferirà un concert únic a la capital del Maresme. Preu 21€.

Music! Music! Dissabte 21 a les 19.30 h a Comuna de l’Art. Jordi Tost, sota el nom d’El Gos Binari, oferirà un particular con-cert de música folk.

Dmoments Quartet. Diumenge 22 a les 20.30 h a Cafè Cultural el Dau. Grup ama-teur de jazz, fascinat per la recuperació de tendències sonores dels anys 70.

Beatriz Grifol. Dijous 26 a les 21.30 a Café Cultural el Dau. Des de Burgos arriba la veu i la guitarra de Beatriz i les percussions d’instruments autòctons del sud de l’Índia.

Lád Cúig. Dijous 26 a les 22 h a la Sala pe-tita del Clap. Grup nascut al 2006 a Arenys de Munt que fa versions de cançons po-pulars irlandeses, escoceses, gallegues i portugueses. Gratuït.

Grup del mes de les Cases de la Música: El niño de la hipoteca. Divendres 27 a les 22 h a la Sala petita del Clap. El grup del mes sorgeix de les Cases de la Música, amb l’objectiu de donar oportunitats als nous ta-lents i canalitzar propostes que, en aquests moments, es poden obrir camí si compten amb el suport necessari. Preu 7€.

Els ministrils + Coral Amethysta. Dissabte 28 a les 21 h a l’Altar del Roser de la Basí-lica de Santa Maria. Concert coral amb un repertori extens i variat i que mostrarà les grans possibilitats vocals i interpretatives de les dues formacions. Preu 9€. Localitats a l’IMAC i a les oficines i servei Tel-Entrada de Caixa Catalunya.

Music! Music! Dissabte 28 a les 19.30 h a Comuna de l’Art. Concert a càrrec de Versión Original, gup de pop rock que neix a Mataró l’agost del 2008.

principals minerals i les seves característi-ques. Inscripció prèvia al 937 924 44.

Teatre familiar: Informe capuxeta. Diu-menge 29 a les 18 h al Teatre Principal. A càrrec de Binixiflat Teatre. Preu 5€.

ARENYS DE MUNTPxescolabis. Dissabte 7 a les 18 h a la Sala Petita del Centre Moral. Un espectacle d’animació infantil recordant el gran Xes-co Boix a càrrec de la Cia Mamacaca.

Rau-Rau Arenys de Munt presenta “Tutti colori” a càrrec de L’Estenedor. Diumenge 29, 17.30 h al Centre Moral.

CABRERA DE MARHora del conte. Fins al juny. Dijous a les 18h a la Biblioteca Ilturo.

CALDES D’ESTRACHora del conte. Els divendres a les 18.30 h a la Biblioteca Can Milans. Divendres 6: Petita Momo.A càrrec de Lídia Clua. Divendres 27: Cuinacontes. A càrrec de Marta Roig.

MATARÓReality Txoff!!! Diumenge 22 a les 18h. a l’Ateneu de Caixa Laietana Concert fami-liar participatiu en el que menuts i grans podran ballar, riure i jugar seguint les in-dicacions dels animadors de la Companyia Mamacaca. Preu: 5€.

Cicle de cinema infantil al Foment Mata-roní. Diumenge 8 a les 11.30 h: Fet i ama-gar II. Per a nens i nenes entre 5 i 10 anys. Deu curtmetratges realitzats amb diferents tècniques d’animació. Diumenge 22 a les 11.30 h. Kiricú i les bèsties salvatges. L’avi explica com es converteix en diversos per-sonatges, i com el més petit i valent dels herois haurà de buscar en el seu interior per a trobar el valor necessari per triomfar sobre el mal. 75 minuts. Preu 5.5€.

Club gomet vermell. Dijous 5, 12, 19 i 26 a les 18 h a la Biblioteca Pompeu Fabra. Trobada literària per a nens i nenes a par-tir de 7 anys.

L’hora del conte. 12è aniversari de la bi-blioteca pública Pompeu Fabra. Dimarts 10 a les 18 h: L’escarabat d’or. A càrrec de Titelles Naip. Dimarts 17 a les 18 h: En Barbacoa i Poca-Pena, dos bergants de bona mena. A càrrec de En Clau de Clown. Dimarts 24 a les 18 h: Cançons de falda. A càrrec d’Oriol Canals.

Contes. Dijous a les 17.30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. Dijous 12: En Pere sense por. Conte d’Andrew Stacey. Dijous 19: El soldadito de plomo. Conte de Jörg Müller. Dijous 26: L’illa del tresor. Conte de Robert L. Stevenson.

L’hora del conte. Dimecres a les 18 h a la Llibreria Robafaves. Dimecres 11: La fàbrica de núvols. Conte de Ceseli Josephus Jitta. Dimecres 18: La mare mai no em va dir... Conte de Babette Cole. Dimecres 25: Una cançó per a la Jamela. Conte de Niki Daly.

Dansa en família. Diumenge 22 a les 11 h a la Seu dels Capgrossos de Mataró. Una experiència de creació conjunta al voltant de la dansa, el moviment i el gest, dina-mitzada per la companyia Trànsit Dansa. Consta de tres sessions de treball adreça-da a pares i fills; a l’última es farà la pre-sentació pública. Informació i inscripcions a les oficines de l’IMAC.

PINEDA DE MARLectures compartides. Cada dilluns i dimecres de 17.30 a 18 h. a la Biblioteca Serra i Moret. Activitat per nens i nenes de 5 a 7 anys on llegiran plegats un conte. Cal inscripció prèvia.

PREMIÀ DE MARXarivari. Diumenge 15 a les 12 h a la plaça dels Països Catalans. Un escpectacle còmic i a la vegada màgic i sorprenent de la com-panyia Teatre Mòbil. Barreja de número de pallassos i de conte fantàstic.

La Bella i la Bèstia. Diumenge 29, 18h Pa-tronat Teatre. Companyia Veus Veus.

SANT ANDREU DE LLAVANERESL’hora del conte. Dissabtes a les 12 h a

37TRIBUNAmaresme

25TRIBUNAmaresme

Henry Purcell (1659-1695) i Paràfrasis contemporànies de música antiga. Diu-menge 29 a les 18 h a l’Altar del Roser de la Basílica de Santa María. El Cor Ciutat de Mataró presentará un programa que parteix d’un dels més grans compositors de l’època del Barroc. Preu 9€. Localitats a l’IMAC i Tel-Entrada de Caixa Catalunya.

V Cicle de Sarsuela. Marina. Diumenge 29, 18 h al Foment Mataroní. Per la Joventut Lírica de Barcelona, Cors i Orquestra simfò-nica titular amb lletra de Francesc Campro-dón i música d’Emili Arrieta. Preu 22€.

PREMIÀ DE DALTConcert Santa Cecília. Dijous 26 a les 18 h a l’auditori de Can Figueres. Concert del professors de l’escola per a celebrar el dia de la Patrona de la Música.

PREMIÀ DE MARConcert del Cor d’Adults de l’Escola Mu-nicipal de Música de Premià de Mar i Co-ral Crescendo de Sant Feliu de Llobregat. Dissabte 7 a les 19 h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música.Gratuït.

Presentació del disc Voltant el sol, de Domènech Carrillo i Marta Lloveras. Dis-sabte 7 a les 20 h als jardins de Can Roure (c. Sant Antoni, 25). Un recull de peces de guitarra clàssica i temes propis, entrella-çats amb poemes de Marià Manent, Martí Roselló, Josep Fecúndez, Dària Ferrando, M. Antònia Grau, Cèlia Viñas, Antoni Pas-tor i Miguel Febres.

Lydia Cortacans canta a Edith Piaf acom-panyada del pianista Miquel Marín. Dis-sabte 7 a les 22.30 h al Patronat Teatre.

Auditori Viu. Dimecres 11 a les 19.30 h a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música. A càrrec dels alumnes.

Homenatge a Edith Piaf. Dissabte 14 a les 22.30 h al Centre Cívic. Espectacle d’alta qualitat representat en les millors sales de Catalunya, on a més de comptar amb la veu de Núria Cols, un narrador i unes projeccions, ens aproximarà a la biografia d’Edith Piaf. Podeu comprar les entrades 1 hora abans al Centre Cívic. Preu: 5€. Des-compte a entitats conveniades i a joves fins a 25 anys.

Ballada de sardanes. Diumenge 15 a les 12 h a la plaça de l’Ajuntament. Amb la cobla Ciutat de Mataró.

Concert de Santa Cecília. Dilluns 23 a les 18.30 a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música. A càrrec dels alumnes.

SANT ANDREU DE LLAVANERESAudidició d’alumnes. Dimarts 24 a les 19.15 a l’Escola de Música.

VILASSAR DE DALTMazoni: Eufòria 5-Esperança 0. Diven-dres 6 a les 22 h al teatre La Massa. Preu 12€ Massa jove 5€.

dels cellers on s’hi fa vi i oli és Lavinyeta, a Mollet de Peralada. A no gaires quilòme-tres hi ha les Caves Castells de Peralada. Aquí podrem veure una altra forma de treball. Cal inscriure’s abans del 18 de novembre.

Sortida a Morella (Castelló de la Plana). Dissabte 28. Visita guiada pel poble. Per a més informació dirigiu-vos a l’Associa-ció de Dones “Montserrat Roig”, dimarts, dijous i divendres de 18 a 19 h. Tel. 935 404 631.

ARENYS DE MARTrobada de Clubs de lectura. Dijous 26 a les 18 h al Calisay per anar en autocar a l’Au-ditori de Barcelona, a gaudir del Concert de Raimon per celebrar els 50 anys de la Nova Cançó. Preu 15€. Inscripcions a la Biblioteca.

CALDES D’ESTRACSortim a passejar. Dimecres 11 i 18. Pas-sejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials. Tel. 937 910 005.

Excursió de l’agrupació de pensionistes. Diumenge 29. Castanyada El Far, amb esmorzar a la Gleva i passant pel túnel de Bracons, s’anirà a Hostalets d’en Bas i dinar a El Fal. Inscripcions: Local de l’Agru-pació de Pensionistes. Tel. 937 911 750.

PREMIÀ DE DALTCaminada amb La Unió de Teià. Dissabte 7 a les 8 al pati de SC Sant Jaume. Inclou esmorzar i guia. Preu 4€.

El bosc de la ribera. Sortida naturalista. Diumenge 29. Sortida matinal. Activitat gratuïta. Places limitades. Reserves 656 903 642 p-slitoral@diba.cat

SANT ANDREU DE LLAVANERESExcursió a Caldea-Andorra. Dimarts 10 de novembre. Inscripció al telèfon 619 618 251 (Tona Devesa).

VILASSAR DE MARSortida fotogràfica de Viladona “Una Mirada Particular”. Diumenge 14 a les 10 h. Punt de trobada, Veral de l’Ocata.

TEATRE I DANSAMATARÓClònica d’humor. Dissabte 7 a les 21.30 h a la Sala Cabañes. Espectacle d’humor a càrrec de Pep Plaza. Preu 15€ platea i llot-ges 12€ amfiteatre.

Somnis. Diumenge 8 a les 18.30 h al Foment Mataroní. Peça teatral en la que el protagonista porta més de 40 anys co-brant factures de l’empresa La Infalible.

Un dia va a cobrar un factura d’un enter-rament, i la seva vida canvia. A càrrec del Grup de Teatre El Tramvia. Preu 6€.

PREMIÀ DE DALT Danses Tradicionals Catalanes i del món. Dissabte 7 a les 11.30 al Teatre de SC Sant Jaume.

SANT ANDREU DE LLAVANERES12a Mostra de teatre Dani Tàpias. Dis-sabtes a les 22 h a El Casal de Llavaneres. Dissabte 7: Els morts d’etc, amb la compa-nyia El Cocou Teatre. Dissabte 14: Buru-bub, amb Kasplas Teatre. Dissabte 21: Els hereus, amb la Companyia Inestable d’El Casal de Llavaneres. Divendres 4 de de-sembre: Nit poètica.

VILASSAR DE DALTNelly Blue de la companyia T de teatre. Dissabte 14 a les 22 h al teatre La Massa. Teatre musical. Preu 15€.

VILASSAR DE MAROlor d’ocell de Versus Teatre, amb la di-recció d’Alfred Lucchetti. diumenge 14 a les 21 h a l’Ateneu Vilassanès.

VISITESARENYS DE MARItinerari geològic per Arenys de Mar. Diumenge 15 a les 10 h davant el Calisay. A càrrec de Josep Antoni Curto, geòleg i director de l’IES Els Tres Turons.

MATARÓUna volta pel món de gènere de punt. Dijous 5, 12 i 26 de novembre i dijous 3 de desembre de 15 a 19 h a la Fundació Jaume Vilaseca, C. de Baldomer Vila, 9.

Instal·lació Solar Fotovoltaica de la Bibli-oteca Pública Pompeu Fabra. Divendres 6 de novembre i divendres 4 de desembre hora a concertar. b.mataro.pf@diba.cat.

Visita a les seccions del Museu Arxiu de Santa Maria. Dissabte 7 de novembre i dissabte 5 de desembre a les 18 h.

Ruta per la Història de Mataró. Diumen-ge 8 a les 11 h a l’Ajuntament. El recorregut permetrà conèixer una part del seu patri-moni arqueològic i històric, des de l’Iluro romana fins a l’època del Modernisme.

El Modernisme a Mataró. Diumenge 22 a les 11 h a l’Ajuntament. Ruta urbana pels edificis més significatius del Modernisme.

PREMIÀ DE MARVisita al Centre de Recuperació d’Ani-mals Marins (CRAM). Diumenge 15 a les 10 h sortida des del Centre Cívic, a peu. Inscripcions prèvies. Places limitades.

DESTAQUEM

Visita al MuseuCusí de farmàciaEL MASNOU. Dissabte 14 de 10 a 14h. A les instal-lacions dels laboratoris Alcon (Camil Fabra, 58)

El nucli central que dóna personalitat al Museu és l’antiga farmàcia de l’abadia benedictina de Santa Maria la Real, de Nájera, comprada per Joaquim Cusí l’any 1921 i instal·lada amb la intenció de reproduir amb la major fidelitat aquest recinte. La Biblioteca del Museu, amb més de 10.000 volums, destaca pels seus llibres antics sobre farmàcia i medicina. Al Museu, també s’hi apleguen diferents col·leccions d’objectes i complements de procedència diversa relacionats amb la farmàcia i la medicina. Cal reserva prèvia al tel. 934 977 000 ext.3357 (Jordi Dolz) o a jordi.dolz@alconlabs.com. Places limitades. Durada 30-45 minuts. Preu gratuït.

XI Promoció de Productes Típics i Alimentabó 2009SANT ANDREU DE LLAVANERES. Del 20 al 30 Mostra gastronòmica de productes típics.

Els restaurants participants ofereixen diferents menús. Dissabte 22, recollida popular de bolets. De les 12 a les 13.30 h: Lliurament de bolets a la Sala de Plens de l’Ajun-tament. A les 16 h: Identificació i classificació dels bolets recollits. De 18 a 20 h: Obertura de l’exposició al públic. De les 17 a les 20 h: Fira d’alimentació, de la tardor i del bolet al passeig de la Mare de Déu de Montserrat. De les 16 a 20 h: Lliurament dels dibuixos participants al concurs de dibuix infantil “El món dels bolets”. A les 17 h: Ball de gegants i xocolatada. A les 18 h: Activitats infantils. A les 18.30 h: Castanyada popular. Diumenge 23 de 10 a 14 h: Fira d’alimentació, de la tardor i del bolet al passeig de la Mare de Déu de Montserrat. A les 10 h: Exposició de bolets a la sala de Plens de l’Ajuntament. A les 11.30 h: “El toc de cuinar poma”. A les 12 h: Inauguració de l’11a Promoció de productes típics. A les 12.20 h: Degustació popular. A les 12.15 h: Sardanes a càrrec de la Cobla Contemporània a la Plaça de la Vila.

VILASSAR DE MARVa de jazz i música moderna. Diumenge 8 a les 19 h. a la Sala petita de l’Ateneu Vilassanès. Concert a càrrec d’Open Arms (versions de pop).

PREMISPREMIÀ DE DALTPremis literaris Arts i lletres 33 edició. Marià Manent de Poesia. Premi a la millor obra inèdita de poesia en llengua catalana. Import del premi: 900€ i l’edi-ció de l’obra guardonada. Arts i Lletres de narrativa, a la memòria d’en Valerià Pu-jol. Premi al millor conte de tema lliure, escrit en català. Extensió màxima 5 folis. Import del premi: 500€. Els treballs, inè-dits, s’han de presentar per quintuplicat i mecanografiats a doble espai i a una sola cara de format foli, indicant també el pre-mi al qual opta. Cal trametre’ls abans del 15 de novembre de 2009 a: Societat Cul-tural Sant Jaume. Secció Arts i Lletres. Rie-ra de Premià, 147. 08338 Premià Dalt.

III Concurs de curtmetratges de Premià de Dalt. Cada autor pot presentar una pel·lícula en format DVD. Tema lliure. Queden exclosos del concurs els docu-mentals. Durada: màxim 20 minuts. Els realitzadors interessats a participar hau-ran d’emplenar la butlleta d’inscripció i portar-la juntament amb l’obra a: Secció d’Arts i Lletres, de la SC Sant Jaume. Riera de Sant Pere, 147. Tel. 937516910. Hora-ri: dimarts i dimecres, de 19.30 a 21.30 h. Més informació a www.scsantjaume.com. La data límit per a la inscripció i recepció de les obres serà fins al dia 9 d’abril del 2010. 1r premi: 300€, 2n premi: 200€, 3r premi: 150€.

Concurs literari i d’interpretació de hip hop. En llengua catalana, castellana o anglesa. Es pot participar individualment o en grup. Adreçat a joves d’entre 12 i 18 anys que visquin i/o estudïn a Mataró i Maresme. La data límit per l’entrega del material serà el 26 de març. El/la gua-nyador/a de cada categoria rebrà un val de 125€ per bescanviar per material a la llibreria Robafaves.

SORTIDESALELLAVins i olis a l’Empordà. Dimecres 25 a les 8.15 davant de la plaça d’Antoni Pujadas. Preu 18€ (entrada + transport). Els cellers que visitarem són a l’Alt Empordà, d’uns anys ençà, petits productors han decidit fer els seus vins i comercialitzar-los. Un

CONCURSOSTRIBUNA MARESME

et convida aPARADISE

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Envia la paraula PARADISE i les teves dades (nom complet i DNI) al correu:promocio@tribunamaresme.com i d’entre els correus rebuts es sortejaran 10 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise.

Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individuals s’hi podrà anar cada dia durant un mes. D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un passi individual o doble indicant el nom complet dels beneficiaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut beneficiats amb el premi.

Els Guanyadors de l’edició d’octubre van ser: Vi-cenç Ciscar, Laia Vidal, Meritxell Avilés, Josep Pé-rez, Mª Rosa Culla, Bartolomé Garcia, Jordi Cos-ta, Joaquim Vives, Meritxell Miró i José Lopez

Carretera de Barcelona, 24MATARÓ · Tel. 93 741 49 87www.paradiseesport.com

TROBA LA TTroba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entra-des de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’unas etmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els Guanyadors de l’edició d’octubre van ser: Raquel Bravo, Antonio Andrés, Ferran Garcia i Rosa Culla

Guanya un servei complet de

SPA MANICURAI PEDICURAEnvia la paraula MAYUSEKINO i les teves

dades (nom complet i DNI) al correu:promocio@tribunamaresme.com

i d’entre els correus rebuts es sortejarà un servei complet de spa mani-cura i pedicura a Mayusekino Nail Artist d’Arenys de Mar.

El guanyador rebrà un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que ha estat beneficiat amb el premi.

Riera Pare Fita, 72, 1erARENYS DE MARTel. 93 795 84 98

clas

sific

ats

38TRIBUNAmaresme COMPRA

VENDA

COMPRO COCHES, 4X4,

MONOVOLÚMENESFURGONETAS

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

QUIROMASAJISTA Y RE-FLEXOLOGA PODAL EN EL MASNOU. Quiromasajista di-plomada ofrece sesiones de una hora de quiromasaje y reflexolgia podal SÓLO PARA MUJERES por 20 euros. Montse 647 85 29 29

TERAPEUTA REIKI. Terapeu-ta federada se ofrece para trabajar en centro y/o sesio-nes particulares.Alivio físico y emocional. Tel.654.04.95.43

SALUT IBELLESA

¿QUIERES SANARTE?Recupera tu equilibrio

emocional y físico.Recupera tu bienestar.

Todos nos podemos sanar.

Llámame y te ayudaréXAVIER ÁLVAREZ Tel. 609.83.16.10

VENDEMOS PINTURA

PARQUETS, DECORACIÓ I RESTAURACIÓPl. Josep Tarradellas, 29-35 - Vilassar de Mar

Tel./Fax 93 759 14 58 - Móvil 630 07 30 30

DECORACIÓ

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

No tens temps de fer les petites reparacions o el bricolatge de casa teva?

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

TRUCA’M al Tel. 663 891 339ET DONARÉ UN

COP DE MÀ

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la fi-nestra que no tanca, solucio-nar una fuita d’aigua, etc.

FEM TREBALLS DE PALETA I MÉS

PaleteriaInstal·lacions

Fusteria metàl·licaFusta

Projectes de reformes

Tels. 93 791 53 58626 01 62 85

SE OFRECE CHICO con furgoneta, para hacer todo tipo de transportes y pequeñas mudanzas. Tel. 669.13.54.91

CHICA RESPONSABLE busca tarbajo por la noche o fin de semana para cuidar abuelos o niños. Karolina 608 48 5718.

SE OFRECE CHICO español 35 años para enseñar pisos en inmobiliaria como vendedor, chofer particular o otros, dis-ponibilidad para viajar, carnet de conducir. Muy buena pre-sencia, educado y con don de gentes. Tel.693.70.17.76

BUSCO TRABAJO URGEN-TE! Chico joven de Mataró busca trabajo por Mataró o cercanias de mozo almacen, dependiente,o cualquier otra cosa. Tel.692.52.26.75

CONDUCTORA. Noia s’ofe-reix a particular o empresa. Tel.600.79.75.18

DISEÑADORA Y MAQUE-TADORA con amplia expe-riencia en el sector editorial. Tel.626.26.26.57

AUXILIAR DE GERIATRIA amb experiència s’ofereix per atendre gent gran a domicili. Tel. 615.13.43.62

PERSONA DE CONFIANZA. Me ofrezco como acompañan-te, soy formal, elegante, culto, discreto y preparado, soy el amigo ó colaborador que us-ted busca. Tel.628.74.42.34

PSICÓLOGA-CANGURO . Busco trabajo de canguro. Soy psicóloga, tengo expe-riencia con niños y soy madre de 2. 46 años. Idiomas Caste-llano, Català. Tel.93.798.85.83

EMPRENDEDORES. PARA INGRESOS EXTRA Y OPOR-TUNIDAD. ALTAS GANAN-CIAS. Tel.93.100.04.06

TRABAJOS CASEROS: con-feccione desde casa meche-ros, llaveros, collares, barcos, conejitos, rompecabezas, puzzles y ranitas. INGRESOS: 1.500 euros. Tel.902.99.99.01

TREBALLOFERTA

BUSQUESTREBALL? BUSQUES

TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

INFORMA’T A

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les

17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis) · MATARÓ

TREBALLDEMANDA

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Maquillatge · ManicuraPentinats cerimònies

MES DELCOLOR

dimarts i dimecres

50%descompte

COLECCIÓN DE MÚSICA. Vendo mi coleccion de cds y dvds originales, si me en-viais vuestro correo electro-nico os enviare el listado. Tel.628.74.42.34.

NECESITAMOS PERSONAS para la venta por catalogo articulos joyeria, oro, plata bisuteria, acero y relojes. Im-portantes ganancias. No ne-cesaria experiencia. Compa-tible con otras ocupaciones. Enviamos catalogo a toda españa. Tel. 607.82.48.92

SERVEIS

HERBALIFE, distribuidor in-dependiente, llame para pro-ducto u oportunidad de nego-cio. Teléfono 629.32.42.52

CÈDULES D’HABITABILITAT. Arquitecte tècnic fa certificats d’habitabilitat per a obtenir la cèdula. La visita és gratuïta. Tel. 646.33.51.14. (Joan)

PINTORES ASOCIADOS Y PLADUR. Pintamos naves, pisos, torres, locales etc... tra-bajos de pladur. Con calidad. Con 20 años de experiencia. Tel.651.67.36.35

PERE I ANGEL. Desembus-sos, Inspecció TV clavegue-ram, desembussos, fosses sèptiques, transport de resi-dus (ADR). URGÈNCIES 24 hores. Tel. 93.750.20.71

JOSEP SELVA I PUJOL S.L. Instal·lacions industri-als i elèctriques. Gas, ai-gua, calefacció. Teléfono: 93.750.14.15

PINTORES con experien-cia 30 años y limpieza de almacenes. Etc. Teléfono: 635.38.90.79

SERVEI TÈCNIC A DOMICI-LI. Reparació, xarxes, man-teniment informàtic. Serveis a empreses i particulars. Tel.646.17.90.24. www.ma-resmenet.com

39TRIBUNAmaresme

ENSENYAMENT MOTOR

PROFESORA NATIVA da clases de francés. Teléfono 93.792.01.39

CLASES DE REFUERZO de todas las asignaturas hasta 2º de ESO. Castellano, catalán y alemán. Tel.687.350.698

FES-TE FUNCIONARI

C/ Santa Marta, 38 · MataróTel. 93 755 63 51

www.som-hi.es

Es ven SCÚTER RETRO. Co-oltra cruiser. 125cc, 4 temps. Color negre. Matriculat. Ga-rantia fàbrica. Nou per es-trenar procedent de sorteig. 1.100€. Albert 657.26.84.59

Es ven YAMAHA. Es ven moto Yamaha Virago Huston de 535cc. Any 1994 perfecte estat 2.400 €. T.93.799.80.31

QUAD. SUZUKI LTR450. Venc quad en molt bon es-tat. 3130Km., any 2007, color blanc, parrilles als peus, pro-tector de càrter i barres fron-tals (model CRD). 4.650 eu-ros. Tel.663.73.62.40 (Oriol)

CLASSES PARTICULARS. Francès, Català. Tots els nive-lls.Tel.93.790.79.14

CONFERENCIAS. Master en naturopatia, ofrece conferen-cias sobre orinoterapia gratis. Haz tu grupo y llámanos. Tel. 651.67.36.35

CURSOS GRATUITOS. For-mación profesional e idiomas por internet para trabaja-dores con nómina. Teléfono 654.69.14.27

MATEMÀTIQUES. Titulat universitari dóna classes. Ni-vells ESO, batxillerat, accés a mmòduls. Demaneu per Joan. Tel.646.33.51.14

IMMOBLESLLOGUER

IMMOBLESVENDA

LLAVANERES. Venc PÀR-KING al centre urbà. Preu 17.000 €. Contactar amb Jor-di al T.636.93.90.82.

MATARÓ. Zona Los Molinos.lPARKINGS EN VENTA. 2 plazas de coches + moto.Tel. 639.88.23.65 (Sr. Maria)

VILASSAR DE DALT. Pis cèn-tric en bon estat 80 m2, 4 hab bany i aseo, sala-menjador, terrassa, cuina, galeria, cale-facció. Pk cobert inclós. Zona comunitaria amb jardí, pisci-na, pistes de tenis i equipa-ments esportius. Parc infantil. 279.000 €. T.670.27.02.46

SANT VINCENÇ DE MON-TALT (Montalpark). Alquilo casa adosada, amueblada, 140 m2, 4H, 2B, 1A. Cocina equipada, comedor, salón con chimenea, terraza sola-rium 28m2 , jardín con barba-coa 66m2, zona comunitaria con piscinas, tenis y polide-portivo. A 10 minutos cami-nando a playa y RENFE. 1000 euros. + gastos. Teléfono: 649.964.527

PISO EN ALQUILER DE 55M2, todo el suelo de már-mol, conductos por todo el piso de aire acond y calef, salon-comedor amplio y con mucha luminosidad, cocina americana, 1 dorm matri-monio y 1 baño completo de mármol con bañera. Muy bien situado, zona tranquila y finca con antiguedad de 5 años. Disponibilidad: inme-diata. Teléfonos: 627 93 42 03 o 677 62 31 71 (Jonathan o Sara).

MATARÓ. Se alquila habita-ción. Cama doble, baño pro-pio. Piso grande zona buena.Se busca preferiblemente a chica. Tel.687.37.02.86

MATARÓ. Oficina reformada al centre, al costat de la plaça Santa Anna. 150 m2 cons-truïts + 43m2 de terrassa. Ideal oficina o negoci. 1200 euros/Mes. Tel.677.24.99.16

DIVERSOS

GRUP MIXT D’AMISTAT 35-60 anys. Organitzem activitats ludiques molt di-vertides. Si busques amis-tat ó amor,aquest es el teu lloc. No t’ho perdis!. Telèfon: 636.403.435.

OCI